Mostrando las entradas para la consulta entenets ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta entenets ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de junio de 2019

Tomo I, texto XII, Martín, carta al conde de Denia


XII.
Reg. 2251, fol. 100. 20 de setiembre de 1408.

Lo Rey. - Comte car cosi. Vostra letra havem rebuda significansnos com lo duch vostre pare havia en destret vostre heretat per via de testament nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia suplicant que nos li deguessem scriure fentli saber quel dit rey no acceptaria lo dit heretament: e vista la dita letra e enteses a pie les coses en aquella contengudes responem que nos volents condescendre a vostres supplicacions e que cregats fermament que a nos no abelleix res en prejudici vostre scrivim de present al dit duch vostre pare per nostres letres de les quals vos trametem translat dins la present. Perqueus pregam manam e amonestam que si en res nos entenets servir e complaure siats bo et obedient fill al dit duch vostre pare e complagats aquell en totes coses et siats per conseguent en gracia et benediccio sua la qual havent e honrant lo dit vostre pare prosperarets en lo mon e viurets longament sobre la terra e del contrari ne desserviriets molt a Deu et nos per conseguent ho tendriem en singular desplaer. Dada en la torre den Johan Fiveller sots nostre segell secret a XX dies de setembre del any MCCCCVIII.- REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur comiti Dinie.

jueves, 28 de noviembre de 2019

APÉNDICE AL PARLAMENTO DE CATALUÑA Y COMPROMISO DE CASPE - 2


Núm. 7. Reg. 2401. (falta el folio, error al transcribir)

Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el alto grande honrado exalçado alabado entre los moros Mule Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et muy amado hermano et amigo como aquell pora quien querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra quanta vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano et amigo: fazemosvos saber que por la gracia de Dios mediante la virgen Santa Maria nuestra senyora e advocada en quien nos havemos gran devocion las nueve personas que estaven en Caspe que fueron deputadas por todos los regnos et tierras sotsmesas a la nuestra reyal corona Daragon para envestigar et declarar a quien pertenescia por justicia la succession de los ditos nuestros regnos a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia la succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual
declaracion nos fue intimada por part de las ditas nueve personas stando nos a la ciudat de Cuenque en el regno de Castiella e requierido que deviessemos tomar la possesion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los paramientos del nuestro regno Daragon et del principado de Cathalunya et del regno de Valencia: e todas las ciudades e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a nos sus solempnes ambaxadores a nos rescebir ante que entrassemos en estos nuestros regnos e despues que en ellos fuemos los quales en nombre de los parlamientos ciudades villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su senyor et veniemos a la nuestra ciudat de Çaragoga et todas las ciudades et villas et lugares de los ditos nuestros regnos sabida la nueva de nuestra declaracion ovieron gran consolacion por seer fallado que a nos pertenescia por justicia la dita succession: e las universidades de nuestros regnos e prelados religiosos condes barones cavalleros dellos ovieron gran alegria e goyo con la dita declaracion e fizeron grandes alegrias e solempnas professiones e nos recebieron muy solempnament assi en la ciudat de Çaragoça como en las otras ciudades e villas de los nuestros regnos et celebramos cortes en la dita ciudat de Çaragoça en los quales todos los nuestros vassallos del dito regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su rey et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogenito de haverlo por rey et senyor depues de nuestros dias. Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico stamiento et sosiego todos nuestros regnos sin otra contradiccion alguna assin como si desde que nasciemos fueramos rey dellos et assi mesmo el conde Durgell el duque de Gandia e don Frederich que demandaven los ditos nuestros regnos como competitores nos han obedescido et jurado por su rey et senyor: e despues de esto somos venido en esta nuestra ciudat de Barchinona onde agora stamos en la qual nos fue feyta la mayor solempnidat que nunca se fizo a ningun rey de nuestros predecessores en la qual todos los prelados condes nobles cavalleros universidades del nuestro principado de Cathalunya nos han jurado por su rey e por su senyor: lo qual muy caro e muy amado hermano et amigo vos fazemos saber porque somos cierto que vos plazera dello assin como a nos plazeria de todo vuestro bien et honor. Et assi mismo vos certificamos que nos havemos hovido muyt grant plazer alegria del vencimiento et bienandança que agora sopiemos que Dios vos ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos que el rey de Castiella nuestro muy caro et muy amado sobrino et nos somos priestos de guardar vuestra honra et fazer por vos et por vuestra casa todo lo que buenament pudiessemos fazer: por esto muy caro e muy amado hermano et amigo rogamosvos que siempre nos scrivades de vuestra salut et bienandança car en saber della seremos muy alegre et otrosi que vos plega enviarnos a Gonçalve nuestro escudero que a vos havemos enviado por vuestras occupaciones que havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre Alfonso Hernandez de Cordova al qual vos rogamos quel hayades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat de Barchinona dius nuestro siello secreto a VII dias de janero del anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXIII (07-01-1413).
- Rex Ferrandus. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.

Núm. 10. Reg. 2401. Fol. 111.

Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a nos prorogar nostra partença daci fins apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada entenem infalliblement Deus volent partir daçi faents la via de aqueix regne de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat returar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyernos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus toquants la unio de la sancta universal esglesia de Deus en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab totes nostres forçes et ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar. E com en aquests afers concernents sobiranament lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria pregamvos axi cordialment com podem que per res no partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos disposets et siats prest per partir per fer la via del dit sanct pare tota hora que sabrets nostra partença daçi per manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos hic serem. E en aço per res no haja falla si james nos entenets en res complaure com no desigem cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escusavets en alguna manera ço que no podem creure part lo gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.


Núm. 11. Reg. 2401. Fol. 112.

Al alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros Yuçaf rey de Granada nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo nos el rey Daragon e de Sicilia vos enviamos muyto a saludar como aquel para quien querriemos que diesse Dios tanta vida e salut con honra quanto vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo: despues que vos scriviemos por nuestras letras significandovos como apres de la nuestra bienaventurada entrada en nuestros regnos nos havian con grant honor solempnidades e alegrias recebido nuestros pueblos e nos havian jurado en rey princep e senyor natural primerament el regno de Aragon e despues todo el principado de Cathalunya e aquesto vos fiziesemos saber creyendo firmement quen hauviedes plazer e consolacion grant assi como nos hauriamos sienes dubdo de vos e de todo bien e honor vuestro: certificamosvos que de present havemos havido nuevas e ardides ciertos e letras de los messageros nuestros que havemos enviado en el nuestro regno de Sicilia por tomar en nombre nuestro del dito regno e de los incolas de aquel el sagrament e homenage de fieldat: que los ditos nuestros messageros son seydos recebidos con grant honor e reverencia per la reyna dona Blancha nuestra cosina hermana muller que fue del rey de Sicilia nuestro cosino hermano que Dios haya e assin mismo por todos los barones cavalleros e ciudadanos e villas e universidades: e assi la dita reyna como todos los ditos barones cavalleros ciudadanos villas e universidades con gran afeccion han facto a los ditos nuestros ambaxadores el dito sagrament e homenage de fieldat jurando a nos en rey princep e senyor dellos e los obedescen assi como a nuestra propia persona: e finalment todo aquel regno nuestro esta por la gracia de nuestro Senyor Dios en grant tranquilidat e de total obediencia e subjeccion de nuestra reyal senyoria. Todas aquestas cosas rey muy caro e muy amado hermano e amigo vos notificamos a vuestro gran plazer e consolacion rogandovos assin affectuosament como podemos que de la salut e buen stamiento e de todas prosperidades de vuestra persona nos en querades certificar por tal que nos assimismo ne hauremos plazer e consolacion muy grandes: e si cosas algunas vos son plazientes de nuestros regnos e tierras que nos buenament podamos fazer scrivitsnosen car nos las compliremos de buena voluntat. Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias dabril del anyo MCCCCXIII.- Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium. 

Núm. 12. Reg. 2401. Fol. 113.

Al molt alt e molt poderos princep en Carles per la gracia de Deu rey de França nostre molt car e molt amat frare: en Ferrando per aquella matexa gracia rey Darago e de Sicilia salut et amor fraternal. Molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare: com siam ab gran desig de saber bones novelles del bon stament et sanitat de vostra persona e de la reyna nostra molt cara e molt amada sor e dels infants vostres fills pregamvos axi cordialment com podem que per vostres letres tota vegada queus sera avinent nos en vullats certificar a nostre gran plaer e consolacio: e per tal que crehem fermament que axi matex ne haurets plaer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara muller la reyna e los infans nostres fills erem sans e en bon stament de nostres persones per gracia de nostre Senyor Deus. Molt alt e molt poderos princep e molt car e molt amat frare: significamvos que apres que per nostres letres e ambaxadors vos havem scrit notificans a vos com ab gran afeccio e ab grans plaers e alegries erem stats rebuts per los aragonesos e catalans nostres vassalls e sotsmesos e axi los del regne Darago com los del principat de Cathalunya havien fet a nos lo sagrament e homenatge de fealtat axi com a lur rey princep e natural senyor: havem rebudes letres de present de nostres ambaxadors que havem tramesos en lo regne nostre de Sicilia per les quals nos han fet saber com ells ab tota honor e reverencia son stats rebuts per tots los de aquell regne: e axi la reyna dona Blancha nostra cosina hermana muller que fou del rey de Sicilia nostre cosi germa qui Deus haja com tots los prelats barons cavallers viles e totes altres universitats del dit nostre regne ab gran voler et fervent coratge han jurat a nos per rey et senyor lur et obeexen als dits nostres ambaxadors axi com farien a nostra propia persona: e finalment tot aquell regne en virtut de nostra novella senyoria es reduit en gran tranquillitat e repos e sta a total obediencia et subjeccio de nostra real dignitat. Totes aquestes coses rey molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare vos notificam per tal com creem fermament que de la honor et prosperitat de nostra reyal corona haurets gran plaer et consolacio axi com nos sens dubte havem et hauriem de la felicitat vostra et de vostra dignitat reyal. E si coses algunes rey molt alt et molt poderos molt car et molt amat frare vos son plasents de nostres regnes et terres scrivitsnosen car nos les complirem de gran e bona voluntat. Et tingaus tots temps en sa curosa garda Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias de abril del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus - Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium.

Núm. 13. Reg. 2401. Fol. 121.

Lo rey. - Comte e car cosi: vostra letra havem reebuda dada en Balaguer a VIII del present mes dabril en la qual fets grans clamors de mossen Riembau de Corbera regent la governacio de Cathalunya dels nostres veguers de Leyda e de Tarrega suplicantnos que als dits greuges vullam remediar ab efecte: car segons afirmats una letra que havem tramesa per remediar los dits greuges vullats que sia per tal com ell se entena ab nos axi com entenem per algunes conjectures e per paraules quel dit mossen Riembau ha dits per altra raho la dita letra no es stada medicina dels dits greuges mes incentiu de majors: a la qual letra vos responem que no es stada ne es nostra intencio ne placia a Deu fer tort ne injusticia ne trencar libertats ne privilegis del pus petit hom que sia en nostre regne molt menys a vos e a nostra cara tia la infanta qui sots de nostra sanch e los quals havem cor de prosseguir de favors e gracies si nons ho tollets: e conjectura mal tot hom qui presumesca que scrivam una cosa a nostres oficials que façen per justicia e que daltra part en celat li façam fer lo contrari: car certificamvos que si nos haviem a fer ab lo major princep del mon nos scriuriem a ell nostres fets clars e no simulats: molt mills pot tot hom de sana pensa pensar que ab nostres vassalls ço que fem no es simulat ne fent mas claretat com de rey e princep se pertany. E discorrent per los greuges en la dita vostra letra tocats vos responem: que no trobam de consell que mossen Riembau anan a Castellnou dins comtat e prenent certs homens quey havia qui eren gitats de pau e de treua fes prejudici a vos com per nostres regalies e segons les constitucions de pau e de treua ferho pogues e daço per nostres letres nol havem repres axi com no deviem. Be es ver que per ço com per vostres missagers som imformats quels dits gitats de pau e de treua restituis e crehem com lo contrari no hajam oyt quel dit mossen Riembau los dits nostres manaments ha obeits: perque no cal algun conjecturar que dit mossen Riembau si entena ab nos en altra forma que no li scrivim. Del fet de Corbins de que erem informats per nostres missatgers quel dit mossen Riembau si havia pres li scrivim que siu habia fet per justicia quens certificas perqueu habia fet a fi que la causa de la justicia poguessem examinar e si per expedient ho habia fet ho rescrivis. E segons apres som stats informats per ses letres ell no ha pres a ses mans lo dit loch de Corbins lo qual es del orde del spital de sant Johan e en lo qual nos havem la jurisdiccio major: mas esta en veritat que lo veguer de Tarraga lo qual havia gitat de pau e de treua an Guillem Ramon de Sacorbera e alguns altres requeri lo veguer de Leyda e lo dit mossen Riembau que li donas consell favor e ajuda e li fessen asistencia en haver e occupar los bens del dit gitat de pau e de treua e axi de fet se segui sens que no occuparen res de la vostra jurisdiccio ne encara del dit spital mas solament ço qui era del dit gitat de pau e de treua: pero que no apar que los clams que fets sobre el dit fet del dit loch de Corbins procehesquen car si los gitats de pau e treua son perseguits en los lochs on havets jurisdiccio e dels altres barons es segons ley de la terra e nous en devets maravellar. De ço quens fets saber que vegueren en Jacme Palau lo qual per diverses maleficis que ha comeses en camins publichs e fora aquells eo ipso facto gitat de pau e de treua sens tota citacio segons les dites constitucions e usatges de Cathalunya al qual en vostres letres afermats que son imposats fentament crims quis pertanyen a nostra jurisdiccio per privarvos de la jurisdiccio a vos pertanyent vos responem: que no cal al dit Jacme Palau posar crims fents ne simulats com fama publica corrent contra ell e informacions denant anans mostren clarament que ell ha comeses los dits maleficis de que ell es gitat de pau e de treua et per conseguent es legut a nostres officials cum tota pace insurgir e levarse contra ell e aquells pendre en qual loch se vulla del principat de Cathalunya quant se vulla sia privilegiat. E si nostra cara tia e vos haguessets tan gran voler com afermats en punir aquex e los altres malfaytors qui stan dintre vostre comtat publicament e daquen ixint nit roben los camins prenen e faen rescatar los caminants: nos calguera a nos ne a nostres officials fer los enantaments que fem contra ells dins vostre comtat: car podets pensar que en alguna manera no podem tollerar que en nostres regnes qui per la bonesa de Deu en los temps passats son stats preservats de semblants oppressions ara en nostre benaventurat regiment sien axi vexats e tribulats: car nostres orelles no poden sens gran congoxa oyr los clams qui cascun jorn venen davant nostra reyal magestat de homens qui ixen de vostre comtat cometents los dits maleficis e puys en aquells sen retornen. De la persecucio quens fets saber que fa lo veguer de Tarraga per proces de fautoria contra alguns homens de vostre comtat qui han sostenguts certs gitats de pau e de treua en lo qual cas vos clamats de dues coses la una que no es stat intimat ne publicat en vostre comtat e per conseguent no poden esser dits fautors aquells qui ignoraven esser gitats de pau e de treua: laltra quel dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat: en aço vos responem segons relacions per aquells qui han aportades les letres requisitories als officials vostres e de nostra cara tia que publicassen los gitats de pau e de treua en vostra jurisdiccio no han pogudes presentar les letres als vostres officials ans los era menaçat a mort si no sen anaven e nols lexaven entrar per los lochs e viles que poguessen presentar les dites letres e per aquesta raho havien a posar aquelles a les portes de les dites viles o lochs: perque apar que si les dites letres no son stades presentades als vostres officials personalment seria stat per lur empaxament e colpa per tal com no lexaven entrar los portadors de les dites letres en los dits lochs o viles: e com dehits que lo dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat som imformats ab veritat que ell no ha empatxat res en lo dit terme a prorrogar ans ha sobresegut en los enantaments dels afers jatsia en aquells pogues haver proseguit. Perque si vos e la dita infanta castigavets e extirpavets tots malfaytors tolriets tota occasio a nos e a nostres officials de entrar en vostre comtat la qual cosa ab desplaer havem a fer e sofrir per tolre los mals e scandels damunt specificats. En aço que fets sobre que inhibiscam al dit portantveus de governador nostre que no sentrameta de fets qui toquen vos ne la dita nostra cara tia ne vasalls vostres e seus vos responem: que per les coses dessus dites nons apar quel dit portantveus de governador haja feta alguna cosa perque la dita inhibicio li dega esser feta: pero be li scriurem quen vostres fets e altres se port axi justificadament que vos ne altre no haja raho de clamarse de sos fets e que si lo contrari fehia nos lon castigarem axi com se pertanyera. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XX dias de abril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dirigitur comiti Urgelli. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 14. Reg. 2403. Fol. 19.

Al inclit et magnifich en Johan duc de Berry nostre molt car et molt amat com a pare en Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia salut et creximent de honor. Sobre algunes coses que de nostra part vos explicaran trametem a vos plenerament informats de nostra intencio los amat et feel consellers et oydors de nostra cort mossen Dalmau de Darnius et micer Jofre Dortigues doctor en leys als quals vos pregam affectuosament donets plena fe et crehença a tot ço que per part nostra vos diran axi com si nos personalment vos ho dehiem. Et tingaus tots temps en sa custodia et guarda Lesperit sant. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXX dies de juny del any de la nativitat de nostre senyor MCCCC tretze. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicolai. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Burgunya nostre molt car et molt amat cosi. En Ferrando per la gracia de Deu etc. ut supra etc. - Similes fuerunt directe ducibus subscriptis. - Al inclit et magnifich en Odoart duch de Bar. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Borbo. - Al inclit et magnifich en Charles duch Dorlens.  

lunes, 27 de septiembre de 2021

Medicina de Peccat, cinquena part. + Variantes

De
la cinquena part de est libre,



qui
es de oració.







I.







Vuyl
departir oració



En
nòu maneres e veus co.



Primera,
d' ayço que Deus es,



Segona,
d' ayço de que es,



Terça,
de perque estará,



Quarta,
de quantitat dirá,



Cinquena,
es de qualitats,

Sisena,
de temps, ço sapiats,



Setena,
de loch se dirá,



Vuytena,
es de manera,



Novena,
dirá et ab que



Pòt
hom a Deu querre merce.



Per
estes nòu va tot quant es,



Segons
que 'n l' Art general es (obra de Ramón Lull)



Exemplificat
e mostrat.



E
Deu per sa gran pietat



Havia
nostra oració (202)



Ab
pietat et ab perdó,



En
tant que siam exoit; (escuchado, oído)



E
ajut nos Sanct Spirit.





II.
DE
ORACIÓ QUE.

A vos, essencia de Deu,
Dó tot mí e tot ço
qui ‘s meu:
E vos
aor ab còr aman,
En ploran e en sospiran,




Car
vos essencia estats



Eternal
e infinitats,



E
tot ço qui es comprenets, (comprendéis; compreneu,
comprenéu
)



Clam
vos merce que 'm perdonets,



Pus
que vos sots Deus e bontat,



Caritat,
merce, pietat,



E
vos e esser una re (203)



Estats,
perqu' eus aor e 'us cre. (estáis : sois; porque os adoro
y os creo
)



Aor
vos, Deus, en unitat,



Per
qui sots ú no termenat,



E
per qui sots ú Deu tot sòl



Vos,
unitat, aor e còl;



Car
vos sots una gran bontat,



Un
poder, una infinitat,



Una
vertut e una amor,



Una
saviesa major,



E
infinida veritat



E
autresí eternitat,



Totas
son per vos singulars;



Perqu'
eus clam merce ab plorars.



E
vos, unitat, tant aor,



Que
de vos sola m' enamor.



Aor
vos, Deus, car sots bontat,



Infinitat
e eternitat,



Poder,
saviesa e amor,



Vertut,
veritat e valor,



Gloria
e tot compliment,



Perque
a vos me dó e 'm rént.



E
vos, Senyor, pus sots bontat,



Donats
me bé d' hon sots bastat;



E
pus que vos, Senyor, sots gran,



Engranits
me en vos aman:



E
car vos sots eternitat,



Sia
món viure alargat;



Per
ço que mays puscha servir



Vos
qui sots poder e complir.



En
vos Senyor vostra bontat



Es
vostra gran infinitat,



Vostre
poder, vostre saber,



Vostra
virtut, vostre voler,



E
éla es eternitat,



Gloria
e gran veritat,



Tot
compliment, tota valor,



A
qui pertany tota honor;



Perque
de vos mal no 's seguex:



E
car en vos se convertex



Cascuna
vostra dignitat



Ab
l' altre, dònchs, per pietat



Hajats
merce d' est peccador,



Qui
‘us clama merce ab amor.



Aor
vos, Deus, en remembran



Que
en vos ha bonifican,



Bonificat,
bonificar,



Per
ço que pusquen abastar



A
complir vostra gran bontat,



Hon
no fóre infinitat,



Ni
neguna obra eternal,



Sens
la qual fóre ‘n éla mal;



Car
fóre ‘y ociositat,



Qui
fóre mal de la bontat:



Cové,
dònchs, que tuyt tres egual



En
éla sian eternal.



Sots
vos, dònchs, Deus bonificant



Qui
produits fil engenrant (204) (“quien produce hijo engendrando”;
produiu, produíu
)



De
vostra matexa bontat,



Perque
sots payre apelat.



El
bonificar es obrar,



Lo
qual apelam engenrar;



El
bonificar ple d' amor



Atribuim
al gran Senyor



E
Sanct Esperit apelat,



Qui
ix d' amant e de amat,



Axi
'n bontat per bò obrar



Com
fá en amor per amar;



Payre,
el fil, e ‘l esperit



Son
vos un Deu qui sots complit



Per
tots tres en vostra bontat;



E
si ho sots en infinitat,



En
eternitat, en poder,



En
volentat, e en saber,



E
pòt ne eximpli ser donat (205),



Axí
com de vostra bontat.



E
pus que ayço, Senyor, sots



Que
dit havem, hajats me vòts



Ab
qu' eus aor en unitat;



En
trinitat, ab volentat,



Com
vos pogués molt fòrt amar



E
per tot lo món preicar



Tot
ço que de vos dit havem;



E
pus que sens vos no podem



Nuyl
bé haver ne començar,



Per
merce venits nos aydar.



Senyor
Deus, ab plòrs e sanglots
((
hipo en plural,
hipos; singlot
)



Vos
aor en ço que vos sots



En
lo món com a creador,



Governador
e faedor



De
tot ço que 'l cèl se conté;



Car
vos sots causa de tot bé,



E
sots ne causa ab bontat



Tant
gran, que no 'y pòt peccat



Per
vos estar ni començar;



Perqu'
eus tany qu' eus dejam orar,



E
en vos tal esper haver,



Que
de vos puscham conquerer (pugam, puguem; podamos)



Misericordia
e perdó



En
la nostra oració.



E
segons que vos, Senyor, sots (206)



En
lo món compliment de tots,



Donats
grans dòns, e perdonats,



E
fayts com molt honrats siats (207),



Amat,
loat e molt servit,



Entes
e per tot hom bendit (208);



Car
no ‘s tany que hom sia malvats,



En
hostal hon vos estiats (209).



Con
a Senyor e creador,



Mas
que tot hom vos pòrt honor.



Aor
vos, Deus, pus que havets



En
aquest món ço qu' eus volets (210),



E
tot ço qui es en est món



Es
vostre en mig e environ;



E
car volets ab bé sens mal,




lo meu voler per sensal (censal)



Al
vostre, per ço que am bé



E
no mal, perque no es cové



Que
vuylats bé e que yo mal,



Pus
que havets dret natural



En
, qui sens vos no son res, (en mí, que sin vos
no soy nada; jo som en mallorquí
)



E
tot ço que só es sotsmes



A
voler ço que vos volrets;



E
encara que havets drets



Tants
e tants, car m' havets creat,



E
car vas vos ay tant errat.



E
vos qui havets tot lo bé



qui
es creat, hajats merce, (en minúscula)



E
donats bé, pus tant n' havets;



E
aquel bé que vos darets,



Sia
gran, pus que vos sots gran.



¡Ah
Senyor Deus! a vos ploran



Deman
pietat e merce,



E
valam, pus vos mí sové (211).



¡Ah
Deus! e con gran potestat



Havets
en quant havets creat!



Car
vostre poder posseex



Tant
mí, que no ay mí matex;



Vostra
granea mí compren



En
vostre saber dretemen (212)
Per totas vostras dignitats



Estaig
compres e termenats.



E
dònchs, pus qu' enaxí pregon



Havets
mí donassets me hon



De
vostras tantas dignitats



Ab
que enaxí m' environats,



Com
per cascuna puscha far




e no mal; e vuyl plorar



Per
ço que n' hajats pietat,



E
vos en siats mils pregat.








III.
DE
ORACIÓ DE QUE.




Senyor
ver Deus, d' on m' enamor,



Vos
aor, suspirant e 'n plòr,



Per
ço car sots de vos matex,



E
car de vos Deus payre nex



Eternal
fil e infinit,



E
espirats Sanct Espirit,



De
vos matex eternalment



E
lo fil ab vos exament.



Aor,
dònchs, Deus, de qui es Deu,



E
aor Deu qui es de Deu;



Aor
Deu en comunitat,



De
qui es sancta trinitat,



E
Trinitat creu e aor



De
qui es Deus lo creador



Deus
payre, fil, sanct espirit



Qui
son d' un esser infinit,



D'
una bonea eternal,



D'
una granea autretal.



Ayço
matex de un poder,



D'
un amor, e de un saber,



E
de las altres dignitats



Qui
están d' éla deitats;



Aor
e si ‘m fas deitat



Qui
está de sa gran bontat,



De
sa granea eternal.



E
car en Deu de que tant val,



Lo
meu de que d' él enamor,



E
sia seu per servidor



Lo
meu de que qui 's son sotsmes,



Lo
qual ha creat de no res.



Car
Deus es bò de sa bontat,



E
's infinit de infinitat;



L'
aor, el creu, e 'l vuyl amar; (crec; creo)



E
car es son bonificar,



Del
bonificant qui 's bontat,



E
de bonificar engenrat.



Ayço
matex dich d' infinir,



De
eternar et de complir,



De
possificar e saber,



De
entendre e de voler.



E
tot ço qui 'n Deu de Deu es



Vuyl
amar sobre tot quant es,



E
al de que qui es Senyor,



Món
de que coman per s‘ amor.



Aor
vos, Deus, pus que no es



De
vos nuyl faliment en res,



Car
tant sots bò de gran bontat,



Que
de vos no es nuyl peccat;



E
tant sots ple de compliment,



Que
de vos no es faliment;



E
tant sots gran d' infinitat,



Que
no sots en loch termenat;



De
eternitat sots eternal,



De
vos no es res temporal.



Car
Deus fil es Deus per saber (213),



No
pòt ignorancia haver;



Deus
sanct esperit es d' amor,



Perque
está gran donador;



Car
Deus payre es de sí matex,



De
tot ço qui es se servex.



¡Ah
Deus! ¿e qui poria dir (214)



Vostre
de que ni escrivir?



Car
tot está infinitat



En
compliment e en bontat,



Perqu'
eus aor e 'us vuyl servir



E'
n totas causas obeir;



Clam
vos merce per gran amor



Que
‘l vostre de que m' enamor,



E
‘m faça estar obedient,



E
gart me de tot faliment.



Deus
fé mí de que molt nomnat



De
sí e de humanitat,



Qui
es Christ ver home e Deu;



E
aquel de que aor eu,



Con
ha de que qui 's exalçat (215)



Sobre
tot ço qui es creat;



E
está ens e persona (216),



E
en tal altea cumuna, (alteza; altesa)



Que
la fí de quant es creat,



Está
de jús sa potestat;



Perqu'
eu aquel de que aor,



Qui
's de creat e creador;



E
d' él esper tal caritat,



Que
'm sia peccat perdonat.



E
vos de que qui 'm fayts estar



D'
ánima e de còrs, fayts me far



Tal
de que qui ‘m puscha delir



Tots
mos peccats e vos servir.



Senyor
Deus! quant bé mí consir (217)



Ço
de que son per vos servir,



Molt
me tench per fòrt obligat



A
servir vos de volentat,



De
memoria, enteniment,



De
imaginar e sentiment;



Car
d' estas parts m' havets format,



Edificat
e compilat,



En
tant que d' ánima e de còrs



Me
fayts esser hom a tots fòrs,



Per
vos membrar, entendre, amar



E
sentir e imaginar



Las
corporals creaturas, (las corporales criaturas; creaturas
de crear
)



Qui
son las vostras facturas. (que son las vuestras facturas :
factum : obras
)



E
car eu, Senyor, ay falit



Ab
tot ço d' hon m' havets vestit,



Ay
ne
tristor e marriment ((tengo)



E
a vos colpable mí sent;



E
a vos fás oració



En
ploran, e deman perdó,



Per
mes parts qui son d' elements



De
vegetar, de sentiments,



D'
imaginar e de membrar



E
de entendre e d' amar:



E
vos, Senyor, per pietat



Prenets
ma oració de grat.



Quant
pens de que só conçebut



E
'l ventre ma mayre viscut (218),



E
ço de que era vestit



Com
de ma mayre fuy exit,



Aquel
de que 'n fá consirar



Ço
de que 'n ve humiliar;



E
quant consir ço de que só



Menjar
per putrefacció



De
vermens e de pudriment,



Adònchs
son humil et tement;



Car
hom qui d' aytal cosa es



No
ha de que s' erguyl en res;



Perque
al Deu qui de Deu es,



Segons
que demunt já dit es,



Recorre
e deman perdó;



Car
hom qui de vil causa fó



E
de vil causa menjar es,



No
degra falir per james



Contra
Deu qui de Deu está,



En
qui nuyl faliment no ha;



Ans
es complit de compliment



E
está vida e enguent



De
peccador qui bé 's penét



E
de sí matex li fá dret



En
servir lo ab còr leyal,



E
que 'l guart de peccat mortal (219).




IV.
DE
ORACIÓ PERQUE.




Aor
vos, Deus, pus que vos sots



Perque
a nuyl no sots desots. (porque no sois : estáis debajo de
nada
)



E
car per vos es tot quant es,



Vos
aor, e 'us ám mes que res,



Vos
sots un Deu per unitat,



E
sots bò per vostra bontat,



E
per granea estats gran,



Perque
vos aor e 'us reclam



Per
eternitat eternal;



E
estats etern sens temporal,



Per
saviesa savi sots,



Per
volentat amoròs sots,



Virtuós
estats per vertut,



Vos
sots gaug de nostra salut,



Vertader
sots per veritat



E
Deus estats per deitat,



Per
gloria sots gloriós



E
per compliment aondós.



Aor,
donchs, lo vostre perque



E
ám lo mays que nuyla re;



Per
ço car sots bò fayts lo bé,



E
car sots gran, a vos cové



Que
vostras obras sian grans



En
tant que sian abastans



A
vostra granea e bontat,



Eternitat
e potestat,



Saviesa,
veritat, amor;



Perque
vos reclam e aor.



Car
per aytant com vos estats



Vostras
obras magnificats (220), (vuestras obras magnificáis)



Per
vostra sancta trinitat



Hon
ha payre fil engenrat, (padre hijo)



E
sanct esperit qui ix d' amdós;



E
cascú es Deus gloriós,



Infinidament
eternal;



Vostre
perque mays qu' altre val,



Car
en aytant com vos estats



Vostre
perque 's infinitats,



E
per ço no sots ociós



De
res d' on siats poderós;



Perque
vos aor e ‘us deman



Que
mon perque façats tant gran,



Que
‘m faça far tot mon poder



En
vos honrar e cartener.



En
vos granea e bontat,



Poder,
saber, eternitat,



Veritat,
vertut, e amor,



E
tot quant pertany a valor,



Son
en vos una unitat,



Cascuna
es l' altre per vertat;



Perque
pus la una l' altre es, (pues; pos; puix)



Estats
Deus, a qui no fal res,



Ans
estats en tant abastat,



Com
pòt voler la volentat;



E
aytant com podets saber,



Podets
en tota res haver;



E
per ço podets Deus estar,



En
vos matex deificar



Deu
fil e Deu sanct sperit,



Vos,
Deu payre, qui sots complit,



E
ab lo fil vos espirats



Sanct
sperit enamorats:



Perque
prech vostres dignitats,



Pus
tant son grans en unitats,



E
en una comunitat,



Qu'
en sots un Deu en trinitat,



Qu'
em donen gracia e bé,



Que
a vos dò tot mon perque.



Deus
es Deus per sa natura,



Per
son esser e dretura;



E
es Deus per deificar,



Per
ço que s‘ obra puscha estar



Aytant
gran en sa deitat,



En
sa bonea infinitat,



Com
es Deus gran per son estar;



E
per ço Deus segons que ‘m par,



Devem
en dos mòus adorar,



Honrar,
servir e reclamar;



La
ú es per ço car Deus es



Si
matex, per ço qu' en sí es (221);



L'
autre es ço que Deus es Deu, (altre; otro)



Per
ço que Deu sia de Deu.



Adorem,
donchs, Deu per ço qu‘ es,



E
car de Deu, Deu se seguex (como la población Cardedeu)



Per
engenrar e espirar,



Per
los dos mòus vuyl dònchs orar;



Per
ço que puscha tant pregar



Deus
per s' obra, com per estar,



Aorte,
Deus, per ta bontat, (te adoro)



Mays
que per ço que m' has donat,



Ni
per tot quant me pòts donar;



Car
ta bontat, sens comparar,



Val
mays que tot lo bé creat,



Perque
deus esser mays amat



Per
ta bontat que per ton dó,



Per
ta gracia e perdó.



E
qui per tú te vòl amar



Mays
que per sí, fásli estar



S'
amor en tant gran fermetat,



Que
si li tòls no t‘ ha desgrat:



E
si li dones mays d' haver,



D'
honor è ço que vòl haver (222),



No
t' ama mays, car no ho pòt far,



Pus
que son voler fás estar



En
amar tú, per ço car es




complit en tot quant es (223):



Perque
't prech que' m faças amar



Mays
tú per tú, que per donar



Parais
ni nuyl altre bé;



Perqu'
eu t' aor e t‘ ám, e cre (224);



Primerament
per tú tot sòl,



E
puys per mí e mon augòl; (después)



E
per lo bé que fás de lá,



E
tot lo bé que fás de sà,



Segons
que está ordenat



Per
ton saber e volentat.



Deus
m' ha donat enteniment,



Volentat
e remembrament,



Veer,
oir, e odorar,



Palpar,
gustar, imaginar,



Per
ço que 'n sia son sirvent,



En
orar e en loament.



E
eu ab tots ay fòrt errat,



Perqu'
eu estaig en greu peccat (225); (estoy; estic, estich)



Car
lo contrari del perque



Ay
fet en mí en tota re;



Perque
a vos, Deus, me penet



E
tot mí a dret em sotsmet,



En
tant que si ‘m volets dampnar,



Que
lòu e ám vostre jutjar; (loo, de loar)



Car
mon voler p‘ el vostre es



E
que vos ám en tota res



Mays
que mí, segons havem dit (226).



Empero
si 'l Sanct Sperit



Ab
merce se vòl acordar,



Que
‘m vuyla peccats perdonar,



E
dar la joya de vertut,



Sa
pietat lòu e salut (227).



E
vuyl plorar e suspirar,



E
d' él mon còr enamorar,



Tant,
que d' él estia tot ple



E
a él dò tot mon perque.








V.



DE
ORACIÓ DE QUANTITAT.







Aor
vos, Deus infinitat,



Qui
infinit sots sens quantitat.



Sens
quantitat vos entenets,



E
sens quantitat vos podets;



Sens
quantitat, vostra bontat



Ha
en sí un bonificat,



Un
bonificant infinit,



Un
bonificar e complit;



E
tots tres sens quantitat,



Son
distincts en una bontat.



Ayço
metex
es de poder, (esto mismo es de poder)



De
granea e de saber,



De
veritat e volentat,



De
tota vostra dignitat,



Engenrant
Deu, Deu infinit,



Ixent
d' amdós Sanct Sperit, (saliente)



On
quantitat no pòt estar;



Pus
l' obra es de eternar,



De
infinir e de complir,



Aytal
obrar ám e desir,



A
éla dó ma quantitat



De
mon saber, ma volentat,



De
ma memoria, membrar,



Per
ço que puscha contemplar



Obra
qui es de infinir,



De
eternar e de complir,



On
no abasta imaginar



Ni
ab quantitat consirar;



Perque
cové esser exalçat,



Consirar
sobre quantitat



En
contemplar Deu engenrat,



Infinitat
e eternat;



Lo
qual consirar es tròp greu,



Mas
fá 's ab l' ajuda de Deu.



Hom
qui fá breu oració



E
ab poca devoció,



Car
pauch mesura e pauch pren



De
Deu, car pauch n' ama e 'n enten,



De
quantitat es ociós,



D'
hon es avar et pererós.



E
qui ‘n orar met quantitat



Aytant
com pòt per potestat,



Per
membrar, amar e saber,



Car
de sí fá Deu son dever,



Montiplica
oració



Ab
bonea e ab raysó,



Ab
virtut e ab compliment



En
qui está alegrament (228).



E
cell qui aora petit (229),



En
la oració es marrit;



Car
Deus se lunya de s' amor,



Perque
no pòt haver sabor



En
Deu pregar; pus quantitat




ociosa e bontat,



Volentat,
saber e membrar,



En
qui quantitat pòt entrar



Aytanta
com ne vòl haver (tanta; aytant : tant : tan : tanto)



En
pregar Deu e cartener.



E
per ço, Senyor Deus cortes,



Qui
abundats en tota res,



Montiplicats
en mon membrar,



Mon
entendre e mon amar,



Quantitat
en oraciò



En
vos loar, querre perdó;



Qu'
en vos pregar deu tot hom far



Son
poder e 'n vos contemplar,



E
ab tant gran devoció,



Qu'
en res no li digats de no.



¡Ah
Senyor Deus! molt ay falit



Contra
vos, perque son marrit,



Perque
m' es obs molt vos pregar,



Molt
vetlar e pauch sejornar,



Consirant
co 'us puscha servir (230)



Ab
imaginar e sentir,



E
ab tot quant ay en poder;



E
dementre que n' ay leer,



Car
mon temps say que 's termenat.



E
vos, Senyor, per pietat,



Donats
me, Senyor, per merce



La
quantitat del temps que 'm vé (231)



En
vos servir, en vos honrar (232);



E
que tot lo bé que pusch far,



Faça,
sens que no falle en res. (faiga; haga)



¡Ah
Senyor Deus! merce! merces!







VI.







DE
ORACIÓ DE QUALITAT.







Aor
vos, Deus, qui sots un qual,



Que
sobre tot quant es mays val.



Vos
sots un qual en deitat



Per
propria paternitat,



E
sots altre qual engenrat
Per propria filiació



E
sancta espiració;



E
's una altre proprietat



Qui
es altre qual espirat,



E
tots tres quals un Deu están,



Lo
qual aor e él reclam;



Car
él es un qual qui 's bontat,



Infinitat,
eternitat.



En
bontat un qual es entes



Qui
propi bonificant es;



Un
qual qui es bonificat,



Propriament
fil apelat;



E
‘l bonificar per amor (233)



Es
altre qual e que aor;



Car
dels dos quals está exit



Perfet
Deu e Sanct Sperit.



Per
estas tres proprietats



Substancials
no qualitats,



Pòt
hom entendre en bontat



Que
un es lo bonificat,



E
altre es lo bonificant,



E
'l bonificar qui es sanct,



E
‘l Esperit d' amdós vengut (234),



E
sens los quals no es legut



Que
Deus enteses en bontat,



Bonificant,
bonificat,



Bonificar
s' y fós mesclat



Cascú
ab l' altre convertent,



E
que no fóssen different.



Mas
car la ú, l' altre no es,



Pòt
Deus saber cascú qual es



En
sa bontat, en son poder,



En
sa essencia e saber,



E
en cascuna dignitat;



E
per ço es en trinitat,



La
qual beneesch e reclam



Que
'm perdó e que 'm guart de dam.



Es
un altre qual Christ apelat,



En
qui están quals ajustat;



Un
qual es aquel qui es nat



De
Deu payre per deitat;



Altre
qual es cell qui hom es,



E
cascú d' amdós Jhesus es;



E
Jhesus está lo cascú,



Aytal
qual no fó hanc negú;



Car
cascú tot, lo tot está,



Car
la divina persona



Es
Deu e home, e hom es



Deu,
e ayço en Jhesus es (235),



Lo
qual es Deu viu, eternal,



E
qui en est món fó mortal,



En
él Deus es propriament,



Qui
apropria verament



A
sí l' humanitat que pres,



Per
la qual veray home es



E
ha 'l home apropriada



Sa
deitat e donada,



Per
ço que l' home sia Deu;



E
l' apropiar no es greu



A
Deu, pus que n' ha volentat



Ab
granea, humilitat,



E
poder qui es infinit,



E
obra de Sanct Esperit.



Empero
gran miracle es,



Lo
major qui esser pogués:



Perqu'
eus aor, Senyor Jhesus,
Qui sots per alt e per en jús



Senyor
de tot quant es creat;



E
a vostra humanitat



Ha
Deus creat trestot quant es,



Perqu'
eus vuyl amar mays que res;



Car
vos sots qual de deitat (236)



De
creada humanitat.



Aquel
qual qui está al cèl,



Senyor
del ángel Gabriel



E
de tots los ángels qui só,



E
mòu lo cèl, l' ayre, e 'l trò (237),



La
mar e la terra sosté,



E
qui creá, e qui manté



Tot
ço qui es, ám e aor,



E
per él planch, sospir e plòr;



Car
molt lo volria amar



E
molt só tengut d' él honrar,



E
vas él ay fortment falit;



Perqu'
eu prech lo Sanct Esperit



Que
‘m dó per s' amor tal saber,



Tal
gracia e tal poder,



Tal
virtut e tal volentat,



Que
tot sia enamorat



De
tractar tot son honrament,



E
que sia molt penedent,



Car
vas él ay tant fòrt falit;



E
d' ayço lo Sanct Esperit



Sia
lo meu procurador,



E
que ho sia dó li m' amor.



Aquel
qual qui no pòt morir



Ni
en neguna res falir;



E
qual que hom no pòt enganar,



Forçar,
ni nuyla res celar;



E
qual qui nos tots jutjará,



E
tot ço que 'n volrá será;



E
qual qui ama fòrt perdó,



E
ama mays donar gran dó



Que
petit, reclam e aor;



E
vuylme esforçar per s' amor



A
esser bò, pus qu' él ho vòl,



E
de mos peccats haver dòl.



E
vuyl plorar e suspirar



Per
penedir e per amar;



Car
per est dos pòt peccador,



Haver
gracia del Senyor.



¿Quí
es qui puscha res crear



Ni
negun peccat perdonar?



¿Quál
es cell qui pòt destruir



En
un punt lo món e delir?



¿Qui
fá florir e fá granar?



¿E
qui pòt hom ressucitar?



¿E
quí dona gloria ‘l cèl?



¿E
quí es ver amich faèl?



¿E
quí pòt los homens salvar? (238)



¿E
quí fá ploure e lampagar? (relampaguear; lamp : llamp :
relámpago
)



¿E
quí es rey d' emperadors?



¿E
quí es senyor de valors?



¿E
quí fá estar los dampnats 



En
mortal fòch perpetuats?



¿E
quí es qui ha sí matex



Ni
per bò dret ha nuyla res? (239)



No
es mas sòl un qui qu' eu say



Qui
ha tot quant dich, encar may;



Aquel
qui es bò Deu d' amor,



Lo
qual prech, reclam e aor,



Que
'm dó sa joya e 'm perdó



Mos
peccats on penedent só (240).





VII.







DE
ORACIÓ DE TEMPS.







Aor
vos, Deus, hon temps no es,



Car
eternal sots per james.



¡Ah,
Senyor Deus! ¿e quant será



Aquel
temps que hom vos veurá (este hom es impersonal; “aquel
tiempo que se os verá”
)



En
gloria perpetuat,



Veent
la vostra trinitat



Ab
vista de enteniment?



Veent
lo sanct engenrament



Que
'l payre fá de son fil car?



Ni
veser lo sanct espirar



Del
Sanct Esperit gloriós;



Car
aquel veser es joyós,



E
es veser esperital,



Qui
veu infinit eternal



Produiment
e iximent?



Que
hom veyrá manifestament



Sens
tot mija e la bontat



Infinitat
e eternitat,



Poder,
saviea e amor,



Virtut,
veritat e valor,



Gloria
e tot compliment?



Hom
veurá manifestament;



Veent
vostre bonificar,



Vostre
entendre, eternar,



E
de cascuna dignitat?



Hom
veyrá s' obra per vertat?



Aquel
veser tant bél será,



Tant
gloriós e tant valrá,



Que
boca no ho poria dir.



¡Ah,
Senyor Deus! e tant desir



Aquel
temps, qu' eu pogués veser



Vostra
essencia, vostre esser;



Car
no pòt haver marriment



Qui
éla veu, car compliment



Ha
hom en éla tant gran,



Que
tot quant vòl ha a son talan,



Perque
l‘ aor, el ám e 'l cre;



Desir
la veser mays que re.



¡Ah,
Jhesu-Christ! ¿quánt vos veuray (veuré : voré: veré)



En
parais hon jòy estay



Tant
gran, que dóna compliment



A
seny e imaginament, (imaginación; imaginació)



E
a sentiment corporal,



Tant
gran, que nuyl bé temporal (241)



No
pòt donar tant de plaer,



Com
hom ha en vostre veser?



Perque
vos aor e ‘us reclam,



E
per merce, pus que tant ám



Vostre
veser, siam donat;



E
car grans dóns donats de grat,



Ay
en lo dón esperança (242)



E
d' él tots jórns n' ay membrança (243). (remembranza,
recuerdo
)



Jhesu-Christ,
Senyor, ¡ah, quí fós



En
aquel temps que nasqués vos! (en aquel tiempo que nació
usted
)



E
vos vesés infant petit, (y os viese infante - niño
pequeño
)



Vostres
carns nues e poch lit, (vuestras carnes desnudas y poco lecho :
cama
)



Pobre
de draps, ple de bontat! (pobre de trapos : ropas, lleno de
bondad
)



¡Ah!
¡còm fóra enamorat



En
vos veser, tenir, tocar, (en veros, teneros, tocaros)



E
contra erguyl contrestar, (y contra orgullo contrastar)



Veent
lo rey d‘ el cèl, e 'l trò,



Jaer
en paubre liteló! (yacer; jaure; en pobre camastro; lectum
: lit, llit : lecho
)



¡Ah!;
qui fós en cell temps nuyrit (¡ah!, quién fuese en aquel
tiempo nutrido
)



Que
Jhesús fó infant petit!



E
com tots jórns ab él anás, (y como todos los días : jornadas
con él fuese
)



Ab
él estés, ab él jugás! (con él estuviese, con él jugase)



¡Ah,
còm fóra gaug de plaer! (¡ah, cómo fuese gozo de placer!)



¡Ah,
¿quí volgra als mays haver? (volgra : volguera : volgués;
quisiese
)



E
quant Jhesus hac sa etat,



Que
hom lo servís a son grat!



E
quant él fó liat e pres,



Que
hom son companyó estés



En
tota la greu passió,



E
‘n la greu mòrt, hanc gaug no fó



Major
que cell que hom pogra haver! (pogra : puguere, poguere :
pogués; pudiese
)



Ah!
Jhesus, per vostre plaer,



Fayts
me vos veer en lo cèl (“hacedme veros en el cielo”, que os
vea
)



On
vos adora Gabriel,



Michael,
Seraphin, Raphael.



E
s‘ eu en est món vos aor,



Tant,
qu' en suspir e plòr.



¡Ah,
Senyor Jhesus! ¿quant será



Aquel
temps que hom mays amará



Vos
amar, honrar, servir,



E
per vos trebals sostenir (treballs : trabajos, penas,
sacrificios; trepalium : tipo de tortura
)



Per
eximpli de bò pastor, (buen pastor)



Que
per sí matex e s' honor,



Per
son parent, e son castel,



Per
bén menjar e bon mantel?



¡Ah,
Senyor Deus! e tant mal es



Aquest
temps en que m' havets mes,



Car
no 'l despen en vos servir,



E
veigme a la mòrt venir,



E
no 'n scé lo temps que morré,



Ne
si de mí haurets merce.



¡Ah,
Senyor Deus! tant gran esglay



Ay,
que temps no ‘m defala say;



Car
si eu muyr sens vos amar,



Sens
penedir, sens reclamar,



E
que no ‘m sia confessat



De
mon faliment e peccat,



Iray
en temps hon fòch no mór (iré; aniré)



En
qui hom está tan en plòr,



Que
mil vets porá 'y mas plorar (244),



Qu'
aygaa no ay en fònts ni mar (245),



E
qu' el compte renovelás



De
lágremes e retornás



Lo
compte infinidament,



Porá
esser lo nombrament



De
cascuna gota de mar.



¡Ah,
Senyor Deus! quant vuyl pensar



Lo
temps en que están li peccador



En
infern, e pens la dolor



Que
haurán, del pensar son lás.



E
quant pens quant están li lás



Ab
qu' el demoni lase e pren (246),



Per
ço que vagen al turmen, (turment, torment : tormento)



No
'm pusch abstenir de plorar;



Perqu'
eus volria demanar



Tal
temps en est món, hon estés



Axí
fermat per tot quant es,



Trestot
mon esser corporal



E
mon esser espiritual,



Que
per tot ço qu' en lo món es



No
faés faliment en res;



E
qu' amás mays oració



Que
honrament ni l' aur qui fó



Ni
qui es ni jamés será.



¡Ah,
Senyor Deus! ¿é quant
veyrá



Aquel
jórn lo vostre sotsmes,



Qu'
ám mays orar que nuyla res!

VIII.







DE
ORACIÓ DE LOCH.







Aor
vos, Deus, qui 'n vos estats,



E
en tot quant havets creats,



Estats
en loch e fòra loch,



E
vostre esser nuyl temps no 's mòch; (mou, mòu : mueve)



Car
negun esser infinit



No
es mogut ni departit;



Perqu'
eus aor, eus clám, eus cre,



De
mos peccats demán merce.



Está
lo cèl imperial



Loch
de gloria, qui mays val;



Loch
de Jhesu-Christ apelat,



On
está lo còr ordenat;



E
'I trò. Jhesús en mig está,



E
pres d' él sancta María;



Jhesus
resplán ab sa clardat
(
claretat; claredad)



Trestot
lo cèl e li salvat,



E
'ls ángels, de tal resplandor,



Que
Deus no 'n pòt crear major:



Car
resplandor qu' ix d' home Deu



Es
tant gran, que no la pòt Deu



De
nuyl altre còrs far exir



Tant
gran, e quant bé m' ho albir (247)



Con
la resplandor fòrt resplan,



Ni
la gloria qu' els sants n' han,



Desir
com pogués esser lay,



E
no preu res que sia say (248).



Perqu'
eu aor lo rey Jhesus,



E
prech los sants qui son lá sus,



Que
per mí pregon lo Senyor



Que
'm vesta de sa resplandor



En
parais per sa merce,



E
que de sá faça tant bé,



Qu'
él ne sia amat e honrat,



E
qu' eu ne fós marturiat: (martirizado)



Car
cell qui mòr per Deu honrar



En
parais será pus clar



Que
negú qui no sia mòrt.



¡Ah!
¡com será bona la sòrt



A
tots cells qui per él morrán! (morirán)



Car
d' aquel drap vestit serán,



On
Jhesus ab sa resplandor



D'
el qual vest qui mòr per s' amor.



La
cara de Jhesus loch es



Tot
lo meylor que esser pogués;



Car
en veser éla haurá



Hom
tot ço que haver en volrá (249).



Ela
es loch de compliment,



On
ha repos tot sentiment,



E
tota imaginació



D'
aquels qu' haurán salvació.



Aquela
cara ám e aor,



Qui
dóna gloria major



Que
tot ço qui 's porá veser,



E
per éla hom ha poder



Com
pas son entendre, membrar (250),



Son
amar, en Deu consirar,



Com
está en sa trinitat,



Essencia
e unitat,



E
com es bò e poderós



E
en sí matex gloriós.



Aquela
cara eu aor,



E
ma cara mul per s' amor (mull; mullo; mojo de lágrimas;
baño; banyar; bañar
)



De
lágremes e plòr soven;



E
d' éla say merce aten.



La
boca de Jhesus es loch



On
en parlar se fá tal tóch,



Que
tot ço qui 's per oimen,



Ne
'stá el cèl en complimen; (compliment; cumplimiento)



Car
qui òu Jhesu-Christ parlar, (oye)



No
cal de beure ni menjar,



Ni
de tocar nuyl sentiment;



Car
tot quant say ha tocament,



No
's una glan a comparar (251)



Vas
ço, com ausir a parlar



A
Jhesus lo major Senyor,



Qui
parla ab tant gran douçor,



Que
Deus no pòt posar major



En
nuyla causa corporal.



¡Ah,
Jhesus! vostre parlar val



Tant,
qu' hom no ho poria dir,



Perqu'
eu él aor e desir;



E
datsme força e poder, (donaume, doneume; dadme)



Com
tots temps sia vertader



Per
amor de vostre parlar,



E
ab ver dir volria honrar (252).



Parais
es loch assignat



On
estarán tuyt li salvat,



Aytant
de temps com Deus será;



E
'n aquel loch cascú haurá



En
Jhesus tot ço que volrá.



Loch
a on hom ausirá cantar



Ángels
e sants, e tant fòrt clar



Lausant
de Deu sa unitat,



Sa
trinitat e sa bontat,



E
cascuna sa dignitat;



Encara
la humanitat



Perque
Deus ver home está,



On
tot lo bé que sia sá,



No
val tant com sòl un cantar



Del
menor sant, car no 's pòt far



Que
causa qui tòst es passada,



Vala
tant com perpetuada. (valga; valgue; valgui)



Perqu'
eu de sá cant e aor



Per
amor del major Senyor,



Quant
pens lo loch que 'n infern es,



D'
el qual hom no ixirá mes:



Loch
tenebrós, negra, pudent, (lugar tenebroso, negro en
femenino, maloliente, hediondo
)



On
hom está en cremament;



Loch
qui de tot bé ha fretura,



E
loch en qui tots temps mal dura;



Tot
estaig trist e son tement



Que
no vaja en fòch ardent,



Estar
tots temps pres e liats



Per
raysó de mos greus peccats.



E
s' eu vay lay será raysó,



Pus
que ay fayta falió



Contra
Deu, qui bò me creá



E
ab sa sanch me recreá.



Perqu'
eu me sotsmet a raysó,



E
‘naxí fás oració



Tal,
que Deus no 'm pòt condemnar,



Pus
de mos tòrts me vuyl jutjar;



Car
Deus es just e no fá tòrt



A
cell qui s' acusa a mòrt,



Per
ço car fal contra dever



Ab
que esperança cartener



Sapia,
e que deman perdó



A
Deu, qui estar a raysó



A
tot hom qui merce deman,



E
qual que Deus faça, n' han,



Sia
punir o salvament;



Car
en Deu están egualment



Justicia
e perdonar,



Perqu'
hom deu l' ú e l' altr' amar,



E
qui fay tal oració



A
Deu, no ‘l dirá may de no.







IX.







DE
MANERA DE ORACIÓ.







A
manera d' oració



Cové
haver devoció,



E
que no sia en peccat,



Qui
empatxa la amistat



Que
Deus ha ab hom en honrar (253).



E
encara deu hom ordonar



Sa
vista en tal res veser,



Que
no empatxen lo plaer



Qui
's pertany en oració,



Ni
destrua contricció; (destruya; eso de destrueixi es más
del fava de Pompeyo
)



Sens
la qual hom no deu orar.



E
ayço matex cové far



De
son odorar e ausir,



De
son gustar, de son sentir:



Car
quant los senys son empatxats



Per
sentir, no es ordonats



Home
que puscha bé pregar.



Ayço
matex d' imaginar,



Qui
‘n orar está molt noent,(noure : no querer)



Quant
no es en ordonament;



Mas
que imagin lo greu mal (254)



Que
hom ha en fòch infernal,



Car
hom n' estará tement



E
de sos peccats penedent;



Perque
'n será mils ordenat



Com
a Deu demán pietat;



E
per ço que puscha plorar,



Imagin
gran marturiar



De
alcun home son amat,



Per
ço que 'n haja pietat.



E
puis imagin lo turment,



La
dolor, e lo plorament



Que
Jhesu-Christ hac en la cròts, (crotz : cruz)



E
nostra dona ‘l peu desots, (y nuestra domina : dona :
señora, mujer debajo, al pie
)



E
autre sí de sant Johan.



E
si bé va imaginan (255),



Porá
suspirar e plorar,



E
ses pregueras mellorar. (y sus plegarias mejorar)



Apres
imagin sus lo trò (256)



On
Jhesus está enviró (257)



Los
sants en redon al cèl (258),



E
autre si tuyt li faèl. (y otro si todos los fieles; li :
los; faèl, feel etc; fiel; fidel, fideles
)



Car
per aytal imaginar



Se
porá fòrt enamorar



De
Jhesus, e dels sants dessus,



E
son orar irá en sus;



E
quant haurá imaginat



E
molt suspirat e plorat,



Per
crexer sa devoció



Puig
sobre imaginació, (suba; pujar : subir; puig : podium : pueyo :
pui : puy : puch
)



E
sospena en sus sa raysó;



Ço
es, son entendre e amar,



Son
membrar; no vuyla parlar



Clausa
sos uyls, no auga res, (cierre; claustro, clausura, closa;
cloure : cerrar; auga: oiga
)



E
tenga son pens tant sotspes (y tenga su pensamiento tan
suspenso, suspendido, alto
)



En
Deu e sancta trinitat (259),



Sa
unitat e sa bontat, (su unidad y su bondad)



Qu'
en nuyla res als no consir,



Mas
de sòl Deu haja desir,



E
ám Deus, per tal car es bò,



No
pas per nuyla res qu' él dó,



Ni
per perdonar son peccat,



Ni
que él no sia dampnat.



E
qui enaxí volrá orar,



Sintra
's tan alt per son amar, (se sentirá tan alto por su amor, amar)



Per
son entendre e membrar,



Que
no porá pus alt pujar.



E
qui prega mays per son bé (pregar : pedir, orar, rezar;
plegaria
)



Deu,
que per él, gens no avé;



E
qui fal no pòt alt pujar



Sa
oració, son contemplar.



Car
la manera li defal.



E
si ‘n orar a mur ni val (260),



S'
oració no pòt passar



A
Deu, ni él pòt perdonar



Ni
donar, ni 'l pregar grair;



Car
Deus no vòl hom exoir



Qui
vuyla mays esser salvat,



Que
Deu servit, entes, amat (261),



E
honrat; e qui vòl mays far



En
Deu pregar e contemplar,



Consir
cascuna dignitat



De
Deu e son actu format,



E
com l' una e l' altre es,



E
com ensemps son una res



Sóts
una sancta deitat,



Un
Deu qui 's cada dignitat (262);



E
si es l' actu de cascuna,



E
de les dignitats neguna,



No
está ab defaliment,



Ans
ha en sí tot compliment;



E
l' una en l' altre 's complida,



E
ayço per obra infinida,



Intrínseca
e eternal;



E
es per payre divinal,



E
fil e per sanct esperit;



E
cascú está tant complit



Com
l' autre, e están tots tres



Un
Deu, no departit en res.



E
qui enaxí pòt levar



Sa
oració, e pòt estar



Lònch
temps en sa oració, (largo)



E
sens imaginació



De
nuyla causa corporal,



Nuyla
oració tant no val.



Car
hom estará tot raubit,



Sus
alt, per lo sanct esperit;



No
curant de causa de say,



Son
orar será si veray,



Com
no 'y poria enadir (263)



En
contemplar ni en desir;



Perque
'm parria gran raysó



Qu'
hom amás tal oració (264).



E
vos, Senyor Deus, per merce,



Lo
qual aor e ám e cre,



Puys
l' oració ‘m fayts saber,



Fayts
la amar a mon voler,



Tan
fòrt, qu' ab éla vos aor,



E
que de vos molt m' enamor.





X.







DE
ORACIÓ AB QUE.







Hom
fá a Deu oració



Ab
la boca 'n querre perdó. ((requiere)



Oració
es ab parlar



De
Deu, e d' él bé recontar.



E
oració home fá



Ab
bon desir on mal no ha;



Ab
bé far hom aora Deu,



Ab
almoyna e dar del seu; ((limosna : elemosina; almoina)



E
ab gardarse de peccar ((guardarse de, evitar)



Pòt
hom
pregar Deu e orar. ((se puede; el hom es tanto hombre como
el impersonal se
)



Ab
voler qui ama bontat,



Justicia
e caritat,



,
esperança e honor ( (encontramos fe sin tilde y fé con tilde en
estos textos
)



De
Deu, aora hom lo Senyor: ((adora)



E
qui hi met prudencia, ((mete)



Fortitudo
e tempransia, ((templanza)



Humilitat,
absteniment, ((humildad, abstención)



E
que hom sia pacient,



Leyal,
cortes e vertader, ((leal, cortés y verdadero : que dice la
verdad : verídico
)



Ab
aytals virtuts pòt hom fer



A
Deu veraya oració ((265),



E
que 'y sia devoció.



E
qui vòl mays en sus pujar,



Sa
oració, porá ho far



Ab
amar Deus per sa bontat,



Sa
granea, eternitat;



E
per ço car es infinit,



E
en totas causas complit.



Encara
's altre pujament



D'
orar ab son enteniment;



Car
qui de Deus mays bé n' enten,



Mays
afina son amament,



Et
on mays s' afina l' amor,



Mays
puja hom pregar lo Senyor;



Con
mays puja l' amament,



Mays
puja en sus l' enteniment ((266). ((más sube hacia arriba
el entendimiento
)



Enaxí
puja lo pregar



Ab
entendre e ab amar



De
Deu ab grans obras vertats;



E
on mays él es remembrats,



Mays
puja l' entendre e amar.



Ayço
matex es de membrar,



Qui
puja ab amar e saber.



Enaxí
tots tres han mester



A
pujament de oració;



Car
entendre 's un escaló,



Altre
'scaló está l' amar,



E
altre es lo remembrar.



Cascú
a l' altre es ajudant,



E
ab cascun hom vá pujant



A
Deu sa gran oració,



De
escaló en escaló. ((canticum gradum)



Mas
lo pujar fóra petit,



Si
no fós lo Sanct Esperit,



Qui
ajuda al remembrar,



E
al entendre e amar,



E
tira en sus lo pregament



Ab
qu' es fá lo exoiment.



Ab
alcú sant hom pòt pregar ((267),



Ab
qu' hom lo sant vuyla honrar ((268)



Car
aquel sant es ajudant



En
tot ço perqu' hom vá pregant.



Aquel
qui vòl per Deu servir,



Trebaylar
e mòrt sostenir,



Sa
oració acabar



Ha
ab que pòt Deus molt pregar ((269);



Car
solament lo seu desir



Prega
tant fòrt, qu' hom no ho pòt dir.



Aquel
qui es a tòrt maldit,



Si
aquel tòrt gita en oblit,



Ha
ab que fá oració,



Tal,
que Deu no 'l dirá de no



De
nuyla res que li deman,



Pus
que fá oració gran;



Car
cell qui prega ab petit,



Totas
vets no es exoit.



Aquel
qui ama castetat,



Ha
ab que prega de bò grat;



E
qui ama lutxuria,



A
Deu fá gran injuria



Si
'l prega; car no ha ab que



Deja
a Deu clamar merce.



Aquel
qui s' orna ab vestir,



E
vòl tròp menjar e dormir,



Mira
son còrs e son taló



Quant
vòl far gran oració,



No
ha ab que, car no 's cové



Que
ab peccat home prech bé.



Aquel
qui prega suspirant



Ab
contricció e plorant,



Ha
ab que pòt molt Deu pregar,



Ab
que no sia ‘l suspirar



D'
hipocresia, ni los plòrs,



Car
lo pregar no ha valors,



Pus
hipocresia ‘y consent;



Ans
li ‘n tany un tal puniment,



Que
Deus no li dó, ni ‘l perdó.



E
cell qui fá oració,



Per
ço car hom l' en ha logat ((270),



E
vòl n' esser molt mils pagat



Que
no es la oració,




contra l' autre falió,



E
l' orar a él res no val,



Pus
que 'y fá peccat mortal;



Car
aur, cosí ne honrament



No
val tant com bò orament.



Cell
qui prega mays per pahor



Que
de Deu conquerir amor,



No
ha ab que puscha pregar;



Car
hom no deu adenantar



Lo
petit contra lo major,



A
qui pertany tota honor;



E
qui ho fá prega a son dan ((271).



¡Ah,
Senyor Deus! fòrt vos reclam



Que
‘m donets ab que ‘us aor,



E
ab que vos faça honor;



E
quant vos pregaré de re,



Qu'
en pregar ám mes vos que me.
--------



A
honor del Sanct Esperit



RAMON
ha fenit son escrit,



En
Maylorca, dins la ciutat,



El
nombre que Deus fó encarnat



Mil
e trescents, el mes juylòl. (juliol, juriol, joliol;
julio
)



Qui
es en peccat e ixir en vòl, (salir; como exit en inglés,
exitus
)



Am
est escrit a son poder;



Car
ab él porá mantener



La
fí a la qual es creat,



E
'n sabrá ixir de peccat.



El
tractat sia corrigit
((
corregido; corregit)



Si
en res eu ay falit;



Sia
a sancta María dat, // E per sa amor sia amat.



VARIANTES.

(1)
E maldich lo jòrn qu' ela ha 'm pres;



(2)
E 's fé per mí home carnal, (*)



(3)
E s' acusará lo peccador.



(4)
E vos, leyaltat, no ‘m perdets



(5)
Sens no 's cové



(6)
Qui 's puscha say haver,



(7)
¡Ah, contricció e plorar! (**)



(8)
Per ço que vinga bona fí.



(9)
En qui albergon tant de mal,



(10)
Car t' erra de fòch infernal,



(11)
E de tot est mal penet



(12)
S' ho té a mal



(13)
A merce e pietats,



(14)
Tenitsm' uy mays tan fòrt al fre



(15)
Perqu' eu son trist e son temen;



(16)
E estava a seru obtinat,



(17)
De merce gran fama hauriats,



E
de donar;



Qu'
on que sia la far,



(18)
A tot home qui de preyon



(19)
Pus que ella s' es confessat,



(20)
Eus tramet suspirant e 'n plòr



(21)
Pus que fó tenra a honor



(22)
No ‘s ay creyut, mí vos n' apell. (***)



(23)
E als altres confés ma clí,



(24)
E de tot ço que ay fayt tòrt



(25)
Qus 'm mova a satisfacció,



(26)
Lo qual hi met que jura Deu,



(*)
En otro códice se lee: E 's fé per mí home mortal,



(**)
Puesto este verso en sentido admirativo, parece que la cláusula que
le sigue debería estar en sentido interrogativo, de este modo:



¡Ah,
contricció e plorar!



¿Poray
já perdó trobar



De
tan malvat greu parlament



Ab
que hay fayt tan faliment,



Estant
vilá e descortes



En
mon parlar en tota res,



Nomnant
noms de gran sutzetat



Qui
son gran horribilitat?

(***) En otro de los códices que
consultamos está escrito de este modo el verso:



Nosay
creyut miuosnapell.







(27)
Cell qui fá fals testimoni,



(28)
E vos mon payre natural,
(29) E vas a éls com servidor.
(30)
Quant al demoni me só dat,
(31) Cell qui sí matex té en
mòrt
(32) Ab qui ha fet mala volentat
(33) E prengalo qui mays
ya
(34) E a perdó lograyray,
(35) Sentit per lo sis
sentiments,
(36) Lo qual amar en temps passat,
(37) Ni lo
Senyor ¿cóm entendrá?
(38) Mantz anys, e no haúda,
(39)
Creador e recreació,
(40) En quant éla honrar hem dó.
(41) E
sens mija contra avar
(42) Qu' a son prohisme caritat
(43) Mas
dónme a satisfacció
(44) Ah leyaltat! ta mal mi vá,
(leyaltal)
(45) ¡E cóm apodera ira!
(46) Sapia que de
bòn ángel vé
(47) No faça 'l fayt e demanes
(48) Contra la
sancta Trinitat
(49) Con en éla vòlch consirar
(50)
Concellalí que Deus no es res,
(51) Car si ho fós vira
pales
(52) E per ayço fá lo duptar
(53) E qu' el pòrt en lo
fòch ardent.
(54) Mas l' angel lo fá cogitar
(55) Mas que la
crea verament
(56) En ben obrar e en ben far,
(57) Con ha en sí
matex poder;
(58) Que en obrar sí, ja valor
(59) A la qual
fóra gran peccat;
(60) Per manera de termenar.
(61) De saviesa
e voler,
(62) Contra las quals fóre 'n peccat
(63) Car Deus no
es injuriós,
(64) E ha cascuna de sa dignitat. (* : En otro
códice se lee: E acascuna de sa dignitat.)
(65) Ni pòt
esser eternal.
(66) Complir e gloriejar.
(67) Qu' en produir
francamen
(68) Segons que 'u volen sens rahons
(69) El s'
engenra 'l axí en Deu,
(70) Están ab éll ens unitat.
(71)
Que ‘n éll fill se pogués canyar,
(72) Que quant d' altre si
vòl fayre;
(73) Ni el payre en eternitat,



(74)
La ú l' altre eternalment; (*)
(75) En qui sia menoritat,
(76)
E si ‘n ha no s' en rancura (**)
(77) E per produr aquel amar

(78) Axí abast un esperit
(79) Axí con es humanitat
(80)
En qui ha còrs et ánima, (***)
(81) En saviesa, hom son
tres;
(82) Está complit nombre de tres;
(83) Qui de dignitats
son plenes, (****)
(84) E per ço deim, payre Deus,
(85) E deim
que lo fil es Deus,
(86) E altre acell qui 's amat
(87) E l‘
amat altre e tocat (*****)
(88) Son tots tres en una natura,
(89)
Una essen, un póder,
(90) E car una únió
(91) Car en élls
no poria esser,
(92) Lija e porá tòst veser,
(93) Que lòch
sostena 'n infinit,
(94) Com pòt en poder e saber;
(95) Qui a
él sia eternal;
(96) Car dintre sí la qui mays val
(97) En
totas ses parts sitot sal
(98) Tots tres serán tòrt e
peccat,
(99) E esdevengut de no re;
(100) Segons que demunt ha
estat.
(101) Fó raysó ha lo bé creat,
(102) E la granea a
gran bé,
(103) E fóra ‘n son obrar mermar;
(104) Car angel
no ha conjuntures
(105) Car per ço que dit vose n' ay,
(106)
Aytant com pòch, e li donas
(107) No fó hanc mòrt ni cròts
penjá.
(108) Axí com si ‘s mòr en Martí
(109) Ab son cór
Deus o desunit,



(*)
En otro códice se lee: La un ha l' altre eternalment;
(**) En
otro códice: E si n' ha no s' en retura
(***) En otro códice: En
qui ha còrs e s' ánima
(****) En otro códice: Qui de dignitats
son bones,
(*****) En otro códice: E l‘ amar altre e tocat



(110)
E d' éla 't fá temptació



(111)
Per ço que ab tú sia mist



(112)
Tot quant vòl far son voler,



(113)
E perdonar major peccat



(114)
En qui lòch no es establit,



(115)
Car l' obrás infinidament,



(116)
E si tú en yço estás



(117)
E a nengun d' éls no ama



(118)
Car si era volentat



(119)
Deen es imaginació.



(120)
No has conseyl, mas d' escoltar,



(121)
Que quant en veus causa bela,



(122)
Lo demoni veylentament,



(123)
Sia ton còr en Deu amar,



(124)
Que l' on puschas ab mal forçar,



(125)
Segons la fí perque creat



(126)
D' on es afait qui es pudent.



(127)
Dònchs, quant es pres l' odorar



(128)
E de ton fayt desconexent,



(129)
A son còr a en sanctetat.



(130)
Trò que apres a consirar (*)



(131)
Qui en ton bòn ús pren senyal,



(132)
Car fás lo bé, an desplaer,



(133)
E cells qui li han mas d' amor,



(134)
E si lo contrari d' ayço fás,



(135)
Tempta si él ha pagament



(136)
Mas ab celas del temptament,



(137)
E per est mòu ul 'ta pales, (**)



(138)
Que del afar no farás res;



(139)
Car al sender estarás pres



(140)
E representar t' ha de se



(141)
Cras si ayço ‘t pòt aportar,



(142)
Del faliment te vé talent;



(143)
E fá parer alcuna re



(144)
D' on ha 'y peccat e faliment.



(145)
E en ayço ha est me té,



(146)
Ab lo teu acordament,



(147)
E quant él la membra sens presar (***)



(148)
Ab que ny sia enteniment



(*)
Léese en otro códice: Trò que apres ha consirar
(**) No
comprendemos el sentido del vocablo ul' ta; le hemos trascrito
exactamente tal cual está en el original. Quizás el copista quiso
escribir ultra; mas si así fuese el signo de la abreviatura estaría
mal colocado.
(***) En otro códice se lee: E quant él la membra
sens passar



(149)
E quant han pres en lassament



(150)
Estant en éls vici cregut



(151)
E está regals general



(152)
Per ço que l' on duga a peccat.



(153)
Si 'n alcú enantament



(154)
Pus que en res la tròb vicios, (*)



(155)
Car ab un vici altre 'n pren



(156)
Car pus que l' object e l' amat (**)



(157)
Son entendre ment ella sòl



(158)
E vens lo peccat conçebut,



(159)
Prolixitat eus tant mostrat



(160)
E pus no 'l tròp ab gran virtud,



(161)
Car ab él acontenció, (***)



(162)
Temptar tal bé que pauch es bò,



(163)
E passar cas ab bè menor:



(164)
Com encare ha altres partidas



(165)
Vòl que vista moralitat,



(166)
De la bontas qui 's natural,



(167)
E si 'l vòls far, darte raós



(168)
En lo far mostrar t‘ ha ades crich (****)



(169)
Trò que del far sis enemich;



(170)
Car no 'l sosfir ni escoltar



(171)
Car a esperança en bé,



(172)
Segons a vertut natural,



(173)
Car ab aytal granea, estada



Plasent
a Deu qui l' ha donada,



Vertut
pus gran ha hom leyal,



Qui
gran es per vertut moral,



Que
ha' l cèl, ni ha l' element,



Ni
ha castel, ni ha honrament.



(174)
E sobre los altres presat;



(175)
E embrar, entendre e amar



(176)
Ab que sia bò ajudat



(177)
Pus qu' él es mal e vòl mal far



El
demoni vas a acordar



(178)
Veus, dònchs, qui ha 'l poder esquerre,




lo demoni e el requerre



Que
li ajut a far lo mal;



E
si ha ‘l dret poder no cal,



(*)
En otro códice se lee: Pus que en res l' ha tròp viciós,
(**)
En otro códice: Car pus que l' objet elamat
(***) En otro códice:
Car abel acontenció,
(****) En otro códice: En lo far mostrarta
descrich

(179) E si no es aperçebut,



(180)
Viret ab latz on pòts bé far,



(181)
Consel del malvat esperit;



(182)
Car dirta tú as gran poder



(183)
Ca mula hora no consintrá



(184)
E farvosa n' ayço estar



(185)
Com vos en deja cartener,



(186)
Qui la caritat amar



(187)
E tú qui es dins natura atz



(188)
Aço on él es jausion,



(189)
Es natural, e hon pintat



(190)
A bele qui es moral;



(191)
Moral e si es combatut



(192)
No fá contra la libertat



(193)
Ensemps an una libertat;



(194)
Mas lus quen an está virat,



(195)
Si dònchs la volentat vòl ren



(196)
Tot nourá já temptació;



(197)
Creada ha aquela haver; (*)



(198)
Carda las parts de compliment



(199)
Si l' una 'l altras tú vivent;



(200)
Si bé sab las parts acordar.



(201)
Qu‘ en lo fayt hac d‘ alcuna re,



(202)
Avii a la nostra oració



(203)
E vos esser una re



(204)
Qui produit fill engenrant



(205)
E pòtne eximpli esser donat,



(206)
E Senyor, segons que vos sots



(207)
E fayts com molt siats honrats,



(208)
Entes e per tot hom ben dit;



(209)
En hostal on vos siats



(210)
En aquest mon ço que volets,



(211)
E valem, pus vos mi sové.



(212)
En vostre saber determen



(213)
Car Deus fil es Deu de poder,



(214)
¡Ah, Deus!, ¿e qui porá dir (**)



(215)
Con ha de que qui 's exaltat



(216)
E está entes e persona,



(217)
Senyor Deus! també mí consir



(218)
E 'l ventre de ma mayre he viscut,



(219)
E que 's guart de peccat mortal,



(220)
Vostras obras magnificats,



(221)
Sí matex per ço qu' en sies;



(222)
D' honor o ço que vòl haver,







(*)
En otro códice se lee: Creat ha aquel haver;



(**)
En otro códice: ¡Ah, Deus! ¿quí poria dir







(223)
Bó e complit en tot quant es:



(224)
Perqu' eu t‘ aor, e tem, e cre;



(225)
Perqu' eu estaig en gran peccat;



(226)
Mays que mí, segons qu‘ havem dit.



(227)
E dar la joya de salut,



Sa
pietat Ilòu e virtut.



(228)
E qui está alegrament.



(229)
E cell qui ora petit,



(230)
Consirant com puscha servir



(231)
La quantitat del temps que n‘ he



(232)
En vos servir, en vos orar;



(233)
E ‘l bonificar per s‘ amor



(234)
Esperit Sanct d' amdos vengut,



(235)
Deu, car ço en Jhesus es,



(236)
Car vos sots qual deitat



(237)
E mòu lo cèl, l' ángel, e 'l trò,



(238)
¿E quí pòt los homens sanar?



(239)
Ni per bòn dret a nulla res?



(240)
Mos peccats d' on penedent só.



(241)
Tan gran que nengun temporal



(242)
Ay en lo dó gran esperança



(243)
E d' él tots jórns n' ay remembrança. (*)



(244)
Que nul vets porá mays plorar,



(245)
D' aigua que no ha ‘n fònts ni mar,



(246)
Ab que el demoni lassa pren,



(247)
Tan gran, e quant bé mo albir



(248)
E no pren res que sia say.



(249)
Hom tot ço que haver volrá.



(250)
Com pòs son entendre, membrar,



(251)
No ‘s un aglan a comparar



(252)
E ab ver dir volria orar.



(253)
Que Deus ha ab hom en orar.



(254)
Mas que imagin en lo gran mal



(255)
E si bé 'n vá imaginan,



(256)
Apres imagen en lo trò



(257)
On Jhesus es, et enviró (**)



(258)
Los sants en ran dona ‘l cèl, (***)



(259)
A Deu e sancta trinitat,



(260)
E si ‘n orar amor ni val,



(261)
Que de Deu servit, entes, amat,



(262).
Un Deu qui es cada dignat;



(*)
En otro códice se lee: E del tots jòrns ay remembrança
(**) En
otro códice vemos escrito: On Jhesus esta e enviró
(***) En
otro códice se lee: Los sants enran donalcel,



(263)
Qu' hom no 'y poria enadir
(264) Com amás tal oració.
(265) A
Deu veray oració,
(266) Mays puja sus l‘ enteniment.
(267)
Ab cascun sant hom pòt pregar,
(268) Ab qu' hom lo sant vulla
orar;
(269) Sap que pòt Deus molt pregar;
(270) Per ço car
hom s' en ha logat,
(271) E qui ho fá prega son dan.