Mostrando las entradas para la consulta costums ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta costums ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 11 de septiembre de 2021

MES DE FEBRERO. han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella

MES DE FEBRERO.


En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia
per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona
e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24
).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General
e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.
)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor
ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona
) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella
deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat
e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio
e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General
e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella
proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago
.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.

jueves, 6 de mayo de 2021

LIBRO PRIMERO. RECUERDOS DE LA PATRIA.

LIBRO PRIMERO.

RECUERDOS DE LA PATRIA.
I
Á MALLORCA x
---
Desde tu trono de espu-
mas, desde tu silla de algas,
recibe mis tiernas melodías,
mis sencillos cantares.
***
Bien hayas, preciosa Isla, estrella del alba, hija de las olas; Mallorca mía, bien hayas.

Santo nido donde nací; jardin de mis padres, que el Creador hace florecer, para alegría nuestra.

En tu ma vida transcorre
Sots l´ombra de purs boscatjes,
Felís y no coneguda,
Com la llum per les montanyes.
Oh ma nina garrideta,
Que ´l trajo verdós estampas
De la mar de Catalunya
Dintre lo mirall de plata.
Dexa que ab mes cançonetes,
Ab mes tendres codolades,
Sobre ´l teu front virginal
Estampi jo un besada.
---
Voldría esser trovador
D´armoníes elevades;
Y, al portal de tos castells,
O entre ´ls rams de les cabanes,

A la claror de la lluna,
Los oratjols respirantne
Que alzinars y garriguelles
De bosch en bosch embalsaman,

Jo cantaría tes glories,
Tes antigues recordances,
Les riqueses de ton sòyl,
La bellesa de tes gracies.

Voldría esser trovador,
Y, ab l´harpa mía daurada,
Rodejat de les donzelles,
Amor lo cor meu vessantne,

En tí paso mi vida, á la sombra de frescas arboledas, feliz y no conocido, como la luz en los montes.
Graciosa niña mía, que retratas tu traje verde en el argentado espejo del mar de Cataluña;
déjame que con mis canciones, con mis tiernas codoladas, estampe un beso sobre tu frente virginal.
___

Quisiera ser trovador de levantado lenguaje; y junto á la puerta de tus castillos, ó á la sombra de los parrales que adornan tus cabañas,
al rayo de la luna, respirando las brisas embalsamadas con los aromas de encinares y bosquecillos,
cantaría tus glorias, tus antiguas tradiciones, la riqueza de tu suelo, la belleza de tus gracias.
Quisiera ser trovador; y con mi arpa de oro, rodeado de pajes y doncellas, rebosando amor de mi pecho;

De tos fills ponderaría
Gestes de l´edat passada,
De nostra Avior la noblesa,
La generosa constancia.
De tos fills admiraría
Lo seny dreturer, qu´exalça,
La paciencia, qu´enriqueix,
La fe, qu´hermosea l´ánima.
D´aquexos senzills pagesos
Que ´t colturan, bella patria,
Cantaría la fortesa,
Y les costums qu´heretaren
De sos avis de la Grecia,
Del Marroch ó de l´Italia,
Pe´ls prohoms de Catalunya,
Temps després, santificades...
¡Ay Deu de mon cor!, un día
¿Per qué no encenéu la flama
De l´inspiració en mon pit,
Y del geni la llum santa?
¿Per qué, bellesa eternal,
De poesía les ales
No té mon enginy? Ab elles
Volar podría espayantme.
De les ciutats á les viles,
De los pujols á les planes,
De la mar á los torrents,
De los cims á les marjades...
Inmensos barranchs de Lluch,
De Valldemossa ´ls paratjes,
Los taronjerals de Sóller,
¡Oh Deu!, vostra gloria cantan.

ponderaría las hazañas de tus preclaros hijos en la pasada edad, la nobleza y generosa constancia de nuestros abuelos;
admiraría de tus hijos el juicioso buen sentido que levanta á los pueblos, la paciencia que los enriquece, la fe que hermosea el alma.
De esos sencillos aldeanos, que tus campos cultivan, bella patria, cantaría la fortaleza y las buenas costumbres,
heredadas de sus antepasados griegos, italianos ó mauritanos, purificadas y santificadas, en la época de la reconquista, por los prohombres catalanes...
¡Dios de mi alma! ¿Por qué algun día no encendéis en mi frente la llama de la inspiración, la sagrada luz del genio?
¿Por qué, Belleza eterna, mi espíritu no tiene las alas de la poesía? Con ellas podría dilatarme por los espacios.
De las ciudades á los pueblos, de las montañas á las llanuras, de las orillas del mar á las orillas de los torrentes, de las altas cumbres á los bancales de los huertos...
Los inmensos barrancos de Lluch, los pintorescos sitios de Valldemosa, los naranjales de Sóller, tu gloria cantan, ¡oh Dios mio!

 Y la cantan les ermites,
Que, entre pinars y fullatje,
Alçan
llur pobreta creu,
Llurs aspiracions cristianes.

Y la
cantan exes coves
D´Artá, que ´ls setgles formaren,
Y aqueix
blau puig d´en Torrella
Que dins les boyres s´amaga...

¡Qué
n´ets de rica, ma terra,
Qué n´ets de flayrosa y gaya!
Ab
ametlars y pins,
Ab oliverars y mates,
Ab estols de
pagesetes
Vestint com l´edat mitjana;
Semblas una blanca
rosa
De verts llorers ombrejada.
___

Prenda de los meus
amors,
Mallorca mía, ma mare,
De ton pit tendre y
puríssim
¿Podrá qualcú arrebassarme?


No ho sé. Quant la
nau m´en duga
Al continent de l´Espanya,
Y, en mig del
cel y les ones,
Ja més no veja tes platjes,

Dins lo meu
cor mallorquí
Jaurá de tu l´anyorança,
¡Dins lo meu cap
sempre viva
Bullirá t´hermosa cara!

Y la cantan las
ermitas, que, por cima de los verdes pinares, levantan su pobrecilla
cruz, sus aspiraciones cristianas.

Y la cantan esas cuevas d
Artá, formadas por los siglos; y ese azulado Monte de Torrella, que
se esconde entre las nubes...

¡Cuán rica eres, tierra mía;
cuán risueña y llena de perfumes!; con almendros y pinos, con
olivos y matas;

con airosas aldeanas que visten todavía á
usanza de la edad media: parécesme blanca rosa, sombreada por verdes
laureles.
__

Prenda de mis amores, Mallorca mía, madre
mía, ¿podrá tal vez álguien arrancarme de tu purísimo y
amoroso seno?

No lo sé. Cuando la nave me lleve al continente
español
, y entre el cielo y el mar pierda de vista tus
costas;

en mi corazón mallorquín estará tu dulcísima
nostalgia; ¡en mi cabeza se moverá, siempre viviente, tu hermosísimo
rostro! …

RECORTS. (. : x)

Tu ´l temps de
m´infantesa,
Los jorns de ma bonança
Que tan aviat
fugiren,
Guardares en ta falda.

Tu fores verge hermosa
Que
mos plors axugares;
Y á mon primer sonrís
Tornáresmen un
altre.

Tos embats lleneguívols
Mos cabeyets besavan,
Ton
sol primaveral
Mos jochs il-luminava.

Ab los
germans d´estudi
Solíam fer comparses,
Y atxerevits y
alegres
Al puig vehí muntávam. (* La Bonanova)

Partint
dematinet,
Com l´auba clarejava,
Cullint per la
pineda
Floretes boscatanes.

Los passos nos
atreya
L´esglesia solitaria:
Y allí, á la dolça
Verge
Consol de la montanya,

Tú guardaste en
tu seno los tiempos de mi infancia, los días de felicidad que tan
pronto han desaparecido.
Tú fuiste vírgen piadosa que enjugaste
mis lágrimas: y á mi primera sonrisa con otra sonrisa
respondiste.
Tus aladas brisas mecían mis cabellos; tu sol
primaveral mis juegos iluminaba.
Los compañeros de estudios
solíamos hacer excursiones; y, alegres y saltando, subíamos al
cerro vecino.
Partiendo muy de mañana, al rayar la aurora, íbamos
cogiendo bajo los pinos, florecillas silvestres.
Enderezábamos
nuestros pasos á la solitaria iglesia; y allí, a la dulce Vírgen,
consuelo de los montes,


Com tendres angelets
Fervents la saludávam;
Y allí la dolça Verge
Sonreya agraciada.
¡Ay Mallorca; Mallorca,
Tresor
de recordances!
____

Com tot mudes les hores,
Sens
bategar llurs ales,
Sens renou fugitives
Al entorn meu
volavan...

Les tendres alegríes
Se deyan mes germanes,
Y
´l cor tan infantívol
Sovint, sovint besavan.

En la
gentil pradera,
Les forces restaurades
Sus una fontinyola
De
remoroses aygues,

Al sol brillant d´estiu,
Les hores de la
tarda,
Los jochs de l´infantesa
Vora del mar jováman
(jngávam)

Bullosos dirigíam
L´estel posat al
ayre,

O clots en les arenes
Abg reu afany cavávam.


saludábamos fervorosos, como pequeñuelos ángeles; y allí la dulce
Vírgen sonreía graciosamente.
Ay Mallorca, Mallorca, tesoro de
recuerdos.
__

Mudas las horas, sin batir las alas, sin
ruido, fugitivas, ¡pasaban á mi alrededor volando!...

Las
dulces alegrías decíanse mis hermanas; y á menudo venían á besar
mi infantil corazon.

En el risueño prado, restauradas las
fuerzas, orillas de una fuente de rumorosas aguas,

al
brillante sol de estío, las horas de la tarde, jugábamos juegos de
la infancia en la arenosa ribera del mar.

Con gran bulla
dirigíamos la cometa puesta en el aire; (L´estel posat al ayre,)

ó con graves trabajos cavábamos pequeños fosos en la arena
de la playa.



La pau de l´innocencia
Seguíans les petjades;
Y tests
vermells y bòtils
Tirávam á flor d´aygua.
¡Ay Mallorca,
Mallorca,
Tresor de recordances!

DESIGS.

Un jorn
l´esperit meu,
Finides ses batalles;
Exirá del meu
cos,
Rompent lo captivatje.

Mon cos sobre la pols
Caurá
com flor tallada,
Confús ab l´aspra terra
Jaurá fins la NOVA
AUBA...

Prechvos, ¡oh bon Senyor!,
Que m ´haveu dat per
patria
La terra mallorquina
Hont he viscut fina
ara...

Prechvos, oh bon Senyor,
¡Que en ella un jorn
descansien
Per sempre mes despulles,
De tempestats
guardades!...

Un jorn, si Deu ascolta
Ma senzilla
pregaria,
Ma tomba s´alçará
Junt al puig de Na Fátima.

La
paz de la inocencia seguíamos las huellas; y tirábamos á flor de
agua cantos rodados y piedras pintadas.
Ay Mallorca, Mallorca,
tesoro de recuerdos.

DESEOS.

Algun día mi espíritu,
acabadas sus luchas, saldrá de mi cuerpo, rompiendo las cadenas que
le oprimen.
Mi cuerpo caerá sobre el polvo, como tronchada flor;
barajado con la áspera tierra, yacerá hasta la aparicion del ETERNO
DIA...

Ruégote, oh buen Dios, que me diste por patria la
tierra mallorquina, en donde he vivido hasta ahora:

ruégote,
oh buen Dios, que, cuando tu Providencia lo disponga, mis despojos
mortales, resguardados de la intemperie,. ¡descansen para siempre en
ella!...

Un día, si Dios escucha benévolo mi sencilla
oracion, mi tumba se levantará al pié del Monte de Fátima.

















Vorera
del torrent,
Que bressa la pujada
Dos xiprers senyarán
Una
lloseta blanca.

Englantines y roses
Hi regará la
rohada,
La creu del Cristianisme
Veurán entre les rames.

Al
bla soroll del vent,
Al suau burbull del´aygua,
De nit, los
rossinyols
Refilarán ses cántigues.

Abelles de l´estiu
Hi
formarán sa casa,
Espigues de la rota
Hi inclinarán les
canyes...

Vull per mon be, quant vingan
De la tardor les
diades,
Y ´l jorn de los sufragis
S´acost ab l´ivernada.

Que
rosses pagesetes
De Valldemossa, imatges
D´aquell
serafinet
Que desde ´l cel nos ama, (* Sor Catarina
Thomás)

Joyoses, falagueres,
Dins canastells de
pauma
Duhent flors moradenques
Y ramells de
garlandes,

Junto al torrente que lame la empinada cuesta, dos
cipreses ceñirán blanca funeraria.
Allí englantinas y rosas
bañará el rocío; la cruz del Cristianismo aparecerá entre el
ramaje.

Al blando ruido del viento, al suave murmullo de la
linfa, los ruiseñores por la noche entonarán sus cántigas.

Las
abejas en el verano formarán su colmena; las espigas del pegujal
inclinarán sus cañas...

Quiero para bien mío, cuando venga
el otoño, y se acerque con el invierno el día de los sufragios,
que
rubias labradorcitas de Valldemosa, parecidas á aquel amante serafin
que desde el cielo nos contempla,
gozosas, ágiles, en canastillos
de mímbre llevando violas y ramilletes de amarantos;


Regant murta y poncelles
Sobre la tomba vajan;
La má sobre les
flors,
Al cel la viva ullada...

Un ermitá vellet
De
blanquinosa barba,
Pera captar almoyna
Vengut del
ermitatje,

Junt ab les minyonetes
En torn
agenollantse,
Diga, mes sense plors,
Sense una sola
llágrima,

¡Una oració pe ´l jove
Que tant amá á la
patria,
Lo ciutadá sens ira,
Lo bon cor y bona ánima!

Febrer de 1868.


vayan esparciendo sobre la tumba arrayan y capullos; con una
mano en las fores y los vívidos ojos en el cielo...

Un
viejecito ermitaño, de blancuzca barba, venido de la ermita para
recoger limosnas,

arrodillándose con las niñas al rededor de
la cruz, pero sin llantos, sin derramar una sola lágrima.

rece
una plegaria, por el jóven que tanto amó á su patria, el pacífico
ciudadano, el del buen corazon, el del alma caritativa...

(V.
la nota (1) al final del tomo.)


II
À LA LLOTJA DE PALMA.
---
Poesía premiada en los Jocs
florals de Barcelona, de Maig de 1871.

Vora les quietes aygues
qui besan la ribera
Ton còs gentil axecas ab noble magestat;
Jo
vench á contemplarte quant ha la llum derrera,
Brillant
argentería, tes torres coronat.

En lo mirall claríssim de
les tranquiles ones
Allargas ta figura, tos celestials
contorns;
Al esperit les ales de los recorts li donas,
Fugint
la fantasía de lo passat als jorns.

Bé apars, rojenca
fábrica, sentada ab robustesa,
Voltada de casetes de pobrissols
barquers;
Allá ´ls jays de Sant Pere d´honrada rustiquesa,
Y
ací recorts de Malta dels freyres cavallers.

II
Á LA
LONJA DE PALMA.
___
Junto a las apacibles aguas que mecen la
orilla, yergues majestuosamente tu airoso cuerpo. Yo vengo á
contemplarte, cuando tus torres aparecen coronadas con la argentada
luz del crepúsculo de la noche.
El clarísimo espejo de las
tranquilas ondas, refleja prolongados tu figura y tus celestes
contornos. Al verte, el espíritu toma las alas de los recuerdos, y
la fantasía divaga por los tiempos pasados.
Hermosa te presentas,
rojiza fábrica, robustamente asentada en medio de innumerables
hogares de pobres bateleros. Allí los ancianos de la hermandad de
San Pedro, de rusticidad honrada; aquí recuerdos de los caballeros
de San Juan.

Ab ánima esmoguda, la Llotja
mallorquina,
M´acost pera guaytarne tos gòtichs finestrals,
Les
vèrgens protectores, d´execució divina,
Les belles filigranes,
ergull de tos portals.

M´acost, y fret silenci lo respirar
m´atura;
Me n´entro... y la foscuria congela mon
esprit.
Columnes solitaries hi elevan á ´altura
Llurs
espirals gracioses, ramatje destexit.

L´ayrosa columnada de
forma falaguera,
Sens capitell ni basse captiva ab goig
intens;
S´encreuan les arcades com rams de´una palmera
y
l´anima disfruta d´un benestar inmens.

Pero, ¿per qué eix
silenci de tomba, funerari?
¿Per qué taulons indignes causant
profanació?
¿Per qué exos munts de saques, sens cor,
abandonarhi?
¿Es ésta la gran Casa de la
contractació?

¿Es ésta per ventura la Llotja
mallorquina
Que Defensors y Cònsuls alçaren ab plaher.
Perque
rebés ab pompa la flota llevantina
La patria d´en Valseca, d´en
Jaquotot Ferrer?


¡Oh Lonja mallorquina! Con el alma conmovida profundamente, me
acerco para ver tus góticos ventanales, las estatuas divinamente
ejecutadas de las vírgenes protectoras, las ricas filigranas que
decoran orgullosamente tus vestíbulos.

Me acerco, y la
frialdad de tu silencio me pára la respiracion. Entro... y la
oscuridad hiela mi espíritu. Solitarias las columnas elevan hasta la
bóveda sus graciosas espirales, que semejan en altura ramaje
destrenzado.

La gentil columnata cautiva los ojos, con sus
ligeras formas, con su ausencia de basamentos y capiteles. Crúzanse
los arcos cual ramos de palmera; y el alma disfruta por breves
momentos de inmenso bienestar.

Pero ¡qué silencio, qué
silencio sepulcral! ¿Y por qué está profanado este noble edificio?
¿Por qué esos sacos y maderas acá y acullá desparramados? ¿Es
ésta la grandiosa Casa de contratación?

¿Es ésta por
ventura la Lonja de Palma, que levantaron con sin igual placer los
antiguos Cónsules y Defensores, para que la patria de Valseca y
Jaime Ferrer recibiese con la debida pompa las flotas mallorquinas
que regresaban de Levante?



¿Ahont son los de Provença, los de nació pisana,

Qu´ aquí murmullejaven ab turchs y genovarts?
¡Oh
varietat riallera!, la gorra catalana,
La grega
barretina
, lo caputxet dels sarts...!

Jo sento
colps de maça, soroll de carretades,
Barbull de pescadores, renou
de mariners;
Per exa plaça sento sonores martellades,
Ab fort
brugit s´en vénen estols de mercaders.

Y fér les mies
orelles y mou la fantasía
Esta remor superba de comercial
bojiot;
¿Será d´aqueix gran temple la mágica armonía?
¿Será
d´un actiu poble lo fèrvit avolot?

No, no... que
s´il-lusiona ma pensa acalorada,
Res ve de lo que sento, res es
del que ´apar;
Columnes enfosquides descobre ma mirada,
Com
rests torçuts de barca á la bòveda pujar.

Per tot lo fret
silenci lo pensament regira,
Lo desencant ofega del ánima lo
vol;
Un nom en les arcades l´esperit meu ovira,
Del gran
Guillem Sagrera l´esperit meu se dol,


¿ están los de Provenza, los de Pisa, cuya
habla se mezclaba con la de los turcos y genoveses? ¡oh
risueña variedad! Aquí hubierais visto la gorra catalana, el
birrete griego, el capote de Cerdeña...

// (birrete: béret: barret: barretina: gorro frigio)

están? Pues en sus casas y en la lengua mallorquina.
¿Ahont son
los de Provença, los de nació pisana,
Qu´ aquí murmullejaven
ab turchs y genovarts?
¡Oh varietat riallera!, la
gorra catalana,
La
grega barretina,
lo
caputxet dels
sarts
...!

Yo
siento el golpear de los mazos, el estruendo de las carretas, la
grita que mueven pescadoras y marineros. Sonoros martillazos resuenan
en esa plaza; numerosos grupos de mercaderes se acercan charlando
ruidosamente.

Y hiere mis oídos, y mueve la fantasía este
soberbio rumor del movimiento comercial. Tal vez sea la mágica
armonía que de este gran templo se exhala; tal vez el fervor
tumultuoso de un activo pueblo.

No, no... que se engaña mi
pensamiento enardecido. Nada de lo que oigo viene, nada existe de lo
que ver pretendo. Únicamente descubro las ennegrecidas columnas que
suben hasta la bóveda, semejantes a los retorcidos cables de un
buque.

Por todas partes el frío silencio me acongoja, por
todas partes el desencanto corta el vuelo del alma. Pero mi espíritu
lee un nombre grabado en estos arcos, mi espíritu se acuerda con
dolor del insigne arquitecto Guillermo Sagrera.


Guillem, l´ombra dels setgles ta cara té absconduda;
Dels hòmens
l´oblidança ta gloria enterbolí;
Mas d´ella les petjades mon
pensament saluda
A Nápols y Girona y á Perpinyá y
aquí.

¡Aquí!, hont cada pedra la cántiga gloriosa
Murmura
de los genis ab llengua singular;
Mas jau arreconada la Llotja
portentosa,
Com una barca vella la vora de la mar.

Celisties
del cap-vespre de mil colors pintades
Desplegan s´hermosura per
sobre ´ls seus merlets;
Com altre temps encara les fresques
marinades
Ab llurs olors balsámichs animan ses parets.

¿No
tornará lo día de sa potent grandesa?
¿Dels setgles la polsada
tant sols l´ha de vestir?
¡No vullas, patria mía, pagar ab tal
vilesa
L´honor que nostres avis te feren conquerir!

___



¡Guillermo!, la sombra de los siglos ha velado tu cara: el olvido de
los hombres ha oscurecido tu gloria; pero mi pensamiento saluda
todavía sus brillantes huellas en Nápoles, en Gerona, en Perpiñan,
aquí.
¡Aquí!, en donde cada sillar murmura con extraña lengua
la cántiga gloriosa de los genios. Mas, ¡ay triste!, yace esta
bellísima Lonja arrinconada á la orilla del mar, como una barca
inservible.
Los variados colores de la luz vespertina, despliegan
su hermosura por sobre las lindas almenas; como en tiempos más
felices, las frescas brisas del mar animan sus muros con balsámicos
olores.
¿No volverá jamás el tiempo de su poderosa grandeza?
¿Por única vestimenta le hemos de dejar el polvo de los siglos?
¡Oh, patria mía!, ¡no quieras pagar con vilezas la honra que te
legaron nuestros padres!

Véase la nota (2)

___


III
DEVANT LO SEPULCRE
DE LA BEATA CATARINA THOMÁS.
---
En
la conmemoració del tercer aniversari centenar de sa gloriosa mort,
que feu Palma en 1874.

Sus lo sepulcre de que tos òssos
guarda
M´en vinch o decapvespre á agenollar;
La llum
esmortehida nos esguarda,
Y el silenci convida á meditar.

La
devoció que ´t tench, des l´infantesa
Possehieix un alberch en
lo meu pit;
Ma mare ab ses paraules de tendresa
Eix amor per ta
gloria m´ha infundit.

Verge de les bellíssimes
montanyes,
Que ´l goig y l´honra de ma patria son,
Vinch á
pregar; ab maternals entranyes
Lo prech ascolta que del cor te
don.


III
ANTE EL SEPULCRO
DE LA BIENAVENTURADA CATALINA
TOMÁS.
---
Al conmemorarse en Palma, en 1874, el tercer
aniversario centenar de su gloriosa muerte.

Junto al sepulcro
que guarda tus restos mortales, vengo esta tarde á postrarme
reverentemente de hinojos. La débil luz nos mira con respeto; el
silencio convida a meditar.
La devoción que te profeso, tiene
desde la infancia morada en mi corazón; mi madre con palabras de
ternura infundióme ese amor por tu gloria.
Vírgen de los
bellísimos montes, que la honra son y el gozo de mi patria; vengo a
orar; escucha con maternales entrañas la súplica que de lo íntimo
te elevo.


Verge, desde lo soli que en l´Altura
Te cubreix d´esplandor y
majestat,
Guayta y veurás la terra de ventura
Per hont ara ton
nom es exalçat.

Aquestes roques que l´onada besa
Y
afalaga suau lo ventijol,
Contemplaren un jorn ta gentilesa,
Veren
gronxarse ton joliu breçol.

¡Oh ditxa! Estes arbredes
atapides,
Variades tanques d´olivers y blats,
Foren de tes
mirades benehides
Los atractius primers, molt estimats.

Aquí
per esta terra, patria amada,
Mallorca, mare de grans fills, un
temps
Surtires com l´estrella de l´aubada,
Y llum donares y
calor ensemps.

Y al peu del marge, en la llunyana coma,
Vora
la torrentera, dins la mar,
De les virtuts lo celestial
aroma
Dexavas sempre de ton còs anar.

Lo gay trajo vestint
de pageseta
Encativares tots los cors senzills,
Y aprés, del
claustre per la vía estreta
Fugir saberes dels mundans perills.


Vírgen, desde el alto solio, que de esplendor y majestad te cubre,
asómate, y verás la venturosa tierra, en donde estos días es
ensalzado tu nombre.

Estas rocas, besadas por el oleaje,
halagadas por suaves cefirillos, contemplaron un día tu belleza,
vieron tu deliciosa cuna.

¡Oh, dicha! Estas estúpidas
arboledas, caprichosas albarradas que encierran olivos y trigos,
fueron los primeros, muy amados alicientes de tus benditas
miradas.

Aquí, por esta tierra, por esta querida patria
mallorquina, madre de grandes hijos, apareciste como la estrella de
la mañana, derramando á la vez luz y calor.

Y en los
caminos, en las lueñes cañadas, en las quebraduras de los montes,
en el hogar doméstico, se desprendía de tu cuerpo el celestial
aroma de las virtudes.

Vistíendo el gracioso traje de
aldeana, cautivaste los corazones sencillos; después supiste evitar
los riesgos mundanales, y seguir el estrecho camino del claustro.



Un refugi en tes lluytes encontrares
Y una bandera santa:
l´oració;
Tota la pena del amor sembrares,
Y has cullit en lo
cel lo guasardó.

Ara gosas de Deu en la presencia
En mig
dels ángels la gloriosa llum,
Y conexent la divinal
potencia
Conéxer pots nostra miseria y fum.

Es ton recort
per nostres una espira
Qui d´entusiasme nos encén lo cor,
Es
delicada nota d´una lira,
Subtil perfum de montanyana flor.

Molt
m´agrada, un matí de primavera,
Veure lo mar per lo bell sol
banyat,
Pero m´agrada més la riallera
Cara entreveure de ton
Sér salvat.

Me figur que en un éxtassis
dolcíssim,
Agenollada sobre núbols d´or;
Eternament envías
al Altíssim
La pura essencia de ton místich cor.

¡Oh
Catarina, hermosa Catarina!
¡Enrevoltada estás del llum de
Deu!
Demánali al Senyor que t´il-lumina,
Que ´s record de
nosaltres, poble seu.

Refugio en tus
combates encontraste, y una santa bandera: la oracion. Toda la pena
del amor sembraste; y has elegido en las Alturas el eterno premio.

 Ahora, ante la majestad de Dios, estás gozando, en medio de los
coros de los ángeles, la lumbre de la Gloria. Y conociendo ya la
Omnipotencia del Creador, puedes conocer nuestra vanidad y
miseria.

Tu recuerdo es para nosotros una chispa, que de
entusiasmo enciende el corazon; es delicada nota de la lira; sutil
perfume de la flor silvestre.

Pláceme, en las mañanas de
primavera, ver el ancho y calmoso mar, bañado por la luz del sol
naciente; pero pláceme mucho más, entrever el risueño rostro de tu
Sér glorificado.

Me figuro que en éxtasis dulcísimo,
arrodillada sobre nubes de oro, envías eternamente al Sér Supremo,
la pura esencia de tus místicas entrañas.

¡Oh, Catalina,
hermosa Catalina! ¡La luz de Dios te circuye! Pídele al Señor que
se acuerde de nosotros, su pueblo.


Demánali al bon Deu, que ´ns alliberi
La patria mallorquina de
pecats;
Que may lo vici s´òbria pas, ni imperi
En la daurada
terra, ahont som nats.

Que ´l pagés, colturant nostres
montanyes,
No perda may los bons costums antichs;
Que no falt ´
lo bon pa dins les cabanyes,
Ni la pau en les cases de los
richs.

¡Que tengam de virtuts plena cullita,
Y en les
viles enginy traballador;
La innocencia en los cors romanga,
escrita,
Y en totes parts lo Regne del Amor!

---


Pídele al buen Dios que libre de pecados la patria mallorquina; que
nunca el vicio se abra paso, ni impere en la dorada tierra donde
hemos nacido.

Que el labrador cultive nuestros campos, sin
renegar nunca de las buenas costumbres antiguas; que no falte pan en
las cabañas, ni paz en los palacios.

¡Que recojamos gran
cosecha de virtudes; que vivifique á los pueblos el genio del
trabajo; en los corazones persevere la inocencia; y á todas partes
venga el Reino del Amor!
___



IV
AL IL-LUMINAT DOCTOR
Y MÁRTIR DE JESUCRIST
MESTRE RAMON
LULL,
PER DESAGRAVI,
ODA.

Es deplorable que en Mallorca
mismo se haya pretendido denigrar la memoria de Lulio. (***) Sus
obras han sido atacadas por los dominicos, entre ellos por el
vehemente inquisidor Eymerich. - (Piferrer.)

¡Y còm sens
recordarte
La bona Sciencia caminar podría?
¡Y còm
sens venerarte
Ton nom enterbolía
Dins Mallorca l´irada
fellonía?

¡Còm un
esbart d´aus negres,
Que ´s deyan amadors de la
sabiesa,
Alçantse ab crits alegres
Per l´ergull, ta
puresa
Enfosquían y el sol de ta grandesa?



IV
AL ILUMINADO DOCTOR
Y MÁRTIR DE JESUCRISTO
EL BEATO
RAIMUNDO LULIO,
EN DESAGRAVIO.

ODA.

¿Y cómo, sin
acordarse de ti, podría seguir avanzando la verdadera Ciencia? ¿Y
por qué, sin caer de rodillas, la iracunda deslealtad procuraba en
Mallorca oscurecer tu nombre?

¿Cómo bandadas de negras aves,
que se decían amantes de la Ciencia, levantándose con alborozada
gritería, pretendieron por orgullo cubrir el puro Sol de tu
grandeza?


¿Fores tu per ventura
Guerrer crüel, qu´ab la furienta maça
Fa
la verda planura
Tornar vermella bassa?
¿Fores vilan de
malehida raça?

¡No, no!; que si ta cara
Enlluhernada fos
per la victoria,
Tot tremolant encara
Un monument de
gloria
Axecaría el mon á ta memoria.

¡Oh digne Lull!, tu
eres
Qui lo nom de Mallorca més honrava;
Ta gloria á les
esferes
Nostres glories pujava;
¡Y, per premi, Mallorca
t´enutjava!

Tu fores qui en la cova
Del penyalar de Randa
concebíes,
Cantant gloriosa trova,
Plorar los perduts díes
Y
abatre del pecat les tiraníes.

La nit, per l´estelada,
Qu´es
del trono de Deu descobridora,
L´ánima enamorada
Del Be qu´el
cor anyora
Espayava sa vista somiadora.


¿Acaso fuiste tú cruel guerrero, que con furibunda maza convierte
la verde llanura en lago de sangre? ¿Fuiste villano de maldita
estirpe?

¡No, no!; porque si la fama de conquistador
iluminase tu rostro, el mundo, aún en estos días, levantara
temblando monumentos á tu memoria.

¡Oh noble Raimundo! Tú
eres quien más honraba el nombre mallorquín; quien con su gloria
hacía brillar la nuestra en las esferas. ¡y, en premio de tus
afanes, Mallorca te infería torpes agravios!

Tú en las
cavernas del peñascal de Randa, cantando gloriosa penitente trova,
te propusiste llorar el perdido tiempo, y vencer la tiranía del
pecado.

Por la noche, el alma enamorada del Bien Supremo, que
es el anhelo del corazon, hundía su soñadora mirada en los
espacios, estelares, reveladores del trono de Dios.



Gran era Lull. Alçantne
La Creu del Redemptor als pobles crida;
Y
vers l´Orient guaytantne,
Tornar vol á la vida
La Humanitat
per los errors podrida.

Jo ´l seguesch ab ma pensa
A
Viena, al Assia, á l´Anglaterra, á Roma;
Predica la defensa
Del
Mitjorn, dés la coma
De Randa fins la patria de Mahoma.

Jo
´l veig per exa terra
Totxa y esperitada de Bojía,

De
la platja á la serra,
Del temple á l´alquería;
¿Ahónt
vas, Ramon Lull? ahónt Deu t´envía?

¡Héroes balears,
miraulo!
Fills dels qui l´Almudayna un jorn
venceren;
¡Almogavers, aydaulo!...
Butxins lo conegueren,
Y
sa Idea ab son còs destruir volgueren.

¡Oh Idea
benhaurada
De gloria, d´esperit y fortalesa!
¡La noble edat
passada,
Nòstra naturalesa,
May n´escalfaren d´una tal
grandesa!


¡Grande era Lulio! Enarbola la cruz
del Redentor, y llama á los pueblos; mira hácia Oriente, y piensa
resucitar á la Humanidad, carcomida por los errores.

Sígole
con en pensamiento á Viena, al Asia, á Inglaterra, á las orillas
del Tíber: predica la defensa del Mediodía, desde las cañadas de
Randa hasta la patria de Mahoma.

Véole por esa necia,
endiablada tierra de Bujía, correr desde las playas á las sierras,
desde los templos á las cabañas; ¿á dónde vas, Raimundo? á
dónde te envía Dios.
¡Héroes baleares, hijos de los que
un día expugnaron la poderosa Almudaina, miradlo! ¡Almogávares
invencibles, volad en su ayuda!... Los verdugos islamitas le han
conocido, y quieren con su cuerpo anonadar su Idea.

¡Oh Idea
bienhadada, Idea de
gloria, de espíritu y fortaleza! ¡La famosa edad antigua, la
fecunda naturaleza humana, no concibieron nunca otra de más alta
magnitud!



Aytal sublim Idea...
Per menar tot lo Mon á lo realme
De
Unitat que´l Be crea,
Ramon estreny la palma

De
greu martiri, ab triunfadora calma.

Com arrelada alzina
Que
del vent á la rabia no ´s doblega,
Axí la fe divina,
Axí sa
Idea brega
Contra la mort; y á Deu sa vida entrega.

¡Ay!,
lo sant mártyr era
Un suavíssim altar que ´s dirigía
Fins
la eternal esfera;
Deu del cel assistía
Y de sa flayre atret
sobre ell venía.

Los alarbs ab cruel manya
Aquell altar
misteriós romperen
Com una frévol canya;
¡Los ornaments desferen,
Les flors tiraren, los perfums perderen!...
…..

Los
pobles hont ressona
Del Geni l´atractívol armonía,
La deguda
corona
Del llor que no ´s mostía
Te posan, oh Ramon, per ta
Noblía.



¡Oh sublime Idea!... Para llevar á todos los hombres al reino de la
Unidad, creadora del Bien humano, Raimundo, con heróica constancia,
abraza la palma del horrendo martirio.

Como arraigada encina
que no se dobla á la furia del vendaval, así la Fe católica, así
la Idea de Lulio batalla contra la muerte, y entrega su vida y
porvenir á Dios.

¡Ay!, el santo mártir era un suavísimo
altar que se levantaba hasta los cielos; Dios desde su Trono estaba
presente, y atraído por su aroma descendía sobre él.

Los
moros, encruelecidos, destrozaron aquel misterioso altar, cual si
fuera frágil caña; ¡deshicieron los ornamentos, tiraron al suelo
las flores, disiparon los perfumes!...
….

Ahora los
pueblos donde tiene resonancia la fraternal armonía del Genio, tejen
para ti, oh Raimundo, por tu nobleza de alma, la merecida corona del
lauro inmarcesible.


Mes, ¡horrible martiri!,
Molts compatricis qui tos fets
comptavan,
Y hermosa com un lliri
Ta grandesa miravan,
¿Per
qué ton nom ab furia menyspreavan?

¡Oh esperit gran! De
gloria
La resplendor eterna te il-lumina,
Honra a Deu ta
memoria;
¡La terra mallorquina
No ´t mostri més sa
ingratitut mesquina!

Agost 1868.


Mas, (¡horrible tormento!), muchos compatriotas tuyos, que tus
hechos narraban, que conocían tu grandeza, inmaculada como el lirio,
¿por qué menospreciaban furiosamente tu nombre?

¡Oh, gran
espíritu! El eterno resplandor de los cielos te alumbra; Dios mismo
glorifica tu memoria. ¡Ojalá la tierra mallorquina no se olvide
nunca de ti! ¡Ojalá no vuelva á ser para contigo una miserable
ingrata!

Véase la nota (4).


V.


LA PESCADORA.
MARINA.

Per entre estepes joves,
Verts
pins, florides mates,
Toquí marines herbes,
Vegí la bella
platja.
Roques y roques surten
D´arenes enclotades,
Formant
alts promontoris,
Guardant quietes cales.
La mar no se
movía,
Y´l pescador cantava:
Niu d´amor la ribera,
La de
la mar de Palma....
(***)

- Pescadoreta meua,
Dexa anar
la plantada,
Dexa anar los aucells,
Y flors de la
cabana.

Vina, pescadoreta,
Que ´l vent per exos
marges,
Envejós de ma gloria,
Remou una polsada,
Qu´enfosqueix
tos cabells
Y ´l blau de tes ullades.



V.
LA PESCADORA.
MARINA.

Por entre verdes jaras,
pequeños pinos, matas en flor, pisé las marinas plantas, llegué a
la pintoresca bahía.
Inmensas rocas hundidas en la arena, forman
altos promontorios, para guardar tranquilas ensenadas.
El mar
estaba en reposo; oíase el canto de un pescador:
Nido de amores
la orilla,
Orilla del mar de Palma...
(***)

-
Pescadorcita mía, abandona tu campo, abandona los pájaros y flores
de tu cabaña.

Ven, pescadorcita; el viento, envidioso de mi
gloria, levanta en esos caminos tal polvareda, que oscurece tu pelo y
tus azules ojos.


Si en terra te passejas
A tos peus farán nafra,
Les crestes de
les roques
Per hont l´ona s´esbrava.

Qualque senyor
altiu
Nascut en bona entrada,
Pot ser, ma pobrissola,
Voldría
ta desgracia.

Vina, vina, m´aymía,
Vínaten á ma
barca;
Goig hi tendrém puríssim
Al balanç de la onada.

Aquí
´ls dos cantarém
Cançons ab ma guitarra,
Y amor aquí hi
seurá
Puys cap dins una llanxa.

Y al véurenos los
pexos
Brufarán á flor d´aygua;
Sos jochs y oculta
vida
Sorpresos mostraránte.

Ardévols los cap-rojos,
Los
esparrays sens mácula,
Encalçan sols per riure
Donzelles y
dorades.


Si te paseas por tierra, te dañarán los piés las crestas de las
rocas, donde se estrella el oleaje.

Quizá algun poderoso
caballero, nacido en soberbio palacio, medite, pobrecita mía, tu
desgracia.

Ven, ven, querida, vente á mi barca; goces
purísimos tendremos, al balanceo de las olas.

Aquí los dos,
al compás de mi guitarra, entonaremos dulces cantares: amor se
sentará entre nosotros, pues se sienta tambien en pobre
esquife.

Los peces al vernos se mantendrán á flor de agua,
soplando; y, sorprendidos, te mostrarán sus juegos y misteriosa
vida.

Ardientes los escarchos, y los pequeños blanquísimos
escaros, persiguen por puro juego pintadas doncellas é inocentes
doradas.


Lo pop com un ventall
Extén ses fortes cames,
Y cerca lo
roquer
La cova baix les algues.

Los congres se revinglan,

S´abordan les aranyes,
Y ´ls anfossols pasturan
Pacífichs
ab les saupes.

L´estol de vius mollets
Lo déntol fort
ataca,
Y botan los daufins
Al veure nostres barques.

Lo
rap com un cometa
Navega ab la ratjada,
Y dormen les
tortugues
Surant ab sa corassa.

No cregas, no, que
vengan
Avuy per estes aygues,
Ni lo perdut tauró,
Ni lo
salroig, qu´espantan.

En lo fons de la mar
L´amor per tot
té cases;


D´esponja son los llits,
Y de coral les cambres.


El pulpo extiende los tentáculos,
semejantes á un abanico; y buscan los tímidos pececillos del roqueo
las cuevas tapizadas por las algas.

Los congrios se retuercen,
los pejes arañas envisten,
y los jóvenes meros pacen tranquilamente con las salpas.

Bandas
de alígeros salmonetes se ven atacadas de improviso por impetuosos
dentones; y los delfines dan saltos de alegría al rededor de
nuestros buques.

El peje sapo, parecido á un cometa, navega
con la raya; y duermen las tortugas, flotando sobre su coraza de
concha.

No creas que hoy vengan á visitar estas aguas algun
extraviado tiburón, o los temibles escualos.

En lo más
hondo de este mar, el amor construye por do quiera su nido. Las
esponjas le dan blando lecho, los corales riquísimas salas.


Pe´l cel de la badía
Veurás,
en esta aubada,
Exir, encès vaxell,
Lo Sol, de la mar
blanca.

Anèm, pescadoreta;
¿No sabs que exa
tardança
M´escarrufa de pena,
Brollar me fa les
llágrimes?

Un enfilay de joyes
Te tench aquí
guardades,
D´ullets de marins fetes,
Per adornar ta cara.

No
tengas por de plujes,
D´horribles mestralades, (vent
mistral, mestral
)
Que Deu may
abandona
Als pescadors de canya.

Vaja, donchs,
llambrinera,
Pescadoreta, vaja;
No tornarèm avuy,
No
tornarèm á platjes,
Que son lloch de marors,
D´embulls y de
migranya.

Juriol de 1868.


Verás, ahora que sonríe el alba, iluminando el inmenso cielo de la
bahía, salir el sol, á lo léjos, cual encendido bajel, del seno de
los blancos mares.

¡Vamos, pescadorcita! ¿No sabes que esa
tardanza me hiela de espanto, y hasta me hace derramar
lágrimas?

Aquí te guardo rica sarta de joyas, para ti,
hechas de ojos de pececitos, que adornarán tu lindo cuello.

No
tengas miedo á la lluvia, ni á los vientos huracanes; Dios nunca
abandona á los pescadores de caña.

¡Ea, pues, graciosa
niña, ea! No volveremos hoy, no volveremos á la playa; porque la
tierra es lugar de verdaderas tempestades, de enredos y amarguras.


VI.
LA BUGADERA.

Carrer dels Oms
De Palma
bella...
(***)

Xupa qui xupa,
La roba neta,
Planxa
qui planxa,
La roba extesa,
Fon sa greu vida
La
bugadera.
¡Si´n té d´angunies,
Si´n té de feynes!
De
bon matí,
Matinadeta,
Quant, l´auba clara,
Lo día
trenca,
Vora ´l fogó
Ja me la meuen
Cridant l´atlota
Midó
per treure.



VI.


LA LAVANDERA.

Por la calle de los Olmos de la bella ciudad de
Palma...
(***)

Ora retorciendo la ropa lavada, ora
planchando la enjuta, pasa su triste vida la lavandera.

¡Cuántas
angustias sufre! ¡Cuántos trabajos soporta! Por la mañana, muy de
mañana, cuando el alba empieza á clarear y apunta el día, ya se la
ve junto al anafe llamando á la muchacha, que la lleve blanco
almidon.



Renta camises,


Calçons doblega,
Llençols axuga,
Mulla faldetes.
Ara si
dina,
Com si barena,
Por lo migdía,
Per lo cap-vespre,
Un
plat de sopes
Tristes l´alletan.
Glories mundanes,
No la
rodejan;
Fora Mallorca
No hi há per ella;
Ni may
somía
Cotxos, riqueses,
Palaus y teatres,
Que son la
pensa
De les grans dames
De la noblesa.
Tan sols demana
De
l´humil Verge
Que bon sol fassa,
Perque´l Diumenje
Tornarne
puga
La roba llesta.
Tan sols desitja
Que l´estiu venga,
Y
el jorn benévol
De Primavera.
Perque les plujes
Y boyres
fredes


Lava lindas camisas, dobla finos calzoncillos, enjuga largas sábanas,
rocía cairelados zagalejos.

Ya para la comida, ya para la
merienda, á mediodía ó á la caída de la tarde, un ruin plato de
sopas es todo su alimento.

No la rodean glorias mundanas; para
ella no existe el Continente español; y nunca sueña en coches,
riquezas, palacios, teatros, ni en nada de lo que constituye el único
pensamiento de las grandes señoras de la aristocracia.

Tan
sólo pide á la Santísima Vírgen que haga buen sol, para poder
entregar la ropa limpia todos los Domingos.


De l´invernada,
Li banyan sempre
L´amada roba,
La roba
neta.
Greus y tristances
Ne té per vendre,
Però ab
amigues
Dintre la seva
Bugadería
Mil cançonetes
Alegres
cantan,
Y s´escometen
Baix de la parra
Qui les
ombreja.
___
Oh pobrissola,
La bugadera,
La de les
faldes
De indiana verda,
Dels mocadors
Color vermella,
Dels
cabells rossos
Per la serena,
¿Pobre infelissa
N´has tu de
serne?
Cap baix fins l´aygua,
Alta l´esquena,
¿Ni una
esperança,
Ni una tendresa,
Dins ton cor d´ángel
Niu ha
de ferne?


Fríos vapores del invierno, siempre le mojan la amada ropa, la ropa
limpia.

Trabajos y tristezas tiene de sobra; pero se reune con
sus amigas en el lavadero, y cantan alegremente cien cantares, y
echan un rato de conversacion debajo de la parra que les presta
sombra.
___

Oh pobrecita lavandera, la del bridal de verde
indiana, la de la toca de encendido color, la de los cabellos rubios
por la humedad de la noche, ¿pobre infeliz has de ser para
siempre?

¿Siempre has de estar con la cabeza inclinada hasta
el agua, y enarcados los hombros; y ni una esperanza, ni una ternura
han de entrar alguna vez en tu corazon de ángel?


No; qu´injust fore
Y hom de duresa
Lo Deu, bon Pare
Que hi
há á l´esglesia...
Un galant jove
Qui de la guerra
Ve, ab
l´hermós trajo
Fahent l´enveja
De les fadrines,
Per tot
la cerca,
Per tot li parla
Mots de dolcesa.
Fa vint any
ara
La bugadera,
Qu´es temps de somnis,
Temps que florexen

Les esperances,
Les amoretes.
- Jo t´am, - diu el jove;
-
Jo t´am, - diu ella.
Y així lo día
D´una gran
festa,
Recompensatne
Llur greu carrera,
Del cel devalla

L´Amor y els besa.

Decembre de 1868.


No, porque sería injusto y de duras entrañas, el Dios buen Padre,
que tenemos en la iglesia...

Un apuesto mozo, que acaba de
llegar de la guerra, y, con su bizarro continente, es la envidia de
las mocitas, la busca por do quiera, por do quiera le dirige
finísimos requiebros.

Veinte años cumple ahora la lavandera.
Éste es el tiempo de los sueños de oro, el tiempo en que florecen
las esperanzas y los amores.

- Te amo, - dice el mancebo. - Te
amo, - responde ella. Y así en el día de una festividad de primera
clase, en recompensa de sus afanosas cuitas, baja del cielo el Amor,
y les da un beso.

jueves, 11 de febrero de 2021

24 DE JUNIO.

24 DE JUNIO.

Constituido personalmente en la mañana de este día, y cerca hora de tercia, el Ilustre don Cárlos, príncipe de Viana, en la catedral de Barcelona, ante el altar mayor de la misma, presentes los señores Diputados y los Concelleres de la ciudad, junto con los prelados, barones, militares, generosos y demás personas que allí acudieron en copiosa multitud, teniendo delante la santa cruz del señor, y el misal donde había escritos los santos evangelios, puesta la mano sobre los mismos, juró lo que contiene la siguiente cédula, que fue leída por Bartolomé Sellent, notario y escribano mayor del General, como comisionado por la persona a quien tocase leerla, por haberse sucitado. en aquel acto, una cuestión de competencia entre el protonotario del señor Primogénito y el del Rey.

Lo lllustrissimo Senyor don Carles primogenit Darago e de Sicilia e Princep de Viana loctinent general del Illustrissimo Senyor Rey son pare jura per nostre Senyor Deu e la creu de Jesuchrist e los seus sants quatre evangelis ab les sues mans corporalment toquats tenir e inviolablament observar e fer observar e tenir als prelats religiosos clergues richs homens barons nobles cavallers homens de paratge e o ciutats viles e altres lochs de Cathalunya e a ciutadans burgesos e habitadors de les ciutats viles e lochs tots los usatges de Barchinona constitucions e capitols de les corts de Cathalunya libertats privilegis usos costums segons mills e pus plenament ne han usat del qual jurament mana lo dit Senyor esserne feta carta publica una e moltes liuradores als deputats de Cathalunya e al llur consell representants (se lee represeutants) lo dit Principat e a la ciutat de Barchinona e altres de qui sera interes e les volran.

Leída la cedula antedicha y prestado el juramento, el abad de Montserrat, junto con los otros Diputados, entregaron al propio Sellent otra cédula, requiriéndole que la leyese y continuase al pie del mencionado juramento, cuyo contenido es como sigue.

Los diputats de Cathalunya e consell lo dit Principat de Cathalunya representants accepten la jura per lo molt Excellent Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey feta. Protesten empero per la present acceptacio no puixa esser treta consequencia en lo sdevenidor ans totes inmunitats libertats usatges constitucions capitols e actes de corts privilegis usances e altres drets al dit Principat e staments de aquell axi universalment com particular pertanyents romanguen salvos e illeses plenissimament e que en manera alguna no sia en aquells o algu de aquells derogat en lo sdevenidor tacitament o expressa directament o indirecta. Requerint la present esser inserta e continuada a la fi de la dita jura et alias esser ne feta carta publica una e moltes per vos notari etc.

Lo propio que los señores Diputados, hicieron, en seguida, los Concelleres de Barcelona, entregando, por el mismo estilo y con igual requirimiento, la siguiente cédula.

Los Consellers de la ciutat de Barchinona accepten la jura per lo molt Excellent Senyor don Carles primogenit Darago e de Sicilia etc. loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey a present feta e en quant per la dita ciutat e singulars de aquella e encara per les ciutats viles e lochs reyals del Principat de Cathalunya e per privilegis libertats inmunitats e usances lurs faça e no en altra manera. Ne entenen los dits consellers en comu o en singular als dits privilegis libertats inmunitats e usances per aquesta present acceptacio en alguna manera derogar ans protesten que les coses dessus dites totes e sengles e les altres disposades per constitucions als dessus dits axi en comu com en singular romanguen salves e illeses ab tots sos universals e particulars drets. E mes avant sie en quant la predita jura e privilegis dels prelats religiosos e altres ecclesiastiques persones magnats barons nobles cavallers e homens de peratge del dit Principat axi en comu com en singular deroguen o prejudiquen o seran vists o vistes prejudicar o derogar ara o en sdevenidor tacitament e expressa directament o indirecta a la dita ciutat de Barchinona e altres ciutats viles e lochs reyals del dit Principat e als ciutadans burgesos e habitadors de aquells axi en comu com en singular e als dessus dits lurs privilegis inmunitats e usances expressament contradien e discenten ab la present e protesten que la present acceptacio en algun temps no puixa esser treta a consequencia. E supliquen e requeren la present cedula esser inserta e continuada a la fi de la dita jura et alias esserne feta una e moltes cartes per vos notari etc.

Siguen los nombres de las personas que fueron testigos en todos los actos que anteceden.

Testimonis foren a les dites coses los reverends senyors En Johan bisbe de Barchinona En Guillem bisbe Dosca En Cosma bisbe de Vich.
Los nobles don Galceran de Pinos vezcomte de Illa e de Canet don Johan senyor Dixar.
Don Johan de Cardona camerlench del dit Senyor Primogenit don Jayme Darago senyor de la baronia de Arenos en regne de Valencia.
Frare Jacme de la Jaltruu (Geltrú, Geltru, etc ) prior de Cathalunya.
En Bernart Çapila en Bernart Fivaller ciutadans de Barchinona qui apres lo jurament foren fets cavallers.

E moltes altres de quiscun stament.
E En Johan Cinebret notari de la ciutat de Barchinona.