Tomo V, DON PEDRO EL CEREMONIOSO

PARTE SEGUNDA. 

GOBIERNO Y CASA REAL DE LOS MONARCAS DE ARAGON.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.

I.
Reg. 1529. Parte seg.^a. 17 nov. 1344.

ORDENACIONS FETES PER LO MOLT ALT SENYOR EN PERE TERÇ (1) REY DARAGO SOBRA LO REGIMENT DE TOTS LOS OFFICIALS DE LA SUA CORT.
(1) Como conde de Barcelona, 3°; como rey de Aragón, 4°.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorcha de Cerdenya de Corcega e Conte de Barçalona de Rossello e de Cerdanya. A memoria eternal e dreta dispensacio de regiment molt se pertany a la diligencia del President que a les coses faedores e als officis regidors sufficients officials aordon als quals officials singularment e departida sengles officis a cascun coman a regir servat empero diligentment segons ques pertany e segons que la manera dels officis o requer grau degut e convinent orde dels officials: e axi convinentment seran aministrats e regits los officis si orde degut es servat de diferencia entrels officials ço es quels menors als mayors obeesquen e quels mayors als menors en ço que falliran o fallir porien corrigen. En apres se deu haver esgart en la distribucio de sengles officis que a una persona quant que sia exercitada e apta no sien ensemps comanats molts officis per tal com no es leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar con envides negun no puga a un tan solament ben complir per tal cor quant al regiment de un entendre del altre de necessitat se haura de sostrer e axi volen en cascun entendre negun no complira segons ques pertanyera. Encara con sengles officis son per sengles officials distribuits aquell qui specialment pensara si esser a qualquesia offici deputat pus curosament e pus diligent en aquell atendra et de la cosa a ell comanada lo perill a ell pertanyen pus temerosament regonexera et encara que varietat de officis en diverses persones distribuyda noblea alguna e bellea en lo regiment representa cor bella e plaent es disposicio de regiment quant les varietats dels officis son en atretantes persones distribuydes a semblança de cors human en lo qual per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors en axi encara per exempli del Rey dels reys Salvador nostre som instruits qui segons la vera sentencia del Apostol les gracies diverses segons que ell vol a diverses distribuen divisions dobres e divisions daministracions esser disposa e ell empero ver regidor e senyor tot sols en tots obra. Emperamor daço per exempli dell ensenyats del qual tota accio deu esser nostra instruccio de present havem ordonat sengles officis de nostra casa e cort separadament per si divisir e que pertanyera a cascun per deute de son offici e que haura cascun a fer regir et ministrar e quin poder haura e en quals persones e en quals coses e en quins cases e encare en quinya manera e quant e con cascuns en sos officis ordonadament degen servir havem disposat aordonar per tal que axi que mesclant los fets de les coses lo un ab laltre los officis no sien torbats e cascun pusca convinentment usar de son offici e que indiferentment o no deguda nos mescle en offici daltre e encara que cascun ministre doffici en les coses faedores esdevenga plus instruit e encare per so que a les coses faedores que a son regiment pertanyen pus diligent cura haja que no havia: e oltra la usança de nostres predecessors alscuns officis novellament havem ordenats e a alscuns antichs officis mes persones que no era acostumat havem ajustades e de les observacions çaentras servades alscunes navem innovades ajustants a aquelles e detrahents alscunes coses o suplents e alscunes vegades removents de tot o mudant e segons que la utilitat de les coses mes val o la conveniencia pus decent de nostre estament faedor o demana e requer. E certes en quatre officials principalment lo regiment de la cort nostra havem devesit los quals en los officis regidors pus senyoreyants seran meses. Con los mayordomens nostres en tots e sengles qui de casa nostra e de la companyona nostra seran e les companyes generalment hauran axi con a majors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres ordonacions anotada e en asso a totz nostres officials seran majors. Mas empero en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra los quals empero als camarlenchs o al canceller o al maestre racional no seran sotsmeses. En apres los camarlenchs quant a custodia e a familiar assistencia de nostra persona pus poderoses de totz altres seran enteses qui devant seran a tots altres officials alcun offici en la cambra nostra o rebosts exercents et encara qui a servey sens miga de nostra persona a nos familiarment estan entorn. En apres lo canceller quant a ordonacio de nostre consell sobre tots los altres sera lo qual encara devant sera en special a tots litterats e clergues qui en nostra cancellaria o en altre loch qualsque officis nostres aministraran. En apres lo maestre racional quant a laministracio de nostre patrimoni e de qualque altre procuracio de profit peccuniari et quant a sollicitar aquells qui seran aytals coses a procurar a tots sera major e ell davant esser a els declaram. Dels quals tots segons son orde e daquells qui entorn dels havem ordonats de cascuns per orde en les nostres ordinacions es insert les quals nostres ordinacions en nostre consell plenament lestes segons que en scrit de nostre manament son posades per tots segons que a cascun se pertany destretament manam esser observades: E si alscunes ordinacions o observacions estan daqui sol que no contrasten a aquestes nostres ordinacions aquelles per aquestes revocar no entenem ans aquelles en tot ço que a les dites nostres ordinacions no seran contraries volem esser observades. Data Barchinone quinto decimo Kalendas Novembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto.
Dels Majordomens

13, 14, septiembre

13 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

14 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de la Exaltación de la Santa Cruz.
Sin embargo, en este día mandaron los señores Diputados expedir las siguientes cartas.

Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.
De vostra gran Excellencia havem rebudes ab degudes humilitat e reverencia dues letres una de XXIIII de agost altra de tres del present. En la primera so (se) fa mencio del fet de la Illustre Princessa filla vostra e de les fahenes de don Joan Dixer e de mossen Rebolledo. En laltra se parla de provisio de oficials e en cascuna ha creença la qual amplament nos es stada explicada per Nandreu Cathala conseller e lochtinent de tresorer de vostra Altesa e tant per dites letres e creença quant per avisos dels embaxadors de aquest Principat de les dites e altres moltes coses som avisats largament als quals embaxadors scrivim responent succintament a tots los caps e aquelles referiran a vostra gran Altesa segons per nosaltres los es scrit. Supplicam humilment e devota vostra preexcellent Senyoria sia merce sua vulla aquells benignament oyrlos quals han carrech si a vostra Altesa plasent sera legir nostra letra davant lo sacre conspecte de vostra excellent Senyoria la qual nostre Senyor Deu conserve longament segons desija manant a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XIIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - De V. M. - Humils vassalls e subdits qui en gracie e merçe de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia sots data de aquesta vos scrivam molt larch empero per alguns bons respectes es stat vist les coses davall scrites apart vos sien manifestades. Considerat adonchs lo que haveu scrit en una de vostres letres ço es que a supplicacio vostra la Majestat del Senyor Rey vos dona la scriptura etc. haguerem pres plaer per vosaltres non fos stat supplicat. Jatsia fermament cregam a bona intencio sia stat fet e perço es stat deliberat que si daçiavant la Excellencia del dit Senyor Rey vos dira coses algunes les quals per no variar paraules e altrament paregues deure esser en scrits redegidores aquelles no demaneu mes per vostre descarrech suppliquen la sua clemencia li placia de aquelles scriure a nosaltres car aquest conçell ha per bo e expedient apartarse de totes cedules e scriptures en coses devallants de la capitulacio o afrontants aquella en qualsevol manera. E per quant en dita letra vos diem que si la Majestat del Senyor Rey veure volra aquella sia legida una e moltes vegades devant lo seu conspecte al qual axi mateix ne scrivim no entenem per ço ans expressament declarant que de aquella en tot o en part copia alguna sia liurada. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Catalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que mossen labbat de Poblet es partit de aci havem reebudes quatre letres vostres la una de XXIIII dagost altre del primer altre del segon e altra de VI del corrent mes de setembre entre les quals ne ha tres de larga seria havem hagut gran plaer dels avisos alli contenguts los quals son molts. Fins açi lo temps nons ha consentit fer resposta occupats en los davall scrits e altres negocis. Ara succintament e per orde responem al necessari e essencial e primerament venint al fet de la Serenissima Princessa filla del Illustrissimo senyor lo Senyor Rey. Veritat es que en los dies passats lo lllustre Senyor Primogenit dix a nosaltres havia informacio e avis que la dit lllustre Princessa germana sua era detenguda en nom de la Majestat del Senyor Rey e maltractada e desrobada per los qui a custodia sua eren deputats pregant e encarregant nos que la capitulacio sofragas a la dita Princesa volguessen pensar e dar orde la dita Princesa fos restituhida en sa libertad aço empero dix lo dit lllustre Primogenit no afirmativament mas informat o ajustat com dit es e volents nosaltres entrar en pensament sobre aques negoci a cascu de dos dies apres seguents nos fou dit per sa Senyoria que sobressehissem fins ell ho digues com speras de dia en dia home per lo qual mes vertadera informacio haguera del stament de la dita Princesa. E apres lo dit Senyor Primogenit nons ha dit res e axi la cosa es restada que la Majestat del Senyor Rey segons nos ha scrit no haja detenguda ne detinga presa la dita Princesa axi es cregut fermament e pot esser certa la sua gran Altesa que aquest Principat no te la creença facil a tots reports ans ab molta attensio e integritat vetla en les coses concernents servey de sa Excellencia e repos de aquest Principat. Quant al fet de don Jofre de Castro si passava com es afermat ço es que dementre *tos malfactors li robaven e destrohien les dites viles que ha en Ribagorça cridaven Rebolledo Rebolledo e dehien que lo dit don Jofre es enemich del Senyor Rey e ha pres sou dels catalans recauria en molta admiracio de aquest Principat e majorment que lo dit don Jofre preten no esser james stat ne huy esser en guerra e o deseximents ab lo dit mossen Rebolledo ne ab algun dels dampnificats. E jatsia molta instancia per part del dit don Jofre sie stada sobre aço feta nosaltres no donants laugera credulitat a paraules havem provehit per haverse vertadera e auttentica informacio la qual hauda si per aquella aparra la capitulacio predita esser prejudicada aquest Principat ab los mijans e termens permesos e degut hi provehira. E pot esser certa la Excellencia del dit Senyor Rey que alre que lo degut aquest Principat en aço ne en altres coses no fara ne enten fer segons ha be acostumat. Quant al fet de don Joan Dixer creu aquest Principat fermament que la gran Altesa del dit Senyor Rey com a virtuos e prudentissimo ha servat e servara e manara servar inviolablement lo capitol de la capitulacio de aço parlant quant al que dien la Majestat del dit Senyor Rey haver vos dit star ab alguna admiracio de la restriccio en vostres instruccions apres vostra partida posada pot creure la sua serenissima Senyoria e vosaltres mossenyors de molta intelligencia de tals podeu compendre alguns bons respectes han dat causa a dita restriccio. Quant al fet dels oficials novament provehits dels quals nos haveu stesament scrit stam en molta admiracio e contristacio no esser feta provisio dels principals oficials qui tant son necessaris a la administracio de la justicia e bon stament de aquest Principat. E molt mes recau en gran maravella e congoixa lo dit Senyor Rey no haver exaudides nostres tantes supplicacions axi per orgue vostre com per letres a la sua Majestat devotament e humil proferides ab commemoracions de les constitucions a aço afrontants e dels grans e intollerables inconvenients e dans qui per la tarda dels dits oficials continuament se causa en la dita republica de aquest Principat car si be es considerada la dita capitulacio lo XII capitol dispon lo Illustre Primogenit esser creat decontinent que la capitulacio fou fermada per la lllustrissima Senyora Reyna lochtinent ab plenissima potestat e exercici com donchs produira son efecte lo dit exercici si los oficials necessaris e assenyaladament los principals en la dita potestat e exercici no son creats. Suplicaren adonchs molt reverent egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors altra e altra vegades la Majestat del dit Senyor Rey per merce sua li placia prestament provehir de oficials necessaris al dit exercici e administracio de justicia e axi la dita capitulacio per la sua Excellencia fermada e jurada la qual en la dilacio es vist pendre detriment sera observada. Quant al avis del tracte e compromes del Senyor Rey ab lo Rey de Castella restam molt contentissimos e alegres de totes coses que sien a respecte de conservacio de pau tranquillitat confederacio e concordia entre la sua Majestat e dit lllustre Rey de Castella e lo Senyor Primogenit pus no sien obviants o contrariants a la capitulacio predita les quals placia a nostre Senyor Deu se seguesquen a laor sua e benefici e repos dels regnes e terres a ells susdits. Quant al que dieu es necessari haverse aqui les fermes de les universitats de aquest Principat significants lo contracte de la capitulacio esser per aço retardat vos certificam que encara no les havem totes com hagudes sien sera feta deguda deliberacio. Quant al que dieu lo Senyor Rey haver vos en scrits donada certa scriptura parlant del fet de mossen Crespa e com se deu considerar que per dir diputats e conçell e ciutat de Barchinona han per sospitos e odios lo oficial provehit per lo dit Senyor Rey no es vist justa causa esser de repellir aquell afermam se deuen demostrar e allegar causes legitimes de odi e sospita devant lo Senyor Rey e no esser indicades ni admeses a fi de repulsio per los dits diputats e conçell e ciutat. E com se deu attendre que lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos o sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han administracio e exercici de justicia e no de protonotari lochtinent scrivants etc. Som maravellats dels qui sinistrament han informada la Majestat del dit Senyor Rey com sia cert mossen Crespa no esser stat admes ne repellit per nosaltres e per ço es ver dir no es detengut per la ciutat e com ho fos ordenat es provehit per dita capitulacio que en totes ha entrevenir e consentir la dita ciutat. En lals de allegar causes de odi e sospita la capitulacio qui al seny litteral ha esser entesa no vol ne streny lo pretes per lo Senyor Rey salva humilment la reverencia de la sua Majestat ans per lo consentit atorgat per la sua Altesa es ampla facultat attribuida als catalans ab tals paraules e no en alguna manera al dit Principat odioses o suspectes quant comprenen e que denoten aquelles paraules juntes ab los altres capitols vostres prestantissimes intelligencies creem ne som be certes. En lo article de esser attes en lo capitol Xe parlant dels oficials qui han administracio e exercici de justicia la dita capitulacio parla e dispon clarament ço es conforma a constitucions de aquest Principat de consemblants coses parlans. E pot creure la Excellencia del dit Senyor Rey que axi en admetra e o repellir oficials com en les altres coses aquest conçell ha fet e fara sempra lo degut. Quant al que scriviu den Sant Dionis es cert lo Senyor Primogenit li feu exequtoria e fi mana donar tot lo que mester hagues. Empero segons som imformats essent lo dit Sant Dionis en Gerona per pendre possessio del ofici de veguer ab les executories del dit Senyor Primogenit alguns cavallers e gentils homens se opposaren e protestaren en la sua admisio allegants esser contra constitucions e leys de la terra per la qual raho havem sabut fon manada certa provisio per lo vicecanceller per quant les coses se menegen per termens de justicia e aço es stat lo seu torb. Quant al que es dit se deu entendre als qui per lo Senyor Rey son provehits de ofici e los son dats deseximents o retudes paraules aço mossenyors no cove a aquest conçell e per ço demes seria attendre hi salva la reverencia vostra. Quant al fet del rahonament a vosaltres fet per lo Senyor Rey sobre les paraules dites per lo Senyor Primogenit a mossen Antoni Nogueres conseller protonotari e embaxador de la sua Majestat en lo qual incogitadament nosaltres diputats e oydors de comptes nos trobam som molt contents de la resposta a sa Excellencia per vosaltres feta la passa axi ab veritat ço es que intelligencia ne sentiment algu no haviem de les dites coses ne de part delles ans nos foren axi noves e alienes com nunqua havem cogitat. Mes per quant lo Senyor Rey juxta vostre scriure es de aço molt congoxat donant hi causa algun seminador de zizania e discordia qui altrament segons comprenem ha feta la informacio que la veritat no consent del que fou dit al dit mossen Nogueres havent deliberat tant per repos e contentacio de la Majestat reyal quant per lucidacio de la veritat e sensacio nostra e de aquells qui presents hi erem avisar vos de les paraules dites per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres lo qual vertaderament trames a demanar per Rodrigo Vidal e no per mossen Loppe Trompeta de les quals paraules nosaltres dits diputats e oydors de comptes e los consellers de aquesta ciutat e altres alli presents havem e han plena recordança e foren tals o semblants traduides en catala de lengua Navarra o castellana en la qual lo dit Senyor Primogenit molt comportament e ab gran honor e reverencia del dit Senyor aquelles proferi sots aquest orde e efecte. Nogueres yo so molt maravellat de dues coses la una del Rey mon Senyor haver vos enviat aci vist que sempre se deuen enviar persones grates a aquelles a qui van. Laltra de vos haver gosat empendre de venir devant mos hulls considerant que stant yo pres en Çaragoça hagues tanta audacia de venir ab tinta e paper a interrogarme e encara treballant e entenent per vostre poder que yo deposas sobre les grans malvestats e traycions que lavors a mi foren allevades e vull sapiau que james me record delles que la mia anima nos regir en tant grau que quaix exir de mon seny. E siau cert que si no fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes yo vos ne faria anar daci sens la lengua ab que me interrogas e sens la ma ab que scrivis. E perque nom *doaeu (doneu) causa de posarme en mes temptacio vos prech e man que de continent vos partiau devant mi que mos ulls se alteren en veure en presencia mia la persona qui en allevarme tals malvestats cabe e encare fareu be que decontinent vos partiau daquesta ciutat. E volent respondre lo dit mossen Nogueres dix Senyor sia de vostra merçe me lexeu respondre per ma scusacio. E lo dit Senyor Primogenit repplica No cureu de resposta que no farieu sino ensendre lo carbo. E axi lo dit mossen Nogueres se parti devant la presencia del dit Senyor Primogenit. Les dites paraules mossenyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables foren per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres dites. Es molt de attendre que si apparien greus a la Majestat del Senyor Rey considerat lo parlar condicionat ço es Siau cert que sino fos per guardar reverencia al Senyor Rey mon pare per part del qual vos veniu e per alguns altres respectes etc. es vist lo dit Senyor Primogenit haver haut gran sguard al honor del dit Senyor Rey e a la observacio de la dita capitulacio. E veritat es mossenyors que nosaltres diputats e oydors de comptes qui com dit es presents erem veents la indisposicio del dit Senyor Primogenit deliberarem aquella ora no supplicar la sua Senyoria de voler oyr lo dit mossen Nogueres mas lendema demati per nosaltres e per los dits consellers daquesta ciutat la sua Senyoria fou supplicada la qual molt benignamente e humana atorga esser content lo dit mossen Nogueres explicas e fahes tot lo que volgues devant la sua presencia. E axi lo dit mossen Nogueres explica a aquest conçell e de la ciutat la creença que li era stada comanada per lo Senyor Rey e stech e feu tot lo que plasent li fou a tota sa voluntat. Quant al que la Excellencia del dit Senyor Rey vos ha dit ço es les coses dites al dit mossen Nogueres esser divisir e separar aqueix regne e regnes del Principat e lo Principat dels regnes de la sua real corona car daquiavant la sua Majestat impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten dar loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vingue davant ço que obra via a dita divisio e prive la sua Altesa de la Senyoria e domini de aquella de la molestia e congoxa que lo dit Senyor Rey ha presa per la informacio a sa Majestat feta grantment nos dolem e molta dolor e passio tenim com aquells qui visterosament devots e fidelissimos a la sua real corona desijam tota bona contentacio repos e alegria a la sua reyal persona esser procurades. Ne placia a Deu aquest Principat permetes e loch donas quant en ell sia a la pretesa divisio predita ans los temps sots lo acustumat reyal domini governat e en la indissoluble unio dels dits regnes e Principat conservat esser desija mas digna cosa stimam seria la sua Majestat donas pertinent premi als qui sinistrament tals congoxes causen en lo seu animo e conturbacio a sos vassalls e subdits ofenents la divina Majestat e lo dit Senyor Rey e la cosa publica dels regnes e terres (la república, como leemos anteriormente) a ell per nostre Senyor Deu acomanats. Veura donchs e sabra lo dit Senyor Rey les coses com son passades segons damunt es scrit e creem commutara altrament la sua congoxa e pensament. E axi ne supplicam devotament e humil la sua serenissima Senyoria de totes les coses dessus tocades mossenyors molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables havem volgut axi stesament e per orde respondre e avisar vostres reverencies e savieses pregants e encarregants vos que aquelles be e perçebudes segons de vostres prestances es comprovat e sespera al qual attensio humilitat e reverencia se pertany referiau a la Majestat del dit Senyor Rey per manera que de aquelles haja viva inteligencia. E direu que a la observacio de la capitulacio predita los diputats e conçell fins aci han be attes e attendran per avant ab tota integritat com aquells qui desigen esser plenament servada. Supplicants devotament per part de aquest Principat a la gran Altesa sua placia per sa benignitat e clemencia no fer coses contra aquella dita capitulacio axi com se diria algunes son stades fetes lo que facilment no creuriem. Ell es Rey e Senyor nostre del qual tota bona e virtuosa obra ha començ a la qual juntat aquest Principat afecta. Suplicareu mes avant la sua gran Excellencia sia de merce sua no donar credulitat a tots reports ne a mals consells com lo maligne sperit fahent son ofici e altres seminadors de mala e prava sement creem e sabem della e deça continuament se esforçen causar discordies e males voluntats don grans inconvenients e dans provenir porien a delir los quals per servici del dit Senyor Rey e repos de sos vassalls e subdits se deuria molt attendre e axi lo vertader amor que la sua Majestat ha a aquest seu Principat en si pendria fruicio acustumada a la devocio e obligacio dels catalans vassalls e subdits seus ardentment augmentaria. Totes altres paraules a aço acomodades que a les vostres reverend magnifichs e honorables savieses occorreran al negoci fructuoses vos placia dir e explicar com aquells qui de profunda sapiencia son dotats. Quant al que scriviu de la anada de Castella perque sou destinats la voluntat e intencio nostres e de aquest Principat son e axi vos ne pragam e encarregam aneu com pus prest poreu e compliau les coses queus son comeses on empero la Majestat del dit Senyor Rey vos digues esser major servici seu lo restar avisaunosne de continent per queus puixam scriure de nostra deliberacio. E per quant la present es de larga serie e conte molts caps jatsia vostra inteligencia ho compendra e racitara ab compliment encara on plasent sia al dit Senyor Rey e perque mes complidament la sua Excellencia veja totes les coses e la intencio e devocio nostra trobarem plaer sia una e tantes vegades com la sua Altesa volra o ordenara elegida devant lo seu conspecte. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XIIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

14 DE MAYO.

14 DE MAYO. 

Después de varias proposiciones hechas por el abad de Monserrat, se acordó lo siguiente: 1.° escribir a la Reina para que enviase cuanto antes la respuesta a los capítulos; 2.° pedir a los embajadores de Valencia, los quales esperaban contestación de los Diputados, que aguardasen unos cuantos días, hasta tenerla del Rey, después de cuyo plazo se les respondería indefectiblemente; 3.° nombrar al jurisperito Geraldo Guardiola, para que, en nombre de los Diputados, tratase con los remensas, a fin de que estos enviasen sus representantes o síndicos, y pudiera llevarse a cabo una concordia, cuyo nombramiento fue rechazado por algunos individuos del Consejo, que alegaron no ser el más a propósito dicho Guardiola para este encargo, en atención a haber sido abogado de los citados labradores; y 4.°, que se concediese el guiaje solicitado per Jaime Ferrer y por Seroli, quienes se ofrecían, bajo esta seguridad, a ser representantes de los remensas, y presentarse a los Diputados, para tratar con estos del arreglo consabido.
El mismo día, por la noche, se recibió la siguiente carta de la Señora Reina.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Despuix que som en aquesta ciutat vos havem scrit e certificat per dues letres com continuavem e prosseguiem axi com tots temps entenem continuar ab totes nostres forçes en conduhir ab la Majestat del Senyor Rey lo repos e benefici dels afers occorrents en que sa Excellencia usant de sa acostumada clemencia e benignitat ha mostrat e mostra bonissima e singular voluntat a tot servey de nostre Senyor Deu e seu benifici e repos del Illustrissimo Princep fill seu e nostre molt car e molt amat e de la cosa sua de sos regnes e terres e signantment de aqueix Principat. La veritat es que ab les grans occupacions que ha hagudes la Majestat sua no se ha poguda donar la expedio axi presta com tots desigam tant per la condicio dels afers de Castella e de Navarra quant per que les faenes de les corts de aquest regne de Arago se son stranyides. Ara loat nostre Senyor Deu les dites faenes de aquestes corts de Arago stan en tot bon stament e en punt de conclusio e en les altres afers se ha donat orde en manera que mijançant nostre Senyor Deu vos certificam que Nos dema dimecres ab comissio e poder e ab tal recapte partiem de aci que speram en sa ajuda e en la virtut de vosaltres e fidelitat innata haureu raho de esser be contents e conexereu que la voluntat del dit Senyor Rey e nostre desig e studi no se han occupat en altra cosa tant que aquesta haja en res empatxada e per que sabem que de ço que dit es sereu aconsolats vos ne havem volgut fer sabidors. Dada en Çaragoça a XII dies de maig del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader en casa de la diputacio.
Mossen molt honorable. Apres degudes recomendacions me recoman tots temps a vostra saviesa avisant vos que com de continent jo fuy junt aci en Çaragoça jo decontinent doni la letra al bon home de mercader lo qual troba hun singular plaer de la dita letra e de la mia venguda en tant que ell e jo havem parlat largament de tot lo fet dihentme que ell me informara largament e totes coses pus ell sab la intencio del bon home daqui e dihentme que yo per semblant me entremete de altra part e axi que mossen jo he desliberat pus la cosa es sagura ara a present scriureus en aquesta manera e los afers com ho requeran per avant.
Item mossen vos avis com asis diu molt stretament que la Senyora Reyna deu partir de aci per anar la via de aqui ab lo replicat dels capitols e que stara aqui en Molin de Reig fins a tant que la cosa sia be asegurada. Mes segons jo veig que la sua anada es molt freda que altrament se mourien les coses si ella devia partir diluns o dimarts axi com sic diu que crech que tot quant sich fa no son sino manyes castellanes e que una gran por que lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna no tenguen qualque gran bagarot en lo ventrell segons hom veu e speriencia qui ho mostre car ells tots jorns son avisats de aqui que crech que nia de grans embaraçats los quals no venen be en aquesta faena car al Senyor Rey han scrit de aqui com lo comte de Prades e lo comte de Pallars havian hagudes de males noves qui en la casa de la diputacio que seren cuydats matar e que ja staven en una gran divisio e aço dix lo Senyor Rey de la sua boca de que trobava segons hom coneixia hun gran plaer dient que jas començavan tots de divisir e que tots eran ja dos o tres partides e que la cosa no podia esser de molta durada pus tanta divisio era entre ells e axi que mossen jo be crech que ab alguns de aqui qui no venen be en aquesta faena que ell treballa tant quant pot ni pora de metre molta discordia e divisio entre vosaltres lençant algunes purnes de foch. Segons que jo he sentit aci per lo bon home que los de Leyda han haguts alguns sentiments com lo bisbe Delna ab alguna escusa del fet perque ve ell se devia metre al palau del bisbe e de aqui al castell ab certa gent e ab alguns de la ciutat qui temen ab ell de lon han fet anar a mala hora per ell aqui axi com vos veiys que segons diu lo bon home queus guardeu dell e que li façau la feste que ell mereix. Item mes mossen vos avis com susara yo he sabut per hun scriva del dit Senyor Rey com lo dit Senyor Rey hauria scrit aqui decontinent com mossen Bernat de Vilamari fonch junt en Roses ques cordas be que no anas a Barchinona e que no isques en terra en nengun loch de Cathalunya per pahor de aqueixos senyors nol detenguessen e axi que penseu vos mateix lo bon proposit del dit Senyor ja quin es envers vosaltres ni per quin bon fi ell ho pot fer. E mes mossen vos avis com he mes sabut per lome damunt dit lo qual jaus sabeu e axi mateix jo qui men son entremes a si en lo palau e hoit dir com lo conestable de Navarra ha preses algunes terres de Navarra e axi mateix que te lo camp a Viana e que la te molt fort asatgada e que ja li ha fet lo guast de que vos dich que com lo Senyor Rey ha sabuda la nova es stat molt torbat e molt trist que havia deliberat de ell en persona anarhi ab tanta gent com pogues partir de aci axi que los aragonesos han li protestat que no han volgut ne volen que hic pertescha. E sobra aquest fet han fet LXXVII ab les corts dues vuytenes ço es una per lo Senyor Rey e laltra per terra crech que dema li deuen fer resposte. Del quen pore sentir jous ne scriure pus largament ne tant quant jon pore scriure. E mes mossen vos avis com lo bon hom me ha dit com una dona la qual esta en casa de don Lop de Gurreya la qual es cathalana e es molt afectada al Senyor Princep que asis tracten tant del mal com se pot contra lo Senyor Princep per que li diguen ques guard e que nos fiu de tot hom car ella ho ha sabut de loch molt pregont e exi que mossen per amor de Deu tengue si be esment que jur vos per Deu que nos hi va car segons jo veig que grans traydors hich ha per tot que no sab hom a quis puga hom fiar. Lo Senyor Rey es avisat tots jorns de aqui de tot quant si fa no se per qui diables ço pot saber sino per aquells qui saben stretament en los consels e en los fets. Crech que lo bon hom de aci scrivia el bon hom de aqui segons ell ma dit car ab la sua letra va aquesta ab hun poch de evantatge que ell fara al correu. E ab tant per la present no dich pus sino queus prech quem recomaneu en gracia e merce de aquexos mossenyors de diputats. Scrita ab cuyta per la partida del correu qui es tan presta en Çaragoça a VIII de maig del any Mil CCCCLXI.
Quant me scriviu ab bon home que les me do que elles hauran bon recapte que tots jorns comunicam abduy sobra la faena per que jo hic so ni si axi mateix si volreu que yo daqui avant remete les letres a mossenyors de diputats o a vos car nom parlam que a mi sembla que seria molt pus sagur que remates les letres a ells e axi scriviume de vostra intencio ja que voleu que faça. - Lo qui a vos me recoman tots temps P. R.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran saviesa. Sus ara e a les onze hores ans de mig jorn per lo present correu e rebuda vostra letra e decontinent treballare de complir vostre manament. Haguere plaer sabes lo Miquel Albert dunt es car aci no ses dit hi entrevengues sino en Miquel Umbert qui es notari de aquesta ciutat e es stat tostemps lur notari e ara ab dit Serroli hi ha entrevengut pero yo mentrematre del dit Miquel Albert mencionat en dita vostra letra e de continent per ma letra sereu certificats del que haure fet. Axi mateix mossenyors e parlat ab En Ramon Raser lo qual ma dit que dins pochs dies partira daci per aportar los diners de la terça e queus portara los florins que haviau tramesos aci per pagar la gent darmes segons voleu e si es vostra intencio dirho del dit Miguel Umbert notari de aquesta ciutat de continent men aviseu car ell crech nos sera desat. Del Serroli dupte mossenyors nos sia apartat e per ço vos trameti lome propri per que si deliberau ço de que era me scriviu lo posquesseu haver car apres es stat en aquesta ciutat diverses voltes e fiau mossenyors hi fare tot lo possible segons menau. Pero mossenyors dupte attenent los ajuts continuats que dins pochs dies per occasio del dit Serroli los pagesos de remença han fets han alguns lochs de aquesta vegueria que si aquests presos ne gens detenguts en aquesta ciutat car los dits pagesos no accssen de fer qualque gran insult en aquesta ciutat qui sta tota uberta e sens neguna defensio per causa de la devisio qui es entre los sis jurats de aquesta ciutat de la qual crech mossen Francesch Lobet misatger vostre largament vos haura certificats eus dich mossenyors que si prestament per vostres savieses no es provehit en la custodia de aquesta ciatat e que les divisions dels dits jurats sien aplenades e la dita ciutat se regescha com fan les altres e la e tota la vegueria se poria perdre e creuen molts e ja estat dit al dit mossen Lobet que aquells qui torban e nos vullan aderir a concordia ne a la raho queu fan per donar total torp a les faenas que aqui vosaltres menesau. Perque placieus volerhi attendre e prest car aquesta ciutat ne vegaria no
compren poc en aquest Principat. De tot aço mossenyors vos he volgut scriure per mon descarrech e per complir lo manament de vostres letres que tostemps que res santis vos ne certificas ordenant mossenyors de mi ço queus sia plasent. Scrita en Gerona a XII del mes de maig a mig jorn. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat Francesch Sant Celoni diputat local de Gerona.

Als molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Perque per vosaltres me fonch scrit en dies passats que donat recapte en lo soldegar dels D. homens de peu e cinquanta de cavall que men pogues tornar jo he donat recapte en la gent de peu segons ja per altres he
scrit en la gent de cavall he treballat en dar loy esperant de aqui resposta e fins aci no ses pogut fer e puix veig que don Felip sen va aqui lo qual no crech torn sens esser en clar ab vostra reverencia e magnificencies del seu servey e axi per aquesta causa no mich cal aturar he deliberat de vostra bona licencia partir la via de aqui aturant tres o quatre dies en lo camp segons me haveu licenciat sols sperar lo correu qui he aqui trames que al pus larch crech hic sera de ça dijous entre tant dare recapte aci en fer fer polvara per los spinguardes e algunes altres frasques que haure spatxar e si quant lo dit correu sera tornat me sera manat res per vostra reverencia e honorables savieses per semblant darhi he recapte. Per que mossenyors molt honorables de dijous avant poreu scriure al diputat local de la present ciutat al qual lexere la casa de les armes e artellaries en comanda de D. florins per pagar ço que per vosaltres mossenyors li sera manat e supplichvos mossenyors no hajau aqui a greu la mia partida car certament per ara yo hi fare pocha fratura e junt aqui si mester sera hi tornare tantes voltes com ordonareu. Les noves de Arago son com lo Senyor Rey trau diners per diverses vies apparellas per anar en Navarra. Diu se ha fet CCCC homens darmes. Parme que ha tret del archabisbat de Çaragoça ab arrendament de diners anticipats ben XXX mil florins. Ha remes los capitols de aquest Principat a VIII persones quatre del regne de
Arago e quatre de son consell. Als noy ha de nou que fretur scriure. Feta en Leyda X de maig. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.