Mostrando las entradas para la consulta diputados ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta diputados ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 19 de noviembre de 2022

ÍNDICE (tomos 27 y 28)

ÍNDICE (tomos 27 y 28 de la colección)

(Las páginas son las del pdf, no coinciden con este formato)

                                                                                            Pág.

TOMO PRIMERO.

PRÓLOGO 1

BIOGRAFÍA. 1

Documentos a que se hace referencia en la biografía                  31

Notas autógrafas a que se hace referencia en la biografía            81

HISTORIA                                                                               119

De exequiis sepultura et infirmitate Regis Joannis secundi.
Liber foeliciter incipit.

Mandato del rey Don Fernando.                                                  137

Rubrica de tots los capitols del present libre.                                288

Açi son scrites per via de memorial totes les coses necessaries a les exequies de la sepultura del Illustrissimo senyor don Joan de gloriosa memoria rey de Arago de Navarra de Sicilia etc.

Per lo capellardent. 299

De les banderes per arrossegar.

Dels scuts pera correr.

De les cotes darmes. 300

Dels scuts per anar a peu derrera lo cors.

Del home a cavall anant derrera lo cors e portant scut e standart al coll e I elm en lo cap 301

De les brandoneres per portar los siris a la sepultura.

De les persones qui deuen esser convidades per fer luminaria.

Dels homens qui iran debaix la litera portants aquella. 302

Dels scuts de diverses armes Reals e altres per cosir al pali qui ira sobre lo cors.

De la scala o litera per portar lo cors a la sepultura.

De les candeles e diners per la oferta. 303

Dels scuts o senyals per los siris.

De la almoyna faedora lo dia de la sepultura.

De les moltes misses quis diran lo dia de la sepultura.

Dels bastaxos portants les brandoneres. 304

Del rompre dels Reals segells.

Quant va lo cors Real a la sepultura.

Dels VIII cavallers qui han correr les armes del senyor Rey. 305

Dels tres herauts anants denant los dits VIII cavallers. 306

Dels munteros.

Dels quatre homens a peu portants quattre scuts.

De la gent qui seguira lo cors a la sepultura. 307

Los prelats e persones a qui deu esser notificat fassen luminaria si fer ne volran per acompanyar lo cors del senyor Rey a la sepultura son los seguents. 308

Los VIII cavallers ordenats pera correr les armes Reals son los seguents. 309

Per aportar a cavall lo standar o tallamar e lescut e elmet derrera lo cors del senyor Rey. 310

DE INFIRMITATE DOMINI REGIS JOANNIS ET EIUS OBITU APUD EPISCOPALEM PALACIUM URBIS BARCINONAE. 311

Haec quae sequntur de transitu vitae Regis Joannis ad vitam aeternam ego Petrus Michael Carbonellus habui ab honorabili et circunspecto viro domino Gabriele Miro in artibus et medicina Magistro qui summarie que in his sciebat mihi retulit quorum verba haec sunt stylo infimo et raptine exarata. 313

Apéndice al libro de las exequias.

Capítulo copiado del “Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts. Pere Joan Comes." A. M.

Libre 2. cap. 24. De la malaltia del senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonch feta. 321

Relato a igual objeto que el capítulo anterior, copiado del Archivo de la antigua Diputación de los tres estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79. 332

AD GABRIELEM VILELL PRESBYTERUM DE VITA ET MIRACULIS DIVI SEVERI BARCINONENSIS ANTISTITIS EPISTOLA ET ETIAM DE EIUS CORPORIS TRANSLATIONE. 335

Hymnus ad Sanctum Severum.

Ad beatum Severum Barcinonensem Episcopum dignissimum hanc facio orationem ego quidem Archivarius memoratus. 349

Ad Gabrielem Vilell presbyterum alia epistola de vita Sancti Severi. 351

Confirmación de privilegios al monasterio de San Cucufate del Vallés, por la donación del cuerpo de S. Severo. 355

SUPER FACTO EXPULSIONIS HERETICORUM JUDEORUMQUE AB OMNIBUS TERRIS REGIS CASTELLAE ARAGONUM LEGIONIS SICILIAE GRANATAE ET ÇETERA AC SUPER DEDITIONE REGNI GRANATAE ATQUE PACE FIRMATA INTER IPSUM REGEM NOSTRUM ET REGEM FRANCORUM NEC NON RECUPERATIONE COMITATUUM RUSCINONIS ET CERRITANIAE ETIAMQUE ALIIS PRO PACE SERVANDA MEMORATA DIGNIS PLERAQUE ALIA HIC DESCRIBUNTUR. 369

Epigramas a Miguel Pérez Almazán. 374

Liber descriptionis reconciliacionisque purgationis et condemnationis hereticorum alias de gestis hereticorum. 377

Regia licentia inquirendi adversus hereticos concesa fratri Bernardo de Podio ordinis fratrum minorum in sacra pagina magistro pravitatis hereticae Inquisitori apud provintiam Provintiae (Provenza) a qua heretici fugiendo recedentes Cataloniam petiebant. 378

Advertencia final. 395

TOMO SEGUNDO.

Fórmula del juramento prestado por los Diputados y Concelleres de Barcelona al inquisidor. 5

Pensio assignata Inquisitori hereticae pravitatis. 7

Id. id. 8

Dies processionis. 9

Secunda processio in urbe Barcinone. 20

Secuntur homines reconsiliati gremio Sanctae Matris Ecclesiae quia confessi fuerant post gratiam. 21

Sequuntur feminae reconsiliate gremio Sancte matris Ecclesiae qui confessae fuerant post gratiam. 22

Sententia adversus hereticos in fuga arreptos Christi imaginem verberantes ac vituperantes. 27

Alia publicatio adversus hereticos. 29

Nomina illorum et illarum pro quibus statuae factae et combustae fuere. 30

Publicatio quatuor personarum in heretica pravitate depraehensarum facta in Ecclesia Barcinonensi. 32

Alia publicatio octo personarum. 34

Processio intra tempus Gratiae in civitate Tarraconae. 35

Forma abjurationis. 37

Reconsiliati et carceri perpetuo condemnati apud urbem Tarraconam. 39

Combusti condemnati et Brachio seu Curiae Saeculari traditi in statuis. 41

Personae condemnatae et earum statuae combustae.. 49

Ordo expoliationis supravestium ut vulgo loquamur garnachiarum. 50

Condemnati et Curiae seu Brachio saeculari traditi in statuis in Gerunda. 52

Capti adducti ad locum destinatum vulgo nuncupatum Canyet ubi fuerunt combusti. 53

Condemnati et brachio seculari traditi in statuis. 54

Neophyti fugitivi urbis Barcinonae. 61

Personae reconsiliatae. 63

Alia publicatio personarum deprehensarum et carceri perpetuo condemnatarum. 65

Reconciliati et carceribus perpetuis condemnati. 66

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de heretica pravedat de la ciutat de Avila del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCXXXXXI trames per lo reverent pare lo senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. 68

Pragmatica domini Regis Alfonsi secundi (Alfonso III de Aragón, Alfonso II como conde de Barcelona) quod omnes officiales domini Regis tam Aragonum Valentiae Maioricarum et Cataloniae teneantur ad eius requisitionem obedire Inquisitori hereticae pravitatis quicumque fuerit ordinis praedicatorum in capiendis hereticis et etiam eis incarcerandis et alias adversus eos procedendo pro favori fidei catholicae. Dada Barcinonae VIII calendas julii anno Domini MCCLXXXVI. 75

Condemnati et eorum bona fisco et camerae Regiae confiscata. 78

Memoria processum.

Apud civitatem Gerundam. 82

Apud villam seu oppidum Perpiniani. 83

Mortui pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam. 84

Omnes civitatis Gerundae.

Omnes oppide sive villae Castilionis Emporiarum.

Absentes pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam. 85

Reconsiliati et carceribus perpetuis condemnati apud urbem Barcinonam. 86

Sententia. 88

Abjuratio. 113

Interrogationes reconsiliandis faciendae de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 115

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 116

De Sacramentis. 117

Absolución y capítulo final de sentencia. 118

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris. 123

Cédula presentada por el procurador de la rea, y otros procedimientos. 125

Abjuración de Angelina. 130

Sentencia. 133

De servis et captivis manumissis et franchis propter crimina hereticalia suorum dominorum et sunt sequentes. 136

Nomina reconciliatorum et condemnatorum diocesis Urgellensis. 137

Fugitius de Balaguer. 139

Defuncts de Balaguer.

Condenados y reconciliados. 140

Id. y entregados al brazo seglar. 141

Id. a cárcel perpetua. 143

Id. y absueltos. 144

Id. a cárcel perpetua.

Id. a ser quemados, reconciliados en estatua, difuntos etc. 146

Absueltos, condenados o reconciliados en estatua etc. 147

Muertos y ausentes fugitivos condenados en Tarragona. 148

Reconciliados y absueltos en idem. 149

Condenados en estatua y entregados a la Curia seglar en idem. 150

Entregados idem en idem. 151

Siguen otras varias condenas en Tarragona y Barcelona, en diversas fechas. 152

Condena de muertos, exhumación y quema de sus cadáveres en Gerona. 157

Condenados a cárcel y reconciliados en Barcelona. 158

De la sinagoga en Valencia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum. 159

Capitulo de una lettra del fiscal de la Inquisition de Valentia fecha al fiscal de la Inquisition de Barcelona sobrel caso que se fallo en casa de Miquel Viver converso de Valencia viernes en la noche a XX de marzo anno de 1500. 160

Condenados, reconciliados, degradados, entregados al brazo seglar y quemados, destinados a galeras etc. en diversas fechas en Barcelona. 164

Sententia contra Jacobum de Casafranca locumtenentem Regii Thesaurarii. 170

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda natural del archabisbat de Tarragona. 187

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca heretge condemnat e quondam Lochtinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor. 201

Sententia contra micer Francesch Franch doctor en cascun dret Regent la Cancellaria del Rey nostre Senyor detengut en los carcers de la Sancta Inquisitio en lo palau mayor Real de la ciutat de Barcelona. 214

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit. 221


APÉNDICE.

PETRI MICHAELIS CARBONELLI BARCINONIS PUBLICI NOTARII DE VIRIS ILLUSTRIBUS CATALANIS SUAE TEMPESTATIS LIBELLUS INCIPIT FOELICITER. 237

Lucianus Colominius.

Joannes Lubetus Barçinonensis. 238

Joannes Margaritus Hierundensis Episcopus qui obiit cardinalis. 239

Ferrandus Valentinus.

Jacobus Paulus jurisconsultus. 240

Joannes Raimundus Ferrarius. 241

Gabriel Clepesius Balearis.

Ferrarius Berardus Balearis.

Jacobus Gartias regius Archivarius qui fuit praecesor meus Petri scilicet Michaelis Carbonelli in officio Regii Archivi Barcinonensis. 242

Hieronymus Paulus. 243

Bartholomeus Gerbius.

Benia (Bonia) Valentinus.

Philipus Mealia. 244

Jacobus Ripullus. 245

Gabriel Canyelles. 247

Correspondencia con Juan Villar sobre genealogías y otros puntos históricos. 248

POESÍA. 257

DANÇA DE LA MORT E DE AQUELLES PERSONES QUI MAL LLUR GRAT AB AQUELLA BALLEN E DANÇEN. 267

Epigramma de felicitate et infelicitate hominis. 296

PETRI MICHAELIS CARBONELLI SCRIBAE ET ARCHIVARII REGII CARMINA IN TETRAE MORTIS ORRENDAM COREAM DIEBUS FESTIS JESU CHRISTI MAXIMI NATALICIIS ANNI SALUTIS MCCCCXCVIII DUM VULGUS INCERTUM LUDIS TAXILARIIS VACARET COMPOSITA FOELICITER INCIPIUNT. 297

COBLE COMPOSTA PER PERE MIQUEL CARBONELL ARCHIVER DEL REY NOSTRE SENYOR CONTRA LOS NEGLIGENTS SCRIVANS LEXANTS SPAYS BLANCHS NO CONTINUANT HI LES CONCLUSIONS. 318

COBLES AB TORNADA FETES PER PERE MIQUEL CARBONELL ARCHIVER DEL SENYOR REY E NOTARI PUBLICH DE BARCELONA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E PER ENVEGE O CUPIDITAT HAN PROCURAT SIA FETA EN LES CORTS DE MONTSO CONTRA LO ARCHIVER REAL DE BARCELONA LA CONSTITUCIO SUPER FACTO REGESTORUM IMMITTENDORUM IN REGIUM ARCHIVUM BARCINONENSEM. 319

Cobles ab tornada contra aquells qui inicament e ab enveia han instat e procurat contra lo archiver fer dita constitucio en lany Mil DX.

Constitución a que se hace referencia en los versos anteriores.

Notas de Carbonell relativas a la misma constitución.

Cobles fetes per Pere Miquel Carbonell archiver del senyor Rey en lahor e defensio de una dama qui exia del bany segons es pintada en un drap de pinzell ab un galant qui la te abrazada e ab altre que sona orgens (orguens) e altres scolten acompanyats de una altra dona e ab un gat que sona un lehut (lahut, laúd) davant la taula ques dinaven e ara es retaula guarnit o comprat en lany mil D e quattre de la nativitat de nostre Senyor. E en loch de jugar lo dit Carbonell a gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima Verge Maria mare sua ses dispost compondre aquelles ço es en les festes de Nadal del any de la Nativitat de nostre Senyor (mil) cinccents e cinch. 329

gato tocando laúd, renacimiento, renacentista

Aquesta es la primera obra que yo Pere Miquel Carbonell notari publich de Barcelona he feta ans que fos notari ço es en lo quart digmenge de Coresma que comptavem XXX de març del any Mil CCCCLIIII per honor de una joya de Sancta Maria Magdalena que lo discret mossen Montserrat Torres prevere posa dins la esglesia de Sant Just de la dita ciutat. 333

Divae Marie Magdalenae orationem tum latino tum vulgari sermone rythmisque confectum Petrus Michael Carbonellus Barcinonensis edidit canicula regnante anno Christi MCCCCLXXIIII. 339

CORRESPONDENCIA LITERARIA. 345

Correspondencia con Francisco Cassagia. 349

Epistola in laudem Petri Michaelis Carbonelli tabellionis ab egregio viro Francisco Cassagia pontificii juris interprete edita et directa probissimo ac scientissimo Hieronimo (pone Hieromino) Paulo jurisconsulto Barcinone apud urbem nuper degenti quia Romam iter fecere ex nostra urbe Barcinona.

Franciscus Casassaia ad P. M. Carbonellum. 349

Correspondencia con Juan Villar.

Exemplum litterarum aeditarum exercitationis honestate et oblactamenti gratia super nonnullis antiquorum gravitatibus editarum ab Joanne Villario jureconsulto et Petro Michaele Carbonello tabellione. 351

Correspondencia con Guillermo Fuster.

Epigramma huiusmodi venerabilis et honestissimus frater Guillelmus Fustarius conventualis monasterii Sancti Hieronymi Vallis de Ebron Barcinonensis diocesis personuit et ipsum ad me Petrum Michaelem Carbonellum notarium quem librum de dictis et factis Regis Alfonsi cum aliis operibus sibi accomodato dederam intra tempus pactum et promissum una cum dicto libro mittere curavit. 359

Littere quibus respondetur predictis et librum restitutum iterum in commendam mitto et epigramma in quo nomen et cognomen meum contineatur fieri postulo aliaque resonantes. 360

Epigramma... amico summo viroque doctissimo Petro Michaeli Carbonell tabellioni. 363

Epigramma... clarissimo viro ac devotionis eximiae fratri Guilielmo Fusterio ordinis Sancti Hieronymi Vallis Ebronis in agro Barcinonensi. 364

Ad devotionis eximie virum religiosum fratrem G. Fusterium apud Ebronium Caenobium. 365

Correspondencia con Gerónimo Pau.

Epistola quibus elementis Barcinona scribi debet solicite inquirens. 367

Epistola quibus elementis Barcinona scribatur prudenter respondens.
Hieronimus Paulus P. Michaeli Carbonello. 369

De fide marmorum quibus elementis Barcino et Tarraco scribi debeant epistola accuratius respondet Carbonellus. 374

Huiusmodi epistolam Petrus ipse Michael Carbonellus Barcinonius tabellio lucubratione una edidi adeo quod morem gererem voluntati amicissimi contribulisque mei Hieronymi Pauli jure consulti Barcinonensis qui me suis litteris monuit ut fingerem epistolam a se editam (ut infra post hanc a me edita et mihi directa) subscriptum Theseum ad me dedisse. Cuius rei causam is Theseus impresentia ignorat. 376

Epistole Hieronymi Pauli in premissis Thesei litteris enarrate tenor talis est quam is Hieronymo edidit per hec verba. 378

FIN DEL TOMO VIGÉSIMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN, SEGUNDO DE LOS OPÚSCULOS INÉDITOS DEL CRONISTA CATALÁN PEDRO MIQUEL CARBONELL.

//


TOMOS PUBLICADOS
(28 en total, editados por Ramón Guimerá Lorente ; no encontré en su día ni edité los tomos 20, 21, 22, 23)

EN PRENSA.

Proceso contra Jaime III, último rey de Mallorca.

domingo, 19 de septiembre de 2021

Año 1465.

Año 1465.

(La carta
siguiente es de 1464. Este Manuelico Bofarull y los que
trabajaban con él estaban muy idiotizados con la renaixença y poco
concentrados para leer los años.)

26 DE DICIEMBRE.

Mossen
Montros. Ab la present rebreu un plech de letres dreçat al collector
de Balaguer es necessari daqui en fora loy trametau decontinent. Feu
que la cosa haja recapte e noy haja falla. De Terragona a XXVI de
dehembre any MCCCCLXIIII. Trametem vos les letres que demanau
per a don Phelip de Castro e per mossen Franci Derill.
Lo plet dreçat a Sancta
Coloma trameteu lo daqui en fora decontinent. Dada ut supra.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable mossen Franci de Montros deputat local en la vila e
vegueria de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Honrat senyer. Trametem vos les letres del senyor Rey
per al Marquesat e altres quens haveu demanades. Donau orde sien
trameses o dades decontinent e noy haja falla. E siau diligent en tot
ço que acomanat vos es segons se confia de vos. Dada ut supra.

Dirigitur an Guerau de Cervello collector de Balaguer.


Venerables pares en Crist. Sabut havem que vosaltres e
los homens dels vostres lochs recusarieu pagar los drets novellament
imposats. De que es de maravellar que en cosa tant concernent lo
servici del senyor Rey e benefici de aquest Principat com es aquesta
a la qual los dits drets son consignats vos vullau gens detenir. E si
voleu pensar que de aço pusquau esser exempts siau certs que no. Car
saber podeu com les coses son axi acordades per tots los tres
staments de aquest Principat e que han en elles a contribuir axi ecclesiastichs com seglars en la manera que en les altres coses
de generalitats se acostuma fer. Per que nous detingau pus en aço.
Car pus a Deu plau per tots han a passar aquestes congoxes. Ne
pensaseu que si puxa fer algun comport. Ans hi covendria fer altra
provisio. La qual conexeriau a vosaltres e als dits vostres homens
esser assats damnosa. Dada en Terragona et cetera ut supra.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Als venerables pares en Christ los vicaris e covent del monestir
de Scala Dei.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo
contengut en aquella havem haguda letra del senyor Rey per als
cartoxans la qual ab la present vos
trametem. Daqui avant si ells
e lurs lochs no paguaven feu pendre quants homens del Priorat
intraran en lo comdat e encara anau als lochs del Priorat e requiriu
los batles que facen pagar e si nou faran certifiquau nos ne que fer
si ha altra rigorosa provisio. De aço nos scrivim als cartoxans
desenganant los.
Al que dehiu que lo comte es passat per los
lochs del comdat e que no sabeu quels haura dit nos ne pensam
que alre los haja dit sino que paguen. Pero axo es lo de que vos vos
deveu entremetre e cavalcar per vostra collecta o al menys scriure
sovin als collectors per saber dells com van les coses e donau hi
diligencia. La cosa aquesta be vehem que es a tot hom anugosa e
odiosa e que si los ministres no hi son diligents haura mal recapte.

(Los impuestos ya eran de por sí muchos. Los ministros,
correos, diputados, etc, muchos y con grandes sueldos o al menos
posibilidad de sacar gran tajada; lo mismo que en 2021. En tiempo de
guerra de nunca acabar, estos ministros eran muchas manos menos para
luchar junto a los barones contra los rebeldes, o al menos
asediarlos, haciendo cabalgadas y entradas a saco.
)
Lo qui aço
toqua principalment es lo senyor comte per quant quiscuns barons han
esser pagats en ses terres e si no hi abastara seran prou afanyats de

haverho de altres lochs. Per que donan hi cura si los seus afers
desigau fer.
Feu una cerqua e replegau tants diners com poreu per
trametre an Thora qui ab letres molt spesses
es ya solicitat per
lo comte de trametreli diners. E si mal recapte hi donau tots temps
se scusara ab vos. De Terragona a XXVI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur an Dalmau de Tolosa collidor de les generalitats en lo
comdat de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Se encuentra apuntada impropiamente en este lugar, por estar
bajo la fecha de 21 de diciembre, la relación del juramento y
homenaje que prestó Arnaldo Citges, mercader de Tarragona,
nombrado por el parlamento colector de los derechos impuestos en las
harinas, lo que cumplió con las formalidades de costumbre y
obligación de su persona y bienes por medio de fianzas, en cuyo
acto, para mayor seguridad, añadió la siguiente promesa.

Que
nos plenira de les peccunies de la dita collecta ne aquelles
cambiara sino ab cambi de florins dor.

28 DE
DICIEMBRE.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist
lo contengut en aquella vos responem com ya es collocat
mossen Erill en lo sou per cert nombre de rocins dels quals pensam
que ell se contentara car axi es stat ordenat per lo senyor Rey.
Daqui avant pus los drets se cullen crehem que lo dit mossen Erill
passara a la ordinacio per la qual tots los altres passen. Lo senyor
Rey lin scriu. Feu hi lo que a vos se pertangue e jequiuho
star. Certificant nos del que sentireu.
Car si obs es fer si ha
altra provisio. Al que dehiu del vi que nos cull en aquexa terra
abans hi ve de altra part e per ço direu no deu pagar vos responem
que
si algun casola metra vi de Araguo o de altra part per
provisio de sa casa que aquest tal no pague los dos sous per
bota novellament imposats. Si empero taverners o treginers metran lo
dit vi
e aquell apres revendran aqui deuen pagar a la dita raho
de II sous per bota. E ab tot lo dret aquest sie pocha cosa. Pero per
quant pensam que aquexa terra es steril e prou guastada e si
ha lo vi ab molt treball e despesa si conexereu que les gents
se entrenyoren molt del dit dret del vi donau hi aquella tollerancia
e comport que per reposar e contentar les gents e per fer les passar
als altres drets vos apparegua fer si dega. Dada en Terragona a
XXVIII de dehembre any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella diputat et cetera.
Al honorable En Gabriel Fraga
ciuteda de Leyda en Benavarra o lla hon
sia.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

(En
esta carta el año es 1465 !! Y las anteriores 1464!!
(aunque
Manuelico escriba 1465).
¿Dónde tenías, Manuelico, el cerebro,
debajo de las faldas de la Patria catalana?)



Habiéndose
aquí omitido cierta deliberación que se encuentra en otro paraje
del registro, pero que corresponde estar en este lugar por la fecha
que lleva, según ya se advierte en aquel, la transcribimos a
continuación, precedida del correspondiente extracto en que se
expresa el objeto que la motivó.

29 DE DICIEMBRE.

Convocó
el diputado Çaportella, en este día, para una junta o consejo de
jurisperitos a las siguientes personas.
Don Nicolás Pujada,
doctor en decretos, canónigo y arcediano de la Mar en la iglesia de
Barcelona.
El honorable Jaime Taranau, doctor en leyes.
Petro
Boquet, doctor en decretos.
Pedro Montmany, doctor en leyes.

Juan Andrés Sorts, canónigo y prepósito de Barcelona.
A
los que manifestó el diputado, que el Rey, con grande instancia,
pedía que, por el mismo Çaportella o por su mandato, se pagaran de
los derechos de las generalidades recojidos por órden
del parlamento poco antes celebrado, los salarios de los correos,
escuchas y espías que fuesen necesarios, lo que convenía para el
buen estado y seguridad de la gente de armas ofrecida al Rey por el
mismo parlamento, pues no podían ni querían prestar el servicio que
les correspondía hacer del modo que era conveniente; sobre lo que
tomaron las personas convocadas la siguiente deliberación.

Et
dicti jurisperiti audita proposicione predicta et visis recognitis et
recensitis capitulis et omnibus actitatis et factis per dictum
parlamentum delliberarunt
unanimiter et concorditer quod attento
quod generalitates sunt date et restitute per dictum dominum
regem eis forma et modo quibus eran per prius antequam videlicet per
dictum dominum regem apprehense fuissent et quod de necessitate
habent esse sub disposicione alicuis presidentis et per consequens
eius qui habetur pro diputato ipsius scilicet domini Çaportella. Pro
tanto dixerunt quod per ipsum dominum deputatum possint et debent
solvi et seu provideri et mandari solvi de quibusvis pecuniis
dictarum generalitatum salaria dictorum cursorum excubiarum et
exploratorum necessariorum pro bona disposicione et statu dicte
gentis armorum et eorum defensione ac salvitate ac inimicorum
invasione et ofensione et etiam per eundem dominum deputatum posse et
debere solviet seu provideri atque mandari solvi cetera sine quibus
dicte gentes armorum de quibus facta est oferta dicto domino Regi
servicium debitum facere non possent et quem ad eorum salvitatem visa
fuit utilia et ad conservacionem terrarum obediencium dicto domino
Regi et ad ofensionem rebellium et inimicorum. Et hoc etiam maxime
posse et debere sic fieri cum plurimum cernat conservacionem jurium
generalitatum que nisi ex opera dicte gentis armorum amitterentur per
occupacionem inimicorum. Quod per ipsum dominum deputatum est maxime
attendendum.

Año 1465.

Año 1465.

(La carta
siguiente es de 1464. Este Manuelico Bofarull y los que
trabajaban con él estaban muy idiotizados con la renaixença y poco
concentrados para leer los años.)

26 DE DICIEMBRE.

Mossen
Montros. Ab la present rebreu un plech de letres dreçat al collector
de Balaguer es necessari daqui en fora loy trametau decontinent. Feu
que la cosa haja recapte e noy haja falla. De Terragona a XXVI de
dehembre any MCCCCLXIIII. Trametem vos les letres que demanau
per a don Phelip de Castro e per mossen Franci Derill.
Lo plet (plec; pliego. Plet : pleito) dreçat a Sancta
Coloma trameteu lo daqui en fora decontinent. Dada ut supra.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable mossen Franci de Montros deputat local en la vila e
vegueria de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Honrat senyer. Trametem vos les letres del senyor Rey
per al Marquesat e altres quens haveu demanades. Donau orde sien
trameses o dades decontinent e noy haja falla. E siau diligent en tot
ço que acomanat vos es segons se confia de vos. Dada ut supra.

Dirigitur an Guerau de Cervello collector de Balaguer.


Venerables pares en Crist. Sabut havem que vosaltres e
los homens dels vostres lochs recusarieu pagar los drets novellament
imposats. De que es de maravellar que en cosa tant concernent lo
servici del senyor Rey e benefici de aquest Principat com es aquesta
a la qual los dits drets son consignats vos vullau gens detenir. E si
voleu pensar que de aço pusquau esser exempts siau certs que no. Car
saber podeu com les coses son axi acordades per tots los tres
staments de aquest Principat e que han en elles a contribuir axi ecclesiastichs com seglars en la manera que en les altres coses
de generalitats se acostuma fer. Per que nous detingau pus en aço.
Car pus a Deu plau per tots han a passar aquestes congoxes. Ne
pensaseu que si puxa fer algun comport. Ans hi covendria fer altra
provisio. La qual conexeriau a vosaltres e als dits vostres homens
esser assats damnosa. Dada en Terragona et cetera ut supra.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Als venerables pares en Christ los vicaris e covent del monestir
de Scala Dei.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo
contengut en aquella havem haguda letra del senyor Rey per als
cartoxans la qual ab la present vos
trametem. Daqui avant si ells
e lurs lochs no paguaven feu pendre quants homens del Priorat
intraran en lo comdat e encara anau als lochs del Priorat e requiriu
los batles que facen pagar e si nou faran certifiquau nos ne que fer
si ha altra rigorosa provisio. De aço nos scrivim als cartoxans
desenganant los.
Al que dehiu que lo comte es passat per los
lochs del comdat e que no sabeu quels haura dit nos ne pensam
que alre los haja dit sino que paguen. Pero axo es lo de que vos vos
deveu entremetre e cavalcar per vostra collecta o al menys scriure
sovin als collectors per saber dells com van les coses e donau hi
diligencia. La cosa aquesta be vehem que es a tot hom anugosa e
odiosa e que si los ministres no hi son diligents haura mal recapte.

(Los impuestos ya eran de por sí muchos. Los ministros,
correos, diputados, etc, muchos y con grandes sueldos o al menos
posibilidad de sacar gran tajada; lo mismo que en 2021. En tiempo de
guerra de nunca acabar, estos ministros eran muchas manos menos para
luchar junto a los barones contra los rebeldes, o al menos
asediarlos, haciendo cabalgadas y entradas a saco.
)
Lo qui aço
toqua principalment es lo senyor comte per quant quiscuns barons han
esser pagats en ses terres e si no hi abastara seran prou afanyats de

haverho de altres lochs. Per que donan hi cura si los seus afers
desigau fer.
Feu una cerqua e replegau tants diners com poreu per
trametre an Thora qui ab letres molt spesses
es ya solicitat per
lo comte de trametreli diners. E si mal recapte hi donau tots temps
se scusara ab vos. De Terragona a XXVI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur an Dalmau de Tolosa collidor de les generalitats en lo
comdat de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Se encuentra apuntada impropiamente en este lugar, por estar
bajo la fecha de 21 de diciembre, la relación del juramento y
homenaje que prestó Arnaldo Citges, mercader de Tarragona,
nombrado por el parlamento colector de los derechos impuestos en las
harinas, lo que cumplió con las formalidades de costumbre y
obligación de su persona y bienes por medio de fianzas, en cuyo
acto, para mayor seguridad, añadió la siguiente promesa.

Que
nos plenira de les peccunies de la dita collecta ne aquelles
cambiara sino ab cambi de florins dor.

28 DE
DICIEMBRE.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist
lo contengut en aquella vos responem com ya es collocat
mossen Erill en lo sou per cert nombre de rocins dels quals pensam
que ell se contentara car axi es stat ordenat per lo senyor Rey.
Daqui avant pus los drets se cullen crehem que lo dit mossen Erill
passara a la ordinacio per la qual tots los altres passen. Lo senyor
Rey lin scriu. Feu hi lo que a vos se pertangue e jequiuho
star. Certificant nos del que sentireu.
Car si obs es fer si ha
altra provisio. Al que dehiu del vi que nos cull en aquexa terra
abans hi ve de altra part e per ço direu no deu pagar vos responem
que
si algun casola metra vi de Araguo o de altra part per
provisio de sa casa que aquest tal no pague los dos sous per
bota novellament imposats. Si empero taverners o treginers metran lo
dit vi
e aquell apres revendran aqui deuen pagar a la dita raho
de II sous per bota. E ab tot lo dret aquest sie pocha cosa. Pero per
quant pensam que aquexa terra es steril e prou guastada e si
ha lo vi ab molt treball e despesa si conexereu que les gents
se entrenyoren molt del dit dret del vi donau hi aquella tollerancia
e comport que per reposar e contentar les gents e per fer les passar
als altres drets vos apparegua fer si dega. Dada en Terragona a
XXVIII de dehembre any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella diputat et cetera.
Al honorable En Gabriel Fraga
ciuteda de Leyda en Benavarra o lla hon
sia.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

(En
esta carta el año es 1465 !! Y las anteriores 1464!!
(aunque
Manuelico escriba 1465).
¿Dónde tenías, Manuelico, el cerebro,
debajo de las faldas de la Patria catalana?)



Habiéndose
aquí omitido cierta deliberación que se encuentra en otro paraje
del registro, pero que corresponde estar en este lugar por la fecha
que lleva, según ya se advierte en aquel, la transcribimos a
continuación, precedida del correspondiente extracto en que se
expresa el objeto que la motivó.

29 DE DICIEMBRE.

Convocó
el diputado Çaportella, en este día, para una junta o consejo de
jurisperitos a las siguientes personas.
Don Nicolás Pujada,
doctor en decretos, canónigo y arcediano de la Mar en la iglesia de
Barcelona.
El honorable Jaime Taranau, doctor en leyes.
Petro
Boquet, doctor en decretos.
Pedro Montmany, doctor en leyes.

Juan Andrés Sorts, canónigo y prepósito de Barcelona.
A
los que manifestó el diputado, que el Rey, con grande instancia,
pedía que, por el mismo Çaportella o por su mandato, se pagaran de
los derechos de las generalidades recojidos por órden
del parlamento poco antes celebrado, los salarios de los correos,
escuchas y espías que fuesen necesarios, lo que convenía para el
buen estado y seguridad de la gente de armas ofrecida al Rey por el
mismo parlamento, pues no podían ni querían prestar el servicio que
les correspondía hacer del modo que era conveniente; sobre lo que
tomaron las personas convocadas la siguiente deliberación.

Et
dicti jurisperiti audita proposicione predicta et visis recognitis et
recensitis capitulis et omnibus actitatis et factis per dictum
parlamentum delliberarunt
unanimiter et concorditer quod attento
quod generalitates sunt date et restitute per dictum dominum
regem eis forma et modo quibus eran per prius antequam videlicet per
dictum dominum regem apprehense fuissent et quod de necessitate
habent esse sub disposicione alicuis presidentis et per consequens
eius qui habetur pro diputato ipsius scilicet domini Çaportella. Pro
tanto dixerunt quod per ipsum dominum deputatum possint et debent
solvi et seu provideri et mandari solvi de quibusvis pecuniis
dictarum generalitatum salaria dictorum cursorum excubiarum et
exploratorum necessariorum pro bona disposicione et statu dicte
gentis armorum et eorum defensione ac salvitate ac inimicorum
invasione et ofensione et etiam per eundem dominum deputatum posse et
debere solviet seu provideri atque mandari solvi cetera sine quibus
dicte gentes armorum de quibus facta est oferta dicto domino Regi
servicium debitum facere non possent et quem ad eorum salvitatem visa
fuit utilia et ad conservacionem terrarum obediencium dicto domino
Regi et ad ofensionem rebellium et inimicorum. Et hoc etiam maxime
posse et debere sic fieri cum plurimum cernat conservacionem jurium
generalitatum que nisi ex opera dicte gentis armorum amitterentur per
occupacionem inimicorum. Quod per ipsum dominum deputatum est maxime
attendendum.

sábado, 11 de septiembre de 2021

MARZO, 1463.

MES DE MARZO.


Molt alt e
molt excellent Princep e virtuos Rey. Si la sentencia dels antichs
philosofos havie que aquell sol fos elet a la dignitat reyal qui
excellia los altres en splendor de enteniment quant mes la tal
dignitat es apperada a la Excellencia vostra per la vera prosapia de
aquella e per la tanta sua illustracio. Expandida e divulgada fonch
per lo univers la gloriosa fama del rey Salamo per regir lo
seu regne
ab saviesa molt gran e qui en la puericia
sua en la qual pres lo ceptre reyal hagues fet entre les dues alterquants fembres lo admirable judici per lo qual de la
cosa tant occulta se manifesta la veritat. E fonch tanta la
celebritat del nom seu que pervingue a les extremitats del mon don li
venien trahuts e precioses ofertes que lo seu reyal stat magnificaven
admirablement. E si les coses en vostra reyal persona concorrents son
diligentment pensades que alre direm que haver en aquest nostre temps
un altre Salamo qui circa la edat matexa haje començat regnar e son
regne governat ab justicia e prudencia singular. Qui traspassant lo
freu de Gades
stena la sua potencia entre los africans e per zel
de la fe catholica contra aquells de la dita fe enemichs tingua
admirables municions a terror lur e a presidi de la nostra Europa.
Qui faça investigar les mars oceanes a totes altres gents spantoses
e incognites e les gents barbares vagues e incultes en aquelles
atrobades sotsmeta a fi per aquelles domar e instruir en la
conversacio humanal. De que ultra lo domini de les precioses cases a
vostra reyal corona acquisides es a aquella pertinent e deguda gloria
e inmenses laors. A tal donchs e tant virtuos rey es digna cosa
significat esser lo que molt tocha tota reyal dignitat per interposar
en la causa comuna la sua auctoritat e decret. Feta es en lo Principat de Cathalunya per alguns dels vassalls iniqua
conspiracio contra la reyal Magestat e la insigna provincia olim
mundissima es per aquells contaminada e infecta de gran error. Obra
es stada de algunes malicioses persones les quals temptades per lo
maligne sperit e inseguint algunes lurs passions han volgut
subvertir lo bo e tranquille stat del dit Principat e les quals per
conduir a aço los pobles han sembrades fames falsissimes contra la
dita reyal Magestat dihent aquella haver proposit mal tractar e
destruyr to dit Principat difamant la de crueltat e de altres
perverses condicions e donant studi en fer se coses algunes per miga
del cos del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del
dit senyor Rey han volgut dir e sforçar aquelles esser miraculoses
en approvacio e confirmacio del que prosseguien e fahent les per tals
publicar per algunes ecclesiastiques persones per peccunies
corrompudes han facilment tirats los pobles a lur opinio e voler. Als
quals pobles donant entendre que convenia per lur salvetat tenir
exellada o desterrada la dita Majestat reyal del dit Principat. Com
moltes e diverses persones vehessen aço esser indigna cosa e a
infidelitat redundant es daquen exida scisma e
gran divisio entre los poblats en lo dit Principat. En la qual los
rebelles e adversants a la dita reyal Magestat acompanyats de la
malicia del temps han apoderat
e prevalgut e apres moltes cruels persequucions fetes e dades als
faels e devots a la dita Reyal Magestat han mesa la terra en armes e
fet gran exercit de gent de cavall e de peu e aquell partit en dues
parts. La una encontra la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo
senyor don Ferrando primogenit novament jurat qui eren en Gerona
ciutat del dit Principat laltra encontra la dita reyal Majestat per
obstar li la sua venguda. Son stats sitiats la dita senyora Reyna e
senyor Primogenit en un castell o força de la dita ciutat e dins
aquella ab bombardes e altres artelleries durament combatuts per
apresonar aquells. Los quals indubitadament foren stats presos o dins
la dita força per armes o per fam morts sino per la ajuda de Deu e
del Illustrissimo Rey de França lo qual vehent tanta iniquitat
sentintse de aquella com a reyal persona tramete de ses gents qui
romperen lo dit siti e la dita senyora Reyna e senyor Primogenit
deliuraren bellicosament. Laltra part del dit exercit encontra lo dit
Senyor Rey tramesa vingue a batalla campal ab la sua Reyal Majestat
en la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fet un gran
strall de la gent del dit exercit e semblant strall es stat
fet per altres jornades en les quals es stat conflicte entre les
gents del dit senyor Rey e les gents rebelles del dit Principat en
que Nostre Senyor Deu manifestant assats la justicia del dit Senyor
Rey mante e ajuda aquell maravellosament. Aço empero no contrastant
indurats los rebelles com lo animo de Pharao no han disistit ne
desisten de lur malicia e iniquitat abans sobre tot mes durament
augmentant en aquella com persones per la gravosa de lur pecat de tot
remey e venia desconfiants e en punt de desesperacio constituides han
proclamet strany Rey e continuades violencies e
oppressions a tots los faels e devots a la vera reyal magestat. E no
solament aprovades persones mas als deputats del General del dit
Principat lo ofici dels quals es molt preheminent e lur consistori
quasi numen e divinal refugi e conservacio de la corona Reyal
e de les libertats del Principat desses dit es
stada feta gran oppressio. En virtut de la qual e per evitar la mort
la qual stretament los es stada cominada los ha covengut adherir a la
maliciosa part e fer e signar letres e provisions que aquella ha
volgut. Com alre nols sie possible fer obstant la dita oppressio en
la qual son detenguts en la ciutat de Barcelona hon aquestes
coses se tracten principalment. De la qual oppressio los dits
deputats si possible los ere voluntariament exirien e a tals
actes contradirien. Com he fet e faç yo Bernat Çaportella hu
dels deputats dessus dits per lo braç o stament militar qui
migançant lo divinal adjutori me so de la dita oppressio desliurat
fugint cautelosament e secreta ab una galea per mar de la dita ciutat
de Barcelona e restituint me en libertat he fet e faç lo que so
tengut envers mon rey e senyor e lo que sens falla los altres
meus condeputats per lur bona fidelitat farien si podien haver
libertat (muy pocos lo harían, los demás diputados harían lo
que hemos visto en el año 2021 y anteriores.
).
Que dire molt
alt e molt excellent rey e virtuos senyor de aquests afers dels quals
lo enarrar serie longa pagina e aquells recitar ni expandir sino en
quant la necessitat importa es cosa molesta a tot fael
cathala
. Lo dit Illustrissimo rey de França e per dignes
virtuts en les quals als seus gloriosos antecessors resembla
meritament Christianissimo appellat no content de la gloriosa obra
per sa excellencia feta en subvencio e desliurament de la
Illustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit e no
molt aço per la inmensa magnanimitat sua stimant si la causa tant
justa del dit S. Rey en tot no ajuda e continua fins a la desigada fi
ha presa aquella no altrament que propia e ab qual potencia de gent
darmes ab quals treballs o despeses e ab qual diligencia e cura
aquella prosseguescha es notori a tot lo mon. De que li es atribuida
honor e gloria inmortal. En la qual haver participi es degut a la
Excellencia de vos virtuosissimo Rey per ferhi per obra lo ques diu
haver hi ya ofert e segons de aquella se spera fermament. En
aço lalta dignitat e lo interes a tota tal dignitat fet per lo
crim de Magestat lesa
les multiplicades virtuts de la celsitut
vostra e altres dignes sguarts hi conviden aquella e necessiten no
fallir.
E lo Illustre Rey de Castella al qual los rebelles son
recorreguts si dignament li plaura attendre detestara los dits
rebelles e no volra denigrar la excellencia sua en lo peccat de
aquells ne donar eximpli ne via als subdits seus de attemptar
rebellions les quals meritament se procuraria donada per la sentencia
per la veritat qui no pot mentir dihent Eadem mensura qua mensi fuerunt remercietur et vobis. No es pertinent al seu Reyal coratge
inclinat esser a cubdicia de acquirir e dilatar sos dominis en
perjudici daltri e ab la sedicio e scisma qui es en
Cathalunya havent principi de les appassionades persones qui han
seduhits los pobles e precipitats en aquest error del qual son
inmunes la major part dels prelats barons militars e altres persones
generoses. E res alre de aço no pot provenir que scandils e
inconvenients. Ignorar no deu lo lllustre Rey que no es alguna
potencia a la qual sie deguda gloria e honor ne que importe alguna
part de felicitat sino aquella la qual ab honestat e justicia es
adquisida. E contra aquell que vol sforçar altrament es la elegant
exclamacio del gran Seneca quant diu O miserabilem illum qui cedibus
et rapinis potencia crevit et cetera. Si donchs molt alt e molt
excellent Rey e virtuos senyor es axi que tota iniquitat e
injusticia sia a Deu e als homens odiosa e la deguda obediencia que
Nostre Senyor Deu se ha reservada e aquella manada esser atribuida
als princeps e reys qui son en la terra no per altri que per Deu
deputats e loctinents de aquell es axi maliciosament sotstreta a la
Magestat del dit nostre Rey e senyor mantenir e ajudar aquesta sua
causa que es alre que obsequi divinal e ofici de home virtuos e
maximament del constituit en la reyal dignitat illustrada e ornada de
santa prudencia e altres virtuts de les quals splendex la privilegiada persona vostra a la qual per deute de honor es feta la
present ab tota humil e devota reverencia per mi dit Bernat

Çaportella
diputat. Suplicant lo poder divinal conserve en tota
felicitat longament la dita Excellencia vostra qui mane a mi tot ço
que de sa merce sia. Feta en la ciutat de Terragona a VII dies de
març any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
- De la
Excellencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

MARZO, 1463.

MES DE MARZO.


Molt alt e
molt excellent Princep e virtuos Rey. Si la sentencia dels antichs
philosofos havie que aquell sol fos elet a la dignitat reyal qui
excellia los altres en splendor de enteniment quant mes la tal
dignitat es apperada a la Excellencia vostra per la vera prosapia de
aquella e per la tanta sua illustracio. Expandida e divulgada fonch
per lo univers la gloriosa fama del rey Salamo per regir lo
seu regne
ab saviesa molt gran e qui en la puericia
sua en la qual pres lo ceptre reyal hagues fet entre les dues alterquants fembres lo admirable judici per lo qual de la
cosa tant occulta se manifesta la veritat. E fonch tanta la
celebritat del nom seu que pervingue a les extremitats del mon don li
venien trahuts e precioses ofertes que lo seu reyal stat magnificaven
admirablement. E si les coses en vostra reyal persona concorrents son
diligentment pensades que alre direm que haver en aquest nostre temps
un altre Salamo qui circa la edat matexa haje començat regnar e son
regne governat ab justicia e prudencia singular. Qui traspassant lo
freu de Gades
stena la sua potencia entre los africans e per zel
de la fe catholica contra aquells de la dita fe enemichs tingua
admirables municions a terror lur e a presidi de la nostra Europa.
Qui faça investigar les mars oceanes a totes altres gents spantoses
e incognites e les gents barbares vagues e incultes en aquelles
atrobades sotsmeta a fi per aquelles domar e instruir en la
conversacio humanal. De que ultra lo domini de les precioses cases a
vostra reyal corona acquisides es a aquella pertinent e deguda gloria
e inmenses laors. A tal donchs e tant virtuos rey es digna cosa
significat esser lo que molt tocha tota reyal dignitat per interposar
en la causa comuna la sua auctoritat e decret. Feta es en lo Principat de Cathalunya per alguns dels vassalls iniqua
conspiracio contra la reyal Magestat e la insigna provincia olim
mundissima es per aquells contaminada e infecta de gran error. Obra
es stada de algunes malicioses persones les quals temptades per lo
maligne sperit e inseguint algunes lurs passions han volgut
subvertir lo bo e tranquille stat del dit Principat e les quals per
conduir a aço los pobles han sembrades fames falsissimes contra la
dita reyal Magestat dihent aquella haver proposit mal tractar e
destruyr to dit Principat difamant la de crueltat e de altres
perverses condicions e donant studi en fer se coses algunes per miga
del cos del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del
dit senyor Rey han volgut dir e sforçar aquelles esser miraculoses
en approvacio e confirmacio del que prosseguien e fahent les per tals
publicar per algunes ecclesiastiques persones per peccunies
corrompudes han facilment tirats los pobles a lur opinio e voler. Als
quals pobles donant entendre que convenia per lur salvetat tenir
exellada o desterrada la dita Majestat reyal del dit Principat. Com
moltes e diverses persones vehessen aço esser indigna cosa e a
infidelitat redundant es daquen exida scisma e
gran divisio entre los poblats en lo dit Principat. En la qual los
rebelles e adversants a la dita reyal Magestat acompanyats de la
malicia del temps han apoderat
e prevalgut e apres moltes cruels persequucions fetes e dades als
faels e devots a la dita Reyal Magestat han mesa la terra en armes e
fet gran exercit de gent de cavall e de peu e aquell partit en dues
parts. La una encontra la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo
senyor don Ferrando primogenit novament jurat qui eren en Gerona
ciutat del dit Principat laltra encontra la dita reyal Majestat per
obstar li la sua venguda. Son stats sitiats la dita senyora Reyna e
senyor Primogenit en un castell o força de la dita ciutat e dins
aquella ab bombardes e altres artelleries durament combatuts per
apresonar aquells. Los quals indubitadament foren stats presos o dins
la dita força per armes o per fam morts sino per la ajuda de Deu e
del Illustrissimo Rey de França lo qual vehent tanta iniquitat
sentintse de aquella com a reyal persona tramete de ses gents qui
romperen lo dit siti e la dita senyora Reyna e senyor Primogenit
deliuraren bellicosament. Laltra part del dit exercit encontra lo dit
Senyor Rey tramesa vingue a batalla campal ab la sua Reyal Majestat
en la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fet un gran
strall de la gent del dit exercit e semblant strall es stat
fet per altres jornades en les quals es stat conflicte entre les
gents del dit senyor Rey e les gents rebelles del dit Principat en
que Nostre Senyor Deu manifestant assats la justicia del dit Senyor
Rey mante e ajuda aquell maravellosament. Aço empero no contrastant
indurats los rebelles com lo animo de Pharao no han disistit ne
desisten de lur malicia e iniquitat abans sobre tot mes durament
augmentant en aquella com persones per la gravosa de lur pecat de tot
remey e venia desconfiants e en punt de desesperacio constituides han
proclamet strany Rey e continuades violencies e
oppressions a tots los faels e devots a la vera reyal magestat. E no
solament aprovades persones mas als deputats del General del dit
Principat lo ofici dels quals es molt preheminent e lur consistori
quasi numen e divinal refugi e conservacio de la corona Reyal
e de les libertats del Principat desses dit es
stada feta gran oppressio. En virtut de la qual e per evitar la mort
la qual stretament los es stada cominada los ha covengut adherir a la
maliciosa part e fer e signar letres e provisions que aquella ha
volgut. Com alre nols sie possible fer obstant la dita oppressio en
la qual son detenguts en la ciutat de Barcelona hon aquestes
coses se tracten principalment. De la qual oppressio los dits
deputats si possible los ere voluntariament exirien e a tals
actes contradirien. Com he fet e faç yo Bernat Çaportella hu
dels deputats dessus dits per lo braç o stament militar qui
migançant lo divinal adjutori me so de la dita oppressio desliurat
fugint cautelosament e secreta ab una galea per mar de la dita ciutat
de Barcelona e restituint me en libertat he fet e faç lo que so
tengut envers mon rey e senyor e lo que sens falla los altres
meus condeputats per lur bona fidelitat farien si podien haver
libertat (muy pocos lo harían, los demás diputados harían lo
que hemos visto en el año 2021 y anteriores.
).
Que dire molt
alt e molt excellent rey e virtuos senyor de aquests afers dels quals
lo enarrar serie longa pagina e aquells recitar ni expandir sino en
quant la necessitat importa es cosa molesta a tot fael
cathala
. Lo dit Illustrissimo rey de França e per dignes
virtuts en les quals als seus gloriosos antecessors resembla
meritament Christianissimo appellat no content de la gloriosa obra
per sa excellencia feta en subvencio e desliurament de la
Illustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit e no
molt aço per la inmensa magnanimitat sua stimant si la causa tant
justa del dit S. Rey en tot no ajuda e continua fins a la desigada fi
ha presa aquella no altrament que propia e ab qual potencia de gent
darmes ab quals treballs o despeses e ab qual diligencia e cura
aquella prosseguescha es notori a tot lo mon. De que li es atribuida
honor e gloria inmortal. En la qual haver participi es degut a la
Excellencia de vos virtuosissimo Rey per ferhi per obra lo ques diu
haver hi ya ofert e segons de aquella se spera fermament. En
aço lalta dignitat e lo interes a tota tal dignitat fet per lo
crim de Magestat lesa
les multiplicades virtuts de la celsitut
vostra e altres dignes sguarts hi conviden aquella e necessiten no
fallir.
E lo Illustre Rey de Castella al qual los rebelles son
recorreguts si dignament li plaura attendre detestara los dits
rebelles e no volra denigrar la excellencia sua en lo peccat de
aquells ne donar eximpli ne via als subdits seus de attemptar
rebellions les quals meritament se procuraria donada per la sentencia
per la veritat qui no pot mentir dihent Eadem mensura qua mensi fuerunt remercietur et vobis. No es pertinent al seu Reyal coratge
inclinat esser a cubdicia de acquirir e dilatar sos dominis en
perjudici daltri e ab la sedicio e scisma qui es en
Cathalunya havent principi de les appassionades persones qui han
seduhits los pobles e precipitats en aquest error del qual son
inmunes la major part dels prelats barons militars e altres persones
generoses. E res alre de aço no pot provenir que scandils e
inconvenients. Ignorar no deu lo lllustre Rey que no es alguna
potencia a la qual sie deguda gloria e honor ne que importe alguna
part de felicitat sino aquella la qual ab honestat e justicia es
adquisida. E contra aquell que vol sforçar altrament es la elegant
exclamacio del gran Seneca quant diu O miserabilem illum qui cedibus
et rapinis potencia crevit et cetera. Si donchs molt alt e molt
excellent Rey e virtuos senyor es axi que tota iniquitat e
injusticia sia a Deu e als homens odiosa e la deguda obediencia que
Nostre Senyor Deu se ha reservada e aquella manada esser atribuida
als princeps e reys qui son en la terra no per altri que per Deu
deputats e loctinents de aquell es axi maliciosament sotstreta a la
Magestat del dit nostre Rey e senyor mantenir e ajudar aquesta sua
causa que es alre que obsequi divinal e ofici de home virtuos e
maximament del constituit en la reyal dignitat illustrada e ornada de
santa prudencia e altres virtuts de les quals splendex la privilegiada persona vostra a la qual per deute de honor es feta la
present ab tota humil e devota reverencia per mi dit Bernat

Çaportella
diputat. Suplicant lo poder divinal conserve en tota
felicitat longament la dita Excellencia vostra qui mane a mi tot ço
que de sa merce sia. Feta en la ciutat de Terragona a VII dies de
març any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
- De la
Excellencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.