Tomo I, texto XXVI, Jacme Roure, Sicilia

XXVI.

Reg. 2252, fol. 106. Agosto de 1409.

Memorial de les coses que mossen Jacme Roure ha a fer en Sicilia per manament del senyor rey ab la senyora reina de Sicilia e ab altres. - Primerament ira a la dita senyora reina e dita per ell a la dita senyora de part del senyor rey la salutacio acostumada presentarali la letra de creença que li porta per virtud de la qual li dira quel dit senyor rey la prega e amonesta que en aquesta dolorosa visitacio que nostre Senyor Deus ha volgut fer a ell e a ella vulla haver bona paçiencia e que li placia conformar lo seu voler ab aquell de nostre Senyor Deus quar semblant ha fet ell qui no pogra mes perdre que ha perdut e per no esser ingrat a nostre Senyor Deus ha forçat son trist et doloros cor a haver paciencia pus a ell ha plagut. - Bernardus secretarius. - Apres li dira ab la pus dolça expressio de paraules que pora quel dit senyor rey li ha aytant cordial amor e major que jamay hagues e que per contemplacio del rey de Sicilia fill seu e marit della de gloriosa memoria e per les grans virtuts encara que en ella son no la enten haver ne tractar daquiavant com a nora mas com a filla propria: e que per tal que ho veja per obra ell li tramet e vol que ella haja aquell plen poder de regir e administrar governar e senyorejar en lo dit regne de Sicilia que havia en vida del dit rey marit seu lo qual poder que ella ja havia era dupte que no fos extinct et finit per mort del dit rey: pregantla affectuosament e amonestant com a pare qui cordialment la ama que en gobernar regir e administrar lo dit regne et en excercir tots altres actes virtuoses se vulla saviament e be haver axi com tro ara ha fet e continuar e perseverar en aquells daqui avant en manera que la sua fama e bon nom sien augmentats e lo dit regne li sia obligat.- Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira quel dit senyor li enten a complaure e seguir lo voler de la dita senyora en lo fet de son estatge e habitacio ço es que si ella elegira o volra estar en lo dit regne de Sicilia o en los regnes del dit senyor deça mar a ell plaura tot ço que ellan volra e que on se vulla que ella stiga sera axi reina e senyora com dabans. - Bernardus secretarius. - Encara mes li dira quel dit senyor la prega fort affectuosament e la encarrega que ab gran diligencia faça donar obra ab acabament a la guarda e custodia dels castells del dit regne de Sicilia e specialment daquells que son situats prop la maritima: e que si per ventura en los dits castells havia per sospitosos alcuns dels castellans quels ne git en hi faça metre daltres que sien segurs e leals segons que per los de son consell trobara esser faedor.- Bernardus secretarius. - Mes avant li dira que si cas era que per raho de diverses assignacions fetes a alcunes singulars persones per lo dit rey de Sicilia mentre vivia nos trobaba presta manera a pagar les guardes e custodia dels dits castells en aquell cas la dita senyora reyna prenga a ses mans es plenesca de les assignacions dessus dites segons que sera ben vist a ella e als de son consell quar per avant pora reintegrar aquells de quis sera plenida e nols haura fet tort ne injusticia com aço toch interes del dit senyor e de tots aquells qui habiten en lo dit regne. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel senyor rey la prega que appellats aquells de son consell prenga a ses mans tots los presoners que foren preses en les galeas dels jenoveses prop la isla de Sardenya no contrastants qualsevulla titols de lexes fetes per lo dit rey de Sicilia a qualsevol persones o per altres qualsevulla titols de donacions o daltres com lo dit senyor rey vulla de certa sciencia axi esser fet: e que la dita senyora tenga e faça tenir en son poder los dits presoners preses
ben ferrats e guardats en manera que no puxen fugir ne esser dats a rescat o partit algu car finida la guerra lo dit senyor ne enten reintegrar aquell o aquells de qui deuen esser los dits presoners. E mana lo dit senyor al dit mossen Jacme Roure quen tenga aprop la dita senyora tro quel fet haja bon compliment en lo qual no vol lo dit senyor ques faça comport alcu. - Bernardus secretarius. - Semblantment dira a la dita senyora reyna quel senyor rey la prega que en la manera prop dita vulla usar dels moros que don Jacme de Prades quondam pres en una nau e que no hi faça algun comport. - Bernardus secretarius. - Mes li dira quel dit senyor ha delliberat e ha en ferm proposit de passar fort prestament en la isla de Sardenya per dar fi deguda a la execucio començada per lo dit rey de Sicilia contra los sards a nos e a ell rebelles: e finida la execucio dessus dita passara tantost al regne de Sicilia per visitar aquell e metrel en bona ordinacio. - Bernardus secretarius. - Puys dira lo dit mossen Jacme Roure a aquells qui eran del consell de la dita senyora absent del dit regne lo dit senyor rey de Sicilia quel dit senyor per la bona informacio que ha hauda dells e de lur bon consell e industria e per la gran fiança que en ells ha los ha constituits consell axi com eren pregant et manantlos per la fe et naturalesa a que li son tenguts que a la dita senyora servesquen ab aquell mellor cor e diligencia que solien e segons quel dit senyor confia dells en manera quels sia tengut a fer gracia o merce. - Bernardus secretarius. - Apres daço lo dit mossen Jacme Roure ira a les universitats del regne de Sicilia a les quals porta letres del dit senyor e explicarlus ha per virtud de la creença a ell comenada que jassia que ell sia molt afligit en lo seu cor per la inextimable perdua que ha feta del dit rey son primogenit encara ha en continua memoria lo dit regne e los bons e leals vasalls que en aquell habiten e que per consolar aquells et visitar lo dit regne ha empres de passar en aquell apres que sera estat en Sardenya on enten anar en breu Deu volent per acabar la
execucio per lo dit rey fill seu començada: e quel dit senyor los prega els mana e requer que vullen continuament perseverar axi com de bons e naturals vassalls se pertany en la bona feeltat leeltat e naturalesa que han tro ara portada a ell e al dit rey son primogenit offerintlus gracies e remuneracions en tal manera que ells ne seran contents: e que si en lo regiment de la justicia o en altres coses haura deffalliment ell ho reformara a consell lur: e que vullen haver entretant per senyora e regidora lur la senyora reyna sa filla axi com la sua persona e axi com havien abans de la dolorosa mort del dit rey de Sicilia marit seu.- Bernardus secretarius. - Item dira a les dites universitats quel senyor rey lus haguera ja trames don Frederich net seu sino per tal com ell enten esser dins breus dies en lo dit regne de Sicilia Deu volent segons que dessus distinctament se conte. - Bernardus secretarius. - Item dira a la dita senyora reina e a son consell quel dit senyor prega la dita senyora que encontinent li trameta un berganti o fusta de rems avisantlo del estament del regne e de totes les particularitats e circunstancies daquell e de sos affers. E record al dit mossen Jacme Roure que per aquest berganti escrisque largament al dit senyor de tot quant haura vist e sentit e del estament de la dita senyora e en quina forma haura pres ço que ell li haura portat e dit e de totes altres coses que avisarlo pora. - Bernardus secretarius. - Mes avant dira al noble mossen Bernat de Cabrera quel senyor rey ha gran confiança en ell e quel prega que vulla diligentment entendre en conservarli aquell regne e treballarhi segons que be ha acostumat: dientli largament la empresa quel dit senyor ha feta de passar personalment en Sardenya e puys al dit regne de Sicilia e quel dit senyor li mana expressament que per res passat ne present ne que esdevenir puxa no moga questio ne debat ab alcu quar en alcuna manera nol poria mes desservir e quel dit senyor no ho pendria pacientment ans loy daria a conexer en persona e bens: e en semblant manera parlara ab mossen Sancho Roiç e ab mossen Johan Ferrandez e ab tots altres qui li sera vist faedor: e manarlus ha de part del dit senyor ques esforçen en ben servir segons que tro ara han be acostumat. - Bernardus secretarius. - E mana lo dit senyor que abans quel dit mossen Jacme diga als dits barons e cavallers e universitats alcuna de les coses dessus dites parla primerament de tot ab la dita senyora reyna e ab los de son consell: e si consellaran que hi faça res mudar afigir o tolre sia fot tot a ordinacio lur. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.

De la Custurera et de la coadjutora.

De la Custurera et de la coadjutora.

Allo quen les vestidures nostres manam et volem observar ço es que nos facen sino per sartre cert en aço diputat et jurat dins lalberch nostre molt mes en les camises et semblants coses que mes que les altres vestedures a la nostra persona se aproismen servat esser volem: ordenants que una bona fembra custurera en nostra cort sia reebuda que dins nostre alberch les camises nostres et semblants coses tall et faça diligentment. E aquella encara con covinable sera los draps del nostre lit et de la taula en loch secret lau et nedeig ab acabament en tal manera que aquestes coses sien axi secretes que per alscuns no puguen esser vistes o manejades: et la moneda necessaria per les camises lançols tovalles et altres coses lavadores de nostre camerlench exigir et reebre no ometa. Als camarlenchs sia sotsmesa et a nos sagrament et homenatge faça axi con lo sartre. La coadjutora empero sua per nos elegidora en la sua absencia o en altra manera embargada aquelles coses que seran de nostra persona lavar sia tenguda et les altres coses faça segons que pora les quals la dita custurera era faedora: e encara en la sua presencia a aquella ajut et tovalles les quals en nostra taula se tenen et draps de lits daquells qui en nostre alberch jaen con necessari sera lau: e sia sots los camerlenchs e a la un dells faça homenatge ab sagrament axi con la costurera damunt dita.

Del Apothecari.

Del Apothecari.

Qualsque coses per manera de medicina o de menjar per nos prenedores o devant nos posadores sesdevendra presentar deguda cosa es no per no coneguda persona mas per feel et provada sien confites et contrastades per la qual ço es assaber mes nedeament et honesta sien confites per tal que alguna nos pusca aqui notar suspicio ne alguna occasio no sia donada a algun estrany de mesclar aqui alguna cosa nociva et no nedea. E axi ordenam que en la nostra cort sia tots temps un bo et feel apothecari principal lo qual qualsque quals confits per la persona nostra ell personalment confesca: e si per alcuna necessitat de nostra persona freturavem dalscuns letouaris et de axarops o de qualsque altres medicines lo dit apothecari aquelles personalment faça et secretament et tast daquelles faça si son coses tastables abans que a nos prenedores o per altra qualque manera sien presentades. Encara provehir deura lapothecari que ell confesca et faça o de alloure procur confits o especies per les altres persones e aquelles als nostres camarlenchs o als escuders de la cambra deja liurar e encara de illuminaris de cera tortes et tortices et de candeles serva ordenacio nostra la qual sobre aço havem feta et la qual ordinacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart et observar haja et aquelles als rebosters do et liure. Guartse encara lo dit apothecari a la cura del qual specialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites confeccions et luminaris algun defalliment en nostra cort no sia. En apres con caminan en alcun loch irem deura lapothecari lo coadjutor seu davant trametre per tal que en lo loch don partirem ne en lo loch destinat al qual irem de confits et illuminaris fretura et defalliment no sia trobat: ne encara volem que aquestes coses o altres les quals a son offici pertanyen cometa a altres sino a aquell qui sera reebut a ell coadjutor. En apres ordenam quel principal apothecari o son coadjutor tots temps en la casa nostra jague apparellats si alcun cas sesdevenia de son offici en totes coses exercir. En apres deura obehir lapothecari als meges en aquelles coses que per ell seran faedores concernents medecina mas sera sotsmes als camarlenchs: empero daquelles coses que aministrara compran o distribuen al mayordom o al escriva de racio de la nostra cort sia tengut de retre rahon e del tresorer con mester hi sera reebre moneda per les damunt dites coses necessaria. Sagrament empero e homenatge a nos faça axi com larmador: ajustat que si per raho de son offici enfermetat secreta en nostra persona sabia aquella a negun no revelara. En apres volem quel apothecari un coadjutor haja per nos elegidor en loffici de la sua apothecaria intelligent o en alcuna manera scient qui a ell en confegir si necessari sera o altres coses faen ajut al qual encara en la sua absencia cometa aquelles coses que a son offici son incumbents o comeses: lo qual coadjutor deja ajudar als altres officials con en son offici propri ell entendre no caldra: e aquest coadjutor jurara et homenatge fara als camarlenchs e a ells obeyra axi con lo dit apothecari fer e obeir es estret.

dels rebosters majors

Del Armador real.

Del Armador real.

Altitut de real cadira mayorment establida en rectitut per conservacio o sotsministracio daquella molt fretura de armes axi ço es que nos en aquelles volents entendre perque les armes mayorment de nostre cors ab pulcritut de bellea e congruents sens lesio sien servades e entires ço es assaber que no sien corroses per roveyl o per altre esdeveniment foran nos consumen ordonam que a custodia de nostres armes un hom sufficient e feel sie deputat qui armador per la conveniencia del offici sia nomenat qui les armes nostres diligentment guart: et guartse que aquelles nedeament tenga e onesta. Veja encara soven si freturen de reparacio o de renovacio per tal que de continent lo defalliment corregesca o faça als menestrals de la art esmenar. E daço que costaran de reparar o fer de nou cur haver albara de scriva de racio contenen la quantitat que costaran la qual quantitat ab diligencia procur haver del tresorer. E encara en la reparacio de les armes nostres faedora lo dit armador aytal cautela haver manam quel fabre ol faent lart al loch on les armes se servaran os reposen amen o si aytal reparacio hi sera faedora que sia obs que de necessitat se hagen a portar a la casa del dit fabre o art faen lavors no manifestament mas en secret loch aquelles faça reparar: cor no es covinent a nostra honestat que aquelles coses les quals son a us de nostra persona deputades per diverses mans axi patentment discorreguen que cascun per son voler les puga contractar: ordenants que per lo servey de nostra persona almenys armes complides de les mellors que trobar ne fer se poran per diverses maneres almenys per vuit cavallers et aytants mateixs cavalls degudament armats per larmador dessus dit sien tengudes continuament apparellades entre Ies quals alscunes secretes esser no oblit les quals secretament et en lochs opportuns portar puscam. Tenga encara vuit apparellaments militars et altres vuit de cavalls: e aquests volem sien tenguts oltra aquells qui per raho de donar o per altre raho tenir volriem. Encara tenga senyeres poques et grans segons que nostre estament ho dura requeridor. Statuents que si defalliment sesdevendra per colpa dell la meytat de la quitacio de un any perda la qual de la cort nostra ha acostumada de reebre. Conseguentment encara ordenam que cascuna nit larmador deja liurar a un dels escuders de la nostra cambra armes complides de la nostra persona per tal que aquelles posen de prop lo nostre lit: e si per aventura per alcuna cosa manariem les armes nostres costa nos en alcun loch esser portades oltra aquelles les quals los escuders han a portar lo dit armador aquelles ab si port axi prop nos que con les demanarem sien apparellades. E aquest armador sera als camarlenchs sotsmes als quals encara con demanaran de les armes nostres compte haura a retre et raho. Perque guartse que totes les armes prena ab inventari et reeba et sia diligent que en escrit pos con a alcuna persona alscunes armes haurem manades liurar o donar: empero diligentment se guart que a algu no prest ne liure de les coses damunt dites sens carta ab nostre segell segellada. En apres con sesdevendra nos voler armes pendre majorment en temps de guerra sia larmador molt diligent et no peresos que les armes a nos necessaries tenga tots temps apparellades e encara que aquelles en temps de guerra pus sovinerament regonega e armes complides de nostre cors et totes altres dins la nostra tenda meta et complides armes de cavalls a nostre cavalleriç liurar no ometa: e res no menys de les dites nostres tendes cura haja que per los homens a aço deputats aquelles parar et fermar faça en lo loch on lo nostre peno posader sera fermat. E per tal que con daquelles volrem usar algun defalliment no puga esser trobat e sil armador sera alscunes vegades per enfermetat o per absencia o per altra manera rahonablement embargat en aquell cas son offici coman a un dels escuders de la cambra et linventari que ha de les armes liure a aquell lo qual nos o nostres camarlenchs cascuna vegada durem nomenador. En apres volem que a nos larmador faça sagrament et homenatge que per fet seu dampnatge a nostra persona no vendra ans esquivara per son poder aquell lo qual sabes a nos en qualque manera poder esdevenir majorment per aquelles coses les quals a la sua custodia son comeses e allo a nos no resmenys revelar no trigara. Encara que res no ha fet ne fara perque les coses dessus dites no pusca degudament observar.

Del Maestre racional.

ACI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional.

Entre les sollicituts reyals per les quals a la utilitat de la cosa publica es conseylat e honor real es conservada aquelles mes lo cor del princep deuen estrenyer que la sua casa per totes coses saviament sia disposada. E con la casa real en senyal de preheminencia universes a ella recorrents liberal esser deja e uberta e per aço axi a infinites despeses es posada les quals a envides per humanal enginy se poden moderar: molt se conve del princep deure guardar quen lo regiment de la casa sua mesura davant totes altres coses sia observada per tal que no sesdevenga ço que sescriu: Envides sens mesura dura la real cura. E per tal con nos pot en les despeses mayorment reals mesura laugerament pendre si donques al princep no ve en clar quant en suman monten les rendes e obvencions e altres drets fiscals los quals en son erari cascun any son aportats: emperamor daço necessari esser se mostra que en la casa de cascun princep alcuna persona feel e savia davant posada esser deja al offici del qual se pertany de les rendes e proveniments e drets reals de cascun ayn encercar veritat e de la summa daquell al princep retre rahon. Emperamor daço nos cobeejants la casa nostra reyal e tots los fets nostres ab mesura disposar e manera e via querer ab les quals mesura puscam congruentment observar sabens que per aço a la honor nostra es guardat e al profit dels sotsmeses es provehit: statuim e ordonam quen la nostra cort sia alcun en loffici dels comptes retedors a nos principalment instituit lo qual maestre racional sia nomenat: en lo qual offici tal persona volem esser reebuda que sia feel e avista e encara en comptes e en rahons aordonadores e en altres coses les quals al offici daquest se pertanyen ben sia sabent e esperta axi que algun no deja enganar ne per los altres laugerament puga esser enganat. E per tal quel maestre racional per oblivio o per ignorancia alscunes coses daquestes les quals al offici dell se petanyen no pusca pretermetre les quals son moltes aquelles ordenadament descriurem. E primerament lo maestre racional sapia a sollicitut de son offici pertanyer que oja comptes e raho reeba dels camarlenchs de les nostres joyes que ministren: encara reeba compte del protonotari e dels secretaris escrivans et del thesaurer e del escriva de racio e encara del comprador de casa nostra e dels procuradors reyals nostres e batles generals e aministradors de les nostres rendes e veguers justicies e procuradors locals e de quals que quals nostres officials e persones altres per aministracio de lur offici o per altra manera dels drets nostres alcuna cosa reebents o despenents en qualque manera sino daquells que en part o en tot al escrivan de racio retre son estrets. Mas si volra los comptes daquells majorment per causa examinar fer ho pot: e si per aventura trobava que alcun dels officials damunt dits apres los comptes retuts als drets de nostra cort sia tengut solicitar aquella persona que nos cascun any li nomenarem que reeba en si totes aquelles quantitats de diners que haura trobats quels officials damunt dits degen restituir a la cort. Al qual manam que reebudes en si les dites restes pach primerament dels dits diners los dits maestre racional lochtinent escrivans e verguer del dit offici lur quitacio ordinaria y vestit; e si alguna cosa lin romandra dallo respona al nostre tresorer: e a ell manam retre compte de les dites restes que haura reebudes al nostre escriva de racio lo qual haja a mostrar en retiment de son compte certificacio del maestre racional de les quantitats a les quals muntaran les dites restes: la qual certificacio ensemps ab les cauteles que haura reebudes haja a retre al dit escriva de racio. E donam poder al reebedor de les dites restes de costrenyer e forsar tots los oficials damunt dits qui per raho de lurs aministracions hagen alcuna cosa cosa a tornar a la nostra cort: e si ço que deu retre contradira costrenga aquell per capcion de penyores o per altres remeys convinables: e con haura restituit e complit ço que deu lavors lo maestre racional auda certificio per ell que la resta li es pagada faça a ell albaran de compte retut per ell e quel remeta espeegat. Si pero fet compte appar alcuna cosa esser restituydora a aquell compte reten lavors lo maestre racional a ell faça dos albarans un testimonial de compte per ell retut e altre per lo qual sia pagada la quantitat a ell restituydora. En apres esgartse ben lo maestre racional que si els officials qui de la sua ministracion ab ell comptaran no mostren o no liuren a ell complidament les cartes o les apoches o els albarans per aquell compte necessaris o al compte espectans o en altra manera defectivament comptaran: decontinent lo dit racional los dits defalliments de scriptures e altres en son memorial repos los quals no determen sens compliment de cartes letres apoches e altres cauteles a declaracio dels dits comptes necessaries: e sils retens los comptes aquelles haver no poran o altres duptes hi haura per los quals lurs comptes no puxen ser espetxats aquells comptes lo maestre racional no defenesca sens consciencia e volentat nostra e entretant los comptes havens aytals duptes romanguen indifinits: e ultra aço si fet lo compte appar ells alcuna cosa deure decontinent a aço restituyr sien costrets. En apres los batles generals e procuradors reals e ministradors de les rendes nostres de qualsque terres nostres en los comptes lurs los quals retran cascun any per lo dit racional sien costrets mostrar al dit racional apoches e albarans de pagues les quals se deuen fer dany en any per salaris qui als gavernadors nostres e procuradors justiciers qui a jutges o assesors e batles e a veguers a justicies merinos e a castellans e a notaris e altres als quals se donen certs salaris o annuals pensions: dels quals salaris o pensions annuals les quantitats escrites tenga lo dit racional en lo libre seu de notaments: e escrites encara tenga totes coses les quals los dits procuradors e batles generals e aministradors nostres ordinariament son tenguts de pagar a qualssevol persones cascun any. Sia encara tengut lo racional donar fe als dits nostres procuradors reals e batles generals e ministradors en sos comptes sobre les despeses les quals affermaran si haver fetes per justes coses e rahonables. Sia encara curos lo maestre racional que reeba en escrit de nostres procuradors reals et batles generals et aministradors los preus de qualsque sien rendes nostres encontinent con les dites rendes cascun any seran venudes per los procuradors batles et aministradors damunt dits e apres los dits preus escrisca e repos en son libre: e encara sia curos aytant com pora que sapia la veritat dells de les falles les quals se faran axi per nostres domestichs com per altres nostres officials falles faents e aquelles a execucio deguda faça menar per ço quels dits domestichs e els altres officials no hagen ocasion de fallar. Regonega encara el racional que de mig en mig any e tota hora ques volra e obs sera totes les reebudes per los procuradors reyals batles generals e aministradors nostres e les pagues fetes e encara cant sera envers ells en moneda cant sera degut per ells: proveesca encara e als procuradors et batles et aministradors damunt dits sollicit que en lo cap de cascun any complit sien appareylats los dits procuradors batles et aministradors sens defalliments lurs a retre comptes per tot aquell any complidament. Manam encara quel maestre racional haja e tenga tres libres ordinaris dels quals la un sia appellat libre de notaments comuns en lo qual not e escrisca totes coses les quals regonexera haver reebudes lo tesaurer e els altres officials nostres a fin que en los comptes ab ells faedors veer pusca el maestre racional aquelles coses les quals donen a ell per reebudes. Axi meteys not en lo dit libre totes altres coses les quals fer poguessen a instruccio del dit racional e daquells qui ab ell deuen comptar. Tenga encara segon libre qui sia appellat libre dalbaran dels comptes en lo qual not e escrisca les finances de tots los comptes: retenga encara ab si aquell libre o escriptura ab lo qual lo compte reten haura comptat ab ell: e encara retenga apoches e albarans ab los quals faran a ell fe de les dades e pagues aquells qui retran lurs comptes. Haja encara lo terç libre qui sia appellat libre ordinari en lo qual escrisca tota la suma de les reebudes nostres e de les dades de tots los comptes que difinira: lo qual libre tenga lo mestre racional o son lochtinent secretament dejus clau e aquell no dege monstrar ne revelar a neguna persona sino a nos con per nos li sera manat. E res no menys sia tengut de fer enfilar totes les letres nostres de manamens apoches e altres cauteles necessaries
als dits comptes les quals cauteles dege fer scriure e consignar en los margens dels dits comptes que difinira per manera que puxa esser trobat e vist que les dites cauteles sien per ell o per los seus scrivans cobrades daquells qui los dits comptes retran per tal que daqui saber puscam quant crexen o minuen cascun any les rendes de nostre patrimoni e les despeses compensats los carrechs de Ies expedicions nostres les quals segons mes e menys seran esdevangudes e quant sera de resta cascun any. Reeba encara el racional de nostre thesaurer compte de sis en sis meses cascun any e reeba en compte totes les quantitats les quals li dira si haver pagades per dons los quals haurem fets entro a quantitat de cent solidos jacsia que de la quantitat daquella o menor negun albara no mostre o manament cor a la sola paraula sua volem esser creegut: oltre la quantitat empero desus dita en altra manera en compte no reeba si donques no mostrava albaran o letra o manament nostre escrit e dels nostres segells comu o secret segellat o si donchs lo dit tresorer albara del dit maestre racional o del escriva de racio dalcun deute no mostrava. Retut pero el compte per lo tesaurer e finat lo racional sia tengut a ell fer albaran testimonial e complit segons la forma del qual e continencia nos pugam fer al tesaurer carta de quitacion e fin de bon e de ver compte retut: lo dit empero mestre racional sia tengut de fer fer notaments al thesaurer de totes quantitats que trobara esser liurades al dit thesaurer per los altres comptes que reebra. E sien monstrats per lo tesaurer tots encara els cambis que contractats e fets haura e dits de consentiment del dit racional o en altra manera de nostre manament haja contractat e fet e servades les coses dessus dites e altres les quals en tan gran compte per verificacio daquell haura vist servadores. E los officials qui al regiment del mestre racional son sotsmeses e los quals a ells deu esser el major son aquests tresaurer scrivan de reccio e lurs scrivans e procuradors reyals e batles generals e ministradors de les rendes nostres. Donam poder de corregir tots e sengles qui a son offici son sotsmeses si excesses hauran comeses e punir de quitacio de un mes o menys exceptat lo tesaurer o escriva de racio procuradors e batles demunt dits los quals no pusca punir sens manament e licencia nostra. Atorgam encare al mestre racional que si alcun qui compte deja retre no vuylla o retre lo contradiga pusca a ell la quitacio la qual de nos reeb emparar. Haja encara el mestre racional ab si en scrits totes aquelles coses les quals son tenguts de fer per raho de lur offici los demunt dits officials qui a ell son sotsmesos per tal cor si deffallien o erraven en son offici mils ne pora saber veritat e pus covinablement corregir e punir. Faça encare memorial de tots los cambis los quals lo tesaurer fara de consentiment del dit racional e les maneres e ab quals aquells se faran per tal que en lo temps lo qual lo tesaurer retra compte daquelles coses li sia clar plenerament. Sapia encare a son offici pertanyer que tots los falsaris de les monedes nostres e els delinquents engir ell faça pendre e aquells liurar al algotzir e els ordinaris dels delinquents a requisicio dell los delinquents sien tenguts de pendre. Si empero el delinquent es de companya e de casa nostra lavors lalgotzir a requisicio dell lo delinquent faça pendre e el nostre alguatzir a manament del racional aquell pendre fer sia tengut. Mes volem que si lo protonotari e secretaris scrivans en lo compte lur alcuns deutes meten al mestre racional qui a ells per quitacio o vestits ordinaris no seran deguts aquells no reebe lo racional ans romanguen sobre ells: si donchs per ventura aquells deutes no eren manats esser reebuts de nostre special manament. En apres ordonants quel demunt dit mestre racional ans del entrament de la sua aministracio sagrament a nos prestar sia tengut que en son offici be e feelment se haura: jurara encara e a nos homenatge fara que a neguna persona sino a nos e a aquells als quals per occasio e per rahon de lur offici pertanyera no revelara la quantitat annual de nostres rendes e proveniments ne la quantitat del nostre tresor. En apres sera tengut en nostre conseyl promoure les causes e els drets de nostre patrimoni e aquelles defendre segons son poder: guartse pero en aço que per ell alguna calumpnia noy esdevenga mas allech per lo nostre dret ço que pora justicia en res no offesa. E encara con en nostre conseyl lo maestre racional segons nostra real ordinacio dels conseylers sia reebut a nos lo sagrament per los conseylers expressat en la dita ordinacio faça e fer sia tengut.

lochtinent scrivans maestre racional

Núm. 53. Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Núm. 53. 

Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon et de Cerdanya salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes de Barberia e en otra manera havemos ovido cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha feyto secretament su pertreyto e su apparellamiento agora con gran havalio de galeas e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo e de pie entiende a envadir las tierras de christianos daqua mar e specialment en Cartagenia o en los regnos nuestros de Valencia o los otros lugares nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos e tierres nuestres. On como por aquestos aferes los quales no solament tocan vos e nos e las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer de lo que que sobre los ditos afferes vos dira de parte nuestra. Dada en Valencia a XXIX dias andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor MCCCXLVI. - H. Cancellarius. - Do. de Bis. (Biscarra) mandato regis facto per thesaurarium. - Aquesta es la informacio donada an Joan Scrivan de part del senyor rey Daragon per al alt rey de Castella. - Primerament que apres la salutacio li recomte com lo dit senyor rey nostre ha hauda certa informacio com lorey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus e aço fa certament per venir a Cartagenia o en la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual raho lo prega que per occorrer al dan esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar com mes galeas e com pus ivaçosament pusca les quals ab la armada del senyor rey ensemps la qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes aquelles rahons inductives que pusca tota ora empero guardanse que no faga alcuna mentio de la covinença que es entre los dessus dits reys. - H. cancellarius. - Item li diga com per dar oposit a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor rey tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a pregarlo que semblantment dega armar: e axi que li placie scriure letras inductivas que dega atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega com sie plaent a Deu et a bon stament de la christiandat: e no res meyns ne parle en prech la reyna de Castella que axi matex hi scriva et faça que un ballaster seu sen port ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab lo rey de Portogal que lo missatge del senyor rey. - Item que si per lo rey de Castella li era dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de Conteres lo qual es reneguat et dix com era en la terra per spia del rey del Garb et comptali tot larmament que fahia et encara com entenie a passar a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço dix que certs moros de la terra ho sabien et quey tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha preses partida et per confessio lur a trobada la cosa esser vera: e no resmenys ha ahuts diverses ardits de homens seus qui son en la terra del dit rey del Guarb en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua. - Item si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey arma tantost XX galeas en fa apareyllar XXX axi que si obs ho avia ne pogues haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la mar: e faça son sforç lo dit en Johan que lo dit rey ni tinga XX et faça adobar les altres o XV o X a tot lo menys. - Item si per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses spies et que res no li nan feyt saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a Bugia et que en aço son enganats et que no hi deu metre dupte com lo senyor rey ne sie cert et com fa tot lo pertret deça en Spanya de cavallers et de vianda. - Item si per lo dit rey era dit que daços maravellaba que fos ver per tal com el et lo senyor rey Darago havien treua ab lo rey de Garb et de Granada: sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la una que en la treua lur nos deu fiar com en la treua li prenes lo munt de Jubaltari: laltra que lo dit rey del Garb respos an A. de Quadres missatge (missatger a veces se escribe missatge) del senyor rey nostre qui ana a el per requerirlo de alcuns dans que avie fets a les sues gents quels degues satisfer pus durant la treua los havia fets respos que ver era que son fiyll lo rey de Granada sera entrames de tractar la dita treua entre el e lo rey Darago et que lo dit tractament no era nengun a nenguna fermetat e axi que ell no era ne entenie a esser en treua ab lo rey Darago. - Item si era cas que lo rey de Castella fees mencio de la covinença e postura que es entre el et lo rey Darago sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey nol requer per la postura mes solament per los bons deutes que han ensemps et per lo servei de Deu et per lo profit de la terra: et sobre aço sia dissimulada la postura aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol vol requerre per la postura car be sab que si lo senyor rey narmava XX galeas que el naurie a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari lo prega. - E parria que donada fi als dits affers et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun cas non volgues armar parria que la dita quantitat li degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella armas o no parria que feyts los dits afers lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille liures que lo senyor rey nostre li deu ço que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat al stret e que en tot cas faça son poder que cobre la carta debitoria de les dites IX mille lliures no contrestant que per ell sie deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus dites.
- Item si lo rey de Castella nolie armar Ies galeas et que li fossen reebudes en compte de un compte CLXXXVll mille CCCC morabatins parria que si als no si podie fer ques pogues sostenir car de guany serie agut. En tot cas del mon faça son poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada del rey del Garb que degues passar daça en la terra del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey de Castella sentis en los dits affers et per alcuna manera volie trigar lespeegament den Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir. - H. cancellarius.

54

Cent noms Deu, L-LIX, 50-59

L.

¡O
NODRIDOR!

Deus
dona a hom bon nodriment

Quant
li dona bon amament,

Bon
entendre e bon membrament.

Qui
vòl sí mateix bé nodrir

Guardse
que no vulla mentir,

Ne
de Deus se vulla partir.

Es
nodriment espiritual

En
pensament qui es leyal

D'
on vé nodriment corporal.

Mays
val a fill bon nodriment

Que
no fá l' aur ne l' argent

Que
li poren dar sey parent.

Ab
amor deu hom començar

Nodrir
altre, per ço que amar

Lo
faça estar de mal far.

Qui
no pòt nodrir ab amor

Nodresca,
si pòt, ab pahor,

Car
pahor empatxa follor.

Hom
nodreix sí mateix leyals

Quant
consira los bens cabals,

E
consira qu' es mortals.

Qui
per altre pren castigament,

Sab
nodrir sí mateix bellament,

E
está savi e conexent.

Qui
vòl nodrir ab sermonar

E
ço que diu no vulla far,

No
sab si nodrir ne amar.

Nodriment
que es començat

Ab
esperança e leyaltat

En
bon fundament es pausat.

Hom
qui sia molt ben nodrit

En
tot loch troba bon amich, 

E no ha pahor de enemich.

LI.

¡O
ENDREÇADOR!

Aquells
homens qui volen Deus amar,

éll
los endreça ab ben far,

Ab
bon entendre e membrar.

Deus
endreça bon pensament

Com
pensa lo començament

E
'l mijá, d' hon vé compliment.

Qui
vòl esser bé endreçat,

Endréç
son cor ab caritat,

A
paciencia e humilitat.

Aquell
endreça bon amar

Qui
endreça a consirar

Com
faça Deus a home honrar.

Endreça
home son poder

Com
lo posa en gran voler,

En
gran bonea e saber.

Hom
endreça sa bontat

Si
la posa en leyaltat,

En
justicia e veritat.

Qui
vòl bonea endreçar,

Prenga
d' ella bonificar,

E
meta 'l en magnificar.

Cell
qui s' endreça a virtut,

Endreça
sí a la salut

D'
entendre, membrat e volgut.

Qui
's desvia de malvestat,

S'
endreça a felicitat,

E
a virtut de volentat.

Endreçar
hom a veritat

E
desviar de falsetat

Es
compliment de bontat.

Christ
ha cascun hom endreçat,

Per
l' eximpli que ha donat, 

Mays l' eximpli es oblidat.

LII.
¡O
EMPERADOR!

Deus
es molt gran Emperador,

Qui
mana a hom per amor,

Que
honre molt sa gran valor.

Ha
Deus per ço fayt manament

Que
hom sia obedient,

E
que de Deus sia tement.

Deus
mana que hom l' am mays que re,

Per
ço que l' amar sia ple

D'
esperança, caritat e fé.

Mana
Deus que hom sia leyal,

Per
ço que no faça null mal,

Car
leyaltat fá hom cabal.

Deus
mana que hom sia cortes

Humil,
franch, plasent e entes,

Per
ço que no fall en nulla res.

Mana
Deus a home que encontinent

Faça
lo bé que pòt sens falliment,

Per
ço que tost sia obedient.

Deus
ha fayt manament a la volentat

Que
am bé far de tota sa potestat,

Per
ço que en re no haja ociositat.

Cell
qui a Deus es obedient,

Deus
lo fá estar alegrament

En
gloria eternalment.

Qui
a Deus no vòl obeir,

Deus
lo fá servir sens finir

En
foch d' hon no porá exir.

Christ
feu a Sanct Pere manament

Que
a las ovelles donás paximent,

Qui
las auciu no es obedient (11).

LIII.

¡O
ELEGIDOR!

Deus
es molt bò elegidor,

Car
éll eleig a sa honor

Li
bò qui no son peccador.

D'
aquells qui están en peccat,

Eleig
Deus a esser salvat

Ab
merce e ab pietat.

Está
Deus franch en elecció,

E
eleig qui 's vòl a salvació

Ab
gracia e a perdó (12).

Molt
nos fá Deus maravellar,

Car
enaxí nos vòl tirar

Ab
donar e ab perdonar.

Cell
qui eleig malvat prelat,

Eleig
falliment e peccat,

E
leixa virtut e bontat.

Qui
eleig anans plasent sentiment,

Que
bon amar e bon cogitament,

Pauc
ha apres de bon elegiment.

En
aquest mon hom ha libertat

Que
ab Deus elige virtut e bontat (13), (eleig)

E
sens Deus vici e malvestat.

Cell
qui ab Deus no pren amistat

En
elegir sa salvetat,

Ab
l' enemich se eleig dampnat.

Molt
val mays elecció

Per
humilitat e perdó,

Que
per ergull dampnació.

Elegir
home que sia bé acustumat

A
esser senyor ha si elet e pausat,

Com
ab éll sia en gran libertat.

LIV.

¡O
FAEDORI

¡O
Deus qui estás Faedor

De
bontat, virtut e amor

Fé
mí esser ton servidor.

Tú
fás en bontat bonificar,

De
bonificant, bonificable, e sabs far

De
granea, magnificar.

Deus
fá de justicia jutjar,

E
de misericordia perdonar,

E
fá en home temor e amar.

No
fá Deus home pererós,

Ne
no fá home ergullós

Mays
que fá home piadós.

Deus
fá home de cors mortal,

E
d'ánima racional,

E
fá ‘l virtuós e legal.

No
fá Deus bé de malvestat,

Ne
fá falliment ne peccat,

Car
tot es ple de gran bontat.

Aquell
es meyllor Faedor

Qui
fá amar de bona amor,

Que
cell qui fá castell ne torr.

Cell
qui no fá ço que deu far

E
fá peccat e mal estar,

Pauc
sab de natura d' obrar.

Qui
de bé sab far altre bé,

E
qui no vòl far mal per re,

En
tot quant fá bé se capté.

Aquell
sab bona obra far

Qui
fá Deus servir e honrar,

E
a Deus se fá molt amar.

LV.

¡O
VALOR!

Deus
es Valor, perque mays val

Que
tot quant es, e es cabal

A
hom de valor natural.

Valor
es ço qui val per bé,

E
ço ab que hom se capté,

E
ab que hom no falla en re.

Cell
qui ab valor vòl valer,

No
faça a Deus null desplaer,

E
faça bé ab tot son poder.

Valor
es de bonificar,

De
bon entendre e amar,

De
mercé e de perdonar.

Null
hom no pòt valor haver

Qui
fall contra negun dever,

Car
falliment no pòt valer.

Valor
null hom no pòt comprar

Si
no' s guarda de mal far,

E
que faça 'l bé que porá far.

Mays
val valor en pensament

Humil,
leyal, franch, conexent,

Que
en parents ni en argent.

Cell
qui no val e vòl valer

Estant
malvat, ja conquerer

No
porá valor ne bé haver.

Está
Valor en bon començament,

En
bon mijá e en bon affinament,

E 'n
aytals lochs se dona mantinent.

Nulla
re no val mays que Valor,

Ne
re menys val que hom peccador,

Car
a Valor fá deshonor.

LVI.

¡O
SENYORETJADOR!

Deus
es Senyor de tot ço qui es

Creat
e produt de no res,

Car
sens éll no fóre já mes.

Está
Deus Senyor de no re,

Car
tot çó prodúu que 's cové,

E
es Senyor de ço que no é.

Deus
es Senyor del firmament,

Dels
ángels e del element

E
de temps futur e de present.

Es
Deus Senyor de bon amar,

E
está Senyor ab donar

Ab
jutjament e ab perdonar.

Deus
es Senyor de libertat

Creada,
car ha obligat

A
far bé sens malvestat.

Deus
es Senyor per dret e per honrament;

E
qui vòl esser senyor ab falliment,

En
servitut está deshonradament.

Senyoria
es ocasió de mal,

Com
está en hom vil e desleyal,

Car
a sí mateix ne a altre re no val.

Molt
está pus prop a valor

Senyoría
qui está per amor,

Que
senyoría qui está per pahor.

Esser
senyor de son voler,

De
son membrar e de son saber,

Es
senyoría de plaer.

Per
ço es Senyor atrobat,

Car
es esdevengut peccat,

Lo
qual Senyor es obligat.

LVII.

¡O
VENÇEDOR!

Deus
pòt vençra malea e peccat,

Mays
no pòt vençre libertat

Qui
estiga en bona volentat.

Si
en peccador no 's pogués vençre libertat,

No
‘l pogra Deus ab justicia tenir encarcerat,

Perque
mercé leva hom cahút en peccat.

Cell
qui volrá vençre Deus ab merce,

Faça
per éll aytant com pòt de bé,

Car
negun bé ab Deus no 's descovè.

Molt
fá meyllor vençre Deus ab bona amor

Com
lo moua a esser perdonador,

Que
vençre son enemich, castell, ciutat ne torr.

Hom
pòt vençre sa mala volentat

Ab
paciencia, consciencia e caritat,

Car
Deus li ajuda ab merce e pietat.

Cell
qui vòl vençre ab malea bontat,

Ne
ab ergull, valor, humilitat,

Venç
sí mateix en mal e en peccat.

Hom
venç peccat ab contrició,

Confessió
e satisfacció,

Oració
e querre perdó.

Si
hom no pogués vençre ab saviesa falsedat,

Ab
veritat e bona volentat,

Pogra
falsedat vençre ab Deus veritat.

Aquell
venciment es bò per qui hom ha salut,

E
aquell es mal per qui hom es perdut,

E
aquell val mays per qui Deus es conegut.

Christ
vençé son cors en la crotz ab la mort,

Ab
lo qual vençé lo perillós e mal port,

Hont
Adam estava en gran desconort.

LVIII.

¡O
GRACIA!

Car
Deus ha franca libertat

En
donar e perdonar de grat,

Es
Deus Gracia apellat.

Deus
fá gracia a hom com lo vòl crear,

Car
home per sí no es digne de estar,

Car
qui es de no re no pòt sí mateix meritar.

Als
homens qui son peccadors e están en peccat,

Qui
son per justicia a dampnació jutjat,

Fá
Deus gracia com los met en salvetat.

Deus
fá gracia a qui 's vòl, e no deu esser blasmat

Si
la fá a un e no a altre, car faria peccat

Si
en sí constrenyia sa franca volentat.

Hom
pòt per sa libertat ordenar com reba gracia del Senyor;

Mays
no pòt forçar Deus, car gracia se fá per amor,

E
per ço devem estar en esperansa e en pahor.

Qui
vòl esser ordenat a esser agraciat

En
aquell orde que pren es ja agraciat,

Car
sens gracia no poria esser ordenat.

Ço
que gracia es, apenas ho porem consirar,

Car
no es obra qui 's puscha sentir ne imaginar,

Ne
fora la libertat de Deus no la porem affermar.

No
havem altre consell si gracia volem haver,

Mays
que amem e serviscam Deus a nostre poder,

Segons
que nostra libertat ho porá sostener.

Cell
qui está en gracia es a éll gracia tan bell cabal,

Que
tot ço qui 's pòt sentir a éll tant no val;

Foll
es donchs qui la pert per null plaer sensual. (amar,
¡Ah, las!
com consir la gracia que Deus fá a cells a qui' s leixa

Ne
quants son aquells a qui no' s leixa servir ne honrar,

Adonchs
enten que gracia es dó qui 's molt car.

LIX.

¡O
MISERICORDIANT!

Deus
ha Misericordia de li peccador,

Per
ço que a sa factura aport gran amor,

E
per ço que home lo conega gran donador.

Deus
perdona ab granea de bontat,

E
per ço justicia consent a perdonabilitat,

E
fá ab Misericordia societat.

Tant
ha Deus gran volentat en perdonar,

Que
a justicia fá mercé amar,

Car
ab mercé pòt peccadors salvar.

Misericordia
es mare de li peccador,

La
qual mare ama sos fills per l' amor

Que
han a Deus Pare qui es perdonador.

Molt
es Misericordia bona a membrar

Ab
granea d' entendre e de amar,

Car
esperança aporta contra peccar.

Aquell
blastoma Deus e son gran voler

Qui
de sa Misericordia no ha negun esper,

Car
mays pòt Deus amar que hom peccat haver.

Misericordia
es dona qui perdona de grat,

Perque
cové que hom am la sua libertat,

Per
ço que per ella sia membrat e amat.

Cell
qui de Deus Misericordia vòl haver,

Sia
humil, leyal, e vertader,

E
faça aytant de bé com porá fer.

Qui
no fá tot lo bé que poria far

No
es semblant que molt am per donar,

Perque
Deus dona mays que hom no pòt pensar.

Ah!
com consir que eu só gran peccador,

Adonchs
m' albir que 'm cové haver gran amor

A
Deus qui es tan gran perdonador.