Mostrando las entradas para la consulta messio ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta messio ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Pedro, condestable, Portugal, rey de Aragón, conde de Barcelona, traidores catalanes.

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes


(El rey de Aragón, en 1463 -4 y antes de empezar la guerra con los idiotas catalanes, es Juan II, hasta su muerte y exequias. Le sucede Ferrando, Fernando II de Aragón, el católico. Otra cosa es lo que hagan los catalanes, que siempre quisieron ir a su bola, y así les fue, les ha ido, les va y les irá, por imbéciles).

Patrocina la entrada el Instituto Nueva Histeria:



Patrocina la entrada el Institut Nova Història

Pedro de Portugal, nombrado rey de Aragón, conde de Barcelona, por los traidores catalanes.

COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.

ADVERTENCIA.

Hasta la última fecha citada, ocho de marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones, deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que representaba en cierto modo el espíritu del país, y la transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo de prescindirse enteramente de los individuos que componían los diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un determinado número de personas que, representando a la Diputación y a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la última sesión y deliberación con que da fin el registro que concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además, de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen, según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el decurso de estos importantes hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber, la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir, que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones, frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente, los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes, quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si, para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente, separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector, cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores, con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a
poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II, y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos) entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno, daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido es como sigue.

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.
Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima
princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car
huncha (nuncha, nunca; may, mai) fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard. 


En nom de Deu sie e de la gloriosa Verge Nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi e de madona Santa Eulalia cors sant de Barchinona e de tots los sants e santes del Peradis.
Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes entrevenint consentint hi la ciutat de Barchinona al honorable mossen Francesch Ramis ciutada qui ab les dues gualeas (galees, galeres; galeras) patronejades per lo honorable En Rafel Julia de lur ordinacio va vers lo regna de Portugal per les coses devall scrites.
Fara donchs lo dit mossen Francesch Ramis tota sa diligencia les dites dues gualeas se transfiren en lo dit regne com abans poran squivant totes terres e parts de les quals algun impediment haver pogues e stant tota via molt recelos en no exir presencialment en part alguna fins a tant sie al loch (loçh) hon haura necesariament explicar la creença que sen porte e demostrant en totes coses esser gualeas de cossaris e provehints nos puixe haver lengua dell ne dels negocis per que es trames.
E com lo dit sera en lo regna de Portugal fara exir en aquella part que li semblara algun home de recapte e discret lo qual en cauta manera se informara on se trobe lo Illustrissimo don Pedro de Araguo al qual si vist li sera trametre la dita o altre persona feel ab letra o altre senyal denunciant li en gran secret la sua venguda e suplicant lo vulle dispondre si matex en poder oyr comodament e a ple lo dit mossen Ramis.
Pervengut lo dit mossen Francesch Ramis lla hon sera lo dit Illustrissimo Don Pedro Daraguon ab aquella millor gravitat e gest de homenia que pora e sabra
dira a la sua senyoria com los deputats e consell e representants lo Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia sua e liurar li ha la letra de creença que sen porte intitulada al Illustrissimo e virtuos senyor Don Pedro de Araguo en virtut de la qual apres que sia legida suplicara la sua senyoria li vulla donar audiencia e a soles e axi apartats lo dit mossen Francesch Ramis splicara afectualment unes tals o semblants paraules.
- Illustrissimo e virtuos senyor. No deu ser ignorat per vostra senyoria que temps ha lo dit Principat Cathalunya es viduat de Rey e senyor. (Juan II está bien vivo, y el heredero, príncipe Fernando o Ferrando, futuro rey católico)
E per quant los cathalans uncha han haguda intencio ne voluntat sens rey e senyor viure com sempre han acustumat e molts princeps e senyors hajen acostament a la successio entre los quals es vostra Illustrissima Senyoria.
Per ço los dits deputats e consell me han trames a aquella per saber on a nostre Senyor Deu los plasent ells recayguesseu en voluntat e delliberacio de haver vostra Illustrissima Senyoria per Rey e Senyor si acceptaria la senyoria e si seria en disposicio decontinent anar en Cathalunya.
- E si lo dit virtuosissimo S. decontinent ho apres passat algun intermedi de temps respondra esser content e de fet dira ell acceptar e voler anar la hora lo dit mossen Francesch Ramis suplicara aquell li placie manar fer venir devant les gents de la sua senyoria de la sua cort o altres que alli seran si a la sua Senyoria plaura e o volra lo dit mossen Ramis en presencia de tots retirat ab pertinent composicio de persona atras per spay de VIII o X passes en la millor manera que pora tornantse acostar al dit senyor ans que del tot sie ab ell fara reverencia ginoll ficat no pero a terra e apres acostar se ha mes aginollat a terra besarli ha la ma com ere acustumat als predecessors e gloriosos Reys de loabla memoria dient unes tals o semblants paraules. - Molt alt e molt excellent Senyor. Los deputats e consell representants lo vostre Principat de Cathalunya se rechomanen en gracia e merce de vostra alta Senyoria han me liurada aquesta letra.
- E besada primer metra li en la ma aquella intitulada Al molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu Rey Daraguo et cetera comte de Barchinona et cetera.



//

E legida la dita letra lo dit mossen Francesch Ramis demanara alli (al) dit senyor si sera plasent a la sua celsitut que explique les coses que ha dir en presencia o a part de les dites gents e seguint la voluntat del dit Senyor Rey lo dit mossen Francesch Ramis de part dels dits deputats e consell explicara a la sua excellencia que com los cathalans lo demanen el amen per senyor e stiguen ab grandissimo desig veure la sua reyal persona la qual divinament inspirats sempre han tengut e tenen en les visceres com aquella qui vertaderament devalle de la massa dels Reys Daraguo e a la qual pertany la Senyoria li placie decontinent se reculle en les dites gualeas per venir en lo dit seu Principat e dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria qui li sta aparellada suplicant e ab paraules pertinents e accomodes requerint ne virilment la Sua Magestat. Certificant lo dit mossen Francesch Ramis la clemencia sua que per los dits deputats e consell e altres cathalans es axi ferventment e de amor natural volguda demanada e desijada fins als petits infants que es cosa incredible. E per ço placie a la sua clemencie se reculle decontinent tant per seguretat de la sua reyal persona e visitacio de sos fidelissimos vassalls e institucio e ordinacio de la sua reyal casa quant per subvenir a les necessitats occorrents al dit seu Principat qui sta vexat a causa de la guerra narrant lo dit mossen Francesch Ramis al dit Senyor Rey aquelles de les particularitats de la guerra e del stament del Principat e altres coses que li semblara e persuadint e solicitant tota via ab pertinents humiltat e paraules la sua altesa opportunament e si master sera importuna de recullir se a venir de part deça al mes prest que puixe com en la trigua porien succehir grans contraris e inconvenients. E on la sua Altesa metes en noves lo dit mossen Francesch Ramis de la proclamacio del serenissimo Rey de Castella dira e respondra que com la sua Altesa sera presencialment en lo dit Principat li sera dada tal raho de totes les coses que la sua Magestat ne sera contenta com a virtuosissima que es.
E si possible sera lo dit mossen Francesch Ramis fara e procurara per son poder lo dit Senyor Rey vingue acompanyat axi de gents com de fustes al mes que pora com en la custodia de sa reyal persona vage tant com per los tots es pensat e on axi facilment fustes nos puguessen haver vingue en nom de Deu ab les dites dues gualees precipitant la venguda com mes pora.
E jure lo dit ambaxador a Nostre Senyor Deu e als sants quatre Evangelis qui directament o indirecta publicament ho amagada per si ne per altres no procurara alguns oficis beneficis o altres utilitats gracies del dit Senyor Rey a obs de ell dit ambaxador ne de altres qualsevol persones ne entendra en altres coses sino en les dessus dites. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda.
Domini deputati et cetera. 

Al lllustrissimo e virtuos senyor don Pedro Darago.
Illustrissimo e virtuos senyor. Per alguns negocis de gran importancia trematem a vostra senyoria mossen Francesch Ramis ciutada daquesta ciutat de Barchinona exhibidor de aquesta ab dues
gualees armades va plenament informat e instruhit de nosaltres. Placie a la senyoria vostra vulle aquell benignament oyr e adhibir li fe e creença com si nosaltres presencialment ho
dehiem a vostra Illustrissima Senyoria la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII. - Devots servidors de vostra Illustrissima S.
los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya e consell e consellers de la ciutat de Barchinona.
Fonch segellada ab
los segells del General e de la ciutat de Barchinona.
Domini deputati et cetera.

Alt (Al; se encuentran varias cartas en la colección con este error. Todas suelen empezar con "Al") molt alt e molt excellent senyor lo senyor En Pere per la gracia de Deu rey Darago et cetera comte de Barchinona et cetera.

Molt alt e molt excellent senyor.
La divinal clemencia obrant los seus meravellosos
investigables e incomprehensibles actes ha dada disposicio e justa causa als cathalans a qui la defensio e direccio de la cosa publica es acomanada per esser viduat lo Principat de Cathalunya de rey e senyor de proseguir justicia obrint los ulls e illuminant los enteniments de aquells e movent e incitant los a demanar per senyor vostra reyal persona fahent vertaderament conexer a ella pertanyer la senyoria e causant en lurs animos credulitat ferma que axi com per mija del benaventurat apostol mossen Sant Pere edifica la militant sglesia axi per lo benaventurat vostre adveniment reformara lo universal domini e renaxer e unificar fara los regnicoles e vassalls mortificats. Com axi sie de lonch predicat no solament per los literats e mediocres ans encara per lo vulgar fins als petits infants. Adonchs senyors molt alt los cathalans divinament inspirats e moguts per la innata e incorrupta fidelitat seguints la voluntat divina ab tenor de la present denunciants les dites coses a vostra gran senyoria demanen e clamen a aquella en e per senyor ab integritat de leys e libertats com aquell al qual justicia acompanye devant tots altres per esser la propia carn devallant de la recta linea del excellent rey Namfos lo benigne axi en les croniques intitulat. Suplicants e requerints (requernits) nosaltres deputats e consell representants lo dit Principat e consellers e consell de la ciutat de Barchinona humilment e devota una dos e tres vegades la gran senyoria vostra ab aquests scrits e encara a boca per nostre embaxador mossen Francesch Ramis lo qual apart porte letra de creença sie de merce sua en lo nom de Deu e de nostra dona Santa Maria e del benaventurat cavaller mossen Sant Jordi vulle dispondre decontinent vostra Reyal persona a recullir se ab les dues gualees armades que per aquesta sola raho trematem e venir al vostre Principat dominar aquell e pendre e haver la universal senyoria com sie infinidament de amor natural volguda e desijada. Reculles donchs prestament e tota trigua postposada e vingue visitar los seus fidelissimos e instituhir e ordonar la sua reyal casa e defendre lo propi patrimoni e subvenir al dit Principat qui per guerra sta molt vexat axi com es degut e pertinent e rey e senyor timorat complit de tantes virtuts homenia
prudencia e providencia qual es vostra gran excellent
senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament segons desige per lonchs temps
ab totes felicitat e victoria desijades manant sempre a nosaltres lo que plasent li sie. Scrita en
Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII. - De V. Excellencia humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella se comanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya e consellers e consell de la ciutat de Barchinona.
Fonch segellada ab
los segells del General e de la ciutat de Barchinona.
Domini deputati et cetera. 


1464:
7 DE FEBRERO.

Deliberación.

Fou deliberat e conclos que les persones derrerament eletes en fet den Rafel Julia axi com havien lo poder ab referir sie sens referir e encare de nou donaren poder a les dites persones que ensemps ab los senyors deputats vegen e apunten ço que demane lo dit Rafel Julia per lo viatge que ha fet ab les dues galees portant la Magestat del Senyor Rey e se informen de les coses e façen conclusio que deu haber per lo dit viatge tot sens referir. E per que lo artiacha Çariera ere hu de aquelles dites persones eletes e de present es fora la ciutat de Barchinona elegiren en loctinent seu lo honorable mossen Johan Comes canonge.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren approvaren e consentiren a la dita delliberacio.


8 DE FEBRERO.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee AuthoniAnthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputaciome prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.

IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIIIe tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, sego, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.
VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que
foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.
A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

19 DE MARZO.

Deliberaciones.

Per tots los demunt dits concordablement fou feta deliberacio e conclusio que sien prestades al Serenissimo Senyor Rey En Pere huy benaventuradament regnant dues de les galees que lo General ha e te a la Taraçana a tres anys del die present a anant comptadors ab la ferrera tanta com se trobara en poder del dit General. E que sie prestada sens calament ne fermançes sino a sola confessio e promissio de esser restituides passat lo dit temps per lo dit Senyor Rey. Ab aço empero que los deputats no puixen comprar res qui fallegue a la dita ferrera e o als buchs exarcia e altres forniments de les dites galees.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada que dels diners a sa Altesa liurats o liuradors per los deputats e concell qui en los dies passats foren destinats per al socors de la vila de Cervera façe contents Menant de Beamunt Johan Darmendaris e altres qui
demanen pagua per haver trabellat e vaguat en socorrer la dita vila de Cervera com sie vist esser molt rahonable ells sien contentats e satisfets dels dits diners a aço assignats dels quals la major part reste encara alvirar al dit Senyor Rey.
Item que los deputats presents e sdevenidors hajen facultat e potestat de ordonar e fer publicar qualsevol prohibicions e crides que vistes lus seran a utilitat del dret novament imposat sobre la sal axi en no permetre que la sal venedora en nom del General no sie revenuda per revenedors com en totes altres coses als dits deputats ben vistes a tota lur voluntat per utilitat del dit dret e per squivar fraus.
Item que mossen Bernat Tor mossen Johan Colom e Francesch del Bosch vegen lo carrech dat en los dies passats al honorable En Johan Benet Çapila ciuteda e En Nicholau Bernat de veure letres e posar bollatins. E apunten si deuen esser paguats o remunerats e ho refiren al present consell.
Item que los prop dits tres ogen lo honorable mossen Jacme Segur canonge de Tortosa del que demane per lo reschat que ha hagut paguar als enemichs quil prengueren anant en Leyda trames per los deputats e consell per negocis del Principat e encara per les grans despeses que diu haver fetes e treballs e perills de mort passats per la raho dessus dita e vegen si deu haver pagua e remuneracio e del que apuntaran façen relacio al present consell.
Item que les prop dites tres persones vegen una suplicacio lo dia present dada per mossen Jacme Carbo caveller e les coses en aquella contengudes e se informen de aquelles e les apunten e lur apuntament refiren al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIII de març del dit any Mil CCCC sexanta quatre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat lo que concerneix la imposicio del dret de la sal sobre lo qual los dits consellers hagen informacio dels senyors de deputats sobre certs contraris occorrents al dit consell. E elegi sobre los caps en los quals ha remissio de persones los seguents ciuteda Luis Ros mercader Nicholau Julia artiste Pere Prats specier Bernat Beatriu cotoner

//

Referencias de la wikitrolas:

https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_de_Portugal,_conde_de_Barcelona 
(mentiras, y gordas, y más wikitrolas.cat)

http://blog.museunacional.cat/es/pedro-de-portugal-rey-de-los-catalanes-1464-1466-un-principe-maldito-redimido-por-el-arte/

Albert Estrada-Rius.

Pedro IV, llamado «El Condestable de Portugal», Pacífico, 1464-1466

Las efemérides son un buen pretexto para rememorar hechos históricos o bien para recordar a personajes olvidados. Este año se celebran 550 años de la muerte de un infante de la casa real de Portugal, de nombre Pedro, que llegó a reinar en Cataluña entre 1464 y 1466 con el nombre de Pedro IV. (También el mes que viene se podría nombrar a Carlicos Puigdemont como Rey de CatalunyaKarles Puigdemont I el caganer).

Ver moneda de Pedro IV de Aragón, el ceremonioso,
(Pedro IV enciclopedia aragonesa)


numismática mramos Pedro-iv-de-aragon-el-ceremonioso-florin-perpinan

Florín, Aragón, Pedro IV, ceremonioso

Falsificadores de moneda en Aragón o sin licencia

El contexto en el que accedió al trono fue el de la guerra civil (1462-1472) de las instituciones representativas de Cataluña –el Consell de Cent y la Diputación del General de Cataluña– (ninguna Generalitat, pero generalitats y General sí, y república también, pero con rey aragonés o franco, no la republiqueta esa ilegal) contra el rey «legítimo» Juan II de Aragón. Por esta razón, una vez éste recuperó el trono y se acordó la paz, el difunto Pedro pasó a ser considerado un rey «intruso» y todas las partes procuraron olvidarle.

La cualidad del legado patrimonial del soberano que ha llegado a nosotros, a pesar de que su reinado fue corto y el contexto convulso, justifica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya se haya implicado en la divulgación del personaje y de su obra. Primero, con la preparación del seminario «La moneda de un rey proscrito: Pedro IV en Cataluña» y, este otoño, con la organización de la jornada de estudio «Pedro de Portugal, rey de los catalanes: memoria y patrimonio».

Carta del rey a los  «Consellers» de Barcelona con firma autógrafa. Foto: AHCB

Pedro era miembro de la familia real portuguesa y, por vía materna, nieto del último conde de Urgel, Jaime IISu linaje arraigaba con el de los soberanos de la casa de Barcelona. Por esta razón, los catalanes levantados contra Juan II –hermano y sucesor de Alfonso V de Aragón y padre de Fernando II el Católico– le proclamaron rey.

El Condestable era un joven príncipe tan culto y refinado como perseguido por el infortunio. En el atardecer de la Edad Media y el nacimiento de la modernidad el humanismo magnificaba la melancolía y hacía bandera de ella. Pedro, hijo del regente de Portugal caído en desgracia y muerto en batalla, fue desposeído de la maestría de la orden de Avís y del cargo de Condestable; sufrió exilio en la culta corte de Castilla y allí escribió tres obras literarias de cualidad notable; adoptó como divisa personal, siguiendo la moda de la época, el «Paine pour joie» y la imagen alegórica de la rueda de la fortuna. En el inventario notarial levantado a su muerte se recogen objetos preciosos de todo tipo, en los que había grabado, pintado, esculpido o bordado, casi de manera obsesiva, su emblema.

Fragmento de «Satira de infelice e felice vida» de Pedro de Portugal. Colección particular

Como monarca utilizó ampliamente las manifestaciones artísticas para proyectar sobre los nuevos súbditos la imagen personal de un rey culto y decidido. A pesar de la penuria económica imperante en un período de guerra, se esforzó en invertir dinero en la reforma del antiguo Palau Reial Major de Barcelona y encargó obras a los mejores artistas coetáneos, demostrando un gusto exquisito. Hoy aún se conserva el retablo  que encomendó a Jaume Huguet para ornar la capilla real y que dedicó a la Epifanía, en una sutil exaltación de la monarquía que encarnaba, y donde es posible que aparezca retratado en la figura del más joven de los magos. Igualmente se conservan varios dinteles de piedra ornados con su divisa esculpida.

Jaume Huguet, Retablo del Condestable en la capella palatina de Santa Ágata (MUHBA). Foto: Amador Álvarez CC-BY-SA-3.0.

Detalle del retablo anterior con la escena de la Epifanía con el supuesto retrato del Condestable

También utilizó el ofrecimiento de obras de arte –en las que nunca olvidaba colocar su famosa divisa– a algunos santuarios para demostrar su carácter de príncipe piadoso. Así, se conserva la corona que regaló a Santa Maria de Castelló d’Empúries, actualmente en el Museu d’Art de Girona, y consta que también regaló, después de enriquecerla, la fastuosa cruz de los condes de Foix –hoy perdida– a la Virgen de Montserrat.

Como gobernante mandó acuñar una nueva, bonita y fuerte especie monetaria de oro que, por razones propagandísticas, denominó pacífico. Recientemente, la Generalitat de Catalunya ha adquirido una de estas raras monedas y la ha depositado en el Museu Nacional donde está expuesta.

dintell-de-finestra

Dintel de ventana con la divisa del Condestable procedente del Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA (MHCB-9150)

dintell-de-finestra2

Dintel con la divisa del Condestable procedente del Palacio Real Mayor de Barcelona, ​​hoy en el patio del Palau del Lloctinent. Foto: Albert Estrada-Rius

El infortunio del príncipe hizo que perdiera demasiadas batallas y culminó con su prematura muerte a los 37 años en Granollers. En esta población se conserva la memoria de la casa –Palau dels Tagamanent o casa del Conestable– donde murió, el 29 de junio de 1466. Según sus disposiciones, fue enterrado en la iglesia de Santa Maria del Mar. En el libro de las solemnidades de Barcelona se describe el recorrido del séquito fúnebre y la vistosa y ruidosa ceremonia caballeresca del «correr las armas» que tuvo lugar en la plaza del Rei. La gastada lauda de mármol blanco que se le atribuye se conserva bajo el órgano de la basílica y muestra al rey –extrañamente desprovisto de los atributos de la realeza– con un libro en las manos. Su espada, símbolo supremo de la Justicia y de la protección armada que se esperaba de un monarca, se conserva en el tesoro de la Catedral de Barcelona. Ni que decir tiene que esta pieza extraordinaria, que va cautivó al poeta Juan-Eduardo Cirlot, también ostenta la mítica divisa.

espasa

Joan «lo florentí». Espasa del Conestable . Tresor de la Catedral de Barcelona

No existe mejor manera de terminar esta evocación de una figura poco conocida que invitar a los lectores a recorrer los espacios y las calles de Ciutat Vella en los que se movió este príncipe. Un itinerario histórico y artístico que empieza en el Saló del Tinell del Palau Reial, pasa por la capilla palatina de Santa Àgata y por su retablo, sigue por el patio vecino del Palau del Lloctinent, donde reposa uno de los dinteles pétreos con la divisa del Conestable, continúa por el tesoro de la catedral y acaba delante de su tumba en Santa Maria del Mar. Parta aquellos que quieran continuar, el viaje puede seguir hacia Granollers para contemplar la casa donde murió y hacia el Museu d’Art de Girona donde se guarda la corona que dedicó a la Virgen.

lauda-sepulcral

Lauda sepulcral del Condestable a Santa Maria del Mar. Foto Albert Estrada-Rius

Albert Estrada-Rius


  1.  Pedro de Portugal, rey de los catalanes (1464-1466) ¿Un príncipe maldito redimido por el arte?, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 17 de noviembre de 2016
  2.  Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volumen 3, Editorial Alpha, pág.760
  3.  S. Sobrequés, Catalunya al segle XV, Editorial Base, Barcelona, 2011, p. 129.
  4.  Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pág.268
  5.  [http://www.academia.edu/3668039/Los_discursos_científico_y_amoroso_en_la_Sátira_de_felice_e_infelice_vida_del_Condestable_D._Pedro_de_Portugal Eukene Lacarra, Los discursos científico y amoroso en la Sátira de felice e infelice vida del Condestable D. Pedro de Portugal.
  6.  Sátira de felice e infelice Vida, Pedro de Portugal.
  7. Archive org satira, otros libros

sábado, 21 de agosto de 2021

8 DE FEBRERO.

8 DE FEBRERO.


Reunidos en la casa de la Diputación los señores Diputados y las personas elegidas por parte de esta y de la ciudad, les fue entregado, por el honorable En Rafael Juliá, el siguiente escrito.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputacio) me prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.


IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIIIe tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, segò, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.

VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren
paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.

A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

martes, 20 de abril de 2021

31 DE MAYO.

31 DE MAYO.

En este día, los señores Diputados recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e de gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e concell llur residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Per les continuades fames que en aquestes parts se propalen per lo gran perill e perills quens vehem esser preparats havem deliberat avisar vostres honorables savieses de aquelles ço es com se diu publicament e molt certa que per les partides de França e comdat de Foix deuen entrar molt prest gran multitud de gent darmes per damnificar aquest Principat e aquesta terra de que mossenyors per quant aquesta vila e terra es constituida en frontera el regne de França e comdat de Foix e es clau de aquest Principat nos sembla aquesta terra passar gran perill e per conseguent tot lo dit Principat. E per ço attesa la despopulacio de aquesta vila e terra e la gran penuria de arnesos (los homens darmes y estos arnesos no tenen res que vore en los habitáns de Arnes, Terra Alta, Tarragona) e altres coses necessaries a tuycio e defensio de aquella vos supplicam axi afectuosament com podem que en les dites necessitats occurrents nos vullau prestar e donar consell favor e ajuda tant per tuycio daquesta vila e terra com de tot lo Principat trematent nos si a vosaltres sera plasent socors de gent darmes e de arnesos e altres coses necessaries a la dita defensio segons pus specificament per part de nostre sindich vostres honorables savieses seran suplicades en nom e per part de nosaltres. Avisants vostres honorables savieses com les forses daquesta frontera e comdat stan molt abondonadament e ab gran perill. Per queus placia en tot lo necessari a la dita defensio e tuicio degudament provehir e haver nos per recomanats com hi vage molt a tot lo dit Principat supplicants vos lo consell favor e ajuda sien molt promptes com sie gran perill en la triga. E placieus scriure e manar al diputat local daquesta vila dels drets de les generalitats bastregue o faça bestraure en lo que sera necessari a bastretas e a pagaments de correus dirigidors a vostres honorables savieses e en altres parts necessaries per tuicio e defensio de aquesta vila e terra. Suplicants vos de les coses occurrents e del que sentireu nos vullau avisar e de les coses per nosaltres demanades per lo present portador fer la resposta que de vosaltres plenament speram. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors la individua Trinitat direccio vostra. Scrita en Puigcerda a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXII.
- A vostres ordinacio e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Vuy a set hores apres mig jorn havem reebut una letra de creença del comanador de Montço explicadora per mossen Vallebriga juriste translat de la qual vos trematem interclus dins la present e havem entes dita creença la qual en efecte conte com lo archabisbe de Saragossa devia entrar esta nit en Montço ab CCC rocins e per lo dema ans de dinar tants li havien donada posada en la dita vila lo S. R. devia venir alli mateix dimarts prop vinent al mes larch ab intencio de entrar en Cathalunya e anar la via de la Senyora Reyna e lo comte de Foix devia entrar per Pallas e mossen Rebolledo e altres e que lo archabisbe devia aturar lo dit archabisbe en Cathalunya per quant de aquests preparatoris se sperarien alguns inconvenients e sinistres axi en aquesta ciutat com encara al Principat de Cathalunya per ço dehie volrie lo dit comanador parlar ab paher e prohomens de aquesta ciutat o venint ell simplement ab I. patge en aquesta ciutat otrament nosaltres algunes persones en algun loch miga hon ell seria per que pogues personalment comunicar sa intencio la qual seria volerse metre e entrevenir en aquests fets per evitar dits inconvenients e sinistres e aço per ell esser propinch e daquesta ciutat e encara natural de Cathalunya e hon nous vingues be que volia lo haguessem per scusat. Nosaltres havem molt instat haguessem dita creença en scrits stesa o per memorial aço demanavem que la
puguessem trametre a V. R. nou ha volgut fer ans nos dix que per res nou faria com no hagues tal carrech. Nosaltres nos aturam acort per ferli resposta. Havem volgut avisar V. R. e nobleses de aquests fets dels quals lo diputat local qui ses trobat personalment en aquesta splicacio de creença scriu a V. R. ab correu cuytat per la arduitat e celeritat que los fets son vists requerir perques puxe per V. R. provehir en aquells segons a nosaltres sera vist e havem acordat de fer resposta al dit comanador de la qual per semblant vos trematem translat interclus dins la present. Mossen Agullo vos dira pus stesament la intencio de aquesta ciutat e altres coses. Placieus donarli creença en lo que explicara per part de aquesta. E sie lo glorios Jhesus vostra continua proteccio e guarda. De Leyda a XVVIIII (XVIIII, 19) de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Siguen las cartas a que se alude en la que antecede.

Molt honorables e molt magnifichs senyors. Yo envie a vostres honorables saviesas mossen Pere Vallabrica (Vallebriga en la carta anterior) portador de la present lo qual vos explicara algunes coses de ma part tocants al be honor e repos de vosaltres o de aqueixa ciutat. Placieus darli fe e creença en tot lo que de ma part vos dira com farien a mi propriament. Hi ab tant molt magnifichs senyors jo som prest a tot lo que tocara a la honor y (y griega) be de vosaltres. Scrita en Monço a XXVIIII de mayo. - A vostra honor prest lo comanador de Monço. - Als molt honorables e magnifichs senyors los pahers e concell de la ciutat de Leyda.

Molt noble e magnifich mossenyor.
Vostra letra de creença havem rebuda e lo explicat per mossen Pere de Vallabriga (tres versiones en tres cartas, Vallabrica, Vallebriga, Vallabriga) juriste de aqui en virtut de aquella entes vos responem que de contractar ab nosaltres vos venir açi en Leyda ne de trametre nosaltres en altre loch persones per neguna via nou permetrien considerats los parlaments serien perfets del Principat de Cathalunya. Nosaltres tenim ja en Barchinona sindich e les altres universitats del dit Principat per lo semblant a hon se tracten los fets del dit Principat e per conseguent no es cosa asi se puxe tractar ans se hauria a tractar e manejar en Barchinona lla hon nos referim tant quant es el ben vehinar de aquesta ciutat ab vos ens dieu esser cathala les obres ho mostraran si sou cathala car segons fareu si farem. Dada etc. - Los pahers de la ciutat de Leyda a vostra honor apparellats

Al molt reverends magnifichs e molt savis mossenyers los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e molt savis mossenyors. Vostra letra de XXI del present he rebuda ab la qual mes scrit e manat que haja a mes mans huns sperons genetaris los quals mossen Luis de Vich trametia aqui a son fill que les guardes del General los se havien retenguts per causa del dret novament imposat e aquells remates a vostres reverencies per persona fiable e axi mossenyors ho be fet que encontinent rebuda la dita letra he haguts los dits esperons de les dites guardes los quals vos remet per Alfonso Lopiç consol de castellans de aqueix ciutat exhibidor de la present.
Mes mossenyors en virtut de altra letra dreçada ala honorables procuradors continent manament per a mi en nom e per part de vostres grans e de vostre expectable concell a instancia dels dits procuradors e request als honorables veguer e sotsveguer de aquesta ciutat en virtut de la seguretat que han prestada que no publiquen aquelles dues crides manades publicar per la Excellentissima Senyora Reyna la una de convocacio dels feudataris laltre del guiatge atorgat a totes persones encara que sien gitats de pau e treua que no publiquen aquelles e si publicades les han les tornen al primer stament cominantlos que si ho recusaran fer sera procehit per vostres grans reverencies en virtut de la capitulacio contra ells de tot ço que sia degut e permes. E lo dit veguer ha respost qui les dites crides per la dita Senyora Reyna li son stades trameses mes no les ha publicades mes ha consultat vostres reverencies e abdosos los dits veguer e sots veguer se son oferts en seguir tenir e servar lo que per mi son stats requests. Perque mossenyors certifich vostres reverencies de les coses dessus dites oferintme tot temps prest lo que per aquells me sera scrit e manat los quals nostre Senyor Deu tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors qui es prest a tota vostra ordinario e manament Domingo Cerda loctinent de diputat local de Tortosa.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e magnifichs senyors. Ara a les VIII hores apres mig jorn los pahers daquesta ciutat me han fet venir a la casa de la paheria e aço per hoyr una creença tramesa per los comanadors de Monso a la dita ciutat explicadora per En Vallabriga de la dita vila de Monso continent en efecte com ell los avisave com lo senyor archabisbe de Saragoça esta nit o dema mig jorn sera en la dita vila ab CCC rocins e lo dimarts apres lo Senyor Rey si spere de esser en la dita vila de Monso e axi mateix lo comte de Foix per la via de Pallas lo qual segons ha explicat vendra simplament de la qual cosa mossenyors ha feta conclusio en sa proposicio que daquestes coses ell veu scandols
preparats. E per quant se diu esser cathala voldria evitar aquells demanant que si plasent sera a aqueste ell venguera aci ab un patge o si volien trametre tres o quatre persones en lo loch Dalmacelles (de Almacelles) o de Ginestar per comunicar daquests negocis ell hi serie desijant lo repos del Principat havent sguart com es originari de aquell. E los dits pahers hoydes coses me han instat e request vos degues avisar per correu volant per quant les sobredites coses son de gran importancia e assats ponderoses e axi vos fas lo present correu portador de la present appellat Domingo Piquer al qual es promes per son salari vuyt florins dor e ha esser aqui dema a VII hores apres mig jorn. Scrita ab cuyta dissapte entre nou e deu hores ans de mig jorn.
Daquests afers mossenyors la ciutat scriu a vosaltres e als honorables consellers daquexa ciutat pus stesament. - Quis comana en vostra gracia P. M. Segarra loctinent de diputat local en Leyda.

Als molt reverends egregis e magnifichs mossenyors los deputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Be crech siau avisats mils de mi del fet de Gerona com se enfortexen e son mesos a punt e mes avant se diu publicament que tenen lo somatent (somatén; so metent, fen o fent so o soroll, metiendo ruido, so) per tot Empurda e encara per les muntanyes que de continent lo capita sie prop convocar tot lo dit so. Mossenyors la nostra tarda ha fet gran dan pero la massa cuyta seria pijor si nos fa ab aquell sforç que es manaster car daquesta volta hi va tot. Ells han sperança quel Senyor Rey sera molt prest ab ells. Lo capita es master que sie en manera que pugue parar la cara a tot hom que fet açi la mes part es feta. Açis diu que haveu acordada molta gent per anar en altres parts si della no havia cuyta tots plegats que faesseu assi hun colp apres porien anar lla hon voldrien. Dins Gerona ha molts homens de stat e daltra gent quey han mesa molta. Lo que jo dich mossenyors dich monent vosaltres desliberareu en manera que fareu lo
servey de Deu e lo benefici de la cosa publica. A la Belladona es mossen Espres ab XV o XX rocins nos parteix daqui sta aqui per confortar los pagesos. En Verntallat es a Riudarenes. Ades a Sancta Coloma deportense per quant hi havuy be sabut per hun home qui es vingut de Malgrat lla hon es arribat lo forment que vosaltres haveu trames que han pres home per lo cami ells speren si porien levar lo forment. Sera forsat si ells se calen avall de dar los dessus e no dubteu que segurament se pora fer car ja nosaltres acabal de si hi bastarem e fare encara que los de Sentseloni serem tots iustats e si fa a fer fersa sino no ells nos han presos dos catius dun home de la vila e comensen la guerra. Dit man quels deuen portar a Gerona siu fan lo primer home qui açi passara de casa de la Senyora Reyna jol aturare fins haje los catius del fet dels de remensa. Jo tremet vuy trellat per totes aquestes parroquies serem avisats del que sera mes avant. Açi ha molts companyons que ja no tenen creu son perillosos de anarsen sino tenen que menjar desliberau que es de fer si voldrieu que en aquells axi pobres quels conestables fos bastret secretament e ab jurament e que aquells los fassen la messio dient que ells los presten los diners car son molts los qui non tenen. Placieus prest haja resposta e no mes. De Stelrich (Hostalrich) a XXX de maig. Mossenyors prest al manament de vosaltres P. de Belloch.

Al molt reverend egregi e magnifichs mossenyors los diputats e concell per la Principat de Cahalunya.
Mossenyors. Ja vuy vos he scrit per altre queus placia be pensar en la anada de Gerona ques fassa axi com deu car si som per mostrar la cara a tot hom haureu mes que no volreu e si veniu escassament he dubte hajau res del que voleu. En Gerona ha sobre cent rossins e prou gent a peu e molta que sen hi recullira ab lo somatent ultra los pagesos qui si metran.
No vull dir pus sie remes a la senyoria de vosaltres que no voldrie que alguns diguessen que por hagues de mirar ho mes com pens que tot va a la primera pero jo no se quina gent tremateu vosaltres son tals queu vehen milor que jo nou sebria dir. La bona voluntat quey tinch mo fa dir. De Stalrich lo XXX de maig. - Mossenyors prest als manaments de vosaltres P. de Belloch.

Als molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors. Pochs dies ha vos he scrit de algunes noves que sich dehien en les quals no era donada fe ara veix les noves venen en fets e per ço per mon descarrech vos he desliberat scriure del quem acorre e del perill en que veig concorrer la vila e terra e primerament de novas sich per letres que lo vaguer daquesta vila ha hagudes de Perpinya en que lo avisen que lo Rey de França fa de socors al nostre Rey XIIII Mil homens darmes e que per lo sou de aquell met en recena los comdats de Rossello e de Cerdanya e serts castells primers que dins aquells son apres per homa del vescomtat es cert que lo comte de Foix ha fet provehir de vitualles Castellbo e Siotat ey deu tremetre gent de jorn en jorn. Aximateix com per via de Saragoça per home qui es vengut que dimarts pus prop passat lo Senyor Rey devia partir per venir en Cathalunya e veus açi mossenyors tot lo que se. Apres vos intim les coses de que a mon parer fos fretura a aquesta vila ço es que es molt pobra de gent e darmes e segons son stat avisat per part de la dita vila vos deu esser demanat socors lo qual han be mester tant de gent com armes e daltres coses de les quals jo crech per ells vos seran demanades. Axi mateix stam prop del comdat de Foix a tres leguas en lespay del qual ha II forces una que ha nom la Tor Serdanya en que no sta sino I home hi es a una legua de la frontera ay un castell que ha nom Querol be fort aquest es a II leguas de la dita frontera en Serdanya ha dos castells castill de Livia e de Bellver si los castellans (los castlans, lo castla, castlà o castlá, castellán, châtelain, català, catalá, catalan, cathala, catalán) volran recullir gent per manament del Senyor Rey esta vila e terra vos do per perduda de tot lo que han perill veig. De tot per mon descarrech vos he volgut largament avisar perque no men pusque esser dat carrech bem dona de parer que si per cars tramatreu socors de gent en aquesta vila quey fos trames capita qui fos home rigoros per molts sguarts. Altres coses mossenyors molt magnifichs no he scriure. Del que per avant sabre de present serets avisats e si pore fer res per ordinacio vostra son prest metre en exequcio lo que per vosaltres me sera manat supplicant la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda vostra. En Puigcerda a XXVIIII de maig. - Lo castella de Livi feu mostra lo jorn de la Sansio no sab hom per que e dema que sera diumenge la deu tornar fer. Com sapia perque ho fa de present vos scriure que no te hom a bon senyal. - Lo qui en gracia vostra se recomana Matheu Dall diputat local.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors de diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una letra havem rebuda de vostres honorables savieses continent en efecte deguessem elegir tres persones qui haguessen facultat de inquirir de les coses en la dita letra contengudes. En virtut de la qual nosaltres e aquesta universitat axi com aquells qui totstemps som promptes e apparellats fer e complir les coses per vostres reverencies e honorables savieses ordenades de continent elegim dites tres persones certa delliberacio precedent per la qual trematem a vostres reverencies e honorables saviesas splicaran. Placieus donar fe e creença en tot ço e quant per los dessus dits sera explicat. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en continua proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses.
Scrita en Vilafrancha de Penades a XXX del mes de de maig del any Mil CCCCLXII.
- A la ordinacio de vostres reverent e honorables savieses apparellats los jurats e conçell general de Vilafrancha de Penades.

Als honorables magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs e de molt gran providencia mossenyors. Per algunes coses qui a nosaltres occorren pus paren esser de importancia trematem aqui a les savieses de vosaltres En Johan Calvo de aquesta vila portador de la present lo qual aquelles de nostra part vos explicara. Supplicant vos doneu plena fe e creença en tot quant de nostra part vos explicara axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. E placieus haver a memoria e no oblidar vos aquesta universitat. E sia mossenyors molt magnifichs la Trinitat Sancta custodia vostra e direccio dels negocis de aquest Principat. Dada en la vila de Figueres a vint e vuyt de maig en lany Mil CCCCLXII. - Aparellats a vostra servir e honor los consols e concell de la vila de Figueres.

Als molt magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia.
Segons so informat vostra senyoria ha scrit a tots los gentils homens Dempurda sobre los actes de la terra de que so stat meravellat que jo no sia stat en lo nombre daquells car so cert que los meus han rebut en les conquestes primeres daquest Principat e encara en obtenir los privilegis e libertats frenqueses que tenim e si a Deu es plasent jo volria caber en defendre aquelles e ofendre totes les persones qui hi contravindran oferintme a la senyoria vostre que tota volta quem manareu e mescriureu que vage aqui jo sere prest. E si lo cars lo portara qui segons veig venir es aparella de comunicar vos totes maneres de artellaries per defendre ciutats viles e castelles e per ofendre aquells e axi be ques tinguen situats dins mar o en aygue de peludes e de aço sere content de donar vos ne la mostra de present o de fet com a vosaltres mossenyors sera plasent e totes actes darmes dar vos ne raho segons vist he per praticha en diversos regnes e no pens la senyoria de vosaltres que jous scrive per cubdicia de honor mes naturalesa e gran amor me ha fet atrevir e als nous dich sino que suplich a Deu qui es vensedor de batalles queus vulla trametre e illuminar del Sant Sperit e do victoria a la bona e sana part en guisa que totes males saments hic sien fora. De Cadeques (Cadaqués) a XXVI de maig. - Mossenyors qui en vostra bona gracia me recoman lo vostra Felip de Rexach.

En este mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Al honrat senyer En Johan Molins notari diputat local en la ciutat de Vich. Honrat senyer. Nosaltres havem necessaris aci per afers del Principat Nanthoni Puig Feliu olim bayner e Rafael Ortigues boter de aqueixa ciutat. Dehim e manam vos per ço que vista la present doneu orde vinguen aci a nosaltres e si algun dubte tenien digaulos de part nostra que nols cal dubtar de res. E si vist vos sera preneu dells suficient seguretat ab sagrament e homenatge que vindran tota dilacio cessant. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil quatrecents sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalanya residents en Barchinona.

Al molt honrat mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Dues vostres havem vuy rebudes avisatorias del fet de Gerona e del somaten e del forment que es arribat e com En Verntallat signifique volerlo levar havem gran plaer dels dits avisos certificant vos que lo egregi capita es partit e creem sera vuy en aqueixa vila. Daquiavant ell es tal e vos e altres concellers sens que aquest Principat sta reposat en les coses se han a fer. Mossen Luis Colom ab la gent e ab home propri qui portara diners per pagar sou e altres coses partiran vuy depres dinar e tantost seran aqui. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. Manuel de Monsuar
dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de la vila de Figueres.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e oyda la creença en virtut de aquella explicada per En Johan Calvo restam molt contents de la bona e sencera intencio e voluntat que vosaltres e aqueixa universitat com a vertaders cathalans haveu en lo benefici del Principat e en conservacio de les libertats de aquell a tots comunes de les quals coses erem mes que certs com axi ho hajau loablament acustumat de que nosaltres som e serem be recordants. Venint a la resposta de les coses demanades si la Majestat del Senyor Rey per cas venia en aquexas parts en aço es de mes dar concell car ja hi es la capitulacio que teniu la qual de aço parle clar. Veninthi empero la Senyora Reyna havem comunicada nostra intencio de paraula al dit Johan Calvo per ço son coses qui stan millor a la lengua majorment de persona discreta que a la ploma regiuvos ne segons ell vos dira. Certificant vos que lo egregi capita general qui ja es en camp ab lo exercit del dit Principat socorrera lla on sera necessari. Vosaltres siau vigils e attents en la custodia de aqueixa vila perquen puixau dar bona raho atteses majorment les noves de França e altres de que ja vos havem ja scrit. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e concell general de la vila dels Prats del Rey.
Molt honorables e savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes per lo discret Nanthoni Ferran notari e oyda la creença per ell explicada restam molt contents dels bons avisos e de la virtut e ferma voluntat que com a vertaders cathalans teniu en conservacio de les libertats del Principat e de la cosa publica de aquell a lahor de nostre Senyor Deu e servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey. Certificant vos nosaltres qui representam lo dit Principat tenir la matexa voluntat e firmissimo proposit e per aço no dubtarem exposar les vides e despendre los bens. Quant es al fet de les coses que demanau vos avisam que lo capita es exit e ab lo exercit stara en camp per socorrer on la necessitat sera vos pregam stigau vigils e attents en la custodia vostra e de aquexa vila
axi com fan les altres ciutats e viles del dit Principat e si noves vos occorrera dignes de avis certificau nos ne ab vostres letres perque puixam procehir a les coses necessaries. Dada en Barchinona a XXXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e llur concell representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich cavaller mossen Felix de Rexach.
Mossen molt magnifich. Vostra letra de XXVI del present mes havem rebuda. Restam molt e molt contents de vostra bona voluntat e intencio que com a vertader cathala teniu en la conservacio de aquest Principat e de les libertats de aquell a les quals acquirir som certs han entrevengut de vostres predecessors. Veritat es que fins açi totes nostres letres avisatories de les faenes qui han occorregut havem remeses a les persones eletes per lo stament militar de aqueix bisbat e no a singulars car a vos oblidat no haguerem de vostra bona disposicio e saber en fets de terra e de mar. Som certs avisants vos que lo egregi capita general es en camp ab lo exercit e Deu mijançant fara coses que seran a lahor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat repos e benefici de aquest Principat. Si volreu pendre sou vos o vostre fill a cavall siau ab lo dit capita car alli trobareu recapte de diners. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Memoria en via de instruccio per los molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fet al senyer En Miquel Vives defenedor del dit General de les coses que ha a fer segons devall sera dit.
Primerament ell ira ab los diners que los dits diputats e concell li liureu al molt egregi capita del exercit del dit Principat e aquell seguira on que vage e a concell del dit capita fara bastreta a la gent de peu de mig mes pagant los a pes sens engan e de la resta dels diners que sen porta pagara lo sou de tres mesos a la gent de cavall qui de nou sera soldejada per lo dit capita ço es al home darmes a raho de XXXXV florins corrents e als ginetaris a raho de quinze florins per quascun mes. E mes pagara tant com master sia spies correus artellaries e altres coses quis faran per lo dit exercit e de tot tendra bo e vertader compte com es acustumat e necessari en semblants coses. E de totes noves e coses qui li semblara esser dignes de avis lo dit Miquel Vives ab ses letres certificara sovint los dits diputats e concell. E jura lo dit Miquel Vives a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que be e leyalment e ab gran diligencia se haura en les dites coses tota pau cessant. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.