CORRECCIONS
FETES
SOBRE
LES
DEMVNT DITES
NOVAS
ORDINACIONS, E CAPITOLS
DE
AQVELLES VVLGO DITES DE
MOSSEN
BERENGVER VNIZ.
LA
CRIDA
Ara
hoyats, que notifique, y mana: lo molt
Honor. Mossen Berenguer Dolms Caualler Conseller, e camerlench, del
molt alt Señor Rey e Gouernador del Regne de Mallorca, a tot hom
generalment de qualseuol lley, condicio, ó estament sia: que
com sobre las Ordinacions, de abreuiacio de plets, per raho de
cert priuilegi per lo molt alt Señor Rey, a la Vniuersitat de
Mallorca atorgades, e per los llochs acostumats de la present Ciutat
de Mallorca publicades a 28 del mes de Setembre del Añy
1439. Sia estade apres, per lo dit molt
alt Señor Rey, nouellament, sobre las dites
Ordinacions e Capitols feta ab sa Carta Real en
son Segell comu pendent segellada. Dat en la Ciutat de
Deança. a 24. del mes de Abril proppassat. La correctio
del tenor seguent.
NOS
ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, de Sicilia deça,
é della Far, de Valencia, de Vngria, de Hierusalem, de Mallorca, de
Serdeña y de Corsega: Compte de Barcelona, Duch de Atenes, é de
Neopatria, é encare Compte, de Rosello, é de
Sardañya.
Lo
Diuinal adiutori humilment inuocat. Com experiencia la qual es mare d
totes coses; haye monstrat, les Ordinacions dels plets,
ordenades, e obtingudes lo Añy passat, del molt alt Señor
Rey per la Vniuersitat de la present Ciutat, é Regne de Mallorca
a supplicacio dels Honor. Mossen Berenguer Vniz, Caualler, Francesch
Axaló, Caualler, é Antoni Oliuas, Embaxadors, per la dita
Vniuersitat al dit molt alt Señor Rey tremesos, esser per la mayor
part impraticables, e de moltes de aquellas esser
seguits molts, é diuersos abusos, é infinits plets entre los
habitadors del present Regne dañs, é inconuenients no
pochs. En tant, que esta vist, é es veu clarament las
dites Ordinacions, o moltes de aquelles en la forma, demuntdita que
fins asi, son estades enteses, e practicades esser molt
dañosas, é periudicials a la cosa publica, del dit Regne e
esser ocasio
de debats é de plets, é de fiançes, é desbarats,
als mals homens, é per ço
sia molt necessari, per abreuiar als dits abusos, dañys,
é inconueniens; les dites Ordinacions esser corregides,
esmenades, declarades, e en millor conmutades (cómutades).
Per tant
lo
Honor. Mossen Berenguer Dolms, Caualler, Conseller Camerlench del dit
molt alt Sr. Rey, é Gouernador del dit Regne de Mallorca: al qual
per lo dit molt alt Señor Rey es estat donat lloc é comissio
especial de aquestes coses hagut; en e sobre las dites coses
colloqui é deliberatio. Ab los Honorables Mossen Berenguer Vniz
Caualler; Iaume de Pachs, Guillem Benassar Ciutadans: Guillem Matheu,
Berenguer Genouard, Mercaders:
é Antoni Bastard Iurats lo Añy
present, de la present Ciutat, é Regne de Mallorca. E ab los Honor.
Sindichs de les pats (parts) foranes del dit Regne, als
quals Honor. Iurats, e quatre Sindichs, lo gran, é general Consell
del dit Regne ha comes lo present negoci: é donat ple poder de
aquestes coses segons apar, per determinacio per lo dit gran, é
General Consell feta, é continuada en los llibres de la
Vniuersitat: a (espacio no rellenado) del mes de Noembre
del Añy present de Consell é de voluntat dels Honor. Iurats
é Sindichs, e, Consell del Honorable Misser Barthomeu Alberti:
Doctor en quiscun (quisqú) dret
Lloctinent
de son Honorable Assessor, é dels Honor. Misser Iuan Berard, e
Gabriel de Veri, Aduocats de la Vniuersitat. Ha fetes, ordenades, e
statuides; en é sobre las dites Ordinacions, e quascun
Capitol de aquelles, les Corrections, declaracions, suplicacions, e
Ordinacions, seguents; en la forma e manera, quis seguex. Las
quals declaracions, corrections ordinacions, e supplicacions: lo dit
molt Honor. Gouernador prouehyex, e mana, esser ad vnguem
(a la ungla) tingudes, é observades, sots les penas en
aquelles contengudes. E aquelles esser ab veu, é crida publicades,
per los llochs acostumats de la dita (ladita, la-dita,
guión, salto de línea) Ciutat, e aquelles hauer efecte, e
lligar de continent que seran publicades, annullant, é
irritant expressament tots actes e procehyments en contrari feadors.
Manant, aquellas esser registrades en les Corts de la
Gouernacio, de la Ballia; é Vagueria de las
Viles del dit Regne, per ço, que alguna de aqlles no puguen
ingnorantia, allegar.
SOBRE
LO PRIMER CAPITOL.
PRIMERAMENT;
com lo dit Capitol primer de las dites Ordinacions segons
experiencia ha mostrat; esser impracticable, e quasi impossible
seruar aquell, segons se séria, é esser
molt damnos, e periudicial, especialment, als homens rustichs, e grocers; als quals, sils es inhibit, hauer, per no saber
rahonar llur fet, llur Iusticia: seria molt
preiudicade, vltra los dañs que sostendrien vaguant
de llurs afectes, e treballs, dels quals se han a sustentar,
per entendre en llurs plets, é questions: en les quals
hauenthy Procurador, nols calria axi vagar.
(no
los caldrie, caldríe; caler; caldre; no les haría falta así vagar)
PRIMO,
que lo dit Capitol, lo qual parle de questions, qui no sobrepuien
válua de docentes lliures: se haye seruar tant solament, en
questions no sobrepuiants, quantitat de sinquanta
lliures, en axi que aquelles, si fersa (ferse, fer se;
hacerse) podra, per vna altrecacio verbal finar se haye;
ohydes les parts. E si per vna altrecacio verbal, finar
nos poran, se hayan a menar extraordinariament, é de
pla, sens que no sia necessaria, en aquella oblacio de libell,
forma de dret, ni altres solemnitats, e assignacions acostumades,
sino aquelles, que al Iutge, Balle, ó Vaguer, deuant lo qual,
aquelles tals questions se menaran; sera vist fehedor.
Abreuiant aquelles, a son bon arbitre.
Item
totes las questions e causes, qui sobrepuiaran la dita
quantitat, é valua de sinquante lliures, se hayen a
menar, é proseguir ordinariament, segons las Ordinacions
antigues, fetes per lo Honorable Mossen Berenguer Vniz,
Caualler lleuors Regent la Gouernacio del dit Regne, ab los
Honorables Iurats del dit Regne las quals Ordinacions, se
hayen a seruar en tot, é per tot: sino en las coses, que
seran continuades a les presents, é seguents Ordinacions,
declaracions, é correccions. Exceptades empero, les causes dels
Censals morts, car en aquelles, de qualseuol
cantitat sien, no deu esser procehyt
ordinariament; ni segons las dites Ordinacions ans a
sola ostensio de la Carte del Censal, ha esser procehyt a
exacucio, contra lo principal debitor, o encarregador, ó
successor vniversal: segons forma del 16. Capit. de les dites
Ordinacions: al qual en alguna cosa no es feta
derogacio.
En
las questions empero hypotecades: se hayen a seruar las
dites Ordinacions antigues.
Item
que a quiscu sia licit, legut, & permes; fer
procurador, aquell, q voldrá, sols q no sia persona de dret
prohibida.
Sia
empero licit, é facultat del Iutge, si ly apparra:
oyr, é interrogar les parts principals tantes vegades com
volra.
DE
FORMA ASSVMENDORVM PROCERVM.
Item,
que en la assumptio dels promens, sia seruat lo 22.
Capitol de las Ordinacions, o Priuilegis impetrats de
la molt alta Reyna en la Vila de Monço:
a supplicacio dels Honor.
Mossen
Hugo de Sant Iuan, é Misser Marti Des Brull, llauos
Embaxadors del dit Regne: ço es: que: si ab duas las
parts, sen conuindra, sien llechs o Notaris: e que no puguen sino los
Notaris, pendre algun salari. E si las duas parts sen
conuindran de llechs o Notaris lo Iutge pugue aqlls pendre, que ben
vist li seran que sien Iuristes, Notaris, o llechs. Los quals
luristes hayen salari segons las Ordinacions antigues: no los llechs. E no
sia estat lo Iutge pendre dels anomenats per les parts: puys
aquellas no sen concorden. Ans pugue pendre de aquells
si volra, ó de altres a son arbitre.
SOBRE LO
SEGON CAPITOL:
SEGONAMENT,
com sobre lo segon Capitol de les dites Ordinacions segons la
practica e obseruança de aquell, se haien seguidas
moltas diceptacions, é controuersias e
prolixitats: segons experiencia ha mostrat, e singularment, per raho
de aquell, e del sise (sisé;
sexto; 6°) Capitol
de las dites Ordinacions, se han seguides grans questions, é
debats, las quals encare penjen, entre lo Señor vtil
de la Gouernecio; e lo Señor vtil de las primeras
appellacions, per tant lo sobredit segon é encara sobre lo
dit sise Capitol fa las declaracions seguents.
Primo
que las appellacions quis interposaran de las
sentencias, quis daran en les causes, é questions, qui
no sobrepuyaran valua, ó quantitat de sinquanta
lliures: hayen esser fetes, e interposades en escrits, ó de paraula:
deuant lo Iutge, ó Balle, qui haura dade la primera Sentencia
dins tres dies continuos.
Item,
que de les sentencias difinitiues, las quals se donaran
en les causes, ó questions que sobrepuiaran la dita quantitat; ó
valua de sinquanta lliures se pugue appellar dins deu
dies; segons ya ere ordenat.
QVAE
DICITVR SIMPLEX INTERLOQVVTORIA,
&
infra quatuor dies possit ab ea appellari
Item
que de las interloquutorias simples, é no absorbens
lo fet principals, se haye appellar dins tres dies continuos.
E de aquelles se pugue appellar vna vegada: e no mes. De les altres
interloquutorias, qui absorbiran, ó tocaran lo fet principal:
se pugue appellar, axi com de difinitiua. Declarant empero, que
sentencia la qual se done sobre excepcio peremptoria; si per aquella
sera declarat esser procehyt ad vlteriora, la excepcio no
obstant; ó aqlla reseruant en la diffinitiua: tal sentencia, es de
si (desi)
simple interloquutoria: é de aquella se haya appellat dins tres
dies. E si tal sentencia sera declarat, la excepcio obstar, e aquella
obstant; Audiencia esser denegade al demanant: tal sentencia
es dita obserbir lo negoci principal, é de aqlla, sia
llegut, appellarse dins deu dies, axi com de sentencia
diffinitiua.
Item:
que de les causes de appellacions, las quals se interposarán
de sentencias diffinitiuas: ó interloquutorias; en les
causes, ó questions no sobrepuxants quantitat, ó valua de
sinquanta lliures: E les causes de appellacions de
interloquutorias simples, é qualseuols altres questions, ó
causes promulgades. E las appellacions de Greuges o recorsos,
se hayen a manar extraordinariament, summariament, é de pla: sens
que no sia necessari assignar, a posar, y a prouar Greuges; ni
seruar altres solemnitats: sino tant quant al Iutge a son bon arbitre
sera vist fehador. En las causes de appellacions de sentencias
diffinitiuas, donades, ó donadores en les questions
sobrepuyants summa de sinquanta lliures: sia
procehit, segons las
antigues Ordinacions.
Item,
que totes las dites appellacions hayen esser presentades en la
Cort de la Gouernacio dins dos dies apres que seran
interposades. E lo appellant haye demenar e requirir
esser delegat Iutge si sera lloch a delegacio de paraula ó en
escrits, ó en la appellacio la qual encara com no sia delegat dins
los dos dies perso (per so, per ço)
no sia hagude per deserta. Empero las appellacions quis
interposaran en les parts foranes no sien enteses en la
present Ordinacio ni estatuts per lo dit terme.
Item
que en e sobre las dites causes de appellacions primeras;
de sentencias diffinitiuas, ó interloquutorias,
absorbints lo negoci principal de qualseuol quantitat sien, se
haye a delegar Iutge per lo Gouernador, ó Lloctinent de aquell; axi
com antiguament ere estat ordenat, é vsitat.
Item
com per los dits Capitols, sia estat ordenat: que las
appellacions dels ordinaris, se aguessen a presentar a la Cort
de la Gouernacio: é dels merits de aquella, hagues a conexer lo molt
Honor. Gouernador, an concell de son Honorable Assessor. E si cars
fos, ladita sentencia fos concordant ab la dita sentencia del
ordinari; volia la dita Ordinacio, de aqui auant nos
poguessen las parts appellar: volent la cosa raduyr a
vna mitjana via. Statuex lo molt Honor. Gouernador; que
qualseuulla apellacio interposada de sentencia del ordinari
sia delegat Iutge. E si cars sera la sentencia del delegat; sia
reuocatoria, ó; discrepant de la sentencia del ordinari lo
dit molt Honor. Gouernador iutgera sobre los merits de
aquella, ab concell de son Assessor, é aquella, o aquelles, ó part
de aquellas: las quals confirmaria: sia executada; e de
tal sentencia del Gouernador no sia licit appellar. E si cars sera
sentencia del delegat sera conforme ab la Sentencia del Ordinari: sia
encara facultat, al agrauiat, de appellar al dit Honor. Gouernador:
lo qual dels merits de aquella appellacio, haye a pronunciar ab
consell de son Assessor. E si cars sera; que confirmades les
precedents sentencias, com sien ya tres concordants:
nos puga mes hauant
alguna part appellar. E si per ventura: lo dit Honor. Gouernador, en
tot, ó en part, reuocará aquelles sentencias, o en alguna de
les sentencias demunt dites: Sia permes a la part agrauiade
appellarse; E dels merits de la appellacio; haya conexer lo
dit molt Honor. Gouernador ab concell de la sua Audiencia, ó de
quatre Iuristes, no sospitosos: ó de sinc, en cars de
discrepancia. Statuint, é ordenant, que en cars, e en temps, que
aquesta sentencia, se deura concordar, sien citats a la una hore
los Iutges, ó promens qui las Sentencias hauran
donades: é quiscu a part, don raho al dit molt Honor
(falta punto de abreviatura) Gouernador; e Iuristes de la sua
sentencia; é que lo ha induit a pronunciar axi: é de la dita raho
fasse memorial lo Escriua é apres en dret lo dit molt Honor
Gouernador, ab aquells que elegits haurá, ó ab sa Audiencia, a les
mes veus, don la sua sentencia, de la qual nos sia llegut a algu
appellar; los quals Iuristes entre tots no hayen sino vn salari.
Item
en las interloquutories, que absorbiran lo fet principal, sia
obseruat axi com de les diffinitiuas: en les altres no sia
llegut sino vna vegade appellar. E lo Gouernador delech la
primera appellatio; ab la altre conuengue ab
son Honorable Assessor.
SOBRE
LO TERCER, QVART, QVINT, E SIZE CAP.
SOBRE
lo Tercer, Quart, Qint, y Size, Capitol, no resta
fer altre declaracio, ó correctio, fins axi com de sus es
provehit, ço es que en totes las causes, e questions,
sobrepuiants la
dita valua, o quantitat de sinquanta lliures: axi en les primeras
instancias, com en les causes de appellacions: sien tingudes,
e seruades las dites antigues Ordinacions; olim appella
des novelles; é segons aquelles, se haye procehyt, é enentat
en tot é per tot, sino ço que en les presents Ordinacions, e
declaracions es expressament prouehyt, e ordenat sobre aquellas.
SOBRE
LO SETE CAPITOL.
Lo
Sete (seté; séptimo) Capitol de las dites
nouissimas Ordinacions, no affretura de alguna
correctio e declarecio com sia prou iust, é clar.
SOBRE
LO TERCER, E VVITE
CAPITOLS.
Item
com lo Tercer, é Vuite (vuité, 8°) Capitols de les
dites Ordinacions, sia dade potestat als Iutges, de donar
temps, é dilacio de pagar als deutors: é de aço se sien seguits
molt abusos: per esquiuar, é tolre aquells, com per disposicio de
dret lo temps donat a pagar aquell lo qual sens questio, confessa lo
deute demanat, sia ya statuhyt dels deu dies: Declara, é statuex,
que lo temps donador per los dits Iutges é Iutge, no pugue passar
tems de vn mes; com lo arbitre donat als dits Iutges per lo
dit Capitol haye esser arretglat, segons disposicions de dret,
é equitat: é seria molt dissonant de Iusticia é equitat: si mayor
temps de vn mes donaue, e arbitraue: é no seria vist seruar equitat,
ni procehyr segons bon arbitre: axi com requer lo dit Capitol. Empero
en los deutors de Censals, no han lloch los dits Capitols: car en
aquells, se ha de fer execucio prompta, a sola ostensio del contracte
del Censal, segons lo 16. Capitol, de las dites nouelles Ordinacions.
E los Iutges no han facultat, nils es permes en alguna manera
dar temps, ó dilació de pagar als deutors de Censals.
SOBRE
LO NOVE CAPITOL.
Com;
en la manera, que lo noue Capitol es posat; sia
impracticable, declare, é statuex: que lo Iurament, que los
Aduocats, é Procuradors, son tinguts prestar: sia prestat segons
forma de la Ordinacio e Franchesa antiga: ço es: si ells creuhen
manar bona causa segons llurs consiencias; las altres
coses en dit Capitol contengudes sien seruades.
SOBRE
LO DEZE CAPITOL. (10°)
Lo
Deze Capitol per esser obseruat: declare; que encare que los
actes, prouisions, o sentencias se fassen per lo Escriua de la causa,
ó per les parts en llati: per ço no sien nullas,
ans valeguen: exceptades empero, las posicions
de fer articles, é capitols los quals, se hayen a fer en pla,
(vulgar, pla, sa llengo mallorquina) segons les dites nouelles
Ordinacions
SOBRE
LO ONZE CAPITOL.
Lo
onse Capitol, es iust, é rahonable: declare empero, que los
Procuradors, Curadors, Sindichs, é Economos e altres entreuenints,
en questions de altres, no sien tinguts, ni puguen
esser forçats, obligarse en nom propri: ni llurs perçonas
per las missions feadoras, en les dites causes, é
questions com lo dit Capitol, solament se entengue, en los principals
qui sien de dar, los quals, hayen a fer la obligacio contenguda en lo
dit Capitol: é aquells als quals, per dret es permes tal obligacio
perçonal.
SOBRE
LO DOTZE CAPITOL.
Lo
Dotze Capitol es bo; é Iust; é molt rahonable.
SOBRE
LO TRETZE CAPITOL.
Lo
Tretze Capitol, diu que los debitors, puguen asignar en pague,
a llurs creditors, bens mobles, e immobles, per lo qual se son
seguits, molts, é infinits abusos de inconuenients, plets, e
questions, e donada ocasio, a molt mal hom, de fer diuerses
beratarias, fins, e malitias, en gran dañ, de
llurs crehedors. Per ço lo dit Capitol e las coses en
aquell contengudes, revoca, cassa, é anulla.
Statuynt, y prouehint de aquiauant tals assignacions, e
dations en pague, no hauer lloch ni poder fe fer
sino en los casos, per dret comu disposats. Si donchs, al creador
pleya, tals bens acceptar en pague: en lo qual cars no
sie necessari pessar ho per Cort; hans haye tal valor é
fermatat, axi com si ere passat per cort; e aquesta, era la
intencio del dit Capitol. La qual declaracio e correctio haye lloch
esser estade no solament en los fets esdeuenidors, mas
encara en los presents, é pendents, puys la dita datio
in solutum, é assignacio dels dits bens ya no sia feta ab
effecte encare que plet ne penias (sin
punto final)
SOBRE
LO CATORZE CAPITOL.
Lo
Catorse Capitol: axi com a iust, é rahonable sia seruat.
SOBRE
LO QVINZE CAPITOL.
Lo
quinse Capitol qui diu, que los Iutges, en los anentaments
dels processos, no sien tinguts seruar les Ordinacions, é stils de
las Corts: declara, é statuex: hauer lloch tansolament, en
quant las ditas Ordinacions, é stils sien contraris, a les
declaracions, corrections, é Ordinacions sien seruades, é axi
matex, las dites antigas Ordinacions, é stils; en quant no
sien contraries a les dites presents declaracions, e corrections,
en tot lo que en las presents, no es especialment prouehyt.
SOBRE
LO DESET CAPITOL.
SOBRE
lo deset Capitol declare; e axi deu esser seruat, é
practicat, que segons forma de la prestacio del dit Censal les
demandes, no sien admeses ab oferta de pendre en compte mas
precisament, é expressa; haye esser demanada certa, é determinada
quantitat: si donchs, no era persona, succehint en fet estrañy
en la qual es disposat en la segona part del dit Capitol la qual
disposicio se haya seruar en aqlles.
Item
que sobre un dupte, moltes vegades fet e de que se ha seguides
diuerses, discrepacions; Statuex, prouehex, y declara: que si
a algu sera estat assignat, a posar de fet, e dins lo terma a
ell assignat, no haura fets Capitols, ni posat: e apres, li sia
assignat aprouar, que dins lo terma assignat approuar no pugue
ne li sia licit, fer o presentar capitols, ó positions:
car
deu li ser imputat perque en lo primer terma
assignat a posar, aquells no ha presentats, e dins lo terma
approuar assignat solament pugue prouar les coses, ja posades,
é no de nou posar, é aço, per esquiuar difugis, é
dilacions.
Item:
com per les antigas Ordinacions, é Francheses del present
Regne, sia statuhyt, é ordenat: que los Notaris, é escriuans,
hayen, é sien tinguts fer originals, de tots los processos segons en
lo sinquanta; y vuit Capitol de las antigues
Ordinacions es llargament prouehyt, e ordenat; que los Notaris, e
Escriuans e contra forma del dit Capitol, e penes en aquell
contengudes: no curen fer los dits originals, e per ço, sa
saguits, es seguexen tots dies grans, é innumerables
dañs, & periudicis als litigans: Per tant lo dit
Honor. Gouernador statuex, prouehex, e mana stretament lo dit 58.
Capitol ad vnguem esser tingut; e seruat, e que segons la serie, e
tenor de aquell, é sots las penas en aquell contingudes, e
encare sots pena de priuacio de llur Escriuania: los dits Notaris, e
Escrivans sien tinguts fer los dits originals e que no lliuren copia
a alguna de las parts de algun acte: si primerament no es en
lo original registrat, é continuat llargament. E perque aço sia
millor seruat: lo dit molt. Honor. Gouernador, prouehex declara,
statuex, e mana que tots los Notaris, e Escriuans de les dites Corts,
e Escriuans de tot lo present Regne, o per algu de aquells e Sindichs
de la Vniuersitat, request ne seran, haien prestar Sagrament per
virtut del qual, prometen les coses en lo dit Capitol
contengudes, segons la serie, e tenor ad vnguem tenir, e servar: é
axi matex, iuren que no admetran, ni sostindran algun Escriuent, o
notari en las dites escriuanias, si primerament aquell
no haye prestat lo dit iurament. E si iurar no volran; sien remoguts,
é priuats del regiment, offici,
e entreueniment de las dites escriuanias. Empero que si
sobre los dits registres, e pague de aquells sera questio, axi com es
tot iorn, que lo dit Honor. Gouernador haye a moderar las
excessiuas taxacions, é demandas fetes, é fahedores
per los Escriuans de las Corts, sobre los dits registres, é
escriptures.
Item
com per lo molt alt Señor Rey entre los altres privilegis, ara
nouament atorgats, sia statuyt, que dequi auant, no pusquen
esser trets del present Regne de Mallorca Caualls, o
Rosins: attes que per lo dit Priuilegi es totalment tolre llibertat,
per la qual raho molts de aportar Rosins cessen a metre dins lo
present Regne, qui ni aportarian si era statuit é
procehyt per lo dit Señor Rey, que Caualls, ó Rosins, no puguen
esser trets del Regne si donchs no ab llicencia, e prouisio del
Gouernador, e Iurats del Regne de Mallorca vol, e
mane lo Señor Rey q no puguen esser trets del dit Regne Cavalls, o
Rosins: si donchs no procehira llicencia expressa de la sua Magestat.
Item
estatuex, y ordena lo dit molt Honor. Gouernador, q cascun
Iutge ordinari ó delegat, tote vegade que sera request, sia
tingut iurar, é mitgensant aquell iurament dir si en la causa
en la qual a iurat: ha aconsellat, ó dite se intencio
directament, o indirecta a alguna de les parts: ó altre per elles, é
si iurara ó dira q ha aconsellat, ó dite se intencio
a algune de les parts, ó a algun altre per elles directament,
o indirecta; sia remogut del entreueniment de la dite causa.
Item,
per extirpar los abusos de aqlls Iuristes; los quals, apres que han
iutjat en alguna causa sots color (col
or) de mantenir
la sentencia q hauran donada, se constituex Aducats d la part
qui la sentencia haura obtenguda, é en la causa en q haura
entrauingut com a Iutges apres seran aduocats. Statuex, e
ordena lo molt Honor. Gouernador: que algun Iurista, apres q haura
sentenciat en alguna causa, no pugue aduocar en aquella matexa causa,
alguna de las parts.
Per
tant lo dit molt Honor. Gouernador, ab veu de la present crida
publica, a instancia, y requeste dels Honor Iurats del
present Regne de Mallorca: intima, notifique, e publique a tothom
generalment, la corectio dels dits Cap. é Ordinacions ab
llurs penes; manant a tots generalment, q les dites corrections,
dels dits Capitols, é Ordinacions degan nouament per lo dit
S. Rey fetes tengan, é obseruen; segons llur serie,
continentia, e tenor, e en alguna manera, contre aqlles
no gozen fer, ni uenir sots incorriment de las penas
en aquelles dites corrections aposades, certificant a tots
generalment que les dites corrections atrobaran registrades en
les Corts de la Gouernacio del Balle, é del Vaguer de Ciutat de
Mallorca, ahont poran aquelles veura, é llegir,
é pendre de aqllas traslat: p ço q dela
obseruancia de aquellas algu nos pugue excusar. Dat en
Mallorca Dilluns a 16. del mes de Octubre Añy 1441.
Fonch
feta la present Crida Dijous a 19. de Octubre, per Narnau Verdum
Corredor de las Corts, Añy. 1441.
