Mostrando las entradas para la consulta eixir ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta eixir ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de septiembre de 2021

Luis dez Far. castell de Balsereny

 

Al molt honorable senyer En Luis dez Far.
Molt honorable senyer. Jatsie lo honorable En Pere Miquel de Paguera de aço vos haja scrit encara vos pregam e encarregam com mes podem decontinent de nit o de dia aneu al castell de Balsereny e stigau en custodia de aquell. Car sentiments nos son dats que no sta prou he e los enemichs vetlen sobre ell. E si vos hi sou tenim ne molta seguretat. Per res no haja falla com sie perill en la triga. E tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XX de octubre del any Mil CCCCLXIII. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cteera.

castell de Balsareny


decontinent de nit o de dia aneu al castell de Balsereny e stigau en custodia de aquell.

https://www.sortirambnens.com/es/excursiones-con-ninos/rutas-culturales-con-ninos/visitas-guiadas-teatralizadas-castillo-balsareny/ (eixir en chiquets)

lunes, 3 de abril de 2023

III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.

III.

Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408. 

Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)

Gratum posteritati munus.

Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.

Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.

1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.

1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.

1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.

1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.

Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).

1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.


1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.

1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.

Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.

Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.

1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).

Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.

Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.

Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.

Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:

Fle misera, geme vitam sortem balearis

Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.

(a) i. latens odium glos. *interlin.

Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:

Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit

Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.

1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.

Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.

1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.

Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)

En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.

Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.

In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.

1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.

Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.

1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.

1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.

Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.

In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.

Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.

1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.

Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners. 

Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.

Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P... 

1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.

In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.

Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.

Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...

militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.

Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.

Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro

Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.

Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.

1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et

transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.

Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.

Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).

Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.

Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus tubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi. 

Diluns a XIV de octubre lo senyor Bisbe de Mallorques befleyi cinch galeas armades e duas galiotes, e dos rampins, et una barcha armades, les quals deven anar contra moros. E axi mateix dita missa al cap del moll, ahon vengueren infinides persones, lo dit astol saluda devant la Seu de Mallorques, les quals fustes singulars persones de la ciutat armaren. E aquell dia matex a la primera guayta les dites fustes sen partiren de la dita ila.

1394. Digmenge a la... mes de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC noranta quatre vingueren et arribaren en Mallorques vuyt galeas armades en Bersalona per lo pesatge quel Senyor Rey devia fer en Serdenya, et deuian anar, segons se deya, en Cicilia per socorrer e aiudar al Rey de Cicilia, de les cuals eren patrons ciutedans e mercaders de Barsalona; e en aquella capita alcu no habia.

Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d' Arago, Infanta (infantá) dins la ciutat de Valencia hun infant mascle, lo nom del qual es apellat Pere; per la nativitat del qual fo feta en la dita ciudad gran festa, balls, juntes, e altres coses notables e de gran alegria.

Divenres a XXIII de janer any demunt dit les dites vuyt galeas de Barsalona se partiren de Mallorcha.

Dissapte a XXXI de janer any demunt dit per la nativitat del demunt dit infant fo feta sollemne processo per aquell die e per los dos dies seguens balls, e juntes e festa molt honradament per la ciutat.

Dimarç a X de fabrer any demunt dit, lo noble mossen Ramon Dabella, Gobernador de Mallorques arriba en Mallorques ab la galea den alamany per esser capita de duas galeas que la ciutat de Mallorca deu armar per anar en Cicilia ab les X galeas de Barsalona, e sinch de Valencia.

Die mercurii quarta mensis marcii anno praedicto duae galeae armatae pro universitate Maioricensi in sucursu armatae factae contra Branchaleo, inimicum Domini Regis, et etiam rebelles Regis Ciciliae, quarum capitaneus extitit nobilis Raimundus de Apilia, Gubernator Maioricensis: recesserunt a mollo maris ipsius civitatis causa faciendi earum viagium versus insulas Sardiniae et Ciciliae antedictae.

Die lunae XII mensis octobris anno nonagesimo quarto circa horam terciarum fuit ex parte Domini Regis facta praeconizatio per plateas civitatis Maioricensis voce preconia cum tubecens quod per Christianos fieret anno quolibet festum solemne sacratissimae Conceptionis Beatae Mariae Virginis, Matris Domini nostri Jhesu Christi; et quod nullus de coetero auderet dicere vel divulgare quod dicta Beata Virgo Maria concepta fuit in pecato originali.

1395. Diluns a XXII. de fabrer, any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXX quinto, foren fetes carnastoltas (carnestoltes : carnestolendas), per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sent Macia, qui fo lo primer dia de Coresma.

Die dominica de mane XVIII, mensis julii, anno predicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, eius consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum; et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.

Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de qui parti e venchsen a Valldemussa (: Valldemossa), ahon stech fins al dimecres.

E dimecres a XXI. de juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.

Dimecres a XXVIII. de juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres; per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinch jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vesties (vestides) per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap dor et de vellut ab drap blau de Florenti, faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.

Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les gens axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutedans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals (menestrals), en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.

Digous a XVIII. del mes de noembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reyna, e les Infantes e altres, partiren de Mallorca, e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver. E partissech ab cinch galees.

Dimecres a 11 (o II) del mes de noembre fo cridada la general remissio, la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevol crims que haguesen comes; e aso per cent e quatre milia florins, que li foren promesos per la terra.

La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat, e aquistench (todo junto, salto de linea, aquí se, es tench) continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.

1396. Die martis XXIII. mensis madii, anno a Nativitate Domini M.CCC.XCVI. ex relatione cuiusdam patroni lembi, hac de causa per consiliarios et probos homines civitatis Barchinonensis et aliarum civitatum regni Aragonum missi, honorabili Berengario de Monteacuto, domicello locum tenenti nobilis Raimundi de Apilia, Gubernatoris maioricensis, fuit denunciatum quod illustrissimus Dominus Johannes, Rex Aragonum, judicio divino, decesserat subito in loco de Fuxa, die veneris qua computabatur XIX. mensis et anni praedictorum.

In eodem anno fuit mortalitas in civitate et regno Maioricarum, propter quod plures pueri et puellae, adolescentes et adolescentulae ac iuvenes (juvenes) decesserunt morbo glandularum; et istud duravit per plures menses.

Die lunae qua computabatur XXIX. mensis madii, anno proxime scripto, fuit solemne anniversarium missarum celebratum in castro regio praetextu mortis praefati Regis Johannis, et ibi sermo factus per venerabilem religiosum fratrem Johannem Axemeno (Ximeno : Jimeno, Gimeno), licenciatum in sacra pagina, ordinis fratrum Minorum. = Et in crastinum praedicti diei fuit factum aliud anniversarium in Sede Maioricarum per universitatem Maioricensem, in quo loco plures et quasi infiniti milites, cives, mercatores, manastralli et sindici forenses intraverunt induti saccis; et ibi sermo factus fuit per religiosum fratrem

… *Ponaen (seu Poncieti) ordinis B. M. de Carmelo, Die martii XXX. mensis madii dicti anni cadaver praefati Domini Regis fuit traditum ecclesiasticae sepulturae in Barchinona in ecclesia Sedis prope sepulturam illustrisimi Domini Petri recolende memoriae Regis Aragonum patris sui.

In crastinum die sepulturae dicti Regis, nuntii civitatum Cesaraugustae, Valentiae et Barchinone cum probis hominibus ipsius civitatis Barchinone elegerunt in Reginam Dominam Mariam, consortem illustris Infantis Martini, Ducis Montisalbi, in absentia ipsius Domini Infantis, et eam sedere fecerunt in solio castri novi regii Barchinonensis.

Die mercurii XXI. mensis junii, anno praedicto, fuit eclipsis lunae et duravit per tres horas et ultra.

Die sabbati XXII. mensis julii, anno praedicto, circa horam vesperorum nobilis Johannes de Cruillis, et venerabiles Raimundus de Talamancha et Berengarius de Palau, milites, tamquam nuncii per illustrissimum Dominum Infantem Martinum, Ducem Montisalbi, noviter electum in Regem Aragonum, missi ad illustrissimam Dominam Mariam, eius consortem, aplicuerunt Maioricas cum plenissima potestate, ut asserebatur, concedendi regimen ipsius regni dictae eius consorti. Et cum eis venit Jacobus Sacoma, civis Maioricensis, missus pro juratis Maioricarum ad dictum Dominum Regem Martinum ad insulam Siciliae, ubi dictus Dominus Rex personaliter aderat cum filio suo Rege dictae insulae, pro subiugando sibi et dicto filio suo dictam insulam.

In mense julii praedicto nobilis Rodrigo Diz aplicuit Maioricas cum quatuor navibus armatis excercendo piraticam contra Januenses.

Die mercurii XVI. augusti, anno praedicto aripuerunt in Maioricas filius nobilis Comitis de Cardona, et reverendus Episcopus Dertusae ac plures alii notabiles personae, nuncii seu ambaxiatores electi per civitatem Barchinonae et totius principatus Cataloniae ac civitatis Valentiae cum sex galeis armatis, quarum duae fuerunt armatae in dicta civitate Barchinone et duae in civitate Valentiae, missi ex certis causis ad illustrissimum Dominum Martinum, Regem Aragonum in praedicta insula Siciliae personaliter constitutum.

1397. Denuntiatum fuit in Maioricis quasi in principio anni a Nativitate Domini MCCCXCVII. per litteras diversas aliquibus huius civitatis missas, quod *XVIII die mensis septembris proxime preterita fuit factum et habitum maximum bellum inter infidelem Lamorac Regem, Principem et Dominum Turcorum, et illustrissimum ac potentissimum Regem Ungariae; et bellum dictum duravit per sex dies, infra quos ceciderunt trescenta milia Turcorum, et Christianorum plus sexaginta milia. Sed ¡proh dolor! praefati Turchi reputati fuerunt, ut fertur, victores.

Etiam fuit relatum ac publice nuntiatum quod pax et maxima tranquilitas fuit facta et firmata, intervenientibus matrimoniis et aliis sollempnibus firmitatibus, inter illustrissimum Regem Francorum et Regem Angliae: et inter alia quod dictus Rex Anglorum pugnet contra Comitem vulgariter dictum de Vertut, dominum civitatis de Mil...

Post praedicta die martis XXVII. mensis martii anno praedicto fuit denuntiatum publice, quod serenissimus Dominus Martinus Dei gratia Rex Aragonum per mortem illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum quondam, apulerat in loco de Massella septima die mensis martii supra dicti, cum septem galeis armatis, recedendo ab insula Ciciliae; propter quod fuit facta praeconizatio ad tubessens, et aliis generibus musicorum sive mimmorum, quod fierent comuniter per loca ipsius civitatis alimares et alia signa ignea, et alias, significantia et demostrantia gaudia et ilaritates propter meatum et transitum dicti Domini Regis Martini feliciter regnantis, noviterque cum triumpho et maxima victoria, ad regnum Aragonum de dicta insula Ciciliae redeuntis.

Per la vinguda del dit senyor Rey, digmenge lo primer de abril any dessus dit, fo tret lo astandart de la Sala, e aportat per en Francesch Umbert jurat, ab professo semblant del die de Sent Silvestre et Sancta Coloma. 

E aquell jorn matex e lo sendema foren fets balls, e lo digmenge seguent juntes en lo born per part dels honrats jurats.

Dimarç a XXIV de abril de dit any lo noble en Rodrigo Diz ab so enginy isque de la preso regal ac hon estave pres per manament de la Senyora Reyna; e asso per alcuns delictes per aquell comessos contra alcunis sots messes del Senyor Rey, e altres havents pau e treva ab aquell (a: Llamábase Rodrigo Díez: estaba preso a instancia del Rey de Portugal por haberse apoderado como pirata en los mares de Lisboa de una nave intitulada S. Cristoval, cargada de jabón de losa, sebo, aceite, paños, etc., para Flandes. En dicha instancia se llama miles Valentinus. Había venido aquí con esta presa, y cuando ya tenía su pasaporte para marcharse, le mandó prender la Reina Doña María con todos los suyos, y confiscar sus bienes. La orden está fecha en Barcelona a 16 de octubre de 1396. Todo consta en el archivo real de Mallorca, registro de ese año.

En el de la Bailía de Valencia (lib. 47. provisión. privileg.) consta que aún vivía en 1439, de cuyo año hay un proceso sobre las presas que hizo con su balaner (ballenero), nave suya propia. Otro balaner compró en el mismo año, llamado Santa Catalina. Consta allí en mil lugares, que era caballero y vecino de Valencia. Con esto es más fácil de colegir que Manuel Díez, autor del libro de albeitería a mitad del siglo XV, era natural de dicha ciudad, y de esta familia, y acaso hijo de Rodrigo.


Dimecres a XXIII. de maig any dessus dit, lo dit Senyor Rey en marti vinent de la ciutat de Avinyo arriba ab X galeas armades en Catalunya en lo loch apellat Mataro (Mataró). E lo digmenge seguent que hom comptave a XXVII. dit mes lo dit Senyor Rey entra en la ciutat de Barselona fort gloriosament, e ab gran gent, ahon fo feta gran e molt excellent festa, axi per los ciutadans e habitadors de la dita ciutat, com per los missatgers de Seragosa, de Valencia, de Mallorques, com de les altres terras e lochs del dit Senyor. E foren fetes grans maravelles, jochs, balls, juntes e altres noblesses, demonstrant gran goig e alagria per la vinguda del dit Senyor.

Digmenge a VIII de juliol any demunt dit lo molt reverent e honest frare Pere Mari, ministre del orde dels frares menors en les parts de la senyoria del Rey de Arago feu les vespisits sub dubia al honrat frare Johan Exemeno del dit orde, licentiat en taulagia (licenciado en teología), per so cor aquell frare Johan devia pendre lo digmenge seguent lo barret del seu magisteri; per lo qual fo la esgleya dels frares menors enpaliada, é ague (e hagué) sollemne festa feta en diverses maneres.

Digmenge a XV. de juliol mestra Johan Xemeno (otra variación más del apellido) del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornade dins la igleya de Sent Francesch (lib. fabrica es anno).

Digmenge a XV. de juliol any de munt dit lonrat frare

Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre 

P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui matex foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.

Divenres a XXXI de agost any M.CCC.XCVII lo noble mossen Huc de Anglarola vench et arriba en Mallorques ab una galea armada, havent nom de Vis Rey, e havent gran potestat del Senyor Rey per redressar lo regne, e aquell metre en bon stament; e ab ell vengueren en P. Canto savi en dret assesor seu, e ab dos notaris, e ab dos contadors, e ab moltes altres persones; e singularment (leo singularement) ab ell vench madona muller sua, filla del vescomte de Rochaberti.

En lo mes de novembre any dessus dit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames (leo trauses) per los jurats de la ciutad de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia et de Barsalona havian mampres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet hun gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge.

1398. Dimecres a XX. de març any de la Nat. MCCCXCVIII. foren possades cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessus dita, atorguava indulgencia a pena e a culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment; e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas in faran dasso del lur.

Dissapte a XI. del mes de maig any dessus (leo dessu) dit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada; la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. *En aquell iorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.

Dissapte a XVIII. de maig any dessus dit lo noble mossen Huc Danglarola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats lor consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells qui aquell tenien ans de la destruccio del Call.

Dissapte a XIII. de juliol any dessus dit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomde, arriba en Mallorques en nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armades, per anar contra moros en semps (ensemps; ensemble; junto) ab lo stol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit pessatge. = Item a dies seguents arribaren quatre galeas et VIII. galiotas; les quals se acompanyaren ab les dessus dites. E totes ensemps partiren de Mallorques a XXIV. de Juliol. = 

Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos (barcos; barches, barques) grosses, e sis lalmos grossos.

Divenres a II de agost mossen Huc Danglarola axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.

Dimecres a XIV. dagost tot lestol (lo estol, stol; l' estol) de Valencia e de Mallorques junct en ila de Evissa, lo qual pren suma de LXX. veles, entre les quals foren L. veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren XIX. per nombre: tots ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de les lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense en lo dit stol pessates sed milia é D. (más de 7500) persones combatents, entre les quals hi hacia (habia) en tern (entorn) CCCC homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals quis armen o son cuberts de ferre.

Lo stol dessus dit apres grans fortunas per aquell sostengudes, vench e arriba denant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia, e una de Mallorques, la qual menava P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles tots los altres fustes, e assenyaladament los fustes de rems, e aqui feren de lurs armes. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes; e tingueren lo dit loch per hun jorn e mig; e dins aquest spay lo dit loch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs (: pobres, frágiles, de poco poder, paucos) morts, los quals prenen suma segons relacio de molts de CCC. persones. E ultra foren cativades pesades CL persones. 

E a la perfi (al final, a la fi) meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a XXVII de agost any desusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaquiren lo dit loch.

En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol (Llansol, Llançol : sábana, tela) de Valencia per so com caygue de una scale, é un castella.

En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo Vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jacme de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, G. Unis, en Montagut, e daltres. 

E recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convinent. E stans axi dins la dita vila de Tadelis (Tedelis más arriba) los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab ma armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de volur (voler) fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo (sol) a ells, ans foren ferit (ferits) per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.

Apres les coses dessus dites, lo stol dessus dit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se ascamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part nagar (nagats más adelante); e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a III de setembre.

Dimecres secunda mensis octobris dicti anni fuit factum sollemne anniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in praedicto loco de Tadelis.

Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, doncell, loctinent de Gobernador del regne de Mallorques.

1399. Divenres a XXIV de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.XC nou fo feta crida ab juglars a cavall, que fos feta processo digmenge primer vinent per lo molt alt en Fraderich, fill del Rey en Marti Rey de Cicilia, e primogenit del Rey nostre d' Arago 

(Martín de Sicilia, muerto antes que su padre Martín de Aragón. Fraderich, Fadrique, Federico, Frederic &c, sería pretendiente a la corona de Aragón tras la muerte de Martín I en 1410, pre Compromiso de Caspe de 1412), 

lo qual novellament era nat en Cicilia; per la cual cosa lo dissapte ans del digmenge foren fetes alimeras (alimares; alifares), e grans fochs e altres senyals de alagria.

Dissapte a XV de març any dessus dit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, doncell, capita de la sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa cosa per cascun cosa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.

Dimarç a XVIII del mes de març any demunt dit lo Reverent Pare en Xst. mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, mossen Jordi Sent Johan, mossen Gregori Burgues, cavallers, Narnau Alberti savi en dret, e molts daltres prengueren comiat e isguerensse (: se ixqueren, de exir, eixir) de la ciutat per coratge de recullirse per anar a la coronacio del Senyor Rey, la qual se deu fer, Deus volent, lo jorn de la caritat prop vinent a VII de abril. = Per rao de la dita coronacio foren elegits missatgers qui anassen en Seragossa per esser en la sollemnitat de la dita coronacio los honrats en Bng. Tagamanent, doncell, Narnau Alberti, savi en dret, e en Canals de Soller per los homens de fora.

Segons letras dels missatgers de la universitat de Mallorques, lo dit Senyor Rey en Marti se corona digmenge a XIII de abril any dessus dit. 

Diluns a XXIII de juny del dit any lo dit Arnau Alberti ensemps ab lo dit Canals tornaren de la dita missatgeria, pero lo dit Arnau fo fet cavaller per lo dit Senyor Rey en la dita coronacio.

Dimarç a XXVIX (?) del mes de juliol any dessus dit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades, en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada sancta dessus dita contra moros; jatsia fosen ja en lo moll una galiota, et un rampi, e tres lauts privilegiats. Dimecres a XXX del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armades, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sant pessatge.

Dimecres a VI del mes de agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotes e rampins denant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, possarense devant la portella, ahon stech lo dit capita per tot aquell die.

Digous a VII del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alscuns rampins faent la via del cap blanch per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.

Diluns a XVIII del mes dagost, any dessus dit lo molt Reverent Para en Xst. mossen Luis de Prades Bisbe de Mallorques vench et arriba en Mallorques de la coronacio del Senyor Rey ahon era anat.

Digmenge a XVII del mes dagost any dessus dit lo honorable en Bng. de Montagut capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMM.D. (3500) persones; empero en aquelles no era la galea den Seure, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobre vengueren. En lo nombre de les gens eren be C. homens appellats darmes, e qualscuns DCC. ballasters. Les fustes foren en nombre LXX. entre grans é pochas; entre les quals eran sis galeas groses, e tot lo sobre pus entre galiotes, rampins, barches grosses, lenys, e una nau.

Lo dimarç seguent a XIX del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MM.DC. persones, entre les quals havia CL. homens darmes e de ballesters. 

Les fustes eran per nombre XXX, so es, set galeas grosses, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lauts, e una nau que patronaiaven homens de Montblanch.


Tot lo stol dessus dit parti del dit port digous a XXI. del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de … dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a XXXI de agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes entre grans e pochas, so es, XIII. galeas grossas, XVI. galiotes, XXI. rampi (rampins), XIV. lauts groses, XV barchas radonas, VI. lenys de bandes, VII lenys radons, dues naus.

Lo diluns primer dia de setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros, aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passades e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis (En Ortiz, Ortis) de Sent Marti fo fet cavaller.

Lo dimarç seguent a II de setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi (ha) arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat entendre a les fustes radonas, rampins, e altres fustes manques (manco : menor : menos). Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren qualscuns VII homens, e mes hun panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa (escaramuza) ab los moros. A la perfi apres alscuns combatiments e escaramusses los moros apoderasen a peu e a cavall; 

e diuse que hi havia pessats XXX m. moros, entre los quals hi havia VI o VII m. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la cual cosa los cristians se materen en fuyta, e per la penya avall jaquirense anar stro á (tro : hacia el : cap al) mar, jaquint les armes en terra, faent hers esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gens nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay (esglay, temor) e per lansarse en la mar, qualscunes C. persones, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor cap dellant la gent de la nau de son frare e altres, ell no farit (: ferit) en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a IX de setembre del dit any.

Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altre fustes radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell sequir (: seguir) faent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll è de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant. Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques fen la via de Alcoll, e pres aqui terra e afogua e crema lo loch jusa (jussà; deius, de jus, de ius, de yuso), e mataren aqui V. moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, hagerent buydat (leo buydát) lo dit loch. Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites sues fustes, vench en lo loch de Giser, 

e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarentse (leo acostarensea) al mur, e arboraren lurs ascales per ascalar lo dit loch. 

E per so car los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, hagerense (se hagueren : se tuvieron) del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur (su mengua).

Continuará en Viaje literario... 

sábado, 25 de septiembre de 2021

LA MEDICINA DEL PECADO. MEDICINA DE PECCAT.

LA
MEDICINA DEL PECADO.



Este
poema lo escribió Raimundo en Mallorca en el mes de julio del año
1300, y es el mismo que algunos mencionan con el nombre de Libro o
tratado sobre la contrición, confesión, satisfacción, tentación y
oración
que, según el autor expresa en su introducción, son la
medicina o ungüento para sanar el alma de la enfermedad de la culpa,
forman el camino de la salud, y dan fortaleza al ánimo para que
pueda levantarse el hombre caído en el abismo de la muerte del
pecado.



Divídese
pues el tratado en cinco partes. En la primera, que es la de
contrición, habla del amor que arranca al corazón el llanto del
arrepentimiento; del temor que hace amar a Dios y anhelar al pecador
el perdón de sus culpas; del dolor que ayuda a vencer el pecado; del
valor sin el cual nada vale el hombre; de la elección que debe este
hacer entre el bien y el mal; del arrepentimiento con el cual se
alcanza la divina misericordia y el perdón; de la culpa que llena el
corazón de mortal tristeza; de la fuerza que impele u obliga nuestra
voluntad; de la desobediencia al Criador, que hace al hombre vil en
todo; de la vergüenza que debe refrenar la voluntad cuando el alma
se siente inclinada a hacer mal; de la mentira que arrebata el reposo
al hombre haciéndole estar inquieto como la hoja del árbol agitada
por el viento; del engaño que se engaña a sí mismo olvidando que
un día la lealtad habrá de juzgarle; de la crudeza que es la mayor
enemiga del hombre; y de la desesperación que es el infierno del
alma. Habla de los males del perjurio; de la infamia, dice que
ocasiona grandes daños, porque el calumniador no puede restituir la
honra a la persona infamada por la calumnia; de la excusa, que es
ineficaz para sanar al alma enferma; de la impaciencia, que borra de
la memoria los efectos de la contrición; de la deslealtad, que aleja
para siempre el corazón de Dios; y del descanso que apetece el
hombre en este mundo más que la gloria eterna. Al ocuparse de la
ociosidad, recuerda que la vida es el camino que nos conduce
apresuradamente a la muerte, y que al llegar a esta no puede el
hombre alegar mérito alguno si no ha practicado con diligencia el
bien; dice que la sensualidad se convertirá en dolor en la otra
vida; y después de ocuparse de los pensamientos inútiles, de las
palabras vanas y perjudiciales, y de las obras o acciones viciosas,
origen y ocasión de tantos males, hace mención de las tortuosas
sendas que nos ofrece la vida y que debemos evitar para llegar al
buen fin que deseamos. Luego trata del corazón, de la imaginación,
del modo de recobrar el bien perdido, del mal ejemplo, de la
discreción y del olvido.



En
la segunda parte que es la de la confesión, trata de Dios,
confesándose pecador a su unidad, a su trinidad, bondad, grandeza,
eternidad, poder, sabiduría, voluntad, virtud, verdad, gloria,
justicia y misericordia, y por último a su divina humanidad, a su
gloriosa pasión y a su excelsa señoría. Luego se dirige a la
Santísima madre del Salvador, a la que hace símbolo de la santidad,
de la alteza, de la nobleza, de la virginidad, de la constancia, de
la humildad, de la esperanza, de la maternidad, y de la piedad; y
concluye ocupándose de los ángeles, de los profetas, de los
apóstoles, de los mártires y de los confesores, para que intercedan
por el perdón de sus pecados.



En
la tercera parte del tratado, que es la de satisfacción, dedica un
capítulo a cada uno de los diez preceptos del decálogo,
extendiéndose en consideraciones de la moral más pura,
deshaciéndose su corazón en piadosas lágrimas y elevando su alma a
las regiones de la oración más fervorosa. Después dedica del mismo
modo otro capítulo a cada uno de los cinco sentidos corporales, otro
al don de la palabra, en el cual cita a su tratado sobre los Cien
nombres de Dios, otro a la imaginación, otro a cada una de las
potencias del alma, otro a cada una de las virtudes cardinales y a
cada una de las teologales, y a la castidad, humildad, diligencia,
lealtad y paciencia.



La
cuarta parte que es la que se ocupa de la tentación, es la más
extensa del vasto poema. Empieza tratando del ángel bueno y del
ángel malo, y después de haber discurrido sobre la Esencia de Dios,
dedica un largo capítulo a su santísima Trinidad (1) en donde aduce
larga copia de sólidas razones para probar este incomprensible
misterio. Extiéndese después en extensas consideraciones sobre la
creación, deshaciendo los sofismas que levanta contra ella la
tentación del maligno espíritu; practicando lo mismo con respecto
al misterio de la encarnación. Afirma luego la fé y creencia del
cristiano en los tormentos que sufrió el Salvador en su acerbísima
pasión y muerte, extendiendo más adelante sus consideraciones a su
gloriosa resurrección. Habla asimismo razonadamente de la
eucaristía, y de las llaves del reino de los cielos entregadas por
el Redentor a san Pedro, elegido para que fuese la piedra
angular de la Iglesia, a lo cual añade algunas consideraciones sobre
la muerte. Se ocupa seguidamente de la tentación en el ver, en el
oír, en el oler, en el gustar, en el tocar, en el hablar, en el
imaginar, en el memorar, en el entender y en el querer; y concluye
tratando en capítulos separados de lo que llama las diez razones
naturales del hombre, que enumera con los nombres de bondad,
grandeza, duración, poder, virtud, verdad, gloria, belleza, libertad
y perfección.




(1)
De este capítulo, incluido en el poema que nos ocupa, tenemos una
copia manuscrita por separado. Algunos le consideran por sí solo con
un opúsculo aparte: en varios catálogos le vemos continuado con el
titulo de Dictado sobre la Trinidad.




Forma
la quinta y última parte del poema el tratado de Oración, que D.
Nicolás Antonio continúa en su catálogo como una obra distinta y
separada. Divídese en nueve capítulos. El primero trata de la
esencia de Dios eterna e infinita, a la cual debemos pedir
misericordia y perdón, porque en ella hay un inmenso tesoro de
caridad, bondad, poder, virtud, amor, sabiduría, verdad, gloria y
grandeza. El segundo trata de las preces que deben dirigirse a Dios,
de donde emana Dios y de quien es Dios; al Padre, al Hijo y al
Espíritu Santo, que son de un ser infinito, de una bondad, de una
grandeza, de un poder, de un amor y de una sabiduría eternas; a Dios
en quien no cabe culpa ni nada que sea limitado y temporal o
perecedero; padre de sí mismo, y cuyo origen no puede imaginarse
porque es inconmensurable; y de la humildad con que a Dios debe
dirigirse el hombre vestido de podredumbre y pasto de gusanos. En el
tercero adora a Dios, por quien es todo cuanto en el universo existe,
bueno por su bondad, eterno por su eternidad, sabio por su sabiduría,
amoroso por voluntad, virtuoso por su virtud, verdadero por su
verdad, Dios por su deidad y glorioso por su gloria; cuya bondad vale
más que todo el bien que ha criado y cuyo amor es tan grande, que
aunque lo desamemos, no deja de amarnos ni nos quita nada de su amor.
En el cuarto, que titula de la Oración de cantidad, dice que debemos
multiplicarla con la bondad y la razón, la virtud y la perfección.
En el quinto se ocupa de la Oración de cualidad, que concluye con
este hermoso pasaje:
- Quiero esforzarme á ser bueno por el
amor, y dolerme de mis culpas, pues mi Dios así lo desea; quiero
deshacerme en llanto y suspiros para amar y arrepentirme, porque con
el amor y el arrepentimiento puede el pecador alcanzar la divina
misericordia. ¿Quién sino él ha podido nunca crear cosa alguna ni
perdonar el pecado? ¿Quién sino él puede destruir el mundo con un
soplo? ¿Quién sino él puede hacer florecer los campos, granar las
sementeras y hasta resucitar al muerto? ¿Quién sino él da gloria
y, esplendor al cielo? ¿Dónde hay amigo más fiel y verdadero?
¿Quién sino él puede salvar al hombre, derramar la lluvia sobre la
tierra, y hacer relumbrar los relámpagos en el espacio?
¿Quién
sino él puede llamarse Señor poderoso y Rey de emperadores, que
lanza a los condenados a un abismo de fuego eterno? Únicamente él es
quien puede hacer cuanto digo, aquel que es Dios de amor, aquel ante
el cual caigo postrado, y a quien ruego me dé el premio a que aspiro
y me perdone las culpas de que me arrepiento." -
En el
capítulo sexto trata de la oración que llama de tiempo, el cual
dice que no existe para Dios porque es eterno, exclamando más
adelante. -"Ah, Señor! ¿por qué no me fue dado vivir en
aquellos días en que nacisteis, para poderos ver tierno niño,
echado en humilde lecho, sin que vuestros escasos pañales bastasen a
cubrir la desnudez en que estabais, vos tan poderoso y rico de
bondad? ¿Cómo me hubiera enamorado de vos si hubiera podido veros,
tocaros y abrazaros, humillando mi necio orgullo al mirar el rey del
cielo yacer en tan pobre cuna! " - ¡Cuándo vendrá el tiempo
en que el hombre os amará, honrará y servirá, sufriendo toda clase
de trabajos, más para dar ejemplo de buen pastor que por honra
propia y de su pariente! - Malhadado es el tiempo en que vivo, puesto
que no lo empleo en serviros, Dios mío, a pesar de que veo
adelantarse la muerte paso a paso, sin saber la hora en que llegará
ni si alcanzaré vuestro perdón."
- El capítulo séptimo
se titula de Oración de lugar, en el cual dice, que Dios está en
todo lo criado y que cree en él, le ama y le adora; que el cielo
imperial es lugar de gloria, de valor inconcebible, en donde habita
el celeste coro que rodea el trono esplendente de Jesús, y el de su
madre la virgen María que está junto al de su hijo; que Jesús con
su claridad eterna llena de tanto resplandor al cielo, a los ángeles
y a todos los bienaventurados, que Dios no puede crearlo mayor; que
adora el rey del cielo y pide a los santos intercesores que rueguen
al Señor que le vista de eterna y vívida luz en el paraíso;
implora el martirio por amor a Dios, y anhela la suerte que cabe a
los que mueren por él. Añade que el rostro divino de Jesús es lo
mejor que pudo crearse, porque viéndole se satisfacen todos los
deseos; que su palabra llena el cielo de dulzura y de una armonía
arrebatadora; y por último hace de los goces eternos del cielo una
relación tan bella, como es terrible la de los tormentos del
infierno con que da fin al capítulo. En el octavo trata de las
condiciones de la oración y de los objetos en que el hombre debe
tener puesta su imaginación al orar, para enamorarse más de Dios. -
"Imagine el hombre al orar, dice, el dolor que Cristo padeció
en la cruz y al pie de ella la amargura que sintió su Santísima
Madre. - Imagínese a Dios sentado en su celeste trono, rodeado de
todos los santos y de todos los fieles bienaventurados; y después de
haber suspirado y vertido un raudal de lágrimas, eleve a la más
grande altura su entendimiento, su amor y su memoria; póngase en
silenciosa y profunda meditación, cierre sus ojos y sus oídos y
tenga tan embargado su pensamiento en los misterios de la divinidad,
que otra cosa no considere, ni otra cosa desee más que Dios. Ame a
su criador por su bondad, no por los beneficios que de él recibe, no
por el perdón que le otorga de sus culpas, no porque le libra de los
tormentos eternos del infierno."
Y por último el capítulo
noveno se ocupa de los medios de que se ha de valer el hombre para
orar. Dice que debe hacer oración con la boca pidiendo a Dios
perdón, hablando de Dios, y enumerando sus excelencias; a lo cual
añade, que se adora a Dios no dando abrigo en el corazón más que a
los buenos deseos; haciendo limosna y absteniéndose de toda acción
vil y censurable; elevando su entendimiento en alas del amor y del
saber; olvidando la pasada culpa; amando la castidad; suspirando
llenos los ojos de lágrimas contritas, y amando a su Criador más
que a sí mismo; y concluye sometiendo humildemente el tratado a la
debida corrección por las faltas o errores que acaso contenga, y
dedicándole a la Virgen María.
Este vasto poema está lleno de
máximas saludables, de bellos conceptos y de profundos rasgos. Si
aquí se remonta a las sutilezas de la más alta teología o en las
regiones de la moral más pura; allá vuela el poeta por la atmósfera
de la imaginación y de la poesía, ostentando siempre una dicción
tan pura y una versificación tan fácil de que no pueden ofrecerse
muchos ejemplos en la literatura lemosina de últimos del
siglo XIII.



MEDICINA
DE PECCAT.



Deus,
ab vostra gran pietat,



Fás
medicina de peccat.
--------




Contricció,
confessió,



Encara
satisfacció,



E
la bona temptació,



E
oració exament,



Son
medicina e ongent



Contra
peccat e falliment:



E
d' estas sinch fás est tractat,



Lo
qual vull que sia rimat;



Car
mils pòt esser decorat.



E
est tractat est depertit,



Segons
que demunt havem dit;



E
sia pe ‘l Sanct Esperit



Donat
e per mant hom sabut,



Car
carrera es de salut:



E
leva tot hom cahút



En
peccat de la mala mòrt,



Si
lo tractat ama molt fòrt,



E
aporta gaug e confort.




De
la primera part de est libre,



qui
es de contricció.







I.



D'
AMOR.







¡Ah
bon amor! ¡E per qual tòrt



Qu'
eus haja fayt a mala mòrt



Ma
acusat la mala amor,



Qul'
m fá estar xi peccador,



Qu'
eu pauch no son desesperat?



Car
home qui es en peccat



E
qui mal amor lo té pres,



Sens
contricció no fá res.



¡Ah
bon amor: ¿porets me dar



Contricció
de mon mal far,



Per
ço que fuja mal amors



Qui
procura plòrs e dolors,



E
'n infern mal tots temps haver,



Per
ço car fan a son voler?'



¡Ah
bon amor! tant mal me sent,



Car
vas vos hay fayt falliment



Mòrt
só si de mí nous sové,



E
que venga a vostra mercé.





II.



DE
TEMOR.







Temor
d' amor fine, leyal,



Contricció
en vostr' hostal



Es
medicina de dolor



Qui
fá plorar li pecador



Per
la pahor qui res no val,



E
tots los seus gita a mal;



E
car vas vos fá tant d' engan,



No
‘m tench per seu d' aqui avan,



E
maldich lo jórn que l' ampres (1);



Car
li Senyor de tot quant es



No
hay tant temut, còm lo mon



Qui
de null bé no ha ahon.



¡Ah
temor d' hom enamorat



Qui
tem e plora son peccat!



A
vos deman contricció



Ab
qui puscha trobar perdó,



E
qul' m faça sovén plorar



Los
meus peccats e Deus amar;



E
qui vos no há, res no val,



Ni
fá d' amor son còr hostal.





III.



DE
DOLOR.







¡Ah!
còm es douça la dolor



Que
sostenon li peccador,



Quant
serveixen contricció



E
de peccats queren perdó!



¡Ah
dolor de bon' amistat!



Aydatsme
a vençre lo peccat



Qui
mi ha vençut tant espes;



Car
al rey qui per mí mòrt pres
E' s fó per mi home carnal (2),



Son estat fals e desleyal;



Car
no havia greu dolor,



Quant
vehía la deshonor



Que
li fahien li malvat



Qui
son per éll tant fòrt honrat.



¡Ah
dolor d' hon venon li plor



Qui
plaen a nostre Senyor!



Venits
ab tal contricció (la tilde no se ve, pero se haya varias veces
escrito con tilde ó
)



Perque
puscha trobar perdó;



E
faytsme doler tant sovén



Que
tots jorns estía temén.





IV.



DE
VALOR.







¡Ah!
¿Qué val sovén Deu pregar



Que
peccats vulla perdonar



Si
hom no ha contricció?



¿Qué
val a procurar perdó?



Contricció,
pus tant valets



Contra
peccat, tot me prenets,



Lo
cor e ‘ls uylls e li sospir;



Car
li plòr me farán ausir



Sus
en lo cèl al creador,



Qui
'm trametrá per vostr' amor



Sajus
pietat e perdó,



E
una tal devoció



Que
no pòt qui la ha fallir,



E
pòt hom tot peccat delir.



Contricció,
vostre valor




valer home peccador,



Qui
sens vos en res no val,



Ans
está digne de tot mal:



E
qui vos ha está complit



De
virtut e Sanct Esperit.





V.



DE
ELEGIMENT.







Contricció,
quius ha electa




pòt estar a cara dreta



Devant
la crotz querre perdó;



Car
ja Deus no dirá de nó



A
null home si 's vostr' amich.



Contricció,
a vos ublich



Lo
còr a sovén suspirar,



E'
ls uylls a lágremes gitar;



E
eleyg vos contra peccat



E
dona de ma volentat;



E
vull vos esser tant sotsmes,



Que
sens vos no préch Deus de res.
E pus vos som si obligat,



Procuratsme
tal pietat



Que
sia elet ab los salvats,



E
de los libres dels dampnats



Sia
dampnat, hon son escrit



Aytantas
vets com hay fallit.



Ah!
¡Cóm es fòl e pauch de sen (seny)



Qui
lexa ‘l bé e lo mal pren!





VI.



DE
PENEDIMENT.







Contricció,
penediment



Sots
quant home fá errament



Contra
Deu, e ha gran dolor



E
penetse fòrt per s' amor.



Si
sovent, vos, contricció,



Me
donavets compulsió



Al
còr, tement fòch infernal,



Ja
no faria tant de mal,



E
penedirmia soven



Quant
faria lo fallimen.



Penediment,
cell quius haurá



Apres
lo mal que fayt haurá,



Vos
estarets losanament



Contra
'l peccat, e mantinent



Serán
en él suspir e plor



E
s' acusará peccador (3).



Penediment,
contricció,



Aportatsme
de Deu perdó,



Car
tot lo meu còr vos sotsmet;



Velvos
á des ¡é qu' es penet!











VII.



DE
FALLIMENT.







Contricció,
mercé vos rent,



Car
me fayts estar tant dolent



Del
greu falliment que hay fet,



Car
per vos, dona, me' n penet,



Car
hon mays vos volets dar



A
mon còr, mays me fayts plorar



E
sanar de mon falliment,



Per
qui 'm fayts trist e penedent;



Lo
qual penedir e tristor



Me
fan gitar suspir d' amor,



Perque
mi fayts acordament



De
tristor e d' alegrament,



Lo
qual atorch, am e desir;



Car
falliment no ‘m pòt venir



Quant
só enaxí meytadat,



Car
si 'm vòl alegrar peccat,



Tristor
m' ajuda encontinent,



E
si 's fá bò alegrament;



Car
tristor me vòl enganar



E
vòl que no puscha amar.





VIII.



DE
OBLIGAMENT.







Si
com home enamorat



Qui
obliga a son amat



La
libertat de son voler



En
servirlo a son plaser,



Hay
obligada a peccat



La
mia francha volentat,



Tant
que n' está en servitut



E
per Deu ne son mal volgut;



Car
él me doná libertat,



Per
ço que no l' amás forçat,



Car
força d' amor no val res.



E
car eu mateix me son pres,



No
pusch exir de mon peccat



Si
Deus no 'm rent la libertat



Que
'm dona ab contricció



De
còr, ab tal compulsió



Que
tot m' ho tenga per fallit,



Clamant:
- Mercé, Sanct Esperit! -



Ab
còr contrit, enamorat,



Qu'
él me renda ma libertat.





IX.



DE
DESOBEDIENCIA.







Desobeir
a son senyor



Qui
's vòl servir a bon amor,



Es
desobeir descortes,



E
fá hom vil en tota res.



Vil
suy eu, donchs, qu' hay obeit



A
senyor de mal esperit,



Qui
's vòl servir a mal amor,



Qui
'n infern met son servidor;



Perqu'
eu me tench molt per falit,



Car
a mal senyor hay servit;



E
si no 'm val contricció



Qui
de Deu m' apòrt gran perdó,



Estaray
de tot bé faydit,



E
de tota pena vestit.
Contricció no ‘m pòt valer



Si
‘n mon còr no hay gran doler,



E
tan gran qu' en git mant suspir, (git : expulso, arrojo; mant:
mucho, muchos, a manta
)



E
que 'm ublich a Deu servir (oblich, oblic, oblig; obligo)



Tant,
que mala occasió



No
faça vas él falió. (fallió)





X.



DE
VERGONYA.







Qui
ha vergonya de far bé,



Ha
vergonya que no val re.



E
aquel es desvergonyat,



Qui
ha plaer en fer peccat;



Perqu'
eu son trist e vergonyos



Com
hay estát tant viciós



Contra
vergonya, qui 's donada



Per
ço que 'n sia refrenada



La
volentat quant vòl far mal.



E
per ço vergonya moral



Es
a home bona virtut,



Perqu'
eu me tench per desçebut; (decepcionado; decebut)



Car
ab vergonya no ‘m tinch pres



Tant
fòrt que no falis en res;



E
virme a contricció,



Penedent
de la falió,



Ab
tal compulsió de còr,



Que
àm mays vergonya que òr; (am; amo; mays : más : mais)



Car
vergonya fá consirar (considerar)



Lo
mal ans que hom lo vulla far. (lo quiera hacer; far : fer :
facer : hacer : facere
)





XI.



DE
MENTIR.







Si
com la fulla qui p' el vent



Atotas parts está movent,



Está
movent hom mentider;



Car
falsia ‘l té en poder,



Contra
veritat, leyaltad.



E
car mentider son estat,



Hayne
'l còr molt gran dolor;



Perque
'l prech qu' als uyls me dó plor



Que
sia douç, gran e amar,



E
que no cés de suspirar;



Douç
sia per querre perdó,



E
amar per contriccio. (Encontramos palabras con tilde y sin
tilde
)



E
vos, boca, cerrats las dents, (cerrats
: cerrad; tancar; las, plural femenino occitano
)



Tant
que mays no siats mintents.



E
vos, dona contricció,



Senyoretjats
tant ma raysó (razón; rahó, raó)



Que
'n totas mes parts sia pres



E
a veritat tot sotsmes;



E
faytsme veritat servir,



E
enemich de tot mentir.











XII.



DE
ENGAN.







Ab
engan! ¡Qué vos enganats! (engany; engaño;
enganats : engañáis : enganyeu
)



Per
leyaltat serets jutjats (serets → sereu, sireu; seréis)



A
un tant greu costreyniment, (constrenyiment, la yn : ny se
encuentra a menudo : ayn
)



Que
tots n' estarets en turment; (estarets → estareu;
estaréis
)



E
es gran dret que ho façats
(
façats → faigáu,
faigau, faiguéu, faigueu; hagáis
)



Car
vos mateix vos infernats.



¡Ah,
las! a mi mateix menaç, (menaç : amenazo; mi, mí se
encuentra con y sin tilde
)



Car
eu estar en aquel cas, (ego : eu : jo : je : yo :
io, etc en lenguas romances // aquell
)



E
son aquel enganador (eu son : jo som ; yo soy; jo sòc; yo
soc; ego sum; eu sunt
)



Qui
hay enganada valor (hay : haig : he)



En
tot ço perqu' en mí no val;



Car
de mon còr fayt hay hostal (he fet, hay fet; he hecho)



A
engan e a trayment, (traició, traycio, trayció; traición)



Perque
a leyaltat me rent



Ab
contricció e ab plòr (plor : lloro - sustantivo; también yo
lloro; plorar : llorar
)



Com
a home gran peccador.



E
vos, leyaltat, no perdets (1) (perdeu, perdéu; perdéis)



Si
de mí pietat havets, (tenéis : haber y tener; havéu,
haveu; teníu, teniu
)



E
faytsme estar home legal (me fayts : me feu, féu; me
hacéis + ser, estar
)



E
enemich de tot fayt mal. (fayt : hecho, fecho antiguo : mal + fet,
malifeta
)











XIII.



DE
CRUELTAT.







¡Ah
crueltat!



Tant
fòrt hay errat



Per
la vostra mala amistad! (amistat; todavía se encuentran
palabras con d final
)



E
quant consir (considero)



Qu'
hòm vos fá mal servir



E
hòm s' en fá per vil tenir, (tener; tindre, tenir)



Molt
me penet, (me arrepiento; “em penedeixu” según Pompeyo Fabra, cap de fava)



Car
per vos hay nelet,



E
coven me 'n estar a dret (me conviene; me convé, me cové,
covén
)



De
jutjament,



E
ja acorriment



De
vos hauray mas noyment.



Contricció,



Estatsme
‘n a raysó



A
una tal compulsió



De
còr amar



Ab
suspirs e plorar,



Que
crueltat puscha sobrar. (pueda; puxa; pugui; pugue; puxque,
pusque, etc.
)





XIV.



DE
DESESPERAR.







Jens
no 's cové (5) (gens : en absoluto, nada; no conviene en
absoluto
)



Que
ço qui de no re



Es
vengut, hom hage gran fe,



E
en lo bé



Qui
es estat ja se



Hom
haja desesper de re.



¡Ah
desesper,



Qui
fayts infern haver!



Ja
nous pogués en mi saber.



¡Ah
penedir
Que fayts suspirs exir (exir : salir)
Del
còr, éʻl cors fortment languir! (cor: corazón, coraçon,
coraçón: coração, cuore, coeur)



Faytsme
doler



A
tot vostron poder; (vuestro; vostre)



Car
hanc hay haút desesper (aunque he tenido
desesperanza
)



Per
mon peccat



De
la gran pietat



D'
aquel Senyor qui m' ha creat.











XV.



DE
JURAR.







¡Ah
de jurar!



E
còm fá mant mal far!



E
majorment quant perjurar




a scient



Lo
mon mintent



Per
un pauch de cobejament



Qui
petit val,



E
fá esser gran mal
Quant hom jura “si Deus me sal”



O
'l cap de Deu”



¡Ah
falliment tan greu!



Tant
home fayts esser romeu



A
mala mòrt,



E
estar en tal pòrt



Hon
ha tots temps mal sens conòrt!



Contricció,



Faytsme
querre perdó



Dels
juraments hon perjur .
(sòc, soc; soy perjuro)











XVI.



DE
INFAMIA.







¡Ah!
tant mal fá



Qui
a tòrt afamá



La
persona qui virtud ha;



Car
satisfer



No
li pòt per haver,



Porqu'
eu deig gran ira haver;



Car
blastomament (blasfemia)



Per
la gola mintent (mintiendo por la garganta: garganchón: cuello;
gola también gula
)



Contra
mante femma valent



E
hom leyal,



Hay
donat, perque mal



Greu
e pesant eviternal (sempiterno)



Ne
dey portar,



Pus
no pòt recobrar (pues; también usa donchs y derivados)



Fama
bona cell qu' afamar (disfamar, quitar la fama, a + famar)



Fás
contra ver.



Si
no 'm donas doler,



Contricció,
no hagré esper.











XVII.



DE
ESCUSACIÓ.







Jens
escusar



No
pòt home sanar,



Ans
fá 'l peccat montiplicar, (multiplicar)



Si
contra ver



Hom
vòl escus haver,



Perqu'
eu n' hay en mon còr doler;



Car
falsament



Hay
fayt escusament



De
mon mortal greu faliment; (falliment; “de mi mortal grave
fallo”
)



Perque
mes greu
Que de ma colpa leu



Nuyl
temps la gran ira de Deu;



Donchs
quer perdó



E
ajut te contricció



Qui
delex escusació



Quant
es en plor,



E
dona 'l còr dolor



E
humilia lo senyor.











XVIII.



DE
IMPASCIENCIA.







Impascient



No
ha remembrament



Del
piadós recorriment,



Que
passió




ab contricció



A
hom qui demana perdó;



Donchs,
pascient



Ateñy
perdonament (la ñ en tiempos de Ramon Lull, aproximadamente 1300)



Quant
ama haver languiment



Per
son nalet;



E
car de si fá dret,



Pasciencia
'l té tan dret,



Que
tot tòrt vens



E
nulla re vivens



No
‘l pòt forçar a ponimens; (puniments : punir; castigos
: castigar
)



Perqu'
eu m' en , (porque yo me los doy; dó : dono : doy; dó
también don; verbo dar
)



Per
dret a passió,



E
ajutme contricció.



XIX.



DE
DESLEYALTAT.







Desleyaltat,



Qui
ha vostra amistat,



Ja
no será per Deu amat;



E
qui vos vòl,



Durará
tant co
'l
sòl (com; durará tanto como el sol)



En
el marriment, pena e dòl.



E car eu só (y ya que yo soy)



Lo
vostre companyó,



Tement
que Deus jamays mí perdó, (jamás; jamais, james, jamés)



Perque
'm partray



De
vos, e per jamay



En
vostra amistat no seray;



Mas
jens no só



Sens
contricció



Poderós
de querre perdó,



Ni
vos lexar; (deixar; dixar; dejar; leixar)



Perque
'm vull tot donar



A
contricció e plorar,











XX.



DE
SEJORNAR.








es malvat



Hom
pres en peccat,



Car
ama estar sejornat;



Car
cell qui vá



En
infern hon haurá



Pena
que jamay no morrá, (morirá)



No
deu dormir,



Ni
cessar que querir



Ab
contricció, penedir,



A
Deu perdó,



Plorant
sa fallió



Ab
una tal compulsió,



Que
mant suspir



De
son còr faça exir, (de su corazón haga salir; exitus, exit,
exida, eixida, eixir etc
)



Tant
que quant venrá al fenir (finir; fallecer, finar, morir, acabar)



La
pietat



Qu'
haurá 'l tenga trebaylat,



Lo
tenga delay repausat. (reposat; reposado; au → o : pauc :
poc, pòc : poco
)





XXI.



DE
OCIOSITAT.







Hom ociós, (ocioso)
¿Perque est pererós, (perezoso)

Pus que a la mòrt fás
ton cós?



Quant
mòrt serás,
¿De qué merit haurás (mèrit :
mérito
)
Si desá negun bé no fás? (de çá: en
esta parte; dellá : en esa parte, en la otra parte
)



¡Ah
las! eu só



Ociós
de rahó,



Car
no ‘m vir a contricció,



E
a suspir,



E
a mercé querir,



Car
eu no só say per vivir;



Emper
ja sé,



Ni
que no faça re,



Ans só creat a fayre bé, (faire : facer : hacer : fer : fé)



E
cessar mal;



E
si d' asò no ‘m cal. (variantes: aço, açò, açó,assó, assò, aixó, això ...)



Estaray
en foch infernal.





XXII.







DE
SENTIR.







¡Oh
tú qui sents



Viandes,
estruments, (viandas : comestibles; instruments : instrumentos)



Odors,
paraules, tocaments! (olores, palabras, tocamientos)



Quant
mòrt serás



Delay
¿é que sintrás (sentirás, de sentidos)



Dels
plaers que say sentits has? 



Sintrás
dolor



Si
feneix peccador, (fenece, muere)



La
cual dolor será major



Que
tot plaer



Qui
's puscha desay haver (6), (como el deça anterior; que se
pueda en esta parte tener
)



Si
no 't vires a greu doler



Desay
sentir,
E a mercé querir,
Per
ço que puschas far delir (puedas; pugues, puxques, puguis)



Lo
faliment



Qu'
has fayt, en sintent (sintiendo)



Ab
contricció penedent. (arrepintiendo; penitencia,
penitensis : Penedés, Panadés, etc
)





XXIII.







DE
COGITAR. (cogito ergo sum : pienso, luego existo, soy)







¡Ah
cogitar! E рег nient pensar, (niente italiano;
nada; res, re, rè
)



¿Perqu'
el vòls en ton còr posar?



Car
per nient



Ha
hom cogitament,



Si
cogita a no scient;



Ans
s' en sech mal,



Car
ço que re no val (no vale nada)



A
, ne a , ne a sal, (pan, vino)



Tòl
bon pensar, (tòl, de tolre, toldre: tolere : quitar, apartar,
suprimir, etc
)



D'
hon se pòt gran bé far, (de donde se puede gran bien hacer)



Perqu'
eu deuria fòrt plorar; (debería)



Car
longament (“largamente”, longa: larga : mucho tiempo)



Sens
nuyll profitament (sin ningún provecho; nulo; null)



Hay
cogitat a no scient,



E
certament




mant cogitament;



Mal
perqu' en só molt penedent.



XXIV.







DE
PARLAR.







Per
erguyllós e mal parlar (orgulloso; ergullós, orgullós; malparlat, mal hablado)



Tantas
vets
m' havets fayt peccar, (Tantas veces me
habéis hecho pecar
)



Afermant
ço qui 's falsetat



E
negant ço qui' s veritat.



¡Ah
mal parlar tant neleytós!



¡E
tant home fayts viciós!



Ab
contricció e plorar (7)



Poray
ja perdó trobar



De
tan malvat greu parlament (tant, tan; la t final se perdía
ya en algunos sitios
)



Ab
que hay fayt tan faliment,



Estant
vilá e descortes (villano, de villa; vila; descortés se
encuentra también con tilde
)



En
mon parlar en tota res,



Nomnant
noms de gran sutzetat (nombrando : nomenant; suciedad)



Qui
son gran horribilitat.



¡Ah
boca sutza e pudent! (con boca sucia y apestosa;
podrir: putir : putput, abubilla
)



¡Ah
lengua mala e mintent! (Hay ya palabras con ll inicial en
Ramon Lull : Llull
)



Recorrets
a contricció



E
demanats a Deu perdó, (demanáu, demanau, demanéu,
demaneu; demandáis, pedís
)



E
ajutvos mercé clamar



Ab
greus suspirs e plorar.





XXV.







DE
OBRAR.







¡Ah
mal viciós obrar!



Ja
nous pogués mays atrobar (trobar, atrobar; encontrar)



En
mes mans, hon tant faliment



Ay
fayt a tòrt a mante gent! (este ay: hay : he hecho entuertos a
mucha gente
)



¡Ah
mal obrar que res no val!



Per
vos me venrá tant de mal,



Si
contricció no ‘m secor
(
si contrición no me
socorre; secor : socor : socors etc
)



Ab
mant suspir e ab mant plor!



¡Ah
mans malas plenas de mal! (¡Ah manos malas llenas de mal;
típico plural fem occ.
)



Si
anats en fòch infernal, (anats → anáu, anau, aneu,
anéu; anar : andar, ir; vais
)



¿Qu'
eus valrá quant havets obrat



En
esta vida ab peccat? (Ramon Lull usa tanto esta como
aquesta, est' con apóstrofe
)



Car
d' ella no haurets poder



En
neguna bona obra fer, (usa neguna: ninguna; posterior es el
“cap” : ningún, ninguna
)



Ans
estarets co ‘l pex nadant (sino que estaréis como
el pez nadando; peix; co : com
)



En
flama de fòch, tròp cremant. (muy + cremant : ardiente,
que quema; llama; fuego
)



Fayts,
donchs, de say quant bé
porets, (feu: haced; cuanto bien podáis, podréis)



Car
si ho fayts mercé trobarets, (ya que si lo hacéis merced
encontraréis
)



E
lo bé que no porets far, (se encuentra far, fer: facer, hacer,
faire, facere
)



Faytslo
al còr molt desirar.





XXVI.



DE
CARRERAS. (plural femenino de calle, calles, , carrera, latín carraria :
vía, carrer, carré
)







¡Ah
peus! e tant havets errat



En
tot quant havets pasetjat! (la s: ss no era uniforme, ni lo
fue durante siglos
)



En
anys, setmanes e dias (plural occitano de día, días; a
veces está con tilde
)



Anavets
per malas vias,



Perque
's tayn que siats cremats; (tany : pertany, pertayn)



Car
ab vos ay fayts mants peccats.



E
si per un peccat d' Adam



Tuyt
en malas vias estam,



Quant
mays vá cascú a gran mal



Quant
fá mant peccat actual:



Perqu'
eu vull virar lo camí,



Per
ço que vinga a bona fí. (8)



Mas
cové que lo virador



Haje
contricció major



Que
los peccats, si 'l vòl virar



Al
pòrt hon se puscha salvar,



E
que y ajut suspir e plòr,



E
mercé de nostro Senyor. (En mallorquín sobrevive nostro
en 2021; nostre; nuestro
)




(la
y griega era muy común, y lo fue también en la renaixença del
siglo XIX.
Esta y : hi : hic latín; en castellano antiguo
también aparece “hy” : abiertas assí como logares comunales a todos los qui hy quisieren entrar.)



XXVII.







DEL
CÒR.







¡Ah
còr malvat e mal hostal



En
qui alberga hom tant de mal (9),



E
qui de vos havets gitat
(
gitat: expulsado,
sacado; gitar: foragitar; no es gitar : acostar
)



Deus,
qui 'n vos no sia amat!



Ah!
en tan mal hostal anats,



Si
donchs molts suspirs no gitats, (expulsar, exhalar
suspiros
)



E
que molta ayga 'ls uylls donets, (y que mucha agua a los
ojos deis; aygua, aigua etc.
)



Per
ço que ploren mantes vets. (muchas veces; moltes vegades,
moltas vegadas
)



Encareus
cové penedir (“todavía os conviene
arrepentir
os”)



De
tot vostre malvat consir,



E
qu' els umplats de bon amor (umplir, omplir : llenar;
adimplere; plenar es posterior
)



Amant
Deu vostre creador;



E
si tot aço no vos val,



Trametets
un suspir coral



A
la regina de valor



Qui
munda còr de peccador, (limpia; contrario inmunda,
inmundicia
)



Si
a ela ‘s rent per hostal, (ella)



E
de suspirs li fá sensal, (censal)



E
molta ayga 'ls uylls vulla
dar, (y mucha agua a los ojos quiera dar; donar)



Per
ço que molt puschan plorar, (puedan llorar)





XXVIII.







DE
IMAGINACIÓ.







¡Ah
mala imaginació!



Si
no havets contricció



De
tant peccat imaginat



Per
vos cregut e procurat,



Imaginarets
vostre mal



Tots
temps en lo fòch infernal,



Hon
haurets mant malvat turment,



Si
no imaginats forment (si no imagináis fuertemente; fort +
ment; forment es trigo
)



Say
pietat, contricció,



Misericordia
e perdó.



Imaginació,
¿quéus val



Imaginar
ço queus fá mal,



E
no ço quius es garisó,



E
qui mòu la contricció



A
moure en lo còr sospirs



E
en la volentat desirs,



E
mòu los uylls a molt plorar



E
las mans mòu a molt bé far,



Cóm
Deu sia servit, honrat,



E
tot lo peccat perdonat?









XXIX.







DE
PERDRE.







¡Ah,
las! mesqui! tant has perdut



De
granea e de virtut,



Car
has gitat a no caler



Ço
perque pográs bé haver,



E
jamays ço que perdut has



En
aquel nombre cobrarás;



Mas
si has gran contricció



E
que 't vinga de Deu perdó,




porás cobrar son semblant



Per
ço qui ve d' aqui avant;
Mas lo bé que pogres haver



No
venrá mays en ton poder,



E
esne ‘l teu peccat cregut



En
quant tú l' has a tú perdut.



Veges,
donchs, cóm es hom malvat,



Car
has de tú tant bé privat,



E
privarás si no 't sotmets (sots: debajo, mets: metes : si
no te sometes
)



A
contricció e a drets



De
tot quant Deus en volrá fer,



E
que de tòt n' hages plaer.







XXX.







DE
MAL EXIMPLI.







¡Ah
eximpli de gran peccat



Per
gran senyor o per prelat,



O
per tot altre home vivent!



Tant
gran será lo poniment



Qui
venrá per la vostra sòrt



En
aquels qui a mala mòrt



Venrán
per vos si no secor



La
pietat de lo Senyor,



Ab
contricció e suspir



E
ab plorar e penedir.



¡Ah
mal eximpli qui segnal



Sots
perque hom fá tan de mal!



E
car vos tant home movets



A
far lo mal, per ço es drets



Que
l' hom en qui sots sustentat



Sia
per vos tant turmentat
Co 'l dan d' hon sots occasió,



Si
donchs no y val contricció,



E
qu' hom vuyla molt desirar



Con
bò eximpli pogués dar.





XXXI.



DE
INDISCRECIÓ.







¡Ah,
las, de indiscreció!



Poram
aydar contricció,



Com
sia tant gran faliment



Qui
fal contra enteniment,



Per
ira o per gran desir



Ni
per la pahor de morir,



E
per molts d' altres mals asatz



Mants
jorns indiscret suy estatz;



E
si no 'm val contricció



A
recobrar discreció,



Moray
en greu peccat mortal



Car
terra de fòch infernal (10),



Car
a la mòrt discreció



No
'm valrá, pus contr' ela só,



Car
a hom qui 's rent bestial,



Discreció
en res no val,



Perqu'
eu prechvos, contricció,



Que
'm rendats ma discreció,
E ab ella venga 'l servir,



E
'm faça molt fòrt penedir.





XXXII.



DE
OBLIDAR.



Oblidar
son leyal amich



E
remembrar son enemich



No
es membrar bò ne cortes



E
son oblidar de mal es;



E
oblidar contricció



Com
hom ha fayta falió,



Es
oblidament desleyal



D'
hon se pòt seguir tant de mal,



Qu'
el jorn de lo jutjament



Membrará
Deus lo faliment



Sens
membrança de perdonar



E
ab membrança del jutjar.



Perqu'
eu qui tant ay oblidat



Deu
e la sua gran bontat,



E
'l bé que per él m' es vengut,



Me
tench tot per desconegut;



E
vuyl membrar contricció,



E
de Deu gracia e perdó,



E
vuyl membrar son gran jutjar,



Per
ço que fòrt tema peccar