REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.


Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya
fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
“sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.)

E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R. resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona (esto se transforma en “sortida de Barcelona”)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella,, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.


Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya
fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
“sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.)

E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R. resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona (esto se transforma en “sortida de Barcelona”)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

Miquel Cardona, Luis Ponç, Senyor Rey en Castella

 

Als molt honorables e savis senyors mossen Miquel Cardona e frare Luis Ponç embaxadors per lo Principat de Cathalunya tramesos al Senyor Rey en Castella. Molt honorables senyors. Rebuda havem vostra letra feta part en Cartar e part en Calaforra (Calahorra, La Rioja) per la qual stesament restam avisats de totes les coses fins a la jornada. Havem molta contentacio de la copia dada a la Magestat del S. Rey de les instruccions e del bon recapte que vos frare Luis Ponç haveu dat al queus ere comes. De vosaltres alre nos sperave. E axi matex dels tres caps dels quals de paraula haveu suplicada la sua Excelencia. Nostra desig fora si a Deu fos stat plasent lo dit S. Rey hagues feta la resposta pero pus es diferida per Asona cove en tota manera aquella haver e ab tot cregam a la hora de ara sera feta he vosaltres sereu expedits. Encara vos pregam e encarregam si axi no ere doneu orde se haje decontinent certificants nos de aquella per correu volant. E si clara e ab efecte sera haurem ho a molta gracia qual se vulle empero sie la dita resposta vingue lo hu de vosaltres e laltre reste fins haje altre avis de nosaltres si empero a vosaltres ere vist deure abdosos romandre rematem ho a la bona delliberacio vostra. Una cosa empero nous oblit ço es que expedits ho no tremateu per via segura de continent En Franci Fuster qui ab vosaltres es com lo hajam molt necessari. A vos mossen Miquel Cardona no freture salconduyt de França car per vos e altres se ha ja provehit a la seguretat. Placieus saludar nos molt lo noble don Johan de Cardona lo qual com a bon cathala fa la que virtuosament ha acostumat. Dell alre nos pot sperar. E per lo semblant aquest Principat de bona voluntat enten fer per ell tot lo possible. En lo fet de la galea nos pot entrar fins sie de vosaltres cobrada resposta de les negociacions que teniu entre mans e aço per bona causa e semblantment nos saludareu molt don Jayme Darago e son fill Ferrando de Bolea e tots altres queus sera vist. Per laltre corren ab lo qual vos trametem la present duplicada haureu credit per esser socorreguts aqui de diners. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots.
Data en Barchinona a VII de octubre del any MCCCCLXIII. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

29 DE MAYO. 30.

29 DE MAYO.

Constituidos y congregados en la capilla de la casa de la Diputación los señores Diputados y muchos individuos de su Consejo, el muy egregio señor D. Hugo Roger, por la gracia de Dios, conde de Pallars, capitán general del ejército del Principado de Cataluña, arrodillado delante del altar de San Jorge, puestas las manos sobre un misal, juró a nuestro Señor Dios y por los cuatro Santos Evangelios, sostener, guardar y cumplir bien y lealmente todo lo que se le había encargado en y por las instrucciones y demás escritos que se le dirijian por los señores Diputados y Consejo; a cuyo efecto, prestó sacramento y homenaje de manos y boca en poder del magnífico mosen Bernardo Çaportella, caballero, otro de los referidos señores Diputados.
El mismo día, fueron expedidas, por orden de los señores Diputados, las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e consell general de la vila de Muntço.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem e per moltes vies som certificats que en aqueixa vila deu venir gent darmes ab comunicacio de fer dan en aquest Principat. E jatsia la venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam. Empero per la bona amor e confederacio que sempre es stada entre aquest Principat e aquexa vila e encara per nostre descarrech vos ho volem notificar. Significant vos que si per aquexa vila tal gent era receptada e dan algu sen seguia en alguna part de aquesta terra nosaltres e aquest Principat no hauriem lo sentiment ques mereix lo que molt nos desplauria car de aquest Principat fins aci males obres no haveu hagudes axi com no creem puixen procehir de vosaltres. Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau acordar de la vicinitat e de la bona contractacio que huns ab altres fins aci havem praticada.
E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En este día fue publicado por los lugares de costumbre el siguiente pregón.

Ara ojats queus fa a saber lo molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per la gracia de Deu comte de Pallas (sale otras veces como Pallas, Pallars) capita general del exercit fet per lo Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici del dit Principat de Cathalunya e de
les libertats e cosa publica de aquell. A tots los cavallers jentils homens ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que lo dia present a les tres hores de pres dinar ques comptara XXVIIII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer llur benaventurada via tota dilacio e excussacio cessants.

Los señores Diputados recibieron, el propio día, la carta que sigue a continuación.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Senyors de molta magnificencia e reputacio. De vostres magnificencies havem rebuda una letra de vuyt del present mes de maig per la qual nos scriviu que a vostres magnificencies es pervengut que en aquesta ciutat e encara per lo camp se farien certes empres de gent axi en particular com en goneral e que de aço vos volguessem veridicament informar. E per ço senyors de molta magnificencia per satisfer a vostre bon desig e per millor informar vostres magnificencies lo concell de aquesta ciutat ha deliberat ne fos presa informacio e per aquesta presa no trobam empre algu se sia fet en particular ni en general contra aquest Principat e per tant mossenyors ne avisam vostres magnificencies. E apres senyors de molta magnificencia havem rebuda una altra letra vostra feta a VIIII de maig el contengut de aquella es que en aquestes parts se sembrarien algunes fames per les quals se sperarien divisions e scandols en aquest Principat entre les altres que lo exercit que per vosaltres ses fet seria en dan e deservey de les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit les quals fames senyors de molta magnificencia fins aci no havem oides ni menys creem pensant que son cathalans los quals fins aci han acustumat de servar la innata fidelitat a son Senyor creent tots temps que totes les coses fins aci fetes son a defensio de llurs excellentissimes persones e conservacio de la corona reyal benefici e repos de la cosa publica fent vos certs que si tals coses sentiem de aquells vos avisariem. E sia mossenyors de molta magnificencia la increada Trinitat en continua guarda de vostres magnifiques persones longament ab prosperitat votiva. De Tarragona (suelen escribir desde Barchinona) a XXII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Senyors de molta magnificencia e reputacio los consols de Tarragona a vostra honor prests.

30 DE ABRIL. // Estamos en mayo, la fecha anterior es 29 de mayo de 1462 //

Reunidos los señores Diputados eclesiástico y militar, y el oidor de cuentas Bernardo Juan de Casaldaguila, se hicieron varias proposiciones, que fueron votadas, con discordancia de pareceres, pero al cabo se tomó como deliberación el siguiente voto del señor obispo de Vich, por ser el más favorecido.

Dix que per utilitat del General e de la cosa publica del Principat sia prestada a la vila de Perpinya una farrera de galea grossa de mercaderia que demane la qual sia feta de nou de pecunies del General. E que los deputats hagen carrech de ferla fer en la manera que han acostumat fer altres farreres e com la liuraran que la dita vila de Perpinya faça seguretat ab bones fermançes de restituir la quantitat que costara en peccunia nombrant sera liurada.
Item que los fusters trenaques per la gent de peu parpals destrals bombardes polvora vitualles e altres coses que sien necessaries al egregi capita per lo exercit del Principat sien remesen als abat de Sant Benet Pere Desplugues e Bernat de Marimon. E si tenda te ja lo general que sia prestada al capita si als dessus dits sera vist. Pero que los dits tres hajan per ço que faran ab concell e assentiment de la dita novena de les banderes sens referir.
Item que sia elegida per los nou de les banderes una persona qui conduescha e governe los mil homens derrerement soldedats per tant com deuen esser tramesos segregats del exercit qui es ab lo egregi capita general sens referir.
Item que sia trames per los diputats e la dita novena de les banderes home ministre de la casa de la Diputacio qui vage ab diners e seguescha lo exercit axi per pagar sou als soldejats com per pagar altres coses necessaries al dit exercit e que pach lo sou a pes sens engan algu. (la fórmula antigua “sine enganno”)

En este día, los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo senyor En Baltasar Saula procurador de la vila de Santa Pau.
Molt honorable senyor. Vostra letra havem rebuda per En Nicholau Pirot. Restam contents dels avisos e de la bona voluntat e intencio vostres e de aquexa vila e del que virtuosament haveu fet mi defendre aquella creem daciavant continuareu vostre be obrar com a bons cathalans. Certificant vos com ir parti (partí; ayer partió) lo egregi capita general lo qual stara en camp ab tot lo exercit e soccorrera lla on la necessitat requerra per que si res vos occorrera conferiune ab ell. Ja haureu sabudes les noves de França. Mirau be per tot e provehiu vos en manera que de aqueix castell e vila puixau dar bona raho. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats dol General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend e honorables mossenyors les vuyt persones eletes per lo stament de Gerona.
Molt reverend e honorables senyors. Dies ha nos scrivis per mossen abat de Sant Salvador de Brea mossen Çarriera e mossen Bernat Johan Olivera los quals en les coses quels comanas se son haguts ab gran cura e diligencia e nosaltres havem fet tot lo que es stat possible circa les coses demanades e encara de totes coses subseguides vos havem scrit frequentadament. Ara per lo dit mossen Olivera sereu stesament avisats de les noves que hic occorren. Es necessari e axi vos ne pregam exortam e encarregam que siau vigils e attents en totes coses axi com loablament haveu acustumat. Lo capita general ab lo exercit es en camp e subvindra lla on sera necessari per repos e benavenir del Principat. E sia Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt honorable mossen Pere de Belloch donzell.
Molt honorable mossen. Per ço com de les coses en que fins aci haveu entrevengut per les fahenes concorrents haveu dada qual raho de vos se sperave e per altres bons respectes vos havem elegit conseller del egregi capita general del exercit de aquest Principat per ço vos pregam e encarregam quant mes podem vullau acceptar lo dit carrech e anar ab lo dit capita. Car nosaltres provehim que home sera trames aqui per dar vos lo sou axi de la gent a cavall que tindreu com encara a raho de XV florins per quiscun mes del consellar. O si lo dit sou volreu aci trameteu nos ho a dir e sera pagat al qui volreu. E tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona (a) XXX de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Siguen las cartas que los señores Diputados recibieron en este día.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors. Perque En Pere dez Soler qui porta la bandera reyal es romas sens cavall com En Bernat Çapila no li haja volgut leixar lo seu que ell fahia extima e compte es molt necessari sia provehit lo dit Soler sia ben encavelcat. Placieus volerli fer extimar per los tres extimadors ja deputats per lo concell o lo cavall de mossen Burqnes (Burgues, Burgués) o lo den Felip de Ferreres o den Pere Johan de Sant Climent que mossen Guillem dez Soler son avi (avus; yayo; abuelo) decontinent pagara lo que per los dits extimadors sera extimats e haure pler singular li sia triat lo que millor ques tropia (que se trobo, que es trobi; que se encuentre; trobar : encontrar) en ciutat per quant los penones (penoners; los que porten lo penó; los que llevan, porta + estandartes, standards, estandarts, etc) deuen esser millor encavalcats (encabalgados, montar mejor caballo) que tots altres. E sia li trames prestament car lo dit Çapila sen ha vuy portat lo seu e ell es romas a peu. E no mes la Sancta Trinitat sia en proteccio continua vostra. De la Rocha a XXX de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest e apparellat lo compte de Pallas (conde : comite y declinaciones: comte. Pocas veces se encuentra compte en estos textos, ya que significa cuenta : contar : computo : computar. En la “mp” la p no se suele pronunciar, como en temps, de tempus, comte y compte se confunden en la escritura, porque se pronuncian igual. Pallas, Pallars, pronunciado Pallàs o Pallás, da igual la tilde de la a, es una cuestión de moda, porque en mallorquín antiguo se encuentra á, además de añy, Añy, con ñ, Río Algars : Algás, apellido Millars, Millás o Millàs, millor, millors : milló, millós &c, etc) capita del exercit de Cathalunya Roger.
(Roger “rugé o rugè” : Roger Moore “róger”, Rogelio, Ruggiero, etc)

Als molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats de nosaltres explicaran a vostres molt grans R. N. magnifiques e honorables providencies certes coses de nostra part. Placiaus darlos fe e creença com si per nosaltres eren explicades vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Ab extrems anxietat amaritud e dolor de cor e de totes nostres penses virtuts e per deute natural per la fe cathalana per los vinents e passats ab efusio de sanch demostrada per exalsar la reyal corona a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de llur Rey e Senyor som moguts en recitar les extremes novitats de present a nostre auditori pervengudes e recitades hoc se diria enferm exequides ço es que lo Senyor Rey hauria empenyorat lo comdat de Rossello e de Serdanya al Rey de França per CCC mil scuts e que lo comte de Foix staria ja amassat ab gran gent darmes per venir en la dit comdat per pendre possessio e on li fos resistit que a saccomano ho barrejas. E mes que lo dit Senyor no recordantse dels seus juraments per ell axi en la observacio de privilegis constitucions capitulacio e altres libertats del Principat de Cathalunya prestats fort prest vindria a Balaguer ab gran poder de gent darmes axi privades com stranyes e que descorreria lo dit Principat ab inaudites afliccions e exequucions dels dessus pobles e axi personals com de viures e bens llurs e que de tot aço vostres grans magnificencies serien mes que certes la qual cosa cau en nosaltres en molt gran admiracio car hun semblant misteri e de tanta gravitat pervengut a vostra auditori on fos cert se ha a creure que vostres grans magnificencies qui son caps protectors defensadors e conservadors de tots los membres de vostre cap representant
tot lo dit Principat ne haguerets (occitano) avisades totes les universitats per star attentes a tota defensio considerats los bons avisos en passat continuats e per vosaltres donats. Per tant molt magnifichs e insignes senyors sia de vostra merce prestament de totes les coses damunt expostes segons seran de veritat siam certificats. E per tant com durant aquestes tribulacions lo veguer de aci gran temps ha passat ses absentat de aquesta ciutat e los seus motius de la sua absencia son recayguts en moltes opinions e moltes coses considerades e la gran diminucio de la populacio de aquesta ciutat per mortaldats e en altra manera temps ha passat vos era stat scrit vos fos plasent aquesta ciutat fos provehida de qualque bon president o capita acompanyat de gent darmes a despesa del General attes que aquesta ciutat quiscun any hi fa gran adjutori e may ne ha res sentit empero resposta alguna non havem haguda de que stam molt maravellats e torbats e com se diria que lo dit Senyor Rey fort prest ab gran gent se spera de passar aci e que deu tirar la via de Gerona e ignorem los seus motius e que en aquesta ciutat segons es dit no haja cap ço es president sino lo sotzveguer qui no ha disposicio de semblant misteri ab tot que per gracia de Deu aquesta ciutat stiga ab bona voluntat unitat e concordia. Per tant si cobejats (occitano) axi com fermament crehem fets conservacio de aquesta ciutat qui continuadament ha stat sta e stara a tota vostra ordinacio e les coses recitades son veres prestament com sia gran perill en la triga tremetats aci (occitano + valenciano en dos palabras) hun capita o president acompanyat de gent darmes a despesa del General. En altra manera siats (occitano) certs que aquesta ciutat pasara hun gran perill ab tot que nosaltres ab molta unitat e concordia hi havem fet e farem ultra posible. E conserveus molt magnifichs e insignes senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXVIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors. Air resebi una vostra letra de XVII del present ab la qual me avisau haveu resebuda la copia de les dues crides publicades en aquesta vila per manament de la Senyora Reyna e rescrivintme sobre lo queus havia scrit en haver comissio o forma com me regiria en fer correus e altres despeses si lo cas o portava axi que sobre los afers que occorreran fare lo millor me parra juxta vostra dita deliberacio. E axi mateix en lo restant de la dita letra fare e haure diligencia segons per aquella mes manat. Apres jo havent diligencia en sentir noves e totes altres coses dignes de avis sobre la concorrencia del fet de França certifich vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses com del dit fet del Rey de França hic ha dos avisos per letres de dos homens cathalans la hu es studiant que atura a Tolosa laltre es gentil hom qui segueix en les parts de França scrivint a persona a ell molt acostada en tal manera que per la vida no li scriuria una cosa per altra. Copia de les quals dins la present vos tramet per ço que de aquelles vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses siau plenament avisades. E veritat que juxta lorde e forma de vostra dita letra per millor investigacio e certitud del dit fet e de totes altres coses havents respecte en aquell he tramesa persona disposta per haver nova e relacio de tot ço que de tot ço que (se repite como el ajo, se repetix com lo all) en aquelles parts saber se pora quant sera tornat e de tot quant sich sabra tota hora sic trobara fiable portador o lo cas fos per fer correu serets (occitano) avisats largament. Ja per altra vos havia scrit del contengut del present capitol pero perque no sa trobat portador la me retenguda avisant vos com a XX del present me fou remes ab letra del honorable lo senyor En Bartomeu Sellent scriva major de vostre ofici hun plech de letres vostres dirigidas a certes persones de aquesta patria les quals son stades ben enviades al millor ses pogut fer. Per En Banyoles guarda de la casa del General de aci resebi ir altra letra vostra sobra son fet sera servat segons en aquella es contengut e per la present nom occorra als a dir sino que vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses manen de mi lo que plasent los sia. Les quals la Trinitat individua tinga en sa proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments Pere Andreu diputat local.
Senyors. Per les despeses fahedores per los afers concorrents axi en fer correus si obs sera com en trametre exploradors o altres persones en les parts de França o de Foix axi com ab vostra susmencionada letra es feta mencio es necessari sia scrit al honorable En Francesch Giginta rebedor novament creat en e de les peccunies dels drets de les generalitats de les entrades e exides que aquelles administre e haja a pagar axi com ja en e per tals coses es acustumat com los emoluments de mon ofici no sien tals que bastassen per res e ja serveixen tots jorns en altres coses ordinaries a dit ofici.

Con la carta precedente fue enviada copia de los avisos que siguen.

Traslat del avis del qui scriu a la persona a ell molt acostada.
La present si es per avisar vos com lo Rey de França ha mandats los homens darmes qui son II mil lançes qui son XXIII mil combatens que van en Rossello. Ja crech vosaltres ne siau avisats empero aço nou tingau en vil car ells hi seran molt prest.

Traslat del avis fet per lestudiant de Tolosa.
Queus vull avisar del gran preparatori ques fa en lo comdat de Foix contra nostra terra axi certament com nostre Senyor es al cel. Lo Rey de França fa socors de mil lançes e de sis mila franchs archers al nostre Rey e fa tirar tots los engins qui devien anar a Bordeu en Foix. Quen sera ni que no aci na grandissima ramor que fins als infants petits se parla que jur vos no gossam anar per villa tant nos han a la testa. Han feta crida que totes les gents darmes se hajen justar a la fi de aquest mes en certa part del comdat de Foix.
Fa la letra Andreu Cabaner studiant. Al monjo Lopia. Es feta a XVIII de maig.

A mon senyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran noblesa e senyoria monsenyors los diputats da Cathalunya.
Monsenyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran noblesa e senyoria molt humil recomendacio premesa. E si a vostra gran saviesa es assats notori los grans insults e detestables conceptes en los passats dies perpetrats vers e contra aquesta vila e castell de Santa Pau no es a cura pus recitar per squivar tedi de prolixitat. Ara per quant sus ara per avis cert con informat lo dia present deuen esser a mi alguns sindichs dels pagesos los quals ab intreveniment de hun algotzir deuen fer a mi tres requestes que acullega los pagesos qui ja los dits insults han comesos dins dita vila e castell de Santa Pau. E per quant pens tals requestes sien perque los dits pagesos sien senyors de la força del dit castell se haver lo porien com sia ajustat fetes dites requestes me deuen combatre e continuar lur combat a fi que façen llur poder en pendre lo dit castell lo qual desigen molt per que los seria gran retreta en aquestes parts. Fins aci per gracia de Deu los es stat ben defensat e daciavant crech sera aximateix. Pens tal fahena redunda a gran interes de tot lo Principat de Cathalunya. E per tant vos tramet Nicholau Pirot de aquesta vila portador de la present recorrent a vosaltres e a vostre subsidi com crech apres sia assetiat nous poria fer avis. Ja los homens de aquesta vila fins aci han fet lo degut vers lo util del Principat e faran tots temps pregant vos ab tota afeccio vos placia aquesta vila e castell hajats a memoria e donar presta provisio car ja los pagesos
tenen tots los passos stablits e sens dubte seria gran dan de tota aquesta vila ells haver dit castell a llur ma car volrien dominar a llur voluntat. Lo dit portador vos fara relacio del stament de aquesta terra e manatsme lo qui plasent vos sie. Scrita a Santa Pau a XXVII de maig. - Vostre humil servidor qui molt a vosaltres me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

13 DE JULIO.

13 DE JULIO.

Los nueve comisionados para encargarse del asunto de los oficiales reales presentaron a los señores Diputados una relación de lo que, acerca de los mismos, habían acordado el día anterior, junto con cuatro representantes de la ciudad de Barcelona; y habiendo merecido la aprobación general, resolvióse que así se guardara en adelante.
Otro de los acuerdos fue, que, en atención a haber tenido que marchar el Señor Primogénito, por ciertos negocios, a Villafranca del Panadés, y a no haberse podido concordar del todo las instrucciones que se habían de dar a los embajadores, en vez de marchar estos el día quince, como se había acordado y jurado antes, lo verificasen el día veinte, por cuyo motivo volvieron a jurar de nuevo.
Ocupáronse, además, de otros asuntos de interés secundario, y se mandó escribir las dos cartas que se hallan a continuación.

Al Rey de Castella.
Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Rey de Castella e de Leon.
Molt alt e molt Excellent senyor. De vostra Excellencia havem rebuda letra de crehença en persona del magnifich cavaller Diego de Ribera lo qual en virtut de aquella nos ha explicat de part de vostra Altesa la contentacio e plaer que vostra lllustrissima Senyoria haguts ha de la deliurança del lllustrissim Senyor don Carles fill primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Senyor lo Rey regraciant a nosaltres lo que per la liberacio del dit Senyor Primogenit fet havem e mes oferint nos que si per aço nos sdevenia esser en res mal tractats que vostra Altesa nos faria tota favor e ajuda a nostra defensio. Item nos ha significada la resposta per vostra Altesa feta als misatgers del regne de Arago sobre la observança de la pau e sobre los fets de Navarra. E mes lo bon voler que ha vostra gran Senyoria en lo matrimoni del dit lllustrissim Senyor Primogenit ab la lllustrissima infanta vostra sor e a la aliança. A les quals coses molt alt e molt Excellent Senyor responem que a nosaltres es molta consolacio de la bona voluntat que sabem esser entre la Excellencia vostra e lo dit Senyor Primogenit com de tals es pertinent e de la qual nos spera alre procehir sino coses que succehiran a servici de nostre Senyor Deu e bon nom reputacio e fama de quiscuns. En lo fet de la oferta per vostra gran Senyoria feta regraciant aquella dehim que lo per nosaltres fet circa la liberacio del dit Senyor Primogenit es stat per la fidelitat deguda al dit Serenissimo nostre Rey e Senyor e a la sua real corona e posteritat de aquella e per tals sguarts e respectes que no speram de aço alguna reprehensio abans tota comendacio precipuament attesa la virtut e gran prudencia del dit nostre Rey e Senyor qui les coses debitament fetes ha tots temps acustumades comendar en molt amar los cathalans e altres fidelissimos vassalls seus la bona voluntat de vostra Altesa a la observança de la pau segons ha respost als missatgers del regne de Arago devotament vos regraciam supplicant vostra dita Altesa li placia tots temps esser de tal parer e en los fets de Navarra se vulla talment haver que del entreveniment e obra de vostra Excellencia procehesca alre que bona amor tranquillitat e concordia entre la prefata Majestat del dit Serenissimo Senyor Rey e lo dit Senyor Primogenit entre los quals la Altesa vostra es e deu esser miga e bon intercessor ne alguna aliança no crehem ne pensam haja ne dega haver degun altre respecte. Que lo dit Senyor Primogenit fos en stament de matrimoni desigam granment per lo molt interes que aquest Principat e tots los regnes e dominis de la reyal corona han en la sua descendencia e posteritat speram e crehem de la sua virtut e prudencia que si dispondra a servici de Deu honor sua e benefici de tots aquells de qui es interes. Ab tant molt alt e molt Excellent Senyor la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres ordon lo que li placia. Feta en Barchinona a XIII dies del mes de juliol del any Mil CCCCLXl. - De vostra Excellencia devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller En Miquel Cardona ciutada do Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Considerants que per causa de la liberacio del lllustrissimo Senyor don Carles princep de Viana e primogenit Darago e de Sicilia etc. qui era la donchs per lo lllustrissimo Senyor Rey son pare detengut no sens violacio dels privilegis e libertats del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab delliberacio de nostre consell elet en virtut de la comissio per la cort general en la ciutat de Leyda derrerament convocada a nosaltres feta per insistir la dita liberacio e la conservacio dels dits privilegis e libertats repos e tranquillitat del dit Principat lo qual nosaltres e lo dit nostre consell representam fer algunes delliberacions per utilitat e honor del dit General. Entre les altres sen feu per nosaltres dits diputats una a XXI de març prop passat manant que per vos En Pere Steve drecaner (dreçaner) de la dreçana del dit General fossen desfetes dues galeres grosses e una sutil que eren en la dreçana del dit General les quals totalment se perdien e lo lenyam de aquelles qui bo seria metesseu en lo adob de les quatre galeres sutils que per altra deliberacio ab lo dit nostre consell fem adobar e metre a punt. Laltre lenyam fos venut als mils que fer se pogues. Laltra delliberacio a XXVIII de maig prop passat que fossen pagades docentes quaranta dues cuyraces pera xurma de galea que eren stades comprades per vos dit En Pere Steve. E mes fos pagada per vos certa axarcia de canem que era stada comprada per obs de la galera qui fonch de don Johan Dixer e ara es del dit General. E altra delliberacio fonch a XIII de juny prop passat que lo lenyam e fustam que fonch tallat e boscat per fer les XXVIII galees per les quals foren stades posades stepes en la platga de Barchinona fos alleujat enginyat e tirat en la present ciutat e conservat lo millor que conservar se puga. Per ço volents les dites delliberacions deduir en efecte confiants de la industria probitat e leyaltat de vos dit En Pere Steve draçaner del dit General ab la present vos dehim cometem e manam que façau desfer les dites dues galeres grosses e una sotil qui son en la dita dreçana e lo lenyam de aquelles qui sera bo pera metre o adobar les dites quatre galees sotils que ab altra comissio nostra vos havem menades adobar metats en aquelles e adob de aquelles. Laltra leynam venau al mills que poreu a tota utilitat del dit General. E que de les peccunies del dit General que a vostres mans pervendran o seran pervengudes pagueu les dites docentes queranta dues cuyraces de xurma de galea e lo forniment de la xarcia de canem que havieu comprat per obs de la dita galea qui fonch del dit don Johan Dixer e apres comprada per nosaltres a obs del dit General. E mes vos dehim manam e cometem que façau alleujar enginyar e tirar tot lo lenyam qui era tallat o boscat de nostre manament per fer les dites XXIIII galees e metau e façau metre aquell dins la dita dreçana o en altre loch que vist vos sia se puga millor conservar. E que pagueu de les peccunies del dit General que a vostres mans son pervengudes e pervendran lo dit lenyam a aquelles persones de qui era e es stat tallat e les messions de tirar aquell e totes altres missions en les dites coses e cade una delles necessaries cobrant apoca de aquelles persones a qui pagareu les dites coses e cade una de aquelles segons stil de la casa de la Diputacio car nosaltres sobre les dites coses e cade una de aquelles e incidents dependents e emergents de aquelles vos donam e comanam plen poder e nostres veus e nosaltres requirim e pregam als hoidors de comptes o altres qui de vos per aquesta administracio hoiran compte e raho vos admeteu totes aquelles quantitats que per aquesta administracio haureu pagades cobrant de vos les dites apoques de aquelles quantitats que segons stil e pratica de la dita casa de la diputacio es acostumat cobrar e haver segons es dit. Dada en Barchinona a XIII de juliol any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

15, 16 de mayo, 1461

15 DE MAYO. 

Ocupáronse de la contención habida entre el síndico y el veguer de Gerona, y del castigo que se les había de aplicar; habiéndose antes leído la carta enviada por la Señora Reina.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se tomaron varios acuerdos, entre otros, que el arzobispo rogase a los embajadores de Valencia aguardasen la contestación de la
reina a la que le enviaban los Diputados; y que se nombrasen ocho personas para responder al obispo de Elna.
Además, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Al molt e magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. E mes havem que mossen Foixa hauria leixat lestandart de Sant Jordi de que havia carrech. E per quant havem bona relacio den Johan Bonet de Tortosa qui es cathala e per intercessio de alguns aqui no volem fallir volem eus encarregam que si axi es que lo dit mossen Foixa hauria leixat lo dit standart aquell acomaneu al dit Johan Bonet en la manera que lo dit mossen Foixa lo tenia e en aço no haja falla com axi vullam se fassa per los dits sguards. Dada en Barchinona a XV del mes de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

16 DE MAYO.

Se dio cuenta de varias cartas que se habían recibido, a saber, de Francisco Lobets enviado a Perpiñan, de los cónsules de esta villa, del diputado local de Puigcerdá, del Señor Rey, de Juan Brujó, y de los embajadores enviados a Cerdeña y Sicilia; se acordó escribir a la referida villa de Perpiñan para que se prendiese a algunos perturbadores, y hacer una carta a la Señora Reina, nombrando embajadores para llevársela a mosen Vilademany, al prior de Cataluña y a mossen Jaime Ros, con las instrucciones convenientes, cuya última resolución fue aprobada por el Concejo de la ciudad; el contenido de todo lo cual se halla a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lurs representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Vuy hora tarda so entrat a Perpenya e los consols man tremes hun home al Partus (puerto Pertús) ab una letra
pregant me prestament jo entras que ells me speraven ab lur consell tenien apleguat e nos desaplegarien fins jo fos vengut e tentost entri e fuy ab ells a la casa del consolat e lo perquem volien era En Noves de Vola que tracta e maneja coses nocives al benavenir de la terra e tals que mareix esser pres lo qual es vuy en aquesta vila e per que han los oficials qui no son prou fets a lur plaer volien que lo vostre diputat local lo fes pendre e ell han recusat dient que lo seu poder no basta a tant e pensaven ja hagues poder de fer lo pendre e per lo semblant los he dit que no he aqueix poder ne axi poch de consellar ho al dit diputat local e per ço han acordat que passada la mitga nit lo honorable En Johan Ramon partescha per anar aqui per informar largament les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres al qual men refir queus placia provehir que lo dit diputat local haja poder de pendre e totes coses necessaries a fi los afers segons occorreran se puixen expidir. Jo no he po da dar als dits consols vostra letra de creença ne explicarlos res per lur occupacions mes dema o tota hora quem doneran loch ho fare e apres vos certificare del ques seguira. A nit passada fiu aplegar a Figueres los jurats e consell lur els doni vostra letra de creença els expliqui lo contengut en vostres instruccions trobils molt mal contents dient haveu hagut en la embaxada dels XXXXV Busalu e ells no qui han tan bona voluntat en servir la gran contentacio que vosaltres senyors haveu dells e que tots temps hauran res mester los tractareu com a fills e son romasos ben contents dient que no senten nengu qui contrarieix en lo que manejam e entre ells noy ha sino pagesos e son tots de bon voler a estar a la voluntat de vosaltres senyors. Ir vos tremis per En Cauta de aquesta vila tot lo que ses fet per mi a Gerona e es be mester vos placia provehir e prests e remediar lur gran discordia. De Perpenya dimecres a X hores de nit a Xlll de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors prest a tota ordinacio Francesch Lobet.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Rebuda de vostres molt grans reverencies magnificencies nobleses e honorables providencies una letra de creença per lo honorable En Johan Ramon de nou del mes present e ell hoyt a ple sobre lo contengut en dita letra lo havem stesament informat de nostra intencio e del consell e a ell e altres sos conembaxadors havem donat carrech per nostres instruccions aquella expliquen a vostres molt grans providencies. Placieus darlos fe e creença com a nosaltres si presents les explicavem a vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Una vostra letra he rebuda vuy que es dimecres a XII hores de mig jorn per lo correu portador de la present en quem fets mencio que si aço passava en G. Vola de Perpenya fos detengut en que mossenyors vos avis que lo dit G. fo aci diluns pus prop passat tirant la via de Perpenya e parti deci ir que era dimars. No pus per aquesta mas si de algunes altres coses molt reverend honorables mossenyors vos seran plasents que jo faça manatsmen. Scrita en Puigcerda a VI de maig lany Mil CCCCLXI. - Prest a tots vostres manaments quis comana en vostra gracia Bernat Jover diputat local de la vila de Puigcerda.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels nostres los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels nostres. Nous maravelleu si algun tant es stada diferida tro aci la anada de la Illustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller car a aquesta dilacio ha donada causa esser los afers de tanta gravitat e importancia e encara per les varies fluctuacions que han occorregut per la venguda del Rey de Castella a les fronteres de aquests nostres regnes de Arago e de Navarra e altres moltes occupacions que han sobrevengut en les quals la presencia de la dita Illustrissima Reyna nostra muller era molt necessaria e senyaladament perque haviem deliberat anar en propia persona per resistir al dit Rey de Castella e lexar lo carrech de aquest regne a la dita Illustrissima Reyna nostra muller com hajam hauda nova certa que lo dit Rey de Castella contra los capitols de la pau perpetua e de altres pactes intelligencies e confederacions entre nosaltres e nostres regnes e terres ferandes e ab molta solemnitat de juraments vots homenatges e penes sperituals e temporals roborades es ja arribat ab gran exercit de gent de cavall e de peu a la ciutat de Santo Domingo de la Calçada fent la via de Logronyo ens tenim per dits que a la hora de ara sera junt camp e siti que les altres gents sues tenen sobre la vila nostra de Viana. E daltra part havem sabut com Carles Dartieda contra lo jurament e homenatge de fidelitat que novament nos havia prestat e oblidant ab molta ingratitut los beneficis e gracies que de nos ha rebut no sens gran nota de la sua honor e fama se es alçat e rebellat ab la vila nostra de Lumbrera es ver que mossen Leon de Garro e Johan de Garro son fill qui havien per nos carrech de la custodia de aquella ab los altres feels subdits nostres qui ab ell eren se son recollits e receptat en certa fortalesa qui nos havien manada fer en la dita vila. Ab tot aço empero per lo singular desig que havem al repos de la cosa nostra assossech e tranquillitat de tots nostres regnes e terres precipuament de aqueix nostre Principat per nos es stat donat orde que leixats apart los dits negocis e altres en los quals la intervencio sua seria stada molt util e fructuosa la dita lllustrissima Reyna nostra muller parta de aci vuy Deu ajudant e continuara son cami ab la deliberacio que per nos es stada feta sobre los negocis per ell ab vosaltres practicats e per los quals era venguda a nos segons que per ella mateixa amplament sereu informats. Es axi empero que per quant les novitats per lo dit Rey de Castella voluntariament e sens alguna legitima causa attentades sens molt gran carrech de la nostra honor e reputacio comportar no tollerar nos porien. Es la intencio nostra de resistir al dit Rey de Castella per totes les forçes e vies a nos possibles e perque en aquest cas de tanta e tan urgent necessitat fem specíal compte de la ajuda e subvencio de aqueix Principat com aquell que per la sua naturalesa e innata fidelitat sempre ha entes ab molta virtut e animositat en la conservacio de la honor de son Rey Princep e Senyor. Pregamvos per tant e exortom axi afectuosament e estreta com podem que per expellir lo dit rey de Castella del dit nostre regne de Navarra e conservacio de la nostra honor e reputacio com a feels subdits e naturals nostres nos vullau subvenir e ajudar de aquell nombre de gent darmes e ballesters que vist vos sera per modo e forma que tal carrech nous sia donat per lo dit Rey de Castella confiant en nostro Senyor Deu que mitjançant la virtut ajuda e subvencio del dit Principat e dels altres subdits e vassalls nostres per nos sera donat tal orde quel dit Rey de Castella sen tornara ab gran confusio e vergonya de que reportareu inmortal renom e fama e nos vos en restarem perpetualment obligats. Dada en Çaragoça a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Rey Joannes.

Als molt reverends molt honorables e molt savis senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends molt honorables e molt savis senyors. Lo dia present festa de la Assensio a les vuyt hores avans de mig jorn junt aci poch apres ço es avans de les deu me son presentat a la Senyora Reyna la qual per sa clemencia jatsia encara no fos abillada hoyt que era demanada per home trames per vostres reverencies e honorables savieses stant en gonella de carmesi ab beatilla emborraçada me dona entrada e prima fas trobantla ab altres dones e donzelles no diferenciada ni ab apparat reyal envides la conegui sino que ella per sa clemencia apartansa de les altres me crida e jo aginollantme li demani venia de no haverla coneguda. La qual ab hun clement gest e rialles modestes dix que no era maravella atesa la forma en que elles trobave. Empero hoit per ella yo venir de part vostra per molta consolacio sperança en saber noves de vosaltres havia post posada tota triga jo aginollat li spliqui com vosaltres e lo consell ab molta reverencia e subjeccio besant ses mans les quals altra vegada jo en persona de vosaltres li besi vos recomenavets en sa gracia e merce. La dita Senyora al modo reyal abrassant me dix havia molt per acceptes vostres recomendacions e trobava singular consolacio en ma venguda e yo procehint en mes (meues; meves; mis) paraules li digui com vosaltres desijants summament la conclusio e fi dels capitols entre la Excellencia sua e lo Principat concordats fermadors per lo Senyor Rey com aquells qui han sguard a molta lahor de nostre Senyor Deu al servey del Senyor Rey e en gran repos de la persona e stament de sa Majestat e del Senyor Rey Infant don Ferrando fill seu haviets trames a mi jatsia indigna a sa Majestat sol a dos fins que li presentas vostra. La qual besada li doni e per suplicar la de la resposta per vosaltres tant desijada. Ajustant hi com me era stat per vosaltres dat en carrech cascun jorn presentarme a sa Majestat e reduir a sa reyal memoria les dites coses fins de sa clemencia hagues obtenguda dita resposta dihent de vostra part que jatsia de vosaltres e lo Principat haguessets obtengudes de sa clemencia innumerables gracies e beneficis en sperats haver en lo sdevenidor molt majors empero que non podiets obtenir alguna mes singular ni mes accepta de aquesta. E per semblant doni a la dita Senyora la letra dels honorables consellers de aqueixa ciutat precedents degudes recomendacioos e suplicant la de resposta (falta el punto) La dita Senyora acceptant les dites letres ab clara fas e al parer meu molt contenta torna altra vegada dir com ella havia gran consolacio de ma venguda ajustanthi esser desijosa de tota endreça e complacencia pusques dar aqueix Principat vosaltres com aquells que coneixia erets promptes al servey del Senyor Rey e aximateix per lo util e repos que a ella e a les coses sues ab molta voluntat procuravets dihent que ella summament desijava vosaltres poguessets sentir com ella sent la bona opinio e molta voluntat que lo Senyor Rey ha vers aqueix Principat e tots vosaltres car certament dix coneixeriau que
es vana la opinio dels dients lo contrari. Mes dix la Senyora que ella des que es junta aci continuadament ha treballat en los afers de la desijada concordia e segons dix jaus ha scrit ella devia partir ir empero per fets del Senyor Rey havia diferit fins vuy e que jatsia la festa sia molt gran ella altres hores partira e dix sen porta tals coses que vosaltres serets contents e axi ella mateixa faria la resposta per mi demanada. Jo replicant digui a sa Majestat com era cert vosaltres haurets gran consolacio de sa venguda eus seria mes accepta que qualsevol altra cosa que a present poguesseu hoir e que de aquestes coses encontinent faria correu e si era plasent a sa Majestat scriureusen seria anticipar la consolacio de sa venguda ella respos ab algunes modestes rialles que no desempatxas lo correu fins a la hora de ça partida car ella vos havia fet hun correu sobre la sua partida e nos era seguit segons vos havia certificats e per ço li paria valer mes que lo meu correu parlas en ferm e de sa partida ja feta que si parlava de la fasedora qui pot pendre molts contraris e ella avans de la partida darmi e ses letres ab les quals vos certificaria de les dites coses. Per mi lifou respost quen staria als manament e ordinacio seus en prengui sa licencia.
Lo dia matex a tres hores apres mig jorn que la dita Senyora hague dormit jo fiu davant sa Majestat demanantli si la sua partida seria certa e que hagues a memoria manar fer les letres responsives de aquelles que jo de vostres reverencies e honorables savieses li havia portades ella respos que jatsia ella stigues en congoixa per la partida que lo Senyor Rey volia fer tirant la via de Navarra per causa del Rey de Castella qui aquell se volia occupar e ja era a les fronteres ab gran gent darmes e cert castell la qual me anomena qui si secors no havia stava per retres a les gent darmes qui ab certs capitants del dit Rey de Castella lo tenien asitiat. Empero per les dites causes ella no
staria de partir e tirar la via de Cathalunya e jas matia a punt de les letres dix no les podia fer fins fos a Vilamajor ahont aquella nit volia anar jaura solament per dar principi a la partida. Quant seria en la dita vila dix encontinent me desempatxaria. E jo per tant que no pardes temps delliberi conduhir hun correu e manarlomen en dita vila perque della en fora lo desempatxas. E de fet a les sis hores del mateix dia la dita Senyora parti e tira vers la dita vila qui es a dues leugues de Çaragoça e jo ab lo correu en sa companyia per lo cami me attensi a sa Excellencia reduhintli a memoria com jo la seguia per quem desempatxas. Ella per sa clemencia dix que hi trobava singular plaer e que encontinent que seria en dita vila me desempatxaria e queus volia scriura de les congoixes en que stava axi sobre los fets de Navarra e de la exida del Senyor Rey com altres. Com fou a Vilamajor jom presenti davant ella e encontinent me crida escusantse a mi que encara lo seu secretari no era vengut e que no hi prengues anug que encontinent seria vengut me desempatxaria. Demanam de moltes coses tocants lo negoci quis maneja e encara altres. A la qual fou respost a les mes coses per via de esser ignorades de mi qui en res no havia cabut servant la ley a mi donada de curta lengua e amples orelles. Essent de molt vespre e lo secretari no arribant la dita Senyora dellibera fer scriura al mestre de Montesa les letres les quals ab les presents vos seran portades.
Los afers e la partida de la dita Senyora me han tolt que no he pogut entendre en saber novitats de neguns afers sino ab generalitats be so certificat que en los afers de Cathalunya acompanyats ab los del Rey de Castella dels quals molts e dels principals a pales dien tots surten de una font hic donen moltes congoixes fins a no saber remeys. Crech daquestes coses e altres son vostres gran reverencia e honorables savieses ja certificades. Desempatxat lo present correu aci en Vilamajor he a tornar en Çaragoça per certa indisposicio. Parlare ab moltes persones qui mostren ne han molt desig e sentire lo que pore callant lo que coneixire fa a callar e tantost sere davant vostres grans reverencies e favorables savieses.
Las letres de la dita Senyora per esser absent lo dit secretari e sa Excelencia no tenir segell son stades segellades ab lo segell de una de ses donzelles e per error son stades meses sots plech del lochtinent de tresorer. Per esser tant vespre e no trigar en desfer lo plech lo mestre de Montesa dix a mi scrisgues a vostres reverencies e honorables savieses queus fesseu venir lo dit lochtinent e que desclogues devant vosaltres lo plech e queus donas vostres letres e aquelles dels consellers.
En Vilamajor ab dues leugues de Çaragoça dijous a les dotze hores de nit.
De vostres grans reverencies e honorables savieses humil servidor. - Johan Brujo notari.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molta providencia mossenyors los diputats de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio de la cort assignat residents en Barchinona
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. A XXVIII del passat stant en Caller scrivim una de la tenor seguent. Trobantnos demecres jorn de nostra dona que comptavem XXV del present mes de març en vista de Cerdenya al cap de Taulats ab vents prospero en nostra via per tirar de punta la via de Sicilia nos fou fet senyal per una nau de Andria Bacallar demanant socors per causa de hun cosari corço per nom Vicentillo lo qual es soldat de Genovesos e fa la guerra per ells qui ab una galea dues galiotes e un ballaner tot molt en orde segons som imformats donava caça a la dita nau qui per temporal fou romasa en lo golf ab tot fos partida dos jorns abans que nosaltres per la qual raho vehent lo patro e tots nosaltres que fora gran inhumanitat e carrech no subvenir la dita nau aquella speram ens metem en armes en ajuda de aquella e lo cossari se mes prop terra ab dites fustes e perque aquesta nau no rebes dan en aquesta nit per lo cossari attes que no podia entrar en lo port per la indisposicio del temps la companya fins davant Caller hon surgim per aquella nit. E apres lo dia seguent considerant nosaltres que fora cosa molt impertinent e de admiracio en aquests illa que fossem stats tant prop e que res nols haguessem dit requirim lo patro que vulgues aturar lo qual ab tot li vingues mal per sguard del contracte del forment que dins cert temps ha haver portat dins la ciutat e metentli al davant lo benefici e servey de la terra fou content aturar e per quant no sabiem en quina disposicio stava la illa fou donat orde lo patro isque en terra e de aqui cautelosament se segui a lur propi motiu demanats ab letres del visrey e consellers fom pregats que puix tant prop erem nos fos plassent primer venir en Caller que tirar en Sicilia. E axi donam vostres letres e explicam lo carrech a nosaltres comes ab tota aquella millor pertinença que havem pogut juxta la forma de les instruccions axi al visrey com al governador e apres als consellers e consell de Caller de la qual cosa jatsia lo visrey prima faç se mostras molt congoxat pero hoides totes les coses que per orde segons se son seguides com pus acomodament nostre ingeni ha pogut les son stades recitades mostren esserromasos molt confortats e consolats sperant ab molta afeccio veure la fi e lo derrer repos de aquesta faena e lo benefici universal dels poblats en les terres del Senyor Rey lo qual per nosaltres migançant lo divinal auxili de que aquesta illa mostra huy star en molt repos sguart de la nostra venguda segons per lurs lotres a les vostres responsives pus largament segons crehem poreu veure car per algunes vies havem sentit que en lo consell se es dit que aquest castell se reputa carrer de Barchinona e membre de aquella. E que no seria degut los membres se ssperassen (seperassen, separassen; separasen) del cors. No obmetent mossenyors para nosaltres Deu havent permes siam aci primer arribats nos haja feta una singular gracia e molt benefici als afers car lo berganti o laut qui aqui se dehie era per lo Senyor Rey desempachat a Valencia pera les illes (punto alto) Poc apres que fonc exida la bandera es arribat en aquestes mars poch apres de nosaltres. E vist lu cosari qui nos parteix de aquesta costa dona la proa en terra e lo patro ab les letres que portava del Senyor Rey metes en lo bosch e axi fugitiu e destrossat es arribat al visrey la hora que nosaltres creem en lo consell per explicar nostra embaixada de que lo visrey apres que nosaltres som fora lo consell segons hauriem sentiment hauria dites algunes coses de part del Senyor Rey volent molt justificar lu seu proces dient que lo dit Senyor era molt content en lo seu consell se vehes la justicia e axi ho havia ofert e bons calans (de castell de Caller; catalans : catlans : castellans de un castell)
nou han volgut sperar a la qual cosa ja per nostra relacio era stat plenament satisfet e apres replicat. En manera crehem que sens algun dupte la veritat es prou coneguda e les coses aqui fetes son hagudes per tot los ajuts tant justificades e sanctament fetes a tot repos de tots los vassalls del Senyor Rey que mes dir nos pot. Crehem huy esser desempachats Deu volent e del que sera per anant avisarem vostres grans providencies e treslat de la present per moltes vies trametrem a fi lo avis sia aqui lo pus prest que fer se pogue. Per semblant ab nostres letres havem trames treslat de les instruccions per part del Principat a Cater e Alquer (Alguer, Alguero) e al marques de Oristany al besconte de Sant Luri e aço per contentar e aconsolar tots los poblats en aquesta illa juxta forma de nostres instruccions e carrech a nosaltres donat e ordenen vostres grans providencies de nosaltres a tota lur voluntat a les quals tots temps nos recomanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat vostra guardia. De Calleri et cetera. Per la qual restaveu avisats de tot ço que fet haviem fins a la jornada pero per quant duptam sia pervenguda a nostra noticia per la incertitut dels passatges havem la volguda repetir perque sen certes vostres grans providencies de tot quant haurem procehit en los afers seguint tots temps vostres ordinacions. Avisant vostres grans reverencies senyories e magnificencies com lo dia seguent apres feta la demunt incerta (inserta; insertada; insertar) que comptavem XXVIIII de dit mes de març diumenge de rams hoida per nosaltres misa gran mati e feta la benediccio del ram en nostra misa per que Deus mills nos endreças decontinent nos recullim e lo dilluns ab la hajuda de Deu fom davant Palerm e per quant era hora tarda e lo vent de terra nos era contrari per aquella nit no poguem pendra terra mas lo dimarts seguent ab prou dificultat en lora tarda surgim davant Palerm haguda nova de la terra que stava ab tot repos per lo patro qui fou exit primer lo qual molt virilment e ab molta afeccio se es hagut a tota honor e servici de aqueix Principat. Lo dimecres apres dinar exim en terra hahon fom rebuts axi per molts cathalans qui si troben com per los de la terra ço es miser Cristofol de Bendicto e lo egregi comte de Calatabelota (Calata: catala, por metátesis) mossen Sancta Pau e molts daltres. E axi a cavall anam a la possada del visrey al qual donada la letra de creença prenguerem hora per al jorn seguent apres dinar per quant era digous sanct per explicar nostra creença la qual lo dia seguent davant ell e son consell e hon eren los reverents archebisbes de Palerm e de Monreal mossen Bernat de Requesens micer Cristofol e miser Geraldo Leta prothonotari e micer Jacobo de Bonanno mestre racional micer Nicolo de Septimo loctinent de nostre justicier lo compte de Calatabelota (o catala bellota) mossen Martorell mestre portola lo conservador mossen Perot Mercader miser Federico Patela pretor de aquesta ciutat micer Petro Speciali mestre racional lo tresorer e alguns altres de consell appellats per lo visrey e mossen Johan Lull mossen Ribelles e alguns de la nacio qui entraren ab nosaltres fou explicada la causa de nostra venguda e acompanyada de aquelles coses que a semblant rahonament nos paregueren comodas e a major cautela legides per nosaltres les instruccions per que paregue molt esser condecent per lo visrey nos fou respost ere molt content e contentissimo e aconsolatissimo de havernos hoits e saber lo negoci com se ere subseguit e tornant molt replicar de paraula ques vulla tingues en lo seu animo que era molt aconsolat de nostro rahonament nos dix haver rebuda una letra del Senyor Rey feta a XII de febrer per la qual sua Majestat li donava carrech confortas e reposas los poblats en aquests regnes e justificant tant com podie lo seu proces segons damunt es dit en la letra de Caller a les quals coses per nosaltres es stada dada tanta raho attes que lo Senyor Rey no here possible la hora que scrivi esser informat de la veritat e de la justificacio del proces fet per la terra que los homens romanen informats de la veritat. Apres per major expedicio dels afers e per que pus prestament juxta forma de vostres instruccions donassem compliment al carrech queus es comes e sabuda la voluntat del visrey explicam nostre embaxada al consell de la ciutat de Palerm disapte sanct apres dinar hon foren legides per major lur contentacio les instruccions de que romangueren molt aconsolats e publicaments apart e a pales prehicant que les coses aqui fetes eren de molta comendacio e laor e universalment per tot hom axi de poca condicio com de gran molt comendats exceptat alguns dels oficials reals los quals apart e no pas que a nosaltres ne diguen res se sforçen maldir la sancta e valerosa provisio feta per los cathalans per deluirar (deliurar; delliurar; liberar) la persona del dit Primogenit fill de la Majestat real mes la comuna veu opinio e voluntat es que tots los actes son fets molt justificadament e ab molta necessitat ab gran virtut e en molta honor e renom eternal de la nacio catalana sens lesio alguna de la acustumada e integra fidelitat. E per ço seguint la ordinacio de vostres instruccions les quals de presta tornada nos solliciten ab voluntat del visrey deliberarien anar tantost passada la segona festa de Pascua a Mecina (Messina) Cathania Çaragoça Trapena segons per vosaltres fou ordenat pero apres lo visrey tengut consell ab tots los dits descutida la materia e possades moltes rahons

finalment han deliberat convocar parlament a XX del present metentnos entre les altres coses al devant que per fer major honor al Principat era pus pertinent que lo parlament fos aci tot justat que si haguessen particularment discorrer per la terra ab tot que la openio nostra sie e de tots los cathalans que no es aquexa la raho mas alguna voluntaria suspicio causada erroneament en son coratge pero qualsevulla sia la cosa pus congregacio de parlament nos es ofert e ja ab letres deduyda en execucio la convocacio de aquell deliberam sperar lo dit parlament attes que les instruccions nos donen forma que si parlament bonament se pot ajustar que en aquell proposen nostra embaxada. E axi ho entenem a fer Deus volent speram si axi prest es ajustat lo parlament com per lo visrey nos es ofert tornar ab la nau matexa den Melchior sino per aquella sereu avisats del que fins en aquella jornada haurem procehit. Aci es mossen Bernat de Requesens lo qual segons som informats axi en lo consell del visrey com en altres parts se fa martir e defenedor de la nacio cathalana ab aquells pochs impugnadors que la asagen de mor de los quals creu hom ho fassen mes per escusar la inexcusable negligencia de lur nacio adormida en tant benefici e tant universal que per altra bona raho de aquestes coses e moltes daltres com a Deus placia siam aqui hoireu les quals nous poriem bonament totes scriure. Una sola cosa nous volem obmetre que la tramesa en aquest regne era de molta necessitat e per cert los animos de molts qui havien haguda la nova ab confusio per una barchia qui era venguda dos jorns ans de nosaltres staven molt turbats majorment que per via de Napols se sabie que los cathalans havien levada bandera del Princep e altres follies les quals coses rotes han hagut silenci e repos per causa de nostra venguda e confortar molt los animos del poble Sicilia (Siciliano; sicilià, siciliá, la à en catalán inventado por Pompeyo podría ser á, pero entonces se parecería demasiado a la á castellana moderna.) e considerades les voluntats tots temps al ben obrar en servici de Deu e de la real corona. E ordenen vostres gracias de nosaltres a totes lurs voluntat a les quals tots temps nos recornanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat. De Palerm a XXV de abril any Mil CCCCLXI.
- Copia de la present havem trames per via de Napols ab comissio que fos fet algun avantatge al correu per que vostres grans providencies fossen prest avisades. Apres no ha occorregut altre que fretur de avis sino que lo parlament se comença ha ajustar e ir ha ja venguts molts barons e prelats. Alguns diuse que les universitats e senyaladament Mecina per algunes diferencies que de lonch temps en ça corren contra aquella ciutat e aquesta de Palerm no volen trametre negu al dit parlament. Diluns o dimarts prop vinent ne deuen saber la certenitat e segons que veurem adeherint nos tots temps a nostres instruccions farem segons lo temps e lo negoci requerra. E del que
sera farem certes vostres grans providencies tots temps nos forçarem puix les fahenes non valguen menys tornar molt prest e si possible ab dita nau den Melchior la qual creem quens sperara de deu en dotze jorns. - Mossenyors molt reverends. - A tota vostra ordinacio promptes los vostres embaixadors de Sicilia e Cerdenya.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo senyer En Gabriel Giral (Girau en textos anteriores) diputat local en la vila de Perpenya.
Molt honorable senyer. Per certes causes utilitat e benavenir de la republica de aquest Principat concernents precedents matura delliberacio del consell en virtut de la comissio de la cort elegit vos dehim e manam que vista la present requirau aquell oficial o oficials de aquexa vila queus sera vist en virtut de la seguretat que han prestada o fer e prestar son tenguts de obtemperar nostres requestes o deputat local que encontinent tota dilacio e excusacio cessants prenguen e meten en la preso comuna de aquexa vila En Guillem Vola burgues e En Dalmau den Tixador (Tejedor; Teixidor, Teixidò, Teixidó) e separats lo hun del altre e en forma que no hajen manera de parlar ab micer Azamar e alli stiguen tant fins de nosaltres hajau altra manament en contrari. Donau hi cauta e breu expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XVI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Apres feta la letra ha occorregut esser necessari e axi volem se faça que presos los dessus dits tantost aneu a lurs cases e preneu los totes letres e scriptures que hi trobareu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Sant Celoni diputat local en la ciutat e vegaria de Gerona.
Honorable senyer. Trematem vos una crida la qual volem façau fer en aqueixa ciutat lo primer dia de mercat. Que sia vista la present trameteu les altres crides queus enviam per los lochs en quiscuna de les dites crides contengudes scrivint als batles dels dits lochs que facen fer e publicar la dita crida lo primer dia de mercat que vindra apres que la hauran rebuda. E axi lo misatge (el mensajero; missatger) qui les portava lexant la crida e hun loch tirara ab les altres crides als altres lochs. Feu hi la diligencia ques pertany. Dada en Barchinona a XVI del mes de maig any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Bajo igual forma se escribió también a los Diputados locales de Camprodon, Vich, Perpiñan, Puigcerdá, Castellon de Ampurias, Villafranca de Conflent y Manresa, incluyéndoles el pregón a que alude la carta que antecede y cuyo contenido es como sigue.

Ara hojats queus fan a saber a tots los senyors dels pagesos qui volgarment son dits de remençes axi ecclesiastichs com seculars a requesta dels reverend e magnifichs diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona que com a ells e als de lur consell elegit en virtut de la comissio a ells feta per la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda per insistir la liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor don Charles princep de Viana e primogenit de Arago e de Sicilia la donchs detenguda per lo Serenissimo Senyor Rey son pare e encara per insistir lo repos e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ara novament gran part dels dits pagesos hagen tramesos certs sindichs per la questio qui es entre ells e los dits senyors sobre los mals usos ab poder e facultat bastant de contractar comunicar e finar sobre la dita questio de mals usos per ço los dits diputats e consell representants lo dit Principat segons es dit volent ab summa diligencia entendre en lo repos e tranquille stat del dit Principat lo qual gran part sta en Ia concordia de la questio que es entre los dits senyors de una part e los dits pagesos de la part altra e sedar e tolre aquella. Per ço los dits senyors diputats e consell qui representen lo dit Principat segons es dit notificant als dits senyors les dites coses molt stretament los preguen e encarreguen quels placia ajustarse a dos dies del prop vinent mes de juny en la ciutat de Gerona hon seran persona tramesa per los dits diputats e consell per comunicar e parlar ab ells sobre los dits afers per concordia tractadora sobre la dita questio en tal manera que sera servey de Deu Omnipotent de la Majestat del Senyor Rey e benavenir e repos pacifich e tranquille stat del dit Principat e poblats en aquell.