5 DE JUNIO.

5 DE JUNIO.

Se reunieron los señores Diputados y Consejo, para oír a los embajadores, que habían regresado, los cuales dieron cuenta de su embajada y de cuanto había ocurrido con la Reina, poniendo de manifiesto ciertos escritos que contenían las modificaciones y habilitaciones hechas por dicha Señora, sobre los capítulos presentados; en vista de lo que, y después de leídos y examinados los escritos que se mencionan, nombróse una comisión, para que, junto con los abogados de la casa y otros de la ciudad, se ocupasen de estudiarlos, y de hacer los apuntes que fuesen más convenientes.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Aquesta nit nosaltres som stats expedits per la Senyora Reyna e talment que crehem sera a tot benavenir dels afers. Es stat delliberat per benefici dels dits afers alguns de nosaltres anar aqui per fervos relacio altres aci romanir. Los qui hirem serem aqui dema Deu volent apres mig jorn. De que havem volgut certificar les reverencies nobleses e magnificencies vostres les quals Deu guarde. De Vilafrancha de Penedes a III de juny any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors vostres.

A mossenyors reverendissim e molt magnifichs los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una vostra letra he rebuda e aquella ab la honor reverencia e benivolencia quis pertany de vostres grans reverencies e magnificencies lesta e vista la molt mala contentacio que haveu de mon ben obrar creu per relacio de homens qui parlen ab colara e no gens per que en fet tal informacio vos dege esser feta com fins aci despuys son fora de Barchinona per fer lo servey de vosaltres en lo meu entendre vos haja deificat en terra no dubtant fer qualsevol cosa pus fos servey vostre oblidant qualsevol interes e qualsevol persona per tal servey fet tot temps ab veritat legalitat e taciturnitat quant los negocis importaven e venint a la causa de vostra maravella en vostra letra mencionada per lo dit plech de les letres den Thora parlant ab tota veritat e sens scusa la qual nom fretura. La causa de retenir les dites letres no per mi mas per lo capita e son consell fonch per quant lo qui les portava ere correu qui anava per lo Senyor Rey trames a la Senyora Reyna e com ab les dites letres del dit Thora hagues una letra qui anava a Ferrando de Bolea la qual lo dit correu nos dona ensemps ab la dita letra fonch consellat per mossen Arinyo e Luis Dalbarrassi (de Albarracín) que hi foren demenats com amichs del dit Ferrando que tal letra no hi devia anar per lo dit correu dubtant les letres del dit Bolea no fossen registrades per los qui eren ab sa Senyoria e per aquella mateix raho ensemps ab aquelles fonch delliberat retenir les del dit Thora per ço que jatsia les letres fossen dreçades en aquell fonch donada fe e crehença que lo contengut en aquelles eren noves vostres e tot lo interes del Principat segons apres per vosaltres es stat a mi scrit ab vostra letra. E en aço foren presents mossen Capita mossen Arinyo mossen Luis Delbarrasi mossen Comenador de Torres mossen Bernart de Marimon mossen Huguo de Copons En Bayona notari e jo qui sens registrar aquelles ni desligarles les vos tremati segons ells vos scriuran. E aquesta es la veritat ques vulla ques sia reportat en contrari. E per quant lo dit Thora ab una letra quem fa acompanyada de molts fastigs la qual vos sera aqui mostrada e carrechs diu en aquella tals o semblants paraules es ver que jo no puch be comportar com so comporten altres majors de mi que may aci en aquest consell ses permes fer lo que vos ara feu Mossenyors molt reverends e magnifichs vos haure a molta gracia eus suplich ab aquella humil e subjecte reverencie que puch jo entenga aquest parlar a quin fin tira com segons he dit lo servir meu fins aci no ha mancat en lo possible tots temps ab aquella fidelitat amor e lealtat que de mi a vosaltres es deguda e que son sert que sens demerits mes donada culpa e conseguentment indeguda pena ab honor tots temps parlant. E per so vos supplich eus deman de gracia vullau manar an Johan Ferrer pach lo correu e son viatge lo qual lo dit Thora no ha volgut pagar aqui jatsia tots temps que per vosaltres fer nos volra lo capita e los demunt dits seran contents pagar aquell tots temps que per vosaltres sia axi ordonat. E ab tant manen de mi vostres grans reverencias e magnificencies tot so e quant plasent los sia les persones dels quals nostro Senyor tinga en sa proteccio e guarda. De Leyda. - Mossenyors als manaments e servey de vosaltres tot prest Bernart de Marimon. - Prest a vostra ordinacio lo veguer de Barchinona. - Mossenyors reverents e molt magnifichs del qui molt servir vos desige. - Bernart de Stopinya. - Del quim recoman a la reverencia e magnificencies vostres. Lo comenador de Tora. - (antes sale comenador de Torres) Senyors qui faran lo que maneu Johan Derinyo. Luis Mes (? Luis Dalbarrassi; Huguo de Copons) - de Copons. - A tota ordinacio manament e servir vostre Francesch Bayona notari.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molts reverents magnifichs e de gran prudencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda e aquella entesa som certificats per alguns sguarts no haveu pugut (o pogut, o mal cerrada) desliberar lo exercit si aturara o no. Mas que en lo mig se donas orde ab alguna color la gent fos detenguda oferintlos passat aquest mes lo que servirien los serie pagat. A la qual molt reverend e magnifichs senyors vos responem que stam no poch maravallats de tanta saviesa e prudencia vostre voler ignorar la tanta necessitat en que aquesta ciutat sta posada per molts sguarts e perills en que vuy sta e voler vostres prudencies ab conduccions de vuyt ni de quinze jorns lexar la defensa nostra e no tan solament en aquest fet es sols lo perill nostre mes encara dan e vergonya de tot la Principat car prosoposat la concordia fos feta la necessitat del negoci requer que de sis mesos e mes avant lo exercit no hisques de aci la qual cosa seria molt gran honor del Principat gran scalf dels abitants en aquell e als stranys dupte de la potencia e consell del dit Principat repos e custodia nostra. Lo contrari poqua stima dels que sentirien tals conduccions e per sdevenidor dan en aquesta ciutat lo qual sabeu ab quanta voluntat vostres ordinacions promptament es stada disposta e per aquells complir som molt grantment menaçats de esser maltractats e punits e de aço som certificats per moltes vies e ara darrerament ho podeu veure per deposicio queus tremetem de hun home que tenim pres. Placiaus voler promptament fer tal provisio que sia honor del Principat e seguretat nostra. E sia molt reverends e magnifichs senyors lo beneyt Jhesus en custodia dels tots. De Leyda a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend magnifichs egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell en virtud de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregis nobles e de molt gran magnificencies senyors. A XVIII del prop passat mes de maig lo diputat local de aci per manament dels molt reverend e magnifich diputats del General de Cathalunya me feu metre en la preso comuna de aquesta vila en la qual son detengut fins la present jornada que son passats quinze dies sens que no puch seber quina es la occasio de ma preso. Yo empero mossenyors per squivar tota manera de dilacio que per la part mia pogues sobre aquesta fahena sortir en aquella hora que la preso mia fon feta liberalment volgui renunciar a qualsevulla manera de guiatge que en favor mia fos obtengut segons lo notari qui es assi per lo General a requesta mia ab carta continua. E apres mossenyors com som stat arribat en lo present carcer digui al dit diputat renunciave a corona de la qual per no poder alleguar possessio ab rasor me fets levar tots los cabells del cap. E ara per tant mossenyors com al parer meu aquesta fahena comença de caure en alguna delacio la qual no solament es a mi dampnosa ans encara specia de total destruccio attenent que mon petit heretatge sta tot en arbitres he lo temps de profitar ho perdre aquells penja en lo present e sdevenidor mes. E pensant en aquesta fahena haje considerat que majors occupacions que no son les fahenes son justa causa de dilacio als dits mossenyors diputats emperamor daço he deliberat fer la present ab la qual aquest negoci sia notificat a vostres molt grans reverencies egregis nobleses e magnificencies suplicant aquelles voler provehir en lo desempetxament de aquest negoci en tal manera que longua dilacio no fos causa de la destruccio mia. E mes avant mossenyors vos notifich com lo dit diputat local proseguint los manaments dels dits mossenyors los diputats prengue escorcol de la casa mia e sen porta totes les scriptures que troba en aquella e en que son lo fonament de mon patit heretatge que sis foraviaven ço ques poria fer sens culpa del dit diputat local seria destretarme. Sobre aço vos placia axi mateix provehir. E encara mossenyors en hun sobrecehiment que entorn dos mesos ho mes son passats que a requesta del dit diputat fou fet en la execucio ques fahia en los bens den Mallol Cadany mercader per veguor de cessio ho cessions que contra lo dit Mallol Cadany bons dies abans del sobrecehiment yo havia feta de LXXXV libres a dos menestrals de aquesta vila e les quals lo dit Mallol me devia per resta de aquells CCC florins que ab voluntat de la Majestat del Senyor Rey sobre lo dit Mallol me foren cessionats en pagua porrata de major quantitat per lo dit Senyor a mi deguda per cambis de Napols que per servey de sa gran Altesa havia prests e pur lo dit Mallol Cadany mossenyors no es stat processat ni menys condemnat per usures. E com los degues per algun condemnat ab sentencia que fos usura al parer meu passant les coses com dalt es dit per diverses cessions he pagada partida de la quantitat lo dit sobrecehiment hi seria demes. Empero mossenyors moltes veguades cauteloses informacions son bastants en fer procehiments dels quals vista la veritat son degudament tornats a loch. Emperamor deço he delliberat fer la present ab la qual com dit es sia notificat a les vostres molt grans reverencies egregis nobleses e magnificencies suplicant humilment a aquelles que en tot vot placia degudament e presta provehir tolent tota manera de dilacio car fahent mossenyors les coses suplicades fareu la justicia per vosaltres acostumada la qual vos tindre a singularissima gracia. Scrita en la preso comuna de Perpenya lo primer die de juny lany Mil CCCCLXl. - De vostres molt grans reverencies nobleses e magnificencies humil servidor qui en gracia de aquelles me recoman. - Guillem Vola.

CIX. Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

CIX.
Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

Nos Johannes etc. Caritatis zelus et ingens devocio quos nec sine cordis puritate vigere comprehendimus in vos christianos nigros libertate donatos et qui in civitate Barchinone habitatis instituendi seu faciendi confratriam inter vos et alios christianos ex gente vestra nigra libertate donatos et qui in futurum ipsa libertate donabuntur sub invocacione et in ecclesia parrochiali beati Jacobi dicte civitatis Barchinone quo ex cultu ejusdem confratrie discatis dominum Deum et ipsum beatum Jacobum apostolum suum quem maxima devotione colitis et utique ecclesiam sanctam catholicam rectius perfectiusque agnoscere et venerari et inquam valeatis in proximos ejusdem gentis vestre ipsius caritatis et misericordie opera facilius continuare et exercere visitando et juvando infirmos et indigentibus in eorum necessitatibus succurrendo: vos dignos faciunt et benemeritos ut ad ipsam confratriam vobis benigniter concedendam liberali animo accedamus: inest enim in confratriis quoddam latens necessitatis vinculum quo illarum confratres devinciuntur et tenentur sibi ad invicem in operibus caritatis. Oblatis igitur et presentatis magestati nostre pro parte vestri in viam suplicacionis quibusdam capitulis super institucione seu fundacione ejusdem confratrie et alias pro bono et utilitate confratrum ejusdem factis seu conceptis tenoris sequentis:
- Molt alt e molt excellent senyor. Com sia certa cosa que aquell ver Deus omnipotent e creador del cel e de la terra deja esser per tot lo mon e especialment per los tals christians honrat e amat e cascun devot christia sia tengut ab totes ses forces amar e servir aquell: on com tots los franchs negres christians o la major part de aquells residents per ara en la present ciutat de Barchinona per la special gracia que nostre senyor Deus los ha feta que de catius que eren los ha libertats e per la gran devocio que han en ell e en lo glorios mossenyor sant Jaume apostol seu mijançant lo poder del Altisme vullen e entenen fer una confraria la qual sia a honor e gloria del sant pare poderos e del glorios mossenyer sant Jaume e salut de les lurs animes a perfeccio de la qual son necessaries les coses davall scrites les quals nos poden haver ni fer sens que per vos molt excellent senyor nols sia atorgat: e com sia cosa justa vostra gran exellencia en consemblants coses signantment axi a Deus saludables consentir e de aquelles liçencia special atorgar: emperamor daço los dits negres supliquen a vostra magestat li placia atorgarlos e dar licencia de fer e ordenar entre si la dita confraria a honor e gloria del creador de tot lo mon e del glorios mossenyor sant Jaume apostol de Jesuchrist lo qual per tots temps invoquen e han hagut en devocio. En la qual confraria tots los negres franchs qui metre si volran e encara mullers infants e companyes lurs e totes altres persones de qualsevol ley condicio o stament sian se puixen metre puix tals persones sien franques e alforres e si no ho eren que no si puixen metre si donchs no ho feyen ab consentiment e voluntat de lurs amos. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar e fer almoynes e seguir altres bones obres que tot negre o altra persona que en aquella confraria se metra axi hom com dona pach o haja pagar cascuna setmana a la caixa de la dita confraria o als que aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que cascu qui en la confraria entrara haja e dega prometre pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: e en fer aço aquell tal sia forçat o constret en axi que si no ho fara que los promens de la dita confraria puixen e hajen dels bens de cascun de aquells que axi morran II sous.
Item mes que tot negre o altra qualsevol persona ques metra en la dita confraria haja et sia tenguda a pagar la hora ques metra en aquella III sous e no menys e que apres pus una vegada si sia mesa que no sen puxa exir ans forçat sie tenguda a soportar los carrechs de la dita confraria segons serie et tenor de aquella e si sen exis que pach per cascuna vegada X sous. Item que si algun de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cors morra que tots los confrares hagen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lo mort et lo senyor de casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena pero si lo senyor no sera en la ciutat que en aquell cars la muller daquell que sera confrare hi hage a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per llur simple sagrament: e si sera albat que en aquell sien tenguts anar tots aquells que los prohomens hi demanaran e si algu o alguna de aquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar de dit cors pus just impediment no hagen del qual sien creguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi fallira sis diners. Item que cascun confrare o confraressa haja et dega dir et aço prometre com entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del paternoster et altres XXX la oracio de la avemaria per anima dels confrares morts e aço sia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra o no sabra o no pora que hage a donar dos diners per anima dels morts o aquella almoyna ques volra. tem que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sia dita una missa per anima de cascun defunt de la dita confraria lo dia de la sua mort o lo dia que diran les misses de aquell en aquella esglesia on aquell tal cors jaura a la qual missa sien presents tots aquells qui esser hi poran et los prohomens de la dita confraria hi demanaran. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendra a pobresa o fretura per malalties o perdues o en altra qualsevol manera que los prohomens de la dita confraria e caxa de aquella deguen socorrer et ajudar dels diners de la dita caxa segons llur bon vijares a aquell o aquella que la dita fretura sostendra axi en provisio de son menjar com en necessitats de metges et de medecines com en totes altres coses a ell o a ella necesaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexença dels dits prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades messions de la dita sepultura a coneguda de aquells prohomens. Item sien pagats daquells diners ciris lanties draps et altres coses que la dita confraria te o volra tenir o haver o fer fer. Item que per tant que sapien a present quines coses hauran a fer tots anys per la dita confraria et la despesa que sen haura a seguir que sia ordinario entre los confrares que tots anys una vegada ço es en la festa del Cors precios de Jhesu-Christ (Corpus) facen XII ciris blanchs de pes cascu de cinch o VI liures e un altre ciri gros lo qual ja acostumen de fer de pes de XX lliures o mes ab llur senyal ab los quals ells tots de la confraria acompanyen et sian tenguts acompanyar lo dit Cors precios de Jhesu-Christ segons que los altres confrares et officis fan o acostumen lo dit dia: e que apres aquells ciris sien posats e stojats en la esglesia de mossen sent Jaume et que servesquen a totes les festes anyals del any. Item que per bon stament llur axi mateix sia ordonat entre ells que si alguna persona de la dita confraria sera opresa o detenguda de malaltia per la qual li convendra combregar axi com cascun christia es tengut fer e obligat que en aquell cars tots aquells de la dita confraria los quals per los dits prohomens hi seran appellats hagen esser al dit combregar al qual servesquen los dits XII ciris: e si per ventura los dits confrares appellats esser no hi volran que en tal cars hagen a pagar e paguen del llur propri per cascuna vegada que contrafaran VI diners a la caxa de la dita confraria aplicadors. E per ço que les coses dessus dites e altres en apres deidores mils pusquen venir a bon acabament et perfeccio suppliquen los dits negres a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de mossen sent Jaume apostol tots los dits negres e altres que sien o seran de la dita confraria se pusquen et hagen aplegar en un loch aquell quis volran e aqui elegesquen et deguen elegir dos homens que sien de la dita confraria los quals sien per tot un any continuu appellats prohomens los quals tinguen les claus de la dita caxa de la dita confraria et los quals hagen carrech per tot aquell any en dar compliment a totes les coses dessus dites et pertanyents fer a la dita confraria segons serie et forma de la present ordinacio. Item que apres al cap del altre any et axi successivament feta la dita eleccio dels dits prohomens que aquells que seran stats prohomens lany passat hagen e deguen liurar les claus de la dita caxa a aquells que novelament entraran et retre comte a ells daço que administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost com seran elegits. Item que si cars sera que algu dels dits prohomens sera malalt o absent o sera mort o abdosos seran morts o malalts que en tals casos o cascun de aquells dins lany sia licit a ells tots de la dita confraria de ajustarse a fer altres dos prohomens o ferne hu lo qual ensemps ab laltre que hi sera regesquen per aquell any en et per absencia o defalliment dels altre o altres prohomens defuncts. Item que si per ventura en la present confraria haura algun confrare qui sera revolter bandoler e inobedient en seguir les coses rahonables de la dita confraria que sia licit et permes als dits prohomens de expellir et foragitar aquell tal de la dita confraria en tal manera que la dita confraria no sia tenguda a subvenir en aquell tal axi en sanitat com en malaltia et axi en mort com en vida de ningunes coses de la dita confraria. Item que los dits dos prohomens hagen a collir totes setmanes los deutes del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de llur consciencia de aquells que seran de la dita confraria ço es los dos diners de cascuna setmana. Et si los dits confrares no los volran pagar axi com dit es quel batle o sotsbatle de Barchinona puxa aquells tota hora que per los prohomens ne sera request compellir et forçar en pagar los dits diners de cascuna setmana et totes encara les penes en que los dits confrares serien cayguts segons damunt es largament specificat. Entes empero que si algu de la dita confraria sera pobre et miserable et no pora pagar en sa vida los dits dos diners de cascuna setmana que en tal cars aquell tal de tota sa vida no puxa esser constret a pagar aquells: apres empero obit seu los prohomens de la dita confraria compellesquen los hereus de aquell a pagar tot lo que degut hi sera fins a la hora de la sua mort si bens hi haura et si no ni haura que vaja tot per amor de Deu. Item que per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits prohomens haver consell dels confrares de la dita confraria: per ço plaçia a vos senyor que los dits prohomens totes aytantes vegades com a ells sera ben vist fahedor puxen appellar los confrares de la dita confraria a fer congregacio en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita confraria los parra esser tractadores: pero que en la dita congregacio e tractaments haja esser et sia present un dels notaris o scrivans de la cort del batle de la dita ciutat e que en aquella tan solament se tracte o puxa tractar dels negocis de la dita confraria e no daltres e que cascun appellat hi degua esser la hora assignada e qui noy sera que pach per cascuna vegada mija liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita confraria o a la dita caxa. Et licet etc. Altissimus etc.
- Fuit eidem majestati nostre dicta pro parte humiliter supplicatum ut capitula ipsa superius inscripta et omnia et singula in eis contenta et expressata vobis laudare approbare ratificare et confirmare de benignitate nostra dignaremur in eisdemque nostram auctoritatem interponere pariter et decretum. Nos vero dictorum capitulorum tenore inspecto que honorem Dei et serenissimi dicti domini regis continere videntur et inquam consideratis ipsis devocione et zelo caritatis vestris et quod licet nigros vos esse voluerit ipse Deus et dominus noster homines tamen nec sue doctrine expertes sed capaces vos creavit et reddidit vosque quoniam vitam in simplicitate ducitis renatique ex aqua et spiritu sancto christianorum nomen colitis debetis in similibus amplecti et benignius coadjuvari: tenore presentis de nostra certa sciencia et consulte ipsa preinserta capitula et omnia et singula in eisdem contenta juxta illorum pleniores seriem et tenorem vobis tam illis scilicet qui novissime confratres ipsius confratrie ex nostro hujusmodi induito seu concessione eritis quam illis qui abinde et seu in futurum confratres ejusdem confratrie fuerint laudamus approbamus ratificamus et confirmamus atque concedimus et indulgemus eisdemque auctoritatem nostram interponimus pariter et decretum. Mandantes serie cum presenti gerenti vices nostri officii generalis gubernatori in Cathalonie principatu vicario et bajulo Barchinone subvicarioque et subbajulo ac capitibus subajuliarum dicte civitatis aliisque universis et singulis officialibus dicti domini regis et nostris tam presentibus quam futuris et illorum locatenentibus sub incursu ire et indignacionis dicti domini regis penaque mille florenorum auri de bonis cujuslibet contrafacientis irremisibiliter exigendorum regioque applicandorum erario quatenus capitula ipsa preinserta et omnia et singula in eis contenta vobis et dicte confratrie perpetuo teneant et inviolabiliter observent et in aliquo non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua ratione. Pro presenti vero concessione dedistis et solvistis quinquaginta quinque solidos barchinonenses quos recepit dilectus consiliarius et locumtenens thesaurarii generalis dicti domini regis. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini MCCCCLV regnique dicti domini regis Sicilie citra farum anno XXI aliorum vero regnorum quadragessimo. - El rey Johan. - Dominus rex locumtenens mandavit michi Petro Sames visa per Andream Cathala locumtenentem thesaurarii generalis.

LXXX. Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXX.
Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

Com nos per diverses rahons expressades en Ia pragmatica sanccio per nos feta en lany prop passat sobre lo regiment de la ciutat de Mallorques hajam feta la dita pragmatica sanccio de la qual se son seguits molts bens utilitats et profits al dit regne et Deus volent se speren a seguir en sdevenidor e sia cosa rahonable que en los sindichs et consellers dels promens de fora jurats et consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora del dit regne sia posada certa forma util et profitosa per la qual foragitada tota parcialitat les dites parroquies sien ben regides et administrades: per tant fem e ordonam les seguents ordinacions les quals volem inviolablament esser observades.
- Primerament per tolra tota occasio de tot agabalament del sindicat et per minuar lo nombre molt excessiu del ajust et consell del dit sindicat con se aplega que son II promens de cascuna parroquia qui son XXXIII paroquies et son LXVl persones et los sindichs qui son X son LXXVI promens et per deduir lur salari qui es rao de VI solidos per cascun et puja molt et per justificar lo fet com no es raho que axi be hi venguen dos promens de Marrat et Calvia (parece çalvia o una mancha) et Puigpuyent et daltres parroquias fort sotils com de les parroquias de Incha Soller Polença et altres grosses de les quals paga mes una parroquia que XII de las poques en los talls e axi matex per tal com es pus convinent cosa que lo sindicat haja consell cert et determenat que no incert et a voler daquells qui saproprien lo rogiment car per ço fo lo consell de la ciutat que era semblantment incert et a voler dels jurats reduhit et tornat a consell cert et a nombre determenat et abreviat per mes be: et majorment se deu abreviar lo consell del dit sindicat per ço com lo consell del sindicat ha salari axi com dit es per la qual cosa lo salari de LXXVI persones que shan ajustar en cascun consell pren gran summa e per aço lo sindicat es fort carregat e per esta raho es ja estat moltes vegades ordonat en lo consell que per cessar aquests tan grans salaris elegien X promens tan solament ab consell dels quals los sindics tots aquella anyada feyen lurs afers: emperamor daço ordona lo seyor rey que daqui anant lo consell dels promens sia cert et determenat ço es assaber entre sindichs et consellers lurs XXXVII per aquesta forma: ço es de Incha Pollensa Soller Alcudia Muro Sineu Manachor Luchmajor Selva Rubines que son X parroquies les majors en poblacio et en riquesa hi haja continuament XX consellers ço es assaber II promens de cascuna parroquia. Item de Monthuiri Sentselles Arta Porreres Falanig Compos Sentanyi Campanet Sancta Margarida de Muro Vuyalfas Alaro Petra que son XII parroquies de les mijanes hi haja continuadament I prohom de cascuna de aquestes: item de Bunyola Andraig Caluja Puigpuyent Castelig Valldemussa Sancta Maria des Cami Sporles Sent Johan de Sineu Stoicha qui son X parroquies de les menos et de les pus sutils hi haja continuadament entre II parroquies I prohom per conseller e seran V ço es a saber la un any de I parroquia et laltre any de la altra parroquia ço es saber entre Bunyola et Valldemussa I e entre Andraig et Caluja I e entre Puigpuyen et Sporles un et entre Sancta Maria des Cami et Stoicha un e entre Castelig et Sent Johan de Sineu un: los noms dels quals consellers son aquests.
- Primo: Incha. Reyal Rotlan Pere Palou.
- Polença. Bernat Catlar Simon Lobera.
- Soller. Johan Lampalles Bernat Miro.
- Manacor e Bellver. Jacme Sena Bernat Ballester.
- Sineu. Pere Nadal Pere Desuhau (de Suau, comoel brandy).
- Selva. Pere Catlar Pere Paschal.
- Alcudia. Pere Albert Jacme ces Oliveres.
- Luch major. Guillem Ponç Arnau Verdera.
- Muro. Francesch Font Pere Dordis.
- Rubines. Jacme Gilabert Bernat Prohensal.
- Munthuiri. Bernat Virgili.
- Senseles. Arnau Guitart.
- Arta. Pere Pallares.
- Porreres. Pere Orell.
- Falanig. Ramon Comte.
- Campos. Guillem Carbo.
- Alaro. Andreu Palau.
- Petra. Guillem Fabregues.
- Santanyi. Anthoni Bramona.
- Companet (Campanet). Bernat Barnasses.
- Sancta Margarida. Pere de Farnania.
- Vuyalfas. Carbo Famari.
- Bunyola. Jacme Muntaner.
- Valldemussa. Lorenç Claret.
- Andraig. Guillem Coll.
- Caluja. Francesch Tauler.
- Puigpuyent Jacme Bonet.
- Sporles. Guillem Tirano.
- Sancta Maria des Cami. Pere Masquero.
- Stoicha. Arnau Bonmacip.
- Sent Joan de Sineu. Thomas Mercer.
- Castalig. Bernat Reus.
- Les quals XXXVII persones damunt anomenades sien ara de present et daqui anant consellers del dit sindicat et aquells o la major part facen tracten et ordonen tots los negocis et afers del dit sindicat: et de aquelles XXXVII persones sien trets Ios X sindichs per la forma davall contenguda en axi que romanguen XXVII persones qui sien consellers dels dit X sindichs et de et ab consell de aquells o de la majort part hajan a fer lurs afers e con los sindichs volran tenir consell ne fer alguna cosa que requerra consell general hajen e dejen appelar les dites XXVII persones et no altres ne mes avant. Empero que semblant veu e consell hajen los X sindichs com los XXVII consellers qui romandran e tots XXXVII sien hauts per consellers. - Item per la forma seguen sien fets sengles anys los sindichs ço es que XX persones de les X parroquias majors damunt anomenades sien meses cascun nom en un radoli de cera et sien meses en un buçot de cuyr et los noms de les XII persones (pone perones) de les XII parroquies mijanes sien meses en XII radolins e en altre buçot de cuyr et los noms de les V persones que aquell any vendran a consell en sinch radolins e en altre buçot de cuyr e per un infant poch de VII anys o aquen entorn present lo gobernador o son lochtinent et en presencia del dit consell dels dits XXXVII sien trets VI radolins del buçot de les XX persones de les X parroquies majors ço es I radoli de cascuna parroquia de aquelles e aquells VI sian sindichs aquell any et del altre buçot de les Xll personas de les Xll parroquies mijanes sien trets tres radolins et aquells sien sindichs et de les V persones de les V parroquies de les dites X menors de aquells qui aquell any vendran a consell sia tret un radoli et aquell sia sindich et seran X sindichs. Empero si de una matexa parroquia de les majors exien II radolins arren que sia sindich aqell qui primer sera exit et no laltre que apres exira per manera que de una matexa parroquia noy haja en un any dos sindichs. - Item per ço que lo dit sindichat no sia continuat en unes matexes persones ordonam que aquells qui seran estats sindichs un any noy puxen esser sindichs en los dos anys apres seguents. - Item que los dits III buçots ab los dits consellers en los dits radolins sien meses et tancats en una caxa la cual haja III tancadures e tinga la una clau lo gobernador et laltra clau la un sindich e clavari et laltra clau laltre sindich et clavari la cual caxa sia en la vila Dincha en aquell loch pus apta et convinent et pus segur que lo gobernador et sindich conexeran e elegiran: la cual caxa sia cascun any lo jorn de sent Johan uberta per lo gobernador o son lochtinent o per aquell a qui ell ho volra cometre e comanar son loc present lo consell et los dits clavaris et sindichs o la major part et de aquells sien trets los dits X radolins per la forma damunt dita et sien sindichs aquell any et aquells X sindichs que axiran aquell any del sindicat tornen aqui matex en altres X radolins per lo dit gobernador et sindichs et sien mesos cascun en son buçot segons lo nombre de que sera e tornats en la dita caxa per ço que romanguen XXVII consellers en los dits buçols et ab los dits X sindichs seran XXXVII en lur consell. - Item que aqui matex encontinen fets los dits X sindichs sien elets de aquells X dues bones persones et si bonament se pot fer que sapian letra per los dits sindichs et lur consell a les mes veus los quals aquell any sien clavaris del dit sindicat. E aqui matex por los dits sindichs et lur consell sien eletes III bones persones aptes et suficients que sien fora del nombre dels XXXVII per tal que los sindichs del un any no reten compte en poder dels altres car porias seguir que los favorejassen los altres: et aquelles VII persones hajen et defenesquen los comptes de la administracio del dit sindicat de aquell any e aço hajen a fer et finar dins II meses apres que hi seran elets sots pena de pagar les messions et de no haver salari algun si mes se prolongara et hajen aquell poder de hoir et diffinir los dits comptes que han los hoidors de comptes de la ciutat. - Item com rahonablament se degues tocar et minuar lo nombre dels sindichs que es massa de X et serien prou de IIII o de VI: empero la present ho relaxam e per obviar a les messions ordonam que en la ciutat tots X sindichs no dejen estar plegats sino lo un clavari et II dels altres sindichs et si gran et alt negoci sera que tots hi venguen et que no hi aturen sino dos jorns romanent ells tres tan solament. - Item que si algun dels dits consellers morra o per algun accident en lo dit consell esser e entervenir en alguna manera no pora que los jurats de aquella parroquia don lo dit conseller defalra elegen IIII bones persones et trameten los noms de aquelles closos et sagellats al gobernador et als sindichs que aquells meten en IIII radolins et sia tret I radoli de aquells et aquell que exira sia conseller et mes en lo buçot on deura entrar segons la parroquia don sera ab los altres. - Item que los ajusts et consells que los sindichs tendran per lurs negocis nos fassen en un loch determenat tota vegada ans se facen en aquella parroquia que ells conexeran et elegiran. - Item que algun que no haja retut compte al sindicat ni res Ii deya que noy puscha tornar ne tenir o usar de offici de aquell entro que haja finat son compte et restituit ai dit sindicat ço quen tindra. - ltem provehim que los jurats consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora daqui anant se facen per via de radolins ab aquelles formes et maneres que per lo gobernador de Mallorques sera ordonat. E com los jurats del any present sien elets ja en cascuna de les parroquies: volem que lo gobernador elegesca de present consellers per cascuna de les parroquies en cert nombre a sa bona coneguda ab consell dels cuals los jurats qui ara son et per anant seran hajen tractar et fer los fets de les parroquies. E si algu dels dits consellers defalra o per cas accident esser noy pora siay mes I altre per via de radoli axi com dit es. - Item com los sindichs de la universitat dels promens de fora et los jurats de cascuna de les dites parroquies de fora sien ja elets per lo present: volem que lo dit governador elegesca de presen los dits XXXVII consellers ab consell dels cuals los sindichs qui ara son hajen proceir et anantar en tots los fets: et en layn saguent se faça la eleccio per la forma damunt dita et en los precedents capitols expressada. - Rex Petrus.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars I^a fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.

Ley I

Ordinacio, los reys Darago, consegrar, coronaran

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN. 

Nota: PERE TERÇ (según apunta Bofarull en otro texto anterior, es 3° como conde de Barcelona, Pedro IV o Pere IV como rey de Aragón).

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya e de Corcega e comte de Barchelona de Rossello e de Cerdanya considerants de dignitat reyal pertanyer que aquell qui la reeb sia en lo començament del seu regiment ans de totes coses informat per qual forma e sollennitat la deu reebre per tal que en reebre tan sollemna dignitat per vanitat o per argull peccat de ingratitut o desconexença encorrer no pusca ans ab gran devocio segons ques cove aquella reeba e axi mateix per alcuna forma de honor licita a la tan gran e tan alta dignitat temporal e reyal sia satisfet en guisa que en aquella festa alcunes honors e magnituts per solemnitats e meriximents daquella mundanals sien fetes: en figura daço legim en lo Vell Testament que ans que Samuel levas rey Saul devant tot lo poble informa aquell secretament e apart de la sua eleccio reyal e con deliuraria lo poble. Perque nos volent que aquestes coses aquells qui apres nos regnaran sapien e aço per fretura de scriptura no pusquen neglegir o no saber o daquelles ab vanitat ans ab virtut hagen usar con lo cor human veent ab sos ulls aytals coses apenes es sens perill dalcuna sublevacio de cor saber lo poder e aministracio a ell per esta dignitat atribuits e comenats e per ço dehia lo propheta a nostre Senyor Deu: Senyor no es exaltat lo meu cor nels meus ulls nos son enargullits ne son anat en grans coses ne en maravelloses sobre mi quaix que vulla dir quel hom qui va en grans coses e porta sobre si coses meravelloses comunament se enargullex: no resmenys ab tanta humilitat la dita dignitat reebre que per aquells qui aquella solemnitat veen fos la reyal dignitat menyspreada car axi con massa vanitats es avorrible a Deu axi lo menyspreaments lo qual en aquella per los veents seria vist si lestament es assaber reyal en aytal cas poderos nos mostras li seria desplaent. Perque es necessari que de la dita cosa tempradament sia usat e que la devocio envers Deu ab la honor terrenal sia axi mesclada que sia meritoria a aquell qui la reeb. E en figura daço legim que quant lo propheta Samuel leva Saul en rey de Israel feu estar tot lo poble de Israel per sos trips e elegi Saul qui era major que null hom del poble del muscle a amunt: empero diu que Saul sera amagat en la sua casa: perques demostre aci de una part gran solemnitat e magnificencia axi en lo ajustament de tot lo poble con en la disposicio de la persona del rey e daltra part gran humilitat con sera amagat en la casa. On nos haven a tractar de dues coses molt solennes la primera spiritual e laltra temporal: de la primera es assaber del sant sagrament de la unccio la qual los princeps terrenals reeben per mans dels bisbes en lur novella creacio la qual en la vella lig se fahia per los princeps dels sacerdots segons que legim en lo Vell Testament en la paraula que Deu dix al propheta: Uncte aquell que jo te mostrare e alli mateix leva e uncte aquell e pres lo corn del oli e uncta aquell en mig dels frares dell. E en aquesta unccio deuen esser presents los sotsmesos de son principat e per ço diu la Sancta Scriptura: Vengueren los barons de Juda e unctaren David per tal que regnas sobre la casa de Juda e altre loch: Vengueren tots los trips de Israel a David e segueixse: e unctaren David en rey sobre Israel: la qual unccio se deu fer en lesgleya con scrit es:
E Sadoch sacerdot pres lo corn del oli del tabernacle e uncta Salamo, E per aquesta unccio es quascun rey constituit princep en tota la terra que es dins son principat e per ço es scrit: Unctaras Azael rey sobra Siria e Hieu fill de Namsi unctaras rey sobre Israel e en altre loch: Unctat te rey sobra Israel: en la qual unccio deu concorrer gran benediccio del poble axi con es escrit de Joas: E faeren aquell rey e unctarenlo e levants las mans dixeren: Viva lo rey: e per aquesta unccio es senyal que Deu ha aquell elegit en rey con scrit es: Unctaren David rey sobre Israel segons la paraula de nostre Senyor la qual dix nostre Senyor Deu en la ma de Samuel. E per la demunt dita paraula la qual exi de Deu segons que dit es manan al propheta que unctas rey sobre lo poble de Israel e encara per tal con los princeps terrenals son colones de la Esgleya e son deputats a deffensio daquella no estalviat escampament de sanch de si e de sos sotsmesos alscuns reys e princeps terrenals foren per privilegi del sobira bisbe es assaber del sant pare qui es vicari e lochtinent de Deu en terra segons la paraula que dix Jesuchrist en lo sant Evangeli: Tot ço que ligaras sobre la terra sera ligat en los cels e tot ço que solras sobre la terra sera solt en los cels acullits en la companya de la dita sancta unccio a semblança dels dits reys: e jassia que en lo Vell Testament fossen unctats los reys en lo cap apres empero laveniment de Jesu-Christ son unctats en lo muscle per significar la força el poder qui es en lo principat reyal perque dix lo psalmista: Fet es lo principat sobre lo muscle daquell de la qual gracia de la sagrada unccio nostra casa es perpetualment dotada: perque ordenam que aquest sagrat e san sagrament per man del matropolita en la ciutat de Ceragoça segons que en lo privilegi del papa Innocent terç de bona memoria lo qual als nostres predecessors e a nos en la dita ciutat es donat daqui avant als nostres succehidors sia continuat axi con los reys de Israel dels dits subirans sacerdots o bisbes lo reebien. En apres haven a tractar de la segona cosa la qual es temporal ço es de la corona la qual quant princeps terrenals reeben senyoria sobrel poble demonstra e daço havem figura con ligse en la Sancta Scriptura: Produi lo fill del rey e posa sobre aquell corona e testimoni. E con corona portar en lo cap se pertanga a la dignitat reyal la qual corona no ha començament ne fi per tal com es radona a significança que en lo seu cap lo rey port ab intencio infinida voluntat de fer bones obres e en special en regir lo poble a ell comenat en agualtat e en justicia: per ço daquesta tractar nos cove axi con la Sancta Scriptura ho testifica en lo dit Vell Testament es assaber quels reys de Israel part la unccio corona en lur començament de regiment portaren. E daço havem figura en lo dit Vell Testament la on diu: E David pres la corona de Melchon del cap daquell e troba en aquella lo pes de un besant dor e pedres precioses e feune corona a si mateix: la qual corona deu portar lo rey en lo cap en significança que en la pensa la qual es significada per cap deu esser fermament posat lo dit infinit voler: e per ço diu lo psalmista: Posat has en lo cap daquell corona de pedra preciosa: la qual corona deu importar creximent de totes virtuts e deffensio de tots vicis com diu lo sabi: Dara al cap teu creximent de gracies e la corona alta te guardara. Deu encara importar en lo rey gran temor de Deu con ligse: La temor de nostre Senyor gloria e gloriacio e alegria e corona de exultacio. E finalment importa e demostre que en lo rey deu haver gran abundancia de virtuts con legim en la Sancta Scriptura: Corona aquell en vaxells de virtut. E specialment importa gloria e victoria segons ques lig: En aquell dia sera lo Senyor de les osts corona e gloria e garlanda de exultacio al remanentç del poble seu. On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi. Data en Valencia a vint dies de janer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents cinquanta tres. - Emperamor daço ordonam que en la setmana ans de la festa quel rey se deura coronar lo rey dejun tres dies es assaber lo dimecres divendres e dissapte e si tots los dits tres dies per alcuna necessitat no pora dejunar dejun un dia en tota manera dels demunt dits: e la nit pus prop de aquella que deura anar vetlar banyse secretament en una tina e en lo mati daquell dia en lo qual deura anar vetlar lo rey se confes e reebe humilment e ab aquella major devocio que pora lo cors de Jesu-Christ e quant tot sera complit e fet e la nit la qual deura vetlar se acostara façes adobar de sos cabells pintenant aquells e per les maneres acustumades despullse les vestedures que lavores vistra e vestes la camisa e bragues noves e braguer blanch ab civella dargent e ab trabugueres de seda blancha a significança que daqui avant viva en castedat e sobre aço vestes gonella vermella de scarlata be estant al cors e no sia massa longa per tal que no cobra les partides be estants ne tant curta que a desonestat sia reputat e sobre aquesta gonella vestes una vestedura qui es appellada garnatxa la qual sia feta de vellut vermell e de drap dor a senyal nostre reyal e sobre aquesta port e abrichse un mantell lo qual sia fet de drap dor e de vellut vermell fet a senyal nostre demunt dit folrat de pells de arminis: e apres daço calçse calces vermelles de scarlata e no port sabates: e totes aquestes vestadures li vesten e li calçen cavallers fets: e axi vestit e afaytat con dit havem isque de sa cambra e mostres en una sala als seus nobles barons e cavallers e altres gents qui aqui seran. E con haura aqui stat un poch encontinent man e faça cavalcar ses gents e ell cavalch en un cavall blanch e no port sparons: e quant lo rey sera cavalcat faça portar la sua spaa devant si a un noble scuder cavalcant be apparallat en cavall ab los esparons del rey e acompanyen lo dit noble qui portara lespaa els esparons del rey dos nobles un a cascun costat: e les armes es assaber lo estandart reyal e el escut a son senyal ab lelm ab son timbre faça portar al seu senyaller cavalcant en un cavall lo qual vage a les espatles del rey e acompanyen lo dit senyaller dos altres nobles en la manera demunt dita: e entre aquell qui portara lespaa els esparons e aquell qui portara les armes no vage algun altre cavalcador sino lo rey tant solament. E quant aquestes coses seran complides e aportades a perfeccio lo rey isque de sa posada o casa e per la manera demunt dita e ordenada vage tro a la Seu ab molts brandons e luminaries e altres sollennitats de goig e de alegría axi de dia con en la nit que deura vetlar: e con sera a la porta de la Seu descavalch e vagessen dretament a laltar major per aquell orde mateix que sera vengut cavalcant e quant sera apres de laltar ajonollse e diga aquesta oracio.

Nota:
tots los trips de Israel : todas las tribus de Israel.
La Seu: La Seo, San Salvador de Zaragoza.

Oracio.

Senyor Deu a tu ha plagut mi indigne per rey e regidor daquest poble elegir la qual cosa te graesch molt: e con aquesta sia gran carrega de portar a mi sens la tua gracia e ajuda per ço te clam merce que en aquesta dignitat reyal de la qual dema reebre les insignies que jo faça tal vida e tals obres que sien a tu plasents e profitoses e honrades a la mia corona per les quals jo aconseguesca la gloria tua en la mia fin.

E quant aquesta oracio lo rey haura dita leuse e aquell noble escuder qui portara lespaha posla dreta en mig sobre laltar e laltre qui portara lo estandart reyal poslo arrimat al altar a la part on es acustumat de dir la epistola e apres lo estandart empero sobra laltar lescut e lelm. E encontinent aço fet sia apparallat un siti de drap dor a la part on es acustumat de dir levengeli empero un poch luny del altar e lo rey posse en lo dit siti e aqui prengue confits e vin per si mateix e facen dar a tots los altres qui aqui seran: e los confits li sien aportats per un infant fill de rey sin hi haura e en cas que non hi hage per un noble cavaller e lo vin per altre infant pus jove quel e en cas que non hi hage per un noble scuder. E en totes maneres si fer se pot lo rey vetle tota la nit e sino ho pot fer siali apparallat un lit en la sagrestia o en altre loch pus prop de la esgleya en lo qual dorme es repos aquella nit e los nobles e cavallers e altres gents qui ab ell seran venguts romanguen en lesgleya acompanyant e vetlan tota la nit les armes del rey. E es en temps passat lo rey haura reebut lorde de cavalleria no li porten lespasa devant anans las port ell mateix cinyida e los esparons calçats: mas lo estandart e lelm e lescut hi sien portats e posats sobra laltar en tot cas con lo portar lespaa e los esparons devant nos fa per altra raho sino perque deu reebre lorde de cavalleria novellament. E quant lalba sera venguda lo rey leuse de dormir e ab aquelles vestedures vestit que la nit passada haura portades isque de la sagrestia o casa on haura dormit e oja una missa privadament en una de les capelles de la Seu: e quant haura oyda la dita missa assegues en lo siti que la nit passada li hauran apparallat e aqui estia una stona monstrantse a ses gents e quant dia clar sera lo matropolita o archabisbe ab los altres bisbes e prelats entren en la sagrestia per revestirse a dir la missa e con seran vestits clamen lo rey e ell appellat per ells entressen en la sagrestia e aqui despullse les dites vestadures axi que romangue en la dita gonella de scarlata la qual haja lo cabeç fes devant et detras ab botons e aquestes vestadures sien de la esgleya e sobra aquesta gonella vestes primerament una camisa de lenç nova e sia ampla e longa a manera de camisa romana ab lo cabeç fes devant e detras ab botons e sobra aquesta camisa vestas una tunicella blancha de drap de seda feta a manera de camis e haja los punyals obrats ab perles e sobre aquesta cinyes un cordo de seda blancha en lo qual no port coltell ne neguna manera darmes e sobre tot aço port la estola per aquesta manera que pertesca del musclo esquerra la una part devant e laltra detras e ajunyense a la part dreta axi con la acustumen de portar los diaches con son vestits per dir lavengeli e en lo braç esquerra port un maniple la qual stola e maniple sien cuberts de fil dor e de perles e de pedres preciosas e sienli calçades les cendalies de drap de seda vermelles obrades de fil dor e sobra aquelles sienli calçades çabates de vellut blanch obrades ab fil dor e apres tot aço siali vestida una dalmatica de vellut vermell e de drap dor de nostre senyal reyal decoroda ab managues amples aytal con ha acustumada de portar lo diacha con diu lo sant evangeli a la missa obrada de diverses obratges dor e sembrada de perles e de pedres precioses: e quant tot aço sera fet un noble cavaller pintenli lo cap. E con lo rey sera axi apparallat isquen de la sagrestia los bisbes ab mitres e altres prelats e derrera tots aquests lo matropolita revestits axi con es acustumat quant fan professo e derrera lo matropolita isquen dos ynfans e en deffalliment dells dos nobles cavallers dels quals la un port lo ceptre e vage a la part dreta e laltra port lo pom e vage a la part esquerra e derrera aquests dos nobles isque altre infant e en deffalliment daquell altra noble cavaller lo qual port un baci dargent e dintra aquell port la corona descoberta: e en aquests tres sia haut aquest esguart quel pus honrat port la corona e lo segon lo ceptre e lo tercer lo pom: e derrera tots aquests isque lo rey axi apparallat con dit es demunt: e en aquesta manera deuen anar tro a laltar e con los prelats seran apres laltar deuen fer un cor o plaça dells mateys entorn devant laltar e aço fet entren en lo dit cor o plaça los demunt dits qui portaran la corona e lo ceptre e lo pom axi ordonats con isqueren de la sagrestia e derrera aquests entre lo rey dins lo dit cor o plaça: e los demunt dits qui portaran la dita corona e lo ceptre e pom con seran prop laltar posen la dita corona ceptre e pom sobre laltar e aço fet isquense del dit cor o plaça. E complides totes aquestes coses romangue lo rey en lo dit cor e aqui fich los jonolls e los colzes en guisa que sia postrat en terra e diga la oracio demunt dita e lavores los prelats demunt dits començen a dir la letenia en la forma seguent.

Nota:
los punyals: punyetes: puñetas: puños de las mangas.
Coltell: gavinyet, gaviñet: ganivet: cuchillo.
Cendalies: sandalies: sandalias.
Ceptre: cetro.
Letenia: letanía.

Latenia.

Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Pater de çelis Deus: miserere nobis.
Fili redemptor mundi Deus: miserere nobis.
Spiritus Sancte Deus: miserere nobis.
Sancta Trinitas unus Deus: miserere nobis.
Sancta Maria: ora pro nobis.
Sancta Dei genitrix: ora.
Sancte Michael: ora.
Sancte Raphael: ora.
Sancte Gabriel: ora.
Omnes sancti Angeli et Archangeli: orate pro nobis.
Omnes sancti Beatorum Spirituum ordines: orate.
Sancte Johannes Babtista: ora.
Omnes sancti Patriarche et Profete: orate pro nobis.
Sancte Petre: ora.
Sancte Paule: ora.
Sancte Andrea: ora.
Omnes sancti Apostoli et Evangeliste: orate pro nobis.
Omnes sancti discipuli Domini: orate.
Omnes sancti Innocentes: orate.
Sancte Stephane: ora.
Sancte Saturnine: ora.
Sancte Line: ora.
Sancte Vincenti: ora.
Omnes sancti Martires: orate.
Sancte Silvester: ora.
Sancte Gregori: ora.
Sancte Leo: ora.
Sancte Valeri: ora.
Omnes sancti Pontifices et Confessores: orate pro nobis.
Omnes sancti Doctores: orate.
Sancte Paule: ora.
Sancte Anthoni: ora.
Sancte Machari: ora.
Sancte Leonarde: ora.
Omnes sancti Monachi et Heremite: orate pro nobis.
Omnes sancti Confessores: orate.
Sancta Maria Magdalena: ora.
Sancta Felicitas: ora.
Sancta Perpetua: ora.
Sancta Engratia: ora.
Omnes sancte Virgines: orate,
Omnes Sancte Vidue ct Continentes: orate.
Omnes Sancti: orate.
Propitius esto: parce nobis Domine.
Ab ira et odio et omni mala voluntate: libera nos Domine.
A cecitate mentis et corporis: libera.
Ab insidiis demonum: libera.
A morte subitanea atque eterna: libera.
Ab ira ventura: libera.
A dampnatione perpetua: libera.
Per Anunciationem tuam: libera.
Per Adventum tuum: libera.
Per misterium Sancte Incarnationis tue: libera.
Per Passionem et Crucem tuam: libera.
Per gloriosam Resurrectionem tuam: libera.
Per admirabilem Ascensionem tuam: libera.
Per gratiam Sancti Spiritus Paracliti: libera.
In hora mortis: succurre nobis Domine.
In die judicii: libera nos Domine.
Peccatores: te rogamus audi nos.
Ut pacem nobis dones: te rogamus.
Ut misericordia et pietas tua nos semper custodiat: te rogamus.
Ut Ecclesiam tuam sanctam regere et defensare digneris: te rogamus.
Ut dompnum papam et omnes gradus Ecclesie in sancta religione conservare digneris: te rogamus.
Ut archiepiscopum nostrum et omnem congregationem illi comissam in tuo sancto servitio conservare digneris: te rogamus audi nos.
Ut indulgentiam omnium delictorum nostrorum nobis donare digneris: te rogamus.
Ut vitam eternam nobis donare digneris: te rogamus.
Ut omnibus benefactoribus nostris sempiterna bona retribuas: te rogamus.
Ut omnibus vivis et defunctis vitam et requiem eternam donare digneris: te rogamus.
Ut gentem paganam celesti virtute comprimere digneris: te rogamus.
Ut loca nostra sublimare et regere digneris: te rogamus.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere et sanctificare digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere sanctificare et consecrare digneris: te rogamus audi nos.
Ut nos exaudire digneris: te rogamus.
Fili Dei: te rogamus.
Mediator Dei et hominum: te rogamus.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: parce nobis Domine.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: miserere nobis.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: dona nobis pacem.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
E la letania acabada lo matropolita diga ço ques segueix:
Pater noster.
Et ne nos inducas in temptationem: sed libera nos a malo.
V Salvum fac servum tuum Domine.
R Deus meus sperantem in te.
V Esto ei Domine turris fortitudinis.
R A facie inimici.
V Nichil proficiat inimicus in eum: et filius iniquitatis non apponat nocere ei.
R Domine exaudi orationem meam: et clamor meus ad te veniat.
V Dominus vobiscum.
R Et cum Spiritu tuo.

Oremus.

Pretende quesumus Domine huic famulo tuo N. dexteram celestis auxilii ut toto corde perquirat et que digne postulat assequi mereatur. Per Dominum.

Alia oratio.

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et adjuvando prossequere ut cuncta nostra operatio et oratio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per Dominum nostrum Jesum-Christum filium tuum qui tecum vivit et regnat. Amen.

E finida e acabada la letania ab les oracions demunt dites si lo rey no es cavaller dos fills de reys si presents seran e si no ni ha sino un aquell e en deffalliment daquells o daquell dos nobles cavallers calcen los esparons al rey e calçats los esparons en la forma devant dita los dits fills de reys o nobles qui los esparons hauran calçats al rey isquense de la plaza o cor demunt dit e encontinent lo matropolita diga sobre les armes del rey les oracions seguents.

Benedictio super omnia arma regis. - Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus majestatem tuam suppliciter exoramus respice propitius ad humilitatis nostre officium et per ministerium nostrum hec arma bene+dic et sanc+tifica quibus famulus tuus N. rex noster ornatus atque munitus hostes catholice fidei tuo nomini valeat subjugare colla sibi rebellium conterat et confundat. Per Dominum.

Benedictio super scutum. - Oratio.

Protector in te sperantium Deus omnipotentiam tuam humiliter imploramus ut bene+dicere digneris scutum istud quo famulus tuus N. rex noster tutus atque protectus hostium cuneos possit transire securus et eorum non sentiens ictus de ipsis valeat semper feliciter triumphare. Per Dominum.

Benedictio super lanceam. - Oratio.

Deus qui superbis resistis et humilibus das gratiam magnificentiam tuam humiliter et devote deposcimus ut super hanc lanceam munus tue bene+dictionis infundas quatinus famulus tuus N. rex noster ea armatus superborum audaciam confodiat et humilium devotionem sub umbra alarum suarum degentium protegat et deffendat per Dominum.

Benedictio super ensem. - Oratio.

Deus altissime rex omnium creator et ordinator qui cum sis potens potentes non abicis sed eos qui in te sperant proveis et deffendis quique in hominum multitudine diversitatem officiorum distincxisti ut alii preessent et alii subessent in conspectu Majestatis tue preces prosternimus non in nostris justificationibus sed in miserationibus tuis infinitis poscentes humiliter ut super hunc ensem copiam tue bene+dictionis infundas quatinus eo feliciter accinctus famulus tuus N. rex noster voluntatis tue beneplacitum exequatur ecclesiam sanctam tuam fideliter deffendendo hereses et errores alios catholice fidei contrarios viriliter destruendo pauperes orphanos et viduas deffendendo suam cuique justitiam conservando pie sevi ac malitiis hominum resistendo ut in hiis et in aliis mandatis tuis et justificationibus se assidue exercendo tibi Regi regum et Domino dominorum placere valeat et in die districti judicii cum sanctis coronam inmarcessibilem que nunquam auferetur ab eo percipere mereatur per Dominum nostrum.

E feta e dita la benediccio sobre les armes del rey segons que dit es si lo rey no es cavaller lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Accipe ensem de super altari sancti Salvatoris tibi regaliter impositum nostreque bene+dictionis officio in deffensionem Sancte Dei Ecclesie divinitus ordinatum et esto
memor de quo psalmista prophetavit dicens: Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime ut in hoc per eundem vim equitatis exerceas molem iniquitatis potenter destruas et sanctam dei Ecclesiam e jusque fideles deffendas atque protegas nec minus sub fide falsos quam christiani nominis hostes execres ac dispergas viduas et pupillos clementer adjuves et deffendas desolata restaures restaurata conserves ulciscaris injusta confirmes bene disposita quatinus in hoc agendo virtutum triumpho gloriosus justitieque cultor egregius cum mundi Salvatore cujus tipum geris in nomine sine fine merearis regnare. Qui cum Patre et Spiritu sancto vivit et regnat Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E acabada la dita oracio lo rey prenga lespaa del altar e ell matex cinyeles sent ajuda dalcuna persona: e dementre lo rey se cinyira lespaa lo matropolita diga les paraules seguents.

Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime et attende quod sancti non gladio sed per fidem vicerunt regna.

E cinyida lespaa segons que dit es lo rey leu les mans juntes en alt e faça oracio a Deu en la forma seguent.

Oracio.

Senyor Deu meu clamte merce que en aquest orde de cavalleria que ara reeb jo faça tals obres que tu ne sias servit e la mia anima naja gloria perdurable e el meu cors honor e profit e la mia corona reyal e el meu poble creximent e defeniment.

E feta aquesta oracio lo rey ab la ma sua dreta donse un colp en la templa esquerra. E aço fet lo rey traga lespaha del foure e devant tot lo poble de cara esbrandescala tres vegades. E apres lo rey descinyes lespaha sens ajuda dalcun e tornla en laltar. E aço fet venguen los infants nobles e cavallers e menen lo rey al siti lo qual en la nit precedent li hauran apparellat e lavores començse la missa del dia: e quant la epistola sera dita e lo respons ans quel evangeli se diga los dits dos prelats pus honrats menen lo rey al altar al siti menor qui li sia apparellat a un pas devant laltar e stia a la part demunt dita on se diu lo evangeli e aqui los infants nobles e cavallers e prelats e altres qui aqui seran estants de peus façen cor de si mateys e lo rey estant axi diga devant tot lo poble la professio seguent.

Professio.

Nos N. profitemur et promittimus coram Deo et angelis ejus deinceps legem et justitiam pacemque Sancte Ecclesie Dei populoque nobis subjecto pro posse et nosce facere et conservare salvo condigno misericordie Dei respectu sicut cum consilio fidelium nostrorum melius invenire poterimus: pontificibus quoque ecclesiarum Dei condignum et canonicum honorem exhibere atque ea que ab imperatoribus et regibus eclesiis sibi comissis collata et reddita sunt inviolabiliter conservare: abbatibus etiam conventibus et vassallis nostris congruum honorem secundum consilium fidelium nostrorum prestare.

E dita la professio per lo rey segons que demunt se conte los bisbes e prelats qui aqui seran façen de si mateys plaça e en lo mig daquells sia lo rey e los dits dos bisbes pus honrats prenguen lo rey e diguen al matropolita aquestes paraules: Reverent pare demana sancta Mare Esgleya que aquest alt e illustre cavaller al qual per successio legitima lo regne se pertany per dignitat reyal consagrets. E lavors lo matropolita respona per aquestes paraules: Sabets vosaltres a ell pertanyer lo regne per legitima successio. E tots aquells qui aqui seran responen diguen: E nos conexem e creem a aquell pertanyer lo regne per legitima successio. E sia respost per tots los circunstants: Deo gratias. E aço acabat lo matropolita diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Deus in cujus manu corda sunt regum inclina ad preces humilitatis aures tue misericordie et regi nostro famulo tuo N. regimen tue appone sapientie ut super omnia regna precellat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui famulum tuum N. regem nostrum regni fastigio dignatus es sublimare tribue ei quesumus ut ita in hujus seculi cursu cunctorum in comune salutem disponat quatinus a tue veritatis tramite non recedat. Per &c.

Oratio.

Deus qui seis omne genus humanum nulla virtute posse subsistere concede propitius ut famulus tuus N. rex noster quem populo tuo voluisti preferri ita tuo fulciatur adjutorio quatinus quibus potuit preesse valeat prodesse per &c.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus celestium terrestriumque moderator qui famulum tuum N. regem nostrum ad regni fastigium dignatus es provehere concede quesumus ut a cunctis adversitatibus liberatus et ecclesiastice pacis dono muniatur et ad eterna pacis gaudia te donante pervenire mereatur. Per &c.

E apres dites aquestes oracions lo matropolita interroch e deman al rey en la forma seguent:
Vis fidem samtam a catholicis viris tibi traditam tenere et opera justa observare. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis sanctarum ecclesiarum ecclesiarumque ministrorum tutor et deffensor esse. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis regnum tuum a Deo tibi concessum secundum justitiam patrum tuorum regere et deffendere.
Respondeat. Volo: et in quantum divino fultus adjutorio ac solatio omnium meorum valuero ita me per omnia fideliter acturum promito.
- E aço dit lo matropolita girse al poble e diga aquestes paraules:
Vis tali principi ac rectori te subicere ut ex fidelitate per te alias prestita tanquam successori legitimo in hoc regno Aragonum teneris et ipsius regnum firmare firma fide stabilire atque jussionibus illius obtemperare juxta apostolum dicentem: Omnis anima
potestatibus sublimioribus subdita sit regi quasi precellenti.
- E aquestes paraules dites tota la clericia e lo poble qui aqui sera responguen e diguen: Fiat Fiat Amen.
- E apres lo rey inclinat devotament sia dit per la un dels bisbes qui aqui seran e per lo matropolita les benediccions el prephaci seguens.

Oratio.

Bene+dic Domine hunc regem nostrum N. qui regna omnium moderaris a seculo et tali eum benedictione glorifica ut davitice teneat sublimatis ceptrum et glorificatus in ejus protinus reperiatur merito: da ei tuo spiramine cum mansuetudine ita regere populum sicut Salomonem fecisti regnum obtinere pacificum: tibi semper cum timore sit subditus tibique militet cum quiete sit tuo clipeo protectus cum proceribus et ubique tua gratia victor existat: honorifica eum pre cunctis regibus gentium felix populus dominetur et feliciter eum nationes adornent vivat inter gentium catervas magnanimus sit in judiciis equitatis singularis locupletet eum tua predives dextera frugiferam obtineat patriam et ejus liberis tribuas profuturam: presta ei prolixitatatem vite per tempora et in diebus ejus oriatur justitia: a te robustum teneat regiminis solium et cum jocunditate et justitia eterno glorietur in regno. Per Do. &c.

Prephatio.

Per omnia secula seculorum. Amen. - Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. - Sursum corda. Habemus ad Dominum. - Gratias agamus Domino Deo nostro. Dignum et justum est. - Vere dignum et justum est equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere omnipotens eterne Deus creator omnium rerum imperator Angelorum rex regnantium Dominus dominantium qui Abraam fidelem famulum tuum de hostibus triumphare fecisti Moysi et Josue populo tuo prelatis multiplicem victoriam tribuisti humilemque David puerum tuum regni fastigio sublimasti et Salomonem sapientie pacisque inefabili munere ditasti. Respice quesumus ad preces humilitatis nostre et super hunc famulum tuum N. regem nostrum quem supplici devotione in regem habemus bene+dictionum tuarum dona multiplica eumque dextera tue potentie semper et ubique circunda quatenus predicti Abrahe fidelitate fundatus Moysi mansuetudine fretus David humilitate exaltatus Salomonis sapientia decoratus tibi in omnibus complaceat et per tramitem justitie inoffenso gressu semper incedat: tue quoque protectionis galea munitus et scuto insuperabili jugiter protectus armisque celestibus circundatus obtabilisque glorie triumphum de hostibus feliciter capiat terroremque sue potentie infidelibus inferat et pacem tibi militantibus letanter reportet. Per Christum Dominum nostrum qui in virtute crucis tartara destruxit regnoque diaboli superato ad celos victor ascendit in quo potestas omnis regnique existit victoria qui est gloria humilium et vita salusque populorum qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E dites les benediccions e prephaci demunt dits lo matropolita prenga del oli sanctificat e faent creu uncten lo cap dels pits del rey e apres les sumitats de cascuna de les spatles dient les paraules seguents:
Ungo te in regem hujus populi in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.

E feta la unccio segons que dit es lo matropolita ab un bell drap de lin torch e munde los lochs unctats e apres diga les oracions seguents.

Oratio.

Prospice omnipotens Deus hunc gloriosum regem nostrum N. serenis obtutibus et sicut benedixisti Abraam Isach et Jacob sic illum largis benedictionibus spiritualis gratie cum omni plenitudine tue potentie irrigare atque perfundere dignare: tribue ei de rore celi et de pinguedine terre habundantiam et toti sue terre copiam frumenti vini et olei et omnium frugum opulentiam ex largitate divini muneris longa per tempora ut illo regnante sit sanitas corporum in patria et pax inviolata sit in regno et dignitas gloriosa regalis palatii maximo splendore regie potestatis oculis omnium fulgeat luce clarissima clarescat atque splendore maximo perfusa splendidissima videatur. Tribue ei omnipotens Deus ut sit fortissimus protector patrie et consolator ecclesiarum atque cenobiorum sanctorum maxima cum pietate regalis munificentie atque ut sit fortissimus regum triumphator omnium ad opprimendas rebelles et paganas nationes sitque suis inimicis multum terribilis premaxima fortitudine regalis potentie optimalibus quoque ac precelsis proceribusque ac fidelibus sui regni sit magnificus et amabilis et pius ut ab omnibus timeatur atque diligatur. Reges quoque de lumbis ejus per successiones temporum futurorum egrediantur ad regnum hoc regendum et post gloriosa tempora atque felicia presentis vite gaudia sempiterna perpetua beatitudine habere mereatur. Quod ipse prestare.

Oratio.

Domine Deus omnipotens cujus est omnis potestas et dignitas te supplici devotione atque humillima prece deposcimus ut huic famulo tuo regi nostro N. prosperum regie dignitatis concedas effectum ut in tua dispositione constituto ad defendendam Ecclesiam tuam sanctam nichil ei presentia officiant futura nichil obsistant populum sibi subditum equo justitie libramine regere valeat et in omnibus operibus suis te semper timeat jugiter placere concedas. Per Dominum.

Oratio.

Omnipotens sempiterneque Deus qui Azahel super Sinain et Jeu super Israel per Heliam David quoque et Saulem per Samuelem prophetam in reges inungi fecisti tribue quesumus manibus nostris opem tue benedictionis et huic famulo tuo N. quem hodie in te sperantem in regem nostrum sacro ungimine delinivimus dignam concede delibutionis hujus eficaciam et virtutem: constitue Domine principatum super humerum ejus ut sit fortis justus fidelis providus et indefessus regni hujus et populi tui gubernator infidelium expugnator justitie cultor meritorum remunerator Ecclesie tue Sancte ac fidei christiane deffensor ad decus et laudem tui nominis gloriosi. Per Dominum.

Oratio.

Spiritus Sancti gratia humilitatis nostre officio in te copiosa descendat ut sicut manibus nostris indignis oleo materiali pinguescis exterius oblitus ita ejus invisibili unguimine delibutus impingari merearis interius ejusque speciali unctione perfectissime semper imbutus et illicita declinare tota mente et spernere discas seu valeas et utilia anime tue jugiter cogitare optare atque operari queas auxiliante Domino nostro Jesuchristo qui cum Deo Patre.

Oratio.

Deus qui es justorum gloria et misericordia peccatorum qui missisti filium tuum preciosissimo sanguine suo genus humanum redimere qui conteris bella et propugnatores in te sperantium et sub cujus arbitrio omnium regnorum continetur potestas te humiliter deprecamur ut presentem famulum tuum regem nostrum N. in tua misericordia confidentem in presenti sede regali bene+dicas eique propitius adesse digneris ut qui tua expetit protectione deffendi omnibus sit hostibus fortior. Fac eum domine beatum esse et victorem de inimicis suis corona eum corona justitie et pietatis ut ex toto corde et ex tota mente in te credens diligat tuam sanctam Ecclesiam deffendat et sublimet populumque a te sibi comissum juste regat: nullus insidiantibus malis eum in injustitiam vertat: accende Domine cor ejus ad amorem gratie tue per hoc unctionis oleum unde uncxisti reges sacerdotes et prophetas quatimus justitiam diligens per tramitem familiariter justitie populum ducens post peracta a te disposita in regali excellentia armorum curricula pervenire ad eterna mereatur. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus Dei filius dominus noster Jesus-Christus qui a Patre oleo exultationis unctus est pre participibus suis ipse per presentem sacri unguiminis infusionem Spiritus Paracliti super caput tuum infundat bene+dictionem eandemque usque ad interiora cordis tui penetrare faciat quatinus hoc visibili et tractabili dono invisibilia percipere et temporali regno justis moderaminibus executo eternaliter cum eo regnare merearis qui solus sine peccato rex regum vivit et gloriatur cum Deo Patre in unitate ejusdem Spiritus sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E apres dites les dites oracions lo matropolita endreçant ses paraules al rey diga aquesta oracio.

Oratio.

Accipe igitur coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiritus+Sancti quam sanctitatis sobriam gloriam et honorem et opus fortitudinis expressam signare intelligas et per hanc te participem ministerii nostri non ignores ita ut sicut nos interioribus pastores rectoresque animarum intelligimur ita tu quoque contra omnes adversitantes Ecclesie Christi deffensor assistas regnique tibi a Deo dati et per officium nostre benedictionis munite apostolorum omniumque sanctorum comisso utili regimine executor regnatorque proficuus semper appareas inter gloriosos athletas virtutum geminis ornatus et premio sempiterne felicitatis coronatus cum redemptore ac salvatore nostro Jesu-Christo cujus nomine vicemque gestare crederis sine fine glorieris: qui vivit et imperat Deus cum Deo patre in unitate Spiritus sancti Deus per &c.

E aquesta oracio dita lo rey prenga la corona de sobre laltar e ell matex posles en lo cap senç ajuda dalcuna persona. E dementre lo rey se posara la corona sobre lo cap lo matropolita diga aquesta oracio.

Oratio corone.

Accipe signum glorie diadema et coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiri+tus sancti ut spreto antiquo hoste spretisque contagiis vitiorum omnium sic justitiam misericordiam et judicium diligas et ita juste et misericorditer et pie vivas ut ab ipso domino nostro Jesu-Christo et consorcio sanctorum eterni regni coronam percipias: qui cum patre &c.

E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions demunt dites lo rey prenga de sobre laltar lo ceptre sens ajuda dalcuna persona e aquell tenga en la man dreta. E dementre lo rey pendra lo ceptre lo matropolita diga sobre lo rey qui estia ajonollat la oracio seguent.

Oracio ceptri.

Accipe virgam virtutis atque veritatis qua intelligas te obnoxium mulcere pios terrere reprobos errantibus viam docere lapsis manum porrigere disperdere superbos et relevare humiles et apperiat hostium Jesus-Christus dominus noster qui de se metipso ait: Ego sum hostium per me si quis introierit salvabitur qui est clavis David et ceptrum domus Israel qui apperit et nemo claudit claudit et nemo apperit sitque tibi auctor qui educit vinctum de domo carceris sedentem in tenebris et umbra mortis et in omnibus sequi merearis eum de quo David propheta cecinit: Sedes tua Deus in seculum seculi virga equitatis virga regni tui: et imitando ipsum diligas justitiam et odio habeas iniquitatem quia propterea uncxit te Deus Deus tuus ad exemplum illius quem ante secula uncxerat oleo exultationis pro participibus suis Jesum-Christum dominum nostrum qui cum eodem vivit et regnat.

E reebut lo ceptre per lo rey e dita la oracio demunt scrita lo rey prena lo pom dor de sobre laltar lo qual tenga en la ma esquerra. E dementre lo rey pendra lo pom lo matropolita diga les oracions seguents.

Oratio pomi.

Accipe dignitatis pomum et per id in te catolice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris caput et princeps regni et populi ita perseveres auctor ac stabilitor christianitatis et fidei cristiane ut felix in opere locuplex in fide cum rege regum glorieris. Per Dominum.

Oratio.

Benedic Domine quesumus hunc regem nostrum N. quera ad salutem populi nobis a te credimus esse concessum: fac annis esse multiplicem salubri corporis robore vigentem ad senectutem optatam pervenire felicem: sit nobis fiducia obtinere gratiam populo quam Aaron in tabernaculo Heliseus in fluvio Ezechias in lecto Zacharias vetulus impetravit in templo. Sit in eo regendi auctoritas qualem Josue suscepit in castris Gedeon sumpsit in preliis Petrus accepit in clave Paulus est usus in dogmate: et ita pastorum cura tuum proficiat ovile sicut Isach profecit in fruge et Jacob est dilatatus in grege. Quod ipse prestare dignetur.

Oratio.

Deus pater eterne glorie sit adjutor tuus et protector et omnipotens benedicat tibi: preces tuas in cunctis exaudiat et vitam tuam longitudine dierum adimpleat tronum regni jugiter firmet et gentem populumque tuum in eternum conservet et inimicos tuos confusione induat et super te sancti+ficatio Christi floreat ut qui tibi tribuit in terris imperium ipse in celis conferat premium: qui vivit et regnat.

E aquestes oracions esplegades lo matropolita ab un dels prelats menen lo rey axi coronat honradament al siti reyal major e tota la clerecia diga alta veu un respons qui comença.

- R Desiderium anime ejus tribuisti ei et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum.
- V Domine prevenisti eum in benedictionibus dulcedinis et posuisti super caput ejus coronam de lapide pretioso. Et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto.
- Iterum desiderium anime ejus.

E aqui lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Sta et retine amodo locum tibi a Deo delegatum per auctoritatem Dei omnipotentis et per presentem traditionem nostram omnium scilicet episcoporum ceterorumque Dei servitorum et quanto clerum sacris altaribus propinquiorem prospicis tanto ei potentiorem in locis congruis honorem impendere memineris quatenus mediator Dei et hominum te mediatorem cleri et plebis in hoc regni solio confirmet (In hoc loco rex sedeat in suo solio regio.) et in regnum eternum secum regnare faciat Jesus Christus Dominus noster Rex regum et Dominus dominantium qui cum Deo patre.

E aço fet lo matropolita diga e començ alta veu los altres prelats e clergues responents.

Imnus.

Te Deum laudamus te Dominum confitemur te eternum patrem omnis terra veneratur: tibi omnes angeli tibi celi et universe potestates tibi cherubin et seraphin incessabili voce proclamant: Sanctus Sanctus Sanctus Dominus Deus Sabaoth: pleni sunt celi et terra magestatis glorie tue: te gloriosus apostolorum corus te prophetarum laudibilis numerus te martirum candidatus laudat exercitus: te per orbem terrarum sancta confitetur Ecclesia Patrem inmense majestatis venerandum tuum verum et unicum Filium sanctum quoque paraclitum Spiritum: tu rex glorie Christe tu Patris sempiternus es filius tu ad liberandum suscepturus hominem non horruisti virginis uterum: tu devicto mortis aculeo aperuisti credentibus regna celorum: tu ad dexteram Dei sedes in gloria Dei Patris judex crederis esse venturus te ergo quesumus famulis tuis subveni quos precioso sanguine redemisti eterna fac cum sanctis tuis in gloria numerari: salvum fac populum tuum Domine et benedic hereditati tue et rege eos et extolle illos usque in eternum: per singulos dies benedicimus tibi et laudamus nomen tuum in seculum et in seculum seculi: dignare Domine die isto sine peccato nos custodire miserere nostri Domine miserere nostri fiat misericordia tua Domine super nos quemadmodum speravimus in te: in te Domine speravi non confundar in eternum.

Lo qual Te Deum laudamus finit responguen dos honrats clergues e diguen aquest vers.
V Firmetur manus tua et exaltetur dextera tua.
R Justitiam et judicium preparatio sedis tue.

E encontinent lo matropolita diga les oracions seguents:

Domine exaudi orationem meam. - Et clamor meus ad te veniat.
Dominus vobiscum. - Et cum Spiritu tuo.

Oratio.

Deus qui victrices Moysi manus in oratione firmastí qui quamvis etate lacesceret infatigabili sanctitate pugnabat ut dum Amalech iniquus vincitur dum prophanus nationum populus subjugatur exterminatis alienigenis hereditati tue possessio copiosa serviret opus manuum nostrarum pie nostre orationis exauditione confirma. Habemus et nos apud te Sancte Pater Dominum salvatorem qui pro nobis manus suas tetendit in cruce per quem etiam precamur Altissime ut tua potentia sufragante universorum hostium frangatur impietas populusque tuus cessante formidine te solum timere condiscat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus inennarrablilis auctor mundi conditor generis humani gubernator imperii confirmator regni qui ex utero fidelis amici tui patriarche nostri Habrahe preelegisti regem seculum profuturum tu presentem insignem regem nostrum N. cum exercitu suo per intercessionem omnium sanctorum uberi bene+dictione locupleta in solium regni firma stabilitate connecte visita eum per interventum sanctorum omnium sicut visitasti Moysen in rubo Josue in castris Gedeonem in preliis Samuelem ornatum in templo et illa cum promissione et siderea benedictione ac sapientie tue rore perfunde quam beatus David ex psalterio Salomon filius ejus te remunerante percepit e celo: sis ei contra acies inimicorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in protectione clipeus sempiternus et presta ut gentes illi teneant fidem proceres atque optimates sui habeant pacem diligat caritatem abstineat se a cupiditate loquatur justitiam custodiat veritatem: et ita populus iste pullulet coalitus benedictione eternitatis ut semper maneant tripudiantes animis gaudentes et in pace victores. Per Dominum.

Oratio.

Benedicat tibi Dominus custodiat te et sicut te voluit super populum suum esse regem ita in presenti seculo felicem et eterne felicitatis tribuat esse consortem: amen. Clerum ac populum quem sua voluit opitulatione in tua sanctione congregari sua dispensatione et tua administratione per diuturna tempora faciat feliciter gubernari: amen. Quatenus divinis monitis parantes adversitatibus carentes bonis omnibus exuberantes tuo imperio fideli amore obsequentes et in presenti seculo tranquillitate fruantur et cum eternorum civium consorcio potiri mereantur: amen. Quod ipse prestare dignetur cujus regnum et imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

E totes les dites coses fetes e explegades lo rey seent en lo siti reyal ab les insignies reyals e axi stant ab los infants nobles cavallers ciutadans e altres qui aqui seran lo
Evangeli se diga. E apres lo rey vaga offerir e offira aquell dia dotse diners dor en reverencia dels dotse apostols.
Aquesta oracio diga lo matropolita en la secreta de la missa.

Oratio secrete.

Suscipe Domine preces et hostias Ecclesie tue pro salute famuli tui regis nostri N. supplicantis et protectione fidelium plurimorum antiqua brachii tui operare miracula ut superatis pacis inimicis secura tibi serviat christiana libertas. Per Dominum.

Oratio post comunionem.

Deus qui ad defendendum eterni regni evangelium regium aragonum solium preparasti protende famulo tuo regi nostro N. arma celestia ut pax Ecclesie nulla turbetur tempestate bellorum. Per Dominum.

Quant la pau se dara lo pus honrat prelat quiy sia exceptat aquell qui dira la missa don de la pau al rey. E finida la missa lo matropolita venga al siti on lo rey siura e diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui te populi sui voluit esse rectorem ipse te celesti benedictione sanc+tificans eterni regni faciat esse consortem. Amen. Concedatque tibi contra omnes fidei christiane hostes visibiles et invisibiles victoriam triumphalem et pacis et quietis ecclesiastice felicissimum te fieri longe lateque fundatorem. Amen. Quatinus te gubernacula regni tenente populus tibi subjectus christiane religionis jura custodiens undique tutus pace tranquilla perfruatur et te in concilio regum beatorum collocato eterna fecilitate ibidem tecum pariter gaudere mereatur. Amen. Quod ipse prestare dignetur cujus imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

Oratio.

Hec Domine salutaris sacrificii perceptio famuli tui regis nostri N. peccatorum maculas diluat et ad regendum secundum tuam voluntatem populum idoneum illum reddat ut salutari ministerio contra visibiles et invisibiles hostes reddatur invictus per quod mundus est divina dispensatione redemptus. Per Dominum. - Et benedictio Dei omnipotentis Pa+tris et Fi+lii et Spi+ritus sancti super te descendat et maneat semper. Amen.

E apres dita la missa lo rey ab les vestedures e insignies reyals demunt dites isque de la esgleya e vage cavalcar: e anans qne cavalch coman a dos nobles lo ceptre e lo pom e aquells vagen als streps apres del rey. E lo cavall en que cavalcara sia blanch e los sobresenyals sien de vellut vermell e de drap dor nostre senyal reyal representant e la flocadura respona als dits sobrasenyals. E apres sia haut un cordo de seda groga e vermella. E lo rey cavalcat prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e lo dit cordo sia fermat en lo fre del cavall e tenguense en lo dit cordo pus prop del rey los infants e nobles e apres los mesnaders e apres los cavallers e apres los ciutadans de les ciutats de la senyoria del rey e altres gents. E en aquesta manera vage lo rey tro al seu alberch. E aquells qui lo dia precedent hauran portades lespaha e les armes vagen cavalcant tots sols en la manera que en lo vespre seran venguts e tots los altres vagen a peu. E com lo rey sia al seu alberch descavalch e entresen a la sua cambra e despullse la dalmatica e la tunica e la camisa romana e descalçse les calces de vellut e les sabates e vestes gonella cota e mantell radon de drap dor e calces descarlata ab sabates acustumades e isque de la cambra e vagessen al palau on deu menjar lo qual sia ornat e aparallat aquell dia segons ques seguex. Primerament la sua taula sia en loch alt posada en guisa que per totes les gents menjants en aquell sia vista. E en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell lo qual monstre en si lo nostre senyal estes e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obra matexa. E en apres tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e de preciosos draps. E port la corona en lo cap e lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra. E anans quel rey se assega a la taula lo matropolita qui haura consecrat diga la benediccio qui es acustumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega lo rey tot sol a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia apparallada una taula pus prop daquella del rey que neguna altre on seguen los prelats aquell dia: e tots los altres seguen segons la ordinacio nostra. E con lo rey haura menjat leuse de la taula. E lo matropolita qui haura consagrat lo rey diga la benediccio la qual es acustumada de dir al levant de la taula. E lo rey prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la qual li sia apparellada per star apres menjar ab los infants fills de reys nobles prelats e altres gents sues lo qual sia apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vist e en les espatles en la pared sia fermat un drap dor e de vellut vermell demostrant lo nostre senyal estes pus rich que aquell del palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal mateix e apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps e per lo sol del dit palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats destendra per terra e aqui lo rey pos lo ceptre e lo pom e tenga solament la corona al cap e lavors sia dat del vin al rey e a tots los altres ab confits. E apres lo rey entresen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de un obratge tot e en apres la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala e palau e axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e drap pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau e aqui pos la corona e do les vestedures del drap dor a la capella de la Aljaferia e aquell dia lo rey no cavalch. E lo rey aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hom: e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons ques seguex car si hi ha dos infants fills de reys la un es assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de offici de camarlench e los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits es assaber de coper sobrecoch de boteller de raboster de panicer de tallar devant lo rey e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia.

reynes-darago-consegrar-reys-darago-les-coronaran