14 DE MAYO.

14 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al honrat senyor lo batle de la vila de Granullers. (Granollers)
Honrat senyer. Entes havem que vos teniu pres en Masferrer de Gualba per les fahenes concorrents lo qual havem aci molt necessari. Per ço vos pregam e encarregam que decontinent lo ameneu aci a nosaltres en manera que scapar nons puixe. Dada en Barchinona a Xllll de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. Nous sia maravella la tarda del senyor En Berenguer Luch Ripoll sindich de aqueixa ciutat car jatsia ell ab molta solicitud haja treballat e treball en esser desempatxat empero per bons respectes e per que sen port lo desijat es stat detengut per nosaltres e Deu volent dins tres o quatre jorns sera spatxat ab compliment e trobareu pler en les coses queus comunicara car scientment lo havem fet aturar per la dita causa. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barchinona a XIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Continuament sentim moltes e diverses fames sembren en aqueixes parts per persones occupants se ofici diabolich procurants per lur poder metre divisions e suscitar scandols en aquest Principat e entre les altres que lo exercit de aquell es a respecte de fer algun dan o cas en les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit de les quals coses havem grandissima displicencia. E jatsia senyors molt honorables tals fames no fassen impressio alguna en los coratges de aquells qui de la innata e inmaculada fidelitat dels cathalans son vistes e han noticia e per ço no freturas aquest scriure. Empero a cautela per nostre descarrech e per devedar e apartar quant en nosaltres sia les dites divisions e scandals vos significam que sol lo oyr tals coses tant fort nos agreuge que mes dir nos porie ne may tal pensament en nosaltres es recaygut ne recaure poria ans per defensio de lurs excellentissimes persones e conservacio de la reyal corona morir no dubtariem una e moltes vegades si possible era continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. Mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat reyal defensio e conservacio de les leys e libertats cathalanes qui son comunes a nosaltres e vosaltres e a tots los poblats en lo dit Principat e les quals per cars greus de persones sanch e bens son stades comprades sens les quals viure no desijam e encara per procurar repos e tranquillitat en aquell. Considerar poden adonchs vostres savieses a quina fi tiren aquelles persones qui tals fames de si vanes e altres freturants de veritat seminen e quanta ruina dan e destruccio stan preparades si facilment eren cregudes. Speram empero en la clemencia divina e en los merits dels benaventurats sants e del glorios Charles vosaltres sereu illuminats de la veritat e sera vist e conegut per tots quant les nostres deliberacions e lo dit exercit e encara nostres obres son e seran a lahor sua servey de la dita Majestat conservacio de les dites leys e libertats repos utilitat e benavenir de la cosa publica del dit Principat a les quals coses fallir no entenen ab gran perseverança de aquesta ciutat e uniformitat de les universitats de aquell. Los sindichs

de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les dites coses vos havem volgudes manifestar per vostra avis consolacio e confort. Pregants e encarregants vos que si ara o per avant algunes novitats o altres coses occorreran en aqueixes parts dignes de avis nos certifiquen de aquelles. E si per cas les gents del dit exercit passaran en aqueixes parts vullau a aquelles fer bon aculliment e ab lurs diners darlos tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis concorrents. Dada en Barchinona a XIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se escribió bajo la misma forma a los jurados y prohombres de un gran número de pueblos comprendidos en la parte de Cataluña que se extiende de Barcelona hasta Francia, y a otros muchos de los que se hallan en la parte opuesta, o sea hacia el campo de Tarragona y la ribera de Ebro, con la diferencia que en las cartas dirigidas a los últimos, se añadía el siguiente párrafo, que se halla en la que sirve de modelo y que va dirigida a la villa de Cervera.

Mes avant vos certificam haver hoyt lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat. Havem hagut gran plaer de les coses quens ha referides specialment com haveu mesa en bona custodia aqueixa vila a servey de la Majestat reyal repos e benavenir del Principat. Placiaus esser vigils e attents en la custodia de aquella com sia tan necessari com james. Les altres coses senyors molt honorables seran per nosaltres deliberades e sereu ne certificats.

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Tan prest rebuda la letra de vostres molt gran reverencies N. M. e honorables providencies de vint e quatre del prop passat mes de abril a nosaltres e al consell de vint e set dirigida per lo honorable En Pere Dezplugues donzell havem fet aplegar lo dit consell en lo qual ses legida la dita letre e mes amplament e difusa e ab gran discrecio e orde lo dit consell es stat informat per lo dit honorable En Pere Dezplugues de les coses deduhides en dita letra e altres negocis occorrents e regraciam vos molt nosaltres el dit consell com ha plagut a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies avisarnos de les occurrencies dels actes passats e presents no tant solament per letra mes encara per viva veu la qual ha molt mes impressio en los coratges dels homens que no la letre que no sona mes sino tant com es posada. E havem per cert en monstra experiencia magistra de totes coses com vostres molt grans providencies tenen per sempre en llurs penses e coratges lo que cathalans han loablament acostumat ço es ab quanta virilitat attencio e perseverança stan vostres molt grans providencies en la lahor de la Majestat divina e la integritat e servici de la corona reyal repos e tranquille stat del dit Principat e conservacio e tuicio de la republica de aquell posant vos en segur nosaltres el consell esser uniformes e ab ferm e incomutable proposit en prosseguir ho per lo semblant juxta forma de la capitulacio e en la tuicio e conservacio de la cosa publica (la republica que leemos aquí arriba, res publica, rem publicam, rei publice, etc) e de les libertats del dit Principat. Suplicant la potencia increada sia de sa merce dirigir sen cascu e ben obrar e preservar nos de tots inconvenients a
lahor de nostre Senyor Deu honor e servici de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del Illustrissimo Primogenit tranquille stat e repos del dit Principat. Tant com os trametessem nostre sindich o sindichs vist haveu com ans de la recepcio de vostres letres per nosaltres e dit concell hi era dat compliment. E la Sancta e infinida Trinitat sia proteccio continua de vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies. Scrita en Perpenya a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.
Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur.

Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors. Lo dia present havem reebuda una vostra letra ab la qual nos avisau dels enantaments e procehiments que per vosaltres son fets es fan a honor e servey de la Majestat reyal e en defensio repos e tranquillitat daquest Principat. Per que mossenyors regraciants vos molt lo bon avis que per aquella a nosaltres es fet vos responem com nosaltres ab summa diligencia entendrem en la custodia e tuicio daquesta vila pregant vos mossenyors per avant vos placia avisarnos dels procehiments e actes que per vosaltres seran fets circa la occurrencia daquest negoci. Com aquesta vila sempre sia stada es e sera prompte en fer tot ço e quant per vosaltres mossenyors sera ordenat a honor del Senyor Rey repos e
tranquillitat de la cosa publica daquest Principat. E sia mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors la Santa Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Catha-lununya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors. La present es solament per remetreus lo plech qui es dins aquesta la qual man donat los missatges del Principat e de aquesta ciutat. Es ver hi ha dos altres letres la una mia dressada a vosaltres laltre dels honorables consols de aquesta vila. Lo portador de tot aço es En Molins corren fet e desempatxat sols per aço ha esser aqui en XXXX hores parteix daci a III hores apres mig jorn vuy que es dimecres e ha esser aqui divendres a VII hores davant mig jorn per comissio e part dels dits missatgers. Jo he finat ab dit correu e ha haver aqui vuyt florins dor. Lo dit temps li es stat donat quen com lonch per fer lo cami de la merina (marina) squivant lo pas de Gerona perque complint ell lo dit temps placieus ferli pagar la dita quantitat. E sia senyors molt R. E. N. e magnifichs la potencia Divina vostre proteccio e continua guarda. Scrita en Perpenya dimecres a XII de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments e ordinacio Pere Andreu diputat local.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda recomendacio per altres letres vos he scrit com vos trametia certes letres de la present ciutat de Vich. E aximateix vos certificava de les paraules e letres que hun pages de sent Ypolit vassall del senyor bisbe de Vich había dites e legides donant entenent als pagesos qui aqui eren com lo Papa no volia que pagassen censos mals usos ni censals mostrant ne una letra quen havia rebuda induint los tinguessen fort no pagassen res. Mes avant com mossen Splugues me havia lexades letres vostres e de Barchinona les quals he trameses per lo present correu a Camprodon e Besalu donant li de salari vint e quatre sous. E com es stat a Camprodon li han feta resposta com havien hagudes les dites letres e devallant sen per anar a Besalu li son exits una bergada (brigada) dels pagesos e han lo pres e li han levades les letres e li han fetes moltes cominacions. E de continent com es arribat açi vuy he delliberat de trametel vos aqui perque mils pugau esser certificats per ell matex de tots los afers. Perque mossenyors molt R. E. N. e magnifichs certificant vos de totes aquestes per tal que non pugue esser reptat vos placia scriure manant a mi tot ço que plasent vos sia. En Lucha XIII de maig any Mil CCCCLXII. - Axi mateix he presa açi una informacio com son exits al cami a un jove qui aportava a Vich draps molinats e los li volien levar dient que En Verntallat hi seria tost qui los levaria tots los draps.
E no havent mes a dir a present vos placia desempatxar lo present correu. - Mossenyors molt R. E. N. e magnifichs a vosaltres se recomana Johan Molins diputat local de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. Aquests dies passats he rebudes dues letres vostres la una de dos del present continent en efecte que als oficials de aquesta vila e de altres lochs de aquesta diputacio local fossen fetes requestes de part vostra representants lo Principat de Cathalunya que si per la Senyora Reyna los era scrit publicasen certa crida continent inter alia prohibicio que gent axi de cavall com de peu nos acordassen en lo exercit del dit Principat etc. La qual letra de continent fou per mi en acta deduida ço es notificat e request als oficials de aquesta vila que si tal letra los era presentada e notificada no la deduissen en acte algun los quals oficials requests han respost esser contents obtemperar a dita requesta en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat e per lo semblant es stat fet en la ciutat Delna e en lo loch Dargilers en dites letres no eren stades pervengudes. Es veritat que per quant jo sabi que a la vila de Cobliura ab letra de la dita Senyora Reyna dita prohibicio ab mija de crida publica era stada publicada jo continent hi tramis lo substitut del notari e scriva de aquesta diputacio local e per lo cullidor del dret de generalitats lo loctinent de batle de dita vila fou request segons que ab dita vostra letra es delliberat lo qual obtemperant a la requesta de continent no obstant la premencionada crida de part de la Senyora Reyna publicada fou fer e publicar la crida de que fou request trellat de la qual interclusa dins la present vos tramete. Laltre de dites letres es de V del present sobre la publicacio faedora de una crida dins aquella interclusa de les persones en aquella nominades. La qual crida de continent com dita letra fou a mi liurada ab tot fos die de diumenge fou per mi manada publicar en se per la forma ab dita letra a mi injuncta copia de la qual ab continuacio del acte de quem fet dins la present vos tremet e veus aci mossenyors tot ço que sa fet juxta serie de dites letres.
Mossenyors aci son arribats los missatgers de aqueix Principat e de la ciutat de Barchinona los quals de part vostra han dressat algun tant a mi e per relacio e creença llur jols he dada aquella endreça que he pogut. Ells desempatxen correu al qual la present sera donada e ab llur letra crech vostres grans reverencies nobleses magnificencies o savieses seran largament certificades. E a present mossenyors molt reverends egregis nobles e magnifichs nom occorren altres coses a dir sino que manen de mi tot ço que plasent vos sera vist. Suplicant la potencia Divina vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XII de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments e ordinacio Pere Andreu diputat local.

Iban inclusos en la carta que precede los dos pregones siguientes: el primero, para revocar el que mandó hacer el baile de Colibre, relativamente a la formación de ejército,
y el segundo para declarar a ciertas personas enemigos del pais.

Ara hojats tot hom generalment queus notifica eus fa a saber lo honorable En Pere Correger loctinent del molt magnifich mossen Berenguer Dolius cavaller castella (castellà, castellá, castellán, castellano, catlà, catla, catlan, chatelán, châtelain, etc,) e batle de la vila de Cobliure. Que com en dies passats per manament a ell fet per la Senyora Reyna hagues feta publicar certa crida que no fos negun hom de peu ni de cavall quis acordas en lo exercit del Principat de Cathalunya ni prengues sou ans si pres lo havien lo restituesquen absolent los del sagrament e homenatge que prestat haurien per que ara ab veu de aquesta present crida e ab requesta a ell feta per part dels reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats de Cathalunya e conçell lur revoca e per revocada vol haver la damunt dita crida tornant aquella al primer stament axi com ab la present torna notificant vos les dites coses per tal que ignorancia alguna no puxats allegar.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molts reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. En virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Merquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors ho e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits diputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attentats les quals e los quals son contra la dita capitulacio. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifica hom les dites coses perque a tots sien manifestes a fi que axi mateix tot hom del dit Principat los haja per enemichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e concell en altra manera seria procehit contra los contrafahent segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab les mijants deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Dissapte pus prop passat yo e lo discret En Johan Mayans arribam en la present en la qual erem sperats ab gran desig per lo avis aci havien ya de aqui specialment per los pobles e arribats. De continent nos
entramatem ab certes persones de bona intencio de aquesta vila en quina disposicio stave e informats de tot ço quins sembla lo diumenge mati donam orde de parlar ab los consols dient los que aportavem letres dels diputats e conçell e de aqueixa ciutat a ells e als XXVII dirigides pregant los lo mes prest poguessen se ajustassen ab los dits XXVII e fou nos donada hora lo de pres dinar del dit mateix dia e axi venguda la hora donam nostres letres e explicam nostres creençes e per quant aci era micer Pere Falco ab letres de creença de la Majestat de la Senyora Reyna dreçades als dits consols e conçell general de aquesta vila portant lo proces den Perdigo e molts altres actes qui aqui seran fets e lo divendres pus prop passat havia explicada sa creença e segons nos es stat dit tench lo rahonament mes de tres hores dient moltes coses axi de la preso del dit Perdigo com dels altres e de la delliurança de la preso de mossen Copons com encara de la detencio de les letres de la Senyora Reyna fahent ne gran cas donant de totes dites coses gran carrech als diputats e conçell e en aqueixa ciutat es stat necessari per edificar e informar los dits consols e XXVII satisfer e a cascun cap e donar raho de les coses que aqui eren stades fetes fins lo dia de nostra partida e quals motius e sguarts los dits diputats o concell e aqueixa ciutat han haguts en fer los procehiments en tant que fet nostra rahonament los dits consols e XXVII son restats confortats e informats de la veritat certificants vos que la tramesa de nostre venguda e encara la stada tant com havem aturat aci ha tant obrat que no tant solament los que ya eran en bona intencio han pres consolacio e sforç mes encara molts quis ormayaven ab peu de poll alias micer Agosti son vuy declarats a tota bona intencio restant ne fort pochs que no sien adherit a la bona part en tant que la unio es vuy tanta que es mes obra divina que no humana. Axi matex havem aci trobat mossen Arill e mossen Dalmau Ferrer tramesos per part de la Senyora Reyna qui aporten letres al bisbe Delna e a molts militars e burgesos donantlos entendre e axi met fama que en lo consell de la diputacio e de aqueixa ciutat o per alguns dels dits consells seria tractat que levassen lo Senyor Primogenit de les mans de la Senyora Reyna e empren aci a quiscu de quants rocins e homens de peu poran valer a la Senyora dita Reyna. Sabut per nosaltres havem parlat aci ab lo bisbe qui ell e son capitol son de bona e recta intencio com ab alguns militars e burgesos dient los so quins ha paregut en tal manera que molts han cregut lo dit fet esser burla e de no creuran e axi no pens que la dita empra tir a la fi per que lo motiu se dona mes altra intencio e axi stan molts aderogats e aturats fora stat molt necessari per lo benavenir dels fets que per vosaltres mossenyors de diputats e concell e aqueixa ciutat haguesseu fetes letres al dit bisbe e capitol e encara a la dita ciutat de una qui molt sta ferma segons som informats e encara als militars de aci dreçada a la XV dels militars del comdat de Rossello car desdenyats na resten. E per mi los es stat dit que per aqueix concell ne era stada feta delliberacio de scriurels e es molt necessari al mes prest se puga e largament scrivint de tots los actes que fins a la jornada son stats fets los avisen car no pora sino molt valer com axi per alguns qui tenen studi en divisir la unitat los reporten les tals o semblants paraules. Veus quina mencio es feta de vosaltres. Guarden com vos paguen que sol letra nons han tramesa e axi nons ho metem en oblit car gran contrari portaria. En aquesta vila nos es stada feta molta honor per totes maneres de gents. Entre los poblats ha molta unitat e lo concell general molt unit de queus jur som romas molt alegra e confortat. Prech nostre Senyor Deu los faça perseverar en lo ben obrar en tal forma que sia lahor e servey de la Majestat de la corona reyal e repos e tranquillitat de aquest Principat. Nous maravelleu si havem tardat alguns jorns car havem fet cami tal que mes havem fetes jornades de correu que de embaxadors fins som stats aci junts que jur vos les besties havien be mester del repos car partint la ciutat de Vich de la qual segons per altres son stats informats partim dilluns a III del present mes e per ço com eram stats avisats que los pagesos de remença eran la via de Ripol qui era cami nostre e encara la via del cami de Gerona e los dits pagesos eran certs que nosaltres eram a Vich e fahien compte que haviem a fer la via de Puigcerda o de Girona e per dubte de scandol qui seguir se poguera car eran avisats que encontinent nos ab los pagesos nos hagueren duptat de fer tot desastre en nostres persones e per no venir en tal inconvenient delliberarem fer lo cami seguent ço es que tornam atras fins a la Garriga e per muntanyes travesam fins a la Valloria e tiram la via envers Blanes e travesam per camins molt aspres la via de Palamos e axi som stats fora de lengua fins som stats junts aci car tots temps havem squivats los camins reyals. Apres havem explicades nostres creenças los consols de la vila delliberaren fer ajustar concell general per lo seguent dia per satisfer aquells de totes coses per nosaltres dites e lo dia mateix nosaltres sabem com haviem rebuda una letra de vosaltres mossenyors dreçada als consols e consell general la qual era narrativa de les coses qui aqui eren seguides en venguda en bon punt lo dit concell per la resposta per ells fahedora alegiren XV persones e axi no han feta vuy la resposta la qual vos tramet ab la present. Diumenge sich feu la crida dels acuydats atrobant sic micer Falco decontinent ha presa la volada que crech que encara no sia passat ha donat gran sforç e confort a molts e a altres gran aterriment que molts qui brevejaven (bravejaven) son tornats molts mansos creu sa estan en altre proposit que no fahien. Lo dia prop passat los militars qui vuy se atroben en aquesta vila se son ajustats a la casa del General e han tengut alli concell han donat en pensament los mes dells fos feta per ells embaxada ab intervencio del bisba Delna e capitol de aquesta vila e axi ho han reportat ab embaxada dels dits militars al dit bisbe e a la vila. Nos creu lo dit bisbe ne mancho (manco; menos; menys) la vila ne encara molts dels militars hi donen loch per quant pensen portaria contrari. Los militars han feta relacio eleccio de XI persones qui entenen e pensen si poran acordar que lo bisbe e capitol se vulla concordar ab ells empero no tenen poder sino de apuntar ho e referirho. Alguns meten en fama que aqui serien arribades embaxades de Valencia de Arago de Mallorques e de moltes altres parts e que mestre Ferrando don fort mestre Queralt serien aqui tots per interposarse de les diferencies de les coses occorrents. Creuse acis diu per fer venir la dita embaxada a lur proposit. Los consols de aquesta vila nos congoxaven molt aturassem aci tres o quatre jorns mes e aço per tant com los militars eren aci e crehien que la stada nostra fahia gran be car los pobles ne prenien gran confort e sforç hoc e alguns dels militars per que conexerien nostres rahons los fahien refredar de lur primera opinio e tornar a bona intencio nosaltres havem desenganats los consols dientlos com nostres instruccions no comportaven mes aturar aci. Crech ya stuciosament (astutamente) per que aturassem nos han detardada fins aci la resposta e ells vehent nosaltres voliem en totes maneres partir nos han tramesa la letra la qual vos tramet e encontinent cavalcam per fer nostre cami en aquest comdat son les universitats seguents ço es Elna Argiles Cobliure Tuir lo Volo e Salses. Los consols de aquesta vila donen en parer a nosaltres ab ells per la experiencia havem vista seria molt bo e convenient los sia scrit. Certificam vos com lo castell de aquesta vila se met a punt del qual acte los de la vila stan ab molta congoixa. Per la present no pus sino quem recoman a la Senyoria de tots vosaltres.

La unzena dels militars son los seguents vezcomte Dilla Felip Albert Berenguer Dolius Franci de Pere Pertusa mossen Dalmau Volo mossen Pere de Ortafa mossen Johan Sampso mossen Bernat Paytani En Vivers Dilla Berenguer de Fontcuberta Romeu de Rochafort. Mossen Arill es partit sus ara diu fa la via de Gerona. Scrita en Perpinya a XII de maig. - Senyors prest a vostres manaments e ordinacions Pere Dezplugues.

13, 14, septiembre

13 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

14 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de la Exaltación de la Santa Cruz.
Sin embargo, en este día mandaron los señores Diputados expedir las siguientes cartas.

Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.
De vostra gran Excellencia havem rebudes ab degudes humilitat e reverencia dues letres una de XXIIII de agost altra de tres del present. En la primera so (se) fa mencio del fet de la Illustre Princessa filla vostra e de les fahenes de don Joan Dixer e de mossen Rebolledo. En laltra se parla de provisio de oficials e en cascuna ha creença la qual amplament nos es stada explicada per Nandreu Cathala conseller e lochtinent de tresorer de vostra Altesa e tant per dites letres e creença quant per avisos dels embaxadors de aquest Principat de les dites e altres moltes coses som avisats largament als quals embaxadors scrivim responent succintament a tots los caps e aquelles referiran a vostra gran Altesa segons per nosaltres los es scrit. Supplicam humilment e devota vostra preexcellent Senyoria sia merce sua vulla aquells benignament oyrlos quals han carrech si a vostra Altesa plasent sera legir nostra letra davant lo sacre conspecte de vostra excellent Senyoria la qual nostre Senyor Deu conserve longament segons desija manant a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XIIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - De V. M. - Humils vassalls e subdits qui en gracie e merçe de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia sots data de aquesta vos scrivam molt larch empero per alguns bons respectes es stat vist les coses davall scrites apart vos sien manifestades. Considerat adonchs lo que haveu scrit en una de vostres letres ço es que a supplicacio vostra la Majestat del Senyor Rey vos dona la scriptura etc. haguerem pres plaer per vosaltres non fos stat supplicat. Jatsia fermament cregam a bona intencio sia stat fet e perço es stat deliberat que si daçiavant la Excellencia del dit Senyor Rey vos dira coses algunes les quals per no variar paraules e altrament paregues deure esser en scrits redegidores aquelles no demaneu mes per vostre descarrech suppliquen la sua clemencia li placia de aquelles scriure a nosaltres car aquest conçell ha per bo e expedient apartarse de totes cedules e scriptures en coses devallants de la capitulacio o afrontants aquella en qualsevol manera. E per quant en dita letra vos diem que si la Majestat del Senyor Rey veure volra aquella sia legida una e moltes vegades devant lo seu conspecte al qual axi mateix ne scrivim no entenem per ço ans expressament declarant que de aquella en tot o en part copia alguna sia liurada. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Catalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que mossen labbat de Poblet es partit de aci havem reebudes quatre letres vostres la una de XXIIII dagost altre del primer altre del segon e altra de VI del corrent mes de setembre entre les quals ne ha tres de larga seria havem hagut gran plaer dels avisos alli contenguts los quals son molts. Fins açi lo temps nons ha consentit fer resposta occupats en los davall scrits e altres negocis. Ara succintament e per orde responem al necessari e essencial e primerament venint al fet de la Serenissima Princessa filla del Illustrissimo senyor lo Senyor Rey. Veritat es que en los dies passats lo lllustre Senyor Primogenit dix a nosaltres havia informacio e avis que la dit lllustre Princessa germana sua era detenguda en nom de la Majestat del Senyor Rey e maltractada e desrobada per los qui a custodia sua eren deputats pregant e encarregant nos que la capitulacio sofragas a la dita Princesa volguessen pensar e dar orde la dita Princesa fos restituhida en sa libertad aço empero dix lo dit lllustre Primogenit no afirmativament mas informat o ajustat com dit es e volents nosaltres entrar en pensament sobre aques negoci a cascu de dos dies apres seguents nos fou dit per sa Senyoria que sobressehissem fins ell ho digues com speras de dia en dia home per lo qual mes vertadera informacio haguera del stament de la dita Princesa. E apres lo dit Senyor Primogenit nons ha dit res e axi la cosa es restada que la Majestat del Senyor Rey segons nos ha scrit no haja detenguda ne detinga presa la dita Princesa axi es cregut fermament e pot esser certa la sua gran Altesa que aquest Principat no te la creença facil a tots reports ans ab molta attensio e integritat vetla en les coses concernents servey de sa Excellencia e repos de aquest Principat. Quant al fet de don Jofre de Castro si passava com es afermat ço es que dementre *tos malfactors li robaven e destrohien les dites viles que ha en Ribagorça cridaven Rebolledo Rebolledo e dehien que lo dit don Jofre es enemich del Senyor Rey e ha pres sou dels catalans recauria en molta admiracio de aquest Principat e majorment que lo dit don Jofre preten no esser james stat ne huy esser en guerra e o deseximents ab lo dit mossen Rebolledo ne ab algun dels dampnificats. E jatsia molta instancia per part del dit don Jofre sie stada sobre aço feta nosaltres no donants laugera credulitat a paraules havem provehit per haverse vertadera e auttentica informacio la qual hauda si per aquella aparra la capitulacio predita esser prejudicada aquest Principat ab los mijans e termens permesos e degut hi provehira. E pot esser certa la Excellencia del dit Senyor Rey que alre que lo degut aquest Principat en aço ne en altres coses no fara ne enten fer segons ha be acostumat. Quant al fet de don Joan Dixer creu aquest Principat fermament que la gran Altesa del dit Senyor Rey com a virtuos e prudentissimo ha servat e servara e manara servar inviolablement lo capitol de la capitulacio de aço parlant quant al que dien la Majestat del dit Senyor Rey haver vos dit star ab alguna admiracio de la restriccio en vostres instruccions apres vostra partida posada pot creure la sua serenissima Senyoria e vosaltres mossenyors de molta intelligencia de tals podeu compendre alguns bons respectes han dat causa a dita restriccio. Quant al fet dels oficials novament provehits dels quals nos haveu stesament scrit stam en molta admiracio e contristacio no esser feta provisio dels principals oficials qui tant son necessaris a la administracio de la justicia e bon stament de aquest Principat. E molt mes recau en gran maravella e congoixa lo dit Senyor Rey no haver exaudides nostres tantes supplicacions axi per orgue vostre com per letres a la sua Majestat devotament e humil proferides ab commemoracions de les constitucions a aço afrontants e dels grans e intollerables inconvenients e dans qui per la tarda dels dits oficials continuament se causa en la dita republica de aquest Principat car si be es considerada la dita capitulacio lo XII capitol dispon lo Illustre Primogenit esser creat decontinent que la capitulacio fou fermada per la lllustrissima Senyora Reyna lochtinent ab plenissima potestat e exercici com donchs produira son efecte lo dit exercici si los oficials necessaris e assenyaladament los principals en la dita potestat e exercici no son creats. Suplicaren adonchs molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors altra e altra vegades la Majestat del dit Senyor Rey per merce sua li placia prestament provehir de oficials necessaris al dit exercici e administracio de justicia e axi la dita capitulacio per la sua Excellencia fermada e jurada la qual en la dilacio es vist pendre detriment sera observada. Quant al avis del tracte e compromes del Senyor Rey ab lo Rey de Castella restam molt contentissimos e alegres de totes coses que sien a respecte de conservacio de pau tranquillitat confederacio e concordia entre la sua Majestat e dit lllustre Rey de Castella e lo Senyor Primogenit pus no sien obviants o contrariants a la capitulacio predita les quals placia a nostre Senyor Deu se seguesquen a laor sua e benefici e repos dels regnes e terres a ells susdits. Quant al que dieu es necessari haverse aqui les fermes de les universitats de aquest Principat significants lo contracte de la capitulacio esser per aço retardat vos certificam que encara no les havem totes com hagudes sien sera feta deguda deliberacio. Quant al que dieu lo Senyor Rey haver vos en scrits donada certa scriptura parlant del fet de mossen Crespa e com se deu considerar que per dir diputats e conçell e ciutat de Barchinona han per sospitos e odios lo oficial provehit per lo dit Senyor Rey no es vist justa causa esser de repellir aquell afermam se deuen demostrar e allegar causes legitimes de odi e sospita devant lo Senyor Rey e no esser indicades ni admeses a fi de repulsio per los dits diputats e conçell e ciutat. E com se deu attendre que lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos o sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han administracio e exercici de justicia e no de protonotari lochtinent scrivants etc. Som maravellats dels qui sinistrament han informada la Majestat del dit Senyor Rey com sia cert mossen Crespa no esser stat admes ne repellit per nosaltres e per ço es ver dir no es detengut per la ciutat e com ho fos ordenat es provehit per dita capitulacio que en totes ha entrevenir e consentir la dita ciutat. En lals de allegar causes de odi e sospita la capitulacio qui al seny litteral ha esser entesa no vol ne streny lo pretes per lo Senyor Rey salva humilment la reverencia de la sua Majestat ans per lo consentit atorgat per la sua Altesa es ampla facultat attribuida als catalans ab tals paraules e no en alguna manera al dit Principat odioses o suspectes quant comprenen e que denoten aquelles paraules juntes ab los altres capitols vostres prestantissimes intelligencies creem ne som be certes. En lo article de esser attes en lo capitol Xe parlant dels oficials qui han administracio e exercici de justicia la dita capitulacio parla e dispon clarament ço es conforma a constitucions de aquest Principat de consemblants coses parlans. E pot creure la Excellencia del dit Senyor Rey que axi en admetra e o repellir oficials com en les altres coses aquest conçell ha fet e fara sempra lo degut. Quant al que scriviu den Sant Dionis es cert lo Senyor Primogenit li feu exequtoria e fi mana donar tot lo que mester hagues. Empero segons som imformats essent lo dit Sant Dionis en Gerona per pendre possessio del ofici de veguer ab les executories del dit Senyor Primogenit alguns cavallers e gentils homens se opposaren e protestaren en la sua admisio allegants esser contra constitucions e leys de la terra per la qual raho havem sabut fon manada certa provisio per lo vicecanceller per quant les coses se menegen per termens de justicia e aço es stat lo seu torb. Quant al que es dit se deu entendre als qui per lo Senyor Rey son provehits de ofici e los son dats deseximents o retudes paraules aço mossenyors no cove a aquest conçell e per ço demes seria attendre hi salva la reverencia vostra. Quant al fet del rahonament a vosaltres fet per lo Senyor Rey sobre les paraules dites per lo Senyor Primogenit a mossen Antoni Nogueres conseller protonotari e embaxador de la sua Majestat en lo qual incogitadament nosaltres diputats e oydors de comptes nos trobam som molt contents de la resposta a sa Excellencia per vosaltres feta la passa axi ab veritat ço es que intelligencia ne sentiment algu no haviem de les dites coses ne de part delles ans nos foren axi noves e alienes com nunqua havem cogitat. Mes per quant lo Senyor Rey juxta vostre scriure es de aço molt congoxat donant hi causa algun seminador de zizania e discordia qui altrament segons comprenem ha feta la informacio que la veritat no consent del que fou dit al dit mossen Nogueres havent deliberat tant per repos e contentacio de la Majestat reyal quant per lucidacio de la veritat e sensacio nostra e de aquells qui presents hi erem avisar vos de les paraules dites per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres lo qual vertaderament trames a demanar per Rodrigo Vidal e no per mossen Loppe Trompeta de les quals paraules nosaltres dits diputats e oydors de comptes e los consellers de aquesta ciutat e altres alli presents havem e han plena recordança e foren tals o semblants traduides en catala de lengua Navarra o castellana en la qual lo dit Senyor Primogenit molt comportament e ab gran honor e reverencia del dit Senyor aquelles proferi sots aquest orde e efecte. Nogueres yo so molt maravellat de dues coses la una del Rey mon Senyor haver vos enviat aci vist que sempre se deuen enviar persones grates a aquelles a qui van. Laltra de vos haver gosat empendre de venir devant mos hulls considerant que stant yo pres en Çaragoça hagues tanta audacia de venir ab tinta e paper a interrogarme e encara treballant e entenent per vostre poder que yo deposas sobre les grans malvestats e traycions que lavors a mi foren allevades e vull sapiau que james me record delles que la mia anima nos regir en tant grau que quaix exir de mon seny. E siau cert que si no fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes yo vos ne faria anar daci sens la lengua ab que me interrogas e sens la ma ab que scrivis. E perque nom *doaeu (doneu) causa de posarme en mes temptacio vos prech e man que de continent vos partiau devant mi que mos ulls se alteren en veure en presencia mia la persona qui en allevarme tals malvestats cabe e encare fareu be que decontinent vos partiau daquesta ciutat. E volent respondre lo dit mossen Nogueres dix Senyor sia de vostra merçe me lexeu respondre per ma scusacio. E lo dit Senyor Primogenit repplica No cureu de resposta que no farieu sino ensendre lo carbo. E axi lo dit mossen Nogueres se parti devant la presencia del dit Senyor Primogenit. Les dites paraules mossenyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables foren per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres dites. Es molt de attendre que si apparien greus a la Majestat del Senyor Rey considerat lo parlar condicionat ço es Siau cert que sino fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes etc. es vist lo dit Senyor Primogenit haver haut gran sguard al honor del dit Senyor Rey e a la observacio de la dita capitulacio. E veritat es mossenyors que nosaltres diputats e oydors de comptes qui com dit es presents erem veents la indisposicio del dit Senyor Primogenit deliberarem aquella ora no supplicar la sua Senyoria de voler oyr lo dit mossen Nogueres mas lendema demati per nosaltres e per los dits consellers daquesta ciutat la sua Senyoria fou supplicada la qual molt benignamente e humana atorga esser content lo dit mossen Nogueres explicas e fahes tot lo que volgues devant la sua presencia. E axi lo dit mossen Nogueres explica a aquest conçell e de la ciutat la creença que li era stada comanada per lo Senyor Rey e stech e feu tot lo que plasent li fou a tota sa voluntat. Quant al que la Excellencia del dit Senyor Rey vos ha dit ço es les coses dites al dit mossen Nogueres esser divisir e separar aqueix regne e regnes del Principat e lo Principat dels regnes de la sua real corona car daquiavant la sua Majestat impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten dar loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vingue davant ço que obra via a dita divisio e prive la sua Altesa de la Senyoria e domini de aquella de la molestia e congoxa que lo dit Senyor Rey ha presa per la informacio a sa Majestat feta grantment nos dolem e molta dolor e passio tenim com aquells qui visterosament devots e fidelissimos a la sua real corona desijam tota bona contentacio repos e alegria a la sua reyal persona esser procurades. Ne placia a Deu aquest Principat permetes e loch donas quant en ell sia a la pretesa divisio predita ans los temps sots lo acustumat reyal domini governat e en la indissoluble unio dels dits regnes e Principat conservat esser desija mas digna cosa stimam seria la sua Majestat donas pertinent premi als qui sinistrament tals congoxes causen en lo seu animo e conturbacio a sos vassalls e subdits ofenents la divina Majestat e lo dit Senyor Rey e la cosa publica dels regnes e terres (la república, como leemos anteriormente) a ell per nostre Senyor Deu acomanats. Veura donchs e sabra lo dit Senyor Rey les coses com son passades segons damunt es scrit e creem commutara altrament la sua congoxa e pensament. E axi ne supplicam devotament e humil la sua serenissima Senyoria de totes les coses dessus tocades mossenyors molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables havem volgut axi stesament e per orde respondre e avisar vostres reverencies e savieses pregants e encarregants vos que aquelles be e perçebudes segons de vostres prestances es comprovat e sespera al qual attensio humilitat e reverencia se pertany referiau a la Majestat del dit Senyor Rey per manera que de aquelles haja viva inteligencia. E direu que a la observacio de la capitulacio predita los diputats e conçell fins aci han be attes e attendran per avant ab tota integritat com aquells qui desigen esser plenament servada. Supplicants devotament per part de aquest Principat a la gran Altesa sua placia per sa benignitat e clemencia no fer coses contra aquella dita capitulacio axi com se diria algunes son stades fetes lo que facilment no creuriem. Ell es Rey e Senyor nostre del qual tota bona e virtuosa obra ha començ a la qual juntat aquest Principat afecta. Suplicareu mes avant la sua gran Excellencia sia de merce sua no donar credulitat a tots reports ne a mals consells com lo maligne sperit fahent son ofici e altres seminadors de mala e prava sement creem e sabem della e deça continuament se esforçen causar discordies e males voluntats don grans inconvenients e dans provenir porien a delir los quals per servici del dit Senyor Rey e repos de sos vassalls e subdits se deuria molt attendre e axi lo vertader amor que la sua Majestat ha a aquest seu Principat en si pendria fruicio acustumada a la devocio e obligacio dels catalans vassalls e subdits seus ardentment augmentaria. Totes altres paraules a aço acomodades que a les vostres reverend magnifichs e honorables savieses occorreran al negoci fructuoses vos placia dir e explicar com aquells qui de profunda sapiencia son dotats. Quant al que scriviu de la anada de Castella perque sou destinats la voluntat e intencio nostres e de aquest Principat son e axi vos ne pragam e encarregam aneu com pus prest poreu e compliau les coses queus son comeses on empero la Majestat del dit Senyor Rey vos digues esser major servici seu lo restar avisaunosne de continent per queus puixam scriure de nostra deliberacio. E per quant la present es de larga serie e conte molts caps jatsia vostra inteligencia ho compendra e racitara ab compliment encara on plasent sia al dit Senyor Rey e perque mes complidament la sua Excellencia veja totes les coses e la intencio e devocio nostra trobarem plaer sia una e tantes vegades com la sua Altesa volra o ordenara elegida devant lo seu conspecte. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

9 DE SEPTIEMBRE

9 DE SEPTIEMBRE

Se dio cuenta de haber recibido Juan Dusay el nombramiento real de protonotario del Rey, solicitando el interesado que se le declarase por no sospechoso y fuese admitido; y de una súplica de Gabriel Girau, por la que solicitaba aumento de remuneración; ocupándose, al mismo tiempo, del nombramiento de una comisión que, estudiando las cartas del señor Rey y de los embajadores, anteriormente recibidas, redactase la contestación que fuese más propia; sobre cuyos tres puntos se pasó a votación, y quedó resuelto el acuerdo, aunque no expresa el registro en qué sentido.
El mismo día, se recibieron varias cartas, las que, con su correspondiente contestación en seguida, se hallan a continuación.

Molt reverend e honorables senyors. Una vostra letra he reebuda la qual reebuda de continent ab los honorables senyors de jurats de la present vila sobre les coses en la dita letra contengudes los quals son stats mes que maravellats com no haveu reebudes les cartes en la dita letra mencionades com de continent que per part de vostres reverend e honorables savieses los fonch scrit de les dites cartes decontinent sens triga nenguna hi donarem recapte segons en los cavalars de aquelles se pora veure perque han dat orde aquelles per micer Andreu vos sien donades al qual segons dien les han trameses e lo qual ha special carrech donarles a vostres reverend e honorables savieses com sia sindich de la present vila. E mes no he a dir sino que la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverends e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha a VIII del mes de setembre del any Mil CCCCLXl oferintme tostemps prompte fer e complir tot lo que per vostres reverend e honorables savieses me sera manat. - Qui en gracia de vostres reverend e honorables savieses me recoman Ferrer Pellicer diputat local de Vilafrancha de Penedes. - Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dia passat que era dissabte e comptavem V del present e daval scrit mes de setembre la Majestat del Serenissimo Senyor Rey ha trames e manat nosaltres venir a aquella davant la qual nosaltres venguts hans fet hun parlament de tal substancia e efecte. Primo lo dit Senyor Rey ha commemorat haver nos dit lo dia passat algunes coses ques fahien aqui contra forma de la capitulacio entre la sua Excellencia e lo Senyor Primogenit e lo Principat concordada e fermada de les quals ja scrit vos havem.
E jatsia pretenga lo dit Senyor Rey aquelles esser en derogacio prejudici e interes seu e de la sua reyal dignitat e en lesio de la dita concordia e que obren via a diferencies e amfractes (de fracturar, romper) pero diu sta en veritat que no son tals ne de tant greuge a sa Excellencia ne en algun grau se poden acomparar a les que dir e explicar nos entenia. Procehint donchs e continuant lo dit Senyor Rey lo dit seu rahonament nos ha dit com sa Altesa havia trames mossen Nogueres protonotari seu al Senyor Primogenit ab letra de creença segons per semblant lo ha trames a vosaltres e al conçell de la ciutat de Barchinona lo qual aqui junt e vengut per dues vegades al palau on lo dit Senyor Primogenit se alleuja no havia haguda audiencia del dit Senyor Primogenit forsa*a causa de alguna indisposicio de sa persona abans era stat dit al dit mossen Nogueres per part del dit Senyor Primogenit que tornas a sa posada e stigues fins tant fos demanat per sa Senyoria. E fahent ho axi lo dit mossen Nogueres com dell era stat ordenat havia en apres succehit esserli dit per mossen Lope trompeta per part del dit Senyor Primogenit anas a la sua Senyoria a la qual venint lo dit mossen Nogueres apres feta per ell deguda reverencia al dit Senyor Primogenit e explicades saluts per part del dit Senyor Rey e Senyora Reyna e recomendacions de part del Senyor Infant e del Senyor don Joan arquebisbe de Çaragoça presentant lo dit mossen Nogueres la letra que dix esser per la dita Majestat reyal al dit Senyor Primogenit no curant en res de la dita letra mas ab paraules de indignacio dites ab lo major sforç que havia pogut en presencia de vosaltres senyors diputats e dels consellers de aqueixa ciutat qui ensemps ab altres moltes persones vos trobaveu en la cambra del dit Senyor Primogenit havia respost al dit mossen Nogueres dientli se maravellava molt del dit Senyor Rey de haver lo trames e dell de haver gosar ne atreviment de venir davant sa Senyoria com fos aquell qui en temps de la sua preso havia presumit e gosat lo dit Senyor Primogenit interrogar e son dit o deposicio scriure. E que era en seny de ferli levar la lengua ab quel havia interrogat e tallarli la ma ab la qual la sua deposicio havia scrita e que tals coses no entenia perdonar a ell ni als altres qui en lo fet de la sua preso havien sabut ne entrevengut ne a Deu era cosa accepta do esser perdonades abans los ne entenia castigar e sperava en breu haver tal potencia quels ne castigara encara que fossen al costat de quisvulla. Manant daquiavant al dit mossen Nogueres li partis davant sa presencia e buydas la ciutat e guardas de esser trobat en aquella. Sobre la qual cosa com apres se hagues consell en aqueix consistori e en la casa de la ciutat e per part dels dits consellers sia stada tramesa certa embaxada al dit Senyor Primogenit supplicant lo li plagues als dits consellers trametre don Joan de Beamunt e don Joan de Cardona per lo dit Senyor Primogenit fonch respost que si era per lo fet de mossen Nogueres que non calia parlar e axi james lo ha volgut oyr ne ha permes li sia vengut davant mas a supplicacio dels dits consellers ha comes al abbat de Monserrat e a mossen Viladamany e a hun altre de oyrlo e de donarli resposta. Aquestes coses lo dit Senyor Rey ha dites esserli notificades per diverses letres e haver verdadera informacio de aquelles mostrantse delles molt congoxos. E continuant mes avant son parlar nos ha dit que com lo que es stat proferit per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres e cominat contra ell e los altres directament proceheixca contra forma e tenor de la dita concordia e capitols e sia divisir e separar aquest regne e regnes del Principat e lo Principat dels regnes de la sua reyal corona car daqui avant la sua Majestat impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten donar loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vinga davant ço en que es uberta via a la dita divisio e que priva e toll a la sua Majestat la senyoria e domini de aquella per tant lo dit Senyor Rey ha dit significar intimar e notificar a nosaltres en nome per part vostra e de nosaltres mateixs qui tots ensemps li som vassalls totes les dites coses dient e requerint mes avant a nosaltres per quant nos trobam aci presents que com la dita capitulacio e concordia sia stada fermada e jurada per cascu de nosaltres e sots virtut del jurament prestat siam tenguts a la defensio e manteniment de aquella en proteccio e ajuda de qualsevol part interesada o lesa que sots virtut del dit jurament et alias de la fidelitat que devem a sa Majestat la deguessem faelment consellar del que per aquella dega esser fet a integracio e conservacio de la sua reyal dignitat e honor e a observacio de la dita capitulacio e concordia la qual es en proposit vot e desig seu que be servada fos. Ab qual e quanta contristacio e conturbacio de nostres spirits aquestes coses havem oydes. Vist quals scandels e inconvenients poden parturir si de saludable consell no hi es provehit molt reverends e magnifichs senyors nou poriem suficientment exprimir a les reverencies e magnificencies vostres e per la dita turbacio stants per una pausa en scilenci e pensament abans no poguem res dir ne respondre a la sua Majestat en apres ab aquella major humilitat que poguem la supplicam fos de merce sua en muleria de tant perpleix e congoxa atorgar nos la nit per pensament per que ab millor deliberacio li poguessem respondre la qual cosa la sua Majestat nos atorga assignant nos la jornada de huy demati apres missa oyda per tornar per aquesta raho davant aquella la qual ora nos som presentats a sa Majestat e per aquella demanats de la dita resposta li havem aquella donada sots tal forma e efecte. Primerament havem supplicada la dita Majestat que abans de formar o edificar en son coratge per les coses que nos havia dites alguna indignacio fos merçe sua haver de aquelles informacio verdadera e no creure totes letres o reports com sovint sdevinga per desordenades voluntats o en altra manera dir e scriures de les coses mes avant que no son en esser e axi poria esser en lo cas present en lo qual era molt pertinent a la sua cauta Excellencia abans de donar a tals coses ferma credulitat haver ne tal certitud que error alguna no si puixa. Secundariament per quant vosaltres senyors diputats e los consellers de Barchinona vos trobas en lo dit parlament ço queus havia paregut esser dit e referit per lo dit Senyor Rey no sens algun notament volguem per lo vostre descarrech e de la ciutat satisfer no cregues la sua Majestat res si hagues fet ne dit ab intelligencia ne assentiment vostre ne de la ciutat qui juxta la fidelitat deguda a la sua Majestat sou e sereu tota vegada promptes e devotissimos a totes coses que complissen reverencia honor e servey de aquella e a obstar e repellir totes coses en contrari e de aqui nosaltres erem molts certs que de aquest cas havien pres molta contristacio ço que per evidencia se demostrava en los treballs e obra per vosaltres feta en reparacio e milloracio del dit cas segons lo dit Senyor Rey havia dit en aquella part de la embaxada tramesa al dit Senyor Primogenit e en altres coses en quant era stada la facultat e possibilitat vostra. Terçament en aquella part que havia tocada de la divisio dels regnes e Principat e privacio o abdicacio del domini commemorant nos la fidelitat e vassallatge etc. li havem satisfet tant per la comuna porcio de tots quant per la nostra privada vulla creure e per ferm haver la Majestat sua que per vosaltres ne per aqueix Principat ne encara per la dita ciutat de Barçelona (sale por primera vez en estos textos, la mayoría de las veces es Barchinona) ne axi poch per nosaltres en quant privadament a nosaltres sguarda no sera james preterida e obmesa alguna cosa envers la sua Majestat que de bons e fidelissimos vassalls se pertanga abans per observacio de la dita fidelitat e per exequcio e efecte de totes coses per aquella degudes se exposaran vides de persones e bens. E aço esser axi se comprobara per la sua Majestat en tot loch e temps que lo cas ho importe. Quartament e derrera en aquella part del consell demanat per observacio de la concordia etc. havem supplicada sa Majestat li placia attendre nosaltres esser aci sots ordinacio vostra e la comissio nostra esser artada sots certs termens los quals en alguna part a aço no se stenen e per tant no era nostre ofici en aquest cas la sua Majestat consellar ço que plagues a aquella per la nostra honestat pendre ab supportacio benigne. Supplicants pero la dita sua Majestat ço que pensasem molt sguardar a nostre ofici que si en les coses ques dien per lo dit Senyor Primogenit dites o fetes havia res que importas a la dita sua Majestat descontentacio o indignacio alguna que fos merçe sua volerse recordar que es pare Rey e Senyor de moltes virtuts e entre las altres dotat e ornat precipuament de clemencia la qual li placia per benigne perdo manifestar en lo cas present a fi que aquella sia tant mes illustrada quant per aquest benigne perdo e altres virtuoses operacions sera comprobada per les gents. E aço seria cosa que per vosaltres e nosaltres e tot lo Principat li seria reputada per summa gracia e merce. E finit en aço nostra supplicacio e parlar es stat respost e repplicat per lo dit Senyor Rey en aquella primera part de la informacio del cas dient que sa Excellencia la havia tal e tan verdadera que no afreturava mes informar e per aquella era certa que no solament les coses quens havia dites staven en veritat abans encara ni havia mes. E laltra part de la scusacio vostra e dels consellers de la ciutat dix admettre la dita scusassio per quant assats clarament appar no esser hi alguna culpa per les intercessions e obres per vosaltres e ells en apres fetes loablement. A les altres coses per nosaltres dites e supplicades nons ha dada resposta alguna lo dit Senyor Rey solament ha manat totes les vos significassem per nostres letres a fi que per vostres reverencies e magnificencies sia en tot e per tot attes es faça lo que de bons e faels vassalls se pertany segons la Majestat sua de vosaltres confia indubitadament hens ha dit ne scriu a vosaltres e al conçell de la dita ciutat axi donchs injungits e manats per lo dit Senyor Rey vos fem de totes les dites coses juxta lo dit manament lo present avis. Daquiavant nos ha occorregut scriureus que attes los afers de Castella entren en cami de repos segons vos scric si per ventura per la Majestat del Senyor Rey nos era dit no afreturas nosaltres passar de açi avant sius sera vist que dit aço ab beneplacit vostre nos ne puixam tornar. Placiaus scriuren per manera que no covinga per aço fer altre avis e missio de correu e si en la nostra partida lo contracte de la capitulacio encara no era desempatxat per lo que se ha trametre aci nos vullau scriure sots qual orde ho degam recomanar. Ab tant molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. De Calatayu a VI de setembre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e conçell del General de Cathalunya.

Los señores Diputados mandaron expedir, el mismo día, la siguiente carta.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per micer Pere Falco e altrament som avisats vostra sarenissima Senyoria hauria provehit micer Antoni Mijans del ofici de assessor del portant veus de governador en aquest Principat lo qual micer Pere qui del dit ofici era provehit de vida e aquell ha be e loablament regit segons vostra lllustrissima Senyoria per moltes vies pot haver comprovat es recaygut en molta congoxa per quant no creu haver comes algun crim o delicte ne haver dada causa per que del dit ofici fos privat. E veritat es Senyor molt alt que donats a la Excellencia de la Senyora Reyna en nom de vostra Majestat los capitols fabricats per part de aquest Principat la dita Senyora Reyna en una resposta en via de modificacio a aquells feta al terç capitol dix que per complaure aquest Principat plauria a vostra gran Altesa revocar e remoure dels dits oficis lo canceller vicecanceller regent cancelleria governador de Cathalunya e assessor seu e los altres oficials etc. lo que aquest conçell e de aquesta ciutat hague a molta gracia pero prengueren alguna admiracio com era ofert revocar lo dit micer Falco del dit ofici per quant dell no era supplicat e per ço los consells present e de la dita ciutat tots concordes remogueren lo mot de assessor de la dita modificacio e axi ne fon supplicada la Excellencia de la dita Senyora Reyna la qual molt humanament dix que per major complacencia del dit Principat hi era stat posat lo dit assessor. Aquestes coses Senyor molt Excellent creem vostra Majestat ha ignorades com altrament no es de creure vostra Majestat hagues privat lo dit micer Pere Falco del qual se havia haguda memoria com dit es. Instats adonchs per part del dit micer Pere devotament notificant les dites coses a vostra gran Excellencia supplicant humilment aquella sia de merce sua haver aquell benignament per recomenat. E conserve la Sancta Trinitat vostra gran Senyoria ab tota felicitat segons desija. Manant sempre a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a VIIII dies de setembre del any Mil CCCCLX. hu. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Alt molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey.

En la misma sesión se tomaron varios acuerdos, siendo los principales, que la admisión o no admisión de Juan Dusay y de otros oficiales que había nombrado el Señor Rey fuese por votación secreta, y que las nueve personas encargadas anteriormente de examinar las instrucciones, examinasen asimismo los escritos enviados entonces por los Embajadores, y lo expuesto por el lugarteniente de tesorero, en virtud de credencial del señor Rey; de todo lo que, habían de hacer, en seguida, la oportuna relación.