Mostrando las entradas para la consulta fustes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fustes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de septiembre de 2020

19 DE FEBRERO.

19 DE FEBRERO. 


Acordóse ante todo, que por el subveguer de Barcelona, Miquel de Vilagayá, se publicase con las formalidades de costumbre el siguiente pregón:

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable En Miquel de Vilagaya donzell sotsveguer e regent la vegaria de Barchinona. A requesta del molt reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan axi on virtut de lur ofici per lo interes del dit General e dret de les generalitats com encara precehint deliberacio del consell en virtut de la comissio per la cort general del Principat de Cathalunya als dits molt reverend e honorables diputats feta assignat per causa de la detencio de la persona del lllustre don Carles primogenit de Arago e de Sicilia e princep de Viana et cetera la qual detencio notoriament redunda en gran deservey de Deu omnipotent y de la reyal corona e prejuhi dels naturals e feels de aquella e manifesta violacio de les constitucions usatges de Barchinona e altres libertats del dit Principat de que prove dan grandissim al dit General e dret de Ies generalitats per lo gran torb e impediment e diminucio que al dit dret de les generalitats prove per causa del qual dret de generalitats e coses concernents aquell axi incidents com emergents per capitol de cort e altres reyals concessions es atribuida jurisdiccio e potestat amplissima als dits molt reverend e honorables diputats de ordonar qualsevol ordinacions per lo be util del dit General e sia vist per lahor de Deu servey e honor de la Majestat del Senyor Rey liberacio de la persona del dit lllustre Primogenit verdader successor apres la longeva vida de la Majestat del dit Senyor Rey e per redres e reintegracio del dit dret de generalitats e exclusio del irreparable dan que al dit General e dret de les generalitats segueix e major provenir poria si no hi era degudament provehit que daci avant sots pena de mort e altres penes dejus scrites totes e qualsevol persones e capitans consellers de aquells castellans e havents carrech de guardar castells e forçes per lo dit General e o dits molt reverend e honorables diputats capitans patrons de naus galeres e altres fustes e tots altres ministres e tramesos de qualsevol condicio o stament que sien als quals per los dits diputats e o General sia donat algun carrech de fer e exercir per los dits diputats sien tenguts ab tot compliment tenir complir e observar e a altres quant en ells sera fer tenir complir e observar qualsevol deliberacions instruccions letres avisos e altres provisions que manades e injungides los sien e seran per los dits diputats. E per lo semblant que no sia algu de qualsevol ley grau o condicio dignitat o stament sia qui tacitament o expressa directament o indirecta haja audacia o atreviment mal dir impugnar contradir improvar o en altra manera mal parlar o contrafer de les deliberacions instruccions letres avisos e altres provisions fetes e fahedores per los dits diputats e consell lur lo dit Principat representants. E si lo contrari en les dites coses o alguna de aquelles era fet publicament o amagada e axi de paraula o scrits com en altra manera incorreguen los contrafahents sens alguna merçe lo ultim suplici de mort. E encara los bens dels contrafahents sien confiscats ço es la terça part al oficial executant e la altra terça part al acusador e la restant al Ganeral e los fills e descendents de aquells imperpetuum sien privats de qualsevol honors e benificis del General com tot aço se faça a honor e lahor de Deu omnipotent servey e honor de la reyal corona e liberacio del dit Illustre Primogenit repos e tranquillitat del dit Principat e poblats en aquell conservacio e augmentacio del dit General e dret de generalitats.

Dióse despues cuenta de los siguientes despachos, el primero de los cuales se mandó circularle a todas las capitales de vegueria.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Enviamvos copia de una crida la qual havem ja feta publicar per lo regent la vegueria de aci la qual crida volem que sia publicada e cridada en aqueixa vila solemnament segons es acustumat per los lochs de aqueixa vila. Perqueus dehim e manam que requirau lo veguer o aquell oficial de aqui al qual se pertanga en virtut del sagrament e homenatge que ha prestat o es tengut de prestar de obtemperar nostres requestes e executar aquelles sens dilacio consell o consulta que la dita crida faça publicar en aqueixa vila per los lochs acustumats segons es dit e fer observar les coses en aquella contengudes e ferla continuar en los libres de la sua cort. Dada en Barchinona a XVIIll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a tots e sengles conestables e capitans de cinquantenes del exercit del dit Principat saluts.
Com nosaltres trametam lo honorable En Johan Dolivella sobrecullidor del dit General per alguns afers tocants la endreça e benavenir del dit exercit per tant a vosaltres e a quiscuns de vosaltres requerim en virtut del jurament prestat eus dehim e manam que
lo dit Johan Dolivella jaquiats passar e anar liberament e sens obstacle algu e aquell o aquells de vosaltres qui per lo dit Johan sereu requests ab ses companyies assistau e aneu ab ell o li façau bona companyia e tota ajuda. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes la una de XIII laltre de XV del present a la qual vos responem queus regraciam los avisos quens haveu fets axi del Senyor Rey com altres e ja per altra vos havem scrit com nosaltres havent voluntat esser avisats de noves del dit Senyor Rey e de altres parts scrivim al nostre diputat local que a consell de vosaltres senyors envias algunes spies en diversos lochs per haver sentiments de moltes parts segons en les dites letres se conte. E crehem que ho haureu executat pregantvos que de tots avisos que hajau nos aviseu. De la gent de peu queus haviem scrit havent sguard segons nos scriviu que aqueixa ciutat es en frontera e en la bona custodia de aquella e encara del castell la apprehensio del qual e del castell de Amposta a vostres mans feta no poch comendam havem deliberat no esser expedient evacuarla de gent. E per ço no volem vinga la dita gent de peu de queus haviem scrit. De la de cavall es lo sou del home darmes ab pillart e patge de V florins corrents e del home darmes util XV florins corrents lo mes e eslos feta bestreta de dos mesos. Aquells quis volran acordar e anar vagen a Leyda que ja hi tenim persona qui pagara e pendra la mostra. Dels forments que demanau parlarem ab los consellers de aquesta ciutat e si fara lo que sia possible ab tot que es molt necessari aquesta ciutat haja gran provisio per lo gran poble que hi es e hi concorre. E sia senyors molt honorables e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Ja per altra vos havem scrit e per la present vos tornam scriure dir e requerir sots virtut de la seguretat per vos prestada que de continent rebuda la present vos placia partir ab tot lo exercit e entrar en Leyda. E aço vos dehim no contrastant la letra per vos tramesa ab la qual nos significau que haurieu poqua companyia de gents de peu e de cavall car en apres ha partida e sera ab vos attesa molta gent e com se vulla sia es vist que ab aquella companyia que tingau vos ne intreu en la dita ciutat de
Leyda sens pus sperar car la tanta triga fins aci es vergonyosa e damnosa. Perque vos placia no metre en aço pus dilacio alguna. En la dita ciutat de Leyda fareu fer gran preparatori de vitualles e fareu fer scales e altres municions necessaries al dit exercit. Placieus donarhi la cura que de vostra senyoria se spera. La Sancta Trinitat senyor molt egregi sia guia vostra e de tot lo exercit. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ensemps ab la dels sexanta e ab copies de les letres trameses per la lllustre Senyora Infanta e per reverent mestre Johan Ferrando. E sobre lo contengut en aquella vos responem que a nosaltres es stada molta admiracio de la oferta que per aqueixs senyors e per vosaltres se diu esser stada feta e en scrits donada a la dita Senyora Infanta per quant nos es vista deviar de totes les deliberacions fins aci en lo negoci fetes que havien e han que abans de intrar en pratica de alguna concordia lo Senyor Primogenit fos tornat en aquest Principat e en libertat restituhit com altrament lo dit Principat no seria de sos prejudicis reintegrat. Aquesta restitucio es vista esser tant essencial que sens aquella a la bona e desijada fi de aquest negoci nos poria saludablament pervenir e los mitgans ab los quals se ha menejar es vist se degen en aquest consistori tractar del qual totes altres deliberacions han procehit. Scrivim per aço als dits sexanta segons per copia de la lur Ietra la qual copia dins la present vos trametem vostres savieses veure poran a les quals placia referir a aquest dit consistori tot lo que sobre aquest negoci vos occorrera car tota vegada en nostres deliberacions seran demanats sindichs vostres o aquells qui aci seran vists aqueixa universitat representar per manera que ab unanimitat de volers de tots a la fi del dit negoci se puixa loablement pervenir. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Vuy de mati entre sis e set hores es aci attes lo correu que trames nos haveu del qual havem haut plaer per los avisos de quens scriviu. Pregamvos siau diligent en tenir los exploradors e apres en scriure e avisar a nosaltres e en totes coses que acomanades vos havem. Per en Johan Dolivella vos trametem altres cinch milia florins dor per los pagaments que aqui se han a fer. Sereu recordant que lo sou dels homens de peu es sis florins corrents lo mes e vuyt florins semblants als conestables. Del que per vos era stat scrit e demanat a micer Taravau ja vos es stat per nosaltres respost. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Vostra letra de XVIII del present ab copia de les letres de la lllustrissima Senyora Infanta e reverent abat de Poblet e mestre Ferrando per nosaltres rebuda ha donat a nosaltres causa de entrar en molts pensaments en los quals haviem deliberat no entrar fins vostres providencies aci fossen en presencia de les quals nostres motius fossen ubertament deduhits don comprenguereu quant ab recta justa e santa intencio nostres deliberacions han procehit. Empero per fer resposta a vostra dita letra en la qual nos incautau ab gran attencio vos respongam ha convengut pensar ultra lo que deliberat haviem. E per ço dient alguna cosa per resposta del que nostre ingeni ha aconseguit vos certificam com la Majestat del Senyor Rey ha fetes empreses e preparatoris e continuament fa ab ses letres molt dures contra vosaltres e aquest Principal e ha provehit esser fornits castells e forçes en aquest Principat e altres municions fer per venir en lo que per vostres letres nos significas la sua Majestat havia dit e cominat don se ve a compendre los tractats quis practiquen esser mes per detenir temps e donar loch al enfortiment e consellen los enemichs de la cosa publica daquest Principat que no per venir al efecte de repos e majorment considerades les pratiques en temps passat observades e les calliditats que tenen los dits perversos consellers les quals donen causa la Majestat del dit Senyor Rey anar axi deviant e incerta no prou honorosament pera la corona reyal. Nes pot dir los actes de aquest Principat esser commocions de pobles mas per auctoritat de aquells qui lo Principat de Cathalunya representen los quals per liberacio de la persona del lllustre Primogenit e conservacio de sos drets qui per la Majestat del Senyor Rey no li deuen ne poden de justicia esser levats e per observacio de les leys e privilegis de la patria repos e benifici de aquella han ordonat e procehit en fer dits actes sens jactura alguna o derogacio de la Majestat del dit Senyor si equament si aten. E volen les dites leys e privilegis esser primer lo prejudici reintegrat que en altres tractaments entrar e per ço dignament es la deliberacio del Principat ja a vostres providencies scrita no entrar en tracte algu fins recobrada fos e liberada la persona del Senyor Primogenit. Ne james es stada intencio de aquesta plaça contra la Majestat del Senyor Rey ben consellada e fahent lo que Rey es tengut fer deliberar e ordonar. Mas solament es stat provehit obviar al que per iniques e perverses informacions per la sua serenitat se demostrava fer execucio en gran dan daquest Principat e violacio de les leys de aquell. E per conseguent recau en gran dubte poderse donar nova seguretat sens gran nota de aquest Principat qui en fet no la ha car si nova seguretat se prestave senyalaria la primera fidelitat prestada no esser prou observada. Aquestes coses son de gran ponderositat en aquest Principat e tant mes per so desigam vostres providencies que tant compreneu esser aci perque millor e pus segurament per tots si pogues deliberar. Per vosaltres se diu esser feta oferta de certa seguretat de la qual vehem se fa mencio en la letra dels dits abat e mestre Ferrando que la porten ja ordenada. E no podem prou entendre e percebre com stara. Perque tant mes nos par recaure en grandissima necessitat vosaltres cuytar la venguda per conclusio fer en aço e ja nons par lo maneig comport dos consistoris car prou sera en hu donem bon recapte al negoci per la gran arduitat que importe. E per quant som certs vostres grans industries bastaran molt aci en lo prospero succes e exit daquest negoci en lo qual tots havem obrat ab regularissima e santa intencio quant pus afectuosament podem pregam vostres providencies promptament vullen aci esser. E si alguna raho de vostra venguda vos sera vist deure donar a la Senyora Reyna o a la Senyora Infanta poran vostres grans intelligencies aquella donar per mitga dels dits reveren abat e mestre Ferrando los quals apres de continent sen venguen o per letra segons millor vos semblara car aquesta ciutat per forma alguna no retornaria poder donar a sos missatgers. E per tant seria de mes pus ja es vostra embaxada licenciada e absolta segons vos havem scrit tractar donarvos altre poder com lo poder de vostra embaxada sia extint e si pus tractar havieu convendria esser renovat e tornat donarvos lo que nos pot fer puys aquesta ciutat no vol a lurs missatgers poder donar per quant tostemps som stat conformes en deliberacio ab aquesta ciutat la qual no haventhi missatgers nos poria conclusio alguna pendre. Perque es molt o molt necessari prestament e ab molta cuyta vingau per honor benifici e repos daquest Principat al qual no haveu acustumat fallir ans virtuosament lo haveu consellat e ajudat en ses necessitats les quals a present majors li occorren que no han en nostres dies. Perque no vullau dilatar en subvenirli venint aci consellant endreçant e ajudantlo com de vostra virtut e integritat se spera. E sia molt reverents egregi nobles e honorables e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVllll de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverent nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverent nobles magnifichs e honorables mossenyors. Per Johan de Sant Pere correu vuy tocades sis hores de mati havem rebuda vostra letra deprecatoria de continent anassem aqui per benifici del negoci concorrent e stants aplegats e ja deliberada nostra partida no obstant ir vos haguessem scrit que dema depres dinar es arribat hun correu de mossen abat de Poblet e mestre Ferrando lo qual nos ha portades dos letres una lur altra de la Senyora Infanta copia de les quals vos trametem dins la present. E per quant per gracia de nostre Senyor Deu la fahena par esser concordada a parer nostre a molta gloria e honor del Principat de que inmensament nos som alegrats nosaltres ab assentiment e voluntat dels honorables pahers de aci havem deliberat fervos lo present correu perque vejau lestat de totes les coses lo qual haurem per cert nos constitueix en tanta e tal obligacio que divertir de aquesta plaça nos poria sens grandissimo interes de la nostra oferta. Per observança de la qual a nosaltres cove en tota manera residir e asistir aci senyaladament venint la Senyora Infanta qui es tal persona que dignament deu esser sperada e ja molt mes acostantse la Serenissima Senyora Reyna. Per la qual causa no obstant vostra dita darrera letra havem deliberat fer la present consulta creents fermament no donareu loch al carrech e vergonya intolerables que portariem daquesta absencia e menys a metre en perill la recuperacio del Senyor Primogenit en respecte de la qual tots nostres pensaments e treballs son ordenats. Placieus ab gran consideracio attendre e mirar per tot per manera sinistre algu subseguir nos puga car tot lo qui en aquesta plaça es fet ha principal fonament de aqueixs e tal es nostra intencio que ni en partits seguretats ne coses algunes qualsevol sien james fermarem praticarem ne concordarem sens vostra auctoritat voluntat ordinacio e expres consentiment e deliberacio. Pregamvos donchs per benifici e total repos dels fets ab gran attencio e prest nos rescrivau del que occorrera com vertaderament nosaltres cregam no poder ne deurer altrament deliberar del queus scrivim. Recordantvos senyors advertiau en la particula de que scriu la Senyora Infanta poder portar nocument e per lo semblant en la absencia dels missatgers de aqueixa ciutat qui son partits car juxta lo apuntament liurat en scrits a la Senyora Infanta missatgers de aqueixa ciutat hi han caber. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguiu. Scrita en Leyda a XVIII de febrer any Mil CCCCLXI.
- A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs amichs. He vist la letra per vosaltres tramesa al abat de Poblet e prior de Tortosa e segons ja per altra letra vos he scrit ab molta diligencia he continuament entes en portar a bona fi e conclusio los afers de la liberacio del lllustrissimo Princep e jatsia per la dita raho la Senyora Reyna fos anada Alfajari empero per major expedicio fonch vist que deviam venir en aquesta ciutat e ensemps ab nosaltres los dits abat e prior hon havem contractat ab la dita Senyora Reyna la qual ab molta voluntat per lo servey de Deu e del Senyor Rey e benifici del dit Principat e pacifich estat e repos de tots sos regnes e terres per lo poder que ha del dit Senyor Rey encara que no havia hagut resposta de la voluntat del dit Senyor Rey ha donat loch a tota concordia e a procurar la dita liberacio segons pus largament per los dits abat e prior sereu certificats. E per aquesta raho e donar conclusio a la dita concordia e haver les seguretats que per aço se deuen prestar la dita Senyora se acostara en aqueixes parts. Perqueus prech axi afectuosament com puch que continuant lo vostre bon proposit al servey del dit Senyor Rey e usant de la virtut que haveu be acustumat perque los afers per gracia de Deu prenen bona conclusio façau cessar tots moviments e algunes coses no procehesquen pus avant ans les feu detenir perque dubtam que qualsevol enantament poria donar torbacio a la dita concordia la qual vosaltres e yo molt desigam.
E sia la Sancta Trinitat la guarda vostra. De Çaragoça a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - La infanta.

Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Ab la ajuda de la letra darrera que havem hagut de les vostres providencies mediant la gracia de nostro Senyor Deu lo negoci es conduhit segons lo apuntament fet entre les vostres senyories e magnificencies e la Senyora Infanta ço es lo Illustre Senyor Primogenit sia liurat en poder de vosaltres ab les seguretats per vostres providencies ofertes a la Senyora Infanta. Perqueus suplicam que les coses per les vostres senyories complidores hajan prest apparellament perque prestament hajam lo deliurament del Senyor Primogenit e de aço nosaltres portam scriptura ab la obligacio pertinent e axi mateix la scriptura que havem fet levar ab acte publich de la resposta feta al partit que la Serenitat de la Senyora Reyna movia a les vostres providencies e tantost com serem dinats partirem per esser ab les vostres senyories lo pus prest que pugam. Empero ara per vostra consolacio e perquens spereu ab bona confiança vos fem la present. En Çeragoça a Xll de mig jorn dimarts a XVII de febrer any LXl. - A la ordinacio de vostres senyories apparellats el abat de Poblet e mestre Ferrando com embaxadors vostres.

Als molt reverend e molt honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt honorables e savis senyors. Stant yo a Vilafrancha de Penedes de manament de vosaltres vostre diputat local me requeri en virtut del sagrament e homenatge per mi prestat yo vingues a vosaltres segons larch es contengut en la dita requesta a la qual requesta e resposta per mi feta me refir. E dilluns que comptavem XVI del present a vespre reebi una letra per mans de hun notari vostre en la qual molt reverend e molt honorables senyors me scriviu que per lo present vosaltres no haveu necessaria ma venguda a Barchinona e que sou contents que yo men vaja a Altafulla e que en virtut del sagrament e homenatge no partescha del terme de aquella o de tres legues entorn en manera que com me hajau necessari per afers de les generalitats me tropiau alli segons aço e altres coses largament es contengut en vostra letra. E jatsia Senyor yo senta e he sentit alguns dies ha que vosaltres siau informats per algunes persones qui poch de be volen a mi e no es maravella a un oficial que de tant de temps haja regit un tant gran ofici haja malvolents e benvolents quels malvolents vos hajen informats segons lur intencio que yo no faria lo degut ne lo que so tengut per mon ofici e per obra haveu vist que request que so stat per vostre diputat local no contrestant fos mal dispost de ma persona no tardi en venir fins aci a Molindereig (Molins de Rey, Rei) ne haguera tardat anar aqui sino que segons vos havia scrit sperava aci resposta. E pus viu que no ui havia pensi nom havieu axi necessari e encara per ma mala disposicio me aturi açi e ara veig a vosaltres esser plasent segons dit es en vostra letra yo aturar en Altafulla e en aquelles parts. E podeu esser certs e be segurs que tots temps que necessari me haureu yo no falire a tot lo que tengut so e part del que so obligat he molt bona voluntat en complaureus e fer molt per vosaltres e encara que fos al pus luny de Cathalunya
em haguesseu mester conexerieu yo nom tardaria. De star yo ara entorn de Altafulla tres legues e no partirme de alli me ve molt enujos part que he star en part on degun exercici de mon ofici no puch fer e yo e mos ministres nos seria forçat viure de nostres bosses e no de nostres salaris e mes quem par que no hauria libertat de poder venir aci a visitar ma casa. E pei ço lo mes que puch ni se vos prech a mi e a mes coses vullau tractar segons yo faria a vosaltres e coses vostres e aqueixa casa ha acostumat de tractar los oficials qui obedients son e be serven lurs sagraments e homenatges e ja veheu quants dies ha que haveu request e quant dan mes e quant me seria star en Altafulla axi stretament. E per lo que diheu en vostra letra que si necessari havieu me poguesseu trobar yo sere content eus ho agrayre grantment no poder anar pus avant de Altafulla de tres legues mas que venint ença venir fins a Barchinona o aci a casa mia e siau certs que en aço nos pot seguir res desplaent a vosaltres e encara sere en part on si necessari me havieu sere pus prop que no seria stant a Altafulla a tres legues entorn. De la intencio de vosaltres vos placia yo haja presta resposta. Si res puch fer a vosaltres plasent so prest. Scrita en Molindereig a XVIII de febrer. - Tot vostre prest a vostra honor Requesens Governador.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. De sis del present mes de febrer he rebuda una letra vostra per la qual facilment he pogut compenre quant a vosaltres es stada molesta la malaltia e indisposicio de ma persona e encara ab quant desig speraveu personalment jom pogues conferir aqui perque en aquestes vigents congoixes e necessitats lo Principat de Cathalunya nativa patria mia pogues pendre aquell fruyt de mi e de mes operacions los quals los de la casa mia naturalment havien acostumat en aquell de donar. Pregantme ab summa afeccio e voluntat que lo dit Principat e les coses occorrents les quals son de molta importancia jo vulla pendre en special e afectada recomendacio segons de mi indubitadament confiaveu. E jatsia senyors molt reverends nobles e honorables per la vostra summa virtut confiu (conflu) que ma infirmitat vos sia stada molesta pero ab tot de la singular amor e benivolença quem mostrau vos en ret infinides gracias eus ne vull restar perpetualment obligat. E quant se sguarda a la recomendacio de aquest Principat vull sia manifest a tots vosaltres que per la defensio de les libertats de aquell sere sempre dispost oferirne la mia persona e bens a tots los perills que la fortuna ne sabes administrar car me semble cosa molt justa que per la honor e be de la patria propria negun perill nos dega evitar. E per ço deliberau que es lo que jo pore ne deure fer per la honor e be de aquell car sempre sere promptissimo pendre aquella porcio de aquesta congoixosa negociacio que per vosaltres mossenyors men sera disposta e ordenada e hajau per cert trobareu en mi mes efectes que no seran les oblacions de les paraules car jo he la empresa de vosaltres mossenyors circa la liberacio del Illustrissimo Primogenit nostre e encara en la defensio de les libertats de la patria per tant honesta e acompanyada de tanta equitat que no puch *extimar Deus qui es director de les virtuoses operacions nous endreç a vosaltres en vostres actes. Exortantvos sempre ab la major afeccio e voluntat que puch que ab molta prudencia en les coses sdevenidores vos hajau segons de vostra singular virtut sa confia perque del Principat nostre de Cathalunya qui sempre es stat singular norma e forma de virtut en lo mon non isques algun acte per lo qual la inmaculada fama nostra per directa o indirecta ne restas lesiada. Avisantvos per vostra consolacio com vuy dada la present la febra mes quasi del tot passada. Fa extimacio lo metge mestre Gibert dins breus dies sere liberat del tot. Crech Deus per jo fer algun servici relevat e honor a la patria don so nat me atorgara mes prompta curacio que lo metge ne yo no podiem existimar de que ne rest molt alegre e aconsolat. Avisantvos que ultra sexanta jorns ma tengut febra continua ab algunes reprehensions pero no molt forts. Del senyor comte de Pallas mon nebot speraune aquell fruyt que sperarieu de la mia persona e per ço pensau a que sera fructuos car no mancara al que los seus no han acustumat de mancar. E sobre aquesta vos significara mes largament la sua voluntat e veureu es clara e neta e tal com es digna de ell. E per la present molt reverends nobles e honorables senyors nous scriu mes sino que disposau e ordoneu de mi com de cosa tota vostra.
Lo dit senyor comte de Pallas per provehir ses forces de la frontera no es pogut davallar aci on jo so. E appar esser molt necessari en aquelles coses se provehescha per lo perill que se ne poria seguir majorment per les noves que havem de França que mossen Bernat de Foys (Foix, Fox) e altres capitans de Bordales (Burdeos, Bordeaux?) fan algun aparell. Pero dins tres dies lo dit senyor Comte sera ab mi e ell e jo ensemps nos ne devallerem en Sanahuga (Sanahuja) per tota aquesta semana que ve encara que en andes me sapia fer portar com indubitadament haure a fer perque de aqui pugam sperar lo qui disponreu de nosaltres car coneixereu no volrem mancar a honorar la patria e defensar les leys de aquella adquisides per molta virtut e traball dels cathalans. Lo present portador oficial de la mia vila de Tremp vos dira algunes coses de part mia. Placieus donarli creença com a la mia persona propria. Apres que hagui scrit lo senyor Comte es arribat aci en Salas. De Salas a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo patriarcha de Laxandria bisbe Durgell.
https://www.studiahumanitatis.es/sala-de-urgell-el-olvidado-obispo-del-ano-mil/

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. Ab tot per algunes letres de vosaltres yo sia stat pregat e demanat transferirme en aqueixa ciutat e aço por lo maneig de les fahenes que aquest Principat te ab lo Senyor Rey yo crehia de jorn en altre poder satisfer a vostres voluntats e ordinacions segons per alguns meus amichs daqui poreu esser avisats. Pero la ventura no ha volgut lo senyor Patriarcha mon oncle esser stat en tal disposicio que yo per nenguna via haja pogut leixar per la molta indisposicio sua. E aquesta es stada causa de yo no poder attendre al que lo desig e raho me acompanya e majorment trobantse ell en ma terra. E per ço placieus haverme per excusat. Sentint yo les novitats que sobre aquest negoci se son seguides lo dit senyor Patriarcha ha deliberat trametre hun oficial seu e yo ensemps per comunicar los desigs e voluntats que havem en totes aquelles coses que tocaran liberacio del Senyor Primogenit e detencio de les leys de la patria e tot honoros augment de aquella. E per be que les vostres reverencies nobleses savieses sien certes per 
vostra discrecio e virtut dels actes e esser cascuns de aquest Principat pero nom vull callar retreus a memoria la singular afeccio e amor que aquesta casade Pallas ha haguda sempre en totes les coses que han concernit honor e benifici de aquest Principat e per ço no volentme delunyar de les petjades e bens comuns de aquells he deliberat per lo dit oficial scriureus e fervos certs de ma intencio la qual es oferirvos dispondrem en totes aquelles coses que consistiran liberacio del dit Senyor Primogenit e manteniment de les leys de la terra e fer tot ço que per vosaltres me sera ordenat si coneixereu en aquestes coses ne en qualsevol tenir alguna disposicio de poderhi fer algun be. E per tant yo so vengut algun tant cuytat de les terres mies pus acostades a la frontera per provehir aquelles de metre en orde que si lo cas ho aportave nom pogues sortir algun dampnatge e vergonya a mi e encara a tot lo Principat. No puch tan llarch scriure com volria solament vos prech vullau creure ab molta afeccio e voluntat lo dit Senyor Patriarcha e yo nos haurem en totes les coses que per vosaltres seran dispostes confiant cadascuns sou dotats de tanta virtut e gentil animo condohireu (conduciréis; conduiréu o conduireu) aquestes fahenes e totes altres per los termens deguts e collocareu a cadascuns segons lur disposicio e merexer. E per ço placieus donar fe e creença al dit oficial per lo dit senyor Patriarcha e per mi a vosaltres trames de tot lo que de ma part vos dira. E ço a la ordinacio vostra tenintvos nostre Senyor qui de totes coses es sum director en sa guarda. De la vila de Salas a XV de febrer. - Lo comte de Pallas a la honor e ordinacio de vosaltres prest. 

Morella, Castellón, Castelló, regne de Valencia

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra he rebuda de XVI del present scrivintme sapia hon es stat portat lo Senyor Primogenit e de la disposicio del loch hon sta e de altres circunstancies e sapia per semblant lo quey entenen a fer la ciutat de Valencia barons e altres persones. Sobre les quals coses mossenyors per ço com se diu quel dit Senyor Princep e Primogenit es en lo castell de Morella he trames home ab sagrament ben discret per saber certament si es alli e quines gents lo guarden e com es armat e avituallat lo dit castell e la vila aximateix e que entenen a fer en la liberacio del dit Senyor Princep e de totes altres coses que per vostres reverencies mes estat scrit e aço e fet axi cautament e secreta com e pogut. Lo dit home es ja partit lo qual donara tot bon recapte en les dites coses e deu tornar prest e pus vengut sia scriure del quem referra a vostres reverencies e vuy per semblant trametre altre home a la ciutat de Valencia ab jurament de informarse be e diligentment de les coses a mi scrites cautament e secreta e vengut que sia vos informare del que reportara. Certificantvos com açis diu de tot cert quel dit Senyor Primogenit fonch portat al dit castell de Morella dissapte prop passat per lo Senyor Rey lo qual vingue ab be XXV ballesters viscahins (vizcaínos; viscaíns, viscains, de Vizcaya) e ab cinquanta o sexanta ginets e alguns homens darmes e es aturat en la dita vila de Morella lo diumenge e lo diluns se diu es partit la via Darago ab la Senyora Reyna e ha lexat lo dit Senyor Princep en lo dit castell. La forma com ne com lo dit castell es armat e avituallat e de quines gents e lo que lo dit Senyor ha jaquit manat e la dita vila com se ha en les dites coses per la persona que he tramesa ne sere plenament certificat en scriure a vostres reverencies. Diuse mes que lo dit Senyor Princep entra en lo dit castell de Morella destrempat e quey feren muntar lo metge de la vila. E mes es cert que lo dit Senyor Rey fa tenir fornits e armats los castells e forçes e ha scrit a Orta (Horta de Sant Joan) e trames lo comanador tinga lo castell e la vila fornits de armes e vitualles. E axi mateix al castell e vila de Ulldechona (Ulldecona, Uyldecona, cerca de Tortosa y límite con Reino de Valencia; Ojodecorteza sería el nombre castellanizado, u ojo de chocho : chona) e altres castells e viles. Del que sentire e sabre mossenyors ne scriure a vostres reverencies e treballare en totes coses que per aquells me sera scrit e manat ab tanta cura e diligencia com los fets requiren e vos fare presta resposta del que sabre em sera reportat per les dites persones. E ço tots temps prest e apparellat a complir los manaments de vostres grans reverencies. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVlll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Lo qui es prest a tots manaments de vostres reverencies e magnificencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. En aquesta hora es arribat aci hun home lo qual es de Vilafrancha aldea de Morella lo qual es stat trames per lo Senyor Rey a Mora ab letra als canceller vicecanceller e micer Jacme Pau que vajen de continent a la vila de Alcanyiç. Parti hair (ahir; ir; air; ahí; ayer) a les quatre hores de mati de la dita vila de Morella ab la dita letra que li feu donar lo Senyor Rey lo qual es alli e plega a Mora vuy per lo mati e dona la letra als dessus dits los quals rebuda aquella partiren encontinent la via de Alcanyiç. E mes conta lo dit home com ell ha vist lo Senyor Primogenit en lo dit castell de Morella dilluns prop passat lo qual guarden mossen Rebolledo y son fill e XXV ballesters navarros e noy guarde negun home de la vila. Diu mes que lo dit castell es provehit de cent cafiç de farines e cent cafiç de forment mil canteres (cantes; cántaros?) de vi lenya (llenya; lleña; leña; ligna) e altres vitualles. E comte com don Pedro governador de Valencia e lo comte de Oliva sen han portat don Johan de Beamunt al castell de Xativa. E per ço com la vila de Morella es mal poblada e mal provehida que deuen manar trescents ballesters a la dita vila e CCC rocins per acompanyar lo Senyor Rey. E aço es lo que pus fresch et pus cert he pogut saber fins a la present hora no obstant vuy haja trames persones axi a Morella com a Valencia per saber e sentir dels dits fets lo que mes stat scrit per vostres reverencies a les quals informare de tot lo que certament pore saber sobre aquells. Mes vos he scrit com los comenadors de Ulldechona e de Orta fan fornir de armes e de vitualles los castells e universitats lurs e aximateix lo castella en la castellania de Amposta. Si a vostres reverencies era ben vist fer letres als dits comenadors e oficials lurs e jurats e prohomens de les universitats que fossen a tota ordinacio de vosaltres totes hores quen serien requests per vigor del sagrament e homenatge que han prestat de enseguir totes vostres requestes crech que seria ben fet majorment que sent que los pobles han bona voluntat a seguir les deliberacions del Principat. Remetent aço e totes altres coses a tota ordinacio de vostres grans reverencies les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVlll de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e manament de vostres reverencies e magnificencies molt prest Pere Jorda diputat local en Tortosa.

Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e magnifichs senyors. Lo noble e magnifich don Johan Dixer e En Johan Agullo ciutada de Leyda qui la present vos dara son stats ab mi los quals man dat (me han dado; me han dat, donat) sentiment e avis de algunes coses molt pertinents a la fi de nostra empresa en tant que sabudes aquelles me so molt alegrat segons som cert fareu la hora que per aquells sereu avisats en tant que so de parer que lo dit don Johan sia langel qui guia Tobiolo. Placieus darlos fe e creença en tot ço e quant vos diran de part mia pregantvos que ells e la sua gent vullau acordar e ben conduhir fahentvos certs que la conducta del dit don Johan sera tant endreça del dit negoci com de cosa quis faça. Placieus spatxarlo prest que la tarda es molt contraria al nostre proposit. E sia lo Sant Sperit ab tots. Scrita en la vila de Cervera a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest Bernat Johan de Cabrera.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La occasio de la present solament es per dues letres una de la Senyora Infanta altra del reverent mestre Ferrando les quals vos trametem intercluses. E per quant attes lo apuntament en que los fets son segons la continencia de les dites letres que los embaxadors partissen de açi tots seria vist portar gran inconvenient e disturbi a la liberacio del Senyor Primogenit e contrarietat a la oferta feta per los dits embaxadors e per nosaltres per tant es stat vist als tots ab assentiment de aquesta ciutat que los dits embaxadors restassen a present per donar raho e tenir la promesa. Axi empero que tots los tractes mijans e concordies que se hauran a tractar se fassen ab consulta mija e delliberacio de vostre consistori. Placieus pensar senyors molt reverents e provehir en aquests fets a servey de nostre Senyor e honor del Senyor Rey benifici e repos e seguretat dels tots car nosaltres en res no pensariem ni entendriem per la vida que desvias de les voluntats e deliberacions vostres. E sia mossenyors molt reverents la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVlll de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Rebuda vostra letra de la dada de XII del present avisam vostres reverend e insignes prudencies com de continent rebudes vostres altres letres juxta la seria de aquelles foren elets per nosaltres los XXV homens demanats de aquesta vila ço es quinze ballesters cinch empavesats e cinch lançes largues als quals haviem elet en conestable En Jacme Fares de aquesta vila e de continen foren stats aqui sino que la gent ses moguda molt lentament per quant lo sou que dihuen dan de sis florins corrents per mes los pareix poch e no hic havia oficial qui de aquells puxes stipular homenatge de seguir. Empero vuy que es diumenge quinze del
present mes los dits homens parteixen ço es quinze ballesters sis empavesats e quatre ab lançes largues dels quals es conestable lo dit Jacme Fares supplicantvos aquells hajau per recomanats e metre en part que sia honor de aquesta vila. E supplicam a Jhesus vostres reverent e magnifiches puudencies (prudencies) vulla dirigir e en sa proteccio haver. Scrita en Besalu a XV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverent e magnifichs mossenyors. - A vostres ordinacions desijats suplir los jurats de Besalu.

viernes, 2 de abril de 2021

SVMARI, O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

SVMARI,
O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

EN QVE ESTA COMPRES ALTRE SVMMARI
fet antigament per lo Magh.
Micer Theseu Valenti Donzell, Advocat del Regne, dit 
vulgarment
la Valentina.


ADVLTERI.


Negu
no pot esser punit de adulteri en bens ni en persona, si donchs noy
ha
clam de Marit ó Muller, apar en la primera franquesa
del Libre den S. Pere en la 2. carta en la I. coll.
circa la fi de aquella.

ARMES.


Les
Armes de la propria persona no poden esser penyorades per Injuria
feta á algu, ne per lo dret de la cort, segons dispon la primera
franquesa la primera carta del libre den S. Pere en lo principi de la
2. coll.


Les
Armes de quis vulla sian es bans de aquelles deuan esser del Veguer,
asso declara la franquese en lo dit libre á 24. cartes en la
I. coll. comensa declara en Ramon Alamany.


Les
Armes no poden esser penyorades, son tres ordinations arreu vna apres
altra parlants sobre aquelles en dit libre en 147. cartes en la
segona pagina comensa primo en la Illa.


Que
tenints Cavalls ó Rocins puguen ellurs familias
aportar de dia é denit Armes sens alguna contradictio, empero si
expressament eren prohibides. Si en dite prohibicio no era Insertada
la franquesa no si entendria. Asso es en libre den Rossallo en
cartes. 242. en la primera pagina comensa, nos Petrus.


Confirmatio
de la ordinatio (ondinatio) feta de portar spaza es en
libre de Rossello en cartes 290. pagina primera comensa,
Infans.


La
ordinatio feta per lo Governador a instantia dels Iurats sobre lo
portar de les Armes sia seruada é que lo Governador no do
licencia de aportar aquelles, es en libre de Rossello en
cartes 295. primera pagina comensa, Petrus, &c.


E
de no portar Armes parla franquesa en libre den Rossello en cartes
365. en la segona pagina, comensa nos Petrus.


ALMVDAlNA.


De
la Almudayna fa mensio la primera franquese en lo libre den S.
Pere en la fi de aquella, é en lo matex libre en la 5. carta. en la
3. coll. en la franquesa qui comensa, quoniam vniuerse libertates é
en lo dit libre en III cartes en la primera, comensa la franquesa,
manifestum sit omnibus circa lo mitg de dita pagina.


ADVOCATS
DE LA VNIVERTITAT.


Que
los Advocats hagen de iurar que mentenen bona causa es en
libre den S. Pere en la 4. carta en la primer coll. comensa la
franquesa, Noverint Vniversi quod nos Iacobus.


Nigu
no pot advocar si primer no es eziminat per lo Veguer
ab concell de tres homens de sciencia, es en libre den S. Pere á 27.
cartes en la primera coll. comensa Pateat 
Vniversis.


Que
los Advocats se fassen pagar ans de publicarse la Sententia, es en
dit libre den S. Pere. en cartes 95. en lo 9. capitol de leyda
2. coll.


De
Salari de Advocats parla lo 27. capitol de Leyde en dit libre
en 97. cartes.


Que
Advocat que no hage hoyt drets no pusca advocar sino vna causa es en
libre den Rosello en cartes 75. en la pagina segona comensa en
Iaume. Assomatex es en libre dels capitol. de Corts Generals
en lo capitol 35. en cartes 72. en la segona pagina en lo principi.


Que
algu no puga Advocar sens esser examinat per tres Iuristes devant Lo
Veguer, es en libre den Rosello en. cártes 208. en la segone
pagina, comensa Pateat Vniversis.


Lo
Advocat de La Vniversitat que te á fer, é lo salari que ha: es en
libre de capitols de cors Generals en cartes 104. 2. pagina,
comensa Item statuhim. Pero que te de consellar 
los
clavaris de la consignacio li donen 10. ll. é axi ara lo salari
ordinari es 60. ll.


Que
lo Governador ne altres officials volents les parts litigants portar
llurs advocats per allegar e deffendre llurs Causes no poden dir ne
prohibir les; parts que no aporten llurs Advocats dients que alias
nols sera dade Audientia posat forsa los dits advocats los fossen
ingrats, si donchs los dits advocats causa cognita é Iudicialment no
seran priuats


de
Advocar perpetualment ó atemps, Vide in libro den Rossello in
fol. 430. in 2. pagina.


Advocats
qui no han oit dret: vide Procurador.


APPELLATIONS.


De
Apellations fa mensio la franquesa, comensant Noverint vniversi en
libre den S. Pera en la quarta carta en la I. coll.


Les
cavses de appellations se fasen ab concell de Prohomens, es en dit
libre en 31. carta en la quarta columne comensa Iacobus Dei
gratia, é en la franquesa seguent del 
dit
Rey. (
espacio largo) Asso matex es en libre den Rossello en
75. cartes, en la 2. pagina, comensa en Iaume per la gratia de Deu.


No
sian admeses appellations si tres Sententies son donades, es en libre
den S. Pera en cartes 142. en la 2. pagina, comensa Namfos.
(espacio largo) Asso matex es en libre den Rosselo en cartes
172. la 2. pagina, comensa Namfos. (Alfonso,
En Alfons, Nalfons)


Lo
Governador en lo admetre de las Appellations ha de servar la
franquesa sobre asso disposant é lo que sera fahedor per dret comu,
es en libre den Rossello en cartes, 122. en la primera pagina,
comensa Petrus Dei gratia.


Idem
disponitur in dicto libro den Rossello en cartes. 253. & incipit
Petrus in 2. pagina.


ALLONGAMENTS.


De
allongaments de deutes com se deuhen fer é que no passen mes
de vna vegada, es en libre den S. Pera en la 5. carta en la 3. coll.
comensa la franquesa, quoniam vniverse libertas, &c.


E
de allongaments parla la franquesa en dit libre en 35. cartes en la
segona columna en lo principi de aquella. Attendat locumt.


Nos
pot fer allongament sens que lo deutor no do fermansa
de pagar: ni del que vna vegada es estat allongat nos pot
allongar, si nos fa mensio del primer.


Ni
de deute de Pare, Mare, Avia ó altres, ni deguts per Iniurias, ni
Legats, ni Dots, ni Aliments, ni de preu de coses Immobles, ni del
que es degut a pubils, ni per curatio ó 
tutela,
ni per exequutio del Testament de algu, ni de deposit, ó comanda, ni
de deute del qual la sententia pas en cosa Iudicada, ni de deutes de
nuncios ó de cases ó censals ó 
per
coses de meniar, ni si lo crehedor ha mendicat, ni si te bens mobles
de que pusca satisfer excepto alguns expressats en la franquesa,
noverint vniuersi en 35. cartes en la 3. coll.


Los
Allongaments ni Guiatges Reals per esser acordats en Armades Reals
nols valega, si aquells tals personalment no van en dites Armades, es
en libre den Rossello en cartes 252., en la 2. pagina comensa. Petrus
Dei gratia.


ALOERS.
ALOVS.


De
Aloers parla hun molt la franquesa. Mirau dauall en la dictio
Stablidors.


De
Alous palla la franquesa, Noverint vniversi quod nos Iacobus.
en dit libre den S. Pera en la 14. carta en la tercera columna.


Nos
pot fer questio de Alous per mencament de instrumens,
si algu haura posseit per. 30. Añys, es en libre den S. Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa Pateat 
Vniversis.


Si
algu posseira bens Immobles per hypotheca obligatio, consignatio ó
censals vel als. en alou del Señor Rey no puga esser forsat
de vendre aquells a instantia del dit Señor, ni hage de pagar
luysme, consta en lo dit libre a 81. carta I. coll. comensa la
franquesa. In Dei nomine.


A
negu no sia feta questio per deffecte de Instrumens Alodials
si haura possehit 30. Añys, es en libre den Rossello en cartes 208.
en la primera pagina, comensa Pateat Vniversis.

ARMADES,
E ARMAMENT.


Que
en Armades tot hom es tingut de pagar, es en libre den S. Pera en la
6. carta en la 4. columna; comensa Noverint vniversi.


La
Carta de la ordinatio de la Armada é franquesa; es en libre dit en
la 19. carta en la I. coll.


De
armades contra Genovesos se fa mensio en libre den S. Pera en 25.
cartes en la 4. coll. comensa Noverint Vniversi. é en la franquesa
seguent.


Nigu
no pot fer Armada, ni armar fusta en Mallorcas sens expres
consentiment del Señor Rey, es en libre den S. Pera a 28. cartes en
la 2. coll. comensa. Nos Petrus.


Que
los Armants fustes en Mallorques son tinguts desermar
aquimatex é dar seguratat de asso: es en dit libre en 93.
cartes en la 3. coll. comensa. Item que placia. (espacio largo) asso
metex es vn capitol de corts Generals en lo libre axi intitulat; la
2. pagina en lo 44. capitol.


Que
lo Señor Rey deu pagar en las Armades la sua part es en lo
capitol 23. de Leida en 87. cartes en dit libre en la primera
columna.


De
Armada en lo que es tingut lo Señor Rei
contribuir, es en libre den Rossello en cartes 109. en la 2. pagina
comensa Sapien tuit. lo matex se enten
quant se fa Armada contra fustes é en 119. la segona pagina
comensa lo §. Item altres é al quart Capitols es en 150. den
Rossello asso matex comensa. Sapien tots.


Que
en las Armades los de la part forana son tinguts contribuir per comu
ab los de la Ciutat, consta en libre den Rossello en cartes 117. en
la I. pagina.


Que
per les Armades quis faran en lo Regne no sia fet periuy a las
franqueses ni al pariage de dita armade, es en dit
libre den Rossello, en cartes 160. la segona pagina comensa. Sapien
tots. é en lo privilegi seguent.


Los
Militars son tinguts a pagar en armades en libre den Rossello en
cartes 180. en la primera pagina comensa. Namfos.


Nos
pusca Armar alguna fusta sens licencia en lo Regne de Mallorques, es
en libre den Rossello en 107. cartes, comensa. Nos Petrus.


Que
per la Armada feta per singulars no puga esser guiat algu sens
tansolament per Armada Real ó pagada de pecunia Real, es en
libre den Rossallo en cartes 179. 2. pagina, comensa. Nos Petrus


Aquells
qui se cordaran ab Armadas hagen adonar
fermansa de pagar llurs deutes com seran tornats, alias los
guiatges nols veleguen, (valguen) es en libre
den Rossello en cartes 290. 2. pagina comensa Petrus.


Los
guiages no valeguen als acordats si personalment no van a les
Armades, es en libre den Rossello en cartes. 311. I. pagina comensa.
Nos Petrus.


Los
Mallorquins
qui armaran contra Moros no sian
tinguts pagar á la Regia cort quint mes de 25. hu en libre den S.
Pera en cartes 201.


AYGUA
DE LA CIVTAT.


De
la Aygue de la Ciutat parla la franquesa a 20. cartes en libre
den Sanct Pera en la tercera columna comensa. Noverint Vniversi.


E
de la dita Aygua se fa mensio a 33 cartes en dit libre en la
4. columna circa la fi comensa: memoria sit baiulo. Item sit memor
baiulus.


Dela
Aigua de la Ciutat parla lo capitol de Leyda 32. es en dit
libre en Cartes 97. en la 4. columna.


Aygua
de la Ciutat los Diumenges es de aquella es en dit libre en 124.
cartes la primera pagina comensa Iacobus.


De
la concessio de la Aygua dela Sequia sia vsat é torn alamare
o font, es en dit libre en cartes 124. en la 2. pagina. Nos Petrus,
en la seguent es en laltra, apres en 125. cartes.


De
la Aygve de la Ciutat e dena Bastera parla la
franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 138. en la primera
pagina en lo principi.


Las
concessions de la Aygua de la Ciutat de Mallorques
pertañen als Magnifichs Iurats es en libre den Sanct Pera en
cartes 184. comensa. Nos Martinus.


Laigua
de la Sequia de la Ciutat se te portar a Comunes despres
(despeses) dels Ciutedans é homens de fora, es vna
concordia feta entre aquells en libre den Rossello vell en
cartes 116. en la 2. pagina es en lo nou 54. cartes.


Los
quitenan Aygua de la Ciutat sino han necessari aquella no la
poden vendra o alienar a altres per regar les
possessions o honors qui no seran llurs es en libre
den Rossallo
en cartes 242. comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


Que
los Diumenges tota la Aygua entra en la Ciutat, es en
libre den Rossello en cartes 257. I. pagina comensa. Sancius
Dei Gratia.


Que
la Aygua vaja fins á la Font de la Mar, es aqui matex en dit
libre, carte y pagina.


De
la Aygua de la Sequia atorgade als Tintores, es en dit
libre en cartes 357. 4. pagina, comensa Iacobus.


Que
en los Diumenges no venen de la Aygue de la Ciutat: mes de lalba
fins a completa entre en la Ciutat en lort del Rey. es en dit
libre en cartes 358. I. pagina comensa, Iacobus.


Comissio
de vna Tanda de Aygue de ms. Iaume Bri, es en
dit libre den Rossello en 359. I. pagina comensa. Petrus Dei Gratia.


Que
los havents tanda de Aygve no gosen aquella vendre sino tornar a la
mare si menester no la han es en dit libre en cartes 360. 2. pagina.


Que
tots los qui tenen dret de Aygue de la sequia de la Ciutat
contribuescan en los adops de aquell en libre den
Rossallo nou. car. 5.


Petrus
dei gratia. Es asso matex en la seguent Franquesa en cartes 361.
comensa Martinus Dei Gratia.


ALMIRANT.


De
offici del Almirant parla la franquesa en libre den S. Pera en 123.
cartes en la 4. columna comensa Noverint vniversi.


De
Almirant é vice almirant parla la Franquesa en lo dit libre en 76. é
77. cartes, comensa. Nos Ioannes, é la seguent. Martinus Dei Gratia.


ADVOCAT
FISCAL.


Del
Advocat Fiscal é Salari de aquell com ha de esser pagat e com es
tingut advocar los Pobres: consta en libre den Sanct Pera a 27.
cartes en la Primera columna comensa pateat vniversis.


Que
de les Sententias donades contra lo Fisch lo Procurador Fiscal no sen
appell si donchs lo Advocat Fiscal no ho aconsellava, es en dit libre
a 29. cartes la segona columna comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Advocat Fiscal no pot Advocar negu sino les causes fiscals, es en dit
libre en lo 11. 12. capitol de Leyde en les cartes 95.


Lo
Advocat Fiscal no pot esser present en les determinations Civils ni
criminals en los quals fa part lo Fisch del Señor Rey, es en dit
libre den Sant pera; en cartes 146. en la I. pagina comensa. Petrus
Dei Gratia.


Lo
Procurador Fiscal no se appell de les Sentencias sino ab concell del
Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207. en la segona
pagina, comensa Petrus Dei Gratia.


Lo
Advocat Fiscal ha esser pagat dels drets del Señor Rey, e sia tingut
advocar los Pobres é miserables, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina, comensa Pateat vniversis.


Que
lo Advocat Fiscal no entenga en la determinatió de les questions
ahont lo Fisch Real haura feta part, es en libre den Rossello en
cartes 212. primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. &c.


Advocat
é Procurador Fiscal sens algun salari sien tinguts a fer part en los
fets Criminals, dispon la Franquesa en libre den Rossallo en cartes
237. en la segona pagina, comensa Petrus Dei Gratia.


ASSEGVRAMENT.


Del
Assegurament que doná lo Rey en Pera als de Mallorques per la
Resistentia feta en aquell, consta en libre den Sanct Pera a 28.
cartes en la pramera columna comensa, Pateat Vniversis.


Assegurament
fet per lo Señor Rey de Castilla als de Mallorques, en el
libre den Rossello en 108. cartes, en la primera commensa, Este es
Translado; Asso matex es en la 
seguent,
en cartes 128.


ASSESSOR
DE GOVERNADOR.


Lo
Assessor de Governador no pot haver salari, es en libre den Sanct
Pera en cartes 29. en la tercera columna, comensa Petrus Dei Gratia.


Lo
Assessor de Governador com ordinari no pot haver salari de sententies
que dona, es en dit libre en cartes 148. en lo fi de la 2. pagina,
comensa Petrus Dei Gratia.


Que
lo Assessor te esser present en les inquisitions é en la receptio
dels testimonis en negocis Arduos, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina comensa


Pateat
Vniversis.


Lo
Assessor de Governador no Impedesca lo delat qui sera absolt per lo
ordinari ab consell de promens concordants, es en libre den Rossello
en cartes 436. segona pagina commensa Martinus.


ABSENTS.

Contra
los Absents criminosos, se pot inquirir, es en libre den Sanct Pera
en cartes 35. en la primera columna, attendat locúmt.


AVDIENTIA.


Quant
es te Audientia per lo Governador aquella ha star al que sera
determinat per la major part, axiu dispon la franquesa en libre den
Sanct Pera a 71. carta en la tersera 
columna
comensa, Petrus Dei gratia, é miren en la dictio Governador. Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 237. en la primera pagina,
comena Petrus Dei Gratia.


ABATVTS.


De
Abatuts é que no poden haver Officis en lo Regne sino en cert
cas, parla la franquesa en libre den Sanct Pera a 83. cartes en la
segona columna comensa la franquesa en nom de Deu siá.


Que
los qui se Abatran hagen esser publicats ab veu de cride
publica, es en dit libre en cartes 152. en la primera pagina circa la
fi, comensa Nos Alfonsus.


Los
Abatuts han esser publicats, es en libre den Rossello en cartes 386.
segona pagina comensa En nom de Deu sia.

ASSESSORS
DE BALLE E VAGVER.


Los
Assessors han de vagar dos Añys ans de tornar
regir dits officis, es en libre den Sanct Pere en cartes 92. en la 4.
columna comensa Nos Ioannes. E sobre asso mira la


franquesa
en lo dit libre en cartes 137. en la primera pagina comensa, Encare
eus atorgam, que per contrarieg a la I.


Los
Assessors no poden dar Sententies, es en libre den Sanct Pera en
cartes 140: en la segona pagina en lo principi.


Los
assessors no poden amenar sino los plets que hauran emperats
abans dels, Officis, es en libre en cartes. 141. en la segona pagina,
comensa. Sapien tuyt.


Los
Assessors dels ordinaris encara que lany del llur Offici sia pasat,
si en les causes sera renuntiat e conclus sien tinguts prestar
concell en donar la sententia sens algun salari, es en libre den
Rossello en cartes 292. en la segona pagina comensa Petrus Dei
gratia.


Los
dits Assessors han de vegar dos anys, axiu dispon la franquesa
en libre den Rossello en cartes 374. comensa. Nos Ioannes.


Los
Assessors no poden advocar les causes que son en llur consistori
posat que a altri sien comeses per esser terminades, Es en
libre den Abello, en cartes 91. la 2. pagina, 
comensa
Philippus de Maioric.


ANELLS
DE DELME.


De
Anyells de delme parla lo 24. capitol de Leyda en 98.
cartes en lo libre de Sanct Pera.


ABSOLTS.


Los
Absolts no paguen Carcellatge, es en libre den Sanct Pera en cartes
123. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversii. Es
asso matex en dit libre en cartes


182.
en la segona pagina.


AIVDES
DE LA CIVTAT, E PART FORANA.


De
les Aiudes de la part Forana parla la Franquesa en libre den Sanct
Pera en cartes 158. en la segona pagina, comensa Alfonsus.


Que
en les Aiudes imposades per defensio del Regne sien tinguts los
Ecclesiastichs é stranys a pagar, es en libre den Rossello en cartes
176. en la primera pagina comensa Iacobus Dei Gratia.


Los
Capitols de les Aiudes sien segellats é publicanse segons se
Acostuma, y lo Execudor conega de les penes dels capitols de dites
aiudes, es en libre den Rossello en 
cartes
332 segona pagina comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en dit
libre en la franquesa seguent comensa. Petrus Dei Gratia.


De
aiudes del Regne e privilegi de aquelles parla la franquesa en libre
den Rossello en cartes 383. primera pagina comensa. Nos Ioannes.


Les
Aiudes de la Vniversitat se han e vendre ab bones é
sufficients fermanses a conaguda dels Iurats é dels Clavaris
es en libre de Capitols de Corts Generals en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglasola en cartes 107. primera pagina comensa. Item
com les. e en lo capitol seguent en la matexa carta en la segona
pagina comensa. Item Statuim é en la carta seguent 108. per totum,
&c.


Que
sa Magestat salva se Real Clemensia no pugue tocar ni altri en
les vujt Impositions consignades perpagar los creditors
de Barcelona, y de Mallorques, en libre de Capitols de Corts Generals
en cartes 258. segona pagina.


ASSISTENTS.


Dels
Assistents parla la franquese en libre den Sanct Pera en
cartes 174. segone pagina comensa Ioannes Dei Gratia, &c.


De
Assistens parla vn Capitol en libre de Corts Generals en
cartes 287. pagina segona capitol nu. 44. y la revocatio de aquells.


Revocatio
y Anullatio de dit Assistent parla la franquesa den Sanct Pera en
cartes 173. Ioannes Dei Gratia.


ALMOYNA.


Los
Donants Almoyna an aquells qui armen contra Moros ó Sarrahyns,
han sinch añys de perdo, es en libre den Rossello, en cartes 136.
comensa. Ioan Bisba, es vn Indult Papal, &c.


De
la Almoyna demi. Arnau. dezmur, mira en libre de Sanct
Pera en cartes 171. quarta pagina.


ALIENATIONS
DE MOBLES E IMMOBLES.


Mira
de dites Alienations en les dictions, vendes fetes per la Cort é en
la dictio, Immobles, é en la dictio bens Immobles.


ALCVDIA.


Lo
Capita de Alcudia pot forsar en temps de necessitat los
soccorrents en aportar vitualles, es en libre den Rossallo en cartes
226. en la primera pagina comensa. Petrus


Dei
Gratia.


ADVOCAT
DE POBRES DE CHRIST.


Estingut
lo Advocat de Pobres de Christ advocar los Miserables sens salari, é
sia pagat dels Drets Reals, es en lib den Rossello en cartes
269. segona pagina, comensa. Petrus.


de
asso matex parla la franquesa en libre predit en cartes 311. segona
pagina, comensa. Petrus (no hay punto)


ADMINISTRADOR
DE LA VNIVERSITAT.


Los
que han administrat alguna cosa de la Vniversitat hagen de donar
comte dins vn mes, é si alguna cosa han de restituir paguen aquella
dins dos mesos, si donchs no pagaven a raho de Interes, es en libre
den Rossello en cartes 297. segona pagina comensa. Nos Petrus.



ADVLTS.


Les
diffinitions que los Adults fan a llurs Tudors, y Curadors, miren en
la dictio, difinitions.


ALGVTZIRS.



Que
no pot haver algutzirs en lo Regne, y que lo governador abolis, los
qui llevors heren per ell creats es en libre den
Rossello en cartes 352. primera pagina, comensa. Martinus.


Que
nos puga crear Alguazir, parle en libre den Aballo en
cartes 108. Maria Dei Gratia Regina Aragonum.


APLECHS.


Que
nos fassen Aplechs ó Syndicats, ni Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus Dei gratia,


ADIVDICACIONS
DE PREVS.


Que
los Preus dels bens venuts per la cort no poden esser distribuits
fins sien adiudicats entrels creadors é sien dites adiudications
fetes en llochs publichs e acustumats, es en libre den Rossallo en
cartes 445. primera pagina comensa. Nos Martinus.


ART.


Cadehu
pot vsar de sa Art es en libre de Rossello en cartes 419. segona
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


AMBAXADOR.


Los
Salaris de Embaxadors miren en la dictio Salaris.


ALIMENTS.


Si
sera questio de Aliments dada la primera Sententia sia feta exequutio
en libre den Sanct Pera en primera columna vers. Item si sit. cartes
31.


Que
los Magnifichs Clavaris, y Mostassaph, quant hauran apendre
concell de Doctor nol poden pendre sino de vn dels Advocats de la
Vniversitat no essent suspectes, pagant per son salari a raho de
quatra dines per llivra, y dit salari no
pot excedir a set lliures en lo extraord. á 5. Dezembre Añy
1585. Cart. 194.


Los
Mallorquins no poden esser compellits per forsa aposentar alguna
persona, es en libre de privilegis, y lletres Reals intitulat
Vniversitat fol. es del Emparador Carlos Quint.


Que
la concessio de la Aigua pertangue als Magnifics Iurats apar per dos
privilegis Reals en libre den Sanct Pera Cart. 184. pag. 2.


La
Aigua ha de entrar cada die a la Ciutat de la Alba fins a mitg
die
conforme sententia en libre den S. Pera fol. 90. Col. 2. &
fol. 124.


De
la Aigua de la Sequia de la Ciutat, y tandas, y de la
lurisdictio del Siquier, mira en libre den Rossello vell fol.
657. & seqq.


Los
Advocats no poden tenir offici o Assessoria que no hagen advocat dos
Añys es en libre de Abello 162. pagina primera columna segona.


Los
Absolts per Sententia de alguns crims, no pugan ser altre
vegada inquisits dels matexos crims ó delictes en
libre den Abello folio 23. pagina 2.


Crida
Real contra los Agabelladors de vitualles, y manteniments es en libre
del (espacio muy largo) Mostassaph del Añy 1650. finit en
1651. á 30. Ianer 1651.


Assientos
dels Iurats no deuhen alterarse. Cart. Real dat, en Madrit
a 20. Desembre Añy 1598. folio 24 del lib. de Cartes Reals ab cub.
de fust.


Advocats
de la Vniversitat no deuhen esser represos per los DD. de la Real
Audientia Cart. Real dat en Sanct Llorens a 26. luny 1614.
fol. 44. del libre de cartes Reals ab 
cub.
de fust. tembe es en libre de cartes Reals ab cub. de pleg.
folio 73.


Adops
forçosos, y Adornos moderats de la casa de la Vniversitat deu
pagarlos la Consignatio carte Real dat en el Pardo a 28. Novembre
1620. folio 71. del libre de cart.


Reals
ab Cub. de fust.


Audientia
Real, novement se eregex en Mallorca cart. Real dat, en Aranivez
a 11. Maig 1571. folio 9. del libre de cartes Reals ab cub. de
plegami.


Administratio
de lustitia, sia conforme a les franqueses del Regne carte Real dat
en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 26. del libre de cartes
Reals ab cub. de pleg.


Assientos
dels Iurats, y demes Preheminenties que no tindran special provisio
que sian conforme en Cataluña carte Real dat en la Cardiga a
29. Maig 1581. fol. 29. del libre de cartes Reals ab cub. de pleg. y
lo matex son les dos cartes seguens.


Assistentos
dels Iurats sia a la dreta del Señor Virrey, quant la Audientia es
present, y la Audientia a la esquerra. Cart. Real dat en el Escurial
a 8. Agost 1579. folio 57. del libre de cart. Reals ab cub. de pleg.


Appellations
de Iutjes inferios, vide causas


Alguazils
no poden regir per substituts, ni per Arrendadors, sino per si
matexos cart. Real dat. en Madrid a 12. Febrer 1616. fol. 80. del
lib. de cart. Reals ab cub. de pleg. Altre ni há fol. 157.
dat en Madrid á 10. Iuriol 1627.