Mostrando las entradas para la consulta consols ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta consols ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 11 de septiembre de 2021

Abril. 1463. Ara hojats queus fa a saber la Senyoria

1.° DE ABRIL.


Para
conservación de los derechos de la Generalidad, proveyó el
diputado Çaportella que en este día fuese publicado en Tarragona,
por los lugares de costumbre, el siguiente pregón.
(Bofarull Jr. aún no sabe distinguir las generalidades, derechos de entrada y
salida y otros: generalitats, drets de entrada e exida y altres, de lo que él llama la
Generalidad - Generalitat -, que es precisamente la “casa de la deputacio” que aparece en muchísimos textos, ya en los que editó
su padre “el tachón”, el de los condes-reyes y monarquía catalano-aragonesa. Vaya par de imbéciles en el archivo general de la Corona de Aragón. Pero no serán los únicos. )


Ara
hojats queus fa a saber la Senyoria per instancia e requesta
feta per lo magnifich mossen Bernat Çaportella cavaller diputat
del General de Cathalunya
a tota persona stranya o privada de
qualsevol ley o condicio sia qui haja meses en la present
ciutat des que es reduida a la obediencia del senyor Rey algunes
mercaderies robes o coses tretes de la ciutat de Barchinona o de
altres ciutats viles o lochs qui no sien de la dita obediencia o
aquelles metra de aci avant que les que son stades meses hagen
a denunciar e manifestar al collidor dels drets de les
Generalitats
en la ciutat present. E aço daci a dissapte
primer vinent per tot dia. E les que de aci avant metran hagen
per semblant a manifestar axi com les metran. E per quiscunes pagar
al dit collidor los drets de generalitats de intrada e
altres acustumats pagar sots pena de perdre les tals mercaderies
robes o coses. E encara de pagar los bans e penes que imposats son.

E guart si qui ha guardar si ha. Les altres
ordinacions daquen fetes stants en sa força e valor.

20
DE ABRIL.

En este día, requeridos a instancia de Çaportella
el baile y colector de la villa de Reus, prestaron juramento y
homenaje, en poder del diputado local de la ciudad y campo de
Tarragona, Pedro Alambau, de cumplir y ejecutar los
requirimientos de aquel, quien destituyó al antiguo colector
de la referida ciudad.

22 DE ABRIL.

Daqui avant lo
jorn XXII del mes de abril del dit any MCCCCLXIII a quatre ores
apres mig jorn del dit dia o aquen entorn lo dit magnifich
mossen Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
personalment constituit en la sglesia de la Seu de la dita ciutat de
Terragona en presencia dels nobles e magnifichs mossen Rodrigo de
Rebolledo cavaller conseller e camerlench del dit senyor Rey e per Sa
Magestat capita General en la present ciutat e camp de Terragona
mossen Peregri Mir ardiacha de Vilasecha vicari en lo
spiritual e mossen Anthoni sacrista en la Seu de Terragona e oficial
del Reverendissim Patriarcha e archabisbe de la dita Seu del noble
mossen Guillem Arnau de Cervello mossen Bernat Calba mossen Berenguer
de Montpalau cavallers den Johan Albanell den Pere Arlambau consols
de la dita ciutat de Terragona e de altres molts aqui stats en
moltitut copiosa e present mi dit Pere Perello notari e los
honorables micer Pere Boquet e micer P. Momany per testimonis en aço
presents dona exhigi e presenta lo dit mossen Çaportella e per mi
dit notari requeri en presencia de les dites notables e auctentiques
persones esser lesta una cedula de paper scrita de tal tenor.


Com per la inobediencia e notoria rebellio feta e comesa en
la ciutat de Barcelona per molts e diversos de aquella en nombre
copios afermants representar la dita ciutat e semblantment en algunes
altres ciutats viles e lochs del Principat de Cathalunya contra la
Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor ço que ab molta dolor
se conmemora. Los deputats e hoydors de comptes del General
del dit Principat acostumats residir en la dita ciutat de Barcelona
no hagen haguda facultat de usar liberament de lur ofici abans son
stats detenguts violentment en la dita ciutat e en aquella han
sostenguda gran oppressio per la qual los ha covengut adherir a
moltes coses impertinents e no degudes quals per los rebelles eren
sforçades fins tant que per la gracia divinal es stat permes e
atorgat a mi Bernat Çaportella hu dels dits deputats quem so exhimit
e desliurat de la dita oppressio fugint cautament e secreta de la
dita ciutat de Barcelona
ab una galera per mar e transferint me a la present ciutat de
Terragona terra de obediencia e fidelitat del dit serenissimo nostre
Rey e senyor. En la qual de continent fuy prevengut dissenti e
expresament contradigui a
tots actes per mi e per los dits meus condeputats e hoidors de
comptes fets e que daquiavant se farien deniants a la vera
obediencia e fidelitat del dit Serenissimo senyor Rey e altres actes
en dan e destruccio de la cosa publica del dit Principat a qualsevol
altres quis sien fets os farien durant la inobediencia e rebellio
dessus dites segons dels dits dissentiment e contradiccio per mi dit
Bernat Çaportella fets apar per acte publich rebut e testificat en
presencia de persones de gravitat e en nombre copios per lo honorable
En Gaspar Maymo notari e loctinent de prothonotari del dit senyor Rey
cert dia del mes de janer prop passat. E com de aquell temps
ença que yo dit Bernat Çaportella hisqui de la dita
ciutat de Barcelona haja sperats los altres meus condeputats e
hoidors de comptes si pogueren exir de la dita ciutat e
oppressio que sostenen en aquella de la qual fins aci no son exits
crech yo no havent ne facultat o si la han e no la volen
pendre ço que no crech serien participants en la inobediencia e
rebellio publicament tractades e fetes en la dita ciutat encontre la
Majestat del dit senyor Rey. Les quals inobediencia e rebellio no
cessen abans tots dies augmenten en manifestes errors. E axi per
qualsevol via de les dessus dites los dits deputats e hoidors de
comptes detenguts en la dita ciutat violentment e romanints e stants
per lur grat no son idoneus ne han aptitut al regiment de llurs
oficis abans la potestat tota dels dits oficis seria e es en mi dit
Bernat Çaportella unich deputat essent en libertat e
en sa obediencia e fidelitat del dit senyor Rey. E com covinga
al bon stament de la cosa publica del dit Principat lo dit ofici de
deputacio continuar se com dabans ço que a mi dit Bernat
Çaportella sguarda e pertany per les causes e rahons dessus dites.
Per tant Deu volent entench proceir e procehire a tots e sengles
actes al dit ofici de diputacio pertanyents. La qual cosa deduhints
de present en alguna prathica remesa laltra als cassos segons se
ingeriran pronunciu e declar que tots e sengles
diputats locals e altres oficials e ministres de la dita Diputacio
en qualsevol ciutats viles lochs o passos del dit Principat
constituits no essents de vera obediencia del dit Senyor Rey son
indignes e inabils als dits oficis e tots aquells ab la present dels dits oficis remog e prive e declare
esser remoguts e privats. A provisio dels quals dits oficis en altres
persones obedients e faels al dit senyor Rey en apres Deu volent
procehire axi com me sera vist fahedor. Les quals coses vull e man
per vos notari esser continuades e de aquelles esser acte publich en
memoria sempiterna.
Sigue el mandato de Çaportella a su
secretario Perelló, para poner en pública forma la antecedente
cédula, y la remoción, en virtud de la misma, del cargo de racional
de la Diputación
, al que antes lo ejercía, nombrando en su
lugar a Juan Berenguer Thorá, de Barcelona.

Abril. 1463. Ara hojats queus fa a saber la Senyoria

1.° DE ABRIL.


Para
conservación de los derechos de la Generalidad, proveyó el
diputado Çaportella que en este día fuese publicado en Tarragona,
por los lugares de costumbre, el siguiente pregón.
(Bofarull Jr. aún no sabe distinguir las generalidades, derechos de entrada y
salida y otros: generalitats, drets de entrada e exida y altres, de lo que él llama la
Generalidad - Generalitat -, que es precisamente la “casa de la deputacio” que aparece en muchísimos textos, ya en los que editó
su padre “el tachón”, el de los condes-reyes y monarquía catalano-aragonesa. Vaya par de imbéciles en el archivo general de la Corona de Aragón. Pero no serán los únicos. )


Ara
hojats queus fa a saber la Senyoria per instancia e requesta
feta per lo magnifich mossen Bernat Çaportella cavaller diputat
del General de Cathalunya
a tota persona stranya o privada de
qualsevol ley o condicio sia qui haja meses en la present
ciutat des que es reduida a la obediencia del senyor Rey algunes
mercaderies robes o coses tretes de la ciutat de Barchinona o de
altres ciutats viles o lochs qui no sien de la dita obediencia o
aquelles metra de aci avant que les que son stades meses hagen
a denunciar e manifestar al collidor dels drets de les
Generalitats
en la ciutat present. E aço daci a dissapte
primer vinent per tot dia. E les que de aci avant metran hagen
per semblant a manifestar axi com les metran. E per quiscunes pagar
al dit collidor los drets de generalitats de intrada e
altres acustumats pagar sots pena de perdre les tals mercaderies
robes o coses. E encara de pagar los bans e penes que imposats son.

E guart si qui ha guardar si ha. Les altres
ordinacions daquen fetes stants en sa força e valor.

20
DE ABRIL.

En este día, requeridos a instancia de Çaportella
el baile y colector de la villa de Reus, prestaron juramento y
homenaje, en poder del diputado local de la ciudad y campo de
Tarragona, Pedro Alambau, de cumplir y ejecutar los
requirimientos de aquel, quien destituyó al antiguo colector
de la referida ciudad.

22 DE ABRIL.

Daqui avant lo
jorn XXII del mes de abril del dit any MCCCCLXIII a quatre ores
apres mig jorn del dit dia o aquen entorn lo dit magnifich
mossen Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
personalment constituit en la sglesia de la Seu de la dita ciutat de
Terragona en presencia dels nobles e magnifichs mossen Rodrigo de
Rebolledo cavaller conseller e camerlench del dit senyor Rey e per Sa
Magestat capita General en la present ciutat e camp de Terragona
mossen Peregri Mir ardiacha de Vilasecha vicari en lo
spiritual e mossen Anthoni sacrista en la Seu de Terragona e oficial
del Reverendissim Patriarcha e archabisbe de la dita Seu del noble
mossen Guillem Arnau de Cervello mossen Bernat Calba mossen Berenguer
de Montpalau cavallers den Johan Albanell den Pere Arlambau consols
de la dita ciutat de Terragona e de altres molts aqui stats en
moltitut copiosa e present mi dit Pere Perello notari e los
honorables micer Pere Boquet e micer P. Momany per testimonis en aço
presents dona exhigi e presenta lo dit mossen Çaportella e per mi
dit notari requeri en presencia de les dites notables e auctentiques
persones esser lesta una cedula de paper scrita de tal tenor.


Com per la inobediencia e notoria rebellio feta e comesa en
la ciutat de Barcelona per molts e diversos de aquella en nombre
copios afermants representar la dita ciutat e semblantment en algunes
altres ciutats viles e lochs del Principat de Cathalunya contra la
Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor ço que ab molta dolor
se conmemora. Los deputats e hoydors de comptes del General
del dit Principat acostumats residir en la dita ciutat de Barcelona
no hagen haguda facultat de usar liberament de lur ofici abans son
stats detenguts violentment en la dita ciutat e en aquella han
sostenguda gran oppressio per la qual los ha covengut adherir a
moltes coses impertinents e no degudes quals per los rebelles eren
sforçades fins tant que per la gracia divinal es stat permes e
atorgat a mi Bernat Çaportella hu dels dits deputats quem so exhimit
e desliurat de la dita oppressio fugint cautament e secreta de la
dita ciutat de Barcelona
ab una galera per mar e transferint me a la present ciutat de
Terragona terra de obediencia e fidelitat del dit serenissimo nostre
Rey e senyor. En la qual de continent fuy prevengut dissenti e
expresament contradigui a
tots actes per mi e per los dits meus condeputats e hoidors de
comptes fets e que daquiavant se farien deniants a la vera
obediencia e fidelitat del dit Serenissimo senyor Rey e altres actes
en dan e destruccio de la cosa publica del dit Principat a qualsevol
altres quis sien fets os farien durant la inobediencia e rebellio
dessus dites segons dels dits dissentiment e contradiccio per mi dit
Bernat Çaportella fets apar per acte publich rebut e testificat en
presencia de persones de gravitat e en nombre copios per lo honorable
En Gaspar Maymo notari e loctinent de prothonotari del dit senyor Rey
cert dia del mes de janer prop passat. E com de aquell temps
ença que yo dit Bernat Çaportella hisqui de la dita
ciutat de Barcelona haja sperats los altres meus condeputats e
hoidors de comptes si pogueren exir de la dita ciutat e
oppressio que sostenen en aquella de la qual fins aci no son exits
crech yo no havent ne facultat o si la han e no la volen
pendre ço que no crech serien participants en la inobediencia e
rebellio publicament tractades e fetes en la dita ciutat encontre la
Majestat del dit senyor Rey. Les quals inobediencia e rebellio no
cessen abans tots dies augmenten en manifestes errors. E axi per
qualsevol via de les dessus dites los dits deputats e hoidors de
comptes detenguts en la dita ciutat violentment e romanints e stants
per lur grat no son idoneus ne han aptitut al regiment de llurs
oficis abans la potestat tota dels dits oficis seria e es en mi dit
Bernat Çaportella unich deputat essent en libertat e
en sa obediencia e fidelitat del dit senyor Rey. E com covinga
al bon stament de la cosa publica del dit Principat lo dit ofici de
deputacio continuar se com dabans ço que a mi dit Bernat
Çaportella sguarda e pertany per les causes e rahons dessus dites.
Per tant Deu volent entench proceir e procehire a tots e sengles
actes al dit ofici de diputacio pertanyents. La qual cosa deduhints
de present en alguna prathica remesa laltra als cassos segons se
ingeriran pronunciu e declar que tots e sengles
diputats locals e altres oficials e ministres de la dita Diputacio
en qualsevol ciutats viles lochs o passos del dit Principat
constituits no essents de vera obediencia del dit Senyor Rey son
indignes e inabils als dits oficis e tots aquells ab la present dels dits oficis remog e prive e declare
esser remoguts e privats. A provisio dels quals dits oficis en altres
persones obedients e faels al dit senyor Rey en apres Deu volent
procehire axi com me sera vist fahedor. Les quals coses vull e man
per vos notari esser continuades e de aquelles esser acte publich en
memoria sempiterna.
Sigue el mandato de Çaportella a su
secretario Perelló, para poner en pública forma la antecedente
cédula, y la remoción, en virtud de la misma, del cargo de racional
de la Diputación
, al que antes lo ejercía, nombrando en su
lugar a Juan Berenguer Thorá, de Barcelona.

jueves, 9 de septiembre de 2021

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus 
compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.


Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?
) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra
sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya
subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses
justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet
.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni
corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar
que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte
e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles
vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat
ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya
e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella
per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya

fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu
).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.
)



E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R.
resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor
de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella
certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona
(esto se transforma en “sortida de Barcelona)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades
som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus 
compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella,, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.


Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?
) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra
sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya
subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses
justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet
.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni
corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar
que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte
e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles
vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat
ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya
e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella
per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya

fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu
).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.
)



E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R.
resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor
de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella
certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona
(esto se transforma en “sortida de Barcelona)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades
som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

lunes, 6 de septiembre de 2021

consols e prohomens de Solsona.

Als molt honorables e savis senyors los consols e prohomens de Solsona.

Molt honorables e savis senyors. Entes havem vosaltres com a virtuosos cathalans haver contradit a la entrada que lo comte de Prades e altres enemichs del Principat volien fer pochs dies ha passats en aqueixa vila de que havem gran pler eus ne comendam granment com ne siau merexadors. Certament de vosaltres alre no speravem e tal fiança fermament tenim. Pregam vos adonchs eus encarregam que continuants vostre be obrar siau attents en la custodia de la vila e no fieu de paraules promeses ne encautacions dels dits enemichs. Certificants vos per vostre pler e consolacio que no passaran molts dies sentireu coses de tanta consolacio e alegria que mes dir nos pot les quals a present per bona causa no es necessari manifestar. Volem queus record queus parria daguesseu pensar en algun bon capita per star les gents mes ordonades e comendades. Pero tot ho remettem a la bona deliberacio vostra. E per vostre pler e contentacio vos avisam que en aquesta ciutat ha molts blats e vitualles de les quals con master sie haureu tantes con volreu. Car los honorables consellers hi han provehit no solament per la dita ciutat ans encara per les ciutats viles e lochs seguints les deliberacions nostres. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XXII de octubre del any M CCCCLXIII. - Los deputats del General et cetera.
- Domini deputati et cetera.



obispo de Solsona, bisbe de Solsona, Vispe de Solsona, episcopum Solsonensium

Salvador Sostres, obispado de Solsona, está poseído por el diablo

https://www.elconfidencial.com/espana/2021-09-06/las-razones-por-las-que-el-obispo-de-solsona-lleida-presento-su-renuncia-ante-el-papa_3273006/

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20210906/obispado-solsona-obispo-xavier-novell-12050026

https://cadenaser.com/ser/2021/09/06/sociedad/1630909495_236891.html

https://www.catalunya.com/solsona-2-1-252075?language=es

https://as.com/tikitakas/2021/09/06/portada/1630927908_361560.html





sábado, 4 de septiembre de 2021

honorable mossen Johan Colom

 

Al molt honorable mossen Johan Colom cavaller embaxador del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen. Per la indisposicio del honorable En Francesch Ramis ha covengut a la ciutat elegir lo honorable misser Johan de Bellafia (Bellafilla más arriba) portador de aquesta. E per ço es nostra intencio e voluntat e
axi en lo contengut en les instruccions com en les letres de creença e totes altres coses en los lochs grau e punt que hagueren lo dits Ramis si present fos. E per que apres vostra partida es stat deliberat haver en tota manera tantes quantitats de peccunia com haver se poran fins en de lliures e no mes avant per dar sou a la gent darmes Dempurda per via de prestich o bestreta de aquelles per socors daqueix bisbat de Gerona queus sera vist e haver se poran havem dada a vos e al dit mossen Johan comissio e potestat de haver aquelles segons veureu en la provisio patent queus tramettem. Axi mateix scrivim a les sis universitats contengudes en les letres que seran ab aquesta les quals han carrech de plegar lo tayll ordonat a sosteniment de la dita gent darmes que aquell en tota manera cullen e continuen per mes temps per los sgarts contenguts en dites letres copia de les quals semblantment vos tramettem per vostre avis. Es donchs molt necessari e axi vos ne pregam e encarregam com mes podem aneu a les dites viles e liureu les letres als regidors de aquelles e ab ells e altres qui bons hi seran doneu orde axi en la exaccio del dit tayll com en haver les dites quantitats en via de bastreta de les persones qui comunament stan amonestades a les quals fareu assignacio e consignacio de les peccunies procehidores del dit tayll e de bens rendes e drets dels acuydats si ni ha segons es contengut en la dita comissio. Hajau vos hi ab diligencia segons lo negoci e la necessitat requeren significants vos e lo dit misser Johan a les dites universitats e altres gents ab que comunicareu que no passaran molts dies oiran dir e sentran coses de les quals hauran tanta consolacio e alegria quels dolra com no han mes fet per la terra. No matau empero en oblit de scriure al baro de Cruylles capita del carrech que teniu de traure peccunies e de la disposicio que trobareu de haver aquelles per manera que ell e la gent darmes stiguen en bona sperança de esser prest soccorreguts com hi vage molt. Axi mateix vos record squinsar les dues letres de creença que teniu una peral dit baro e altre per los consols de Castello car ates hi era nomenat lo dit Franci Ramis ha covengut aquelles refer per esser hi anomenat lo dit misser
Bellafia lo qual les vos aporte. E sia la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIIII de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

jueves, 2 de septiembre de 2021

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Solsona.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Solsona.

Molt honorables e savis senyors. Considerats los motius contenguts en vostra letra e volents quant en nosaltres sie condecendre a vostres desigs. Som contents si vist sera util puixau negociar e comerciar ab les gents del vezcomdat de Castelbo. Stau empero sempre attents e no fieu de tot hom car la temporada nou requer e lo exemple de altres universitats qui son stades decebudes vos deuen retre be cautelosos. Data en Barchinona a XI de octubre del any Mil CCCCLXIIII. - P. (parece una F. pero es Pere) de Belloch.
- Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

miércoles, 1 de septiembre de 2021

don Hugo Roger comte de Pallars

 

Los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya al molt egregi don Hugo Roger comte de Pallars capita general e honorables tots altres particulars capitans consols jurats e prohomens de qualsevol universitats del dit Principat e a quascun dells salut.
En Johan de Xiverxa navarro (Mariano López Jibeca aún se encuentra online, pero hay poco rastro de este nombre) va de present ab sabuda nostra en algunes parts del dit Principat. Per ço los pregadors de vosaltres pregam e als altres a quis pertany dehim e manam que al dit Johan de Xiverxa o en la sua anada sis vol vage a cavall sis vol a peu e ab armes e sens armes no façau impediment o torb algu ans lexeu aquell anar liberament totes rahons e empaig cessants. Data en Barchinona a VIII doctubre lany de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.

En Nicolau Andreu loctinent de capita, misser Francesch Scot, Andreu Entressera, consols, Castello Dempuries.

 

Als molt honorables e savis senyors En Nicolau Andreu loctinent de capita misser Francesch Scot e Andreu Entressera consols de la vila de Castello Dempuries.
Molt honorables e savis senyors. Rebuda havem vostra letra per la qual e per la creença explicada per En Bernat Rocha restam avisats de les coses aqui concorrents de que havem gran pler eus ne comendam molt per star axi svetllats e cautelosos en la conservacio e custodia de aqueixa vila. Veritat es que ans de la venguda del dit Rocha nosaltres e los honorables consellers e consell daquesta insigna ciutat haviem elegides dites persones anar aqui per veure tractar e sentir les coses necessaries al bon stament de la dita vila e aquelles a causa de vostre scriure havem mes precipitadament expedites e prestament seran ab vosaltres. Per lo dit Bernat Rocha vos sera dit e faran lo quels es stat dat en instruccions axi en les coses demanades com altres. En lo interim empero vos pregam e encarregam siau attents en tenir sment en tot lo que dapnatge portar pogues. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona (falte data) de octubre del any MCCCCLXIII - M. de Monsuar. - Los deputats del General et cetera
Domini deputati et cetera.

Instruccions, Johan Colom, Empurda

 

Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes ab intervencio de la ciutat de Barchinona al honorable mossen Johan Colom cavaller lo qual es delliberat anar en les parts de Empurda ensems ab lo honorable mossen Francesch Ramis ciuteda elegit per la dita ciutat per les coses devall scrites les quals lo dit mossen Johan fara menajara tractara e expedira ensems ab lo dit mossen Ramis e no sens ell.
Primerament lo dit mossen Johan Colom ira al noble baro de Cruylles capita hon que sie liurant li la letra de creença que sen porta e ensemps ab lo dit mossen Ramis tractara menejara e concordara ab lo lit baro les coses que se han a fer per strenyer la ciutat de Gerona e per anar a la muntanya vers los enemichs secassos den Verntallat encarregant lo que les coses son per ell menejades molt lentament e tarda de que moltes gents daquelles parts e altres murmuren e li impingexen carrech. E per ço cove ho expedescha altrament e ab major diligencia que no ha fins aci a fi les coses no vagen per dilacions ne ab complasencies car per molts es fet notable que lo dit baro volrie la guerra duras tots temps. Es donchs necessari les coses prenguen millorament per manera los pagesos circumvehins de Gerona e altres de la bona part resten en repos e vinguen mes voluntaris en pagar e que lo dit baro com hira a la dita muntanya lexen companyia mossen Johan Çariera cavaller qui ja te cert nombre de gent a cavall part dels rocins qui huy son ab lo dit baro com sie molt necessari per tal que la dita ciutat stigue jutjada com se pertany fahent lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Ramis sobre les dites coses tot lo que pora e vist li sera a fi les coses sien compostes degudament e promtament exequtades a honor del dit Principat e asegurat a benavenir de aquella provincia per forma lo dit mossen Johan Çariera e dits pagesos qui paguen lo sosteniment de la gent darmes resten contents ab los quals pagesos o ab les persones a aço per ells eletes comunicara si mester sera e dara orde paguen e facen tot ço que es contengut en los capitols sobre aço fets qui son en poder del dit noble baro e dels quals per ell sera dada copia al dit mossen Johan si la volra per son avis e en fer les dites coses lo dit mossen Colom sera breu tant com possible sie per tant com la sua anada en Castello e molt necessaria e de cuyta.
En apres lo dit mossen Johan Colom ira a la vila de Castello Dempuries e liurara als consols de aquella la letra de creença que sen porte e dira als honorables En Nicolau Andreu loctinent de capita e a mossen Francesch Scot e Andreu Tressa a dos dels dits consols que los dits deputats e consell han rebuda lur letra e oyda la creença explicada per En Bernat Rocha o que resten molt contents dels avisos els comenden molt de lur bona voluntat e diligencia que han en la conservacio de la dita vila. E per ço los dits deputats e consell e consellers e consell de Barchinona volents e desitjants fer les coses degudament e segura trametem a ells dits mossen Johan Colom e mossen Ramis per comunicar ab los dits loctinent de capita e consols de les coses necessaries per bon stament daquella com sie vist alguns dels capitols derrerament fets per causa de la entrada del dit baro no poder star per esser de directo contra les deliberacions del Principat e desijants a la justa querela de aquell. E per ço han mester millorament axi en los oficials com de don Enrich e fara apuntament de les dites coses ab los dits consols e com sien apuntades dara orde comunicant ne primerament per millor conduccio de aquelles ab los dits loctinent de capita e dos consols dessus nomenats per part de (ds) la dita (dila) vila sien trameses algunes persones tant per les dites coses apuntades quant encara per refermacio de privilegis e tractament fahedor com restara
daqui avant lo dit comdat per utilitat sua e dels poblats en ell car cove de aço se face deliberacio en la qual los dits deputats e consell consellers e consell volen la dita vila capie e sente desijants tractar aquells com a germans.
Informar se ha axi matex cautament lo dit mossen Johan Colom si en la dita vila ha persones qui mogudes de cupiditat afecten e treballen haver dels oficis
del comdat e fassen memorial qui son aquelles e a quin fi tiren.
Item se informara ab los dits loctinent de capita e dos consols si ha res sentit del fet de micer Sala que scrivie en Pere Selles ab la letra de la qual lo dit mossen Colom sen porte copia la qual letra lo dit mossen Colom havia a sa ma e portara en sa propia forma per tant com per alguns es dits no esser procehida del dit misser Sala ans esser ficta o falsa e del que sentiran faran memorial.
Axi matex se informara ab los dessus dits consols e loctinent de capita quals homens ha a la dita vila de contraria opinio a la terra e qui perceveren en lur
mal obrar e fasen memorial de tot. (La Gestapo catalana de 1463)
Item se informara si les monjes qui son en la dita vila es dirie no stan be en aquella algun porien portar alguna incomoditat e si trobara lur stada portara algun inconvenient dara orde ensemps ab los dits loctinent de capita e consols aquelles sien expellides de la dita vila si empero no es vist axi deures fer façe memorial lo dit mossen Colom de elles qui son com stan quina voluntat tenen e ab quines gents comuniquen a fi los deputats e consell puguen delliberar lo que sia faedor.
E si desordens alguns per les gents del dit baro de Cruylles capita seran stats fets a la dita vila cautament facen memorial stesament.
E com los dits deputats e consell tinguen molt a cor la conservacio e repos de la dita vila e devant ells sien impingits molts carrechs e culpes al honorable En
Amigo donzell olim capita de aquella lo qual ab sa letra d¡u se vol molt scusar e venir en Barchinona per donar raho de si matex. Lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Franci Ramis parlara ab ells la hora quels semblara e de part dels dits deputats e consell li dira ques dispongue venir a ells per esser oyt e per benavenir seu car ells lo volen tractar degudament e axi dara orde lo dit Aranyo e encare lo dit Pere Sellers vinguen ab ells ho sens ells en tota manera si empero ells se metien entorn prengua consell lo dit mossen Colom dels dits loctinent de capita e consols e ab intelligencia de aquells conduescha la lur venguda com millor pora ab aço empero que venint lo dit Aranyo no sie feta novitat alguna als oficis que huy regeix ço es que algu o alguns nos inmistesquen en aquells ho algu dells.
En totes le coses dessus dites lo dit mossen Johan Colom se haura ab diligencia usant de prudencia o providencia segons los negocis e la concurrencia del temps requeren e desempaixara com abans pora per retornar promtement. Data en Barchinona a V de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

En Bernat Gilabert de Cruylles capita per lo Principat de Cathalunya en les parts de Empurda.

 

Al molt noble magnifich baro En Bernat Gilabert de Cruylles capita per lo Principat de Cathalunya en les parts de Empurda.
Molt noble e magnifich baro. La present es per avisar vos que jatsie en los dies passats hajau scrit als consols de la vila de Torroella de Montgri restituissen als consols e prohomens del castell Dempuries la bombarda quels han prestada. Allo empero segons som informats no han curat fer allegants la han pagada a
nosaltres o esser passada en nostre compte ço que cesse esser ver. Per a suplicacio dels dits consols e prohomens vos pregam e encarregam doneu orde de continent la dita bombarda sie restituhida cessants totes dilacions. No resmenys volem eus pregam restituhir o paguar an Guaspar Nadal del dit castell Dempuries un roci per lo honorable En Huguet de Foxa segons afermen li ha pres e ab lo qual sotz vostra capitania serveix la guerra e no permeteu lo contrari com la raho no ho vulle. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots.
Data en Barchinona lo primer doctubre del any Mil CCCCLXIII. - P. de Belloch
- Los deputats et cetera.
Domini deputati et cetera.

consols e prohomens del castell Dempuries la bombarda


domingo, 22 de agosto de 2021

3 DE DICIEMBRE.

3 DE DICIEMBRE.


Deliberaciones.

Proposat en lo present consell que algunes singulars persones obedients a la Magestat del Senyor Rey se dispondrien en fer tres o quatre naus sils era feta alguna subvencio peccuniaria de peccunies del General o de altres fou feta conclusio e deliberacio per tots concordablament que los reverent e honorables mossen lo abbat de Sant Cugat de Valles mossen Antich Ferrer e mossen Jacme Ros comuniquen de aço ab los honorables consols de mar e ab totes altres persones que ben vist lus sie e pratiquen ab les persones que han voluntat de fer les dites naus e tant sobre la fabrica de aquelles e del loch on se feran quant de la subvencio peccuniaria quels semblara se dege fer quant encara de ques paguara e de altres coses quels occorreran circa aço necessaries façen apuntament e aquell refiren com abans poran al present consell.
Item fou feta deliberacio e conclusio que dels dos milia florins en los dies passats deliberats dar a don Johan de Beamunt los bens e drets del qual se ha confischats lo Senyor Rey sie deduida la valor de la bombarda qui era del General appellada Sant Anthonia e de les altres municions del dit General quis son perdudes en Vilafranca de Penedes per causa de la perdicio feta per lo dit don Johan e noresmenys ne sien deduides totes altres quantitats que revera ne mostrara lo dit don Johan degues al dit General e la resta quantesvulle sie fins a compliment dels dits dos milia florins sie liurada al dit Senyor Rey o a qui la sua Altesa volra.
Item que los senyors deputats elegesquen tres persones del present consell qui vegen e regoneguen tres suplicacions lo dia de huy dades al dit consell huna per lo honorable mossen Francesch Torres caveller altra per En Thomas Gayus de la vila de Castello Dempuries e altra de la dona Na Elionor qui primerament fou muller den Nicolau Olomar quondam calderer e se informen de les coses en aquelles contengudes pensen que es fahedor e lur pensament retiren al present consell a les quals coses los dits senyors deputats elegiren los honorables micer Pere Lacera canonge mossen Johan Colom caveller e mossen Francesch del (la e en efecte espill, com una a) Bosch ciuteda de Leyda.

Aprobación posterior del consejo ordinario.

Divendres a VII deembre del any MCCCC sexanta quatra lo consell ordinari loa e aprova les dites delliberacions e a aquelles consenti. Elegint lo dit consell sobre lo fet de les naus les persones seguents ciuteda Johan Ros mercader Bernat Oliver artiste Anthoni Palomeros notari menestral Anthoni Mayans ferrer.
E en lo fet de les tres suplicacions ofertes elegi les persones dejus scrites ço es Bernat Çapila Luis Gilabert consol de la mar Pere Tarafa notari e Anthoni Avinyo assahonador.

miércoles, 21 de julio de 2021

IX , LES CAMPANES.

IX

LES CAMPANES.



Considerada
com harmonía, la campana
es una bellesa de primera classe.



(Lo
geni del Cristianisme.)



I

La finestra de ma cambra
Dona entrada als primers raigs
Que de
l´auba falaguera
La lluna dexa passar.



Al
punt, desde l´alta torre
Sona´l religiós aram,
Retruny per
los dormitoris,
Pe´ls carrers de la ciutat.



Ab
l´oració que començan
Los preberes en l´altar,
Comença
també del poble
La pregaria del traball.





IX

LAS CAMPANAS.



Considerada
como armonía, la campana
es una belleza de primera clase.



(El
genio del Cristianismo.)







I

Abro
la ventana de mi cuarto, y entran con los últimos rayos de la luna,
los primeros de la naciente aurora.




De
pronto en la alta torre de la iglesia, suena el religioso bronce; le
responden los ecos de los dormitorios y de las calles.



Con
la oracion que principian los presbíteros en el altar, principian
tambien los hijos del pueblo la plegaria del trabajo.







Los
estols de venedores
Envers la plaça s´en van;
Escometen
als pagesos
Los estols de menestrals.



La
llum en l´orient se mostra,
Per ço ressona lo clam
De cent
beneytes campanes
Que nos diuen: Despertáus.



ENDREÇA.

Matinera
campaneta,
Qu´axí conmous les ciutats,
¿Per qué ton ressò
benévol
Emprendre nos fa el traball?







II

La
Mort á la capsalera
S´asseu del llit d´un malalt;
Verda
l´home té la cara
Quant la mira al seu costat.

Un
sacerdot lo aconsola,
Li diu que plor sos pecats
Y que´s
prepar á la ditxa
De rebre´l Pa celestial.



Ben
prest la melancolía
D´un llament ompl els espays,
Sa tristor
permet entendre
Qu´es lo seny d´un combregar.







Grupos
de vendedoras se dirigen al mercado; los menestrales departen
amigablemente con los campesinos.



La
luz se muestra en Oriente; por eso se oye el clamoreo de cien
benditas campanas, que nos dicen: Despertad.



Dulce
campana del alba, que así pones en movimiento las ciudades, ¿qué
secreta virtud tienen tus sonidos, que nos hacen emprender la
cuotidiana tarea?







II

La
Muerte se sienta á la cabecera del lecho de un enfermo; el infeliz
palidece al mirarla á su lado.



Un
sacerdote le consuela, le dice que llore sus pecados, y se prepare
con alegría para recibir el Pan de los cielos.



Luégo
recorre el espacio un melancólico lamento; su tristeza misma da á
entender que es la señal del Santo Viático.







Recòrdat,
home, qu´ets pols,
Diu, y pols te tornarás,
Eleva una tendra
súplica
Per l´infeliç qui s´en va.”

Los feels ab
atxes de cera
L´Hostia santa seguint van,
Y al sò d´un altra
campana
Pregan fervents pe´l malalt.



ENDREÇA.

Campanetes
llastimoses,
Qu´endolciu l´últim afany,
¿Per qué vostres
veus planyívoles
Aconhortan als cristians?

III

Un
día el blassó de gloria
D´Espanya fou trapijat
Sobre
l´africana platja,
De Mafumet pe ´ls esclaus.



Llevòrs
Espanya era Espanya,
Y´s sentí lo cor nafrat,
Y unida, y
forta, y valenta
Sos enemichs humiliá.



Quant
los prous d´allí tornaren,
Cenyits de llorers triunfals,
Un
crit inmens de l´Espanya
Com héroes los saludá.





Acuérdate,
hombre, que eres polvo, y en polvo te has de convertir; eleva tierna
súplica por el cristiano que se muere.”

Los fieles con
hachas encendidas acompañan la Sagrada Hostia; y, al són de otra
campana, ruegan fervorosamente por el enfermo.



Campanas
lastimeras, que endulzáis los postreros instantes de la vida, ¿por
cuál virtud vuestras voces quejumbrosas consuelan á los
moribundos?

III

Un día el glorioso blason de España
fué pisoteado en las playas de Marruecos, por los viles esclavos de
Mahoma.



Entónces
España era España, y sintió la afrenta como una herida en el
corazon; y unida, robusta, valiente, humilló á sus infames
enemigos.



Cuando
los guerreros volvieron de allá, ceñidos de lauro triunfador,
inmenso grito de la España toda los saludó como á héroes.





Un
crit d´ardent alegría,
D´entussiasme y d´amistat,
Que de
les torres baxantne
S´escampava per les valls.



Á
un temps meteix desde Asturies
Fins les platjes d´Alacant,
La
pura gloria espanyola
Cantavan cent campanars.



ENDREÇA.


Ecos de la patria gloria
Que ´ls esperits
escalfau,
¿Per qué teniu tanta vida
Que sabeu encoratjar?



IV

Los
jardins del cementeri,
Ve la gent de visitar,
De mort totes les
esglesies
Tocan que més tocarán.



Sota
les naus endolades
De cristiana catedral,
Vestida la gent de
negre
S´agenolla y resa baix.



Llanties
y ciris encenen
De les lápides devant,
Y á los fills la noble
mare
Parla dels vells enterrats.







Grito
de ardiente alegría, de entusiasmo y amistad, que, bajando de las
torres, se derramaba por los escondidos valles.



Á
un tiempo mismo, desde las sierras asturianas hasta las playas de
Alicante, cien campanarios cantaban la pura gloria española.



Ecos
de gloria patria, que enardecéis el espíritu, ¿por qué tenéis
tanta vida que lográis infundir valor?

IV

El pueblo
visita los jardines del campo santo; en todas las iglesias se oye
tocar incesantemente á muerto.



Bajo
las enlutadas naves de la Catedral, la gente, vestida de negro, se
arrodilla y reza en voz baja.



Ante
las lápidas sepulcrales, enciéndense lámparas y cirios; y la noble
matrona habla á sus hijos de los ascendientes allí enterrados.





Cántichs
de mort los preberes
Desde´l cor suspiran ja,
Pujan á Deu les
pregaries
Per lo repòs dels finats.



Á
cada toch de campana
S´estremeix lo cor cristiá,
Puix sembla
que de les tombes
Se volen los morts alçar.



ENDREÇA.



Quant
per les mudes arcades
De l´esglesia retronau,
¿Per qué,
campanes fatídiques,
Nos retreys lo temps passat?

V
ACABAMENT.



Veus
tant suaus ó tant ferestes,
Que lo cor feu bategar,
Del cel ix
vostra harmonía,
Vos tramet l´Esperit Sanct.



Ja
com avís que á los hòmens
La matinada donau,
Ja com uns
consols que´ns dona
La derrera caritat;
Be com expansió
vivíssima
De la gloria nacional,
Ó com suspir d´anyorança
Que
á los defunts enviam;




Los
sacerdotes en el coro suspiran cantos de muerte; suben á Dios las
plegarias por el eterno reposo de los finados.



Á
cada repique de las campanas, se estremece el corazon, como si los
muertos quisiesen alzarse de los sepulcros.



Cuando
retumbáis por las calladas bóvedas de los templos, ¿por qué
virtud, campanas fatídicas, nos recordáis los tiempos ya pasados?







V

Voces
tan suaves ó tan tristes, que hacéis latir el corazon; del cielo
viene vuestra armonía; el Espíritu Santo os manda á la tierra.



Ya
como aviso que dáis por la madrugada á los mortales, ya como
consuelos que nos proporciona la caridad última;

Hora cual
expansion vivísima de la gloria naciona, hora cual suspiro de
nostalgia que á los difuntos enviamos:







Sempre
que l´home há fretura
Del Be per combatre ´l mal,
Ara en mig
de les grandeses,
Ara en ermes soledats;

Sou un crit de
l´esperança,
Recort de l´eternitat,
Un adeu del
Cristianisme,
Una llengua celestial.



TORNADA.



¡Vulla
Deu que quant la terra
Répia mon derrer esguart,
Lo grat sò
d´una campana
Fins al Cel no´m dexi may!



1869.







Siempre
que el hombre necesita del Bien para combatir el mal, ya en medio de
las grandezas de la vida, ya desamparado en yermas soledades;

Sois
grito de la esperanza, recuerdo de la eternidad, un adios del
Cristianismo, una lengua de los cielos.



¡Quiera
Dios que, cuando el mundo reciba mi mirada postrimera, el grato
sonido de una campana me acompañe hasta la eterna Gloria!