20, 21, 22, 23 noviembre

20 DE NOVIEMBRE.

Con motivo del aniversario de su muerte, visitaron la tumba del generalísimo Francisco Franco Bahamonde, en el valle de los caídos. Es broma, pero algunos de los actuales diputados y presidentes de la Generalitat sí que visitan la tumba de un asesino de catalanes, Luisico Companys, en Montejudaico, Montjuich o Montjuïc. Lo de su beatificación aún debe estar en trámite.

Ocupáronse de diversos asuntos, entre ellos del de don Jofre de Castro, y por lo tocante al señor Primogénito se tomaron las siguientes deliberaciones.

Primo que lo Illustrissimo Senyor Primogenit loctinent etc. e la lllustrissima Senyora Reyna sa mare e tudriu intren dema en la present ciutat e sien acompanyats honorablament e sia feta solemna festa per lur intrada axi com per la intrada del Illustrissimo don Carlos primogenit de bona memoria se feu.
Item que los dits Senyor Primogenit e Senyora Reyna sien suplicats que lo digmenge seguent apres dinar los placia venir en la present casa de la Diputacio en la qual per la dita Senyora Reyna com a tudriu sia intrada la capitulacio com per lo dit lllustrissimo Senyor don Carles de beata memoria se feu.
Item que sien suplicats que lo diluns apres seguent demati los placia venir a la Seu hon per la dita Senyora Reyna com a tudriu etc. sie prestat solemnament lo jurament per observança de les constitucions e libertats de la terra.
(Siempre leo en estos textos libertats, con una l, y leys.)

Se recibieron, el mismo día, las cartas que siguen a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable En Joan Remon embaixador de aquesta vila informat a ple per nostres letres explicara a vostres molt grans providencies certes coses. Placiaus mossenyors darli fe e crehença com a nosaltres si presents les explicavem a vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de los quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a VIII de noembre any Mil CCCCLX hu. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Per quant a V de octubre prop passat segons som imformats es stada scrita una letra a vostres reverencies nobleses e magnificencies per part dels jurats e certs
pretesos adjuncts la qual letra sens voluntat de nosaltres Pere Sent Marti Nicholau Frugell e Francesch Vedruna es stada feta e en aquella no havem consentit. E daço per nostre descarrech havem delliberat certificar de la veritat vostres reverencies nobleses e magnificencies ab les presents. E sia la Sancta Trinitat en vostra guarda. Scrita en Gerona a XIIII de noembre del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes P. Sentmarti Nicholau Frugell Francesch Vadruna jurats de Gerona.

21 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

22 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

23 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

17, 18, 19 noviembre

17 DE NOVIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados con otras varias personas y jurisperitos, para consultar sobre las dudas que ofrecía el señalamiento de tutor al Infante don Fernando, por parte del Rey, y asimismo sobre otros diversos puntos; después de emitidos varios pareceres, acordóse por fin:
1.° Que el Rey podía dar tutor, sin que esto se opusiese a la capitulación;
2.° Que sin embargo de haberse dado tutor
al Primogénito, podía señalarse otro y no había dificultad en que fuese la Reina;
3.° Que constase la siguiente deliberación, hecha por unanimidad, a saber:
que la señora Reina, como tutora del señor Primogénito, prestase el debido juramento.
Congregados otra vez, por la noche, todos los Diputados e individuos del Consejo, en la cámara mayor del Consistorio, se hizo extensa relación, por el abad de Monserrat, de los votos de los jurisperitos y de la deliberación de los Diputados y demás, después de lo que se tomó el siguiente acuerdo.

Lo present consell conclou loant en tot e per tot los apuntament e conclusio fets per los VIIII e quatre de Barchinona sobre la emancipacio del Senyor Primogenit e tutela de la Senyora Reyna star be e preceir juridicament e que en nom de Deu per la dita Senyora Reyna com a tudriu sie prestat lo jurament.

Pasado, desde luego, el referido acuerdo al Concejo de la ciudad, que también estaba reunido, y enterado de todo cuanto había tratado la Diputación, los cuatro representantes de aquella que solían intervenir en los negocios de esta manifestaron, que la ciudad de Barcelona, deseando siempre marchar uniforme y en armonía con el Consejo de la Diputación, aprobaba en este caso las deliberaciones que dicha corporación había tomado, por considerar esta concordia de grande utilidad a la patria; después de lo que, se acordó que para hacer saber este resultado a la senyora Reyna, fuese una comisión compuesta a la vez de Diputados y de Concelleres.
Ocupáronse, el mismo día, de otros varios asuntos, y se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Optenguda hora disapte a vespre prop passat del Senyor Rey per esplicar li ma crehença jo li digui que jatsie los diputats e consell del seu Principat de Cathalunya per miga de sos embaixadors en dies passats aguessen suplicat la sua Majestat que li plagues fer e smenar los dans donats o robatoris fets al noble don Jofre de Castre per Blasco de Bardaxi e Vicent Dagramunt e altres de llur companyia fins en aquella ora los dits dans e robatoris no eren stats satisfets ans ajustant dans a dans ara derrerament se eren innovades coses molt greus e molt dampnoses al dit don Jofre recitant li aqui tots los actes en mes instruccions mencionats e com tots aquests dans e robatoris fins aci mostrats venir al dit don Jofre per esserse ell aderit als actes de aqueix Principat fets per la liberacio de don Carles de gloriosa memoria fill primogenit seu e per conservacio de les sues libertats les quals coses redundarien en servey gran de la sua reyal corona e com molestar ne dapnegar algu per la sobre dita raho fos contra la capitulacio que plagues a la sua Altesa fer e smenar los dits dans e dapnatges
dats al dit don Jofre a fi que la dita capitulacio la observancia de la qual sa Excellencia diverses voltes havia comendat restas illesa. E mes li digui que com
de sa Altesa fos exida una letra dirigida als vaguer e sotsvaguer de Barchinona manant los pendre cert hom e aquell tenir pres fins sa Majestat altrament hi provehis la qual letra per semblant fos contra la capitulacio que fos de sa merce manar aquella esser revocada per tal forma que autentiquament aparegues de la dita revocacio per que tot hom fos mes conformat en la opinio que tenia que sa Excellencia zelava molt la observancia de la dita capitulacio. E responent me la sua Majestat al primer cap me dix que ab tot que als embaixadors del Principat que eren partits de aci hagues plenament informal de aquest fet els hagues mostrat com aquestes coses no venien gens per la raho pretesa per lo Principat que encare ho volia mostrar a mi clarament e aqui la sua Altesa me recita la mort de mossen Pero Martines de Moryello lo qual mossen Joan Cerdan sogre de mossen Rebolledo havia mort e com la muller de mossen Pero Martinez per obliguar mes la casa de Castre en pendre aquest interes per propi havia fet matrimoni de una filla del dit mossen Pero Martinez mort ab lo dit don Jofre e que de aquella mort en ça se eren seguits infinides morts e rebotoris en la casa de Castre de una part e la de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerda de altre e que diverses treues se eren fetes entre ells e paus tractades e que res no havia pogut reposar aquest dabat e que no ere de creure que lla hon sa Majestat havia aprovat los actes fets per los cathalans com aquells fossen stats fets per servey seu ques hagues a pensar que
hun tant baix hom com Vicentet los hagues de reprovar majorment no tenint ell en aquest mon negun superior sino Deu o lo papa en lo spiritual e per que aqui es molt manifest aquest debat de la casa de Castre ab mossen Rebolledo no cur de recitar lo permenut concloent que aquests dans no venien sino per causa de aquest debat e que no sen cregues altre. Al segon cap me respos que ell ignorave que tal letra fos exida de la sua cort car ell havia incautats sos secretaris que no spachaseu res que fos contra la capitulacio e que haguere pler de veurela empero que ell ere content si letra neguna havia feta contra la capitulacio de revocarla cent voltes si cent voltes la hagues feta e volent jo satisfer al que sa Majestat me havia dit per que entre lo splicar de la mia crehença e lo seu respondre havia escorregut molt temps hi ere gran vespre dixme que al cendema ell me volia mes dir sobre aquest fet e que aquella nit no li digues res pus e axi jom parti. Lo cendema que fonch diumenge en la vesprada tenint son consell plegat ell me feu entrar e davant tot lo consell en que era lo comte Dampuries mossen de Urgell micer Joan Pages lo Justicia de Arago hun jurat de Çaragoça e molts altres e encara alguns que havia en la cambra quiu podien hoyr tot ell me dix que attes la nit passada jo havia parlat ab ell a soles e que per ventura nou haguere ben compres que li digues alli en consell ço que havia dit apart. E attes que segons la manera en que li havia parlat e ell me havia respost que lo fer me splicar ma crehensa en consell ple no ere per que ell nom hagues ben entes stigui hun poch pensant que poguera esser e pur jo delliberi fer ço quem mana e publiquament yo li digui ço que la nit passada li havia dit no tant largarment com la nit passada mas ab ten poques peraules com me bastaren en dirli tot lo efecte de ço que li havia dit e quant mach hoyt feume exir fora la cambra restant ell ab lo consell en delliberacio e per aquella nit no se ques conclogues res. Venint vuy diluns de mati jo he dat la letra dels diputats esplicant los ma crehensa. Resposme per tots lo visrey de Sicilia que jatsia ells creguessen aquestes coses venir per la bandositat de la casa de Castre e de mossen Joan Cerdan e de mossen Rebolledo perho que ells ne perlaren al Senyor Rey e feren tot son poder que en aquestes coses se prengues qualque remey. Hachi alguns dels dits diputats axi com don Pedro de Urrea e mossen Borenguer de Bardaxi quem digueren que fort cosa fora que los debats de Arago se aguessen a mesclar ab la capitulacio del Senyor Rey ab lo Principat de Cathalunya recitant me alli molts dapnatges fets en Arago de una part a laltre prou desaforats. Per mils fonch respost que la capitulacio del Principat no ha negun desig de mesclarse ab les bandositats de Arago mas ten poch (tampoco, tant poc, tampoc) no ha pler que sots color de bandositat de Arago negu la deroge en res e quem semblave fort cosa que havent stat vint anys passats en guerra la casa de Castre ab sos contraris que are dos jorns apres que don Jofre de Castre havia servit lo Principat de Cathalunya se fos sperat de destrohirli les sues terres ço que en aquests vint anys james ere stat attemptat pur la conclusio resta de perlarne al Senyor Rey. En apres so stat al Senyor Rey presentant me a ell per veure sim fere neguna resposta al que la nit passada me havia fet dir en consell e nom ha dit res he trebellat vuy mati en fer ajustar la cort per darli la letra e splicar ma crehença e no ses pogut fer tant
stan tots torbats ab los oficis e remuneracions que han a partir. So stat apres a casa del justicia per darli la sua letra e he trobat que ere partit lavors la via de
Castella tremes per lo Senyor Rey la qual letra per sa absencia he donada a don Anton de Mieros loctinent seu lo qual per semblant ma dit ne parlara al Senyor Rey. Del ques seguira per avant avisare continuament vostres reverencies nobleses e grans magnificencies a les quals me recoman. Feta en Calatayu a VIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - De les vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats o consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Apres que agui scrita la letra que va ab la present arriba lo vostre correu a mi trames ab letres de III de noembre lo qual fonch aci diluns a VIIII del mateix per les quals letres jo so stat avisat de la mort de Pedro de Tramasaguas de la qual lo Senyor Rey ma havia ja parlat dihent que per reposar aquestes bandositats de la casa de mossen Rebolledo e de la casa de Castre havia trames alli lo governador de Arago e quel havia creat procurador del comdat de Ribargorça lo cual havia penjat hun gran ladre quey havia crehent jo tots temps que fos de aquells qui havien fet lo robo de les terres de don Jofre e tantost ani al dit Senyor Rey e li doni la letra que venia a la sua Majestat la qual legida li digui com la sua Excellencia per sa gran clemencia he humanitat dissapte passat me havia volgut fer veure los dans fets a don Jofre de Castre venir solament per la bandositat de ell e de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerdan e no gens per la causa pretesa per lo Principat de Cathalunya pero per que sa Majestat cregues que aqueix Principat may entrare en lo que ere entrat voluntariament sino que força e necessitat de raho lon haguessen constret que yo suplicave sa Majestat que volgues scoltar quant ere diferenciada la informacio que la sua Senyoria havia de aquest fet e la que era portada en aqueix Principat hi en aço me fonch bo lo proces que la nit passada havia rebut e regonegut. Primerament constave per proces que essent interrogat don Jofre de Castre com anave desarmat e sens negun reguart ates la gran bandositat que ere entre la casa de Castre e de mossen Rebolledo ell havia respost que ell nos entenia guardar puix no fahia part en lo dit bando car son pare no volia que ell hi fes part e que per conseguent no ni volia fer mes se mostrave clarament que en lo temps que lo dit don Jofre ere stat dapnegat e molt abans ell ni ses terres no staven ab negun recel ans lo dit don Jofre havia manat a sos vassalls que qualsevulla de la bandositat sis vol fos de Castre sis vol de Rebolledo que passas per ses terres que fos acollit e que li fos dat de menjar ab sos diners mes se mostrave clarament com anant presos los vassalls de don Jofre de Castre dehien aquells quils menaven com nos tractau axi no sabeu que ni nosaltres ni nostren Senyor may havem fet part ab negu. Responien los quils portaven presos no sabeu vostre Senyor si feu part ab los cathalans e si trage la bandera ab los de Cervera e moltes de aquestes rahons constave encare que feta la presa e roberia dels lochs del dit don Jofre aquella fonch passada per lo comdat de Ribagorça per lochs grossos e ben poblats los oficials dels quals lochs podien be deliurar las persones e fer los tornar sos bens e james sen curaven ans los mal factors mengaren e begueren en los dits lochs del comdat hey (e hi) reposaren prou que james los dix res negu e que si aquestes coses no bastaven en fer creure a sa Majestat lo que aqueix Principat pretenia que aydas en fer loy creure lo acte fet are derrerament por mossen Loys Cosco e aqui (aqul) yo li entri a recitar quant per vostra lotra me ere scrit e li spliqui la crehença de mot a mot pur en sustancia segons en la dita letra me ere manat. A les quals coses la sua Majestat me respos que ab tals processos leugerament provave cascu ço que volia e que no ere cosa que calgues duptar que don Jofre e mossen Rebolledo no fossen en guerra e que havia pler que mossen Rebolledo havia parlat la nit passada apres que jo agui parlat ab sa Majestat ab ell e que li havia dats testimonis de aquest fet tals que nos podien recusar primerament mossen Bernart Çaportella diputat de Cathalunya lo qual havia ofert valença en dies passats a mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre mes que congoxant se don Joan Dixer al comte de Prades per que havia oferta valença a mossen Rebolledo contra la casa de Castre que lo dit comte li hauria respost que no li havia oferta valença contra don Felip de Castre mas que contra don Jofre mes que les nafres que lo dit don Jofre havia fetes en persona del jerma de mossen Ramon Gilabert de Cervera que spresament havia dit lo dit don Jofre que les havia fetes per que havia fet valença a mossen Rebolledo contra ell e que ab aquests podien seber aqui la veritat. Yo llavors repliqui a la dita Majestat que fins aci les armes eren molt descominals que don Jofre de Castre havia portat al Principat bon proces autentich molt fornit de testimonis ab lo qual don Jofre provava plenament sa intencio e que los quil havien dapnegat no havien portat a sa Majestat sino peraules. Ell me respos que crehia que mossen Rebolledo tremetera aqui persona per informar lo Principat de aquest fet hi que ell enquaren fere pendre proces autentich per saber ne la veritat e que ell me fere mostrar la letra del procurador de Ribagorça en lo qual poguere veure los grans crims que aquest Tramasaguas penjat havia fets la qual enquare nom es stada mostrada. He sentit com a la crehença que spliqui en consell lo diumenge vespre per manament de sa Majestat me fa ordenar resposte en scrits. Lo prothonotari ma perlat mostrant se curos de haver cerquat en registres la letra que yo demanave esser revocada mostrant me que no ley havia poguda trobar e que volguera molt que la tingues per saber qui la havia spatxada. En apres jo he dat les letres de la cort hi he splicada ma crehença prou largament tot hom ha per mal fet lo penjar del hom segons de molts he sentit dihent gran mal del mossen Cosco han se aturat a cort per la resposta. Parlas que lo regne si enterpos dihen alguns que no loy cal interposar si donchs no han voluntat de pagar los dans. Nom se ques conclouran. La present letra e lo correu he retengut de hir en sa sperant si poguera primer cobrar del Senyor Rey la resposta en scrits e puix nom es donada no desliber pus de sperar per que aquis puixa seber lo que fins açi ses fet en aquest negoci. Feta en Calatayu dimarts a X de noembre any Mil CCCC sexanta hu a I ora apres mig jorn. - De vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs.
Por En March Davall correu lo qual deu esser aqui a XIIII del present he scrit largament a vostres reverencies nobleses e magnificencies de les coses que fins
en aquella ora havia perlat ab lo Senyor Rey. En apres partit lo dit correu dimecres passat que comptavem XI del present rebi letres vostres en que ni havia per lo dit Senyor Rey les quals en continent li doni e spliqui a sa Majestat ço que per vostra letra me era manat ço es que no hagues a deservey lo spachament aqui fet dels dos embaixadors de França e de Castella sens intelligencia de sa Altesa per los motius en la mia letra contenguts e legides per ell les dites letres les quals li doni apres de haver splicat ço que per vosaltres me era manat la sua Altesa me respos que ell ho havia a servey ço que per vosaltres era stat fet e que ell vos ne scriuria. He sabut apres por alguns curials a qui tantost mostra vostras letres que ha hagut gran pler de aver lo avis de les dites embaixades. En laltre fet de don Jofre no si ha mes fet del que fins aci he scrit sino alguns rahonaments ab lo Senyor Rey e altres de son consell e de la cort los quals no van a la conclusio demanada per aqueix Principat car tot es per mostrar que aqueix dans son venguts per la antigua bandositat de ells si haguda ni ha. Ham (me ha, m´ha) dit sa Majestat que aqueix Principat sera be de forçar don Jofre que fes pau e que lavos totes coses cessaren. Yo digui a sa Majestat que ell sabia millor de mi a qui pertany en Cathalunya forçar les gents de viure en pau. Ell me respos que nou dehia sino per via de metre loy en raho e induhir loy. Jo li respongui que atenent les coses com staven e ço que tots jorns si afegia que molt duptara de esser enprenedor de concloure tal pau e que si sa Majestat hagues provehit almenys en haver a ma de la cort les coses robades e los mal factors que la cosa stiguera en termens practicables.
Dixme que ja hi havia provehit mas que ab aquestes libertats e aquests fueros sta terra ha de venir en perdicio quasi volent dir que envides ha forma de provehirhi. Ham dat (me ha dat, donat) la letra que va ab la present la qual es resposta del qui li digui en consell. Es ver que del cap derrer no lin parli gens. Ham fet mostrar per semblant la letra que li ha trames lo procurador de Ribagorça per lo fet del hom quey han penjat copia de la qual tramet ab la present. Han me dit alguns que si don Jofre volia metre aquest fet en poder del regne ço es tot son debat que lo regne lin faria alguna smena yo per que no he carrech de menegar tals partits nom cur de respondrey. Fins açi no he hagut resposta dels LXXII de la cort si be tots dies me dihen que faran resposta e crech que entre ells no sen avinguen car dels de la dita cort uns me lohen molt lo que fa aqueix Principat e altres dihen ques meravellen com sen entramet e axi cascu parle ab la sabor que te tots pero han per mal fet lo que mossen Cosco ha fet en penjar lo Pedro de Tramasaguas pero per mal fet queu tinguen negu noy done remey. Feta en Calatayut divendres a VIIII ores de mati a XIII de noembre 1461.
- De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador qui en aquells me recoman Joan Ferrer.

18 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

19 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

11, 12 noviembre

11 DE NOVIEMBRE.

Los nueve comisionados para calcular lo que habría de practicarse sobre la venida del señor Primogénito, manifestaron, en esta sesión, a los señores Diputados y Consejo, que, según su modo de pensar, debían estos indicar al Concejo de la ciudad que no se diese prisa en enviar embajada a dicho señor Primogénito, antes eligiese cuatro representantes, los cuales, reunidos con los nueve comisionados de la Diputación, calculasen y tratasen lo que fuese conveniente decirle a su llegada, eligiéndose al mismo tiempo, por parte de aquella, otra comisión para practicar lo que en tales casos se requiere, al tener que verificar dicho señor la entrada en la ciudad.
Sigue una carta, que se recibió en este día.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra havem rebuda de set del present ensemps ab una altre dels honorables consellers de aqueixa ciutat e per que es veritat que encara que aquesta ciutat ha fet tot son possible en detenir la Senyora Reyna e Senyor Primogenit fins avuy que es diluns e per ço haviem trames quatre notables persones de aquesta ciutat per suplicar e instar se detengues com dit es les quals encara ab aderencia dels embaixadors del Principat ques trobaven aqui e convidats per ells no han pogut obtenir ques detengues ans disapte a vespre sa Majestat e lo dit lllustre Primogenit intraren ab aquella festa e cerimonia acustumada fer a primogenits. Veritat es per quant aquesta ciutat ha de custum antiquissima que entrant Senyor Rey o Primogenit novellament ans de intrar en ciutat a la porta de aquella fa lo jurament particular acustumat aquest ha prestat lo dit Illustre Primogenit. E per quant haviem per clar attesa la edat de aquell aquest jurament no valer res ab protestacio expressa que si per lo Principat ere altrament desliberat la Senyora Reyna com a tudriu que es segons fa fe lur secretari ha jurat e auctoritzat si vist e desliberat sera alre per taulell e ciutat de Barchinona aquest jurament de la Senyora Reyna va per no prestat e axi com si may fos stat prestat de aço hi ha acte e protestacio expressa e admessa per la Senyora Reyna la qual vos trametem treslat interclus hi per semblant del jurament general ab les protestacions les quals vos trametem. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat custodia vostra e nostra. De Leyda a VIIII de noembre any Mil CCCCLXl. - Los pahers de la ciutat de Leyda a vostres beneplacit e honor aparellats.

Los señores Diputados mandaron expedir, en este día, las siguientes cartas.

Del vezcomte Dilla.
Molt honorables e savis senyors. Recordeus pochs dies ha passats vos scrivim pregant e exortant vos que attes que lo noble e magnifich Senyor lo vezcomte Dilla e de Canet ere ab altres per servey de aquest Principat de la cosa publica de aquell en la embaixada per lo dit Principat feta al Illustrissimo Senyor Rey e per conseguent ere guiat en persona e bens e salegrave es devie alegrar de moltes porrogatives no enentasseu en la exequcio que instave En Pere Prunes per raho de hun censall en la sua baronia de Luça o vassalls de aquella segons en la dita nostra letra data en Barchinona a XX de octubre prop passat pus largament es contengut. Encara ab aquesta vos tornam pregar e exortar que en la dita exequcio contra lo dit senyor vezcomte ne la dita sua baronia o vassalls seus e bens lurs totalment sobresegau e en res noy anenteu ne proceisquau stant ell en la dita embaixada ans si alguna cosa hi haveu anentada stant ell en la dita embaixada ho tornen al degut e primer stat. En altre manera segons vos havem scrit per nostre descarrech e per conservacio e manteniment de les porrogatives que tals embaixadors se alegren e han acustumat alegrar e per benefici e bon stament de la cosa publica de aquest Principat a nosaltres covindria provehirhi degudament. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General e consell lur etc. a vostra honor prests.

Honorable senyer.
Pochs dies ha vos scrivim cessasseu de la instancia que segons se dehia feyeu contra la baronia de Luça o vassalls de aquella la qual es del noble e magnifich
senyor lo vezcomte Dilla e de Canet per raho de un censall ques diu lo dit vezcomte fa. Encara ab aquesta vos tornam scriure que de tota instancia contra lo dit vezcomte stant ell en la dita embaixada en que es per part de aquest Principat e per servey de aquell e de la sua cosa publica cessets (ceséis; ejemplo occitano como farets, faretz) e en res noy anenteu ans quant en vos sia la perturbeu e la empatxeu. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda sobre la execucio quis insta per En Pere Prunes contra lo noble e magnifich senyor lo vezcomte Dilla e de Canet o la sua baronia de Luça o vassalls seus lo qual es ab altres embaixadors per aquest Principat al Senyor Rey a la qual vos responem que vosaltres no ignorau o no deveu ignorar los embaixadors de qualsevol Senyor o universitat tant quant sta en la embaixada es guiat en persona e en bens e stant en la embaixada contra ell e sos bens no pot esser en res enantat o feta novitat alguna quant mes donchs a hun tal embaixador que es per aquest Principat y per servey de la cosa publica de aquell qui compren entre les altres aqueixa universitat deu esser servada la dita prerogativa que contra ell ne sos bens ne sos vassalls per causa dell no sia feta novitat stant en la dita embaixada. Pregam vos per ço que en observar la dita porrogativa al dit senyor vezcomte e sos bens no siats (occitano; seáis; siau, sigáu, sigau, siguéu, sigueu) contraris ans lo favoriats (occitano para favorezcáis; si ves cómo se escribe en catalán Pompeyano, te caes de culo) quant en vosaltres sia durant la dita embaixada. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell lur aquest Principat representants a vostra honor apparellats.

12 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

9 DE NOVIEMBRE.

9 DE NOVIEMBRE.

Fueron tomadas, en este día, las siguientes deliberaciones, relativas al negocio de las lanas.

Diluns a VIIII de noembre any mil CCCCLXI los magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e les VIIII persones qui han hagut carrech de les ordinacions de les lanes drapades e altres coses congregades en la casa de la Diputacio per lo poder a ells donat per los dits deputats e conçell representants lo dit Principat deliberaren e conclogueren que de les pecunies del General sien dadas e paguades al discret Anthoni Lombard notari hu dels oficials e ministres de la casa de la Diputacio vuytanta dues lliures e deu sols barchinonesas en total pagua e satisfaccio de tots e sengles treballs per ell sostenguts e scriptures qualsevulle fetes en qualsevol manera en e per les noves ordinacions de lanes e drapades e altres coses novament per los deputats e consell fetes.
Item delliberaren e conclogueren que al dit discret Anthoni Lombard sien dats vint e sis sols barchinonesos per quascun dia del temps que vaguara en la anada que de present fa vers Tortosa Arago e Valencia de manament e ordinacio dels dits deputats e consell e ab instruccions lurs sobre lo dit fet de lanes e drapades.

Ocupáronse, además, de otros asuntos secundarios, y habiéndose tratado de las contestaciones que se habían de expedir, acordóse que las que se habían de dar a la última carta de la Reina, y otras que se habían de dirigir a la infanta, fuesen enviadas desde luego.
Siguen, por su orden, las cartas recibidas, a saber, la de la Reina, a que antes se refiere, y otra de los Embajadores.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur lo dit Principat representants residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ nobles magnifichs ben amats e feels nostres. A nit vos scrisguem certificant de la venguda nostra e entrada en aquesta ciutat de Leyda ab lo Illustrissimo Princep primogenit nostre molt car e molt amat fill lo qual per los de aquella ben amats e fidelissimos nostres es stat reebut ab molt gran alegria e tota bona voluntat de que ell e nos restam mes que contentissimos e es stat prestat lo jurament degut en lo principi de lur regiment. Be haguerem haut plaer aturar hi alguns dies per contemplacio de la dita ciutat quens ne suplica ab molta instancia mes per satisfer a les continues instancias e suplicacions que son stades fetes de la anada en aqueixa ciutat del dit Illustrissimo Princep per vosaltres e vostres embaxadors que aci son de aquest Principat tots temps per complaure aquell e a tots vosaltres. Lo dit Illustrissimo Princep e nos ab ell partirem de açi dema diluns e sens deteniment continuarem la via per aqueixa ciutat de Barchinona. Perque som be certa ne haureu plaer e consolacio vos ho notificam e speram en nostre Senyor de la presencia del dit Princep e de nos rebreu tota alegria confort e bon repos a laor de Deu e benefici publich de aquest Principat e de aqueixa ciutat. Dada en la ciutat de Leyda a VIII de noembre del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo silenci vostre molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e no res dir a nostre duplicat scriure meritament a tots los miradors molt maravellar importa car de tanta importancia es la materia de la qual vos havem consultats que preterirla negligentment ab reverencia vostra parlant no es fer deguda existimacio de aquella. E si es de importancia (com es veritat) no es pas dificultosa per delliberar en una de dues parts que es aprobar o improbar lo que per nosaltres es fet e de que scrit vos havem ço es que acompanyam lo lllustrissimo Senyor Primogenit per vosaltres degudament demanat e la Illustrissima Senyora Reyna qui venen ensemps e esser no pot fossem en companyia del hu sens laltre. De que empero nos som remesos e tota veguada nos remetem a la ordinacio vostra. Si donchs vos es vist nosaltres no haver ben delliberat ço que seria contra la universal opinio facilment nos porieu significar lo parer vostre e si bona vos par nostra delliberacio es molt de maravellar que cosa tant honesta e digna de comendacio per vosaltres aprovada no sia. E hon aço recaygua en diversitat de opinions es molt de maravellar que pertinacia de algu a tanta honestat repugne. Ne pensen les reverencies nobleses e magnificencies vostres la resposta vostra esser per nosaltres tant eflagitada per aprobacio de nostre fet que duptem en aquell haja defalliment algu que auctoritzacio obs haja. Tota virtut per si resplandeix e cosa honesta e feta degudament de externa comendacio no afretura ne pert sa dignitat per impugnacio de algu com no fa lo sol lo sol limpidissim (esta palabra por qué no la usan los post Pompeyo Fabra con lo bonita que es? Recuerda demasiado al castellano limpísimo o incluso limpidísimo?) claror si ulls mals sens aquell contemplar no poden. E per tant insistir en aquella part no es intencio nostra mas per quant lo honor de la patria mes que lo propri desigam volriem a aqueixa plaça qui tot lo Principat representa esser atribuit tot lo ques merita en premi de aquesta e altra qualsevol delliberacio e operacio bona. Scrivim de Fraga a les reverencies nobleses e magnificencies vostres com los dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit dijous passat foren junts en aquella vila e lo dia seguent devien partir per intrar en aquesta ciutat la qual cosa nos pogue fer per causa de la embaixada de aquesta dita ciutat qui la hora del mig jorn lla attene e fonch en causa de tenir los dits senyors per tot aquell dia. Hir demati feren lur cami e pervengueren en aquesta ciutat e a lur encontre per rebre les senyories lurs hisqueren (por qué usan sortiren o van sortir los post Pompeyo Fabra?) per gran spay de cami los vaguer pahers clero e de tots los staments de la dita ciutat en gran e copios nombre e axi venints ensemps fins a la porta de la ciutat apres que en un eminent cadafal (cadalso; cadafalch, cadafalc) aqui aparellat e ornat degudament en lo qual los dita Serenissima Senyora Reyna e Senyor Primogenit ab la companyia dels dits vaguer e pahers e altre honorable gent foren muntats e per la dita Illustrissima Senyora Reyna en nom de tudriu (institutriz, tutora) del dit Illustre Senyor Primogenit fonch prestat solemnament lo jurament acostumat per los primogenits e governadors generals en lo principi de lur exercici ab oferta que la dita Senyora Reyna feu de abilitar e millorar lo dit jurament a tota contentacio del Principat si tal abilitacio e miloracio sera demanada. Lo dit Senyor Primogenit anant sots rich pali portat per los pahers e altres dels principals de aquesta ciutat e puys apres venint la dita lllustrissima Senyora Reyna intraren e son stats rebuts en aquesta dita ciutat essent los carrers de aquella empaliats molt honorablament e axi procehiren fins a la Seu a la intrada de la qual foren rebuts per solemna processo del clero e apres feta oracio anaren a les posades lurs solemnament aparellades. Tanta es stada la festa e alegria la qual aquesta ciutat ha mostrada en lo adveniment e recepcio dels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit que da altra major alegria e festivitat aci nos recorda (ni l´aplec del caragol). E ab tot que la present ciutat pendria a molta contentacio e gracia la aturada dels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit per alguns dies e per ço hagen feta lur suplicacio pero per attenyer aqui axi com del dit Senyor Primogenit es stat suplicat e per vostra contentacio la Excellencia sua ensemps ab la dita Senyora sa mare partiran dema fahent vers aqueixa ciutat lur dreta via e nosaltres tots temps en companyia lur. Ço que per lo sguard predit nos plauria per vosaltres esser comendat ab tot que hon lo contrari delliberasseu ço de que nos dolriem per lo respecte dessus dit seriem e som tots temps prests en seguir segons vos havem scrit la ordinacio vostra. Copia del jurament per la dita Senyora Reyna prestat vos haguerem tramesa sino per quant som certs que los pahers de aquesta ciutat aquella vos trameten. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Leyda a VIII de noembre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaixadors del Principat de Cathalunya.

El mismo día, fueron expedidas, por orden de los señores Diputados, las siguientes cartas.

Al Primogenit don Ferrando.
Illustrissimo Senyor. Per letra de la Serenissima Senyora Reyna mare vostre som avisats de la entrada per vostra Excellencia feta en Leyda e de la partida per venir aci de que inmensament nos som alegrats e consolats com a cosa per nosaltres e aquest Principat grantment desijada. Per quant adonchs Senyor lllustrissimo per causa de vostra benaventurada venguda se ha fer jurament per vostra Altesa e altres coses suplicam humilment vostra Celsitud li placie com sera propingue (propincuo, cercano) a aquesta ciutat ans de la entrada nos ne mane avisar per manera que totes coses se façen be o degudament segons es acostumat en semblant cas. E sie la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Illustrissima Senyoria la qual mantingue per molts anys ab tota felicitat segons desige. Scrita en Barchinona a X de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils e devots subdits qui a aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Catalunya. - Al Illustrissimo Senyor don Ferrando primogenit Darago e de Sicilia etc. loctinent general del Senyor Rey.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt excellent Senyora.
De vostra Serenissima excellencia havem rebudes dues letres avisatories la una de la provisio per vostra Majestat feta a suplicacio den Joan Ferrer en lo fet de
don Jofre de Castre e de la bona voluntat e intencio que vostra Celsitud ha en reposar aquelles fahenes e en complaure aquest Principat laltre de la entrada
del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent e recepcio feta en Leyda e com fa son pergres vers aquesta ciutat les quals coses Senyora molt alta summament regraciam a vostra Altesa e gracies innumerables e devotes fem a aquella del treball que per merce sua ha volgut pendre en scriure a la Majestat del Senyor Rey per los negocis del dit don Jofre e encare de avisar nos de la venguda del dit Senyor Primogenit e loctinent lo qual ab grandissima afeccio devocio e alegria speram e de la bona e virtuosa voluntat e intencio que vostra Altesa te vers aquest Principat lo que a nosaltres es mes que cert com per longua experiencia sie multiplicadament comprovat de que aquest Principat e nosaltres aquell representants restam infinidament obligats a vostra Excellencia la qual la Sancta Trinitat tingue en sa proteccio e mantenga ab tota felicitat segons desige. Scrita en Barçelona a X de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra serenissima Senyoria humils vassalls etc. Los diputats e consell etc.

(El 10 de noviembre no se cita).

29 DE OCTUBRE.

29 DE OCTUBRE.

Se ocuparon en esta sesión de lo mismo que en las dos anteriores, y fueron entregadas a Juan Ferrer la credencial e instrucciones, dándole orden para que marchase desde luego.
Dióse cuenta de una carta que se acababa de recibir del señor Rey, y de otras de los señores Embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Segons per altres scrit vos havem dies ha per nos era stada delliberada la partida e desempachament del lllustre Princep don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit per anar en aqueix Principat per regir e governar aquell com a loctinent nostre juxta forma de la capitulacio concordada fermada et jurada. Veritat es que sobrevenint alguna indisposicio en la persona de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e encara per causa com los spectables e magnifichs marques de Villena don Enrique conde Dalvadaliste nostre cosi e oncle de la dita Reyna nostra muller lo comanador Joan Ferrandez Gallindo nos havien trames a supplicar ab molta instancia quens plagues donar loch que ells se poguessen veure ab la dita lllustrissima Reyna nostra muller. La partida del dit Princep nostre fill se es hauda a diferir mes del que haviem a voluntat. Ara empero vos certificam com la dita lllustrissima Reyna nostra muller primer e nos apres som stats en lo loch de Vilaroya (Vilarroya, Villaroya, Villaroja, Vilaroja en otra carta anterior) hon per lo semblant son venguts los dits marques comte e comanador e abans que nos anassem havien conferit e appuntat ab la dita lllustrissima Reyna e apres quey som stats ab nos diversos negocis de molta importancia dels quals confiam en nostre Senyor Deus se seguiran molts beneficis a lahor e gloria de nostre Senyor Deus repos e assossech de la casa nostra e de tots nostres regnes e terres. E puix aço es ja en degut orde entenem continuament en lo desempachament del dit Princep fill nostre primogenit lo qual deu ajudant partira daçi a dijous primer vinent e attesa la sua pocca edat e per que de tot en tot axi subitament no sia separat de nos e de la dita lllustrissima Reyna nostra muller mare sua e per aquesta causa no pringues en la persona sua alguna alteracio havem delliberat que ella vaja ab ell. Veritat es quels embaixadors vostres que son aci en nostra cort conformant se e volent exeguir e complir ab efecte ço que per vosaltres les es stat scrit havien delliberat partir tantost e fer aquexa via pero per esser axi presta la partida del dit lllustrissimo Princep fill nostre per nos son stats pregats e encarregats ques detinguessen aquests pochs dies per fer honor a la dita Illustrissima Reyna nostra muller e axi mateix al dit Princep nostre fill e anar en companyia de aquells creent fermament que si fos stat pensat quel dit Princep fill nostre primogenit degues axi prestament partir per vosaltres en nom de aqueix Principat los seria stat scrit e donat carrech que axi ho fessen e metessen per obra. Ver es que per los dits vostres ambaixadors nos es stat respost que sobre aço entenien consultar. En lendemig empero ab aquesta confiança o volents se conformar en aquest cas ab la voluntat nostra los dits embaxadors se son detenguts ab proposit de anar ab lo dit lllustre Princep nostre fill primogenit e per conseguent ab la dita Illustrissima Reyna nostra muller la qual nol enten lexar. De totes les dites coses vos havem volgut avisar essent molt certs que aquelles vos seran grates e aceptes per nostra honor e servey e de les quals haureu plaer e consolacio. Dada en la ciutat de Calatayut a XXVI dies de octubre del any Mil CCCCLXl. - Rey Joannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per la derrera letra sots data de XXIII del present a vostres reverencies nobleses e magnificencies per nosaltres tramesa aquelles hauran vist com la dita jornada decontinent rebuda vostra letra fom ab la Majestat del Senyor Rey per agraciar nos de aquella per la nostra partida de la qual ab la dita letra nos ere scrit e com la dita Majestat essent en cami per anar a Vilaroja nos havie pregats e encarregats sperassem la sua tornada fins al dia del dissapte seguent ço que per nosaltres era stat delliberat axi fer per los motius e sguards deduhits en nostra letra en axi empero que haviem delliberat hu de nosaltres ço es lo comte de Prades anas alla per agraciarse del dit Senyor Rey en nom de tots si per ventura la venguda del dit Senyor Rey en res se dilatava e per fer lacte toquant al compliment de la embaxada segons vostres predites reverencies nobleses e magnificencies hauran vist en nostre scriure. Ara per la present sapien vostres dites reverencies nobleses e magnificencies com la dita jornada del dissapte lo dit comte ana realment al dit loch de Vilaroja e entes e vist per lo dit comte que la dita reyal Majestat nos disponia aquella jornada per venir fonch li per ell explicat lo carrech que de tots havia ço es que per enseguir vostres delliberacions era per nosaltres acordat partir lo digmenge seguent apres missa hoida. Per lo dit Senyor Rey li fonch respost com stava en veritat que per la gran importancia e gravitat dels afers per los quals lo marques de Villena e altres de Castella eren aqui venguts lo temps no comportava que la Excellencia sua tornas aquella vesprada en Calatayut ço que a sa Altesa era enugos per la paraula que havia a nosaltres dita pero que en aquella vesprada se fahia apuntament dels dits afers e per tant lo dit Senyor Rey pregua e encarregua lo dit comte en nom seu e de nosaltres que sperassem fins al cendema ço es lo digmenge per tot lo dia la qual jornada sens algun fallir fora sa Senyoria en aquesta vila e per dir e significar
aço a nosaltres lo dit Senyor Rey mana aquella hora partir e venir de Vilarroja aci lo notari nostre ab letra de crehença de sa Senyoria. E vist per nosaltres que en aço no havia molta dilacio com no fos sino mig dia attes lo dia del digmenge no podiem bonament partir sino apres missa hoida per tant fonch per nosaltres delliberat sperar la dita jornada. En la vesprada de la qual lo dit Senyor Rey intra ensemps ab la Senyora Reyna pero intraren tant gran hora de nit que stimam foren XI ores de la dita nit abans que lurs Excellencies de taula no foren levades e per tant nos fonch vist cosa impertinent demanar audiencia per aquella hora diferints donchs aço per tal necessitat fins a la jornada de vuy diluns de mati. Nosaltres disponents nos ja per anar a la dita reyal Majestat som stats demanats per aquella per la qual primerament nos es stat explicat com ha tractat e comunicat ab lo marques de Villena e altres per aço venguts sobre e dels afers toquants sa Excellencia e lo lllustrissim Rey de Castella e que per gracia de nostre Senyor Deu romanem en tal apuntament e acordi que succeheix a gran honor e servey de la dita Excellencia sua e benefici tranquillitat e repos de tots los seus dominis e regnes la qual cosa lo dit Senyor Rey dix haver nos volguda significar crehent a vosaltres e a nosaltres e a tots sos vassalls e subdits succehiria en contentacio e alegria. Secundariament lo dit Senyor Rey nos ha dit e explicat com la sua Altesa delliberava trametre en aqueix Principat lo Illustre Primogenit (Primo-mogenit en dos páginas) lo qual dijous primer vinent al tot mes larch partiria sens alguna fallença e per tant lo dit Senyor Rey pregava e encarregava nosaltres aturassem fins en aquella jornada per anar nos ne en companya del dit lllustre Senyor Primogenit ço que era digna cosa e pertinent de la devocio e bona amor de aqueix Principat e succehiria en tranquillilat repos e benefici de aquell com si altrament nosaltres partissem ab tot que per gracia de Deu la voluntat amor e gracia de sa Excellencia envers lo dit Principat e la devocio fidelitat e amor de aquell envers sa Excellencia son bonissimes e quals entre Senyor e bons vassalls esser deuen. Pero no restaria que en lo vulgo no insurtis algun
parlament crehent que per la tal nostra partida on no haguessem lo dit lllustre Primogenit sperat fos alguna ruptura de que se causarien en los animos recels e sinistres opinions que per lo repos del dit Principat deuen esser repellides e squivades. Estenentse sobre aço lo dit Senyor Rey ab paraules de molta benignitat e amor e de assats eficacia apres lo seu parlar fonch per nosaltres respost a la Excellencia sua regraciant lo que per sa gran benignitat nos havie volgut significar dels dits afers de Castella e que fos certa sa Excellencia que a vosaltres e a nosaltres e a tot lo Principat eren a gran contentacio e plaer totes coses que succehissen a honor e servey seu e tranquillitat e repos de sos dominis e regnes e que per attendre a tal pacificacio e bon stament ab tot vehessem la Excellencia sua haver hi bona voluntat encara tots temps suplicariem e suplicarem aquella. Al restant que lo dit Senyor Rey nos ha explicat de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit fonch e es stat per nosaltres respost que li haviem a gracia la dita tramesa suplicants per la presta expedicio de aquella e que si ere possible ferse lo dia del dema que no fos sperat laltre per satisfer al vot e desig dels cathalans e a la necessitat e bon stament de aqueix Principat qui per aço tant suplicat havia. Quant empero de nosaltres restar per la companyia del dit Senyor Primogenit responguem significants a sa Majestat com haviem letra de las reverencies nobleses e magnificencies vostres per la qual eren requests partir de continent e que ab tot nosaltres reputarem a gracia lo dit Senyor Primogenit acompanyar pero per quant erem sots vostra ordinacio nos covenie aquella attendre e per tant nons ere vist prima faç cami que poguessem sperar a la dita jornada. En aço fonch e es stat replicat per lo dit Senyor Rey que totes coses se han entendre sanament e que no es de creure de vosaltres e de vostra bona amor e devocio que axi haguesseu volgut scriure delliberadament hon pensasseu que la partida del dit Senyor Primogenit fos axi presta. Mas que havieu cregut versemblantment que lo queus es stat notificat la lllustrissima Senyora Reyna anar a Teraçona o a Aranda fos faena de molta dilacio attesa la ordinitat dels afers e que axi fos dilatat lo partir del dit lllustre Primogenit per molts dies car si ver semblantment creguesseu la cosa pendre tan presta
expedicio no es dubte haguereu scrit no partissem altrament que en companyia del dit Senyor Primogenit.
E axi fer lo dit Senyor Rey nos pregava e encarregava per tanta decencia que ere en la cosa e lo benefici que importava e a obviar als inconvenients que parturira en contrari. Encarregats nosaltres molt en aço per lo dit Senyor Rey suplicam sa Majestat poguessem fer delliberacio reposada e partints de sa presencia no repentinament havem volgut delliberar abans som intrats en reposat consell en lo qual havem resumit tot ço que per lo dit Senyor Rey es stat proposat a nosaltres.
En apres havem vistes e recensides axi la derrera letra com altres quens haveu trameses e mes les instruccions sots les quals es ordenada la nostra embaixada. E totes aquestes coses ruminades e signantment los motius contenguts en vostra derrera letra ço es que per quant la partida del dit Senyor Primogenit se dilatava vos era vist la aturada nostra no esser açi necessaria e encara per attendre al nostre enug ab lo qual havieu sentit aci stavem licenciaveu nostra embaixada volents que rebuda la letra de aci partissem ço que molt vos regraciam de haver attes al enug nostre. Los dits donchs motius attesos nos ha paregut que pus la Majestat del dit Senyor Rey nos fa certs de la tant presta partida del dit Senyor Primogenit del qual nos haveu per altres scrit quens en anassem en sa companyia que fora inconvenient e error si altrament sens ell nos ne anavem e que sperar e acompanyar sa Senyoria era e es attendre a la honor e benefici del Principat e conformarnos a la intencio e scriure vostre e que aço no rebia dificultat alguna en contrari. Per tant fonch e es stat axi delliberat fer se per nosaltres ab aço empero que attes lo Senyor Rey en son parlar nos havie manifestat si ere sa intencio que la lllustrissima Senyora Reyna anas en companyia del dit Senyor Primogenit que daquen ne sabessem clarament la intencio sua. Per la qual a saber de continent tornam al dit Senyor Rey e demanants a sa Excellencia li plagues dirnos sobre lo dit article sa delliberacio nos ha dit que sobre aquell la Majestat sua ha molt pensat e vist finalment que anant lo dit lllustre Primogenit en tal edat sens la dita lllustrissima mare sua hi poria portar tal entrenyorament (enyorar; añorar) que seria perill de la salut de sa persona ço que es stat temptat per experiencia car hun dia dels passats li ho fonch axi de paraula de que apres tanta alteracio que no feu de son prou de dos dies per lo dit sguard tan necessarios ha dit lo dit Senyor Rey haver delliberat la dita lllustrissima Senyora Reyna anar en companyia del dit Senyor Primogenit. Sobre aço per nosaltres es stat fet replicat ab totes les suplicacions acostumades ço es que fos de sa merce dispondre que lo dit Senyor Primogenit vaja per lo present sens companyia de la dita Serenissima mare sua. Aplicants en aço tots aquells motius e causes que a vosaltres han induhits en axi scriure e que hon nosaltres delliberassem anar en companyia del dit Senyor Primogenit no era ne fora per axo nostra intencio aprovar la companyia de la dita Senyora Reyna si la sua Serenitat si aplicava abans tots temps ab humils supplicacions juxta la vostra ordinacio dissentiriem en aquella. E mes havem dit que era nostra intencio de tot aço ubertament a vosaltres scriure e que si en lo cami o hon se vulla haviem de vosaltres mandat de partir nos de companyia de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit anants ensemps que a nosaltres covindria ferho axi per deute del sagrament e obligacio nostra. E que sobre aço haver nos per scusats plagues a la Majestat sua la qual molt benignament nos ha respost quens en hauria tota vegada en axi per scusats pero que la Excellencia sua confia tant de la amor e devocio de vosaltres e de tots los cathalans que haureu per agredable la venguda de la dita Senyora Reyna de la amor e benignitat de la qual podeu sperar totes gracies e beneficis. Per totes aquestes coses molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors nosaltres som stats en perpleix de nostra delliberacio per la qual finalment totes circunstancies attesas com dit es nos es vist nosaltres sperar la partida del dit Senyor Primogenit de la qual lo dit Senyor Rey nos ha fets certs per la dita jornada e que si dimecres pora esser no sera sperat lo dijous ens es stat vist que altrament partir seria inconvenient e contra la intencio vostra. De restar la dita Senyora Reyna farem nostres suplicacions e instancies. Si totalment volra anar no es a nosaltres prohibirho ne fins aci per vosaltres nos es scrit ubertament que no anem en sa companyia farem nostres dissentiments e aci e en diversos lochs en la via hon la dita Senyora Reyna vaja. Per tot aço vos fem lo present spatxat correu perque nos puxau respondre e avisar de la intencio vostra car en lo interim de dos jorns que han aci a discorrer abans de la partida e en les poques jornades ques faran en lo cami vostra resposta pora esser a nosaltres atesa abans que lo dit Senyor Primogenit ne la dita Senyora Reyna ne nosaltres en companyia lur no serem intrats en Cathalunya. Si plasent vos sera continuem la dita companyia farem ho axi. Si dispondre volreu nos ne partisquam complirem en tot e per tot la ordinacio vostra. En axi pensam degudament a tot haver provehit. Resta en vosaltres lo deliberar e que molt spatxadament hajam vostra dita resposta clarament a nosaltres dients ço que plasent vos sera per nosaltres se faça. La Majestat del Senyor Rey nos ha dit sobre aço vos scriu. Per nosaltres li es stat parlat de la diligencia vostra en lo fet de la intitulacio del Senyor Primogenit de Gerona segons nos haveu scrit la qual vos regracia. Lacte del compliment de la embaixada sera deduit en exequcio a la partida. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guardia sua e ordenau de nosaltres ço queus placia. Scrita en Calatayut a XXVI de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

27 DE JULIO.

27 DE JULIO.

A consecuencia de haberse recibido una extensa carta del Señor Rey, en que se trataba de la convocación de los eclesiásticos, barones y súbditos reales, hecha por el Señor Primogénito para que se le prestara juramento como a tal; nombróse una comisión, compuesta del obispo de Vich, Galceran Oliver, sustituto del conde, y Juan Lull, ciudadano de Barcelona, para que, con los abogados de la casa y demás que creyesen conveniente, se ocupasen de este negocio, a fin de poder dar oportuna contestación a dicha carta.
Sin esta, llegó, además, otra del propio señor Rey, la que, junto con las demás que se recibieron en este día y las que fueron expedidas, se hallan, por su orden, a
continuación.

Als reverend e venerables pares en Crist egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. No ignorats en la concordia feta fermada e jurada entre la Illustrissima Reyna muller nostra molt cara e molt amada en nom e com a procuradriu de nostra Majestat e lo Illustrissimo don Carlos fill primogenit nostre los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e la ciutat de Barchinona esser dos capitols del tenor seguent. Item Senyor com sia molt digna e pertinent cosa a la devocio naturalesa e amor que lo Principat de Cathalunya innatament porta a vostra Majestat de aquell estirpar tot seminari e causes de divisions e diferencies qui seguir se poguessen. Per tant los dits diputats e consell suppliquen a vostra gran Senyoria sia merce sua fer e donar obra ab tot compliment que lo lllustrissimo don Carlos primogenit de vostra Altesa sia jurat per tots los regnes e terres subdits a la vostra reyal corona en Primogenit e a ell puig per nostre Senyor Deu e de alt li son donats sien comunicats tots los drets de primogenitura los quals per los gloriosos reys passats loablement seguint la divina ordinacio son stats comunicats a lurs primogenits fahent lo dit Primogenit governador general per tots los dits regnes e terres segons inconcussament juxta la divinal ordinacio es stat observat axi amplament e complide com fer se puixa. Lo Senyor Rey tots temps es stat de voluntat e es que al IIlustrissimo Princep fill seu sien donats e observats tots los drets e successions que li pertanyen com a fill primogenit de sa Majestat. E per ço es content e li plau que lo dit lllustrissimo Princep sia jurat en Primogenit per tots los regnes e terres subdits a sa Majestat e que sia fet tot lo contengut en lo dit capitol. Item Senyor per donar major eficacia als presents capitols e coses en aquells e cascu de aquells contengudes sia merce vostra atorgar que si alguns duptes questions o contrasts exiran o entrevendran axi principalment com encara incidentment en los presents axi dessus com dejus scris capitols o algu de aquells contengudes quels dits duptes questions o contrasts sien e hajen esser declarats interpretats e determinats tantes vegades com cas occorregue per los dits diputats e consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona segons dessus es dit e no per vos Senyor ne Primogenit vostre o successors vostres e seus e vos dit Senyor e vostre Primogenit e successors vostres e seus per vostra merce e benignitat nous en pugau o dejau entremetre en forma o manera alguna ans se haje exseguir tenir e observar per vos dit Senyor e per lo primogenit vostre e successors vostres e seus e oficials vostres e seus. Abdicant tot poder de fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey que tots los capitols desus e dejus scrits ab les respostes e coses en aquells e aquelles contengudes sien enteses al seny literal. E com novament a noticia nostre sia pervengut que lo lllustrissimo fill e primogenit nostre ab ses letres haja scrit e manat als magnats universitats e altres del dit Principat que lo trenten dia del present mes de juliol compereguen devant ell en la dita ciutat de Barchinona per prestar li lo jurament a ell com n Primogenit degut com se monstre per les letres del tenor seguent - lnfans Carolus serenissimi domini regis Aragonum et Sicilie et primogenitus et Dei gratia Princeps Viane
dux Nemosiensis et Gandie regnorumque et terrarum ejusdem domini regis gubernator generalis et locumtenens in Principatu Cathalonie et comittatibus Rossilionis et Ceritanie. Inclito infanti Enrico de Aragonia comitti Empuriarum consanguineo nostro carissimo salutem et dilectionem. Cum summopere desideremus que divini muneris gratia nobis alto concessa sunt benivolenciamque jamdudum inter nos et dilectum Principatum multis laboribus contractam multo majori amoris amenitate confoveri ac ad finem et effectum execucionis concordatorum inter dictum serenissimum dominum regem genitorem nostrum colendissimum et Principatum Cathalonie prelibatum disposuerimus ut nobis tamquam Primogenito per vos et alios de dicto Principatu et comittatibus debita juramenta prestentur ad que prestanda diem tricessimam mensis julii proxime futuri in hac civitate Barchinone prefigimus. Ideo vos rogamus quod per vos seu oratorem vestrum plena potestate sufultum dicta die coram nobis in dicte civitate compareatis facturus nobis tamquam primogenito juramenta predicta. Nos enim ab hoc parati sumus facere ea que facere debeamus. Et super hoc aliis de Cathalonia nostras consimiles litteras destinamus. Dattum Barchinone die vicesimo septimo mensis julii anno a nativitate domini millessimo CCCCLXI. - Karolus.
- La qual cosa de direccio es vista esser contra la letra e forma serie e tenor del dit capitol segons lo qual si be es attes a nos pertany fer la convocacio per prestar lo dit jurament al dit Primogenit e aquell se deu prestar segons forma del dit capitol.
E en lo passat occorrent semblant cas no es stat ocustumat primogenit fer semblants letres e manaments per que es mes de maravellar insolitament e contra lo dit capitol preinsert de la dita concordia en prejudici e derogacio de nostra superioritat e preheminencia reyal e libertats del dit Principat tals letres esser
emanades. Intimam e notificam vos ho perque en la observacio de la dita concordia e del dit capitol quant se sguarda a vosaltres per qui son stats fermats e jurats façats deguda instancia fahents vos certs que nos per observacio de la dita concordia la qual havem molt a cor no fallirem ne enteneu fallir en res que fer
dejam e siam tenguts axi circa lo dit jurament com altres coses en los capitols de la dita concordia contengudes. Dada en la ciutat de Calatayut a vint hi tres dies de juliol del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los deputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquest propassats dies vos havem scrit de la partida del Rey de Castella del
regne nostre de Navarra pero que no erem certs de la via que feta havia segons que vist haureu per les letres nostres. Ara vos certificam com nos havem hagut avisos certs quel dit Rey de Castella havia fet la via de la vila de Madrit e se trobave en aquella e puig de aço se ha plena certitud vos pregam e encarregam tant com podem que doneu orde a la presta expedicio de la solempne ambaixada que per part de aqueix Principat juxta los capitols de la concordia deu esser tremesa al dit Rey de Castella confiant en nostre Senyor Deus que de la tramesa de la dita ambaixada se seguiran tants e tals beneficis que redundaran en gloria sua honor nostre e gran renom e fama del dit Principat. Dada en la ciutat de Calatayut a XXIII dies de juliol del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable mossen Guabriel Girau consol segon en orde de nosaltres cert per son entreveniment e per nostra informacio explicara a vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies certes coses. Placiaus mossenyors darli fe e crehença en totes coses com de nosaltres per son miga proferides a vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a XV de juliol del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Diumenge propassat quis comtave XVIIII del present mes rebem una vostra letra e aquella lesta lo diluns apres seguint convocam hun consell apellat de sexantena e per sguart com la major partida qui en lo dit consell entrevenen son gent qui en los dies faynes specialment en los dies presents bonament nos poden haver haguem a porrogar lo dit consell al dimecres jorn de Sancta Maria Magdalena lo qual consell de sexantena ajustat fem legir vostra letra demanant al dit consell fessen deguda provisio en lo contengut en aquella. E de fet tot le dit consell de sexantena exceptats En Johan Borrat Berthomeu de Vallebrera e Ramon Steve foren tots concords de fermar e fer lo
contengut en vostra letra e de fet tots exceptats los dessus nomenats fermaren e juraren segons la cedula per vosaltres tramesa les quals fermes lo nostre nothari
occupat en altres negocis fins avuy no ha pogudes redigir en sa forma. Empero Deus volent per nostre sindich lo qual molt prest sera aqui vos trametrem les dites cartes ab *tot son compliment (no se lee bien) avisant vos lo portador de la present fonch dijous a vespre aci e es stat fins divenres a X hores de mati. E sie sempre
molt reverend magnifichs e honorables senyors lo bon Jhesus custodia de vostres notables persones. De Cervera a XXIIII de juliol any Mil CCCCLXI. - Molt reverend magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio apparellats los pahers de la vostra de Cervera.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Huy hora de mig jorn he rebuda vostra letra ab una interclusa a mossen Dega de aquesta ciutat e vista aquella de continent exigit jurament de aquell segons la forma en aquella a mi donada e ab la cautela servada juxta la serie de aquella respos que ab tot ell se reputas indigne al regiment de tant gran ofici pero per lo servey de Deu e per lo util e endreç del stament del Principat la hon la sort loy portas ho acceptarie de bona voluntat e axi declarada sa voluntat de continent li notifiqui la eleccio de ell feta e donant li la letra e ell dirigida la qual lesta regraciant la dita eleccio a nostre Senyor e a vostres magnificencies la molta voluntat que havets en ves ell demostrada accepta la dita eleccio es ofert per al primer dia dagost esser en aqueixa ciutat. De Leyda divendres a XXIIII de juliol any Mil CCCCLXI. - Fem avantatge al correu de mig flori. Placiaus darloli. - Quis comana en vostra gracia Lois Cirera loctinent en la ciutat e vegueria de Leyda.

25 DE JUNIO.

25 DE JUNIO.

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejo, presentáronse los embajadores, y recordando el cumplimiento de los capítulos firmados, pidieron se nombrase la embajada que se había de enviar al Rey de Castilla, según se había ofrecido; a lo que contestaron los señores Diputados, que estaban prontos a cumplir lo que se pedía, y cuanto tuviesen obligación de hacer en virtud de dicha concordia.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e gracia stime jatsia proceesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer es complit ab tota integritat per los presents e per aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de inproperis e annuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives paraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ni sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres reverencies volran no se altre cose en nengun temps me puixa esser imputada sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses que a negu no es licencia necligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en ma sglesia que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre sera tal delliberacio ans semblara en la prima fas no satisfer al que poguera en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part he declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio. Per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complesencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat puys al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepte e a qui jo stare per servir e consellar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet primer de tots lo ques pertanya sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que sino ara en la fi conexereu qual en les opinions es la millor. E placiaus advertir la cumuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents la poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar sab Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat que comensa si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu en vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer que no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res appassionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sebut aplicar. Prech vos senyors no menyspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haure dit lo que negu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinat an concordia festinan ab gran reverencia e honor tal respecte si haver la poreu que nunqua tant gloriosa cosa vos vindra al devant. Deu e los sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en parlar ara no men se lexar. Suplich me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar. E manan me sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny.
Mossen Johan Sorts e En Sant Climent a major compliment vos diran totes coses. Sials donada fe e crehensa.
A complacencia e honor vostres prest P. archebisbe de Terragona.

Als molt reverend magnifichs honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residens en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Avisam vostres reverencies com per bons respectes havem de present revocat Sancho Vallobar canonge e cabiscol de aquesta sglesia olim sindich nostre non entrevenga per aquella en los perlaments e consells que de present se celebren en vostre consistori sobre lo benavenir e repos de la republica del Principat de Cathalunya e havem constituit nostre sindich per entrevenir en aquells lo reverend mestre Johan Ferrando prior major nostre. Notificam per ço ab la present a vostres reverencies la dita revocacio suplicant aquelles hagen per recomenada aquesta sglesia. Pregants e suplicants la Majestat divina porte a efecte la bona concordia entre lo Senyor Rey e lo dit Principat. De Tortosa a XVI de juny any Mil CCCCLXI. - A honor e servey de vostres grans reverencies prests lo capitol de la Seu de Tortosa.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell elet per comissio de la cort de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de XXX dies del prop passat mes de maig havem rebut per los nostres magnifichs embaixadors la qual vista e be entesa e encara oyda la relacio que aquells nos han feta de les coses que han comunicades ab les reverencies vostres vos responem queus regraciam les bones ofertes vostres en la dita vostra letra contengudes e de la part nostra oferim per semblant fer per aqueix insigne Principat lo que sia honor e benavenir de aquell. E considerat que nosaltres som a ple informats de tots los fets aqui occorrents en los quals per esser molt arduus e de gran inportancia es necesari madurament e digesta delliberar e aconselladament proceyr. Per tal vos significam que apres havem hauda noticia dels dits fets continuament entenem en aquells e speram en nostre Senyor Deus que farem tals apuntaments e conclusions que redundaran en lahor e gloria de nostre Senyor Deus honor e servici de la sacra Majestat del molt alt Senyor Rey e del Senyor Princep e primogenit e encara benefici e asssossech e repos de totes les terres sotsmeses a la real corona Darago. E tingaus molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat en la sua gracia recomanats. Scrita en Valencia a vint dies de juny del any Mil CCCCLXI. - A tota honor vostra be apparellats los justicia jurats e consell de la ciutat de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e savis senyors los diputats e consell de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per vostra letra mostrau voluntat de la presencia mia en aqueix consell e ciutat lo que jo a molta honor e
gracia stime jatsie procehesca de sola bondat e virtut vostres no ignorant lo que per mi se poria consellar ne fer e complit ab tota integritat per los presents e ab aquesta seguretat e acomes apartar mi mateix scusant me de improperis e anuigs per vostres magnificencies no ignorats ni provehits segons en lo meu juy se poguere e deguere e ja algunes voltes en suspensives peraules cuydave haver dit en temps delliberat compendria mi mateix a no hoir ne sentir coses de tanta molestia majorment que si mirar vostres magnificencies volran no se altre cose en nengun temps me puixe esser imputade sino gran consideracio de la reverencia e honor de nostre Rey e Senyor molta advertencia del bon stat de la cosa publica de la terra. E si per les coses qui a nengu no es licencia eligir ne obmetre jo so stat indegudament contractat nous deveu admirar me sia consellat apartar me en mes terres que al parer meu res no podia fer ab menys injuria de nengu. E no se si tot altre fera tal delliberacio ans semblara en la primera fas no satisfer al que poguere en respecte de algu qui voluntariament apres de mi en aquests fets mes del degut. Si donchs per la professio mia en aquesta part e declinat cuydaria me degues esser aprovada no renunciant james a la honor ne servey de la cosa publica. Puys empero a vosaltres senyors molt reverends nobles e magnifichs es vist no fer bona eleccio per que en temps algu nos mostras fer jo sino tot lo dever incitat per lo Senyor Primogenit e per servey de la sua Altesa amor e complescencia de vostres magnificencies jo me transferre en alguna part convicina en aqueixa ciutat pus sapia al dit Illustrissimo Senyor e vostres reverencies aquest pensament esser accepta e aqui jo stare per si servir e consultar si axi es que tal suficiencia en mi se pugue trobar. Moltes vegades me recort en causes ardues haver fet lo ques pertanyia sens conexer que en la mia honor sia stat compensat ja per aço noy fallire james no desconfiant de Deu ne de la virtut vostra que si no ara en la fi conexereu qual en les oppinions es la millor. E placiaus advertir la comuna utilitat prevalesca que altrament tanta sera la perdua que james los vivents le poran compensar. Quantes e quantes coses tinch en fantasia de parlar. Sap Deu no per interes particular mas a honor e gloria de aquest insigne Principat qui comença si advertit noy sera de tal malaltia enfebrar que sera molt dificil de curar. Nom puch star pregar vos e suplicar e vigileu vostres pensaments a preservar tal dan e mogueus aquell universal nom dels cathalans qui nunque en la fi ha sufert res fer qui no sia stat de molta comendacio digne. Ja a Deu no placia res apesionat en lo meu enteniment sia concebut mas sola amor e voluntat extrema en conservar lo que tanta noble gent sepulta a la honor de aquesta terra han sabuda aplicar. Prech vos senyors no meynspreheu mon parlar que temps vendra si mirat noy es jo haver dit lo que nengu no haura cuydat subseguir se pogues. Consolat stich per ques diu la regia Majestat declinar en concordia festinan ab gran reverencia e honor tal resposta si haver la poreu que nunqua ten gloriosa cosa vos vendra al devan. Deu e los Sants ne sian loats e sis vol muyre jo pus en tal concordia haje merescut participar. Breu solia esser en perlar ara no men se laxar. Suplich vos me hajau scusat que ingestissima ardor de coratge me fa cridar e manentme sempre vostres reverencies nobleses e magnificencies lo queus sia plasent. Feta en Terragona a XXII de juny. - Mossenyors molt reverends nobles e magnifichs a totes altres coses dereu plena fe e crehensa a mossen Johan Sorts e G. Sent Climent portadors de les presents. A tota vostra ordinacio apparellat lo comte de Prades.

Al molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una vostra letra de vint del present havem rebuda per vostre correu ensemps ab altra del Senyor Primogenit la qual entesa vos regraciam molt lo avis de les coses en aquella contengudes axi del jurament del Senyor Primogenit com de les altres coses. Nosaltres en lo quens scriviu ferem tots temps lo degut e lo que be havem acustumat tocant lo benavenir e repos del Principat e aquesta ciutat acceptant vostres bones ofertes e regraciant vos aquelles confiants que per obra tota vegada que lo cas e necessitat occorrera haureu a memoria aquesta ciutat e per be recomenada. E sia molt reverend magnifichs senyors la Sancta Trinitat en proteccio e guarda dels tots. De Leyda a XXII de juny any Mil CCCCLXI. - Certificam vostres reverencies com lo dit correu es arribat huy diluns entre dotze e una apres mig jorn. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes la primera continent avis solicitant nos fossem prevists en la custodia de aquesta vila e la liberacio feta en cas de ruptura del exercici e jurisdiccio que Primogenit deu e pot exercir en lo dit Principat la qual letra en continent metem en exequcio totes les coses en aquella contengudes. E apres a XXII del present mes rebem una altre vostra letra la data de la qual fonch en Barchinona a XXI de juny any present e dejus scrits en e ab la qual nos significau com la Senyora Reyna ha fermada la capitulacio sens mudar tolre ni anadir un mot ni una tilla de que senyors molt reverend e honorables havem referit gracies a nostre Senyor Deu Jhesuchrist de tanta consolacio tranquilitat e repos del dit Principat regraciant a vostres reverencies la dita significacio e a nosaltres consolacio la qual es tanta en nostres coratges que ab ploma scriure no poriem. Suplicant vos lo que podem e sabem vos sia plasent fer donar a nostre sindich un trelat de tots los capitols per vostres virtuts obtenguts a fi que per aquells siam certs dels benificis e repos de la terra e aquells comunicar puixan a nostre consell quels sia renunciacio e consolacio dels treballs qui axi de nits com de dia en consellar nos han sostenguts en les hores que appellats eren per les coses per vosaltres a nosaltres scrites e demanades. E sia lo Altissime proteccio e custodia de vosaltres. De Cervera a XXIII de juny del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend honorables e molt savis senyors los pahers de la vila de Cervera a vostra honor apparellats.