Tomo I, texto XIV, Martín, Luppo de Gurrea

XIV.

Reg. 2.236, fol. 36. 19 de octubre de 1407.

El Rey. - Mossen Lop. Recordar vos deuria las guerras bandos muertes gestiones danyos e menoscabos ques son seguidos entre vos e vuestros valedores de una part e don Anthon de Luna e sus valedores de la otra de que gran partida ney es stada causa la nominacion que vuestra partida la partida de los de Logran (1) vos sforçades fazer de los jurados de la villa de Exea: onde como ya sobre aquesto

(1) Tal como se lee en el registro y está aquí fielmente trasladada, es ininteligible esta cláusula; pero resultará clara añadiendo la conjuntiva e después de las palabras vuestra partida y dirá: de que (de los daños) en gran parte ha sido causa el nombramiento que vuestro partido y el partido de los de Logran, etc.; pues los Logran serían probablemente los jefes que tenía en Ejea la facción de los Lunas. Estas y otras semejantes faltas las cometían muy a menudo por error ó incuria los escribanos y amanuenses.

hi sia bien provehido por stablimientos feytos por el dito concello confirmados et atorgados por el egregio don Alfonso conte de Denia assi como a lugartenient nuestro et por el governador Daragon e vos agora nuevament vos esforçades segund nos es dado a entender la nominacion de juratos en la dita villa contra los ditos stablimientos et aquesto no sea otra cosa sino dezir et de feyto tornar en guerra bando et bollias et suscitar los males passados et destruhir nuestros lugares et terra: por aquesto reprehendendovos de las ditas cosas fuertement si assin hi es vos dezimos et mandamos expressament et de certa sciencia dius encorrimento de nuestra ira et indignacion que de la dita nominacion de juratos en la dita villa de Exea segund que otra vegada de aquesto vos havemos scripto en alguna manera nous entremetades antes aquella fer lexedes al capitan et concello de la dita villa segund bien han costumbrado en otra manera certiticamosvos que contra vos et vuestros bienes en tal manera procediremos et procedir faremos que conexeredes quey hi es muyt greu cosa a nos vos ni otro alguno meter en nuestros lugares contra nuestra voluntat jurados regidores o qualesquiere otros administradores. Dada en Valencia a XIX dies de octubre e nel anyo MCCCCVII. - REX MARTINUS. - Johanes de Leytago mandato regis facto per thesaurarium. - Dirigitur Luppo de Gurrea. (Lope de Urrea)

15 DE JULIO.

15 DE JULIO.

El arzobispo de Tarragona, el conde de Módica, el conde de Prades y maestro Martin Pere, síndico de Gerona, firmaron y juraron en este día los capítulos firmados por la Reina y los señores Diputados y Consejo, con intervención del prothonotario de dicha señora Pedro Oliet.
Ocupáronse los señores Diputados, acto continuo, de algunas remuneraciones que se habían de hacer a los que trabajaron en el enganche de gentes de armas, y, por último, se expidió la siguiente carta.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per quant es concordat que quiscuna universitat de aquelles qui llurs sindichs han entrevengut en aquests afers e han fermada la capitulacio fermada per la Senyora Reyna e per nosaltres e aquest consell es molt necessari que prestament fasseu ajustar vostre consell e fermar la loacio e aprovacio e concessio de la dita capitulacio segons la forma queus enviam ordenada e quen fassau fer dues e que les nos tremetau decontinent ab lo portador de la present car la una ha esser donada al Senyor Rey e altre se ha a retenir aci per nosaltres e en aquest consistori aquesta ciutat ab lur consell de cent jurats la ha aximateix fermada. E aço es stat delliberat fer axi per quant lo vostre sindich no havie poder en scrits. Placiaus en aço dar diligencia que prestament se faça car altrament nos poria haver lo contracte fermat per la Senyora Reyna. E sia senyors
molt honorables e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XV de juliol any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc. a vostra honor prests.

Iguales a la carta que precede, se enviaron también otras, dirijidas a los jurados de Gerona, a los procuradores de Tortosa, a los cónsules de Perpiñan, a los paheres de Cervera, a los concelleres de Manresa y de Vich, a los cónsules de Villafranca de Conflent, y a los jurados de Villafranca del Panadés.

22 DE MARZO.

22 DE MARZO. 

Ocupó la sesión de este día el mismo asunto que la anterioso, sin haberse tomado acuerdo alguno. En la misma se recibieron varias cartas, y se dio contestación a otras que anteriormente se habían recibido, cuyos documentos siguen a continuación. 

Als reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs be amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de creença per vostres embaixadors havem reebu-buda e en virtut de aquella hoyts a ple los dits embaixadors en tot lo que per part vostra nos han volgut dir explicar e supplicar axi sobre la nostra aturada en aquesta vila com encara en supplicar nos ho volguessem tollerar ab bona pasciencia. Als quals havem respost que per amor e complasencia vostra som contenta sobreseure en nostra partida pero havemlos confortat e significat que considerat que la dilacio de entrar en la pratica de aquests afers no pot esser de aquells benifici algu vos vullen scriure e sollicitar que lo pus prest que sia possible se entenga a entrar en la dita pratica trametentnos aquels espedients als quals encara reposadament no eren pervenguts segons per vostres letres nos haveu scrit en los quals ab gran diligencia e sollicitut entenieu. E en cas siam certa que los dits vostres embaixadors per llurs virtuts servey nostre e fer a vosaltres cosa grata e accepta ho faran diligentment e ab molta prudencia. Encara vos pregam e encarregam quant plus stretament e afectada podem ab tota cura e vigilancia hi vullau entendre havent sempre sguard los dits afers de quanta importancia son e per semblant al esser stada tant de temps en aquesta vila sens haver entrat en la dita pratica e no resmenys a la molta absencia que havem feta e fem de la presencia e comunicacio de la Majestat del Senyor Rey. E jatsia aço nos sia lo pus molest empero nos dona gran sperança la virtut vostra e innata devocio e fidelitat que a la sua Serenitat e nostra (vostra passats e de?) vosaltres haureu sempre acostumat de portar que en aquests afers no solament prest entrareu en lo meneig mas quen vendreu a tota bona saludable e desigada conclusio. Dada en Villafrancha de Penades a XXII dies de març del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. 

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. En Pere Gregori Gonter (Günter, Günther?) ciutada de aqueixa ciutat portador de la present acordat en lo exercit del Principat de Cathalunya dies ha se clama per indisposicio de sa persona e per aquella suplica li sia atorgada licencia de tornar en casa sua e alli constahir e governador sa indisposisio per quant no es en punt de seguir ne servir lo dit exercit fahent oferta en loch seu donar hun home que servescha e seguesca lo dit exercit en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat. E deduhint les coses sepplicades en efecte ha donat hun home appellat Steve Garau qui ha promes seguir e servir en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat ha prestat sagrament e homenatge en la forma acostumada. Per queus pregam e avisam lo dit Pere Gregori sens incorriment de alguna pena e violacio del sagrament e homenatge per ell prestat puixa liberament en sa casa tornar. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XX de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest lo comte de Modica. 

Senyores. Por hun ombre proprio que partio tres dias ha vos avise de todas las cosas que fins en aquella hora se sabian e agora por el present vos aviso que el Senyor Rey desempatxa a mossen Pero Vacha embaxador para al Senyor Rey de Castella. Dice que va con grandes partidas solo los pueda concordar. Creo stareys marevellados como eo no vos he enviado el coreu el qual yo detengo pora que si tal casso de necessidat venia que yo vos pudiesa avisar con grande dificultat yo vos avisso de cosas ciertas porque aqueste onbre syempre es incierto lo que a de façer. E por quanto el portador es persona asaç fiable del qual sereyes informados muy largament de todo lo necessario. No curo mas dezir. De Çaragoça a XVIII de maig. 

Als molt reverents egregi nobles magnifichs senyors los diputats e consell congregats en la ciutat de Barchinona. 
Molt reverends egregi e magnifichs senyors. Esta nit entre X e XI hores vos scrivim largament de totes les coses fins en aquella hora subseguides. Apres vuy de mati hora que voliem anar hoir missa de part de la Senyora Reyna son venguts a nosaltres los senyors mestre de Muntesa don Lop e lo comte Doliva significantnos com la dita Senyora per la gran voluntat e desig que te de entrar en pratica de aquestes fahenes per los respectes per nos a vostres reverencies ja scrits hauria en voluntat trametra aqui les dits mestre de Muntesa e don Lop per solicitar e fer instancia aqui a fi que prestament la dita Senyora puixa praticar dels dits negocis e de aquells fer cert lo Senyor Rey e volien sentir de nosaltres nostre parer sobra la dita anada als quals es stat per nosaltres respost que la nit passada scrivim e havem avisades vostres senyories de les coses qui eren subseguides e de la resposta de la Senyora Reyna e que no haviem comissio de comunicar ne dar resposta a ells de las coses que per ells nos eren significades e axi ab paraules generals nos ne som desixits (para Pompeyo Fabra y su catalán inventado sería: ens en som dessurtits). Per tant havem delliberat fer lo present correu per quant nos ha plagut esser molt pertinent e molt necessari que prestament en aquesta part los sia respost considerades moltes rahons que en aqueix consistori en lo passat havem hoydes. E placieus encontinent avisarnos queus sera plasent los sia respost. Speram encara si vos parra donarne sentiment a la Senyora Reyna que li placia en la present deliberacio sobreseura tro a tant que de vosaltres hajam resposla. Per lo present no occorra altres coses que a vostres reverencies necessaries sien scriura menantnos lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXII de març any Mil CCCCLXl a nou hores de mati ans de mig dia. 
Volent cloura la present nos son tornats los damunt anomenats mestre de Muntesa don Lop e comte Doliva dihentnos per part de la dita Senyora com la dita Senyora havia deliberat sobreseura llur ajuda pregant a nosaltres volguessem scriura a vostres reverencies vos plagues encontinent dar orde e entrar en praticha de les feynes e que de aço ab la present ella scrivia a vostres reverencies e axi placia a vosaltres mossenyors per benavenir dels afers voler ho metra en obra e per res no tardar. 
Stant en cloura la present la Senyora Reyna ha trames aci lo mestre de Montesa trematentnos a dir com sa Senyoria pren a gran molestia que a Fraga li son registrades totes les letres que tramet al Senyor Rey per queus placia provehirhi. A vostra ordinacio e manaments apparellats Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues. 

Als molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats e consell congregats e residents en la ciutat de Barchinona. 
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors. 
Vuy disapte a XXI del present som plegats en la present vila circa mig jorn e dreta via deschavalcam a la posada de la Senyora Reyna ab lo senyor mestre de Muntesa visrey de Sicilia comte Doliva e molts altres quins eran exits a rebra e essents deschavalcats havem feta reverencia a la dita Senyora besantli la ma de part de tots vosaltres splicantli les recomendacions per vostres instruccions ordenades dantli la letra de vostres reverencies la qual lesta nos dix esser creença e que anassem a reposar que apres la Senyoria sua nos fara cridar com ora fos. E per quant ab les instruccions rebem una letra del Senyor Primogenit ley donam aquella hora laltra letra qui era en les instruccions de mossen Pere Torroella no havem volguda donar fins haurem parlat ab la dita Senyora e tornats a nostra posada circa les sinch hores la dita Senyora trames per nosaltres e encontinent som ab sa Senyoria la qual trobam en una cambra de sa posada acompanyada de moltes gents a la qual supplicam fos merce sua volernos hoyr a soles e axi fou ordenat per sa Altesa restant sola ab nosaltres e ab larchebisbe de Çaragoça e per miga de mi abat de Sant Johan fou explicada la creença e que per vosaltres es stat ordenat significant a sa Senyoria tot lo contengut en lo primer capitol ço es lo que lo Senyor havia scrit a la prioresa del Guayre e les provisions ordonades per sa Majestat en les viles de Balaguer Agremunt e Algerri no obmetent cosa alguna. Apres li fou explicat com vosaltres mossenyors totes altres coses apart posades ab summa diligencia entenieu en compondra les fahenes e que en breu temps li serien reportades e venint 
a la stada de la present vila li fou explicat ab aquell tall de paraules e ab aquell millor gest que es stat possible e apparagut esser expedient. Supplicantli fos de sa merçe nos volgues moura de la present vila deduhintli que sens dubte negu aquestes fahenes pus facilment stant sa Senyoria en la present vila se porien compendre e pendra loable expedicio e la fi que tots desigam e que axi per part de tots vosaltres mossenyors humilment e com mes devota se podra explicar lan supplicaveu e axi era per vosaltres mossenyors a sa Excellencia e Celsitud consellat al qual capitol e rahons la sua Majestat respos prenent admiracio del perer en que tots donaven per ella star en la present vila com a la sua Majestat paragues que anantsen a Sant Boy e entrant en la ciutat aquestes fahenes e negocis pus facilment se porien tractar e praticar e portar al fi per tots desyat (no desitjat) majorment com per lo Senyor Rey li fos axi manat e que sa Senyoria no era en la present vila sino per lo servey e honor del Senyor Rey repos e benefici del Principat e de tots nosaltres e per aquest respecte fins avuy ab molt recta e bona intencio haura treballat e era prest a trebellar e que per aquests respectes arbitrava sa Excellencia esser ben meraxadora pogues ana a Sant Boy e encara entrar en aqueixa ciutat e moltes altres rahons dix sa Senyoria demostrant bona voluntat en los negocis segons per avant a nosaltres reverencies sera referit fouli replicat aconsellant sa Senyoria per moltes vies e rahons persuadint a la sua Majestat que la aturada de sa Senyoria en la present vila era la salut e prospera expedicio de aquestes fahenes e que la anada de Sant Boy o entrar en Barchinona indubitadament seria total perdicio de la present materia e certament dins breu temps li seran reportades tals coses axi compostes e ordonades que si plaura nostre Senyor Deu la sua Majestat sera ben contenta e que la sua Senyoria axi com crehiem havia be pensat e cogitat la present materia de quanta importancia e pondorositat es e compren molts caps e aquantes e aquella persona a sguard e que no es de condicio que prestament se puixa portar conclusio majorment com a esser deliberada per tautes (tantes) persones e tant consell com es aqueix e que pus sa Senyoria hi havia bona intencio la fi seria molt excludable e apres molts altres replicats e triplicats axi per la sua Senyoria com per nosaltres per spay de tres hores ab tot la sua Senyoria donas en altra deliberacio ana de havernos hoyts la Majestat sua per complasensia vostra es stada contenta romandra en la present vila e star al consell vostra e axi per part vostra lin havem besada la ma es veritat sa Senyoria ha strem desig de entrar en la pratica de aquestes fahenes axi per honor del Senyor Rey com per la sua car fins aci no pot dar raho de la stada ha feta en la present vila hon a stat per Xll o Xlll jorns afermant que la tarda e tanta crida es destraccio de aquestes fahenes per molts respectes e que si totes les coses no son encara ordonades persones deuria star de entrar en la pratica de aquesta materia com totes nos pugan fer ensemps e per tant si de compostes ni havia aquelles li porien esser manifestades e presentades e per so a menat e pregat a nosaltres que encontinent scrivissem a vostres reverencies eus pregassem de part de la sua Celsitut que ab summa cura e diligencia vos placia entendra en les coses que son de fer aqui per vosaltres a fi que sa Senyoria puga scriura a la Majestat del Senyor Rey que es entrada en la pratica de aquestes fahenes e axi pora donar alguna raho de la stada de la present vila e de la sua venguda. Al restant dels novitats e provisions fetes en Alguayre Balaguer Agremunt Algerri e Monso nos respos que ha coses aqui reportades a nosaltres creya no esser veres per quant sa Senyoria noy sabia cosa neguna e que certament si fossen en esser axi com aqui se reportaven lo Senyor Rey len haguera feta certa pregant a vosaltres que en tal cosa no vullau donar orella ne aquelles donar fe e que lo Senyor Rey o la sua Excellencia no han tal voluntat e que per semblant a la sua Senyoria ne son stades reportades algunes pues dehien esser fetes e desliberades aqui per vosaltres en les quals no sta aturada ne donada fe per no esser ver semblants. E axi havem fet lo present correu e per quant dema es diumenge havem delliberat fervos la present e sperar lo que per vostres reverencies sera ordenat les quals nos manan lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXI de març a X hores de nit any Mil CCCCLXI. - A vostres ordinacions e manaments apparellats. Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues. 

Al molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del general de Cathalunya. 
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. 
Puix correu no van forçadament he scriure per viandants a la ventura del stament nostre de açi lo qual per gracia de Deu es bo primerament en sanitat que lo temps ses molt corregit que los malats quasi goreixen e ara ajahense pochs. Lo socorriment de tres florins per XV dies ha pres quasi tot hom sino alguns de aqueixa ciutat e perque alguns axi com milloren venen encara a pendre lo dit socorriment nous puch dir en cert qui ha pres diners ne qui no. Acabat que hage trametre a vostra reverencia e honorables savieses lo nombre dels qui han pres lo dit socorriment e lo nombre dels que nol han pres perque puixa esser provehit en algunes conestablies qui restaran menys de conestable perque lo conestable no ha volgut pendre lo dit socorriment e si sera necessari fornir les conestablies aqui fallira gent a cap dels dos mesos per no haver pres lo dit socorriment. Crech de les parts de sa se trobara gent prou per supplir lo nombre dels qui mancaran mas no volran sou per menys de hun mes de la gent de cavall. Ab gran dolor pogui havia acabar la cedula la qual no tramet ara perque no es en bell ni en lorde que deu mas per vostra informacio podeu esser certs que açi XLll lançes que voI dir hun bon cosser e un troter per lança. Daltra part hi he entre tots LXl entre rocins e genets e ab tot que lo nombre sia poch hagen per cert vostres magnificencies que per esser poch non es millor. Car jatsia hic hage alguns be a cavall lo comu es molt flach e molta vil bestia e aço queus dich he solament per memorial dat per la gent de cavall e no quen haja vist clar. May ne pogut haver mostra per secretament que la haja volguda e la mes part del consell ha dat diverses voltes en parer que per no mostrar nostres mals que nos fes la dita mostra e crech yo que a la mostra qualque roci mancara e qualque mula servira per nombre de roci. Per una spia que trobi hir mati de Çaragoça so avisat que lo Senyor Rey fa poch moviment es ver que tots dies te grans consells en la casa de la diputacio spatxas mossen Pero Vacha per anar embaxador al Rey de Castella. La ciutat de Leyda sta en reguard e tots dies tramet noves de sospites de gents. A nit trames dir que mossen Rabolledo era en Ribagorça en Canuy (Azanuy, Çanuy) ab gent II jorns ha quey tinch dos spies per tota aquella terra e non he cobrat negu e la hu devia cobrar a nit passada. Axi he hagut avis de paraula per hom de casa del Senyor Primogenit qui es passat per la via de Navarra que embaxada deu anar de aqui al Senyor Rey ab comissio de aturar dos jorns solament ab sa Majestat e si no acorden havem a dar sobre certa part si es falsia pas ab les altres si es ver es maravella que tals coses vagen axi a rodolons e si ver es vegen vostres magnificencies que havem de combatre que no tenim sino IlII schales totes descubertes e molt master qualque quintar o II encara de polvora de spingarda. Lo capita ab mossen lo veguer materen hir en presso En Bosch de Tarraça e en Lobet apuntador de aqui conestables e I (l, ele o I latina). Molins per mal parlar e encara qualque hu per mal obrar han demanat li faça venir hunt botxi. Fins aci noy ha pus de que fretura scriure. Feta en Fraga divendres a XXI de març. 
Mossen. Sia de merce vostra avisarme si fer se pot bonament per quin temps me puch provehir aci car si partir havem e que tinga moltes vitualles aquests senyors de aquesta vila les me carregaran que les haure a lançar de pa quem es endurit e fet bescuyt huns XXX sachs grans. Si entenen que negun castell ne dega restar aci provehit trematrien a Tortosa ab qualque barcha que portantlo ab lo camp les messions del port so mangerien tot. Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer. 

Al molt magnifich e de gran reverencia mossen micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça. 
Molt magnifich e molt savi mossen. Significam a vostra molt magnifica saviesa una hora o dues apres del sol exit es vengut en aquesta vila Ximeno de Soria scriva el qual nos ha presentades dues letres de les quals vos trematem copia. De la primera havem hauda consolacio e alegria no pocha de la segona no gens per quant consta la necessitat e pobresa e diminucio del poble encara ques haja a exseguir. Lo contengut en aquella es molt dificultos e gran danyo adaquesta vila ab tot que creure no podem quel contengut en aquella se exseguescha la una per lo deliurament del Senyor Princep la segona que havem sentiment quel Senyor Rey fahia los de Ribagorça e are als fet de sa iustar. Empero per que no fossen en perill ni carrech havem deliberat fervos la present tant carament com podem e per lo deute e carrech que teniu de aquesta vila vos supplicam nos vullau scriure de vostra intencio so es si deuen anar o no ni si de necessitat havem a trametre LX homens dihem LX lo qual sera a metre a sacomano aquesta vila per la gran diminucio sta. En veritat que som franchs axi e sens pus com los de Çaragoça que diu nostre privilegi que siam axi franchs de juncta e de host e de cavalcada com los de Çaragoça. Certificannos si hi trametra Çaragoça gent o no axi mateix si consellereu vage lo portador a Çaragoça per saber com nos ne devem regir. Havemli manat faça lo que per vostra magnificha saviesa li sera manat. Hauremvos a gracia scrigueu a tots aquells qui conegau hi puixen aprofitar e orden vostra magnifica saviesa tot lo que plasent li sia de nosaltres. De Tamarit a XVI de març. Mossenyors a tota vostra ordinacio prests e apparellats los jurats e prohomens de la vila de Tamarit de Litera. 

A los muy honorables los justicias jurados oficiales et hombres buenos de qualesquiere ciutades villas e lugares dentro ell regno Daragon constituidors a qui les presentes pervendran o seran presentades los jurados de la ciudad de Çaragoça salut e parellada voluntat a vuestros plaseres e honor. 
A vostres savieses notificamos como el Senyor Rey sobra la occupacio del castillo e villa de Fraga situados dentro el regno de Aragon ha convocado la huest e cavalcada para la recuperacion del castillo e villa de Fraga e manda el dito Senyor Rey a todos los regnicolas del dit regno que sub la fieldat que le son tenidors decontinent vengan con sus armas e cavalcaduras en aquesta ciutat per acompanyarlo cerqua la dita recuperacion segunt que aquesto larguement pareçe por letras del dito Senyor Rey a nosotros presentadas dadas en Çaragoça XXV del present et infrascripto mes de febrero. E nosotros creyendo que el dito Senyor Rey andando personalmente a recuperar el dito castillo e vila devamos ir con su Senyoria con nuestras armas a tirar lo obsidio del dito castillo e villa e recuperar aquellos a su corona havemos ofrecido al dito Senyor Rey ir con su persona a la recuperacio sobredita segund et en aquella forma que de fuero fazer lo devamos e seamos tenidos. E havemos fecho cridar les dites letras a vosotros presentadas por los lugares acostumbrados de aquesta ciutat. E porque vuestres savieses sten informadas de lo que aquesta ciutat ha respuesto al dito Senyor Rey et entiende fazer en lo sobredito vos lo intimamos e notificamos por tenor de la present. Dada en Çaragoça a XXVII de febrero anyo Mil. CCCCLXl.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Rossillionis et Ceritanie magnificis nobilibus dilectis et fidelibus nostris universis et singulis comittibus vicecomittibus nobilibus baronibus mesnadariis militibus infançonibus civibus et hominibus villarum et locorum regni Aragonum cujuscumque status aut conditionis existant ad quem seu quos presentes pervenerint et infrascripta noveantur pertinere salutem et dileccionem. Non sine gravi molestia cerciores effecti sumus quod non nulle gentes hostiliter et manu potenti et armata obsederunt ceperunt et occuparunt castrum et villam nostram de Fraga sitam in regno Aragonum et animo ut precepimus eam penes se per vim et forciam detinendi. Et ulterius regnum nostrum predictum hostiliter invadendi et intrandi armata manu in grande dampnum et evidens prejuditium nostre regie corone et gravem jacturam et oppresionem et dampnum non modicum reypublice dicti regni et incolarum et subditorum nostrorum regni ejusdem. Volentes propterea super hiis debite providere hostem et cavalcadam prout de foro id facere possimus et debemus convocando hac serie vobis et utrique vestrum districte precipiendo mandamus sub debito fidelitatis pro nobis stricti estis et quilibet vestrum strictus estac sub aliis penis a foro et regni consuetudine statutis et introductis. Quatenus ilico visis presentibus vos et quilibet vestrum cum armis et equitaturis vestris prout unicuique vestrum congruit ad nos veniatis ad hanc videlicet civitatem Seçerauguste ad 
recuperandum dictum castrum et villam et obviam eundem predictis gentibus cum nos personaliter Deo duce intendamus cum auxilio divino et vestro dictum castrum et villam recuperare et regnum nostrum predictum Aragonum a prefatis invasoribus et oppressoribus liberare. Caventes attente premissorum contrarium agere aut desides vel necligentes in predictis esse cum predicta celeritate requirant et de foro ad id faciendum teneamini et sitis stricti et ne super predictis quis vestram ignoranciam pretendere possit aut allegare mandamus hanc provisionem nostram per loca solita civitatum villarum et locorum voce preconia publicari. Datum Cesarauguste die XXV februarii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLXI. - Rex Johannes.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. 
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos certificau de tot lo que per vosaltres per part nostra es stat dit e explicat a la Illustrissima Senyora Reyna juxta forma de les instruccions a vosaltres donades e de la resposta feta per la dita Illustrissima Senyora Reyna e dels replicats e triplicats daquen seguits a les quals coses vos responem que regraciam e per part nostra volem regracieu a la dita Senyora Reyna la bona voluntat que sa Excellencia mostra al benefici de aquests afers e com a la dita Excellencia sua plau condecendre a nostres supplicacions de star e aturar en aqueixa vila confirmantli tota vegada ço que per vosaltres notablement li es explicat que lo seu aturar aqui es e sera Deu volent total benefici e repos dels dits afers. E quant es en aquella part que la sua Celsitud mostra entrenyorarse de la triga e que li plauria e volrie entrar en pratica dels afers e que si totes les coses pensades no creu compostes lin fossen presentades algunes per no perdre temps e sa Senyoria poder donar raho al Senyor Rey et cetera li satisfeu com a vosaltres seria vist ab tota reverencia sua parlant que axi menejar los dits afers seria contra tot orde acustumat e que no seria gens benefici de aquells com les coses hajen tal colligancia que sino de totes ensemps nos poria tractar bonament perque humilment la supplicareu per part nostra li placia no congoixarse car per nosaltres dia e nit si enten sens perdresi un punt de temps e Deus volent molt prest li seran reportades les coses ab lo compliment quels es necessari e seran tals que speram en nostre Senyor Deu e en la clemencia del Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna que les hauran per acceptes e succehiran a honor e servey dels dits senyors Rey e Reyna e tranquillitat e repos de aquest Principat e romanints ab tal apuntament ab la dita Senyora Reyna vos ne poreu venir en lo nom de Deu. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests. 

A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora Reyna. 
Molt alta e molt excellent senyora. 
Lo dia present apres rebuda una letra de nostres embaxadors qui son ab la Altesa vostra e a ells feta resposta havem rebuda letra de la dita vostra Altesa ab la qual nos significa haverli plagut sobreseure en la partida de aqueixa vila segons per los dits embaixadors per part nostra es stada supplicada dient e encarregantnos daqui avant ab tota diligencia entenam en los expedients utils al benefici dels afers com la dilacio sia en aquella damnosa e a vostra alta Senyoria molesta per los sguards en la dita letra contenguts. 
A la qual Senyora molt alta humilment e devota responem regraciant primerament a vostra gran Senyoria com li ha plagut condecendre a nostres supplicacions les quals sab lo Deu Omnipotent que proceixen de tota sinceritat dels coratges nostres per lo honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e vostra e per lo benefici dels dits afers e per tant Senyora lo encarregar e manarnos la presta expedicio de aquells ab tot que ho rebem e acceptam ab la deguda reverencia e honor de la Altesa vostra pero es cosa de mes per quant nosaltres ho havem tant a cor que la salut e vida nostra mes no desigam. Continuament Senyora en aço se enten e ab molta diligencia si treballa e teniu ferma sperança que la invencio e composicio de aquells sera cosa accepta a la Majestat del 
Senyor Rey e de vostra Altesa e tal que los afers ne vendran a la desigada conclusio. 
E si aço nos pot fer ab aquella celeritat que la Celsitud vostra voldria supplicamla ho vulla tollerar ab la acustumada benignitat car sab vostra gran Senyoria per sa virtut e prudencia aquelles coses esser tost fetes que de esser be fetes poden haver denominacio e axi sera de aquestes si a nostre Senyor Deu sera plasent. Aço sera mes stesament explicat a la Serenitat vostra per los dits nostres embaixadors segons scrit los havem. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent senyora haja en sa proteccio vostra Illustrissima e molt alta Senyoria la qual nos man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaixadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy apres rebuda vostra letra de la jornada passada e apres la resposta que feta vos havem es attes lo present portador ab letra vostra feta lo dia present e una de la Senyora Reyna. La de la Senyora Reyna conte lo desig e voler que sa Altesa ha en intrar en pratica de aquests afers e que la dilacio li es molesta e als dits afers damnosa segons en lo scriure vostre aço mateix esser a vosaltres dit per la Excellencia sua nos haveu significat. E sobre aço li responem lo que en efecte a vosaltres havem scrit esserli per part nostra explicat. Donareuli sa letra que ab la present rebreu. Ab la vostra nos dehiu de la voluntat que la dita Senyora hauria en trametre aci los reverent e magnifich mestre de Muntesa e don Lop Ximeniz Durrea per sollicitar aquests afers ab tot que en lur venguda en apres se haja sobresegut. A queus responem que no afretura en alguna part los sobredits venir car nosaltres havem la cosa en tanta voluntat que noy es obs alguna sollicitacio. E per tant supplicareu la dita Senyora que sa Excellencia nos vulla donar aqueix treball e faticha car tot seria de mes. Es per ventura se delliberava ells venir los direu que lur entreveniment no faria benefici en los afers com no sien haguts sobre aquells en bona opinio e que es cosa mes expedient menejarse per altri que per ells. E ab unes tals paraules los persuadireu e consellareu que nos curen per aço venir ne vullen donar loch a algun scandel car Deu volent sens ells la cosa vindra a bona conclusio. En lo que dehiu de les letres de la Senyora Reyna ques registren a Fraga es cosa a nosaltres greu e si provehira de continent. La Sancta Trinitat molt reverent e magnifichs senyors vos haja en guarda sua. Dada en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. 
Ja per altra vos havem dit de la tornada vostra e aço mateix vos tornam dir queus ne poreu venir de continent e en totes maneres en vostra partida parlareu al clar als dits mestre de Muntesa e don Lop per que no curassen ne asesjasen venir. Al present portador no havem res donat. Pagaulo aqui segons haurem concordat de son servey. Es stat aci a sis hores apres mig jorn. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

22 DE OCTUBRE.

22 DE OCTUBRE.

Se acordó que fuese enviada una persona de mediana condición, con las instrucciones necesarias, al señor Rey, para tratar del asunto de don Jofre de Castro, dándole credenciales para el mismo señor Rey y para la señora Reina; escribiéndose al propio tiempo a las setenta y dos personas que representan la corte de Aragón, al Justicia de este reino, a Los Diputados y a los Jurados de Zaragoza.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt magnifichs senyors e de molta prudencia dotats los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs senyors e de molta prudencia e saviesa dotats. Entes havem lo Senyor Rey vol haver e exhigir dret de coronacio dels vassalls e subdits de sos regnes e terres entre los quals es aquest Principat de Cathalunya del qual vosaltres sou protectors e defensors. E aço en la present ciutat es en los dies passats stada feta crida publica e es en la present ciutat persona eleta (elet, eleta; electo, electa) a rehebre (rebre, reebre; recibir) dit dret. E com nosaltres siam incerts attesa la concurrencia del temps si aquesta exaccio es prejudicial a constitucions e libertats de la terra e aximateix si lo dit Principat o vosaltres per ell es content la dita exaccio se face si serem certs dita coronacio hajam a paguar e tot lo Principat lo pagua per evitar despeses e messions provehiriem en donar orde aquesta ciutat pogues hon (o bon) no ferem ço que per vostres prudencies nos sera injungit. Per ço senyors molt magnifichs de *corrents sobre aço a vostres grans prudencies e savieses vos suplicam per vostra letra nos vullats certificar que sera per nos fahedor en lo predit negoci e progres de aquell. E aço senyors molt magnifichs haurem a vostres grans prudencies e savieses a summa gracia. E manen nos vostres magnifiques persones tot lo que plasent los sia les quals la Sancta increada Trinitat conserve. En Terragona a XVIIII de octubre. - Molt magnifichs senyors qui en gracia vostra nos comanam los consols de la ciutat de Terragona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda per lo honorable micer Pere Cavertes conprocurador nostre lo qual informat de vostres grans reverencies e per les nou persones eletes sobre los fets de les drapades ha fet axi en lo consell de vint com en lo general extesa relacio de tots los pensers e consideracions motives per fet les ordinacions e novell imposit o augmentacio del dret de generalitats e haguts sobre les dites coses molts collogis e consideracions sobre lo dan o profit de aquesta ciutat son stats elets en missatgers lo dit micer Pere Cavertes En Pere Forcadell e En Miguell Boteller ciutedans de aquesta ciutat los quals van per referir a les vostres providencies e consistori de la Deputacio lo que ab consell general de aquesta ciutat es stat delliberat. Placiaus mossenyors haver aquella per ben recomanada e rellevarla de dan donant a aquells fe e creença en tot ço e quant per part de aquesta ciutat diran e explicaran. Certificants com los dits missatgers han poder bastant tant com aqui aturaran de poder intervenir per part de aquesta ciutat en lo conçell e consistori de la Deputacio. Placiaus mossenyors de molta reverencia com necessari sia fer aquells demanar e donar a aquesta ciutat son loch axi com be acostumat. E sia la Sanctissima Trinitat en vostra special custodia. Scrita en Tortosa a XVII de octubre del any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres grans reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable En Johan Ramon embaixador de aquesta vila informat a ple per nostres letres e del conçell explicara a vostres molt grans providencies certes coses. Placiaus mossenyors darli fe e crehença com a nosaltres si presents per part nostra e del dit conçell les explicavem a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a XVIIII de octobre del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als reverends e magnificos senyores los diputados del Principado de Cathalunya.
Muy reverends e magnificos senyores. Por dos letres vostres he visto como me rogays que no faga novidat alguna. E yo per complazencia vostra no se ha fecho novidat per la parte mia es verdat que ellos han corrido dos o tres loguares mios de los quales se han levados hombres besties e ganado que en toda la guerra sol hun carnero nos en havien levado. Agora en confiança de vuestras letras yo no me guardando han fecho esta novidat porque vos haure a gracia que en estos fechos mios me querays conseyar e hajudar que segon veo mossen Rebolledo viene con mas de cent e cinquanta de cavallo por danyar a mi tierra e podeis ben creer quel poder suyo no es tal poraque con tante gente podiesse venir esto vosotros podeys pensar de do me viene. Por queus heure a gracia como yo no he mancado ni mancare en lo que fuesse honra del Principado me parece pus conoceiys esto de do me viene hi deveys provehir por manera que con esta color yo no sea destrohido. E de mi ordenat que fazer pueda que sens dilacion sera fecho. De Leyda a XVIIII del mes de octubre. - A la ordinacio vostra presto Felipe de Castro.

Dilectissimis ac specialissimis amicis nostris deputatis patrie Cathalonie.
Ludovicus Dei gratia Francorum Rex
(rey de los Francos, de Francia, de la France, de Fransa, de Frankenreich, de la Françe; Ludovicus : Ludovico : Loys, Ludwig : Louis, Luis, Luís, Loís com Alibèrt, Lluïs com Companys, Luisico para los aragoneses).
dillectissimis ac spetialissimis amicis nostris depputatis patrie Cathalonie salutem. Per Remigium de Merimonte (Remigio de Marimón) scutiferum ac (parecen las iniciales de Así Como, ac) gubernatorem nostrum Montispesulani (Montpellier) literas vestras recepimus continentes qua propter capcionem seu detencionem persone lllustrissimi Principis primogeniti Aragonum cognati nostri instanciam condignam pro illius redempcione egerat unde valde contentamur et gratas habuimus et habemus confidentes vos attencius circa ipsius personam futuris temporibus continuo versari et de bono in melius sibi ut debetis famulari actamen super his et aliis dictum Remigium honeravimus nostram credenciam et bonum
velle nostrum vobis exponere ideoque eidein fidem circa credenciam nostram exponendam ut nobis adhibeatis. Datum Parisius X septembris anno Domini
M.CCCCLXI. - Loys.

https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_XI_de_Francia

MES DE FEBRERO. han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella

MES DE FEBRERO.

En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.

RENTAS REALES EN 1315 DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

RENTAS
REALES EN 1315
DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.

EN AQUEST
LIBRE SON CONTENGUDES E SCRITES PER MENUT PERTICULARMENT E
DECLARADAMENT TOTES LES RENDES QUEL SENYOR REY HA EN CATHALUNYA ET EN
REGNE DE VALENCIA ET EN REGNE DARAGO. ENCARE HI SON SCRITS ET
CONTENGUTS TOTS LOS VIOLARIS ET TOTES LES ASSIGNACIONS FETES PER LO
DIT SENYOR REY O PER SOS PREDECESSORS EN LES DITES RENDES E LOCHS EN
LA FORMA QUES SEGUEIX.

En lany de nostre senyor de M.CCCXV fo
fet aquest libre per ma de Francesch Ferriol.

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Cathalunya e los violaris e assignacions que per
concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen
en les dites rendes alcuns richs homens e
cavallers e altres homens de Cathalunya.

Lo
loch de Figueres.
Solidos barchinonenses.

Valen les
rendes de Figueres segons que son acustumades de vendre uns anys ab
altres cascun any. 3000 s.
Item valen los esdevenimens del dit
loch uns anys ab altres cascun any pagat lo salari del batle
que es CCC solidos lany tro a. 300 s
E es cert que
en les dites rendes e esdevenimens ha En P. de Fonollet cascun
any per otorgament del senyor Rey ad beneplacitum III.m
solidos barchinonenses.

Pontons Crexell et Borrassa.

Las rendes del castell de Pontons e de Crexell e de
Borrassa valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns
anys ab altres. 1500 s.
Item valen los esdevenimens de la
batlia dels dits lochs cascun any segons que en los temps passats han
valgut tro a. 55 s.
E per aquesta raho val tan
poch car la jurisdiccio dels dits lochs se
destreny per lo
batle de Figueres.
E en les dites rendes et esdevenimens pren
misser Dalmau de Pontons vicecanseller del senyor Rey
per atorgament del senyor Rey a ell fet a vida sua.


Campredon.
Les rendes de Campredon e tots los
esdevenimens te lo noble en Jaspert de Castellnou de sa
vida en axi quel senyor Rey no hi pren res. E
poden valer les rendes cascun any tro a. 1000 s.

Dua
Castella.
Les rendes de Dua Castella valen uns anys ab altres. 380
s.
Item los esdevenimens del dit loch valen
fort poch.

Busuldo.
Les rendes de Busuldo valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
2800 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a....
En
les quals rendes ha En Jacme de Cornella cascun any a violari M.
solidos.
Tot lo romanent es assignat a la messio de
casa del senyor Rey. (messio:despesa:gasto)

Gerona.

Les rendes de Gerona valen cascun any segons que son acustumades
de vendre uns anys ab altres. (no se ve, 4 cifras).
Item los
esdevenimens del dit loch tro a....
En les quals rendes ha En R.
Gibos cascun any a violari II.m D solidos.
Tot lo romanent es
assignat a la messio de casa.

Item lo tribut dels jueus de
Gerona et de Gerones ab tota ça
culleta cascun any et pren lo Tresorer per lo senyor
Rey. 13300 s. (no se ve bien).
Totes les rendes damunt
dites de Gerona et trahut son assignades ara als marmessors
del comte Durgell et a aquells que havien assignacion
en les rendes de Leyda. Salvant III.m solidos quin romanen a
la messio de la casa.

Lagostera.
Les rendes del castell de
Lagostera ab los esdevenimens poden valer cascun any tro a. 6500
s.
Lo qual loch ab les rendes et esdevenimens te En Guerau de
Rochaberti a violari.

Caules de Malaveya.
Les rendes de
Caules de Malaveya valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 3500 s.
Item los esdevenimens
del dit loch valen tro a. 80 s.
Les quals rendes et esdevenimens
an Gaubert Dalalo et prenles per ell En Johan de *Calms mercader de
Perpinya en paga de XXIX.m DCCVII solidos barchinonenses qui a ell
romanien a pagar de una gran quantitat et totes les pagues quen son
fetes se scriuen cascun any en la fi de la carta del deute.

Palamos.

Les rendes de Palamos valen un any segons que son acustumades de
vendre unas anyes ab altres. 265 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 75 s.
En les quals rendes
han assignacio los hereus den Simon de Geronella de II.* migeres de
forment et de VIII migeres de ordi et de XV solidos en
diners.
Item hi pren En R. de Senta Pau qui no ha puyns
a violari. 240 s.

Sent Esteve de Palamos.
Les rendes de
Sent Esteve de Palamos valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 500 s.
E de les dites rendes feu
donacio lo senyor Rey pera tots temps an Simon de Geronella
çaenrere et als hereus
e successors del dit Simon de Geronella.

Torrella de Muntgri.
(1)
(1) Esta población y las tres que siguen se encuentran
tachadas en el códice, y al margen se lee la siguiente nota: Tots
aquests lochs ha retuts lo senyor Rey an Bernat de Cruylles et ha
desfet lo cambi.
Les rendes de Torrella de Muntgri valen
cascun any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres.
14250 s.
Item valen los esdevenimens de Torrella tro a. 2000 s.

En les quals rendes et esdevenimens pren lo noble En Dalmau de
Castellnou III.m solidos cascun any ço
es II.m solidos per la guarda del castell a ell et a son hereu mascle
et M. solidos perpetuals.
Item hi pren En Gispert de Pals per raho
de la guarda et del estatge del palau del senyor Rey de
Torrella CC solidos ad beneplacitum.
Item hi pren En Bernat de
Tous correu del senyor Rey a violari per guardar los boschs et
les deveses quel senyor Rey ha a Torrella CCXL solidos. E oltre
aço li a
donada lo senyor Rey la *corretoria de Torrella la qual
no es enclosa e nos ven en les dites rendes.
Item
hi pren labada del castell CXXX solidos.
E oltre ço
quel senyor Rey ha donat an Gisbert de Pals per la guarda del
dit palau ha donada I.a sajonia qui val be CC solidos la qual
sajonia no entre en les vendes de les dites rendes.
Tot lo
romanent de les rendes damunt dites son assignades a la messio de
casa.
Aquestes ha dades ara lo senyor Rey al Infant don
Jacme.

Perataylada. (Peratallada, Pedra tallada, Piedra
tajada)
Les rendes de Perataylada valen cascun any segons que
son acustumades de vendre uns anys ab altres. * 6200 s.
Item valen
los esdevenimens del dit loch de Peratallada....
En les
quals rendes prenen perpetuals les dones de Sancta Maria de la Mar de
Palamors per misses a dir C solidos.
Item hi pren labada
del castell de Peratallada cascun any CXX solidos. Item En Berenguer
Daquilo, ad beneplacitum per serviy de I cavall armat CCL
solidos.
Item P. Gerones per semblant raho altres CCL solidos.

Tot lo remanent de les dites rendes es assignat a la messio de
casa.

Cruylles.
Les rendes de Cruylles valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 3000 s.

Item valen los esdevenimens del loch de Cruylles....
En les
quals rendes pren la guarda del castell del dit loch cascun any CXX
solidos.
Item hi pren En Berenger Ça
Devesa per raho de I mas que te qui es al terme de Cruylles lo qual
mas lo havia assignat a violari. E del qual mas li fo assignat
pletge et ha guaanyat per sentencia quen reeba
tot ço qui* exira.
E el dit Bernat de Cruylles deu satisfer al senyor Rey de tot
ço que exira del dit
mas cascun any.
Tot lo romanent de les dites rendes de Cruylles es
assignat a la messio de casa.

Esclanya et Regencons.

Les rendes de Esclany et de Regencons valen cascun any
segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1200 s.
E
aquestes rendes son assignades a la messio de casa et los
esdevenimens del dit loch responen a la cort de Peratallada.
Tots
aquests lochs ha retuts ara lo senyor Rey an Bernat de Cruylles.


Gurb. (Sense notíssies de Gurb, Eduardo Mendoza)
Les rendes
de Gurb valen cascun any segons que son acustumades de vendre
uns anys ab altres. 1250 s.
Item los esdevenimens del dit loch
valen tro a. 100 s.
Les quals rendes son assignades al noble En
R. Folch en pago daquells X.m solidos quel
senyor Rey li dona en lochs certs de Cathalunya per ses
cavalleries. E ara el senyor Rey ha assignades les rendes del
dit loch al bisbe de Vich.

Vich.
Les rendes de Vich
ab los esdevenimens valen uns
ab altres tro a. 800 s.
Los esdevenimens si negu ni
ix van ab aquells que reeb lo batle
de Gurb.
Les dites rendes son assignades al noble En R. Folch en
pago dels dits X.m solidos que pren cascun any per ses
cavalleries.
E les rendes quel senyor Rey ha novellament
en Vich per lo cambi que feu ab lo bisbe
de Vich son tro a DCC solidos.
Dels quals ha donats
lo senyor Rey an Peyro escuder de misser
Dalmau de Pontons les crides que valen tro a CC
solidos. E axi romanen. 500 s.

Tagamanent.
Les
rendes de Tagamanent valen cascun any tro a. 825 s.
Item los
esdevenimens del dit loch valen tro a. 55 s.
En les quals rendes
pren cascun any per violari En Bort de Munt Cortes VI diners cascun
dia que fa cascun any CLXXX solidos.
Tot lo romanent de
les dites rendes es assignat a la messio de casa.

Vilamajor.

Les rendes de Vilamajor valen cascun any tro a (menys del delme).
1400 s.
Les dites rendes son assignades an G. Santa Coloma a
violari.
Item hi es lo delme qui pot valer cascun any tro a. 1000
s.
Aquest delme es assignat a violari an Riambau des
Far.
Item valen los esdevenimens del dit loch los quals pren lo
batle de Cardedeu e de Vilamajor quin dona compte ab ço
que reeb de Cardedeu et poden valer pagat lo violari
del batle qui es CC solidos tro a. 100 s.

Cardedeu.

Les rendes de Cardedeu valen cascun any tro a. 700 s.
Item
valen Ios esdevenimens de la batlia del dit loch ab los esdevenimens
del dit loch de Vilamajor tro a. 275 s.
E les dites rendes ha
donades lo senyor Rey a violari an Riambau des Far.

Caules
de Muntbuy.
Les rendes de Caules de Muntbuy valen
cascun any tro a. 2850 s.
Item los esdevenimens de la batlia del
dit loch valen abatuts CL solidos quey pren lo batle
per son salari tro a. 50 s.
Le quals rendes son
assignades al noble En R. Folch en paga daquells X.m solidos que ell
pren en altres lochs de Cathalunya per ses
cavalleries.
E ara te les dites rendes lo bisbe de Vich per
lo cambi que fet ha ab lo senyor Rey.


Sent P. dor. (Sentpedor)
Les rendes de Sent P.
dor valen cascun any tro a. 2200 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any abatut lo reedelme quey
pren lo batle tro a.
100 s.
Les quals rendes son assignades
al noble En R. Folch en paga dels dits X.m solidos que ell pren sobre
alguns lochs de Cathalunya per ses cavalleries. E ara
te les dites rendes lo bisbe de Vich per lo dit
cambi.

Rendes antigues
de Bergua et de Bergueda.
Les rendes antigues de
Bergua et de Bergueda valen cascun any tro a. 2350 s.
Item los
esdevenimens de loysmes tro a. 100 s.
Les quals rendes son
assignades al dit noble En R. Folch en paga del dits X.m solidos que
pren per ses cavalleries.

Rendes de Bergua et de
Bergueda novelles.
Les rendes novelles de Bergua et de
Bergueda les quals foren haudes de la comtessa de Pallars per
lo cambi que feu ab lo senyor Rey valen cascun
any. 11750 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro
a....
En les quals rendes han assignacio los Preycados de
Barchinona de de II.m solidos a violari.
Item En R.
Esquirol servent per violari LX solidos.
Item hi
pren la Casa de Sent Johan del Espital de Bergua per V
pebordries que hi assigna A. Roger M. solidos.
Item dona
hom cascun any a aquell qui te et guarda el palau del senyor
Rey de Bergua CCCLX solidos.
Item hi pren lo noble En R.
Folch per assignacio quel senyor Rey lin ha feta
novellament per ses cavalleries per ço
que li leva de la assignacio que havia en les rendes que
cambia ab lo bisbe de Vich ço
es en los locs de Gurb e de Sent P. dor et de
Caules de Muntbuy V.m I. solidos.
Item ha cambiat
lo senyor Rey ab
labat de Sent
Lorens de Baga les rendes de Balcebra qui son de
les dites rendes et poden valer de DCC a DCCC solidos ab los
esdevenimens. En axi que la meytat de les dites rendes
son sues perpetualment e laltre meytat pren en
paga de Il.m D solidos que romanien a pagar daquells III.m solidos
quel senyor Rey li dona en lo cambi quels prena
tant tro que sia pagat.
Item hi pren En Ramon
Dabella los quals solia pendre en les rendes de Leyda et hals
li mudats lo senyor Rey II.m solidos
barchinonesos.

Manresa.
Les rendes de Manresa valen
cascun any tro a. 4400 s.
Item los esdevenimens valen tro a....

En les quals rendes ha violari Na Berengere des
Puyol D solidos.
Item Na Sans
per violari CLX solidos.
Les quals rendes exceptats
los forns et II parells de capons quel senyor Rey si ha
retenguts ha cambiades ab lo bisbe de Vich.
E pot valer ço que hi
pren lo bisbe tro a DCC a DCCC solidos.

Terrassa.

Les rendes de Terrassa valen cascun any tro a. 3200 s.
Item
los esdevenimens valen tro a....
De les quals rendes pren En
Bernat Marti batle per salari de la dita batlia CCC solidos.
Tot
lo romanent de les dites rendes es assignat a la dona Na
Sibilia de Saga en paga daquells X.m solidos que ella
ha assignats sobre la batlia de Barchinona a
violari.

Asi comensen les rendes de Barchinona.


Leudes de les Moles de terra de Barchinona.
Les leudes de
les Moles de terra de Barchinona valen tro a. 180 s.
Item les
leudes de les Moles de mar et del cavall fust valen tro a. 380
s.
E aquestes rendes son assignades a la dona Na Sibilia de Saga
en paga daquells X.m solidos que ella te assignats sobre les rendes
damunt dites.

Leudes de vin de mar et de terra de la
ciutat de Barchinona.
Item valen les leudes del vin
de mar et de terra de la ciutat de Barchinona
tro a. 1550 s. Item valen les leudes del peix e de les olles
de Barchinona tro a. 260 s.
En aquestes leudes ha
assignats la capella de Valldaure perpetuals CCCC solidos.
Els
romanens son assignats a la dona Na Sibilia de Saga a
compliment dels X.m solidos damunt dits.


Renda dels
Maells de Barchinona et dels censals daquella.

Les rendes dels Maells de la ciutat de Barchinona
et dels censals daquelles rendes valen cascun
any segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres. 1550 s.

En les quals rendes pren En R. de Conit cavaller per raho
de ça muller
cascun any perpetuals DLX solidos. E aquests pren per
interesse de M. morbatins quel pare de la dita
dona presta al senyor Rey En Jacme et dels quals na
assignacio del dit senyor Rey
En Jacme.
Item hi ha assignats En Berenguer de Finestres a
violari X morbatins que valen XC solidos.
Tot lo romanent
de les dites rendes es assignat a la dona Na Sibilia de Saga
en paga dels X.m solidos damunt dits.

Rendes dels Molins
Reyals del senyor Rey de la ciutat de Barchinona et de
la Farneria.
Les rendes dels dits molins del senyor Rey
valen cascun any ab la Farneria. 22000 s.
E en aquesta
venda senclou so que alguns foresters hi han qui
hi prenen lur part per ma del batle e son aquests: En
Jacme Çabastida
Simon des Lor per En G. Ça
Rocha et per lareu (I.´hereu, el heredero) den
Romeu Gerart et per En Bernat Daversso. Encara ço
quey prenen los hereus den Simon de Vich et aço
que hi prenen lo comprador ho met en compte al senyor
Rey en los dits XXII.m solidos.
Item hi meten los
dits comprados los censals antichs que ha
assignats a Valldaure.
Primerament munta la part quey pren
Jacme Çabastida
per II.es moles et II quartans quey ha per
compra que A Çabastida
pare seu ne feu den P. Boyl a qui lo senyor Rey lo
havia donat et pot valer cascun any tro a IIII.m solidos.

Item munta la part quey prenen los hereus de la
dona Na Berengarona muller que fo den Romeu
Gerart en lo moli que te el casal del Clot el
molnar de Barchinona lo qual li vene lo
senyor Rey Namfos (Nalfons, Alfons, Alfonso, Alonso)
per alou per preu de XIIII.m solidos et am (ab: amb)
carta que fo feta VII kalendas marcii anno MCCXC la qual carta
es registrada en lo libre o registre de la batlia..... E nos
troba que hi agues carta de gracia. Empero creu
que en les sentencies quen Jacme de Bizaya dona apres
la fi del senyor Rey Namfos se trobara que la dita
venda fo revocada paguant lo senyor Rey
a la dita dona los dits XIIII.m solidos et prenhi
cascun any entorn de DC a DCC solidos.
Item munta la part que
pren En Bernat Daverso en lo moli que te el casal del
Clot veyll lo qual li dona lo senyor Rey a vida
sua ab carta qui fo feta VIII idus madii
anno MCCCVIII (1308). E munta ço
que pren cascun any tro a DC o a DCLXXX solidos.
Item
munta la part quey pren En Simon des Lor ab les
II.es moles que te qui foren den G. Ça
Rocha de DCCCC a M. solidos.
Item munta la part quel
senyor Rey pren en lo moli appellat Carbonell la
qual part prenen los hereus den Simon de Vich per
interesse daço
quels es degut per la cort de DC a DCC solidos.
Item munta
ço
quels
comprados
meten
en compte al senyor Rey dels censals que fa donar an Bernat de
Marimon per raho de Valldaure et ab los LXXV solidos que lexa
a les dones de Sent P. de Barchinona que fayen censals los
quals censals son CC solidos que prenen en lo moli den Guilabert de
Maya DCXCV solidos.
E axi muntaria ço
dels foresters et ço dels
censals que meten en compte tro a VIII.m solidos.
Item prenenen
les dites rendes dels molins les manoretes de Barchinona
perpetuals DCCXX solidos.
Item hi pren En F. de Vilardell qui es
batle dels dits molins VI diners cascun dia que fan lany CLXXX
solidos.
Item hi pren layguador cascun any tro a
CCCLX solidos.
Item hi pren En Badia scriva dels dits molins poc
mes o menys segons que blat val CCXL. Item hi pren En P. March per la
moltura que hi deu pendre LIIII solidos.
Item hi pren En Jacme ….
de la cambra del senyor Rey poc mes o menys CCLX solidos.
Item hi
pren En G. Jorda II quartans de forment molts que valen
segon que blat val de DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item
hi pren En Bertran Riquer quels hia a violari cascun
any CCC solidos.
Aquests son ara assignats a les Menoretes de
Barchinona.
Item en G. Lobet frare del P. Lobet per II
quartans de …. DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item hi pren la
nudrissa qui fo de dona M. filla del senyor Rey
altres II quartans de DCCXX a DCCXL solidos.
Item En Polit
qui ha assignacio a violari sobre la Farneria de CCC solidos.

Item en P. de Cardona qui guarda lo Palau de Barchinona
qui hi pren de violari sobre la Farneria CCXL solidos.
Item
En G. de Quadres de la botellaria del senyor Rey III diners
tots dies qui fan lany XC solidos.
Suma que munten
los damunt dits violaris et salaris mes de V.m
solidos.
Item hi pren madona Na Sibilia de Saga a qui
fallen a compliment dels dits X.m solidos V.m solidos a
vegades mes o menys segons que les rendes de Barchinona en que ella
ha assignacio se venen.
Item meten en compte los
comprados les obres reyals necesaries qui
si fan les quals fan lo batle el scriva
dels molins qui les donen scrites per menut el
compte es a vegades molt a vegades poch.
Item meten en
compte los dits compradors les vagues dels
molins qui a vegades a mal temps munten a gran quantitat et a vegades
a cuminal mas tots temps hia vagues.
Item lo
batle general hi a a fer tots anys obra novella
qui munta a vegades a quantitat de ….
Item hi a
assignacio lo noble En R. Folch per ses cavalleries no
contrestant negune assignacio M. solidos.
E tot ço
que sobre de les dites rendes es assignat a la Dona Na Sibilia de
Saga en paga dasso que li es degut de ço que li es
fallit de temps passat que munta be a VilI.m solidos.

Tribut
dels Juheus de Barchinona.
Lo tribut dels jueus de Barchinona val
cascun any. 24000 s.
Los quals son assignats axi com se
segueix:
Primerament hi pren lo noble En R. Folch XIIII.m
solidos.
Item hi pren la dona Na Sibilia de Saga a violari V.m
solidos.
Item hi pren en Bernat Ricart a violari III.m solidos.

Item son assignats los quals sobre de la dita quantitat a la
messio de la casa del senyor Rey.
Daquests II.m solidos mana
donar lo senyor Rey an G. de Xanesveres M. solidos et els
romanens romanen a la dita messio de casa.
E axi son tots
los dits XXIIII.m solidos complits en la dita forma.

Quintar
de Barchinona.

Lo quintar de Barchinona ten per
lo senyor Rey en G. Oulomar jutge de la cort a cens de
XX morbatins que son. 180 s.
E daquests ne
paga lo dit G. Olomar a la esgleya et
son perpetuals C solidos.
E tot lo romanent pren la
muller den G. Corroger çaenrere
sartre del senyor Rey qui hi pren a violari CL solidos.
E
axi daço no sobre res.
Leudes
del Roudor de Barchinona.
Les leudes del Roudor de
Barchinona son establides als hereus den Berenguer Mayol an Michel
Marchet et an Bernat Marchet et valen de renda tro a. 4000 s.


Leudes quel senyor Rey solia pendre et haver en
Barchinona.
Les leudes quel senyor Rey solia haver
en Barchinona valen de renda tro a. 6000 s.
E el
senyor Rey establiles an Bernat Marchet et als hereus den P.
Burgues a cens de ….

Molins del Coll de la Çelada
de Barchinona.
La renda dels molins del coll de la Çelada
de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.
E el senyor Rey
establiles an P. dez Ledo scriva seu a cens de ….

Batlia de
Barchinona.
Los esdevenimens de la batlia de la
ciutat de Barchinona valen cascun any tro a. 3000 s.


Vilafrancha.
Les rendes de Vilafrancha valen cascun any
tro a. 7000 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch
de Vilafrancha valen cascun any tro a. 300 s.
En les quals
rendes et esdevenimens ha assignacio la dona Na Brunissen de Cervello
a violari V.m solidos.
Item En Bertran de Canelles a violari. M.D
solidos.
Item la muller den G. Torroge perpetualment la meytat
de la sajonia que val CCCC solidos cascun any.
Item En G.
de Mirambell a violari CCC solidos.
Item se ha a levar
dels diners damunt dits la messio ques fa nes fara en
lo plet qui es entrel senyor Rey e
lalmoyna dels fets de les Perallades.

Font
Rubia.
Les rendes del castell de Font-rubia poden valer cascun
any tro a ….
E son assignades an Ramonet de Mediona per II.m
morbetins quel senyor Rey li ha donats.
En axi que prenga las rendes et fassa
sues tro quel senyor Rey haja
pagada la dita quantitat.

Bruch et Ça
Guardia.
Les rendes dels castells de Bruch et de Saguardia
poden valer cascun any tro a ….
Les quals rendes te a violari En
Ramonet de Mediona.

Apiera et Agualada.
(Igualada)
Les rendes de Apiera poden valer cascun any tro
a XII.m solidos ab los esdevenimens. Item les rendes de Agualada
ab los esdevenimens III.m solidos.
E axi
poden valer cascun any entre amdos los dits
locs. 15000 s.
E totes les dites rendes son assignades al
noble En R. Folch de sa vida.

Araprunya.
Les rendes
del castell Daraprunya poden valer cascun any tro a. 1500 s.

Item poden valer los esdevenimens tro a. 120 s.
E les dites
rendes son assignades a violari an Galceran Ça
Cort.

Tarregona.
Les rendes de Tarregona
valen cascun any al senyor Rey tro a. 4700 s.
E daquestes
ha assignats lo senyor Rey cascun any a la obra
del castell de Tarregona II.m solidos.
Item hi pren En F.
de Manresa perpetuals M. solidos.
Item hi pren per violari Na R.
Guascha C solidos.
E tot lo romanent es assignat al noble
En P. de Queralt per raho de les cavalleries que te del senyor
Rey.

Valls et Santa Maria des Pla.
Les
rendes de Valls et de Santa Maria des Pla valen cascun any tro a.
1275 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch tro a. 55 s.
E
les dites rendes et esdevenimens son assignades al noble En P. de
Queralt per raho de les dites cavalleries.

Cambrils.
Les
rendes de Cambrils valen cascun any tro a. 1300 s.
Item valen los
esdevenimens cascun any tro a. 100 s.
El senyor Rey
ha assignades les dites rendes al noble En G. Deutensa per M.CCCL
solidos quey ha dassignacio los quals pren en
paga daquells VI.m solidos quel senyor Rey
li assigna de sa vida sobre les rendes Duxo (1).
(1)
Este párrafo se halla escrito al margen, como en sustitución de
otro tachado, en el que se leen las siguientes palabras: E aquestes
rendes son assignades a la messio de la casa del senyor Rey.

La
Montanya de Prades.
Les rendes de la Montanya de Prades
valen cascun any ab los V locs de la dita
montanya. 20000 s.
Item los esdevenimens e les
batlies dels dits locs valen cascun any ab
les questes tro a. 5000 s.
E totes les dites rendes
et esdevenimens son assignades als marmessors del noble Comte
Durgell per interesse tro sien pagats del
deute del preu del comdat.

Monblanch.
Les
rendes de Muntblanch valen cascun any tro a.
5000 s.
Item los esdevenimens valen tro a. 350 s.
Les quals
rendes et esdevenimens te la molt alta dona Alienor
muller del senyor Infant don Jacme. (Leonor,
Eleonor).

Esprats Sent Marti et la Manresana.

Les rendes Desprats de Sent Marti et de Sa
Manresana valen cascun any tro a. 700 s.

Argensola.

Les rendes Dargensola valen cascun any tro a. 600 s.


Vissiana Muntfalco Rubiola et Biure.

Les rendes de Vissiana et de Muntfalco et de Ça
Rubiola et de Biure valen cascun any tro a. 800 s.
E totes les
rendes dels locs escrits en aquesta pagina son
en Segarra et son assignades al noble En P. de Queralt per
ses cavalleries.

Timor.
Les rendes de Timor
valen cascun any tro a. 560 s.
En les quals rendes ha assignacio
En P. de Mediona ad beneplacitum CC solidos.

Pallarols.
Les
rendes de Pallarols valen cascun any tro a. 250 s.

Muntmaneu
et Sa Paladella.
Les rendes de Muntmaneu et de Ça
Paladella valen cascun any tro a. 340 s.

Guardia Palosa.
Les
rendes de la Guardia Palosa valen cascun any tro a. 620 s.

Puigalt.

Les rendes de Puigalt valen cascun any tro a. 550 s.

Sadaho
et Riber.
Les rendes de Sadaho et de Riber valen cascun any tro
a. 240 s.

Sententoli.
Les rendes de Sententoli
valen cascun any tro a. 240 s.
Les rendes de aquests VII locs
damunt en aquesta carta contengudes son assignades al noble En
Berenger Dangleola a XV anys los quals
comensaren X.° kalendas decembris anno Domini M.°CCCIX lo
qual dia la carta del atorgament fo feta. E finit
lo dit temps de XV anys ha atorgat et donat lo
senyor Rey al dit noble de gracia II.m solidos per V anys sobre
les dites rendes cascun any apres los dits XV
anys.

Munt Cortes.
Lo loch de Munt Cortes ha donat
lo senyor Rey an Berenger de Jorba per a tots temps a
ell et als seus a serviy de I cavall armat. E el senyor
Rey hasi retengut mirimperi et host et
cavalcada. (mirimperi: mer imperi se lee en páginas
anteriores)

Copons.
Les rendes del loch de
Copons ha donades lo senyor Rey an Jacme de Copons de
sa vida.

Gaver.
Les rendes de Gaver poden valer
cascun any tro a. 150 s.
En les quals rendes ha perpetuals la
casa de Sent Antoni de Cervera C solidos jaccenses.
E tot ço que roman de les dites rendes pren En Geraldi Duluga
de sa vida.
(solidos jaccenses: sueldos jaqueses, de
Jaca, Jacca, Iaca, Iacca).

Cervera.
Les rendes de
Cervera valen cascun any tro a. 10000 s.
Item los esdevenimens de
la batlia del dit loch de Cervera valen cascun any tro a ….
En
les quals rendes ha de violari per ses cavalleries lo
noble En G. de Muncada IIII.m solidos.
Item hi pren lo
Monestir de Santes Creus per raho de una capellania quel
senyor Rey hi establi CCCC solidos.
E ara lo senyor Rey
en lo cambi que feu ab lo bisbe de Vich
hali cambiades de les rendes del dit loch CXVI
migeres et I quartera V puyerons dordi a
raho de V solidos la migera que munta DLXXXIIII
solidos. En aytal condicio que del luysme que pervendra
deles honor per ques fan les dites migeres
haja lo senyor Rey les II.es parts et el bisbe
la terça
part. Item ha escambiats lo delme del forment
del dit loch et del ordi et de la mostura et de
la avena et / Aquí salta la página 253 a 256 /
ta
batlia cascun any tro a. 350 s. j.
E en les dites rendes et
esdevenimens pren lo batle per son salari M. solidos
jaccenses.
Item hi prenen les sors menors de
Leyda M. solidos jaccenses.
Item hi pren En R. Gibos D
solidos. jaccenses.
Item Michel Dun Castello CLXXX
solidos. (Uncastillo, Uncastiello, Un Castello)
Item P. de
Penafreyta per guarda del castell de Leyda CL solidos.
Item
hi pren En Johan Sanç
per violari cascun dia XII diners que fan CCCLX solidos.
Item hi
pren En Johan Ruvira sartre per violari cascun dia XII
diners jaccenses que fan CCCLX solidos jaccenses.
Item
hi pren Na Mingueta Doscha IIII diners jaccenses cascun
dia per violari que munta per I any CXX solidos jaccenses. (De
Oscha, De Osca, De Huesca)
Item hi pren En Bernat des Soler de
Rabinat VI diners jaccenses cascun dia per violari que fan per I any
CLXXX solidos.
Item hi pren Na Ramona de Rubio et Nastorina per
violari cascun any LX solidos jaccenses ço es cascun dia II diners
jaccenses et I cafis de forment segons que val. (cafis,
cafiz, cahiz, cahizada).

Item hi pren En Bernat Percasset
cascun dia XII diners jaccenses cascun dia per violari que fan per
tot I any CCCLX solidos.
Item hi pren la nobla dona
Infanta dona Blancha cascun any II.m DCXL
solidos jaccenses.
Item Naperici Munter cascun dia per violari
XII diners jaccenses qui fan per I any CCCLX solidos.
Item hi
a Nesteve Ça
Redorta assignacio de I gran quantitat.
Item en les dites rendes
prene cascun any Na M. Solivera a violari CCCLX solidos
barchinonenses.
Item hi pren En R. Dabella a violari
II.m solidos barchinonenses.
Item de les dites rendes se
prenen cascun any a ops de la obra del castell de Leyda
tot ço quen roman de les dites rendes.
Item ha
hom a pendre en compte al comprador de les rendes per raho
de la caldera et de la mesura.
En les dites rendes
son ara assignats per lo senyor Rey als marmessors del
comte Durgell Xl.m solidos jaccenses en esmena de la
terra que ara ha hom retuda an Bernat de Cruilles et
tots los demes dels violaris qui (qui) eren assegurats
als sobredits lurs ha hom assignats sobre les rendes
que tenia hom a la messio de la casa en
Cathalunya.

Almasselles.
Les rendes
Dalmacelles poden valer cascun any tro a ….
En les quals
rendes pren En G. Gallissa per violari D solidos jaccenses.
E tot
lo romanent pren en paga dasso que li es degut per la
cort.

Guiminells.
Les rendes de Guiminells poden valer
cascun any tro a. 70 s.
E totes les dites rendes ensemps ab
les peytes questes cenes monedatge
calonies reensons dost et ab tots
altres drets te En R. de Bolas de vida sua. E apres
la mort dell que hi prena lo seu hereu D solidos
jaccenses cascun any tro que sia pagat daquells
M. morabetins quel senyor Rey li dona et
que nols prena en paga del dit deute.
Almenar.

Les rendes Dalmenar no pren lo senyor Rey mas
pren los esdevenimens que poden valer tro a. 150 s.
E
el dit loch tenen los marmessors del noble
compte Durgell.

Muntayana. Areny.
Lo
loch de Muntany es atributat
et fa cascun any per tribut. 200 s. j.
Item Areny altres.
200 s. j.
E totes les rendes et esdevenimens daquests II
lochs dessus dits ab Pallars jusa son
assignats al noble En R. de Cardona per cavalleries.

Los
locs Dalos et de Meya.
Valen los locs de la
terra Dalos et de Meya entre les rendes els
esdevenimens cascun any tro a. 10000 s.j.
Aquest
loch tenen los marmessors del noble comte Durgell.


Camerasa Cubells et Mungay.
Valen les rendes de Camerasa
et de Cubells e de Mungay cascun any ab los esdevenimens tro a. 2000
s. j.
E totes les dites rendes et esdevenimens son assignats als
marmessors del noble comte Durgell.

Santa Linia et Lorens.

Valen les rendes de Santa Linia et de Lorens cascun
any ab los esdevenimens tro a. 3000 s. j.
E tenenles los
marmessors del comte Durgell.

Tortosa.
Valen les rendes
de Tortosa ab los esdevenimens tro a. 40000 s.
Tortosa
te la senyora Reyna qui pren totes les dites rendes et
esdevenimens.

Assi comensen les rendes quel
senyor Rey ha en lo regne de Valencia
dassa el Riu de Xuquer e los violaris
et assignacions que per concessio del senyor Rey o de sos
predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens
et cavallers et altres homens del dit regne.
Valencia.
(1).
( 1 ) El sistema seguido hasta aquí para consignar
ordenadamente los réditos de las poblaciones y la distribución de
los mismos varía algún tanto en la parte que corresponde al reino
de Valencia, pues no precede a cada relación particular de un
pueblo el nombre del que en esta se cita, y las distribuciones y
vitalicios forman listas especiales y separadas. Para guardar toda la
uniformidad posible hemos creído que no sería impropio, y que hasta
ayudaría a la mayor intelijencia del trabajo estadístico,
poner los nombres de las poblaciones como se ve en los otros estados
que abraza el códice, dejando lo demás que advertimos tal como se
halla, pero dando noticia de ello al lector, por si, con mayor
trabajo, quiere averiguar todo lo que se refiere a un solo pueblo, ya
que no se le presenta en conjunto. Otra advertencia debemos hacer, y
es que si se encuentra alguna equivocación en las sumas,
procede de ciertas enmiendas que se notan en las partidas
especiales, y que se verificarían sin duda, después de hechas
aquellas, sin prever la variación que indispensablemente habían de
producir en el total los cambios de cifras.

Primerament la
taula del pes de la ciutat de Valencia pot valer cascun
any comptats uns anys ab altres tro a. 24000 s.
Es de la messio
de casa.
Item la quinta del peix pot valer cascun
any tro a. 20000 s.
Es de la messio de casa exceptats XV.m
solidos que hi pren la Reyna.
Item lo fastar tro
a. 3000 s.
Es de la messio de casa.
Item la gabella de
la sal tro a. 10000 s.
Pagats violaris et perpetuals et es
de la messio de casa.
Item lo terç
del delme del pa et del vin de la orta de
la ciutat de Valencia tro a. 6500 s.
Item lalmudi
de la dita ciutat. 4050 s.
Item lo terç
del delme de la ortelissa de la dita ciutat. 2020 s.
(hortaliza, hortalíssia)
Item bany de la moreria de
la dita ciutat. 1150 s.
Item la moreria de la dita ciutat. 1520
s.
Item valen los marchs los quals se
paguen cascun any per lo preu de les dites rendes tro
a. 1264 s.
E son de la messio de casa los marchs dels
lochs qui son assignats a la messio de la dita
casa.
Item munta cascun any lo censal lo
qual lo senyor Rey ha en la ciutat de
Valencia. 102... s.
Son de la messio de casa.
Item donen
los jueus de Valencia cascun any per trahut. 3000 s.

Item donen los dits jueus per bidenus cascun any.
40 s.
Item munte lo loguer dels obrados de
la soch. 1730 s. (la soch, el zoco)
Item ha
lo senyor Rey en Valencia un fondech lo
qual te En Bernat de Bolea a cens de CCCC solidos per
atorgament del senyor Rey dels quals lo senyor Rey
li ha otorgat ques retenga de vida sua
CCC solidos cascun any et C sobren que val cascun any
lo dit fondech. 100 s. (Alfondech, fonda,
alhóndiga).
Suma de totes les dites rendes les quals lo
senyor Rey pren cascun any dins la ciutat de Valencia
axi com per menut son scrites. 79624 s.

Morella.

Valen les rendes de Morella cascun any comptats uns anys ab
altres tro a. 31500 s.
Aquest loch te la senyora Reyna.


Castello.
Item les rendes de Castello tro a. 11600 s.

Son de la infanta dona Elionor.

Uxo.
Item
les rendes Duxo tro a. 8250 s.

Murvedre. (Murviedro,
Muro verde)
Item les rendes de Murvedre tro a. 13500 s.
Son
de la messio de casa.
Item donen los jueus del dit loch
de Murvedre cascun any per trehut. 300 s.
Son de la
messio de casa.

Algesira. (Algezira, Alcira, Alzira,
Alsira)
Item les rendes Dalgesira tro a 14550 s.

Aquest loch te lo senyor infant don Jacme.
Item
donen los jueus del dit loch Dalgesira per trehut
cascun any. 50 s.

Corbera.
Item les rendes de
Corbera tro a. 3050 s.
Aquest loch es donat al senyor
Infant don Jacme.

Cullera.
Item les rendes de Cullera
tro a. 4300.
Son del dit senyor infant Jacme.

Gandia.
(Gandía)
Item les rendes de Gandia tro a. 5350 s.
Son
de la messio de casa.

Dinia. (Denia, Dènia, Dénia,
Dínia)
Item les rendes de Dinia tro a. 6150 s.
Son de la
messio de casa.

Pego.
Item les rendes de Pego tro a. 3200
s.
Son den Santa Coloma et de la obra del mur.


Dontinyen. (Ontinyent, Ontiñente; Ontinyena)
Item
les rendes Dontinyen tro a. 3800 s.
Son de la messio de casa.


Madrona.
Item les rendes de Madrona tro a. 5000 s.
Son
de la messio de casa.

Biar.
Item les rendes de Biar tro
a. 1100 s.

Sexona. (Jijona, Xixona)
Item les rendes
de Sexona tro a. 740 s.

Bocayren. (Bocairent,
Bocayrent, Bocairen, etc, qué bo está lo herbero, un licor)
Item les rendes de Bocayren
tro a. 1300 s.
Son de la messio de casa.

Item munten los
marchs dels dits locs uns anys ab altres cascun
any tro a. 2273 s.

Bunyol.
Item les rendes de
Bunyol les quals nos venen negun any ans o
cuyl (ho cull, ho recull) En Jacme de Castellnou per lo
senyor Rey et valen uns anys ab altres cascun any. 20000
s.
Aquest loch te ara lo senyor Infant don
Alfonso al qual lo senyor Rey la (I.´ha)
donat.

Gallinera.
Item les rendes de Gallinera nos
venen ans los moros del dit loch donen cascun
any al senyor Rey XI.m solidos et valen alcuns altres
drets et rendes quel senyor Rey hi pren tro a
II.m solidos per cascun any et axi valen cascun
any tro a. 13000 s.
Son de la messio de casa.
Item val
lerbatge cascun any tro a. 10000 s.
Son de la
messio de casa.
Item lo carnatge tro a. 100 s.


Xativa. (Xàtiva, Xátiva, Játiva, Jàtiva)
Item
valen les rendes quel senyor Rey pren cascun any en Xativa
tro a. 27328 s.
Son de la Infanta dona Elionor.

Item munta cascun any lo censal quel senyor Rey
ha en Xativa encloses e comptats CCCC
solidos que donen cascun any los jueus per trehut. 2456
s. 7 d.
Item munten cascun any los besans del dit loch
de Xativa tro a CCCCXLVIII que valen a raho de III
solidos IIII diners per besant. 1492 s. 4 d. (la moneda
besante, bizantino)
Totes les rendes dels sobredits lochs
de Xativa te la senyora Infanta dona Elionor.
Suma de
les rendes quel senyor Rey pren cascun any en
Xativa comptats uns anys ab altres menys dels
esdevenimens. 11276 s. 11 d.
Suma de totes les rendes dels
lochs. 171280. s. 11 d.
Suma mayor de totes les
rendes quel senyor Rey ha cascun any en
lo dit regne de Valencia dessa el riu
de Xucher axi con es scrit per menut et en
summa tro assi. 250913 s. 11 d. (Xucher
: Xucar, Xúcar, Júcar).

Burriana.
Les
rendes de Burriana pren lo noble En G. Deutensa et valen uns anys ab
altres tro a. 7500 s.

Liria. (Lliria, Llíria)
Item
les rendes de Liria pren la noble dona Violant et valen uns
anys ab altres tro a. 7000 s.
Item los molins qui
son dins lo terme de la ciutat de Valencia et tenense
per lo senyor Rey et tenlos de vida sua
En R. Ça Costa
valen de rendes cascun any menys de fedigues et de
luysmes....

Alaguar et Exalo.
Alaguar et Exalo te
lo noble En Bernat de Serria per atorgament del senyor Rey de ça
vida et valen les rendes ordinaries tro a. 20000 s.

Godolest.
Item
Godolest te lo dit noble de ça

/ Aquí salta de la página 269 a la 272 /

han et
ça mare sobre
les dites rendes del almudi. 300 s.
Item pren maestre Pau
sobre les rendes del dit almudi per guarde de la
Darassana. 400 s.
Item pren Narnau Messeguer sobre les
rendes del terç
del delme de la orteliça.
600 s.
Item pren Na Isabel filla den Salvador de Terol
sobre les dites rendes de la orteliça.
100 s.
Item pren en la renda del bany de la moreria
En P. Bou per violari (et ara cessen). 500 s. Item prenen los
hereus den Johan Escorna per assignacio quel senyor Rey lur na
feta tro quels haja donats et assignats
en altre loch semblant quantitat. (son perpetuals). 400 s.
Item
pren En Marti Doblites en la moreria de Valencia per violari. 1000 s.

Item pren Pisano Despinell sobre les dites rendes de la moreria
per violari. 200.
Item pren la dona Jacomina de Canell sobre el
censal de la ciutat de Valencia per violari. 500 s.
Item pren la
muller den P. Passedores sobre el dit censal. 182 s. 6 d.

Item prenen los hereus den Johan Escorna sobre el dit
censal. 100 s.
Item pren Na Berengere Lulla
sobre lo dit censal. 1000 s.
Item pren En Berenguer de
Ratera per salari de cullir lo dit censal. 300 s.
Item
pren En Pons de Matero sobre el trehut dels
jueus de Valencia per violari. 1000 s.
Aquests son tornats
a la messio de la casa.
Item prenen los falconers per lur
quitacio sobre el dit trehut. 2000 s.
Item
pren En P. Payral sobre lo loguer dels obradors de la çoch
(zoco) per violari. 300 s.
Prenlos lo bisbe
de Barchinona per lo senyor Rey.
Item hi pren En
Jaquet de Leo. 365 s.
Item hi pren En Johan de Puylla. *300 s.

Prenlos ara En Nicholau Dapiers.
Item hi pren En
Ferrando Lopp per guarda dels dits obradors. 60 s.
Prenlos
Aznar de Biesca.
Item hi pren Narmessen
muller que fo den Andreu Eymerich çaenrere
tro li sia satisfet en I deute quel senyor Rey
li deu. 180 s.
Nols pren ara per ço com es pagada.
Item
hi pren la dita Narmessen cascun any en paga del dit deute. 240 s.

Nols pren ara per ço com es pagada.
Item pren En
Domingo Blanch per violari en les rendes de Morella. 500 s.
Aquests
li son mudats en les rendes de Valencia ço es de la
taula.
Item hi prenen Ios falconers per lur
quitacio. 2000 s.
Item hi pren En Romeu Gerau en les
rendes de Castello per violari. 500 s.
Item hi pren lo dit En
Romeu Gerau cascun any per reperacio de les cases del senyor
Rey. 100 s.
Item hi pren En Salvador de Terol de les dites
rendes de Castello XX cafis de forment que valen uns
anys ab altres tro a. 400 s.
Item pren lo noble En
G. Deutensa en les rendes Duxo. 4650 s.
Item pren En G. de Canes
veres per violari en les rendes de Murvedre. 1000 s.
Son
de la messio de casa.
Item hi pren Maestre Berenguer des
Far. 500 s.
Prenlos lo bisbe de Barchinona per lo
senyor Rey.
Item hi pren Nalfonso Martinez et
deune fer I cavall armat. 1000 s.
Prenlos lo bisbe de
Barchinona per lo senyor Rey.
Item pren Nuguet
de Boxeram en les rendes de Cullera. 300 s. (N´Huguet, N´Uguet,
Ugo, Hugo, Huc, Ug, Uc)
Es mort et axi no prenen
res.
Item en les rendes de Madrona prenen lo bisbe et
el capitol per les II.es parts del delme. 333 s.
4 d.
Item en les rendes de Bunyol et de son terme prenen lo dit
bisbe et el capitol per les II.es parts del delme. 1000
s.
Aquest loch es del senyor Infant don Alfonso comte
Durgell.
Item hi pren dona Jacomina de Canell per violari.
500 s.
Item hi pren En G. de Pertusa IIII cafis de forment
que valen uns anys ab altres tro a. 100 s.
Item prenia
perpetualment En Pons G. et ara prenho En R. Costanti qui ho compra
del dit Pons G. en les rendes de Gallinera. 1000 s.
Ilem prenen
en les dites rendes de Gallinera lo bisbe et el capilol
per les II.es parts del delme. 425 s.
Item pren En P. Ribalta per
violari en la renda del erbatge. 1000 s.
Item hi pren En
G. dez Vall. 240 s.
Item pren Narnau Çafont
per violari en totes les rendes de la dita batlia. 1000 s.
Es
mort et axi noy prenen res.
Item hi pren En
G. Jafer. 1000 s.
Item hi pren cascun any dels diners de la dita
batlia a Madona Santa Maria del Puig de Valencia lIII
ciris qui pesen C libras et valen uns anys ab altres.
166 s. 8 d.
Iten hi pren les dites rendes de la batlia el
noble En Bernat de Serria. 3000 s.
Item hi pren En G. des Freix
et deune fer I cavall armat. 500 s.
Es tornat orb et
axi prenne D solidos a violari.
Item hi pren En
Domingo de Clarmunt per diverses escriptures que fa en lofici
de la dita batlia. 150 s.
Item hi pren En Bernat Oller. 150 s.

Item pren En Gonçalbo
Çabata per
successio de ça
mare en les rendes de Xativa. 1000 s.
Item hi pren En P. Jacme
capella qui cante el castell de Xativa. 400 s.
Item
hi pren En J. Bosch balester. 243 s. 4 d.
Item hi pren
Narnau Deutist batle de Xativa per salari de la dita
batlia ho qual que sia batle. 400 s.

Item hi pren En Bernat Dargençola
savi per avocar et rahonar los drets de la damunt dita
(damuntdita) batlia. 50 s.
Item hi pren lalcayt de
la moreria de Xativa. 200 s.
Item hi pren lalcadi. 50 s.

Item el Salt el Çahat
Medina. 30 s. (zalmedina, çalmedina)
Item
hi pren lo saig de Xativa. 10 s.
Item pren lo
batle general del Regne de Valencia per son salari
en les rendes de la batlia. 4500 s.
Item hi pren lo batle
de Bunyol. 100 s.
Lo senyor Infant don Alfonso te aquest
loch.

Suma de tot los violaris ques paguen cascun any
en lo dit Regne de Valencia de sa el riu de
Xucher axi com es contengut. 47825 s. 10 d.

Les
quantitats deius scrites paguen cascun any per guardes dels castells
del regne de Valencia.
Primerament pren lalcayt del
castell de Morella per guarda del dit castell. 1500 s.
Item
lalcayt del castell de Olocan. 300 s.
Item lalcayt Duxo. 2000 s.

Item lalcayt de Bunyol. 3000 s.
Item lalcayt de Madrona. 2700
s.
Item lalcayt de Bayren. 1500 s.
Item lalcayt de Deuia.
2500 s.
Item lalcayt de Gallinera. 1500 s.
Item lalcayt de
Sexona. 700 s.
Item lalcayt de Biar. 2000 s.
Item lalcayt de
Penecadell. 1000 s.
Item lalcayt de Xativa. 6000 s.
Item pren
lo dit alcayt de Xativa per obra del dit castell. 2000 s.
Item
lalcayt del castell de Corbera. 400 s.
Item lalcayt del castell
de Macastre CCC solidos. E part los dits CCC solidos pren VIII cafis
entre forment et paniç
que valen CC solidos. E axi munta ço que pren uns anys ab altres tro
a. 500 s.
Suma daço ques paga per les dites
guardes. 30100 s.
Suma mayor de tots los violaris et de
totes les guardes dels castells ques paguen de les rendes del Regne
de Valencia. 77925 s. 10 d.

E munten les rendes axi com son
assumades. 250918 a. 11 d.
E axi equalat aquest
compte romanen que sobren de les dites rendes que en lo dit
any foren venudes. 172988 s. 1 d.

Assi comensen les rendes
quel senyor Rey ha en lo Regne de Valencia della el
Riu de Xuquer exceptats los locs de Ella et
de Novella e de Asp.

Primerament lo dret
del quirat de la Duana dels moros de la vila
Delch (de Elch) ab tendes forns molins banys et
calonies et alquieda abatuts salaris et messions
pot valer uns anys ab altres cascun any tro a.
14500 s
Item Lalmoxerifat de la Duana dels cristians del
dit loch ço es lo dret quels mercaders
cristians paguen de les mercaderies que compren et venen
cascun any tro a. 1500 s. (Almojarife, almoxerif;
sherif ?)
Item pot valer cascun any lo dret quis
cull en lo port del cap del Aljub abatut lo
salari del cullidor. 2000 s.
Item munta cascun any lo dret
de les cabeçes quels moros de la vila Delch et
de son terme paguen cascun any al senyor Rey.
4500 s.
Item pot valer cascun any latzaque quels
dits moros paguen per lo bestiar menut que tenen abatut salari
dels collidors tro a. 500 s.
Item poden valer
cascun any les gallines quels dits moros paguen al
senyor Rey abatut salari del collidor tro a. 300
s.
Item pot valer cascun any lalahbeç de les oliveres.
500 s.
Item poden valer les almaçares en que fan loli
los dits moros tro a. 100 s.
Item pot valer laygua
quel senyor Rey ha en Elch lo
qual se ven es pertex per cascun dia als
moros de les alqueries del dit loch Delch
abatuts salaris dels partidors et cullidors cascun any
tro a. 4000 s.
Item pot valer lalbayat ço
es lo dret que paguen los moros del dit loch per
la terra blanca que sembren tro a. 100 s. (albayat: alba :
blanca)
Item pot valer lalmagran quels dits
moros paguen cascun any al senyor Rey abatut salari del
collidor. 14500 s.
Item pot valer cascun any lalfarda
(alfarda) quels dits moros paguen al senyor Rey
tro a. 7000 s.
Item pot valer lalahbeç de les
mesquites cascun any tro a. 333 s. 4 d.
Item
val de cens cascun any lo Reyal del senyor Rey
lo qual te Nalfonço G. 200 s.
Item pot valer la
tafureria Delch cascun any tro a. 300 s.

Item es lo tribut quels juheus del dit loch
paguen cascun any al senyor Rey. 500 s.
Item pot
valer lalbufera (albufera) Delch cascun
any tro a. 500 s.
Item poden valer los delmes quels
moros del dit loch donen cascun any tro a. 5000
s.
Item pot valer lerbatge (erbatge, herbatge) de
les cabanes del bestiar qui entra pexer en lo
terme de la dita partida cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la duana del port Dalacant (Alacant,
Alicante) tro a. 3500 s.
Item pot valer laçoc
(açoc, azogue ?) et lalmudi (almudi) del dit
loch de Alacant cascun any tro a. 1000 s.

Item pot valer la tafuraria del dit loch tro
a. 500 s.
Item pot valer lalmoxerifat de Oriola
cascun any tro a. 4000 s. (Orihuela)
Item
donen cascun any los juheus del dit loch de
Oriola per tribut al senyor Rey. 500 s.
Item poden
valer les rendes de Guardamar cascun any tro a.
1500 s.

Suma major de totes les rendes quel
senyor Rey ha en la dita partida del regne de
Valencia. 68333 s. 4 d.

Les quantitats deius
scrites se paguen cascun any per retinencies
dels castells et lochs de la dita partida del Regne
de Valencia.

Primerament pren cascun any Narnau Torrelles
per retinencia del castell Doriola. 6000 s.
Item Garçia
Viscarres per retinencia del castell de Callosa. 800 s.
Item
Berenguer de Maçanet per
retinencia del castell de Guardamar. 1000 s.
Item En Gombau de
Tramaçet per retinencia del
castell de Alacant. 5000 s.
Item P. Loppes de Rufes per
retinencia de la Calahorra de Elch. 1000 s.
Item lo
senyor bisbe et el capitol de Cartaginia
(Cartagena) prenen cascun any per lo delme
de les rendes Delch. 1000 s.
Item pren Nalfonço
G. alcayt del port del cap del Aljub per salari de la
dita alcaydia. 800 s.

Aquests son los salaris
ques paguen cascun any en la dita partida del Regne
de Valencia.

Primerament pren Narnau Torrelles per salari
de la dita procuracio cascun any. 3000 s.
Item pren cascun any lo
assessor del dit procurador per salari de la assessoria. 1460 s.

Item pren per salari cascun any lo batle general per
salari de la batlia. 2000 s.
Item Domingo Ponçano
per salari de la batlia de Oriola. 300 s.
Item Bernat Ça
Rovira per salari de la batlia Dalacant 200 s.
Item pren lescriva
de la duana del port Dalacant cascun any. 304 s. 2 d.
Item
Nalfonso G. per salari de reebre los comptes murischs
(moriscos) et trasladar aquells en cristianesch. 400 s.

Item prenen cascun any los alcaldes moros per salari de la
alcaldia lur. 180 s.
Item pren Nalmoxerif (lo
almoxerif, I.´almoxerif) per salari com es alarif dels
moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que
paguen al senyor Rey. 150 s.

Aquests son los
violaris quel senyor Rey mana donar cascun any
en la dita partida del Regne de Valencia.

Primerament pren En
Ponç de Matero quel senyor Rey
li mana donar cascun any per violari. 1500 s.
Aquests pren ara la
casa.
Item En Berenguer de Puigmolto cascun any per violari. 1000
s.
Item Domingo Ponçano
per violari cascun any. 1000 s.
Item Johanet fill et hereu
den Johan de Galve cascun any per vioIari. 1000 s.

Item Johan Pereç
de Vesques per violari
cascun any. 500 s.
Item P. Andreu Dodena (de Odena, Ódena)
cascun any per violari. 500 s.
Item Narrigo de Quintavall per
violari cascun any. 1000 s.
Item Michel Garçia
de Pertusa cascun any per violari. 500 s.
Item P. de Muntpaho
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.
Item G. des Soler
correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.

Aquestes son les
assignacions quel senyor Rey mana pagar cascun any de les rendes dels
dits lochs que son en partida del Regne de Valencia.

Primerament
al noble don Johan senyor de Viscaya per XX.m (1: No ha
podido descifrarse que clase de moneda sería la que espresa
la palabra omitida, por la confusión de la abreviatura. ) dargent
quel senyor Rey li mana donar cascun any que valen tro
a. 25000 s.
Aquests pren ara la messio de la casa.
Item an
Bernat Desplugues batle general del Regne de Valencia quel senyor Rey
li mana donar cascun any pera fer paga a alcunes
retinencies de castells et violaris del dit Regne. 13920 s.
Aquests
pren ara En F. des Cortey.
Item an Pero Michel quel senyor Rey li
mana donar cascun any per la guarda del Molinello. 200 s.
Item an
Michel Martineç vehi
Delch cascun any. 150 s.
Item an Berenguer de Puig
Molto quel senyor Rey li mana donar cascun any mentre a ell
placia per serviy de II cavalls armats. 2000 s.
Item son
assignats sobre les dites rendes a correus del dit senyor per lur
vestir que pot muntar cascun any tro a. 1000 s.

Les
quantitats deius scrites mana lo senyor Rey
esser pagades cascun any de les dites rendes per obres dels
castells.

Primerament al castell Doriola cascun any per obra.
4000 s.
Item al castell Dalacant per obra. 2000 s.
Item als
murs de Eltx per obra et reparacio daquells. 2000 s.

Suma mayor de totes les quantitats que paguen en la dita
partida del Regne de Valencia per retinençes
de castells et de locs et per salaris de
officials et per violaris et per assignacions
axi com son scrites per menut. 81250 s. 10 d.
E
munten les rendes axi com son assumades. 68333 s. 4 d.

E axi no basten les rendes a les dites pagues ans
ne fallen. 12917 s. 6 d.

Aquestes son les rendes quel
senyor Rey ha cascun any en los lochs de Ella et de Novella et
Dasp. (de Asp)

Ella.

Primerament munta
cascun any lalmagran del loch de Ella que paguen
cascun any los moros del dit loch al senyor Rey.
12895 s. 9 d.
Item munta latzaque del bestiar del dit loch
cascun any tro a. 300 s.
Item munten les gallines
quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 300 s.
Item munten les cabeçes
quels moros damunt dits paguen cascun any tro a.
2000 s.
Item munten les tafulles del safra et del
alasfor per les quals paguen los dits moros per tafulla
que sembren IlII diners que poden valer cascun
any tro a. 50 s. (tahulla)
Item munten los
delmes ab la alfacra quels moros del dit
loch donen al senyor Rey cascun any tro
a. 3000 s.
Item munta cascun any latarif (atarif) a
la part del senyor Rey tro a. 50 s.
Item munta
lalcanaxer (alcanaxer) quels dits moros paguen
cascun any tro a. 50 s.
Item munta lalbeçre
(albeçre)
cascun any tro a. 10 s.
Item val cascun
any lo forn de les tenalles tro a. 300 s.
Item
val cascun any lalcahieda (alcahieda) tro
a. 400 s.
Item valen cascun any los molins del dit
loch de Ella tro a. 350 s.
Item munta lo
tribut dels juheus del dit loch cascun any. 100
s.
Item munta cascun any lo quirat qui
es dret quels dits moros paguen per les coses que compren y
venen uns anys ab altres tro a. 3500 s.
Item valen
cascun any les calonies quels dits moros paguen
tro a. 4000 s.

Suma de totes les rendes quel
senyor Rey pren en lo loc de Ella cascun any tro
a. 23705 s. 9 d.
Novella.

Primerament munta lalmagran
quels moros del dit loch de Novella donen cascun any al senyor Rey.
12173 s. 3 d.
Item val latzaque quels moros del dit loch donen
cascun any al senyor Rey tro a. 350 s.
Item valen les gallines
quels dits moros donen cascun any tro a. 200 s.
Item munten les
cabeçes quels dits moros
paguen cascun any tro a. 1500 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor quis fa en lo dit loch cascun any tro a. 20 s.

Item valen los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch
donen cascun any al senyor Rey. 3000 s.
Item val latarif a la
part del senyor Rey cascun any tro a. 50 s.
Item val lalcanaxer
quels dits moros donen cascun any tro a. 50 s.
Item valen los
molins del dit loch de Novella cascun any tro a. 300 s.
Item val
lalfondech (alfondech) del dit loch cascun any de
loguer tro a. 60 s.
Item val lalcahieda
cascun any tro a. 500 s.
Item val lo quirat quels dits moros
paguen cascun any tro a. 3200 s.
Item valen los bayns
del dit loch cascun any tro a. 400 s.
Item
poden valer cascun any les calonies dels dits moros tro a. 500
s.
Suma de les rendes quel senyor Rey pren cascun any en lo dit
loch de Novella.
22303 s. 3 d.

Asp.

Primerament
val lalmagran dels moros del loch Dasp cascun any. 4600 s.
Item
val latzaque del bestiar dels dits moros cascun any tro a. 350 s.

Item valen les gallines del dit loch cascun any tro a. 120 s.

Item valen les cabeçes del
dit loch cascun any tro a. 1100 s.
Item valen les tafulles del
safra et del alasfor del dit loch tro a. 60 s.
Item valen los
delmes ab la alfacra quels dits moros donen cascun any tro a. 2600 s.

Item val lo .. ex quels dits moros paguen cascun any per lo
delme de la venema.
100 8. (verema, vendimia ?)
Item latarif a la part del
senyor Rey cascun any tro a. 20 s.
Item val lalcanaxer quels dits
moros donen cascun any tro a. 30 s.
Item valen les rendes del
quirat et de la alcahieda del dit loch cascun any tro a. 2300 s.

Item valen les calonies dels dits moros cascun any tro a. 250 s.

Item val la alfarda quels moros del dit loch donen cascun any tro
a. 2000 s.
Suma de totes les rendes quel senyor Rey ha cascun any
en lo loch de Asp tro a.
13530 s.
Suma mayor de totes
les rendes et drets quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de
Ella et de Novella et Dasp. 59539 s.

Aquestes son les
quantitats quel senyor Rey mana esser pagades cascun any de les
rendes dels dits locs de Ella et de Novella et Dasp.

Primerament
al senyor Infant don Jayme cascun any de les rendes dels dits
locs.
54000 s.
Puys fo ordinat que
preses et agues totes les rendes et esdevenimens
dels dits III locs.
Item al bisbe et al capitol de Cartaginia per
delme de les rendes dels locs damunt dits cascun any. 1040 s.
Item
an Pelegri de Muntagut per retinença
del castell de la Mola cascun any. 3000 s.
Item an Michel
de Libia per retinença del
castell de Ella cascun any. 2500 s.
Item pren lo batle
per salari de la batlia de la dita vall cascun any. 300 s.

Item mana lo senyor Rey que de les dites rendes sien
meses cascun any en reparacio dels murs del loch Dasp.
200 s.
Item als moros de Novella a ops de lurs
mesquites cascun any axi com han acustumat
et han ne carta de confermacio de la senyora
Reyna de bona memoria. 80 s.
Item als pobladors de la Mola
quel senyor Rey lur mana donar cascun any
en ajuda per ço com fan vehinatge VII cafis
dalcandia et altres VII cafis de panis
que valen cascun any tro a....

Assi
comensen les rendes quel senyor Rey ha en
Arago et los violaris et assignacions que
per concessio del senyor Rey e de sos predecessors
prenen en les dites rendes alcuns richs homens et
cavallers et altres homens del Regne de Arago.


Terol et ses aldeas.

Primerament es
la peyta de les aldeas de Terol. 7000 s. j.
(Teruel)
E daquests pren el Judes M.
solidos per son ofici cascun any.
Item hi pren CC
solidos per cullir la peyta.
Item hi prenen IIII
alcaldes CCCC solidos.
Item VIII jurats DCCC solidos.
Item
lescriva del consell C solidos.
Item IIII andadores
CC solidos.
Item II saigs LX solidos.
Item I cridador
C solidos.
Item el consell de la vila de Terol per armes
CCC solidos.
Item el Justicia XL solidos.
Suma de ço
que hi prenen los damunt dits cascun any IIImCC solidos
jaccenses.
E axi romanen cascun any de la dita
peyta III.m DCCC solidos jaccenses.
E aquests te assignats
lo noble En Jacme de Xerica per VII cavalleries.
Item
lo peatge del dit loch de Terol te assignat lo
noble En Jacme de Xericha per VII cavalleries ensemps
ab la dita peyta et ab les altres rendes de
Terol exceptades les rendes deius scrites les
quals no son assignades al dit noble (1).
(1) Siguen aquí dos
párrafos en los que se da cuenta de lo que producía el tributo de
los judíos de Teruel, y se explica el objeto a que esta parte de
renta se destinaba; pero ambos se ven tachados, leyéndose una nota
al pie, de igual letra que la del códice, en que se avisa que
aquellos fueron cancelados, por hallarse dicho tributo de los judíos
de Teruel incluso en el de todos los judíos de Aragón, que
aparecerá más adelante.

Item an Rodrigo Gil Tari vehi
de Saragoça
per I cavalleria cascun any D solidos jaccenses.
Item a
don Lopp Sanxes de Luna per una cavalleria cascun any D
solidos.
Item al noble En Pero Martinez de Luna per ses
cavalleries cascun any M. DCCCLVIII solidos VIII diners.
Suma
de les dites assignacions III.m CXIII solidos IX diners.
E axi
es egual la reebuda del dit tribut a les dites
assignacions.
Item la tintoria de Terol val cascun any tro
a. 70 s. j.
Item donen los moros de Terol per trahut
cascun any cascun I besant que poden muntar tro a CL
besant.
Aço
te En Lopp Alvares de Speyo per III cavalleries ensemps ab
CC solidos de la cena et ab los esdevenimens.



Salines de Arcos.
Les salines de Arcos poden valer cascun any
tro a. 8000 s.j.
Primerament hi pren …. per la decima C
solidos jaccenses.
Item la guarda de la sal cascun any CCC
solidos jaccenses.
Item la Confedria dels cavallers de
Terol I. solidos jaccenses.
Item la Candela de la esgleya
mayor de Santa Maria de Terol CL solidos jaccenses.

Item Sanxo Yvanyes de Santa Maria en esmena del parral
Dalbarraçin
CCC solidos jaccenses.
Aquestes quantitats que son en
summa DCCCC solidos jaccenses son perpetuals.

Albarraçin.

Pot valer cascun any el peatge tro a. 800 s. j.

Daquests te assignats Simon Yvanyes CC
solidos.
Item Johan Dias altres CC solidos.
Romanen
CCCC solidos.
Item el montatgo te En Farran
Loppes Daredia (de Heredia) per M. solidos quel
senyor Rey li dona per guarda del dit castell sia quel
dit muntatgo valla mes o menys et part
los dit M solidos pren lo dit Farran Loppes per la dita
guarda II.m D solidos et telos asssignats en la peyta
dels aldeans.
Item la peyta de los moros que es cascun
any. 200 s. j.
E axi romanen que venen a ma del batle
DC solidos los quals deu donar cascun any a la obra del
dit castell Dalbarraçin
et dasso hia letra del senyor Rey.
Item
lo terme Dalbarrasi son les salines de Valltaulat
et teles ad beneplacitum Domingo Yago adalill
(adalid?) et poden valer cascun any tro a CCC
solidos.

Arcayne. (Alcaine, Alcayne)
Valen les
rendes de Arcayne cascun any tro a. 600 s.
E aquests pren En R.
de Bolas en paga de M solidos jaccenses que te assignats cascun
any per guarda del castell de Arcayne: el romanent te assignat
en los diners del
erbatge de Exea. (Ejea de los Caballeros).

Huesa
e ses aldeas.
Primerament donen los homens
de Huesa et de ses aldeas cascun
any per tribut.
3000 s.
E aquests pren lo noble Nartal
Dorta comanador de Muntalba per VI cavalleries.

Item pot muntar la sofra et els erbatges
et altres drets quel senyor Rey ha en los dit
loch tro a D solidos. Item que donen cascun any
los moros per dret tro a CCC solidos.
E exi
es per tot aço.
800 s.
Aquests pren lo dit comanador de Muntalba
(Montalbán, Montisalbi, Monte Albo, Monte Blanco) per una
cavalleria et mige.

Darocha et ses
aldeas.

Primerament donen los homens de les
aldeas de Darocha cascun any per peyta.

10000 s.
E daquests pren el judes cascun
any per son salari CC solidos.
Item ne prenen
cascun any VII jurados DCCC solidos.
Les quals II.es
quantitats abatudes romanen IX.m solidos.
E aquests pren lo
noble En Jacme de Xericha per XVIII cavalleries.
Item val
el merinado cascun any tro a. 2000 s.
E
aquests pren En Jacme de Xerica al qual lo senyor Rey
los ha donats en beneplacitum menys de
negun serviy.
Item val el peatge et el pes
et los morabetins de les taules de la carniceria et el
loguer de algunes tendes uns anys ab altres ab
la tintoreria et ab lo muntatgo tro a. 4500 s.

E daquests pren Garçia
Ferrandes per retinença
del castell de Rodenas M solidos.
Item per II.es
cavalleries altres M solidos.
Item hi pren Exemen Sanxes
Dalfambre (de Alfambra, Alhambra) per retinença
del castell de Tormos ad beneplacitum M solidos.
Item hi
pren Johan Remires per retinença
del castell de Sencet ad beneplacitum D solidos.
Item hi
pren ell meteix a violari CCC solidos.
Item hi pren Gombau
de Castellnou per I.a cavalleria D solidos.
E axi abatudes
les dites quantitats romanen CC solidos.
Item los moros de
Darocha donen cascun any per tribut. *730 s.
Item
donen calonies quan hi venen.
Los dits DCCXXX
solidos solia pendre Garçia
Simon a violari per II cavalls armats. E apres la mort del
dit Garçia Simon el
senyor Rey assigna les dites rendes a pagar los deutes
quel dit En Garçia Simon
devia.
Item los cussols del blat poden valer cascun
any tro a. 300 s.
E aquests semblantment son assignats a pagar
los deutes del dit En Garçia
Simon tro que sien pagats.
Item hi son les salines de Oyos
negros (Ojos negros) que es aldea de Darocha
et valen cascun any tro a. 1000 s.
E aquestes diu En Gonçalvo
Garçia que li ha donades
per heretament per tots temps.

Calatayu et ses
aldeas. (Calatayud, Calataiubo, Calatayubo, Calataiud,
Kalat Ayud, etc.)
Donen cascun any los homens de les
aldeas de Calatayu per peyta. 9149 s.
E
daquests prenen cascun any los monges de
Huerta CCCL solidos.
Item hi prenen los VI
adalentados et lescriva de les aldeas
sengles morabetins que munten cascun any XLIX
solidos.
Tot lo romanent pren lo noble En Johan
Xemenez Durrea (Juan, Joan Jiménez de Urrea)
per XVIII cavalleries.
Item val cascun any lo
peatge et el pes tro a. 15000 s.
E daquests
ha cascun any el Temple CCC solidos.
Item hi
te assignats En Pero Sanxes (Sánchez) de Calatayu II.m
solidos per cavalleries ad beneplacitum.
Item D solidos a
violari.
Item sen paguen a la guarda del castell de Somet
lo qual te ara Nartal des Lor DCC solidos que son per
totes aquestes assignacions III.m DCC solidos.
Tot lo
romanent et totes les altres rendes et esdevenimens
del dit loch ab ses aldeas te la senyora
Infanta dona Elianor qui ho te per cambra.

Salines de
Pedra.
Valen les salines de Pedra cascun any al senyor Rey en les
quals ha la terça part et
aquests pren lo batle de Calatayu tro a. 1000 s.

Santos.

Donen cascun any al senyor Rey per tribut 350 s.
Aquests pren
En Gonçalvo Garçia.


Cetina.
Donen los homens de Cetina cascun
any al senyor Rey per peyta. 1500 s.
E te aquests lo
noble En Johan Xemenez Durrea per III cavalleries.
Fariça
(Fariza) ab ses aldeas.
Primerament paguen cascun any al senyor
Rey los homens de la vila de Fariça
et de ses aldeas per peyta. 5000 s.
Aquests
te assignats el noble don Pero Dayerbe (de Ayerbe)
per X cavalIeries.
Item val el peatge cascun any
tro a. 1900 s.
E daquests pren En Gonçalvo
Garcia
cascun any per retinença
del castell de Fariça M
solidos.
Item en Gonçalvo
Roys de Fariça D solidos
per retinença del castell de
Bordalua DC solidos.
Item donen los moros de Fariça
cascun any per tribut. 500 s.
E aquests son assignatas a la
retinença del dit castell a
compliment de MD solidos que hi pren cascun any lo dit En Gonçalvo
Garçia per la dita retinença.

Item poden valer les calonies de cristians et de moros
et homicidis tro a. 400 s.

Taressona.
(Tarazona)
Val el peatge et les saques ab
lo tribut de les tendes et ab la tintoreria et
ab lo dret dels cussols del almudi del pa
et la leuda de la carniceria dels moros cascun
any tro a. 7000 s.
E daquests te assignats lo noble En Pero
Dayerbe XIII cavalleries.
Item ne pren lo batle per
dret de les saques tro a. M solidos.
Et axi no
basten.
Item es tribut que donen los moros cascun
any. 600 s.
E daquests prenen perpetuals les monges del
monestir de Tolobres CCL solidos.

Item en Gil Darada cascun
any per cavalleries CC solidos.
Los romanens que
son CL solidos pren lo noble Naxemen de Fosses (Axemen,
Eximen, Gimeno, de Foces) per ses cavalleries.
Item
pot valer cascun any lafaquimat tro a. *300 s.

E aquests te assignats lo dit Naxemen de Fosses per
ses cavalleries et en defelliment dasso
sobre lo peatge et les saques de Borja.


Torrellas.
Donen cascun any per peyta los
homens del dit loch. 1200 s.
Aquest loch te En
Pero Jorda Dalcolega cavaller per la compra quel senyor Rey
feu de Los Fayos per preu de XIII.m morabetins
dor. Et pren aquestes rendes lo dit en Pero Jordan
per interesse del dit preu.

Sent Marti. (San
Martín)
Aquest loch te el noble Nartal
de Luna (Artal) per donacio quel senyor Rey lin feu.


Los Fayos.
Valen les rendes de Los Fayos cascun any tro
a. 1600 s.
Dels quals pren Marti Xemenes de Vera per
retinença del castell del dit
loch M solidos.
Els romanens DC solidos pren en paga del preu
quel senyor Rey li deu per
la compra daquest loch.

Senta Creu. (Santa Cruz)
Aquest
loch pot valer cascun any tro a. 700 s.
Empero solia mes
valer mas es despoblada.
Aquestes rendes pren Martin
Xemenez de Vera per interesse del preu quel senyor Rey li
deu per lo loch de Los Fayos.

Mallon. (Mallón)
Donen
cascun any per tribut 1000 s.
E daquests pren cascun any En
Lopp Sanxes de Luna per retinença
del dit castell de Mallon D solidos.
Item ne pren dona
Maria El Moral veyne de Taressona per violari CCC
solidos.
Del romanent que son CC solidos lur ha feta
gracia lo senyor Rey ad beneplacitum per ço com lo
loch es pobre.
Item hia lo senyor Rey
heretament ço es vinyes e camps et I forn que pot valer de
renda tro a. 400 s.
E aquest heretament te Pero
Martines de Calatayu scriva del senyor Rey.


Borja.
Primerament lo tribut et la peyta
que donen cascun any los cristians es. 3500 s.
E aquests
pren lo noble Nartal de de Luna per VII cavalleries.

Item donen los moros del dit loch cascun any
per tribut. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nartal de Luna
per VI cavalleries.
Item poden valer cascun any los
drets de les saques ab les tendes et ab
les farreries et de les sabateries et ab lo dret dels
cussols del almudi del pa et ab alcuns
altres drets del dit loch tro a. 3000 s.
Dels quals
pren En Pero Sanxes de Calatayu per retinença
del castell de Borja M solidos.
Item ne pren Fortaner de
Binyech per I cavall armat ad beneplacitum D solidos.
Item ne
pren Pero Pereç
Dalcolega per I cavall armat ad beneplacitum et son hi mal
meses D solidos.
Lo romanent que es tro a M
solidos pren lo batle general.
Item pot valer lescrivania
et lalfaquimat et el sapsala cascun any
tro a. 300 s.
E daquests te En Ferrando porter
del senyor Rey a violari CC solidos.
EIs romanens
pren lo batle general.
Item havia lo senyor Rey el
dit loch de Borja I heretament ço
es la terra et I forn que valia mes de II.m morabatins dor
et aquest heretament solia esser de la retinença
del dit castell. E el senyor Rey ha ho donat pera
tots temps al noble Nartal de Luna.

Magallon.
(Magallón)
Donen los homens de Magallon cascun any per
peyta et per questa et per azembles et per
cavalleries. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nexemen Cornell
(Cornel) per VI cavalleries.

Saragoça.

VaI el peatge de la ciutat de Saragoça
cascun any tro a. 3000 s.
Item val la renda del
almudi del pa de Saragoça
ab les carniceries dels jueus et ab alcuns altres tributs quel senyor
Rey ha en la dita ciutat tro a. 9000 s.
Item val cascun any lo
pes de la dita ciutat tro a. 1700 s.
Item val la tintoreria tro
a. 300 s.
Item val el fusiello del oli. 130 s.
Item
lanfondega de la dita ciutat 130 s.
Item les rendes de
Ricla ço es la carniceria el pes els cussols
valen tro a. 200 s.
Suma daquestes rendes. 14460 s.

E aquests pren lo merino de Saragoça
et paguen perpetuals et violaris et poden ne sobrar que
romanen al merino quin dona compte tro a III.m solidos.

E part aço
pren lo merino tots los homicidis et calonies
de jueus et de moros que poden muntar a bona quantitat.
Item
es lo tribut quels moros de la dita ciutat donen cascun
any ab lalfarex dels dits moros que son tro a M
solidos. 3000 s.
Aquests pren lo noble En Pedro Dayerbe per VI
cavalleries.
Item oltra aço
poden valer les escampadures del almudi del blat ab
ço que les gens donen a les mesures oltra eIs
cussols et teho Martin de la Loça
a violari tro a. 800 s.
(quitis.)
Item val
lescrivania del salmedinat (çalmedina,
zabalmedina, zalmedina) de
Saragoça la qual es del senyor
Rey tro a. 900 s.
Aquesta scrivania ha
donada el senyor Rey entre Domingo Johan
e el fill de Bonet de Vidosa ço es a cascun
la meytat e apres la mort del dit Domingo Johan que sia
tota del fill de Bonet de Vidosa a violari.
Item el peatge
de Gallur pot valer tro a. 500 s.
Aquesta pren lo
noble En Pero Martineç
de Luna per I cavalleria et prenlos per ma del
merino de Saragoça.


Fontes. (Fuentes de Ebro ?)
Paguen los
homens del dit loch cascun any per cavalleries.
2000 s.
Item paguen cascun any per cena. 300 s.

Aquest loch ha comprat lo bisbe de Saragoça
ab carta de gracia que ha entrel senyor Rey et
ell et axi el dit bisbe pren les rendes.


Epila. (Épila)
Donen cascun any al senyor
Rey los homens del dit loch. 2000 s.
Item donen per
peyta cascun any. 1000 s.
Item val cascun
any lo peatge del dit loch ab la leuda de
la carniceria e veno el batle general et
pren los diners el merino de Saragoça
tro a. 660 s.
E daquests pren En Felip de Boyl
per I cavall armat ad beneplacitum. 500 s.
Item ha el (senyor
Rey) en Grizenich un heretament quis te per lo
senyor Rey a cens de II cafis de forment et
prenlos el merino de Saragoça.

Ricla.
Donen
cascun any los homens del dit loch per peyta et per tribut cascun
any. 2000 s.
Aquest loch es assignat al noble Nexemen Cornell
per VII cavalleries.
Item val lo pes et els cussols
et la carniceria et el mercat del dit loch tro
a CC solidos.
E prenlos el merino de Saragoça:
axi nes ja feta mencio en les rendes de Saragoça.


Nuelia.
Donen cascun any per peyta. 500 s.
Item
donen per exericança et per altres rendes quel
senyor Rey hia altres. 500 s.
Aquests pren lo
noble En R de Cardona per interesse de XX.m solidos jaccensses
quel senyor li deu.

Aranda.
Donen cascun any los
homens del dit loch per tribut lo dret ques
segueix ço es que tota casa en que estien marit et
muller donen una arrova de blat ço es mig ordi
et mig forment.
E donen los moros del dit
loch exericançes et algunes sofres et
albaquella et tributs de forns et de molins et
donen lo quart del fruyts del rega et
dels fruyts del seca el quint. Item donen
cascun any per peyta MD solidos. E segons lo
temps dara poden valer totes les dites coses cascun any
ab lo peatge et ab la leuda de les carniceries tro
a. 3500 s.
Aquest loch te el noble En Pero
Ferrandes per IX cavalleries.
El castell del dit loch
te Pero Garçia de Lusuan vassall del noble En Pero
Ferrandes de Ixer. E pren per retinença del dit castell en les
salines de Remolins DCC solidos jaccenses.

Illuaca
(Illueca).
Aquest loch te Michel Pereç de Gotor
perpetualment a serviy de III cavalls armats.

Roda.
(Rueda)
Les rendes del dit loch valen cascun any tro a.
1000 s.
E aquest loch te el noble Pero Martinez de Luna per II.es
cavalleries.
El castell de Roeda te En Martin Loppez de
Roda ad beneplacitum et pren per retinença lerbatge
del dit loch et lort del castell et laretament
daquell castell. E el peatge et la leuda
que es dita del sendero que pot valer tro a XXX
solidos. Item el fusiello et el forn. E aquestes rendes
que pren lo dit En Martin Loppes per retinença del dit
castell poden valer tro a. 1500 s.

Alago. (Alagón,
Alagon, Alagó)
Donen los homens del dit loch
cascun any per tribut segons lo privilegi de Thaust
(Tauste) per jou de besties cosa certa et per
exedar cosa certa. Item per cafissades daretamens
cosa certa et axi metex cosa certa per bestiar major et
menor et tot aço no val pus de. 1000 s.
E
aço te el
noble En Pero Ferrandez per V cavalleries.
Item lo
peatge ab lalmudi et tributs de tendes
pot valer cascun any tro a. 850 s.
Item lo
fusiello cascun any tro a. 50 s.
Item lo
tribut dels moros cascun any tro a. 300 s.
Suma
daço (1). 1200 s.
(1) En esta suma no se comprende la
primera partida, según lo da a entender cierta señal que se nota en
el códice.
Aquets pren la dona Contesina de Calamendrana
muller çaerrere den Johan Martinez de Luna et prenlos
en paga de son exovar. (ajuar ?)

Vall
de Roures. (Valderrobres, Valdarrores díen los antics de
Beseit)
Lo dit loch ab tot sos
termens te el bisbe de Saragoça a feu honrat.

Suera
et ses aldeas. (Çuera,
Zuera)
Donen cascun
any per peyta et per tribut. 14000 s.
E aquests pren lo
noble Nartal de Luna per XXVIII cavalleries.
E part aço
ha el senyor Rey en Suera lo
tribut dels forns. Iterm el peatge. Item los cussols
del pa. Item los pares de la cassa ço
es cunills et perdius que paga cascun
cassedor I perell en cascun any. Item les
calonies del mont. E pot valer tot aço
cascun any tro a. 300 s.
E aquestes rendes te Pero
Xemenez …. lendaça
qui hi pren a violari CC solidos.

La Pena de Catavello
ab la honor et ab Jas et ab
la vall de Trist et Mist et Rompesacos te Sanxo
Dagues ensemps ab lo castell de la Pena et
pren totes les rendes a violari et valen tro a. 500
s.

Almudevar et ses aldeas que son
aquestes:
Tardejanta Torralba Fornells de Vialada Vilanova.

Donen cascun any per peyta. 10000 s.
Te ho lo
noble Nartal Dalago per XX cavalleries. (Artal de Alagón,
Artal d´Alagó)
Item cascun cassador de perdius
o de cunills donen cascun any sengles perells

et pot valer tro a. 40 s.
Item hia una Torra
de muli que dona lo senyor Rey an Johan
Dalmudevar porter et fan cascun any II perells de
capons.
Aço
pren lo batle general.


Bolea.
Donen cascun any per tribut. 2000 s.
Et C
cafis de forment.
Et C cafis dordi. (de ordi, d´ordi, hordio,
ordio, hordeum, ordeum)
Suma que pot valer tot aço.
3500 s.
Aquest loch jassia que valla molt
mes te En Pero Martinez de Luna per V cavalleries tan
solament.

Loarre.
Los homens daquest loch
solien donar cascun any MD solidos. Mas pus que
foren robats per En Pero Dayerbe en temps de la guerrra de
Saragoça no peyten sino.
1000 s.
E aquesta pren En
Blasco Peres des Lor ço
es los D solidos per una cavalleria ad beneplacitum et
els romanens D solidos per retinença
del dit castell. E ell te el dit loch ab
totes ses calonies.

Luna.
Les rendes daquest
loch te En Pero Martinez de Luna per III cavalleries et
son privilegiats que donen cosa certa per jou de
besties majors et menors. Et pot valer lo tribut que
donen tro a. 800 s.
Item el peatge del pont de
Luna pot valer cascun any tro a. 80 s.
E aço
te Pero Garçes
Matafogo a violari.

Tahust. (Tauste)
La
peyta o tribut del dit loch pren lo noble Nartal de
Luna per cavalleries segons que munta cascun any. E donen cosa certa
per jou de besties et per bestiar major et menor et per cafissades de
terra.
E pot valer la peyta o tribut tro a. 3000 s.
Item pot
valer lo peatge daquest loch ab les saques et ab la sal de
Compas et ab los cussols tro a. 600 s.
E
daquests pren cascun any per assignacio del senyor Rey
Johan Aznares de Lusia (Luesia) qui fo
cavalleris del senyor Rey Namfos (N´Alfons,
Alfonso) en paga de I quantitat quel dit senyor Rey
li devia CCC solidos. La romanent pren lo batle general.


Sadava. (Sadaba, Sádaba, Sádava)
Pot valer
lerbatge et el peatge et les
saques et la meytat de les calonies del munt
cascun any tro
a. 2800 s.
Aquests pren lo noble En Johan Xemenez
Durrea per laxovar (I.´ajuar) de dona Sibilia
Dangleola muller sua.
Ara ho te lo
senyor Infant don Jayme quil reemi del dit
noble.

Un Castiello. (Uncastillo, Uncastiello, Uncastello,
un castillo, etc.)
Solien donar cascun any los
homens del dit loch per cavalleries. 4000 s.
E
puys lo senyor Rey privilegials que
pagassen per jous et per bestiar cosa sabuda (cosa
certa). E
apres lo senyor Rey revocaho. E te ara lo
dit loch Nexemen Cornell per VII cavalleries.
Item
ha lo senyor Rey en lo dit loch peatge que val
tro a. 170 s.
Aquests pren lo noble En Pero
Martinez de Luna en paga de ses cavalleries.
Item hia
lo senyor Rey un poch daretament que li fo
confiscat et pot valer de renda cascun any tro
a. 10 s.
Aquests pren lo batle general.
El dit
heretament pot valer tro a CL solidos.
Item lo
castell del dit loch te En Johan Garçes
a violari.

Biel.
Donen cascun any los cristians
peyteros per tribut I cafis de forment et altre
dordi per jou de besties et arroves de blat de les
cases. E els exades fan cosa sabuda de blat. E
pot muntar tota la renda daquest loch ab lo tribut dels
jueus que es CCL solidos e no son encloses en lo tribut
dels altres jueus. 1000 s.
Aquestes rendes pren lo noble
En Johan Xemenez Durrea per interes del exovar
de dona Sibilia Dangleola muller dell.
Ara lo
te lo senyor infant don Jayme qui la
reemut.

Longares et Ivardues.
Les
rendes del dit loch exceptada la peyta pren lo
noble En Pedro Dayerbe per I cavalleria et no hi basta.
Item
donen de tribut per I jou de besties II morbetins et aquell qui ha
mig jou I morbeti. Item laxadero I morbeti.


Assotiello e Orocal.
Aquests lochs
son erms et despoblats que no hi esta negu. E les erbes
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.

Lobera.
En aquest loch no estan sino
pocs infansons. E estanhi II o III peyteros.
E solia valer be CCXXX solidos. E ara no val de renda al senyor Rey
pus de. 20 s.
E aquest loch te el noble En
Pero Martinez de Luna per miga cavalleria.

Çer
castiello.
Çer
castiello que es dit Ruyta noy ha sino tansolament
el castiell et el munt. E aquest
castell te Alfonso Dartieda per lo senyor Rey ad
beneplacitum. E pren per retinença
del dit castell la cena de Castell listar et de Verdu
que es CCCCL solidos. E te laretament del castell que
pot valer tro a. 200 s.
Item val lerbatge tro
a. 900 s.
Aquests pren lo batle general.

Urries.

Donen cascun any per tribut los homens del dit loch. 500
s.
Aquest loch te Martin Gil Datrossillo per una
cavalleria.
Item ha un forn lo qual es a trabut et fa
cascun any. 20 s.
Aquests pren lo batle general.

Rendes
de Sos.
Donen los homens del dit loch ço es aquells qui
han casa III solidos cascun any et donen los pegullares
ço es aquells qui no han casa et han bens que valen LXX
solidos donen axi mateix III solidos.
Item dona tot lo
consell C kafis del blat meytat forment
et meytat ordi et te aquestes rendes lo noble En
Pero Martinez de Luna per IIII cavalleries. E poden valer tro a. 2000
s.
Item valen cascun any los tributs dels forns tro a. 300 s.

Aquests pren Gil Martinez Dandues qui te el dit castell
per lo senyor Rey ad beneplacitum.

La Reyal.
Los
homens daquest loch son franchs de totes
coses et vense el peatge del dit loch tro
a. 800 s.
Aquests pren En Ferrando frare del senyor
Rey en paga de ses cavalleries.
Item les saques
del dit loch poden valer cascun any tro a. 300
s.
Aquests pren lo batle general et son assignats an
Michel Perez Darbe en paga de una cavalleria.

Hisurre.

Donen cascun per tribut blat que pot valer tro a. 200 s
Aquest
loch te Pero lo gran de Manesses en paga de ses
cavalleries ad beneplacitum.

Merinado de Jacca.
Puypintano
Unduespintano et Castiello qui peyten
ensemps.
Donen per tribut cascun any per cena
et per peyta. 1000 s.
Aquests lochs te En Gombau
de Tramesset per II cavalleries.

Ruesta.
Solien donar
per tribut DCC solidos. E el senyor Rey als poblats que donen certa
cosa per bestiar menut et per cafissades de terra et per jou de
besties.
Item hia lo senyor Rey un forn.
E aquest loch te el
noble En Pero Dayerbe per II.es cavalleries et no hi basten.


Tiermas. (Termas)
Donen per tribut tots los
homens qui ha casa II solidos cascun any et
pot valer tro a. 800 s.
Item hi solia haver I forn lo
qual es darrocat. (enderrocat)
Los homens del
dit loch son franchs a temps de tota re la qual
franquea no es encare complida.

Escho. (valle
de Echo ?)
Donen cascun any per tribut. 500 s.
Aquest loch
te Michel Pereç Darbe a
violari et pren la renda en aquesta condicio: apres la mort del dit
Michel pagan lo senyor Rey II.m solidos als hereus seus que cobre el
dit loch.

Artieda.
Donen cascun any per tribut C
kafis de blat meytat forment et meytat
ordi.
Aquest loch tenia En Ruy Xemenez de Luna
et sos fills dius certes condicions et encare
el senyor Rey nol ha cobrat.

Vila
real.
Donen tots los homens qui han casa en lo dit loch II solidos
cascun any.
E te aquest loch En Pero Martinez de Luna per una
cavalleria et no hi basta.

Lorbes.
Donen los homens qui hi
han casa cascun any II solidos et pot muntar tro a. 120 s.
Aquest
loch te Michel Perez Darbe ab altres locs ensemps per una cavalleria.


Salvaterra.
Donen per cascuna casa II solidos per cascun
any.
E te aquest loch el noble En R. de Cardona per ll.es
cavalleries et no hi basta la renda.
Lo castell del dit loch te
Michel Perez Darbe ad beneplacitum del senyor Rey. E pren per
retinença M solidos ço es D
el tribut dels jueus axi com nes feta mencio en lo dit tribut et els
romanens D solidos en les salines de Remolins.

Ansso (Ansó)
ab la Vall en que son Fago Arahuas Ornat Gomar.

Donen cascun any per tribut. 1000 s.
Aquests pren el noble En
Pero Martinez de Luna per II.es cavalleries.

Verdun.
Donen
per peyta et per cena cascun any. 1000 s.
Aquests pren el noble
En Pero Martinez de Luna per II cavalleries.
Item pot valer lo
mercat del dit loch tro a. 300 s.
Aquest mercat te a violari G.
de Seta.

Xivaregay.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Item C kafis de forment.
Item hia el senyor Rey
vinyes et heretament.
Suma que pot valer per tot cascun any. 2000
s.
Aquestes rendes tenen los fills den Garçia
Garçes per
interes de I quantitat de diners quel senyor Rey lur deu la
qual quantitat segons que ells dien es tro a XL.m
solidos jaccenses.

En la vall de Echo son aquests lochs et
peyten ensemps:
Echo Siresa Estaves Orduas Biesa Catarecha.

Aquests lochs donen cascun any per cavalleries. 1500 s.
La
dita vall te el noble Nexemen Cornell per III cavalleries.

Vilanova
Larraç Suesa Bosa.
Aquests
lochs son assignats al noble En Ferrando frare del senyor Rey per I
cavalleria.

La vila et la vall de Arues.
La dita vila et
vall te el noble en Pero Ferrandez de Ixer per una cavalleria
et no hi basta.
En la vall Daysa son aquests locs et
peyten ensemps:
Aysa Siyunas Esposa.
Aquests
III llochs donen per peyta cascun any ço es Aysa CCC solidos Esposa
LXXV solidos Siynues LXXV solidos. 450 s.
Aqueste pren el
noble En Pero Ferrandes de Ixer per I cavalleria.

Arahues de
Solano. (Araués, Aragüés)
Donen cascun any per peyta.
130 s.
Aquests pren el noble Nexemen Cornell en paga de ses
cavalleries.

Sagua.
Donen per peyta cascun any IIII cafis
de forment a mesura de Jacca. E prenlos Michel Perez Darbe per
retinença del castell de
Grossi.
Item pren lerbatge del puig del
castell que val tro a. 30 s.
E el dit castell te I hom per
lo dit Michel Perez Darbe per casa plana.

Oscha. (Huesca,
Osca, Wasqa, Uesca, etc...)
En la ciutat de Oscha es el
peatge lalmudi la tintoreria obradors tendes trahuts
de la pobla del senyor Rey trahuts
de les açitanes.
E poden valer totes aquestes rendes cascun any tro a....
Item
donen los moros per tribut cascun any. 1000 s.
Aquest loch te per
cambra la senyora Infanta dona Elianor.
Les quantitats
dius scrites se paguen cascun any
perpetualment de les dites rendes de Oscha.
Primerament per
adobar et reparar los murs de la ciutat cascun
any M solidos.
Item a la prebosteria cascun any DCC
solidos.
Item al Temple MDXL solidos.
Item al batle
major dels cristians et dels jueus per salari CCCC solidos.
Item
al batle de la moreria per son salari CC solidos.
Item al noble
En Pero Dayerbe et a dona Violant ça
muller M solidos.
Item al abat de Muntarago per una tenda
que loga a la tintoreria per exugar los draps XX
solidos.
Item al scriva que scriu les rendes quan
se venen per salari seu XX solidos.
Item als jurats Doscha
per ço com venen la hon les rendes se venen C
solidos.
Item al corredor del Consell qui crida les rendes per la
ciutat et en encant X solidos.
Item a I jueu corredor
qui crida la venda de la alcaçeria
et de los baldraseros Xll diners.
Item al
savalaquen de les aventures de la moreria per raho
de sos arienços
ço es que ha de XII diners III malles.
Item del
romanent de les dites aventures ha lo Salmedina per son
quart de XII diners III diners.

Ciutat de Jacca.
En
Jacca es lo peatge lalmudi la caldera
de la tintoreria E poden valer cascun any pagat ço
que hi pren lesglea per delmes tro a. 2500 s.

Teho el noble Nexemen de Fosses per V cavalleries
sia que valla mes o menys.

Campfranch.
(Campfranc, Campo franco, Canfrán)
Donen per peyta cascun
any. 500 s.
Aquest loch te el noble En Pero Martinez de Luna per
una cavalleria.
Item lo peatge del portal de Campfranch et
del castell de Camdelxu (Candanchú ?) pot valer ab les
saques et ab lo peatge del peix fresch tro a. 5000 s.
En
aquests ha les assignacions quis seguexen.
Es assaber lo noble
Nexemen Cornell en paga de ses cavalleries MCXX solidos.
Item lo
noble En Blascho Massa de Vergua per ll.es cavalleries M
solidos.
Item Sanxo Dagues porter oltra totes les rendes
que pren de la Pena et de Jas et de la vall de Trist
et Mist et Rompesachos a compliment de la retinença
del castell de la Pena que te a violari CLXX solidos.
Item
prenhi la retinença del
castell de Verdego lo qual te Garçia
de Vera per les retenes del matrimoni de la Infanta de
Castiella et del senyor Infant En Jacme DC solidos.
Item
prenen hi II scrivans qui guarden et scriuen totes les
mercaderies quen passen ço es cascu CLVI solidos que son CCCXIl
solidos. E los dits scrivans son F. de la Nuça
(Lanuza) et Johan Ferrer.
Item lo noble Nexemen de Fosses
per una cavalleria D solidos.
Item el castell de Camdalxu
que te Nexemen de Tovia a X anys qui començaren
en les kalendas de maig del any M.CCCXI sots esta forma que
ell se pach de VII.m DCCCCXX solidos VII diners jaccenses et
III.m DCCXXXVII solidos VI diners barchinonenses en les saques
de les coses vedades et finits los dits X anys lo senyor Rey deu
cobrar lo dit castell. E pren lo dit Exemen de Tovia per retinença
del dit castell en lo dit peatge DC solidos.
Item pren Bernat
Guasch (Guasc) juglar en les rendes del dit peatge
a violari CCC solidos.
Suma per tot aço
IIII.m DCII solidos.
Lo romanent que es CCCXCVIII solidos pren lo
batle general.

Camp de Jacca ab la honor.
Te ho el noble
En Jacme de Xerica per una cavalleria et no hi basta.


Savinyanego et la honor. (Sabiñánigo)

Te
ho don Ferrando frare del senyor Rey per I cavalleria el no hi
basta.

Vull prop Jacca.
Los homens daquest loch
donen morbeti per jou et poden muntar cascun any a.
10
morbetins.
Aquests te En G. de Jacca a violari.

Biescasa.
(Biescas)
Aquest loc te En Ferrando frare del senyor Rey
per I cavalleria et no hi basta.
Item lo mercat et els
cussols poden valer et prenlos el batle general
tro a. 100 s.

Vall de Tena.
Donen cascun any per peyta.
1000 s.
Te la dita vall Naxemen Cornell per II.es cavalleries.


Castellar.
Los homens daquest loch donen cascun any per
peyta. 4000 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna per VIII
cavalleries.
Item hia lo senyor Rey lo
peatge de la aygua que pot valer cascun any tro
a. 200 s.
Aquests pren lo noble En Pero Martinez de Luna
per ses cavalleries mas no li entren en paga de ses
cavalleries.
Item val sal de compas de Castellar tro
a. 80 s.
E aquests pren lo merino.

Merinado de
Exea.
Los homens del dit merinado son franchs per
privilegi del senyor Rey de totes coses. E el senyor
Rey ha erbatge en Exea a M vaques et a
II.m ovelles et aço
ven lo batle general cascun any et pot valer tro
a. 2500 s.
E en aquests ha assignacio En R.
de Bolas en paga tro a concurrent quantitat de M
solidos que te a vida sua per retinença del castell
Darcayne (Alcayne, Alcaine, Arcayne, Arcaine) CCCC
solidos.
El romanent es assignat a la obra de les cases de
Exea.
Item val el peatge del dit loch tro a.
200 s.
Aquets pren el noble en Jacme de Xericha
(Xerica, Ejerica) ensemps ab les calonies dels jueus
per II.es cavalleries.
Item poden valer les saques et els
cussols et la meytat de la casa de la Bardena de
la Marcuara tro a. 150 s.
Aquests pren lo batle
general.

Morello.
Donen cascun any per peyta o
tribut. 2000 s.
Te ho Nexemen Cornell per IIII
cavalleries.

Bellsuey Senta Maria. (Bellsué,
Belsué)
Donen cascun any per tribut. 150 s.
Teo
En Gil de Jacca a violari.
Item hia un heretament
que fa de cens II cafis de forment et II de ordi.


Penna de Santa Eulalia et La Mesa et Lusar.
(Peña)
Paguen cascun any los homens de Santa Eulalia et de
La Mesa. 200 s.
Item los homens de Lusar. 17 s.
E I cafis
IIII quartans dordi.
Item cascuna casa I gallina
que pot muntar lany IX gallines. (9 casas).
Item lo
carnatge et les calonies.
Suma que pot muntar per totes coses.
300 s.
Aquests pren Blasco Peres des Lor per retinença
del castell de la Pena (Penna, Peña) et de Santa
Eulalia ad beneplacitum.

Sarayena ab ses
aldeas. (Sariñena, Sarinyena)
Los homens de
Saranyena et de ses aldeas donen cascun any.
12000 s.
Teho En Pero Ferrandez de Ixer per XXIIII
cavalleries.
Item hia II molins et II forns. Item peatge
et pes et tintoreria et cussols del blat et del mercat.
E totes
aquestes coses te el dit En Pero Ferrandes per V cavalleries.

Suma daço. 14500
s.
Et teho lo dit noble per XXIX cavalleries.
E oltra
asso pren En Johan de Vallés a violari en los
cussols del mercat II quartans
de forment cascun dia que poden valer XVI diners un temps ab altre.

Item en lo terme del dit loch ha salines
de compas que valen tro a. 50 s.
Aquests pren lo
batle general.
Item lo muntatgo te Johan de
Cerenyene et donen cascun any los quals pren lo
meri de Oscha. 20 s.

Nocito et sa
honor.
Los homens daquest loch donen cascun
any 450 s.
Aquest loch te Nartal des Lor de vida sua
et de I fill seu qual se vulla. E encare apres
vida dells no la puxa cobrar lo senyor Rey tro
que haja pagats al hereu del dit Nartal des Lor X.m
solidos et que el de miga no prena lo
dit hereu les rendes en paga.

Honor de Favana.

Aquesta honor te lo dit Nartal des Lor per
heretament a tots temps et han a fer I cavall armat.

Costean.

Donen cascun any. 500 s.
Item hia lo senyor Rey I forn.

Aquest loch diu Nartal des Lor que es seu per heretament a ell et
als seus.
Pertusa et ses aldeas.
Donen cascun any.
5000 s.
Aquest loch te Nexemen de Fosses per IX cavalleries.

Item hi es lo mercat et cussols et leuda que ven lo batle et pot
valer cascun any tro a. 120 s.
Aquests te assignats En Michel
Peres Darbe ensemps ab altres locs per una cavalleria.

Barbastre.
(Barbastro, Balbastro, etc)
Es hi lalmudi del
pa la caldera de la tintoreria. Item el peso et II
peatges.
La terça part
daquestes rendes pren Bernat G. Deutensa.
La Esglea
de Barbastre pren lo delme en les dites rendes.
Item la
moreria del dit loch fo den Bernat G. Deutensa.
Item
lescrivania dels jueus fa de tribut II.es carregues de
vin.
Item hia un casal de bayns que no val
re. (banys, baños)
Les dites rendes pren Gombau
de Benavent per IlII cavalleries et noy basten.
E
oltra les dites rendes ha el senyor Rey en
Barbastre la meytat de la renda de la barcha de
Cinqua que pot valer. 200 s. (barca de Cinca)
Laltre
meytat los homens de la vila.
Item hi es lalmunia
(la almunia) que es dita dels Gassols que dona al
senyor Rey per tribut cascun any et prenlos
lo batle general. 20 s.

Alquessar et ses
aldeas. (Alquézar, Alcássar, Al-qsar: fortaleza, castillo)
Donen
cascun any. 2500 s.
Dels quals pren Johan de Bidaure qui
te el dit loch ad beneplacitum a servey de IIII
cavalls armats II.m solidos. Els romanens D solidos
pren En Boyl per retinença del dit castell.

Ahuescha.
(Adahuesca ?)
Los homens del dit loch donen cascun any.
1070 s.
Aquest loch te a violari En Pero Martinez de Luna.


Sevil et los Castellones.
Donen cascun any.
180 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna en paga de ses
cavalleries.

Nabal. (Naval)
Es hi un forn en
que coen tots los estedans del loch. Item
una casa de muli ab una mola. Item III vinyes. Item un
ort. Item IX camps. Item donen los moros cascun
any per peyta C solidos. Item XV cafis entre forment
et ordi et avena. Item fan sofra ço
es que tots dissaptes porten lenya al castell et fan altres
serviys al castell quan ops hi es. Item donen los
dits moros la novena part dels fruyts que cullen.
Item los carnicers donen leuda de les carns en axi
que de tot bestiar que haja mes de I any donen I diner.
Item de cascuna vaque IIII diners. Item pren lo
dit castell terç de les
calonies de vinyes et de orts.
Totes les dites rendes te
Nexemen Cornell per una cavalleria et miga et
basta hi covinentmen et ell te lo dit loch.

Aynsa.
(Ainsa, Aínsa)
Es hi el peatge. Item los
cussols del mercat. Item I muli que fa de tribut LX solidos.
Item leuda de les mercaderies qui passen per aquell loch.

Te ho lo noble En Pero Ferrandis de Ixer per
II cavalleries et no hi basten be.
Bielsa.
Belsa
donen cascun any per una cavalleria. 500 s.
Aquests pren Nexemen
de Fosses per una cavalleria.
Item les ferreries poden valer tro
a. 1000 s.
Aquests pren lo dit Nexemen de Fosses per II.es
cavalleries.

En la vall de Gestau Saravella.
Fan
cascun any. 250 s.
Aquests pren el noble En Pero Martines de Luna
ensemps ab les calonies del dit loch per una cavalleria.

Vall
de Portoles. (Portolés)
Donen cascun any tro a. 250
s.
Te ho el noble En Pero Martinez de Luna per mige
cavalleria.

Boltanya et ses aldeas. (Boltaña)
Los
homens daquest loch donen cascun any. 8 s.
Aquests pren lo noble
En Gombau de Tramesset per Il.es cavalleries ensemps ab CC
solidos que pren en les rendes de Tamarit de Litera.

Vall
de Breoto. (Valle de Broto)
Donen cascun any los
homens dels locs de la dita vall certa quantitat de blat que pot
muntar tro a LXXX cafis.
Aço
te en Ferrando frare del senyor Rey per una cavalleria.

Torla.

Los homens del dit loch donen cascun any LX moltons.
(mouton : cordero)
Aquests pren en Gil de Jacca a
violari.

Seguron et Ahuerta et la honor.
Los
homens daquests locs donen cascun any. 400 s.
Aquests pren el
noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries.

Oson.
Aquest
loch ha donat lo senyor Rey an Pero Pomar per a
tots temps sots esta forma: quels homens del dit
loch no puxen fer mal ne donar don al
regne Darago abans lo senyor Rey los puxa
haver en temps de guerra.

Possant.
Los homes
daquest loch donen cascun any. 500 s.
Aquest loch te Nexemen
Cornell per I cavalleria.

Barbegal.
Donen per
tribut cascun any. 20 s.
Item donen per peyta ordinaria. 3000 s.

Item per cavalleria. 1000 s.
Aquestes rendes son assignades a
la messio de la casa del senyor Rey.
Te ho ara la infanta
dona Blancha.

Cortilles et la honor et Cornes
et Beseran.
Aquests locs te En Ferrando frare
del senyor Rey per una cavalleria et bastahi
escassament.
Sardassa.
Los homens daquest loch fan
cascun any per tribut II cafis de forment et II cafis de
civada.
Aquests pren lo batle.

Archussa
et Castellasso.
Fan aquests locs per peyta. 375 s.

Aquests locs te don Pedro Dayerbe per I cavalleria.


Boyl.
Donen per peyta et per tribut cascun any.
1000 s.
Aquest loch te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.


Elsen.
Donen cascun any lo nove
de tots los camps reelencs que pot muntar cascun
any tro a. 140 s.
Daquests deu dar compte el
batle de Ribacorça.
(Ribagorza, Ribagorça,
Ripacurcia, etc)

Monolus
et ses aldeas.
Donen cascun any per peyta los cristians del dit
loch I. solidos. Item IX cafis de blat terçench.
Item hia trahuts de cases de molins que son cascun any
XI solidos. Item lo carnatge que val tro a C solidos. E poden valer
totes aquestes rendes tro a. 200 s.
Aquestes pren Garçia
Loppes Dansano per retinença
del castell de Monclus. E oltra aço
pren per retinença del dit
castell CLXXX solidos en la cena de Sent Esteve de Littera
(San Esteban de Litera).
E sobre el tribut dels jueus CCCCL solidos axi com es contengut
en lo tribut dels jueus Darago.

En la vall de
Tarancona son aquests locs:
Palo Trillo
Morello.
Aquests locs solien donar cascun
any M solidos per II cavalleries et ara per la pobrea
que han los homens dels dits locs per ço
com tots aquells locs son erms no paguen sino.
500 s.
Aquests locs te En Pero Martines de Luna per una
cavalleria.

Ribagorça.

Les rendes quel senyor Rey ha en Ribagorça
son assignades al noble En R. de Cardona per IIII cavalleries.

Item paguen cascun any los homens de Ribagorça
al senyor Rey per peyta cascun any. 6230 s.

Lo
tribut dels jueus de tot lo Regne Darago.
Item donen los
jueus del Regne Darago cascun any per tribut al
senyor Rey. 43300 s. j.
Aquestes assignacions son sobre
els diners del dit tribut.
Primerament hia
assignats Fortaner de Binyech per retinença del castell de
Sadava cascun any M solidos.
Item Michel Perez
Darbe per la meytat de la retinença del castell de Salvaterra
D solidos. Item Blascho Xemenez Dayerbe el sego
per violari M solidos.
Item dona Alvira Loppez de
Quadret muller que fo den Johan Çabata
per violari D solidos.
Item Michel de Gorrea ad
beneplacitum per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Exemen
Peres de Pina el jove per IIII cavalls armats ad
beneplacitum II.m solidos.
Item Pero Pomar per IIII cavalls
armats ad beneplacitum II.m solidos.
Item Michel Peres de
Gotor per II cavalls armats ad beneplacitum M solidos.
Item
Martin Gil Datrossill (de Atrossillo) per II cavalls
armats ad beneplacitum M solidos.
Item la senyora Infanta dona
Blancha monge de Sexena (Sijena, Sixena, Sigena)
per ça provisio
M solidos.
Item Rodrigo Gil Tari (Tarín, Tarin)
per I cavall armat ad beneplacitum oltra II.m solidos que te
en les salines de Remolins et en lo guiatge de
Ribagorça D solidos.
Item
el noble En Pero Martinez de Luna en paga de ses cavalleries II.m
DLVIII solidos et son ne los M solidos a violari.
Item
Ferran Sanxes Duch ad beneplacitum per I cavall armat D
solidos.
Item Sanxo Garçia de Setes per retinença
del castell de Darocha DCCC solidos.
Item En P. Lobet
scriva del senyor Rey a violari CCL solidos.
Item Geralt
Avarcha (Abarca) per III cavalls armats ad beneplacitum MD
solidos.
Item Gil Darada en paga de ses cavalleries DO
solidos.
Item Exemen Blasco Dayerbe per IIII cavalls et
mig armats ad beneplacitum II.m CCXLIIlI solidos.
Item Blasco
Massa de Vergua (Maça, Maza, Bergua) per II cavalleries M
solidos.
Item Pero Garçes Matafogo a violari C solidos.

Item P. del Rey a violori CLXXXII solidos VI
diners.
Item lesglea de Senta Maria del Puig
de Barbastre a sosteniment de una capellania en que deu cantar
tots temps I prevera hi son perpetuals CC solidos.
Item
dona Sanxa Martines Guerra muller que fo de Blasco
Xemenez Dayerbe a violari M solidos.
Item Johan Garçes
Dalago per retinença del
castell Duncastiello que te a violari oltra C solidos
que te per la dita retinença
en les salines de Remolins DC solidos.
lem Vicente Gonsalves
Coronell a violari CC solidos.
Item Gonsalvo Peres Dalago
falconer per ça provisio CCCC
solidos ad beneplacitum.
Item Garçia Loppes Dansano per
retinença del castell de
Muntclus ad beneplacitum CCCCL solidos et el romanent
pren en les rendes de Muntclus.
Item Nadal de Castello a
violari CLXXXII solidos VI diners.
Item Enego Roys porter a
violari CCCLXV solidos.
Item el noble En Pero Dayerbe en paga de
ses cavalleries que te en Ruesta CCC solidos. Item lo tribut
dels jueus de Oscha que es VI.m LXVII solidos V diners malle pren lo
batle Doscha et respon ne a la senyora Infanta dona Blancha.
Item
lo tribut dels jueus de Calatayu que es X.m XLI solidos VII diners
malle pren lo batle de Calatayu et respon en a la senyora Infanta
dona Elianor.
Les quals quantitats que son assignades sobre el
dit tribut munten a XLII.m XLI solidos I diners et son tots jaccenses
sino M solidos barchinonenses.
Lo romanent pren lo batle general.


Salines de Remolins.
Les dites salines poden valer cascun
any tro a. 27000 s. et mes.
En les dites rendes son assignats los
perpetuals et els violaris et les retinenses dels
castells et altres assignacions axi com se segueix.

(Perpetuals.)
Primerament hi pren la casa del Temple de
Saragoça los quals pren laministrador de la dita casa et
son perpetuals CXX solidos. Item X cafis de sal.
Item los homens
de Castellar per una barcha que han a tenir francha
en lo riu
de Ebro a tot hom qui pessar ne
vulla CCCC solidos.
Item los jurats de Saragoça per
reparacio dels murs daquells M solidos que han assignats en les
rendes de Saragoça prenen en lalmudi de la sal la terça
part que son CCCXXXIII solidos IIII diners.
Item lo senyor
de Pradella cascun any D solidos.
(Violaris.)
Item
Geralt del Perer per violari DCC solidos.
Item Jacme de Luch a
violari DCC solidos.
Item Domingo Johan capella de la Aljaferia
de Saragoça et deu cantar missa cascun dia en la capella de lo
dita Aljaferia XII diners cascun dia et LXX solidos lany per vestir
que es lany CCCCXXXV solidos.
Item Ato de Jassa a violari cascun
dia VIII diners que munten lany CCXLIIII solidos IIII diners.
Item
En Francesch de Riusech VIII diners cascun dia que munten lany
CCXLIII solidos IIII diners.
Item P. de Lusia XII diners cascun
dia que fan lany CCCLXV solidos.
Item P. del Rey IIII diners
cascun dia que fan lany CXXII solidos VIII diners.
Item P.
Messeger VIII diners
cascun dia que fan lany CCXLIIl solidos. Empero deu hi tenir I
pesador que costa lany XCIII solidos lIII diners. Los romanens
que son CL solidos pren ell. E el senyor Rey ha ordonat
que apres la fi del dit P. hi tenga laministredor
lo pesador per ço quels dits CL solidos
romanguen a la cort.
Item en R. de Roda cascun dia VI
diners que fan CLXXXII solidos VI diners.
Item Vallés Dordas de
la botelleria VI diners cascun dia fan CLXXXII solidos VI diners.

Item dona Thoda muller que fo de un hom qui pensava
de un cavall del senyor Rey cascun any C solidos.
Item P.
Carbonell cascun dia IIII diners que fan lany CXXI solidos VIII
diners.
Item R. Bernat per raho del ofici de la scrivania qui hi
deu tenir scriva CCCC solidos. E per ordinacio del senyor Rey et del
racional abaterenlin CXX solidos per I scriva per ço com no
hi fa fratura quel claver es scriva et aquests romanen
al senyor Rey. Los romanens que son CCLXXX solidos pren lo dit R.
Bernat E el senyor Rey ha ordonat que apres la mort daquell
nos donen nes fassa messio neguna
per scriva.
Item Lopp de Sos porter cascun dia IIII diners que
muntan CXXI solidos VIII diners.
Item dona Maria Peres de
lo Gronyo mare de don Sanxo Darago CCC solidos.
Item
G. Batesa cascun dia VI diners que muntan CLXXXII solidos VI
diners.
Item Johan de Sales porter VI diners cascun dia que fan
CLXXXII solidos VI diners.
Item dona Maria de Linyan cascun dia
IIII diners que fan CXXI solidos VIII diners.
Item. Pero Martinez
barber M solidos barchinonenses.
Item A. Messeger cascun dia VIII
diners que fan lany CCXLIII solidos IIII diners.
Item Johan
Garçes Dalago D solidos.
Item
el Justicia Darago a
violari II.m solidos.

(Beneplacitum)
Item Berthomeu des
Lava savi ad beneplacitum M solidos.
Item A. Roig savi per la
procuracio que solia tenir Garçia de Casues D solidos.
Item
Maestre Marti de Calça
Roga per a provisio III.m solidos.

(Retinençes
de castells.)
Item lo castell Daranda (de Aranda)
que te Pero Garcia de *Lesuan vassall den Pero Ferrandes Dixer per
retinença del dit castell ad beneplacitum DCC solidos.
Item
Gonsalvo Gil de Vera qui te el castell de Terrallon ad
beneplacitum DC solidos.
Item Michel Peres Darbe qui te el
castell de Salvaterra ad beneplacitum de M solidos quen
pren cor los romanens pren sobre el tribut dels
jueus D solidos axi com en lo dit tribut nes
feta mencio.
Item los homens de Muntreal (Montreal, Monreal,
Monte Real) aldea de Farissa D solidos.
Item Johan
Garçes Dalago a cumpliment de
DCC solidos que pren per retinença
del castell Duncastiello a violari C solidos. Los
romanens DC solidos pren sobre el tribut dels jueus axi
com en lo dit tribut nes feta mencio.

(Provisio
de munters.)
Item Juanyes Davila et A. Dalmenar (de Almenar)
cascun per provisio de sa persona VI diners per II savosos
(sabuesos?) que tenen cascun ço es per cascu
savoso III malles que munta per tot I any DXLVII
solidos VI diners.
Item Domingo Davila per ça
provisio et per II savosos a la dita raho CCLXXIll
solidos IX diners.
Item Gil Daliaga (de Aliaga) VI diners
per ça provisio.
Item per III alans (canes alanos, cans alans : catalans)
VI diners que munta lany CCCLXV solidos.
Item Pero
Finestrelles per ça
provisio VI diners. Item per II savosos III diners que munta cascun
any CCLXXIII solidos IX diners.
Item Gil Daliaga VI diners per
provisio sua. Item per II savosos III diners que son lany
CCLXXIII solidos IX diners.
Item Johan Davila VI diners. Item per
IIII alans VIII diners que munta lany CCCCXXV solidos X diners.
Item
Johan Navarre VI diners. Item per IIII alans VIII diners que
son lany CCCCXXV solidos X diners.
Item poden muntar les messions
del almudi de Remolins et de Saragoça cascun any tro a Vl.m
solidos.
En aquesta forma que si poden tallar cascun
any tro a V.m cafis de sal et a vegades mes e
menys segons que la venda et costa de tallar lo cafis.
Item trametne hom a Saragoça tro a II.m cafis poch
menys et aquests costen de portar en les barques per lo riu de
Ebro VIII diners lo cafis. E ha a mostrar laministredor
cartes testimonials dels talladors quanta sal tallen ne a qual
preu. E el Rayçs
de les barques quanta sal porten al almudi de Saragoça et
a qual preu. E quant la sal es a la riba de Ebro a
Saragoça portenla
besties a loguer al almudi. Item munta lo salari
del administredor et un claver et boter et
scriva que es I hom qui esta en les dites salines de Remolins
et altre en Saragoça. E munten el salari daquests III
tro a DCCC.
E poden muntar totes les dites quantitats ques
paguen de les dites salines tro a XXIIII.m DCL solidos.
Tot lo
romanent se paga a aquells qui tenen mesnaderies
per solidos et libras.
E son aquests ques
segueixen.
Primerament Michel de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Exemen de Tovia per II cavalls armats M solidos.

Item Michel Perez Darbe per un cavall armat D solidos.
Item
Lopp Sanxes per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Michel
Pereç de Gotor per II cavalls
armats M solidos.
Item Johan Martinez de Bienes per un cavall
armat D solidos.
Item Lopp de Gorrea per I cavall armat D
solidos.
Item Garçia Pereç
Dayerbe per I cavall armat D solidos.
Item Pero lo gran de
Maneses per III cavalls armats MD solidos.
Item A. de
Sadava per II cavalls armats M solidos.
Item Gonsalvo de
Pomar per I cavall armat D solidos.
Item P. Alfonso fill den
Jacme Pereç per II cavalls
armats M solidos.
Item Gil Garces Datrosillo per II cavalls
armats M solidos.
Item Rodrigo Dahones (de Ahones) per I
cavall et mig DCCL solidos.
Item Felipp de Boyl per I
cavall armat D solidos.
Item Alfonso de Fanlo per II
cavalls armats M solidos.
Item Andreu Martines de Sorita
per III cavalls armats MD solidos.
Item Gil Darrada per III
cavalleries MD solidos.
Suma daquestes mesnaderies
XVI.m DCCL solidos. (1)
(1) Entre esta suma y la siguiente lista
de calonias median dos fojas en blanco, en cuyo extremo se
leen dos títulos aislados, a saber, en la primera Salines Darchos
(de Arcos) y en la segunda Salines de Nabal. Explicar
la causa porque se omitieron las relaciones correspondientes a estos
puntos, creemos que sería
aventurado.

Calonies dels jueus et dels
moros et els homicis
del merinat de Saragoça
de Oscha Barbastre Jacca Exea (Ejea de
los caballeros) Terassona (Tarazona) Calatayu
Oscha Darocha (Daroca).

Les calonies dels jueus et dels moros et els
homicidis de Saragoça
et de son merinat pren lo merino de Saragoça. E
poden valer cascun any a arbitri den Esteve de Roda tro a. 3000 s.

Item poden valer los homicidis del merinat Doscha
(de Oscha, Huesca) et de Barbastre ab ço
que ve a ma del dit meri cascun any tro a. 1000 s.
Item
pot valer lo merinat de Jacca et de Exea cascun any tro
a. 2000 s.
Item lo merinat de Taressona
cascun any tro a. 500 s.
Item los esdevenimens et calonies
dels cristians et dels jueus sarrayns et la
terça part dels homeys
de Calatayu pren lo batle de Calatayu et poden valer
cascun any tro a. 2000 s.
Aquest loch te per cambra
la senyora Infanta dona
Alienor.
Item los esdevenimens et calonies dels
cristians et jueus et serrayns de Oscha que
semblantment te per compra la senyora Infanta dona Alienor
poden valer cascun any et pren ho el batle de Oscha tro
a. 1OOO s.
Item el merinat de les aldeas de Darocha ço
es les calonies et els homicidis poden valer et metehi merino
el noble En Jacme de Xerica qui ho te per cavalleries mas
no ho pren en paga de les dites cavalleries ne sabaten
(s´abaten, se abaten) de ço que la cort li deu per ço com
En Lopp de Luna solia tenir lo dit merinat per lo
Rey don Alfonso en paga daço que li devia. E apres
vench En Jacme Perez qui tench les dites aldeas
per cavalleries et ell demana al senyor Rey queu tengues axi
com don Lopp de Luna o tenia no faen mencio que sabates
(s´abatès, abatés) de sos deutes.
E semblantment
te ho En Jacme de Xerica que nou te en paga de sos
deutes ans ho pert lo senyor Rey tro a. 2000 s.

Les calonies de tots los altres locs Darago
exceptat ço
que prenen los merins dels dits locs pren lo batle
general Darago. E poden muntar ab la terça
part ques pren en Darocha dels omicidis
et en Farisa et en ses aldeas ques pertanyen al
senyor Rey tots los homicidis et poden muntar totes aquestes
calonies cascun any tro a (a vegades mes a
vegades menys.) 7000 s.
Encare ha lo senyor Rey en
molts lochs Darago cenes en absencia de que poden
muntar cascun any tro a. 18000 s.
Item ha molts
locs en Arago hon pren cenes en
presencia que non pot demanar diners. E el senyor Rey
ha ost et cavalcada en tot Arago en los
lochs seus.
E quels demana peytes o questes
quan se vol exceptats en los locs que son
privilegiats.

A.
Cataluña.
Pág (se
omite).
Apiera.
Aguatada.
Araprunya.

Argensola.
Almasselles.
Almenar.
Areny.
Los locs
Dalos et de Meya.

Valencia.
Algesira.
Alaguar.

Ademuç.
Alpont.

Assignacions quel senyor Rey mana pagar.
Asp.

Aragón.

Salines de Arcos.
Albarracin.
Arcayne.
Aranda.

Alago.
Almudevar et ses aldeas.
Assotiello.
Artieda.

Ansso ab la Vall.
Arahuas.
La vila et la vall de
Arues.
Aysa.
Arahues de Solano.
Alquessar et ses aldeas.

Ahuescha.
Aynsa.
Ahuerta.
Archussa 345

B.

Cataluña.
Borrassa.
Busuldo.
Rendes antigues de
Bergua et de Bergueda.
Rendes de Bergua et de Bergueda novelles.

Rendes de Barchinona.
Bruch.
Biure.
Bell Loch.


Valencia.
Biar.
Bocayren.
Bunyol.

Burriana

Aragón.
Borja.
Bolea.
Biel.

Biessa.
Bossa.
Biescasa.
Bellsuey.
Barbastre.

Bielsa.
Boltanya et ses aldeas.
Breoto.

Barbegal.
Beseran.
Boyl.
Beneplacitum.

C.
Ç

Cataluña.


Crexell.
Campredon.
Caules de
Malaveya.
Cruylles.
Cardedeu.
Caules de Muntbuy.
Molins
del Coll de la Celada de Barchinona.
Ça
Guardia.
Cambrils.
Copons.
Cervera.

Camerasa.
Cubells.

Valencia.
Castello.
Corbera.

Cullera.
Castellhabib.

Aragon.
Calatayu et ses
aldeas.
Cetina.
Çer
Castiello.
Castiello.
Catarecha.
Campfranch.
Camp de
Jacca.
Castellar.
Costean.
Los Castellones.
Cortilles.

Cornes.
Castellasso.
Calonies dels jueus etc.

D.


Cataluña.
Dua Castella.
Dalos.

Valencia.

Dinia.
Dontinyen.

Aragón.
Darocha et ses
aldeas.

E.

Cataluña.

Esclanya.
Esprats.

Valencia.
Exalo.
Ella.

Aragón.
Epila.

Escho.
Echo.
Estaves.
Esposa.
Merinado de Exea.

Elsen.

F.
Cataluña.
Lo loch de Figueres.
Font
Rubia.
Aragón.
Fariça
ab ses aldeas.
Los Fayos.
Fontes.
Fornell de Vialada.

Fago.
Favana.

G.
Cataluña.
Gerona.
Gurb.
Ça
Guardia.
Guardia Palosa.
Gaver.
Guiminells.

Valencia.

Gandia.
Gallinera.
Godolest.
Guardes dels castells.


Aragón.
Gomar.
Gestau.

H.
Aragón.
Huesa
e ses aldeas.
Hisurre.

I.
Aragón.

Illuaca.
Ivardues.

J.
Cataluña.
Tribut dels
Juheus de Barchinona.

Aragón.
Merinado de Jacca.
Ciutat
de Jacca.
Camp de Jacca.
Tribut dels jueus de tot lo regne
Darago.
Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del
merinat de Saragoça de Oscha
Barbastre Jacca Exea Terassona Calatayu Oscha Darocha.




I..

Cataluña.
Lagostera.
Leyda.
Lorens.

Valencia.

Liria.

Aragón.
Los
Fayos.
Loarre.
Luna.
Longares.
Lobera.
La
Reyal.
Lorbes.
Larraç.

Los Castellones.

M.
Cataluña.
Manresa.
Monblanch.

La Manresana.
Muntfalco.
Muntmaneu.
Munt Cortes.

Muntayana.
Los locs Dalos et de Meya.
Mungay.

Valencia.

Morella.
Murvedre.
Madrona.

Aragón.

Mallon.
Magallon.
Morello.
Monclus et ses aldeas.

Morello.
Provisio de Munters.

I..
Valencia.

Novella.

Aragón.
Nuelia.
Nocito.
Nabal.

O.

Valencia.
Ontinyen.
Obres dels castells.

Aragón.

Orocal.
Ornat.
Orduas.
Oscha.
Oson.

P.

Cataluña.
Pontons.
Palamos.
Peraylada.
La Montanya
de Prades.
Pallarols.
Sa Paladella.
Puigalt.

Valencia.

Pego.

Aragón.
Salines de Pedra.
Puypintano.

Pertusa et ses aldeas.
Portoles.
Possant.
Palo.

Perpetuals.
Provisio de munters.

R.
Cataluña.

Regencons.
Rubiola.
Riber.

Valencia.
Retinencies
dels castells.

Aragón.
Ricla.
Roda.
La Reyal.

Ruesta.
Ribagorça.

Salines de Remolins.
Retinençes
de castells.

S.
Cataluña.
Sent Esteve de Palamos 224

Sent P. dor.
Santa Maria des Pla.
Sent Marti.
Sa
Paladella.
Sadaho.
Sententoli.
Santa Linia.

Valencia.

Sexona.
Salaris ques paguen.

Aragón.
Salines de
Arcos.
Salines de Pedra.
Santos.
Sent Marti.
Santa
Creu.
Saragoça.
Suera et ses aldeas.
Sadava.
Rendes
de Sos.
Salvaterra.
Siresa.
Suesa.
Siyunas.
Arahues
de Solano.
Sagua.
Savinyanego.
Senta Maria.
Sarayena
ab ses aldeas.
Sevil.
Saravella.
Seguron.

Sardassa.
Salines de Remolins.

T.
Cataluña.

Torrella de Muntgri.
Tagamanent.
Terrassa.
Tarregona.

Timor.
Tarrega.
Tortosa.
Aragón.
Terol et ses
aldeas.
Torrellas.
Tardejanta.
Torralba.
Tahust.

Tiermas.
Vall de Tena.
Torla.
Tarancona.
Trillo.


U.
Valencia.
Uxo.

Aragón.
Un Castiello.

Urries.
Unduespinto.

V.
Cataluña
Vich.

Vilamajor.
Vilafrancha.
Valls.
Vissiana.
Vilagrassa.


Valencia.
Valldayora. 270
Aquests son los violaris.

Violaria quel senyor Rey mana donar.

Aragón.
Vall de
Roures.
Vilanova.
Vila real.
Ansso ab la Vall.

Verdun.
Vall de Echo.
Vilanova.
Vall de Arues.

Vall Daysa.
Vull prop Jacca.
Vall de Tena.
Vall
de Gestau.
Vall de Portoles.
Vall de Breoto.
Vall de
Tarancona.
Violaris.
X.
Valencia.
Xativa.

Aragón.

Xivaregay.

/ Aquí aparecen las BASES DE ESTA
PUBLICACIÓN, que salieron antes en el pdf escaneado /.