LXXXII. Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

LXXXII.
Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

Nos Johannes Dei gratia &c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerde per serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto Barchinone XXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum (paheres de Lérida) consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit elecciones consiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.
- Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldre cas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots los XXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellats publicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axi que entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijana et V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxa esser: e segons informacio quel senyor rey ne ha hauda aço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne haje nou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons quel dit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio ses feta grans inconvenients e distrigament et allongament del affers de la dita ciutat: corregin en aço la dita ordinacio reyal vol ordone e stableix que daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant ab crida e ab albarans segons que es acostumat los cuals albarans se hajen a fer a tots los cincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans bast en tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vulle sien de la dita ciutat e semblant sia en los consells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaber que pus que tota frau cessant sien fets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien con era feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sie conseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necesari quel dit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovin en les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor rey suplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en los consells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a saber si per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exir de la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateixs els XV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixs els V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quel official qui traura la dita host ab consell dels pahers los elegesque: los quals deu consellers axi elets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens los millors o pus enteses daquells qui romases seran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguen si per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lo dit privilegi reyal que si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenar los bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara corona ne haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lo dit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers si a darla han e quels plau molt que noy sien admeses com sia offici de carrech et destorb de lurs affers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que sia axi com si en lo dit provilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudes en aquell lo dit senyor confirma loa et approva axi com a coses be et rahonablement ordenades.
- Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibus ac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri. Data Barchinone XX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regniquo nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites. - Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbi mandavit michi Bernardo de Jonquerio.

2 DE JUNIO.

2 DE JUNIO.

Se hicieron algunas proposiciones, sobre las cuales hubo alguna discordancia de pareceres, y pasadas a votación, se acordó definitivamente, conforme al siguiente voto emitido por el señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe dix que sien soldejats cincents homens de peu mes dels mil que son stats delliberats darrerament acordar e que dels dits MD. sien tramesos los D. homens decontinent en socorriment del exercit del egregi capita general.
Item que la remuneracio o paga o satisfaccio faedora als notaris o scrivans de la casa de la Diputacio sia remesa a les VIIII persones havents carrech de les banderes sens referir.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al honorable senyer En Matheu Delp (Dalp en otra carta) diputat local en la vila e vegueria de Puigcerda.
Honorable senyer. Dues vostres letres havem reebudes la darrera de les quals es de XXXI de maig. Som be contents dels avisos en elles contenguts specialment del fet del castell de Livia e del orde que haveu dat en haver parlat los honorables consols de aqui ab lo castella e de la sua bona resposta. Per que comendants vos de les dites coses vos dehim e manam continueu vostre be obrar pero si coses ardues e essencials no son es de mes trametre correus ab despeses. Delliberat havem scriure al dit castella. Donauli la letra e cobrau reposta. Dada en Barchinona a II de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt egregi e strennu baro lo senyor comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Ab tot hajam scrit vuy a vostre gran noblesa de les coses necessaries (se lee necessarles, con l) encara per vostre plaer contentacio e avis trametem a vostra senyoria trellat de una letra que lo honorable En Luis Setanti (Xatanti, Xetanti en otras cartas) ha reebuda del explorador que sabeu ab aquella veureu moltes coses. Apres la recepcio de vostra darrera letra per causa dels avisos e motius de aquella som entrats en pensament de trametreus mes gent de pea ultra aquella de cavall que continuament acordam e axi congregat lo consell per tots concordes es stat delliberat acordar cincents homens de peu ultra los mil darrerament acordats dels quals dema partiran los cincents tirant la vostra via por enfortir lo exercit. La bandera de la ciutat ab gran ceremonia es stada vuy mati portada al portal nou e posada sus la torre de la part dreta e tantost se dona orde en fer mostra la gent de la ciutat per trametreus ne una
gran flota si mester sera ab tot confiam en nostre Senyor Deu e en la bona discrecio voluntat e strenuitat vostra e animositat de les gents del exercit que no sera necessari. Pregam e encarregam vos de tot lo succes de les faenes que teniu entre mans nos certifiqueu frequentadament. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra e del dit exercit e direccio dels negocis que prosseguim. Dada en Barchinona a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Damia de Catlar donzell castella del castell de Livia.
(No solo es Catlar de apellido, sino que es catla, catlà, cathala, català, catalán, castellà, castellán, castellano del castillo. Damià, Damián.)
Honorable senyer. Certificats som que en lo castell de Livia del qual se diu vos sou castella se ha fetes dues mostres lo que attesa la concorrencia del temps ha fet causar alguns pensaments. Veritat es que segons havem sabut los honorables consols de Puigcerda de aço han parlat ab vos quils haveu dada bona raho e encara mostrat viure e morir ab la terra. E jatsia de vos alre nos pogues pensar com siau vertader cathala. Encara vos comendam de vostre bon proposit e voluntat car lo que nosaltres representants aquest Principat fem es a servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey repos e benefici del Principat e conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. Per ço vos pregam e encarregam per los respectes dessus dits siau attent en la custodia del dit castell e encara de tota aqueixa terra per vostre poder com sia molt necessari atteses les noves quis dien de França. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a II de juny del any M.CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.

Molt egregi e strenuu baro. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda. Decontinent lo honrat En Bernad de Marimon e altres qui de aço han carrech trameten a vostra gran noblesa passadors polvora de spinguardes. Les altres coses haureu apres. A la hora de vuy mossen Luis Colom sera arribat aqui e En Miquel Vives ministre del General qui porta diners per sou de mig mes e continuament stara ab lo exercit ab diners per altres necessitats e axi la cosa camina be a Deu gracies. Vuy ha partits VII o VIII ginets be
abillats e dispots qui tant prest seran ab vos. Mossen Guerau de Cervello hi sera tan prest ab tres lançes e continuament treballam en haverne mes. Daqui avant en vostra virtut saviesa strenuitat e en la animositat de la gent del exercit se ha plena confiança.
A nostre Senyor Deu sia plasent que totes coses faedores succeesquen a laor sua servey del Senyor Rey repos e benefici e utilitat del Principat e de la cosa publica de aquell. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a II dies de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se mandó publicar en este día el siguiente pregón por los lugares de costumbre.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e concell lur representants lo Principal de Cathalunya a tots los acordats del exercit que de present se fa per lo dit Principat que tots los caps de cinquantenes e conestables ab lur gent qui han pres sou sien decontinent e la casa de la Diputacio armats per fer la mostra e partir per anar alla hon (se suele encontrar lla on) per part dels dits diputats e concell los sera comendat. E daqui avant los correra lo sou. E aço façau en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat.

Siguen varias cartas que recibieron en este día los señores Diputados.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran honor senyors. De Sentandreu en fora per mossen Bernat de Marimon scrivi a les reverencies vostres de algunes coses quem semblava esser molt necessaries per ops del exercit. Placiaus en aquelles donar presta expedicio com sien molt necessaries e de gran cuyta. Apres senyors vos avis com vuy que es lo darrer de maig arribi en la vila de Hostalrich on entench aturar dema e laltre per replegar tota la gent qui sta spargida. Daqui en fora tirare lo cami per vosaltres ordonat. E sien certes les senyories de vosaltres que de tot mon poder fare la honor e servici de aquest Principat. De noves vos avis com sabut la Senyora Reyna les banderes e yo esser partit de Barchinona ha fet metre so (so metent, somatén) per tot Lempurda es diu ab totes les gents que pora donara sobre nostra host. En Verntallat era ir a Riuderenes nombre de DC homens. Crech ell no sperara gens segons ço que dell me es stat reportat siu fa no passaran XXIIII hores quens veurem en tal manera que sper en Deu vostres reverencies ne restaran alegres e contentes car yo tinch gents axi valents e paysanes que la major paor (por; temor, temó; miedo) que tenim es quens sper. Tenim continuament spies e altres coses necessaries per ops de la cosa. Axi mateix senyors es necessari que promptament e sens neguna tarda trametau diners aci per fer paga a mig mes a tota la gent de peu car los demes dells non tenen creu e per conseguent es de gran necessitat donarhi expedicio car sens diners la gent no poria viure majorment anant per hostals. Axi mateix vos placia trametrem hun bon cirurgia. Stam desprovists de tot de polvora de spingardes. De bombardes nous puch res dir perque crech que com les trametreu les trametereu ab tot compliment. E axi en tota manera trameteu cinch quintars de polvora despingarda e viretam car ab tot que laltre jorn ne trametes cinch caixons qui son nombre de III mil passadors alla on he mil ballesters son tres trets per home que es una miseria majorment que havem a leixar provehit lo castell de aquesta vila e la torre e encara la vila mateixa. Totes aquestes coses e les per mossen Marimon dites vos placia prestament desempatxar. Mes avant vos vull certificar com per honor del Principat e profit de la faena nosaltres stam molt mal de gent de cavall car en tota la companyia no ha pus de LXX rocins quasi tots genets e pocha gent coneguda per queus placia provehirhi. Yo solament ho haja dit per mon descarrech. Daqui avant determenaune lo queus sia plasent demanant vos en gracia que axi mos correus com lo que fa per obs del exercit vos placia desempatxar. Car una hora de triga en tals coses moltes vegades fa gran nocument. Mes avant es necessari vinga algun home del General qui haja potestat de despendre axi per spies correus com per alguns altres promeses e encara que do algun orde aquell mateix home que si hom havia stretura de vitualles si puga proveir. E tingaus Deu en sa custodia e guardia. De Hostalrich lo derrer de maig any Mil CCCCLXII. - E sus ara he reebudes les instruccions per lo discret mossen Olivella prevere.
Volent vuy de mati que es lo primer de juny cloure la present se son mostrats davant aquesta vila entorn XVIII o XX genets de la Senyora Reyna ab alguns homens de peu. Sobre aço se fa la provisio deguda en manera lur tornada si la faran no crech los rest prospera. Placiaus senyors trametre en continent hun bochi car es cosa molt necessaria. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest lo compte de Pallas capita del exercit del Principat de Cathalunya Roger.
(Roger de Pallars; se encuentra comte y compte, pero conde viene de comite, sin p, luego lo correcto es comte; de computo, con p, viene compte, cuenta)

Als molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Ara derrerament vos he scrit una letra de XXVIIII del present ab la qual vos he feta mencio da tot ço quem occorria tant de noves com de altres coses necessaries en esta terra. E axi mateix en la fi de aquella fahia mencio com lo jorn de la Asencio lo castella de Livia havia feta mostra e encara la debia fer mes ahir que era diumenge perque fonch delliberat per los consols a ma induccio ques fessen venir lo dit castella per saber que era la raho quel movia en fer la dita mostra com sta vila ne stava maravellada. Per lo qual fonch respost que ell non sabia res fins dissapte que era vengut de Castello on havien feta la honor de son frare. Ans que axo havien fet lo procurador de la castellania per les noves que havien hoydes dir o per que en aquesta terra havia hauda carestia de blat dos o tres anys havien paor que los pagesos per obs del dit blat no haguessen empenyorats los dits arnesos e que per axo se era fet. Per los consols li fonch dit que guardas que attes lo divis de la terra ab lo
Senyor Rey que no si metes gent. Lo qual respos volia viure o morir ab la terra e que lo Senyor Rey li hauria a perdonar que per ço ques dehia que ell no comportaria hi entras gent stranya ne altra que no fos a plaer de la terra e que si coses noves li occorrien fahia compte que los dits consols lo aconsellarien. Per quant se hi pendreu plaer en lo dit rahonament vos ne volgut scriure no sera sino bo que per descarrech dels castellans per la terra hi fos altrament provehit. Yo men report a vostra saviesa sol o dit monent. Altres coses al present no he mes scriure. Yo he fet revocar la crida de la Senyora Reyna a Ribas e a Bosulu sin voleu testimonial de present per mi vos sera trames tot es dins la vegueria. Si altres coses mossenyors vos saran plasents de mi son prest fer vostres
manaments. Suplicant la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda vostra. En Puigcerda a XXXI de maig. - Lo qui a gracia vostra se recomana Matheu Dalp diputat local.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Air que era lo derrer del mes rebi una letra de vosaltres a mig cami de Hostalrich a Santçaloni notificantme com me havieu elegit per conseller del molt egregi capita. De que mossenyors yo no hagui manera de respondreus per quant la mia letra
es mala de legir e scrivi a Splugues que parlas per mi ab vosaltres. Ara mossenyors vos responch que regraciu a vosaltres la honor quem voleu fer de esser conseller del egregi capita del Principat de Cathalunya com major home que yo ne seria content e seria necessari attes quey va tant pero mossenyors per tant com yo nom trob en punt de anar per home darmes no per conseller ans stich en habit de hun companyo de ballesta yo no vull sou car nol poria pendre sino a carrech meu ne axi poch esser conseller attes que
veig no li haveu donat negun consell de que stich maravellat. Pero per lo servici del Principat la mia persona no fallira axi dolentament e sens armes com me vaig yo seguire lo capita e fare lo quem sera possible. E si deu vides havia totes les metria en defensio de les libertats. Bem par mossenyors que attes que tot hi va que be hi havia disposts homens aqui en Barchinona per esser consellers. Car ara es temps que tot hom deuria dir hoc o no. E no mes. De Hostalrich lo primer de juny. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch. (hoc : sí en OCcitano, lengadOC, languedOC, no hay duda de que en 1462 todavía hablaban un dialecto occitano).

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e molt magnifichs mossenyors. Vuy dimarts a VIII hores apres mig jorn los pahers de aquesta ciutat me han request que ab correu volant vos trametes alguns avisos los quals me donaven per scrits e segellats aquells redundant en gran util e benavenir del Principat e la triga de vostres reverencies no haver lo dit avis prompte seria gran dan de aquell. E per no caure en mora yo so stat forçat de haver lo portador de la present al qual dien Guerau Martiniz correu al qual vos placia fer donar per sos treballs vuyt florins dor. Ha de esser dema que es dimecres a Vl hores apres mig jorn aqui. De Leyda a I de juny del any Mil CCCCLXII. - Lo quis recomana en vostra gracia Pere Armengol Segrera loctinent de diputat.

Als molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors. En virtut de una vostra letra que he reebuda a cinch del present he requests en scrits mossen lo procurador e veguer de aquest comdat e lo batle de aquesta vila e axi mateix los oficials
de les baronies de Ullstret de Monells de Verges e de Ciurana. E mes avant lo loctinent de procurador e lo assessor que lo General te en les terres que posseeix en aquest comdat e altres oficials continent dites requestes no publicassen certes crides emanadas de la Majestat de la Senyora Reyna tudriu etc. Ab les quals en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos acorden en lo exercit de aquest Principat ne prenguen sou etc. E que si ja en res hauran proceit allo tornen de continent al primer stament etc. E fetes dites requestes los dits oficials uns apres los altres han respost la substancia de les quals respostes es que tal manament no han haut ne tals crides han publicades ne fetes publicar de les quals coses totes e sengles he fetes fer cartes publiques per lo notari e scriva del meu ofici les quals a vostres grans magnificencies trametre segons ab dita vostra letra me es manat. Per cas semblant en virtut de altra letra vostra que reebi a VIII del dit e present la dita jornada per corredor publich sens entreveniment de algun oficial he feta publicar per los lochs acustumats de aquesta vila una crida qui era dins vostra letra interclusa ab la qual son stats publicats per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jacme Taranan micer Pere de Muntmany ciutadans de aqueixa ciutat. E man me molt reverends magnifichs honorables e de gran providencia mossenyors vostra senyoria tot ço qui plasent li sia afrançosament. De Castello Dampuries a XII del mes de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Als manaments e ordinacions de vostres grans magnificencies tots temps prompte qui humilment me recoman Joan Exerrat diputat local en la vila de Castello e comdat Dampuries.

Als molt magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Per lo correu qui fonch trames aci per los ambaixadors per causa del qual los dits embaixadors vostres sen anaren vos scrivi una letra en que vos suplicava me volguesseu aconsellar si provisions eren presentades als oficials de aci signades de ma de aquells qui son dats per enemichs e acuydats del Principat com me havia a regir ne si volieu hi fes instancia. E fins aci non so stat avisat. Ara perque so certament que homens de aci han tretes provisions signades o signada
de ma de dos o tres dels donats per enemichs he delliberat tornar vos scriure suplicant vos de la dita causa me vullau avisar que volreu que faça que lo que per vasaltres mossenyors ne sera manat de bona voluntat sens dubte negu per mi sera mes en execucio.
E si de mi vos seran altres coses plasents son prest obeir vostres manaments suplicant la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. - En Puigcerda a XXIIII de maig.
Apres mossenyors hagui scrit hac nova aci per hun qui vench de Çaragoça com lo Senyor Rey venia la via de Balaguer. Axi mateix com per via de Perpinya si diu que gent de França deu intrar per Rossello. - Del vostre servidor qui en vostra gracia se recomana
Matheu Dalp deputat local.

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Aquest trienni passat per mossenyors predecessors vostres concorrent los fets del benaventurat Charles per los quals devallen los afers que vuy concorren me fou donat cert carrech ço es de tenir spies hoch de soldejar gent pera exir als passos e altres coses si gent entras de Gascunya. En los afers doni lo recapte que pogui mijançant Deu e nostra Dona. Ara per vosaltres mossenyors no ne hagut neguna letra ne avis pero encara com a servidor que so vostre nom puch star de avisar ara del quem occorre. Avisant vostres reverencies com per los homens que han acompanyat en Luis Dolibes los quals foren aci lo jorn de ir que era dissapte comptem com certament ha aplegada molta gent en lo comdat per passar deça molt prest. De que vos dich mossenyors que aquesta ciutat sta en fort mal punt ço es de muralla de arnesos e de gent. E com saben vostres reverencies es una clau de Cathalunya. Axi mateix sich diu certament com lo Senyor Rey entrara ab fort poqua gent e per certs passos tots a un jorn entraran la gent darmes pens vostres reverencies sien be avisades de tot largament. Tot aço digui yo lo jorn de ir als consols de aci per quen avisassen vostres reverencies e perque nou han fet so forçat de avisarne pero si hagues lo carrech que havia en lo passat com dit he força ja naguera per los passos alguns car lo poble de aci ha fort bona voluntat no contrastant que força ni ha alguns que son un poch embaraçats. Dich vos mossenyors que si hom hagues mes en Andorra CCL homens per los passos que hom los guardara que no entraren ax com se pensen perque vostres reverencies pensen en tot lo millor e prest car jur vos que dubten he que no sia lo fet pus prest que hom nos pensa. No cur de pus avisar car vostres reverencies son per compendre molt mes que nos pot dir. Pens que los consols de aci scriuen a vostres reverencies perque algun tant men report a la lur letra. E per la present mossenyors molt reverends no he pus a dir sino que ordoneu de mi com de servidor vostre. E sia la Sancta Trinitat e lo benaventurat Charles en guarda e proteccio de vostres reverencies e de aqueixa ciutat car be sera mester. - De la Seu Durgell a XXX de maig del any Mil CCCCLXII.
Sus ara me son venguts los consols dient com han aplegar lo capitol e que prest scriuran a vostres reverencies. Report men al que sera. Al portador sius plaura faran donar alguns pochs de diners com lo faç cuytar perque hajau lo avis car deu tornar ab resposta vostra per ço li he prestat diners. - Molt reverend e molt magnifichs mossenyors lo qui humilment se recomana en gracia e merce de vostres reverencies Ramon Grau cullidor e servidor vostre. (cullidor dels drets de les generalitats)

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del General de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e honorables senyors. De vostres grans reverencies havem reebuda una letra notificatoria intimatoria e narratoria dels actes fets e tractats en aqueixa ciutat e lo castich e execucio de alguns fet segons stesament en la dita letra se conte
de la qual cosa restam molt aconsolats de la gran gracia que nostre Senyor Deu ha feta e fa en aquest Principat al qual principalment havem retribuir gracies infinides e del qual havem principalment haver ajuda e per intercessio de molts sants special del glorios Charles comendat per vosaltres e encara vos havem a molta gracia com dels dits actes nos haveu avisats axi stesament suplicant nostre Senyor Deus don a vosaltres qui haveu lo carrech principal e en la qual tot lo Principat se reposa e penja tal consell orde forma e ajuda que les coses vinguen e succeesquen a gloria e honor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey conservacio e utilitat del dit Principat membres de aquell e preservacio de sinistres e defensio e conservacio de libertats car de aço continuament es recorregut es recorrera per aquesta ciutat a nostre Senyor Deu e al qual ha esser tot remes. Ultra aço volem avisar vostres grans reverencies que aquesta ciutat es en gran sterilitat posada per diminucio de poble e es en gran diminucio attesa la gran tenguda que te e per los actes e preparatoris ques fan contra aquest Principat de que cove metreus en orde com les altres universitats e per avis e provisio de vosaltres som stats axi mateix exhortats per tant lo consell general de aquesta ciutat ab nosaltres
ensemps sabent e havent per clar que los lochs circumvehins e de aquesta vegueria e castells son en la major part dirruits e despoblats e axi venint a cens gent darmes ni adversants aquells no son per fer defensio ans facilment serien presos ells e llurs bens e se spera a seguir mes guerra e dan de aquests que dels adversants majorment attesa la gran sterilitat de aquesta terra pero ab aquella poqua sustancia que aquells tals haurien seria donada gran guerra en aquesta ciutat. Per tant es stat deliberat vostres grans reverencies e molt magnifiques e honorables savieses sien suplicades e exhortades ab vostra provisio saludable e deguda fos manat e comes al veguer de aquesta vegueria e a consellers de aquesta ciutat que per ells sien e puixen esser forçats e destrets los habitants en los dits castells viles lochs e parroquies ronechs ab totes lurs vitualles deure venir e esser tenguts de venir en la present ciutat per recullita e defensio fer e destrenyer e forçar aquells per lo dit veguer consellers esser fetes compulsions o forçes degudes e pertanyents e entre los altres lochs castells e parroquies quins occorren son aquests Castell de Rajadell CastelIfollit del Box Mayans Castell de Gordiola Valdemerganel Vellhonesta Rochafort Mura Calders ab les parroquies Viladecavalls Serayina Navarcles Sent Matheu Vaccarices e Relinas e parroquies Massana Jusana e Sobirana Aguillar e Gravalosa Salent (Sallent) e altres lochs e viles qui sera vist no poderse tenir ni sostenir faent en aço e manant provisions necessaries e opportunes.
E la qual cosa ab tot sera fet lo degut per vosaltres empero aquesta ciutat e nosaltres vos ho haurem a gracia special. De aço scrivim al honorable mossen Bernard Çapila subsindich nostre qui ha carrech comunicar e de trametre les dites provisions lo qual vos placia haver per recomanat. E sia la Sancta Trinitat en guarda e proteccio de tots. Scrita en Manresa a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers de la ciutat de Manresa.

9 DE MARZO.

9 DE MARZO.

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejeros presentóse el noble don Martin Geraldo de Cruilles, con una credencial del Señor Primogenito, que fué leida, como lo fueron tambien las cartas y documentos que siguen.

Als reverendissimos pares en Christ nobles egregis venerables magnifichs e vertaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e congregats sobre la nostra liberacio e instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ egregis venerables nobles magnifichs e amats e verdaders amichs nostres.
Trametem de present a vosaltres lo magnifich e be amat conseller e camerlench nostre mossen Marti Guerau de Cruilles plenament instruit de nostra intencio de algunes coses concernents nostre servey e benefici dels negocis de les quals de nostra part deu ab vosaltres largament conferir. Pregamvos per ço ab quanta afeccio podem que dant fe e crença al dit mossen Marti Guerau en tot lo que de nostra part vos dira ho vullau metre per execucio e obra com de vosaltres speram. Dada en lo Perallo a VI de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius. (Lo Perelló)

Als reverent venerables nobles magnifichs amats e feels consellers nostres los diputats e altres del Principat de Cathalunya congregats en la nostra ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables nobles magnifichs amats e feels consellers nostres. Per altres nostres letres ans e apres que partissem de Çaragoça vos havem scrit e avisat de tots nostres progresses e de totes aquelles coses de les quals nos ha paregut necessari darvos noticia. E perque ab la ajuda de nostre Senyor Deu entenem prosseguir nostre cami ensemps ab lo lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill havem delliberat trametreus lo amat conseller nostre mossen Luis de Vich mestre racional de nostra cort en regne de Valencia sobre algunes coses necessaries e importants.
Per çous pregam e strenyem que a les paraules de aquell vullau creure com a la persona nostra e aquelles metre en exequucio segons de vosaltres indubitadament confiam. Dada en la font de Perello a VI dies de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs o savis senyors. Ja de Cambrils he scrit a vostres reverent magnificencies de la entrada alli de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit vuy diumenge a vuyt del present. Los dits Senyora e Senyor son entrats aci en Tarragona entre sis e set hores apres mig jorn. Es exida la bandera de Tarragona ab qualsque cinquanta homens molt be armats e apres tots los oficials ballant quiscu ab sa manera de entrames ab moltes bombardes e grandissima alegria e profacio ab molta bella capa e abans de la dita entrada qualque tres hores los senyors de embaxadors qui haveu trames me scriviren de posades. E en aquella era tota la ciutat stablida que ab los dits Senyora e Senyor son pasades D persones pur ells han hagut bon recapte axi vostres embaxadors com los de la ciutat de Barchinona. A nit passada parli ab lo Senyor Primogenit dixme son cami fora de Terragona a Vilafrancha e de alli a Martorell. Ara al fer la present aquests senyors de missatgers splican sa embaxada en que restaran refirmen en son scriure. Lo present correu parteix daci a una hora apres de miga nit. Ha esser alla en tretze hores dic en XIII hores. Deu haver sis florins dor dich VI florins dor.
E per la present no he mes a dir a vostres reverent magnificencies sino suplicar aquelles vullan manar de mi al qui plasent vos sera. E suplich la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. De Tarragona diumenge a .... hores abans de miga nit que havem a VIII de març Mil CCCCLXl. A nit passada lo Senyor Primogenit me dix partiria lo dilluns de Tarragona ara que no partiria dit dia. - Mossenyors a vostres manaments e servir prest Guillem de la Bruna.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egris nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy diumenge que comptam VIII de març circa sinch hores apres mig jorn arribam aci en Tarragona e sabut que la Serenissima Senyora la Senyora Reyna e lo lllustrissimo Senyor Primogenit venint de Cambrils eran pres de aquesta ciutat deliberam tirar la lur via e trobam la dita Senyora e lo Primogenit entre lo pont e aquesta ciutat e aqui ab aquella reverencia ques pertany besam la ma a la Senyora Reyna e apres al Senyor Primogenit e acompanyant aquells entram en aquesta ciutat en la qual son stats rebuts ab gran alegria e honorificencia e ab professo molt solemna entram en la Seu e feta oracio la Senyora Reyna acompanyada del Senyor Primogenit ana a la possada e nosaltres anam ab la dita Senyora. E lo dit Primogenit lexant la dita Senyora en la sua possada ana a reposar a la sua possada e nosaltres romanguem ab la dita Senyora e per mitga de Johan Ferrandis fahem dir a la dita Senyora com nosaltres la suplicavem quens volgues dar audiencia e de continent la dita Senyora dix era contenta e sola en una cambra sens altra companyia la sua Senyoria nos dona audiencia ensemps ab los embaxadors de Barchinona e referides les recomendacions de vostres paternitats nobleses e magnificencies ab aquella reverencia que es deguda a tanta Majestat donada la letra de creença per orga de mi ardiacha de la Mar seguint les vostres instruccions ab lo motiu donat en les instruccions e ab aquell millor tall de peraules que fon possible a mi dit ardiacha per part de vostres magnificencies fonch suplicada la dita Senyora fos merçe sua voler ordonar e dispondre que lo Senyor Primogenit liberament sens companyia de la sua Senyoria e dels de son consell anas en aqueixa ciutat havent pera ferm que sobresehent la anada sua seria pus fael via a tractar lo que fos servey del Senyor Rey e repos del Principat de Cathalunya car apenes se poria donar entendre la liberacio esser purament feta si la sua Majestat e consell entraven en aqueixa ciutat ensemps ab Primogenit. E fet rahonament fundat en la intencio de vostres instruccions la dita Senyora molt compostament e ordonada ab molta humanitat respos rescitant los treballs que havia presos en la liberacio del Princep axi per amor del Senyor Primogenit com encara per satisfer a les suplicacions dels Principat lo be del qual e repos ella tan desiguada com la vida e que pus tost deliberaria morir que donar loch que aqueix Principat hagues negun dan e que ella havia orde del Senyor Rey de aportar en aqueixa ciutat lo Senyor Primogenit e que li paria stranya cosa que venint ab tal delliberacio ella romangues e que volguessem attendre a la honor del Senyor Rey e a la sua bona voluntat. E per nosaltres fon replicat lo honor del Senyor Rey era tan car com la dita e que per servar aquell lo Principat metia tots sos treballs e que speraven en Deu que aquell se salvaria. E la sua Senyoria respos que no havia altra sperança e que conexia be que quant era stat fet era degudament fet e per honor del Senyor Rey. E nosaltres la suplicam fos merce sua voler condesendir a la suplicacio del Principat. E ella respos que axi era que la sua Senyoria ne parlaria ab lo Primogenit e que apres faria resposta demenantnos si nosaltres ne haviam perlat ab lo Primogenit. E responguem que no que tal comissio no haviam. E apres moltes rahons dites a la sua Senyoria confortants les dites suplicacions anam a la possada del lllustrissimo Primogenit e dites les recomendacions vostres li denunciam lo rahonament fet a la dita Senyora. E lo dit Senyor rebudes vostres recomendacions ab molta humanitat mostrant haver gran obligacio al Principat dient moltes peraules de gran amor dient que ell no crehec haver sino hun pare pero que ara ne ha molts ço es tots los qui habiten en aqueix Principat e que vol star a consell de aqueix Principat. E per avisar vostres nobleses e magnificencies del que ses fet fins aci havem deliberat fer lo present correu sperant que la dita Senyora condescendra a vostres suplicacions car en son parlar la sua voluntat es fer Io que lo Principat volria. De continent hajam la resposta per correu ne seria avisats. Lo Senyor Primogenit esta en bona disposicio e ha gran desig de esser en aqueixa ciutat pero per dites coses no pora partir dema. Pero crehem que dimarts primer vinent la sua Senyoria partira e nosaltres ab ell. E per aquesta no havem mes a dir sino que la Sancta Trinitat sia en proteccio de vostres paternitats nobleses e honorables savieses. Scrita en Terragona a VlII de març e una hora apres de mitga nit Mil CCCC sexanta hu.
Los missatgers de Barchinona no han acordat de scriure esperant la resposta e stimant la present esser letra comuna. Placieus volerne dar raho a mossenyors de consellers per descarrech llur. - A la ordinacio e manaments de vostres providencies e magnificencies prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molts magnifichs e savis senyors los consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt magnifichs e savis senyors. Nosaltres scrivim al senyor marques de Oristany e als conseller e prohomens del Alguer e de la ciutat de Sacer segons scrivim a vosaltres de aquests afers aci concorrents. Per queus pregam e encarregam molt stretament que vullau enviar les dites letres queus dara lo honorable Nandria Bacallar patro de nau portador de la present e hauremho a molta complacencia. E sia molt magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. En lo exercit es hu quis diu mestre Pere menescal del Senyor Primogenit qui es acordat per genetari. E per quant ha obs al servey de la casa del dit Senyor Primogenit e ofir donar hun altra qui per ell servira lo qual se diu Anthonet Angles e som stats suplicats vullau aquest altre en loch seu pendre e acceptar volents condecendre a les dites suplicacions assenyaladament per sguard del servey del dit Senyor Primogenit vos pregam e encarregam que façats rebre mostra del dit Anthonet
Angles e si sera trobat suficient genetari prengau e accepteu aquell en loch del dit mestre Pere e rebuda del dit Anthonet seguretat que servira per lo temps que lo dit mestre Pere licencia de venirsen. Placieus que aço axis faça car tal es la voluntat nostra. E tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. De Barchinona a VIIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem es nostre parer que si la Senyora Reyna ve aqui la deveu rebre ab tota obediencia e honorificencia axi e segons de bons e feels vassalls se pertany e fins aci loablament haveu acustumat. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a nou de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al Illustrissim Senyor don Charles Princep de Viana primogenit Darago e de Sicilia et cetera.
lllustrissim Senyor. Rebuda havem per lo noble mossen Marti Garau de Cruilles una letra de vostra Excellencia e aquell ah molta devocio e voler hoyt en lo que explicar nos ha vulgut per part de vostra Altesa. Sobre les quals coses haguda plena deliberacio scrivim aquella als magnifichs ernbaxadors de aquest Principat los quals faran plena relacio a vostra Altesa a la qual devotament supplicam placia donar fe e creença en tot lo que de nostra part per los dits embaxadors sera aquella explicat. La Sancta Trinitat Illustrissim Senyor tinga en proteccio sua la Celsitat vostra la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Excellencia humils e devots subdits qui aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
Rebuda havem per lo magnifich mestre Racional de la cort del Senyor Rey en lo regne de Valencia mossen Luis de Vich una letra de vostra Excellencia e aquell ab molta devocio e voler hoit en lo que explicar nos ha volgut per part de vostra Altesa. Sobre les quals coses haguda plena deliberacio scrivim aquella als magnifichs embaxadors de aquest Principat los quals faran plena relacio a vostra Altesa a la qual devotament suplicam placia donar fe e creença en tot lo que de nostra part per los dits embaxadors sera a aquella explicat. La Santa Trinitat molt alta e molt excellent Senyora tinga en proteccio sua la Serenitat vostra la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCCLXI. - De la Excellencia vostra. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella se recomanen Diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Als magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Magnifichs e savis mossenyors. Rebuda havem vostra letra feta a VIII del present per la qual restam plenament informats del progres de vosaltres e exposicio de vostra embaxada feta a la Serenitat Reginal e de la resposta feta per la sua Excellencia e consemblantment del parlar fet al Senyor Primogenit. Havem haguda e reputada vostra forma de procehir digna de molta comendacio e lahor segons la expectacio que de vostra prudencia se havia en la qual nostra sperança es stada que donarieu tal orde en les coses a vostra circunspeccio comeses que sen aconseguiria lo desijat efecte e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna gran benifici e repos de aquest Principat. E perque milor siau de totes les coses occorrents informats vos certificam com poch abans de la recepcio de vostra letra per lo noble mossen Marti Guerau de Cruilles haviem rebuda una letra credencial del lllustrissim Senyor Primogenit e en virtut de la creença nos havia esplicat lo grandissimo desig e voler que ha lo dit Senyor en esser axi ab nosaltres e totes coses fer ab consell e delliberacio de aquest Principat o nosaltres aquell representants pero que per sguard de Deus desiga lo Senyor Rey e la Senyora Reyna esser humanament tractats e axi nos en prega stretament. En lo temps mateix mossen Luis de Vich per part de la Illustrissima Senyora Reyna nos ha donada letra de creença per vigor de la qual nos ha explicada molta voluntat e afeccio que la dita Senyora ha al benifici repos e utilitat de aquest Principat e que desija esser consellada per nosaltres en lo dit repos e benifici pregantnos li donem consell del que fer dega en la venguda del Senyor Primogenit. Sobre les dites creençes exposades es stada per nosaltres feta resposta als dits mossen Marti e mossen Luis com de nostra deliberacio scrivim a vosaltres embaxadors del Principat qui aquella explicareu e fareu resposta als dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit la qual deliberacio es que sobre la intrada aci de la dita Senyora stam e perseveram en la deliberacio ja feta aci quant vosaltres hi ereu car no son vistes occorrer causes noves algunes per les quals aquella deliberacio alterar se degue e algunament comunicar. Perque ab molta humilitat e reverencia per part de aquest Principat regraciareu a la dita Illustrissima Senyora la voluntat e afeccio que mostra haver en lo benifici e repos de aquest Principat. E per ço direu a la sua Excellencia que la suplicacio feta que li placia dispondre e ordenar en lo voler entrar en aquesta ciutat es gran benifici e repos del Principat e molt servey de la sua Altesa la qual pot esser certa aquest Principat no la supplicaria si axi no era. E fins aci en aquests darrers actes qui de tanta ponderositat son stats ha pogut veure la sua Excellencia james aquest Principat haver supplicat sino de coses concernents honor e servey de la reyal corona e benifici e repos del Principat. E com semblantment aquesta supplicacio concerneix e redunde en dits servey honor repos e benifici perque suplicareu la sua Excellencia vulla credit donar a nostre consell e exaudir nostra supplicacio la qual efectualment de la sua clemencia e benignitat obtendreu juxta la deliberacio aci feta en vostra presencia car en aquella mateixa se sta e persevera. Al lllustrissimo Senyor Primogenit per nostra part regraciareu devolament e humil les coses ofertes per orgue del dit mossen Marti Guerau de Cruilles les quals ja per letra la sua Excellencia significades e ofertes nos havia. Aquella confiança havem haguda en la sua Altesa com nos paragues raho portas tal sperança deurese haver. E per quant nosaltres en tal sperança constituhits desigam molt lo remey e honor de la sua Altesa e vehem per experiencia la irrefrenada cupiditat e ambicio de oficis e interesos propris que generalment se poder
donar occasio a moltes enveges e descontentacions e per conseguent gran turbacio al repos e benifici de aquest Principat e desservey de la sua Altesa per evitar los dits e altres molts inconvenients que per nominacions scripcions ofertes o concessions de oficis seguir poden per nostra part molt afectuosament e devota supplicareu la sua Excellencia sia merçe sua abstenirse de donar o otorgar oficis alguns. E si alguns ni ha otorgats o a importunitat de alguns fet o manat scriure a suplicacio e consell nostre vulla la sua Altesa irritar o cassar e haver per nulle per forma e manera que tot sia abolit e munde. Aço es gran servey de la sua Excellencia e porta gran repos e moltes gelosies qui corren les quals porien molt detriment portar al servey de la sua Altesa e al benifici repos e tranquille stat de aquest Principat. De aço molt stretament supplicareu la sua Excellencia afermantli aquest esser lo primer consell que li donam el ne supplicam per quant es grantment son servey notori e de nostra instancia e supplicacio per objecte fer e resposta als qui importunaran la sua liberal e humanissima Altesa. En lo que prega esser la Majestat del Senyor Rey e la lllustrissima Senyora Reyna humanament tractats. Direu a la sua Altesa aquest esser nostre desig e voler los quals innatament havem sempre haguts. E per tant per servey e honor de la dita Majestat e Senyora fem la supplicacio predita concernents dits servey e honor segons pus clarament pora entendre e veure lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit quant aci Deus volent sera arribada la sua Excellencia ab la qual plena comunicacio de les coses occorrents haguda sera talment deliberat que succeira a lahor de Deus Omnipotent honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la lllustrissima Senyora Reyna e de la sua Excellencia e benefici e repos de aquest Principat. E tingaus magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor prests.

20 DE DICIEMBRE.

20 DE DICIEMBRE. 

Después de haber sido elegido como consejero Juan Lull, en reemplazo de Pedro Dusay, a quien los concelleres habían nombrado otro de los embajadores que enviaban al rey D. Juan, y prestado por aquel el debido juramento, se acordó contestar a la carta recibida el día anterior, en estos términos:

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Succesivament havem rebudes IIII letres vostres una dels VIIII partits de aquesta ciutat dada en Belloch a XIIII altra dels XII dada en Leyda lo dit dia de XIIII ultra dels III dada en Fraga a XV e altre de tots XV embaxadors dada en Aytona a XVII de deembre present. Les dos primeres letres afreturen pocha resposta per quant solament contenen avis fet a nosaltres del progres del cami e com ensemps devieu de Leyda partir per anar hon seria lo Senyor Rey. Lo tenor de les altres dues letres e coses en aquelles contengudes nos han donat causa de grandissima congoxa. Com per la de XV siam certificats los aragonesos axi largament haver passat en la renunciacio de la ferma de dret e manifestacio e consentit lo Senyor Princep poder esser portat per tot Arago. Per laltra letra de XVII som avisats de vostra poch acolorada recepcio e remissio de resposta pera Çeragoça feta per la Majestat del Senyor Rey e de la visitacio feta al Senyor Princep ab los testimonis e resposta per lo dit Princep feta. E ab tot en aquesta materia tant plenament com volguerem deliberar no hajam pogut pus resposta de la Majestat del Senyor Rey haguda no havem pero per quant a nosaltres es necessari e forçat ab extrema vigilancia en la salvacio de la persona del Senyor Princep entendre e proveir havem deliberades les coses dejus scrites les quals son excusacio a tot aquest Principat e a nosaltres e donen via legittima e orde a altres provisions pus stretes si fer les covendra. E perque sie a vosaltres notori la materia de aquesta detencio com es presa en aquest Principat vos certificam que los pobles stan tan arremorats que si no fos la representacio nostra ja nos foren alguns grans inconvenients excusats. E continuament aquest crit e rumor popular pren calor e creximent en loch de diminucio e fredor que per raho la dilacio hi deurie procurar.
E nosaltres aci congregats no stam en poch perill e ja particularment per molts nos es dit que de la persona del Senyor Princep a nosaltres covendra retre raho. E si noy fem prou som de penitencia cominats. E com a la opinio popular en saltar prou no satisfem nos es dit que lo degut no fem e que metem lo cap entre Ies cames e moltes altres coses grantment notadores sic fan e dien publicament e palesa ne serie algu qui secretament rependre ho gosas poden alguna conjectura de aço pendre que jatsia fins açi aquesta ciutat se fos detenguda que embaxada no fahes sobre aquesta materia ab tot excusable color hi hagues pus lo conseller e cap e ab insignies de conseller entre vosaltres es ha deliberat lo consell de C jurats (consell de cent) ab grandissima unio embaxada fer special per aquesta ciutat de VIII pe sones II ciutadans II mercaders II artistes II menestrals los quals son ja elegits e tantost hiran. E per semblant som avisats en Perpinya e altres ciutats viles e lochs de Cathalunya star les gents molt commogudes e se fan embaxades per aquesta materia. A nosaltres donchs cove per lo servey que a Nostre Senyor Deu sen fa e per gran servey e honor del Senyor Rey e per lo molt benefici de la republica de aquest Principat ab grandissima attencio treballar en aquesta materia e per semblant a vosaltres hoc encara per evitar irreparables dans que cominats son si aquesta materia juxta lo mester no es provehida. E per tant haguerem per molt propri e degut stimar quant lo Senyor Rey vos remete pera Çaragoça fer la resposta fos stat stretament supplicat reposar e aturarse en Fraga per deliberar sobre les coses que vosaltres portaveu. Perque habentho denegat la sua Majestat pus excusats seriem en sdevenidor. Pus fet no es stat loham molt e havem per molt accepte com haveu seguida la dita Majestat per haver resposta e continuar la comissio a vosaltres feta. E no crega algu aquesta materia se hage vulgarment o freda prosseguir ans ab molta fermetat sforç e fretura se continuara la prossequueio de aquest negoci. E perque millor en les coses seguents nostra intencio e deliberacio sie compresa certificam vostres providencies com no sols aquest taulell mas tots los miradors de ça han per fort mal lo acte e consentiment dels aragonesos sobre la manifestacio hoc encara per pigor que lo Senyor Princep puxa esser per tot Arago portat car essent vehi a la frontera facilment pora esser sens sabuda de la Majestat reyal furtat o transportat en altres terres hon passaria gran perill la sua persona de la qual aquest Principat es molt gelos (çelos, celos, celós, selós) e per les circunstancies de aquesta detencio se conjecture haverse major dificultat en la liberacio o repos a conseguir e seguretat a la persona del dit Senyor Princep la qual pus fos en poder de persones segures e tals que dupte de inconvenient no se hagues cessaria la tanta congoxa com rahonablament se deu haver stant les coses com stan.
E per ço desplau a nosaltres molt lo acte dels aragonesos com sia per donar facultat al perill e inconvenient de la persona del dit Senyor Princep lo qual volgueram mes fos en Miravet per seguretat de la sua persona a la qual aquest Principat enten provehir encara que qualsevol grandissima despesa (cae el mito de que los catalanes, al menos los de antes, no eran “agarrados”) e grans treballs e perills subir ne hage. Entretant vos pregam molt afectuosament de continent reebuda la present exequuteu lo dejus scrit ço es que aneu al Senyor Rey supplicarli afectuosament ab los motius en les instruccions e letra contenguts e altres si applicar sen hi poden placia a la sua Majestat liberar la persona del dit Senyor Princep o al menys donarlo a vosaltres qui en nom del Principat de Cathalunya com a carcellers lo acceptareu et cetera. Con encontinent la dita Majestat no fos contenta de liberar o comanarlous havem delliberat eus pregam per vosaltres li sia dit com aquest Principat fins açi en aquesta materia no era volgut entrar en merits de justicia sperant e creent que ab bonas e vertaderes informacions e humils e devotas supplicacions la sua Serenitat se inclinaria gracia fer al dit Principat qui de *dret li es merexedor pero vist que la sua Majestat sta tan obsessa de perversos consells e per iniques e sinistres informacions no libera ha deliberat lo dit Principat demanar la liberacio del dit Senyor Princep per justicia. E si james en aquesta patria de molta virtut se ha usat per defensio de libertats privilegis constitucions e usatges menys en aquest cas no sen usara mas molt mes e ab molta animositat constancia e virtut ab tot major dificultat hi haja per esser les cosas fora lo Principat. Pero havem sperança en Deus omnipotent qui veu ab quanta recta e santa intencio e a quant benefici de la cosa publica preservacio de innumerables inconvenients e a servey e honor del Senyor Rey aquesta materia se prossegueix nos donara confort e manera que la dificultat no obviara en res. E per fundar que de justicia lo dit Senyor Princep no deu esser detengut havem nosaltres la remissio que feta li era de tots odis passats e recepcio en paternal gracia e amor e amplissima seguretat ab solempnissimo jurament vallada. E ab tal seguretat es lo dit Princep en Cathalunya vengut a Fraga primer e a Leyda apres anat es demanat per lo Senyor Rey ab multiplicades letres e qualsevol en Cathalunya per lo Rey demanats van en virtut de usatges e alias a ell segurs e han plenissima seguretat. E mes lo dit Princep demanat e vocat era anat al loch de la cort en la qual se alegren tots los de la cort de securitat amplissima nes pot dir lo dit Princep no esser de la cort ans tota hora que volgues podia en ella entrevenir e seure pur com hun caveller o gentilhome lo qual privilegi perdre no pot ne los drets de la terra permeten alguna persona detenidora de altre esser o apresonadora a qui besat en aquell dia haje car lo besar es senyal de pau e seguretat e molt mes en los reys e senyors e no solament aquell dia mas aquella hora que detengut fou lo Princep fou per lo Senyor Rey besat. Con se digues que lo dit Princep apres la remissio o seguretat delinquit hauria ço que nos creu sino que iniques e perverses informacions de malvats consellers tals coses suggereixen en la mente e pensa del Senyor Rey hauria de tal delicte constar e nos pot fer que apres lo besar hagues delinquit qui fou ab la detencio quasi en hun moment e covendriali esser dades les defensions qui son al menor de la terra atorgades special al stament militar. E no pot lo Senyor Rey ab sa clemencia parlant per causa civil o criminal traure algu del Principat per expressas constitucions e leys de la terra e per la sua Majestat jurades. Les quals leys en pacte deduhides ab la terra fetas nos pot interpretar glosar o stendre sens lo Principat qui en fer observar aquella e altres ha sos remeys justs deguts e pertinents e ja en altres temps en pratica e observancia virtuosament deduhits. E de totes aquestes rahons hi ha fundaments notoris per drets usatges constitucions libertats e privilegis tant generals quant particulars. E ab aquestes rahons de justicia si per gracia obtenir nos pot supplicareu lo Senyor Rey instantissimament vulla librar lo Senyor Princep. E si preten la sua Majestat haver lo dit Princep delinquit e que la seguretat per ço no deu observar jatsia tal pretensio ab humil reverencia de la sua altesa parlant mostra haver pocha existencia per quant lo tal delicte ha esser comes açi en Cathalunya e la preso es feta en Cathalunya supplicareu la sua Majestat reduhint a memoria lo sagrament prestat per observancia de constitucions e libertats de la terra e ab aquella reverencia ques pertany lo requerreu torn e restituesca la persona del dit Senyor Princep en lo Principat de Cathalunya e dins la vegueria don la tret. E de les respostas que sobre aço haureu de la sua Majestat ab correu volant nos certificau avisantnos sius plaura de vostre parer e intencio sobre totas aquestas cosas e com se podria debitament provehir a la seguretat de la persona del dit Senyor Princep car vosaltres de tanta circunspeccio dotats e subin les coses al ull molt millor podeu en aquestas cosas consellar que nosaltres qui de tant luny hi tiram. E compreneu tant en aquest Principat queus va molt en lo prospero exit de aquest negoci. E abans que ab la Majestat del dit Senyor segons dessus es contengut parleu o de continent apres segons la opportunitat oferra e a vosaltres sera vist pus util e expedient al negoci de que se tracte comunicareu ab los LXXII representants la cort de Arago o aquells dells qui hi seran e si los dits LXXII no staven o congregar nos podien ab los diputats de Arago e ab los jurats de la ciutat de Çaragoça o ab quascuns dells en lurs congregacions. E per part del Principat de Cathalunya los exposareu com en la detencio de la persona del Senyor Princep sostenen violacio moltes leys e libertats del dit Principat e molt mes en la extraccio de la persona del Senyor Princep fora lo dit Principat pero que aquesta tal violacio e lesio los cathalans speren reparar en temps e loch oportu. E per tant fins aci havem ommesos tots medis de justicia e convertintse solament ab suplicacions interposats en reconciliar lo amor e gracia paternal en lo Senyor Princep lo que fins açi consentit nols es stat per lo Senyor Rey obviant en aço suggestions e informacions malivolas e de perversos consellers qui cerquen e procuren inconvenients e grans dans en la cosa publica de tots los regnes e dominis del Senyor Rey. E molt mes a present stan promptes e apparellats los dans e inconvenients irreparables a la dita republica quant axi liberament renunciant a la inextimable libertat que ha Arago la persona del dit Princep pot esser portada per tot Arago cor per la convicinitat que ha a terras e personas molt poch desijants la salut e salvacio de la persona del dit Senyor Princep podria esser en alguna cauta materia furtat o alias transportat en mans e poder de aquellas gents e terras lo que redundaria en gran deslahor e desservey de nostre Senyor Deus poch honor e descarrech hoc e gran desservey del Senyor Rey irreparable dan e inconvenient a tots los poblats en lo domini reyal hoc e grandissimo vituperi vergonya e carrech als poblats en lo regne Darago aon es constituit e als cathalans e altres subdits de la Corona Reyal. E per que tants irreparables inconvenients seguir nos puixen jatsia los cathalans creguen los aragonesos ab summa vigilancia en aço pensar pero per excusacio dels cathalans deduhiu a ells totes aquestas coses pregant e encarregant les vullen molt attendre e provehir tals casos e altres inopinats seguir nos puixen et alias provehesquen a tota indempnitat e salut de la persona del dit Senyor Princep fahent per forma e manera que lo dit Princep obediencia submissio e reverencia filial hage fer observar e portar a la Majestat del Senyor Rey lo qual vulla la sua gracia paternal amor e benediccio en son fill ab clemencia dispondre e talment tractarlo fahent certs a ells quius hoiran que si lo dit Princep fos en Cathalunya tal provisio faherem los cathalans en custodia de la persona del dit Senyor Princep que dubitacio alguna de la sua salut per cas indegut haver nos poguera. E ara pus en Cathalunya constituit no es inciten los cathalans als aragonesos lur deute retre axi com crehen sien ja ben covidats e deliberats pero a pus habundant cautela encara los cathalans fan la present exhortacio e prechs per Iur decarrech. E si lo que nos creu cas algu inopinat se seguia attes majorment que los aragonesos han donada causa en la treta de la persona del dit Senyor Princep del Principat de Cathalunya e transportacio en Arago cansentint en lo pacte dessus dit tot lo carrech hauria esser scrit e donat als dits aragonesos e los cathalans participi algu no haurian. E perque aquests prechs exhortacio e encarregament en esdevenidor aparer puixen a tot descarrech dels cathalans fareu llevar acte publich e carta per lo notari que haveu. E haureu ordonada una cedula contenent lo efecte sobredit de la presentacio de la qual lo notari levara acte. E si de Valencia hi haura embaxada de tot aquest desencusament nostre vullau ab ells comunicar. E si de ciutats o vilas de Cathalunya hi ha embaxades nos par esser pertinent demanarlos sien presents en los colloquis e parlaments que fareu ab lo Senyor Rey e altres sobredits. A la Senyora Reyna de part de aquest Principat vos placia regraciar les bonas ofertes que fetes ha les quals som certs si volra a exequucio deduhir nosaltres obtendrem no haver venir en disputacio de justicia en aquesta materia ne haver defendre nostras libertats e privilegis las quals no entenem perdre per res car per aquestes libertats es lo Principat de Cathalunya en qual esser e reputacio es perdudes aquellas seria anichilat e a no res reduit. Donchs no lexarles rompre o perdre es sostenir e ampliar la Reyal corona e la cosa publica lo repos de la qual o grandissima turbacio sta en la salut de la persona del Senyor Princep. A la qual si inconvenient irreparable seguia sens dubte seguirien tants grans mals per tota aquesta terra que seria cosa incredible. Sera donchs supplicada la Reginal Altesa vulla intercedir e obrar segons ha ofert e comfiam e seranli recitades de les coses sobre scrites las qui degen conduir a benefici del negoci. Al Senyor Princep vos placia visitar tant frequentadament com permes vos sera ab tot hajam a no pocha admiracio e encara a cosa molt desagual a la devocio fidelitat e intencio daquest Principat que presents tals testimonis com nos haveu scrit lo Principat de Cathalunya o vosaltres aquell representants hajau visitar e parlar ab lo Senyor Princep e encara que de aço se fassa clamor al Senyor Rey a la Senyora Reyna seria molt pertinent e que sentissen los testimonis ab gran molestia lurs fets esser presos e reputats per aquest Principat. Totes les coses sobre scrites vos havem largament volgudes deduir perque sentau lo voler e deliberacio daquest Principat. Pero per quant vosaltres sou aqui presents dotats de tanta providencia e tant en aquest Principat compreneu e podeu millor veure e delliberar lo que pus necessari es pera la liberacio del dit Senyor Princep e conservacio de la sua persona crehents fermament vosaltres en aquest negoci virtuosament vos portareu som contents de les coses sobre scrites puxau detraure en vostro parlar e no exequtar lo queus sera vist portar nocument a la desijada conduccio e exida bona daquest negoci. Pero volem en totes maneras los prechs e exhortacio se fassa als aragonesos ab aquell tall de paraules e scrits queus semblara a nostro descarrech. E desijam molt continuament nos scrivau de tot lo queus semblara açi se dega delliberar e exequutar car sobre la ampliacio de quens haveu scrit se enten ab diligencia. E pregamvos molt frequentadament nos scrivau de totes coses e novitats que aquius subseguiran. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers queus son comenats. Dada en la ciutat de Barchinona a XX de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. Pere abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio elegit e assignat a vostra honor promptes. 

Además en la misma sesión se dio cuenta de las cartas que siguen:

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell de aquells residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Una vostra letra en lo dia de vuy entre nou e deu hores de mati havem reebuda aconsolativa a nosaltres per los preparatoris grans e notables fets e continuats en la deliberacio de la persona del Illustrissimo Princep fill del Senyor Rey en los quals havem trobat singular plaer. Deus per sa merçe ne vulla complir lo voler de tots e vulla moure lo cor del dit Senyor Rey lo qual es en sa ma com dit es a tal clemencia que als desigs justs de sos vassalls sia satisfet. Ja nosaltres tenim sindich a les corts lo qual encara hi es. Pensau que sera un voler ab vosaltres e nosaltres qui ho volem per los quals tot lo Principat ha reluyr. Suplicant la Santa Individua Trinitat vos conserve eus vulla aconsellar donantnos compliment de vostres e nostres desigs. Scrita en Puigcerda a XVII del mes de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A vostras honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los deputats del General e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Novament havem rebuda una vostra letra sots data de XI del corrent mes per la qual molt largament som stats informats de la preso del Senyor Princep a tots los pobles extremament anxiosa e aximateix de les notables provisions preparacions e exequucions de aquellas subseguidas per delliuracio del dit Senyor Princep de les quals vostra letra molt amplament fa demostracio les quals han donada e donen a aquesta ciutat consolacio com speram en nostre Senyor Deu que aquelles seran causa del delliurament del dit Senyor Princep e aquell seguit sera complida la grandissima voluntat de tots los pobbles e on e en cars aquesta ciutat en res hi pugues supplir ha una extrema voluntat de ferho sens fallir. Regraciamvos tant com podem la gran e bona voluntat per vostras grans reverencias e benignitat devers aquesta ciutat demostrada en haberla avisat de tot lo dit negoci sperants que certificats del delliurament lo adjutori divinal migençant subseguidor del dit Senyor Princep e de la prossequucio de aquell vostras reverencias nos ho comunicaran per esser participans en vostras ordinacions. Oferintsnos promptes fer per vostras grans reverencias tot lo queus sera plasent. E conserveus la Trinitat Sancta en sa divinal gracia. Scrita en Vich a XVII de deembre any Mil CCCC sexanta. - A totes vostres ordinacions e servicis prests los consellers de Vich.

Als molt reverend egregi noble magnifichs mossenyors los diputats el General e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs mossenyors. Quanta es stada la marevella contristacio e dolor que nosaltres axi en comu com quascu en singular havem haguda e havem de la detencio feta per lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo Princep fill seu pensarse deu com de hun tant discidi entre pare e fill de tan altissima potencia nos puxa sperar algun ben avenir en lo regne ne en la cosa publica de aquell. Es veritat que Io contengut en vostra letra nos ha algun tant aconsolats ço es la bona provisio de la cort e las solemnes embaxades e altres provisions molt sanctament axi per la dita cort com per vostras reverencias fetas de que som molt aleujats eus regraciam molt vostre bon avis. Placia a nostre Senyor Deu com pensam e speram vinguen al fi perque son fetas.
A gran gracia haurem si del quis seguira serem per vosaltres certificats pregantvos afectuosament vos placia ferho. Nosaltres tostemps serem molt promptes en tot lo queus parra siam bons per ben avenir del dit negoci. E no res menys en los oficis divinals e en nostres oracions com abans de vostra exhortacio hajam pregat tot dia expressament per lo delliurament de la persona del dit Princep. Sera ver que per contemplacio de la santa intencio vostra sera tant ferventment com porem e ab specials oracions e pregarias continuat. Placia a Deu omnipotent per sa clemencia vulla inclinar la sua orella a oyr aquellas. E sia la Trinitat sancta direccio vostra e del negoci present. De Vich a XVI de deembre any Mil CCCCLX. - A la ordinacio de vostras reverencias ben apparellats lo capitol de Vich. (el cabildo)

Als molt reverend e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barcelona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Dimarts prop passat de nit a les vuyt hores rebi una vostra letra ensemps ab tres altres letres la una de les quals era dreçada al capitol daci e lo dia seguent de mati li fonch liurada per mi. Laltra ques dreçava a don Matheu de Moncada la nit mateixa doni a sa muller quis troba aci en Leyda. Laltre ques dreçava al baro de Ribelles per quant no he sabut on es ni per semblant he pogut trobar homes de sa terra es romasa en ves mi. Fare per mon treball de trametreli aquella al pus prest que pore. Mossenyors segons relacio dels qui venen de Fraga lo Senyor Rey vuy depres dinar es partit de Fraga e fa sa via Çaragoça e menassen lo Senyor Rey. Mes mossenyors vostres embaxadors diumenge prop passat en la nit me feren haver dos correus lo hun fonch desempatxat al Senyor Rey qui tirave la via de Miravet e mossen Cruilles quel desempatxave feume bestraure dos florins laltra tremateren a Fraga e per manament dels dits missatgers bestraguili hun flori present lo hoste de correus oferintme quels me farien dar a mossen Cardona receptor. En lo mig los dits missatgers son partits e nols he poguts cobrar. Suplichvos manen al dit receptor los me do. De Leyda a XVIII de deembre any Mil CCCCLX - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.