12, 13, marzo, 1462

12 DE MARZO.

Ocupáronse solo, en este día, de ciertas sustituciones y de votar la admisión o no admisión de algunos oficiales.

13 DE MARZO.

Se hizo lectura, en esta sesión, de las siguientes cartas que se acababan de recibir.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Per tant com dilluns de mati prop passat parti correu daçi pera Çaragoça per fer venir aci al Senyor Rey mestre Pedro de la Cabra metge e la letra que anava per lo dit metge no era signada de ma del Rey he pensat que leugerament seran anades de Çaragoça aqui diverses letres que diran com lo Senyor Rey es malalt e que la Senyora Reyna ne aqueix Principat non haga avis cert de la sua indisposicio. Seria causa de star tot hom en perplex e per ço he delliberat fer lo present correu per fer certes les vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de la dita indisposicio del Senyor Rey la qual es stada que dimenge passat dapres dinar la sua Altesa se senti alguna indisposicio en sa persona la qual determana en hun poch de fret (frío; fred) ab febra (fiebre; febre) e axi ell stech fins lo diluns demati que fonch trames per lo sobre dit metge e creuse aquell dia restas net (limpio) de febra e burla e rigue en la cambra en hun lit de repos es ver que menga (menjà; comió; va minjá, va minchá) ab molt pocha sabor. En apres dimarç de mati arriba lo dit metge e duptas segons ço que habia vist que no li respongues a terçana (las fiebres tercianas, terciana) e axi hir tot lo dia que fonch lo dia que devia venir la cessio la sua Majestat se ocupa
en musicha e en burles e en rellacions de casses (cazas, cacerías) e per gracia de Deu passa tot lo dia que nos senti res ne crech Deu aydant (aydar, ajudar, ayudar, ajudant, ajudán, ayudante) se senta pus res e perque en aquests dies lo dit Senyor no es exit de la cambra ni ses levat del lit sino per metres en lo lit de repos ne ha res signat ne negociat he (e) han vist aci alguns dies les portes del palau tanchades e fehies per que mossos (estos son los mozos de cuadra, no els mossus d'esquadra) ni besties no fessen remor en lo pati. Alguns de aci mateix han cregut que fos major la sua indisposicio pero yo certament noy he vist pus e crech la Senyora Reyna no sera mes a ple informada per la letra que la sua Majestat li fa. Sper en Deu (hay un Sperendeu Cardona, Sperans in Deo) que dema ho laltre cavalcara per vila e hira (hirà; irá; anirà; anirá) a cassa al acostumat. E mananme vostres reverencies nobleses e magnificencies lo que plasent los sia. Feta en Tudela dimecres a X de març Mil CCCCLXII. - Qui es prest als manaments de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Vuy apres hora de vespres havem rebuda una letra den Baltasar Saula procurador de mossen Berenguer Dolius en la baronia de Santa Pau ab la qual avise de alguna congregacio dels pagesos de remença demanant a nosaltres socors lo qual per lo present per no desemparar aquesta ciutat no li podem fer. Tramatem translat de la dita letra a vostres reverencies e grans magnificencies dintre la present a fi que certificades per aquelles se puixa condecentment provehir als cassos e de hora en hora ho continuarem de lo ques seguira en aquestes parts. E per semblant ne consultam a la Senyora Reyna. La Santa Trinitat mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona dijous hora de completa XI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis mossenyors veguer e jurats de Gerona.
Molt magnifichs e molt honorables e molt savis mossenyors. Per quant sus ara son avisat per home cert que los pagesos son ajustats e encara se ajusten en moltes parts axi Dosona Dempurda e daltres parts on han trames e aço per venir me combatre dients que açi per que sic troben En Montagut En Peguera En Bertran de Farnes (Farners) e altres gentils homens deuen e poden exequutar lur proposit no bo. Son cert seran molta gent ens tribularan molt. En tanta necessitat cove a mi recorrer a vosaltres pregant vos molt afectuosament per vosaltres siam prestament acorreguts axi com de vosaltres confiam. E placiaus aço no haver en dupte car per home lur son avisat e encara la experiencia o (ho) mostrara. Placiaus encara comunicarne ab lo honorable capitol lo qual axi mateix de ajude pregam e provehir per Barchinona o lla hon vostres savieses conexeran. Scrita a Santa Pau a XI de març. - Qui a vosaltres molt me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

Als molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Apres que havem scrit a vostres grans providencies dels ajusts dels homens de remença ajustats sobre Castellfollit e apres venguts a Besalu nosaltres trametem hun home en la nit a Besalu per saber los procehiments dels dits homens e per veure si los de la vila havien res manester. E vuy que es dimecres hora de vespres havem cobrat lo dit home ab una letra dels jurats de la dita vila notificant a nosaltres alguna moderacio de la dita congregacio segons es contengut en la dita letra de la qual trametem copia a vostres reverencies e magnificencies. Exortam tota via en aquelles per extirpar inconvenients sia provehit en tal manera que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta patria sia guardada de sinistres. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres reverencies e grans magnificencies. Scrita en Gerona dimecres en la nit a X de març del any Mil CCCCLX dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Molt honorables senyors. Responent a les vostres savieses e a la letra per lo portador a nosaltres tramesa esta veritat que quant mossen veguer parti daçi e ell e nosaltres poch cogitavem (pensábamos; cogitare latín, cogito ergo sum) los dits homens deura venir axi prest fins la nova vench eren damunt Castellfollit e apres que havien trenchat lo portal a Castellfollit e eren dins e per ço lo sotveguer e jutge e un de nosaltres anarem alla e segons la relacio del dit mossen sotzveguer tenien acitiada la Senyora al castell feren alla molts desordes cridant a foch a foch e despuys lo sotzveguer hi fou diu vahe ni havia qui volien ab biga trencar portes de homens de la vila de Castellfollit dient querien (querían; volien, volíen) menjar. A fi sens altre dan del dessus dit lo lexaren Castellfollit venint vers aquesta vila e sabent nosaltres venien a que ells segons se dehia publicament ques jactaven que ells no pendrien partit que no pasassen per aquesta vila e per que nosaltres poguessem dar la raho ques pertany de aquesta vila fonch per nosaltres delliberat no permetre intrassen en nombre excessiu dins la dita vila per via alguna. E per quant a la murada que tenim en aquesta vila a fornir per guardar aquella eren dins molt pocha gent e sens armes e ignoraven los dits homens quants serien havem stats congoixats poder guardar be la vila. E per ço scrivim a vosaltres e apres trematem home lo qual creem haureu vist lo qual daqui en fora va a Barchinona ab consulta a la Senyora Reyna e a diputats e consellers e partit lo dit home los dits homens de remença son venguts fins apres de la murada de aquesta vila mes luny un poch de tret de balesta circa de CCCL homens segons arbitravem pero ells dehien que eren en gir de e alla feren lur empavasada venint ab trompeta fluviol (fabriol) e tembor que tochaven ab molts grans crits lensant les lançes en alt e aquelles reprenent nosaltres lo millor que podiem ens eren mesos en lo millor orde que podien per guardar aquesta dita vila e haviem instruida nostra gent no lus fos res dit per molt que haguessen a dir si nons excitaven e apres hagem vista dita gent de temor dells fom desluirats per quant lur poder aquesta jornada nous parech molt uns puyessen noure axi los dits homens prestarem pasciencia solament de XV fins en XVIII intrassen a la vila per una comparicio que sinch o VI dells havien a fer ço es los comparents a les fermançes e los altres los speraren defora en lo dit loch on primer se posaren cridant com dit es e fahent moltes alimares e per home de aquesta vila may no lus fou res dit. E axi aquells qui entraren dins la vila feren lur comparicio e aquella feta ja fou nit e traguerenlos de fora preseren algunes vitualles e aquelles pagaren. Apres calques CXXX vel circa dels dits homens han passat lo pont creem sen tornen en lurs cases los altres sen tornen amont vers don eren venguts. Empero ells dehien mentre stavan ajustats que passarien a Banyoles per fer restituir penyores al abat que havia fetes fer penyorar (pignorar). Crehem sera vent e veus molt honorables senyors lo fet com es passat. Segons lur parlar stam ab suspicio tornar nos veure en dites congoixes si la cort fa exequucio de censos alguns als dits homens si la Senyora Reyna noy fa qualque provisio saludable e aquesta terra es perduda. Recitar los parlars dels dits homens son infinits dels quals ja crehem vostres savieses son informades. E sia molt honorables senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Ordonant de nosaltres ab fiança de complir. De Besalu a X de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les savieses de vosaltres honorables mossenyors tots prests los jurats de Besalu.

Al molt magnifichs e de gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt magnifichs. Precedents recomendacions certificam vostres savieses com per causa de la pobresa e miserabilitat en la qual aquesta vila es vuy possada e no basta pagar les annuals pensions als quals es obligada era stat mogut partit entre nosaltres e los dits tresedors de fer alguna concordia la qual mitgansant ells fossen pagats de lurs censals e la vila sa pogues sustentar lo qual fins açi jatsia diverses vegades sen haja pratichat no es pogut venir a deguda conclusio perque abans de venir a infracta e la dita vila a total destruccio havem delliberat trametra aqui lo senyor En Pere Selva portador de la present per denunciar a la Senyora Reyna e a vostres savieses les nostres miseries e manifestar los carrechs los quals daquiavant no podem soportar si per algun remedi no hi sera provehit al qual exhibidor sius plaura donarets (occitano; daréis; donaréu, donareu, dareu, daréu) fe e creença en les coses que de part nostra vos explicara ajudant e endressant lo en tot lo que a vosaltres sera possible por conservacio de aquesta miserable vida. E farets (occitano; haréis; fareu, faréu) cosa a vosaltres pertenyent e haureu ne de Deu merit e tots vos ne restarem obligats. E sia la Trinitat indivisa vostra proteccio e guarda. Scrita en Copliura (Colliure, donde está enterrado Antonio Machado) a III de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX dos. - Apparellats a tot vostra servici e honor los consols de Cobliura. (la p y b es normal que se intercambien.)

1, 2, 3 de noviembre, 1461

1.° de NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser la fiesta de Todos los Santos.

2 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser el día de Difuntos.

3 DE NOVIEMBRE.

Reuniéronse, en este día, los señores Diputados y Consejo, para recibir a los señores Aymar de Puyzen (Depuyzien), llamado Capdaurat (Capdorat en la carta en francés), y maestro Juan de Rehillach (Johan de Reillach), secretario del Rey de Francia, quienes, de parte de este, entregaron la
carta que sigue a continuación.

(1) Se reproduce esta carta, tal como se halla en el registro, prescindiendo de las transformaciones que en su copia pudo hacer el escribiente, las que podrá colegir el lector, sin embargo de la diferencia que hay entre el lenguaje francés actual y el del siglo XV, y de la que se nota entre el original y la traducción que le sigue.

(1) A noz tres chieres e speciauls amys les dipputez e conseil di Cathaloygne.
Loys por la grace de Dieu Roy de Ffrance. Tres chiers e speciauls amys. Nous avons puis nagueres este advertiz du deçes destu nostre tres chier e tres aut cosin le Prince primogenit Darragon duquel deces avons este e sommes tres correzes e desplasants tant pour le lignatge dont il nous attenoit comunt por la bonne grande e ferme amour que estoit entre nous e luy. Ainsi que pourez assez savori. Semblantment avons este advertitz dus grans e louables miracles que notre dit cousin par la grace de Dieu a faiz envers plusieurs persones depuys son deces e tellement que dacia par plusients lieux en pore estre memoire dont nous e tous ses autres parents sommes bien tenuts e obligez en louer et grandament mercier notre Createur. Et que a nous fait e ferons de notra part au mieulx de notre pouvoir ausiro plus pour aucunes matieres dependents de notre dit fiu cosin e de vous e por autres envoyons pnesentament par devors vos noz amez e feaulx Aymar Depuyzien dit Capdorat chevalier notre conseillier mestre dostall e nostre bayly de Vayennoys e mestre Johan de Reillach notre notaire e secretayre aus que avons cargie illes vous dire e exposer. Si vous prions que a iceulx vuelliez adioscer foy e creença en tout aquilz vous diroyt de part nous. Donne a Tours le XIII joirn doctobre. - Loys etc. - Bardois etc.

Para inteligencia de los que no conocían el idioma francés, se mandó hacer la siguiente traducción en catalán. (Eso dice Manuel de Bofarull.)

Loys per la gracia de Deu Rey de França. Nostres molt cars e molt amats amichs specials. Nos no ha gayres som stats avisats de la mort de aqueix nostre molt amat cosi lo Princep primogenit Darago de la qual mort havem stat e som molt corrussats e desplasents tant per lo linatge don nos atanyia com per la bona gracia e fervent amor qui ere entre nos e ell axi com porets assatz saber. Semblant a nosaltres es stat dit e avisats dels grans e loables miracles que nostre dit cosi per la gracia de Deu ha fets envers moltes persones despuys de sa mort e talment que daçi a molts lochs ne pot esser memoria don nosaltres e tots sos altres parents som be tenguts e obligats en loor e grantment regraciar a nostre Creador lo que nos farem de nostra part lo mills que porem: Encara mes per algunes materies dependents de nostre dit cosi e de vos e per autres enviam prestament a vosaltres los nostres amats e feells Aymar de Puyzen dit Capdaurat cavaller nostre conseller mestre dostall e nostre bayle de Vianoys e mestre Johan de Rehillach nostre notari e secretari als quals havem dat carrech queus digan e exposen. E per çous pregam que a ells vullau dar fe e creença en tot e quant vos diran de nostra part. Scrita en Tours en lo XIII jorn de octubre. - Loys etc.
(Después se quejarán algunos catalanistas que se cambian los nombres.)

Leída la carta que antecede, manifestaron verbalmente los Embajadores, de parte de su Rey, el sentimiento que este había tenido al saber la muerte del señor Primogénito; al propio tiempo felicitaron a los señores Diputados por lo que había hecho el Principado cuando se trató de libertar al Príncipe, y por último, les ofrecieron cualquier clase de ayuda que el pais necesitase, asegurando a tal objeto, que Francia contaba en aquella ocasión con grandes fuerzas, puesto que su Rey pretendía entonces tener derecho al reino de Navarra.
El mismo día, fueron expedidas las siguientes cartas.
Molt alt e molt excellent Senyor.
Jatsia a vostra gran Senyoria hajam scrit e acomanada creença an Joan Ferrer trames a aquella de part de aquest Principat per los fets del noble don Jofre de Castro e altres empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses subseguides en lo fet del dit noble qui son en molta congoixa de aquest
Principat scrivim al dit Johan Ferrer lo qual aquelles explicara a vostra Excellencia. Suplicam Senyor molt alt vostra Serenissima Altesa sie de merce sua vulla aquell benignament oyr e talment provehir en les coses que aquest Principat lo qual sempre en lo servici de aquella enten sie sublevat de tals congoixes e no sie forçat usar de les coses permeses ab la capitulacio per vostra Altesa fermada e jurada. E sie la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Serenissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits etc. Los deputats del General e consell etc. - Al molt alt e molt Excellent senyor lo Senyor Rey.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los LXXII congregats representants la cort general del regne Darago.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsie vos hajam scrit per En Joan Ferrer trames a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat sobre los fets del noble don Jofre de Castro empero per quant apres la sua partida havem sentides algunes coses qui son en molta congoixa de aquest Principat scrivim al dit Joan Ferrer aquelles comunique a vostres reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Sentiran adonchs aquelles quant ha gran raho e causa aquest Principat de entrenyorarse e destar congoixat. Per ço a major descarrech e desencusa nostra e de aquest Principat pregam e exortam vostres dites reverencies e magnificencies vos placie intercedir talment ab la Majestat del dit Senyor Rey e quant en vosaltres sie prestament provehit que aquest Principat se sublevat de tals congoixes a les quals necessariament per observacio de la capitulacio fermada e jurada per la Excellencia del dit Senyor Rey et alias haurie provehir segons li es permes. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostres dites reverends nobles magnifiques e honorables savieses. Scrita en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Igual a la carta que antecede, se enviaron otras, dirigidas a los Diputados de Aragon, al Justicia del mismo reino y a los jurados de Zaragoza.

Al molt honrat lo Senyer En Joan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honrat Senyer. Apres vostra partida som avisats multiplicadament que presa per los oficials de Ribogorça la vila de Lasguarra qui es del noble don Jofre de Castro segons en vostres instruccions es contengut les hores sen menaren presos Alvaro de Fita e Pedro de Entramasaguas servidors del dit noble e que lo governador daqueix regne com a procurador segons se diu del dit comdat haurie ofeguat (ahogado; aufegat; ofegat) e apres penjat lo dit Pedro fahentli proces que havie trenchada salvaguarda per ço com informat lo dit Pedro que en hun castellet prop de la dita vila lo qual te Blasco de Bardaxi qui ensemps ab altres feu la robaria de la dita vila havie de les coses robades ere anat alli e sen havie portats certs bestiars quis dehie esser de la dita presa. E no obstant sie stat allegat axi com es ver segons a bocha e per letres som avisats que lo dit Pedro encontinent que sabe los dits bestiars no esser de la dita roberia restitui aquelles lo dit empero governador o procurador com dit es ha aquell exequtat la qual cosa ab no pocha molestia nostra e de aquest Principat es presa com sie devallant directament de o per les roberies e dans donats per mossen Rebolledo e o gents sues al dit don Jofre e a sos vassalls les quals juxta informacio rebuda apparrien esser fetes per causa de haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans. Considerants adonchs les dites coses e encara com aquelles eren stades manifestades a la Majestat del Senyor Rey per nostres letres recau en opinio e creença aquest Principat que lo dit Pedro es stat desempetxat per haver adherit ensemps ab lo dit noble als dits actes dels cathalans e lo dit governador qui de totes les dites coses ere cert e sab que lo dit don Jofre ha en lo castell e vila de Lasguarra tota jurisdiccio civil e criminal mer e mixte imperi ha precipitada la exequcio del dit Pedro lo que semblave esser stat fet ab intelligencia del dit Senyor Rey car pus lo tenie pres tota hora ere a temps exequtarlo si los
negocis no vinguessen al repos per nosaltres desijat e justicia ho exigis. Aquest Pedro com sabeu per esser stat en lo exercit ere plenament assegurat e en salvaguarda per la capitulacio e los qui contra aquella han fet son haguts per enamichs e acuydats de aquest Principat lo qual en tanta congoixa es constituit per tals actes que mes nos pot dir com aquest interes ultra la universalitat quascuns particularment tocha e en scrits redubtes e pensaments a tots constituescha. Per ço havem delliberat scriure a la Majestat del Senyor Rey e als LXXII representants la cort Darago e altres avisants los que per vos a la Altesa del dit Senyor Rey e als altres seran explicades aquestes fahenes e congoixes. Donada adonchs al dit Senyor Rey la letra que sera ab aquesta encontinent que rebuda la hajats (rasgo occitano; hajau; recibida la hayáis) explicareu a sa Majestat totes les coses predites significant a aquella la gran congoixa e perpleix en que nosaltres e aquest Principat stam circa la provisio fahedora per integracio de la dita capitulacio suplicant humilment e devota per merce sua vulle prestament provehir a les dites coses per manera que aquest Principat ne la dita capitulacio no resten interessats. En altre manera feu certa la sua Majestat que a nosaltres covindra no voluntariament per observança de la dita capitulacio entendre prestament en fer publicar per enemichs e acuydats los dits mossen Luis Castro procurador del dit comdat mossen Rebolledo Blasco de Bardaxi e altres damnificants lo dit don Jofre e sos vassalls e encare totes universitats e singulars qui les coses robades o part delles han receptades e daqui avant sera procehit de fet e per justicia segons es permes ab la capitulacio predita la qual la prefata Majestat quant a ella se sguarda segons son virtuos scriure e aquest Principat per son interes axi universal com particular no solament volen e entenen be tenir e servar mas encara inviolablament esser custodita. E per lo semblant donareu les letres als dits LXXII e altres als quals de part del dit Principat direu e comunicaren (comunicareu, hay muchos casos en los que la n y la u se intercambian en estos textos) totes les dites coses per retre be e be scusats a nosaltres e aquest Principat. E de les respostes del Senyor Rey e dels dits LXXII e altres e encara del que sentir poreu circa aquest negoci e de tot lo succes nos avisau decontinent amplament e clara. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Data en Barchinona a III de noembre del any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Dadas las gracias a los embajadores de Francia por el diputado eclesiástico Manuel de Monsuar, pasaron a ocuparse de este y otros varios asuntos pendientes, como el de don Jofre de Castro y el de la pacificación de ciertos bandos que existían en esta ciudad y en el resto del Principado, y después de larga conferencia, acordaron el nombramiento de nueve personas, para que redactaran las contestaciones que se hubiesen de dar así al Rey de Castilla, como al de Francia, y buscasen los medios para poner en ejecución lo acordado relativamente a los demás negocios.

29 DE OCTUBRE.

29 DE OCTUBRE.

Se ocuparon en esta sesión de lo mismo que en las dos anteriores, y fueron entregadas a Juan Ferrer la credencial e instrucciones, dándole orden para que marchase desde luego.
Dióse cuenta de una carta que se acababa de recibir del señor Rey, y de otras de los señores Embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Segons per altres scrit vos havem dies ha per nos era stada delliberada la partida e desempachament del lllustre Princep don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit per anar en aqueix Principat per regir e governar aquell com a loctinent nostre juxta forma de la capitulacio concordada fermada et jurada. Veritat es que sobrevenint alguna indisposicio en la persona de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e encara per causa com los spectables e magnifichs marques de Villena don Enrique conde Dalvadaliste nostre cosi e oncle de la dita Reyna nostra muller lo comanador Joan Ferrandez Gallindo nos havien trames a supplicar ab molta instancia quens plagues donar loch que ells se poguessen veure ab la dita lllustrissima Reyna nostra muller. La partida del dit Princep nostre fill se es hauda a diferir mes del que haviem a voluntat. Ara empero vos certificam com la dita lllustrissima Reyna nostra muller primer e nos apres som stats en lo loch de Vilaroya (Vilarroya, Villaroya, Villaroja, Vilaroja en otra carta anterior) hon per lo semblant son venguts los dits marques comte e comanador e abans que nos anassem havien conferit e appuntat ab la dita lllustrissima Reyna e apres quey som stats ab nos diversos negocis de molta importancia dels quals confiam en nostre Senyor Deus se seguiran molts beneficis a lahor e gloria de nostre Senyor Deus repos e assossech de la casa nostra e de tots nostres regnes e terres. E puix aço es ja en degut orde entenem continuament en lo desempachament del dit Princep fill nostre primogenit lo qual deu ajudant partira daçi a dijous primer vinent e attesa la sua pocca edat e per que de tot en tot axi subitament no sia separat de nos e de la dita lllustrissima Reyna nostra muller mare sua e per aquesta causa no pringues en la persona sua alguna alteracio havem delliberat que ella vaja ab ell. Veritat es quels embaixadors vostres que son aci en nostra cort conformant se e volent exeguir e complir ab efecte ço que per vosaltres les es stat scrit havien delliberat partir tantost e fer aquexa via pero per esser axi presta la partida del dit lllustrissimo Princep fill nostre per nos son stats pregats e encarregats ques detinguessen aquests pochs dies per fer honor a la dita Illustrissima Reyna nostra muller e axi mateix al dit Princep nostre fill e anar en companyia de aquells creent fermament que si fos stat pensat quel dit Princep fill nostre primogenit degues axi prestament partir per vosaltres en nom de aqueix Principat los seria stat scrit e donat carrech que axi ho fessen e metessen per obra. Ver es que per los dits vostres ambaixadors nos es stat respost que sobre aço entenien consultar. En lendemig empero ab aquesta confiança o volents se conformar en aquest cas ab la voluntat nostra los dits embaxadors se son detenguts ab proposit de anar ab lo dit lllustre Princep nostre fill primogenit e per conseguent ab la dita Illustrissima Reyna nostra muller la qual nol enten lexar. De totes les dites coses vos havem volgut avisar essent molt certs que aquelles vos seran grates e aceptes per nostra honor e servey e de les quals haureu plaer e consolacio. Dada en la ciutat de Calatayut a XXVI dies de octubre del any Mil CCCCLXl. - Rey Joannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per la derrera letra sots data de XXIII del present a vostres reverencies nobleses e magnificencies per nosaltres tramesa aquelles hauran vist com la dita jornada decontinent rebuda vostra letra fom ab la Majestat del Senyor Rey per agraciar nos de aquella per la nostra partida de la qual ab la dita letra nos ere scrit e com la dita Majestat essent en cami per anar a Vilaroja nos havie pregats e encarregats sperassem la sua tornada fins al dia del dissapte seguent ço que per nosaltres era stat delliberat axi fer per los motius e sguards deduhits en nostra letra en axi empero que haviem delliberat hu de nosaltres ço es lo comte de Prades anas alla per agraciarse del dit Senyor Rey en nom de tots si per ventura la venguda del dit Senyor Rey en res se dilatava e per fer lacte toquant al compliment de la embaxada segons vostres predites reverencies nobleses e magnificencies hauran vist en nostre scriure. Ara per la present sapien vostres dites reverencies nobleses e magnificencies com la dita jornada del dissapte lo dit comte ana realment al dit loch de Vilaroja e entes e vist per lo dit comte que la dita reyal Majestat nos disponia aquella jornada per venir fonch li per ell explicat lo carrech que de tots havia ço es que per enseguir vostres delliberacions era per nosaltres acordat partir lo digmenge seguent apres missa hoida. Per lo dit Senyor Rey li fonch respost com stava en veritat que per la gran importancia e gravitat dels afers per los quals lo marques de Villena e altres de Castella eren aqui venguts lo temps no comportava que la Excellencia sua tornas aquella vesprada en Calatayut ço que a sa Altesa era enugos per la paraula que havia a nosaltres dita pero que en aquella vesprada se fahia apuntament dels dits afers e per tant lo dit Senyor Rey pregua e encarregua lo dit comte en nom seu e de nosaltres que sperassem fins al cendema ço es lo digmenge per tot lo dia la qual jornada sens algun fallir fora sa Senyoria en aquesta vila e per dir e significar
aço a nosaltres lo dit Senyor Rey mana aquella hora partir e venir de Vilarroja aci lo notari nostre ab letra de crehença de sa Senyoria. E vist per nosaltres que en aço no havia molta dilacio com no fos sino mig dia attes lo dia del digmenge no podiem bonament partir sino apres missa hoida per tant fonch per nosaltres delliberat sperar la dita jornada. En la vesprada de la qual lo dit Senyor Rey intra ensemps ab la Senyora Reyna pero intraren tant gran hora de nit que stimam foren XI ores de la dita nit abans que lurs Excellencies de taula no foren levades e per tant nos fonch vist cosa impertinent demanar audiencia per aquella hora diferints donchs aço per tal necessitat fins a la jornada de vuy diluns de mati. Nosaltres disponents nos ja per anar a la dita reyal Majestat som stats demanats per aquella per la qual primerament nos es stat explicat com ha tractat e comunicat ab lo marques de Villena e altres per aço venguts sobre e dels afers toquants sa Excellencia e lo lllustrissim Rey de Castella e que per gracia de nostre Senyor Deu romanem en tal apuntament e acordi que succeheix a gran honor e servey de la dita Excellencia sua e benefici tranquillitat e repos de tots los seus dominis e regnes la qual cosa lo dit Senyor Rey dix haver nos volguda significar crehent a vosaltres e a nosaltres e a tots sos vassalls e subdits succehiria en contentacio e alegria. Secundariament lo dit Senyor Rey nos ha dit e explicat com la sua Altesa delliberava trametre en aqueix Principat lo Illustre Primogenit (Primo-mogenit en dos páginas) lo qual dijous primer vinent al tot mes larch partiria sens alguna fallença e per tant lo dit Senyor Rey pregava e encarregava nosaltres aturassem fins en aquella jornada per anar nos ne en companya del dit lllustre Senyor Primogenit ço que era digna cosa e pertinent de la devocio e bona amor de aqueix Principat e succehiria en tranquillilat repos e benefici de aquell com si altrament nosaltres partissem ab tot que per gracia de Deu la voluntat amor e gracia de sa Excellencia envers lo dit Principat e la devocio fidelitat e amor de aquell envers sa Excellencia son bonissimes e quals entre Senyor e bons vassalls esser deuen. Pero no restaria que en lo vulgo no insurtis algun
parlament crehent que per la tal nostra partida on no haguessem lo dit lllustre Primogenit sperat fos alguna ruptura de que se causarien en los animos recels e sinistres opinions que per lo repos del dit Principat deuen esser repellides e squivades. Estenentse sobre aço lo dit Senyor Rey ab paraules de molta benignitat e amor e de assats eficacia apres lo seu parlar fonch per nosaltres respost a la Excellencia sua regraciant lo que per sa gran benignitat nos havie volgut significar dels dits afers de Castella e que fos certa sa Excellencia que a vosaltres e a nosaltres e a tot lo Principat eren a gran contentacio e plaer totes coses que succehissen a honor e servey seu e tranquillitat e repos de sos dominis e regnes e que per attendre a tal pacificacio e bon stament ab tot vehessem la Excellencia sua haver hi bona voluntat encara tots temps suplicariem e suplicarem aquella. Al restant que lo dit Senyor Rey nos ha explicat de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit fonch e es stat per nosaltres respost que li haviem a gracia la dita tramesa suplicants per la presta expedicio de aquella e que si ere possible ferse lo dia del dema que no fos sperat laltre per satisfer al vot e desig dels cathalans e a la necessitat e bon stament de aqueix Principat qui per aço tant suplicat havia. Quant empero de nosaltres restar per la companyia del dit Senyor Primogenit responguem significants a sa Majestat com haviem letra de las reverencies nobleses e magnificencies vostres per la qual eren requests partir de continent e que ab tot nosaltres reputarem a gracia lo dit Senyor Primogenit acompanyar pero per quant erem sots vostra ordinacio nos covenie aquella attendre e per tant nons ere vist prima faç cami que poguessem sperar a la dita jornada. En aço fonch e es stat replicat per lo dit Senyor Rey que totes coses se han entendre sanament e que no es de creure de vosaltres e de vostra bona amor e devocio que axi haguesseu volgut scriure delliberadament hon pensasseu que la partida del dit Senyor Primogenit fos axi presta. Mas que havieu cregut versemblantment que lo queus es stat notificat la lllustrissima Senyora Reyna anar a Teraçona o a Aranda fos faena de molta dilacio attesa la ordinitat dels afers e que axi fos dilatat lo partir del dit lllustre Primogenit per molts dies car si ver semblantment creguesseu la cosa pendre tan presta
expedicio no es dubte haguereu scrit no partissem altrament que en companyia del dit Senyor Primogenit.
E axi fer lo dit Senyor Rey nos pregava e encarregava per tanta decencia que ere en la cosa e lo benefici que importava e a obviar als inconvenients que parturira en contrari. Encarregats nosaltres molt en aço per lo dit Senyor Rey suplicam sa Majestat poguessem fer delliberacio reposada e partints de sa presencia no repentinament havem volgut delliberar abans som intrats en reposat consell en lo qual havem resumit tot ço que per lo dit Senyor Rey es stat proposat a nosaltres.
En apres havem vistes e recensides axi la derrera letra com altres quens haveu trameses e mes les instruccions sots les quals es ordenada la nostra embaixada. E totes aquestes coses ruminades e signantment los motius contenguts en vostra derrera letra ço es que per quant la partida del dit Senyor Primogenit se dilatava vos era vist la aturada nostra no esser açi necessaria e encara per attendre al nostre enug ab lo qual havieu sentit aci stavem licenciaveu nostra embaixada volents que rebuda la letra de aci partissem ço que molt vos regraciam de haver attes al enug nostre. Los dits donchs motius attesos nos ha paregut que pus la Majestat del dit Senyor Rey nos fa certs de la tant presta partida del dit Senyor Primogenit del qual nos haveu per altres scrit quens en anassem en sa companyia que fora inconvenient e error si altrament sens ell nos ne anavem e que sperar e acompanyar sa Senyoria era e es attendre a la honor e benefici del Principat e conformarnos a la intencio e scriure vostre e que aço no rebia dificultat alguna en contrari. Per tant fonch e es stat axi delliberat fer se per nosaltres ab aço empero que attes lo Senyor Rey en son parlar nos havie manifestat si ere sa intencio que la lllustrissima Senyora Reyna anas en companyia del dit Senyor Primogenit que daquen ne sabessem clarament la intencio sua. Per la qual a saber de continent tornam al dit Senyor Rey e demanants a sa Excellencia li plagues dirnos sobre lo dit article sa delliberacio nos ha dit que sobre aquell la Majestat sua ha molt pensat e vist finalment que anant lo dit lllustre Primogenit en tal edat sens la dita lllustrissima mare sua hi poria portar tal entrenyorament (enyorar; añorar) que seria perill de la salut de sa persona ço que es stat temptat per experiencia car hun dia dels passats li ho fonch axi de paraula de que apres tanta alteracio que no feu de son prou de dos dies per lo dit sguard tan necessarios ha dit lo dit Senyor Rey haver delliberat la dita lllustrissima Senyora Reyna anar en companyia del dit Senyor Primogenit. Sobre aço per nosaltres es stat fet replicat ab totes les suplicacions acostumades ço es que fos de sa merce dispondre que lo dit Senyor Primogenit vaja per lo present sens companyia de la dita Serenissima mare sua. Aplicants en aço tots aquells motius e causes que a vosaltres han induhits en axi scriure e que hon nosaltres delliberassem anar en companyia del dit Senyor Primogenit no era ne fora per axo nostra intencio aprovar la companyia de la dita Senyora Reyna si la sua Serenitat si aplicava abans tots temps ab humils supplicacions juxta la vostra ordinacio dissentiriem en aquella. E mes havem dit que era nostra intencio de tot aço ubertament a vosaltres scriure e que si en lo cami o hon se vulla haviem de vosaltres mandat de partir nos de companyia de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit anants ensemps que a nosaltres covindria ferho axi per deute del sagrament e obligacio nostra. E que sobre aço haver nos per scusats plagues a la Majestat sua la qual molt benignament nos ha respost quens en hauria tota vegada en axi per scusats pero que la Excellencia sua confia tant de la amor e devocio de vosaltres e de tots los cathalans que haureu per agredable la venguda de la dita Senyora Reyna de la amor e benignitat de la qual podeu sperar totes gracies e beneficis. Per totes aquestes coses molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors nosaltres som stats en perpleix de nostra delliberacio per la qual finalment totes circunstancies attesas com dit es nos es vist nosaltres sperar la partida del dit Senyor Primogenit de la qual lo dit Senyor Rey nos ha fets certs per la dita jornada e que si dimecres pora esser no sera sperat lo dijous ens es stat vist que altrament partir seria inconvenient e contra la intencio vostra. De restar la dita Senyora Reyna farem nostres suplicacions e instancies. Si totalment volra anar no es a nosaltres prohibirho ne fins aci per vosaltres nos es scrit ubertament que no anem en sa companyia farem nostres dissentiments e aci e en diversos lochs en la via hon la dita Senyora Reyna vaja. Per tot aço vos fem lo present spatxat correu perque nos puxau respondre e avisar de la intencio vostra car en lo interim de dos jorns que han aci a discorrer abans de la partida e en les poques jornades ques faran en lo cami vostra resposta pora esser a nosaltres atesa abans que lo dit Senyor Primogenit ne la dita Senyora Reyna ne nosaltres en companyia lur no serem intrats en Cathalunya. Si plasent vos sera continuem la dita companyia farem ho axi. Si dispondre volreu nos ne partisquam complirem en tot e per tot la ordinacio vostra. En axi pensam degudament a tot haver provehit. Resta en vosaltres lo deliberar e que molt spatxadament hajam vostra dita resposta clarament a nosaltres dients ço que plasent vos sera per nosaltres se faça. La Majestat del Senyor Rey nos ha dit sobre aço vos scriu. Per nosaltres li es stat parlat de la diligencia vostra en lo fet de la intitulacio del Senyor Primogenit de Gerona segons nos haveu scrit la qual vos regracia. Lacte del compliment de la embaixada sera deduit en exequcio a la partida. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guardia sua e ordenau de nosaltres ço queus placia. Scrita en Calatayut a XXVI de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

24 DE MARZO.

24 DE MARZO.

Después de haberse leído unos capítulos sobre el mismo negocio, fueron aprobados y se acordó su expedición.
Presentóse el mismo día en el consistorio el Señor Primogénito, para rogar a los señores Diputados que activasen viesen con toda diligencia el despacho de los negocios antes mencionados.
Los embajadores enviados a Villafranca a la Reina hicieron relación de su embajada, manifestando cuanto había tenido lugar en ella.
Además, se dio cuenta de las siguientes cartas que se habían recibido.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostres grans reverencies certificam com les gents de nostres capitanies son posades e constituides en gran indigencia e necessitat car tot lo sou se han despes axi per fornirse de armes com per lur provisio e despesa en tant que no tenen de que viure ne son per sostenirse aquest temps que resta si per vostres reverencies nols es fet subvenir de alguna quantitat. Per que vos supplicam a les dites gents nostres vullau socorrer de aquella quantitat e per aquell temps queus sera ben vist per manera hajen que despendre es puixen sostenir o vostres reverencies los donen licencia sen puixen anar car certament la necessitat de aquells es molt gran.
E nou diriem neus ne scriuriem si axi no era. Perque placiaus provehirhi segons havem dit. E manennos vostres reverencies tot lo que plasent los sia les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prests March de Planella Johan Eymerich Gurb e Anthoni Mercader capitans de les gents darmes que son en Tortosa conduides per lo Principat de Cathalunya.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principal de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Los capitans de les gents darmes conduides per lo Principat que son en aquesta ciutat excepto lo capita En Çamaso nos han feta gran clamor dients que les dites sues gents no tenen diners pera despendre e sostenirse e que tot lo que han rebut del General se han despes axi en les armes que han hagut a comprar com en lur provisio e que son en tanta necessitat que no tenen de que viure de que stan recelosos que alguns nos meten a robar e hannos pregat que scriguessem a vostres reverencies explicant la dita lur necessitat e supplicant los volguesseu provehir de algun soccorriment. Perque notificam totes les dites coses a vostres reverencies supplicant aquelles vullen a les dites gents darmes provehir e fer subvenir de algunes quantitats per aquell temps queus sera ben vist car de tot cert segons dieu son posats en gran necessitat o quels sia donada licencia que sen puguen tornar majorment que per causa de la dita lur inopia es dubte que alguns nos convertesquen a furtar o posar en algun perill e inconvenient aquesta ciutat perque tornam supplicar vostres reverencies hi proveesquen prestament en rescriguen per lo portador al deputat local en aquella manera que coneixeran les quals nos scriuen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prest los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per la gran cuyta que lo senyor capita me te que li do correu per portar la letra que ell vos tramet he hagut lo present correu a peu car de cavall no hi ha ans si haviem una cuyta seriem be embaraçats. Ha de esser pagat lo dit correu segons com servira. Dels fets de aci mossenyors speram tot temps vostra ordinacio apparellats en executar aquella. Haureus a gracia que si vostra opinio sera que degam anar avant quen sia ab temps avisat car entrant de aci avant aquest camp no pot
anar que no port sobre cent adzembles propries e aquestes he de tenir continuament car no irem per terra que puixa manar a la gent quem seguescha. E si ab temps ho puch fer haurem mercat e bon bestiar. E si cuytat se ha de fer costara un diner dos e envides sere servit. Aço mossenyors dich per que quants venen de aqui creen que haurem de passar en Navarra. Per les spies que he cobrades de Barbastre e de Monço se avisat que la nova que Leyda habia haguda que Rebolledo era en lo comdat de Ribagorça es falsa car ni ell ni sos fills no y son ne negun hom de cap. Lo comanador de Montço parti diumenge passat per al Rey sols ab un patge desfreçat. La spia de Çaragoça me diu que tres dies ha que lo Rey no es en Çaragoça e que es fama que es anat a caça. Nom se si seria del que fe algunes voltes ques sia absentat per anar a qualque hu a vistes. Quants venen de Çaragoça dien que lo Rey treballa en fer gent e daltra part dien que no ha manera de ferne gens e yo crech que ell no fara may gent fins que aquesta de aci sia desaplegada car al present massa gent hauria a fer per noure aci a aquesta. Ja lo capita scriu de les persones que te aci de son exercit. Baldament mossenyors en cada letra que fereu al dit capita feuli tots temps mencio que faça smenar los furts que fins aci envides se ha res fet de smena. Axi mateix lo capita es malalt. Lo vezcomte qui es capita de la gent de peu es absent mes ha de sis dies que es en Aytona e semblan que poria esser scrit que puxs lo hu es malalt que almenys tornas laltre car certament tots stam mal sens capita. Fins aci mossenyors no y ha *uls de que fretur scriure. Feta en Fraga a XXIII de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables magnificencies Johan Ferrer.
Vuy se es començat sentir aci un tracte com Hivany de Bardaxi havia provat alguns de tanquarnus de nit quant dormissem les cambres e les posades damunt e pendrens tots e cobrar la vila. Es ver que aci ha molta gent maliciosa que son de la part contraria e per ventura per mal mesclar lo loy alleven. Es ver pero que es ell hi es entrat des que nosaltres hi som desfreçat en habit de frare encara non sabem de fi en fi la veritat. Per la barcha de Falixo passen correus de la Senyora Reyna al Rey. Passan laltre dia hu a qui dien En Messeguer natural de Tortosa lo qual te casa en Valencia.
Homens de Montço hu e molts me han dit en cert que lo comenador de Montço se troba que de nit fa obrir citges (pera l´aigua, Sitges) de sos vassalls e sen fa pujar lo forment al castell. No se siu dien per ferne lagot.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Segons mills de mi vostres grans reverencies nobleses e magnificencies saben en los exercits quant algu delinqueix tant deu esser punit per donar eximpli als miradors com per donar pena a la culpa de aquell condigne e pertinent. E per aço axi de dret com de fet es permes a qualsevol capita e president de gent darmes punir e castigar qualsevol crims rigorosament e sens figura e forma de juhi ordinari ans aquelles obmeses axi com lo delat es trobat fragant crim deu esser executat e punit. E jatsia fos degut a mi per vosaltres esser permes que ensemps ab mossen lo veguer sens altre solemnitat de consell en altra manera rigorosament pogues punir e castigar qualsevol qui de mon exercit delinquissen. Pero per vostres instruccions la tal facultat e poder a mi son tolts e no obstant yo crega la fi vostra sia de major be gens empero tal nos segueix ans tot lo contrari ço es que no sols degudament o indeguda yo no faç justicia mas encara aquella fer totalment a mi es impossible per quant volent yo seguir vostres instruccions e servar la pratica la quel servar per aquelles so stret.
Ans de poder metre les coses en consell primerament es a mi forçat ensemps ab mossen lo veguer faça proces e aquell fet e vist per lo dit consell cullir los vots de aquells e segons la major part fer lo que per aquells sera delliberat. E axi vist aquest discurs tant lonch los delats han temps de recorrer per lurs amichs e los amichs de aquells treballar per ells e axi constituhir a mi e los de mon consell en congoixes e pensaments e tribulacions de prechs als quals si uns resisten los altres no poden ultra que acordar deu o dotze que son en consell en un parer. Fins aci aconseguir no he pogut sino en hu que bate la guarda del general de Arago per que demanava lo dret al qual delat yo haguera penjat o levat lo puny. E jatsia despuys yo so aci yo vehes tots aquests contraris e hagues en voluntat axi per lo present com per lo sdevenidor scriureus e pregarvos me volguesseu prorogar la jurisdiccio e donar a mi poder pus ample del que tinch segons la forma de les instruccions. De present he delliberat fervos la present e aço per quant dimecres prop passat jatsia jagues ab la febra al lit seguintse lo cas de un conestable lo qual per esserli manat a ell e als de sa conestablia per part mia que vuydassen la casa hon staven per allehujar en aquella lo noble Roger de Arill dix als de sa conestablia senyors stauvos en casa e sius hi volen lançar cridau un crit que tots cinquanta serem a punt o unes semblants paraules aquell fiu venir a la mia posada ab hu de la sua conestablia e ab aquells ensemps un altra qui a nou del present havia feta resistencia a mossen lo veguer e ajudat a levar lo dit home per quant lo fahia stobar per la present vila acompanyat del dit mossen lo veguer e de molts altres del dit exercit perque me era donat entendre me foren levats los munti tots al castell ab un altre qui anant yo ab los presoners me hisque al encontre cridant levemlols levemlols los quals tots quatre vuy tinch en lo dit castell presos els faç lo proces el faç fer a mossen lo veguer ab son assident a fi que fets los processos los puixe punir e castigar. Per queus prech que axi per lo que es dit de la dificultat ques han de unir molts enteniments a un parer com encara per major repos del present exercit lo qual sta tant o mes en eximplis com en punicions vos placia a mi allargar lo poder en manera que ab dos o ab tres per mi e mossen lo veguer elegidors o e altra manera yo puscha proceir en les punicions e execucions dels criminosos fahedores e de aço vosaltres lo Principat e yo ab vosaltres tots aconseguirem lo fi desigat e lo exercit repos qual deu haver. Avisantvos que no sols yo mas encara les mies cabres (Cabrera) en los penons e en les parets seran temudes. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXII de març any Mil CCCCLXI.
Senyors jatsia que la intencio de vosaltres sia bona en les instruccions que vosaltres me fes mas siau certs que praticantse segons aquelles es occassio de molts mals e nos poden praticar ans es atrevir a molts de fer mal e vullvosho dir per escusacio mia per queus placia provehir que a mi sia allargat lo poder si desigau sien castigats los mals fahedors de ma ma (la meua ma; la meva ma; mi mano).
Ab la present vos tramet una letra qui es stada trobada en poder de un viandant e una altra qui va a don Johan Dixer. Placiaus donarlay. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Per altres letres vos he scrit com los capitans de les gents darmes conduhides per lo Principat que son en aquesta ciutat excepto lo capita en Samaso se conguoxen molt dients com les dites lurs gents no tenen diners del sou e que tot ho han despes axi en lo fornir ques feren de armes com en lo que fins aci han haut mester per sa provisio. E com demanen la dita lur gent sia subvenguda de algunes pecunies en altra manera que no son per sostenirse e vuy los dits capitans salvo lo dit en Samaso han tornat fer davant los procuradors de aquesta ciutat e davant mi de les dites coses gran instancia mostrans la dita lur gent esser constituhida en gran necessitat e no haver manera de poderse sostenir sino son socorreguts per vostres reverencies pregantnos vos ne scrivissem. Perque mossenyors certificantvos les coses dessus dites vos supplich queus placia provehir sobre aquelIes e fer que les gents dels dits capitans sien socorreguts e los sia donada licencia que puixen anar car axi ho demanen instantment demostrants que altrament no es possible aquells poderse sostenir. Certificantvos mes com fare publicar la crida del arrendament dels drets del General per lo temps e lochs axi com per vostres reverencies me es stat scrit e manat. E per semblant entendre en examinar e veure diligentment les despeses que son stades fetes per aquesta ciutat en la custodia del castell Demposta axi com per vostres reverencies es stat provehit e manat fer. Mes encara mossenyors vos certifich com En Pere Gil menor de dies lo qual per vostres reverencies es stat constituhit capita per anar ab una conestablia a la custodia del castell Demposta no es en aquesta ciutat e per ço no he pogut trametre de les gents que son aci una conestablia a la custodia del dit castell axi com me es stat manat. E totes hores quel dit Pere Gil sia vengut hi trametre ab ell ensemps la dita conestablia. E si vostres reverencies volen que sens lo dit capita hi trameta aquella scriguenmen que de continent ho executare axi com per aquellas sera provehit. E fare prestar als oficials que novellament entraran les seguretats acustumades e vos trametre aquelles autenticament axi com me es manat per vostres reverencies. Les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XX de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Al molt reverend senyor lo senyor abat de Montserrat diputat en Barchinona.
Molt reverend senyor. Primer de res a dir me recoman en gracia e merçe de vostra Senyoria. La present es tant solament per avisar vostra reverencia com a les gents de ma capitanía per causa del forniment que han hagut a fer tant de cuyraçes quant de altres arnesos e altres coses a ells necessaries son restats molt baix que no tenen diners pera despendre e per semblant molt de les altres capitanies. Per so havem deliberat tots los capitans fervos lo present correu ab lo qual vos intimam la dita necessitat supplicantvos quant podem en lo mon que pus nostre Senyos Deus nos a feta tanta de gracia que havem so que tots desijavam ço es la lllustrissima persona del Primogenit quens licencieu quens en puixam tornar en nostres casas majorment que lo temps dels dos mesos que jo he ma gent e a servir sera molt prest complit comptant del dia que los conselles nos prengueren a Puigcerda ab sagrament e homenatge de star a manament e a ordinacio vostra e aquell dia partim e ab aquell pacta havem jurat e dels dos mesos prenent los dies que havem mester per tornarnosne en nostres cases que al manco hi havem mester Xllll jorns per quant daçi a Puigcerda a XXXXVlll leugas (leguas) e prenent aquests dies jo puch partir daci los dilluns de la sammana (septimana; semana; setmana) santa e per la necessitat que passan molts de la dita ma capitania e de totes les altres vos he volgut fer lo present avis per ço que si io partesch alterasio nenguna no prenguesseu e vostra Senyoria man que voleu que fassa que tots temps stich a ordinacio e a manament de vostra Senyoria. Tinch asi las vostres adsemblers (acemileros; ase; acémila; adzemila) sperant de dia en dia que pus lo Primogenit era en lo Principat de Cathalunya queus ne poguessem tornar. Per que senyor vos supplich quant puch en lo mon que ma aviseu que volreu que yo fassa volent star a ordinacio e manament vostre e la Sancta Trinitat vos tinga en sa gracia. De Tortosa a XXI de març.
- Senyor. Lo qui en gracia e merce vostre se recomana Anthoni Mercader.
(En este texto se encuentra jo, io, yo).

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors deputats e los del consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molts reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Apres que havem scrit a vostres magnificencies vuy circa de mig dia havem apres procurat haver audiencia de la Majestat de la Senyora Reyna a la qual som stats a les vostres hores apres mig jorn explicantli lo que havem scrit a vostres reverencies e magnificencies ans paragut esseli stat accepte a que essernos respost per sa Majestat a compliment ultra nos es stat dit per sa Excellencia com la sua Senyoria ha rebudes letres vuy per correu del Senyor Rey fetes en Çaragoça a XVIIII del present les quals nos a fetes mostrar. Es lo contengut en dites letres com lo Senyor Rey avisa dita Senyora Reyna que no obstant lo conestable de Navarra fos en passos dits hixit del regne de Arago ab tota aquella gent de cavall e de peu ab la qual hi es entrat que ara novament dit conestable ab la dita gent castellana es entrat en lo dit regne de Navarra hauria pres en son poder e occupat lo loch e torre de Medania e que apres per altre avis es informat e fet cert que dit conestable ab dita gent a pres e occupat lo loch e vila e fortalesa de Deserma e encara continuament entenen en pendre en son poder e occupar totes altres forteleses e lochs del dit regne de Navarra dels quals novitats la dita Senyora Reyna sta ab molta congoixa e molestia. Considerat e attes los negocis de aquest Principat en qual stament stan e per tant a menat a nosaltres que de tot aço vos sia per nosaltres scrit e per quant es molt pertinent vostres magnificencies ne sien avisades per tant fem la present a fi que totes les coses e noves occorrents vos sien fetes manifestes e en aquelles sia provehit en la forma que a vostres senyories e magnificencies sera vist. Nosaltres no obstant les dites noves en la millor forma quens es stat possible havem comfortada la sua Excellencia dihent nos que la sua Senyoria es venguda aci a fi que totes e quantes diferencies son entra la Majestat del Senyor Rey e lo Senyor Primogenit prengan fi conclusio e repos per mitga vostra e del Principat de Cathalunya. Per tant placia a vosaltres mossenyors considerar attentament en totes les coses e donar orde que en la partida de aquestes faynes se puga prestament entrar segons per nostres letres pus largament havem scrit a vostres reverencies a les quals nos referim manantnos so que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXII de març any Mil CCCCLXI a XI hores de nit. - Lo dit Senyor Rey per sa letra diu vol provehir a les dites novitats e occupacions damunt dites perque si altre sentieu vos sia avis. - A vostres ordinacio e manament prests labat de Sant Johan Johan Bastida e Francesch Burgues.

El mismo día, los señores Diputados enviaron las siguientes cartas.

Als honorables los veguer e altres oficials de la vila de Cervera e tots e sengles altres oficials reyals ecclesiastichs o de barons als quals les presents pervendran e seran presentades a cascu dells o a sos lochtinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com en virtut del proces de sometent fet e mes a instancia nostra e de nostre consell elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat contra tots aquells qui han fet procurat e instat e fan procuren e insten alguna cosa en dan prejudici e perturbacio de la cosa publica del dit Principat sia vist esser necessari esser presos e venir a mans del veguer de Barchinona jutge del dit proces micer Pere Boquet e En Johan Solsona notari. Per tant per la conservacio de la cosa publica del dit Principat e drets de les generalitats de aquell a vosaltres e a quiscu de vosaltres requerim en virtut del sagrament e homenatge per vosaltres prestat o que prestar sou tenguts de obtemperar e exeguir les requestes nostras tota consulta dilacio e execusio cessants que ab molta cura e diligencia precureu e doneu orde en haver los dits micer Pere Boquet e En Johan Solsona a vostres mans e aquells presos sots bona e diligent custodia trametau aci al dit veguer o regent la vegueria de Barchinona e si per ells era pretes o allegat algun guiatge o altres rahons no resmenys los remetreu aci presos com dit es hon se haura raho de tot ço que allegar vullen. Hajauvoshi ab la diligencia que lo negoci requer per manera que la cosa haja son degut efecte. Dada en Barchinona a XXIIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt honorable mossen Galceran Çacirera cavaller veguer de la vila de Cervera.
Molt honorable mossen. Sobre algúns afers concernents lo benifici de aquest Principat e drets de generalitats de aquell per nosaltres es aqui trames En Guillem de la Bruna sobrecullidor del dit General informat dels dits afers segons vos explicara. Pregam e requerim vos li doneu creença en tot lo queus dira de part nostra com si nosaltres vos ho dehiem e per obra façau en tot ço queus dira e per nostra part vos requerra axi com son (sou) tengut en virtut de la seguretat que prestada haveu es confia de vos. Dada en Barchinona a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

20 DE MARZO.

20 DE MARZO. 

Recibiéronse en este día dos cartas de la Señora Reina, una, que era sencilla, por la mañana, y otra después de comer, con las credenciales del Castellano de Amposta y de Luis de Vich, quienes espusieron que la Reina acababa de recibir una carta del Señor Rey, manifestándole la gran admiración que le había causado, ver que se le negaba la entrada en la ciudad, así que, pasase a San Boy para tratar con el Primogénito, acerca de lo que se le había encargado; que si no lo permitían, fuese al monasterio de Valldonzella, y si también se oponían a esto, regresase de nuevo donde el Rey estaba. Visto el contenido de la primera carta, acordóse enviar embajada a la Reina, y a tal fin fueron nombrados embajadores el abad de San Juan de las Abadesas, Juan Çabastida, caballero, y Francisco Burgués, ciudadano y síndico de Tortosa, dándoseles las credenciales e instrucciones convenientes, que siguen después de las cartas de la Reina.

Als reverend e venerables pares en christ spectables nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Vostres letres havem rebudes ab les quals som feta certa de la gran vigilancia e studi ab ques enten per vosaltres sobre los afers occorrents expedients trobar a tota honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e nostra. E que per quant los dits afers son de tanta importancia quanta nos comprenem encara no ereu als dits expedients reposadament pervenguts insistiu e donau orde a aquells continuament e assidua supplicant nos per tant benignament e ab la humanitat acustumada vullam supportar certificantsnos que los dits afers Deu migançant se compondran a tota honor e servey de la predita Majestat e nostra e de coses sues e nostres com tal sia vostra delliberacio proposit e voler. Responentvos regraciam molt vostra vigilancia e studi devocio proposit e bon voler. E de nosaltres no havem james hagut ne havem ne poriem haver sino bona sperança pregantsvos e encarregants ab la major afeccio que podem continueu e hi doneu bona e presta conclusio axi virtuosament e loable com de vosaltres se spera e la Majestat del dit Senyor Rey e nos de vosaltres fermament e indubitada speram e comfiam havents per cert lo dit Senyor e nos en son cas e loch ho haurem be a memoria. Quant al nostre supportar benignament e ab la humanitat acustumada de quens supplicau volemvos sia cert la sperança e confiança gran que tenim de vosaltres e ferma creença que havem entenents en los dits afers ab la gran vigilancia e studi quens haveu scrit nos ha fet e fa sopportar benignament e humana sens molestia alguna. Es ver que la Majestat del dit Senyor Rey nos ha scrit signifícant algun molestia e congoixa del nostre no entrar en Barchinona donantnos en algun carrech. E per no danar lous major e contentacio de sa Majestat total repos dels dits afers a servey del dit Senyor Rey nostre e del lllustrissimo Princep nostre molt car e moll amat fill repos tranquillitat e benefici de aqueixa ciutat e de tot lo Principat desigam molt nostra entrada en la dita ciutat segons aço crehem vos sera significat per lo dit lllustrissimo Princep al qual ne havem scrit. Dada en Vilafrancha de Penades a XVIIII dies de març any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - Serena secretarius.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Nos ab nostres letres havem largament informats los venerable religios magnifichs be amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostra lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich mestre racional de la cort del dit Senyor en lo regne de Valencia de algunes coses que sobre los afers occorrents de nostra part vos han a dir e explicar. Pregamvos per ço e encarregam quant pus afectuosament e streta podem a tot ço e quant los dits Castella e Mestre racional de part nostra vos diran e explicaran donets plena fe e creença axi com a nostra persona e ho deduhischats a efecte segons la ferma sperança e confiança indubitada que de vosaltres havem. Dada en Vilafrancha de Penades a XVIIII dies de març any Mil CCCCLXl. - La Reyna. - Serena secretarius.

A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
De vostra Excellencia havem vuy rebudes dues letres una extesa altra de creenca per vostra Altesa acomanada als reverend Castella Damposta e al magnifich mossen Luis de Vich cavaller conseller e mestre racional de la cort del Senyor Rey en lo regno de Valencia los quals havem hoits a ple. E per respondre a les dites letres e explicar a vostra Altesa algunes coses havem delliberat segons havem vuy scrit a vostra Senyoria enviar los reverend mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses e los magnifichs mossen Johan Çabastida cavaller e En Francesch Burgues sindich e ciutada de Tortosa informats stesament de algunes coses que a vostra Excellencia explicaran de
nostra part. Supplicam per ço humilment a aquella que li placia donarlos fe e creença en tot ço e quant per part nostra explicaran axi com si per nosaltres era dit en persona. E sia Deus Omnipotent molt alta e molt excellent Senyora vostra guarda e proteccio votiva la qual a nosaltres man lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XX de març any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Memorial o instruccions de les coses que per part dels reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya e del consell de aquells diran e explicaran a la lllustrissima Senyora Reyna los reverend e magnifichs mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Francesch Burgues sindich de Tortosa.
Primerament premeses les humils e acustumades recomendacions e besament de la ma li daran la letra de creença que sen porten e captada hora opportuna en virtut de aquella li diran e explicaran com los dits diputats e consell hoint e sabent per avisos certs que la Majestat del Senyor Rey hauria scrit a la prioressa de Alguayre li receptas e acullis docents homens en la vila de Alguayre e aqui mateix ha scrit a Agramunt e a Balaguer que facen provisio de forments farines civades palles e altres vitualles com la sua Senyoria hi enten enviar alguna gent e mes quen vol enviar a fornir lo castell de Algerri e que en Montço se ha feta crida que tots los de la vila stiguen preparats ab lurs armes tota hora que sien cridats e que lo castell de la dita vila se proveeix e moltes altres coses e novitats que donen gran admiracio als dits diputats e consell considerant los termens en que los afers de aquest Principat stan ab la sua Majestat los quals speren e confien en la sua clemencia e virtut e en la intervencio de la dita Senyora Reyna qui per sa merce se es mostrada e mostra haver voluntat e subiran desig ab be dels afers que obtindran lo fi desigat e saludable a aquest Principat a honor e servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna.
E mes diran e explicaran a la dita Senyora Reyna que los dits diputas segons han scrit e significat a la sua Senyoria continuament entenen e treballen ab subirana vigilancia en compondre e degut orde posar les coses quils han occorregut e occorren per servey e honor de la Majestat del dit Senyor e encara de la dita Senyora repos benefici bon govern e regiment dels poblats en lo dit Principat e de la republica e prestament Deus volent hi daran conclusio la qual feta presentara a la sua Altesa.
Item mes li diran e explicaran quant pus pertinentment poran que los dits diputats e consell suppliquen a la sua Altesa no prenga a enuig o molestia lo no entrar en aquesta ciutat per quant los afers en que treballen e entenen hauran pus prompta e millor expedicio. E encara la supplicaran li placia no fer moviment de la dita vila de Vilafrancha car los dits afers de alli se tractaran pus utilment a gran servey e honor de la Majestat del Senyor Rey e sua e gran repos e benefici del dit Principat e encara sera obviat a molts inconvenients no fahent la sua Senyoria moviment de la dita vila. Los altres replicats sien remesos a la discrecio e providencia dels dits embaixadors substancia no mudada de les coses dessus scrites. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Apres la dada com en los dies passats haia convengut als cathalans com a forçats per observancia e conservacio de privilegis e libertats algunes coses fer per ells no previstes ans se poria dir quasi divinalment inspirades les quals ha aparegut esser molt dures e congoixoses a la Majestat del Senyor Rey es molt dubtat en lo present per no voler la Serenissima Senyora Reyna reposar e annuir al consell e supplicacions dels diputats e consell per les quals es supplicat e consellat no dever partir ni moures la sua Excellencia de Vilafrancha e per conseguent en Barchinona no entrar ni a Sent Boy ne altres parts acostar no se hajen fer e en execcio deduir alguns altres migans e remeys ja en la principal empresa cogitats e pensats jatsia aquells vullen e entenguen totalment excusar e apartar si donchs per la
dita Senyora per la raho ja dita de venir en aquesta ciutat non son forçats perque si los embaixadors en las resposta e replicats comprovaran la dita lllustrissima Senyora Reyna perseverar en la dita entrada de Barchinona venguda de Sent Boy o altra part consemblant ab la reverencia deguda lo present capitol e contengut en aquell a la dita Senyora present tot son consell li intimaran avisaran e explicaran per ço que de tot inconvenient que subseguir se pugue fora la persona real de la dita Senyora Reyna los diputats e consell en nom de tot lo Principat romanguen excusats. - Data ut supra.

Se enviaron el mismo día las siguientes cartas.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes en les quals nos certificau de molts avisos que haveu de Arago e de altres parts dels quals per altres vies nosaltres havem lo mateix sentiment e per ço volem star axi cautament e attenta com a la cosa es necessari e axi ne scrivim e encarregam lo capita ab tot que no podem creure que lo Senyor Rey vulla portar a efecte los tals preparatoris abans havem fiança en Deu que illuminara lo dit Senyor Rey e li donara coneixer la intencio santa feel e bona que aquest Principat ha haguda e ha a la sua honor e servey e comfiam molt en lo entreveniment de la Senyora Reina qui es deça e ab molta humanitat de virtut se interposa en aquells afers e per ço som en pratica ab sa Excellencia de expedients per los quals Deu volent creem la cosa vindra a bon port e axi placia a la clemencia divinal en lo mig e tota hora nos plau be la
diligencia que vos feu en haver los dits avisos dels quals axi com succehiran nos vullau per vostres letres certificar. E pregamvos a totes coses concernents salut e benefíci del exercit vullau attendre e en aquelles provehir segons fins aci haveu fet loablement e de vos be confiam. Dada en Barchinona a XX de mar any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General da Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per certs esguards havem delliberat que tota la gent de peu del exercit la qual gent sia alleujada en los lochs de Aytona Seros Penyalba e altres fora de Fraga sen intren en la ciutat de Leyda e aqui stiguen a ordinacio e comendament dels pahers de la dita ciutat. Axi empero que si per vos en apres per alguna occorrent necessitat la dita gent o part de aquella era demanada que seguesquen lo vostre comandament car no es intencio nostra a la capitania vostra en res derogar. Placiaus donchs provehir per vostres letres que la dita gent sen intre en la dita ciutat e faça axi e segons dessus se conte. E tingaus molt egregi senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Als molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Si en los dies passats no havem frequentat lo scriure a la manera acustumada nous sia maravella car la benaventurada entrada del Senyor Primogenit en aquesta ciutat nos ha tant occupals que en altre no havem pogut entendre hoc e havem considerada la indisposicio que sabiem de vostra persona de la qual nos som molt congoixats e no vehiem esser cosa pertinent que aquella durantvos fatigassem de algunes letres. Ara havem sabuda vostra bona convalescencia de la qual havem molt plaer eus pregam e encarregam queus vullau axi be sforçar com a vostra persona es obs e lunyarvos de totes coses que a la vostra salut en res obstar poguessen. Venint apres a respondreus a molts avisos que fets nos haveu dels preparatoris ques fan en Arago e de les municions de Balaguer de Montblanch e de Algerri. De totes aqueixes coses no fall a nosaltres sentiment pero no podem pensar que la Majestat del Senyor Rey les vulla metre en execucio ne que vulla rompre ab aquest Principat lo qual es tant devot a la sua Serenitat e tot lo que ha fet e fa es a recta e santa intencio per la fidelitat e honor de la real corona. E per tant fiam en nostre Senyor Deu que illuminara lo dit Senyor Rey el fara condecendre a tots expedients bons e utils a repos del dit Principat e comfiam molt en la intervencio e miga de la Serenissima Senyora Reyna la qual ab molta virtut e humanitat se interposa en aquests afers havent clara coneixença de la devocio e fidelitat dels cathalans. E per ço continuament tractam ab la dita Senyora Reyna qui es en Vilafrancha de Penades e per miga de nostres embaixadors som en pratica de tals expedients que speram Deu migançant succehira a honor e servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e seguretat vostra e nostra e de tots los poblats en aquest Principat e al bon stament de la cosa publica de aquell. En lo mig pero en tota hora cove e es necessari tant per les dites noves com per altres sguards lo exercit star attent e ab ses degudes guaytes e altres preparatoris en manera que res sinistre no li pogues succehir e que axi stiga hom mirant lo temps fins a Deu placia sia lo repos desigat aconseguit avisantvos senyor com lo Senyor Primogenit molt sovin entreve en nostres consells en seguir e portarse en totes coses en tal manera que a vos senyor e a tots nosaltres pot e deu esser molta alegria e consolacio. E quanta coneixença ha e quals gracies refereix del servici a sa Senyoria fet per aquest Principat seria longa cosa explicar per letres. De les coses que daçi avant succehiran no fallirem a scriureus e avisar de dia en dia. Hauriem entes senyor que algunes persones del exercit no havents discrecio ni moderacio en lur parlar se atrevirien en dir algunes coses no guardant en aquelles la reverencia e honor del Senyor Rey en la qual cosa senyor vos pregam e encarregam vos placia atendre e castigar los tals temeraris per manera que no sia algu qui altrament presumescha parlar no res dir que de humils e feels vassalls se pertany envers lur Rey e Senyor. Per la present senyor no curam mes dir sino que desigam esser certificats per vostra letra de vostra bona disposicio la qual supplicam nostre Senyor Deu vos vulla donar e havervos en sa guarda. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.