Ley VIII. Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.

Ley VIII.

Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.

Cavalleria fo appellada antigament la companya dels nobles qui foren posats a defendre la terra et per axo lus meseren nom militia en lati que vol aytant dir com companya de homens durs et ferms: et foren elets pera soferir mal treballan per profit et per be de la cosa publica. E per ço hac aquest nom de milicia de compte de mil: car antigament de mil homens era un elet pera esser cavaller. Mas en Espanya apellen cavalleria no per ço com van encavalgats en cavalls mas per tal com be axi com los que van en cavalls van pus honradament que en altra bestia: axi meseix los que son elets a esser cavallers son pus honrats que tots los altres defensors: perque axi com lo nombre de la cavalleria fo pres de companya de homens elets pera defensio axi fo pres lo nom de cavaller de cavalleria.

Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Ley VII.

Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Deffensors son un dels estaments perque Deu volch ques mantengues lo mon: car be axi com los qui preguen Deu per lo poble son dits oradors e axi meseix los que lauran la terra et fan en aquella aquelles coses de les quals los homens han a viure et san a mantenir son dits governadors axi meseix aquells qui han a defendre los altres son appellats defensors: e per tal los homens qui aytal obra han a fer ordenaren los antichs que fossen ab diligencia elets. E aços feu per tal cor defensio ha mester tres coses ço es esforç et honor et poder: perque pus en lo titol precedent havem mostrat qual deu esser lo poble a la terra on havita lauranla per haver los fruyts daquella et ensenyorinse de les coses que seran en aquella defenenla et emparanla et crexenla de ço dels enemichs que es cosa ques conve a tots comunament. Pero ab tot aço a aquells a qui mes se pertany son los cavallers a qui los antichs appellaven defensors e aço per tal com son pus honrats et per tal com senyaladament son ordenats a defensio de la terra et a crexer aquella: e per ço volem açi parlar daquells et mostrar perque son axi appellats et com deuen esser elets e quinys deuen esser en si meseixs e quils deu fer et a que e com deuen esser fets e com se deuen mantenir e quinyes coses son tenguts de guardar e que es ço que deuen fer e com deuen esser honrats pus que son fets cavallers e per quinyes coses poden perdre aquella honor.

Ley IV, Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey ...

Ley IV.

Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey et que es ço que pertany a son offici.

Los grechs els romans foren homens que usaren molt antigament fet de guerra: et mentre que ho feeren ab sen et bona ordinacio venceren et acabaren tot ço que volgueren: e ells foren los primers que feeren senyeres per ço que fossen coneguts los grans senyors en les osts et en les batalles e axi meseix per ço que les gents els pobles se cabdellassen havent esguart en ells et guardant ço que era manera de guiar et de cabdellar. E tenintho per honor senyalada appellaren aquells qui portaven les senyeres
dels emperadors Primipilaris qui vol aytant dir com official qui porta la primera senyera del gran senyor: e encara lapellaren Prestes legionum qui vol aytant dir com a senescal sobre les companyes de les osts. E aço era per tal com ells jutjaven los grans pleits que sesdevenien entre ells. E en algunes terres los appellaven duchs que vol aytant dir com cabdell qui mena les osts. E aquests noms foren usats en Espanya entro ques perde et la guaayaren los sarrains. E depuys que la cobraren los christians aquest a qui aquest offici es comanat es appellat en Castella alfereç et en Arago et en Cathalunya senyaler. Al senyaler se pertany de guiar les osts quan lo rey noy es en sa persona e quan noy pogues anar ey trameses son poder. E el dit senyaler ell meseix en sa persona deu tenir la senyera tota vegada quel rey ha batalla campal: e antigament ell solia fer les justicies dels homens per manament del rey quan delinquien e per ço porta la espasa davant cor es la major justicia de la cort. E be axi com pertany a son offici de defendre et de emparar et de crexer lo regne axi meseix con alcu fara perdre heretament o patrimoni al rey vila o castell sobrel qual degues venir reptament ell lo deu fer et esser advocat per demanarho. E axo meseix deu fer en los heretaments o cases que pertanguen a la senyoria del rey si algu voldra minvar o celar lo dret quel rey hagues en aquells jassia fossen tals sobrels quals nos pertangues reptament. E axi com pertany a son offici de fer justiciar los homens honrats quan fan perque: axi meseix pertany a ell de demanar merçe al rey per aquells qui son sens colpa acusats. E ell deu dar per son manament qui rahon los pleits que hauran les dones vidues els orfens de paratge quan no hauran qui rahon per ells ni qui tenga lur raho: e axi meseix als qui seran reptats sobre fets dubtoses qui no hauran advocats. E per tots aquests fets tan grans quel senyaler o senescal ha a fer conve en totes guises que sia hom de molt noble linyatge per tal que haja vergonya de fer cosa que li estigues mal e axi meseix com ha a justiciar los grans homens qui feessen perque. E leal deu esser per amar lo profit del rey et del regne: et de bon sen ha mester que sia per tal com per ell san a determenar les grans questions que sesdevenen en les hosts: e fort e sforçat et savi deu esser pus que ell ha esser axi com a cabdell major sobre les gents del rey en les batalles. E quan lo senyaler o senescal aytal sera deulo lo rey amar et fiarse molt en ell et deuli fer molta honor et molt be: e si per aventura sesdevenia que erras en alguna cosa daquestes sobreditas deu haver pena segons la errada que fara.

Ley II

Ley II. 

Com lo rey deu esser de grans affers et franch et no despessech ni avar per tal que en temps de guerra se puga ajudar de ço del seu.

Gran es la virtud de franquea la qual se conve a tot hom poderos et senyaladament a rey quan usa daquella en lo temps ques conve et axi com deu. E per ço dix Aristotil a Alexandre que ell que punyas en haver en si virtut de franquea car per aquella guaanyaria pus tost la amor els coratges dels homens. E per ço que pogues mils usar
daquesta bonea declarali quinya cosa era et que volia dir hom avar franch et despessech. E dix que avar retenia ço que devia dar et ço que devia retenir et el franch dava ço que devia dar et retenia ço que devia retenir el despessech o guastador dava ço que devia dar et ço que devia retenir. E posan larguea per lo mig de avaricia et de guastament que es dit prodigalitat dix que ladoncs deu hom reprovar les qualitats de les coses ço es quinyes son si son dampnoses con se lunyen de la mijania acordanse ab aquella scriptura que diu quels benaventurats tengueren la mijania en tots affers no faen massa de res: car tots trops son mals. E per ço li dix que franquea es dar a aquell
que ho mereix segons lo poder del donador donanli de ço del seu e no prenen daço daltri per darho a altre: car aquell qui dona mes de ço que pot no es franch ans es
guastador e serali forçat que prena per força de ço daltre quan ço del seu no li bastara: e si de la una part guaanya amichs per ço quels dara de laltra sera enemich daquells de qui ho pendra. E axi meseix a aquell qui dona al qui no ho ha mester no li es grait et es axi com aquell qui vessa aygua en la mar. E aquell qui dona a aquell qui no ho mereix et usa de despesseguea o prodigalitat es axi com aquell qui dona a son enemich poder sobre si meseix. E dix quel hom prodigus o despessech era per ço axi appellat per tal com del seu regiment era luny providencia que es aytant com temperança et provisio covinent en despendre o en retenir.

Ley-iii-com-lo-rey-deu-esser-manyos-et-artech

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars I^a fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.

Ley I