Mostrando las entradas para la consulta hauts ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta hauts ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 2 de abril de 2021

Sumari, C.

CAÇAR.


Cascv
dels habitadors é pobladors de la terra poden caçar liberament
segons forma de la primera franquesa al dit Regne atorgada, com apar
en lo libre den Sanct Pera en la primera carta en la segona columna
comensa. Noverint Vniversi.


Cascu
pod Caçar liberament en so del seu, es en dit
libre de Sanct Pera en cartes 123. en la segona pegina,
Sancius Dei Gratia. Asso matex es en dit libre den Sanct Pera en 126.
cartes en la segona pagina. Sancius Dei Gratia.


CVGVS.


Si
algu dira a algu Cugus ó Renegat é aqui tentost tantost
aquell quiu dira rebra algun dañ no sia tingut
respondra a algun señyor, appar en la primera
franquesa en libre den Sanct Pera primera Carta en la segona columna
circa la fi de aquesta materia de Cugus parla la franquesa en libre
den Rossello en car es 262. segona pagina comensa.
Nos
Petrus.


CAVALLERS.


Lo
Cavaller
per deuta no li puxa esser llevat lo
Cavall
que aquell Cavalca: es en libre den Sanct Pera en
la segona carta de la primera franquesa circa lo fi.


Los
Cavallers
poden comprar honors en Realench fins a D. Florins de
Or es en la tercera carta del dit libre en la franquesa 2. de la I.
columna.


Los
Cavallers son tenguts pagar en les Armades per deffensio del Regne
talls, scoltes, donatius, adobs de murs, e valls, é
altres coses ab algunes excepcions, es en dit libre en 
cartes
86. comensa. In Dei Nomine. Y es Sententia en la primera columna 2.
3. 4. de asso matex parla la sententia altre intitulada segona en
cartes 88. en la 1. 2. 3. 4. col. e en la tercera sententia apres
seguint en les cartes 89. en la 1. 2. 3. 4. columna se fa mensio dels
dits militars com dit es.


Lo
Execudor es Iutge de les dites coses dels Militars miren en la
dictio. Execudor.


Les
Sententias dels Cavallers se han donar ab consell de Prohomens, es en
dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la segona pagina, comensa.
Martinus Dei Gratia.


Los
Cauallers
en que son tinguts en contribuir, es en libre den Sanct
Pera en cartes 142. en la primera pagina comensa Nam fos
(Namfos; En Alfons, N´Alfons) per la gratia de Deu.


Los
Cavallers son tinguts a contribuir en les messions de les
Armades, es en libre den Rossello en cartes 170. en la primera pag.
comensa. Namfos.


Que
los Cavallers qui tenen honors en Realench paguen en Talles, y
Scoltes es en libre den Rossello en 174. cartes segona pagina
comensa. Nam fos.


Que
los Cauallers qui tenen honors es vt supra.


En
quines ne quals coses son tinguts contribuir los Cavallers, homens de
Paratge é Priuilegiats, es en libre den Rossello en cartes en la
segona pagina comensa. In Dei 
Nomine,
é es notable franquesa longa é diffusa é en la materia no fa
alexar que nos lige tota: quod uota.


Los
Cauallers é Generosos son tinguts en contribuir en totes les
Collectes, talls aiudes é lmpositions, es en libre den Rossello en
cartes 231. comensa. Petrus Dei Gratia é miren 
en
dit libre en cartes 226. en la segona pagina, en la franquesa. In Dei
Nomine proximament notada.


CONDEMNAT.


Lo
Condemnat apena ó Mort corporal no pert los bens ans
pot Testar de aquells es en libre den Sanct Pera en carte primera en
la primera franquesa circa la fi é en lo dit libre en cartes 71.
excepta los casos en la franquesa expressats, comensa. Nos Petrus. en
la primera columna.
Lo Condemnat apena de sanch é
sententiat, apres de la Sententia nos pot composar, sens consulta del
señor Rey, es en libre den Sanct Pera. en cartes 24. en la segona
columna, comensa. Hoc est translatum.


Si
algu sera Condemnat de quantitat menor de cent sous, sia feta
exequutio, posat que appellatio hi entrevenga dada farmansa de
tornar, si lo contrari era Iudicat, en libre den Sanct Pera en cartes
31. in prima columna, comensa. Item si aliquis condemnatus.


CORREDOR.


Cascu
pot ser Corredor, é cascu pot fer preconitzar les coses sues, apar
en libre den Sanct Pera en la primera franquese en la primera carta,
en la fi de aquella.


Corredors
no paguen res a la Cort per llur autoritat, es en dit libre en cartes
138.


Al
dit del sol Corredor se deu star é creure en los contractes que
entrevendra in libro den Sanct Pera en cartes 31. in prima columna
vers. Item dico.


CLERGVE.


Que
negun Clergue no Advoch ni Iudich en la cort secular, es en libre den
Sanct Pera, en la quarta carta, en la primera columna en la franquesa
qui comensa. Noverint vniversi quod nos Iacobus. Asso matex es en dit
libre en cartes 92. en la primera columna comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Clergues son tinguts a contribuir en adobs de la Muralla é vall, é
altres coses, es en libre den Rossello en cartes 120. en la segona
columna comensa Petrus Dei Gratia é mireu en les dictions Clero e en
la dictio Muralla e Vall.


Certificatoria
del Veguer de Bercelona en quins drets de la Vniversitat de
Barcelona contribuexen, los Clerges, es en libre den Rossello en
cartes 378. en la segona pagina, comensa. Honorabilibus.


CAVALLS
CAVALLS, ARMATS. (la coma está en esta posición)


Cavalls
no poden exir ne esser trets del Regne, es en libre den
Sanct Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.


Ciutadans
sian entre si pledejats é amanats exi com a Cavallers
en libre den Rossello en cartes 131.


CABRERA.


Lo
Castell de Cabrera
fonch tenuntiat als Magnifics
Iurats per mosen Michel Sureda Çanglada a 11. de Agost 1537.
appar en lo extraordinari de dit Añy, en cartes 144.


De
Cavalls Armats parla lo capitol de Leyda en les 95. cartes en dit
libre en lo fet e en la primera columna é dels dits cavalls armats
parla la franquesa en lo dit libre en cartes 138. comensa. Encara
volem en la segona pagina.


De
Cavalls armats parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes
161. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


De
Cavalls armats dispon la franquesa en dit libre en Cartes 194, en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


E
aqui matex parla de la revocatio de les remissions dels Cavalls
armats.


Los
Rossins, y Cavalls no sien trets del regne, es en libre den Rossello
nou en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Y lo matex privilegi es en libre den Rossello vell en cartes 212.


CAVALLERIES.

Ques
puscan donar, y tresportar, y per semblans possessions donades
per lo Rey franquement sens contradictio, es en libre den
Sanct Pera en la quinta carta en la segona coll.


Que
los Militars son franchs en certs casos, miren davall en la dictio
militars, é en la dictio Cavallers demunt.


Confirmatio
de les Cavallaries, es en libre den Rossello en cartes 58. en la
segona pagina, comensa. Encara atorgam.


Los
havents Cavalleries pugan prestar Iurament de fidelidad en
poder del governador, ó de son lloctinent es en libre den Rossello
en cartes 235. comensa. Nos Petrus.


CEQVIER.


De
Cequier parla la franquesa en libre den Sanct Pera en la sinquena
carta en la tersera columna comensa. Quoniam vniverse
libertates.


De
cequier parla la franquesa en cartes 21 de dit libre en la segona
columna.


De
quatra bons homens ne sia elegit vn per Sequier
es en dit libre en cartes 124 en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


De
Cequier parla la franquesa en libre den Rossello en 310. cartes en la
primera pagina comensa. Item al vuyten ó vujt
capitols.


Com
se te elegir lo Cequier, es en libre den
Rossello en cartes 458. primera pagina, comensa. Nos Petrus.


CRIM
ENORME CRIMINOS.


Que
sia Crim enorme ho declara la franquesa en libre den Sanct Pera,
comensa. Quoniam Vniverse Libertates en la quinta carta, en la
tercera columna.


Lo
modo
com se te proceir contra los Criminosos, primo se publica la
Inquisitio y dones al delat translat, y apres se assigna a
aquell defensións (la o con virgulilla, nasal, aunque escriben la
n
), es en libre den Rossello en cartes 314. en la primera pagine,
comensa. Nos Petrus.
In libro pargameneo eiusdem in cartis
269.


De
crim enorme nos fasse perdonament transactio, ó remissio, es en
libre den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa Martinus.


De
crim enorme se parla en dit libre en cartes 451.primera pagine,
comensa. Encara volem.


CENSALS,
O CENSOS.


Que
si algu no volra pagar los Censos, ó tributs, que lo Stablidor puga
emparar les cases ó possessions quils feran é aportarsen les
portes, es en libre den Sanct Pera en la quinta 
carta
en la tersera columna, comensa. Quoniam vniverse libertates.


Nos
pot fer sobreceiment en cencals es en dit libre en 35.
cartes en la tersere columna, comensa. Noverint Vniversi.

Cencals quis conpran sobre la Vniversitat son hauts
per smortizats, es en dit libre en cartes 128. primera pagina,
comensa. Nos Martinus.


Que
los Cencals corregan axi com es acustumat, es en libre den Sanct Pera
en cartes 139. en la primera pagina, en lo principi de aquella.


Si
algu fa Censal de forment deu pagar de aquel forment cullit en
la Possessio per lo qual lo fa, é sino ni haura cullit de altre axi
bo a coneguda del Balle en libre den Sanct Pera en cartes 31. in
segona columna, comensa. Item si aliquis.


Nos
poden fer sobrecehimens en cencals, miren en lo capitol de
Monso 58. comensa. Item que vos Señor.


Asso
matex mireu en los capitols de corts generals 48. capitol comensa
Item quel Señor Rey.


Que
los sens dexats al Hospital son haguts per smortizats , es en libre
den Abello en cartes 83. en la segona pagina.


Lo
Governador nos pot entremeter de questions de censals, es en libre
den Rossello en cartes 271. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


Los
Censals ab carte de gratia encarregats se poden quitar encare que lo
tems sia passat: es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona
pagina, comensa. En nom 
de
Deu sia. Asso matex es en dit libre en cartes 426. primera pagina,
comensa. Pateat Vniversis.


En
los censals nos pot fer sobrecehimens an alguna manera, ni
allongaments, es en libre de capitols de corts generals en cartes 30.
segona pagina en lo 58. comensa. Item que vos Señor.


Si
sera questio de Censal o no pagat, dada la primera señtentia
sia feta executio en libre den Sanct Pera en cartes 31. primera
columna, comensa. Item si sit. Item est servandum in questionibus
Salarij seu mercedis vel alimentorum in dicto proximo loco.


CARCER
CARCELLATGE.


Que
los chrisians é Iueus no stigan plegats en lo
carcer ne les dones ab los homens ans tots separats, es en libre den
Sanct Pera en la 6. carta en la tercera columna comensa la franquesa.
Noverint Vniversi Asso matex es en libre den Rossello en cartes 50.
en la 2. pagina, comensa encara atorgam.


Que
nos pach de carcellage sino dos dines per
persona lo die, es en dit libre den Sanct Pera en la 12. carta
en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi.


Que
en les millors cases del Carcer, les Notables persones sian
detingudes, es en dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la
segona pagina circa lo fi. Asso matex es en dit libre en 123. cartes
segona pagina, comensa. Sancius Dei Gratia Asso matex es en libre den
Rossello en la primera carta en la segona pagina, encara.


No
paguen Carcellage los Absolts: en 123. cartes de S. Pera comensa.
noverint Vniversi.


Los
Conselles
no hagen altra offici é quespach
Carcellage a custum de Barcelona, es en libre den Sanct
Pera en cartes 137. primera pagina, comensa. Encara atorgam.


Que
ningu no sia tingut pagar Carcellatge mes de dos dines lo
dia, es en libre den Rossello en cartes 142. en la primera pagina
comensa. Sapien tots.


Si
algu sera encarcerat per deuta particular ó Vniversal se fassa en
ella quella provisio ques fa contra los carcerats per
devtes fiscals, es en libre den Rossello vell en cartes 252. primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
anels encarcerats per deutes Vniversals no sien dolnats
deprovisio sino sis diners cascun die, es en libre den
Rossello cartes 282. primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


CEQVIA
DE LA CIVTAT, DE CANET,
é de lo Grange..


Tothom
ha de contribuir en los adobs de la cequia ó fer venir Laygua
en la Ciutat es en libre de Sanct Pera en la setena carte en la
primera columna, comensa: Noverint 
Vniversi.


De
la sequia parla la franquesa en libra den Sanct Pera en
27. cartes en la quarta columna, comensa. Venerabilibus.


Sententia
de la Aygue de la sequia es en dit libre en cartes 90. en la
segona columna.


De
la sequia que tothom contribuesca, es en libre den Rossello en
cartes 48. primera pagine, comensa. Encara atorgam e en 53. cartes
primera pagina, comensa. Encara si 
per
Aygues.


De
la Cequia de la Ciutat e de Canet en la forma que estaven, stiguen,
es en libre den Rossello en cartes 203. primera pagina, comensa.
Pateat Vuiversis


Que
pugan prendre Aygue de la Grange é de Canet es en la
franquesa en libre den Rossello en cartes 437. segona pagina, comensa
Martinus.


CARNATGE.


Que
del dret del Carnatge lo Regna es quiti: dispon ho la
franquesa Noverint Vniversi en la 15. carta en la tercera columna en
libre den Sanct Pera.


Remissio
de Carnatge es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina,
comensa. Encarrec.


De
Carnatge parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 102.
segona pagina, comensa. Sapien tuyt.


CENSOS
NO PORTATS.


Per
Censos no portats, es vista fer la franquesa ó Sententia continuada
en libre den Sanct Pera a 20 cartes en la segona columna a la fi de
aquella.


Parla
le franquesa dels dits Censos en la dita carta en la quarta columna
de aquella cirque la fi.


Que
per los Censos no portats é que los pagesos pugan esser emparats en
la Ciutat é convenguts, es vista fer la Sententia feta entra
los de la Ciutad é part forana en libre den Rossello
en cartes 116. en la segona pagina, éla declaratio sobre los
dits Censos feta per lo Rey en Sancho, es en dita Sententia en
cartes 117. en la segona pagina circa la fi.


CONSOLS,
CONSOLAT.


De
Consols se diu vn mot en la franquesa, Pateat Vniversis en libre den
Sanct Pera a 26. cartes en la quarte col.


Dels
Consols fa mensio la franquesa en lo dit libre en 28. cartes en la
quarta columna, comensa. Venerabilibus.


De
Censols é electio de aquells consta en dit libre en 29.
cartes en la primera columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


Los
Consols poden fer exequutio de bens mobles es en dit libre en cartes
73. en lo principi, comensa la franquesa. Nos Petrus.


Per
causes civils poden pendre axi com los ordinaris los deutos, o
convinguts, es en dite carta en lo matex lloch,
comensa. Nos Petrus.


Que
los Privilegis de Consolat sien servats per Reformadors é altres
Officials en la dita carta en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


Que
Consols sien en Mallorques que determinen les cavses de Homens de
Mar
axi com los de Valentia es en dit libre en cartes 74.
en lo principi de aquella, comensa Hoc est translatum.


Que
los Consols Iutge é scriva sian elegits la Vigilia de Sanct Iuan
Baptista
es en libre de Sanct Pera en 74. cartes en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


Los
Consols no son forçats tenir Tavla es en lo dit libre en dita carta
elloch, comensa. Petrus Dei Gratia.


Que
los Consols hagen tres diners de cascuna part de Iudicatures per
salari parla la franquesa en dit libre en dites 74. cartes en la
primera pagina, comensa nos Petrus.


Que
lo Governador no perturbe los Consols en llur offici, es en libre de
Sanct Pera en 74. cartes segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Asso matex es en les dues franquesas seguens, en lo dit
libra
continuades.


Que
los Consols puguen condemnar en les messions los demenants
sils apparra, es en dit libre en 75. cartes en la primera pagina,
comensa. Nos Ioannes.


Que
los Consols determinen é conegan los Actes e negosis
mercantils axi com los com los maritimi, es en lo dit
libre den Sanct Pera a 77. cartes en la segona pagina, la franquesa,
In Dei Nomine.


Les
letres Reals causa recognocendi no han lloch en les causes del
consolat, es en la sententia en libre den Sanct Pera en 78. cartes en
la segona pagina comensa. Spectabilis, & Magnificus Dominus locum
tenens.


Del
Consolat se parla vn poch en lo dit libre en la dita carta en la
quarta columna.


Que
de les Sententias donades per los Consols, & Iutge de Apells, nos
pot appellar, ni el Rey, ni a son governador, es en dit
libre en cartes 94. en la tercera columna en lo quart capitol de
Leyda.


Letra
Real faent per la Iuridictio dels Consols, es en dit libre en cartes
103. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.


De
Consols é de la llur electio parla la franquesa en lo dit libre en
cartes 140. en la segona pagina, comensa Sapien tuyt.


Que
les causes perteñyens als Concols no pugen
esser evocades per negun Iutge, es en dit libre en cartes 161.
en la segona pegina, comensa. Ioannes.


Los
Concols sian ordenats é elegits en la sivtat de
Mallorques es en libre den Rossello en cartes 103. en la primera
pagina, comensa. Pateat Vniversis. E en cartes 167. den 
Rossello
en la segona pagina, comensa
Sapientuyt.


Que
lo Governador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre
den Rossello en cartes 275. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


La
creatio del offici del concolat, es en libre den Rossello en
cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Consols prenen de cascuna part tres dines per iudicaturas
per lliure es en dit libre Rossello en cartes 344. en
la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Revocatio
de vna comissio feta contra capitolos de Consolat, es libra
den Rossello en cartes 344. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia. Asso matex es en dit libre en la carta seguent, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Que
los privilegis del consolat de la Mar de Mallorques sian
servats axi com Valentia, es en libre den Rossello en cartes
345. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Consals de la mar no son tinguts tenir Taula, es en dit libre
en cartes 346. primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Que
Iurista Nottari, ni causidich no entreuenga en lo Concolat
libre de Abello cartas 111. comensa Nalfonso per la gratia de Deu.


Lo
Governador, no deu ni pot entrametres dels Consols é
Iurisdictio llur, es en dit libre en dita carta é pagina.


Les
Comissions fetas als Ivristes é perits en dret per negosis
del Consolat sien revocades, es en dit libre den Rossello en cartes
347. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
los privilegis del Consolat sian servats, es en dit libre, en cartes
346. primera pagina.


Los
Capitols del Consolat sian servats en dit libre en cartes 348. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en la
seguent franquesa, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Consols poden comdemnar en les despeses, los calumniants, es en dit
libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes en la primera
pagina.


Privilegi
del Consolat per los fets mercantils, es en dit libre en dita carta
segona pagina., comensa. In Dei Nomine. Martinus, &c.


Lo
Governador Abolesca los Alguzirs novement creats, y que hage de
servar los capitols de Consolat, e no vinga contra aquells, es en dit
libre en cartes 352. en la primera pagina comensa. Martinus.



CARRECHS.


Que
Tothom sia tingut pagar los Carrechs del Regna, es en libre den Sanct
Pera en cartes 28. en la quarta columna, comensa. Venerabilibus. Asso
matex es en libre den Rossello en 204. cartes en la segona pagina
comensa. Pateat Vniversis.


CASTELL
DE POLLENÇA.


Del
Castell de Polença parla la franquesa en libre den Sanct Pera
á 29. cartes primera columna, comensa, Petrus Dei Gratia, de aquest
parla en la dita carta en la segona columna.


CAPITOLS
DE CORS GENERALS.


Los
Officials han de tenir Taula é durant la Taula hagen esser sotpesos
del Offici, es en libre den Sanct Pera en cartes 32. en la segona
columna ela forma del tenir de la Taula e quins offiicials
hi son tinguts é com trobaras ho tot en la dita ordinatio ó
capitulatio, comensant. Hoc est translatum en la segona tercera, y
quarta columna e en la carta 33. en la primera segona, y tersera
columna. E que los officials hagen tenir Taula ho dispon la
franquesa, en libre den Sanct Pera en cartes 140. en la primera
pagina, comensa. Encara volem. E asso matex es antes dels
Assessos


Los
Capitols de Cors generals son Actes solemnes de Cort, y per
tots los Officials, se deven Iurar, y servar, es en libre intitulat
de capitols de Cors generals, en lo capitol 94. en cartes 56. en la
primera pagina, comensa. E totes &c. E los habitans en lo
Regne de Mallorques
se poden aiudar, com los de
Cathelunya, es en dit lloch.


Capitols
de Leyda, miren en la dictio Capitols de Leyda.


CAMBIS
CAMBIEDOS.


De
paga de Cambis é ab qual moneda se tenen de pagar parla la
franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 34. en la tercera
columna, comensa Iacobus Dei Gratia é, en la 
quarta
columna.


Los
Cambiedors no son tinguts pagar lo morabati, que
per dita occasio pagan es en libre den Rossello en 169. cartes
en la primera pagina, comensa. Nam Fos. (Nalfons)


CONSTITVTIONS
CVRIALS DE MALLORQVES.


Mireu
en la dictio, Ordinations.


COMPOSICIONS.


Compositions
nos poden fer sens que la part Offesa no sia satisfeta, es en libre
den Sanct Pera en cartes 45. en la primera columna circa finem.


COMPENSATIO.


Que
los Taxats no pugan allegar compensasio contra la Vniversitat,
es en libre den Sanct Pera en cartes 177. en la vltima pagina,
que comensa. Ioannes Dei Gratia.


Compositio
feta entra lo Rey en Pera de Arago é lo Rey en
Iaume de Mallorques
sobre les Terres de dit Iaume, es en libre
den Rossello en cartes 63. segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
les retentions posades en la dita Compositio no preiudican a les
franquesas del Regna, es en libre den Rossello en cartes 70. segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Parla
lo libre den Rossello de dites Compositions Reals en cartes 96.
comensa. Sapien Tuyt. Asso matex es en dit libre en cartes 139. é
140. comensa la franquesa. hagen conegut.


CAPITOLS
DE COMSOLAT.

Los
capitols de Consolat comensen en libre den Sanct Pera en cartes 35.
en la quarta columna de la qual carta duren é son continuats fins en
70. cartes inclusive Rubicats


cascu
de que conte, les quals Rubicas totes iustades trobaras en lo libre
demunt dit den Sanct Pera en la quarta carta no senyades,
comensanct lo principi del dit libre é en dites rubicas
remeses per nombra de capitols trobaras lo que mester auras, e
axi mireras la resta de la dita rubica en lo dit libre en
cartes 72. é asso es stat axi continuat per no reportar dos vegades
lo qui es fet é per levar la Vniversitat de despases invtils
é superfues.


Capitols
fets sobre la concordia de Bercalona entre los creditos
censalistas en libre de cors generals en cartes 195.


CONCORDIA
CONVENSIO.


Concordia
feta é convensio entre los Reys en Pera, é en Iaume trobaras
en libre den Rossello en cartes 63. comensa Sapien Tuyt, é dura fins
en 73.


Concordia
e Conventio feta entra los de la Ciutet é los de la
part forana, es en dit libre en cartes 114. segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.


Comissos
libre den Rossello cartes 116. que falta de cartes qui han posseit
Deu Anys nos pot comissar.


De
Convienses fetes entra los Reys de Arago
é de Mallorques Iermans parla vn Acte en libre den
Rossello en cartes 139 en la primera pagina, comensa. Hagen conegut.


E
de asso matex en la carta seguent que es 140, comensa. Hagen conegut,
en lo qual lloch pus largament sen parla. Asso matex es en dit libre
en cartes 141. comensa,


Sapien
tots.


CRIM
DE LESA MAGESTAT.


Lo
Crim de lesa Magestat com es entes parla la franquesa (farnquesa)
en libre den Sanct Pera en cartes 71. en la segona columna, comensa.
Nos Petrus, é de la pena en los bens 
del
qui tal delicte comet apposada.


De
crim de lesa Magestat parla la franquesa é que han servir los bens
confiscats en libre den Rossello en carnes 301. primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


COMISSOS.




De
Remissio de Comissos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
80. cartes, en la quarta columna, comensa la franquesa. In Dei
Nomine. é en la carta seguent.


Remissio
de Comisos es en la franquesa en dit libre en cartes 148. en la
segona pagina, comensa Alfonsus.


Remissio
de comissos es en lo dit libre de Sanct Pera en cartes 110. comensa
la franquesa. Nos Martinus en la primera (paimera) pagina.


Lo
qui posehex per deu Añys ab Iust titol pacificament no li pot esser
feta questio de Comis, mireu en libre den Rossello en cartes 166. en
la primera pagina, comensa.


Sapien
Tuit.


Remissso
de Comissos é de feus es en libre den Rossello en cartes 419.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Qui
possehex vn Immoble per tems de deu Añys no li pot
asser acomissat es en libre den Rossello en cartes 116.

CAPBREV
DEL SEÑOR REY.


Del
Capbreu del Señor Rey e dels capitols fets abell
é la Ciutat: comensa en libre den Sanct Pera en cartes 80. en la
quarta columna, comensa. In Dei Nomine, é en la carta seguent en la
primera columna.


De
asso matex consta en libre den Rossello en cartes 380. primera
pagina, comensa. In Dei Nomine.


Lo
Privilegi sobre la capbrevatio concedit per lo Rey Fernando
trobaras en libre de cors Generals en cartes 289.



CONSVETVD
E BONS VSOS.




De
Consuetud é bons vsos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
cartes 82. primera columna, comensa. Ioannes Dei Gratia, e en lo
matex libre se parla dels dits 
bons
vsos en cartes 139. en la segona pagina, comensa. Encareus
atorgam.


Confirmatio
de consuetud e bons vsos en dit libre en cartes 151. en la segona
pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Confirmatio
de consuetud é bons vsos: es en dit libre en cartes 160 en la
primera pagina, comensa. In Dei Nomine.


De
bons vsos parla vn mot la franquesa en lo dit libre en cartes 165. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


La
franquesa que la consuetud é bons vsos hagen esser servats, es en
libre den Rossello en cartes 202. comensa. Pateat Vniversis en la
primera pagina.


Consuetuds,
é vsos contra privilegis, no sian servats: apar en libre den Sanct
Pera en cartes 141. comensa. NamFos, &c.


Confirmatio
de bons vsos: es en libre den Rossello en cartes. 235. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia,


De
Consuetud é bons vsos fa mensio la franquesa en libre den Rossello
en cartes 262. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


De
Consuetud é bons vsos parla lo capitol en libre de capitols de Corts
Generals en cartes 101. en la segona pagina, comensa, Per la present
empero á 49. capitols.


Consuetud
sia Redigida en scrits: en libre den Sanct Pera en cartes 31. en la
primera columna. In primo §. e si algu ne allegará que no sia
redigida puxa esser approvada, si axi apparrá al Governador.


CATIVS.


Negu
pot tenir mes de quatre Catius a setmana ó lloguer, es en
libre den Sanct Pera en cartes 83. en la primera columna, comensa. En
Nom de Deu sia, é en lo dit lloch parla de catius é del
nombre que cascu pot per son vs tenir; Asso matex es en libre den
Rossello en cartes 386. en la segona pagina, comensa. En Nom de Deu
sia.


Confirmatio
de Privilegis, franqueses consuetuds, ordinations, é bons usos feta
per la Reyna Ioana, y son Fill Carles
Reys, y Señors Nostres de gloriosa memoria trobaras en
libre den Abello en cartes 152.


Algu,
ni Alguna
no pot tenir catives en lloch desonests
per cometre peccats carnals per haver de aquelles
setmanes é lloguers ó profit algu sots pena de 10. liures
per cascuna vegada que sera contrafet, es en dit lloch, so es
en lo dit libre den Sanct pera en cartes 83. primera columna,
comensa. En nom de Deu sia. E asso matex es en libre den Rossello en
cartes 386. vt sup.


Si
lo Señor ó dona batent é castigant llurs Catius
aquells moren no son tinguts acort, es en libre den Sanct Pera
en cartes 93. en la primera columna.


Quant
vn catiu mata laltra dispon la franquesa en
libre den Sanct Pera en cartes 93. en la quarta columna, comensa. Nos
Petrus Dei Gratia, é lo matex dispon la franquesa en cartes 110. del
dit libre den Sanct Pera, comensa. Petrus Dei Gratia.


Negu
qui sia stat Catiu no pot tenir Barca per si matex, es en libre den
Sanct Pera en cartes 83. en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu
sia. Asso matex es 
en
libre den Rossello en cartes 389. primera pagina. (ver capítulo
barca
)


CENSALS
MORTS.


De
Censals morts parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 86.
en la tersera columna, comensa. Nos Ioannes


CLERO.


Lo
Bisbe é Clero son tinguts contribuir en refectio de Murs é
valls, es en libre den Sanct Pera en cartes 90 en la quarta columna,
comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en libre de capitols de
Corts Generals en cartes 73. en la segona pagina en lo capitol 43.


CAPDEGVAYTES.


No
pot haver en lo Regne sino quatre Capdeguaytes; es en libre
den Sanct Pera en cartes 91. en la primera columna, comensa. Petrus
Dei Gratia. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 295. en la
segona pagina, comensa Petrus Dei gratia. Asso matex dispon la
franquesa en dit libre den Rossello en cartes 414. en la segona
pagina, comensa. Vniversis, singulis.


COMISSARIS
REALS.


Que
los Comissaris del Señor Rey han de Iutjar ab consell de Promens, es
en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la segona columna en lo
tercer capitol de Leyda.


Que
Comissaris no poden esser tramesos per lo Señor Rey en lo Regne, es
en lo dit libre en cartes 94. en lo quint capitol de Leyda en la
quarta columna. Asso matex trobaras en libre de capitols de Corts
Generals en cartes 69. en lo 20. capitol.


Asso
matex dispon la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 146, en
la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Que
Comissaris Reals no poden vsar en lo Regne es en dit libre en cartes
152. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Que
Comissaris no pugar vsar en Mallorques es en lo dit libre en
cartes 159. en la segona pagina, comensa. Nalfonso per la gratia de
Deu. Asso matex es en lo dit libre en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


Que
si Comissaris Reals serian tramesos en Mallorques sian tinguts servar
las franqueses del dit Regne, es en libre den Rossello en cartes 313.
en la segona pagina, comensa. Petrus.


Comissaris
ni altres ab qualsevol color no vsen de comissos, es en dit libre en
cartes 403. en la segona pagina comensa. Martinus.


De
comissos, é Comissaris é que sian revocats parla la franquesa en
dit libre, en cartes 413. en la segona pagina, comensa. Nos martinus.


CADENA
DE PORTOPI.



De
tenir condreta la Cadena de Portopi parla lo capitol de
Leyda 24. en libre den Sanct pera en cartes 97. en la primera
columna.


De
la Cadena de Portopi se parla en libre den Rossello en cartes 369. en
la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gratia de tenirla
condreta é altres coses notables, com en aquella appar.


De
dita Cadena parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 447.
en la segona pagina, comensa en Marti.




CONQVESTA.


Lo
Temps que lo Señor Rey vingue en Mallorques per conquistar aquella,
é la promesa que feu als nobles Cavallers é altres de ferlos part
de la conquista, es en libre den Sanct Pera en cartes 99. en la
primera pagina, comensa. in (no sigue)

CONCELL,
CONCELLERS.



De
elongament de Concell, é de nombra de
Consellers parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
cartes 99. en la tercera, y quarta columna.


Los
Consellers qui Iuren venir en lo Consell tota vegada que seran
demanats é ab Manaments penals, no volen venir que paguen les
despeses als de la part Forana fetes per occasio del dit Consell, es
en libre dit, en cartes 165. en la segona pagina circa lo fi de
aquella comensa. Nos Ioannes.
Que los Consellers Reals pugan
esser de Consell de la Ciutat en libre den Rossello en cartes 3. en
la segona pagina, comensa. Petrus.


COMPTAT
DE VRGELL.


De
la donatio del Comptat de Vrgell al Señor Rey
feta, es en dit libre den Sanct Pera en 111. cartes, comensa.
Manifestum sit omnibus en la primera pagina.


COMPRADORS
DE AIVDES.


Los
Compredors de Aiudes si allegarán Corona per no pagar
sian foragitats, del Regne, es en libre den Sanct Pera
en cartes 129. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei


Gratia.


Que
los Compredors dels Drets, ó Aiudes poden portar les Armes
guiades, es en libre den Abello en cartes 9. en la segona pagina,
comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


CARTES,
E SCRIPTVRES.


Lo
Balle ab Promens taxen les Cartes, é scriptures, es en libre
den Sanct Pera en cartes 139. en la primera pagina.


Que
a les Cartes signades de ma de Notari quis diga publich se hage de
star fins atant lo contrari fos provat es en dit libre en
cartes 34. en la quarta columna en les constitutions.


CLAVARIS.


Los
Exactors Collectors é administradors de les
pecunies de les Impositions, é aiudes qui
serian los Clavaris (los que te clavan;
claven; clau; clavo
) no poden en llur exactio e
administratio per qualsevol official del Regne esser impetits,
demenats, convinguts, requests, citats en donar raho de
aquelles, ni perturbats, es en libre den Sanct Pera en cartes 147. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. Asso matex atrobaras en
libre den Rossello en cartes 383. en la primera pagina, comensa. Nos
Ioannes.


Electio
de Clavaris fahedora de qui avant en lo dia de Sancta Lucia
es en el libre den Sanct Pera en cartes
160. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


Que
los Clavaris pusquen conexer, y sententiar en les causes dels
debitors de la Consignatio, y de les dites sententies exequutar, y si
de aquelles volen appellar, ó recorrer hagen de appellar als matexos
Clavaris ab consell dels Iurats axi com en los Officis del Execudor,
y Mostasaph sta provehit es vn privilegi del Rei Alfonso
registat en libre de


capitols
de corts generals folio 216. comensa. Alfonsus Dei Gratia. E lo matex
es en libre den Abello en cartes 117. comensa. Alfonsus Dei Gratia.


De
la potestat dels Clavaris parla la franquesa en lo dit libre den
Sanct Pera en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei
Gratia.


Per
los Clavaris é Iurisdictio de aquells é administratio de les aiudes
fa lo capitol de libre del corts generals en cartes 64. en la segona
pagina, comensa lo capitol 8.


CORRER
LA VILA AB ASSOTS. (Correr la villa con azotes)


Neguna
persona franca no pot esser assotada existent en
lo Regne, es en libre den Sanct Pera en cartes 148. en la
primera pagina, comensa, Alfonsus.


CONSELL
DE LA FRANQVESA.


Del
Consell de la Franquesa parla aquella en libre den Sanct Pera en
cartes 165. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


E
de la dita franquesa es en libre den Rossello en cartes 438. en la
segona pagina, comensa Martinus.


De
la nominatio e electio dels Concellers del consell de la franquesa
parla lo principi, Nos Ferdinandus en libre den Rossello en cartes
455. en la segona pagina.


COSSARIS.


Los
Cosaris (cors; corsarios; cos; cuerpo; corso; corsos)
quant seran presos que sian penjats (ahorcados; enforcats; horca;
forca; colgados
) es en libre den Sanct Pera en cartes 165. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Los
Cossaris no poden esser guiats es en libre den Rossello en
cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Negu
no compre coses furtades per Cossaris, es en libre den
Rossello en cartes 411. en la segona pagina comensa. Nos Martinus.


COLLEGI
DE LA MERCADERIA.


Si
lo Collegi de la Mercaderia del dit Regne es ó sera lez
tant en lo passat com en esdevenidor sis vol en contracte ó en Iuy ó
alias en qualsevol manera puxa demanar


restitutio
In intregum (integrum), axi com hun menor, es en libre den
Sanct Pera en cartes 166. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.


CARREGAR
CENSALS.


Lo
Regne
pot carregar Censals per quitar los de
Barcelona, miren en la dictio Regne de Mallorques.


COLLECTA.


Per
Collecta alguna faedora per los Promens de Mallorques, no sia fet
perjuy a les franquesas del Regne es en libre den
Rossello en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Manifesta cosa.


CLAVSVLA
ARBITRE DE BON BARO.


La
clausula arbitre de bon Baro ó de bon home acustumada aposar en lo
compromis
mireu en la dictio. Renuntiatio.


COMPROMES.


Les
clausules acustumades ametre en lo Compromes
Renuntiant arbitre de bon home miren en la dictio. Renuntiatio.


COMANDES.


De
les Comandes fetes a algun munint (morint) en lo
viage sien restituides anaquell equi les
han fetes, y la Muller del Mort aquisera stade
feta tal comanda no sia oida per son 
dot,
es en libre den Rossello en cartes 245. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Per
Comandes ó deposits algu pot esser pres, y detingut fins que pach q
donchs no era questio del deute la qual penjant se deu dar á
Manlleuta, la dona empero per deposit ó comanda no pot esser
presa, si empero per mercaderia si mercadeya, en libre den
Sanct Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item que
depositio.


De
les Comandes é deposits se fa Incontinent é do si donchs no se
allegara haver pagat, lo ques te aprovar dins deu dies: es en libre
den Rossello en cartes 212. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


CORONA
CORONATS.


En
la ordinatio de no portar corona noy sian entesos los consellers,
Iurats é officials de la Sala, es en libre den Rossello en cartes
249. comensa Petrus Dei gratia.


Los
Notaris del Regne de Mallorques no portants corona ó no constituits
en ordes sacres no sian compresos en la ordinatio feta de no portar
corones, es en libre den Rossello en cartes 250. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei Gratia.


Privilegi
Papal ab que los coronats Clergues ó no beneficiats per los negosis
seculars sian presos é encarcerats fins hagen setisfet llur
deute, es en libre den Rossello e cartes 444 en la primera pagina,
comensa. Benedictus Episcopus.
Que algu coronat no sia admes en
qualsevol offici de la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes
455. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

CITATIONS
REALS.


Revocatio
de Citatio feta per lo Señor Rey de alguns singulars a la sua
celsitud, es en libre den Rossello en 265. cartes en la primera
pagina, comensa Petrus Dei Gratia (Gnatia).



CARNISSERS.



Lo
Carnisser privat de son offici nos deu restituir en dit offici si
donchs nos fa a Instantia de la Vniversitat y per aquell Iutge per lo
qual sera stat privat, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Si
algun Carnisser per frau sera llevat del offici no li sia tornat,
sino á instantia dels Iurats, é per lo Mostasaph, es en libre den
Rossello en cartes 326. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.




COMPTES,
COMPTADORS VNIVERSALS.


De
les difinitions de les Sententias dels Comptadors de la Vniversitat
nos puga apellar, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
segona pagina, comensa. Nos Petrus. Si dons nos fos donada per
ignorantia, ó error de compta.
Per los dits Comptedors es
vista fer la franquesa en libre den Rossello en cartes 297. en la
segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Qui
administra bens de la Vniversitat es tingut a donar sos comtes dins
vn mes finida la administratio, y a restituir lo que sera condemnat
dins dos mesos apres de la comdemnatio, es en libre den Rossello vell
en cartes 297. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Quant
algu sera agraviat de les diffinitions dels Comptedors los Execudors,
ab consell dels Iurats poden corregir les dites diffinitions, es en
libre den Rossello en cartes 300. 
comensa.
Petrus.


E
dels Oydors de Comptes miran en lo libre de Capitols de corts
generals en cartes 101 en la segona pagina, comensa. Item Statuim en
46. capitols é en la pragmatica de mosen Huc de Anglasola en lo
matex libre en cartes 112. en la primera pagina, comensa. Item com
nos, é del llur scriva sen parla en lo capitol seguent en lo matex
libre.


Los
Comptedors de Civtat, y Scriva de comptes son obligats quiscun die no
Feriat fer residentia dos hores en le casa dels comptes exercint llur
offici, y lo defora vujt dies continuos quiscun mes sots pena
de perdre lo salari en libre de sort, y de sach en la
segona pagina en cartes 24.


CASAR.


Les
Dones no poden Casar ab llurs Sclaus mireu en la dictio Matrimonis.



CAMINS.


De
Camins mireu en la dictio via publica.


CAPITOLS
DE LEYDA.


Capitols
de Leyda fian servats iuxta la resposta en aquells feta per lo Señor
Rey, es en libre den Rossello en cartes 312. segona pagina comensa
Petrus.


Capitols
de Leyda son en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la primera
columna.


CONTRACTES.


Que
la cort no se entremeta dels Contractes ques fan ab los de la part
forana ni dels Contractes deprestechs ques fan anels
navegants si primerament per lo Iutge ecclesiastich no es declarat
tals contractes esser vsuraris, es en libre den Rossello en
cartes, 390. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.
Que los
contractes poden esser rabuts per los Iovens qui stan
ab Notaris mira Infra in cartes 41. en la dictio Iovens de
Notaris.


COMENDADOR
DEL TEMPLA.


Certa
concordia sobre la validitat dels privilegis é inmunitats
atorgades a la casa de Sant Iuan de Ierusalem, es continuada
en libre den Rossello en cartes 458. en la primera pagina, comensa.
Sia cosa manifesta.


CONFESSAT
EN IVY.



De
Confessar en Iuy, vide en la dictio obligat en Iuy infra in cartes
54.


CREADOR.



Del
Creador eu lo preu dels bens venuts per la cort mira infra en
la dictio vendes fetas per la cort in car. 70.
Credit de Iueu
contra Christia se prescriu en tres Añys
capitol 42. de les corts de Monsó Añy 1375.
en libre de Corts generals.
Ciutedans nous, deven
tenir case en la Ciutad; y habitar en ella, alomenos
tres mesos continuos en lo Añy alias contribuescan
en las viles ahont abitan, capitol 43. de les 
corts
de Monço Añy 1375. en libre de corts Generals.


Capitols
de Oficis nos poden decretar, sens esserse primer comunicats ab los
Iurats cartes 10 dat en Madrit a 22. Iuny 1616. folio 45. del libre
de cartes Reals ab cuberta de


fust,
tambe es folio 85. del libre ab cuberta de plagami.


Causes
de Iuties inferiors, menors de 15. liures qui van per apellatio a la
Real Audientia nos fassen plenarias, sino q lo S. Regent les decdesca
verbalment: carte real dat en Cintra a 2. 8bra. 1581. folio 30. del
libre de cartes reals ab cuberta de plagami.


Causes
de suspites se poden deduir ab petitions firmades de la part, y no de
Advocat vide petitions.
Causes nos declaran desertes, si la part
ha conclus dins al tems, cartes Reals dat en Madrit
a 22. Iuny 1613. folio 70. del libre de cartes Reals ab cuberta de
plagami altre nihá folio 83. dat en Madrid a 23. Iuny
1616.


Consols
del Mar, y sos privilegis vide privilegis.


Collector
de la Part Forana passats tres Anys de les Collectes no poden demenar
cosa, sino tenen albará o acta en lo extraordinari de 1545.
folio 567. y en lo libra de capitols dels drets de la
Vniversitat cartes 192.


Comandes
fetas a Marcades, si moren fore Regna, se
h
an de pagar primer que los dots de la muller es
en libre den Rossello nou en cartes 200. y 239. Casa de la
Vniversitat val a los qui com fugen en ella per no esser
capturats
com si fos Iglesia vide extraordinari de 1621.
fins en 1623. y provo. del Señor Virrei de 27.
majg 1623.
Consols nos suspen le executio per lo señor
Virrey
sino per 24. hores privilegi de Don Carlos, y Dona
Ioana
pc 10 Iuriol 1519. en libre den Abello 162. pagina
primera en la segona columna nis poden evocar causes per lletras
recognoscendi.
Corona qui la ha allegat per evadirse de la
Iuridictio Real, no pot alegrarse de oficis Reals ni vniversals en
libre den Abello folio 85.


Contracte
sant fet ab los creditors censalistes en llibre vert c. 85.


Cavallers
del habit de SantIago (Santiago; Sant Iago, con I latina) com
deven
contribuir libre de Sant Pera cartes 210.


Contensions
de Iurisdictio entre mostasaf, Executor, y Sequier deven determinarse
sumariament sens figura de jui per lo Governador folio 55. del
libre den Abello.


Consolat
no pot intervenir Iuris e ni cavsidic del libre den Abello folio 111.


Corredors
sien revocats, y mudats, elagit per los Iurats marcaders,
y defenadors del libre den Abello folio. 115.


Censals
de la Vniversitat pot fer qualsevol compellit per los Iurats
acomprarlos folio 129. del libre den Abello.


Capitols
de la Taula Numularia folio 135. ad 149. del llibre den
Abello, y folio 146. & seqq. la reformatio, y privilegis de dite
Tavla.


Capita
general no pot fer estatuts capitols ó ordinations sens que primer
los comunich als Magnifichs Iurats en libre den Abello folio 91.
pagina segona.
Ciutadans quis fan de nou han de abitar tres
mesos cade Añy en la Ciutat es en libre den Rosello
nou folio 195.


Carcellatja
nol deuhen pagar los qui son alliberats
pet sententia difinitiva en libre den Sant Pera folio
182. pagina segona.


Creatio
dels Consols, y sos privilegis, es en libre den Rossello nou folio
297. & seqq.


Consell
de Arago
no pot provehir lletras causa recognosendi
en les causas de Consolat, y lo Lloctinent General no pot
sobra seura las execucions dels consols sino per 24.
horas


en
en libre den Abello folio 162. pag. columna I.


Consols,
Executors, y Mostassaph no poden ser inibits per carta Real en
libre de regestre cubertas de plegami folio 154.


Composicions,
y perdonamens nos poden fer en lib. den Rossello vell
follio 433. primera pagina.


Capitols
de Officis, y Confrarias nos poden decratar sens
comunicarlos primer als Magnifichs Iurats en libra de Pragmaticas, y
cartes Reals folio 45.


Contensions
del Mostassaph, y Sequier se han determinar sumariament per lo
Governador en libre den Abello folio 55.

miércoles, 23 de diciembre de 2020

28 DE MARZO.

28 DE MARZO. 

Se recibió en este día una carta del rey de Castilla, por manos de un caballero suyo llamado Gonzalo de Caçeres, (Gonçalo de Caceres en el texto siguiente) cuyo contenido es el siguiente.

Nos el Rey de Castilla e de Leon enbiamos mucho saludar a vos los muy reverendos egregios et nobles magnificos diputados del Principado de Cathalunya en la ciutat de Barchinona.
Antes de agora vos ovimos scrito con un oficial de armas nuestro sobra la detencion del Principe nuestro muy caro e amado primo e por quanto despues mediante la gracia de nuestro Senyor ha vemos sydo certificado ell sea en su plena libertat en esta cibdat de Barchinona e por maior saber la dispusycion de sa persona enbiamos a lo vesytar a Gonçalo de Caceres cavallero de nuestra casa de quien mucho fiamos al qual de nuestra voluntad va largamente informado. Ell vos fablara algunos fechos complideros al bien e paz e reposo destos reynos. Rogamos vos le sea dada plenaria fe a lo que de nuestra parte vos dira. Muy reverendos egregios nobles magnificos Dios vos haya todos tempos en su special guarda. De Segovia a honse dias de março de sexanta e hun annos. El Rey - Por mandado del Rey. - G. Mendes.

Las razones o informes a que alude la credencial que antecede, y que expuso a los Diputados el mencionado embajador, eran substancialmente las que siguen.

Primerament lo dit embaxador dix que lo Senyor Rey de Castella los saludava molt els enviava una letra quels dona la qual era patent segons lo custum e stil de Castella signada de sa ma e segellada ab son segell la qual fou aqui legida e per quant hi havia creença en virtut de aquella ell explica com a noticia del dit Senyor Rey de Castella era pervenguda la liberacio de la persona del Senyor Primogenit su primo de la qual havia hagut singular plaer e consolacio per quant ell lo amava de molt bon cor e mes que altra qualsevol persona que a ell sia conjunta de parentela e per ço havia enviat a ell per veure e visitar la persona del dit Senyor Primogenit e que regraciava molt a ells e a tot lo Principat la amor e fidelitat que havian monstrada e mesa en obra en la recuperacio e
liberacio del dit Senyor Primogenit e los treballs e despeses que hi havian mesos e tant com si per la persona del dit Rey de Castella su Senyor ho haguessen fet comendant molt als dits diputats e consell e tot lo Principat com virtuosament e loable se eren hauts en aquest fet e segons lurs predecessors del Principat havian acustumat fer en les coses que emprenien. E que lo dit Senyor Rey de Castella segons los havia enviat a dir pochs dies havia per sa letre havia enviat a pregar lo Senyor Rey Darago li plagues deliurar e traure de preso le dit Primogenit e que per quant nol ne havia volgut complaure ell per mostrar la sua voluntat que havia a la liberacio del dit Primogenit e de conservar e tenir la pau que ell havia ab lo dit Senyor e ab los dessus regnes e terres que ell havia enviada en la frontera certa gent darmes de cavall e de peu per ajustarse ab lo exercit del Principat e entendre per son poder e ajudar a la liberacio de la persona del dit Primogenit ab proposit que si fos obs que vingues en persone ab tot son stat e sforç. E mes dix que lo dit Rey de Castella per conservacio del amor e bona concordia que lo dit Rey son Senyor havia ab lo Senyor Darago e sos vassalls havia fet moure matrimoni entre lo dit Senyor Primogenit e la infanta sa germana e que encara havia aquella mateixa voluntat e que lo dit Senyor Rey de Castella los pregava e encarregava molt stretament e afectuosa haguessen per recomenada la persona e lo stat del dit Senyor Primogenit car lo dit Rey de Castella havia voluntat fer per ells e per los de aquest Principat lo que volguessen e conservar e tenir la bona voluntat que es entre lo dit Senyor Rey Darago e sos vassalls e ell dit Rey de Castella e sos regnes e vassalls.

El abad de Monserrat contestó en nombre del Consejo al embajador, diciéndole que daban las gracias al rey de Castilla, por lo que de su parte les acababa de exponer; en consecuencia de lo que, se tomó desde luego la siguiente deliberación.

Que lo exercit partescha de Fraga e vinga a la ciutat de Leyda en la qual resten cinccents homens de peu de les parts foranes e mes remotes a la dita ciutat. E mes cinquanta rocins utils que per semblant no sien de la dita ciutat e aquells sien los millors e pus utils del exercit. E los dits D. homens e cinquanta rocins de aquells qui hauran voluntat romanir. Tota la altre gent de cavall e de peu sia licenciada. La capita general stiga en Leyda fins en altra manera sia provehit lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu que sen vinga.

Atendido el objeto de la anterior deliberación, se escribió al general y vizconde, a Juan Ferrer, a los diputados de Aragón y a los jurados de Zaragoza.
El propio día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. Per mans del magnifich mossen Bernat Margarit e rebuda una vostra letra e mes e entes quant me a volgut explicar de part de vostres reverencies nobleses e honorables savieses e responent a tot dit que jat se sia que a tota via de pau e de concordia entre mi e lo comte de Prades me conviden em impelesquen lo servey de Deu ma professio e encara edat pero no es poch lagullo de vosaltres mossenyors als quals yo summament cobeg complaure e encara obehir. E per ço que conegau no vull esser trobador de qualsevulla honesta e virtuosa operacio sere content per satisfer a la voluntat e just desig vostre metre soltament en vostres mans e poder e dels consellers de Barchinona tota la questio e debat que es entre mi e lo sobre dit comte de Prades e tota la casa de Cardona segons que aquella havia mesa en poder del Senyor Rey. Ab tot sa Majestat no hi haje dona aquella fi que fore digna de hun Rey virtuos e que zelas lo be e repos de sos subdits e vassalls. Sobre aço jo he a ple comunicat ab lo dit mossen Margarit. Placieus donarli fe e creença com a la mia persona propria. Oferintme sempre promptissim e apparellat de fer per vostres reverencies nobleses e honorables savieses quant de mi os sera plasent dispondre e ordonar. Jo per gracia de nostre Senyor so fora del tot de la febre. Rest pero molt e molt flach pero per tota la semana santa Deus volent yo sere en Sanahuga e de aqui enfora me dispondre a quant per vosaltres mossenyors me sera significat axi com aquell que en res que concernesque lo felicissimo stat del Principat de Cathalunya no sabria ne volria mencar. De Salas a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo patriarcha Delaxandria bisbe Durgell.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principal de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Pus fins aci vos sou stats de scriure en la manera acustumada per esser occupats per la beneventurada entrada del Senyor Primogenit en aqueixa ciutat considerant encara per ma indisposicio segons dieu en vostra letra de la qual sou cert ereu ben avisats daci avant vos placia hun tant delit com tots havem de vostres letres per falça creença nous sia tolt avisantvos com per gracia de Deu yo so molt milorat jatsia no prou fort pero so en tanta convalescencia
que per legir vostres letres so en prou disposicio. E per ço placiaus per lo que dieu no star de scriurem ans vos prech ho façau com pus sovint poreu aleviats de feynes que significau haver de la venguda de Senyor Primogenit. Quant al quem dieu que pensar no podeu la Majestat del Senyor Rey vulla metra en execucio les coses quis dien per reports e fames de gents segons per mi sou avisats dient la raho per que vos dich que hoig coses de que reste molt aconsolat pus sia en fet axi com vosaltres creeu e per obres se seguischa resta yo haja fet lo degut de havervos avisat del que sabia e sentia. Pregant nostre Senyor Deu vos illumini en be elegir de e sobre les coses dieu continuament tractar ab la Majestat de la Senyora Reyna per mija de vostres embaxadors los quals trames li haveu a Vilafrancha en la qual sa Senyoria es en manera tal ques seguescha la honor e servey de Deu dels dits Senyors Rey e Reyna e seguretat del Principat tranquillitat e repos de la cosa publica e poblat de aquell fentvos oferta entretant se fara ab compliment so que per vosaltres es demanat quant al ben star o segur de aquest exercit provehint aquell ab summa vigilancia de scoltes guaytes e altros provisions necessaries a tuycio e seguretat sua. E per quant lo temps dels dos mesos del acordament fet per vosaltres se abreugese com sabeu es prop de la fi considerada la pocha voluntat que los del dit exercit axi de peu com de cavall han en seguir aquell despuys que lo Senyor Primogenit es deliurat e restituit en libertat e la crehença tots havien no passaren Martorell vuy tots generalment grunyen e criden los huns quels donen licencia oferint tornar lo sou quels resta altres quels do temps dins lo qual corrent lo temps dels dits dos mesos sien junchs (?) e atesos en lurs cases pretenents que a ses despeses no sen deuen tornar mas ab lo dit sou altres que dihen que hora per hora que los dits dos mesos seran complits segons lur comple comptadors del jorn que prestaren homenatge e anant sens demanar a mi licencia ne pus dirme res sen iran e sen tornaran en lurs cases lexant a mi la bandera. Es stat deliberat de aço vos fos axi scrit pet manut en manera que dins lo temps que resta per vosaltres fos deliberat e provehit a la honor del Principat e de alguns de vosaltres qui deliberan eternalment aturar aci fins altrament per vosaltres sia ordenat e a vosaltres scrit de que restam ab major recel vista la deliberacio dels bons e hoyint dels folls lo que dessus vos he scrit. E per quem par faça prou al fet per que en tot e per tot reta mon deute de la capitania seguint los termens de la ley qui vol los mals sien punits e los bons premiats e remunerats deliber scriureus la contentacio molta que tinch dels de mon consell qui en sos consells hi en totes les coses occorrents al servey e conservacio de la honor del Principat de dia e de nit may han fallit prenent tots e hun cascu la sua porcio de les feynes ultra lo consellat ço es los huns los sobreguayts e ordonar les guaytes partir sollicitar e visitar aquelles los altres de inquirir dels lochs fora la vila en metra scoltes e sentintles e axi de tots los altres de mossen lo veguer e de son assessor o assident quant be man servit e quant ne so content per letres dir nous poria. E axi placieus voler aquells integrament satisfer e ultra axo abundantment remunerar e gratificar hun cascu segons lo ben obrar qui fet haura lo qual es tant publich qee amagar nos poria. Com lo General me par sia la mar qui a hun cascu egualment se comunica pero quiscu sen porta segons la mesura ab que ve e no pus. E ab tant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
La present es sol per avisar vosaltres de ma voluntat que no es pus de seguir lo exercit haver complit lo temps dels dos mesos e aço dich per lo socorriment que per vosaltres era ordonat me fos donat ço es cent cincuanta florins la qual cosa es per la pratica que mes servada per lo comte per moltes e diverses maneres. De tot aço vos ne he volgut avisar ab temps per quey provehischau en aquella manera que ben vist vos sera no dient que en tots altres negocis yo puga servir lo Senyor Primogenit e al Principat noy meta persona e bens e quant tinga en lo mon. Axi mateix vull avisar vostres savieses per lo carrech per vosaltres a mi donat en los sentiments que yo he passat lo temps dels dos mesos molts gentils homens no sen tornen e dien que no pendran pus sou em dubte que la gent no buyt en tal manera que la bandera no rest desacompanyada e que nos meta
gran desbaratat entre nosaltres. De tot lo que sent ne he volgut avisar vostres prudencies. Per queus placia volerhi provehir en aquella millor forma queus semblara. E ab tant ordonau de mi lo que plasent vos sia. Scrita en Fraga a XXVI de març - Lo qui es prest a a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres e aquest consell es provehit que tot lo exercit partescha de la vila de Fraga e sen vinga en aqueixa ciutat en la qual romanga lo capita ab les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e cinquanta rocins utils tant solament e que tota laltra gent axi de cavall com de peu daqui en fora sia licenciada. Pregamvos donchs senyors que vullau donar orde que junt aqui lo dit exercit sie allehujat e lo dit nombre qui romandra sia be tractat segons de vosaltres fiam.
E tingaus molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vostra letra havem rebuda per la qual vehem vostra voluntat de venir del exercit. Nosaltres per lo dit esguard e per altres som entrats en delliberacio que era de fer del dit exercit e havem concordat que ates daqui avant no afretura tenir la vila de Fraga que en nom de Deu lo dit exercit sen vinga tot ensemps en una companyia a la ciutat de Leyda en la qual per lo present romangen les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e de cinquanta rocins utils e que tota laltra gent axi de cavall com de peu sia licenciada segons de tot aço scrivim pus stesament al comte de Modica capita general. Pus donchs lo dit exercit sia en Leyda vos ne poreu venir e axi sera satisfet a vostra voluntat regraciantvos lo bon voler quens significau haver en lo honor e benefici de aquest Principat. E per quant vos speram aci prestament no curam mes dir remetent tot lo restant a la vista. En lo mig e tota hora tingaus lo Sant Sperit en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Pus a nostre Senyor Deu per sa clemencia e merce ha plagut que la desigada liberacio de la persona del Senyor Primogenit es obtenguda per quant no volriem que aqueixs senyors del regne de Arago se agrehuiassen de la tenuta de la vila de Fraga havem delliberat que vos senyor ab tot lo exercit parteschau de la dita vila de Fraga eus ne vingau a la ciutat de Leyda hon apres siau junt ab tot lo dit exercit provehireu en aturar aqui cinch cents homens de peu los quals pero no sien homens de la dita ciutat de Leida ne de lochs vehins abans remots de la dita ciutat e sien de aquells qui darrerament han pres lo sou dels XV jorns e que hajen voluntat de romanir mes avant si delliberarem aquells retenir en los quals no es intencio nostra romanga algun cap de cinquantena car no afretura. Per semblant vos reteniu cinquanta rocins utils e dels millors e mes dispots del exercit e que hajen voluntat de romanir si per mes temps del que han a servir los volrem e que no sien de la dita ciutat de Leyda sino de fora de aquella. E a tota laltra gent axi de cavall com de peu licenciareu per anarsen a lurs cases en lo nom de Deu. Vos senyor per quant no seria cosa pertinent a la condicio vostra aturar ab tant petit nombre de gent romandreu ensemps ab lo veguer per uns breus dies en la dita ciutat retenint aqui les banderes e sera per refermament de vostra salut e en lo mig nosaltres provehirem de alguna persona qui capitaneje la dita gent e provehit aço vos ho significarem e poreuvosne venir Deu volent. Per dar raho als diputats de Arago e jurats de Çaragoça de la stada e partida de la dita vila de Fraga nosaltres los scrivim per letres que rebreu ab les presents les quals de aqui en fora los trametreu. E mes en la partida vos agraciareu sius plaura dels jurats e prohomens de la dita vila de Fraga usant envers ells de paraules conducents a la amor e bennivolencia del dit regne e aquest Principat les quals conservar es a vosaltres molt acor. Si algunes coses subseguiran en la partida de Fraga nos avisareu de aquelles e sobre elles e altres que occorreguen vos scriurem a la dita ciutat. Ab tant molt egregi senyor tingaus la Santa Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat.
Los cinquanta rocins es intencio nostra sien de aquells qui han a discorrer encara mes temps puys sien suficients. Lo present correu ha pres carrech de anar ab les letres a Çaragoça axi que non calra haver altre. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable lo senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del general de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Per nosaltres e nostre consell es feta delliberacio que tot lo exercit jaguescha la vila de Fraga e en nom de Deu sen venga a la ciutat de Leyda en la qual romanga lo capita ab lo veguer e les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e de cinquanta rocins utils tant solament. Los dits cinch cents homens es nostra intencio sien de aquells qui darrerament han rebut lo sou dels quinze jorns e que no sien homens de la dita ciutat de Leyda ne dels lochs vehins abans forasters o remots de la dita ciutat e que sien dispots e hajen voluntat de romanir al dit sou si per mes temps al mateix sou si sera delliberat aquells per mes temps retenir. Per semblant dels cinquanta rocins es intencio nostra que no sien de la dita ciutat abans fora de aquella e los millors del exercit e hajen la mateixa voluntat de romanir al dit sou si per mes temps los volrem. En la gent de peu es intencio nostra no romanguen alguns caps de cinquantena per quant es vist no afreturar. Tota laltra gent axi de cavall com de peu volem sia licenciada per anarsen hon volran e axiu scrivim al capita. Conferiune ab ell e axi disponeu de totes les dites coses pero abans que aço no sia divulgat provehiu en haver adzembles e carnatge per portarvosne a Leyda totes les municions provisions e altres coses que fossen aqui del exercit per manera que ab lo exercit ensemps vos ne porteu e en la dita vila de Fraga no romanga res. Si ho menejau secretament e ab cautela haureu millor raho del carnatge per que en totes coses siau atent e provehiu a la seguretat e indemnitat de aquelles segons se fia de vos. Lo capita com dessus es dit aturara en Leyda fins hajam provehit de alguna altra persona qui capitanege la dita gent car no seria competent a sa condicio ell star aqui per un exercit tant poch. E per aço vos nos scriureu qui seran los dels cinquanta rocins qui romandran per que entre aquells pugam elegir aqui per capita. E mes nos scriureu quant passara lo temps que han a servir los dits cinquanta rocins per lo sou que tenen ja e quant hauran complit los cinch cents homens qui romandran comprenenthi los quinze jorns per ço que sobre tot puixam apres deliberar. Lo vezcomte de Rochaberti sen pora venir e axi lin scrivim. Apres scrivim als diputats del regne de Arago e jurats de Çaragoça donantlos raho de la stada e partida de la dita vila de Fraga. Ab les presents rebreu lurs letres es quals per correu daqui en fora los trameten provehint que sien ben donades. Los cinquanta rocins que romandran es intencio nostra sien de aquells qui han a discorrer mes temps del sou que tenen puys sien suficients. E axi de tot aço conferiu ab lo capita. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo present correu ha carrech de anar ab les letres a Çaragoça axi que nous calra haverne altre algu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.