27 DE JUNIO.

27 DE JUNIO.

Se tomó la siguiente deliberación, que juraron sostener y guardar todos cuantos asistieron a la sesión de este día.

Es vist deures ab molta diligencia sollicitut e vigilancia entendre ara specialment en lo principi en la observança dels capitols a la letra e a la ungla e que sien extirpades totes obnubilances que correguen per passions o alias. E que los diputats e tots los del consell novament juren que ab tota diligencia faran observar los capitols a la letra e hi treballaran que a la ungla sien observats e quels faran be guardar de interpretacions e que faran cumplir totes les coses en la capitulacio posades. E que los capitols per totes ses forçes defensaran. E per donar forma en lo sobredit sia de present suplicat lo Senyor Primogenit que sia merce sua en cas que dubte algu li occorregues sobre la capitulacio e observança de aquella deman de tal dubte e observacio al present concell ans que a altres alguns per forma que diferentment eleccio nos fahes sobre tal dubte.

El mismo día, y después de aprobada la deliberación que antecede, se presentó el señor Primogénito, el cual propuso que, en atención a que el Rey, su padre, dilataba la provisión de oficiales para la administración de justicia, por lo que clamaba el pueblo, se resolviese si convendría, durante la referida dilación, que él los creara, y si ejerciría tan solo el oficio de Lugarteniente con los oficiales del Rey, tal como se espresaba en los capítulos; sobre lo que se acordó, que, para evitar confusión, y que se aglomeraran dos poderes en su persona, siguiese conforme en aquellos se prevenía.
Siguen las cartas que se recibieron en este día, como y también las que mandaron expedir los señores Diputados.

Als molt reverend honorables o de molt gran prudencia los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. La derrera letra vostra havent en efecte com la sanctissima concordia es stada fermada entre la Majestat del Senyor Rey e lo Illustrissimo Primogenit fill seu ab lo Principat de Cathalunya lo qual avis regraciam molt a vostres grans reverencia e grans providencies a les quals molt exortam que la dita concordia per nostra consolacio juxta la forma de la capitulacio vos placia comunicar al honorable mestre Marti Pere sindich daquesta universitat qui aquella ha carrech de tremetre a nosaltres. E sia la Sancta Trinitat proteccio de vostres reverencia e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXIIII de juny any Mil CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Dues letres havem rebudes de vostres molt grans providencies data la una a XX laltra a XXI del mes corrent avisant nos per la de vint e hu com migensant la gracia de nostre Senyor Deu la Senyora Reyna la dita jornada a les vuyt hores de mati ferma la capitulacio a la sua Senyoria derrerament presentada sens mudar tolre o anedir mot ne tilla e aço per nostra consolacio don restam nosaltres e tot lo poble de aquesta vila en tanta leticia e consolacio que scriure no poriem referint gracies a nostre Senyor Deu e a la sua beneyta mare de tanta gracia quens ha feta de conduhir lo negoci al bon fi desijat del contengut en la primera lettre. Per nostres letres scrivim a nostres embaixadors los quals a ple informats de nostra ferma e inconmutable intencio la vos explicaran. Placiaus dar los fe e crehensa com a nosaltres si presents la explicavem a vostres molts grans providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio e guarda. Scrita en Perpenya a XXV de juny del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend magnifichs e molt savis Senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra de XX del present havem rebuda e certificats de les coses contengudes en aquella romanim no poch confortats e en una grandissima jocunditat singularment que per justicia sia stat trobat e axi praticat com lo lllustrissimo Senyor Primogenit pot e deu fer lo jurament acostumat prestar com a Primogenit e exercir la jurisdiccio que Primogenit pot e deu exercir en lo Principat. Haurem vos a gracia molta mossenyors de continent sien tornats los tres embaixadors tramesos a la Senyora Reyna per donar fi e conclusio als afers occorrents del ques seguira siam per vostres reverencies certificats aquelles fahents certes com aquesta ciutat sta ab aquella sancera intencio ferm proposit e indubitat que en lo principi era continuant virtuosament ab quanta major attencio e vigilancia pot e ara molt mes per vostre avis en la bona custodia repos e tranquille stat de aquella e de tot lo restant del Principat ymitant aqueixa insigne ciutat que no ignorau es capmestre de tot lo Principat acceptant e gratificant la bona oferta en les coses necessaries feta per vostres grans reverencias a aquesta universitat la qual pregam e suplicam hajau a memoria e ben recomenada. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra special proteccio. Scrita en Tortosa a XXIII de juny del any Mil CCCCLXI.
Volents cloure le present es arribat correu volant ab letra a nosaltres tramesa de part dels consellers de aqueixa ciutat avisant com la Senyora Reyna ha fermat tota la capitulacio a ella tramesa per part del dit Principat del qual avis romanim molt aconsolats e delliberam esser feta publica leticia en aquesta ciutat. Deus per sa merce nos vulla conservar en bon repos e concordia. A tota honor de vostres reverencies e magnificencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Lo dia present que comptam XXI del present mes de juny entre X e XI hores abans de mig jorn rebem vostra letra ab la qual som per vostras grans reverencia e savieses certificats de la gloriosa e beneyta concordia feta sobre la capitulacio a la Senyora Reyna derrerament tramesa la qual la dita Senyora haurie liberament fermada sens mudar tolre o anedir un mot ni una tilla de la qual nova som romasos grantment aconsolats. Deus ne sia loat e glorificat qui en aquest punt ha volgut portar los dits afers. E regraciam a vosaltres grantment com de la dita bona nova nos havets volguts consultar. De la letra altre que certificats nos haviets ja tremesa sobre los dits afers no la havem rebuda. Placia nostre Senyor Deus al qual es stat plasent fins aci esser vostre director en los dits afers daquiavant vos vulla endreçar en aquells e altres per bon repos e tranquillitat de la terra. Suplicant vos del qui per avant sera procehit en los dits negocis per nostra consolacio nos en vullats scriure manant e ordenant de nosaltres ço qui plasent vos sie. Scrita en Golada a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio e servir prests los consellers de la vila de Agualada. (Igualada, Agualada, Golada)

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Per quant en lo ofici del regent la governacio de aquest Principat consisteix molt la justicia repos e bon stament del dit Principat nosaltres molt desigam lo dit ofici venir en mans de persona qui aquell sapia regir e administrar a tot servici de nostre Senyor Deu e de la Majestat del dit Senyor Rey e benefici del dit Principat. E considerada la disposicio e virtuts del magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e suficiencia per al dit ofici seria molta contentacio nostra ell esser provehit del dit ofici car no pensam algun altre li puixa esser provehit en les utilitats e fruyts que del seu bon regiment sesperen. Per tant Senyora molt alta humilment suplicam a la Excellencia vostra li placia en persona del dit Senyor Rey al dit mossen Vilademany provehir del dit ofici o si aço volra remetre a la Majestat del dit Senyor Rey vos placia a la dita Majestat scriure e supplicar per la dita provisio la qual nosaltres haurem a la dita Majestat e a vostra Excellencia a singular merce e gracia. Aço sera mes stesament explicat a vostra dita Excellencia per part nostra per En Johan Brujo notari donador de la present trames per aquesta ciutat e per nosaltres per aquesta sola raho. Al qual vos placia donar plena fe e crehença. Molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat haja en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXVII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell etc.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Pus a nostre Senyor Deu ha plagut atorgar aquesta sancta e benaventurada concordia que tant ha sguart al benefici e repos de aquest Principat com per capitol de aquella sia provehit a les coses dejus scrites nosaltres per tant scrivim al diputat local de aqueixa vila manantli que cesse de tota instancia que fins aci haje feta contra En Guillem Vola burges e micer Pere Azemar juristre (juriste) de aqueixa vila e qualsevol dells. E que requira los oficials a quis pertangue los desliure de la preso en que stan els (los desliure + y, e, et los: els) cancelen totes capleutes fermançes o obligacions fins açi fetes e prestades per les persones e bens lurs (en el dialecto occitano catalán moderno de Pompeyo Fabra: els seus bens) sobre los afers occorrents. Volem vos aço significar per que nous vingues en admiracio ne volguesseu fer alguna instancia en contrari car seria en derogacio de la dita concordia e hauria sguart no solament a interes dels dessus dits mas a altre massa major interes lo qual fa molt attendre e ben guardar. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Rescrivint nos aço queus placia. Dada en Barchinona a XXVII de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Guabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Pus a nostre Senyor Deu ha plagut donarnos aquesta sancta e beneventurada concordia per la Senyor Rey e Senyor Primogenit e lo Principat formada com per capitol de aquella sia al dejus scrit provehit vos dehim e manam que desistats de tota instancia que fins aci hajats feta contra En Guillem Vola burges e micer Pere Azemar juristre de aqueixa vila qui presos stan e qualsevol dells. E de part nostra requirats los veguer e batle e qualsevol altre oficial de aqueixa vila al qual se pertanga e aço en virtut de la seguretat que feta e prestada han que de continent tota dilacio e consulta cessants desliureu soltament los dits Guillem Vola e Pere Azemar els cancelleu totes capleutes seguretats e obligacions que per les persones e bens dels dessus dits o qualsevol dells fins aci prestades son. Nous detingats en aço daquiavant car no solament sguarda interes dels dessus dits mas altre major en lo qual se causaria gran errada si ere contrafet e imputarien ho a vos per que vullau hi esser attent. Dada en Barchinona a XXVII de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

19 DE MARZO.

19 DE MARZO. 

Acordóse, que de los peones que formaban el ejército que había en Fraga, pasasen quinientos a Lérida, entre los cuales se habían de contar los que pagaba esta ciudad,  para que residiesen en la misma, hasta nueva orden. Se dio cuenta, además, de las cartas que siguen.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Si apres de la letra vos fiu per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com lo Senyor Rey no era exit de Çaragoça per exir al conestable de Navarra segons avisats ereu ab una altra letra del dia abans fins la present jornada nous he scrit placiaus no haverho a maravella car ultra que los fets nou han portat vosaltres haveu fet axo mateix que deu jorns ha no he haguda letra vostra sino una per lo correu qui la present portara ab la qual dieu apres quel Senyor Primogenit fos entrat en aqueixa ciutat me respondrieu a les coses que per mes letres demanades vos eren e en part non tinch a maravella tant es stat lo plaer tots haveu hagut aqui de haver (no se ve una a, solo un palito pág.56 del pdf)conseguida la persona del Senyor Primogenit la qual deu bastar en fervos oblidar tots los qui som deça. Ara que los fets ho porten per excitar vostres animos e aquells reduhir a algund record de nosaltres es delliberat vos faça la present axi per pregarvos scrivau dels grans fets qui aqui son com encara per avisarvos de algunes fames e avisos que en aquesta vila havem de dos jorns ença. Ir que fonch dilluns hora baixa prop Alcarraç per un home del dit loch foren vists quinze o vint rocins lo qual ab so de viafors vench al dit loch denuntciant lo que vist havia de que son guardats tota aquesta nit los de la dita vila e encara cent homents del exercit qui alli eren fent aci avis En Pere de Sentcliment de les dites coses. Vuy depres menjar per En Gomar ciutada de Leyda he sabut com en la ciutat de Leyda e los pahers de aquella serien stats avisats per la prioressa de Alguayre com lo Senyor Rey ab letra sua la hauria pregada e requesta en lo dit monestir li acullis donas alleujament e sostengues docents homens de peu los quals sa Majestat li trametria per la qual raho ella los consultava els pregava li trametessen gent. De que los dits pahers li haurien respost que tal soccors dar no li podien com los haguessen mester per la ciutat de Leyda. Lo present jorn apres per tres homens qui son venguts de Muntço he hagut avis com la semmana (septimana, setmana, semana) passada tenint consell aiustat de la dita vila lo dit comanador en ple consell hauria dit que si ell podia haver algun de aquest exercit que ell lo castigaria. Roger Darill qui es aci ha pres carrech de fer venir algu de la dita vila per mills saber la veritat daquestes fames. Per via de Çaragoça he sabut com lo Senyor Rey treballa en fer cinchcents rocins dona sentiment per provehir Balaguer e Montblanch hauria molt a bo en aço pensasseu en manera tal se provehis quant pus prest pogues les dites ciutat e vila nons fossen enemigues car jas diu publicament que mossen Pero Vaca es en lo castell de Algerri ab alguns homens de peu. Yo aci treball en sentir quant mills puch la veritat de aquestes fames. Del que sentire e sabre plenament sereu certificats e avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera comte de Modica. 

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ans que partis pera Seros e Aytona leixi aci una letra la qual tornant encara he trebat aci. Yo so stat de fora com dit he en Seros Alcarraç e Aytona hon he fet lo pagament de XV dies als qui hi son hels trobats que no staven ab la guarda que devien attenent que eren en lochs un poch sospitosos e molt prop de Arago e tornat aci he rebuda una spia de Çaragoça per la qual so avisat que lo conestable scassament se es acostat a X legues de Çaragoça es sen tornat en Castella. No sab hom certament com be es fama que lo Senyor Primogenit lin ha scrit e per semblant los diputats de Arago e de aço crech ne sien aqui mes en cert avisats aqui que yo en aci. Pero quesvulle sia yo he quasi per impossible que lo dit conestable ab tant grossa gent se pogues sostenir en Arago sens ferhi guerra o tenirhi cinchcentes adzembles (acémila, azémila, ase, burro) per lo carruatge. Essent lo dit conestable en Arago li vench darrere mossen Piers de Peralta ab qualsque XXXXV rocins no pus e volgue entrar en Magallon e los homens del dit loch no loy volgueren acullir dient que encara que fos capita del Rey que ni obririen les portes a ell ni al conestable e axi sen hac de anar. Lo mestre don Alonso fill del Senyor Rey vench a Çaragoça dimercres passat acompanyat de XXXV ballesters. No se la cosa com ira peravant que al present molt va magra. Ha dit una spia que los de Magallon tenien en Castella ab lo dit conestable an aquesta spia que yo he cobrada que partit lo conestable de Alfaro al cendema hi arribaren CCCC rocins per socorrerlo e puix lo dit conestable sen es tornat en lo regne de Arago ses mes en repos mas si quants venen de Arago dien veritat lo Rey tots temps fa son esforç per fer gent darmes fins en sicents rocins. He sabut en Seros per un barber de Balaguer que vuy ha vuyt dies arriba alli en lo consell de Balaguer letra del Senyor Rey en quels dehia que fessen quant preparatori poguessen de forment farines civades e altres vitualles de que hac grant remor en consell que uns dehien ques devia fer altres que no e axi parti lo consell ab gran divis e non han conclos res. Yo senyor se que es Balaguer e molts de aqui ho saben. Hajau per cert que meteutsi gent darmes faria molt e molt gran guerra en Urgell. Totes estes noves he comunicades al capita e a son consell. Daqui avant remet la provisio a vosaltres e a ell. Lo capita es millorat jatsia nos leve del lit aci tenim molta gent malalta e molts que en lo pagament ne trob de morts. Dels morts nom se com ho faça de les armes per lo temps quels restava a servir. Fins aci no he volgut toquar en res perque lo General no fos reptat de massa ambicio. Pero si vostres magnificencies no dellibereu altre placiaus fermen avis. Fins aci noy he als de nou que fretur scriure. Feta en Fraga dissapte a XIIII de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverends e honorables savieses Johan Ferrer.
Apres de haver scrita la present lo correu no es parlit hay sobrevengut noves les quals no he per veres mas Deus volent dema ne sere certificat. Dit man que a nit passada foren XX rocins al entrant de nit a la bassa de Alcarraç e que refrescaren en Montagut e que
eren mossen Rebolledo e altres qui eren venguts al cami per sperar don Johan Dixer qui devia venir de Barchinona. Siy ve o no yo crech sera bo dirli que no pas de Tarragona ença sens escorta de gent de aci car si a Balaguer passaven XXX o XXXX rocins porien correr segurs fins a Tarrega essents nosaltres aci. Lo comanador de Montço es anat desfreçat al Rey. Hir se feu crida en Montço que sots pena de la vida tot hom fos prest ab ses armes tota volta que sentissen repiquar qualsevulla campana de Montço e aço es cert. No se ques volen dir estes crides. A nit ha vengut aci nova la qual yo tinch a burles que venint lalmirant la via del conestable lo Rey de Castella li es vengut damunt e quel ha romput e desbaratat. Mas la nova ve per via de traginers e los qui venen a cavall non dien res. Closa a XVII de març.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
La present es per dirvos com he cobrat vuy dues spies la una de Montço e de Barbastre la qual me diu cert e es persona de recapte com lo Rey ha fet deenar totes les viles e ciutats reals de aquella partida de Arago e ha amprat specialment los homens del Abadiat de Graus e del comdat de Ribagorça e de aquest ampre principalment havia carrech lo comanador de Montço e los del comdat feren resposta que ells eren contents de servir lo Senyor Rey mas que no exirien del comdat de Ribagorça com per privilegi no sien forçats de exirne. E de aço scrivi lo comanador de Montço al Rey lo qual li rescrivi que nols desapleguas ne que nos mostras mal content de ells e quels tengues axi a noves. E en apres digous passat vench letra alli per aquelles terres del Rey en quels notificava lo delliurament del Princep e en apres lo divendres seguent vengueren alli certs porters e comissaris del Rey qui havien fet la cerca per Arago per plegar les juntes e alli volgueren fer fer una crida la qual portaven ja ordonada contenent en efecte que tot hom tiras ab ses armes la via de Çaragoça per cobrar la vila de Fraga la qual gent stranya habia presa e robada en gran onta de la corona reyal e fonch dit per los jurats de Montço als dits comissaris que attes que lo Senyor Rey havia ja delliurat lo Primogenit e que totes les coses havien repos que no era necessari fer tal crida pero ab tot axo la crida se feu lo divendres passat en la forma sobredita. Enapres lo dissapte seguent lo Rey scrivi al dit comanador que desaplegas la gent e quels fes per ell gracies e axi ho feu e fins aci noy ha altres noves de Barbastre ni de Montço. Lo qui es vengut de Çaragoça me ha dit que lo diumenge passat envers miga nit arriba alli nova com lo conestable entrava en Arago de ques mogue en la ciutat gran repicadiç e gran remor e gran moti. Lo dilluns lo Rey tench gran consell en la casa de la diputacio hon continuament reve e se sta aqui tots temps tenint consell. Aquell dia entraren de fora molts barons a cavall armats ab ses gents pero no ab aquell nombre que los barons de Arago se acustumaven de aplegar e lo Rey feu crida que de cascuna casa de la ciutat li haguessen dar un hom per que ell delliberava exir al encontre al dit conestable e los de la ciutat se mostraven molt frets en volerhi exir dient que aquells qui entraven no fahien neguna guerra en Arago ni enug a negu ans tot quant prenien pagaven be. E volentse esforçar de exir la ciutat li dix que sa merce se abstingues de anar al encontre al dit conestable car la ciutat may hi donara loch que ell se avorris axi. E axi ells lo detengueren pero tots temps fahia plegar gent ab tot ques fes ab gran dificultat per falta de moneda e encara de voluntats. Ham dit hom qui es vengut de Çaragoça que dauant lo Rey demanaren a Guçman perque havia desemperada Fraga e respos que por el cuerpo de Dios que mas pendones trahian los cathalanes que el Rey no tenia servidores en Aragon. En terres de don Johan Dixer es stat regonegut un correu del comanador de Montço lo qual portava letras a la Reyna en que li scrivia que ell era prest per fer guerra a les aldeyes de Leyda. De tots aquests preparatoris se pot fer una summa a qui beu vol entendre que si la gent del Senyor no havia la pobresa que te e la congoixa dels fets de Castella se deportaria molt volenters en darnos deça qualque empaig. Yo començ a dar diners a la gent e si be tot hom fahia lo desmenjat ara tot hom pren diners a gran pressa. En la mostra trobe molta gent malalta e alguns morts. Dema Deu volent ire a fer lo pagament a les gents qui stan a Seros Aytona e Alcarraç e fare encare als quey son alguns avisos per la sua seguretat e si vostra reverencia e honorables magnificencies ne scrivien un mot al capita que incautas la gent de Seros e de Aytona ques guardassen be no seria mal car certament ells stan a perill no guaytantse e so informat que han leixat les guaytes. Ells son entorn sicents homens en aquests dos lochs los quals son de don Matheu de Montcada lo qual en aquest fet es tot real tenen Mequinença a dues legues que lehugerament una nit hi porien passar cinch cents homens quels pendrien tots en lo lit sens negun afany e guardantse be res nols poria noure. De tot aço Deu volent dema yo comunicare ab ells els avisare del que he sentit. La present leix aci perque si correu se spatxa sia tramesa aqui perque vostres magnificencies senten com stan les coses fins lo present dia. Lo capita sta de mal de costat al lit. Lo metge me dix primer que era reuma apres ma dit que es mal de costat verdader. Ell sta ab paor. Deu per sa merce li ajut. Feta en Fraga dijous a XIl de març.
- Mossenyors placiaus ferme trametre unes sis roves de polvora de spingarda car la que he feta fer en Leyda no es exida bona ne val res per spingarda. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per quant lo balle de aquesta ciutat fa sa continua habitacio en lo castell de aquella e no es volgut devallar per habitar en la ciutat durant los fets occorrents se han de aquell moltes sospites e gelosies e lo poble de aquesta ciutat ne es posat en gran murmuracio e tumult dient per molts sguards no deure esser permes ne tollerat que lo dit balle ature ne habite pus en lo dit castell mas deure esser provehit hisqua totalment de aquell durant la causa de la guarda e custodia del dit castell majorment ques dubta molt a tracte e giny del dit balle nos donas entrada a gent stranya en aquell e que aquesta ciutat non reportas mal e dan ab la tollerancia e fiducia del dit balle com siam stats certificats que lo dit balle se letreja molt ab lo Senyor Rey e es anat una vegada personalment parlar ab ell. Per tant ab quanta major afeccio podem vostres reverencies pregam e supplicam vos placia de continent scriure al diputat local de aquesta ciutat faça requesta al dit balle que en vigor del sagrament e homenatje per aquell prestat de inseguir les requestes fahedores per part del General de Cathalunya de continent ell ab tota sa familia hixqua del dit castell e no habite en aquell fins a tant en altra manera sia provehit. Oferintnos sempre prests quant a nosaltres se sguarda fer tota bona cara al dit diputat local sobre les dites coses e altres los negocis que occorren concernents. E sia senyors molt reverend egregis magnifichs e savis la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per los capitans de les gents darmes conduides per lo general excepto en Çamaso me es stat dit que les sues gents se han despes lo sou e diners quels es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es provehit de algunes peccunies se dubten que per necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho sen hauran anar o hauran a furtar si donchs per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure e sostenirse.
(Y estos soldados harapientos, que mueren de hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse, viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de Leyda, Lérida, Ilerda y "talar" las huertas regadas por el Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.)
Perque mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi vullau prestament provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey los a fet anar a parlar ab ell e apres per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns correus ab letres e no cessa de letrejarse ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit balle no ature en lo castell e que sia request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per ell prestada de inseguir e executar totes vostres requestes que buyde lo dit castell e no stiga en aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir aquell car pres lo castell la ciutat seria perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient supplich vostres reverencies vullen provehir en les coses dessus dites e aço breument com sia molt necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha e proveescha de vitualles aquell per un any e a les universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben los murs encautant los que facen molt prest les dites coses e que no haja falla. Creuse ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e complir tot lo quem sera scrit e manat per vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Delliberat havem que sien donats al vezcomte de Rochaberti cent cinquanta florins corrents. Perqueus dehim e manam que vista la present donen e liureu al dit vezcomte los dits cent cinquanta florins cobrant apoca de aquells. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro, Aqui es en lo exercit un quis diu Nicholau Bonjuern (Bon+jorn: Bondia, Bondía, Buendía) home de peu acordat en la conestablia dels perayres de aquesta ciutat del qual per alguns sguards a nosaltres exposats nos plaura que donant ell attre home idoneu e suficient a coneguda vostra qui per lo dit Nicholau se obligue servir lo temps que lo dit Nicholau era tengut servit licencieu lo sobre dit Nicholau de venirsen. Perque vos significam nostra delliberacio e voler juxta la qual vos placia axi donar loch a la cosa. E sia la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al reverend mossenyer lo abat del monastir de Poblet e als honorables tots e sengles balles e altres oficials de les viles e lochs de la honor del dit monestir e a lurs loctinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com per alguns sguards concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillitat e repos del dit Principat e interes de les generalitats de aquell sia necessari los pobles de les viles e lochs de la dita honor star adeenats e preparats ab lurs armes e vitualles per guardar la dita honor e los castells e forces de aquella e per resistir e expellir si alguna gent enemiga del dit Principat aquell invadir volia. Per tant per lo benefici del dit Principat e conservacio dels dits drets de les generalitats de aquell
als quals sobre aço molt interes redunda vos requerim vullau axi dispondre les dites coses e que no doneu loch que de les gents de les dites viles e lochs se poguessen evacuar abans com dites sien estiguen preparades e fornides e guardats los dits castells e forçes com axi per benefici del dit Principat e conservacio de les dites generalitats sia necessari se faça. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los veguer e consols de la vila de Puigcerda.
Molt honorables e savis senyors. Nosaltres entenents en totes coses que sien servey del lllustrissim Senyor e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem donada diligencia e obra en pacificar totes bandositats e diferencies que sien entre qualsevol persones del dit Principat. E sabut que entre En Johan Solanell qui es aci sindich de aqueixa universitat de una part En Pere Sunyer de aqueixa vila de la part altra era e es certa diferencia havem insistit per miga de certes persones a aço diputades que lo dit Johan Solanell dona loch que lo dit Pere Sunyer qui a instanda sua stava en preso hisque de aquella e que entre ells sobre dita lur diferencia sia fet cert compromes del qual se tractara aqui. Pregamvos afectuosament vullau entrevenir entre les dites parts e donar orde que migançant lo dit compromes la dita diferencia se leve totalment es seguescha pacificacio e repos entre les dites parts e de aço ultra quen fareu lo pertinent e degut de vosaltres hauremvosho a molta complacencia. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apperellats a vostra honor.

Al lllustrissim e molt alt senyor lo duch de Burgunya e de Brabanç et cetera.
lllustrissim e molt alt senyor. La fama divulgadora de les coses crehem haura portat a noticia de la Excellencia vostra com la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor per algunes sinistras informacions de mals consellers havia detengut lo lllustrissim senyor don Charles fill primogenit sen princep de Viana la qual cosa succehia en molta contristacio e dolor de nosaltres e de tots los poblats en aquest Principat qui moguts per la innata fidelitat que sempre aquest Principal hague e ha envers la corona real e per lo vertader zel e devocio a totes coses concernents honor gloria e exaltacio de aquella de tal diferencia entre la dita Majestat real e lo dit lllustrissim Senyor Primogenit fill seu subseguida anxiosa solicitut en los animos reportavem. Per la qual raho feta per part de aquest Principat humils e devotes supplicacions e instancies vers la Majestat real per liberacio del dit Senyor Primogenit aquella per la gracia divinal per miga de la lllustrissima Senyora Reyna es stada per lo dit Senyor Rey atorgada. E açi lo dit lllustrissim Primogenit es restituhit en sa libertat primera e de present ab celebracio de molta leticia es e resideix en aquesta ciutat de Barchinona. Les quals coses havem delliberat notificar a vostra dita Excellencia de la qual fermament se creu per sa claritat e virtut e per lo deute que de aquella es ab la dita Majestat real e ab lo dit Illustrisim fiil seu que li succehira a plaer saber la tal prospera successio de aquelles. Supplicantsvos Serenissim e molt alt senyor que placia a la celsitud vostra haver en bona recomendacio los embaixadors qui per los negocis de aquesta ciutat son ab la dita vostra Altesa e tractar a ells e los dits negocis juxta la ferma sperança que se ha de vostra Serenitat
per la qual aquest Principat es e sera tota vegada dispost les coses fer que a son plaer e servey redundassen. La Sancta Trinitat lllustrissim e molt tinga en sa proteccio vostra lllustrissima e molt alta Senyoria. Scrita en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Illustrissima senyoria devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

17 DE MARZO.

17 DE MARZO. 

Entre otras deliberaciones que se tuvieron en este día, acordóse escribir a la Reina, que estaba en Villafranca, para que disimulara la tardanza en enviarle los capítulos relativos a su Serenidad, en atención a la misma importancia del negocio que se había de resolver. Al propio tiempo se expidieron varias cartas y se recibieron las que siguen.

Als amats e feels nostres los diputats del General e consell representans lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables nobles e magnifichs amats e feels nostres. Per altres letres vos havem scrit avisantvos com haviem delliberat partir ir dimecres e axi ho haguerem fet sino per la febra que assalta a la Illustre Infanta nostra molt cara e molt amada filia. E no contrastant huy de mati no la hagues lexada e fos tant singular festa deliberam partir huy apres dinar jatsia nostra absencia fes gran fretura al servey de la Majestat del Senyor Rey segons per ses letres haureu compres e stant en aquesta ferma deliberacio e proposit. E havent ja trames per pendre posades arriba per vosaltres trames en Johan Bruio lo qual nos dona una letra vostra de VII del present ab una post scrita de VIIII del dit mes. E aquella lesta e be considerada la qual comunicam a la dita Majestat fonch
causa de mes confortarnos en lo dit nostre proposit ab delliberacio de acelerar nostre cami per la molta sperança que vostra letra nos dona que de nostres treballs reexira servey gran a nostre Senyor Deu e no poch servici a la dita Majestat benefici gran a la Serenitat nostra e al lllustrissimo Princep pau quiete e repos a tots los seus regnes et signanter a aqueix Principat E perque de tot siau avisats stant per partir la dita Majestat hac hun correu de Sanguessa per lo qual li scrivien com eren anats a soccorrer lo castell o força de Lumbierre e com los era exit Charles Dartieda lo qual havia fet rebellar la dita vila per vedarlos lo dit soccors e com havien hagut afer ab ell e que quasi rot lo havien fet retraure dins aquella e que havien soccorregut la dita força en havien tret mossen Leon de Garro lexanthi lo fill Johan de Garro supplicant la prefata Majestat donas orde e provehis per manera que la dita vila se pogues cobrar ans que lo rey de Castella hi hagues trames gent per aspetjar la dita força e traure aquella de fora e metrela dins per forma que apres nos poria soccorrer lo dit castell. E perque la dita Majestat no ha en costum de ferse carrech ne vol dexarse perdre aquell regne axi pera si com per al dit Illustrissim Princep son fill e nostre ha delliberat de partir de miga nit amunt amprant particularment los homens de condicio estat de aquest regne e molta gent de peu e ab la ajuda de nostre Senyor Deu e ab la prudencia e animositat sua e ab la virtut e fidelitat dels dits aregonesos que tots lo seguiran se spera la dita Majestat recobrara la dita vila de Lumbierre. Pero no stam sens gran admiracio la sua Serenitat e nos que havent mes vosaltres en la capitulacio lo fet de Navarra e per lo semblant lo dit
lllustrissimo Princep havent trames a la sua Majestat per sos embaxadors los nobles e magnifichs consellers seus e nostres don Lop Ximenis visrey de Sicilia e Johan Ferrandiz de Heredia e Martin Dirurita sobre los dits afers e mes avant los de la cort de Arago fent a la dita Majestat la instancia mateixa que per la dita capitulacio vosaltres fahieu lo dit Charles Dartieda se sia mogut a fer la dita rebellio de la dita vila de Lumbierre la qual nons par redunde en honor del dit lllustrissimo Princep de aqueix Principat ne de aquest regne als quals per ell eren remeses aquests afers pero leixam a vostra discrecio lo juhi que de aço se fara nes pot fer de tot vos havem volgut avisar per que sapiau les coses com passen. E no ha cuydat fer poch dan lo dit negoci car hora fonch que la dita Majestat axi per lo desdeny quen havia pres com encara per la fretura que la absencia nostra fara a son servey deliberava que la persona nostra restas pero
essent certa que lo dit cas vos haura molt desplagut com axi ho vulla la raho segons vostra acostumada virtut e lo que en semblants coses vosaltres e los vostres passats haveu acostumat usant la dita Majestat de sa benignitat e clemencia no contrastant lo dessus dit persevera quens partissem ens mana que de totes coses vos avisassem de aci perque poguesseu provehir en tot lo que fos servey seu e benefici del dit IIlustrissimo Princep e donar orde que lo dit fet tornas a loch e que als no si seguis. E fent conclusio vos avisam com dema Deu volent partirem de açi fent la via de Balaguer e de alli prosseguirem nostre cami la via de Agualada lo pus prest que porem. Data en lo loch de Vila Maior a XIIII dies de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna. 

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per dues letres la una de set laltra de nou del present vos havem scrit la gran necessitat en la qual aquesta ciutat es constituida e posada per los grans carrechs e despeses que soste axi per lo que ordinariament ha a pagar com encara per causa de les despeses que fa e ha fet per la custodia de aquella e del castell axi de aquesta ciutat com del loch de Amposta lo qual indubitadament fora pres per en Franci Mas sino per la nostra bona custodia e diligencia e com no som en punt de poderho comportar ne sostenir e vos havem supplicat volguesseu provehir que les dites despeses fossen fetes e pagadas de peccunies del General e fos donat sou en aquesta ciutat per vostres reverencies a algun nombre de persones habitants en aquella per custodia de la ciutat axi com se dona a gents de altres parts e no havem cobrada resposta de vostres reverencies ne sabem sia stat provehit de que som molt admirats car veem esser molt necessari per lo sostenir de aquesta ciutat e per defensio de tot lo Principat majorment que lo poble de aquesta ciutat no pot pendre pacientment ni permetria que per gent stranya encara que sien del dit Principat los dits castells e forçes sien guardats e si per vosaltres mossenyors axi nos proveheix de tot cert aquesta ciutat haura a cessar de la dita custodia e despesa e restara la cosa en gran perill e sobre aço noy dubten vostres reverencies car la necessitat en la qual es aquesta ciutat es molta e nos força a lexarnos de les dites despeses de les quals coses nos pot seguir sino gran dan per quant som en la frontera de dos regnes e som certs dels preparatoris ques fan axi en regne de Valencia per lo mestre de Muntesa qui fa fornir sos castells e viles com en Arago que la junta hi es cridada e lo Senyor Rey dona sou a gent darmes e de dia en dia creixen los perills. Perque tornam a supplicar vostres reverencies no vullen oblidar ni dilatar de provehir les dites coses per lo be e profit de tot lo Principat. E perque dan algu non puxa seguir car si nvitats algunes se han a fer en ciutat de tot lo Principat se faran en aquesta ciutat per ço com es en frontera segons es dit. Mes encara supplicam vostres reverencies nos vullen rescriure e consellar lo que devem fer e com nos haurem si lo Senyor Rey venia en aquesta ciutat segons que per les letres dessus dites vos havem scrit. Placia a vostres reverencies de rescriurens breument de les dites coses car la necessitat dels dits fets es molta e no es cosa que mes la pugam comportar per les quals som prests fer tot lo quens sia possible e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a Xllll de març del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors. Apres feta la present havem sabut com lo conestable de Navarra es entrat en Arago fins a Pedrola ab mil rocins e mil homens de peu e que en Çaragoça ses armada tota la gent e lo Senyor Rey es alli ab cinchcents rocins e mil homens de peu e que Çaragoça ha fets missatgers al dit conestable pregantlo que sen tornas e axi ho ha fet e quel Senyor Rey deu venir ab la dita gent a Fraga perque navisam vostres reverencies. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de ...(XIIII si se refieren a la carta anterior) de març corrent a la qual vos responem que quant toqua en la guarda del castell de aqueixa ciutat a nosaltres seria gran carrech a despeses del General guardarlo ni pagarhi res a vosaltres de qui es lo major interes provehirhi segons millor vos sia vist fahedor. De la custodia del castell Damposta scrivim al nostre diputat local que per guardar aquell al present de la gent asoldadada e acordada per aquest Principat hi vage una conestablia ab En Pere Gil de Viloro menor de dies quils regescha e haja carrech de guardar lo dit castell ab la dita gent. De aço scrivim al diputat local quens informe de la gent que hi ha stat per guarda de aquell e quin temps a fi que hauda la informacio dell pugam provehir a la contenta de aquells segons la raho volra. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa et cetera.
Honorable senyer. Responent a una letra que los procuradors de aqueixa ciutat nos han feta sobre la guarda del castell Damposta havem deliberat que En Pere Gil de Viloro menor de dies vaje ab una conestablia de aqueixa gent qui es aqui asoldada de aquest Principat e lo castell sia acomenat al dit Pere Gil (no julivert). Perque encontinent feuhi anar la gent que millor vos semblara. E axi mateix scriviunos quina e quanta gent hi ha stada fins ara per guardar aquell e de quin temps perque hauda vostra informacio deliberarem e provehirem en la paga de aquells. E siau caut en lo que som avisats que de temps en temps han aminvada la gent en la dita guarda. Sapiaune de tot la veritat e prestament nos ne avisau. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables tots e sengles oficials reyals e altres als quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscuns dells o a sos lochtinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Notificamvos ab les presents com nosaltres per lo benefici tranquillitat e repos del dit Principat entenents en tolre e levar totes e sengles diferencies bandositats e contencions que sien entre qualsevol persones dins lo dit Principat domiciliades e volents aquelles pacificar entre los altres havem fet venir a nos e nomenadament e expecifica guiar per lo honorable sotsveguer de Barchinona e regent a present la vegueria per absencia del honorable mossen Arnau Guillem Pastor regent la dita vegueria lo qual de aquestes coses ha special prorrogativa e poder lo honorable En Pere dez Bach donzell senyor de Rochabruna lo qual se diu a instancia del procurador fischal ere es diu gitat de pau e treua a fi que per miga sen se leven algunes de les dites diferencies en les quals es vist ell poder be obrar e lo entreveniment seu poderhi prestar molt benifici e fruyt. E encarregat per nosaltres va de present per algunes parts del dit Principat en les quals ab algunes persones ell ha a tractar sobre aço. Perque significantvosho ab la present vos requerim no façats ho prestets o fer e prestar permetats al dit Pere dez Bach impediment algu abans li presteu tota favor e ajuda en les dites coses. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Egregi senyor e strenuu baro. Per certs sguarts que no curam explicar havem deliberat que En Jacme Amat fuster de la conestablia den Gaspar Çabater conestable dels fusters acordat en aqueix exercit sia per vos stapolat e sen puga aci venir. Perqueus pregam e encarregam molt stretament que li vullau donar licencia e ferhi certificacio del dia que per vos sera licenciat car ja havem aci seguretat de tornar lo sou del temps que no haura servit. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona et cetera.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Dehim e manamvos que lo pus cautament que poreu requirau lo sotsballe de aqueixa ciutat que sobre les coses en lo memorial que va dins la present contengudes reba bona e verdadera informacio haventsi cautament e diligent e secreta e rebuda lans envieu de continent per persona segura e en aço no haja falla. Axi mateix volem que ab consell de vostre assessor insteu se faça justicia spetxada An Gabriel Ballester de Caules de Malavella (Caldes) qui era acordat en lo exercit de aquest Principat del que demane al sotsveguer de aqueixa ciutat per la preso en quel ha detengut e per los dans que li ha dats segons diu injustament. Dada en Barchinona a XVll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue a esta carta una nota, que fue inclusa en la misma, de las preguntas que se habían de hacer a varios para tomar información contra Bernardo Guillem de Altarriba, veguer y baile de Gerona, sobre haber intentado conmover a los pueblos y suscitar parcialidades en Gerona, haberse opuesto a la comisión encargada de la libertad del Príncipe, contrariando sus deliberaciones, y haber instado a los síndicos de los remensas al mismo fin.

Als molt honorables e savis senyors los gentils homens consols jurats e altres prohomens de la Vall Daran.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de creença per Narnau de Domar e havem hoit tot lo que dir nos ha volgut de vostra part. A la qual vos responem que confiam tant de vosaltres qui sou tals que sempre provehireu en les coses necessaries a defensio e guarda de aqueixa terra a servey de la Majestat del Senyor Rey e honor de aquest Principat e descarrech vostre. E tota via haurem plaer de tots avisos quens fareu. E sia senyors molt honorables e savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de març del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich mossenyer lo visrey del regne de Sicilia.
Molt noble e molt magnifich mossenyer. Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat honor servey e exaltacio de la reyal corona del Serenissim vostre e nostre Rey e Senyor e benifici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne lo magnifich mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere Clariana doctor en leys exhibidors dels presents informats per nosaltres stesament dels dits afers segons a vostra noblesa e magnificencia explicaran a les quals placia donarlos plena fe e crença en tot ço que per part nostra per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la noblesa e magnificencia vostra fermament se creu. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich mossenyer vos tinga en proteccio sua. E rescriviunos ab tota confiança tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Iguales a la carta que precede, se enviaron otras al maestro Justiciero de Sicilia, al governador de la cámara de la reina de Sicilia, al virey de Cerdeña y al gobernador del propio reino.

Als molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors los senador e jurats de la fidelissima ciutat de Çaragoça.
Molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors.
Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat e honor servey e exaltacio de la reyal corona del lllustrissim vostre e nostre Rey e Senyor e benefici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne los magnifichs mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana doctor en leys exhibidors de les presents informats per nosaltres stensament dels dits afers segons a vostres nobleses e magnificencies explicaran. A les quals donarlos plena fe e creença en tot ço que per nostra part per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la integerrima fidelitat constancia e virtut vostra envers la dita corona reyal amor benvolença e fraternal companyia de aqueix regne envers aquest Principat qui a vosaltres es en la mateixa amor e afeccio indubitadament se spera. La Sancta Trinitat molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors haja e tenga en sa proteccio les nobleses magnificencies e savieses
vostres les quals a nosaltres ab tota confiança scriuen tot ço quels placia. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Bajo la misma forma se escribió también al senador y jurados de Palermo, al capitán senador y jurados de Catania, a los de Trápani, y al estrátego senador y jurados de Mesina.
El mismo día se enviaron a los embajadores las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels reverends e molt magnifics diputats del General del Principat de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat elegit et cetera fetes als molt honorables mossen Franci Palleres e micer Pere de Clariana embaxadors per los dits diputats e consell elegits per anar a les illes y regnes de Sicilia e de Cerdenya de tot ço que los dits embaxadors de part dels dits diputats e consell diran e explicaran als reverends egregis nobles magnifichs e honorables visrey gobernadors prelats comtes barons homens de stat e condicio capitans universitats consells e staments de les dites illes e regnes e als poblats en aquells.
Primo. Los dit embaxadors axi prest com a Deu plaura sien arribats en les dites illes o qualsevol de elles hon primer arribar los esdetvinga donaran lurs letres de creença a aquells a qui seran dirigides. E si trobaran consells dels dits regnes congregats sino veuran e demanaran si bonament prest congregarse porien. E hon congregar nos poguessen explicaran als consells de les principals comunitats dels dits regnes fahent hi applicar los barons e altres persones de condicio que haver se puguen e en les quals congregacions los dits embaxadors explicaran lur embaxada. E a les altres persones de condicio que no seran en los dits consells e congregacions comunicaran aquella sots la forma o efecte seguent.
Es a saber que vengut lo Illustrissim senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera en las parts de Cathalunya per ordinacio e manament de la reyal Majestat lo dit Illustre Primogenit feu e dona a la dita reyal Majestat lo rebe e accepta en sa paternal gracia e li feu e atorga ample remissio de totes coses fetes e seguides en temps passat e fins en aquella hora. E axi entre los dits Senyors pare e fill fonch feta reconciliacio unitat e concordia de la qual lo Principat de Cathalunya e tots los regnes e dominis de la reyal corona havien haguda inmensa exaltacio e leticia e ne havien referides devotes gracies al Altissim Deu. La qual unitat e concordia fetes e aquelles durant per alguns dies se es subseguit que la Majestat reyal partint de la ciutat de Barchinona hon ensemps ab lo dit lllustre fill seu havia stat per algun temps es venguda a la ciutat de Leyda e deliberat aqui congregar e celebrar cort general a tots los del Principat de Cathalunya e celebrantse la dita cort la dita Majestat reyal per letres sues trames demanar lo dit Illustre Primogenit fill seu qui era romas e residia en la ciutat de Barchinona lo qual axi demenat venint a la dita Majestat reyal ab la qual fonch en la dita ciutat de Leyda a dos del mes de deembre passat fonch per aquella pres e detengut e aquell dete encara. De la qual detencio tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelifat devocio e amor qui en ells es a la reyal corona han haguda subirana contristacio e dolor. E per quant lo dit lllustrissimo Senyor Rey decontinent prorroga la cort significant anar en lo reyalme de Arago axi com de fet ana portantsen lo dit Illustre Primogenit. Los diputats del dit Principat haguda sobre aço comissio de la dita cort general e en virtut de aquella convocat gran consell dels staments del dit Principat deliberaren fer solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers ciutadans burgesos dels mes insignes del dit Principat e per semblant fonch feta embaxada per la ciutat de Barchinona e per altres universitats e comunitats del dit Principat dels quals son stades trameses a la dita Majestat reyal per devotament aquella supplicar per liberacio de la persona del dit lllustre Primogenit e com per molts dies los dits embaxadors sien stats ab la dita Majestat reyal continuant les supplicacions dessus dites e aquelles no sien stades exaudides plorants e lamentants los animos dels cathalans per la dita fidelitat qui en ells es a la reyal corona e en totes coses concernents lo honor e gloria de aquella e per los dits sguarts desigants sumament la liberacio del dit Primogenit deliberaren creixer la dita embaxada de XXXXV assenyalades persones les quals son stades trameses e agregades a les XV primer eletes e axi son stades sexanta per part del dit Principat ultra les altres embaxades dessus dites los quals per molts dies son stades ab la dita Majestat reyal supplicants prostats en terra davant la dita Majestat e demanants gracia de la liberacio del dit Illustre Primogenit. Les quals supplicacions tant eficacissimament e devota per gracia demanades no son stades admeses per la dita Majestat reyal abans aquelles denegades ha convengut als cathalans per retre lur deute degut de fidelitat instar e prosseguir per miga dels dits lurs embaxadors liberacio del dit Primogenit per via de justicia la qual han deduhida e fundada per moltes e diverses rahons signantment en la remissio feta per la dita Majestat reyal al dit Illustre Primogenit apres la qual no apar ni consta de algun seu delicte. Item en la venguda feta per lo dit Primogenit a la dita cort de Leyda a la qual totes les persones qui son de la cort a aquella vinents son hagudes per guiades e segurades e de tal guiatge e segurament se pot alegrar lo dit Senyor Primogenit com una persona del stament militar e la mes principal de aquell. Item mes per les privades letres ab les quals ultra la congregacio de la cort era stat demanat e vocat lo dit Senyor Primogenit. Item encara per quant en la hora de la dita detencio o poch abans la Majestat reyal li havia donada la ma e besar de boqua ab tota demostracio de amor. Les quals coses totes e quiscuna de aquelles per leys e constitucions de aquest Principat guien e asseguren qualsevol persona envers la qual sien fetes e hon lo contrari se faça es derogat a les dites leys e constitucions en gran prejudici de la cosa publica de aquest Principat. Item es encara constitucio e ley en lo dit Principat de Cathalunya que alguna persona presa o detenguda en lo dit Principat per la Majestat reyal o oficials seus no pot esser treta fora lo dit Principat abans de esser jutgada en aquell e dins la vegueria hon sera presa. Hon com lo dit Senyor Primogenit sobre los dits guiatges e seguraments sia stat pres dins la vegueria de Leyda que es dins lo dit Principat e en apres la dita Majestat reyal lo haje tret
de aquell e portat en lo dit regne de Arago los cathalans fundants la justicia del dit Senyor Primogenit o del dit Principat en força e virtut de les constitucions e leys dessus allegades han per miga dels dits lurs sexanta embaxadors ab molta humilitat e submissio qual de bons e feels vassalls se pertany aquesta justicia davant la dita reyal Majestat ab molta instancia supplicada instada e demanada en la qual peticio de justicia son stats axi poch exaudits com en la primera de gracia de que los dits cathalans destituhits e frustrats de tota sperança de gracia e justicia obtenir en lo conspecte de la reyal Majestat de tant honesta justa e santa peticio son stats en molta anxietat e congoixa e finalment vist que deute de fidelitat los strenyia en prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit com aquell al qual apres los dies de la Majestat reyal per drets divinals e humanals e leys del dit Principat pertany e es deguda la successio en tots los regnes e dominis de la reyal corona e tots los subdits vassalls de aquella li son tenguts de la fidelitat dessus dita. E vista la inocencia e bon dret del dit Senyor Primogenit sobre algunes culpes que li eren imposades car per noticia del proces de aquest fet ha constat aquelles no esser la subsistencia alguna abans lo dit Senyor Primogenit esser inmune de tota culpa. Vist que la Majestat reyal esta obtesa de perversos inichs consellers que no tements la correccio divinal e poch attenents a la honor de la reyal Majestat volrien fer perdre la persona del dit Senyor Primogenit e levarli la dita successio a ell deguda per obra dels quals malvats consellers la persona del dit Senyor Primogenit es stada detenguda e la liberacio de aquell es perturbada en ofensa de Deu Omnipotent e derogacio del nom honor e fama de la reyal Majestat e prejudici e dan del dit Principat de Cathalunya e de tots los regnes e dominis de la reyal corona. Per tant los dits cathalans stimulats per deute de la dita fidelitat a la qual los fora vist fallir si en aço no satisfesen a tota laor e servey de Deu Omnipotent e honor de la dita reyal corona e per gloria e exaltacio de aquella han deliberat ab ma poderosa e fort insurgir contra los dits malvats consellers e aquells delir e a prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit contra qualsevol persones aquella perturbants salva tots temps la persona de la reyal Majestat e tota reverencia e submissio e honor a aquella deguda e deliberadament han proposat no desistir en la prosecucio de
aquest negoci fins a la fi optada. Lo qual negoci jatsia es de gran arduitat e requira grandissimes despeses per quant se ha proseguir fora lo dit Principat pero los dits cathalans confien e speren en nostre Senyor Deu en ma del qual es la potestat de totes coses que vista la lur recta e santa intencio los sera protector e ajudador e que la sua gracia migançant pervendran a la desijada fi de lur gloriosa empresa en la qual creen que los rignicoles dels dits regnes de Arago e de Valencia per los mateixs sguarts que dessus no falliran lur deute retre per la qual empresa los dits embaxadors poran dir e explicar com per part del dit Principat es fet un poderos exercit de gent de cavall e de peu trames lo dit exercit en lo dit regne de Arago en virtut de proces degudament fet que vulgarment entre los cathalans se diu de so metent del qual proces es president lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e sots presidencia del dit veguer ab la
bandera reyal e del dit Principat lo dit exercit es dirigit contra lo castell força o poder hon lo dit Senyor Primogenit sia detengut a deliurar la persona de aquell e salva la reyal Majestat a ofendre totes persones qui volran perturbar la liberacio del dit Senyor Primogenit.
Les quals coses totes dessus dites los dits embaxadors diran e explicaran als dits reverends egregi nobles e magnifichs visrey gobernadors prelats comtes barons cavallers homens de condicio e universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e per dir e explicar aquelles a lurs reverencies e magnificencies diran esser tramesos per los dits diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya los quals volen aquestes coses a les dites reverencies e magnificencies esser notes com es pertinent ells a saber per lur consolacio que los cathalans fan lur dever en dit negoci axi com los dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e los regnicoles de aquells farien indubitadament si tal cas en los dits regnes se seguia de que als cathalans per la amor e benvolença que han als dits regnes seria plaer e consolacio molta. E perque sapien e senten los dits regnes e regnicoles de aquells per quals deutes e sguards los dits cathalans prossegueixen lo dit negoci e han fet e fan lo que dessus conte. E que si alguna fama contraria de aquesta veritat a les reverencies e magnificencies dessus dites pervenia que no vullen donar fe ne alguna creença en aquella car en lo animo dels cathalans james no fonch ne ara es alre que la integerrima e incorrupta fidelitat a la corona reyal e per aquella han exposats e exposaran tots temps lurs persones e bens e per deute de aquella com dit os son impellits destrets e forçats a la prosecucio del dit negoci.
E mes diran e explicaran los dits embaxadors com lo dit Principat per retre en tot e per tot son deute de fidelitat a la corona reyal e per guardar e defendre los regnes e dominis de la dita reyal corona si per ventura alguna enemiga potencia per alguna sinistra opinio attemptava en aquells insurgir o dampnificar ha assitiades XXIIII galees a la obra e expedicio de les quals si enten ab molta celeritat e en lo mig de continent ne seran lançades en mar quatre qui seran armades molt prest les quals quatre de continent e les altres XXIIII apres seran en tota custodia e auxili del dit Principat e de les dites illes e regnes de Sicilia e de Cerdenya e de les altres illes regnes e dominis de la dita reyal corona e a ofensio e extermini de qualsevol potencia qui contra les dites illes regnes e dominis e lo bon stament de aquelles volgues donar dan molestia o perturbacio alguna.
Les quals coses axi deduides e explicades per los dits embaxadors als dits visrey governadors prelats comtes barons homens de condicio universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e mes dit e explicat a ells per los dits embaxadors que jatsia dells no crega altre que tota constancia sinceritat e virtut encara pero pregaran exhortaran e requerran aquells quant mes afectuosament poran que tots temps a la bona e sancera devocio e fidelitat de la dita corona reyal e vullen esser unanimes e conformes ab los dits cathalans e ab lo dit Principat com fins açi quiscuns loablament e virtuosa fet han. E vullen esser e perseverar tots temps en aquella amor benvolença e fraternal companyia que entre los dits regnes e poblats en aquells e lo dit Principat fins açi es stada. Car los dits cathalans son e seran a la dita amor benvolença e fraternitat tots temps voluntaris e dispost e facien per los dits regnes e poblats en aquells tot quant los fos possible com ferien per si mateixs. E axi ho veuran e coneixeran per obra en tot cas e loch opportu. La qual amor benvolença e fraternal companyia sera tots temps a servici de Deu Omnipotent e a exaltacio gloria e honor de la reyal corona e benefici comu dels dits regnes e Principat e en prostracio e atterrament de aquelles potencies qui son invidioses de la reyal corona e del bon stament e prosperitat dels regnes e Principat dessus dits.
En les quals coses totes dessus dites los dits embaxadors usaran e applicaran aquelles paraules e persuasions que coneixeran esser mes pertinents utils e fructuoses a confirmar e corroborar la devocio e fidelitat dels dits regnes a la dita reyal corona e la benvolença amor e fraternal companyia dels dits regnes ab lo dit Principat segons la gran saviessa dels dits honorables embaxadors aço veura e coneixera. E donat compliment a les dites coses e hagudes bones respostes dels dits regnes e gents de aquells quals de aquella se spera los dits honorables embaxadors referintlos multiplicades gracies per la sinceritat de la fidelitat lur e de la bona voluntat e amor se agraciaran dells en la partida tots temps oferintlos per part del dit Principat tota amor e fraternal companyia. E axi los dits embaxadors curaran de lur presta tornada per manera que Deu donant puixen esser tornats en Cathalunya dins lo termini que prefigit los es.
Data Barchinone XVllI die mensis febrer anno M.CCCC sexagesimo primo.
Item com apres les coses dessus dites abans empero de la partida dels dits embaxadors se hajen subseguides moltes altres coses en lo dit negoci los dits embaxadors narraran e explicaran la successio de aquelles sots la forma seguent.
Es a saber que partint lo dit exercit de gent de cavall e de peu feta e assoldada per lo dit Principat per liberacio del dit Senyor Primogenit e per les altres rahons dessus dites e anant lo dit exercit vers la via de Fraga qui es loch del regne de Arago en lo castell de la qual vila lo dit Senyor Primogenit era detengut abans que lo dit exercit no fonch lla plegat lo dit Senyor Primogenit fonch tret del dit castell e portat per alguns altres castells e lochs del dit regne de Arago e com apres lo dit exercit fos pervengut a la dita vila de Fraga e hagues haguda aquella e lo castell a ses mans per poder de aquella com una clau del dit regne de Arago discorrer e anar per tot lo dit regne a hon se vulla que lo dit Senyor Primogenit fos detengut e en apres lo dit Senyor Primogenit fonch tret de tot lo dit regne e portat e encastellat dins lo dit castell de Morella qui es en lo regne de Valencia
castell molt fort e inexpugnable quant que en aquell no fos alguna facultat de poderse la dita liberacio obtenir la qual dificultad no contrastant los cathalans perseverants en lur virtuosa empresa e volents aquella de tot en tot a efecte deduir ja dirigien lo dit exercit envers lo dit castell e aço ab ma molt poderosa de gent bellicosa e molt fornida de bombardes scalles artelleries e altres municions per aquell debellar e intrar per la liberacio dessus dita.
(Tontolabas! Si pasaban hambre en la zona de Leyda, por eso robaban ganado y otras vituallas, como está dicho en letras o cartas anteriores, la que les esperaba en Los Ports de Morella y junto a las murallas).
E com sobre aço se fessen grans preparatoris la fama dels quals molt se estenia essent en aquells dies lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna en la ciutat de Çaragoaa plague a la dita Senyora Reyna per la honor del Senyor Rey e sua e per lo benifici e repos del dit Principat de Cathalunya e encara dels regnes de Arago e de Valencia que la dita liberacio del dit Senyor Primogenit desijaven e per aquella mostraven lur deute retre supplicar la Majestat reyal de part sua e del dit Principat per liberacio del dit Senyor Primogenit a supplicacio de la qual lo jorn XXV del mes de febrer prop passat fonch e es stada per lo dit Senyor Rey atorgada e axi la dita Senyora Reyna parti decontinent anant la via del dit castell de Morella del qual castell per la dita gracia atorgada per lo dit Senyor Rey ha tret lo dit Senyor Primogenit e aquell ha menat e jaquit ab tota libertat dins lo dit Principat de Cathalunya per la liberacio del qual es stada summa exultacio e alegria en tot lo dit Principat de Cathalunya e axi prosperament e ab celebracio de gran festa jocunditat e leticia (como la actual reina de los catalanes, Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano, esposa de Felipe VI, de la casa borbón o de los borbones, Bourbon) lo dit Senyor Primogenit es pervengut a la ciutat de Barchinona en la qual es de preset e aqui per los dits diputats e consell se tracten totes coses a honor de la reyal Majestat e bona unitat e concordia de aquella e del dit Senyor Primogenit e benifici e repos del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la reyal corona e a les quals Deu migançant pervenir se spera continuantse tota vegada la deguda instancia ques fa es fera contra los malvats consellers de la Majestat reyal qui en la preso e detencio del dit Senyor Primogenit han assentit e consellat e han fet e obrat contra la cosa publica (república, reipublice, res publica, rem publica) del dit Principat e en dan e detriment de aquella dels quals consellers ne son alguna e molts ja presos e de aquells e altres Deu volent se fera tal castich que redundera a servici de Deu Omnipotent e de la dita reyal Majestat e benifici e repos de tots los regnes e dominis de la reyal corona hoc e a pena e castich de tals culpables e a terror e exemple dels altres. E si lo primer cas de la detencio del dit Senyor Primogenit e del preparatori per lo seu de liurament los dits cathalans han desijat esser not e cert als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e regnicoles de aquells molt mes desigen esserlos nota la liberacio del dit Senyor Primogenit e altres coses apres subseguides e que hajen bona sperança de les sdevenidores que Deu migençant se compondran a tot servey e honor de la reyal Majestat e del dit Senyor Primogenit e benefici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de la reyal corona e a exaltacio de aquella les quals coses creen los cathalans que redundaran als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e regnicoles de aquells en major consolacio e alegria en la qual longament Deus los conserve.
Expedita die XVI marcii anno millesimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat.

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Fueron leidos en esta sesión los siguientes papeles.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Calhalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Si per les rahons en vostra letra dada en Barchinona a XXVII del passat largament deduhides alterant mon natural desig militar menys alegre reste de esser intrat e haver hagut a ma mia per lo Principat la vila e castell de Fraga sens colp ne ferida alguna e sens aquell strepit que de cavallers voler e desigar se deu del que fera si expugnant aquell hagues vençut no menys es causa a mi de leticia infinida com veig les coses succehir segons voler e delliberacio vostra a la qual complaure e satisfer faç e fare tot mon studi. E per seguir aquella dels dits vila e castell de Fraga dins los quals de present so partir ne moure nom entench yo ni res de ma gent fins a tant per vostres reverencies nobleses e magnificencies sera delliberat e a mi scrit segons per moltes altres letres mies vuos eu stat ofert. E jatsia que aquella innada fidelitat de la qual expressament ab vostres letres es feta mencio naturalment desigas la liberacio del Senyor Primogenit per lo be e leticia de aquell com-encara (en dos lineas) per aquell esser reconciliat e reduhit en amor e benivolencia de son pare Rey e Senyor nostre poch avis de aquella per incert que fos fos a mi molta occasio de creure e crehent la dita liberacio de sa real persona cause en mi molta raho de molt alegrarrne. Sens comparacio me so molt mes alegrat e reste molt mes aconsolat com per letra vostra dada en Barchinona lo primer del present so stat certificat de la nova sobre la dita liberacio que autenticament per lo home de Morella haveu haguda. Regraciant a Deu omnipotent tants e tant grans beneficis com per aquella tots aixi en comu com en particular speram de que no solament per lo que per vosaltres es dit en la letra closa a XXVlll del passat ço es que per quant sperau que aquesta bona nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit se meta en obra e aquella migançant lo negoci pendra bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benefici de aquest Principat voleu que pacificament e quieta stiga en aquesta vila ab lo exercit guardant aquella e son castell. Son content tenir e guardar la dita vila e castell mes encara don en parer se deu fer tant e tant longament fins no obstants les coses enantades per aquest Principat qualsevol persona qui per los dits enantaments sera stada irada de aquella ira tal persona sia mitigada e los qui dan o congoixa speraven haver de no haver aquella sien mesos en segur. E de aço a prima faç ne amare mes lo hoc que lo no tots temps remetent lo que a la delliberacio e parer de vostres gran reverencies nobleses e magnificencies. E tinch a molt santa e propici delliberacio la de que per vostres letres so avisat del soccorriment a cascun home de peu fahedor de tres florins com ma creença sia que de mil dels acordats los DCCCCLXXXXVIIIl en cas que fossen desarmats se son acordats a fi de armarse del dit sou qui avant sperar una de dues coses o que lo seguir aquest exercit no durara vuyt jorns o que si ho fahia poguessen furtar e anar a roba de tot hom. Los quals vehents neguna de aquestes coses fins aci no seguirse resten molt desesperats e en tant que tots los capitans de Italia no bastarien en governarlos sino quels sia fet lo dit soccorriment per vosaltres delliberat. Entes empero que si la hora que los diners seran tramesos per En Johan Ferrer e a ell donada la comissio de fer la dita emprestança provehischau que ans que aquella no sia liurada se hajenh a pagar alguns furts e occisions de moltons ovelles cabrits anyells que segons la remor qui en aquesta vila sen fa prenen summa passats docents florins. Quant al parer vostre quem trameteu sobre la consulta per mi a vosaltres feta de e sobre la resposta fahedora als embaixadors dels diputats e regne de Arago e ciutat de Çaragoça si per ells era res demanat de ço que a vosaltres ab aquella consulta fon scrit regraciat lo dit avis vos dich aquell no freturar com segons ab Ietres ab les quals de sa venguda son stats apres consultats podeu haver vist no han demanat res del que yom pensava perque fretur respondrets res del que scrit haveu. Mas per quant los embaixadors de la dita ciutat de Çaragoça segons per altra vos he ja scrit delliberaren no moures de la present vila ans aturar dins aquella fins tant yo haja vostra resposta de aquella consulta que per mi de e sobre la sua venguda vos es stada feta majorment com per lo Senyor Rey ab letra sua de la qual vos tramet trellat ne son pregats vos haure a singular plaer vos placia la dita resposta quant pus prest poreu me trametau. Avisantvos com micer Stopinya me ha dit parlant ir lo dit micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça ab lo dit Stopinya e Johan Ferrer lo dit micer Lorenç los dix com lo Senyor Rey donant causa e raho a ells jurats de Çaragoça e als aragonesos de la preso e detencio del Senyor Primogenit los dix entre les altres rahons que la una de les causes per les quals sa
Majestat havia pres lo dit Senyor e aquell tenia si era perque lo dit Senyor Primogenit havia delliberat fer lo matrimoni de Castella e aquell fet tornar en Cathalunya ab molta gent darmes de Castella e vivint sa Majestat ab la dita gent darmes e Principat de Cathalunya se levara es fera Rey e axi convinguera fer a ell ab los realmes de Arago e de Valencia guerra als dits son fill e Principat la qual cosa sa Majestat avorria. E perque tal discordia entre sos regnes e terres nos seguis per occasio del dit son fill la persona de aquell presa tenir volia. Al qual micer Lorenç segons micer Stopinya me ha dit fonch amplament respost per ell e per lo dit Johan Ferrer singularment que era una gran maravella que la Majestat del Senor Rey dels cathalans hagues haguda tal creença com de algun temps nos pogues dir los cathalans a son Rey e Senyor no esser stats obedients leals e feels axi be com valencians e aragonesos e com qualsevol altres vassalls de sa corona real fahent certa sa Majestat que si may lo Senyor Primogenit vivint lo Senyor Rey son pare tal pensament se metia al cap que en la execucio de aquell se opposarien e aquell empatxarien axi prest e pus prest que aragonesos e valencians e encara de ells mateixos en haver treballat en la liberacio de sa persona feta de present e ab sa real Majestat viurien e morrien. Sobre lo ques diu per part vostra de e sobre la provisio del castell de aquesta vila de mossen Johan Torrelles e den Renard vos dich que jatsia ladonchs com vos fou scrit de la nominacio e eleccio del dit mossen Torrelles per castella (castellà; castellán) fos feta segons fon scrit pero may lo dit En Renard ha leixat lo castell ne lo dit mossen Torrelles lo ha pres. Del quen sera en lo sdevenidor sobre lo que per vosaltres a mi es stat scrit ara derrerament quant sera fet per letra sereu avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

El Rey.
Ximeno Gordo amado nuestro. Recibimos vuestra letra con Sancho Paternoy vueslro fiijo el qual havemos hoido en todo lo que de vuestra parte nos ha querido dezir. Tenemosvoslo en mucho servicio porque los de Barchinona significaron al maestro de Muntesa e al noble don Lop Ximeniz Durrea visrey de Sicilia que haurian a plazer que delliurado el Principe la Serenissima Reyna nuestra muy cara e muy amada muger lo levasse a Barchinona. La dicha Reyna partio de aqui de Çaragoça despues que hovimos delliberado de dellibrar el dicho Principe miercoles mas cerca passado e aunque dubdamos que las grandes pluvias que ha fecho no hajan dada alguna dilacion a su camino pero somos ciertos que a noche tarde e hoy hora de comer la dicha Reyna es stada en Morella e a la hora de agora el dicho Principe es dellibre e assi de la delliberacion que se fizo para librar el dicho Principe como de la partida de la dicha Reyna para dellibrarlo e levarlo a Barchinona como es dicho los de Barchinona ne son avisados con correu. E por esso nos parece e assi vos lo rogamos e encargamos que vos e los otros que sodes ydos assi por part del regno como por part de la ciudat de Çaragoça devedes star con essas gentes e no partir dende mas significarles aquestas cosas que vos scrivimos por muy ciertas e instarlos e tener manera con ellos que se detengan e no fazer cosa alguna mas avant fasta que les sea scrito del que sera delliberado por los de Barchinona despues que aquellos hauran sopido las dichas cosas. Car si otra cosa fizieren sera procurar por ventura inconvenientes en los aferes e pues dende no partades como es dicho poredes nos mejor avisar assi de lo que los sera scrito por los de Barchinona despues de sabidas las dichas cosas como de lo que aquessas gentes faran e querran fazer. De Çaragoça el ultimo de febrero anyo Mil CCCCLXI.

Al molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors los diputats vintisetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors.
De Çaragoça vos scrivim una letra dimecres passat que comptavem XXIIII del mes passat e ab aquella vos ne trametem una altra de la Senyora Reyna de aquell mateix kalendari les quals degues rebre per mans de mossen Andreu Cathala loctinent de tresorer. Per aquelles haureu vist com la dita Senyora devia partir per anar a delliurar e traure lo lllustrissimo Senyor Princep del castell de Morella. Per aquesta vos avisam com vuy diumenge a les tres o quatre hores part mig jorn aquella arriba en aquesta vila e sens descavalcar ne aturar un moment sen munta al castell hon ja havia miga hora nosaltres erem justs perque de manament seu nos erem avançats per donar noticia de sa venguda al dit lllustrissim Senyor lo qual li ixque al encontre fins a la porta del dit castell hon la dita Senyora apres que lo molt magnifich Johan Ferrandiz hac fet totes ses cerimonies per son descarrech entra e lo dit lllustrissimo Senyor volentli besar la ma ab molta voluntat e la dita Senyora Reyna resistint de no stigueren tant fins que nosaltres supplicam e quant tenintli lo braç lo dit Senyor li besa la ma e apres la bocha e altra vegada la ma. E perque lo loch era indispost sen muntaren en una cambra e alli en presencia del senyor archebisbe de Çaragoça e de nosaltres dos la dita Senyora ab molta humanitat e virtut li feu un breu rahonament no altrament que si li fos propria mare e lo dit Senyor li respos com a obedientissimo fíll per forma que nosaltres dos haguem prou a fer a podernos contenir de plorar. En les particularitats dels dits rahonamenls no curam intrar remethentho a la relacio queus ne farem puys tant prest havem a esser aqui e de altra part per no detenir lo correu. Fet aço de fet sen devallaren abdosos ensemps e ma per ma fins a la posada de la dita Senyora hon stigueren per miga hora e delliberaren de scriure abdosos a la Majestat del Senyor Rey e a vostres reverencies providencies e magnificencies. E per ço dins la present sera una letra de cascu de les sues senyories e axi mateix parlareu de la partida. E en cas la prefata Senyora Reyna fos venguda a jornades tirades per malissimos e aspres camins e ab indispost temps de pluges e vents delliberava partir dema sino que lo dit Senyor Princep la ha supplicada que restas e reposas dema tot lo dia e axi es stat delliberat. E per ço plaent a nostre Senyor Deu partrem dimarts per lo mati a dinar e a dormir a Trayguera que es un loch de mi lo mestre de Muntesa hay cinch grossissimes legues e de mal cami. Dimecres irem a Tortosa e son altres cinch legues grans e de alli prosseguirem nostre cami segons hon nos porem be allehujar. E sien certes vostres senyories e magnificencies que nons tardarem en lo cami car tots tenen e tenim voluntat de esser aqui prestament maxime que aquests afers han un tant gran e bon principi e no sen pot ne deu sperar als sino gran servey de nostre Senyor Deu servici e util de la prefata Majestat del Senyor Rey benefici e utilitat dels dits Senyora Reyna e Senyor Princep pau quieta e repos de tots los regnes e terres de la sua Serenitat e signantment de aqueix Principat. Avisantvos per vostra consolacio que los dits Senyora e Senyor mare e fill se principien a portar per forma e ab tanta de contentacio e aquella reciproca que no sen pot sperar sino tota contentacio alegria e consolacio e axi placia a la misericordia de nostre Senyor Deu la clemencia del qual no solament los hi conserve mas a ells dos e a la prefata Majestat los hi augmente. Del ques seguira continuament vos avisarem e ordonau lo queus placia e sera fet. En Morella a II de març a les cinch de mati any LXI. - A la ordinacio de vostres senyories e magnificencies prests lo mestre de Muntesa Lop Ximeniz Durrea.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVIIna e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per altra nostra letra que de Çaragoça vos havem feta sots kalendari de XXIIII de febrer pus prop passat vos havem scrit e avisat de la partida que de alli fahiem e causa de aquella per aquesta vila per traure la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill e per aquesta vos certificam com vuy diumenge data de la present entre tres e quatre hores apres mig jorn encara quens siam plevida de la festa per fer tal e tant benefici som arribada en la present vila e muntada al castell del qual havem tret lo dit lllustre Princep e ab ell ensemps som devallada baix en la dita vila hon per la gran indisposicio del temps de pluges e vents los quals fins aci nos han acompanyada e detenguda per lo cami e esser venguda a jornades tirades e per malissimos e aspres camins per condecendre als prechs del dit lllustre Prince qui per los dits respectes nos ha vist cansada e fatigada havem delliberat aci en aquesta vila reposar dema per tot lo dia. E lo dimarts subseguent Deus volent ensemps ab lo dit lllustre Princep partrem proseguint nostre cami fahent aqueixa via en la forma e manera per la Majestat del Senyor Rey senyor e marit nostre molt car e molt amat a nos manada e que per altra nostra letra vos havem scrit e axi havem delliberat per avis vostre parentnos degut e expedient de les dites coses per esser tals e tant essencials e de plaer a tots fervos la present. Dada en la vila de Morella lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

A los egregios reverendos nobles venerables caros y bien amados mios los diputados y XXVll del Principado de Cathalunya.
Egregios reverondos nobles venerables caros y bien amados mios. Por vuestra consolacion vos aviso oy por mano de la Senyora Reyna como la que mes verdadera Senyora y madre he seido puesto en mi pura libertad y su Senyoria y yo seremos presto en essa cibdat donde de la mucha merced que ma fecho con mi Ie deveis render infinitas gracias. De mi mano en Morella primero de março. - El Principe que vuestro bien desea. - Charles.

Als molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs. Vuy be rebuda una letra vostra de XXVIII de febrer de la qual he hagut subiran plaer e stava maravellat com nom havien scrit o respost en moltes letres queus he fetes. E responent en vostra letra vos avis sera servat lo que per vosaltres es comandat. E mes vos grahesch la bona voluntat me significau haveu en ferme administrar la mia justicia. Mes avant mossenyors per lo carrech que per vosaltres me es dat avis com alguns se atreveixen en fer alguns robatoris e tachanyeries e esne causa la gran pobresa que es entre la gent e soposat que lo capita e yo ho vullam castigar no hi bastam car la gent diu que farem sino havem diners o licenciaunos que puixam vendre larnes o donaunos a menjar. E dichvos que yo son cert que gran necessitat los fa fer ço que no volrien car los homens de peu los mes quant son stats fornits de armes poch los ha sobrat e axi mossenyors es de gran necessitat la gent haver algun soccorriment si voleu que scandels cessen los quals veig venir si lo dit soccorriment prest no es fet. Aço mossenyors dich per la bona voluntat e endreça que tinch les coses succehissen en la honor del Principat e de aquest exercit. E axi placiaus volerhi dar orde car yo no puch pus fer sino avisarvosne e haureus a grat sovint me vullau scriure. Oferintme tots temps a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Vuy de mati he trobat quem han portat una vostra letra feta a XXVllI del passat la qual no he pogut saber qui lam ha portada en casa dins la qual ha una anima en la qual me es dit que do prestament orde que les letres del vezcomte de Rochaberti e de don Johan Dixer los sien prestament trameses. Les dites letres no son vengudes en ma ma ni ells tant poch son absents de la present vila car des que hi entram non son exits. Crech yo que lo capita les haura donades e encara ho sabre ab ells de cert. Responent mossenyors a vostra letra vos dich que yom tinch ja per dit de obtemperar vostre manament ço es no acordar home degu de peu ne de cavall en despendre res en municions de castells ni de artelleries. E sien certes vostres reverencies e honorables savieses que de aci avant no si despendra diner si donchs per vosaltres nom era scrit. Es ver que nom puch abstenir de fer desavanços en provisions en lo camp car attes que aquests soldadats son tant mal ordonats los pagesos venen forçats en portar provisions e yo perque lo camp no vingue en destret he a fer portar pa de Leyda e lochs circunvehins e hey a fer tornes lo port e a les voltes la aygua travessem lo sach e axi tot lo pa se pert. Algunes voltes he provat de tenir amagat vuyt o deu carregues de pa per provar si sens provisio del General se poguera sostenir lo camp e veig que nos pot fer que tantost se comença de afamar. Mil voltes men so volgut anar a Leyda per levarme de aquest treball e despesa del General mas duptantme que qualque nit per manchament de viures nos seguis qualque scandel de aquesta gent nostra ab los de la vila nou he volgut desemparar fins se sia mes en tret la gent de aci de poder pastar a compliment de la gent forastera qui hi es. Del que scriviu al capita vezcomte e don Johan Dixer que mes avant no proceesquen sino que stiguen en lo stament ques troben jatsia que ells ho facen pero tots temps haure a bo que en cada letra ne sia fet un capitol al capita e specialment que castich furts de bestiars tales e robaries que si fan de les quals si fa poch castich e esmena e encara crech de aço iran clams en vostre consistori. Es ver que perque laltre dia quant don Johan Dixer vench aci al cap del pont e la vila li feu traure pa e vi sens pagar ab delliberacio del consell del dit capita yo ho he pagat als mostaçafs de la vila perque no haguessen a creure que aquest exercit vingues per robarlos. Pero si quant apres si ha fet hagues a pagar dubtem que al dar del
compte no fos prou embaraçat. Perque mossenyors placiaus hi pensar e provehir car encara que cobrem lo Senyor Primogenit e totes les coses sien ben aplanades tots temps sera bo que los poblats en aquest regne de Arago no se hajen a desloar de la gent de vostre exercit o siu fan coneguen almenys que los presidents son disposts en castigar los mals ques fan. Al quem dien vostres reverencies e honorables savieses que a mi no vengues be seguir lo exercit me havieu scrit que donas carrech a qualque persona disposta qui hagues carrech de les municions et cetera de mi mossenyors no cal dubtar que no vinga be tot quant vosaltres me manareu. Es be ver que volria aquest exercit fos ordonat en manera quel meu aturar hi pogues fer mes fruyt quo noy fa car practiques si
tenen stranyes. Han dat alguns entenent a la gent que yo tinch comissio de vosaltres de soccorrer tot hom de una mesada e que nou vull fer. Ja veheu aquest quin article es pera menejarlo eutre una gent tan rahonable com aquesta pero com se vulla sia quant aci quant en Leyda yo donare recapte a les coses necessaries per lo dit exercit. Haure be a plaer ques pens be al temps si cas sera axi com crech Deus volent sera que lo Senyor Primogenit sia delliure aquestes armes e artelleries que tinch aci de les quals he venut molt poques empero mes les am tenir que barrejarles que les fare si les que tinch aci tornare a Leyda o si restaran en lo castell en cas que dellibereu tenir alguns dies sperant lo temps en que donara e si les que son en Leyda volreu que les leix aqui comanades en Leyda per vendre per discurs de temps o si voleu que les port aqui per aygua o per terra e que servesquen en part a fornir la botiga del General que sta molt pobra e miserable segons vostres reverencies e magnificencies saben. Aci mossenyors he entes a dir que vostra intencio es que les crides e actes que se hajen a fer en lo exercit se hajen a fer per manament de mossen lo veguer de Barchinona e a requesta del capita. Jo no se aço quant benefici o quant dan porta al vostre proces car yous se dir que nos fa axi ans se fan per manament del capita e si aço es perjudicial o no remetmen a vosaltres. Be se que per lo consell li es stat dit que fes segons per vosaltres es stat ordonat pero no veig que res sen faça. No se vosaltres si li haveu donada altra comissio. Per molts que venen de Çaragoça se advera que diumenge proppassat lo Senyor Rey feu publicar ab crida lo Princep per primogenit. Tot aço son judicis indubitats de be. Dada en Fraga lo segon de març any Mil CCCCLXI. - Si per vostres reverencies magnificencies e honorables savieses era delliberat que encara que lo Primogenit fos aqui lo vostre exercit tot o part nos degues partir de aci e era factible que yon fos avisat hauriau a gracia perque ab altre avantage poria proveir ab provisio de un mes o de dos o de XV o XX dies que no fo ab provisio de cada dia car stich ab Ies orelles altes si partirem vuy o dema. - Del quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors.
Vostra letra de dos del present e vuy rebuda en lo cami venint de Fraga a Leyda en la qual veig vostra reverencia e honorables magnificencies se reposen en la oppinio que en la municio del castell de Fraga no sia res despes fins per vosaltres no haje altre avis e axi sera fet com manau e non cal scriure gens an Johan Mayans sobre aço segons me diheu car com rebi vostra primera letra en quem manaveu no despengues res en nom de homens darmes e de peu ni en municions de castells e artelleries me scrivis que nom calia lexar carrech (se lee carreeh) a negun de aquestes en ma absencia. E axi no he curat (se lee eurat; las c en este fragmento del pdf parecen e) pus de dir res al dit Johan Mayans. Es ver que per aquest hun jorn o dos que al pus larch stare assi per fet del exercit e leixat hun meu en Fraga qui les armes e artelleries qui son alli te en una botiga a peticio del capita tota hora que mester les hage. Veig mes mossenyors en vostra letra que per la nova que haveu de la deliuracio del Senyor Primogenit voleu que lo capita ab lo dit exercit stiga en Fraga fins per vosaltres li sia scrit lo contrari avisantvos mossenyors que des que En Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça es en Fraga ell e jo havem parlat familiarment diverses voltes de aquest material e mostra bo esserse trobat en part on ses ben cartejat lo usatge Quoniam per iniquum et cetera e tots los altres usatges e constitucions fahents per aquest fet que tenim entre mans. E ham dit vuy senyaladament que puys lo capita era informat e certificat del deliurament del dit Senyor Primogenit la qual nova e letra de sa ma ha haguda vuy de mati que volia dir que no sen tornava e com no buydava Fraga en la qual stava a carrech del regne de Arago e jo li digui que yo ignoraba la causa del seu aturar e del seu pertir pero quem semblava que attes quo Fraga reportava tan gran util de star alli lo exercit per los grans diners que hi despenia que nos devien cansar dell e que fins alli yo no creya que lo Principat de Cathalunya cregues que lo regne Darago hagues a greu lo star del dit exercit en Fraga car no havia raho e sabieu jo be que era stat present com lo vaguer de Barchinona acompanyat solament de tres o quatre en termens juridichs requeri los jurats e oficials de la vila de Fraga que li obrissen les portes e aquells tant be responent juridicament les li obriren e axi nos podia causar greuge ni interes negun. Apres moltes rahons que passaren entre ell e mi jo comprench que pus lo primogenit es solt e ell veu que cessa la causa perque lo vaguer es entrat en Fraga jo crech que ell haje consultats sos principals a Çeragoça per dar qualque requesta al dit vaguer e capita e exercit que li buyden la vila. De aço jo no so cert siu fara mas parlant ab ell me semble que haja poscut compendre aço de ses rahons. Perque placieus mossenyors pensar ab temps quina resposta pora fer lo dit vaguer e capita en cas que li fos feta requesta semblant. Encara me ha feta lo dit don Lorenç Dalgas mencio dels dans e robaries fetes en la dita vila e termens de aquella dels quals dans a veritat parlar ne han mes los cathalans que los aragonesos car dues cabanes hi ha de homens de Puigcerda de bestias qui son stades mes dampnatjades que negunes altres. Aço la veritat es hun poch en carrech del capita qui siu volgues ben scusar nos fera. Pero en aço que yo he entrevengut pens haver prou assegurada la honor del Principat car primerament la nit que don Johan Dixer vench al cap del pont de Fraga la vila li feu traure vitualles per ell e per la sua gent de les quals sen furtaren de pa e de vi per XXXXIIII .... Arribat jo alli lo sendema ab lo exercit he vista fer clamor davant lo capita de aço attes que la vila tant amigablament havia trames lo mostassaf per casa de cascun per traurels vitualles per los de fora. Jo no obstant no hagues tal comissio me oferi de pagarho per part del General e de fet ho pagui e tinchne apocha dels dits mostassafs los quals compartiren aquells diners entre aquells de la dita vila a qui eren stades preses les dites vitualles. E apres congoxantse lo justicia de Fraga de aquella gent mateixa que aquella nit prou indegudament hi havien barrajada una terra que tenia en la orta de Fraga en la qual hi havien mort cent parells gallines e deu de pagos (pavos?) e molta civada e encara alguna roba vehent que al principi de nostra entrada era mester que entrassem ab mel en boça e no ab vinagre me volgui allargar a mes que no havia comissio faent compte que havia a fer ab vosaltres mossenyors qui havieu sguard tots temps als meu zel e intencio e digui al dit justicia en presencia del dit vaguer de Barchinona e daltres que tota volta que lo dit mossen lo vaguer de Barchinona volgues inquirir de aquells quis dehien havien dat aquell dan en la dita terra em volgues comunicar lo proces per lo qual se mostras que eren aquests qui haguessen fet que yo li oferia pagar tot lo dan donat si fossen homens del exercit. E axi aquestes justificacions com altres de crides apres fetes de part e manament del dit capita e dites al dit don Lorenç Dalgas les quals he plaer que vostres reverencies e magnificencies sapien perque sen puixen servir en cas que per lo dit regne o particulars de aquell ne fos feta clamor. Del soccorriment mossenyors que dieu haverme ja scrit fins aci non he haguda mencio alguna en vostres Ietres quant me scriureu em trametreu forma pera ferho ohehire vostres manaments ab tot que en ma fe crech que tant dolents se seran ab soccors com menys de soccors e de aci a XV dies tornareu en lo treball mateix e molts ho han mester e molts sen poden fluxar pero sis fa sera forsat ferla alli egual.
Hun home he cobrat devers Ribagorça Barbastre Muntço Serinyena e de aqueixa terra e son certificat com lo Rey dema haura VIII jorns feu manar al procurador de abat de Sant Victoria que diluns passat li hagues D homens dels vassalls del dit abadiat e del comdat de Ribagorça altres D. Aquests se son scusats que dos anys ha que no han cullit res e que no han diner ni malla e que no poden anar. A Oscha lo Rey ha trames per saber en quin orde staven e ferlosne anar e sermonar e molts li han respost absolutament que faran ço que sa Senyoria ordonara. Los altres li han respost ab condicio que son contents pus no hagen anar contra lo Primogenit. Lo castell de Barbastre lo qual te mossen Rebolledo per lo Rey e lo castell de Muntço se fornexen tots jorns de vitualles. Nom se aço a que pot tirar. Los de Muntço han dit al comanador que ells son huns ab cathalans e que ab ells han a viure. Aquest los ha respost que ell es llur senyor e quel han obeir. Los dits homens a la derreria li han dit que encara quel hagen obehir es en Ies coses degudes mas que si ell per dar bons o mals consells al Rey se vol perdre que ells nos volen perdre. Aquest home ses volgut molt informar de la causa per que aquesta empressa fa e hanli dit mercaders de Basbastre hon mossen Rabolledo te sa casa que homens del dit mossen Rabolledo han dit moltes voltes que si mossen Rabolledo tenia en Balaguer mil homens de peu e CC rocins que correria tot Urgell. Altres dien que les treues de mossen Rabolledo de la casa de Castre son passades o que es fama que don Phelip es aqui e que per ventura que mossen Rebolledo se vol metre a punt per garrejar la casa de Castre e axi sots aquella color ab una pedra matara dos perdals (pardals; pardal; pardales; matar dos pájaros de un tiro). De aci no sen ha al present sino conjectures si res hi haura pus cert avisarne vostres reverencies e magnificencies. Aquesta ciutat sta be en temor del Senyor Rey tanque molts portals a pedra. Ir sich mogue en *horat hun avolot lo major del mon dient que III M. homens havia al portal de Sant Anthoni. Los quis veheren mal fornits darmes sabent que jon tenia aci prou del General en una casa anarenhi e per força feren obrir e fornirense de les lances e paveses mes a ma. Manquenni algunes. Feu compte que stan tan storats que no ve negun que nols porte armes contra ells pero lo moviment del avalot no fo res ni hi havia causa. E he entes a dir que volen trametre aqui per demanarvos algun socos. Feta en Leyda a IIII de març a X hores de nit. - Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Hair que teniem tres del present mes lo Senyor Primogenit vos scrivi de Traiguera e no trobi correu per trametreus les letres. Esta nit que comptam quatre del dit mes es arribat lo dit Senyor en Tortosa e ham manat que pus nous havia trames les letres que esta nit les vos trametes ab daltres queus na fetes. Perque mossenyors jous tramet hun correu ab les dites letres lo qual parteix esta nit a les XII hores de nit. Ha de esser junt aqui divendres a les sis hores de mati e donarli eu vuyt florins dor. En Tortosa a quatre de març. - Del vostre Franci de Santmenat prest a vostra ordinacio.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Lo capita general no creent lo Senyor Primogenit fos liberat acorda ab son consell trametre a mi per ferlo cert de la cosa e encara veure quin cami deliberave fer lo dit Senyor per entrar en lo Principat de Cathalunya e diumenge arribi en Morella e trobi la Senyora Reyna que havia soltat lo Senyor Primogenit e mes en sa libertat e de continent fiu correu al dit capita avisantlo de la libertat del dit Senyor. E vuy que comptam tres del present mes a hora tarda arribam ab la dita Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit a Traygera e han deliberat partir dema de mati per anar a Tortosa. Ham manat lo dit Senyor vos scrivis per quant tots quants venen de aqui diuen que vosaltres no creeu sia veritat la deliberacio del dit Senyor. Ell vos scriu una letra e altra als consellers de aqui e prohomens les quals van dins aquesta. Hajau per certa la cosa. Ell ha deliberat segons ma dit de no aturar en neguna part fins sia arribat aqui. No he mes a dir sino quem coman a vosaltres. Scrita en Traigera a III de mars. - Senyors. - Del vostre prest a vostra ordinacio Franci de Santmenat.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per letres dels magnifichs mosen Dalmau dez Volo e de mossen Johan Sampso cavallers embaxadors de aquest nostre stament militar som avisats de la bona e desijada nova com lo Senyor Rey hauria mes en libertat lo Senyor Primogenit de Arago e de Sicilia et cetera e que la Senyora Reyna cavalcava la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit en aqueixa ciutat en poder vostra per lo Principat e jatsia de vosaltres letra no hajam haguda vehem la raho es suficient per dits nostres embaxadors ne siam stats avisats als quals los fets son stats comunicats fahents gracies e lahors a Deus omnipotent del bon conduiment e fi de dita liberacio havents plena sperança sera gran repos e benavenir del dit Principat axi en lorde de la justicia qui tota era alienada e perduda com en altres coses que haurau necessaria reformacio e reparacio. Placieus voler a tot attendre e provehir en manera que lo dit repos sorte son efecte. Aço nou dihem sino per una explicacio de afeccio car creem en cert que vostres deliberacions son e seran tals que axi bones per altres nos porien divinar e que tot lo Principat axi com es fins aci nestara aconsolat. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a dos de març del any Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. Los residents en Perpinya dels quinze elets per lestament militar del comdat de Rossello prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt honorables senyors. Vuy lo primer de març al mig jorn rebem una letra de vostres reverencies ab la qual romanem avisats de la bona nova de la liberacio del lllustre Primogenit Darago segons en hun trellat interclus en la dita vostra letra se conte significantsnos que per molts sguarts los preparatoris fets per la dita raho se stiguen e de aquells algu nos desiste fins a tant que per vostre consell sia feta altra deliberacio. A fer quals coses molt reverend magnifichs e honorables senyors vos significam que en tots los actes e preparatoris axi urgents hi toquants los dits negocis que en esta vila se son fets sempre es stada e sera nostra voluntat en res no desestir ans sempre perseverar en aquella fins a tant per vosaltres sia deliberat. E sia la Sancta Trinitat proteccio e custodia vostra. De Cervera diumenge lo primer de març any Mil CCCCLXI. - molt reverend magnifichs e honorables senyors a tota ordinacio vostra apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Diumenge comptavem lo primer del mes corrent a sis hores apres mig jorn rebem per correu una letra de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses de XXVII del passat mes de febrer notificant nos era arribat correu ab letra de don Lop Ximenis al senyor archabisbe son frare per lo qual e per letra de persona que tenits en cort del Senyor Rey era scrit lo dit Senyor Rey a supplicacio de la Senyora Reyna feta per part sua e de aquest Principat hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit. E ja la dita Senyora seria partida anant la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit libert en aqueixa ciutat segons havem vist per la copia de la letra feta al dit senyor archebisbe a nosaltres tramesa dins vostra dita letra interclusa. Nova es de molt gran consolacio e leticia e es ben raho segons vostra dita letra no fer per lo present alimaries (alimares, alifares) ne menys partir o desistir de tots los preparatoris fets per prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit e per conservacio de les libertats de la patria e benefici de aquella fins hajam lo dit Senyor Primogenit ans en aquelles star e perseverar axi be com primer e en aqueix proposit som nosaltres. Supplicant la gracia del Sant Sperit li placia conduir lo negoci per lo present e sdevenidor en tot be. E placieus molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors de continent quel dit Senyor Primogenit sera libert en aqueixa ciutat avisarnosne per correu per saciar lo gran apetit que sempre havem hagut en la sua liberacio e per aquella retre laors e gracies a nostre Senyor Deu. Supplicant la Santa e infinida Trinitat sia proteccio continua de vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies. Scrita en Perpinya a III de març del any mil CCCCLXI. - Sabuda la dita nova mossen lo diputat local a consell de nosaltres ha sobresegut en acordar gent segons vos scriu largament (no hay punto) - Los consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Diumenge passat per home expressament trames vos scriu largament de totes coses necessaries fins en aquella jornada axi com per aquella haurets vist apres altres noves de França ni de Foix no he haudes que fossen de importancia de scriure. Dit diumenge intrant de nit aquesta vila resebe lo vostre correu ab la bona nova del Senyor Primogenit de que tots havem hauda una grandissima consolacio e lesperam major com siam certs sia en aqueixa ciutat. Deus per la sua merce loy port com es desijat. Ab lo dit correu ha haudes letres de mossen Thomas Tequi embaxador de aquesta vila qui diria als honorables consols que vosaltres mossenyors deliberaveu de no mes acordar e axi mes stat aconsellat per los dits consols que yo sobresegues en lo acordar en degues consultar vostres reverencies si continuara en lo acordar o no e axi he deliberat sobreseure e fer a vosaltres la present consulta. Ver es que dissapte passat yo acordi dos homens darmes als quals he bestret lo sou de hun mes per metres en orde. Diumenge deuen partir e a la partida convendra darlos lo sou per altre mes. Perque placieus deliberar e manarme ans de llur partida yo com me regire. Ir se volia acordar don Marti Johan de Rochaberti senyor de Vinsa ab XII rocins lo qual no he volgut acordar per dita raho. E a present molt reverend e magnifichs mossenyors no he mes a dir. Manenme vostres reverencies ço que plasent los sera. E sia Lesperit Sant vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostre ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. La present hora que son set hores apres mig jorn es entrat en aquesta ciutat lo lllustrissim e ab ell ensemps la molt excellent Senyora Reyna lo senyor archebisbe de Çaragoça lo mestre de Muntesa lo Visrey lo castella Damposta e molta altre gent de be es stat rebut per aquesta ciutat molt honorificament. Tots los capitans e conestables que son aci hi son volguts exir quiscuns ab ses gents e ab ses armes ben ordenats aixi com son venguts e tots los oficials de aquesta ciutat ab ses banderes axi mateix armats hi son exits pero ab tota submissio reverencia e humilitat besant la ma a la Senyora Reyna e al Senyor Primogenit. Sonse fetes grans alimaries e alegries. No ha volgut lo dit Senyor Primogenit permetre que sia stat rebut ab pali mas la sua recepcio es stada feta ab tota altra honorificencia deguda e pertanyent. Laors e gracies sien fetes a nostre Senyor Deu com Ions ha donat axi com vosaltres mossenyors e tot lo Principat desijava. Diuse que deu aturar aci dema e apres partir dreta via a aquesta ciutat. Perque mossenyors vos avisam de les dites coses ab la present. E manennos vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a IIII de març del any Mil CCCCLXI.
- Lo correu portador de la present perteix huy qui es dimecres a les vuyt hores apres mig jorn. Deu esser aqui dins XXVI hores. Darli heu XII florins si cumpleix. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prests Pere Jorda diputat local e Guillem de la Bruna.

Als molt reverend magnifichs savis los senyors diputats de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Tota nostra voluntat e deliberacio es stada es y (y griega; se encuentra e, et) sera sempre de tenir servar e fer totes aquelles coses que sien benavenir del negoci tocant la deliuracio del Senyor Primogenit e de star e exequutar la voluntat e ordinacio de vosaltres e de les vinteset (27) persones per vosaltres sobre lo dit negoci elegides e en aquest negoci no fallir ni mancar per via alguna. Es veritat que alguns de nostra braç han suscitats alguns actes que a parer de nosaltres nos devien aceptar. E nos volent grantment que repos hi fos mes erem stats molts contents de la interposicio per los consols de aquesta vila sobre los dits actes feta pero fins aci no ha culpa de nosaltres aquesta discencio no ha repos. E per quant molt desijam la bona fi del negoci damunt dit havem deliberat de tots los actes trametreus copia fe portant per tal que aquells vists e regoneguts per vosaltres a quis pertany puscam deliberadament als qui es necessari e a nos scriure. Supplicam per ço a vostres reverencia magnificencies e savieses de vosaltres senyors queus placia prestament veura e regonexer tots los dits actes e als qui es necessari a a nos rescriure car lo que per vosaltres sera deliberat e a nos scrit crehem indubitadament que sera conforma a les libertats e privilegis de nostre braç als quals per neguna via no falirem ni permetriem esserhi derogat en neguna manera. E sia la Deytat increada vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XXIIII de febrer any Mil CCCCLXI.
Molt reverend e magnifichs senyors. Apres feta la present havem deliberat trametre En Thomas de Vivers a vostres savieses per tots los qui discentim eus clamam de la desordonada sobreria quens fan e volen fer. Perqueus placia donar fe e creença en tot ço e quant per lo dit Thomas de Vivers de nostra part vos sera explicat e suplicat. - Qui a les reverencia magnificencies e savieses de vosaltres molt se recomanen los nominats al discentiment fet a la Xv^na (quincena, quinzena).

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati entra vuyt e nou hores es attes a mi hun correu trames per lo lllustrissimo Senyor Primogenit ab una petita letra tota scrita de ma sua ab la qual per jo e lo present exercit participar la lelicia sua e dels altres de sa companya per la liberacio de sa persona reyal tant desijada me fa cert de aquella segons per seria de la dita letra veure poreu com de aquella vos trameta translat interclus dins la present. De aquesta molt reverends nobles e magnifichs sera
portador lo noble e magnifich don Johan Dixer lo qual anar aqui a vostres grans reverencies nobles e magnificencies es stat deliberat a fi que per ell a bocha siau plenissimament e veridica informats de algunes coses qui porten significacio de enteniment contrari a la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e demanda feta per letres e embaxadors aci atesos quel present exercit de ci partir e tornas atras e encara a les ofertes fetes si aços feya de total repos tranquillitat e seguretat dels bens e persones dels habitans en lo Principat de Cathalunya. E mes lo dit noble e magnifich don Johan anar aqui es stat deliberat per visitar e besar la ma al dit Senyor Primogenit qui aqui sera crehent e sperant la persona del dit don Johan esser tant accepta al dit Senyor que sa reyal persona veure aquell no pora sino molt alegrarse e daquiavant per intercessio del dit don Johan lo dit Senyor en molts bons efectes esser supplicat conduhit e persuadit perque de e sobre les dites coses placieus al dit don Johan donar plena fe e creença axi amplament e ab veritat com si per mi vos eren dites e de vosaltres confiu en companyia del qual leix anar e ha donada licencia En Viladamany En Torrelles e Jofre Çariera los quals he presos ab sagrament que de continent se hajan a presentar a vosaltres mossenyors de diputats e presentats façan segons per vosaltres sera ordenat.
Comanant les persones vostres inteniments de aquelles a nostro Senyor Deu qui en les coses deliberades e fahedores per vosaltres vos sia director e protector. De la vila de Fraga a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia rnossenyors. Lespia que yo he tramesa en lo comdat de Foix es tornada en lo qual comdat nengun moviment de gents darmes no si fa. Ver es comte que cent sinquanta (50, cincuenta, cincuanta) fins en docents macips del dit comdat sen passaven per lo vezcomte de Castellbo en Arago.
Dehies anaven en ajude de les bandositats que son en Arago. Entre los dits macips no habia nenguna persona de cap que axi de deu en quinze sen son passats. Lo comte de Foix es en la cort del rey de França. Havia demanada licencia e tots jorns demanave. Fins aci no la havia obtenguda. Lo jutge de Foix es vengut de la cort del Rey de França poch ha e creu que lo comte obtendra licencia de venirsen. Lo que sen sabra per avant de continent ne sereu avisats. Les gents darmes del Rey de França stan per garnions en Bordales e en Guiayne altre moviment del acostumat no fan. Diuse embaxada del Delfi sespere al Rey de França per concordar del tracte ques manege de concordia. Creuse segons dihen los francesos seran de cort. Yo fins aci no son stat consellat dels consols ni encara en part fos necessari trametre les spies en Prohense (Proensa, Provenza, Provença, Provençe, provintia, provincia) ni en França pur jo crech les trametre. Del que portaran si cas es que vagen sereu de continent avisats.
La gent de cavall que fins aci es acordada son XVI rocins ço es IIII homens darmes e quatre homens utils segons veureu per les letres que cascun dells sen porten exceptat hun qui es per dos homens utils. Se deuen presentar aqui davant vostres reverencies dama (demà; demá; mañana) que es diumenge. Lo dels dits dos homens utils se deu presentar dimecres. Vuy man dit se acordaran X rocins. Yo fas tot jorn diligencia en haver la mes gent que puix. Los Ortafans e los Lupians crehie prenguessen lo sou qui son XXX rocins abdosos. Fins aci no son venguts ni crech que vinguen.
Mossen Johan de Pau ab alguns altres adharents han donada una certa requesta als quinze elegits per lestament militar. Ab tot que significa unitat en lo bon stament e tranquillitat del Principat yo no he duptat e dupte no sia causa de cisme a tracte meu. Dos voltes los consols daquesta vila entreveninthi yo ab ells ho han tengut en lurs mans. No es stada sort de poderlos acordarse cascuna de les parts han occorregut en vostre consistori. Supplichvos ab lo menys sentiment fer se puga se senten lurs diferencies e per vostres reverencies sia prest aplanat. Sap Deu que congoixa tinch de mort que aqui hajen anar pur com dit he cascun signifiquen en lo concorrent negoci esser hun cor e hun voler ab lo Principal quant yo puix compendre no es per pus sino com en la quinzena son tants Lopians sis podia donar orde lo nombre dels XV se amplias. Vejau aqui ah lo vczcoinle Dilla Philip Albert mossen Jordi Batlle mossen Sampso Berenguer Dolius e En Romeu de Rochafort qui son tots de la quinzena e son aqui si ab meneix de aqueix la cosa se poria concordar com altrament lo contrari seria veri. Supplichvos per amor de Deu aqui hi sia diligentment treballat pus tots son en vostres mans. Los consols daquesta vila man presentada certa raquesta sobre lo castella del castell daquesta vila e procurador reyal e a consell del loctinent de mon assessor li he feta certa requesta treslat de la qual vos tramet ab la present e per lo semblant de la resposta quey ha feta lo dit castella copia lo qual ma feta hostencio de tot lo castell. Vejau en aquestes coses com me deig regir. Aci ses comptat com aqui seria stada feta una crida per part de vostres reverencies que tots castellans de castell haguessen star sots pena de mort a vostres requestes. Los consols daquesta vila man demanat si yo tenia tal crida que la fes publicar els dit que tal cosa yo no tinch. Vejam si es expedient e necessari feria en aquesta vila trametessen lam. Daquiavant no he mes a dir. Manenme vostres reverencies lo que plasent los sia. Supplicant la divina Potencia vos vulla tenir en la sua bona guarda. Scrita en Perpinya a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. 
Tots los oficials trienuals e altres reyals daci stan molt attents que fins no havien mostrat en observar les raquestes del General. 
La present ses tradada (tardada) per no haver portador fins vuy que es lo primer de març. A mig jorn deu esser aqui per lo portador della. Dimarts per tot lo jorn fets lo pagar aqui axi com es acostumat com vage solament per aquesta e per altra qui va a vosaltres.