CV.
Reg.
n. 1902, fol. 197. 25 mar. 1393.
Nos Johannes Dei
gratia rex Aragonum etc. Summe expediens immo necessarium
reputamus nostris subditis universis qui civitatibus villis et aliis
locis nostri dominii inhabitant consilio regere se et sua: hoc enim
scientes dirigens rudes informans majores sustinens minores elevans
et generaliter cunctos regens principibus convenit et
subditis prodest viam claudit erroribus et bonis omnibus viam prebet
quod et si conveniat senibus juvenibus necessarium reputatur sine quo
etiam nihil posse fieri laudabiliter creditur humane conditionis
fragilitate attenta que fatalitate quodam utilia desinens declinat
leviter ad nociva. Quamobrein ut vos consiliarii
jurati probi homines universitas et singulares
nostre civitatis Minorise possitis melius et utilius
regere vos et vestra et reipublice civitatis predicte
consulcius providere oblatis nostre majestati per fidelem nostrum
Jacobum Sarta vestri nuncium cui cum litera quam
nobis presentavit credenciam comisistis capitulis que super regimine
et consilio civitatis predicte ut ejusdem Jacobi relacione
habuimus fuerunt inter eos concordata unanimiter sub hac forma:
-
Primerament volem e ordonam que cent persones les quals
jurats sien apellades ço
es que les cinquanta persones servesquen un any e les
altres cinquanta persones altre any ensemps ab
lo consell special de aquell any segons que per nos
devall es ordonat e axi torn dels uns als altres que
com los uns hajen servit un any que los altres
servesquen altre any facen daquiavant conseyll
generat en la dita ciutat e hajen tot aquell poder en totes coses la
universitat tocants que consell general o la universitat daquella
ciutat havia o haver podia axi per dret com per custum
ans de la present ordinacio en tant que daquiavant
nos crit nes ajust nes puxe
cridar ne ajustar consell general o la universitat de la dita
ciutat mas tant solament consell de les dites cincuanta
personas ab lo dit consell special les quals segons dit
es facen en totes coses universitat e aquella universitat
daquiavant representen. E per tal que en la eleccio de les
dites cent persones no puxa haver discordia nos
haut sobre aço acort ab persones havents
conexença
del stament de la dita ciutat e de las personas
dequella (parece dcquella, pero no una a) e haut
axi mateix esguart que en lo nombre de les dites cent
persones sien e capien axi majors com mijans
e menors elegim de present les dites cent persones departides
en dues parts ço es en cascuna
part cinquanta personas axi com volem e ordonam
que daquiavant facen ab lo consell special
daquell any segons dit es consell general e representen tota
la universitat de la dita ciutat: les quals cinquanta personas
qui ab lo dit consell special volem facen
consell general lo primer any son aquestes quis
segueixen: micer Bernat Miquel Berenguer çes
Comes savi Arnau dez Mas savi major de dies Arnau Boxo savi Bernat
Galceran Bernat Amargos Romeu de Casanova major de dies Francesch
Andreu Johan Vidal Pere Vilella Francesch Nerell menor de dies
Thomas Ferrer mestre Bernat de Figuerola pus jove Francesch de
Gostemps Ramon çes
Comes secretari del duch Berenguer de Tresseres scriva
del duch Bernat de Gamiçans
mercader
Pere Ricolf mayor de dies mercader Berenguer Canet
draper Jacme Sarta mercader Bernat Exertell mercader Pere Boti
Ramon Çatorra
Jacme de Socarrats mercader Bernat dez Prat mercader
Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Francesch de
Bellsola del carrer Durgell Pere Barriach Jacme Amargos fill
den Borthomeu Pere Draper mercader Francesch dez Puig especier
Ramon Sarta cuyrater Guillem dez Guix cuyrater Ramon Ferrer
cuyrater Jacme Corb cuyrater Bernat Rovira Romeu ça
Grau Johan de Canyelles cuyrater Valenti de Valloria Pere Roset
çabater Jacme dez Far çabater
Pere Palliceres çabater
Francesch Respay çabater
Lorenç dez Puyol Guillem dez
Poal çabater Jacme Pedrissa
assaunador Francesch de Matestach parayre Francesch
Rourich sartre: e les altres cinquanta persones que ab
lo consell special del segon any volem facen lo dit
segon any consell general son aquestes quis seguexen:
Eymerich Sallent Micer Francesch Dortigues micer Arnau dez Mas Bernat
de Ferrera savi Berenguer de Luça
savi Francesch Nerell major de dies Galceran de Casanova Pare de
Muntcunill Asbert çes
Valls Pere Galceran Francesch Dalçamora
Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç
Francescho Ferrer fill den Guillem quondam Berenguer dez Camp Johan
Miquel Barthomeu Amargos mercader Ramon de Palau draper Pere Amargos
mercader Pere Sarta mercader Bernat Massaguer mercader
Francesch de Palau mercader Jacme dez Guix mercader Berenguer Ledo
mercader Guillem Guiu Francesch Cardona Jacme de Arlembau Bernat de
Grimosachs Galceran dez Prat Jacme Ballot fill den Jacme Bonanat
Çerola Bernat
Oliver mercer Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila
Bernat de San Johan cuyrater Pere Çubach
Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabater
Guillem Dalmau çabater Pere
Çacoma çabater
Pere de Torroella çabater
Marti de Boyons çabater Pere
de Busquet çabater Bernat dez
Trull lo jove assaunador Berenguer Segui parayre Pere
de Munserrat sartra Bernat Voltrera sartra
Bernat de Soler sartra Barthomeu de Vilanova manya. E
que les dites cent persones dessus nomenades e cascuna
daquellas sien e romanguen en lur offici
tant e tan longament entro que lo
consell general de les dites cinquanta personas del qual
aquell o aquells serien ensemps ab lo consell special
daquell any faes subrogacio o mutacio dalgu o
dalguns segons la forma dejus scrita. Item que
les dites cent persones
dessus nomenades e altres hajen dins dos dies apres que
la present carta en la dita ciutat presentada e publicada sera ço
es aquells qui presents seran en la dita ciutat e aquells qui absents
seran dins dos dies apres que en la dita ciutat seran a fer
sagrament e altra seguretat en poder del batle de la dita
ciutat de les coses seguents: Primerament juren ques hauran en
lur offici be e leyalment segons lur bona
consciencia axi com en consellar com en altres coses lo
dit offici tocants no guardants favor oy
amor ne desamor o qualsevol altra raho o occasio. Item
juren que les coses profitoses de universitat procuraran e les no
profitoses esquivaran. Item juren que de tot lur poder e saber
faran que los bens e la cosa de la dita universitat sien
guardades e salves la honor e les regalies e tots
altres drets nostres en totes coses preservats: e en special
faran e procuraran que sien demanats tots deutes qui ara o per
avant deguts sien a la dita universitat axi per aquells
qui hajen justats o plegats questes o comuns o
tenguda administracio de clavaria o daltre cosa o
preses diners per misatgeria o per obres o per
qualsevol altra raho. Item juren que a demanar los dits
deutes a aquelles persones qui per les dites rahons ara o
daqui avant sien tengudes a la dita universitat
o a lurs hereus e detenidors de bens facen e
constituesquen lur sindich o sindichs als
quals donen e administren diners per fer despeses qui
necessaries sien a demanar los dits deutes e totes
altres coses facen e procuren per que los dits deutes
sien hauts e cobrats. Item juren que tots anys tres vegades ço
es lo primer dia dabril e lo primer die
dagost e lo primer dia de deembre facen
legir tots los presents capitols per ço
que per oblit res no facen ne fer puxen contra
aquells. Item juren que aytant com en ells sera servaran
e compliran e servar e complir faran tots los
presents capitols e contra aquells en res no faran. Item volem
e ordonam que tota hora que consell general sera ab veu de
crida o ab albarans segons la forma dejus scrita
appellat que hi sie entes e appellat lo
consell special daquell any e que sens aquell no
puxe esser dit consell general. Item juren que tota hora que
consell general sie appellat ço
es los cinquanta qui fan consell general ab lo
consell special daquell any segons que demunt es dit ab
veu de crida o ab alberans segons la forma dejus
scrita venran a la casa del dit consell aquells
empero qui en la dita ciutat presents seran e en aquella
staran e daqui no exiran sens licencia
del dit consell entro les dues parts daquell consell
sien en concordia segons la forma dejus declarada: e
semblant sagrament facen totes aquelles persones qui en loch
de les dites cent persones o dalgunas daquellas
subrogadas o posadas seran dins dos dies despuys
que aquella subrogacio feta sara si presents lavors en
la dita ciutat tornats seran e que lo dit sagrament hajen a
fer les dites persones e cascuna dellas ans
que del dit offici usar puxen: e si alcu
o alcuns de fet usaban no fet lo dit sagrament
e altres coses que fossen tenguts de fer segons la present
ordinacio sien punits axi com a persona
privada qui usa de offici publich al qual
no es eleta e no resmenys cayguen en pena de mil
solidos de la qual sien guanyades les dues parts a nos
e la tercera part a la universitat. E si per ventura algu o alguns de
les dites cent persones o daquells qui per temps subrogats
seran recusaven de pendre lo dit offici o de fer
lo dit sagrament o altres coses que fer sien tenguts
lo batle de la dita ciutat o son lochtinent qui
ara es o per temps sera per imposicio e exaccio de penes e
altres remeys de dret los forç
a penre lo dit offici e a fer lo dit
sagrament tota excusacio e appellacio remoguda: empero
los altres qui lo dit sagrament fet haurien pus
fossen les dues parts del nombre dels setanta cinch qui
fan consell general entre les cinquanta de consell general e les vint
e cinch qui fan consell special qui tots ensemps
ajustats fan un consell general e almenys quaranta persones dels dits
jurats puxen de lur offici usar e facen
consell general e per aço nostiguen
de instar e requerir aquells recusants de fer lo sagrament e
sien forçats de fer
aquell e altres coses que fer sien tenguts segons la present
ordinacio. Item que lo consell general demunt dit o les dues
parts daquell cascun any lo primer die
dabril e si feriat sera lo seguent no
feriat o noy havia altre just embargament que nos
pogues fer aquell die regoneguen si algu o alguns
daquell nombre de setanta cinch en lo qual es
enclos consell special e general seran morts o
malalts de longa malaltia o absents de longa
absencia a conexença
e arbitre del dit consell general o insufficients o tals que
al consell demunt dit o a les dues parts daquell sie
viyares o semblant quey facen a mudar que en
loch daquells aytals ne posen en
subroguen altres de semblant condicio e stament
daquells qui morts seran o malalts o absents o
insufficients o tals que al dit consell sie vist que
facen a mudar axi que si aquell o aquells en loch
del qual o dels quals se fara la subrogacio eren ciutada
o ciutadans qui visquessen de lur renda o
cuylleta o savi o savis en dret que semblant ciutada o
ciutadans savi o savis se hajen a subrogar en tant que savi en loch
de ciutada o ciutada en loch de savi se puxe subrogar:
e si eren mercader o draper o mercaders o
drapers que de mercader o de draper o de mercaders o de
drapers se haja a fer la subrogacio en tant que
mercader en loch de draper e draper en loch de mercader
se puxe subrogar: e si per aventura eren persona
o personas doffici que de persona o persones
daquell mateix offici se haja a fer la subrogacio
e no de altre offici axi que siy era cuyrater
aquell qui seria mort os hauria a mudar que de cuyrater e no
de hom daltre offici se haja a fer la
subrogacio. E axi mateix sie en los altres officis
mentre empero en aquell offici del qual se haurie fer
la subrogacio sen trobassen de covinents cor
sino sen hi trobaven de covinents se pogues fer
la subrogacio de homens daltre offici exceptat
doffici de carnicer del qual en algun cas no si puxe
algun subrogar o posar com per raho del preu de les carns e
dels bans hajen tot die a contendre ab la
universitat. Ilem volem e ordonam que algun hom qui ara o daqui
avant haje franquea de no pagar en questa
o en comu de la dita ciutat o sie menor de vint e cinch
anys o sie dejus potestat de pare o haje algun plet
o contrast per si e en nom seu o axi com hereu daltre
ab la universitat de la dita ciutat o sie procurador
dalgun prelat rich hom cavaller poblat o
heretat dins la batlia de la dita ciutat o vegueria de
Bages o sie scriva de les corts del veguer o
del batle o del dega de Manresa o de Bages
o notari de la scrivania publica de la dita ciutat sie
deutor per si e en nom seu o axi com hereu daltre
de la dita universitat en major quantitat de cent solidos no
puxe esser subrogat ne posat en lo
dit nombre de cent ne encara puxe esser
conseller de la dita ciudat si donchs aquell qui hagues
franquea de no pagar en questa o en comu
no renunciave ab carta publica a son privilegi
obligantse en aquella carta a pagar en tots comuns e questes
son privilegi no contrestant o si donchs aquell
qui hagues plet ab la dita universitat e era demanador
no renunciava ab carta publica a aquell plet
prometent que per la raho del plet no demanaria ne
faria questio null temps a la dita universitat e si era
demanat nos obligaba sots pena del terç
en juhi en la cort del dit batle a pagar a la dita
universitat dins un mes ço
que en aquell plet demanat li sera si donchs aquell qui
fos procurador dalgu dels dessus dits no renunciava
ab carta a aquella procuracio obligantse sots
pena de mil solidos de no usar daquella
procuracio o de semblant que apres fos feyta aytant
com seria en lo dit offici de juradia o si
donchs lo dit notari o scriva no lexava
la dita scrivania prometent que en aquella no usaria mentre
fos en loffici de juradia o si donchs lo
deutor de la dita universitat no pagave lo deute
que a la dita universitat deuria o si donchs lo pare
daquell nol emancipave quel gitas
de sa potestat. Empero si lo dit consell general o les dues
parts daquell acordave e tenia per bo e declarava
que alguna persona o personas qui ara per nos sie eleta o
sien eletas en lo nombre dels dits cent jurats o
daqui avant si subrogara o si subrogaran per lo
dit consell general qui fos o fossen en alguns dels dits casos
per nos demunt posats per los quals no pot o no poden esser
del dit nombre dels dits cent jurats ne axi mateix esser
conseller de la dita ciutat: volem e ordonam que feta la demunt dita
declaracio les coses en lo dit capitol per nos ordenades no
contrestants aquella persona o personas puxen
esser del dit nombre e usar daquell offici e axi mateix esser
conseller o consellers de la dita ciutat si elet o elets hi
seran: e jatsia que nos aytant com havem pogut hajam tengut a men
de no posar en lo nombre de les dites cent persones demunt
nomenades algu qui haja franquea de no pagar en questa
o en cumuns o que sien menors de XXV anys o sien
dejus potestat de pare o haja algun plet o contrast ab
la dita universitat o sie procurador de prelat o daltres dessus
nomenats e sia notari o scriva de les dites corts o scrivania o sie
deutor de la dita universitat segons que dit es: empero lo
dit consell general troba que algu o alguns daytals
personas sia o sien per nos dessus nomenat o
nomenades o elet o eletes aquell aytal o aytals
romanguen del dit offici per auctoritat nostra la qual nos ab la
present al dit consell donam e en loch daquell o daquells ni posen
e ni subroguen aItre o altres de semblant condicio o stament
si donchs aquell o aquells aytals dels dessus nomenats per nos e
elets no fahien ço
que dessus se conte si donchs lo dit
consell general non fahia la demunt dita declaracio. Item
volem e ordonam que si per ventura en la eleccio de les dites
cent persones que nos havem feta havia algu o alguns quis
poguessen alegrar de titol de corona ne declinar
lo for nostre que ans que usen del dit offici e
fet lo sagrament demunt dit hajen una persona o dues qui sien
ben bastants quis obliguen es constituesquen
principals prometedors per ell o per elIs en la cort del dit
batle que aquell jurat per qui aquell o aquells se obligaran
per negun fet civil o criminal a que fos o seria tengut per
raho del dit offici de juradia no allegara
corona ne declinara lo for nostre e aço
sots pena de cent lliures axi com ja era
acustumat ans de la present ordinacio. E aquesta forma
volem e ordonam ques serve en tots los altres
qui subrogats seran per avant en lo dit offici. Item
per ço quel dit consell mils puxe tractar e
procurar ço qui profit sera de la dita universitat volem e
ordonam que com en lo dit consell se tractara de cobrar
los dits deutes de la dita universitat o que aquells qui han a
retre compte a aquella lo reten que en aquell consell
aytant com se tractera
de cobrament dels dits deutes o retiment del dit compte no
puxe esser algun conseller o jurat qui sia a aquell
deute o retiment de compte axi com a principal o
fermança
obligat o qui sie pare o fill germa
avonclo (avi: avunculo latín) o nebot
cosingerma o fill de cosingerma o tudor o
curador o procurador daquella persona o
personas del deute o retiment de compte de la qual o dels
quals se tractera ans si en lo dit consell era
sen haja decontinent a exir sots pena de
cinquanta solidos la qual encorragues cascu
contrafaent e per cascuna vegada que contrafara si
donchs lo consell general o les dues parts daquell
no acordave que aquella o aquellas persona o personas
romanguessen en lo dit consell. Item que les dites
cinquanta persones e les vint et cinch persones de consell
special qui totes ensemps segons dit es fan un consell
general sien convocades ab veu de crida en los
lochs o partides en que ses acustumat convocar e
cridar lo consell de trenta jurats en la dita ciutat en ques
convoquen a dues ores ço
es a vespre e a mati. Empero per be que fossen les
dites persones convocades no pogues esser dit consell general ne
aqui nos pugues res fer ne scriure ne hi
gosar reebre carta o cartas ne fer altra
scriptura si en lo dit consell no eren presents almenys
dels dits jurats quaranta personas entre aquellas vint
e cinch personas del consell special e de las
cinquanta personas qui ensemps ab lo dit
consell special fan un consell general: empero que ço
que les dues parts dels presents faran valega e haja
valor no contrestant la contradiccio de la terça
part e que en aço no sie hauda raho de
zel a zel ne pus san a sana part mas
solament de nombre ço es que
consenten les dues parts dels presents. E si per ventura quaranta
personas dels dits jurats no venien a consell que lo
sendema sie convocat lo consell general demunt dit
ab alberans sots pena de deu solidos per cascu
qui noy vingues e per cascuna vegada pagadora e
aplicadora al nostre fisch en la qual no pogues encorrer
negu qui fos absent o malalt o hagues just
embargament. E si lo consell era en tantes parts divis
que noy hagues part qui comprengues les dues parts dels
presents que no gosen exir de la casa del consell entro
hi haje concordia de les dues parts sens licencia del
dit consell e de les dues parts daquell e si algu o alguns
fahien lo contrari que cayguessen cascu
en pena de cinquanta solidos guanyadora al nostre fisch. E si
en temps de la dita convocacio en la dita ciutat no eren presents
quaranta personas dels jurats dessus nomenats o si
presents eren e havien malaltia o altre just embargament
aquells qui hi serien sien tenguts de venir a consell e ells o
les dues parts dells subroguen e posen en loch dels
absents o malalts o just embargament havents
entro a compliment del dit nombre de setanta cinch qui
fan consell general en lo qual nombre es enclos lo
consell special daquell any segons dit es los
quals usen entro aquell o aquells dels absents o malalts o
just embargament havents en loch del qual o dels quals seran
posats o subrogats sien tornats a la dita ciutat o sien
guarits o deliurats del dit embargament e no mes. Item
volem e ordonom que la dita convocacio axi per veu de crida com per
alberans se faça de manament del batle de la
dita ciutat o de son lochtinent a instancia dels consellers o
dels tres o dels dos o del un dells o encara a
instancia de quatre jurats de qualque condicio o stament
sien del nombre dels setanta cinch jurats qui fan
consell general e lo batle e son lochtinent de
continent que per ells segons que dessus es dit request
ne sie faça tota excusacio remoguda manament a
la crida de la dita ciutat que crit lo consell e al
scriva del dit consell general que faça los dits
alberans los quals alberans port e do
lo misatge del dit consell: e si lo batle o son
lochtinent aquest manament encontinent que request
ne fos segons que dit es no fahia que caygues
ipso facto en pena de mil solidos. E no resmenys en aquest cas
lo veguer o sotsveguer de Bages o lurs
lochtinents a sola e simple requesta dels dits
consellers e jurats segons que dit es faça lo dit
manament de convocar lo dit consell e si de continent
que request ne fos segons que dit es no ho fahia sie
caygut ipso facto en pena de mil solidos de les quals penes
les dues parts fossen guanyades al nostre fisch e la
romanent tercera part a la dita universitat: la qual tercera part a
aquella universitat guanyada lo dit consell o sindich
de la dita ciudat puxe demanar et haver dels dits officials e
de cascun daquells e de les fermançes
per ells dades en lentrant de lur offici
axi en temps que tenguen taula com abans e que de les dues
parts de les dites penes al nostre fisch guanyades nols
puxe esser feyta gracia ne remissio en tot o
en partida sino solament per nos. E jatsie que atras
nos en un capitol hajam dit que lo consell
general demunt dit e les dues parts daquell cascun any
en lo primer die dabril e si feriat sera
lo seguent no feriat o noy havia altre
just embargament perque nos pogues fer aquell die
regonega si negu falra del nombre dels setanta
cinch jurats qui aquell any deuen fer consell general e que si
ni fal negu que ni subroguen segons la
forma per nos en lo dit capitol ordonada: aximatex
volem e ordonam que en lo dit primer die dabril
e si feriat sera lo seguent no feriat si donchs
just embargament per que nos pogues fer aquell die noy
haura que sien eletes quatre persones en consellers
de la dita dita ciutat del nombre dels vint e cinch jurats qui
aquell any deuen fer consell special segons que per nos deval
es ordonat los quals consellers sien elets per
les cinquanta personas qui jurats son appellades qui
deuen servir a consell general aquell any o si tots los dits
cinquanta jurats noy seran aquell die de la eleccio
dels dits e ni haura trenta quatre o mes que la dita eleccio ques
faça e sino bastaben al
dit nombre de trenta quatre que la dita eleccio nos puxe fer:
la forma de la qual eleccio sie aquesta: que lo batle de
la dita ciutat o son lohtinent ab son scriva lo
qual scriva lo vot de cascun deman a
cascu singularment dels dits jurats que per lo
sagrament que fet hauran en lentrament de lur offici
diguen quals quatre personas del dit nombre dels dits
vint e cinch jurats enten o creu segons son viyares que
sien millors o pus profitoses en esser consellers
aquell any. E pres axi lo dit vot dels dits jurats qui
deuen fer la dita eleccio sie publicat per lo dit
official o son scriva quals quatre personas
hauran haudes mes veus e aquellas
quatre persones qui mes veus hauran haudes aquells
volem e ordonam que sien consellers aquell any e axi en
aquesta forma cascun any esser servat o tengut daqui
avant. E per tal com Ioffici de la dita conselleria no pot
esser sens gran carrech a cascu e qui ha carrech
de procurar lo fet del comu raho es quen senta
algun profit volem que cascu dels dits quatre consellers haja
cascun any cinquanta solidos barchinoneses per son
salari si tot un any complidament serveix e si nou fa que lin
sie abatut prorata del temps que no haura servit e si
altre sen hi haura subrogat
que aquell qui subrogat hi sera haje del dit salari segons lo
temps que haura servit per absencia daquell qui no
haura servit. Item volem e ordonam que en lo demunt dit die
que los demunt dits consellers seran elets o daquell
die a deu dies primers vinents e axi sie cascun
any daqui avant lo dit consell general haja elegida una
bona persona qui aquell any ço es destro que altre
consell general e special se mut en la dita ciutat sie
mostaçaf
e us del offici de mustaçafia
segons e en la forma que per privilegi o privilegis la dita ciutat ho
ha e ho ha acustumat de haver: e en cas que lo
dit elet en mostaçaf
per longa absentia o malaltia o insufficiencia
no podia o no sabia lo dit offici axi com se pertany
exercir la conexença
de la qual absencia o malaltia o insufficiencia vingue al dit consell
general o per mort lo dit offici no podie tenir volem e ordonam que
lo dit consell general o les dues parts daquell en cascu dels dits
cases puxe e dege en loch daquell
altre en mostaçaf
elegir qui faça
lo exercici del dit offici per tot lo
temps que lo dit primer elet tenir devia volents
aço daqui avant esser tengut e servat sens
contradiccio alguna. Item volem e ordonam que en lo dit dia que los
demunt dits quatre consellers seran elets o daquell die
a deu dies lavors primer vinents lo dit consell general
elegesca una bona persona apte e sufficient en
racional de la dita ciutat a un any ço es destro que
altre consell general e special se mut e a aquell
racional constituesquen aquell salari qui sie just e
rahonable e ab ell sen poran convenir: lo qual racional
ans que us del dit offici jur per nostre senyor Deus e per los
seus sants quatre evangelis en poder del batle e del
scriva de la cort de la batlia de la dita ciutat que en
lo dit offici se haura be et leyalment foregitada
tota amor favor oy e mala voluntat e segons quels altres
racionals qui son stats en temps passat en la dita ciutat han
acustumat de jurar e prometre: a la scriptura del qual racional
aytant com toch al seu offici volem que sie donada fe axi com a carta
publica feta per notari: e que lo dit racional deman de compte tot
hom qui res haja administrat per la dita ciutat axi daquells qui han
justats o plegats comuns questes o tenguda administracio de clavaria
o daltra cosa o preses diners per misatgeria o per obres o per
qualsevol altra raho e aquell compte o comptes puxe hoir e
aquells impugnar decisir o determenar. E si per qualsevol
persona o persones ara de present o per avant sera res degut a la
dita ciutat axi per taylles o comuns o per imposicions o per
qualsevol altra raho e la dita persona o personas daço
que deuran a la dita ciutat volra o volran fer retencio o
compensacio per qualque cosa o raho a que la dita ciutat los sie
tenguda volem e ordonam que daquella retencio o compensacio o
retencions o compensacions puxe conexer o conega sens
alguna scriptura o solemnitat de dret lo dit racional si a ell sera
vist fahedor e aquella e aquelles decesir e determenar tota
appellacio e reclamacio remoguda. E si per la dita ciutat es al
present o sera en esdevenidor res degut a alguna persona o personas
axi per restes de comptes com per qualsevol altra manera o
raho e que aço apparagues per los libres del offici
del dit racional o per comptes qui fossen en lo dit offici del
racional e que daço qui degut
es o sera per la dita ciutat en esdevenidor a qualsevulla
persona o personas que si lo dit racional ne sera
request haja e sie tengut de fer certifficacio scrita de sa ma
e segellada ab son segell al batle de la dita ciutat o
a son lochtinent o a qualsevol altre persona o en
testimoni de veritat daço
qui apparra esser degut per la dita ciutat a aquella persona o
personas e a aquella certifficacio volem e ordonam que sia
donada fe axi com a scriptura publica feta per notari. Item volem e
ordonam que en tot ço qui ara es degut o per avant sera degut a la
dita ciutat per qualsevol persona o personas et per qualsevol
raho quey sie feta execucio axi com per deute fiscal per lo
batle de la dita ciutat o per son lochtinent o per
qualsevol porter o porters nostres a sola certifficacio del dit
racional tota appellacio remoguda. Item volem e ordonam que tota
persona o persones qui donen compte o comptes al dit racional de
qualsevol administracio o administracions o misatgeria o
misatgerias o per qualsevol altra raho que aquell compte o
comptes haje o hajen a jurar en poder del dit racional de
esser leyals e vertaders: e si per ventura algu o alguns qui
hagues donat o haguessen donats compte o comptes en
poder del dit racional e aquells o aquells hagues o
haguessen jurat o jurats axi com dit es e finit lo
dit compte o comptes per lo dit racional se atrobave clarament
que aquella persona o personas hagues o haguessen lexada o
lexades ocultada o occultades alguna o algunas
rebuda o rebudas de diners o daltres cosas que
deguessen haver posada o posadas en lo dit compte o
comptes volem e ordonam que aquella quantitat o quantitats de diners
o daltres coses restituescha e do e pach a la
dita ciutat en XI dobles e quen sia feyta execucio axi
com de deute fiscal per lo batle de la dita ciutat qui ara es
e qui per temps sera o per son lochtinent o per qualsevol
porter o porters nostre o nostres a sola certifficacio del dit
racional: e no resmenys hage lo dit racional tot
aquell e semblant poder que han los racionals de la ciutat
de Barchinona e daltres ciutats o lochs de
Cathalunya. Item volem e ordonam que dins lo temps per
nos demunt donat al dit consell general de elegir mostaçaf
e racional que dins aquell temps mateix lo dit consell haja elegir
e elegesca cascun any daqui avant qualque bona persona qui
aquell any ço es tro
que altre consell general especial se mut en la dita
ciutat sia clavari general: la qual persona axi
eleta ans que us del dit offici faça
semblant seguretat que los altres clavaris generals de la dita ciutat
qui son stats en temps passat han acustumuda de fer. E per ço
que en esdevenidor si mester sera sia trobat ab menys difficultad
la peccunia de la ciutat en ques sera convertida volem e
ordonam que lo dit clavari general axi elet
e no neguna altra persona reebe e sie tengut de reebre
tota pecunia provinent a la dita ciutat axi
dels justadors de taylles o de comun com de
qualsevol altra persona o personas qui ara al present degen
o daquiavant deuran alguna quantitat de diners a la dita
ciutat per qualsevol manera o raho exceptat los diners o preus de les
imposicions que la dita ciutat ven los quals per ordinacio de la dita
ciutat reeb o deu reebre lo clavari qui paga los
anuales que la dita ciutat fa: lo qual clavari general
no gos ne puxe res donar a negu de la
moneda de la dita ciutat sens manament del consell general o
del consell special de la dita ciutat es assaber tro
en la quantitat de que los dits consellers han poder de
donar: lo qual manament haja a apparer per carta publica o per
certifficacio en scrits feta al dit clavari per lo
racional de la dita ciutat e segellada ab son segell:
e si en altra manera lo dit clavari donave res de la pecunia
de la dita ciutat volem e ordonam que allo que donat ne hauria no li sie rebut en compte per lo dit racional sens voluntat del consell
general o del consell special de la dita ciutat: lo qual clavari
general sie tengut de complir de present los manaments qui fets li seran de donar diners en la forma demunt dita per lo dit consell
general e special o per los consellers en aytant com lur poder se
esten mentre que diners tinga de la dita ciutat: e axi
matex volem e ordonam que lo dit clavari haje a donar en
poder del racional de la dita ciutat compte e raho daço
que rebut haura per la dita ciutat de present e tota vegada que
request ne sera per los consellers e per lo racional o
sindich o procurador de la dita ciutat e aquell compte jurar e
si al dit racional sera vist fahedor aquell cloure o
finir: lo salari del qual clavari sia aquell que lo dit
consell general ordonara ne ab lo dit clavari se
poran convenir. E jassia quels quatre consellers axi elets sien
del nombre dels cent jurats per nos atras elets e nomenats e hajen
jurat de haverse be e leyalment en lo dit offici de juradia: empero
per tal com molt mes coses se pertanyen de fer e de
procurar als consellers que no als jurats de la dita ciutat volem e
ordonam que daqui avant los dits quatre consellers axi elets cascun
any lo die o lendema que elets seran si tots
presents seran en la dita ciutat sino dins dos dies apres que en la
dita ciutat seran e ans que puxen usar de lur offici de consellaria
juren las coses seguents en poder del batle de la dita
ciutat o de son lochtinent. Primerament juren que be e leyalment se
hauran en lur offici e que per amor ni per desamor ne
per prechs ne per diners ne per altra raho no diran ne consellaran ne
faran sino ço quels sia vijares segons lur bona consciencia que sie
rahonable et profitos a la dita ciutat. Item juren que no pendran
servey de diners ne daltra cosa e si ho fan que en quatre dobles
los hagen a tornar e res no menys stiguen a
merce nostra o del batle de la dita ciutat. Item juren que no
partiran de la dita ciutat sens consell e consentiment de lurs
companyons axi empero que tota ora ni romanguen dos e
que aquell o aquells qui ab aytal licencia partiran facen scriure al
racional de la ciutat lo die quen partiran e lo die
que tornaran: e si per ventura dels dos qui romandrien la un
ne havia per alguna necessitat gran a partir aço
no pogues fer sens consentiment del dit consell general lo qual en
aquell cas o en cas que fos malalt o hagues altre just embargament hi
hagues a provehir de un conseller que usas entro que
aquell a qui lo dit consell general hagues dada licencia fos
tornat o guarit o desembargat del dit embargament e no
mes avant a prorrata daquell temps que hauria usat
del offici li sie
respost del salari daquell conseller en loch del qual sie subrogat: e
aço fem per ço que en la
ciutat romanguen tota hora almenys dos consellers. Item juren que no
satribuiran mes poder que en los presents capitols es contengut. Item
juren que aquells dells qui en la dita ciutat seran cascun dia se
apleguen tots ensemps en un loch per parlar e
tractar los affers de la ciutat e per lo regiment daquella
almenys una vegada e mes si mester hi sera et que entendran en los
affers qui lavors hi seran. Item juren que cascun any los dits
consellers ço es aquells qui
lavors seran en la dita ciutat per tot lo mes de març
faran inventari o testament ço es que scriven los affers de la
ciutat en que stan ne la ciutat que deu ne que li es degut ne quins
carrechs ha ne quals persones tenen res de la ciutat ne li han a
retre compte e generalment tots altres affers que ells sapien
o saber puxen: e aquestas cosas mesas en scrits
donenles als consellers quis elegiran lo primer dia dabril: e si aço
fahien que pach lo perjuri cascu dels dits consellers sia
caygut en pena de mil solidos de la qual lo batle nols puxe fer
remissio e sots aquesta matexa pena sien tenguts de donar al racional
de la dita ciutat en scrits tot ço
quis deura a la dita ciutat o tendran daquella. Item juren que les
coses profitoses a la dita universitat procuraran e les no profitoses
o damnosas squivaran e que de tot lur poder e saber
faran quels bens e les coses de la dita universitat sien guardades
salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totas
cosas preservats e que en special procuraran que sien demanats e
cobrats tots deutes en lur temps deguts a la dita universitat segons
que en lo capitol continent lo sagrament dels dits cent jurats pus
largament dessus es contengut. Item juren que procuraran que tots
anys tres vegades ço es lo
primer dia de abril e lo primer die dagost e lo
primer die de deembre se ligen tots los presents
capitols denant lo dit consell general de setanta cinch
e que no consintran ans aytant com en ells sera
procuraran que tots los presents capitols sien tenguts e servats e
que contra aquells en res per ells no sie fet. Item que los dits
consellers ans que puxen usar de lur offici asseguren ab bones
fermançes en juhi que
finit lur offici retran dins spay de dos meses sens tota
requesta compte de tot ço qui
a lurs mans sia pervengut e hagen de mostrar al racional e que tot ço
que detindran de la ciutat restituiran al clavari
daquella ciutat si diners seran e si cartas o altres
scripturas seran al scriva del consell: e si aço no
fahien dins lo dit temps lo batle de Manresa qui ara es
e qui per temps sera o son lochtinent a sola e simple requesta de
paraula o sens scrits a ell feta per lo dit racional e encara per los
consellers o sindich de la dita ciutat o per lescriva los forç
a fer les dites coses e res no menys los forç
part aço a pagar per pena mil solidos de la qual pena sien
guanyades les dues parts al nostre fisc o al dit batle
per nom daquell e la romanent tercera part a la dita ciutat de la
qual pena nols puxe esser feta gracia ni remissio en
tot o en partida ne alguna composicio per lo dit batle ne
encara per lo portant veus de procurador ni altre official
nostre ço es de les dues parts
guanyadores al nostre fisch ne encara per lo consell general o
special de la dita ciutat de la romanent tercera part guanyadora a la
dita ciutat ans los dits officials nostres a simple e sola requesta
del dit racional o altres dessus dits sens tot proces e consell de
jutge hajen e sien tenguts de fer exequcio contra los dits consellers
lo dit compte ne ço que de la ciutat tendran dins lo dit temps no
retents tota appellacio compensacio retencio e qualsevol altra
deffensio o scusacio remoguda ne alguna citacio o
evocacio feta o posada cor a totes aquestes coses e altres qui
valer los poguessen contra lo dit retiment del dit compte e
daço que tendran de la dita ciutat renuncien ab sagrament en
lentrament del dit lur offici si donchs no eren
messions o altres coses que justament haguessen bestretas
en loffici demunt dit e aquell offici durant lo qual lo dit
racional los deye reebre en compte: e si los dits
conselleres no feta la dita seguretat ne prestat lo dit
sagrament presumien de usar del dit offici sien punits axi com a
persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta
e res no menys cayguen ipso facto en pena de mil
solidos guanyadora e levadora segons que es dit de la dita
pena de mil solidos demunt: E si per ventura algu o alguns qui fossen
elet o elets en conseller o en consellers
recusaven de pendre aquell offici o de fer lo dit sagrament e
seguretat lo batle de la dita ciutat o son lochtinent per imposicio
de penas e altres remeys de dret los forç
a pendre lo dit offici e a fer aquell sagrament e segurctat tota
appellacio e excusacio remoguda: e totes les dites coses en lo dit
prop capitol contengudes axi de la seguretat com de encorriment de
penes com de totes altres coses en aquell capitol dites se servan
en misatgers qui per part de la ciutat seran tramesos a nos o
alguna altra persona e en cuyllidors de questes e de comuns e
en totes altres coses qui moneda privilegis cartas e altres
cosas reebran de la dita ciutat o res per aquella
ciutat administraran e res no menys juren que be e leyalment
se hauran en lur offici e en aquell frau no cometran. Item que los
dits consellers hajen e sien tenguts de oir e de tractar tots
affers de la dita ciutat per grans o per pochs que sien empero que
aquells no puxen diffinir ne determenar
per lo dit consell general o per lespecial segons la
forma devall scrita exceptat que puxen donar a correus
e a altra persona qui treballat hagues per la ciutat entro
a quatitat de deu solidos e no mes e daquells deu solidos
fer manament al clavari de la dita ciutat. Item que los dits
consellers aquells empero qui en la dita ciutat presents seran se
ajusten es sien tenguts de ajustar cascun dia almenys una
vegada o mes si mester hi sera en la casa del consell per los affers
que en la ciutat se hauran a fer o a tractar e si los affers son tals
ques deguen diffinir e determenar per lo consell general
segons la forma dessus e dejus contenguda hajen lur acort ab
lo consell special o encara ab savis en dret si la qualitat del fet
ho requerra que savis hi haja mester sobre aquells affers e
haut aquell acort sobre los dits afers e no abans façan
ajustar lo dit consell general e denant aquell consell diguen
e proposen los dits affers et quels diguen e que ells nantenen
nen han trobat dacort e despuys aquells de
consell general diguen dun en un son vijares e con
la un parle laltre no parle puys
ço que les dues parts
dels presents del dit consell general diffinira sie
haut per fet diffinit e determenat. Item quel
dits consellers qui ara deuran esser elets ço es
aquells qui en la dita ciutat seran presents sien tenguts dins deu
dies apres que elets seran de fer cercar tots privilegis cartas
e altres scripturas de la dita ciutat e aquellas posen
en una caxa que stiga en la casa del dit consell o lla
on lo consell special dejus scrit o lo
general demunt dit acordara: la clau de la qual caxa tinga
lo scriva del dit consell o aquella persona que lo
consell general o special acordara: e si lo dit scriva
la te o altra persona aquells privilegis e cartas prengue ab
inventari del qual se faça
carta publica. E per ço que aquells privilegis nos hajen
soven a trer de la dita caxa se registren
es posen tots en un libre de pergami per lescriva
del consell e ques registren segons orde de canallar:
lo qual scriva com registrats sien sie
tengut de fer repertori o una taula en lo dit libre
e lo nombre de las cartas per ço que per
aquella taula pus leugerament sie trobat en qual
carta sera lo privilegi que hom cerquara: e
aquest libre stiga en la dita caxa el
tingue lo dit scriva segons que la un dels dits
consellers acordara: axi matex de les cartes publiques ques hauran
afer les quals de necessitat per scriva de la scrivania
publica de la dita ciutat se han a pendre tenguen un
libre qui stiga en aquella scrivania en lo qual e no en
altre se meten les dites cartes. Item que algu no puxe
esser conseller de la dita ciutat si donchs o ell o son
pare no han tengut domicili per deu anys en la dita ciutat ne
encara pare e fill dos frares ne oncle
ne nebot puxen esser en un any mateix
consellers. Item que algu quis digue habitador de la dita
ciutat qui no tenga son alberch ab sa muyller
e ab sa companya la major part del any en la
dita ciutat no puxe
esser conseller ne jurat daquella. Item si alguna
persona sera elegida per lo consell general o special de la dita
ciutat a qualsevol fet o fets que haje a fer o a tractar per la dita
ciutat del qual fet o fets la dita persona entena haver paga
de la dita ciutat volem e ordonam que ans que la dita persona
us daço a que sera stada elegida per lo dit
consell si sera present en lo dit consell qui fara la dita eleccio o
si no hi sera present denant los dits quatre consellers de la
dita ciutat o almenys dels dos consellers diga al scriva del
consell que ell enten a esser pagat de la dita ciutat dels treballs
que fara per vigor daquella eleccio e lo dit scriva sie tengut de
scriure les dites paraules en fi de la eleccio e con aquella
persona haura dit denant lo consell o denant los
consellers: e si axi en la forma demunt dita nos
trobave
scrit per lo dit scriva volem e ordonam que
aquella persona no puxe res demanar ne haver de la dita ciutat
daço que hagues treballat per vigor daquella eleccio:
e aço sie axi entes en eleccio de moltes
persones com de una sola persona. E per tal com volem que per les
dites cent persones desus nomenades qui jurats son appellades
axi en consell general com en special la dita ciutat sie regida e
administrada o per aquells qui subrogats seran en loch
daquells els hajem departits per ço que
nols sie tan gran carrech en dos consells generals
segons que per nos demunt es ordonat e per tal com lo consell special
cove de tenir pus sovin que no lo general
per menys carrech e trabayll a haver a les dessus
dites persones e que hajen algun entrevall de repos: fem de
les demunt dites cent personas qui jurats son appellades
quatre parts qui facen quatre consells specials ço es en cascuna
part vint e cinch personas les quals vint e cinch
personas volem e ordonam que facen consell special daqui avant
en la dita ciutat es a saber vint e cinch personas un
any e les altres vint e cinch personas altre any e axi
en les altres tro totes les dites cent persones hajen servit
en lo dit offici segons que per nos devall les dites personas
son nomenadas e ordonadas: e con totes les dites
cent persones hauran axi servit lo dit offici volem e
ordonam que tornen servir lo dit offici aquellas vint
e cinc personas o aquellas que subrogades hi seran
o si subrogaran en cas que haja loch qui primerament
començaran o servir e per conseguent les altres persones del dit
nombre: e aquesta forma demunt dita velem sia servada
daqui anant en lo dit consell special. E
les vint e cinch persones qui volem façen
consell special lo primer any son aquestes quis
seguexen: Eymerich Sallent micer Darnau dez Mas Berenguer de
Luça savi Asbert çes Valls Pere de Muntcenill Romeu fill den
Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Berenguer dez Camp Borthomeu
Amargos mercader Pere Sarta mercader Francesch de Palou
mercader Jacme dez Guix mercader Guillem Guiu Jacme Darlambau
Galceran dez Prat Bonanat ça
Rola Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan
cuyrater Guillem Dalmau çabaterre
ça Coma çabater
Pere de Busquet çabater Pere
de Muntserrat sartre Bernat Soler sartre Borthomeu de Vilanova
manya: e les altres vint e cinch personas qui volem
facen consell special lo segon any son aquestes quis seguexen:
micer Bernat Miquel Berenguer ces Comes savi Bernat Galceran
Francesch Andreu Francesch de Gostemps Francesch Nerell menor de dies
Thomas Ferrer Ramon çes Comes
scriva del duch Bernat de Gamiçans
mercader Jacme Sarta mercader Bernat Exercell mercader Francesch
Amargos mercader Bernat de Palau draper Pere Barriach specier
Pere Draper Francesch dez Puig specier Guillelm dez Guix cuyrater
Ramon Ferrer Bernat Ruvira cuyrater Romeu ça
Grau Pere Roset çabater Pere
Palliceres çabater Lorenz dez
Pujol çabater Jacme
Pedriça assaunador de pells
Francesch de Matestach parayre: e les altres vint e cinc
persones qui volem facen consell special lo terç any son
aquestes quis seguexen: micer Francesch Dortigues
Francesch Nerell major de dies Bernat de Ferrera savi Galceran de
Casanova Pere Galceran Francesch Dalçamore
Johan Miquel Francesch Ferrer fill den Guillelm Ferrer Ramon de Palau
draper Pere Amargos Bernat Massaguer mercader Berenguer Ledo
mercader Francesch Cardona Bernat de Grimosachs Jacme Belloc pus
jove Bernat Oliver mercer Pere Çubach
cuyrater Pere de Subirana cuyrater Francesch de Matamala Ramon de
Comajoncosa çabeter Pere de
Torroella çabater Marti de
Boyons Bernat dez Trull assaunador de pells Berenguer Segui perayre
Bernat Voltrera sartra: e les altres vint e cinch
personas qui volem facen consell special lo
quart any son aquestes a quis seguexern: Arnau dez Mas
major de dies savi Andreu Boxo savi Bernat Amargos Romeu de Casanova
Pere Vilella mestre Bernat de Figuerola pus jove
Berenguer de Tresserres Johan Vidal Pere Ricolf mercader
Berenguer Canet draper Pere Boti Ramon ça
Torra Bernat dez Prat mercader qui sta al carrer
Durgell Jacme Amargos fill den Borthomeu Jacme de Socarrats
mercader Ramon Sarta cuyrater Jacme Corb cuyrater Johan de
Canyeles cuyrater Valenti de Valloria Jacme dez Far çabater
Francesch Respay çabater
Guillem dez Poal Ramon
Cabrera Francesch Rourich sartre: lo qual consell special
de vint e cinc personas segons que per nos demunt es
ordonat volem e ordonam que haja tot aquell poder en
totas cosas la universitat de la dita ciutat tocants que
consell special james hac e ara ha al present
aquell consell special qui vuy es axi per
dret e per privilegis com per custum exceptat en vendes
de censal mort o de violari o de proprietats o daltres
bens e coses axi sients com movents de la dita
universitat e en eleccio de consellers de mostaçaf
de racional de clavari general de tallador de
questa o de comu de prohomens o sindichs que la
dita universitat hagues a tremetre a corts generals o
particulars o a parlament nostre o nostres o de nostres successors
com totes les demunt dites coses reservam e volem esser reservades al
demunt dit consell general e per aquell volem aquellas esser
fetes con loch hauran de fer. Encara mes volem e
ordonam que si al dit consell general o a les dues parts daquell
apparra que al dit consell special daquell any e
dels altres anys esdevenidors a temps cert o a per tots temps sia
tolt mes poder que al present no li tolem de una
cosa o de moltes o que li sie mes poder donat que al present
no li donam que axi en tolre com en
afegir o ampliar poder al dit consell special de una cosa o de
moltes o daquelles que al dit consell general plaura axi a temps com
a per tots temps e aquella o aquellas toltes e
reservades restituir a per tots temps o a temps segons que al dit
consell general sera vist fahedor: e si per ventura lo dit consell
special se atrevia de fer negunes de les dites
coses qui per nos e lo dit consell general li fossen prohibides o
vedades que aquellas fossen casses et vanes
e freturassen de tota efficacia e valor. Item que les
dites vint et cinch persones qui jurats son appellades
en les quals haura segons la forma per nos demunt ordonada
quatre consellers les quals vint et cinch personas fan
e deuen fer consell special segons per nos es demunt ordonat volem e
ordonam que con consell volran tenir ques hajan
a convocar primerament ab veu de crida en los lochs
acustumats e puys ab alberans segons que
dessus es dit del consell general: empero per be que
les dites vint e cinch persones fossen axi
convocades no pogues dit esser consell special si almenys no hi eren
presents deu personas dels dits jurats e dos dels consellers:
e si les dites deu persones dels dits jurats e dos dels consellers hi
seran presents volem aquells facen et puxen fer consell
special la absencia dels altres no contrestant e puxen
tractar dels fets e dels negocis de la dita ciutat per pochs o
per grans que sien e aquells decisir e
determenar si a ells sera ben vist fahedor segons lo
poder per nos demunt al dit consell special donat o li seria
donat per lo dit consell general: e si seran cosas ço
que lo dit consell special tractara o parlara que lo
dit consell nou puxe decisir o determenar ans
ho haja a fer lo consell general en aquell cas si lo
dit consell special ho acordara sie convocat segons la
forma per nos demunt ordonada lo dit consell general. Empero
volem e ordonam que de qualsque fets per grans o per
pochs que sien de ques tracta es parle
en lo dit consell special de las ditas vint e
cinc personas que nos puxa res decisir ne determenar
o finar ne scriva non gos penre
carta e siu fa que no haja neguna efficacia
o valor si dues persones o mes del dit consell contrestaran en
ço qui fer o determenar si volra: mas la
contradiccio de una persona aquella no contrestant ço
que per lo dit consell sera fet o determenat haja
força e
valor e dallo volem sia feta carta publica per notari
si lo dit consell len volra. Item que la
convocacio del consell special faça
e haja a fer lo batle de la dita ciutat o son
lochtinent axi per crida com per alberans a
requesta de aquellas personas a requesta de les quals
consell general se ha a convocar segons que dessus es
dit axi que la pena e totes coses sobre la convocacio de
consell general dessus ordonades sien haudes
per repetides en la convocacio daquest consell special.
Axi matex entenem e declaram que en les penes dessus
dites en les quals daço
special provisio no es feyta se tinga aytal
forma o manera ço es que daquellas penas sien
guanyades dues parts a nos o al nostre fisch e la romanent
tercera part a la ciutat e que aquellas penas leu e
levar puxe e haja lo
batle de la ciutat qui ara es o per temps sera o son
lochtinent tota appellacio e contradiccio remoguda e que
aquell batle ne encara portant veus de
procurador no puxe fer gracia de les parts a nos
pertanyents si donchs lo consell general demunt dit nos
tenie per content de la sua part e que no puxe haver les
dues parts pertinents a nos sens que no haja la
part a la dita ciutat pertanyent axi que ensemps tota
aquesta pena se deman es leu. Empero volem e
ordonam que negunes de les demunt dites penes
pecuniaries en los presents capitols contengudes en
les quals nos hajam part per nos ne per
nostres officials no puxen esser exigides ne
levades ne hajen loch de exigir ne
levar tro que per los consellers o per lo
sindich o procurador de la dita ciutat sien o fossen
acusades la qual accusacio hagues apparer per scriptura
publica. Item volem e ordonam que si en los dits
capitols exien algunes coses obscures o dubtoses
segons vijares del dit consell general que aquellas lo
dit consell general o les dues parts daquell segons la forma
per nos demunt ordonada pogues declarar e interpretar segons son
vijares o coneguda hoc encara tolre e
affigir en los dits capitols ço
que ben vist li sera a sa coneguda e volem valega tant
com si per nos era declarat o interpretat o tolt o affegit
la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses
preservats: e la ordonacio demunt dita volem que dur
del primer dia del mes de abril primer vinent a deu anys e puys
tant e tant longament tro que per lo consell
general demunt dit o per les dues parts daquell sie en
tot revocada o en partida adobada com apres dels dits
deu anys donam al dit consell general poder de corregir e de mudar
la present ordinacio o de affigir si empero a
nos plaura.
- Ac supplicato nobis per eundem nuncium
vestrum quod ipsa capitula et omnia que continent laudare
approbare et de novo concedere dignaremur supplicacione hujusmodi
suscepta benigne prospectis in hiis bono statu et comodo evidenti
vestri dictorum universitatis et singularium ac reipublice
civitatis predicte cujus profectibus innitimur toto corde
ac respectu notabilis et grati subsidii quod nobis facitis pro felici
viagio quod de proximo facere intendimus ad regnum Sardinie
Domino concedente: tenore presentis preinserta capitula que per
fidelem consiliarium nostrum Bernardum de Ponte legum
doctorem pro parte nostre curie recognosci fecimus
et omnia que continent laudamus approbamus ratifficamus et
confirmamus ac ea de novo concedimus vobis universitati ac
singularibus supradictis volentes statuentes et ordinantes ac vobis
concedentes expresse quod consilium sit et celebretur in dicta
civitate de cetero sic et prout in preinsertis capitulis continetur.
Mandantes per eandem gerenti vices gubernatoris
in Cathalonia vicario Bagiarum et probis
hominibus dicte civitatis ceterisque universis et singulis
officialibus judicibus comissariis et nostris subditis universis et
dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris sub pena
mille florenorum de bonis cujuslibet contrafacientis quociens
contrafactum fuerit habendorum et nostro applicandorum erario
et sub ire et indignacionis nostre incursu quatenus laudacionem
approbacionem ratifficacionem et confirmacionem ac de novo
concessionem nostras hujusmodi quas durare et valere volumus per
decem annos a data hujusmodi in antea continue numerandos et
ex tunc quamdiu nobis placuerit et non ultra vobis teneant et
observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per
quoscumque et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere
vel venire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium
presentem vobis fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Data
Valencie vicesima quinta die marcii anno a nativitate Domini
millesimo trecentesimo nonagesimo tercio regnique
nostri septimo. - Andreas Salvator. - Arnaldus Manyosa mandato domini
regis facto per Johannem Garrius consiliarium et locumtenentem
thesaurarii. - Nicholaus Moratoni regens thesaurariam habuit
hanc pro visa. - Idem.
