Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
miércoles, 8 de enero de 2020
De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.
Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.
martes, 2 de junio de 2020
CXVIII. Reg.n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.
Nos Philippus etc. fuit nobis nuper pro parte majoralium confratrie textorum lane et lini civitatis Balagarii in nostro principatu Cathalonie exhibita et presentata supplicatio quedam una cum scriptura capitulorum per eos et confratres ejusdem confratrie factorum bonum regimen augmentum conservationem et administrationem concernentia que omnia decretari jussimus prout in eorum calce continetur quorum tenor sequitur et est talis.
- Senyor los mayorales de la cofradia de los texedores del lino y lana de la ciudad de Balaguer dizen que para el buen govierno augmento y conservacion della han hecho los capitulos y ordinaciones que presentan supplicando a vuestra magestad que para observancia dellas mande despacharles su real privilegio confirmandoselas y en quanto menester sea concediendoselas de nuevo y poniendo en ellas su real auctoridad y decreto que lo recibiran en singular bien y merced.
- Noverint universi quod anno a nativitate Domini millessimo sexcentesimo decimo septimo die vero lune nona mensis januarii intitulata presente et ad infrascripta vocato rogato et requisito me Vincentio Arias regia auctoritate notario publico cive Balagarii infrascripto scriba ordinario infrascripte confratrie textorum lini et lane dicte civitatis presentibusque Gaspare Padellas et Petro Mosat civibus Balagarii pro testibus etiam ad infrascripta vocatis specialiter et asumptis in intrata domus patiarie prelibate civitatis constituti personaliter honorabiles Antonius Soler et Joannes Garos textorum lini majorales Joannes Rossell barreterius (barret, barreter. Beret. Gorra, sombrero, sombrerero, sombrerer) Guillermus Soler Damianus Ros Bertrandus Fullerach Raimundus Vilamur Bertrandus Balasch et Martinus Casanoves textores lini nominibus propriis ac nomine aliorum magistrorum dictorum officiorum ac confratrum dicte confratrie coram magnificis Joanne Portella bajulo civitatis et termini Balagarii pro sacra catholica et regia majestate Francisco Batalla et Bartholomeo Salvany patiariis in ordine primus tertius et quartus ejusdem civitatis Balagarii Joanne Folquer notario sindico ordinario prelibate civitatis in intrata domus patiarie ibidem ad effectum infrascriptum congregatorum una cum probis hominibus predictis majorales et alii confratres desuper nominati exposuerunt seu dixerunt sequentia verba in effectu.
- Magnifichs senyors balle (se encuentra más a menudo batle) pahers: ja saben com a honor y gloria de nostre senyor Deu Jesuchrist y de la humil y sempre verge Maria mare sua y de la gloriosa y benaventurada sancta Anna mare de aquella per la utilitat y be publich dels poblats en la present ciutat y encara circumvehins haja tant temps que eccedeix la memoria dels homens que per los mestres texidors de lli y de llana de la dita ciutat ab consentiment auctoritat approbacio y decret dels serenissims reys y senyors de la dita ciutat y axi tambe dels reverendissims bisbes de Urgell y de sos officials y ministres en la iglesia de sent Salvador y vuy en la de santa Maria de la matexa ciutat fonch y es estada fundada una germandat y confraria sots invocacio y nom de la dita gloriosa y benaventurada sancta Anna en la capella de la dita sancta: y com per incuria y negligencia dels mestres majorals anteposats y altres confrares la dita institucio y les ordinacions y bons statuts en be de dita confraria fets se sian perduts per lo que y altres causes y rahons ha vingut dita confraria a molt gran ruyna y casi del tot cayguda y destruyda y del tot sespera dins breu spay de temps ha de venir a total destruycio si per aquells a qui incumbeix y se especte no si proveia degudament de remey congruent: per tant nosaltres los majorals y confrares de dita confraria qui al present som Antoni Soler y Juan Garos majorals texidors de lli Juan Rossell barreter Guillem Soler Damia Ros Beltran Fullerach Ramon Vilamur Bertran Balasch y Marti Casanoves tambe texidors de Ili moguts y instigats per lo divino Spirit desitjant summament lo reparo de la dita confraria y restituirla en son pristino estat convocats y congregats en la entrada de la paheria y casa de la dita ciutat de Balaguer ab auctoritat y voler dels officials ecclesiastichs y de vostres merces senyors balle y pahers de la matexa ciutat per al dit effecte ab intervencio y consentiment de vostres merces sobrenominats balle y pahers que vuy son y se troben per lo be y utilitat de dita confraria avem ordenat y fet les delliberacions capitols statuts y ordinacions seguents les quals tenim asi y a voses merces presentam y al notari y scriba de dita confraria present donam pera que de paraula a paraula a voses merces lige y aquelles oydes y corregides sien voses merces servits prestar llur consentiment a fi y effecte de representarles a la magestat del rey nostre senyor y a quant al spiritual al reverendissim bisbe de Urgell o son vicari official y obtenir de sa magestat y de dit senyor bisbe en lo spiritual approbacio confirmacio ratificacio auctorizacio y decretacio y en quant sia menester nova concessio de la instruccio y fundacio de dita confraria y de les ordinacions delliberacions y capitols davall scrits y fahedors per lo bon redres augment y conservacio de dita confraria: - que quidem ordinationes sive capitula materno sermone sunt hujusmodi tenoris.
- Primerament delliberaren statuiren y ordenaren que a la dita germandat y confraria sien agregats acullits y associats barreters sombrerers abaxadors y perayres de forma y manera que aquells tots axi com dits texidors de Ili y de llana axi mestres com jovens y aprenents de aquells estiguen compresos en la dita confraria y gaudesquen de les gracies y prerrogatives de aquella y a la observança de les ordinacions regles estatuts y capitols privilegis y concessions de aquella sien tinguts y obnoxis de la mateixa manera y modo que dits mestres texidors de lli y de llana per los quals de nou es estada eregida y fundada. Item que ningu puga tenir botiga ni obrador parat ni altrament dels dits officis o de algu de aquells per son compte ni treballar en la dita ciutat ni son terme que primer no sia examinat y passat mestre per los majorals y examinadors y qui lo contrari fara incorrega en pena de seixanta sous ço es deu per al acusador deu per al official (qui o que) fara la execucio y los restants per augment de dita confraria: entes empero que lo jove o altre se voldra examinar pague per lo dit examen a la dita confraria cinch lliures barceloneses y un dinar lo qual no excedesca a mes de quatre lliures: si empero lo dit jove examinat sera fill de mestre dels dits officis per lo dit examen pague tan solament a dita confraria dos lliures barceloneses y lo dinar fins en cuatre lliures com esta dit. Item que ningu puga esser en los dits officis ni sigue de aquells examinat y passat mestre sens presencia y intervencio del balle y un dels pahers de dita ciutat los quals hi hajen de esser cridats y ab voluntat y consentiment de la major part dels mestres y confrares de dita confraria y juntament ab los majorals examinadors elegits: y si dits balle o paher cridats no volien o no podien assistir al dit examen que en tal cas baste la intervencio y presencia de la major part dels majorals examinadors y confrares de dita confraria y lo qui sera examinat sens la forma referida sie hagut per no examinat y lo examen com si no fos fet. Item que pera dit effecte y altrament per al regiment y govern de las cosas de dita confraria quiscun any en lo dia de la vigilia de la festivitat de la gloriosa sancta Ana pusquen fer eleccio y anomenar dos majorals la major y mes sana part dels mestres y confrares que per dit effecte seran congregats los quals majorals elegits lo sendema ço es lo dia de la festivitat de dita sancta Ana puguen aixi (creo que es la primera vez que sale aixi en esta colección, la mayoría de veces se lee axi) com esta dit congregats los mestres y confrares de dita confraria approbar y ratificar despres dinar la eleccio y nominacio lo dia ans feta dels majorals y aixi tambe fer nominacio de dos veedors un banderado y dos examinadors. Item que los majorals seran elegits y anomenats veedors banderado examinadors ni altre carrech de dita confraria per la major part dels mestres y confrares de aquella sien tinguts y obligats a aceptar lo carrech y offici al qual seran elegits: y si no voldran acceptar y renunciaran paguen de pena sexanta sous los deu al official fara exaccio y los restants pera dita confraria y al augment de aquella aplicadors. Item que si ningun pinte de ningun mestre texidor de Ili o de llana o altrament en qualsevol botiga y obrador ubert en dita ciutat y terme sera trobat fals de pues es asaber menys de les que solen esser en poder de ningun mestre de dit offici o altrament com esta dit que per la primera pua lo mestre o amo on sera trobat pague dos diners per la segona quatre diners per la tercera sis diners y de aqui avant fins en vint sous aplicadors la tercera part al acusador la altra tercera part al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item que la medida sia de la amplaria y sisa de la de Barcelona que es de tres pams y mig ab la qual los majorals de dit offici puguen anar cada semana en lo dia de dissapte o altre per les botigues y obradors de dit offici en dita ciutat y terme a effecte de visurar ab ella los pintes y regonexer si son falsos com esta dit. Item pera que millor dita confraria puga suportar los carrechs y obligacions y pera augment de aquella que quiscun jove sera dels dits officis de nou arribat en la present ciutat y terme sia obligat de donar y pagar a la dita confraria y per ella als majorals de entrada una vegada tant solament dos sous y cada dissapte de aqui avant dos diners sien cobrats y pagats a dita confraria: los majorals de aquella sien obligats y tinguts quiscun dissapte anar a cobrarlos dels jovens dels dits officis per les cases y obradors dels mestres y que dits majorals no puguen differir lo cobrar dits dos diners de dits jovens que estan obligats a pagar de un dissapte en altre y si lo contrari faran dits majorals hajan de pagar de sos bens propis. Item que ningun mestre texidor o altre dels sobredits foraster no gose trevallar ni pendre ninguna faena en dita ciutat y terme que no sia primer examinat per los examinadors y mestre del dit offici o no tingues licencia de dita confraria y si lo contrari fara pague per quiscuna vegada sexanta sous ço es deu al acusador deu al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item per ço que la dita ciutat de Balaguer ha donada y concedida la medida de la cana a la dita confraria que qualsevol persona que comprara mercantivolment dins dita ciutat o fora della en son terme drap de Ilana a pessas a saber es de tinguda de dotse canes quiscuna pague y sien tinguts a donar a la dita confraria y per ella a sos majorals ço es lo comprador un sou y lo venedor altre sou per quiscuna peça de la tinguda de dites dotse canes. Item que qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officis y de algu de aquells puga y li sia licit y permes sens incorriment de la pena dalt en laltre capitol ordenada ni altres per tot lo temps que estara y permanexera en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert y jovens del offici y fer treballar de aquell y sia tinguda y tractada com si son marit fos viu y de la manera ell fora tractat per los confrares de dita confraria acudin dita viuda en contribuyr y pagar en dit temps tot lo que los demes confrares seran obligats y los joves tindra del offici tambe en lo que han de pagar de entrada y los dos diners cada dissapte conforme esta ja ordenat ab altre capitol. Item que qualsevol mestre dels sobredits que pendra aprenent nol puga tenir sino per temps de quatre anys y lo dit aprenent cumplits los quatre anys haja de pagar a la dita confraria eo per ella a sos majorals cinch sous. Item que qualsevol majoral de dita confraria que sera trobat y convençut haver mal administrat son offici defraudant algunes coses a la dita confraria que puguen y los sia licit als confrares de aquella eo lo capitol o major part de aquell privar al tal majoral pera temps de concorrer a ningun carrech ni offici de aquella y ferli restituyr y pagar encontinent allo que degudament constara haber defraudat y que lo balle de dita ciutat request quen sia per la dita confraria o majorals haje de fer de ço que aura constat a la dita confraria lo tal majoral haver fraudat prompta y rigida execucio en llurs bens si cas era que interpellat de be a be nou volia pagar. Item per conservacio dels emoluments de la dita confraria que si solian perdrer per diferir los majorals donar comptes del que hauran administrat en son temps y passar de un any en altre per ço ordenam que los majorals de Ia dita confraria quiscun any lo diumenge primer despues de la festivitat de la nativitat de nostra Senyora sien tinguts y obligats en donar bons ferms y lleals comptes als qui per dita confraria pera axo seran deputats y altrament sens difiriro en altre dia sino que per algun just empediment a la dita confraria no paragues lo contrari. Item que sia licit y permes als mestres y confrares de la dita confraria congregarse y ajuntarse sempre sera menester en un lloch tantes vegades quantes apparra esser convenient per les coses de la dita confraria y alli poder ordenar delliberar estatuyr y fer qualsevols ordinacions regles estatuts y capitols convenients y tocants a la conservacio y augment de la dita confraria y per lo be de aquella y per observansa de aquells poder imposar pena y molestar als contrafahents per quiscuna vegada fins en sexanta sous barcelonesos o mes segons la cosa requirira a conexensa dels confrares y capitol de dita confraria ab consentiment del balle de dita ciutat o de algun paer de aquella no essent dites ordinacions statuts regles y capitols contraris a constitucions usatges ni altres leys de Catalunya: de la qual pena lo ters sia del official fara la execucio y lo restant de dita confraria. Item per quant moltes vegades sesdeve algun mestre del offici sostraure y sobornar algun jove del mateix offici estant en casa del altre mestre y portarlosen contra voluntat de son amo a son obrador y botiga y se haja seguit y se segueixen entre los mestres y confrares molts odis rancors y inquietut gastant la germandat y confraternitat antigua: perço pera remediar semblant dany ordenen que ningun mestre puga sostraure ni sobornar ningun jove de altre mestre pera portarlosen a sa casa en pena de vint sous per quiscuna vegada aplicadors lo ters al acusador y lo altre ters al official fara la execucio y lo restant a la confraria: y lo tal jove que se exira de la casa de un mestre per soborns de altre mestre y no donara justes causes y rahons a coneixensa dels confrares y capitol de la dita confraria no puga traballar en ninguna botiga de la dita ciutat de quinze dias y ningun mestre del dit offici li puga en sa casa donar durant dit temps fahena del offici ni en altra part dins dita ciutat y terme sots la mateixa pena. Si empero donava causes que apareguessen justes al dit capitol y confrares puga liberament mudarse de un obrador en altres y qualsevol mestre lo puga pendrer y donar fahena en continent sens vagar un dia y sens incorriment per al tal mestre quel pendra o donara fahena del offici de ninguna pena. Item que si per ventura algun mestre o mestres dels dits officis estava en extrema necessitat malalt o altrament que los majorals de la dita confraria en nom y de diners de aquella lo puguen subvenir (subvenir, subvenció, subvencionar, subvención) y valer en fins en vint sous o mes a coneixensa dels mestres de dita confraria o major part de aquells ab que sempre que tingan ho ajen de restituyr y tornar a la dita confraria lo qual aja a prometrer ans de donarli dita cantitat y almoyna. Item que si ningun mestre dels dits officis que sia pobre y no tinga fahena y voldra treballar lo mestre quen tindra lin haja de donar peraque treballe y se puga remediar. Item ordenen que a honor y gloria del santissim Sagrament y de la benaventurada sancta Anna en la iglesia de Sancta Maria y en la capella de dita sancta a gastos de dita confraria haja de cremar una llantia la octava del santissim Sacrament y de tots los diumenjes y dies de festa la qual (qnal) vinga a carrech dels majorals de dita confraria. Item que quiscun any en lo dia y festa de tots los Sants en la dita capella se haja a dir y celebrar un aniversari ab nocturno de mortuis per be y repos de les animes dels mestres y confrares difunts y vinga a carrech dels majorals lo ferlo celebrar y aixi mateix demanar y cridar los mestres y confrares de dita confraria los quals manats que sien hajen de acudir a la celebracio del dit aniversari en pena de una lliura de cera per dita confraria si ja no tenien algun just impediment. Item que si algun mestre dels dits officis y confrare de la dita confraria estant malalt se li portara y lliurara lo santissim Sacrament tots los demes mestres dels dits officis y confrares manats que sien per los majorals hajen de assistir pera acompanyar lo santissim Sacrament y si no ho faran paguen quiscuna vegada a dita confraria una lliura de cera si ja no tenian algun legitim impediment. Item que si ningun mestre del dit offici y confrare volentho nostre Senyor sera mort los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats a acompanyarlo a la sepultura y si no ho faran per quiscuna vegada pague quiscu a dita confraria una liura de cera si ja no provaba estaba justament impedit. Item que si a algun mestre dels dits officis confrare de dita confraria malalt li sera liurat lo sacrament de la Extrema unccio los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats de vellarlo y aconsolarlo fins a tant Deu vulla portarlosen al seu sant regne sots la mateixa pena de una lliura de cera per quiscuna vegada hi sera per ningun contrafet si ja no estaba degudament impedit. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrare de dita confraria manat que sia per los majorals o altre dells y no estant impedit tinga obligacio de assistir als enterros dels cossos y albats se enterraran tan de dits mestres y confrares com de altres se moriran en dita ciutat en pena de una lliura de cera exigidora del qui lo contrari fara aplicadora a dita confraria. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrares de dita confraria no res meyns (a veces se encuentra meyns, ayns, la mayoría de veces es menys, anys) manat que sia per los majorals y no estara impedit tinga obligacio en pena de una lliura de cera pera dita confraria de assistir als capitols y ajuntaments dels demes confrares alla ahont seran ajuntats tenintne facultat com esperen obtenir ab la confirmacio y en quant sie menester nova fundacio de dita confraria y capitols desobre nomenats de la magestat del rey nostre senyor vuy felisment regnant. - En dites ordinacions y capitols dits batlle (primera vez que sale batlle, con tll, en este texto sale balle y en anteriores batle) y pahers consenten y presten son consentiment y suppliquen dit senyor rey sia de sa clemencia vulla consentir y otorgar dit privilegi als texidors de lli y de llana barreters y altres sobrenomenats avuy son y per temps seran.
- Que quidem capitula per me pre et infrascriptum notarium de verbo ad verbum lecta in dicta intrata domus patiarie et per dictos bajulum et patiarios syndicum et alios probos homines correcta illico predicti ac desuper nominati textores line et lane promissis omnibus verbo petierunt et requisiverunt de predictis instrumentum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in dicta domo patiarie prelibate civitatis Balagarii die mense et anno predictis me dicto notario presente presentibus testibus supradictis ad suprascripta vocatis specialiter et assumptis prout superius continetur.
- Plau a vostra magestat ab que la tercera part de les penes que en virtud dels sobredits capitols y qualsevol dells se executara sia per el jutge que fara la execucio.
- Quibus supplicatione et capitulis exibitis et presentatis et per nos supra expeditis et decretalis fuit nobis pro parte dictorum majoralium et confratrum humiliter supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero habita prius informacione ab illustri duce de Alburquerque locumtenente et capitaneo generali nostro et regia audientia in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie per quam nobis legitime constitit prefata capitula ut supra decretata utilia fore et esse ad gubernium augmentum conservationem et bonam administrationem jamdicte confratrie et preter privatam utilitatem ejusdem confratrie publicam etiam respicere votis eorum benigne duximus annuendum. Tenore igitur presentis de nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto preinserta capitula et unumquodque eorum juxta decretationis et responsionis nostre in fine eorum apposite tenorem majoralibus et confratribus confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum: volentes et decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debent majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini dicte civitatis Balagarii stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat dubietatis objectum defectus incommodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde duciquo Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi ac legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustrisimis vero venerabilibus nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellarium et doctoribus nostre regie audientie gerentibus quo vices nostri generalis gubernatoris magistro racionali bajulo generali regenti regiam thesaurariam advocatis et procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis quoque virgariis et portariis ceteiisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus ejusdem principatus et comitatuum constitutis et constituendis eorumque locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis quovis modo presentibus et futuris dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis secus agentis irremisibiliter exigendorum et nostris regiis inferendorum erariis quatenus preinserta capitula et unumquodque ipsorum ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta juxta formam et tenorem decretationis et responsionis nostro in fine ipsorum apposite dictis majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii ad unguem et inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque juxta ipsorum seriem et tenorem pleniores contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo pendenti munitam. Data in oppido nostro Madriti die decimo quinto mensis julii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo decimo octavo regonorumque nostrum vigesimo primo. - Yo el rey. - Vidit Roig vicecancelarius. - Vidit Comes thesaurarius generalis. - Vidit Perez Manrrique (con rr) regens. - Vidit Villar regens. - Vidit D. Salvador Fontanet regens. - Vidit Sentis regens. - Vidit D. Franciscus de Castellvi regens. - Vidit Orlandi conservator generalis. - Dominus rex mandavit mihi don Francisco Gassol visa per Roig vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Fontanet Manrique (con una r) Sentis Villar et Castellvi regentes cancellariam et Orlandi conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y en quanto menester sea de nuevo concede a la cofradia de los texedores de la ciudad de Balaguer los capitulos aqui insertos tocantes a su buen gobierno y administracion.
FIN DEL TOMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN.
Los tomos 9-10 no los pongo de momento porque está el pdf mal escaneado, hay muchas lagunas, faltan hojas, etc...
Libro disponible en Amazon
sábado, 12 de septiembre de 2020
12 DE FEBRERO.
12 DE FEBRERO.
Se resolvió que Francisco Pallarés y Pedro
Clariana fuesen enviados como mensajeros a Sicilia y Cerdeña; y se
acordó mandar publicar el bando que aquí se copia.
Ara
hojats queus fa assaber lo honorable En
Miquel de Vilagaya donzell sotsveguer e regent la vegueria
de Barchinona per lo molt alt e molt excellent
lo Senyor Rey a requesta dels molt reverend e
honorables diputats que tots aquells quis son acordats e han
pres sou del General sien tenguts daci a
dos hores apres mig jorn esser exits fora la
ciutat e seguir lo capita general encara que los dits
acordats no hajen llurs capitans particulars ans no
sperats los dits capitans hajen anar a seguir lo
dit capita general sots pena de cors e de haver. E
guart si et cetera.
Después de esto, se mandó
despachar varias cartas y se dio cuenta de otras que junto con
algunos documentos se habían recibido, y eran como a continuación
se copian.
Als molt honorables e savis senyors los
consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors.
Vostra letra havem reebuda a la qual vos dehim que tots
los procehiments per nosaltres e nostre consell fets son a
sguart e a fi de coses concernents lo servici de nostre Senyor
Deu e servey e honor del Senyor Rey e per servar
la fidelitat per bons vassalls a la sua Majestat deguda e
retre lo degut deute a aquella. E no placia a Deu que
res sinch haja fet nis faça
que sapia alteracio ni prejudici gens a la fidelitat
dessus dita. E tots los oficials del Senyor Rey
son conformes ab nostra voluntat e dells no speram
sino ajuda e endreça e a
requesta nostra es stada feta per lo veguer de aci
crida de guiatge dels acordats e seguretat de pau e treua
juxta forma de una copia que de aquella vos trametem e lo dit
veguer va ab la host de aquesta ciutat. Perque senyors a
vosaltres no cal star en nenguna perplexitat o congoixa
car per gracia de Deu les coses se componen a tot be.
Ne del Gobernador ne altres oficials nous
cal haver redubte car ab lo dit
Governador es provehit en manera que tota vegada fara
lo degut e alre no resta que per la pacificacio e be de
aqueixa ciutat es necessari aqui esser feta semblant crida.
Nosaltres scrivim al deputat local que faça
instancia en aço e requira los oficials de aqui que facen fer de
continent la dita crida e a vosaltres placieushi fer aximateix
instancia e axi sia provehit al benefici de aqueixa ciutat e de
aquest negoci. Per quant de la gent de peu de que vos havem scrit
seria cosa de dilacio e fatica si havien a venir aci havem provehit
que per lo arrendador de les generalitats sera pagat aqui lo
sou e que axi pagats e desempatxats puixen tirar la via
de Leyda. Placiaus donar la bona expedicio e provehir e
attendre que sien tals e axi a punt que puixen fer honor a la
cosa car en Leyda los convendria
fer mostra a ells e als altres e hauray persones qui hauran
carrech de veurels ab
manament de no admetre aquells qui no haguessen disposicio a la cosa.
Si per ventura los diners del arrendador no abastaven a tant sou vos
pregam hi façau bestraure a
algu car per nosaltres sera de continent pagat lo que bestret hi sia.
Los dits acordats deuen aqui prestar sagrament e homenatge de be
servir segons es acustumat en tals coses. Vullauvos haver en tot ab
la diligencia que la cosa requer e sia la Sancta Trinitat guarda
vostra. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCC
sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General
de Cathalunya residents en Barçalona
a vostra honor prests.
Apres feta la present es stat
delliberat que la gent vinga e passe per aci
en totes maneres e sera presa dells aci seguretat els
sera feta la paga. Sobre tot vos placia entendre en la pacificacio de
aqueixa ciutat.
Al honorable micer Pau Alamany
diputat local o a son loctinent en la ciutat de Vich.
Honorable senyer. A servici de nostre Senyor Deus e
servey e honor del Senyor Rey e tranquillitat e
repos de aquest Principat es stat delliberat per nosaltres e
nostre consell representant lo Principat de Cathalunya ab
aprobacio del consell de la present ciutat de Barchinona que
per los oficials del dit Senyor sia fet guiatge a tots
los qui sacordaran e hiran en lo exercit
e armada que de present se fa per lo dit Principat per
lo delliurament de la persona del Illustrissimo
Senyor don Carles primogenit del dit Senyor Rey e mes sie
seguretat de pau e treua entre los poblats en lo
dit Principat segons forma de la crida copia de la qual vos emviam
e aci es stada feta e publicada per lo regent la
vegueria a requesta nostra. Per tant vos dehim e manam que
encontinent reebuda la present requirau lo oficial de
aqui al qual se pertanga en virtut del sagrament e homenatge e
seguretat que ha prestada o es tengut prestar de obtemperar e
exequir nostres requestes sens consell consulta o dilacio
alguna que de continent en aqueixa ciutat facen e atorguen
semblant guiatge e seguretat e facen fer e publicar la dita crida. E
de aço scrivim als honorables consellers de aqui que hi facen ab vos
instancia e assistencia e per ço feu que en la dita requesta hi
sien ells presents. E mes volem que façats
aqui fer crida que tot hom de cavall que acordar se volra
vinga aci e serali donat si es home darmes
portant pillart e patge XXXXV florins per mes e a home de
cavall util XV florins corrents ab bestreta de dos mesos (pone
memos). De la gent de peu qui ha anar de aqueixa ciutat
sollicitau prestament partesca la via de Leyda e
que sia gent disposta e util. E ja havem provehit que aqui los
pagaran lo sou a fi que no hajen fatica de venir aci.
E presten sagrament e homenatge de be e leyalment servir e
star al comandament del capita. Hajatsvos en tot segons los
afers requeren. Dada en Barçalona
a XII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los
deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Apres feta la present es stat delliberat que la gent de
peu vingue e passe aci en totes maneres e aci
prestaran la seguretat els sera feta paga. Si empero
alguns ni havie qui per fretura de diners no poguessen
de llur casa exir lo arrendador los fara
bestreta de alguna cosa. Vos certificaunos del que haura
bestret e de les persones o conestables a qui sera feta la
bestreta.
Als honorables senyors los jurats de Bosulu.
(Besalú)
Honorables senyors. Si la gent quens haveu enviar
no volia tenir aci a pendre diners del sou que han haver enviaunos de
continent una persona qui a carrech de aqueixa vila sen port los
diners que de continent seran donats a aquell que enviareu. E feu per
manera que sia gent util e disposta e feuhi un conestable que sia del
nombre dels XXV e en los XXV haje XV ballesters e sis empavesats e
quatre lançes largues. E de
aqueixa gent e de Figueres havem dat carrech an Simon Çameso
de Banyoles quels regescha. Avisamvosen. Dada en
Barchinona a XII dies de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat
de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Apres la data sius parra que de
la vegueria ne dejau metre en la cinquantena
vostra perque no isquen tots de aqueixa vila ho remetem
a vostra coneguda.
Al honorable senyer En Luis de
Vilaplana deputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Honorable senyer. Aqui passara una conestablia de
XXV homens de la vila de Prats de Rey dels quals per
llur bona expedicio havem provehit facen aqui davant vos la
mostra. Perqueus dehim e manam vejats en la dita
mostra e attenats en aquella que sien homens
suficients e be a punt e altrament nols admetessets
e a requesta vostra faran sagrament e homenatge en poder del veguer o
altre oficial de aqui de be e reyalment servir segons es
acustumat e de la mostra que feta hauran los farets
albara testimonial si sera stada suficient o no e a nosaltres
letra responsiva certificantnos del orde de la
dita conestablia e de la seguretat per ells prestada. Dada
en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat
de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Al molt egregi senyor lo comte de
Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt
egregi senyor. Lo reverend mestre de Muntesa e lo noble don Lop
Ximenez Durrea vizrey de Sicilia missatgers de la Majestat del Senyor
Rey a nosaltres e a aquesta ciutat enviats com sabeu sen tornen.
Pregam e encarregamvos molt stretament que per vos sia provehit
que per la gent de la host ne altres quant en vos sia nols sia fet
enuig injuria o molestia alguna ans per vos e per la dita gent sien
favorablament tractats com a embaxadors de nostre Rey e
Senyor. E sia molt egregi senyor la Sancta Trinitat en vostra guarda.
Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A.
P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya
residents en Barçalona
a vostra honor prests.
Als molt honorables e savis senyors
los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis
senyors. Segons havem entes la gent qui aqui se deu acordar no vol
exir sens paga que aqui los sia feta e per ço som molt contents que
trametau aci alguna persona qui a carrech vostre pero sen port los
diners per fer lo dit pagament car de continent li seran liurats. E
parnos que de la gent que trametreu ne prengau aquella part queus
parra de la vegueria e de les faldes de aqueixa ciutat.
Encarregamvos que hajau gent disposta per al mester. E dels CC homens
que haveu a trametre haveu a fer vuyt conestables ço es de
XXV en XXV e dels XXV de quiscuna conestablia hi haja XV
ballesters e sis empavesats e quatre lances largues. E per
quant en los dits CC homens que havem enviar havem fets quatre caps
de cinquantenes ço es En Barthomeu Alamany de Bellpuig En Raphael
Sampso En Franci Beuda e Naymerich de Lavia e de la cinquantena que
Figueras e Bosulu nos envie ço es quiscu XXV havem fet
cap En Simon de Çameso de Banyoles per çous pregam afectuosament
que de continent los ne aviseu a tots cinch e com han a venir ells a
cavall ab roci o ab mula com se vullen e aporten un
scuder o patge si peu. Axi mateix vos pregam que les letres queus
remetem pera Figueres e Bosulu de continent les
los trameteu. Dada en Barchinona a XIl dies de febrer del
any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los
deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona
apparellats a vostra honor.
Als molt reverends egregi nobles
magnifichs e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de
Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e de gran
saviesa senyors. Les coses com han succehit en Leyda de
diumenge en ça havem sentit ab molta generalitat per algunes
letres vostres fins aci vengudas las quals ab paraules
generals nos informen efecte no haver hagut lo que concebut
era aci e ordonat per nosaltres de que en aquesta ciutat se parlen
moltes coses. Placia a Deus sie stat per lo millor lo que fet es
empero prima fas dona verisimilitut lo fet de haver donat occasio a
grans dans inconvenients e despeses.
E qui causa haura donada a
tant dan de la cosa publica ne haura algun temps raho donar e so liga
tot en lanima car si exequutat fos stat lo ordonat ja fora lo repos
en Cathalunya e ara stam en un punt e perill de innumerables
inconvenients si Deus noy ajuda. Versemblant es empero
no esser stat en facultat de vosaltres servar lorde qui scrit vos era
e axi se creu car podentho haver exequutat e no volent ab pocha raho
se poria excusacio donar dels dans e inconvenients qui subseguir se
poden. Havem sperança en Deus omnipotent scrutador dels coratges al
qual amagat res no sta que donara orde en fer les coses esser be
publiques e provehir a la indempnitat dels innocens e no havents
culpa. Pregamvos del que se innovara e sentireu continuament nos
aviseu. Jaus havem scrit no aneu pus avant de
Leyda encara que tots o part demanats fosseu per la Majestat del
Senyor Rey car nosaltres som en certs pensaments quens entenem e cove
vos troben plegats. Lo comte de Modica capita fa aqueixa
via e vuy son exits gran multitut de gent e bella
de cavall e a peu. La host de Leyda sen torn sino alguna gent
triada e util qui stiga a Alcarraç ab la bandera la qual no
vaja de Alcarraç avant puys axi plau a la Majestat del
Senyor Rey lunyarse. E pregamvos quens informeu que es del
consell del Senyor Rey canceller vicecanceller e altres e ques son
fets e a XIII de febrer que era la pretesa prorogacio de la cort que
si fara. E de tot particularment vos placia certificarnos.
E sia la Sancta Trinitat en custodia vostra e direccio dels negocis.
Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCC sexanta
hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat a vostra honor promptes.
Als molt honorables e savis
senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables
e savis senyors. Jatsia per altra vos haguessem scrit nos
trametesseu certa gent de peu pero ara per quant aqueixa
ciutat es en frontera e no la volem evacuar de gent havem delliberat
scriureus e pregar que no cureu trametre gent alguna. E si
novitats algunes sentreu en las parts foranes
daquelles nos aviseu. Dada en Barchinona a XII de febrer del
any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats
a vostra honor.
Los deputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona e consell en virtut de la comissio de
la cort elegit e assignat al molt egregi e strenuu baro e
senyor lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de
Cathalunya e qualsevol dels capitans de cinquantenes e conestables en
lo dit exercit a vos dit senyor Comte tota honor e a vosaltres
capitans e conestables saluts e a tots en lo dit exercit
benaventurada successio. Com per nosaltres sie trames
lo honorable En Johan Ferrer exhibidor de la present ab certes
pecunies e altres coses per preparacio del dit exercit e pora
esser li occorrera alguna necessitat de voler companyia per anar
segurament ab les coses que li son acomanadas. Per tant a vos
dit senyor Comte capita general pregam e requirim e a
vosaltres
dits capitans altres e conestables dehim e manam donets
al dit al dit En Johan Ferrer aquella companyia de vostres gents que
per ell sera demanada a fi que sots tal companyia lo dit Johan Ferrer
ab les coses que li son comanades sia ben conduhit e vaja segurament
a tota prospera successio del dit exercit. Dada en Barchinona a XII
de febrer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat.
Al
honorable senyer En Ramon Grau receptor de les
Generalitats en la ciutat e pas de la Seu Durgell.
Honorable
senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella vos
dehim que vos tingau aparaulats e percebuts alguns companyons
sens empero algun sou ne mig sou per lo present mas per
quant sera hora que novitat alguna sentisseu per la qual fos
necessari atenyer als passos que lavors fossen prests
per fer servici e axi servint haguessen sou e no en altra manera.
Perqueus dehim e manam ho dispongats axi scrivintnos
tota hora del que sentireu que fos cosa de alguna novitat. Hajatsho
a bona cura segons se confia de vos. Dada en Barchinona a XII de
febrer del any Mil CCCCLXI. - A.P. abat de Montserrat. - Los deputats
del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Als molt
magnifichs e honorables senyors los deputats del General de
Cathalunya.
Molt magnifichs e honorables senyors. Vuy que es
dimecres havem reebuda una letra de vostres magnificencias
significantnos com ab lo gran vostre consell ab lo consell
de cent jurats de aqueixa ciutat haveu provehit en haver lo
Illustrissimo Princep e Primogenit del Senyor Rey de fet contrestant
a qualsevol altres persones exceptada la persona del Senyor Rey qui
impediment donar hi volran. Perquens scriviu stretament queus enviem
XXV homens disposts e de treball armats e a punt en los quals ne
hage XV ballesters e V empavesats e V ab lances largues e vagen
tantost e quels ordonem hun conestable. Perque magnifichs e
honorables senyors nosaltres e aquesta vila tots temps es e sera en
exequutar lo que per vosaltres sera ordonat. Nosaltres farem los dits
XXV homens sien prests e apparellats e ben a punt en la forma per
vosaltres scrita e havem elegit en conestable En Franci Maries de
aquesta vila lo qual vos supplicam accepteu lo dit Franci Maries en
conestable com sie home pera tals coses abil e spert. E ab
tant ordonau e manau en aquesta vila lo que plasent vos sera
françosament.
Dels Prats a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Los qui son
prests a manament e ordinacio vostra los jurats de la vila dels Prats
del Rey.
Als molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del
General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la
cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables
mossenyors. Lo dia de la data de la present lo magnifich Johan
Ferrandez de Heredia missatger a nosaltres trames per la
Illustrissima Senyora Reyna es vengut aci ab letra de crehença
de la sua excellencia e ab certes instruccions qui son explicacio
de la dita crehença translat
de la qual vos trametem dins aquesta les quals letra e instruccions
legides havem hagut sobre lo contengut en aquelles ensemps ad los
honorables missatgers de aqueixa ciutat e altres ample colloqui e per
tots concordes es stada delliberada certa resposta en scrits copia de
la qual es ab aquesta la qual ab nostra letra responsiva per lo dit
Johan Ferrandez havem tramesa a la dita Senyora Reyna e encara havem
destinats a la sua excellencia los reverend abbat de Poblet e mestre
Ferrando per informar la sua Serenitat del negoci en quin punt sta e
del irreparable perill tant iminent e per informar la sua
Altesa que res
no baste a reposar aquest fet sino presta
liberacio de la persona del Senyor Primogenit e tradicio als
cathalans certificant vostres reverencies nobleses magnificencias e
honorables savieses que sempre entenem e vaccam en exequutar vostres
delliberacions pero fins aci stam aturats per quant la host de
Cervera no es junta e diuse no venen pus de CC o CCC homens. Com hic
sien farem lo que sera delliberat per vosaltres mossenyors. Ja
vos havem scrit com la gent daci qui continuament sta en
Alcarraç ab la
bandera ab tot hagen bona voluntat no es per fer empresa denguna
(dingú: nadie; denguna: ninguna) per tan gran negoci.
Per lo dit Johan Ferrandez som avisats que lo
Senyor Rey e lo
Senyor Primogenit son en Alcanyiz de la frontera. Los
honorables pahers de aci e tota la gent ab bona voluntat fan lo
degut. Placie a nostre Senyor Deu que tot succehesca a lahor
sua servey de la reyal Majestat liberacio
del dit Senyor Primogenit e utilitat e repos del Principat. A XI del
present reebem vostra letra de Vllll ab quens certificau les banderes
esser fora ciutat ab gran gent de cavall e a peu confortant et
cetera. Nosaltres stam ab la virtut e sforç
ques mereix en tal fet e siau certs no oblidarem lo honor del
Principat e nostre ab tot no stam en degun orde segons vos
scrivim per mossen Volo e per mossen Xatmar. Molta admiracio tenim de
hun correu qui solament te un ull lo qual arriba ir ab
nosaltres en Alcarraç
on erem anats per comunicar ab nostres conembaxadors e no porta letra
comuna sino hun plech de letres particulars. Stamne
ab algun pensament tot vos sie avis. E placieus per correu volant nos
certifiqueu que es de fer. E sie lo bon Jhesus proteccio de tots e
direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XI de
febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes
los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Instruccions
acomanades per la Serenissima Senyora Reyna al magnifich Johan
Ferrandez de Heredia conseller de la Majestat del Senyor Rey de les
coses que per
part de la dita Senyora ha de dir e explicar als
missatgers del Principat de Cathalunya stants de present en la ciutat
de Leyda.
E primerament presa hora pera parlar ab los dits
missatgers lo dit Johan Ferrandez los donara la letra de crehença
que sen porta de la dita Senyora Reyna e dites primer
les saluts acustumades los dira com la Senyoria de la dita Senyora
Reyna com aquella que ama lo serviy del Senyor Rey e
benefici de tots sos regnes e terras e semblantli les
novitats e coses a present occorrents si en aquelles es perseverat
poden esser causa de infinits errors e inconvenients los quals la
Majestat sua ab infinidas multiplicades
supplicacions enten a desviar ab la Majestat del dit Senyor Rey
moguda de benefici zel e intencio ha supplicada la Serenitat del dit
Senyor que sia merce sua voler attendre a reposar totes coses e
conduir sos vassalls qui com sempre son stats e de present creu ho
sien stiguen a tota obediencia disposicio e ordinacio de la sua
Majestat.
Item dira com la dita Senyora Reyna ha supplicat
lo dit Senyor li faça
gracia sa Senyoria puixa comunicar e praticar ab
alguns dels dits missatgers per donar orde en les coses que han
sguart a la persona del Illustre Princep son fill e a repos e
contentacio de tots los subdits e vassalls de sa Senyoria
entenent e havent per clar la dita Senyora Reyna noy manca
disposicio a podersi adobar totes coses a servey
de nostre Senyor Deu honor e servici de la prefata
Majestat contentacio e repos de tots sos regues. E dira que la
dita Senyora sera contenta anar en alguna part hon lo dit Johan
Ferrandez apuntara ab los dits missatgers pera comunicar e
practicar de totes les coses necessaries pera seguirse
benefici e repos a tots los qui en los fets occorrents han participi
e interes.
Item lo dit Johan Ferrandez dira per part de la dita
Senyoria que per donar orde e millor disposicio e que totes coses
succehesquen be li ha semblat dever supplicar com ho ha fet al
dit Senyor Rey que per merce sua vulla dins lo
present regne Darago tenir la persona del dit Princep en
alguna part a sa Senyoria grata e accepta o no traurel de
aquell en tant que les dites coses se meten en pratica e que
la Majestat del dit Senyor Rey annuint a les supplicacions de
la Senyora Reyna ha delliberat per contemplacio e complacencia
de aquella portar e tenir lo dit Princep ab si en lo
castell e vila de Alcanyis.
Item per quant es possible los
dits missatgers volran demanar alguna seguretat per aquella dells
qui vendran per practicar de les coses
dessusdites ab la Senyoria sua ab tot stima
no esser necessari dira lo dit Johan Ferrandez com la dita Senyora ha
de la Majestat prefata amplissim e bastant poder de assegurar tots
los dits missatgers o aquell o aquells que trametran a la dita
Senyora en aquella forma que lo dit Senyor personalment o poria
fer (lo podría hacer; u podríe fé; ho podria fer; ho podrie
fer) en sa bona fe reyal e de la dita Senyora. E si mester sera o
sera demanat les seguretats que la dita Senyora fara lo dit Senyor
Rey les ratificara. - La Reyna.
Fuerunt expedite in loco
de Burgialaroç
(Bujaraloz) mandato Serenissime Regine michi Antonio de
Archant facto die decimo februarii anno a Nativitate Domini
Millesimo CCCC sexagesimo primo.
Resposta.
Los
sexanta embaxadors del Principat de Cathalunya reebuda ab aquella
humil e subiecta reverencia ques pertany de la Senyora Reyna la letra
de creença per Johan Ferrandez
de Heredia a ells portada e vistes e legides les instruccions axi
mateix portades responen que han a molta gracia a la sua excellencia
la sancta e bona intencio que tots temps ha haguda e ha de present en
lo benifici dels afers quis menegen e axi la suppliquen per merce sua
fins hage degut compliment vulle continuar. E notifiquen a la sua
Serenitat que ells de present consulten llurs principals en manera
que ab intelligencia llur los fets sien menejats e closos a tot
servey de Deu e de la Majestat reyal e al benefici e repos del
Principat. Es ver que per lo descarrech llur dien a la sua Altesa que
lo be de aquests afers e lo medi ab que se han reposar es sens
dilacio lo Senyor Primogenit sie entre los cathalans en manera que la
excellencia de la dita Senyora Reyna ab lo dit Primogenit sien los
mediadors e servidors de aquest negoci fahents certa la sua
Senyoria que no sta en facultat dels dits embaxadors poder aturar
ne reseure en res.
jueves, 13 de febrero de 2020
IX, reg 1232, fol 109, sin fecha
Reg. n°1232 fol. 109. Sin fecha.
A servey de Deu et de nostra dona sancta Maria et en reverencia del benauirat mossen sent Jordi ordona lo senyor rey que empresa de nobles et de cavallers fets sia feta en la forma et manera davall escrita los quals sien nomenats los cavallers de sant Jordi.
- Primerament que la vestidura ab que seran reebuts sia mantell et de drap blanch ab la creu vermella en la part devant et la creu sia tan longa et no menor com es lo dors de la palma de I hom e tan ampla com la ungla del dit menor de la ma. - Item quel dia quel dit noble o cavaller haura reebut lo dit mantell ab la creu haja tot lo dia aportar la creu en la subirana vestedura que portara en la part denant en dret del cor de tota vida del senyor rey. - Item tots los cavallers de sant Jordi damunt dits fan sagrament et homenatge al senyor rey de anar ab ell personalment ab aquells homens de cavall que bonament poran al sou del dit senyor contra los moros quant que quant lo senyor rey hi volra oy pora anar: encara lo serviran et seguiran en la forma damunt dita a defensio de son regne o terres si aquells volguessen damnificar algun rey o altre hom ab poder de gents estranyes. E el senyor rey si ell o alcun dells se tem quels haja a guiar o si guiar et assegurar nols volra quels haja per escusats de la venguda et servey. - Item quel senyor rey triy XII consellers ço es IIII nobles VIII cavallers ab los quals o major partida daquells ell orden et faça totes aquelles coses que bones et profitoses sien a la dita empresa no restrenyen ni mudan res en la forma del servei. - Item lo dit senyor rey per vigor de les paraules damunt contengudes en lo IIII capitol ordena ab consell de XII et de mes dels nobles et cavallers presents que negun que sia de la dita empresa no gos fer alguna altre empresa general o special apres quel mantell daquesta empresa haura reebut sens licencia del senyor rey et si ho haura quencontinent haja a lexar la dita empresa que feta haura. - Item que si algun rich hom o cavaller dels dessus dits volia donar les vestedures en que sera la dita creu et senyal de sent Jordi que ans que les do ne haja a levar la creu o senyal dessus dit si donchs aquelles vestedures no donave a altre persona qui fos de la dita empresa. - Item que si altra vestidura sobirana portara sens creu dalli avant haja perduda aquella vestidura que haura portada sens creu et sia liurada al nostre almoyner per tal que la vena et los diners quen haura sien distribuits a pobres. - Item et tots divendres del any tot lo dia hagen los dits nobles et cavallers a portar la sobirana vestidura de drap blanch ab la creu vermella axi com damunt es dit. E si altra vestidura subirana alcun dells aportara daltre color o sens creu aquella vestidura sia a ell perduda et la vena lo dit almoyner et los diners quen haura don a pobres. - Item que en tots fets darmes los dits nobles et cavallers hagen a portar sobre si estes lo senyal de sant Jordi ço es lo camp blanch et la creu vermella o a tot lo menys I senyal davant et altra detras axi gran com lo clos de la palma de I hom. - Item que la vespre de sent Jordi tots anys a les vespres los dits nobles e cavallers damunt dits que en lo loch seran on sera lo senyor rey sien tenguts de esser a les vespres ab lo dit senyor et oyr aquelles et lo dia de sant Jordi a la missa et a les vespres vestits de la subirana hi seran a les dites vespres et missa ni en tot lo dia altre vestidura sobirana portaran sino blancha ab la creu damunt dita que aquella vestidura hagen perduda et sia liurada al dit almoyner qui aquella vena et los diners quen haura sien per lo dit almoyner donats a pobres.
miércoles, 3 de febrero de 2021
7 DE JUNIO.
7 DE JUNIO.
Francisco Lobet dio cuenta de lo que había sucedido en
Gerona y Perpiñan, a donde había sido enviado; y enseguida se hizo
lectura de las notas y modificaciones hechas a las que había enviado
últimamente, en contestación, la señora Reina.
También se dio
cuenta de las cartas que se recibieron en este día, y que siguen a
continuación.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs e
honorables senyors los diputats del General del Principat de
Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt
reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Dimecres
passat passades vuyt hores de nit he rebuda vostra letra ab la
qual scrivieu licencias tota la gent de peu e de cavall exceptats los
rossins meus e los de les banderes e cent homens de
peu los quals volieu me retingues fent en aquells
alguna emprestança en paga e porrata del sou a ells donador
per tot lo mes present. E perque lo endema fou
festa de Corpus jo he hagut a diferir la feyna fins vuy
que es divenres tenint secret quant he pogut lo que
executar havia per provisio vostre. Lo die
present jo he pagat los CCCC homens de peu de la porrata a
ells pertanyents per sinch jorns del present mes e
helos aviats. Per semblant he fet dels quaranta rossins
de don Philip e a tots he donat comiat. Es veritat que los
vuyt rossins de Ferrando Bolea qui son aci per
quant diners no bastaven per pagarlos lo mes passat los
quals dien los es degut e daltre part que de
vosaltres jo no he tal comissio nols he pogut enviar ans
dien reyalment deci may no pertran
fins integrament lo sou del mes prop passat los sie
integrament pagat ensemps ab la porrata del present mes fins
lo jorn que sien contents. De fer emprestança alguna
als cent homens quem he aturats no es possible com no
haja diners los quals he compartits en aquesta manera
quem he aturats sinquanta spinguardes per
quant no sen hic trobaven axi prests com dels altres los
altres sinquanta he compartits balesters pavasers
e lances largues. E en res de tot aço los pahers
dequesta ciutat per molt que per mi sien stats
requests may no sen volguts esser ni entrevenir en res
de aquestes coses ans hir dapres dinar me
pregaren que ab los de mon consell fos a la peyaria
(paheria, paeria, paería, casa de los pahers, paers, paeres)
axi com de fet fiu dins lo qual trobi los
pahers ab lo consell ajustats los quals
present son consell digueren e amostraren esser molt
malt contents de vostres grans reverencies nobleses e
magnificencies sobre les coses per vosaltres axi deliberades dient
que si jo havia mester los dits cent homens per guardia
mia e de les banderes que en nom de Deu que las me
retingues e los elegis jo a mon plaer com altrament
ells nols haguessen mester car la guardia de la ciutat
de Leyda no ve a cent homens mes ho menyns e
que daquiavant ells ho remetrin tot a mi e que noy
volien esser vists ni trobats de que sens aquells jo ab los de
mon consell ho he hagut a fer ab molta congoxa per quant me
mancaven CCC florins de moneda los quals he haguts
manlavar de amichs meus fins En Johan Ferrer sia
vengut per que placiaus provehir vinga prest e port
compliment de diners axi per pagar los cent homens
complidament com per restituir los dits CCC florins pus
per jo haver manlavats aquells ses sequit tan benifici
al General e he complit los manaments vostres. E no pus
per la present sis plau res de mi ordonar son
prest fer lo que per vosaltres sera ordenat. E ab
tant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda.
Dada en Leyda a V de juny any Mil CCCCLXI. - Prest al que
ordenareu lo veguer de Barchinona.
Als molt
reverends e magnifichs mossenyors
los diputats del General del Principat de Cathalunya residents
en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda
vostra letra de dos del mes present mossen veguer de queixa
ciutat segons li havets scrit huy aviara CCC homens.
Retenguts ne cent segons manau. Als quals CCC ab
tot no bast la moneda se ha dat orde quels he
pagats dels dies que servit han daquest mes. E mes per
altra vos he scrit com Bolea qui es aci ab los vuyt
rocins a sou del Principat se congoxe per no haver lo
sou del mes passat e encare vos rescrich per mon
descarrech. E sia la Sancta Trinitat vostra
proteccio. De Leyda a V de juny any LX hu.
Apres
haver scrita la present se ha dat orde en pagar los
XXXX rossins de don Felip per sinch jorns del
present mes de juny. - Quis comane en vostra gracia Thomas de
Carcassona deputat de Leyda.
lunes, 1 de junio de 2020
CV. Reg. n. 1902, fol. 197. 25 mar. 1393.
Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Summe expediens immo necessarium reputamus nostris subditis universis qui civitatibus villis et aliis locis nostri dominii inhabitant consilio regere se et sua: hoc enim scientes dirigens rudes informans majores sustinens minores elevans et generaliter cunctos regens principibus convenit et subditis prodest viam claudit erroribus et bonis omnibus viam prebet quod et si conveniat senibus juvenibus necessarium reputatur sine quo etiam nihil posse fieri laudabiliter creditur humane conditionis fragilitate attenta que fatalitate quodam utilia desinens declinat leviter ad nociva. Quamobrein ut vos consiliarii jurati probi homines universitas et singulares nostre civitatis Minorise possitis melius et utilius regere vos et vestra et reipublice civitatis predicte consulcius providere oblatis nostre majestati per fidelem nostrum Jacobum Sarta vestri nuncium cui cum litera quam nobis presentavit credenciam comisistis capitulis que super regimine et consilio civitatis predicte ut ejusdem Jacobi relacione habuimus fuerunt inter eos concordata unanimiter sub hac forma:
- Primerament volem e ordonam que cent persones les quals jurats sien apellades ço es que les cinquanta persones servesquen un any e les altres cinquanta persones altre any ensemps ab lo consell special de aquell any segons que per nos devall es ordonat e axi torn dels uns als altres que com los uns hajen servit un any que los altres servesquen altre any facen daquiavant conseyll generat en la dita ciutat e hajen tot aquell poder en totes coses la universitat tocants que consell general o la universitat daquella ciutat havia o haver podia axi per dret com per custum ans de la present ordinacio en tant que daquiavant nos crit nes ajust nes puxe cridar ne ajustar consell general o la universitat de la dita ciutat mas tant solament consell de les dites cincuanta personas ab lo dit consell special les quals segons dit es facen en totes coses universitat e aquella universitat daquiavant representen. E per tal que en la eleccio de les dites cent persones no puxa haver discordia nos haut sobre aço acort ab persones havents conexença del stament de la dita ciutat e de las personas dequella (parece dcquella, pero no una a) e haut axi mateix esguart que en lo nombre de les dites cent persones sien e capien axi majors com mijans e menors elegim de present les dites cent persones departides en dues parts ço es en cascuna part cinquanta personas axi com volem e ordonam que daquiavant facen ab lo consell special daquell any segons dit es consell general e representen tota la universitat de la dita ciutat: les quals cinquanta personas qui ab lo dit consell special volem facen consell general lo primer any son aquestes quis segueixen: micer Bernat Miquel Berenguer çes Comes savi Arnau dez Mas savi major de dies Arnau Boxo savi Bernat Galceran Bernat Amargos Romeu de Casanova major de dies Francesch Andreu Johan Vidal Pere Vilella Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer mestre Bernat de Figuerola pus jove Francesch de Gostemps Ramon çes Comes secretari del duch Berenguer de Tresseres scriva del duch Bernat de Gamiçans
tota pecunia provinent a la dita ciutat axi dels justadors de taylles o de comun com de qualsevol altra persona o personas qui ara al present degen o daquiavant deuran alguna quantitat de diners a la dita ciutat per qualsevol manera o raho exceptat los diners o preus de les imposicions que la dita ciutat ven los quals per ordinacio de la dita ciutat reeb o deu reebre lo clavari qui paga los anuales que la dita ciutat fa: lo qual clavari general no gos ne puxe res donar a negu de la moneda de la dita ciutat sens manament del consell general o del consell special de la dita ciutat es assaber tro en la quantitat de que los dits consellers han poder de donar: lo qual manament haja a apparer per carta publica o per certifficacio en scrits feta al dit clavari per lo racional de la dita ciutat e segellada ab son segell: e si en altra manera lo dit clavari donave res de la pecunia de la dita ciutat volem e ordonam que allo que donat ne hauria no li sie rebut en compte per lo dit racional sens voluntat del consell general o del consell special de la dita ciutat: lo qual clavari general sie tengut de complir de present los manaments qui fets li seran de donar diners en la forma demunt dita per lo dit consell general e special o per los consellers en aytant com lur poder se esten mentre que diners tinga de la dita ciutat: e axi matex volem e ordonam que lo dit clavari haje a donar en poder del racional de la dita ciutat compte e raho daço que rebut haura per la dita ciutat de present e tota vegada que request ne sera per los consellers e per lo racional o sindich o procurador de la dita ciutat e aquell compte jurar e si al dit racional sera vist fahedor aquell cloure o finir: lo salari del qual clavari sia aquell que lo dit consell general ordonara ne ab lo dit clavari se poran convenir. E jassia quels quatre consellers axi elets sien del nombre dels cent jurats per nos atras elets e nomenats e hajen jurat de haverse be e leyalment en lo dit offici de juradia: empero per tal com molt mes coses se pertanyen de fer e de procurar als consellers que no als jurats de la dita ciutat volem e ordonam que daqui avant los dits quatre consellers axi elets cascun any lo die o lendema que elets seran si tots presents seran en la dita ciutat sino dins dos dies apres que en la dita ciutat seran e ans que puxen usar de lur offici de consellaria juren las coses seguents en poder del batle de la dita ciutat o de son lochtinent. Primerament juren que be e leyalment se hauran en lur offici e que per amor ni per desamor ne per prechs ne per diners ne per altra raho no diran ne consellaran ne faran sino ço quels sia vijares segons lur bona consciencia que sie rahonable et profitos a la dita ciutat. Item juren que no pendran servey de diners ne daltra cosa e si ho fan que en quatre dobles los hagen a tornar e res no menys stiguen a merce nostra o del batle de la dita ciutat. Item juren que no partiran de la dita ciutat sens consell e consentiment de lurs companyons axi empero que tota ora ni romanguen dos e que aquell o aquells qui ab aytal licencia partiran facen scriure al racional de la ciutat lo die quen partiran e lo die que tornaran: e si per ventura dels dos qui romandrien la un ne havia per alguna necessitat gran a partir aço no pogues fer sens consentiment del dit consell general lo qual en aquell cas o en cas que fos malalt o hagues altre just embargament hi hagues a provehir de un conseller que usas entro que aquell a qui lo dit consell general hagues dada licencia fos tornat o guarit o desembargat del dit embargament e no mes avant a prorrata daquell temps que hauria usat del offici li sie respost del salari daquell conseller en loch del qual sie subrogat: e aço fem per ço que en la ciutat romanguen tota hora almenys dos consellers. Item juren que no satribuiran mes poder que en los presents capitols es contengut. Item juren que aquells dells qui en la dita ciutat seran cascun dia se apleguen tots ensemps en un loch per parlar e tractar los affers de la ciutat e per lo regiment daquella almenys una vegada e mes si mester hi sera et que entendran en los affers qui lavors hi seran. Item juren que cascun any los dits consellers ço es aquells qui lavors seran en la dita ciutat per tot lo mes de març faran inventari o testament ço es que scriven los affers de la ciutat en que stan ne la ciutat que deu ne que li es degut ne quins carrechs ha ne quals persones tenen res de la ciutat ne li han a retre compte e generalment tots altres affers que ells sapien o saber puxen: e aquestas cosas mesas en scrits donenles als consellers quis elegiran lo primer dia dabril: e si aço fahien que pach lo perjuri cascu dels dits consellers sia caygut en pena de mil solidos de la qual lo batle nols puxe fer remissio e sots aquesta matexa pena sien tenguts de donar al racional de la dita ciutat en scrits tot ço quis deura a la dita ciutat o tendran daquella. Item juren que les coses profitoses a la dita universitat procuraran e les no profitoses o damnosas squivaran e que de tot lur poder e saber faran quels bens e les coses de la dita universitat sien guardades salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totas cosas preservats e que en special procuraran que sien demanats e cobrats tots deutes en lur temps deguts a la dita universitat segons que en lo capitol continent lo sagrament dels dits cent jurats pus largament dessus es contengut. Item juren que procuraran que tots anys tres vegades ço es lo primer dia de abril e lo primer die dagost e lo primer die de deembre se ligen tots los presents capitols denant lo dit consell general de setanta cinch e que no consintran ans aytant com en ells sera procuraran que tots los presents capitols sien tenguts e servats e que contra aquells en res per ells no sie fet. Item que los dits consellers ans que puxen usar de lur offici asseguren ab bones fermançes en juhi que finit lur offici retran dins spay de dos meses sens tota requesta compte de tot ço qui a lurs mans sia pervengut e hagen de mostrar al racional e que tot ço que detindran de la ciutat restituiran al clavari daquella ciutat si diners seran e si cartas o altres scripturas seran al scriva del consell: e si aço no fahien dins lo dit temps lo batle de Manresa qui ara es e qui per temps sera o son lochtinent a sola e simple requesta de paraula o sens scrits a ell feta per lo dit racional e encara per los consellers o sindich de la dita ciutat o per lescriva los forç a fer les dites coses e res no menys los forç part aço a pagar per pena mil solidos de la qual pena sien guanyades les dues parts al nostre fisc o al dit batle per nom daquell e la romanent tercera part a la dita ciutat de la qual pena nols puxe esser feta gracia ni remissio en tot o en partida ne alguna composicio per lo dit batle ne encara per lo portant veus de procurador ni altre official nostre ço es de les dues parts guanyadores al nostre fisch ne encara per lo consell general o special de la dita ciutat de la romanent tercera part guanyadora a la dita ciutat ans los dits officials nostres a simple e sola requesta del dit racional o altres dessus dits sens tot proces e consell de jutge hajen e sien tenguts de fer exequcio contra los dits consellers lo dit compte ne ço que de la ciutat tendran dins lo dit temps no retents tota appellacio compensacio retencio e qualsevol altra deffensio o scusacio remoguda ne alguna citacio o evocacio feta o posada cor a totes aquestes coses e altres qui valer los poguessen contra lo dit retiment del dit compte e daço que tendran de la dita ciutat renuncien ab sagrament en lentrament del dit lur offici si donchs no eren messions o altres coses que justament haguessen bestretas en loffici demunt dit e aquell offici durant lo qual lo dit racional los deye reebre en compte: e si los dits conselleres no feta la dita seguretat ne prestat lo dit sagrament presumien de usar del dit offici sien punits axi com a persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta e res no menys cayguen ipso facto en pena de mil solidos guanyadora e levadora segons que es dit de la dita pena de mil solidos demunt: E si per ventura algu o alguns qui fossen elet o elets en conseller o en consellers recusaven de pendre aquell offici o de fer lo dit sagrament e seguretat lo batle de la dita ciutat o son lochtinent per imposicio de penas e altres remeys de dret los forç a pendre lo dit offici e a fer aquell sagrament e segurctat tota appellacio e excusacio remoguda: e totes les dites coses en lo dit prop capitol contengudes axi de la seguretat com de encorriment de penes com de totes altres coses en aquell capitol dites se servan en misatgers qui per part de la ciutat seran tramesos a nos o alguna altra persona e en cuyllidors de questes e de comuns e en totes altres coses qui moneda privilegis cartas e altres cosas reebran de la dita ciutat o res per aquella ciutat administraran e res no menys juren que be e leyalment se hauran en lur offici e en aquell frau no cometran. Item que los dits consellers hajen e sien tenguts de oir e de tractar tots affers de la dita ciutat per grans o per pochs que sien empero que aquells no puxen diffinir ne determenar per lo dit consell general o per lespecial segons la forma devall scrita exceptat que puxen donar a correus e a altra persona qui treballat hagues per la ciutat entro a quatitat de deu solidos e no mes e daquells deu solidos fer manament al clavari de la dita ciutat. Item que los dits consellers aquells empero qui en la dita ciutat presents seran se ajusten es sien tenguts de ajustar cascun dia almenys una vegada o mes si mester hi sera en la casa del consell per los affers que en la ciutat se hauran a fer o a tractar e si los affers son tals ques deguen diffinir e determenar per lo consell general segons la forma dessus e dejus contenguda hajen lur acort ab lo consell special o encara ab savis en dret si la qualitat del fet ho requerra que savis hi haja mester sobre aquells affers e haut aquell acort sobre los dits afers e no abans façan ajustar lo dit consell general e denant aquell consell diguen e proposen los dits affers et quels diguen e que ells nantenen nen han trobat dacort e despuys aquells de consell general diguen dun en un son vijares e con la un parle laltre no parle puys ço que les dues parts dels presents del dit consell general diffinira sie haut per fet diffinit e determenat. Item quel dits consellers qui ara deuran esser elets ço es aquells qui en la dita ciutat seran presents sien tenguts dins deu dies apres que elets seran de fer cercar tots privilegis cartas e altres scripturas de la dita ciutat e aquellas posen en una caxa que stiga en la casa del dit consell o lla on lo consell special dejus scrit o lo general demunt dit acordara: la clau de la qual caxa tinga lo scriva del dit consell o aquella persona que lo consell general o special acordara: e si lo dit scriva la te o altra persona aquells privilegis e cartas prengue ab inventari del qual se faça carta publica. E per ço que aquells privilegis nos hajen soven a trer de la dita caxa se registren es posen tots en un libre de pergami per lescriva del consell e ques registren segons orde de canallar: lo qual scriva com registrats sien sie tengut de fer repertori o una taula en lo dit libre e lo nombre de las cartas per ço que per aquella taula pus leugerament sie trobat en qual carta sera lo privilegi que hom cerquara: e aquest libre stiga en la dita caxa el tingue lo dit scriva segons que la un dels dits consellers acordara: axi matex de les cartes publiques ques hauran afer les quals de necessitat per scriva de la scrivania publica de la dita ciutat se han a pendre tenguen un libre qui stiga en aquella scrivania en lo qual e no en altre se meten les dites cartes. Item que algu no puxe esser conseller de la dita ciutat si donchs o ell o son pare no han tengut domicili per deu anys en la dita ciutat ne encara pare e fill dos frares ne oncle ne nebot puxen esser en un any mateix consellers. Item que algu quis digue habitador de la dita ciutat qui no tenga son alberch ab sa muyller e ab sa companya la major part del any en la dita ciutat no puxe esser conseller ne jurat daquella. Item si alguna persona sera elegida per lo consell general o special de la dita ciutat a qualsevol fet o fets que haje a fer o a tractar per la dita ciutat del qual fet o fets la dita persona entena haver paga de la dita ciutat volem e ordonam que ans que la dita persona us daço a que sera stada elegida per lo dit consell si sera present en lo dit consell qui fara la dita eleccio o si no hi sera present denant los dits quatre consellers de la dita ciutat o almenys dels dos consellers diga al scriva del consell que ell enten a esser pagat de la dita ciutat dels treballs que fara per vigor daquella eleccio e lo dit scriva sie tengut de scriure les dites paraules en fi de la eleccio e con aquella persona haura dit denant lo consell o denant los consellers: e si axi en la forma demunt dita nos
trobave scrit per lo dit scriva volem e ordonam que aquella persona no puxe res demanar ne haver de la dita ciutat daço que hagues treballat per vigor daquella eleccio: e aço sie axi entes en eleccio de moltes persones com de una sola persona. E per tal com volem que per les dites cent persones desus nomenades qui jurats son appellades axi en consell general com en special la dita ciutat sie regida e administrada o per aquells qui subrogats seran en loch daquells els hajem departits per ço que nols sie tan gran carrech en dos consells generals segons que per nos demunt es ordonat e per tal com lo consell special cove de tenir pus sovin que no lo general per menys carrech e trabayll a haver a les dessus dites persones e que hajen algun entrevall de repos: fem de les demunt dites cent personas qui jurats son appellades quatre parts qui facen quatre consells specials ço es en cascuna part vint e cinch personas les quals vint e cinch personas volem e ordonam que facen consell special daqui avant en la dita ciutat es a saber vint e cinch personas un any e les altres vint e cinch personas altre any e axi en les altres tro totes les dites cent persones hajen servit en lo dit offici segons que per nos devall les dites personas son nomenadas e ordonadas: e con totes les dites cent persones hauran axi servit lo dit offici volem e ordonam que tornen servir lo dit offici aquellas vint e cinc personas o aquellas que subrogades hi seran o si subrogaran en cas que haja loch qui primerament començaran o servir e per conseguent les altres persones del dit nombre: e aquesta forma demunt dita velem sia servada daqui anant en lo dit consell special. E les vint e cinch persones qui volem façen consell special lo primer any son aquestes quis seguexen: Eymerich Sallent micer Darnau dez Mas Berenguer de Luça savi Asbert çes Valls Pere de Muntcenill Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Berenguer dez Camp Borthomeu Amargos mercader Pere Sarta mercader Francesch de Palou mercader Jacme dez Guix mercader Guillem Guiu Jacme Darlambau Galceran dez Prat Bonanat ça Rola Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan cuyrater Guillem Dalmau çabaterre ça Coma çabater Pere de Busquet çabater Pere de Muntserrat sartre Bernat Soler sartre Borthomeu de Vilanova manya: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo segon any son aquestes quis seguexen: micer Bernat Miquel Berenguer ces Comes savi Bernat Galceran Francesch Andreu Francesch de Gostemps Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer Ramon çes Comes scriva del duch Bernat de Gamiçans mercader Jacme Sarta mercader Bernat Exercell mercader Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Pere Barriach specier Pere Draper Francesch dez Puig specier Guillelm dez Guix cuyrater Ramon Ferrer Bernat Ruvira cuyrater Romeu ça Grau Pere Roset çabater Pere Palliceres çabater Lorenz dez Pujol çabater Jacme Pedriça assaunador de pells Francesch de Matestach parayre: e les altres vint e cinc persones qui volem facen consell special lo terç any son aquestes quis seguexen: micer Francesch Dortigues Francesch Nerell major de dies Bernat de Ferrera savi Galceran de Casanova Pere Galceran Francesch Dalçamore Johan Miquel Francesch Ferrer fill den Guillelm Ferrer Ramon de Palau draper Pere Amargos Bernat Massaguer mercader Berenguer Ledo mercader Francesch Cardona Bernat de Grimosachs Jacme Belloc pus jove Bernat Oliver mercer Pere Çubach cuyrater Pere de Subirana cuyrater Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabeter Pere de Torroella çabater Marti de Boyons Bernat dez Trull assaunador de pells Berenguer Segui perayre Bernat Voltrera sartra: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo quart any son aquestes a quis seguexern: Arnau dez Mas major de dies savi Andreu Boxo savi Bernat Amargos Romeu de Casanova Pere Vilella mestre Bernat de Figuerola pus jove Berenguer de Tresserres Johan Vidal Pere Ricolf mercader Berenguer Canet draper Pere Boti Ramon ça Torra Bernat dez Prat mercader qui sta al carrer Durgell Jacme Amargos fill den Borthomeu Jacme de Socarrats mercader Ramon Sarta cuyrater Jacme Corb cuyrater Johan de Canyeles cuyrater Valenti de Valloria Jacme dez Far çabater Francesch Respay çabater Guillem dez Poal Ramon Cabrera Francesch Rourich sartre: lo qual consell special de vint e cinc personas segons que per nos demunt es ordonat volem e ordonam que haja tot aquell poder en totas cosas la universitat de la dita ciutat tocants que consell special james hac e ara ha al present aquell consell special qui vuy es axi per dret e per privilegis com per custum exceptat en vendes de censal mort o de violari o de proprietats o daltres bens e coses axi sients com movents de la dita universitat e en eleccio de consellers de mostaçaf de racional de clavari general de tallador de questa o de comu de prohomens o sindichs que la dita universitat hagues a tremetre a corts generals o particulars o a parlament nostre o nostres o de nostres successors com totes les demunt dites coses reservam e volem esser reservades al demunt dit consell general e per aquell volem aquellas esser fetes con loch hauran de fer. Encara mes volem e ordonam que si al dit consell general o a les dues parts daquell apparra que al dit consell special daquell any e dels altres anys esdevenidors a temps cert o a per tots temps sia tolt mes poder que al present no li tolem de una cosa o de moltes o que li sie mes poder donat que al present no li donam que axi en tolre com en afegir o ampliar poder al dit consell special de una cosa o de moltes o daquelles que al dit consell general plaura axi a temps com a per tots temps e aquella o aquellas toltes e reservades restituir a per tots temps o a temps segons que al dit consell general sera vist fahedor: e si per ventura lo dit consell special se atrevia de fer negunes de les dites coses qui per nos e lo dit consell general li fossen prohibides o vedades que aquellas fossen casses et vanes e freturassen de tota efficacia e valor. Item que les dites vint et cinch persones qui jurats son appellades en les quals haura segons la forma per nos demunt ordonada quatre consellers les quals vint et cinch personas fan e deuen fer consell special segons per nos es demunt ordonat volem e ordonam que con consell volran tenir ques hajan a convocar primerament ab veu de crida en los lochs acustumats e puys ab alberans segons que dessus es dit del consell general: empero per be que les dites vint e cinch persones fossen axi convocades no pogues dit esser consell special si almenys no hi eren presents deu personas dels dits jurats e dos dels consellers: e si les dites deu persones dels dits jurats e dos dels consellers hi seran presents volem aquells facen et puxen fer consell special la absencia dels altres no contrestant e puxen tractar dels fets e dels negocis de la dita ciutat per pochs o per grans que sien e aquells decisir e determenar si a ells sera ben vist fahedor segons lo poder per nos demunt al dit consell special donat o li seria donat per lo dit consell general: e si seran cosas ço que lo dit consell special tractara o parlara que lo dit consell nou puxe decisir o determenar ans ho haja a fer lo consell general en aquell cas si lo dit consell special ho acordara sie convocat segons la forma per nos demunt ordonada lo dit consell general. Empero volem e ordonam que de qualsque fets per grans o per pochs que sien de ques tracta es parle en lo dit consell special de las ditas vint e cinc personas que nos puxa res decisir ne determenar o finar ne scriva non gos penre carta e siu fa que no haja neguna efficacia o valor si dues persones o mes del dit consell contrestaran en ço qui fer o determenar si volra: mas la contradiccio de una persona aquella no contrestant ço que per lo dit consell sera fet o determenat haja força e valor e dallo volem sia feta carta publica per notari si lo dit consell len volra. Item que la convocacio del consell special faça e haja a fer lo batle de la dita ciutat o son lochtinent axi per crida com per alberans a requesta de aquellas personas a requesta de les quals consell general se ha a convocar segons que dessus es dit axi que la pena e totes coses sobre la convocacio de consell general dessus ordonades sien haudes per repetides en la convocacio daquest consell special. Axi matex entenem e declaram que en les penes dessus dites en les quals daço special provisio no es feyta se tinga aytal forma o manera ço es que daquellas penas sien guanyades dues parts a nos o al nostre fisch e la romanent tercera part a la ciutat e que aquellas penas leu e levar puxe e haja lo batle de la ciutat qui ara es o per temps sera o son lochtinent tota appellacio e contradiccio remoguda e que aquell batle ne encara portant veus de procurador no puxe fer gracia de les parts a nos pertanyents si donchs lo consell general demunt dit nos tenie per content de la sua part e que no puxe haver les dues parts pertinents a nos sens que no haja la part a la dita ciutat pertanyent axi que ensemps tota aquesta pena se deman es leu. Empero volem e ordonam que negunes de les demunt dites penes pecuniaries en los presents capitols contengudes en les quals nos hajam part per nos ne per nostres officials no puxen esser exigides ne levades ne hajen loch de exigir ne levar tro que per los consellers o per lo sindich o procurador de la dita ciutat sien o fossen acusades la qual accusacio hagues apparer per scriptura publica. Item volem e ordonam que si en los dits capitols exien algunes coses obscures o dubtoses segons vijares del dit consell general que aquellas lo dit consell general o les dues parts daquell segons la forma per nos demunt ordonada pogues declarar e interpretar segons son vijares o coneguda hoc encara tolre e affigir en los dits capitols ço que ben vist li sera a sa coneguda e volem valega tant com si per nos era declarat o interpretat o tolt o affegit la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats: e la ordonacio demunt dita volem que dur del primer dia del mes de abril primer vinent a deu anys e puys tant e tant longament tro que per lo consell general demunt dit o per les dues parts daquell sie en tot revocada o en partida adobada com apres dels dits deu anys donam al dit consell general poder de corregir e de mudar la present ordinacio o de affigir si empero a nos plaura.
- Ac supplicato nobis per eundem nuncium vestrum quod ipsa capitula et omnia que continent laudare approbare et de novo concedere dignaremur supplicacione hujusmodi suscepta benigne prospectis in hiis bono statu et comodo evidenti vestri dictorum universitatis et singularium ac reipublice civitatis predicte cujus profectibus innitimur toto corde ac respectu notabilis et grati subsidii quod nobis facitis pro felici viagio quod de proximo facere intendimus ad regnum Sardinie Domino concedente: tenore presentis preinserta capitula que per fidelem consiliarium nostrum Bernardum de Ponte legum doctorem pro parte nostre curie recognosci fecimus et omnia que continent laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus ac ea de novo concedimus vobis universitati ac singularibus supradictis volentes statuentes et ordinantes ac vobis concedentes expresse quod consilium sit et celebretur in dicta civitate de cetero sic et prout in preinsertis capitulis continetur. Mandantes per eandem gerenti vices gubernatoris in Cathalonia vicario Bagiarum et probis hominibus dicte civitatis ceterisque universis et singulis officialibus judicibus comissariis et nostris subditis universis et dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris sub pena mille florenorum de bonis cujuslibet contrafacientis quociens contrafactum fuerit habendorum et nostro applicandorum erario et sub ire et indignacionis nostre incursu quatenus laudacionem approbacionem ratifficacionem et confirmacionem ac de novo concessionem nostras hujusmodi quas durare et valere volumus per decem annos a data hujusmodi in antea continue numerandos et ex tunc quamdiu nobis placuerit et non ultra vobis teneant et observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Data Valencie vicesima quinta die marcii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio regnique nostri septimo. - Andreas Salvator. - Arnaldus Manyosa mandato domini regis facto per Johannem Garrius consiliarium et locumtenentem thesaurarii. - Nicholaus Moratoni regens thesaurariam habuit hanc pro visa. - Idem.