Mostrando las entradas para la consulta ferres ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ferres ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 24 de enero de 2020

Ley IX. Com deuen esser elets los cavallers.


Ley IX.

Com deuen esser elets los cavallers.

Mil es lo pus honrat nombre que pot esser: car be axi com X es pus honrat nombre ques comença en I et en un cent entrels X axi entrels centenaris es major et pus honrat mil per tal com tots los altres se concloen en aquell et dalli a avant no pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força ha a esser nombrat per los altres que havem dits que senclouran en lo millar. E per aquesta raho elegien antigament de mil homens un per ferlo cavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La una que fossen treballadors per tal que sabessen et poguessen soferir los grans treballs los quals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen mils et pus tost ociure et vencre los enemichs et no fossen hujats leugerament faen fets darmes. La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni dociure. E per aquestes rahons antigament pera fer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homens qui soferen gran treball et fusters et ferres et picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociure les coses vives et escampar la sanch daquelles. E encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen be formats de lurs membres per esser regeus et forts et leugers. E daquesta manera delegir usaren los antichs gran temps: mas veen moltes vegades que aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes aquestes coses sobredites et en loch de vencre sos enemichs vencien si meseix: tengueren per be los savis daquestes coses que guardassen homens pera aquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre aço dix un savi qui hac nom Vegeci qui parla del orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que fossen homens de bon linyatge per tal ques guardassen de fer coses perque poguessen caure en vergonya. E per aço foren elets de bons lochs: e gentilea o paratge aytant vol dir en los homens com be especial que es en los homens. E per ço foren appellats gentils homens o homens de paratge axi com homens en los quals ha molt de be et de gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesa que vol aytant dir com noblesa de bondat et aço per tal con los gentils foren nobles homens et bons et visqueren pus honradament que les altres gents. E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per linyatge la segona per saber la terça per bonea de costumes de maneres. E jassia que aquells qui la guaayen per lur bon saber o per lur bonea son per dret appellats nobles et gentils homens: empero majorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et fan bona vida per tal com los ve de luny axi com per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar: car no tan solament con fan malestar hi reeben ells dan et vergonya ans aquells del linyatge don devallen: e per ço los gentils homens deuen esser elets que venguen de dret linyatge de pare et davi entro en lo quart grau qui es appellat besavi. E aço ordenaren et hagren en be los antichs per tal que daquell temps atras no es en memoria de homens. Pero quant de pus luny et pus antigament ve de bon linyatge tant creix mes sa honor en gentilesa servan bones costumes.


domingo, 26 de julio de 2020

COMISSIO DE TORTOSA.

COMISSIO DE TORTOSA.

FOCHS
REYALS.

Primo ciutat de Tortosa. 991 .

Terme de la
Ciutat.

La orta de la pertida Darenes
qui va tro a la Porqueria. 17.
Illa e losorts qui son dela lo pont. 26.
Masos de
Solso ab la ribera qui va tro a la ciutat. 8.

Loch de Mihanes. 6.
Loch de La Galea. 12. (Galera,
Galea, tanto barco como crustáceo
)
Loch de Godayls.
16. (Godall, Godalls)
Loch de Marrades. 4. (En
Beceite, Mas de les Marrades
)
Loch de Carescal. 18.
Loch
de Adrover. 10. (Aldover)
Loch de Xerta. 50.
(Cherta)
Loch de Benifellet. 18. (Benifallet, en lesseues coves)
Loch de Tivenig. 5. (Tivenys)
Loch
de La Ultzina. 5.
Loch del Alentar. 7.
Loch de Custuma. 14.

Loch de Bassa de Canall. 3.
Mases dels Malorquins.
3. (Masos, com Mas de Barberans)
Mases de les Barraques. 4.

Loch de Vin Axarob. 3.
Loch de La Fuyola. 19.
Loch
de La Font del Paralo. 53.
Loch dels Garidlles. 8. (Garidells
?)
Loch de Camarles. 4.
Lo de Buriaçenia.
3. (La çenia, Sénia,
Sènia, Sínia, etc
)
Mases
qui son en la ribera prop Deuposta. 4. (de
Amposta
)
Loch de Amposta. 46.
Fochs de la Orta de
Punpi tro a Tivanig. 29. (Tivenig,
Tivenys)

FOCHS DE CAVALLERS.

Primo
loch de Carles: qui es den P. Sent Manat donzell. 37.


FOCHS DE CIUTADANS.

Loch de Pauls: qui es del
honrat En Ramon des Puig ciutada de
Tortosa. 33.

FOCHS DESGLEYA.
(Son en la
Castelenia)

Comenaduria de Miravet.


Primo loch de Resquera. 20. (Rasquera)
Loch
de Genestar. 10. (Ginestar, Ginestà, Ginestá,
ginesta
).
Loch de Mudefor. 8.
Loch de Algas.
13.
Loch de Les Pinyeres. 33.
Loch de Batea.
94.
Poble de Vilabona. 16.
Loch de Corbera.
80.
Loch de Miravet. 34.
Loch de Benicene. 31.
(Benissanet; Beniçanet
?)

Loch de Pinell. 35. (Lo Pinell de
Brai
)
Loch de Salvaterra. Nichil. (ninguno,
nada, cap
)
Loch de Gandesa. 152.

Comanadoria
Dorta. (de Orta, de Horta de Sant Joan, mal llamada en un tiempo Puigventós de la Figuereta)

Loch de Prat de Comte.
23.
Loch de Bot. 33.
Loch Dorta.
81.
Loch Darnes. 65. (de Arnes)
Loch de Ferres.
2. (Dónde está este loch, lloch, lloc, lugar ? Por el número de
fuegos: 2: era muy pequeño, casi una masía : ferrer, ferrers
?
)
Loch de Caseres. 8.

Comenedoria
Dasco. (de Ascó)

Primo loch de Barrans. 4.
Loch de
Ribaroja, 17.
Loch Dasco. 45. (de Asco,
Ascó
)
Loch de Camposerius. 14.
Loch de La
Faterella
. 66. (La Fatarella)
Loch de Vilalba.
82. (Vilalba dels Arcs)
Loch de Vinebre. 18. (Ebre,
Ebro, Iberus, ibérico, etc
).
Loch de La Torra den
Spanyol. 8. (Collons, un español prop de Ascó ! :) )


Comanedoria de Ull de Cona. (Ulldecona, pero
no traduzcamos al castellano como Ojo de Corteza
).

Primo
loch de Ull de Cona. 259.
(Nota de Moncho: Era muy
grande entonces ! Comparad la cantidad de fuegos con Gandesa, por
ejemplo.)
Loch de Canar. 59. (artículo árabe
Al + Canar : Alcanar, pronunciado Alcaná).
Loch de Les
Ventayls. 14. (Ventalls ?)

Loch de Les
Ferragenals. 12.
(Nota de Moncho: Los freginals o lo
freginal, friginal, de ferraginal; en Beceite es una partida cerca de
los depósitos de agua, a mano izquierda según se sube, donde está
la pista de futbito o futbolito).


Loch de La Cinia.
39. (Sénia, Sènia, Sínia, Sinia, Siniya, etc.http://www.dipta.cat/es/municipios/la-senia