PRAGMATICA SANCTIO INSTITVTIONES REGIAE AVDIENTIAE, IN HOC BALEARIVM REGNO.

PRAGMATICA

SANCTIO
INSTITVTIONES REGIAE AVDIENTIAE, IN HOC BALEARIVM REGNO.

NOS
Philippus (Felipe II) Dei gratia Rex Castellae, Aragonum,
Legionis, vtriusque Siciliae, Hierusalem, Vngariae, Dalmatiae,
Croatiae. Nauarrae, Granatae, Toleti, Valentiae, Gallitiae,
Maioricarum, Hispalis, Sardiniae, Cordubae. Corcicae, Murciae,
Giennis, Algarbi, Algezirae, Gibraltaris, Insularum Canariae, necnon
Indiarum, Insularum, & terre (rerre) firmae maris Oceani;
Archidux Autriae, Dux Burgundiae, Brauantiae, & Mediolani;
Comes Barchinonae, Flandriae, & Tirolis, Dominus Viscayae, &
Molinae; Dux Attenarum, & Neopatriae; Comes Rossilionis, &
Ceritaniae: Marchio Oristani, & Gotianj. Et si maiores
nostri solerti studio, summaque cura & vigilancia intenderint res
Prouinciarum & Regnorum suorum ita ordinare, & statuere, quod
ipsorum Respublicae firma conuersatione, & augmento
gubernaretur; quia tamen aliquando experientia rerum omnium magistra
temporum varietate, & successu ostendit iam prouisis aliquid
addere, aut detrahere, vel ea in totum mutare debere, consentaneum
esse duximus id facere quando necessitas, aut humilium subditorum
petitio exposcit. Animaduertentes igitur Regnum nostrum
Maioricarum ex antiqua Ordinatione gubernatum fuisse, & nunc gubernari
per vnum Locumtenentem Generalem, & duos Iurisperitos
Consiliorios nostros, quorum alter est Regens Cancellariam,
alter vero Fisci, & Patrimonij nostri Aduocatus, qui soliti sunt
iura vnicuique; tam in Ciuilibus, quam in Criminalibus reddere,
excepto quod in causis supplicationis seu appellationis, dictus
Locumtenens Generalis consueuit alium Doctorem assumere vice, &
loco Regentis Cansellariam, aut illius cuius Concilio
sentencias, a quibus fuit supplicatum, vel appellatum protulit: ne
eiusdem Iurisconsulti voto
primae, & secunda sententiae proferrentur. Et licet Regnum iam
dictum hucusque fuerit forma memorata fatis commodem, gubernatum,
considerata tamen ipsius Regni qualitate incolarumque, &
habitatorum eiusdem in quo, quam plu-plures existunt pauperes,
ac alij diuites; qui inter se diuersas causas, & negotia tractant
non modicae aestimationis, & valoris, ac etiam importantiae quae
merito debent per plures Iurium professores maiori authoritate,
studio, & discussione tractari, decidi, & terminari: & ne
pauperes quorum facultates, ad supportandos graues litium sumptus non
suppetunt, propter
deffectum iudicum, causas proprias pro derelictis haberent, aut eas
non prosequi cogantur, aut ad nos cum personarum, & bonorum
iactura recurrere. His igitur, nostrum Regium
animum digne mouentibus, perpensis attente; accedenteque ad hoc per
humili supplicatione dilecti nostri Antonij Cotoner Syndici,
Procuratoris, ac Nuncij Vniuersitatis dicti
Regni, ad id specialiter ad nos missi, & destinati, non modo
vtile, sed valde necessarium nobis visum est, pro bona eiusdem Regni
gubernatione, optimaque, & maiori ac magis expedita Iustitiae
administratione, (cruz) Rotam, siue Regiam Audientiam,
aut Regium Concilium plurium consultorum in eo Regno, & Insulis
adiacentibus, * (* Rotae nomen, antiquum & cur ita dictum. Pet.
Grego. In Syntag. Iur. Univer. Lib. 15. c.24.n.15. In causis
appellationum. ) Minoricarum scilicet, & Euicae,
formare, erigere, & creare. Quam obrem tenore praesentis
Pragmaticae sanctionis cunctis temporibus valiturae. deque nostri
certa scientia, & auctoritate deliberare, & consulto, nostri
Sacri supremi Consilij matura deliberatione praecunte: statuimus,
sancimus, & ordinamus, quod deinceps in dicto nostro Maioricarum
Regno, & Insulis eisdem adiecentibus (al margen izquierdo:
Regiae Audientiae auditorum sex Iuris peritorum constat.)

sit, &
constituatur Rota, siue Regia Audiencia: in qua praesideat noster
Locumtenens Generalis, qui nunc est & pro tempore fuerit in eo
Regno, modo, & forma sequentibus.

PRIMO
siquidem quod sex Iurisconsulti in Iure Ciuili, vel Canonico
graduati, sint, & creentur in ea Consiliarij nostri sicuti Nos
cum praesenti dictam Rotam, siue Regiam Audientiam formando, &
erigendo nominamus, & eidem deputamus scilicet nostrum Regentem
Cancellariam, & Fisci (Fici) Aduocatum, qui nunc sunt in
dicto Regno, & qui pro tempore
fuerint in eodem, ac etiam quatuor alios Iurisperitos per nos seorsum
nostris cum Regijs Priuilegijs solita forma, de prout decet
expediendis, nominatos, seu in posterum nominandos, duos scilicet
dicti Regni Maioricarum, si tamen in eo habiles, & idonei ad
dictum munus obeundum arbitrio nostro reperirentur, reliquos vero
aliunde, quam ex dicto
Regno Maioricarum nominandos per Nos, habiles tamen, & idoneos,
ex terris, & ditionibus nostrae Coronae, Aragonum,
pro ut nobis visum fuerit fieri debere: quorum vltimo admissus
officium Iudicis curiae, negotijs, & causis criminalibus vacando,
regat, & exerceat. Qui quatuor Doctores, antequam exercicio
dictorum officiorum se immisceant, teneantur iurare, & homagium
solitum praestare in posse dicti nostri Locumtenentis, Generalis, vel
Regentis Cancellariam, aut illius ad quem expectet, de bene
fideliter, & legaliter in exercitio dictorum suorum officiorum se
habendo, & de (cruz) seruando secreta dictae Regiae
Audientiae, & alia omnia & singula faciendo, ad quae
teneatur, & stricti existant, sic, & quemadmodum dictus
Regens Cancellariam, & Fisci Aduocatus in dicto Regno, soliti
sunt iure. Et ex dictis sex Iuris peritis, Rotam, sive Regiam
Audientiam in dicto Maioricarum Regno, quinque ex eis (dempto
scilicet, Aduocato Fiscali qui in criminibus, fiscalibus causis
tantum solam interessentiam habet, vt infra dicetur) assistant, &
consulant nostro Locumtenenti Generali in dicto Regno; omnesque, &
quasuis causis motas, & de coetero mouendas, tam Ciuiles, quam
Criminales respectiue, ac etiam negotia cuiusuis qualitatis, &
naturae existant; audiant, tractent, votent, iudicent, decidant, ac
sententialiter (deretminent) determinent, & finiant. Quae
quidem Rota, siue Regia Audientia manere, residere, & celebrari
debeat in Ciuitate nostra Maioricarum in Castro, siue Regio Palacio,
in eadem sito, & alibiquam in dicta Ciuitate non celebretur, nec
celebrari possit, nisi tempore pestis, vel ex alia vrgentissima
causa: quo casu decernimus, quod mutetur, & rransferatur
transferatur in Ciuitatem, aut Opidum eitsdem Regni; dictis
Locumtenenti Generali, & Conciliarijs, nostris bene visum. Cui
Regiae Audienciae praesit, & praesidere debeat, vt dictum est,
praedictus Locumtenens Generalis noster, qui nunc est & pro
tempore fuerit; & eo absente aut aliás legitime impedito, quo ad
gubernationem Regni,
& exercitium rei militaris, & bellicae, praesit is quem
Locumtenens, Generalis nominauerit; & si non nominauerit
presidat, quo ad predicta noster Regius Procurator, qui nunc
est, & pro tempore fuerit ad nostrum beneplacitum. Quo vero ad
exercitium, & administrationem iustitiae, dictus Regens
Cancellariam; qui ad praesens est, vel qui in futurum erit. Et dicto
Regente similiter impedito, aut absente, vel mortuo decernimus &
sancimus, quod praesit antiquior ex Conciliarijs eiusdem Regiae
Audientiae, cum simili potestate, ac praeminencia, qua dictus noster
Vicecancellarius, vel Regens Cansellariam si presens esset vteretur.
Declarando eum esse antiquiorem in dicta Regia Audiencia, qui prius
ad exercitium sui ofiicij existerit admissus. Et si forte duo, vel
plures fuerint vno eodem tempore admissi, illum antiquiorem
decernimus, qui prius nobis, aut Caesareae Maiestatis
Caroli V. Imperatoris Patris, & Domini mei
colendissimi foelicis recordationis, in aliquo Regio officio ei
commisso inseruierit; aut prius gradum doctoratus in Iure Canonico,
aut Ciuili obtinuerit. (Notas a la derecha e izquierda que se
omiten a partir de aquí, o sea, pág. 161 del pdf.)

Satuimus
insuper, & ordinamus quod praedicti Consiliarij omnibus diebus
non feriatis congregentur in dicto Castro, seu Regio Palatio, ad
dictam Regiam Audientiam celebrandam, & expeditioni causarum
vacandum; in qua residere habeant per spatium trium horarum, scilicet
a primo die mensis Octobris vsque ad festum Paschae
Resurrectionis, ab octaua hora ante meridiem, vsque ad vndecimam;
& post meridiem, pro expeditione causarum Criminalium, &
aliorum negotiorum bonum regimen, & gubernationem dicti Regni
concernentium diebus Lunae, & Mercurij, & Veneris per spacium
duarum horarum vel plurium arbitrio nostri Locumtenentis Generalis,
iuxta negotiorum concursum, & qualitates in eodem palatio, seu
Castro Regio conuenire habeant. Et a festis Paschae, Resurrectionis,
vsque ad festum Sancti Michaellis mensis Septembris, accedere,
& conuenire habeant mane, a septima hora vsque ad decimam, &
post meridiem, tribus diebus supra memoratis per duarum horarum
spacium, vt dictum est. Ita vt ante meridiem teneantur assistere in
dicta Regia Audientia singulis diebus non feriatis, tribus horis
continuis: & post meridiem, per duas horas diebus iam designatis.
Quibus, si feriati fuerint, dies non feriati immediate sequentes
succedant dant ad causarum criminalium expeditionem. Et diebus
Sabbatinis, vel die praecedenti non feriata cuiuslibet
hebdommadae, per totum annum dicti nostri sex Consiliarij post
meridiem visitent,
& visitare habeant vna cum Locumtenente Generali, vel sine eo, si
absens fuerit, aut legittime impeditus, vel si accedere noluerit,
Carceres Regios, & carceratos in eisdem:

&
ibidem per duas aut tres horas assistant, iuxta negotiorum
importantiam. Fiatque relatio per Iudicem Curiae Regiae de titulo
criminis vniuscuiusque Rei, seu carcerati: & in quo puncto
processus vniuscuiusque existat, & quicquid in eo supersit
agendum. De quorum carceratorum numero, ac statu inquisitionis,
memoriale qualibet die Sabbati fiat per commetariensem, vna cum
Iudice Curiae: & tam dicto Locumtenenti Generali, quam
Vicecancellario, vel Regenti Cancellariam, Fisci Aduocato, &
alijs Doctoribus Regiae Audientiae tradatur: nec non etiam ibidem
inquirant, an dicti carcerati per commentariensem,
& alios carcerum custodes bene tractentur, an vero illicitis
exactionibus, vel alias vexentur: super quo concientias eorum
oneramus. Et quoniam tempus statutum, & praefixum dictis nostris
Consiliarijs assistendi in dicta Regia Audientia, & consilio
Criminali satis competens est, expeditioni causarum Ciuilium, &
Criminalium, &

si
is ordo non seruetur, maxime impedirentur dicti Consiliarij sirca
studium particulare, quod in recognoscendis processibus & dubijs
in iure circa illos occurentibus accurate, & diligenter (ut
decet) & de eis confidimus, resoluendis, & decidendis
impendere debent: atque ita, & alias negotia indigesta absque
debita discutione tractarentur. Propterea ad euitandum confusionem
negotiorum quae solet adesse vbi ordo abest: statuimus, sancimus, &
ordinamus quod noster Locumtenens Generalis, non detineat, nec
detinere possit dictos Consiliarios in dicta Regia Audiencia vltra
dictas tres, & duas horas respectiue praefixas: nisi vrgens
aliqua necessitas, vel negotij alicuius arduitas aliud exposceret:
super quo, tam dicti nostri Locumtenris Generalis, quam
dictorum Consiliariorum conscientias oneramus.

Statuimus
praeterea, atque sancimus quod nullus alius interueniat, nec
interuenire possit in dicta Regia Audientia vltra dictos sex
Consiliarios: praeterquam, cum negotia fiscalia non patrimonialia
tractabuntur: In quibus patrimonialibus volumus quod dicto
Procuratori Regio, nec eius officio fiat praeiudicium aliquod in
cognitione, & examinatione causarum; sed quod obseruentur Regiae
Pragmaticae dicto officio concessae. Et sic declaramus, quod cum
dicta negotia fiscalia non Patrimonialia tractabuntur, in dicta Regia
Audientia,

vocari
posse Regium Procuratorem Procuraaorem nostrum in eodem Regno
ad dicta negocia audienda, & tractanda si eius assistentia dictis
Locumtenenti, & Consiliarijs visa fuerint necessaria.

In
concludendis autem, & votandis dictis negocijs nolumus eum
interesse, post quam aderit Fisci Aduocatus, cuius sola praesentia in
negotijs fiscalibus decidendis sufficiens est. (cruz) Quotiens vero
de componendis, seu remittendis criminibus tractabitur in Consilijs
Criminalibus, & maximé in Regi* visita, dictum Procuratorem
Regium, quia etiam Regiae Thesauriae administrationem habet interesse
volumus, tam in tractandis, quam in concludendis compositionibus, &
alijs negotijs Criminalibus. Et omni casu interessentiae dicti
Procuratoris Regij in consiijs, volumus eum obtinere primum locum in
sedendo post vicecancellarium, vel Regentem Cancellariam, & suo
casu antiquiorem Consiliarium nostrum: nostrum vero fisci Aduocatum
vltimum locum post omnes Consiliarios. Volumus tamen, & expresse
sancimus, quod noster Regens Cancellariam, & Fisci Aduocatus, qui
nunc sunt, & pro tempore fuerint, sint Consultores ordinarij
dicti Procuratoris Regij, in omnibus dubijs in dicto officio
Procurationis Regiae occurrentibus.

Sancimus
insuper, & ordinamus, quod omnes causae, ac negotia, quae in
dicta Regia Audiencia introducentur, ac quae iam de praesenti coram
nostro Regente Cancellariam, & alijs Regiis commissarijs forte
pendent indecisse, distriuantur, & committantur inter dictos
Regentem, & Consiliarios per dictum Regentem Cancellariam tantum,
& suo casu per antiquiorem arbitrio suo, ad colligendum, &
referendum tantum, praeterquam quod, consiliario nostro, qui officium
ludicis Curiae exercebit, comissiones causarum ciuilium fieri
prohibemus: vt instruendis processibus criminalibus & expeditioni
causarum, & negotiorum criminalium intentius vacare possit.
Relatione vero omnium, & singularum causarum

dictae
Regiae Audientiae, super meritis diffinitiuae & tantum; in eadem
Regia Audientia fieri volumus palam, & publice coram par ibus &
earum Aduocatis si adesse voluerint. Et relatione facta in eadem
Regia Audientia (vt dictum est) super meritis diffinitiuae; causas omnes
votari concludi, & decidi volumus. Abdicantes cum praesenti
Consiliarijs iam dictis, facultatem assignandi ad Relationem, vel
sententiam super meritis diffinitiuae, in causis eis commissis, quae
in Regia Audientia votari, & concludi habent, absque permissu, &
voluntate Vicecancellarij, vel Regentis Cancellariae, aut dicti
antiquioris Conciliarij suo casu: vt confusio, & turbatio
negotiorum vitetur; & ne vnus alium impediat. In votandis autem
causis, & negotijs dictae Regiae Audientiae, Satuimus,
& ordinamus, quod Relator causae, siue negotij de quo tractabitur
sit primus, & deinde in causis Ciuilibus secundum votum praebeat
modernior Consiliarius, & post eum reliqui, ordine successiuo;
ita vt Vicecancellarius, vel Regens Cancellariam, vel Antiquior
Consiliarius suo casu, sit vltimus
in votando. In negotijs vero Criminalibus, & fiscalibus, solam
interessentiam habeat Fisci Aduocatus.

Et
quoniam iustum est dictis nostris Consiliarijs competentia salaria
pro aliquali remuneratione laboris, quem in administratione
Iustitiae, & bono regimine Regni praedicti suscepturi sunt,
constituere; Statuimus, Sancimus, & ordinamus, quod attento iam
ex nostris Regijs Aerarijs dicto Regenti Cancellariam, &
Fisci Aduocato certa salaria ordinaria assignata sunt, reliquis
quatuor Doctoribus qui vigore, & pro executione praesentis
nostrae Pragmaticae sanctionis, per nos (vt dictum est) nominabuntur,
constituantur, & assignentur ducentum quinquaginta Ducati
Catalani annui: valentes, quadringentas libras monetae
Maioricarum, pro quolibet: exoluendi scilicet duobus ex eis; ex,
& de iuribus, redditibus, & emolumentis, nostrae Regiae
Procurationis dicti Regni, & alijs duobus; ex, & de iuribus
redditibus, & emolumentis Vniuersitatis dicti Regni Maioricarum:
per quatuor aequales solutiones singulis tribus mensibus: remittendo
formam Consignationis dicti salarij, & executionis illius, dicto
nostro Locumtenenti Generali, & Regenti Cancellariam, ac Regio
Procuratori, ad quorum cognitionem conficiantur obligationes, &
instrumenta necessaria.

Statuimus
etiam sancimus, & ordinamus, quod deinceps ex causis, &
negotijs Criminalibus per dictos nostros Consiliarios, nullum
recipiatur salarium: demptis suo casu, Auerijs, prout inferius
disponetur. Et quod salaria causarum Civilium dictis Consiliarijs
pertinentia, quae ad rationem quatuor denariorum monetae
Maioricensis pro qualibet libra eiusdem monetae, pro ut actenus
exigi solitum est, taxamus, ita tamen, quod non possint excedere
summan quinquaginta librarum dicte monetae, pro qualibet quantúvis
magna causa & tam pro prima, quam secunda instantia. Et si super
incertitudine valoris causarum, quaestio erit inter partes, vel
dictos Consiliarios; seruetur forma, Priuilegij super hoc concessi.
Deponantur, & deponi habeant per partes apud tabulam depositorum,
siue communem dictae Vniuersitatis: & etiam inde extrahantur
secundum modum, & formam ordinandam ad partem, per nostrum
Locumtenentem Generalem, Regentem Cancellariam, & Procuratorem
Regium; tunc demum, cum ad relationem fuerit assignatum: dictaque
salaria diuidi, & distribui, volumus, aequaliter inter dictos
Consiliarios singulis
tribus mensibus, cum sentencia diffinitiua, causae fuerint
terminatae; vel sententiae Scribae Causae, ad eas publicandas
traditae; ita quod iam Relator causae, seu Relatores functi fuerint
officijs suis. De quo administratoribus dictae tabulae, ante
diuisionem fiendam constare habeat, per albaranum manu Regentis
Cancellariam, vel antiquioris Consiliarij, suo casu firmatum. Cumque
dictis nostris Consiliarijs, ex dictorum salariorum perceptione, &
ex dicti ordinarij salarij assignatione, competenter consultum sit:
tollimus, & abdicamus eisdem facultatem patrocinandi, consulendi,
vel officium Aduocati exercendi palam, vel occultem; aut salaria,
pensiones, quitationes, largitiones, nec munera accipiendi quauis
causa, vel colore; a quibusuis corporibus, Vniuersitatibus, & alijs
personis cuiuscunque status, vel conditionis existant.

Auerias
vero, ex negotijs, & factis criminalibus procedentes, quae
actenus certo modo diuidi solitae sunt; attenta adiunctione Iudicis
Curiae pro expeditione dictorum negotiorum criminalium, qui
praecipué, & peculiariter eorum pondus sustinere debet, ante
alios omnes Consiliarios; Statuimus, sancimus, & ordinamus, quod
deinceps diuidantur modo sequenti, scilicet quod nostro Locumtenenti
Generali tradantur sexdecim denarij, Regenti Cancellariam 8. denarij,
Iudici Regiae Curiae vnus solidus seu duodecim denarij, Fisci
Aduocato sex denarij, & aiij sex denarij Procuratori Fiscali.

Vlterius
etiam sancimus, statuimus, & ordinamus, quod causae quae in dicta
Regia Audientia tractabuntur, expediantur per dictos nostros
Consiliarios iuxta ipsarum antiquitatem, & prioritatem; sicque in
earum expeditione, ordo prioritatis seruetur: nisi qualitas causae
recétioris, iuxta iuris formam aliud exposceret; vel in eo puncto
esset causa recentior, quod facilius, & citius expedire posset,
quam quae eam praecederet:

vel
alias partes praecedentium, vel antiquiorum causarum, earum
expeditioni non insisterent, recentiorum vero soliciti essent circa
earum expeditionem: quibus subueniendum est super quo nostri Regentis
Cancellariam conscientiam oneramus.

Volumus
autem, & ordinamus, quod inchoata relatione vnius causae per
aliquem ex dictis nostris Consiliarijs, nec fiat per eundem transitus
ad aliam, donec incoata debitum finem acceperit: nisi aliquod
legitimum impedimentum successerit; vel ab ipsis partibus, vel
propter dubia in facto; vel Iure occurrentia causarum: quo casu,
possit idem relator, iterum aliam
causam expediendam assumere, in tempore sibi competenti.

Sancimus
etiam, & ordinamus, quod quotiescunque dicti Consiliarij
inceperint votare in aliqua causa ciuili, vel criminali, non possint
a loco Audientiae exire, vel recedere causa, vel negotio non
concluso, & per omnes votato: etiam si noster Locumtenens
Generalis, qui nunc est, & pro tempore fuerit, aliud iuberet.
Votaque omnium tali casu in scripturam publicam, per Scribam, vel
Secretarium dictae Regiae Audientiae eadem die, & hora redigi
volumus, & continuari deinde, in libro qui intitulatur, Liber
Consiliorum Regiae Audientiae; quam apud nostrum Regentem
Cancellariam, & suo casu apud antiquiorem Consiliarium continuo
manere, & custodiri volumus, & ordinamus; ne secreta votorum,
si aliquando diuersa fuerint partibus, vel alijs, innorescant: de quo
secreto tenendo, dictos Scribas, seu secretarios dictae Regiae
audientiae, qui nunc sunt; & pro tempore

fuerint,
iuramentum apud dictum nostrum Regentem Cancellariam praestari
volumus, & iubemus.
Item sancimus, & ordinamus, quod tam
dictus noster Locumtenens Generalis, quam Regens Cancellariam, &
suo casu, Antiquior Consiliarius, in decisionibus causarum, tam
ciuilium quam criminalium, & aliorum negotiorum, quae in dicta
Regia Audientia tractabuntur, concludere habeant cum voto dictorum
Consiliariorum; vel si discordes fuerint, cum voto maioris partis
eorum: & dictam maioris partis determinationem sequi, &
exequi, iuxta Iuris dispositionem, aut franchesiarum Priuilegiorum, &
Pragmat. dicti Regni tenentur. Et si dicti Consiliarij pares fuerint
in votis, volumus, & decernimus, vota illa praeualere, cum quibus
dictus Vicecancellarius, vel Regens Cancellariam, concurret; etiam si
praesideat in dicta Regia Audiencia noster Locumtenés
Generalis. Et omni casu

volumus,
& ordinamus, quod facta deliberatione, & conclusione in
scriptis redacta, in quolibet negotio, & causa, tam ciuili, quam
criminali, publicari habeat sententia, seu decisio in ea causa vel
negotio facta; intra tres dies iuridicos tunc proxime, &
immediate sequentes: si a partibus, vel altera earum petatur, quam
publicationem, & suo casu, executionem, per nostrum Locumtenentem
Generalem impediri, aut differri nolumus, immo expresse prohibemus,

Insuper,
quia maxime conuenit bonae administrationi iustitiae quod dicti
nostri Consiliarij cum libertate, vota sua in omnibus negotijs, &
causis praebeant, atque explicent: Statuimus, sancimus, &
ordinanamus, quod noster Locumtenens. Gener. qui nunc est; & pro
tempore fuerit in dicto Regno, directem vel indirectem per
interpositas personas, aut alias, tam in tractatu negotiorum, &
causarum, in dicta Regia Audientia, quam extra eam, intentum, aut
votum suum non aperiat, dictis Consiliarijs; nec inter votandum eos
interrumpat, nec alia faciat per quae, dicti Consiliarij minus libere
vota sua prabeant: super quo dicti nostri Locumtenentis Generalis
conscientiam oneramus.

Insuper
vt obuietur frustratorijs dilationibus, quae multoties per partes
quaeruntur Iudices seu Relatores vt suspectos recusando, Statuimus,
sancimus, & ordinamus, quod pars quae voluerit allegare, &
deducere suspiciones contra Relatorem causae; illas teneatur
deducere, & propotiere intra tres dies computandos, a die qua
commissio dictae causae sibi innotuerit. Quae si legittimae Regiae
Audientiae, visae fuerint, eadem die qua proponentur, intimari, &
notificari habeant alteri parti, ex prouisione in Regia Audientia
facienda: & dicta pars altera, dictis suspicionibus respondere
teneatut. Et intra sex dies post dictos duos immediate subsequentes,
Regens Cancellariam, remoto eo qui suspectus allegatus fuerit, vna
cum reliquis Consiliarij super dictis suspicionibus declarare
teneatur iuxta iuris regulas; procedendo in praedictis summarie, &
absque alio ordine iudiciario, quam dictum est. A qua declaratione,
nulla partium possit supplicare, recursum interponere, aut reuisionem
petere. Quod si non contra Relatorem sed contra alium ex dictis
nostris Regente, vel Consiliarijs suspiciones proponentur; Volumus, &
ordinamus eas proponi & deduci debere, intra tres dies continuos
postquam causae suspicionis ortae fuerint, vel ad notitiam partis eas
proponentis deuenerint, de
quo ante quam admittatur pars ad probandum, iuramentum praestari
habeat ad sancta quatuor Euangelia in manibus, & posse dicti
Regentis Cansellariam;
alias nullatenus ad eas prosequendum admittatur. Et si iurauerit, vt
dictum est, seruetur in earum declaratione ordo, & tempus proxime
dictum. Volumus tamen, & declaramus quod si pars, que suspiciones
proponet, succubuerit, vel ex defectu probationum, vel quod non
legittimas proposuerit iuxta iuris dispositionem,
mulctetur, in viginti quinque libris: quae mulcta applicetur pro
medietate Fisco Regio, & pro altera medietate pro alimentis
carceratorum pauperum.

Et
quoniam grauatis, & oppressis remedium appellationis &
supplicationis a iure indultum est, id circo, Statuimus, sancimus, &
ordinamus, quod a sententijs latis in causis quae in

Regia
Audientia, ut dictum est, concludentur, supplicari possit ad eandem
Regiam Audientiam; & causae dictae supplicationis commiti habeant
per dictum Regentem Cancellariam alteri ex dictis Consilarijs pro
relatione facienda tantum: & decidi habeant in eadem Regia
Audientia, modo, & forma in decisione causarum in prima instantia
statutis. A sententiis vero quae in dictis supplicationum causis, per
dictam Regiam Audientiam tam deliberato, digesto, ac maturo consilio
proferentur, si priorum confirmatoriae fuerint vlterius supplicandi
facultatem omnino abdicamus; si vero fuerint revocatoriae ad Nos, &
nostrum Sacrum supremum Consilium supplicari posse volumus: &
etiam quod liceat, & sit permissum quibusuis litigantibus, si
ipsi voluerint, supplicare, & recursum habere ad nos, seu nostrum
Sacrum supraemum, & Regium Consilium, a sententijs diffinitiuis
in dicta Regia Audientia ferendis: In causis quae summam, seu valorem
trium mille librarum monetae Maioricencium excesserint.

Sancimus praeterea, & ordinamus quod omnes sententiae
diffinitiuae in causis Ciuilibus latae, vel ferendae, etiam, si ab
eis ad eandem Regiam Audientiam, vel ad nos, secundum modum, &
formam proxime dictam supplicatum fuerit; executioni demandentur,
rejectis illegitimis exceptionibus: praestita tamen prius cautione
per partem, que executionem postulauerit. A sententijs vero
interloquutorijs, seu prouisionibus quae super intermedijs, seu
altercatis per partes propositis, per Relatores, proferentur, seu
fient; siue de his in dicta Regia Audiencia relatio facta fuerit,
siue non: Sancimus, & ordinamus, quod possit per partes peti
reuisio, seu contrario imperio supplicari: & dicta supplicationis
causa, eidem Relatori commitatur: per quem, facta relatione in eadem
Regia Audiencia, decidi habeat cum voto maioris partis, &
admitatur pars supplicans tali casu ad deducendum, producendum, &
allegandum, quicquid producere deducere, & probare voluerit intra
decem dies praecise, & peremptorie: quibus lapsis, ne littis
cursus diiferatur, aut protuletur teneatur dictus Relator intra
viginti dies dictam supplicationis causam expedire: a qua vltima
declaratione, etsi primae contraria sit, nulli partium liceat
vlterius supplicare. Et teneatur pars, quae dictam reuisionem
petierit, seu contrario imperio supplicauerit, tertiam partem tertiae
partis salarij totius causae, intradictos decem dies deponere: alias,
dicta supplicationis causa declaratur deserta.

Statuimus,
praeterea, & ordinamus, quod circa appellationes, vel
supplicationes a sententijs diffinitiuis, vel interloquutorijs
tormentorum in dicta Regia Audientia in causis criminalibus
ferendis, seruentur Priuilegia dicti Regni, & consuetudines
actenus obseruatae.

Quo
vero ad euocationem, & cognitionem causarum prime instantiae
Insularum Minoricarum, & Euicae, & alia bonum regimen, &
statum eorum concernentia, quia non habetur pro nunc plena notitia
Priuilegiorum, Franchesiarum, & aliorum Iurium dictarum
insularum, reseruamus nobis facultatem ordinandi super praemissis, &
alijs omnibus, pro ut melius visum fuerit expedire.

Volumus
tamen, & ordinamus, quod cause minores, centum librarum monetae
Barchinonae dictae nostrae Ciuitatis, & Regni Maioricarum,
non possint ad dictam nostram Regiam Audientiam euocari; sed iliae in
curijs Baiuli, & Vicarij respectiué pro vt ad vniuscuiusque
eorum iurisdictionem pertinebant inchoari, prosequi, & finiri in
prima instancia, habeant: maiores vero centum librarum, possint, ad
dictam Regiam Audientiam euocari sub praetextibus, & qualitatibus
paupertatis, & miserabilitatis, viduitatis, & pupillaritatis,
& alijs quae a iure legittime reputantur, constito prius Relatori
causae, de dictis maioritate, & qualitate.

Item
sancimus, statuimus, & ordinamus: quod noster Locumtenens
Generalis, in dicto Regno Maioricarum singulis diebus Veneris,
cuiuslibet hebdommadae, teneat Audientiam verbalem
(cruz) cum assistentia, & consilio Regentis Cancellariam seu suo
casu (vt dictum est) antiquioris Doctoris dictae nostrae Regiae
Audientiae pro pauperibus, & viduis, & pupillis, & alijs
miserabilibus personis: & per hoc non cenceatur excusatus Regens
Cancellariam ab audiendo causas verbales, vsque ad quantitatem
viginti librarum Barchinonen. tantum, singulis diebus per
spacium vnius horae integrae post meridiem, nec etiam censeatur
excusati, Baiulus & Vicarius dictae Ciuitatis, & Regni absque
tamen praefinitione, & limitatione quantitatis, & horae pro
vt actenus, soliti sunt pro praedictis personis, pro ut de iure ad
officium cuiusllibet eorum respectiue spectat causas dictarum
personarum audire, & cum minoribus sumptibus, & expensis quo
citius fieri poterit eas expedire seruatis tam in decisione, quam in
expeditione earum Franchesiis, & Priuilegijs, & alijs de iure
seruandis.

Volumus
tamen, & ordinamus, quod priuilegia Pragmaticae Franchesiae, aut
quaeuis alia Regia scripta, Vniuersitatibus, & singularibus
personis dicti Regni concessa, & signanter Regiae prouisiones, &
Priuilegia concessa curijs Baiuli, & Vicarjj Ciuitatis
Maioricarum, & alijs officialibus nostris dicti Regni, &
eorum Scribis; qui huic nostrae Pragmaticae sanctioni non
contrarientur, custodiantur, & obseruentur ab omnibus inconcusse,
sub poena quingentorum florenorum Auri Aragonum
priuationisq; officiorum: eisq; regnicolae dicti Regni vtantur, &
fruanrur pro vt actenus melius, & plenius fuerit in eorum
vsu & pocessione remotis tamen quibuscunque abusibus, in
praeiuditium, & lesionem dictorum Priuilegiorum.

Quapropter
Reuerendum in Christo patrem Episcopum Maioric. & alias
Ecclesiasticas personas Regni praedicti Maioric. & Insularum
eidem adiacentium, Requirimus, & hortamur: Spectabili vero Mag. &
dilectis Consiliarijs Locumtenenti Generali nostro in dicto Regno,
Regenti Cancel. Doctoribus dictae R. A. Regio Procuratori, Fisciq;
Aduocato, ac iudici Regiae Curiae gerentibusq; vices nostri Generalis
Gubernatoris in praefatis Insulis Minoric. & Euicae Baiulis,
Vicarijs, subbaiulis, subuicarijs, Alguazirijs, virgarijs, &
portarijs, Magnificis quoq; Militibus, Richis hominibus, Iuratis
etiam Concilijs, & Vniuersitatibus, dictae Ciuitatis Maioric. &
aliorum Opidorum, & Villarum Regni, & Insularum praefatarum
coeterisq; officialibus, & subditis nostris, maioribus, &
minoribus in dictis Regno Maioric. & Insulis adiacentibus,
constitutis, & constituendis ipsorumq; officialium
Locumtenentibus, seu officia ipsa regentibus, praesentibus, &
futuris; dicimus, praecipimus, & iubemus ad incursum nostra
regiae indignationis, & irae, poeneq: florenorum Auri Aragonum
trium mille nostris Regijs inferendorum Aerarijs, priuationisq;
officiorum, quod nostram huiusmodi Pragmaticam sanctionem, &
omnia, & singula in ea contenta, teneant firmiter, &
obseruent, teneriq; & inviolabiliter obseruari faciant per quos
deceat, cauti secus agere fieri
ve permitere aliqua ratione seu causa sidictae
Ecclesiasticae personae nobis morem gerere coeteri vero Officiales, &
subditi nostri preter irae, & indignationis nostrae incursum
poenam praeappositam cupiunt euitare. In cuius rei testimonium
praesentes fieri iussimus nostro Regio Sigillo a tergo munitas. Datis
in Aranjuez, die xj. mensis Maij Anno a Natiuitate Dni. MD lxxvi.
(1571)

YO
EL REY.

Vt.
Don Berñ. Vicecancel. Vt Loris Regens.

Vt.
Comes. G. Thes.

Vt.
Sapena Regens. Vt. Sentis Regens,

Vt.
Talayero, pro Conser. Generali.

8 DE MAYO.

8 DE MAYO. (Yo nací el mismo día, 516 años después)

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que se hallan a continuación, y publicar el pregón que las sigue.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la vila de Besalu.
Molt honorables e savis senyors. Jatsia per Nanthoni Carreras a nosaltres trames per part de aqueixa universitat vos hajam scrit ab nostra gran letra de quatra del corrent mes e a ell mateix de paraula hajam dit entre les altres coses lo que ab aquesta vos scrivim encara per tant com apres sa partida es vengut a nosaltres En Vidal Carnisser ab altra vostra letra avisatoria de la roberia feta per alguns del dits homens de remença de set carregues de forment e dels CCCC moltons vos certificam que Deu mijançant dema que sera digmenge començara exir una gran part del exercit de aquest Principat e continuament aviarem la resta fins que tota hic sia fora. E havem ferma creença nostre Senyor Deu obrira via o cami que per mija del dit exercit los desordonats actes dels dits pagesos se arreglaran e aqueixa vila sera sublevada de congoixes on no lo capita socorrera o aquexa vila o a altres parts segons la necessitat volra per forma que lo Principat sera preservat de inconvenients e la cosa publica de aquell conservada a lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat reyal. Entretant vosaltres com be haveu acustumat siau vigils e attents en la custodia de aqueixa vila a fi quen puixau dar bona raho. Car ab tot cregam la Excellencia de la Senyora Reyna haura debitament provehit a la indemnitat de aquella encara vosaltres hi deveu be retre vostre deute attesa la concorrencia del temps. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a VIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del general e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

A la molt noble la Senyora de Cruilles.
Molt nobla senyora. Vostra letra havem reebuda per la qual e per relacio den Miquel Marques portador de aquella som stats certificats del fet de mossen Burutell e de altres molt detestables actes fets e quis cominen per los homens dits de remença dels quals avisos havem hagut pler. Veritat es que nosaltres per servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici de aquest Principat havem fet lo exercit lo qual dema Deu volent començara exir de aquesta ciutat e continuament lo aviarem fins haja son compliment. Havem ferma creença nostre Senyor Deu obrira via e cami que per mija del dit exercit los desordenats actes dels dits pagesos se arreglaran e vostra noblesa sera sublevada de les congoixes en que sta on no lo capita socorrera lla on li semblara necessari per forma que lo Principat sera preservat de inconvenients e la cosa publica de aquell conservada a lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat reyal perque avisant vostra noblesa de les dites coses exortam aquella sia be attenta en la custodia del castell e vila car ab tot cregam la Excellencia de la Senyora Reyna proveeix a tota indemnitat vostra encara li deveu be retre vostre deute attesa la concurrencia del temps. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a VIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda, - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Johan Exerrat diputat local en la vila de Castello e comdat de Empuries. (https://www.castello.cat/)

Honorable senyer. Entes havem que Nanthoni Vidal de aqueixa vila ha dit e diu publicament loant e scalfant los actes que fan los pagesos de remença que faran be dient ho dels dits pagesos que no paguen dret de General e que axi ho deurien fer e que maleyts sien ells siu paguen e altres moltes paraules greus e de mal exempli les quals redunden en vilipendi nostre e del dit General e en gran interes e dan de aquell. Per ço no podents dar comport a tals coses vos dehim e manam que rebuda la present tota triga post posada en la pus cauta e secreta manera que poreu ab lo scriva de vostra Diputacio local prengau informacio de les dites coses ab totes les circunstancies. E si per aquella vos constara axi esser decontinent requeriu lo lochtinent de procurador o batle de aqueixa vila que lo dit Vidal mete en la preso be guardat e alli stigue per nosaltres e trameteu nos la dita informacio closa e segellada. Encarregants vos en les dites coses doneu bon recapte ab tota eficacia a fi que no hajam a creure tingan nostres manaments en neclecte. Dada en Barchinona a VIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue un pregón, que acaso remitirían al antedicho diputado local.

Ara oyats de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya tots los acordats del exercit que de present se fa per lo dit Principat que tots los caps de cinquantenes conestables ab lur gent qui han pres sou e son apunt per partir sien diluns primer vinent en la casa de la Diputacio armats per fer la mostra e partir decontinent per anar alla hon per part dels dits diputats e concell los sera comendat e daquiavant los lo sou. E los altres caps de cinquantenes e conestables qui han pres sou e no son ara apparellats per partir sien prests e a punt dijous primer vinent que comptarem XIII del corrent mes de maig per fer la mostra a la dita casa de la Diputacio e partir decontinent per anar alla hon los sera comendat e daquiavant los correra lo dit sou. E aço façau en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat.

En el mismo día, los señores Diputados recibieron la siguiente carta.

Molt reverend e honorables senyors. Dimarts passat que teniem quatre del mes present he rebuda una letra de vostres reverencies e honorables savieses contenent en efecte requiris los oficials de aquesta diputacio local que si certa crida que per ells era stada feta per part de la Serenissima Senyora la Senyora Reyna ab la qual en efecte era manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos acorden en lo exercit del Principat de Cathalunya ne prenguen sou segons aquestes coses e altres a la dita letra largament fou contengudes a la qual me refer la qual letra rebuda ab aquella reverencia e honor ques pertany decontinent fiu ordenar una requesta al batle o veguer de aquesta vila e en obsencia (absencia) del dit veguer presenta aquella als sots veguer e batle los quals oficials se oferiren obeirles e complir les coses requestes demanaren copia de la dita requesta la qual a cascu particularment fonch donada e aprosseguir e complir lo efecte de la dita letra. Hir que era dimecres que teniem cinch del dit mes ab lo notari de mon ofici cavalqui a la Vilanova e Larbos e als batles dels dits lochs presenti semblant requesta la qual fonch per ells ab aquella honor ques pertany rebuda. E per quant la dita crida per ells no era stada publicada se oferiren que ans per ells no seria procehit a exequtar tal crida o semblants coses fer ne consultarien vostres reverencies e honorables savieses e de totes les dites coses levar acte publich al dit notari de mon ofici. E vuy dada de la present los dits sotzveguer e batle han feta publicar en la present vila una crida revocatoria de la predita de la qual absemps ab les dites requestes tramet copia a vostres reverencies e honorables savieses segons ab dita letra mes menat.

Certificant vostres reverencies e honorables savieses he hagut gran treball tant en fer ordonar dites requestes quant encara dels dits sotzveguer e batle los quals se retien promptes en fer dites revocacio de crida pus per mi fos ordenada e com yo no tingues tal manament nou he volgut fer pero a la fi ells lan feta segons dit es. Per queus haure a gracia molt singular vos placia que les coses que per avant per vostres reverencies e honorables me seran manades yo faça me sien trameses ordonades en manera que hagen pus prompte expedicio restant tots apparellats obeir e complir les coses per vostres reverencies e honorables savieses a mi manades. De Vilafrancha de Penedes a sis del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Qui en gracia de vostres reverencies e honorables savieses molt me coman Farrer Pallisser diputat local de la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes. - Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Siguen el pregón revocatorio y el requirimiento a que alude la carta que antecede.

Ara hojats tot hom generalment de part del honorable En Jacme Bosch sotsveguer e regent la vegueria de Vilafrancha de Penedes per absencia del honorable En Jacme Miquel veguer de aquella e P. Ramon de Busquets batle de la dita vila per lo molt alt Senyor Rey que per part del honorable En Ferrer Pellicer (Farrer Pallisser justo en el texto anterior) diputat local en la vegueria de Penades los es stada presentada una requesta de la tenor seguent. Poch aprofitaria verament pactes transaccions e convencions fer o altres qualsevulla capitulacions si a exequucio deguda no eren manades e los contrahents de qualsevulla condicio sien aquells observassen com de dret es tant que aquells qui permeten ab obre sien complits. E axi sia que en dies no molt ha passats vos molt honorable batle de la dita vila inconsultament e inmatura honor tots temps salves e reverencia haveu feta preconitzar (pregonar) o publicar per los lochs acustumats de aquella vila una provisio patent del inclit primogenit de Arago e de la Serenissima Senyora Reyna tudriu del dit Primogenit ço es assaber algu de qualsevulla condicio o stament sia ne a cavall ne a peu per algun pacte o via ne per raho de peccunia o qualsevulla nom sots pena de haver e cors presumis seguir lo exercit o armada que de present se fa en lo Principat de Cathalunya en gran dampnatge e detriment del dit Principat e contra encara la capitulacio feta o (inhibide, inhibida) inhide entre lo Illustre Senyor Rey de Arago ara gloriosament regnant e lo dit Principat de Cathalunya la qual capitulacio fou jurada per quascuns e majorment per la Serenissima Senyora Reyna tudriu damunt dita encara en nom de procurador del lllustre Senyor Rey ver que axi com dit es la dita preconitzacio feta en contra lo dit Principat capitulacio e be publich del Principat e vos dits honorables veguer sotsveguer e encara batle en lo principi de vostres oficis hajats prestats sagrament e homenatge de obtemperar requestes faedores o fetes per los honorabilissims o de aquell lochtinent en lo dit Principat de Cathalunya als quals se pertany es spera la dita capitulacio e be publich del dit Principat gordar e defendre. Per tant aquestes coses attesses e altres En Ferrer Pellicer diputat local de la present vila en nom e per part dels honorables diputats en lo dit Principat de Cathalunya ab gran instancia e indilatament requer a vosaltres tots veguer e sotsveguer e batle axi conjunctament com divisa que axi injustament per vos les coses exequutades al primer deduhiau stament (intercambio de stament y deduhiau) e la dita capitulacio ab jurament callada romanga en la sua fermetat fahents publicar per los lochs damunts dits e acustumats de la dita vila e encara en altres lochs supposats a les vostres jurediccions en los quals la dita crida fou feta que qualsevulla sensa pena pusque lo dit exercit o armada la qual de present se fa es salebra (celebra) per tuicio e defensio del Principat e dels drets e libertats de aquell seguir o ab qualsevulla altra manera per ço que la dita capitulacio romanga ellesa (illesa; ilesa) en força del sagrament e homenatge per vos e cascu de vosaltres prestat. E si lo contrari per vos e cascu de vosaltres es fet lo que nos creu seria procehit contra vos e bens de vosaltres e de quascu de vosaltres virilment e potent de dret e de fet axi com a inimichs del dit Principat e de la cosa publica. E no resmenys encara axi com a transgressors de sagrament e homenatge per vos prestat axi com es dit de obtemperar a qualsevulla requestes fetes per part de diputats del dit Principat e en altra manera axi com de dret e de raho sera trobat requiren a vos discret notari que de les coses dessus dites a eterna memoria fassau publichs instruments si obs sera la qual requesta a nosaltres feta com aquells qui en lo introhit de nostros oficis havem jurat complir totes e qualsevol requestes per part dels honorables diputats de Cathalunya a qualsevulla consultes consells e dilacio cessants notificam les coses contengudes en la dita requesta a tot hom generalment. E que sens incorriment de cos e de haver e de pena alguna pugau seguir lo dit exercit o armada la qual se fa vuy en Barchinona en tuicio e defensio del Principat de Cathalunya drets e libertats de aquell.

Parum enim prodesset pacta transacciones vel convensiones fieri aut quasvis alias capitulaciones nisi exequucioni debite mandarentur et contrahentes cujusvis condicionis existant illa observarent quoniam jure cautum est quod en que promittuntur opere compleatur et hinc sic quod cum diebus non longe elapsis vos multum honorabilis vicarius aut sub vicarius Villefranche Penitencis (penedir; arrepentirse, penitencia, penitentes) et vos honorabilis bajulus (vicarius, bajulus : veguer, vaguer; batle, balle, batlle) ejusdem ville inconsulte et inmature honore semper salvis et reverencia feceritis preconitzari (pregonar) seu publicari per loca solita (lugares donde se suele, donde se acostumbra; locs, llocs, lochs, llochs acostumats, acustumats) ejusdem ville quandam provisionem
patentem incliti primogeniti Aragonie vel Serenissime Regine tutricis (tudriu; tutrix; institutriz, tutora) dicti Primogeniti ne videlicet aliquis cujusvis condicionis seu status existeret nec equester (ecuestre, a caballo) vel pedester (a pie, a peu) aliquo pacto vel via nec pretextu peccunie seu quovismodo sub pena eris et corporis presumeret sequi exercitum seu armatam que de presenti fit in Principatu Cathalonie in grande dampnum et detrimentum dicti Principatus et contra etiam capitulationem factam seu initam inter Illustrissimum regem Aragonum nunc gloriose regnantem et dictum Principatum Cathalonie. Quequidem capitulacio fuit jurata hinc inde et maxime a Serenissima domina Regina tutrice prefacta ac nomine procuratorio lllustrissimi Domini Regis. Verum quia ut predictum fuit predicta preconitzacio facta est contra dictum Principatum capitulacionem el bonum publicum dicti Principatus et nos dicti honorabiles vicarius subvicarius et etiam bajulus in principio vestrorum oficiorum prestiteritis sacramentum et homagium de obtemperando requisicionibus fiendis seu factis per honorabilissimos deputatos seu eorum locumtenentem in dicto Principatu Cathalonie ad quos pertinet et spectat dictam capitulacionem aut bonum publicum dicti Principatus tueri aut defendere pro tanto his attentis et aliis Ferrarius Pellicer deputatus localis presentis ville nomine et pro parte honorabilium deputatorum in dicto Principatu Cathalonie maxima cum instancia ac indilate requiritur vos omnes vicarium subvicarium et bajulum tam conjunctim quam divisim quatenus tam injuste per vos exequutata ad primevum reducantur statum ut dicta capitulacio juramento vellata remaneat in sui roboris firmitate faciendo publicari per loca prefata dicte ville. Et etiam in aliis locis vestrorum jurerdictioni suprapositis in quibus dicta preconitzacio facta fuit quod quicumque sine metu corporis et bonorum valcat et possit dictum exercitum seu armatam sequi vel alio quovismodo ad hoc ut dicta capitulacio remaneat illessa rigore sacramenti et omagii per vos et quemlivet vestrum prestiti alias si contrarium per vos et quemlivet vestrum fit quod non creditur contra vos et bona vestra et cujuscumque viriliter et potenter de jure et facto veluti inimicos dicti Principatus et reypublice (la república catalana, pero con Rey y Reyna, tócat els cullons) et nichilonimus (nichilominus, nihilominus, no res menys, nada menos) etiam tanquam contra transgressores sacramenti et homagii per vos prestiti ut predicitur de obtemperando quibusvis requisicionibus factis pro parte deputatorum dicti Principatus et alias prout rationis et juris fuerit repertum requirendo vos discretum notarium quatenus de premissis ad eternam rey (rei) memoriam conficiatis (confeccionar) publica instrumenta si opus fuerit (obs, ops: fassau publichs instruments si obs sera).
Parum enim prodesset pacta transacciones vel convenciones fieri aut quasvis alias capitulaciones nisi exequcioni debite mandarentur et contrahentes cujus vis condicionis existant illa observarent quoniam jure cautum est quod ea que promittuntur opere conpleamur et cum ad auditum multum honorabilium deputatorum deventum sit quod Serenissima domina Regina tutrix incliti dicti Primogeniti miserit seu mitere debeat vobis honorabi bajulo Villenove de Cubellis quandam preconitzacionem patentem continentem in efectu ne aliquis cujusvis condicionis seu status existant nec equestre vel pedestre aliquo pacto vel via pretextu peccunie seu quovismodo sub pena eris et corporis presumeret sequi (seguir; séquito) exercitum seu armatam que de presenti fit in Principatu Cathalonie in grande dampnum ac detrementum dicti Principatus et contra etiam capitulationem factam seu initam inter Illustrissimum Regem Aragonum nunc gloriose regnantem et dictum Principatum Cathalonie. Que quidem capitulatio fuit jurata hinc inde et maxime a Serenissima domina Regina tutrice perfecta ac nomine procuratorio Illustrissimi domini Regis verum quia predicta preconitzacio est contra dictum Principatum capitulationem et bonum publicum dicti Principatus et vos dictus honorabilis bajulus in principio vestri oficii prestiteritis sacramentum et homagium de obtemperando requisicionibus fiendis seu factis per dictos honorabiles deputatos seu eorum locum tenentes in dicto (se lee dictò) Principatu Cathalonie ad quos pertinet et spectat dictam capitulacionem aut bonum publicum dicti Principatus tueri aut defendere pro tanto his attentis et aliis Ferrarius Pellicer deputatus localis Villefranque Penitenciis nomine et pro parte dictorum honorabilium deputatorum in dicto Principatu Cathalonie maxima cum instancia requirit vos dictus honorabilis bajulus quatenus caso quo dicta preconitzacio vobis aliquo modo presentata esset ad exequcionem et publicationem nullatenus procedatur ut dicta capitulatio juramento vallata romaneat (romandre; remanente) in sui roboris firmitate cum prepositum et voluntatem dictorum honorabilium deputatorum et eorum consilium dictum Principatum representantem sic quod quicumque sine metu corporis et bonorum valeat et possit dictum exercitum seu armatam sequi vel alio quovismodo ad hoc ut dicta capitulatio remaneat illesa rigore sacramenti et homagii per vos prestiti alias si contrarium per vos fit quod non creditur procederetur contra vos et bona vestra viriliter et potenter de jure et de facto veluti inimicos dicti Principatus et
rey publice et nichilominus etiam tanquam contra transgressores sagramenti et homagii per vos prestiti ut predicitur de obtemperando quibusvis requisicionibus factis pro parte deputatorum dicti Principatus et alias prout rationis et juris fuerit repertum requirendo vos discretum notarium quatenus de premissis ad eternam rey memoriam conficiatis publica instrumenta si opus fuerit.
Parum enim prodesset pacta transacciones vel convenciones fieri aut quasvis alias capitulationes nisi exequucioni debite mandarentur et contrahentes cujusvis condicionis existant illa observarent quoniam jure cautum est quod ea que premittitur opere compleantur et cum ad auditum multum honorabilium deputatorum Cathalonie deventum sit quod Serenissima domina Regina tutrix incliti domini Primogeniti misserit seu mittere debeat vobis honorabili bajulo ville de Arbucio (Arbós) quandam preconitzacionem patentem continentem in efectu ne aliquis cujusvis condicionis seu status existeret nec equester vel pedester aliquo pacto vel via nec pretextu peccunie seu quovismodo sub pena eris et corporis presumeret sequi exercitum seu armatam que de presenti fit in Principatu Cathalonie in grande dampnum (daño; dan, dany; damnificar, dañar, etc) et decrementum dicti Principatus et contra etiam capitulationem factam seu initam inter Illustrissimum regem Aragonum nunc gloriose regnantem et dictum Principatum Cathalonie Quequidem capitulatio fuit jurata hinc inde et maxime a Serenissima domina Regina tutrice perfecta ac nomine procuratorio Illustrissimi domini Regis. Verum quia predicta preconitzacio est contra dictum Principatum capitulationem et bonum publicum dicti Principatus et vos dictus honorabilis bajulus in principio vestri officii prestiteritis sacramentum et homagium de obtemperando requisicionibus fiendis seu factis per dictos honerabilissimos deputatos seu eorum locum tenentes in dicto Principatu Cathalonie ad quos pertinet et spectat dictam capitulationem aut bonum publicum dicti Principatus tueri aut deffendere pro tanto his attentis et aliis Ferrarius Pellicer deputatus localis Villefranche Penitenciis nomine et pro parte dictorum honorabilium deputatorum in dicto Principatu Cathalonie maxima cum instancia requirit vos dictus honorabilis bajulus quatenus casu quo dicta preconitzacio vobis aliquo modo presentata esset ad exequucionem et publicationem nullatenus procedat ut dicta capitulatio juramento vallata remaneat in sui roboris firmitate cum prepositum et voluntatem dictorum honorabilium deputatorum et eorum consilium dictum Principatum representantem sic quod quicumque sine metu corporis et bonorum valeat et possit dictum exercitum seu armatam sequi vel alio quovismodo ad hoc ut dicta capitulatio remaneat illesa vigore sacramenti et homagii per vos prestiti alias si contrarium per vos fit quod non creditur procedatur contra vos et bona vestra viriliter et potenter de jure et de facto veluti inimicos dicti Principatus et reypublice et nichilominus etiam transgressores sacramenti el homagii per vos prestiti ut predicitur de obtemperando quibusvis requisicionibus factis pro parte deputatorum dicti Principatus et alias prout rationis ac juris fuerit repertum requirendo vos discretum notarium quatenus de premissis ad eternam rey memoriam conficiatis publica instrumenta si opus fuerit.

24 DE ABRIL.

24 DE ABRIL.

Dióse lectura, en esta sesión, de las cartas que siguen.

Als molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors. Premesa humil recomissio los moviments dels homens nominats de remença e les grans menasses que en dies fan de entrar aquesta ciutat nos donen molta admiracio no vacua de grandissima congoixa attes majorment lo perill en que nosaltres stam car som en aquesta ciutat en si algun tant divisa sens cap com lo vaguer jatsia no ignoras los dits moviments e menasses no sab hom la causa sens dir res als consellers la sepmana santa la ha jaquida ab un sols sotveguer qui guastat en les cames no pot ne anar ne cavalcar no rebujant encara jaquirla en aquestes festes de Pascha en les quals fretura mes de oficials que en altra qualsevol temps com si don una general caritat per la qual entren de les persones tres milia strangeres. Encara qui pijor es continuament no sab hom hon es ne que es dell e fa nos mes dubtar de sa absencia una letra que los consellers de Manresa han tramesa als consellers daquesta ciutat de la qual per quant es materia dura vos trametem copia dins la present interclusa. Aquesta ciutat per que se trobe sens cap no es en lorde que deuria ne sobre se custodia ne altres coses al temps occurrent necessaries. Los consellers fan lo que poden mes per que son de par condicio ab los altres del poble no han la auctoritat potencia e forma que haurien necessaries. En tant que stan quasi en les mans e voluntat de aquells a qui Deu no vulle vinguessen nosaltres prestam lo poder e diligencia que podem en custodia de nostra sglesia e cases ab tot vehem seria frusta si lo que a Deu no placia la ciutat era entrada. Axi mateix es aci Seroli ciutada de aqueixa ciutat lo qual segons havem entes dama o laltre vol fer dins aquesta ciutat o pur aci prop ajustar los dits pagesos no sabem per que. Nons gradam dell ne de ses fahenes es per avis de les vostres reverencies. Per tant molt reverents magnifichs e honorables mossenyors a les reverencies vostres humilment e quant mes afecte podem suplicam pregam e encarregam que una tant urgent necessitat e tant perill nons vulla defallir abans vos placia donar nos com afrançosament speram tot conçell favor e promptissima ajuda en tal forma e axi promptament que ab mija de aquells siam de perills preservats. Membre som de aquest Principat lo qual a aquell nuncha ha deffellit ne daqui avant fara com siam promptes a tota ordinacio vostra. E per quant la cosa requer grandissima cuyda e es gran perill en la triga altra vegada e altra de aço vos pregam e encarregam. Suplicant la Trinitat Santa sia de les reverencies vostres special proteccio. De Vich a XXI de abril Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam papiri littera clausa et in ejus dorso de cera rubea ut primis videbatur spectibus sigillata missa ex parte consiliariorum civitatis Minorise (Manresa) honorabilibus consiliariis civitatis Vicensis epigrama cujus sive suprascripcio est sequentis lectura.
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Series vero ipsius littere ab intus scripte latis est ut sequitur.
Molt honorables e molt savis senyors.
Per quant hauriem entes dir que lo veguer vostra de aqueixa ciutat se seria absentat per causa de cert tracta segons se diu volia fer en aqueixa ciutat volent hi metre alguns dels pagesos de remença per barajar e infortir se de aquella. E per tant com entorn de aquesta ciutat ha alguns dels pagesos de remença e per que mils pugam provehir e obviar a sinistres molt honorables e molt savis senyors vos pregam afectuosament vos placia de les dites coses per letra de vostres savieses certificar nos largament. No res menys vos placia donar fe e creença de tot ço e quant lo portador de la present al qual dien Mauri sobre lo alt conciutada nostre informal a ple de nostra intencio sobre lo dit acte a vostres savieses ne explicara de part nostra axi com si nosaltres personalment lo explicavem. De Manresa a XX de abril any Mil CCCC sexanta dos. - A vostra honor apparellats los consellers de Manresa.
Presens copia in hac folea mano mea scripta fuit sumpta et translatata ab ejus originali littera et cum originali eodem fideliter comprobata per me Jacobum de Balle notarium publicum Vicensem auctoritate reverendi domini Vicensis episcopi et quia veritas sic se habet hoc meum in notaria appositi solitum hic apposui Sig+num in fidem et testimonium premissorum die XXI aprilis et anni predictorum.

Reverendo in Christo patri et domino domino Cosme miseratione divina Vicensis episcopo prestantissimo.
Molt reverend pare en Christ e Senyor. Apres humil recomissio regraciant primer a la Senyoria vostra la gran e bona voluntat que devers nosaltres e aquesta sglesia mostrau e los avisos axi de letres com altres que de dia en dia de la reverent paternitat vostra havem per quant senyor molt reverend aquesta ciutat e nosaltres qui en ella som poblats vuy stam en molt gran perill per les causes que scrivim als diputats e consell de la terra e als consellers e consell de la ciutat de Barchinona les quals lo honorable micer Johan Torres a la Senyoria vostra comunicara com de la letra li hajam tramesa copia havem deliberat e a la terra e a la ciutat de Barchinona demanar concell favor e ajuda. E jatsia en dita letra no siam venguts a specie del que demanam pero confiants la Senyoria vostra nos donara tota aquella endressa que pora havem pensat comunicar a aquella alguna particularitat ço es que si aqueixos mossenyors dilataven provehir en lo que demanam que aldamenys si fer se podia de la terra o de la ciutat de Barchinona haguessem per lo present hu o dos homens de auctoritat e feels a la terra qui attes que noyc ha oficials com a capitans metessen aquesta ciutat en orde de custodia e defensio. Suplicam per ço a la reverend paternitat vostra li placia en aço donar tot cami e orde en tal forma que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta ciutat e nosaltres qui en aquella som constituits de tot perill e scandel preservats promptes a tot lo que V. R. P. a nosaltres manar volra la qual la Trinitat Sancta vulla tenir en sa custodia e guarda special. De Vich a XXI de abril del any Mil CCCCLXII.
Vuy son stats a nosaltres los consellers daquesta ciutat per part dels pagesos dien serien contents lo fet de les remençes se vehes per los deputats e consellers de Barchinona segons ja era stat mogut e que entretant mentre los afers se menejarien se sobresegues en les terres del vet. Es los stat respost som contents los afers se leven per mija dels dessus dits segons ja los era stat ofert. En lo sobreseure de les letres consultariem a la R. P. V. e al nostre sindich e que apres los fariem resposta. Suplicam a vos Senyor molt R. que en aço vullats pensar e sertificar nos del parer vostre.
- De la R. P. V. devots oradors la capitol de Vich.

R. P. dominoque meo prestantissimo domino Cosme episcopo Vicensi.
Nuper aliis litteris T. R. P. protransmissa copia epistole salvacionis que incipit Apparuit temporibus nostris non condignas sed quas potui gratias habui simulque ut epistolam Neronis quam T. E. R. P. mihi servo tuo et viva voce et litteris spopopdit mittere dignareris oravi ut et presentibus iterum atque iterum obsecro. Existimo enim illam tuo ore laudatam multa bona continere qua propter non obstante quod inmuneris occuperis erga utilitatem reypublice necessariis actibus. Nihilominus (nichilominus; no res menys) ut tantum os aperias ad mandandum tuo secretario vel cui placuerit ut illam rescribat et mittat hoc modicum temporis propter caritatem Dei inte urgentem exponere pro tuo servo digneris. Ceterum recolo pater R. superioribus diebus super facto istorum pagencium de redimencia tibi scripsisse quod nisi reprimeretur celerite flagello justicie eorum temeritas. Postquam contra proprios dominos impune insurrexissent eorum tota iniquitas ad superiores extendent manus suas etiam si regali dignitate fulgeretur. En pater R. evenire incipit salutem verbo et non dubito quod si possent id exequerentur facto quod predictum est. Nam nuper veniente de exequiis sui fratris quidam domicellus vocatus Muntredon filius quondam de micero Colomer fuit captus ab eisdem pagensibus ibi en Bas qui ut refert decreverunt interficere quoscumque milites et domicellos quos capere poterint cui mortem suam ex dicto decreto nunciarunt quo obnixe rogante ne occideretur ab eis quibus nil mali fecerat tandem initis variis interest consiliis rogatu et interventu quorundam eorum qui inter eos erant et cum noverant vix vita sibi dimissa est tamen nil ab en violenter acceperunt. Cumque post decretum liberationis sue cum eis familiariter
loqueretur inter alia verba hec aut similia protulerunt quod domina regina incipiebat eos molestare et deierando cominabantur quod potarent eam de agua flumi Ticeris dicti vulgariter Ter. Cumque ille responderent quod bene facerent si preberent eam vino mixtam replicantes dixerunt quod ymmo darent sibi ejusdem aqua potum in tanta quantitate quod ascenderet super ipsius regine capud. Et quod nisi Rex faveret eorum voluntati jam nuncios suos miserant ad regem Francie ut veniret quin ipsi sibi preberent ingressum et multa alia que de directo M. et Serenissimi Regis et sue carissime consortis nec non pias audiencium aures ofendant. Et jam ad hoc malum eradicandum suspitor sufficientem esse simplicem medicinam verum qui ibi estis cum civitate nobili Barchinone multo majoribus malis occurrere posse non dubito quorum auxilio et Serenissimo Regi et sue carissime consorti ac eorum comuni filio locum tenenti prefati domini Regis ac suis officialibus obedient debita et correpcionis locum erga tam inhonesta verba restitui posse non dubito quod pro comuni pace etiam arbitror necessarium quam nobis concedere dignetur. Jhesus Christus rex glorie qui concilium vestrum confirmare dignetur in omni opere bono Amen. Ex. Vico XIII aprilis 1462. - R. P. - Humilis servus Paulus Alemani.

Juntamente con la carta que precede, iba también la nota que sigue.

Fertur insuper R. P. et pro vero reputatur quod dicti Rustici elegerunt sibi capitaneum quendam domicellum apellatum Vert Tallat cui prestiterunt homagium constituentes sibi L. viros ex se qui conmorentur secum et ad ejus imperium omnes alii certo signo habeant convenire ad locum ubi ipse fuerit.

Als molt reverend senyor lo senyor bisbe de Vich sia dada.
Senyor molt reverend. Recomendacions premeses ans de mes a dir sertificant vostra reverencia com aquests dies passats havem rebuda una vostra letra per lo senyor En Nicholau Rocha a la qual no havem pogut respondre com a consellers per que havem scriure ab molta dificultat e ab entreveniment de moltes persones qui en la voluntat que nosaltres haviem de explicar vos no hagueren donat loch en explicar nostra intencio e voluntat qui sab Deu quanta es en aqueixa part que vos demanau. Item avisam vostra reverencia com aci alguns dies ha es En Seroli lo qual ab una gran diligencia comou y (y griega) suscita los homens de remença ab tanta diligencia que nous poria comptar e per una vegada ha aplegats los sindichs ab alguns homens de remença e apres ha aportats alguns dels sindichs e als dit que ells no poden haver bona conclusio en lurs afers fins que lo Senyor Rey sia en la terra e que ells hi deuen molt attendre en demanar lo que ell los fara les gracias que demanen e moltes daltres per quant ell es ben informat de la gran voluntat que los homens de remença li han e moltes altres persones qui ab la ploma les lexam. Item avisam vostra reverencia com lo veguer daci sen ana lo dimecres sant e lo sotzveguer es malalt de que aquesta ciutat sta mal acompanyada de que tots havem stat maravellats que en tal temps en sa partida nons hage res dit com en lo dimecres sant tota la gent sia a la Seu e al diluns de Pascha molta gent entre en aquesta ciutat per causa de la caritat la qual acostumen donar perque aquella jornada havem hauda fer armar molta gent per custodia de la ciutat. Item que lo damunt dit Seroli lo jorn de Sant Jordi primer vinent se deu aplegar segons som avisats ab huns CCC homens de les remençes e per tant que vostra reverencia pus plenament sia informada dau fe e creença al portador de la present a qui dien En Miquel Manble lo qual per aquesta causa sola vos trametem. Apres havem desliberat trametreus traslat de una letra que los consellers de Manresa nos han tramesa. - De la vostra reverent paternitat a tots vostres manaments Andreu Sevila e Miquel Server. (Casi como Miguel Servet)

No estando conformes en una misma opinión las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, siete de las mismas presentaron la siguiente nota, que fue leída en Consejo.

Les set persones de les VIIII havents carrech del fet de les banderes ensemps ab les IIII eletes per la ciutat de Barchinona totes concordes apuntaren que per al present sien stipendiats CCC homens de cavall ço es e lançes e Mil homens de peu qui sien pagats per tres mesos donant lus lo sou acustumat donat derrerament en lo exercit fet per la liberacio del Senyor Primogenit de santa recordacio e apres quen sien stipendiats de cavall e de peu tants com necessari sia.

Ocupáronse también, en esta sesión, de nombrar las personas que habían de inquirir contra los enemigos de la capitulación y las que habían de llevar a varias universidades las cartas e instrucciones que siguen.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres que tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats
de aquell tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablement acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses e aximateix los sindichs de aquella les hores que sich son trobats comendant granment vosaltres e ells de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuant vostre be obiar vullau de continent tota dilacio post posada trametre aci sindichs o sindich qui per aqueixa universitat entrevinga en los consells com be es degut e pertinent e siau
vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica (republica) e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa vila es singular e assenyaladament membre de totes les dites coses mes amplament vos informara lo honorable En Pere Despluges donzell per aquesta sola raho a vosaltres e altres universitats del dit Principat trames. Placiaus donarli circa aquelles plena fe e creença. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Bajo igual forma se escribió a los jurados y concejo general de Gerona y a los concelleres y concejo de Vich.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Creem per letres e altrament vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament les comocions e concitacions de alguns homens dits de remençes e altres fetes per diverses parts del dit Principat les quals tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveeix a totes coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants lo dit Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat conservacio e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat e lo honorable procurador e sindich qui per aquella aci entreve virtuosament vos sou haguts e ses hagut en totes les coses comendants vosaltres e ell de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuants vostre be obrar sempre comendeu e insteu lo dit sindich façe son ofici com be ha acustumat e siau vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa universitat es singular e assenyalant menibre. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Se enviaron asimismo copias de la anterior, con leves variantes en algunas, a las municipalidades de Lérida, Villafranca del Panadés, Puigcerdá, Villafranca de Conflent, Manresa, Cervera, Arbós, Perpiñan y separadamente al cabildo de Lérida.
A las poblaciones de Igualada, Besalú, Figueres, Camprodon, Torroella, Colibre y Berga, les fue remitida copia de la que sigue.

Molt honorables e savis senyors.
Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres qui tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per anant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo quens par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acostumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aquexa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses per ço de totes les dites coses vos havem volgut avisar per vostra consolacio e confort. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Siguen las instrucciones que se llevó el honorable Pedro Desplugues.

Instruccions per los molt reverenda egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable En Pere Desplugues donzell de les coses que ha a fer en la anada que de present sera vers les ciutats e viles seguents ço es Gerona Perpinya Vilafrancha de Conflent Puigcerda Vich e Manresa.
Primerament com sera en Gerona dara orde ab los honorables jurats de aquella que lo concell general se aplech e aplegat premeses degudes saluts de part dels dits deputats e concell liurara als dits jurats e concell la letra a ells dirigida de la qual sen porta copia per son avis e ab aquella pertinencia de paraules que li semblara explicara a aquells les coses en la dita letra mencionades particularitzant e deduhint aquelles segons que son seguides remetent ho los dits deputats e concell a la bona discrecio del dit P. Desplugues lo qual en tot ha cabut e entrevengut com a hu dels qui convenen en lo dit concell. E apres comendara molt los dits jurats e concell del que virtuosament han fet ells e llurs sindichs en les coses que han occorregut e confortara aquells de la bona unitat virtut e sforç qui sempre son entre los consells de la casa de la Deputacio e de la ciutat de Barchinona en totes coses que hagen respecte a lahor de nostre Senyor Deu servici de la reyal Majestat conservacio repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. E a la fi de part dels dits deputats e concell pregara e exortara los dits jurats e consell general que per quant no ignoren les fahenes concorrents e qui tots occorren en lo dit Principat de quanta importancia e ponderositat son vullen de continent trametre als dits deputats e consell llurs sindichs o sindich o dar orde que alguna bona persona per ells entrevingue en consellar lo dit Principat com be degut e pertinent segons fan les altres universitats de aquell. E apres de la dita explicacio lo dit Pere Desplugues comunicara ab aquelles persones de la dita ciutat e del consell de aquella que li semblara per fer e procurar que prestament la tramesa dels dits sindichs o sindich o substitucio sie efectualment complida per aquesta empero raho lo dit P. Desplugues no aturara en la dita ciutat ultra tres dies.
E pus sera en Gerona informar se ha axi ab persones de la cort de la Senyora Reyna com de la XVI dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e ab altres persones que li semblara en qual punt stan los fets dels pagesos de reemença e encara de altres coses que li aparra. El del que haura fet ab los dits jurats e consell general e encara de totes altres coses scriura largament clara e veridica als dits deputats e consell. Mes avant liurara al deputat local de Gerona les letres que sen porte pera Besalu e Torroella de Mongri e Campredon encautant lo de la part dels dits deputats e consell que les trameta com abans pora per bona via.
Apres lo dit P. Desplugues tirant la via de Perpenya liurara als consols de la vila de Figueres e al consell general si haver se pora facilment sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals premeses saluts dira aquelles de les coses dessus dites que li semblara confortant aquells de part dels dits deputats e consell en la millor manera que li aparra no aturant per aço en la dita vila ultra mig dia.
En apres ira a Perpinya e congregats los consols e consell de XXVII de aquella dira explicara e fara tals o semblants coses que son dites demunt dels jurats e consell e general de Gerona. E en la dita vila no aturara ultra tres dies com dit es dessus. E de Perpinya enviara la letra de Cobliure o la dara al deputat local que ley envia.
Postea anant la via de Puigcerda liurara als consols e consell de Vilafrancha de Conflent e al consell general si facilment haver se pora sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals explicara axi com a Figueres. Aço empero afegit quels comendara molt del que be e virtuosament ells e llur sindich han obrat e obren en totes coses pregants los que a llur sindich scriuen sovint comendant e solicitant lo afer lo degut segons be ha acustumat. E per aço no aturara en la dila vila ultra mig dia.
Als consols e consell general de Puigcerda liurara aximateix la letra que sen porta als quals explicara axi com a Vilafrancha. Aço afegit que per quant En Juan Sitjar sindich que derrerament han constituit per sos negocis ha a fer absencies lus placia vullen dar potestat al dit Sitjar de substituir per manera que tota hora en lo consell dels dits deputats entrevingue home bo e abil aconsellar per la dita vila axi com es degut e pertinent. E per aço en la dita vila no aturara ultra dos dies.
Als jurats e consell general de Vich dara la letra que sen porta e explicara totes coses segons a la ciutat de Gerona en la qual no aturara ultra dos dies.
Als consellers e consell general de Manresa aximateix liurara la letra que sen porta e explicara semblants coses que demunt son scrites de la vila de Vilafrancha de Conflent. En la dita empero ciutat no aturara mes de un dia.
E sia avisat lo dit P. Desplugues que de totes noves e coses que li occorreran axi en Perpenya com en altres parts dessus dites scriure als dits deputats e consell liurant les letres als deputats locals o altres persones si altres hi haura qui vinguen la via de Barchinona.
Encara lo dit P. Desplugues jurara a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que directament ne indirecta no procurara alguns oficis o beneficis ne pendra carrech de tractar altres coses per si ne per altres sens divertir a altres coses. Ans ab tota diligencia se haura en les coses a ell comeses a fi que aquelles per son poder sortesquen son efecte e fara vertadera relacio de aquelles.
En totes les coses dessus dites lo dit Pere Desplugues se hage ab diligencia e hi do lo bon recapte que dell sespere e torn lo mes prest que pora per que la sua presencia no fassa fretura al consell. Dada en Barchinona a XXVII de abril del any Mil CCCC sexanta. dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Memorial en via de instruccio per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fet al discret En Pere Reyo notari de les coses que de llur manament e ordinacio ha a fer segons devall sera dit.
Primerament lo dit Pere Reyo hira a la ciutat de Tortosa e liurara als honorables procuradors de aquella la letra que sen porta a ells dirigida e de part dels dits deputats e concell los pregara que de continent vullen aplegar consell general per esser legida la dita letra e si resposta volran fer e liurar al dit Reyo prenguela. En apres parlara ab alguns dels honorables canonges de la Seu de la dita ciutat e dara orde que lo capitol ajust e congregat premeses saluts de part dels dits deputats e consell liurara la letra al dit capitol dirigida e ab tota bona pertinencia sollicitara aquells vullen trametre als dits deputats e consell sindich de continent per entrevenir en consellar lo dit Principat com es be degut e pertinent attesa la ponderositat dels negocis que concorren e si comodament no poden trametre sindich almenys fassen sindicat a algu aci en Barchinona ab potestat de substituir. Per les coses empero dessus dites no stara lo dit Reyo en la dita ciutat ultra dos dies.
Apres hira en la ciutat de Leyda e per lorde dessus dit liurara les letres que sen porta als honorables pahers e capitol de la dita ciutat preguant e sollicitant los ut supra referendo singula singulis. En la qual ciutat no aturara ultra dos dies.
En apres en la vila de Cervera premeses saluts ut supra dara als honorables pahers de aquella la letra que sen porta pregant los que de continent apleguen consell general per esser legida. E si resposta volran fer pot sperar aquella lo dit Reyo un dia e no mes.
Postea liurara les letres que sen porta als honorables consols e jurats de Golada (Igualada) Vilafrancha de Penedes e del Arbos pregant los que de continent ajusten llurs consells per aquelles esser legides. E si respostes volran fer pot sperar aquelles en quascuna vila un dia e no mes.
E si algunes noves e altres coses occorreran en les dites parts de que sie necessari avis lo dit Reyo scriura als dits deputats e consell de aquelles distinctament e veridica.
Lo dit Reyo de bona diligencia e presta expedicio en les coses dessus dites segons dell se confie e per virtut del jurament per ell prestat a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis. Data en Barchinona a XXVI de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sobre los puntos últimamente citados pasóse a votación, deliberando en seguida conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau los dits Pere Desplugues e Pere Reyo vagen segons es apuntat e que sen porten les letres les quals son be compostes e stan be e que hagen de salari per quascun jorn ço es lo dit Pere Desplugues cinch florins dor segons es acostumat e lo dit Reyo lo salari que la casa de la Diputacio acustume dar.
E no resmenys que sia scrit a les altres universitats del Principat confortantles en la manera que es scrit a les altres universitats remoguda empero la clausula que parle de sindich. E que les letres damunt insertes axi dreçades als diputats e concell com les altres dreçades a ell dit bisbe avisants e parlants dels fets dels pagesos de remença sien insertes en lo present proces. E que lo apuntament fet per los set dels VIII ab los de Barchinona se mete de present en exequucio segons es stat pensat e que sien elegides tres persones del present concell qui sien destinades a la Senyora Reyna per avisar sa Majestat de les coses e motius quils han induits en fer les gents de cavall e de peu e que solament sia dada paga per dos mesos.