Mostrando las entradas para la consulta forment ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta forment ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 2 de abril de 2021

Sumari, C.

CAÇAR.


Cascv
dels habitadors é pobladors de la terra poden caçar liberament
segons forma de la primera franquesa al dit Regne atorgada, com apar
en lo libre den Sanct Pera en la primera carta en la segona columna
comensa. Noverint Vniversi.


Cascu
pod Caçar liberament en so del seu, es en dit
libre de Sanct Pera en cartes 123. en la segona pegina,
Sancius Dei Gratia. Asso matex es en dit libre den Sanct Pera en 126.
cartes en la segona pagina. Sancius Dei Gratia.


CVGVS.


Si
algu dira a algu Cugus ó Renegat é aqui tentost tantost
aquell quiu dira rebra algun dañ no sia tingut
respondra a algun señyor, appar en la primera
franquesa en libre den Sanct Pera primera Carta en la segona columna
circa la fi de aquesta materia de Cugus parla la franquesa en libre
den Rossello en car es 262. segona pagina comensa.
Nos
Petrus.


CAVALLERS.


Lo
Cavaller
per deuta no li puxa esser llevat lo
Cavall
que aquell Cavalca: es en libre den Sanct Pera en
la segona carta de la primera franquesa circa lo fi.


Los
Cavallers
poden comprar honors en Realench fins a D. Florins de
Or es en la tercera carta del dit libre en la franquesa 2. de la I.
columna.


Los
Cavallers son tenguts pagar en les Armades per deffensio del Regne
talls, scoltes, donatius, adobs de murs, e valls, é
altres coses ab algunes excepcions, es en dit libre en 
cartes
86. comensa. In Dei Nomine. Y es Sententia en la primera columna 2.
3. 4. de asso matex parla la sententia altre intitulada segona en
cartes 88. en la 1. 2. 3. 4. col. e en la tercera sententia apres
seguint en les cartes 89. en la 1. 2. 3. 4. columna se fa mensio dels
dits militars com dit es.


Lo
Execudor es Iutge de les dites coses dels Militars miren en la
dictio. Execudor.


Les
Sententias dels Cavallers se han donar ab consell de Prohomens, es en
dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la segona pagina, comensa.
Martinus Dei Gratia.


Los
Cauallers
en que son tinguts en contribuir, es en libre den Sanct
Pera en cartes 142. en la primera pagina comensa Nam fos
(Namfos; En Alfons, N´Alfons) per la gratia de Deu.


Los
Cavallers son tinguts a contribuir en les messions de les
Armades, es en libre den Rossello en cartes 170. en la primera pag.
comensa. Namfos.


Que
los Cavallers qui tenen honors en Realench paguen en Talles, y
Scoltes es en libre den Rossello en 174. cartes segona pagina
comensa. Nam fos.


Que
los Cauallers qui tenen honors es vt supra.


En
quines ne quals coses son tinguts contribuir los Cavallers, homens de
Paratge é Priuilegiats, es en libre den Rossello en cartes en la
segona pagina comensa. In Dei 
Nomine,
é es notable franquesa longa é diffusa é en la materia no fa
alexar que nos lige tota: quod uota.


Los
Cauallers é Generosos son tinguts en contribuir en totes les
Collectes, talls aiudes é lmpositions, es en libre den Rossello en
cartes 231. comensa. Petrus Dei Gratia é miren 
en
dit libre en cartes 226. en la segona pagina, en la franquesa. In Dei
Nomine proximament notada.


CONDEMNAT.


Lo
Condemnat apena ó Mort corporal no pert los bens ans
pot Testar de aquells es en libre den Sanct Pera en carte primera en
la primera franquesa circa la fi é en lo dit libre en cartes 71.
excepta los casos en la franquesa expressats, comensa. Nos Petrus. en
la primera columna.
Lo Condemnat apena de sanch é
sententiat, apres de la Sententia nos pot composar, sens consulta del
señor Rey, es en libre den Sanct Pera. en cartes 24. en la segona
columna, comensa. Hoc est translatum.


Si
algu sera Condemnat de quantitat menor de cent sous, sia feta
exequutio, posat que appellatio hi entrevenga dada farmansa de
tornar, si lo contrari era Iudicat, en libre den Sanct Pera en cartes
31. in prima columna, comensa. Item si aliquis condemnatus.


CORREDOR.


Cascu
pot ser Corredor, é cascu pot fer preconitzar les coses sues, apar
en libre den Sanct Pera en la primera franquese en la primera carta,
en la fi de aquella.


Corredors
no paguen res a la Cort per llur autoritat, es en dit libre en cartes
138.


Al
dit del sol Corredor se deu star é creure en los contractes que
entrevendra in libro den Sanct Pera en cartes 31. in prima columna
vers. Item dico.


CLERGVE.


Que
negun Clergue no Advoch ni Iudich en la cort secular, es en libre den
Sanct Pera, en la quarta carta, en la primera columna en la franquesa
qui comensa. Noverint vniversi quod nos Iacobus. Asso matex es en dit
libre en cartes 92. en la primera columna comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Clergues son tinguts a contribuir en adobs de la Muralla é vall, é
altres coses, es en libre den Rossello en cartes 120. en la segona
columna comensa Petrus Dei Gratia é mireu en les dictions Clero e en
la dictio Muralla e Vall.


Certificatoria
del Veguer de Bercelona en quins drets de la Vniversitat de
Barcelona contribuexen, los Clerges, es en libre den Rossello en
cartes 378. en la segona pagina, comensa. Honorabilibus.


CAVALLS
CAVALLS, ARMATS. (la coma está en esta posición)


Cavalls
no poden exir ne esser trets del Regne, es en libre den
Sanct Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.


Ciutadans
sian entre si pledejats é amanats exi com a Cavallers
en libre den Rossello en cartes 131.


CABRERA.


Lo
Castell de Cabrera
fonch tenuntiat als Magnifics
Iurats per mosen Michel Sureda Çanglada a 11. de Agost 1537.
appar en lo extraordinari de dit Añy, en cartes 144.


De
Cavalls Armats parla lo capitol de Leyda en les 95. cartes en dit
libre en lo fet e en la primera columna é dels dits cavalls armats
parla la franquesa en lo dit libre en cartes 138. comensa. Encara
volem en la segona pagina.


De
Cavalls armats parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes
161. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


De
Cavalls armats dispon la franquesa en dit libre en Cartes 194, en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


E
aqui matex parla de la revocatio de les remissions dels Cavalls
armats.


Los
Rossins, y Cavalls no sien trets del regne, es en libre den Rossello
nou en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Y lo matex privilegi es en libre den Rossello vell en cartes 212.


CAVALLERIES.

Ques
puscan donar, y tresportar, y per semblans possessions donades
per lo Rey franquement sens contradictio, es en libre den
Sanct Pera en la quinta carta en la segona coll.


Que
los Militars son franchs en certs casos, miren davall en la dictio
militars, é en la dictio Cavallers demunt.


Confirmatio
de les Cavallaries, es en libre den Rossello en cartes 58. en la
segona pagina, comensa. Encara atorgam.


Los
havents Cavalleries pugan prestar Iurament de fidelidad en
poder del governador, ó de son lloctinent es en libre den Rossello
en cartes 235. comensa. Nos Petrus.


CEQVIER.


De
Cequier parla la franquesa en libre den Sanct Pera en la sinquena
carta en la tersera columna comensa. Quoniam vniverse
libertates.


De
cequier parla la franquesa en cartes 21 de dit libre en la segona
columna.


De
quatra bons homens ne sia elegit vn per Sequier
es en dit libre en cartes 124 en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


De
Cequier parla la franquesa en libre den Rossello en 310. cartes en la
primera pagina comensa. Item al vuyten ó vujt
capitols.


Com
se te elegir lo Cequier, es en libre den
Rossello en cartes 458. primera pagina, comensa. Nos Petrus.


CRIM
ENORME CRIMINOS.


Que
sia Crim enorme ho declara la franquesa en libre den Sanct Pera,
comensa. Quoniam Vniverse Libertates en la quinta carta, en la
tercera columna.


Lo
modo
com se te proceir contra los Criminosos, primo se publica la
Inquisitio y dones al delat translat, y apres se assigna a
aquell defensións (la o con virgulilla, nasal, aunque escriben la
n
), es en libre den Rossello en cartes 314. en la primera pagine,
comensa. Nos Petrus.
In libro pargameneo eiusdem in cartis
269.


De
crim enorme nos fasse perdonament transactio, ó remissio, es en
libre den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa Martinus.


De
crim enorme se parla en dit libre en cartes 451.primera pagine,
comensa. Encara volem.


CENSALS,
O CENSOS.


Que
si algu no volra pagar los Censos, ó tributs, que lo Stablidor puga
emparar les cases ó possessions quils feran é aportarsen les
portes, es en libre den Sanct Pera en la quinta 
carta
en la tersera columna, comensa. Quoniam vniverse libertates.


Nos
pot fer sobreceiment en cencals es en dit libre en 35.
cartes en la tersere columna, comensa. Noverint Vniversi.

Cencals quis conpran sobre la Vniversitat son hauts
per smortizats, es en dit libre en cartes 128. primera pagina,
comensa. Nos Martinus.


Que
los Cencals corregan axi com es acustumat, es en libre den Sanct Pera
en cartes 139. en la primera pagina, en lo principi de aquella.


Si
algu fa Censal de forment deu pagar de aquel forment cullit en
la Possessio per lo qual lo fa, é sino ni haura cullit de altre axi
bo a coneguda del Balle en libre den Sanct Pera en cartes 31. in
segona columna, comensa. Item si aliquis.


Nos
poden fer sobrecehimens en cencals, miren en lo capitol de
Monso 58. comensa. Item que vos Señor.


Asso
matex mireu en los capitols de corts generals 48. capitol comensa
Item quel Señor Rey.


Que
los sens dexats al Hospital son haguts per smortizats , es en libre
den Abello en cartes 83. en la segona pagina.


Lo
Governador nos pot entremeter de questions de censals, es en libre
den Rossello en cartes 271. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


Los
Censals ab carte de gratia encarregats se poden quitar encare que lo
tems sia passat: es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona
pagina, comensa. En nom 
de
Deu sia. Asso matex es en dit libre en cartes 426. primera pagina,
comensa. Pateat Vniversis.


En
los censals nos pot fer sobrecehimens an alguna manera, ni
allongaments, es en libre de capitols de corts generals en cartes 30.
segona pagina en lo 58. comensa. Item que vos Señor.


Si
sera questio de Censal o no pagat, dada la primera señtentia
sia feta executio en libre den Sanct Pera en cartes 31. primera
columna, comensa. Item si sit. Item est servandum in questionibus
Salarij seu mercedis vel alimentorum in dicto proximo loco.


CARCER
CARCELLATGE.


Que
los chrisians é Iueus no stigan plegats en lo
carcer ne les dones ab los homens ans tots separats, es en libre den
Sanct Pera en la 6. carta en la tercera columna comensa la franquesa.
Noverint Vniversi Asso matex es en libre den Rossello en cartes 50.
en la 2. pagina, comensa encara atorgam.


Que
nos pach de carcellage sino dos dines per
persona lo die, es en dit libre den Sanct Pera en la 12. carta
en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi.


Que
en les millors cases del Carcer, les Notables persones sian
detingudes, es en dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la
segona pagina circa lo fi. Asso matex es en dit libre en 123. cartes
segona pagina, comensa. Sancius Dei Gratia Asso matex es en libre den
Rossello en la primera carta en la segona pagina, encara.


No
paguen Carcellage los Absolts: en 123. cartes de S. Pera comensa.
noverint Vniversi.


Los
Conselles
no hagen altra offici é quespach
Carcellage a custum de Barcelona, es en libre den Sanct
Pera en cartes 137. primera pagina, comensa. Encara atorgam.


Que
ningu no sia tingut pagar Carcellatge mes de dos dines lo
dia, es en libre den Rossello en cartes 142. en la primera pagina
comensa. Sapien tots.


Si
algu sera encarcerat per deuta particular ó Vniversal se fassa en
ella quella provisio ques fa contra los carcerats per
devtes fiscals, es en libre den Rossello vell en cartes 252. primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
anels encarcerats per deutes Vniversals no sien dolnats
deprovisio sino sis diners cascun die, es en libre den
Rossello cartes 282. primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


CEQVIA
DE LA CIVTAT, DE CANET,
é de lo Grange..


Tothom
ha de contribuir en los adobs de la cequia ó fer venir Laygua
en la Ciutat es en libre de Sanct Pera en la setena carte en la
primera columna, comensa: Noverint 
Vniversi.


De
la sequia parla la franquesa en libra den Sanct Pera en
27. cartes en la quarta columna, comensa. Venerabilibus.


Sententia
de la Aygue de la sequia es en dit libre en cartes 90. en la
segona columna.


De
la sequia que tothom contribuesca, es en libre den Rossello en
cartes 48. primera pagine, comensa. Encara atorgam e en 53. cartes
primera pagina, comensa. Encara si 
per
Aygues.


De
la Cequia de la Ciutat e de Canet en la forma que estaven, stiguen,
es en libre den Rossello en cartes 203. primera pagina, comensa.
Pateat Vuiversis


Que
pugan prendre Aygue de la Grange é de Canet es en la
franquesa en libre den Rossello en cartes 437. segona pagina, comensa
Martinus.


CARNATGE.


Que
del dret del Carnatge lo Regna es quiti: dispon ho la
franquesa Noverint Vniversi en la 15. carta en la tercera columna en
libre den Sanct Pera.


Remissio
de Carnatge es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina,
comensa. Encarrec.


De
Carnatge parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 102.
segona pagina, comensa. Sapien tuyt.


CENSOS
NO PORTATS.


Per
Censos no portats, es vista fer la franquesa ó Sententia continuada
en libre den Sanct Pera a 20 cartes en la segona columna a la fi de
aquella.


Parla
le franquesa dels dits Censos en la dita carta en la quarta columna
de aquella cirque la fi.


Que
per los Censos no portats é que los pagesos pugan esser emparats en
la Ciutat é convenguts, es vista fer la Sententia feta entra
los de la Ciutad é part forana en libre den Rossello
en cartes 116. en la segona pagina, éla declaratio sobre los
dits Censos feta per lo Rey en Sancho, es en dita Sententia en
cartes 117. en la segona pagina circa la fi.


CONSOLS,
CONSOLAT.


De
Consols se diu vn mot en la franquesa, Pateat Vniversis en libre den
Sanct Pera a 26. cartes en la quarte col.


Dels
Consols fa mensio la franquesa en lo dit libre en 28. cartes en la
quarta columna, comensa. Venerabilibus.


De
Censols é electio de aquells consta en dit libre en 29.
cartes en la primera columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


Los
Consols poden fer exequutio de bens mobles es en dit libre en cartes
73. en lo principi, comensa la franquesa. Nos Petrus.


Per
causes civils poden pendre axi com los ordinaris los deutos, o
convinguts, es en dite carta en lo matex lloch,
comensa. Nos Petrus.


Que
los Privilegis de Consolat sien servats per Reformadors é altres
Officials en la dita carta en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


Que
Consols sien en Mallorques que determinen les cavses de Homens de
Mar
axi com los de Valentia es en dit libre en cartes 74.
en lo principi de aquella, comensa Hoc est translatum.


Que
los Consols Iutge é scriva sian elegits la Vigilia de Sanct Iuan
Baptista
es en libre de Sanct Pera en 74. cartes en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


Los
Consols no son forçats tenir Tavla es en lo dit libre en dita carta
elloch, comensa. Petrus Dei Gratia.


Que
los Consols hagen tres diners de cascuna part de Iudicatures per
salari parla la franquesa en dit libre en dites 74. cartes en la
primera pagina, comensa nos Petrus.


Que
lo Governador no perturbe los Consols en llur offici, es en libre de
Sanct Pera en 74. cartes segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Asso matex es en les dues franquesas seguens, en lo dit
libra
continuades.


Que
los Consols puguen condemnar en les messions los demenants
sils apparra, es en dit libre en 75. cartes en la primera pagina,
comensa. Nos Ioannes.


Que
los Consols determinen é conegan los Actes e negosis
mercantils axi com los com los maritimi, es en lo dit
libre den Sanct Pera a 77. cartes en la segona pagina, la franquesa,
In Dei Nomine.


Les
letres Reals causa recognocendi no han lloch en les causes del
consolat, es en la sententia en libre den Sanct Pera en 78. cartes en
la segona pagina comensa. Spectabilis, & Magnificus Dominus locum
tenens.


Del
Consolat se parla vn poch en lo dit libre en la dita carta en la
quarta columna.


Que
de les Sententias donades per los Consols, & Iutge de Apells, nos
pot appellar, ni el Rey, ni a son governador, es en dit
libre en cartes 94. en la tercera columna en lo quart capitol de
Leyda.


Letra
Real faent per la Iuridictio dels Consols, es en dit libre en cartes
103. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.


De
Consols é de la llur electio parla la franquesa en lo dit libre en
cartes 140. en la segona pagina, comensa Sapien tuyt.


Que
les causes perteñyens als Concols no pugen
esser evocades per negun Iutge, es en dit libre en cartes 161.
en la segona pegina, comensa. Ioannes.


Los
Concols sian ordenats é elegits en la sivtat de
Mallorques es en libre den Rossello en cartes 103. en la primera
pagina, comensa. Pateat Vniversis. E en cartes 167. den 
Rossello
en la segona pagina, comensa
Sapientuyt.


Que
lo Governador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre
den Rossello en cartes 275. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


La
creatio del offici del concolat, es en libre den Rossello en
cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Consols prenen de cascuna part tres dines per iudicaturas
per lliure es en dit libre Rossello en cartes 344. en
la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Revocatio
de vna comissio feta contra capitolos de Consolat, es libra
den Rossello en cartes 344. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia. Asso matex es en dit libre en la carta seguent, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Que
los privilegis del consolat de la Mar de Mallorques sian
servats axi com Valentia, es en libre den Rossello en cartes
345. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Consals de la mar no son tinguts tenir Taula, es en dit libre
en cartes 346. primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Que
Iurista Nottari, ni causidich no entreuenga en lo Concolat
libre de Abello cartas 111. comensa Nalfonso per la gratia de Deu.


Lo
Governador, no deu ni pot entrametres dels Consols é
Iurisdictio llur, es en dit libre en dita carta é pagina.


Les
Comissions fetas als Ivristes é perits en dret per negosis
del Consolat sien revocades, es en dit libre den Rossello en cartes
347. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
los privilegis del Consolat sian servats, es en dit libre, en cartes
346. primera pagina.


Los
Capitols del Consolat sian servats en dit libre en cartes 348. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en la
seguent franquesa, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Consols poden comdemnar en les despeses, los calumniants, es en dit
libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes en la primera
pagina.


Privilegi
del Consolat per los fets mercantils, es en dit libre en dita carta
segona pagina., comensa. In Dei Nomine. Martinus, &c.


Lo
Governador Abolesca los Alguzirs novement creats, y que hage de
servar los capitols de Consolat, e no vinga contra aquells, es en dit
libre en cartes 352. en la primera pagina comensa. Martinus.



CARRECHS.


Que
Tothom sia tingut pagar los Carrechs del Regna, es en libre den Sanct
Pera en cartes 28. en la quarta columna, comensa. Venerabilibus. Asso
matex es en libre den Rossello en 204. cartes en la segona pagina
comensa. Pateat Vniversis.


CASTELL
DE POLLENÇA.


Del
Castell de Polença parla la franquesa en libre den Sanct Pera
á 29. cartes primera columna, comensa, Petrus Dei Gratia, de aquest
parla en la dita carta en la segona columna.


CAPITOLS
DE CORS GENERALS.


Los
Officials han de tenir Taula é durant la Taula hagen esser sotpesos
del Offici, es en libre den Sanct Pera en cartes 32. en la segona
columna ela forma del tenir de la Taula e quins offiicials
hi son tinguts é com trobaras ho tot en la dita ordinatio ó
capitulatio, comensant. Hoc est translatum en la segona tercera, y
quarta columna e en la carta 33. en la primera segona, y tersera
columna. E que los officials hagen tenir Taula ho dispon la
franquesa, en libre den Sanct Pera en cartes 140. en la primera
pagina, comensa. Encara volem. E asso matex es antes dels
Assessos


Los
Capitols de Cors generals son Actes solemnes de Cort, y per
tots los Officials, se deven Iurar, y servar, es en libre intitulat
de capitols de Cors generals, en lo capitol 94. en cartes 56. en la
primera pagina, comensa. E totes &c. E los habitans en lo
Regne de Mallorques
se poden aiudar, com los de
Cathelunya, es en dit lloch.


Capitols
de Leyda, miren en la dictio Capitols de Leyda.


CAMBIS
CAMBIEDOS.


De
paga de Cambis é ab qual moneda se tenen de pagar parla la
franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 34. en la tercera
columna, comensa Iacobus Dei Gratia é, en la 
quarta
columna.


Los
Cambiedors no son tinguts pagar lo morabati, que
per dita occasio pagan es en libre den Rossello en 169. cartes
en la primera pagina, comensa. Nam Fos. (Nalfons)


CONSTITVTIONS
CVRIALS DE MALLORQVES.


Mireu
en la dictio, Ordinations.


COMPOSICIONS.


Compositions
nos poden fer sens que la part Offesa no sia satisfeta, es en libre
den Sanct Pera en cartes 45. en la primera columna circa finem.


COMPENSATIO.


Que
los Taxats no pugan allegar compensasio contra la Vniversitat,
es en libre den Sanct Pera en cartes 177. en la vltima pagina,
que comensa. Ioannes Dei Gratia.


Compositio
feta entra lo Rey en Pera de Arago é lo Rey en
Iaume de Mallorques
sobre les Terres de dit Iaume, es en libre
den Rossello en cartes 63. segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
les retentions posades en la dita Compositio no preiudican a les
franquesas del Regna, es en libre den Rossello en cartes 70. segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Parla
lo libre den Rossello de dites Compositions Reals en cartes 96.
comensa. Sapien Tuyt. Asso matex es en dit libre en cartes 139. é
140. comensa la franquesa. hagen conegut.


CAPITOLS
DE COMSOLAT.

Los
capitols de Consolat comensen en libre den Sanct Pera en cartes 35.
en la quarta columna de la qual carta duren é son continuats fins en
70. cartes inclusive Rubicats


cascu
de que conte, les quals Rubicas totes iustades trobaras en lo libre
demunt dit den Sanct Pera en la quarta carta no senyades,
comensanct lo principi del dit libre é en dites rubicas
remeses per nombra de capitols trobaras lo que mester auras, e
axi mireras la resta de la dita rubica en lo dit libre en
cartes 72. é asso es stat axi continuat per no reportar dos vegades
lo qui es fet é per levar la Vniversitat de despases invtils
é superfues.


Capitols
fets sobre la concordia de Bercalona entre los creditos
censalistas en libre de cors generals en cartes 195.


CONCORDIA
CONVENSIO.


Concordia
feta é convensio entre los Reys en Pera, é en Iaume trobaras
en libre den Rossello en cartes 63. comensa Sapien Tuyt, é dura fins
en 73.


Concordia
e Conventio feta entra los de la Ciutet é los de la
part forana, es en dit libre en cartes 114. segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.


Comissos
libre den Rossello cartes 116. que falta de cartes qui han posseit
Deu Anys nos pot comissar.


De
Convienses fetes entra los Reys de Arago
é de Mallorques Iermans parla vn Acte en libre den
Rossello en cartes 139 en la primera pagina, comensa. Hagen conegut.


E
de asso matex en la carta seguent que es 140, comensa. Hagen conegut,
en lo qual lloch pus largament sen parla. Asso matex es en dit libre
en cartes 141. comensa,


Sapien
tots.


CRIM
DE LESA MAGESTAT.


Lo
Crim de lesa Magestat com es entes parla la franquesa (farnquesa)
en libre den Sanct Pera en cartes 71. en la segona columna, comensa.
Nos Petrus, é de la pena en los bens 
del
qui tal delicte comet apposada.


De
crim de lesa Magestat parla la franquesa é que han servir los bens
confiscats en libre den Rossello en carnes 301. primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


COMISSOS.




De
Remissio de Comissos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
80. cartes, en la quarta columna, comensa la franquesa. In Dei
Nomine. é en la carta seguent.


Remissio
de Comisos es en la franquesa en dit libre en cartes 148. en la
segona pagina, comensa Alfonsus.


Remissio
de comissos es en lo dit libre de Sanct Pera en cartes 110. comensa
la franquesa. Nos Martinus en la primera (paimera) pagina.


Lo
qui posehex per deu Añys ab Iust titol pacificament no li pot esser
feta questio de Comis, mireu en libre den Rossello en cartes 166. en
la primera pagina, comensa.


Sapien
Tuit.


Remissso
de Comissos é de feus es en libre den Rossello en cartes 419.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Qui
possehex vn Immoble per tems de deu Añys no li pot
asser acomissat es en libre den Rossello en cartes 116.

CAPBREV
DEL SEÑOR REY.


Del
Capbreu del Señor Rey e dels capitols fets abell
é la Ciutat: comensa en libre den Sanct Pera en cartes 80. en la
quarta columna, comensa. In Dei Nomine, é en la carta seguent en la
primera columna.


De
asso matex consta en libre den Rossello en cartes 380. primera
pagina, comensa. In Dei Nomine.


Lo
Privilegi sobre la capbrevatio concedit per lo Rey Fernando
trobaras en libre de cors Generals en cartes 289.



CONSVETVD
E BONS VSOS.




De
Consuetud é bons vsos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
cartes 82. primera columna, comensa. Ioannes Dei Gratia, e en lo
matex libre se parla dels dits 
bons
vsos en cartes 139. en la segona pagina, comensa. Encareus
atorgam.


Confirmatio
de consuetud e bons vsos en dit libre en cartes 151. en la segona
pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Confirmatio
de consuetud é bons vsos: es en dit libre en cartes 160 en la
primera pagina, comensa. In Dei Nomine.


De
bons vsos parla vn mot la franquesa en lo dit libre en cartes 165. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


La
franquesa que la consuetud é bons vsos hagen esser servats, es en
libre den Rossello en cartes 202. comensa. Pateat Vniversis en la
primera pagina.


Consuetuds,
é vsos contra privilegis, no sian servats: apar en libre den Sanct
Pera en cartes 141. comensa. NamFos, &c.


Confirmatio
de bons vsos: es en libre den Rossello en cartes. 235. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia,


De
Consuetud é bons vsos fa mensio la franquesa en libre den Rossello
en cartes 262. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


De
Consuetud é bons vsos parla lo capitol en libre de capitols de Corts
Generals en cartes 101. en la segona pagina, comensa, Per la present
empero á 49. capitols.


Consuetud
sia Redigida en scrits: en libre den Sanct Pera en cartes 31. en la
primera columna. In primo §. e si algu ne allegará que no sia
redigida puxa esser approvada, si axi apparrá al Governador.


CATIVS.


Negu
pot tenir mes de quatre Catius a setmana ó lloguer, es en
libre den Sanct Pera en cartes 83. en la primera columna, comensa. En
Nom de Deu sia, é en lo dit lloch parla de catius é del
nombre que cascu pot per son vs tenir; Asso matex es en libre den
Rossello en cartes 386. en la segona pagina, comensa. En Nom de Deu
sia.


Confirmatio
de Privilegis, franqueses consuetuds, ordinations, é bons usos feta
per la Reyna Ioana, y son Fill Carles
Reys, y Señors Nostres de gloriosa memoria trobaras en
libre den Abello en cartes 152.


Algu,
ni Alguna
no pot tenir catives en lloch desonests
per cometre peccats carnals per haver de aquelles
setmanes é lloguers ó profit algu sots pena de 10. liures
per cascuna vegada que sera contrafet, es en dit lloch, so es
en lo dit libre den Sanct pera en cartes 83. primera columna,
comensa. En nom de Deu sia. E asso matex es en libre den Rossello en
cartes 386. vt sup.


Si
lo Señor ó dona batent é castigant llurs Catius
aquells moren no son tinguts acort, es en libre den Sanct Pera
en cartes 93. en la primera columna.


Quant
vn catiu mata laltra dispon la franquesa en
libre den Sanct Pera en cartes 93. en la quarta columna, comensa. Nos
Petrus Dei Gratia, é lo matex dispon la franquesa en cartes 110. del
dit libre den Sanct Pera, comensa. Petrus Dei Gratia.


Negu
qui sia stat Catiu no pot tenir Barca per si matex, es en libre den
Sanct Pera en cartes 83. en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu
sia. Asso matex es 
en
libre den Rossello en cartes 389. primera pagina. (ver capítulo
barca
)


CENSALS
MORTS.


De
Censals morts parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 86.
en la tersera columna, comensa. Nos Ioannes


CLERO.


Lo
Bisbe é Clero son tinguts contribuir en refectio de Murs é
valls, es en libre den Sanct Pera en cartes 90 en la quarta columna,
comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en libre de capitols de
Corts Generals en cartes 73. en la segona pagina en lo capitol 43.


CAPDEGVAYTES.


No
pot haver en lo Regne sino quatre Capdeguaytes; es en libre
den Sanct Pera en cartes 91. en la primera columna, comensa. Petrus
Dei Gratia. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 295. en la
segona pagina, comensa Petrus Dei gratia. Asso matex dispon la
franquesa en dit libre den Rossello en cartes 414. en la segona
pagina, comensa. Vniversis, singulis.


COMISSARIS
REALS.


Que
los Comissaris del Señor Rey han de Iutjar ab consell de Promens, es
en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la segona columna en lo
tercer capitol de Leyda.


Que
Comissaris no poden esser tramesos per lo Señor Rey en lo Regne, es
en lo dit libre en cartes 94. en lo quint capitol de Leyda en la
quarta columna. Asso matex trobaras en libre de capitols de Corts
Generals en cartes 69. en lo 20. capitol.


Asso
matex dispon la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 146, en
la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Que
Comissaris Reals no poden vsar en lo Regne es en dit libre en cartes
152. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Que
Comissaris no pugar vsar en Mallorques es en lo dit libre en
cartes 159. en la segona pagina, comensa. Nalfonso per la gratia de
Deu. Asso matex es en lo dit libre en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


Que
si Comissaris Reals serian tramesos en Mallorques sian tinguts servar
las franqueses del dit Regne, es en libre den Rossello en cartes 313.
en la segona pagina, comensa. Petrus.


Comissaris
ni altres ab qualsevol color no vsen de comissos, es en dit libre en
cartes 403. en la segona pagina comensa. Martinus.


De
comissos, é Comissaris é que sian revocats parla la franquesa en
dit libre, en cartes 413. en la segona pagina, comensa. Nos martinus.


CADENA
DE PORTOPI.



De
tenir condreta la Cadena de Portopi parla lo capitol de
Leyda 24. en libre den Sanct pera en cartes 97. en la primera
columna.


De
la Cadena de Portopi se parla en libre den Rossello en cartes 369. en
la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gratia de tenirla
condreta é altres coses notables, com en aquella appar.


De
dita Cadena parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 447.
en la segona pagina, comensa en Marti.




CONQVESTA.


Lo
Temps que lo Señor Rey vingue en Mallorques per conquistar aquella,
é la promesa que feu als nobles Cavallers é altres de ferlos part
de la conquista, es en libre den Sanct Pera en cartes 99. en la
primera pagina, comensa. in (no sigue)

CONCELL,
CONCELLERS.



De
elongament de Concell, é de nombra de
Consellers parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
cartes 99. en la tercera, y quarta columna.


Los
Consellers qui Iuren venir en lo Consell tota vegada que seran
demanats é ab Manaments penals, no volen venir que paguen les
despeses als de la part Forana fetes per occasio del dit Consell, es
en libre dit, en cartes 165. en la segona pagina circa lo fi de
aquella comensa. Nos Ioannes.
Que los Consellers Reals pugan
esser de Consell de la Ciutat en libre den Rossello en cartes 3. en
la segona pagina, comensa. Petrus.


COMPTAT
DE VRGELL.


De
la donatio del Comptat de Vrgell al Señor Rey
feta, es en dit libre den Sanct Pera en 111. cartes, comensa.
Manifestum sit omnibus en la primera pagina.


COMPRADORS
DE AIVDES.


Los
Compredors de Aiudes si allegarán Corona per no pagar
sian foragitats, del Regne, es en libre den Sanct Pera
en cartes 129. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei


Gratia.


Que
los Compredors dels Drets, ó Aiudes poden portar les Armes
guiades, es en libre den Abello en cartes 9. en la segona pagina,
comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


CARTES,
E SCRIPTVRES.


Lo
Balle ab Promens taxen les Cartes, é scriptures, es en libre
den Sanct Pera en cartes 139. en la primera pagina.


Que
a les Cartes signades de ma de Notari quis diga publich se hage de
star fins atant lo contrari fos provat es en dit libre en
cartes 34. en la quarta columna en les constitutions.


CLAVARIS.


Los
Exactors Collectors é administradors de les
pecunies de les Impositions, é aiudes qui
serian los Clavaris (los que te clavan;
claven; clau; clavo
) no poden en llur exactio e
administratio per qualsevol official del Regne esser impetits,
demenats, convinguts, requests, citats en donar raho de
aquelles, ni perturbats, es en libre den Sanct Pera en cartes 147. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. Asso matex atrobaras en
libre den Rossello en cartes 383. en la primera pagina, comensa. Nos
Ioannes.


Electio
de Clavaris fahedora de qui avant en lo dia de Sancta Lucia
es en el libre den Sanct Pera en cartes
160. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


Que
los Clavaris pusquen conexer, y sententiar en les causes dels
debitors de la Consignatio, y de les dites sententies exequutar, y si
de aquelles volen appellar, ó recorrer hagen de appellar als matexos
Clavaris ab consell dels Iurats axi com en los Officis del Execudor,
y Mostasaph sta provehit es vn privilegi del Rei Alfonso
registat en libre de


capitols
de corts generals folio 216. comensa. Alfonsus Dei Gratia. E lo matex
es en libre den Abello en cartes 117. comensa. Alfonsus Dei Gratia.


De
la potestat dels Clavaris parla la franquesa en lo dit libre den
Sanct Pera en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei
Gratia.


Per
los Clavaris é Iurisdictio de aquells é administratio de les aiudes
fa lo capitol de libre del corts generals en cartes 64. en la segona
pagina, comensa lo capitol 8.


CORRER
LA VILA AB ASSOTS. (Correr la villa con azotes)


Neguna
persona franca no pot esser assotada existent en
lo Regne, es en libre den Sanct Pera en cartes 148. en la
primera pagina, comensa, Alfonsus.


CONSELL
DE LA FRANQVESA.


Del
Consell de la Franquesa parla aquella en libre den Sanct Pera en
cartes 165. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


E
de la dita franquesa es en libre den Rossello en cartes 438. en la
segona pagina, comensa Martinus.


De
la nominatio e electio dels Concellers del consell de la franquesa
parla lo principi, Nos Ferdinandus en libre den Rossello en cartes
455. en la segona pagina.


COSSARIS.


Los
Cosaris (cors; corsarios; cos; cuerpo; corso; corsos)
quant seran presos que sian penjats (ahorcados; enforcats; horca;
forca; colgados
) es en libre den Sanct Pera en cartes 165. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Los
Cossaris no poden esser guiats es en libre den Rossello en
cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Negu
no compre coses furtades per Cossaris, es en libre den
Rossello en cartes 411. en la segona pagina comensa. Nos Martinus.


COLLEGI
DE LA MERCADERIA.


Si
lo Collegi de la Mercaderia del dit Regne es ó sera lez
tant en lo passat com en esdevenidor sis vol en contracte ó en Iuy ó
alias en qualsevol manera puxa demanar


restitutio
In intregum (integrum), axi com hun menor, es en libre den
Sanct Pera en cartes 166. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.


CARREGAR
CENSALS.


Lo
Regne
pot carregar Censals per quitar los de
Barcelona, miren en la dictio Regne de Mallorques.


COLLECTA.


Per
Collecta alguna faedora per los Promens de Mallorques, no sia fet
perjuy a les franquesas del Regne es en libre den
Rossello en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Manifesta cosa.


CLAVSVLA
ARBITRE DE BON BARO.


La
clausula arbitre de bon Baro ó de bon home acustumada aposar en lo
compromis
mireu en la dictio. Renuntiatio.


COMPROMES.


Les
clausules acustumades ametre en lo Compromes
Renuntiant arbitre de bon home miren en la dictio. Renuntiatio.


COMANDES.


De
les Comandes fetes a algun munint (morint) en lo
viage sien restituides anaquell equi les
han fetes, y la Muller del Mort aquisera stade
feta tal comanda no sia oida per son 
dot,
es en libre den Rossello en cartes 245. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Per
Comandes ó deposits algu pot esser pres, y detingut fins que pach q
donchs no era questio del deute la qual penjant se deu dar á
Manlleuta, la dona empero per deposit ó comanda no pot esser
presa, si empero per mercaderia si mercadeya, en libre den
Sanct Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item que
depositio.


De
les Comandes é deposits se fa Incontinent é do si donchs no se
allegara haver pagat, lo ques te aprovar dins deu dies: es en libre
den Rossello en cartes 212. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


CORONA
CORONATS.


En
la ordinatio de no portar corona noy sian entesos los consellers,
Iurats é officials de la Sala, es en libre den Rossello en cartes
249. comensa Petrus Dei gratia.


Los
Notaris del Regne de Mallorques no portants corona ó no constituits
en ordes sacres no sian compresos en la ordinatio feta de no portar
corones, es en libre den Rossello en cartes 250. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei Gratia.


Privilegi
Papal ab que los coronats Clergues ó no beneficiats per los negosis
seculars sian presos é encarcerats fins hagen setisfet llur
deute, es en libre den Rossello e cartes 444 en la primera pagina,
comensa. Benedictus Episcopus.
Que algu coronat no sia admes en
qualsevol offici de la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes
455. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

CITATIONS
REALS.


Revocatio
de Citatio feta per lo Señor Rey de alguns singulars a la sua
celsitud, es en libre den Rossello en 265. cartes en la primera
pagina, comensa Petrus Dei Gratia (Gnatia).



CARNISSERS.



Lo
Carnisser privat de son offici nos deu restituir en dit offici si
donchs nos fa a Instantia de la Vniversitat y per aquell Iutge per lo
qual sera stat privat, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Si
algun Carnisser per frau sera llevat del offici no li sia tornat,
sino á instantia dels Iurats, é per lo Mostasaph, es en libre den
Rossello en cartes 326. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.




COMPTES,
COMPTADORS VNIVERSALS.


De
les difinitions de les Sententias dels Comptadors de la Vniversitat
nos puga apellar, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
segona pagina, comensa. Nos Petrus. Si dons nos fos donada per
ignorantia, ó error de compta.
Per los dits Comptedors es
vista fer la franquesa en libre den Rossello en cartes 297. en la
segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Qui
administra bens de la Vniversitat es tingut a donar sos comtes dins
vn mes finida la administratio, y a restituir lo que sera condemnat
dins dos mesos apres de la comdemnatio, es en libre den Rossello vell
en cartes 297. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Quant
algu sera agraviat de les diffinitions dels Comptedors los Execudors,
ab consell dels Iurats poden corregir les dites diffinitions, es en
libre den Rossello en cartes 300. 
comensa.
Petrus.


E
dels Oydors de Comptes miran en lo libre de Capitols de corts
generals en cartes 101 en la segona pagina, comensa. Item Statuim en
46. capitols é en la pragmatica de mosen Huc de Anglasola en lo
matex libre en cartes 112. en la primera pagina, comensa. Item com
nos, é del llur scriva sen parla en lo capitol seguent en lo matex
libre.


Los
Comptedors de Civtat, y Scriva de comptes son obligats quiscun die no
Feriat fer residentia dos hores en le casa dels comptes exercint llur
offici, y lo defora vujt dies continuos quiscun mes sots pena
de perdre lo salari en libre de sort, y de sach en la
segona pagina en cartes 24.


CASAR.


Les
Dones no poden Casar ab llurs Sclaus mireu en la dictio Matrimonis.



CAMINS.


De
Camins mireu en la dictio via publica.


CAPITOLS
DE LEYDA.


Capitols
de Leyda fian servats iuxta la resposta en aquells feta per lo Señor
Rey, es en libre den Rossello en cartes 312. segona pagina comensa
Petrus.


Capitols
de Leyda son en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la primera
columna.


CONTRACTES.


Que
la cort no se entremeta dels Contractes ques fan ab los de la part
forana ni dels Contractes deprestechs ques fan anels
navegants si primerament per lo Iutge ecclesiastich no es declarat
tals contractes esser vsuraris, es en libre den Rossello en
cartes, 390. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.
Que los
contractes poden esser rabuts per los Iovens qui stan
ab Notaris mira Infra in cartes 41. en la dictio Iovens de
Notaris.


COMENDADOR
DEL TEMPLA.


Certa
concordia sobre la validitat dels privilegis é inmunitats
atorgades a la casa de Sant Iuan de Ierusalem, es continuada
en libre den Rossello en cartes 458. en la primera pagina, comensa.
Sia cosa manifesta.


CONFESSAT
EN IVY.



De
Confessar en Iuy, vide en la dictio obligat en Iuy infra in cartes
54.


CREADOR.



Del
Creador eu lo preu dels bens venuts per la cort mira infra en
la dictio vendes fetas per la cort in car. 70.
Credit de Iueu
contra Christia se prescriu en tres Añys
capitol 42. de les corts de Monsó Añy 1375.
en libre de Corts generals.
Ciutedans nous, deven
tenir case en la Ciutad; y habitar en ella, alomenos
tres mesos continuos en lo Añy alias contribuescan
en las viles ahont abitan, capitol 43. de les 
corts
de Monço Añy 1375. en libre de corts Generals.


Capitols
de Oficis nos poden decretar, sens esserse primer comunicats ab los
Iurats cartes 10 dat en Madrit a 22. Iuny 1616. folio 45. del libre
de cartes Reals ab cuberta de


fust,
tambe es folio 85. del libre ab cuberta de plagami.


Causes
de Iuties inferiors, menors de 15. liures qui van per apellatio a la
Real Audientia nos fassen plenarias, sino q lo S. Regent les decdesca
verbalment: carte real dat en Cintra a 2. 8bra. 1581. folio 30. del
libre de cartes reals ab cuberta de plagami.


Causes
de suspites se poden deduir ab petitions firmades de la part, y no de
Advocat vide petitions.
Causes nos declaran desertes, si la part
ha conclus dins al tems, cartes Reals dat en Madrit
a 22. Iuny 1613. folio 70. del libre de cartes Reals ab cuberta de
plagami altre nihá folio 83. dat en Madrid a 23. Iuny
1616.


Consols
del Mar, y sos privilegis vide privilegis.


Collector
de la Part Forana passats tres Anys de les Collectes no poden demenar
cosa, sino tenen albará o acta en lo extraordinari de 1545.
folio 567. y en lo libra de capitols dels drets de la
Vniversitat cartes 192.


Comandes
fetas a Marcades, si moren fore Regna, se
h
an de pagar primer que los dots de la muller es
en libre den Rossello nou en cartes 200. y 239. Casa de la
Vniversitat val a los qui com fugen en ella per no esser
capturats
com si fos Iglesia vide extraordinari de 1621.
fins en 1623. y provo. del Señor Virrei de 27.
majg 1623.
Consols nos suspen le executio per lo señor
Virrey
sino per 24. hores privilegi de Don Carlos, y Dona
Ioana
pc 10 Iuriol 1519. en libre den Abello 162. pagina
primera en la segona columna nis poden evocar causes per lletras
recognoscendi.
Corona qui la ha allegat per evadirse de la
Iuridictio Real, no pot alegrarse de oficis Reals ni vniversals en
libre den Abello folio 85.


Contracte
sant fet ab los creditors censalistes en llibre vert c. 85.


Cavallers
del habit de SantIago (Santiago; Sant Iago, con I latina) com
deven
contribuir libre de Sant Pera cartes 210.


Contensions
de Iurisdictio entre mostasaf, Executor, y Sequier deven determinarse
sumariament sens figura de jui per lo Governador folio 55. del
libre den Abello.


Consolat
no pot intervenir Iuris e ni cavsidic del libre den Abello folio 111.


Corredors
sien revocats, y mudats, elagit per los Iurats marcaders,
y defenadors del libre den Abello folio. 115.


Censals
de la Vniversitat pot fer qualsevol compellit per los Iurats
acomprarlos folio 129. del libre den Abello.


Capitols
de la Taula Numularia folio 135. ad 149. del llibre den
Abello, y folio 146. & seqq. la reformatio, y privilegis de dite
Tavla.


Capita
general no pot fer estatuts capitols ó ordinations sens que primer
los comunich als Magnifichs Iurats en libre den Abello folio 91.
pagina segona.
Ciutadans quis fan de nou han de abitar tres
mesos cade Añy en la Ciutat es en libre den Rosello
nou folio 195.


Carcellatja
nol deuhen pagar los qui son alliberats
pet sententia difinitiva en libre den Sant Pera folio
182. pagina segona.


Creatio
dels Consols, y sos privilegis, es en libre den Rossello nou folio
297. & seqq.


Consell
de Arago
no pot provehir lletras causa recognosendi
en les causas de Consolat, y lo Lloctinent General no pot
sobra seura las execucions dels consols sino per 24.
horas


en
en libre den Abello folio 162. pag. columna I.


Consols,
Executors, y Mostassaph no poden ser inibits per carta Real en
libre de regestre cubertas de plegami folio 154.


Composicions,
y perdonamens nos poden fer en lib. den Rossello vell
follio 433. primera pagina.


Capitols
de Officis, y Confrarias nos poden decratar sens
comunicarlos primer als Magnifichs Iurats en libra de Pragmaticas, y
cartes Reals folio 45.


Contensions
del Mostassaph, y Sequier se han determinar sumariament per lo
Governador en libre den Abello folio 55.

domingo, 26 de julio de 2020

RENTAS REALES EN 1315 DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

RENTAS
REALES EN 1315
DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

EN AQUEST
LIBRE SON CONTENGUDES E SCRITES PER MENUT PERTICULARMENT E
DECLARADAMENT TOTES LES RENDES QUEL SENYOR REY HA EN CATHALUNYA ET EN
REGNE DE VALENCIA ET EN REGNE DARAGO. ENCARE HI SON SCRITS ET
CONTENGUTS TOTS LOS VIOLARIS ET TOTES LES ASSIGNACIONS FETES PER LO
DIT SENYOR REY O PER SOS PREDECESSORS EN LES DITES RENDES E LOCHS EN
LA FORMA QUES SEGUEIX.

En lany de nostre senyor de M.CCCXV fo
fet aquest libre per ma de Francesch Ferriol.

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Cathalunya e los violaris e assignacions que per
concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen
en les dites rendes alcuns richs homens e
cavallers e altres homens de Cathalunya.

Lo
loch
de Figueres.
Solidos barchinonenses.

Valen les
rendes de Figueres segons que son acustumades de vendre uns anys ab
altres cascun any. 3000 s.
Item valen los esdevenimens del dit
loch uns anys ab altres cascun any pagat lo salari del batle
que es CCC solidos lany tro a. 300 s
E es cert que
en les dites rendes e esdevenimens ha En P. de Fonollet cascun
any per otorgament del senyor Rey ad beneplacitum III.m
solidos barchinonenses.

Pontons Crexell et Borrassa.

Las rendes del castell de Pontons e de Crexell e de
Borrassa valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns
anys ab altres. 1500 s.
Item valen los esdevenimens de la
batlia dels dits lochs cascun any segons que en los temps passats han
valgut tro a. 55 s.
E per aquesta raho val tan
poch car la jurisdiccio dels dits lochs se
destreny
per lo
batle
de Figueres.
E en les dites rendes et esdevenimens pren
misser Dalmau de Pontons vicecanseller del senyor Rey
per atorgament del senyor Rey a ell fet a vida sua.


Campredon.
Les rendes de Campredon e tots los
esdevenimens te lo noble en Jaspert de Castellnou de sa
vida en axi quel senyor Rey no hi pren res. E
poden valer les rendes cascun any tro a. 1000 s.

Dua
Castella.
Les rendes de Dua Castella valen uns anys ab altres. 380
s.
Item los esdevenimens del dit loch valen
fort poch.

Busuldo.
Les rendes de Busuldo valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
2800 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a....
En
les quals rendes ha En Jacme de Cornella cascun any a violari M.
solidos.
Tot lo romanent es assignat a la messio de
casa del senyor Rey. (messio:despesa:gasto)

Gerona.

Les rendes de Gerona valen cascun any segons que son acustumades
de vendre uns anys ab altres. (no se ve, 4 cifras).
Item los
esdevenimens del dit loch tro a....
En les quals rendes ha En R.
Gibos cascun any a violari II.m D solidos.
Tot lo romanent es
assignat a la messio de casa.


Item lo tribut dels jueus de
Gerona et de Gerones ab tota ça
culleta cascun any et pren lo Tresorer per lo senyor
Rey. 13300 s. (no se ve bien).
Totes les rendes damunt
dites de Gerona et trahut son assignades ara als marmessors
del comte Durgell et a aquells que havien assignacion
en les rendes de Leyda. Salvant III.m solidos quin romanen a
la messio de la casa.

Lagostera.
Les rendes del castell de
Lagostera ab los esdevenimens poden valer cascun any tro a. 6500
s.
Lo qual loch ab les rendes et esdevenimens te En Guerau de
Rochaberti a violari.

Caules de Malaveya.
Les rendes de
Caules de Malaveya valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 3500 s.
Item los esdevenimens
del dit loch valen tro a. 80 s.
Les quals rendes et esdevenimens
an Gaubert Dalalo et prenles per ell En Johan de *Calms mercader de
Perpinya en paga de XXIX.m DCCVII solidos barchinonenses qui a ell
romanien a pagar de una gran quantitat et totes les pagues quen son
fetes se scriuen cascun any en la fi de la carta del deute.

Palamos.

Les rendes de Palamos valen un any segons que son acustumades de
vendre unas anyes ab altres. 265 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 75 s.
En les quals rendes
han assignacio los hereus den Simon de Geronella de II.* migeres de
forment et de VIII migeres de ordi et de XV solidos en
diners.
Item hi pren En R. de Senta Pau qui no ha puyns
a violari. 240 s.

Sent Esteve de Palamos.
Les rendes de
Sent Esteve de Palamos valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 500 s.
E de les dites rendes feu
donacio lo senyor Rey pera tots temps an Simon de Geronella
çaenrere et als hereus
e successors del dit Simon de Geronella.

Torrella de Muntgri.
(1)
(1) Esta población y las tres que siguen se encuentran
tachadas en el códice, y al margen se lee la siguiente nota: Tots
aquests lochs ha retuts lo senyor Rey an Bernat de Cruylles et ha
desfet lo cambi.
Les rendes de Torrella de Muntgri valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
14250 s.
Item valen los esdevenimens de Torrella tro a. 2000 s.

En les quals rendes et esdevenimens pren lo noble En Dalmau de
Castellnou III.m solidos cascun any ço
es II.m solidos per la guarda del castell a ell et a son hereu mascle
et M. solidos perpetuals.
Item hi pren En Gispert de Pals per raho
de la guarda et del estatge del palau del senyor Rey de
Torrella CC solidos ad beneplacitum.
Item hi pren En Bernat de
Tous correu del senyor Rey a violari per guardar los boschs et
les deveses quel senyor Rey ha a Torrella CCXL solidos. E oltre
aço li a
donada lo senyor Rey la *corretoria de Torrella la qual
no es enclosa e nos ven en les dites rendes.
Item
hi pren labada del castell CXXX solidos.
E oltre ço
quel senyor Rey ha donat an Gisbert de Pals per la guarda del
dit palau ha donada I.a sajonia qui val be CC solidos la qual
sajonia no entre en les vendes de les dites rendes.
Tot lo
romanent de les rendes damunt dites son assignades a la messio de
casa.
Aquestes ha dades ara lo senyor Rey al Infant don
Jacme.


Perataylada. (Peratallada, Pedra tallada, Piedra
tajada
)
Les rendes de Perataylada valen cascun any segons que
son acustumades de vendre uns anys ab altres. * 6200 s.
Item valen
los esdevenimens del dit loch de Peratallada....
En les
quals rendes prenen perpetuals les dones de Sancta Maria de la Mar de
Palamors per misses a dir C solidos.
Item hi pren labada
del castell de Peratallada cascun any CXX solidos. Item En Berenguer
Daquilo, ad beneplacitum per serviy de I cavall armat CCL
solidos.
Item P. Gerones per semblant raho altres CCL solidos.

Tot lo remanent de les dites rendes es assignat a la messio de
casa.

Cruylles.
Les rendes de Cruylles valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 3000 s.

Item valen los esdevenimens del loch de Cruylles....
En les
quals rendes pren la guarda del castell del dit loch cascun any CXX
solidos.
Item hi pren En Berenger Ça
Devesa per raho de I mas que te qui es al terme de Cruylles lo qual
mas lo havia assignat a violari. E del qual mas li fo assignat
pletge et ha guaanyat per sentencia quen reeba
tot ço qui* exira.
E el dit Bernat de Cruylles deu satisfer al senyor Rey de tot
ço que exira del dit
mas cascun any.
Tot lo romanent de les dites rendes de Cruylles es
assignat a la messio de casa.

Esclanya et Regencons.

Les rendes de Esclany et de Regencons valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1200 s.
E
aquestes rendes son assignades a la messio de casa et los
esdevenimens del dit loch responen a la cort de Peratallada.
Tots
aquests lochs ha retuts ara lo senyor Rey an Bernat de Cruylles.


Gurb. (Sense notíssies de Gurb, Eduardo Mendoza)
Les rendes
de Gurb valen cascun any segons que son acustumades de vendre
uns anys ab altres. 1250 s.
Item los esdevenimens del dit loch
valen tro a. 100 s.
Les quals rendes son assignades al noble En
R. Folch en pago daquells X.m solidos quel
senyor Rey li dona en lochs certs de Cathalunya per ses
cavalleries. E ara el senyor Rey ha assignades les rendes del
dit loch al bisbe de Vich.

Vich.
Les rendes de Vich
ab los esdevenimens valen uns
ab altres
tro a. 800 s.
Los esdevenimens si negu ni
ix van ab aquells que reeb lo batle
de Gurb.
Les dites rendes son assignades al noble En R. Folch en
pago dels dits X.m solidos que pren cascun any per ses
cavalleries.
E les rendes quel senyor Rey ha novellament
en Vich per lo cambi que feu ab lo bisbe
de Vich son tro a DCC solidos.
Dels quals ha donats
lo senyor Rey an Peyro escuder de misser
Dalmau de Pontons les crides que valen tro a CC
solidos. E axi romanen. 500 s.

Tagamanent.
Les
rendes de Tagamanent valen cascun any tro a. 825 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 55 s.
En les quals rendes
pren cascun any per violari En Bort de Munt Cortes VI diners cascun
dia que fa cascun any CLXXX solidos.
Tot lo romanent de
les dites rendes es assignat a la messio de casa.

Vilamajor.

Les rendes de Vilamajor valen cascun any tro a (menys del delme).
1400 s.
Les dites rendes son assignades an G. Santa Coloma a
violari.
Item hi es lo delme qui pot valer cascun any tro a. 1000
s.
Aquest delme es assignat a violari an Riambau des
Far.
Item valen los esdevenimens del dit loch los quals pren lo
batle de Cardedeu e de Vilamajor quin dona compte ab ço
que reeb de Cardedeu et poden valer pagat lo violari
del batle qui es CC solidos tro a. 100 s.

Cardedeu.

Les rendes de Cardedeu valen cascun any tro a. 700 s.
Item
valen Ios esdevenimens de la batlia del dit loch ab los esdevenimens
del dit loch de Vilamajor tro a. 275 s.
E les dites rendes ha
donades lo senyor Rey a violari an Riambau des Far.

Caules
de Muntbuy.
Les rendes de Caules de Muntbuy valen
cascun any tro a. 2850 s.
Item los esdevenimens de la batlia del
dit loch valen abatuts CL solidos quey pren lo batle
per son salari tro a. 50 s.
Le quals rendes son
assignades al noble En R. Folch en paga daquells X.m solidos que ell
pren en altres lochs de Cathalunya per ses
cavalleries.
E ara te les dites rendes lo bisbe de Vich per
lo cambi que fet ha ab lo senyor Rey.


Sent P. dor. (Sentpedor)
Les rendes de Sent P.
dor
valen cascun any tro a. 2200 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any abatut lo reedelme quey
pren lo batle tro a.
100 s.
Les quals rendes son assignades
al noble En R. Folch en paga dels dits X.m solidos que ell pren sobre
alguns lochs de Cathalunya per ses cavalleries. E ara
te les dites rendes lo bisbe de Vich per lo dit
cambi.

Rendes antigues
de Bergua et de Bergueda.
Les rendes antigues de
Bergua et de Bergueda valen cascun any tro a. 2350 s.
Item los
esdevenimens de loysmes tro a. 100 s.
Les quals rendes son
assignades al dit noble En R. Folch en paga del dits X.m solidos que
pren per ses cavalleries.

Rendes de Bergua et de
Bergueda novelles.
Les rendes novelles de Bergua et de
Bergueda les quals foren haudes de la comtessa de Pallars per
lo cambi que feu ab lo senyor Rey valen cascun
any. 11750 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro
a....
En les quals rendes han assignacio los Preycados de
Barchinona de de II.m solidos a violari.
Item En R.
Esquirol servent per violari LX solidos.
Item hi
pren la Casa de Sent Johan del Espital de Bergua per V
pebordries que hi assigna A. Roger M. solidos.
Item dona
hom cascun any a aquell qui te et guarda el palau del senyor
Rey de Bergua CCCLX solidos.
Item hi pren lo noble En R.
Folch per assignacio quel senyor Rey lin ha feta
novellament per ses cavalleries per ço
que li leva de la assignacio que havia en les rendes que
cambia ab lo bisbe de Vich ço
es en los locs de Gurb e de Sent P. dor et de
Caules de Muntbuy V.m I. solidos.
Item ha cambiat
lo senyor Rey ab
labat de Sent
Lorens
de Baga les rendes de Balcebra qui son de
les dites rendes et poden valer de DCC a DCCC solidos ab los
esdevenimens. En axi que la meytat de les dites rendes
son sues perpetualment e laltre meytat pren en
paga de Il.m D solidos que romanien a pagar daquells III.m solidos
quel senyor Rey li dona en lo cambi quels prena
tant tro que sia pagat.
Item hi pren En Ramon
Dabella los quals solia pendre en les rendes de Leyda et hals
li mudats lo senyor Rey II.m solidos
barchinonesos
.

Manresa.
Les rendes de Manresa valen
cascun any tro a. 4400 s.
Item los esdevenimens valen tro a....

En les quals rendes ha violari Na Berengere des
Puyol D solidos.
Item Na Sans
per violari
CLX solidos.
Les quals rendes exceptats
los forns et II parells de capons quel senyor Rey si ha
retenguts ha cambiades ab lo bisbe de Vich.
E pot valer ço que hi
pren lo bisbe tro a DCC a DCCC solidos.

Terrassa.

Les rendes de Terrassa valen cascun any tro a. 3200 s.
Item
los esdevenimens valen tro a....
De les quals rendes pren En
Bernat Marti batle per salari de la dita batlia CCC solidos.
Tot
lo romanent de les dites rendes es assignat a la dona Na
Sibilia de Saga en paga daquells X.m solidos que ella
ha assignats sobre la batlia de Barchinona a
violari.

Asi comensen les rendes de Barchinona.


Leudes de les Moles de terra de Barchinona.
Les leudes de
les Moles de terra de Barchinona valen tro a. 180 s.
Item les
leudes de les Moles de mar et del cavall fust valen tro a. 380
s.
E aquestes rendes son assignades a la dona Na Sibilia de Saga
en paga daquells X.m solidos que ella te assignats sobre les rendes
damunt dites.

Leudes de vin de mar et de terra de la
ciutat de Barchinona.
Item valen les leudes del vin
de mar et de terra de la ciutat de Barchinona
tro a. 1550 s. Item valen les leudes del peix e de les olles
de Barchinona tro a. 260 s.
En aquestes leudes ha
assignats la capella de Valldaure perpetuals CCCC solidos.
Els
romanens son assignats a la dona Na Sibilia de Saga a
compliment dels X.m solidos damunt dits.


Renda dels
Maells de Barchinona et dels censals daquella.

Les rendes dels Maells de la ciutat de Barchinona
et dels censals daquelles rendes valen cascun
any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1550 s.

En les quals rendes pren En R. de Conit cavaller per raho
de ça muller
cascun any perpetuals DLX solidos. E aquests pren per
interesse de M. morbatins quel pare de la dita
dona presta al senyor Rey En Jacme et dels quals na
assignacio del dit senyor Rey
En Jacme.
Item hi ha assignats En Berenguer de Finestres a
violari X morbatins que valen XC solidos.
Tot lo romanent
de les dites rendes es assignat a la dona Na Sibilia de Saga
en paga dels X.m solidos damunt dits.

Rendes dels Molins
Reyals del senyor Rey de la ciutat de Barchinona et de
la Farneria.
Les rendes dels dits molins del senyor Rey
valen cascun any ab la Farneria. 22000 s.
E en aquesta
venda senclou so que alguns foresters hi han qui
hi prenen lur part per ma del batle e son aquests: En
Jacme Çabastida
Simon des Lor per En G. Ça
Rocha et per lareu (I.´hereu, el heredero) den
Romeu Gerart et per En Bernat Daversso. Encara ço
quey prenen los hereus den Simon de Vich et aço
que hi prenen lo comprador ho met en compte al senyor
Rey en los dits XXII.m solidos.
Item hi meten los
dits comprados los censals antichs que ha
assignats a Valldaure.
Primerament munta la part quey pren
Jacme Çabastida
per II.es moles et II quartans quey ha per
compra que A Çabastida
pare seu ne feu den P. Boyl a qui lo senyor Rey lo
havia donat et pot valer cascun any tro a IIII.m solidos.

Item munta la part quey prenen los hereus de la
dona Na Berengarona muller que fo den Romeu
Gerart en lo moli que te el casal del Clot el
molnar de Barchinona lo qual li vene lo
senyor Rey Namfos (Nalfons, Alfons, Alfonso, Alonso)
per alou per preu de XIIII.m solidos et am (ab: amb)
carta que fo feta VII kalendas marcii anno MCCXC la qual carta
es registrada en lo libre o registre de la batlia..... E nos
troba que hi agues carta de gracia. Empero creu
que en les sentencies quen Jacme de Bizaya dona apres
la fi del senyor Rey Namfos se trobara que la dita
venda fo revocada paguant lo senyor Rey
a la dita dona los dits XIIII.m solidos et prenhi
cascun any entorn de DC a DCC solidos.
Item munta la part que
pren En Bernat Daverso en lo moli que te el casal del
Clot veyll lo qual li dona lo senyor Rey a vida
sua ab carta qui fo feta VIII idus madii
anno MCCCVIII (1308). E munta ço
que pren cascun any tro a DC o a DCLXXX solidos.
Item
munta la part quey pren En Simon des Lor ab les
II.es moles que te qui foren den G. Ça
Rocha de DCCCC a M. solidos.
Item munta la part quel
senyor Rey pren en lo moli appellat Carbonell la
qual part prenen los hereus den Simon de Vich per
interesse daço
quels es degut per la cort de DC a DCC solidos.
Item munta
ço
quels
comprados
meten
en compte al senyor Rey dels censals que fa donar an Bernat de
Marimon per raho de Valldaure et ab los LXXV solidos que lexa
a les dones de Sent P. de Barchinona que fayen censals los
quals censals son CC solidos que prenen en lo moli den Guilabert de
Maya DCXCV solidos.
E axi muntaria ço
dels foresters et ço dels
censals que meten en compte tro a VIII.m solidos.
Item prenenen
les dites rendes dels molins les manoretes de Barchinona
perpetuals DCCXX solidos.
Item hi pren En F. de Vilardell qui es
batle dels dits molins VI diners cascun dia que fan lany CLXXX
solidos.
Item hi pren layguador cascun any tro a
CCCLX solidos.
Item hi pren En Badia scriva dels dits molins poc
mes o menys segons que blat val CCXL. Item hi pren En P. March per la
moltura que hi deu pendre LIIII solidos.
Item hi pren En Jacme ….
de la cambra del senyor Rey poc mes o menys CCLX solidos.
Item hi
pren En G. Jorda II quartans de forment molts que valen
segon que blat val de DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item
hi pren En Bertran Riquer quels hia a violari cascun
any CCC solidos.
Aquests son ara assignats a les Menoretes de
Barchinona
.
Item en G. Lobet frare del P. Lobet per II
quartans de …. DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item hi pren la
nudrissa qui fo de dona M. filla del senyor Rey
altres II quartans de DCCXX a DCCXL solidos.
Item En Polit
qui ha assignacio a violari sobre la Farneria de CCC solidos.

Item en P. de Cardona qui guarda lo Palau de Barchinona
qui hi pren de violari sobre la Farneria CCXL solidos.
Item
En G. de Quadres de la botellaria del senyor Rey III diners
tots dies qui fan lany XC solidos.
Suma que munten
los damunt dits violaris et salaris mes de V.m
solidos.
Item hi pren madona Na Sibilia de Saga a qui
fallen a compliment dels dits X.m solidos V.m solidos a
vegades mes o menys segons que les rendes de Barchinona en que ella
ha assignacio se venen.
Item meten en compte los
comprados les obres reyals necesaries qui
si fan les quals fan lo batle el scriva
dels molins qui les donen scrites per menut el
compte es a vegades molt a vegades poch.
Item meten en
compte los dits compradors les vagues dels
molins qui a vegades a mal temps munten a gran quantitat et a vegades
a cuminal mas tots temps hia vagues.
Item lo
batle general hi a a fer tots anys obra novella
qui munta a vegades a quantitat de ….
Item hi a
assignacio lo noble En R. Folch per ses cavalleries no
contrestant negune assignacio M. solidos.
E tot ço
que sobre de les dites rendes es assignat a la Dona Na Sibilia de
Saga en paga dasso que li es degut de ço que li es
fallit de temps passat que munta be a VilI.m solidos.

Tribut
dels Juheus de Barchinona.
Lo tribut dels jueus de Barchinona val
cascun any. 24000 s.
Los quals son assignats axi com se
segueix:
Primerament hi pren lo noble En R. Folch XIIII.m
solidos.
Item hi pren la dona Na Sibilia de Saga a violari V.m
solidos.
Item hi pren en Bernat Ricart a violari III.m solidos.

Item son assignats los quals sobre de la dita quantitat a la
messio de la casa del senyor Rey.
Daquests II.m solidos mana
donar lo senyor Rey an G. de Xanesveres M. solidos et els
romanens romanen a la dita messio de casa.
E axi son tots
los dits XXIIII.m solidos complits en la dita forma.

Quintar
de Barchinona.

Lo quintar de Barchinona ten per
lo senyor Rey en G. Oulomar jutge de la cort a cens de
XX morbatins que son. 180 s.
E daquests ne
paga lo dit G. Olomar a la esgleya et
son perpetuals C solidos.
E tot lo romanent pren la
muller den G. Corroger çaenrere
sartre del senyor Rey qui hi pren a violari CL solidos.
E
axi daço no sobre res.
Leudes
del Roudor de Barchinona.
Les leudes del Roudor de
Barchinona son establides als hereus den Berenguer Mayol an Michel
Marchet et an Bernat Marchet et valen de renda tro a. 4000 s.


Leudes quel senyor Rey solia pendre et haver en
Barchinona.
Les leudes quel senyor Rey solia haver
en Barchinona valen de renda tro a. 6000 s.
E el
senyor Rey establiles an Bernat Marchet et als hereus den P.
Burgues a cens de ….

Molins del Coll de la Çelada
de Barchinona.
La renda dels molins del coll de la Çelada
de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.
E el senyor Rey
establiles an P. dez Ledo scriva seu a cens de ….

Batlia de
Barchinona.
Los esdevenimens de la batlia de la
ciutat de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.


Vilafrancha.
Les rendes de Vilafrancha valen cascun any
tro a. 7000 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch
de Vilafrancha
valen cascun any tro a. 300 s.
En les quals
rendes et esdevenimens ha assignacio la dona Na Brunissen de Cervello
a violari V.m solidos.
Item En Bertran de Canelles a violari. M.D
solidos.
Item la muller den G. Torroge perpetualment la meytat
de la sajonia que val CCCC solidos cascun any.
Item En G.
de Mirambell a violari CCC solidos.
Item se ha a levar
dels diners damunt dits la messio ques fa nes fara en
lo plet qui es entrel senyor Rey e
lalmoyna dels fets de les Perallades.

Font
Rubia.
Les rendes del castell de Font-rubia poden valer cascun
any tro a ….
E son assignades an Ramonet de Mediona per II.m
morbetins quel senyor Rey li ha donats.
En axi que prenga las rendes et fassa
sues tro quel senyor Rey haja
pagada la dita quantitat.

Bruch et Ça
Guardia.
Les rendes dels castells de Bruch et de Saguardia
poden valer cascun any tro a ….
Les quals rendes te a violari En
Ramonet de Mediona.

Apiera et Agualada.
(Igualada)
Les rendes de Apiera poden valer cascun any tro
a XII.m solidos ab los esdevenimens. Item les rendes de Agualada
ab los esdevenimens III.m solidos.
E axi
poden valer cascun any entre amdos los dits
locs. 15000 s.
E totes les dites rendes son assignades al
noble En R. Folch de sa vida.

Araprunya.
Les rendes
del castell Daraprunya poden valer cascun any tro a. 1500 s.

Item poden valer los esdevenimens tro a. 120 s.
E les dites
rendes son assignades a violari an Galceran Ça
Cort.

Tarregona.
Les rendes de Tarregona
valen cascun any al senyor Rey tro a. 4700 s.
E daquestes
ha assignats lo senyor Rey cascun any a la obra
del castell de Tarregona II.m solidos.
Item hi pren En F.
de Manresa perpetuals M. solidos.
Item hi pren per violari Na R.
Guascha C solidos.
E tot lo romanent es assignat al noble
En P. de Queralt per raho de les cavalleries que te del senyor
Rey.

Valls et Santa Maria des Pla.
Les
rendes de Valls et de Santa Maria des Pla valen cascun any tro a.
1275 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro a. 55 s.
E
les dites rendes et esdevenimens son assignades al noble En P. de
Queralt per raho de les dites cavalleries.

Cambrils.
Les
rendes de Cambrils valen cascun any tro a. 1300 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any tro a. 100 s.
El senyor Rey
ha assignades les dites rendes al noble En G. Deutensa per M.CCCL
solidos quey ha dassignacio los quals pren en
paga daquells VI.m solidos quel senyor Rey
li assigna de sa vida sobre les rendes Duxo (1).
(1)
Este párrafo se halla escrito al margen, como en sustitución de
otro tachado, en el que se leen las siguientes palabras: E aquestes
rendes son assignades a la messio de la casa del senyor Rey.

La
Montanya de Prades.
Les rendes de la Montanya de Prades
valen cascun any ab los V locs de la dita
montanya. 20000 s.
Item los esdevenimens e les
batlies dels dits locs valen cascun any ab
les questes tro a. 5000 s.
E totes les dites rendes
et esdevenimens son assignades als marmessors del noble Comte
Durgell
per interesse tro sien pagats del
deute del preu del comdat.

Monblanch.
Les
rendes de Muntblanch valen cascun any tro a.
5000 s.
Item los esdevenimens valen tro a. 350 s.
Les quals
rendes et esdevenimens te la molt alta dona Alienor
muller del senyor Infant don Jacme. (Leonor,
Eleonor
).

Esprats Sent Marti et la Manresana.

Les rendes Desprats de Sent Marti et de Sa
Manresana valen cascun any tro a. 700 s.

Argensola.

Les rendes Dargensola valen cascun any tro a. 600 s.


Vissiana Muntfalco Rubiola et Biure.

Les rendes de Vissiana et de Muntfalco et de Ça
Rubiola et de Biure valen cascun any tro a. 800 s.
E totes les
rendes dels locs escrits en aquesta pagina son
en
Segarra et son assignades al noble En P. de Queralt per
ses cavalleries.

Timor.
Les rendes de Timor
valen cascun any tro a. 560 s.
En les quals rendes ha assignacio
En P. de Mediona ad beneplacitum CC solidos.

Pallarols.
Les
rendes de Pallarols valen cascun any tro a. 250 s.

Muntmaneu
et Sa Paladella.
Les rendes de Muntmaneu et de Ça
Paladella valen cascun any tro a. 340 s.

Guardia Palosa.
Les
rendes de la Guardia Palosa valen cascun any tro a. 620 s.

Puigalt.

Les rendes de Puigalt valen cascun any tro a. 550 s.

Sadaho
et Riber.
Les rendes de Sadaho et de Riber valen cascun any tro
a. 240 s.

Sententoli.
Les rendes de Sententoli
valen cascun any tro a. 240 s.
Les rendes de aquests VII locs
damunt en aquesta carta contengudes son assignades al noble En
Berenger Dangleola a XV anys los quals
comensaren X.° kalendas decembris anno Domini M.°CCCIX lo
qual dia la carta del atorgament fo feta. E finit
lo dit temps de XV anys ha atorgat et donat lo
senyor Rey
al dit noble de gracia II.m solidos per V anys sobre
les dites rendes cascun any apres los dits XV
anys.

Munt Cortes.
Lo loch de Munt Cortes ha donat
lo senyor Rey an Berenger de Jorba per a tots temps a
ell et als seus a serviy de I cavall armat. E el senyor
Rey hasi retengut mirimperi et host et
cavalcada. (mirimperi: mer imperi se lee en páginas
anteriores
)

Copons.
Les rendes del loch de
Copons ha donades lo senyor Rey an Jacme de Copons de
sa vida.

Gaver.
Les rendes de Gaver poden valer
cascun any tro a. 150 s.
En les quals rendes ha perpetuals la
casa de Sent Antoni de Cervera C solidos jaccenses.
E tot ço que roman de les dites rendes pren En Geraldi Duluga
de sa vida.
(solidos jaccenses: sueldos jaqueses, de
Jaca, Jacca, Iaca, Iacca
).

Cervera.
Les rendes de
Cervera valen cascun any tro a. 10000 s.
Item los esdevenimens de
la batlia del dit loch de Cervera valen cascun any tro a ….
En
les quals rendes ha de violari per ses cavalleries lo
noble En G. de Muncada IIII.m solidos.
Item hi pren lo
Monestir de Santes Creus per raho de una capellania quel
senyor Rey hi establi CCCC solidos.
E ara lo senyor Rey
en lo cambi que feu ab lo bisbe de Vich
hali cambiades de les rendes del dit loch CXVI
migeres et I quartera V puyerons dordi a
raho de V solidos la migera que munta DLXXXIIII
solidos. En aytal condicio que del luysme que pervendra
deles honor per ques fan les dites migeres
haja lo senyor Rey les II.es parts et el bisbe
la terça
part. Item ha escambiats lo delme del forment
del dit loch et del ordi et de la mostura et de
la avena et / Aquí salta la página 253 a 256 /
ta
batlia cascun any tro a. 350 s. j.
E en les dites rendes et
esdevenimens pren lo batle per son salari M. solidos
jaccenses.

Item hi prenen les sors menors de
Leyda M. solidos jaccenses.
Item hi pren En R. Gibos D
solidos. jaccenses.
Item Michel Dun Castello CLXXX
solidos. (Uncastillo, Uncastiello, Un Castello)
Item P. de
Penafreyta per guarda del castell de Leyda CL solidos.
Item
hi pren En Johan Sanç
per violari cascun dia XII diners que fan CCCLX solidos.
Item hi
pren En Johan Ruvira sartre per violari cascun dia XII
diners jaccenses que fan CCCLX solidos jaccenses.
Item
hi pren Na Mingueta Doscha IIII diners jaccenses cascun
dia per violari que munta per I any CXX solidos jaccenses. (De
Oscha, De Osca, De Huesca
)
Item hi pren En Bernat des Soler de
Rabinat VI diners jaccenses cascun dia per violari que fan per I any
CLXXX solidos.
Item hi pren Na Ramona de Rubio et Nastorina per
violari cascun any LX solidos jaccenses ço es cascun dia II diners
jaccenses et I cafis de forment segons que val. (cafis,
cafiz, cahiz, cahizada
).

Item hi pren En Bernat Percasset
cascun dia XII diners jaccenses cascun dia per violari que fan per
tot I any CCCLX solidos.
Item hi pren la nobla dona
Infanta dona Blancha cascun any II.m DCXL
solidos jaccenses.
Item Naperici Munter cascun dia per violari
XII diners jaccenses qui fan per I any CCCLX solidos.
Item hi
a
Nesteve Ça
Redorta assignacio de I gran quantitat.
Item en les dites rendes
prene cascun any Na M. Solivera a violari CCCLX solidos
barchinonenses
.
Item hi pren En R. Dabella a violari
II.m solidos barchinonenses.
Item de les dites rendes se
prenen cascun any a ops de la obra del castell de Leyda
tot ço quen roman de les dites rendes.
Item ha
hom
a pendre en compte al comprador de les rendes per raho
de la caldera et de la mesura.
En les dites rendes
son ara assignats per lo senyor Rey als marmessors del
comte Durgell Xl.m solidos jaccenses en esmena de la
terra que ara ha hom retuda an Bernat de Cruilles et
tots los demes dels violaris qui (qui) eren assegurats
als sobredits lurs ha hom assignats sobre les rendes
que tenia hom a la messio de la casa en
Cathalunya.

Almasselles.
Les rendes
Dalmacelles poden valer cascun any tro a ….
En les quals
rendes pren En G. Gallissa per violari D solidos jaccenses.
E tot
lo romanent pren en paga dasso que li es degut per la
cort.

Guiminells.
Les rendes de Guiminells poden valer
cascun any tro a. 70 s.
E totes les dites rendes ensemps ab
les peytes questes cenes monedatge
calonies reensons dost et ab tots
altres drets te En R. de Bolas de vida sua. E apres
la mort dell que hi prena lo seu hereu D solidos
jaccenses cascun any tro que sia pagat daquells
M. morabetins quel senyor Rey li dona et
que nols prena en paga del dit deute.
Almenar.

Les rendes Dalmenar no pren lo senyor Rey mas
pren los esdevenimens que poden valer tro a. 150 s.
E
el
dit loch tenen los marmessors del noble
compte Durgell.

Muntayana. Areny.
Lo
loch
de Muntany es atributat
et fa cascun any per tribut. 200 s. j.
Item Areny altres.
200 s. j.
E totes les rendes et esdevenimens daquests II
lochs dessus dits ab Pallars jusa son
assignats al noble En R. de Cardona per cavalleries.

Los
locs
Dalos et de Meya.
Valen los locs de la
terra Dalos et de Meya entre les rendes els
esdevenimens cascun any tro a. 10000 s.j.
Aquest
loch tenen los marmessors del noble comte Durgell.


Camerasa Cubells et Mungay.
Valen les rendes de Camerasa
et de Cubells e de Mungay cascun any ab los esdevenimens tro a. 2000
s. j.
E totes les dites rendes et esdevenimens son assignats als
marmessors del noble comte Durgell.

Santa Linia et Lorens.

Valen les rendes de Santa Linia et de Lorens cascun
any ab los esdevenimens tro a. 3000 s. j.
E tenenles los
marmessors del comte Durgell.

Tortosa.
Valen les rendes
de Tortosa ab los esdevenimens tro a. 40000 s.
Tortosa
te la senyora Reyna qui pren totes les dites rendes et
esdevenimens.

Assi comensen les rendes quel
senyor Rey ha en lo regne de Valencia
dassa el Riu de Xuquer e los violaris
et assignacions que per concessio del senyor Rey o de sos
predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens
et cavallers et altres homens del dit regne.
Valencia.
(1).
( 1 ) El sistema seguido hasta aquí para consignar
ordenadamente los réditos de las poblaciones y la distribución de
los mismos varía algún tanto en la parte que corresponde al reino
de Valencia
, pues no precede a cada relación particular de un
pueblo el nombre del que en esta se cita, y las distribuciones y
vitalicios forman listas especiales y separadas. Para guardar toda la
uniformidad posible hemos creído que no sería impropio, y que hasta
ayudaría a la mayor intelijencia del trabajo estadístico,
poner los nombres de las poblaciones como se ve en los otros estados
que abraza el códice, dejando lo demás que advertimos tal como se
halla, pero dando noticia de ello al lector, por si, con mayor
trabajo, quiere averiguar todo lo que se refiere a un solo pueblo, ya
que no se le presenta en conjunto. Otra advertencia debemos hacer, y
es que si se encuentra alguna equivocación en las sumas,
procede de ciertas enmiendas que se notan en las partidas
especiales, y que se verificarían sin duda, después de hechas
aquellas, sin prever la variación que indispensablemente habían de
producir en el total los cambios de cifras.

Primerament la
taula del pes de la ciutat de Valencia pot valer cascun
any comptats uns anys ab altres tro a. 24000 s.
Es de la messio
de casa.
Item la quinta del peix pot valer cascun
any tro a. 20000 s.
Es de la messio de casa exceptats XV.m
solidos que hi pren la Reyna.
Item lo fastar tro
a. 3000 s.
Es de la messio de casa.
Item la gabella de
la sal tro a. 10000 s.
Pagats violaris et perpetuals et es
de la messio de casa.
Item lo terç
del delme del pa et del vin de la orta de
la ciutat de Valencia tro a. 6500 s.
Item lalmudi
de la dita ciutat. 4050 s.
Item lo terç
del delme
de la ortelissa de la dita ciutat. 2020 s.
(hortaliza, hortalíssia)
Item bany de la moreria de
la dita ciutat. 1150 s.
Item la moreria de la dita ciutat. 1520
s.
Item valen los marchs los quals se
paguen cascun any per lo preu de les dites rendes tro
a. 1264 s.
E son de la messio de casa los marchs dels
lochs qui son assignats a la messio de la dita
casa.
Item munta cascun any lo censal lo
qual lo senyor Rey ha en la ciutat de
Valencia
. 102... s.
Son de la messio de casa.
Item donen
los jueus de Valencia cascun any per trahut. 3000 s.

Item donen los dits jueus per bidenus cascun any.
40 s.
Item munte lo loguer dels obrados de
la soch. 1730 s. (la soch, el zoco)
Item ha
lo senyor Rey en Valencia un fondech lo
qual te En Bernat de Bolea a cens de CCCC solidos per
atorgament del senyor Rey dels quals lo senyor Rey
li ha otorgat ques retenga de vida sua
CCC solidos cascun any et C sobren que val cascun any
lo dit fondech. 100 s. (Alfondech, fonda,
alhóndiga
).
Suma de totes les dites rendes les quals lo
senyor Rey
pren cascun any dins la ciutat de Valencia
axi com per menut son scrites. 79624 s.

Morella.

Valen les rendes de Morella cascun any comptats uns anys ab
altres tro a. 31500 s.
Aquest loch te la senyora Reyna.


Castello.
Item les rendes de Castello tro a. 11600 s.

Son de la infanta dona Elionor.

Uxo.
Item
les rendes Duxo tro a. 8250 s.

Murvedre. (Murviedro,
Muro verde
)
Item les rendes de Murvedre tro a. 13500 s.
Son
de la messio de casa.
Item donen los jueus del dit loch
de Murvedre cascun any per trehut. 300 s.
Son de la
messio de casa.

Algesira. (Algezira, Alcira, Alzira,
Alsira
)
Item les rendes Dalgesira tro a 14550 s.

Aquest loch te lo senyor infant don Jacme.
Item
donen los jueus del dit loch Dalgesira per trehut
cascun any. 50 s.

Corbera.
Item les rendes de
Corbera tro a. 3050 s.
Aquest loch es donat al senyor
Infant don Jacme
.

Cullera.
Item les rendes de Cullera
tro a. 4300.
Son del dit senyor infant Jacme.

Gandia.
(Gandía)
Item les rendes de Gandia tro a. 5350 s.
Son
de la messio de casa.

Dinia. (Denia, Dènia, Dénia,
Dínia
)
Item les rendes de Dinia tro a. 6150 s.
Son de la
messio de casa.

Pego.
Item les rendes de Pego tro a. 3200
s.
Son den Santa Coloma et de la obra del mur.


Dontinyen. (Ontinyent, Ontiñente; Ontinyena)
Item
les rendes Dontinyen tro a. 3800 s.
Son de la messio de casa.


Madrona.
Item les rendes de Madrona tro a. 5000 s.
Son
de la messio de casa.

Biar.
Item les rendes de Biar tro
a. 1100 s.

Sexona. (Jijona, Xixona)
Item les rendes
de Sexona tro a. 740 s.

Bocayren. (Bocairent,
Bocayrent, Bocairen, etc, qué bo está lo herbero, un licor
)
Item les rendes de Bocayren
tro a. 1300 s.
Son de la messio de casa.

Item munten los
marchs
dels dits locs uns anys ab altres cascun
any tro a. 2273 s.

Bunyol.
Item les rendes de
Bunyol les quals nos venen negun any ans o
cuyl
(ho cull, ho recull) En Jacme de Castellnou per lo
senyor Rey
et valen uns anys ab altres cascun any. 20000
s.
Aquest loch te ara lo senyor Infant don
Alfonso
al qual lo senyor Rey la (I.´ha)
donat.

Gallinera.
Item les rendes de Gallinera nos
venen ans los moros del dit loch donen cascun
any al senyor Rey XI.m solidos et valen alcuns altres
drets et rendes quel senyor Rey hi pren tro a
II.m solidos per cascun any et axi valen cascun
any tro a. 13000 s.
Son de la messio de casa.
Item val
lerbatge cascun any tro a. 10000 s.
Son de la
messio de casa.
Item lo carnatge tro a. 100 s.


Xativa. (Xàtiva, Xátiva, Játiva, Jàtiva)
Item
valen les rendes quel senyor Rey pren cascun any en Xativa
tro a. 27328 s.
Son de la Infanta dona Elionor.

Item munta cascun any lo censal quel senyor Rey
ha en Xativa encloses e comptats CCCC
solidos que donen cascun any los jueus per trehut. 2456
s. 7 d.
Item munten cascun any los besans del dit loch
de Xativa tro a CCCCXLVIII que valen a raho de III
solidos IIII diners per besant. 1492 s. 4 d. (la moneda
besante, bizantino
)
Totes les rendes dels sobredits lochs
de Xativa
te la senyora Infanta dona Elionor.
Suma de
les rendes quel senyor Rey pren cascun any en
Xativa comptats uns anys ab altres menys dels
esdevenimens. 11276 s. 11 d.
Suma de totes les rendes dels
lochs. 171280. s. 11 d.
Suma mayor de totes les
rendes quel senyor Rey ha cascun any en
lo dit regne de Valencia dessa el riu
de Xucher
axi con es scrit per menut et en
summa tro assi. 250913 s. 11 d. (Xucher
:
Xucar, Xúcar, Júcar).

Burriana.
Les
rendes de Burriana pren lo noble En G. Deutensa et valen uns anys ab
altres tro a. 7500 s.

Liria. (Lliria, Llíria)
Item
les rendes de Liria pren la noble dona Violant et valen uns
anys ab altres tro a. 7000 s.
Item los molins qui
son dins lo terme de la ciutat de Valencia et tenense
per lo senyor Rey et tenlos de vida sua
En R. Ça Costa
valen de rendes cascun any menys de fedigues et de
luysmes....

Alaguar et Exalo.
Alaguar et Exalo te
lo noble En Bernat de Serria per atorgament del senyor Rey de ça
vida et valen les rendes ordinaries tro a. 20000 s.

Godolest.
Item
Godolest te lo dit noble de ça

/ Aquí salta de la página 269 a la 272 /

han et
ça mare sobre
les dites rendes del almudi. 300 s.
Item pren maestre Pau
sobre les rendes del dit almudi per guarde de la
Darassana. 400 s.
Item pren Narnau Messeguer sobre les
rendes del terç
del delme
de la orteliça.
600 s.
Item pren Na Isabel filla den Salvador de Terol
sobre les dites rendes de la orteliça.
100 s.
Item pren en la renda del bany de la moreria
En P. Bou per violari (et ara cessen). 500 s. Item prenen los
hereus den Johan Escorna per assignacio quel senyor Rey lur na
feta tro quels haja donats et assignats
en altre loch semblant quantitat. (son perpetuals). 400 s.
Item
pren En Marti Doblites en la moreria de Valencia per violari. 1000 s.

Item pren Pisano Despinell sobre les dites rendes de la moreria
per violari. 200.
Item pren la dona Jacomina de Canell sobre el
censal de la ciutat de Valencia per violari. 500 s.
Item pren la
muller den P. Passedores sobre el dit censal. 182 s. 6 d.

Item prenen los hereus den Johan Escorna sobre el dit
censal. 100 s.
Item pren Na Berengere Lulla
sobre lo dit censal. 1000 s.
Item pren En Berenguer de
Ratera per salari de cullir lo dit censal. 300 s.
Item
pren En Pons de Matero sobre el trehut dels
jueus de Valencia per violari. 1000 s.
Aquests son tornats
a la messio de la casa.
Item prenen los falconers per lur
quitacio sobre el dit trehut. 2000 s.
Item
pren En P. Payral sobre lo loguer dels obradors de la çoch
(zoco) per violari. 300 s.
Prenlos lo bisbe
de Barchinona per lo senyor Rey.
Item hi pren En
Jaquet de Leo. 365 s.
Item hi pren En Johan de Puylla. *300 s.

Prenlos ara En Nicholau Dapiers.
Item hi pren En
Ferrando Lopp per guarda dels dits obradors. 60 s.
Prenlos
Aznar de Biesca.
Item hi pren Narmessen
muller que fo den Andreu Eymerich çaenrere
tro li sia satisfet en I deute quel senyor Rey
li deu. 180 s.
Nols pren ara per ço com es pagada.
Item
hi pren la dita Narmessen cascun any en paga del dit deute. 240 s.

Nols pren ara per ço com es pagada.
Item pren En
Domingo Blanch per violari en les rendes de Morella. 500 s.
Aquests
li son mudats en les rendes de Valencia ço es de la
taula.
Item hi prenen Ios falconers per lur
quitacio. 2000 s.
Item hi pren En Romeu Gerau en les
rendes de Castello per violari. 500 s.
Item hi pren lo dit En
Romeu Gerau cascun any per reperacio de les cases del senyor
Rey. 100 s.
Item hi pren En Salvador de Terol de les dites
rendes de Castello XX cafis de forment que valen uns
anys ab altres tro a. 400 s.
Item pren lo noble En
G. Deutensa en les rendes Duxo. 4650 s.
Item pren En G. de Canes
veres per violari en les rendes de Murvedre. 1000 s.
Son
de la messio de casa.
Item hi pren Maestre Berenguer des
Far. 500 s.
Prenlos lo bisbe de Barchinona per lo
senyor Rey.

Item hi pren Nalfonso Martinez et
deune fer I cavall armat. 1000 s.
Prenlos lo bisbe de
Barchinona
per lo senyor Rey.
Item pren Nuguet
de Boxeram en les rendes de Cullera. 300 s. (N´Huguet, N´Uguet,
Ugo, Hugo, Huc, Ug, Uc
)
Es mort et axi no prenen
res.
Item en les rendes de Madrona prenen lo bisbe et
el capitol per les II.es parts del delme. 333 s.
4 d.
Item en les rendes de Bunyol et de son terme prenen lo dit
bisbe et el capitol per les II.es parts del delme. 1000
s.
Aquest loch es del senyor Infant don Alfonso comte
Durgell.

Item hi pren dona Jacomina de Canell per violari.
500 s.
Item hi pren En G. de Pertusa IIII cafis de forment
que valen uns anys ab altres tro a. 100 s.
Item prenia
perpetualment En Pons G. et ara prenho En R. Costanti qui ho compra
del dit Pons G. en les rendes de Gallinera. 1000 s.
Ilem prenen
en les dites rendes de Gallinera lo bisbe et el capilol
per les II.es parts del delme. 425 s.
Item pren En P. Ribalta per
violari en la renda del erbatge. 1000 s.
Item hi pren En
G. dez Vall. 240 s.
Item pren Narnau Çafont
per violari en totes les rendes de la dita batlia. 1000 s.
Es
mort et axi noy prenen res.
Item hi pren En
G. Jafer. 1000 s.
Item hi pren cascun any dels diners de la dita
batlia a Madona Santa Maria del Puig de Valencia lIII
ciris qui pesen C libras et valen uns anys ab altres.
166 s. 8 d.
Iten hi pren les dites rendes de la batlia el
noble En Bernat de Serria. 3000 s.
Item hi pren En G. des Freix
et deune fer I cavall armat. 500 s.
Es tornat orb et
axi prenne D solidos a violari.
Item hi pren En
Domingo de Clarmunt per diverses escriptures que fa en lofici
de la dita batlia. 150 s.
Item hi pren En Bernat Oller. 150 s.

Item pren En Gonçalbo
Çabata per
successio de ça
mare en les rendes de Xativa. 1000 s.
Item hi pren En P. Jacme
capella qui cante el castell de Xativa. 400 s.
Item
hi pren En J. Bosch balester. 243 s. 4 d.
Item hi pren
Narnau Deutist batle de Xativa per salari de la dita
batlia ho qual que sia batle. 400 s.

Item hi pren En Bernat Dargençola
savi per avocar et rahonar los drets de la damunt dita
(damuntdita) batlia. 50 s.
Item hi pren lalcayt de
la moreria de Xativa. 200 s.
Item hi pren lalcadi. 50 s.

Item el Salt el Çahat
Medina
. 30 s. (zalmedina, çalmedina)
Item
hi pren lo saig de Xativa. 10 s.
Item pren lo
batle general
del Regne de Valencia per son salari
en les rendes de la batlia. 4500 s.
Item hi pren lo batle
de Bunyol. 100 s.
Lo senyor Infant don Alfonso te aquest
loch.

Suma de tot los violaris ques paguen cascun any
en lo dit Regne de Valencia de sa el riu de
Xucher axi com es contengut. 47825 s. 10 d.

Les
quantitats deius scrites paguen cascun any per guardes dels castells
del regne de Valencia.
Primerament pren lalcayt del
castell de Morella per guarda del dit castell. 1500 s.
Item
lalcayt del castell de Olocan. 300 s.
Item lalcayt Duxo. 2000 s.

Item lalcayt de Bunyol. 3000 s.
Item lalcayt de Madrona. 2700
s.
Item lalcayt de Bayren. 1500 s.
Item lalcayt de Deuia.
2500 s.
Item lalcayt de Gallinera. 1500 s.
Item lalcayt de
Sexona. 700 s.
Item lalcayt de Biar. 2000 s.
Item lalcayt de
Penecadell. 1000 s.
Item lalcayt de Xativa. 6000 s.
Item pren
lo dit alcayt de Xativa per obra del dit castell. 2000 s.
Item
lalcayt del castell de Corbera. 400 s.
Item lalcayt del castell
de Macastre CCC solidos. E part los dits CCC solidos pren VIII cafis
entre forment et paniç
que valen CC solidos. E axi munta ço que pren uns anys ab altres tro
a. 500 s.
Suma daço ques paga per les dites
guardes. 30100 s.
Suma mayor de tots los violaris et de
totes les guardes dels castells ques paguen de les rendes del Regne
de Valencia. 77925 s. 10 d.

E munten les rendes axi com son
assumades. 250918 a. 11 d.
E axi equalat aquest
compte romanen que sobren de les dites rendes que en lo dit
any foren venudes. 172988 s. 1 d.

Assi comensen les rendes
quel senyor Rey ha en lo Regne de Valencia della el
Riu de Xuquer exceptats los locs de Ella et
de Novella e de Asp.

Primerament lo dret
del quirat de la Duana dels moros de la vila
Delch (de Elch) ab tendes forns molins banys et
calonies et alquieda abatuts salaris et messions
pot valer uns anys ab altres cascun any tro a.
14500 s
Item Lalmoxerifat de la Duana dels cristians del
dit loch ço es lo dret quels mercaders
cristians paguen de les mercaderies que compren et venen
cascun any tro a. 1500 s. (Almojarife, almoxerif;
sherif ?
)
Item pot valer cascun any lo dret quis
cull en lo port del cap del Aljub abatut lo
salari del cullidor. 2000 s.
Item munta cascun any lo dret
de les cabeçes quels moros de la vila Delch et
de son terme paguen cascun any al senyor Rey.
4500 s.
Item pot valer cascun any latzaque quels
dits moros paguen per lo bestiar menut que tenen abatut salari
dels collidors tro a. 500 s.
Item poden valer
cascun any les gallines quels dits moros paguen al
senyor Rey abatut salari del collidor tro a. 300
s.
Item pot valer cascun any lalahbeç de les oliveres.
500 s.
Item poden valer les almaçares en que fan loli
los dits moros tro a. 100 s.
Item pot valer laygua
quel senyor Rey ha en Elch lo
qual se ven es pertex per cascun dia als
moros de les alqueries del dit loch Delch
abatuts salaris dels partidors et cullidors cascun any
tro a. 4000 s.
Item pot valer lalbayat ço
es lo dret que paguen los moros del dit loch per
la terra blanca que sembren tro a. 100 s. (albayat: alba :
blanca
)
Item pot valer lalmagran quels dits
moros paguen cascun any al senyor Rey abatut salari del
collidor. 14500 s.
Item pot valer cascun any lalfarda
(alfarda) quels dits moros paguen al senyor Rey
tro a. 7000 s.
Item pot valer lalahbeç de les
mesquites cascun any tro a. 333 s. 4 d.
Item
val de cens cascun any lo Reyal del senyor Rey
lo qual te Nalfonço G. 200 s.
Item pot valer la
tafureria Delch cascun any tro a. 300 s.

Item es lo tribut quels juheus del dit loch
paguen cascun any al senyor Rey. 500 s.
Item pot
valer lalbufera (albufera) Delch cascun
any tro a. 500 s.
Item poden valer los delmes quels
moros del dit loch donen cascun any tro a. 5000
s.
Item pot valer lerbatge (erbatge, herbatge) de
les cabanes del bestiar qui entra pexer en lo
terme de la dita partida cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la duana del port Dalacant (Alacant,
Alicante
) tro a. 3500 s.
Item pot valer laçoc
(açoc, azogue ?) et lalmudi (almudi) del dit
loch de Alacant cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la tafuraria del dit loch tro
a. 500 s.
Item pot valer lalmoxerifat de Oriola
cascun any tro a. 4000 s. (Orihuela)
Item
donen cascun any los juheus del dit loch de
Oriola per tribut al senyor Rey. 500 s.
Item poden
valer les rendes de Guardamar cascun any tro a.
1500 s.

Suma major de totes les rendes quel
senyor Rey ha en la dita partida del regne de
Valencia
. 68333 s. 4 d.

Les quantitats deius
scrites se paguen cascun any per retinencies
dels castells et lochs de la dita partida del Regne
de Valencia.


Primerament pren cascun any Narnau Torrelles
per retinencia del castell Doriola. 6000 s.
Item Garçia
Viscarres per retinencia del castell de Callosa. 800 s.
Item
Berenguer de Maçanet per
retinencia del castell de Guardamar. 1000 s.
Item En Gombau de
Tramaçet per retinencia del
castell de Alacant. 5000 s.
Item P. Loppes de Rufes per
retinencia de la Calahorra de Elch. 1000 s.
Item lo
senyor bisbe et el capitol de Cartaginia
(Cartagena) prenen cascun any per lo delme
de les rendes Delch. 1000 s.
Item pren Nalfonço
G. alcayt del port del cap del Aljub per salari de la
dita alcaydia. 800 s.

Aquests son los salaris
ques paguen cascun any en la dita partida del Regne
de Valencia.

Primerament pren Narnau Torrelles per salari
de la dita procuracio cascun any. 3000 s.
Item pren cascun any lo
assessor del dit procurador per salari de la assessoria. 1460 s.

Item pren per salari cascun any lo batle general per
salari de la batlia. 2000 s.
Item Domingo Ponçano
per salari de la batlia de Oriola. 300 s.
Item Bernat Ça
Rovira per salari de la batlia Dalacant 200 s.
Item pren lescriva
de la duana del port Dalacant cascun any. 304 s. 2 d.
Item
Nalfonso G. per salari de reebre los comptes murischs
(moriscos) et trasladar aquells en cristianesch. 400 s.

Item prenen cascun any los alcaldes moros per salari de la
alcaldia lur. 180 s.
Item pren Nalmoxerif (lo
almoxerif, I.´almoxerif
) per salari com es alarif dels
moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que
paguen al senyor Rey. 150 s.

Aquests son los
violaris quel senyor Rey mana donar cascun any
en la dita partida del Regne de Valencia.

Primerament pren En
Ponç de Matero quel senyor Rey
li mana donar cascun any per violari. 1500 s.
Aquests pren ara la
casa.
Item En Berenguer de Puigmolto cascun any per violari. 1000
s.
Item Domingo Ponçano
per violari cascun any. 1000 s.
Item Johanet fill et hereu
den Johan de Galve cascun any per vioIari. 1000 s.

Item Johan Pereç
de Vesques per violari
cascun any. 500 s.
Item P. Andreu Dodena (de Odena, Ódena)
cascun any per violari. 500 s.
Item Narrigo de Quintavall per
violari cascun any. 1000 s.
Item Michel Garçia
de Pertusa cascun any per violari. 500 s.
Item P. de Muntpaho
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.
Item G. des Soler
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.

Aquestes son les
assignacions quel senyor Rey mana pagar cascun any de les rendes dels
dits lochs que son en partida del Regne de Valencia.

Primerament
al noble don Johan senyor de Viscaya per XX.m (1: No ha
podido descifrarse que clase de moneda sería la que espresa
la palabra omitida, por la confusión de la abreviatura. ) dargent
quel senyor Rey li mana donar cascun any que valen tro
a. 25000 s.
Aquests pren ara la messio de la casa.
Item an
Bernat Desplugues batle general del Regne de Valencia quel senyor Rey
li mana donar cascun any pera fer paga a alcunes
retinencies de castells et violaris del dit Regne. 13920 s.
Aquests
pren ara En F. des Cortey.
Item an Pero Michel quel senyor Rey li
mana donar cascun any per la guarda del Molinello. 200 s.
Item an
Michel Martineç vehi
Delch cascun any. 150 s.
Item an Berenguer de Puig
Molto
quel senyor Rey li mana donar cascun any mentre a ell
placia per serviy de II cavalls armats. 2000 s.
Item son
assignats sobre les dites rendes a correus del dit senyor per lur
vestir que pot muntar cascun any tro a. 1000 s.

Les
quantitats deius scrites mana lo senyor Rey
esser pagades cascun any de les dites rendes per obres dels
castells.

Primerament al castell Doriola cascun any per obra.
4000 s.
Item al castell Dalacant per obra. 2000 s.
Item als
murs de Eltx per obra et reparacio daquells. 2000 s.

Suma mayor de totes les quantitats que paguen en la dita
partida del Regne de Valencia per retinençes
de castells et de locs et per salaris de
officials et per violaris et per assignacions
axi com son scrites per menut. 81250 s. 10 d.
E
munten les rendes axi com son assumades. 68333 s. 4 d.

E axi no basten les rendes a les dites pagues ans
ne fallen. 12917 s. 6 d.

Aquestes son les rendes quel
senyor Rey ha cascun any en los lochs de Ella et de Novella et
Dasp. (de Asp)

Ella.

Primerament munta
cascun any lalmagran del loch de Ella que paguen
cascun any los moros del dit loch al senyor Rey.
12895 s. 9 d.
Item munta latzaque del bestiar del dit loch
cascun any tro a. 300 s.
Item munten les gallines
quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 300 s.
Item munten les cabeçes
quels moros damunt dits paguen cascun any tro a.
2000 s.
Item munten les tafulles del safra et del
alasfor per les quals paguen los dits moros per tafulla
que sembren IlII diners que poden valer cascun
any tro a. 50 s. (tahulla)
Item munten los
delmes
ab la alfacra quels moros del dit
loch donen al senyor Rey cascun any tro
a. 3000 s.
Item munta cascun any latarif (atarif) a
la part del senyor Rey tro a. 50 s.
Item munta
lalcanaxer (alcanaxer) quels dits moros paguen
cascun any tro a. 50 s.
Item munta lalbeçre
(albeçre)
cascun any tro a. 10 s.
Item val cascun
any lo forn de les tenalles tro a. 300 s.
Item
val cascun any lalcahieda (alcahieda) tro
a. 400 s.
Item valen cascun any los molins del dit
loch de Ella tro a. 350 s.
Item munta lo
tribut dels juheus del dit loch cascun any. 100
s.
Item munta cascun any lo quirat qui
es dret quels dits moros paguen per les coses que compren y
venen uns anys ab altres tro a. 3500 s.
Item valen
cascun any les calonies quels dits moros paguen
tro a. 4000 s.

Suma de totes les rendes quel
senyor Rey pren en lo loc de Ella cascun any tro
a. 23705 s. 9 d.
Novella.

Primerament munta lalmagran
quels moros del dit loch de Novella donen cascun any al senyor Rey.
12173 s. 3 d.
Item val latzaque quels moros del dit loch donen
cascun any al senyor Rey tro a. 350 s.
Item valen les gallines
quels dits moros donen cascun any tro a. 200 s.
Item munten les
cabeçes quels dits moros
paguen cascun any tro a. 1500 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor quis fa en lo dit loch cascun any tro a. 20 s.

Item valen los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch
donen cascun any al senyor Rey. 3000 s.
Item val latarif a la
part del senyor Rey cascun any tro a. 50 s.
Item val lalcanaxer
quels dits moros donen cascun any tro a. 50 s.
Item valen los
molins del dit loch de Novella cascun any tro a. 300 s.
Item val
lalfondech (alfondech) del dit loch cascun any de
loguer tro a. 60 s.
Item val lalcahieda
cascun any tro a. 500 s.
Item val lo quirat quels dits moros
paguen cascun any tro a. 3200 s.
Item valen los bayns
del dit loch cascun any tro a. 400 s.
Item
poden valer cascun any les calonies dels dits moros tro a. 500
s.
Suma de les rendes quel senyor Rey pren cascun any en lo dit
loch de Novella.
22303 s. 3 d.

Asp.

Primerament
val lalmagran dels moros del loch Dasp cascun any. 4600 s.
Item
val latzaque del bestiar dels dits moros cascun any tro a. 350 s.

Item valen les gallines del dit loch cascun any tro a. 120 s.

Item valen les cabeçes del
dit loch cascun any tro a. 1100 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor del dit loch tro a. 60 s.
Item valen los
delmes ab la alfacra quels dits moros donen cascun any tro a. 2600 s.

Item val lo .. ex quels dits moros paguen cascun any per lo
delme
de la venema.
100 8. (verema, vendimia ?)
Item latarif a la part del
senyor Rey cascun any tro a. 20 s.
Item val lalcanaxer quels dits
moros donen cascun any tro a. 30 s.
Item valen les rendes del
quirat et de la alcahieda del dit loch cascun any tro a. 2300 s.

Item valen les calonies dels dits moros cascun any tro a. 250 s.

Item val la alfarda quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 2000 s.
Suma de totes les rendes quel senyor Rey ha cascun any
en lo loch de Asp tro a.
13530 s.
Suma mayor de totes
les rendes et drets quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de
Ella et de Novella et Dasp. 59539 s.

Aquestes son les
quantitats quel senyor Rey mana esser pagades cascun any de les
rendes dels dits locs de Ella et de Novella et Dasp.

Primerament
al senyor Infant don Jayme cascun any de les rendes dels dits
locs.
54000 s.
Puys fo ordinat que
preses et agues totes les rendes et esdevenimens
dels dits III locs.
Item al bisbe et al capitol de Cartaginia per
delme de les rendes dels locs damunt dits cascun any. 1040 s.
Item
an Pelegri de Muntagut per retinença
del castell de la Mola cascun any. 3000 s.
Item an Michel
de Libia per retinença del
castell de Ella cascun any. 2500 s.
Item pren lo batle
per salari de la batlia de la dita vall cascun any. 300 s.

Item mana lo senyor Rey que de les dites rendes sien
meses cascun any en reparacio dels murs del loch Dasp.
200 s.
Item als moros de Novella a ops de lurs
mesquites cascun any axi com han acustumat
et han ne carta de confermacio de la senyora
Reyna
de bona memoria. 80 s.
Item als pobladors de la Mola
quel senyor Rey lur mana donar cascun any
en ajuda per ço com fan vehinatge VII cafis
dalcandia et altres VII cafis de panis
que valen cascun any tro a....

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Arago et los violaris et assignacions que
per concessio del senyor Rey e de sos predecessors
prenen en les dites rendes alcuns richs homens et
cavallers et altres homens del Regne de Arago.


Terol et ses aldeas.

Primerament es
la peyta de les aldeas de Terol. 7000 s. j.
(Teruel)
E daquests pren el Judes M.
solidos per son ofici cascun any.
Item hi pren CC
solidos per cullir la peyta.
Item hi prenen IIII
alcaldes CCCC solidos.
Item VIII jurats DCCC solidos.
Item
lescriva del consell C solidos.
Item IIII andadores
CC solidos.
Item II saigs LX solidos.
Item I cridador
C solidos.
Item el consell de la vila de Terol per armes
CCC solidos.
Item el Justicia XL solidos.
Suma de ço
que hi prenen los damunt dits cascun any IIImCC solidos
jaccenses.
E axi romanen cascun any de la dita
peyta III.m DCCC solidos jaccenses.
E aquests te assignats
lo noble En Jacme de Xerica per VII cavalleries.
Item
lo peatge del dit loch de Terol te assignat lo
noble En Jacme de Xericha per VII cavalleries ensemps
ab la dita peyta et ab les altres rendes de
Terol exceptades les rendes deius scrites les
quals no son assignades al dit noble (1).
(1) Siguen aquí dos
párrafos en los que se da cuenta de lo que producía el tributo de
los judíos de Teruel, y se explica el objeto a que esta parte de
renta se destinaba; pero ambos se ven tachados, leyéndose una nota
al pie, de igual letra que la del códice, en que se avisa que
aquellos fueron cancelados, por hallarse dicho tributo de los judíos
de Teruel incluso en el de todos los judíos de Aragón, que
aparecerá más adelante.

Item an Rodrigo Gil Tari vehi
de Saragoça
per I cavalleria cascun any D solidos jaccenses.
Item a
don Lopp Sanxes de Luna per una cavalleria cascun any D
solidos.
Item al noble En Pero Martinez de Luna per ses
cavalleries cascun any M. DCCCLVIII solidos VIII diners.
Suma
de les dites assignacions III.m CXIII solidos IX diners.
E axi
es egual la reebuda del dit tribut a les dites
assignacions.
Item la tintoria de Terol val cascun any tro
a. 70 s. j.
Item donen los moros de Terol per trahut
cascun any cascun I besant que poden muntar tro a CL
besant.
Aço
te En Lopp Alvares de Speyo per III cavalleries ensemps ab
CC solidos de la cena et ab los esdevenimens.



Salines de Arcos.
Les salines de Arcos poden valer cascun any
tro a. 8000 s.j.
Primerament hi pren …. per la decima C
solidos jaccenses.
Item la guarda de la sal cascun any CCC
solidos jaccenses.
Item la Confedria dels cavallers de
Terol I. solidos jaccenses.
Item la Candela de la esgleya
mayor de Santa Maria de Terol CL solidos jaccenses.

Item Sanxo Yvanyes de Santa Maria en esmena del parral
Dalbarraçin
CCC solidos jaccenses.
Aquestes quantitats que son en
summa
DCCCC solidos jaccenses son perpetuals.

Albarraçin.

Pot valer cascun any el peatge tro a. 800 s. j.

Daquests te assignats Simon Yvanyes CC
solidos.
Item Johan Dias altres CC solidos.
Romanen
CCCC solidos.
Item el montatgo te En Farran
Loppes Daredia
(de Heredia) per M. solidos quel
senyor Rey li dona per guarda del dit castell sia quel
dit muntatgo valla mes o menys et part
los dit M solidos pren lo dit Farran Loppes per la dita
guarda II.m D solidos et telos asssignats en la peyta
dels aldeans.
Item la peyta de los moros que es cascun
any. 200 s. j.
E axi romanen que venen a ma del batle
DC solidos los quals deu donar cascun any a la obra del
dit castell Dalbarraçin
et dasso hia letra del senyor Rey.
Item
lo terme Dalbarrasi son les salines de Valltaulat
et teles ad beneplacitum Domingo Yago adalill
(adalid?) et poden valer cascun any tro a CCC
solidos.

Arcayne. (Alcaine, Alcayne)
Valen les
rendes de Arcayne cascun any tro a. 600 s.
E aquests pren En R.
de Bolas
en paga de M solidos jaccenses que te assignats cascun
any per guarda del castell de Arcayne: el romanent te assignat
en los diners del
erbatge de Exea. (Ejea de los Caballeros).

Huesa
e ses aldeas.
Primerament donen los homens
de Huesa et de ses aldeas cascun
any per tribut.
3000 s.
E aquests pren lo noble Nartal
Dorta comanador de Muntalba per VI cavalleries.

Item pot muntar la sofra et els erbatges
et altres drets quel senyor Rey ha en los dit
loch tro a D solidos. Item que donen cascun any
los moros per dret tro a CCC solidos.
E exi
es per tot aço.
800 s.
Aquests pren lo dit comanador de Muntalba
(Montalbán, Montisalbi, Monte Albo, Monte Blanco) per una
cavalleria et mige.

Darocha et ses
aldeas.

Primerament donen los homens de les
aldeas de Darocha cascun any per peyta.

10000 s.
E daquests pren el judes cascun
any per son salari CC solidos.
Item ne prenen
cascun any VII jurados DCCC solidos.
Les quals II.es
quantitats abatudes romanen IX.m solidos.
E aquests pren lo
noble En Jacme de Xericha per XVIII cavalleries.
Item val
el merinado cascun any tro a. 2000 s.
E
aquests pren En Jacme de Xerica al qual lo senyor Rey
los ha donats en beneplacitum menys de
negun serviy.
Item val el peatge et el pes
et los morabetins de les taules de la carniceria et el
loguer de algunes tendes uns anys ab altres ab
la tintoreria et ab lo muntatgo tro a. 4500 s.

E daquests pren Garçia
Ferrandes per retinença
del castell de Rodenas M solidos.
Item per II.es
cavalleries altres M solidos.
Item hi pren Exemen Sanxes
Dalfambre (de Alfambra, Alhambra) per retinença
del castell de Tormos ad beneplacitum M solidos.
Item hi
pren Johan Remires per retinença
del castell de Sencet ad beneplacitum D solidos.
Item hi
pren ell meteix a violari CCC solidos.
Item hi pren Gombau
de Castellnou per I.a cavalleria D solidos.
E axi abatudes
les dites quantitats romanen CC solidos.
Item los moros de
Darocha donen cascun any per tribut. *730 s.
Item
donen calonies quan hi venen.
Los dits DCCXXX
solidos solia pendre Garçia
Simon
a violari per II cavalls armats. E apres la mort del
dit Garçia Simon el
senyor Rey assigna les dites rendes a pagar los deutes
quel dit En Garçia Simon
devia.
Item los cussols del blat poden valer cascun
any tro a. 300 s.
E aquests semblantment son assignats a pagar
los deutes del dit En Garçia
Simon tro que sien pagats.
Item hi son les salines de Oyos
negros
(Ojos negros) que es aldea de Darocha
et valen cascun any tro a. 1000 s.
E aquestes diu En Gonçalvo
Garçia que li ha donades
per heretament per tots temps.

Calatayu et ses
aldeas. (Calatayud, Calataiubo, Calatayubo, Calataiud,
Kalat Ayud, etc.
)
Donen cascun any los homens de les
aldeas de Calatayu per peyta. 9149 s.
E
daquests prenen cascun any los monges de
Huerta CCCL solidos.
Item hi prenen los VI
adalentados et lescriva de les aldeas
sengles morabetins que munten cascun any XLIX
solidos.
Tot lo romanent pren lo noble En Johan
Xemenez Durrea (Juan, Joan Jiménez de Urrea)
per XVIII cavalleries.
Item val cascun any lo
peatge et el pes tro a. 15000 s.
E daquests
ha cascun any el Temple CCC solidos.
Item hi
te assignats En Pero Sanxes (Sánchez) de Calatayu II.m
solidos per cavalleries ad beneplacitum.
Item D solidos a
violari.
Item sen paguen a la guarda del castell de Somet
lo qual te ara Nartal des Lor DCC solidos que son per
totes aquestes assignacions III.m DCC solidos.
Tot lo
romanent et totes les altres rendes et esdevenimens
del dit loch ab ses aldeas te la senyora
Infanta dona Elianor
qui ho te per cambra.

Salines de
Pedra.
Valen les salines de Pedra cascun any al senyor Rey en les
quals ha la terça part et
aquests pren lo batle de Calatayu tro a. 1000 s.

Santos.

Donen cascun any al senyor Rey per tribut 350 s.
Aquests pren
En Gonçalvo Garçia.


Cetina.
Donen los homens de Cetina cascun
any al senyor Rey per peyta. 1500 s.
E te aquests lo
noble En Johan Xemenez Durrea per III cavalleries.
Fariça
(Fariza) ab ses aldeas.
Primerament paguen cascun any al senyor
Rey los homens de la vila de Fariça
et de ses aldeas per peyta. 5000 s.
Aquests
te assignats el noble don Pero Dayerbe (de Ayerbe)
per X cavalIeries.
Item val el peatge cascun any
tro a. 1900 s.
E daquests pren En Gonçalvo
Garcia
cascun any per retinença
del castell de Fariça M
solidos.
Item en Gonçalvo
Roys
de Fariça D solidos
per retinença del castell de
Bordalua DC solidos.
Item donen los moros de Fariça
cascun any per tribut. 500 s.
E aquests son assignatas a la
retinença del dit castell a
compliment de MD solidos que hi pren cascun any lo dit En Gonçalvo
Garçia per la dita retinença.

Item poden valer les calonies de cristians et de moros
et homicidis tro a. 400 s.

Taressona.
(Tarazona)
Val el peatge et les saques ab
lo tribut de les tendes et ab la tintoreria et
ab lo dret dels cussols del almudi del pa
et la leuda de la carniceria dels moros cascun
any tro a. 7000 s.
E daquests te assignats lo noble En Pero
Dayerbe XIII cavalleries.
Item ne pren lo batle per
dret de les saques tro a. M solidos.
Et axi no
basten.
Item es tribut que donen los moros cascun
any. 600 s.
E daquests prenen perpetuals les monges del
monestir de Tolobres CCL solidos.


Item en Gil Darada cascun
any per cavalleries CC solidos.
Los romanens que
son CL solidos pren lo noble Naxemen de Fosses (Axemen,
Eximen, Gimeno, de Foces
) per ses cavalleries.
Item
pot valer cascun any lafaquimat tro a. *300 s.

E aquests te assignats lo dit Naxemen de Fosses per
ses cavalleries et en defelliment dasso
sobre lo peatge et les saques de Borja.


Torrellas.
Donen cascun any per peyta los
homens
del dit loch. 1200 s.
Aquest loch te En
Pero Jorda Dalcolega cavaller per la compra quel senyor Rey
feu de Los Fayos per preu de XIII.m morabetins
dor. Et pren aquestes rendes lo dit en Pero Jordan
per interesse del dit preu.

Sent Marti. (San
Martín
)
Aquest loch te el noble Nartal
de Luna (Artal) per donacio quel senyor Rey lin feu.


Los Fayos.
Valen les rendes de Los Fayos cascun any tro
a. 1600 s.
Dels quals pren Marti Xemenes de Vera per
retinença del castell del dit
loch M solidos.
Els romanens DC solidos pren en paga del preu
quel senyor Rey li deu per
la compra daquest loch.

Senta Creu. (Santa Cruz)
Aquest
loch pot valer cascun any tro a. 700 s.
Empero solia mes
valer mas es despoblada.
Aquestes rendes pren Martin
Xemenez de Vera
per interesse del preu quel senyor Rey li
deu per lo loch de Los Fayos.

Mallon. (Mallón)
Donen
cascun any per tribut 1000 s.
E daquests pren cascun any En
Lopp Sanxes de Luna per retinença
del dit castell de Mallon D solidos.
Item ne pren dona
Maria El Moral
veyne de Taressona per violari CCC
solidos.
Del romanent que son CC solidos lur ha feta
gracia lo senyor Rey ad beneplacitum per ço com lo
loch
es pobre.
Item hia lo senyor Rey
heretament ço es vinyes e camps et I forn que pot valer de
renda tro a. 400 s.
E aquest heretament te Pero
Martines de Calatayu
scriva del senyor Rey.


Borja.
Primerament lo tribut et la peyta
que donen cascun any los cristians es. 3500 s.
E aquests
pren lo noble Nartal de de Luna per VII cavalleries.

Item donen los moros del dit loch cascun any
per tribut. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nartal de Luna
per VI cavalleries.
Item poden valer cascun any los
drets de les saques ab les tendes et ab
les farreries et de les sabateries et ab lo dret dels
cussols del almudi del pa et ab alcuns
altres drets del dit loch tro a. 3000 s.
Dels quals
pren En Pero Sanxes de Calatayu per retinença
del castell de Borja M solidos.
Item ne pren Fortaner de
Binyech
per I cavall armat ad beneplacitum D solidos.
Item ne
pren Pero Pereç
Dalcolega
per I cavall armat ad beneplacitum et son hi mal
meses
D solidos.
Lo romanent que es tro a M
solidos pren lo batle general.
Item pot valer lescrivania
et lalfaquimat et el sapsala cascun any
tro a. 300 s.
E daquests te En Ferrando porter
del senyor Rey a violari CC solidos.
EIs romanens
pren lo batle general.
Item havia lo senyor Rey el
dit loch de Borja I heretament ço
es la terra et I forn que valia mes de II.m morabatins dor
et aquest heretament solia esser de la retinença
del dit castell. E el senyor Rey ha ho donat pera
tots temps al noble Nartal de Luna.

Magallon.
(Magallón)
Donen los homens de Magallon cascun any per
peyta et per questa et per azembles et per
cavalleries. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nexemen Cornell
(Cornel) per VI cavalleries.

Saragoça.

VaI el peatge de la ciutat de Saragoça
cascun any tro a. 3000 s.
Item val la renda del
almudi del pa de Saragoça
ab les carniceries dels jueus et ab alcuns altres tributs quel senyor
Rey ha en la dita ciutat tro a. 9000 s.
Item val cascun any lo
pes de la dita ciutat tro a. 1700 s.
Item val la tintoreria tro
a. 300 s.
Item val el fusiello del oli. 130 s.
Item
lanfondega de la dita ciutat 130 s.
Item les rendes de
Ricla ço es la carniceria el pes els cussols
valen tro a. 200 s.
Suma daquestes rendes. 14460 s.

E aquests pren lo merino de Saragoça
et paguen perpetuals et violaris et poden ne sobrar que
romanen al merino quin dona compte tro a III.m solidos.

E part aço
pren lo merino tots los homicidis et calonies
de jueus et de moros que poden muntar a bona quantitat.
Item
es lo tribut quels moros de la dita ciutat donen cascun
any ab lalfarex dels dits moros que son tro a M
solidos. 3000 s.
Aquests pren lo noble En Pedro Dayerbe per VI
cavalleries.
Item oltra aço
poden valer les escampadures del almudi del blat ab
ço
que les gens donen a les mesures oltra eIs
cussols et teho Martin de la Loça
a violari tro a. 800 s.
(quitis.)
Item val
lescrivania del salmedinat (çalmedina,
zabalmedina, zalmedina
) de
Saragoça la qual es del senyor
Rey tro a. 900 s.
Aquesta scrivania ha
donada el senyor Rey entre Domingo Johan
e el fill de Bonet de Vidosa ço es a cascun
la meytat e apres la mort del dit Domingo Johan que sia
tota del fill de Bonet de Vidosa a violari.
Item el peatge
de Gallur pot valer tro a. 500 s.
Aquesta pren lo
noble En Pero Martineç
de Luna
per I cavalleria et prenlos per ma del
merino de Saragoça.


Fontes. (Fuentes de Ebro ?)
Paguen los
homens
del dit loch cascun any per cavalleries.
2000 s.
Item paguen cascun any per cena. 300 s.

Aquest loch ha comprat lo bisbe de Saragoça
ab carta de gracia que ha entrel senyor Rey et
ell et axi el dit bisbe pren les rendes.


Epila. (Épila)
Donen cascun any al senyor
Rey los homens del dit loch. 2000 s.
Item donen per
peyta cascun any. 1000 s.
Item val cascun
any lo peatge del dit loch ab la leuda de
la carniceria e veno el batle general et
pren los diners el merino de Saragoça
tro a. 660 s.
E daquests pren En Felip de Boyl
per I cavall armat ad beneplacitum. 500 s.
Item ha el (senyor
Rey
) en Grizenich un heretament quis te per lo
senyor Rey a cens de II cafis de forment et
prenlos el merino de Saragoça.

Ricla.
Donen
cascun any los homens del dit loch per peyta et per tribut cascun
any. 2000 s.
Aquest loch es assignat al noble Nexemen Cornell
per VII cavalleries.
Item val lo pes et els cussols
et la carniceria et el mercat del dit loch tro
a CC solidos.
E prenlos el merino de Saragoça:
axi nes ja feta mencio en les rendes de Saragoça.


Nuelia.
Donen cascun any per peyta. 500 s.
Item
donen per exericança et per altres rendes quel
senyor Rey hia altres. 500 s.
Aquests pren lo
noble En R de Cardona per interesse de XX.m solidos jaccensses
quel senyor li deu.

Aranda.
Donen cascun any los
homens
del dit loch per tribut lo dret ques
segueix ço es que tota casa en que estien marit et
muller donen una arrova de blat ço es mig ordi
et mig forment.
E donen los moros del dit
loch exericançes et algunes sofres et
albaquella et tributs de forns et de molins et
donen lo quart del fruyts del rega et
dels fruyts del seca el quint. Item donen
cascun any per peyta MD solidos. E segons lo
temps dara poden valer totes les dites coses cascun any
ab lo peatge et ab la leuda de les carniceries tro
a. 3500 s.
Aquest loch te el noble En Pero
Ferrandes
per IX cavalleries.
El castell del dit loch
te Pero Garçia de Lusuan vassall del noble En Pero
Ferrandes de Ixer
. E pren per retinença del dit castell en les
salines de Remolins DCC solidos jaccenses.

Illuaca
(Illueca).
Aquest loch te Michel Pereç de Gotor
perpetualment a serviy de III cavalls armats.

Roda.
(Rueda)
Les rendes del dit loch valen cascun any tro a.
1000 s.
E aquest loch te el noble Pero Martinez de Luna per II.es
cavalleries.
El castell de Roeda te En Martin Loppez de
Roda ad beneplacitum et pren per retinença lerbatge
del dit loch et lort del castell et laretament
daquell castell. E el peatge et la leuda
que es dita del sendero que pot valer tro a XXX
solidos. Item el fusiello et el forn. E aquestes rendes
que pren lo dit En Martin Loppes per retinença del dit
castell poden valer tro a. 1500 s.

Alago. (Alagón,
Alagon, Alagó
)
Donen los homens del dit loch
cascun any per tribut segons lo privilegi de Thaust
(Tauste) per jou de besties cosa certa et per
exedar cosa certa. Item per cafissades daretamens
cosa certa et axi metex cosa certa per bestiar major et
menor et tot aço no val pus de. 1000 s.
E
aço te el
noble En Pero Ferrandez per V cavalleries.
Item lo
peatge
ab lalmudi et tributs de tendes
pot valer cascun any tro a. 850 s.
Item lo
fusiello
cascun any tro a. 50 s.
Item lo
tribut dels moros cascun any tro a. 300 s.
Suma
daço (1). 1200 s.
(1) En esta suma no se comprende la
primera partida, según lo da a entender cierta señal que se nota en
el códice.
Aquets pren la dona Contesina de Calamendrana
muller çaerrere den Johan Martinez de Luna et prenlos
en paga de son exovar. (ajuar ?)

Vall
de Roures
. (Valderrobres, Valdarrores díen los antics de
Beseit
)
Lo dit loch ab tot sos
termens te el bisbe de Saragoça a feu honrat.

Suera
et ses aldeas. (Çuera,
Zuera)
Donen cascun
any per peyta et per tribut. 14000 s.
E aquests pren lo
noble Nartal de Luna per XXVIII cavalleries.
E part aço
ha el senyor Rey en Suera lo
tribut dels forns. Iterm el peatge. Item los cussols
del pa. Item los pares de la cassa ço
es cunills et perdius que paga cascun
cassedor I perell en cascun any. Item les
calonies del mont. E pot valer tot aço
cascun any tro a. 300 s.
E aquestes rendes te Pero
Xemenez …. lendaça
qui hi pren a violari CC solidos.

La Pena de Catavello
ab la honor et ab Jas et ab
la vall de Trist et Mist et Rompesacos te Sanxo
Dagues
ensemps ab lo castell de la Pena et
pren totes les rendes a violari et valen tro a. 500
s.

Almudevar et ses aldeas que son
aquestes:
Tardejanta Torralba Fornells de Vialada Vilanova.

Donen cascun any per peyta. 10000 s.
Te ho lo
noble Nartal Dalago per XX cavalleries. (Artal de Alagón,
Artal d´Alagó
)
Item cascun cassador de perdius
o de cunills donen cascun any sengles perells

et pot valer tro a. 40 s.
Item hia una Torra
de muli que dona lo senyor Rey an Johan
Dalmudevar
porter et fan cascun any II perells de
capons.
Aço
pren lo batle general.


Bolea.
Donen cascun any per tribut. 2000 s.
Et C
cafis de forment.
Et C cafis dordi. (de ordi, d´ordi, hordio,
ordio, hordeum, ordeum
)
Suma que pot valer tot aço.
3500 s.
Aquest loch jassia que valla molt
mes te En Pero Martinez de Luna per V cavalleries tan
solament.

Loarre.
Los homens daquest loch
solien donar cascun any MD solidos. Mas pus que
foren robats per En Pero Dayerbe en temps de la guerrra de
Saragoça
no peyten sino.
1000 s.
E aquesta pren En
Blasco Peres des Lor ço
es los D solidos per una cavalleria ad beneplacitum et
els romanens D solidos per retinença
del dit castell. E ell te el dit loch ab
totes ses calonies.

Luna.
Les rendes daquest
loch te En Pero Martinez de Luna per III cavalleries et
son privilegiats que donen cosa certa per jou de
besties majors et menors. Et pot valer lo tribut que
donen tro a. 800 s.
Item el peatge del pont de
Luna
pot valer cascun any tro a. 80 s.
E aço
te Pero Garçes
Matafogo
a violari.

Tahust. (Tauste)
La
peyta o tribut del dit loch pren lo noble Nartal de
Luna per cavalleries segons que munta cascun any. E donen cosa certa
per jou de besties et per bestiar major et menor et per cafissades de
terra.
E pot valer la peyta o tribut tro a. 3000 s.
Item pot
valer lo peatge daquest loch ab les saques et ab la sal de
Compas
et ab los cussols tro a. 600 s.
E
daquests pren cascun any per assignacio del senyor Rey
Johan Aznares de Lusia (Luesia) qui fo
cavalleris del senyor Rey Namfos (N´Alfons,
Alfonso) en paga de I quantitat quel dit senyor Rey
li devia CCC solidos. La romanent pren lo batle general.


Sadava. (Sadaba, Sádaba, Sádava)
Pot valer
lerbatge et el peatge et les
saques et la meytat de les calonies del munt
cascun any tro
a. 2800 s.
Aquests pren lo noble En Johan Xemenez
Durrea
per laxovar (I.´ajuar) de dona Sibilia
Dangleola
muller sua.
Ara ho te lo
senyor Infant don Jayme
quil reemi del dit
noble.

Un Castiello. (Uncastillo, Uncastiello, Uncastello,
un castillo, etc.
)
Solien donar cascun any los
homens
del dit loch per cavalleries. 4000 s.
E
puys lo senyor Rey privilegials que
pagassen per jous et per bestiar cosa sabuda (cosa
certa
). E
apres lo senyor Rey revocaho. E te ara lo
dit loch Nexemen Cornell per VII cavalleries.
Item
ha lo senyor Rey en lo dit loch peatge que val
tro a. 170 s.
Aquests pren lo noble En Pero
Martinez de Luna
en paga de ses cavalleries.
Item hia
lo senyor Rey un poch daretament que li fo
confiscat et pot valer de renda cascun any tro
a. 10 s.
Aquests pren lo batle general.
El dit
heretament pot valer tro a CL solidos.
Item lo
castell del dit loch te En Johan Garçes
a violari.

Biel.
Donen cascun any los cristians
peyteros per tribut I cafis de forment et altre
dordi per jou de besties et arroves de blat de les
cases. E els exades fan cosa sabuda de blat. E
pot muntar tota la renda daquest loch ab lo tribut dels
jueus que es CCL solidos e no son encloses en lo tribut
dels altres jueus. 1000 s.
Aquestes rendes pren lo noble
En Johan Xemenez Durrea per interes del exovar
de dona Sibilia Dangleola muller dell.
Ara lo
te lo senyor infant don Jayme qui la
reemut.

Longares et Ivardues.
Les
rendes del dit loch exceptada la peyta pren lo
noble En Pedro Dayerbe per I cavalleria et no hi basta.
Item
donen de tribut per I jou de besties II morbetins et aquell qui ha
mig jou I morbeti. Item laxadero I morbeti.


Assotiello e Orocal.
Aquests lochs
son erms et despoblats que no hi esta negu. E les erbes
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.

Lobera.
En aquest loch no estan sino
pocs infansons. E estanhi II o III peyteros.
E solia valer be CCXXX solidos. E ara no val de renda al senyor Rey
pus de. 20 s.
E aquest loch te el noble En
Pero Martinez de Luna per miga cavalleria.

Çer
castiello.
Çer
castiello
que es dit Ruyta noy ha sino tansolament
el castiell et el munt. E aquest
castell te Alfonso Dartieda per lo senyor Rey ad
beneplacitum. E pren per retinença
del dit castell la cena de Castell listar et de Verdu
que es CCCCL solidos. E te laretament del castell que
pot valer tro a. 200 s.
Item val lerbatge tro
a. 900 s.
Aquests pren lo batle general.

Urries.

Donen cascun any per tribut los homens del dit loch. 500
s.
Aquest loch te Martin Gil Datrossillo per una
cavalleria.
Item ha un forn lo qual es a trabut et fa
cascun any. 20 s.
Aquests pren lo batle general.

Rendes
de Sos.
Donen los homens del dit loch ço es aquells qui
han casa III solidos cascun any et donen los pegullares
ço es aquells qui no han casa et han bens que valen LXX
solidos donen axi mateix III solidos.
Item dona tot lo
consell C kafis del blat meytat forment
et meytat ordi et te aquestes rendes lo noble En
Pero Martinez de Luna per IIII cavalleries. E poden valer tro a. 2000
s.
Item valen cascun any los tributs dels forns tro a. 300 s.

Aquests pren Gil Martinez Dandues qui te el dit castell
per lo senyor Rey ad beneplacitum.

La Reyal.
Los
homens
daquest loch son franchs de totes
coses et vense el peatge del dit loch tro
a. 800 s.
Aquests pren En Ferrando frare del senyor
Rey
en paga de ses cavalleries.
Item les saques
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.
Aquests pren lo batle general et son assignats an
Michel Perez Darbe en paga de una cavalleria.

Hisurre.

Donen cascun per tribut blat que pot valer tro a. 200 s
Aquest
loch te Pero lo gran de Manesses en paga de ses
cavalleries ad beneplacitum.

Merinado de Jacca.
Puypintano
Unduespintano et Castiello qui peyten
ensemps.
Donen per tribut cascun any per cena
et per peyta. 1000 s.
Aquests lochs te En Gombau
de Tramesset
per II cavalleries.

Ruesta.
Solien donar
per tribut DCC solidos. E el senyor Rey als poblats que donen certa
cosa per bestiar menut et per cafissades de terra et per jou de
besties.
Item hia lo senyor Rey un forn.
E aquest loch te el
noble En Pero Dayerbe per II.es cavalleries et no hi basten.


Tiermas. (Termas)
Donen per tribut tots los
homens
qui ha casa II solidos cascun any et
pot valer tro a. 800 s.
Item hi solia haver I forn lo
qual es darrocat. (enderrocat)
Los homens del
dit loch son franchs a temps de tota re la qual
franquea no es encare complida.

Escho. (valle
de Echo ?
)
Donen cascun any per tribut. 500 s.
Aquest loch
te Michel Pereç Darbe a
violari et pren la renda en aquesta condicio: apres la mort del dit
Michel pagan lo senyor Rey II.m solidos als hereus seus que cobre el
dit loch.

Artieda.
Donen cascun any per tribut C
kafis de blat meytat forment et meytat
ordi.
Aquest loch tenia En Ruy Xemenez de Luna
et sos fills dius certes condicions et encare
el senyor Rey nol ha cobrat.

Vila
real.
Donen tots los homens qui han casa en lo dit loch II solidos
cascun any.
E te aquest loch En Pero Martinez de Luna per una
cavalleria et no hi basta.

Lorbes.
Donen los homens qui hi
han casa cascun any II solidos et pot muntar tro a. 120 s.
Aquest
loch te Michel Perez Darbe ab altres locs ensemps per una cavalleria.


Salvaterra.
Donen per cascuna casa II solidos per cascun
any.
E te aquest loch el noble En R. de Cardona per ll.es
cavalleries et no hi basta la renda.
Lo castell del dit loch te
Michel Perez Darbe ad beneplacitum del senyor Rey. E pren per
retinença M solidos ço es D
el tribut dels jueus axi com nes feta mencio en lo dit tribut et els
romanens D solidos en les salines de Remolins.

Ansso (Ansó)
ab la Vall en que son Fago Arahuas Ornat Gomar.

Donen cascun any per tribut. 1000 s.
Aquests pren el noble En
Pero Martinez de Luna per II.es cavalleries.

Verdun.
Donen
per peyta et per cena cascun any. 1000 s.
Aquests pren el noble
En Pero Martinez de Luna per II cavalleries.
Item pot valer lo
mercat del dit loch tro a. 300 s.
Aquest mercat te a violari G.
de Seta.

Xivaregay.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Item C kafis de forment.
Item hia el senyor Rey
vinyes et heretament.
Suma que pot valer per tot cascun any. 2000
s.
Aquestes rendes tenen los fills den Garçia
Gar
çes per
interes de I quantitat de diners quel senyor Rey lur deu la
qual quantitat segons que ells dien es tro a XL.m
solidos jaccenses.

En la vall de Echo son aquests lochs et
peyten ensemps:
Echo Siresa Estaves Orduas Biesa Catarecha.

Aquests lochs donen cascun any per cavalleries. 1500 s.
La
dita vall te el noble Nexemen Cornell per III cavalleries.

Vilanova
Larraç Suesa Bosa.
Aquests
lochs son assignats al noble En Ferrando frare del senyor Rey per I
cavalleria.

La vila et la vall de Arues.
La dita vila et
vall te el noble en Pero Ferrandez de Ixer per una cavalleria
et no hi basta.
En la vall Daysa son aquests locs et
peyten ensemps:
Aysa Siyunas Esposa.
Aquests
III llochs donen per peyta cascun any ço es Aysa CCC solidos Esposa
LXXV solidos Siynues LXXV solidos. 450 s.
Aqueste pren el
noble En Pero Ferrandes de Ixer per I cavalleria.

Arahues de
Solano. (Araués, Aragüés)
Donen cascun any per peyta.
130 s.
Aquests pren el noble Nexemen Cornell en paga de ses
cavalleries.

Sagua.
Donen per peyta cascun any IIII cafis
de forment a mesura de Jacca. E prenlos Michel Perez Darbe per
retinença del castell de
Grossi.
Item pren lerbatge del puig del
castell que val tro a. 30 s.
E el dit castell te I hom per
lo dit Michel Perez Darbe per casa plana.

Oscha. (Huesca,
Osca, Wasqa, Uesca, etc...
)
En la ciutat de Oscha es el
peatge lalmudi la tintoreria obradors tendes trahuts
de la pobla del senyor Rey trahuts
de les açitanes.
E poden valer totes aquestes rendes cascun any tro a....
Item
donen los moros per tribut cascun any. 1000 s.
Aquest loch te per
cambra la senyora Infanta dona Elianor.
Les quantitats
dius scrites se paguen cascun any
perpetualment de les dites rendes de Oscha.
Primerament per
adobar et reparar los murs de la ciutat cascun
any M solidos.
Item a la prebosteria cascun any DCC
solidos.
Item al Temple MDXL solidos.
Item al batle
major dels cristians et dels jueus per salari CCCC solidos.
Item
al batle de la moreria per son salari CC solidos.
Item al noble
En Pero Dayerbe et a dona Violant ça
muller M solidos.
Item al abat de Muntarago per una tenda
que loga a la tintoreria per exugar los draps XX
solidos.
Item al scriva que scriu les rendes quan
se venen per salari seu XX solidos.
Item als jurats Doscha
per ço com venen la hon les rendes se venen C
solidos.
Item al corredor del Consell qui crida les rendes per la
ciutat et en encant X solidos.
Item a I jueu corredor
qui crida la venda de la alcaçeria
et de los baldraseros Xll diners.
Item al
savalaquen de les aventures de la moreria per raho
de sos arienços
ço es que ha de XII diners III malles.
Item del
romanent de les dites aventures ha lo Salmedina per son
quart de XII diners III diners.

Ciutat de Jacca.
En
Jacca es lo peatge lalmudi la caldera
de la tintoreria E poden valer cascun any pagat ço
que hi pren lesglea per delmes tro a. 2500 s.

Teho el noble Nexemen de Fosses per V cavalleries
sia que valla mes o menys.

Campfranch.
(Campfranc, Campo franco, Canfrán)
Donen per peyta cascun
any. 500 s.
Aquest loch te el noble En Pero Martinez de Luna per
una cavalleria.
Item lo peatge del portal de Campfranch et
del castell de Camdelxu (Candanchú ?) pot valer ab les
saques et ab lo peatge del peix fresch tro a. 5000 s.
En
aquests ha les assignacions quis seguexen.
Es assaber lo noble
Nexemen Cornell en paga de ses cavalleries MCXX solidos.
Item lo
noble En Blascho Massa de Vergua per ll.es cavalleries M
solidos.
Item Sanxo Dagues porter oltra totes les rendes
que pren de la Pena et de Jas et de la vall de Trist
et Mist et Rompesachos a compliment de la retinença
del castell de la Pena que te a violari CLXX solidos.
Item
prenhi la retinença del
castell de Verdego lo qual te Garçia
de Vera
per les retenes del matrimoni de la Infanta de
Castiella
et del senyor Infant En Jacme DC solidos.
Item
prenen hi II scrivans qui guarden et scriuen totes les
mercaderies quen passen ço es cascu CLVI solidos que son CCCXIl
solidos. E los dits scrivans son F. de la Nuça
(Lanuza) et Johan Ferrer.
Item lo noble Nexemen de Fosses
per una cavalleria D solidos.
Item el castell de Camdalxu
que te Nexemen de Tovia a X anys qui començaren
en les kalendas de maig del any M.CCCXI sots esta forma que
ell se pach de VII.m DCCCCXX solidos VII diners jaccenses et
III.m DCCXXXVII solidos VI diners barchinonenses en les saques
de les coses vedades et finits los dits X anys lo senyor Rey deu
cobrar lo dit castell. E pren lo dit Exemen de Tovia per retinença
del dit castell en lo dit peatge DC solidos.
Item pren Bernat
Guasch
(Guasc) juglar en les rendes del dit peatge
a violari CCC solidos.
Suma per tot aço
IIII.m DCII solidos.
Lo romanent que es CCCXCVIII solidos pren lo
batle general.

Camp de Jacca ab la honor.
Te ho el noble
En Jacme de Xerica per una cavalleria et no hi basta.


Savinyanego et la honor. (Sabiñánigo)

Te
ho don Ferrando frare del senyor Rey per I cavalleria el no hi
basta.

Vull prop Jacca.
Los homens daquest loch
donen morbeti per jou et poden muntar cascun any a.
10
morbetins.
Aquests te En G. de Jacca a violari.

Biescasa.
(Biescas)
Aquest loc te En Ferrando frare del senyor Rey
per I cavalleria et no hi basta.
Item lo mercat et els
cussols poden valer et prenlos el batle general
tro a. 100 s.

Vall de Tena.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Te la dita vall Naxemen Cornell per II.es cavalleries.


Castellar.
Los homens daquest loch donen cascun any per
peyta. 4000 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna per VIII
cavalleries.
Item hia lo senyor Rey lo
peatge de la aygua que pot valer cascun any tro
a. 200 s.
Aquests pren lo noble En Pero Martinez de Luna
per ses cavalleries mas no li entren en paga de ses
cavalleries.
Item val sal de compas de Castellar tro
a. 80 s.
E aquests pren lo merino.

Merinado de
Exea.
Los homens del dit merinado son franchs per
privilegi del senyor Rey de totes coses. E el senyor
Rey ha erbatge en Exea a M vaques et a
II.m ovelles et aço
ven lo batle general cascun any et pot valer tro
a. 2500 s.
E en aquests ha assignacio En R.
de Bolas
en paga tro a concurrent quantitat de M
solidos que te a vida sua per retinença del castell
Darcayne (Alcayne, Alcaine, Arcayne, Arcaine) CCCC
solidos.
El romanent es assignat a la obra de les cases de
Exea.
Item val el peatge del dit loch tro a.
200 s.
Aquets pren el noble en Jacme de Xericha
(Xerica, Ejerica) ensemps ab les calonies dels jueus
per II.es cavalleries.
Item poden valer les saques et els
cussols et la meytat de la casa de la Bardena de
la Marcuara tro a. 150 s.
Aquests pren lo batle
general.

Morello.
Donen cascun any per peyta o
tribut. 2000 s.
Te ho Nexemen Cornell per IIII
cavalleries.

Bellsuey Senta Maria. (Bellsué,
Belsué)
Donen cascun any per tribut. 150 s.
Teo
En Gil de Jacca a violari.
Item hia un heretament
que fa de cens II cafis de forment et II de ordi.


Penna de Santa Eulalia et La Mesa et Lusar.
(Peña)
Paguen cascun any los homens de Santa Eulalia et de
La Mesa. 200 s.
Item los homens de Lusar. 17 s.
E I cafis
IIII quartans dordi.
Item cascuna casa I gallina
que pot muntar lany IX gallines. (9 casas).
Item lo
carnatge et les calonies.
Suma que pot muntar per totes coses.
300 s.
Aquests pren Blasco Peres des Lor per retinença
del castell de la Pena (Penna, Peña) et de Santa
Eulalia ad beneplacitum.

Sarayena ab ses
aldeas. (Sariñena, Sarinyena)
Los homens de
Saranyena et de ses aldeas donen cascun any.
12000 s.
Teho En Pero Ferrandez de Ixer per XXIIII
cavalleries.
Item hia II molins et II forns. Item peatge
et pes et tintoreria et cussols del blat et del mercat.
E totes
aquestes coses te el dit En Pero Ferrandes per V cavalleries.

Suma daço. 14500
s.
Et teho lo dit noble per XXIX cavalleries.
E oltra
asso pren En Johan de Vallés a violari en los
cussols del mercat II quartans
de forment cascun dia que poden valer XVI diners un temps ab altre.

Item en lo terme del dit loch ha salines
de compas
que valen tro a. 50 s.
Aquests pren lo
batle
general.
Item lo muntatgo te Johan de
Cerenyene
et donen cascun any los quals pren lo
meri
de Oscha. 20 s.

Nocito et sa
honor.
Los homens daquest loch donen cascun
any 450 s.
Aquest loch te Nartal des Lor de vida sua
et de I fill seu qual se vulla. E encare apres
vida dells no la puxa cobrar lo senyor Rey tro
que haja pagats al hereu del dit Nartal des Lor X.m
solidos et que el de miga no prena lo
dit hereu les rendes en paga.

Honor de Favana.

Aquesta honor te lo dit Nartal des Lor per
heretament a tots temps et han a fer I cavall armat.

Costean.

Donen cascun any. 500 s.
Item hia lo senyor Rey I forn.

Aquest loch diu Nartal des Lor que es seu per heretament a ell et
als seus.
Pertusa et ses aldeas.
Donen cascun any.
5000 s.
Aquest loch te Nexemen de Fosses per IX cavalleries.

Item hi es lo mercat et cussols et leuda que ven lo batle et pot
valer cascun any tro a. 120 s.
Aquests te assignats En Michel
Peres Darbe ensemps ab altres locs per una cavalleria.

Barbastre.
(Barbastro, Balbastro, etc)
Es hi lalmudi del
pa la caldera de la tintoreria. Item el peso et II
peatges.
La terça part
daquestes rendes pren Bernat G. Deutensa.
La Esglea
de Barbastre pren lo delme en les dites rendes.
Item la
moreria del dit loch fo den Bernat G. Deutensa.
Item
lescrivania dels jueus fa de tribut II.es carregues de
vin.
Item hia un casal de bayns que no val
re. (banys, baños)
Les dites rendes pren Gombau
de Benavent
per IlII cavalleries et noy basten.
E
oltra les dites rendes ha el senyor Rey en
Barbastre la meytat de la renda de la barcha de
Cinqua que pot valer. 200 s. (barca de Cinca)
Laltre
meytat los homens de la vila.
Item hi es lalmunia
(la almunia) que es dita dels Gassols que dona al
senyor Rey per tribut cascun any et prenlos
lo batle general. 20 s.

Alquessar et ses
aldeas. (Alquézar, Alcássar, Al-qsar: fortaleza, castillo)
Donen
cascun any. 2500 s.
Dels quals pren Johan de Bidaure qui
te el dit loch ad beneplacitum a servey de IIII
cavalls armats II.m solidos. Els romanens D solidos
pren En Boyl per retinença del dit castell.

Ahuescha.
(Adahuesca ?)
Los homens del dit loch donen cascun any.
1070 s.
Aquest loch te a violari En Pero Martinez de Luna.


Sevil et los Castellones.
Donen cascun any.
180 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna en paga de ses
cavalleries.

Nabal. (Naval)
Es hi un forn en
que coen tots los estedans del loch. Item
una casa de muli ab una mola. Item III vinyes. Item un
ort. Item IX camps. Item donen los moros cascun
any per peyta C solidos. Item XV cafis entre forment
et ordi et avena. Item fan sofra ço
es que tots dissaptes porten lenya al castell et fan altres
serviys al castell quan ops hi es. Item donen los
dits moros la novena part dels fruyts que cullen.
Item los carnicers donen leuda de les carns en axi
que de tot bestiar que haja mes de I any donen I diner.
Item de cascuna vaque IIII diners. Item pren lo
dit castell terç de les
calonies de vinyes et de orts.
Totes les dites rendes te
Nexemen Cornell per una cavalleria et miga et
basta hi covinentmen et ell te lo dit loch.

Aynsa.
(Ainsa, Aínsa)
Es hi el peatge. Item los
cussols del mercat. Item I muli que fa de tribut LX solidos.
Item leuda de les mercaderies qui passen per aquell loch.

Te ho lo noble En Pero Ferrandis de Ixer per
II cavalleries et no hi basten be.
Bielsa.
Belsa
donen cascun any per una cavalleria. 500 s.
Aquests pren Nexemen
de Fosses per una cavalleria.
Item les ferreries poden valer tro
a. 1000 s.
Aquests pren lo dit Nexemen de Fosses per II.es
cavalleries.

En la vall de Gestau Saravella.
Fan
cascun any. 250 s.
Aquests pren el noble En Pero Martines de Luna
ensemps ab les calonies del dit loch per una cavalleria.

Vall
de Portoles. (Portolés)
Donen cascun any tro a. 250
s.
Te ho el noble En Pero Martinez de Luna per mige
cavalleria.

Boltanya et ses aldeas. (Boltaña)
Los
homens daquest loch donen cascun any. 8 s.
Aquests pren lo noble
En Gombau de Tramesset per Il.es cavalleries ensemps ab CC
solidos que pren en les rendes de Tamarit de Litera.

Vall
de Breoto. (Valle de Broto)
Donen cascun any los
homens dels locs de la dita vall certa quantitat de blat que pot
muntar tro a LXXX cafis.
Aço
te en Ferrando frare del senyor Rey per una cavalleria.

Torla.

Los homens del dit loch donen cascun any LX moltons.
(mouton : cordero)
Aquests pren en Gil de Jacca a
violari.

Seguron et Ahuerta et la honor.
Los
homens daquests locs donen cascun any. 400 s.
Aquests pren el
noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries.

Oson.
Aquest
loch ha donat lo senyor Rey an Pero Pomar per a
tots temps sots esta forma: quels homens del dit
loch no puxen fer mal ne donar don al
regne Darago abans lo senyor Rey los puxa
haver en temps de guerra.

Possant.
Los homes
daquest loch donen cascun any. 500 s.
Aquest loch te Nexemen
Cornell per I cavalleria.

Barbegal.
Donen per
tribut cascun any. 20 s.
Item donen per peyta ordinaria. 3000 s.

Item per cavalleria. 1000 s.
Aquestes rendes son assignades a
la messio de la casa del senyor Rey.
Te ho ara la infanta
dona Blancha.

Cortilles et la honor et Cornes
et Beseran.
Aquests locs te En Ferrando frare
del senyor Rey
per una cavalleria et bastahi
escassament.
Sardassa.
Los homens daquest loch fan
cascun any per tribut II cafis de forment et II cafis de
civada.
Aquests pren lo batle.

Archussa
et Castellasso.
Fan aquests locs per peyta. 375 s.

Aquests locs te don Pedro Dayerbe per I cavalleria.


Boyl.
Donen per peyta et per tribut cascun any.
1000 s.
Aquest loch te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.


Elsen.
Donen cascun any lo nove
de tots los camps reelencs que pot muntar cascun
any tro a. 140 s.
Daquests deu dar compte el
batle de Ribacorça.
(Ribagorza, Ribagorça,
Ripacurcia, etc
)

Monolus
et ses aldeas.
Donen cascun any per peyta los cristians del dit
loch I. solidos. Item IX cafis de blat terçench.
Item hia trahuts de cases de molins que son cascun any
XI solidos. Item lo carnatge que val tro a C solidos. E poden valer
totes aquestes rendes tro a. 200 s.
Aquestes pren Garçia
Loppes Dansano
per retinença
del castell de Monclus. E oltra aço
pren per retinença del dit
castell CLXXX solidos en la cena de Sent Esteve de Littera
(San Esteban de Litera).
E sobre el tribut dels jueus CCCCL solidos axi com es contengut
en lo tribut dels jueus Darago.

En la vall de
Tarancona son aquests locs:
Palo Trillo
Morello.
Aquests locs solien donar cascun
any M solidos per II cavalleries et ara per la pobrea
que han los homens dels dits locs per ço
com tots aquells locs son erms no paguen sino.
500 s.
Aquests locs te En Pero Martines de Luna per una
cavalleria.

Ribagorça.

Les rendes quel senyor Rey ha en Ribagorça
son assignades al noble En R. de Cardona per IIII cavalleries.

Item paguen cascun any los homens de Ribagorça
al senyor Rey per peyta cascun any. 6230 s.

Lo
tribut dels jueus de tot lo Regne Darago.
Item donen los
jueus
del Regne Darago cascun any per tribut al
senyor Rey. 43300 s. j.
Aquestes assignacions son sobre
els diners del dit tribut.
Primerament hia
assignats Fortaner de Binyech per retinença del castell de
Sadava cascun any M solidos.
Item Michel Perez
Darbe per la meytat de la retinença del castell de Salvaterra
D solidos. Item Blascho Xemenez Dayerbe el sego
per violari M solidos.
Item dona Alvira Loppez de
Quadret
muller que fo den Johan Çabata
per violari D solidos.
Item Michel de Gorrea ad
beneplacitum per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Exemen
Peres de Pina
el jove per IIII cavalls armats ad
beneplacitum II.m solidos.
Item Pero Pomar per IIII cavalls
armats ad beneplacitum II.m solidos.
Item Michel Peres de
Gotor
per II cavalls armats ad beneplacitum M solidos.
Item
Martin Gil Datrossill (de Atrossillo) per II cavalls
armats ad beneplacitum M solidos.
Item la senyora Infanta dona
Blancha
monge de Sexena (Sijena, Sixena, Sigena)
per ça provisio
M solidos.
Item Rodrigo Gil Tari (Tarín, Tarin)
per I cavall armat ad beneplacitum oltra II.m solidos que te
en les salines de Remolins et en lo guiatge de
Ribagorça D solidos.
Item
el noble En Pero Martinez de Luna en paga de ses cavalleries II.m
DLVIII solidos et son ne los M solidos a violari.
Item
Ferran Sanxes Duch ad beneplacitum per I cavall armat D
solidos.
Item Sanxo Garçia de Setes per retinença
del castell de Darocha DCCC solidos.
Item En P. Lobet
scriva del senyor Rey a violari CCL solidos.
Item Geralt
Avarcha
(Abarca) per III cavalls armats ad beneplacitum MD
solidos.
Item Gil Darada en paga de ses cavalleries DO
solidos.
Item Exemen Blasco Dayerbe per IIII cavalls et
mig
armats ad beneplacitum II.m CCXLIIlI solidos.
Item Blasco
Massa de Vergua
(Maça, Maza, Bergua) per II cavalleries M
solidos.
Item Pero Garçes Matafogo a violari C solidos.

Item P. del Rey a violori CLXXXII solidos VI
diners.
Item lesglea de Senta Maria del Puig
de Barbastre a sosteniment de una capellania en que deu cantar
tots temps I prevera hi son perpetuals CC solidos.
Item
dona Sanxa Martines Guerra muller que fo de Blasco
Xemenez Dayerbe
a violari M solidos.
Item Johan Garçes
Dalago
per retinença del
castell Duncastiello que te a violari oltra C solidos
que te per la dita retinença
en les salines de Remolins DC solidos.
lem Vicente Gonsalves
Coronell a violari CC solidos.
Item Gonsalvo Peres Dalago
falconer per ça provisio CCCC
solidos ad beneplacitum.
Item Garçia Loppes Dansano per
retinença del castell de
Muntclus ad beneplacitum CCCCL solidos et el romanent
pren en les rendes de Muntclus.
Item Nadal de Castello a
violari CLXXXII solidos VI diners.
Item Enego Roys porter a
violari CCCLXV solidos.
Item el noble En Pero Dayerbe en paga de
ses cavalleries que te en Ruesta CCC solidos. Item lo tribut
dels jueus de Oscha que es VI.m LXVII solidos V diners malle pren lo
batle Doscha et respon ne a la senyora Infanta dona Blancha.
Item
lo tribut dels jueus de Calatayu que es X.m XLI solidos VII diners
malle pren lo batle de Calatayu et respon en a la senyora Infanta
dona Elianor.
Les quals quantitats que son assignades sobre el
dit tribut munten a XLII.m XLI solidos I diners et son tots jaccenses
sino M solidos barchinonenses.
Lo romanent pren lo batle general.


Salines de Remolins.
Les dites salines poden valer cascun
any tro a. 27000 s. et mes.
En les dites rendes son assignats los
perpetuals et els violaris et les retinenses dels
castells et altres assignacions axi com se segueix.

(Perpetuals.)
Primerament hi pren la casa del Temple de
Saragoça
los quals pren laministrador de la dita casa et
son perpetuals CXX solidos. Item X cafis de sal.
Item los homens
de Castellar per una barcha que han a tenir francha
en lo riu
de Ebro
a tot hom qui pessar ne
vulla
CCCC solidos.
Item los jurats de Saragoça per
reparacio dels murs daquells M solidos que han assignats en les
rendes de Saragoça prenen en lalmudi de la sal la terça
part que son CCCXXXIII solidos IIII diners.
Item lo senyor
de Pradella cascun any D solidos.
(Violaris.)
Item
Geralt del Perer per violari DCC solidos.
Item Jacme de Luch a
violari DCC solidos.
Item Domingo Johan capella de la Aljaferia
de Saragoça
et deu cantar missa cascun dia en la capella de lo
dita Aljaferia XII diners cascun dia et LXX solidos lany per vestir
que es lany CCCCXXXV solidos.
Item Ato de Jassa a violari cascun
dia VIII diners que munten lany CCXLIIII solidos IIII diners.
Item
En Francesch de Riusech VIII diners cascun dia que munten lany
CCXLIII solidos IIII diners.
Item P. de Lusia XII diners cascun
dia que fan lany CCCLXV solidos.
Item P. del Rey IIII diners
cascun dia que fan lany CXXII solidos VIII diners.
Item P.
Messeger VIII diners
cascun dia que fan lany CCXLIIl solidos. Empero deu hi tenir I
pesador que costa lany XCIII solidos lIII diners. Los romanens
que son CL solidos pren ell. E el senyor Rey ha ordonat
que apres la fi del dit P. hi tenga laministredor
lo pesador per ço quels dits CL solidos
romanguen a la cort.
Item en R. de Roda cascun dia VI
diners que fan CLXXXII solidos VI diners.
Item Vallés Dordas de
la botelleria VI diners cascun dia fan CLXXXII solidos VI diners.

Item dona Thoda muller que fo de un hom qui pensava
de un cavall del senyor Rey cascun any C solidos.
Item P.
Carbonell cascun dia IIII diners que fan lany CXXI solidos VIII
diners.
Item R. Bernat per raho del ofici de la scrivania qui hi
deu tenir scriva CCCC solidos. E per ordinacio del senyor Rey et del
racional abaterenlin CXX solidos per I scriva per ço com no
hi fa fratura quel claver es scriva et aquests romanen
al senyor Rey. Los romanens que son CCLXXX solidos pren lo dit R.
Bernat E el senyor Rey ha ordonat que apres la mort daquell
nos donen nes fassa messio neguna
per scriva.
Item Lopp de Sos porter cascun dia IIII diners que
muntan CXXI solidos VIII diners.
Item dona Maria Peres de
lo Gronyo mare de don Sanxo Darago CCC solidos.
Item
G. Batesa cascun dia VI diners que muntan CLXXXII solidos VI
diners.
Item Johan de Sales porter VI diners cascun dia que fan
CLXXXII solidos VI diners.
Item dona Maria de Linyan cascun dia
IIII diners que fan CXXI solidos VIII diners.
Item. Pero Martinez
barber M solidos barchinonenses.
Item A. Messeger cascun dia VIII
diners que fan lany CCXLIII solidos IIII diners.
Item Johan
Garçes Dalago D solidos.
Item
el Justicia Darago a
violari II.m solidos.

(Beneplacitum)
Item Berthomeu des
Lava savi ad beneplacitum M solidos.
Item A. Roig savi per la
procuracio que solia tenir Garçia de Casues D solidos.
Item
Maestre Marti de Calça
Roga
per a provisio III.m solidos.

(Retinençes
de castells.)
Item lo castell Daranda (de Aranda)
que te Pero Garcia de *Lesuan vassall den Pero Ferrandes Dixer per
retinença del dit castell ad beneplacitum DCC solidos.
Item
Gonsalvo Gil de Vera qui te el castell de Terrallon ad
beneplacitum DC solidos.
Item Michel Peres Darbe qui te el
castell de Salvaterra ad beneplacitum de M solidos quen
pren cor los romanens pren sobre el tribut dels
jueus D solidos axi com en lo dit tribut nes
feta mencio.
Item los homens de Muntreal (Montreal, Monreal,
Monte Real
) aldea de Farissa D solidos.
Item Johan
Garçes Dalago a cumpliment de
DCC solidos que pren per retinença
del castell Duncastiello a violari C solidos. Los
romanens DC solidos pren sobre el tribut dels jueus axi
com en lo dit tribut nes feta mencio.

(Provisio
de munters.)
Item Juanyes Davila et A. Dalmenar (de Almenar)
cascun per provisio de sa persona VI diners per II savosos
(sabuesos?) que tenen cascun ço es per cascu
savoso III malles que munta per tot I any DXLVII
solidos VI diners.
Item Domingo Davila per ça
provisio et per II savosos a la dita raho CCLXXIll
solidos IX diners.
Item Gil Daliaga (de Aliaga) VI diners
per ça provisio.
Item per III alans (canes alanos, cans alans : catalans)
VI diners que munta lany CCCLXV solidos.
Item Pero
Finestrelles per ça
provisio VI diners. Item per II savosos III diners que munta cascun
any CCLXXIII solidos IX diners.
Item Gil Daliaga VI diners per
provisio sua. Item per II savosos III diners que son lany
CCLXXIII solidos IX diners.
Item Johan Davila VI diners. Item per
IIII alans VIII diners que munta lany CCCCXXV solidos X diners.
Item
Johan Navarre VI diners. Item per IIII alans VIII diners que
son lany CCCCXXV solidos X diners.
Item poden muntar les messions
del almudi de Remolins et de Saragoça cascun any tro a Vl.m
solidos.
En aquesta forma que si poden tallar cascun
any tro a V.m cafis de sal et a vegades mes e
menys segons que la venda et costa de tallar lo cafis.
Item trametne hom a Saragoça tro a II.m cafis poch
menys et aquests costen de portar en les barques per lo riu de
Ebro
VIII diners lo cafis. E ha a mostrar laministredor
cartes testimonials dels talladors quanta sal tallen ne a qual
preu. E el Rayçs
de les barques quanta sal porten al almudi de Saragoça et
a qual preu. E quant la sal es a la riba de Ebro a
Saragoça portenla
besties a loguer al almudi. Item munta lo salari
del administredor et un claver et boter et
scriva que es I hom qui esta en les dites salines de Remolins
et altre en Saragoça. E munten el salari daquests III
tro a DCCC.
E poden muntar totes les dites quantitats ques
paguen de les dites salines tro a XXIIII.m DCL solidos.
Tot lo
romanent
se paga a aquells qui tenen mesnaderies
per solidos et libras.
E son aquests ques
segueixen.
Primerament Michel de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Exemen de Tovia per II cavalls armats M solidos.

Item Michel Perez Darbe per un cavall armat D solidos.
Item
Lopp Sanxes per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Michel
Pereç de Gotor per II cavalls
armats M solidos.
Item Johan Martinez de Bienes per un cavall
armat D solidos.
Item Lopp de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Garçia Pereç
Dayerbe per I cavall armat D solidos.
Item Pero lo gran de
Maneses per III cavalls armats MD solidos.
Item A. de
Sadava per II cavalls armats M solidos.
Item Gonsalvo de
Pomar per I cavall armat D solidos.
Item P. Alfonso fill den
Jacme Pereç per II cavalls
armats M solidos.
Item Gil Garces Datrosillo per II cavalls
armats M solidos.
Item Rodrigo Dahones (de Ahones) per I
cavall et mig DCCL solidos.
Item Felipp de Boyl per I
cavall armat D solidos.
Item Alfonso de Fanlo per II
cavalls armats M solidos.
Item Andreu Martines de Sorita
per III cavalls armats MD solidos.
Item Gil Darrada per III
cavalleries MD solidos.
Suma daquestes mesnaderies
XVI.m DCCL solidos. (1)
(1) Entre esta suma y la siguiente lista
de calonias median dos fojas en blanco, en cuyo extremo se
leen dos títulos aislados, a saber, en la primera Salines Darchos
(de Arcos) y en la segunda Salines de Nabal. Explicar
la causa porque se omitieron las relaciones correspondientes a estos
puntos, creemos que sería
aventurado.

Calonies dels jueus et dels
moros et els homicis
del merinat de Saragoça
de Oscha Barbastre Jacca Exea (Ejea de
los caballeros
) Terassona (Tarazona) Calatayu
Oscha Darocha (Daroca).

Les calonies dels jueus et dels moros et els
homicidis de Saragoça
et de son merinat pren lo merino de Saragoça. E
poden valer cascun any a arbitri den Esteve de Roda tro a. 3000 s.

Item poden valer los homicidis del merinat Doscha
(de Oscha, Huesca) et de Barbastre ab ço
que ve a ma del dit meri cascun any tro a. 1000 s.
Item
pot valer lo merinat de Jacca et de Exea cascun any tro
a. 2000 s.
Item lo merinat de Taressona
cascun any tro a. 500 s.
Item los esdevenimens et calonies
dels cristians et dels jueus sarrayns et la
terça part dels homeys
de Calatayu pren lo batle de Calatayu et poden valer
cascun any tro a. 2000 s.
Aquest loch te per cambra
la senyora Infanta dona
Alienor.

Item los esdevenimens et calonies dels
cristians et jueus et serrayns de Oscha que
semblantment te per compra la senyora Infanta dona Alienor
poden valer cascun any et pren ho el batle de Oscha tro
a. 1OOO s.
Item el merinat de les aldeas de Darocha ço
es les calonies et els homicidis poden valer et metehi merino
el noble En Jacme de Xerica qui ho te per cavalleries mas
no ho pren en paga de les dites cavalleries ne sabaten
(s´abaten, se abaten) de ço que la cort li deu per ço com
En Lopp de Luna solia tenir lo dit merinat per lo
Rey don Alfonso
en paga daço que li devia. E apres
vench En Jacme Perez qui tench les dites aldeas
per cavalleries et ell demana al senyor Rey queu tengues axi
com don Lopp de Luna o tenia no faen mencio que sabates
(s´abatès, abatés) de sos deutes.
E semblantment
te ho En Jacme de Xerica que nou te en paga de sos
deutes ans ho pert lo senyor Rey tro a. 2000 s.

Les calonies de tots los altres locs Darago
exceptat ço
que prenen los merins dels dits locs pren lo batle
general Darago
. E poden muntar ab la terça
part ques pren en Darocha dels omicidis
et en Farisa et en ses aldeas ques pertanyen al
senyor Rey tots los homicidis et poden muntar totes aquestes
calonies cascun any tro a (a vegades mes a
vegades menys.) 7000 s.
Encare ha lo senyor Rey en
molts lochs Darago cenes en absencia de que poden
muntar cascun any tro a. 18000 s.
Item ha molts
locs en Arago hon pren cenes en
presencia que non pot demanar diners. E el senyor Rey
ha ost et cavalcada en tot Arago en los
lochs
seus.
E quels demana peytes o questes
quan se vol exceptats en los locs que son
privilegiats.

A.
Cataluña.
Pág (se
omite
).
Apiera.
Aguatada.
Araprunya.

Argensola.
Almasselles.
Almenar.
Areny.
Los locs
Dalos et de Meya.

Valencia.
Algesira.
Alaguar.

Ademuç.
Alpont.

Assignacions quel senyor Rey mana pagar.
Asp.

Aragón.

Salines de Arcos.
Albarracin.
Arcayne.
Aranda.

Alago.
Almudevar et ses aldeas.
Assotiello.
Artieda.

Ansso ab la Vall.
Arahuas.
La vila et la vall de
Arues.
Aysa.
Arahues de Solano.
Alquessar et ses aldeas.

Ahuescha.
Aynsa.
Ahuerta.
Archussa 345

B.

Cataluña.
Borrassa.
Busuldo.
Rendes antigues de
Bergua et de Bergueda.
Rendes de Bergua et de Bergueda novelles.

Rendes de Barchinona.
Bruch.
Biure.
Bell Loch.


Valencia.
Biar.
Bocayren.
Bunyol.

Burriana

Aragón.
Borja.
Bolea.
Biel.

Biessa.
Bossa.
Biescasa.
Bellsuey.
Barbastre.

Bielsa.
Boltanya et ses aldeas.
Breoto.

Barbegal.
Beseran.
Boyl.
Beneplacitum.

C.
Ç

Cataluña.


Crexell.
Campredon.
Caules de
Malaveya.
Cruylles.
Cardedeu.
Caules de Muntbuy.
Molins
del Coll de la Celada de Barchinona.
Ça
Guardia.
Cambrils.
Copons.
Cervera.

Camerasa.
Cubells.

Valencia.
Castello.
Corbera.

Cullera.
Castellhabib.

Aragon.
Calatayu et ses
aldeas.
Cetina.
Çer
Castiello.
Castiello.
Catarecha.
Campfranch.
Camp de
Jacca.
Castellar.
Costean.
Los Castellones.
Cortilles.

Cornes.
Castellasso.
Calonies dels jueus etc.

D.


Cataluña.
Dua Castella.
Dalos.

Valencia.

Dinia.
Dontinyen.

Aragón.
Darocha et ses
aldeas.

E.

Cataluña.

Esclanya.
Esprats.

Valencia.
Exalo.
Ella.

Aragón.
Epila.

Escho.
Echo.
Estaves.
Esposa.
Merinado de Exea.

Elsen.

F.
Cataluña.
Lo loch de Figueres.
Font
Rubia.
Aragón.
Fariça
ab ses aldeas.
Los Fayos.
Fontes.
Fornell de Vialada.

Fago.
Favana.

G.
Cataluña.
Gerona.
Gurb.
Ça
Guardia.
Guardia Palosa.
Gaver.
Guiminells.

Valencia.

Gandia.
Gallinera.
Godolest.
Guardes dels castells.


Aragón.
Gomar.
Gestau.

H.
Aragón.
Huesa
e ses aldeas.
Hisurre.

I.
Aragón.

Illuaca.
Ivardues.

J.
Cataluña.
Tribut dels
Juheus de Barchinona.

Aragón.
Merinado de Jacca.
Ciutat
de Jacca.
Camp de Jacca.
Tribut dels jueus de tot lo regne
Darago.
Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del
merinat de Saragoça de Oscha
Barbastre Jacca Exea Terassona Calatayu Oscha Darocha.




I..

Cataluña.
Lagostera.
Leyda.
Lorens.

Valencia.

Liria.

Aragón.
Los
Fayos.
Loarre.
Luna.
Longares.
Lobera.
La
Reyal.
Lorbes.
Larraç.

Los Castellones.

M.
Cataluña.
Manresa.
Monblanch.

La Manresana.
Muntfalco.
Muntmaneu.
Munt Cortes.

Muntayana.
Los locs Dalos et de Meya.
Mungay.

Valencia.

Morella.
Murvedre.
Madrona.

Aragón.

Mallon.
Magallon.
Morello.
Monclus et ses aldeas.

Morello.
Provisio de Munters.

I..
Valencia.

Novella.

Aragón.
Nuelia.
Nocito.
Nabal.

O.

Valencia.
Ontinyen.
Obres dels castells.

Aragón.

Orocal.
Ornat.
Orduas.
Oscha.
Oson.

P.

Cataluña.
Pontons.
Palamos.
Peraylada.
La Montanya
de Prades.
Pallarols.
Sa Paladella.
Puigalt.

Valencia.

Pego.

Aragón.
Salines de Pedra.
Puypintano.

Pertusa et ses aldeas.
Portoles.
Possant.
Palo.

Perpetuals.
Provisio de munters.

R.
Cataluña.

Regencons.
Rubiola.
Riber.

Valencia.
Retinencies
dels castells.

Aragón.
Ricla.
Roda.
La Reyal.

Ruesta.
Ribagorça.

Salines de Remolins.
Retinençes
de castells.

S.
Cataluña.
Sent Esteve de Palamos 224

Sent P. dor.
Santa Maria des Pla.
Sent Marti.
Sa
Paladella.
Sadaho.
Sententoli.
Santa Linia.

Valencia.

Sexona.
Salaris ques paguen.

Aragón.
Salines de
Arcos.
Salines de Pedra.
Santos.
Sent Marti.
Santa
Creu.
Saragoça.
Suera et ses aldeas.
Sadava.
Rendes
de Sos.
Salvaterra.
Siresa.
Suesa.
Siyunas.
Arahues
de Solano.
Sagua.
Savinyanego.
Senta Maria.
Sarayena
ab ses aldeas.
Sevil.
Saravella.
Seguron.

Sardassa.
Salines de Remolins.

T.
Cataluña.

Torrella de Muntgri.
Tagamanent.
Terrassa.
Tarregona.

Timor.
Tarrega.
Tortosa.
Aragón.
Terol et ses
aldeas.
Torrellas.
Tardejanta.
Torralba.
Tahust.

Tiermas.
Vall de Tena.
Torla.
Tarancona.
Trillo.


U.
Valencia.
Uxo.

Aragón.
Un Castiello.

Urries.
Unduespinto.

V.
Cataluña
Vich.

Vilamajor.
Vilafrancha.
Valls.
Vissiana.
Vilagrassa.


Valencia.
Valldayora. 270
Aquests son los violaris.

Violaria quel senyor Rey mana donar.

Aragón.
Vall de
Roures.
Vilanova.
Vila real.
Ansso ab la Vall.

Verdun.
Vall de Echo.
Vilanova.
Vall de Arues.

Vall Daysa.
Vull prop Jacca.
Vall de Tena.
Vall
de Gestau.
Vall de Portoles.
Vall de Breoto.
Vall de
Tarancona.
Violaris.
X.
Valencia.
Xativa.

Aragón.

Xivaregay.

/ Aquí aparecen las BASES DE ESTA
PUBLICACIÓN, que salieron antes en el pdf escaneado /.