Mostrando las entradas para la consulta linaje ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta linaje ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Pedro, condestable, Portugal, rey de Aragón, conde de Barcelona, traidores catalanes.

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes


(El rey de Aragón, en 1463 -4 y antes de empezar la guerra con los idiotas catalanes, es Juan II, hasta su muerte y exequias. Le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles).

Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:



Patrocina la entrada el Institut Nova Història

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.

ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car
huncha (nuncha, nunca; may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard. 


En nom de Deu sie e de la gloriosa Verge Nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi e de madona Santa Eulalia cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas (galees, galeres; galeras) patronejades per lo honorable En Rafel Julia de lur ordinacio va vers lo regna de Portugal per les coses devall scrites.
Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa diligencia les dites dues gualeas se transfiren en lo dit regne com abans poran squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en part alguna fins a tant sie al loch (loçh) hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e demostrant en totes coses esser gualeas de cossaris e provehints nos puixe haver lengua dell ne dels negocis per que es trames.
E com lo dit sera en lo regna de Portugal fara exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo Illustrissimo don Pedro de Araguo al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple lo dit mossen Ramis.
Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla hon sera lo dit Illustrissimo Don Pedro Daraguon ab aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra
dira a la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo e virtuos senyor Don Pedro de Araguo en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra senyoria que temps ha lo dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor. (Juan II está bien vivo, y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico)
E per quant los cathalans uncha han haguda intencio ne voluntat sens rey e senyor viure com sempre han acustumat e molts princeps e senyors hajen acostament a la successio entre los quals es vostra Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en voluntat e delliberacio de haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor si acceptaria la senyoria e si seria en disposicio decontinent anar en Cathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor ans que del tot sie ab ell fara reverencia ginoll ficat no pero a terra e apres acostar se ha mes aginollat a terra besarli ha la ma com ere acustumat als predecessors e gloriosos Reys de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo vostre Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia e merce de vostra alta Senyoria han me liurada aquesta letra.
- E besada primer metra li en la ma aquella intitulada Al molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu Rey Daraguo et cetera comte de Barchinona et cetera.



//

E legida la dita letra lo dit mossen Francesch Ramis demanara alli (al) dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la voluntat del dit Senyor Rey lo dit mossen Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la sua excellencia que com los cathalans lo demanen el amen per senyor e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal persona la qual divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com aquella qui vertaderament devalle de la massa dels Reys Daraguo e a la qual pertany la Senyoria li placie decontinent se reculle en les dites gualeas per venir en lo dit seu Principat e dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes requerint ne virilment la Sua Magestat. Certificant lo dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats e consell e altres cathalans es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins als petits infants que es cosa incredible. E per ço placie a la sua clemencie se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal persona e visitacio de sos fidelissimos vassalls e institucio e ordinacio de la sua reyal casa quant per subvenir a les necessitats occorrents al dit seu Principat qui sta vexat a causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit Senyor Rey aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua altesa opportunament e si master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen Francesch Ramis de la proclamacio del serenissimo Rey de Castella dira e respondra que com la sua Altesa sera presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que es.
E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e procurara per son poder lo dit Senyor Rey vingue acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la custodia de sa reyal persona vage tant com per los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees precipitant la venguda com mes pora.
E jure lo dit ambaxador a Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o indirecta publicament ho amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o altres utilitats gracies del dit Senyor Rey a obs de ell dit ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda.
Domini deputati et cetera. 

Al lllustrissimo e virtuos senyor don Pedro Darago.
Illustrissimo e virtuos senyor. Per alguns negocis de gran importancia trematem a vostra senyoria mossen Francesch Ramis ciutada daquesta ciutat de Barchinona exhibidor de aquesta ab dues
gualees armades va plenament informat e instruhit de nosaltres. Placie a la senyoria vostra vulle aquell benignament oyr e adhibir li fe e creença com si nosaltres presencialment ho
dehiem a vostra Illustrissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII. - Devots servidors de vostra Illustrissima S.
los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya e consell e consellers de la ciutat de Barchinona.
Fonch segellada ab
los segells del General e de la ciutat de Barchinona.
Domini deputati et cetera.

Alt (Al; se encuentran varias cartas en la colección con este error. Todas suelen empezar con "Al") molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu rey Darago et cetera comte de Barchinona et cetera.

Molt alt e molt excellent senyor.
La divinal clemencia obrant los seus meravellosos
investigables e incomprehensibles actes ha dada disposicio e justa causa als cathalans a qui la defensio e direccio de la cosa publica es acomanada per esser viduat lo Principat de Cathalunya de rey e senyor de proseguir justicia obrint los ulls e illuminant los enteniments de aquells e movent e incitant los a demanar per senyor vostra reyal persona fahent vertaderament conexer a ella pertanyer la senyoria e causant en lurs animos credulitat ferma que axi com per mija del benaventurat apostol mossen Sant Pere edifica la militant sglesia axi per lo benaventurat vostre adveniment reformara lo universal domini e renaxer e unificar fara los regnicoles e vassalls mortificats. Com axi sie de lonch predicat no solament per los literats e mediocres ans encara per lo vulgar fins als petits infants. Adonchs senyors molt alt los cathalans divinament inspirats e moguts per la innata e incorrupta fidelitat seguints la voluntat divina ab tenor de la present denunciants les dites coses a vostra gran senyoria demanen e clamen a aquella en e per senyor ab integritat de leys e libertats com aquell al qual justicia acompanye devant tots altres per esser la propia carn devallant de la recta linea del excellent rey Namfos lo benigne axi en les croniques intitulat. Suplicants e requerints (requernits) nosaltres deputats e consell representants lo dit Principat e consellers e consell de la ciutat de Barchinona humilment e devota una dos e tres vegades la gran senyoria vostra ab aquests scrits e encara a boca per nostre embaxador mossen Francesch Ramis lo qual apart porte letra de creença sie de merce sua en lo nom de Deu e de nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi vulle dispondre decontinent vostra Reyal persona a recullir se ab les dues gualees armades que per aquesta sola raho trematem e venir al vostre Principat dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria com sie infinidament de amor natural volguda e desijada. Reculles donchs prestament e tota trigua postposada e vingue visitar los seus fidelissimos e instituhir e ordonar la sua reyal casa e defendre lo propi patrimoni e subvenir al dit Principat qui per guerra sta molt vexat axi com es degut e pertinent e rey e senyor timorat complit de tantes virtuts homenia
prudencia e providencia qual es vostra gran excellent
senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige per lonchs temps
ab totes felicitat e victoria desijades manant sempre a nosaltres lo que plasent li sie. Scrita en
Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII. - De V. Excellencia humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella se comanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya e consellers e consell de la ciutat de Barchinona.
Fonch segellada ab
los segells del General e de la ciutat de Barchinona.
Domini deputati et cetera. 


1464:
7 DE FEBRERO.

Deliberación.

Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot sens referir. E per que lo artiacha Çariera ere hu de aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan Comes canonge.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita delliberacio.


8 DE FEBRERO.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee AuthoniAnthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputaciome prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.

IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIIIe tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, sego, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.
VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que
foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.
A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner

//

Referencias de la wikitrolas:

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_de_Portugal,_conde_de_Barcelona 
(mentiras, y gordas, y más wikitrolas.cat)

http://blog.museunacional.cat/es/pedro-de-portugal-rey-de-los-catalanes-1464-1466-un-principe-maldito-redimido-por-el-arte/

Albert Estrada-Rius.

Pedro IV, llamado «El Condestable de Portugal», Pacífico, 1464-1466

Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de CatalunyaKarles Puigdemont I el caganer).

Ver moneda de Pedro IV de Aragón, el ceremonioso,
(Pedro IV enciclopedia aragonesa)


numismática mramos Pedro-iv-de-aragon-el-ceremonioso-florin-perpinan

Florín, Aragón, Pedro IV, ceremonioso

Falsificadores de moneda en Aragón o sin licencia

El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.

La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».

Carta del rey a los  «Consellers» de Barcelona con firma autógrafa. Foto: AHCB

Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime IISu linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.

El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.

Fragmento de «Satira de infelice e felice vida» de Pedro de Portugal. Colección particular

Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo  que encomendó a Jaume Huguet para ornar la capilla real y que dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.

Jaume Huguet, Retablo del Condestable en la capella palatina de Santa Ágata (MUHBA). Foto: Amador Álvarez CC-BY-SA-3.0.

Detalle del retablo anterior con la escena de la Epifanía con el supuesto retrato del Condestable

También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.

Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.

dintell-de-finestra

Dintel de ventana con la divisa del Condestable procedente del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)

dintell-de-finestra2

Dintel con la divisa del Condestable procedente del Palacio Real Mayor de Barcelona, ​​hoy en el patio del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius

El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.

espasa

Joan «lo florentí». Espasa del Conestable . Tresor de la Catedral de Barcelona

No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.

lauda-sepulcral

Lauda sepulcral del Condestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius

Albert Estrada-Rius


  1.  Pedro de Portugal, rey de los catalanes (1464-1466) ¿Un príncipe maldito redimido por el arte?, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17 de noviembre de 2016
  2.  Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volumen 3, Editorial Alpha, pág.760
  3.  S. Sobrequés, Catalunya al segle XV, Editorial Base, Barcelona, 2011, p. 129.
  4.  Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pág.268
  5.  [http://www.academia.edu/3668039/Los_discursos_científico_y_amoroso_en_la_Sátira_de_felice_e_infelice_vida_del_Condestable_D._Pedro_de_Portugal Eukene Lacarra, Los discursos científico y amoroso en la Sátira de felice e infelice vida del Condestable D. Pedro de Portugal.
  6.  Sátira de felice e infelice Vida, Pedro de Portugal.
  7. Archive org satira, otros libros

lunes, 30 de agosto de 2021

TOMÁS FORTEZA. Mallorca.

TOMÁS FORTEZA.

Va exir est poeta a la vida literaria aprés lo renaxament de les nostres lletres.



Va
exir est poeta a la vida literaria aprés lo renaxament de les
nostres lletres. No


aparagué
son nom fins l'any 1869, que obtingué una joya estraordinaria en los
Jochs 
florals
de Barcelona per sa poesia Mallorca.


De
llavores ha conseguit altres premis, accéssits y mencions
honorifiques en el mateix 
certamen
y en altres de Catalunya. El Consistori de 1870 li premiá son romanç 
L'ombra de 'n Muntaner: lo de 1871 altre romanç Lo Comte
d'Ampuries, y la Llegenda de Sant Segimon; y la Academia Bibliográfico-Mariana de Lleyda una poesia relligiosa. Naxqué lo
dia 13 de maig de l'any 1838.





MALLORCA.





Maylorcha,
Senyor en rey,


Ila
d'aur es apeylada,


E
es lo cel e 'l parays


De
las gents qui n'han membrança.


(Del
Joglar de Maylorcha.)





Quant
de les altes montanyes


Los
cims blanquetjan de neu,


També
les planes blanquetjan


Ab
la flor dels ametlers:


Cau
la flor demunt la bruya


Qu'abaix
de los árbres creix;


Pintada
de vert la terra,


Brufada
de grans d'argent,


D'esperança
y de puresa


Ne
rumbetja hermós mantell.


Bella
terra n'es Mallorca,


Qu'es
Mallorca rich verger!



lo maig, ab les espigues


Tornan
d'or los sementers,





MALLORCA.





Mallorca,
Señor, es llamada por las


gentes
isla de oro: y es el cielo y el


paraíso
para la memoria de los que de


ella
conservan un recuerdo.


(Del
Juglar de Mallorca.)





Cuando
la nieve corona las cumbres de los más erguidos montes, también
blanquean la llanura las floridas copas de los almendros: caen
deshojadas las flores sobre los sembrados que bajo los árboles
despuntan; cubierta de verdor la tierra y de plateados copos
salpicada, galana ostenta su precioso manto de esperanza pureza.


¡Mallorca,
país delicioso; Mallorca, rico vergel!


Viene
mayo: doránse las espigas y ondulan mecidas por el viento,
produciendo deleitosos









Grat remor fan ses onades


Quant
se besan ab lo vent:


Llúu la falç, entorn de l'era


Al
cel pujan los garbers,


Trota
l'euga, cruix la palla,


Gloses
canta 'l pareller,


L'aire
s'ompl' de polsaguera,


De
blat s'omplen los graners.


Bella
terra n'es Mallorca,


Qu'es
Mallorca rich verger!



Si
l'estiu roba a la rota


Sa
verdor y sos joyells,


Negretjant
de rehims la vinya



ajagudes les sarments:


Los
fadrins a les al-lotes


Los
baratan los cistells;


Méntres
duen portadores,


Riuen,
bailan juganers;


Dins
el cup lo most regala,


Lo
vi bull dins lo celler.


Bella
terra n'es Mallorca,


Qu'es
Mallorca rich verger!





A
dol tocan les campanes,


Lo
camp de dol se revest;


A
solades cau l'oliva


Endolant
tots los reguers;


Afanyades
cullidores





murmullos al besarse.
Brilla la hoz, en torno de de la era álzanse las gavillas apiñadas,
trota la yegua, cruje la mies, el labriego entona sus cantares,
elévanse nubes de polvo y rebosan de trigo los graneros,


¡Mallorca,
país delicioso; Mallorca, rico vergel!


Si
el estío roba a la campiña su verdura y sus tesoros, inclina sus
vástagos la vid al peso de los negros racimos: galantes los jóvenes
reciben de manos de graciosas campesinas cestos colmados del sabroso
fruto; mientras vuelve el carro con las aportaderas vacías, ríen,
juegan y bailan en alegres corros; derrámase el mosto en los
lagares, el vino hierve en la bodega.


¡Mallorca,
país delicioso; Mallorca, rico vergel!


Doblan
las campanas al morir octubre, vístese de luto el campo; enlútanse
los regueros colmados de aceituna, que recogen a porfía afanosas






L'apellucan ben rabent;


L'aygua
bull dins la caldera,


Lo
front 'xuga 'l tafoner,


Roda
'l truy, la prempsa gisca,


Ratja
l' òli en los cubells.


Bella
terra n'es Mallorca,


Qu'es
Mallorca rich verger!





La
auba riu; ses fulles badan


Lliris,
roses y clavells;


Ramoretjan
les abelles


En
llur cálzer mèl beguent;


Lo
goret la reya solca,


Trenca
el cávech los terrers.


Naix
la lluna; lluny ressona


L'esquelleta
dels anyells,


Del
pastor la dolça gayta,


La
bandola del jovent.


Bella
terra n'es Mallorca,


Qu'es
Mallorca rich verger!





Dalt
del cim lo pí s'oretja,


Baix
del cim los olivers;


De
la penya brolla l'aygua


Omplint
l'horta de fruyts bells;


En
los boschs naxen alsines,


En
los plans árbres fruyters,


En
la vall llargues rengleres


D'olorosos
tarongers,





aldeanas; hierven las
calderas, enjuga el operario su frente sudorosa, rueda el molino,
gime la prensa, se escurre hacia las pilas el aceite.


¡Mallorca,
país delicioso; Mallorca, rico vergel!


Ríe
el alba; abren sus capullos lirios, rosas y claveles, liban su cáliz
murmurando las abejas, surca el arado los barbechos, rompe la azada
tierras vírgenes. Nace la luna; resuena a lo lejos la esquila del
rebano, la dulzaina del pastor, la bandurria del mancebo.


¡Mallorca,
país delicioso; Mallorca, rico vergel!


Cimbréase
el pino en la cumbre, en las laderas la frondosa oliva; brota de la
peña el agua que fertiliza la llanura; crecen en los bosques las
encinas, en el llano ricos árboles frutales; en el valle largas
filas de olorosos naranjos y en los






Y en los horts palmera
airosa


Sos
ventalls vinclant al vent.


Bella
terra n'es Mallorca,


Qu'es
Mallorca rich verger!





Ay
Mallorca! el cor m'encisas:


Ab
ton blau del cel tan bell,


Ab
tes platjes remoroses


Qu'escomou
l'embat lleuger,


Ab
les flors de tes praderes,


Ab
lo cant de tos aucells,


De
lo cel e el paradís


Pera
mí semblança n'ets:


Si
te deix, Mallorca amada,


D'anyorança
moriré!


Bella
terra n'es Mallorca,


Qu'es
Mallorca rich verger!

______





huertos la gentil palmera
meciendo al aire la arqueada copa.

¡Mallorca,
país delicioso; Mallorca, rico vergel!


Ay
Mallorca! me enajena tu hermosura: con el puro azul de tu cielo, con
tus playas rumorosas que agita el aura leve, con las flores de tus
praderas, con los trinos de tus pájaros, eres para mí el emblema
del cielo y del paraíso: si un día me alejo de tus costas, patria
amada, de pena moriré!


¡Mallorca,
país delicioso; Mallorca, rico vergel!

_______





LO COMTE D'AMPURIES.


(A
n'en Geróni Rosselló.) // (Primer autor de este llibre)



I.


-
“Ala avant, los meus servents!


Ala
avant, los meus lleals!


Hajáu
tots enginy y força,


Treballáu
ab viu afany!



“Massa
temps fa qu'en la mina


Mal
dormim y mal menjam,


Y
no veém la llum del sol,


Ni
havem ayre qu'alenar.





L'humitat
aquí 'ns ofega


Y
'ns pudreix vestes y carns;


Y
les armes se rovellan,


Y
los cors.... de no pugnar.





Ala
avant, mos maynaders!


Ala
avant, mos bons vessalls!


Sols
de aquí podem exirne,


Per
a dins la vila entrar !









EL CONDE DE AMPURIAS.


(A
D. Gerónimo Rosselló.)





I.


-
“Pronto, pronto, mis sirvientes! Adelante leales míos! Ingenio y
fuerza! Trabajad con fervoroso afán!


Harto
tiempo hace que, dentro de la mina, mal dormimos y peor comemos (14).
Ni los rayos del sol nos alegran, ni el aire llena nuestros pulmones.


La
humedad que nos asfixia, vestes y carnes repudre; y las armas se
enmohecen, y aún más los corazones.... aburridos de no combatir.


Adelante,
mis mesnaderos! adelante, buenos vasallos ! De aquí solo saldremos
para entrar a saco en la villa !






Aportáu pega y
foneula,


Aportáu
teya y llenyams;


Ficáu
als murs de la torre


Estalons
enclitanats:





Y
pegáu foch a la llenya,


Y
enceneula a tots costats;


Y
cruxcan ses pedres fortes


Com
si les ferís lo llamp.





De
sos merlets sempre 'ns tiran,


Sempre
'ns feren los pagans;


La
torre y 'ls qui la defenen


Caygan
pols a dins la vall.





Ala
avant, los meus servents!


Ala
avant, los meus lleals!


Deu
ajut a los seus fills!


Confonga
Deu als alarbs!” -





Axís
deya n'Huch d'Ampuries,


Lo
comte feèl y brau,


Lo
mes brau dels qui vengueren


L'host
d'en Jaume
acompanyant.





Axís
deya, y tost semblavan


Sos
peons encoratjats,


Host
feynera de formigues,


Uns
venint y altres anant;





Pins
y bigues traginavan,


Y
fregian enclitar,


Les
calderes rebullian,


Retentian les destrals;




Traed resina y
derretidla; teas y bigas! Arrimad a los muros de la torre leños
alquitranados! (15)



“Fuego
al maderamen! que por todas partes arda! Crujan los duros sillares,
como si el rayo los calcinase.


Desde
sus almenas nos hostilizan siempre, siempre nos hieren los paganos!
La torre y sus defensores caigan hechos polvo al valle!


Adelante,
mis sirvientes! Adelante, leales míos! Dios ayude a sus hijos!
Confunda Dios a los alarbes! ” -


Así
ardiendo en rabia, clamaba Hugo de Ampurias, el fiel, el bravo; el
que más lo era de los que al alto Jaime acompañaron.


Así
dijo, y sus envalentonados peones súbito semejaron hueste hacendosa
de hormigas que van y vienen en apretada hilera.


Pinos
y bigas trajinaban; hervía el alquitrán; las anchas calderas
rebullían; resonaban por doquier las hachas:






Y méntres los animava


L'ull
del comte espurnetjant,


Un
escuder se n'entrava


Al
bon Huch axís parlant:


-
Vos esperan a consell


Rey,
y nobles, y prelats;


De
part de son nou senyor


N'Alagó
porta un llegat. -


-
Diréu a lo rey en Jaume


Que
d'aquí no exiré may,


Méntres
visca un sarrahí,


Y
força haja en lo meu braç.


Que
ja de tractes no es hora;


Que
no les he ab renegats;


Que
la sanch de los Moncades


Sanch
reclama y vas sagrat. -


Y
al finir, envers la torre


Corregué,
falla en la má,


Y
les teyes flametjavan


Y
cruxian los llenyams;


S'estremian
les murades,


Se
'n pujava al cel lo flam,


Y
la torre feta dernes


Queya
pols dins de la vall.





Y mientras el conde con
mirada centelleante así les encorajaba; entró diligente un escudero
exclamando:


-
Os esperan en el consejo, rey y nobles y prelados. De parte de su
nuevo amo Alagón 
trae
un mensaje (16). -


-
Diréis al rey Don Jaime, que nadie me sacará de aquí mientras
aliente un sarraceno, (17) y fuerza conserve mi brazo.

Pasó
la hora de los pactos. Ninguno quiero ajustar con renegados. La
sangre de los Moncadas, sangre reclama y sagrada fosa. -


Dijo;
y corrió hacia la torre, empuñando una alquitranada soga. Las teas
llameaban, los tablones crujían;


Estremecíanse
los muros; en humeante espiral ascendía la llama al cielo. Y
derruída la torre cayó al foso hecha polvo.





II.






ho esmava lo bon comte;


Sábies
eren llurs rahons.


Lo
pacte qu'en Gil portava


Rebutjat
p'en Jaume fou.





Ço
volía lo llinatge


Dels
Moncades venjador,


Remembrant
lo sagrament


Qu'en
llurs còssos fé 'n mal jorn.





Los
cavallers ço clamavan,


Ço
esperavan los peons,


Demanava
ho l'honra pura


De
la casa d'Aragó.





Y
l'exèrcit s'anutjava


De
batallar desitjós,


Puix
la vall era reblida,


Y
les portes eran pols;





Fetes
runa les murades,


Enderrochs
los bastions,


Y
dels moros lo coratge


Trasmudat
s'era 'n pahor.





Y
l'exèrcit ja 's cansava,


Puix
veya florir los brots


Del
llorer, y foll no veya


Que
la sanch pudria 'l tronch.









II.


Bien
lo adivinaba el buen conde: discretas eran sus razones. Desechadas
fueron por el gran monarca las proposiciones de que don Gil era
portador (18).


Esto
quería el linaje vengador de los Moncadas (19), que remembraba el
juramento que sobre sus cadáveres hizo en aciago día.


Esto
anhelaban los caballeros, esto los de a pie esperaban, esto sobre
todo la nunca empañada honra de la casa de Aragón.


Con
mal domeñado despecho, en deseos de batallar ardían las aguerridas
mesnadas; pues las ruinas llenaban el foso y polvo eran las puertas;


Y
escombros los antes erguidos muros y los baluartes; y habíase
convertido en miedo la moruna bizarría.


E
impacientábase ya el ejército al ver floridos los retoños del
laurel, sin apercibirse de que la sangre pudría el tallo.





Mas ab tot entrava el
comte


Al
consell greument falló;


Puix
el vot que feu trencava,


Forta
n'era sa dolor.


Al
entrar mirava a 'n Nuno,


De
sos ulls gitantne foch,


Y
ab veu d'escárni li deya:


-
¿Comte en Sanç, ¿per aquí vos?


Miráu
que ja vos aguarda


N'Abenhabet
consirós!


Anáu,
no trigueu en Nuno,


Puix
no cal al vostre honor!


No
tingueu ánsia dels vostres,


Ni
del Rey vostre nebot!


Si
es conquerit lo vilatge


Quant
torneu.... mellor per vos!


Anáu
y passáu les festes


En
dinars, saráus y borns!


No
trigueu! lo trigar vostre


Se
'n dugué els guerrers mellors!....


¡Cap
de Deu!.... ¿y es ver, en Nuno,


Que
sou nat en Aragó,


Y
qu'en Úbeda jo 'us veya


Guerretjar
tant coratjós,





Y
que 'n Pere vos armava


Cavaller
devant sa cort?


Si
no ho fós, comte diria


Que
podeu esser traydor! -









Mas con todo, al consejo
asistía el conde rebosando amargura su hidalgo pecho; pues
quebrantaba su voto, terrible era su dolor.



Y
fijando en Nuño sus ojos que despedían llamas, con acento de
escarnio así le apostrofaba:


-
¿Por acá vos, conde Sanz?

Mirad que ansioso os aguarda
Abenhabet (20). Id, sin tardanza, Nuño (21): de ello depende vuestra
honra.



No
curéis de los vuestros, ni del rey vuestro sobrino. Si a la vuelta
encontráis conquistada la villa.... mejor para vos!



Id,
y pasad las fiestas entre banquetes, saraos y torneos. Apresuraos;
vuestras tardanzas ocasionaron la muerte a los mejores guerreros
(22).



¡Cuerpo
de Cristo!... ¿Y es verdad, Nuño, que nacisteis en Aragón, y que
en las Navas os vi pelear con tanto brío (23),

Y
que el rey don Pedro (II de Aragón, padre de Jaime I, Navas de
Tolosa, Úbeda
) os armó caballero con tanta pompa, en presencia
de toda su corte? Si no fuese cierto, conde, diría que podéis ser
traidor. -





Es tornava roig en Nuno


Quant
sentia lo dur mot,


Y
son coltell estrenyia,


D'ira
cech y tremolós.


Mas
l'esguart del rey li deya,


Y
l'esguart de los barons,


Son
erra, y axís parlava,


Comprimintne
sa furor:


-
No me'n vaig, ja que no 'us plau;


Lo
blasme n'Huch eus perdon;


Mas
jurem tots l'esvahir,


Y
negun arrera torn.


Y
en Jaume l'espasa treya,


Y
sa creu besantne tots,


Guanyar
la vila juravan,


O
dar sa sanch ab valor;


Y
son crit l'host repetia,


Y
escampava 'l per l'entorn,


Y
els fonaments de la Çuda


Feya
estremir la clamor.





A tan cruel palabra la
sangre se agolpó en las mejillas de don Nuño, y trémulo y ciego de
rabia apretaba la daga con puño convulsivo.


Pero
advertido de su yerro por las miradas del rey y de los barones, así
respondía, enfrenando (refrenando) su furor:


-
No me voy, ya que así no os place (24): os perdono el atroz agravio,
Hugo: pero juremos todos el exterminio de nuestros contrarios, y
nadie torne atrás. -


Y
el glorioso monarca sacó su acero, y besando todos su cruz, juraban
ganar la villa y (o) regar esforzados el suelo con su sangre.


Y
el grito de guerra, repetido por la hueste, resonaba en derredor, y
su eco hizo retemblar los cimientos de la Zuda.





III.





Presa
fou la ciutat bella,


Barres
d'or foren s'escut
,


Y
plorava entre cadenes


Son
mal fat, lo xech n'Abú.


Dins
la ciutat no 'n restava


Dels
alarbs ni tan sols un;


Eran
morts, eran catíus,


O
fugian cap al munts.


Mas
lo pler de la victoria


Ennegrí
ben tost l'enuig;


Dels
pits dels aragonesos


Sols
n'exían suspirs muts,


Car
la mort no sadollada


Ab
la sanch de los vençuts,


Ab
la sanch dels vencedors


Mullava
l'acer remull.


Hom
la viu guaytar traydora


La
ciutat, de dalt los murs;


Y
alenarhi tres vegades,


Mal
verí y baf impur.


Y
viu hom, per tot, per tot


Escamparse
son mal buf;


Y
les cares s'engroguian


Y
s'entelavan los ulls,









III.





Los
cristianos tomaron la gallarda ciudad; barras de oro resplandecían
en su escudo, y 
lloraba
entre cadenas su desdicha el
queje (jeque) Abú.


En
la ciudad ni un solo sarraceno quedó; los unos muertos, los otros
cautivos: los demás poníanse en salvo trepando hacia los montes.


Pero,
muy pronto las nubes de la tristeza ennegrecieron el sublime placer
de la victoria. Sólo suspiros mudos salían de los antes gozosos
pechos aragoneses.


Porque
la muerte no habiendo apagado su sed en la sangre de los vencidos,
remojaba su guadaña en la de los vencedores.


Traicionera
viósela atalayar la ciudad desde lo alto de sus muros, y hechar
(echar) tres veces sobre ella el veneno de su hálito impuro.


Y
cundió por todas partes su pestífero aliento; y los rostros
amarilleaban y anublábanse las pupilas.






Y 'ls valents que no va
retre


Dels
alarbs lo braç fexuch,


Per
carreres y per places


Arreu
jeyan abatuts.


Ay,
Mallorca! Fá poch eras


Dolç
alberch de la salut;


Avuy
ets hospital d'ombres


Que
demá serán defunts!


Mallorca!
Mallorca bella!


Lo
teu fat es malestruch!


Ahir
sanch, y morts, y guerres;


Morts,
y peste, y dol avuy!

(A este atontado le haría falta ir
hoy, 28.08.2021 a Afganistán y ver lo precioso que es allí el
nombre de Alah con sus 99 nombres, Mahoma, Mohammad, Mafumet etc.)





IV.





Vers
ponent humil s'axeca


Un
casal moresch y antich;


Meçquita
era a Alah sagrada,


Esgleya
es de Jesuchrist.


Del
Sepulcre l'anomenan


Los
feèls, puix allá dins


Los
còssos de los Moncades


Clòu
un márbre negre y trist.





Y los esforzados
campeones que supieron resistir al férreo brazo de los alarbes,
yacían en calles y plazas, víctimas tristes de la muerte. (Qué
cosa más rara en una conquista!
)

Ay,
Mallorca! Poco hace dulcísimo albergue de la salud, hoy eres
hospital de sombras que mañana serán cadáveres yertos.


Mallorca!
Mallorca bella! Malhadada suerte te alcanzó! Ayer sangre, y muertes,
y guerras; hoy muertes, y peste, y luto !





IV.


Hacia
poniente hay un edificio humilde; moruna y antigua mezquita fue,
ahora templo del Señor.


Los
fieles lo apellidan iglesia del Santo Sepulcro, pues allí
descansan debajo del fúnebre mármol los cadáveres de los Moncadas.


(Pedazo de imbécil lameculos catalanista.
El santo sepulcro es el de Jesús, en Jerusalén. Hasta los de Lavanguardia lo saben.)









Su al costat d'aquesta
llosa


Un
baró jau dins son llit;


De
sa casa qu'es vehina


Aportar
s'ha fet allí.


Es
lo comte n'Huch d'Ampuries,


Qui
de febre está ferit,


Y
entre 'ls seus que tant aymava


Sa
vida ha volgut finir.



sa cara ben verdosa,



sos ulls ben enfosquits;


La
mort ab sa má gelada


Son
cor toca y l' fa estremir.


Lo
bisbe de Barcelona,


Son
parent y son amich,


Assegut
al seu capsal


Trist
l' ajuda a bé morir.


Lo
comte n'esguarda als nobles


Qu'entorn
pregan esmarrits,


Y
girantse envers lo bisbe,


Ab
veu fosca axís li diu:


-
¡Fou Mallorca ben funesta


Pe
'n Moncada y sos parents!


Cap
ne resta! cap ne resta


De
tants prous y tants valents! (Ja ja ja ! Hoy en día sería
presidente de Òmnium
)


Lo
solell d'aquesta terra


Nostres
vides par que fon;


En
Guillem morí en la guerra,


Y
aprés d'ell morí en Ramon!





Cabe esta losa triste
yace en su cama un caballero; hizóse trasladar allí desde su
vecina morada.


Es
el conde Hugo de Ampurias, quien rendido de fiebre, ha querido finir
su vida entre los suyos que tanto amó (25).


Manchas
verdinegras afean su antes animado rostro; sus ojos enturbiados están
por las sombras de la muerte, que con helada mano estremece y enfría
su corazón.


El
obispo de Barcelona pariente y amigo suyo, congojoso le ayuda a bien
morir, sentado a la cabecera de su lecho de agonía.


El
conde dirige su mirada moribunda hacia los nobles, que llorosos le
rodean rogando por su alma, y dirigiéndose al obispo con acento de
estertor, así le dice:


-
¡Bien funesta fue Mallorca para los Moncadas y sus deudos! ¡Ni uno,
ni uno queda de tantos y tan valientes campeones (26)!


No
parece sino que el sol de esta tierra derrite nuestras vidas; Guillén
murió en la guerra y no tardó en seguirle Ramón.






Bé 'ls venja lo seu
llinatge;


Fou
ben dur lo venjament;


Prou
que 'n férem de dampnatge;


Fou
complit lo sagrament!


Mas
ara la mort feresta


Per
revenja 'ns ha ferits;


Cap
ne resta! cap ne resta


De
tants prous y ben guarnits!


Ni
tant sols un ne perdona,


Y
'ns aplega en lo carner:


Aquí
jau lo de Cardona,


Y
en Peris lo fort guerrer,





N'Alamany
y lo seu frare


L'ardit
y lo pros Guerau,


En
Clarmunt y lo seu pare.....


Tot
son llinatge aquí jau!


Exa
cruël malaltía


Sols
dexava noltres dos;


Jo
ja fas al cel la vía:


Berenguer,
¿fereula vos?


Jo
me muyr en terra llunya


De
lo sol qui 'ns va nodrir;


Catalunya!
Catalunya!
(Bien que sabía lamer culos este Tomasico Forteza)


Teu
será 'l darrer suspir!


Jo
'us coman molt la comtesa,


Jo
'us coman lo meu fill car;


¡Ensenyáuli
de noblesa,


¡Ensenyáulo
a guerretjar. (Sí, pera que acabo com tots vatros, sompos!)





¡Bien le vengaron sus
deudos! ¡La reparación fue completa! ¡Cuánto daño hemos hecho!
¡Cumplióse el juramento!
(Daño a los moros? No puede ser!)


Pero
la desapiadada (despiadada) muerte se ha vengado de los
vengadores y a todos nos ha herido; ni uno queda!.... ni uno de
tantos y tan valientes guerreros!
(Pero entonces quién repobló
la isla? En el libro del repartiment de Mallorca se puede ver.)


Ni
a uno sólo perdona, y a todos nos reúne en el osario. Aquí yace el
de Cardona y Peris el fuerte guerrero (27).
Y Alemañy,
(en los textos mallorquines antiguos se lee a menudo ñy) y su
hermano el osado Gerardo de Cervelló, y Clarmunt (Claramunt),
y su padre....
Toda su estirpe yace aquí.

Esta
cruel enfermedad sólo a nosotros dos nos había dejado: yo ya
emprendo mi camino hacia el cielo, Berenguer, ¿lo emprenderéis vos?


Muero
en playa lejana del suelo que me vio nacer. ¡Ay, Cataluña!
Cataluña
! tuyo será mi postrer suspiro!


Recomiéndoos
a mi esposa y al hijo de mis entrañas, enseñadle a ser hidalgo,
enseñadle a ser guerrero.
(Y enseñadle a ser castellano, como
lo eran todos los catalanes con castillo).






Dins la tomba dels
Moncades


Soterráume,
en Berenguer;


Ay!...
llurs ombres ben aymades


Ja
m'aportan lo llorer!


Digáu
a mon rey... Crexía


La
febre son seny torbant, (torbat; turbado)


Y
ab la veu de l'agonía


Deya
el comte delirant:


-
La ciutat de Deu es filla,


Mas
los munts?... Oh fat cruel!


Si
quedan alarbs en l'illa (Y ne quedaben mols)


¿Perqué
'm muyr, oh Deu del cel? -


Y
'l bisbe sos ulls clouhia,


Los
barons feyan greu plant,


Y
encara la mort seguia


Morts
y morts caramullant.

_____





Berenguer, soterrado
quiero estar al lado de los Moncadas. Ay! Veo ya sus bien amadas
sombras que me traen el laurel!


Decid
a mi rey.... Y hervía la fiebre entenebreciendo su razón moribunda,
y con el acento de la agonía exclamaba en su creciente delirio:


-
La ciudad es hija de Dios, pero ¿y los montes...? ¡Hado cruel! Si
queda en la isla un solo alarbe, ¿por qué muero, Dios mío? -

Y
murió. Sus ojos cerraba el obispo, y los barones prorrumpieron en
llanto, y todavía víctimas y víctimas seguía hacinando la muerte.


________





LA FONTANELLA.


(A
n'en Plácit Aguiló.)





Humil,
tranquila devalla


L'agradosa
fontanella,


Des
lo penyal hont reb vida


Fins
a la mar hont la dexa.


Qualque
pich una flor troba


Que
se mira en la vorera;


Mes
ni ses gales l'aturan,


Ni
ses olors la entretenen;


La
besa, llecor li dona,


Y
segueix cap a son terme.


Si
plers puríssims trobasses


De
la vida en la carrera,


Un
sol bes, ánima mia,


Y
segueix cap a ton terme.




LA
FUENTECILLA.


(A
D. Plácido Aguiló.)


Mansa
y apacible desciende la risueña fuentecilla, desde la peña donde
nace hasta la mar donde muere.


Tal
vez encuentra en la orilla alguna flor que se mira en sus aguas; mas
ni sus galas la detienen, ni la embelesan sus perfumes; la besa, la
vivifica, y sigue placentera hacia su término.


Si
en la carrera de la vida encontrases algun placer purísimo; un solo
beso, alma mia, y sigue adelante hacia tu fin.






Des lo penyal hont reb
vida


Fins
a la mar hont la dexa,


Devalla
humil y tranquila


L'agradosa
fontanella.


Si
en l'arena s'entrecualcan


Per
ferli nosa les pedres,


Tost
se deté, revolta


Sense
murmuris ni quexes;


Les
besa, les purifica,


Y
segueix cap a son terme.


Si
els mals de la vida gosan


Deturarte,
ánima meua,


Molts
de besos, purifícat,


Y
segueix cap a ton terme.

____

Desde la peña donde
nace hasta la mar donde muere, desciende mansa y apacible la risueña
fuentecilla.


Mas
si las piedras enclavadas en su cauce se oponen a su curso, detiénese
luego sin murmurar ni quejarse; rodéalas amorosa, las besa, las
purifica y sigue tranquila hacia su término.


Si
los males de la vida logran oponerse a tu camino; un beso y otro
beso, alma mía; purifícate y sigue adelante hacia tu fin.