Mostrando las entradas para la consulta milites ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta milites ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 3 de abril de 2023

III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.

III.

Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408. 

Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)

Gratum posteritati munus.

Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.

Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.

1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.

1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.

1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.

1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.

Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).

1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.


1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.

1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.

Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.

Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.

1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).

Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.

Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.

Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.

Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:

Fle misera, geme vitam sortem balearis

Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.

(a) i. latens odium glos. *interlin.

Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:

Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit

Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.

1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.

Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.

1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.

Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)

En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.

Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.

In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.

1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.

Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.

1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.

1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.

Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.

In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.

Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.

1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.

Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners. 

Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.

Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P... 

1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.

In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.

Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.

Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...

militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.

Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.

Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro

Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.

Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.

1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et

transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.

Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.

Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).

Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.

Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus tubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi. 

Diluns a XIV de octubre lo senyor Bisbe de Mallorques befleyi cinch galeas armades e duas galiotes, e dos rampins, et una barcha armades, les quals deven anar contra moros. E axi mateix dita missa al cap del moll, ahon vengueren infinides persones, lo dit astol saluda devant la Seu de Mallorques, les quals fustes singulars persones de la ciutat armaren. E aquell dia matex a la primera guayta les dites fustes sen partiren de la dita ila.

1394. Digmenge a la... mes de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC noranta quatre vingueren et arribaren en Mallorques vuyt galeas armades en Bersalona per lo pesatge quel Senyor Rey devia fer en Serdenya, et deuian anar, segons se deya, en Cicilia per socorrer e aiudar al Rey de Cicilia, de les cuals eren patrons ciutedans e mercaders de Barsalona; e en aquella capita alcu no habia.

Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d' Arago, Infanta (infantá) dins la ciutat de Valencia hun infant mascle, lo nom del qual es apellat Pere; per la nativitat del qual fo feta en la dita ciudad gran festa, balls, juntes, e altres coses notables e de gran alegria.

Divenres a XXIII de janer any demunt dit les dites vuyt galeas de Barsalona se partiren de Mallorcha.

Dissapte a XXXI de janer any demunt dit per la nativitat del demunt dit infant fo feta sollemne processo per aquell die e per los dos dies seguens balls, e juntes e festa molt honradament per la ciutat.

Dimarç a X de fabrer any demunt dit, lo noble mossen Ramon Dabella, Gobernador de Mallorques arriba en Mallorques ab la galea den alamany per esser capita de duas galeas que la ciutat de Mallorca deu armar per anar en Cicilia ab les X galeas de Barsalona, e sinch de Valencia.

Die mercurii quarta mensis marcii anno praedicto duae galeae armatae pro universitate Maioricensi in sucursu armatae factae contra Branchaleo, inimicum Domini Regis, et etiam rebelles Regis Ciciliae, quarum capitaneus extitit nobilis Raimundus de Apilia, Gubernator Maioricensis: recesserunt a mollo maris ipsius civitatis causa faciendi earum viagium versus insulas Sardiniae et Ciciliae antedictae.

Die lunae XII mensis octobris anno nonagesimo quarto circa horam terciarum fuit ex parte Domini Regis facta praeconizatio per plateas civitatis Maioricensis voce preconia cum tubecens quod per Christianos fieret anno quolibet festum solemne sacratissimae Conceptionis Beatae Mariae Virginis, Matris Domini nostri Jhesu Christi; et quod nullus de coetero auderet dicere vel divulgare quod dicta Beata Virgo Maria concepta fuit in pecato originali.

1395. Diluns a XXII. de fabrer, any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXX quinto, foren fetes carnastoltas (carnestoltes : carnestolendas), per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sent Macia, qui fo lo primer dia de Coresma.

Die dominica de mane XVIII, mensis julii, anno predicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, eius consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum; et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.

Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de qui parti e venchsen a Valldemussa (: Valldemossa), ahon stech fins al dimecres.

E dimecres a XXI. de juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.

Dimecres a XXVIII. de juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres; per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinch jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vesties (vestides) per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap dor et de vellut ab drap blau de Florenti, faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.

Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les gens axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutedans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals (menestrals), en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.

Digous a XVIII. del mes de noembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reyna, e les Infantes e altres, partiren de Mallorca, e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver. E partissech ab cinch galees.

Dimecres a 11 (o II) del mes de noembre fo cridada la general remissio, la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevol crims que haguesen comes; e aso per cent e quatre milia florins, que li foren promesos per la terra.

La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat, e aquistench (todo junto, salto de linea, aquí se, es tench) continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.

1396. Die martis XXIII. mensis madii, anno a Nativitate Domini M.CCC.XCVI. ex relatione cuiusdam patroni lembi, hac de causa per consiliarios et probos homines civitatis Barchinonensis et aliarum civitatum regni Aragonum missi, honorabili Berengario de Monteacuto, domicello locum tenenti nobilis Raimundi de Apilia, Gubernatoris maioricensis, fuit denunciatum quod illustrissimus Dominus Johannes, Rex Aragonum, judicio divino, decesserat subito in loco de Fuxa, die veneris qua computabatur XIX. mensis et anni praedictorum.

In eodem anno fuit mortalitas in civitate et regno Maioricarum, propter quod plures pueri et puellae, adolescentes et adolescentulae ac iuvenes (juvenes) decesserunt morbo glandularum; et istud duravit per plures menses.

Die lunae qua computabatur XXIX. mensis madii, anno proxime scripto, fuit solemne anniversarium missarum celebratum in castro regio praetextu mortis praefati Regis Johannis, et ibi sermo factus per venerabilem religiosum fratrem Johannem Axemeno (Ximeno : Jimeno, Gimeno), licenciatum in sacra pagina, ordinis fratrum Minorum. = Et in crastinum praedicti diei fuit factum aliud anniversarium in Sede Maioricarum per universitatem Maioricensem, in quo loco plures et quasi infiniti milites, cives, mercatores, manastralli et sindici forenses intraverunt induti saccis; et ibi sermo factus fuit per religiosum fratrem

… *Ponaen (seu Poncieti) ordinis B. M. de Carmelo, Die martii XXX. mensis madii dicti anni cadaver praefati Domini Regis fuit traditum ecclesiasticae sepulturae in Barchinona in ecclesia Sedis prope sepulturam illustrisimi Domini Petri recolende memoriae Regis Aragonum patris sui.

In crastinum die sepulturae dicti Regis, nuntii civitatum Cesaraugustae, Valentiae et Barchinone cum probis hominibus ipsius civitatis Barchinone elegerunt in Reginam Dominam Mariam, consortem illustris Infantis Martini, Ducis Montisalbi, in absentia ipsius Domini Infantis, et eam sedere fecerunt in solio castri novi regii Barchinonensis.

Die mercurii XXI. mensis junii, anno praedicto, fuit eclipsis lunae et duravit per tres horas et ultra.

Die sabbati XXII. mensis julii, anno praedicto, circa horam vesperorum nobilis Johannes de Cruillis, et venerabiles Raimundus de Talamancha et Berengarius de Palau, milites, tamquam nuncii per illustrissimum Dominum Infantem Martinum, Ducem Montisalbi, noviter electum in Regem Aragonum, missi ad illustrissimam Dominam Mariam, eius consortem, aplicuerunt Maioricas cum plenissima potestate, ut asserebatur, concedendi regimen ipsius regni dictae eius consorti. Et cum eis venit Jacobus Sacoma, civis Maioricensis, missus pro juratis Maioricarum ad dictum Dominum Regem Martinum ad insulam Siciliae, ubi dictus Dominus Rex personaliter aderat cum filio suo Rege dictae insulae, pro subiugando sibi et dicto filio suo dictam insulam.

In mense julii praedicto nobilis Rodrigo Diz aplicuit Maioricas cum quatuor navibus armatis excercendo piraticam contra Januenses.

Die mercurii XVI. augusti, anno praedicto aripuerunt in Maioricas filius nobilis Comitis de Cardona, et reverendus Episcopus Dertusae ac plures alii notabiles personae, nuncii seu ambaxiatores electi per civitatem Barchinonae et totius principatus Cataloniae ac civitatis Valentiae cum sex galeis armatis, quarum duae fuerunt armatae in dicta civitate Barchinone et duae in civitate Valentiae, missi ex certis causis ad illustrissimum Dominum Martinum, Regem Aragonum in praedicta insula Siciliae personaliter constitutum.

1397. Denuntiatum fuit in Maioricis quasi in principio anni a Nativitate Domini MCCCXCVII. per litteras diversas aliquibus huius civitatis missas, quod *XVIII die mensis septembris proxime preterita fuit factum et habitum maximum bellum inter infidelem Lamorac Regem, Principem et Dominum Turcorum, et illustrissimum ac potentissimum Regem Ungariae; et bellum dictum duravit per sex dies, infra quos ceciderunt trescenta milia Turcorum, et Christianorum plus sexaginta milia. Sed ¡proh dolor! praefati Turchi reputati fuerunt, ut fertur, victores.

Etiam fuit relatum ac publice nuntiatum quod pax et maxima tranquilitas fuit facta et firmata, intervenientibus matrimoniis et aliis sollempnibus firmitatibus, inter illustrissimum Regem Francorum et Regem Angliae: et inter alia quod dictus Rex Anglorum pugnet contra Comitem vulgariter dictum de Vertut, dominum civitatis de Mil...

Post praedicta die martis XXVII. mensis martii anno praedicto fuit denuntiatum publice, quod serenissimus Dominus Martinus Dei gratia Rex Aragonum per mortem illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum quondam, apulerat in loco de Massella septima die mensis martii supra dicti, cum septem galeis armatis, recedendo ab insula Ciciliae; propter quod fuit facta praeconizatio ad tubessens, et aliis generibus musicorum sive mimmorum, quod fierent comuniter per loca ipsius civitatis alimares et alia signa ignea, et alias, significantia et demostrantia gaudia et ilaritates propter meatum et transitum dicti Domini Regis Martini feliciter regnantis, noviterque cum triumpho et maxima victoria, ad regnum Aragonum de dicta insula Ciciliae redeuntis.

Per la vinguda del dit senyor Rey, digmenge lo primer de abril any dessus dit, fo tret lo astandart de la Sala, e aportat per en Francesch Umbert jurat, ab professo semblant del die de Sent Silvestre et Sancta Coloma. 

E aquell jorn matex e lo sendema foren fets balls, e lo digmenge seguent juntes en lo born per part dels honrats jurats.

Dimarç a XXIV de abril de dit any lo noble en Rodrigo Diz ab so enginy isque de la preso regal ac hon estave pres per manament de la Senyora Reyna; e asso per alcuns delictes per aquell comessos contra alcunis sots messes del Senyor Rey, e altres havents pau e treva ab aquell (a: Llamábase Rodrigo Díez: estaba preso a instancia del Rey de Portugal por haberse apoderado como pirata en los mares de Lisboa de una nave intitulada S. Cristoval, cargada de jabón de losa, sebo, aceite, paños, etc., para Flandes. En dicha instancia se llama miles Valentinus. Había venido aquí con esta presa, y cuando ya tenía su pasaporte para marcharse, le mandó prender la Reina Doña María con todos los suyos, y confiscar sus bienes. La orden está fecha en Barcelona a 16 de octubre de 1396. Todo consta en el archivo real de Mallorca, registro de ese año.

En el de la Bailía de Valencia (lib. 47. provisión. privileg.) consta que aún vivía en 1439, de cuyo año hay un proceso sobre las presas que hizo con su balaner (ballenero), nave suya propia. Otro balaner compró en el mismo año, llamado Santa Catalina. Consta allí en mil lugares, que era caballero y vecino de Valencia. Con esto es más fácil de colegir que Manuel Díez, autor del libro de albeitería a mitad del siglo XV, era natural de dicha ciudad, y de esta familia, y acaso hijo de Rodrigo.


Dimecres a XXIII. de maig any dessus dit, lo dit Senyor Rey en marti vinent de la ciutat de Avinyo arriba ab X galeas armades en Catalunya en lo loch apellat Mataro (Mataró). E lo digmenge seguent que hom comptave a XXVII. dit mes lo dit Senyor Rey entra en la ciutat de Barselona fort gloriosament, e ab gran gent, ahon fo feta gran e molt excellent festa, axi per los ciutadans e habitadors de la dita ciutat, com per los missatgers de Seragosa, de Valencia, de Mallorques, com de les altres terras e lochs del dit Senyor. E foren fetes grans maravelles, jochs, balls, juntes e altres noblesses, demonstrant gran goig e alagria per la vinguda del dit Senyor.

Digmenge a VIII de juliol any demunt dit lo molt reverent e honest frare Pere Mari, ministre del orde dels frares menors en les parts de la senyoria del Rey de Arago feu les vespisits sub dubia al honrat frare Johan Exemeno del dit orde, licentiat en taulagia (licenciado en teología), per so cor aquell frare Johan devia pendre lo digmenge seguent lo barret del seu magisteri; per lo qual fo la esgleya dels frares menors enpaliada, é ague (e hagué) sollemne festa feta en diverses maneres.

Digmenge a XV. de juliol mestra Johan Xemeno (otra variación más del apellido) del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornade dins la igleya de Sent Francesch (lib. fabrica es anno).

Digmenge a XV. de juliol any de munt dit lonrat frare

Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre 

P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui matex foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.

Divenres a XXXI de agost any M.CCC.XCVII lo noble mossen Huc de Anglarola vench et arriba en Mallorques ab una galea armada, havent nom de Vis Rey, e havent gran potestat del Senyor Rey per redressar lo regne, e aquell metre en bon stament; e ab ell vengueren en P. Canto savi en dret assesor seu, e ab dos notaris, e ab dos contadors, e ab moltes altres persones; e singularment (leo singularement) ab ell vench madona muller sua, filla del vescomte de Rochaberti.

En lo mes de novembre any dessus dit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames (leo trauses) per los jurats de la ciutad de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia et de Barsalona havian mampres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet hun gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge.

1398. Dimecres a XX. de març any de la Nat. MCCCXCVIII. foren possades cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessus dita, atorguava indulgencia a pena e a culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment; e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas in faran dasso del lur.

Dissapte a XI. del mes de maig any dessus (leo dessu) dit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada; la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. *En aquell iorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.

Dissapte a XVIII. de maig any dessus dit lo noble mossen Huc Danglarola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats lor consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells qui aquell tenien ans de la destruccio del Call.

Dissapte a XIII. de juliol any dessus dit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomde, arriba en Mallorques en nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armades, per anar contra moros en semps (ensemps; ensemble; junto) ab lo stol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit pessatge. = Item a dies seguents arribaren quatre galeas et VIII. galiotas; les quals se acompanyaren ab les dessus dites. E totes ensemps partiren de Mallorques a XXIV. de Juliol. = 

Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos (barcos; barches, barques) grosses, e sis lalmos grossos.

Divenres a II de agost mossen Huc Danglarola axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.

Dimecres a XIV. dagost tot lestol (lo estol, stol; l' estol) de Valencia e de Mallorques junct en ila de Evissa, lo qual pren suma de LXX. veles, entre les quals foren L. veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren XIX. per nombre: tots ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de les lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense en lo dit stol pessates sed milia é D. (más de 7500) persones combatents, entre les quals hi hacia (habia) en tern (entorn) CCCC homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals quis armen o son cuberts de ferre.

Lo stol dessus dit apres grans fortunas per aquell sostengudes, vench e arriba denant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia, e una de Mallorques, la qual menava P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles tots los altres fustes, e assenyaladament los fustes de rems, e aqui feren de lurs armes. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes; e tingueren lo dit loch per hun jorn e mig; e dins aquest spay lo dit loch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs (: pobres, frágiles, de poco poder, paucos) morts, los quals prenen suma segons relacio de molts de CCC. persones. E ultra foren cativades pesades CL persones. 

E a la perfi (al final, a la fi) meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a XXVII de agost any desusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaquiren lo dit loch.

En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol (Llansol, Llançol : sábana, tela) de Valencia per so com caygue de una scale, é un castella.

En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo Vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jacme de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, G. Unis, en Montagut, e daltres. 

E recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convinent. E stans axi dins la dita vila de Tadelis (Tedelis más arriba) los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab ma armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de volur (voler) fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo (sol) a ells, ans foren ferit (ferits) per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.

Apres les coses dessus dites, lo stol dessus dit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se ascamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part nagar (nagats más adelante); e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a III de setembre.

Dimecres secunda mensis octobris dicti anni fuit factum sollemne anniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in praedicto loco de Tadelis.

Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, doncell, loctinent de Gobernador del regne de Mallorques.

1399. Divenres a XXIV de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.XC nou fo feta crida ab juglars a cavall, que fos feta processo digmenge primer vinent per lo molt alt en Fraderich, fill del Rey en Marti Rey de Cicilia, e primogenit del Rey nostre d' Arago 

(Martín de Sicilia, muerto antes que su padre Martín de Aragón. Fraderich, Fadrique, Federico, Frederic &c, sería pretendiente a la corona de Aragón tras la muerte de Martín I en 1410, pre Compromiso de Caspe de 1412), 

lo qual novellament era nat en Cicilia; per la cual cosa lo dissapte ans del digmenge foren fetes alimeras (alimares; alifares), e grans fochs e altres senyals de alagria.

Dissapte a XV de març any dessus dit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, doncell, capita de la sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa cosa per cascun cosa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.

Dimarç a XVIII del mes de març any demunt dit lo Reverent Pare en Xst. mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, mossen Jordi Sent Johan, mossen Gregori Burgues, cavallers, Narnau Alberti savi en dret, e molts daltres prengueren comiat e isguerensse (: se ixqueren, de exir, eixir) de la ciutat per coratge de recullirse per anar a la coronacio del Senyor Rey, la qual se deu fer, Deus volent, lo jorn de la caritat prop vinent a VII de abril. = Per rao de la dita coronacio foren elegits missatgers qui anassen en Seragossa per esser en la sollemnitat de la dita coronacio los honrats en Bng. Tagamanent, doncell, Narnau Alberti, savi en dret, e en Canals de Soller per los homens de fora.

Segons letras dels missatgers de la universitat de Mallorques, lo dit Senyor Rey en Marti se corona digmenge a XIII de abril any dessus dit. 

Diluns a XXIII de juny del dit any lo dit Arnau Alberti ensemps ab lo dit Canals tornaren de la dita missatgeria, pero lo dit Arnau fo fet cavaller per lo dit Senyor Rey en la dita coronacio.

Dimarç a XXVIX (?) del mes de juliol any dessus dit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades, en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada sancta dessus dita contra moros; jatsia fosen ja en lo moll una galiota, et un rampi, e tres lauts privilegiats. Dimecres a XXX del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armades, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sant pessatge.

Dimecres a VI del mes de agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotes e rampins denant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, possarense devant la portella, ahon stech lo dit capita per tot aquell die.

Digous a VII del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alscuns rampins faent la via del cap blanch per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.

Diluns a XVIII del mes dagost, any dessus dit lo molt Reverent Para en Xst. mossen Luis de Prades Bisbe de Mallorques vench et arriba en Mallorques de la coronacio del Senyor Rey ahon era anat.

Digmenge a XVII del mes dagost any dessus dit lo honorable en Bng. de Montagut capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMM.D. (3500) persones; empero en aquelles no era la galea den Seure, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobre vengueren. En lo nombre de les gens eren be C. homens appellats darmes, e qualscuns DCC. ballasters. Les fustes foren en nombre LXX. entre grans é pochas; entre les quals eran sis galeas groses, e tot lo sobre pus entre galiotes, rampins, barches grosses, lenys, e una nau.

Lo dimarç seguent a XIX del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MM.DC. persones, entre les quals havia CL. homens darmes e de ballesters. 

Les fustes eran per nombre XXX, so es, set galeas grosses, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lauts, e una nau que patronaiaven homens de Montblanch.


Tot lo stol dessus dit parti del dit port digous a XXI. del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de … dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a XXXI de agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes entre grans e pochas, so es, XIII. galeas grossas, XVI. galiotes, XXI. rampi (rampins), XIV. lauts groses, XV barchas radonas, VI. lenys de bandes, VII lenys radons, dues naus.

Lo diluns primer dia de setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros, aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passades e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis (En Ortiz, Ortis) de Sent Marti fo fet cavaller.

Lo dimarç seguent a II de setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi (ha) arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat entendre a les fustes radonas, rampins, e altres fustes manques (manco : menor : menos). Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren qualscuns VII homens, e mes hun panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa (escaramuza) ab los moros. A la perfi apres alscuns combatiments e escaramusses los moros apoderasen a peu e a cavall; 

e diuse que hi havia pessats XXX m. moros, entre los quals hi havia VI o VII m. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la cual cosa los cristians se materen en fuyta, e per la penya avall jaquirense anar stro á (tro : hacia el : cap al) mar, jaquint les armes en terra, faent hers esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gens nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay (esglay, temor) e per lansarse en la mar, qualscunes C. persones, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor cap dellant la gent de la nau de son frare e altres, ell no farit (: ferit) en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a IX de setembre del dit any.

Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altre fustes radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell sequir (: seguir) faent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll è de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant. Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques fen la via de Alcoll, e pres aqui terra e afogua e crema lo loch jusa (jussà; deius, de jus, de ius, de yuso), e mataren aqui V. moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, hagerent buydat (leo buydát) lo dit loch. Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites sues fustes, vench en lo loch de Giser, 

e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarentse (leo acostarensea) al mur, e arboraren lurs ascales per ascalar lo dit loch. 

E per so car los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, hagerense (se hagueren : se tuvieron) del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur (su mengua).

Continuará en Viaje literario... 

domingo, 12 de septiembre de 2021

Diciembre, 1464.

3
DE DICIEMBRE.

(Hay ya algunas cartas anteriores de diciembre pero no está
especificado como título.)


Honrats senyers. Entes havem
que haveu fet un pesador dels blats e farines e a aquell assignat
cert salari. Si vosaltres per levar vos de afany voleu que axi
vaja
la cosa o lo salari del dit pesador se pague del vostre som contents.
Hon empero pensasseu ques degues fer a carrech del General anau
errats. Car per
ço vos havem assignats dos que a tot donassen
recapte e si gens hi volen treballar hi abastan massa. Car no es tant
gran vostra collecta que hi haga obs
major nombre de ministres.
Si empero axi haveu delliberat som contents pus siau certs que noy
haura res a carrech del General car no soste la cosa molts salaris ni
missions ni despeses. Dada en Terragona a III de dehembre any
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Als honrats En
Gabriel March e En Joan del Mas collidors de les generalitats en la
vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


An Ponces de Tarregua.
Honrat senyer. Per la magestat del
senyor Rey foren restituides e atorgades les generalitats als del
parlament per la dita Magestat convocat e celebrat en la
present
ciutat de Terragona a X del mes de noembre prop passat axi que
començaren a correr per lo Principat a XI del dit mes. Adonchs de
totes les peccunies de les dites generalitats collides en aquexa vila
de la dita jornada de XI ença respondreu al collector qui hi es stat
o sera posat en nom e per part nostra en nom del dit Principat e mes
li respondreu de totes les peccunies que a vos son stades remeses de
drets de generalitats axi de safrans com altres per qualsevol
persones fora la collecta de aquexa vila sens que a vos no cal fer
diferencia de qual temps son. Car per altri sen donara raho. De les
peccunies empero de les dites generalitats cullides en aquexa vila
tant solament de la
dita jornada de XI del dit mes atras podeu e
deveu respondre al dit senyor Rey o a qui sa Magestat ordenara e
manara. Dada en Tarragona a III dies de dehembre any MCCCCLXIIII. -
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat (honrar) senyer En ….. Ponces en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

4 DE
DICIEMBRE.

Lo honorable En Joan Berenguer Thora collector e
receptor general per lo present any assignat de totes les quantitats
de peccunies provenidores dels drets de generalitats de bolla de plom
segell de cera intrades e exides e altres axi vells com novament
imposats en virtut del parlament en los prop passats dies convocat e
celebrat per la Magestat del senyor Rey en la present ciutat de
Terragona. Visos e entesos los capitols del dit parlament en
tot ço e quant han sguart al dit En Joan Berenguer Thora e a la dita
sua collecta e recepcio e administracio supradita juxta forma dels
dits capitols los quals en lo present acte volgue esser haguts per
continuats e inserts. De bon grat e de certa sciencia feu e presta
sagrament a Nostre Senyor Deu e als seus sants quatre evangelis e
homenatge de bocha e de mans en poder del magnifich mossen Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del dit General segons usatges
de Barchinona
constitucions de Cathalunya e furs de Araguo et cetera en virtut dels quals convengue e promes al dit
magnifich deputat e a mi notari rebent e stipulant per les
persones dit parlament y totes altres de qui sie o puxa esser
interes et cetera que se haura leyalment e be en la recepcio dels
dits drets e pagament del sou e sots virtut dels dits sagrament e
homenatge promes donar compte e raho de la dita recepcio e
administracio e altres coses fer que los capitols fets per lo dit
parlament en quant a ell se sguarda contenen. Declarant empero e
expressament retinent protestant e dient que no sia tengut en alguna
manera directament o indirecta tacitament o expressa sino en e per
tant quant de les dites peccunies pervendra a mans sues e no en pus
ne en alguna altra manera. E per les dites coses juxta la forma
dessus dita limitades
e declarades volgue esser tengut en persona
e en bens la qual persona e bens scientment obliga e volgue esser
obligats com per deute fiscal per lo qual semblant obligacio es
deguda. E no resmenys per major seguretat dona per fermances les
quals ab ell e sens ell sien tenguts a les dites coses les persones
devall scrites. Presents testimonis a la obligacio del dit En Joan
Berenguer Thora e a la prestacio del sagrament e homenatge per ell
fets ço es los honorables mossen Ramon Roger de Thoralla
cavaller Manuel Rajadell donzell Gaspar Anglesi
mercader de Barcelona e Joan Olives mercader de la vila de
Reus e mi P. Perello notari.


El mismo día, el muy reverendo señor En Bernardo Hugo de
Rocaberti, castellano de Amposta, se constituyó en fiador del
expresado Juan Berenguer Thorá, prestando para esto el juramento y
homenaje y cumpliendo las demás
formalidades de costumbre.

7
DE DICIEMBRE.

En este día, el egregio don Juan, conde de
Prades se constituyó también en fiador del mismo Thorá, al igual
que el castellano de Amposta, habiendo prestado a este objeto
el juramento y homenaje y cumplido las demás formalidades de
costumbre, con obligación de su persona y bienes. En virtud de dicho
juramento, hizo el expresado señor Conde, en el acto de prestarlo,
la siguiente declaración.

Que sta en veritat ell haver feta
certa donacio al noble don Joan son fill pero ab e sots tals
condicions e retencions que aquelles deduhides poch es lo que

compren la donacio dessus dita.




19 DE DICIEMBRE.

En este
día, se constituyeron también fiadores con igual objeto que los
antes citados, y cumpliendo asimismo con todas las formalidades de
costumbre, En Pedro Serra y En Pedro Macip, mercaderes de la ciudad
de Tarragona.
A continuación, pero expresando la fecha de diez y
siete de setiembre del mismo año (lo que es posible sea una
equivocación del amanuense, pues parece escrita esta parte con una
tinta diferente de lo que se observa en el resto de la página,) se
consigna que el patriarca de Alejandría, arzobispo de Tarragona, se
constituyó también en fiador de Thorá; siguiéndose en la
redacción de esta noticia la misma fórmula empleada en los
anteriores, que llevan igual objeto.

5 DE DICIEMBRE.


Retrocede aquí el orden seguido en los días del mes, lo que
prueba, sin duda, que las fechas más adelantadas que preceden a
esta, se consignaron solo para que las noticias que en ellas se
mencionan no quedaran apartadas del acto que las motiva, según es de
ver en la relación que se encuentra en el día 4, que es el anterior
e inmediato a este. En él se transcriben, sin preceder relación
alguna, las siguientes cartas.

Honrat senyer. Vostra letra
havem rebuda e vist lo contengut vos responem primerament al fet de
les peces de lli canem o stopa texides abans de la publicacio de la
crida. Vos dehim que no son tengudes pagar lo dret imposat
novellament. Al altre cap dels draps ques troben aqui o sesperen
venir Daraguo axi blanchs diusa burells mescles e
altres vos dehim que quiscuns dels dits draps ultra lo dret de
intrada deuen pendre plom e per aquell pagar ço es los qui
acostumaven pagar IIII sous de plom que paguen V sous. Los altres
draps que pagaven per cana com son cadins strets draps banyolenchs e
altres dels quals parlen los capitols antichs pagaran lo dret antich
ques ha a comptar per cana al quart diner del dret feta de aquell
summa afegir se ha I diner per lo dret novellament imposat. Si abans
de la publicacio de la crida los dits draps tenien ya plom ha
a passar axi com son ya bollats. De la pelleria empero de la
qual havem informacio que per molts pellers se ha abusat qui havents
sentiment de aquest novell dret abans no es stat publicat han bollat
molta quantitat per ventura per tot lany en gran frau del dit dret
per obviar al dit frau. Vos dehim e manam façau stimar totes les
pelleries que no son venudes e eren bollades a raho de II sous per
lliura e feu per aquelles paguar a raho de III sous per lliura.
Prenent los empero en compte lo que han ya pagat dels II sous
e comptant sobre allo. E axi havem proveit en Leyda e en altres parts
al deputat local bestraureu vint florins dor e al notari fareu alguna
bestreta juxta lo que conexereu haja despes e vos per semblant del
que hajau despes e apres delliberarem lo que deura haver quiscu per
lo viatge que fet haveu. En lo restant de les peccunies de vostra
collecta no deveu toquar ni *plenir vos ne en res sino tenir caxa
sparça e axi vos ho manam en virtut del sagrament e homenatge que
fets haveu. A les letres que dehiu es stat proveit e aquelles sen
porta lo dit deputat local. Nos scrivim a micer Vedrenya ques
haja diligentment en consellar e ajudar vos e que lin sera feta
deguda satisfaccio. Del ajudant que demanau som contents e de aquex e
de tots altres ques hagen a metre per la vegueria havem donat carrech
al dit deputat local e aquell informat de quant nos ha acorregut
segons vos dira. Dins la present vos trametem copia dels dos capitols
qui parlen dels draps que paguen la bolla de plom a raho de canes.
Obs es tingut tots los capitols e de les intrades. E si nou fahien
scriviu nos ne e trametrem los vos. Data en Terragona a V de dehembre
any MCCCC
LXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera.
Dirigitur Geraldo de Cervello collectori
generalitatum in civitate Balagarii.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Se advierte al pie, que fue enviada con
esta carta copia de los capítulos 9.° y 10.° de la bolla.

Molt
honorable mossenyer. Aci es stat mossen Thoralla deputat local de
aqui e hans dit de vostra probitat. Per quens plau siau conseller e
assessor seu en les
coses que occorreran per les generalitats a
ell e als collectors de aquexa ciutat e collecta. En les quals vos
placia retre vostre deute segons de vos se confia. E de vostres
treballs no dupteu que satisfaccio vos ne sera feta Deu volent queus
ne poreu contentar. Dada en Terragona a V de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al molt honorable micer Bernat Vedrenya assessor del
deputat local en la ciutat de Balaguer vezcomdat Dager e terra del
Marquesat.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

6
DE DICIEMBRE.

Molt honorables e savis senyors. Vostra letra
havem rebuda e sobre les coses de quens haveu scrit haguerem de bona
voluntat a vosaltres complagut per amor e complascencia vostra e de
aquexa ciutat si aquelles fossen stades en nostra facultat e
possibilitat. Pero nou son e axi no si ha pogut donar loch segons tot
aço ha vist e sabut lo honrat mossen Ramon Roger de Thoralla lo qual
encara havem informat de algunes coses queus dira de part nostra al
qual vos placia creure. Scrivint nos francosament del que volreu que
sia en nostra facultat e sera fet de bon voler. De Terragona a VI de
dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera a vostra honor prest.
Als molt honorables e
savis senyors los pahers de la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Luis Anto.

Bernat Çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Als
honrats tots e sengles collector de les generalitats en lo loch e
terme de Pradell (de la Teixeta) e altres lochs de la
batlia del monestir de Scornalbou saluts.
Com lo moli de
Macanes (Maçanes) situat en lo terme de aquex loch de
Pradell e dins la dita batlia assats prop de la vila de Falcet
qui es de senyoria del egregi comte de Prades e la dita vila
de Falcet sie la major poblacio propinqua al dit moli e de aquella
vinguen los mes blats per molre al dit moli e en la dita vila de
Falcet haja pesadors e collidors qui reben lo dret imposat novament
en les farines e facen bolleti ab lo qual los blats poden anar e van
a molre e axi en aquella vila sie lorde donat en lo capitol de la
imposicio del dret qui designa que los blats abans que no vagen a
molre a pagar lo dret al collector de aquell en les viles e lochs hon
tal collector haura. E per vosaltres sie fet manament an Luis Anto
senyor del dit moli de Macanes de donar vos raho e compte de tots los
blats que molra axi de aquella vila com altres per quant lo dit moli
es dins la jurisdiccio del monestir dessus dit e axi preteneu que tot
lo dret de les dites farines deu venir en mans vostres ço que seria
perturbar lo dit moli contra forma en lo dit capitol contenguda e en
dan del dit dret e prejudici del dit moliner qui a nos es per aço
recorregut. Per tant vos dehim e manam permetau molre lo dit moliner
tots los blats que a ell vendran desempatxats ab bolleti de la dita
vila de Falcet e de aquells nol forceu donar vos alguna raho o compte com tengut non sia. E en aço no obsta la raho per
vosaltres pretesa que per esser lo moli dins vostra jurisdiccio se
deuria respondre del dret a vosaltres. Car pus los dits drets tots
han a venir a mans de un matex general collector no es algun interes
sils trobara en poder vostre o del collector o collectors de la vila
de Falcet. En los altres empero blats que vindran al dit moli sens
bolleti de pesador o collidor volem guarde lo dit moliner e reheba lo
dret e de aquell respongua a vosaltres. Servau ho donchs axi e no
fasseu res en contrari altrament a vostres missions e despeses si
faria provisio. La qual per utilitat del General e dels dits drets
seus e observacio de equitat e justicia vista nos seria. Dada en
Terragona a VII de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per micer
P. Boquet.
En la misma fecha de la carta que antecede, en
presencia de varios testigos, dijo al notario Perelló, las
siguientes palabras.

En veritat esta que micer P. Boquet ja
en aquells dies que hisqui de Barchinona fonch pres per mi en
advocat e conseller meu en los afers de la Diputacio.

De
estas palabras libró en seguida el competente testimonio dicho
notario Perelló, con consentimiento del diputado y a instancia del
propio Boquet.

10 DE DICIEMBRE.

Honorable senyer.
Vostres letres derrerament havem rebudes. Responent vos al contengut
e a una altra que primer haviem rebuda vos dehim que vetes de seda
flocadures de seda fustanis matalafers ni calces de agulla no paguen
dret de segell de cera. Ver es que intrant en lo Principat e
exint han a pagar dret de intrada e exida. E los
dits fustanis matalafers sis texiran en lo Principat en aquest any
per quant tenen canem o stopa deuen pagar II diners per cana juxta lo
capitol novament fet. E mes los dits fustanis quis facen os
apparellen en lo dit Principat han a pendre plom e pagar per aquell
lo dret antich que era e es dos diners per cana de Barchinona e lo
novellament imposat que serie als quatre diners de dret feta summa
afigirni hu. E si los dits fustanis seran stranys e intraran en lo
Principat han a pendre plom en la intrada e deuen pagar per lo dit
plom I diner per cana de Barchinona e aço per lo dret antich e per
lo novell
pagaran afegint al dret feta summa de aquell sobre
quatre diners I diner. Dins la present haureu copia dels dos dels
capitols antichs qui parlen del dret de
plom dels draps als quals
es fet compte de canes. En tota manera deveu haver los capitols de
mans de aquex quils te aqui. E si nols vol donar lo feu metre en la
preso. Dels olis vos dehim que juxta lo capitol nos deu pagar sino
per aquells quis venen. Al restant que dehiu dels draps de li e canem
que eren en poder dels texidors vos responem que si los dits draps
eren texits abans de la publicacio de la crida no deuen pagar los II
diners per cana. E si les peces no eren acabades de texir abans la
dita publicacio deuen pagar. Tots altres draps de li canem e stopa
qui apres la dita crida seran texits ara sien amples o strets e per
qualsevol us han a pagar los dos diners per cana. Empero laltre dret
ço es los dos sous per lliura nos deu pagar per los tals draps quis
despenen en propri us com es en camises jupons o altres qualsevol
coses sino per los ques vendran a tall o en altra manera. Los
capitols tindreu. Servau los a la letra. Dels terlicos e
canemaces venguts de Araguo o que sesperen venir per saqueries
de blats lanes e altres usos vos dehim deuen pagar II sous per lliura
sis vendran a tall o en altra manera. Car van en compte de
canamaceria e per ço han a pagar juxta lo capitol. E si algu los
haura mesos o metra de Arago per propri us no deu pagar sino
per intrada si adonchs no es mercader. Lo qual entant com amprara
dels dits canemaços o sterlicos per sa mercaderia o
negociacio ara los hagues mesos abans de la crida o apres pus aquest
any los exercesqua en sa dita negociacio deu pagar II sous per lliura
de la stimacio de aquells axi com si compraven e venien. En lo fet de
les farines nos plau la prathica que haveu posada e som be de aquexa
intencio que als moliners no sia remes ne acomanat sino aço a que
altrament no puxe esser proveit. En lo fet dels capitans qui
contrasten pagar lo dret se provehex segons es scrit al deputat
local. E per quant se fa molta festa per alguns que los taulers o
collidors se aprofitarien de les monedes billonejant es proveit que
quiscun tauler haja a tenir caxa o en aquella les peccunies de sa
recepcio. De les quals nos puxa en res servir ne plenir sino aquelles
per aquelles sia tengut desliurar al general collector e de aço
prestar sagrament e homenatge. Cove donchs per vos se faça axi. Car
semblantment se fa per los altres e donau compliment a les fermances.
Nos ne scrivim al deputat local. En tot donau aquella bona endressa
ques confia de vos. Dada en Terragona a X de dehembre any Mil
CCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella diputat et
cetera.
Al honorable En Manuel de Vilaplana collector de les
generalitats en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable mossenyer. Rebuda
havem vostra letra e vist lo contengut nos plau vostra bona cura e
diligencia esser en los afers aquella ques confia de vos. Al senyor
Rey es stada feta paraula sobre lo fet de aquexs
senyors de capitans qui dificulten. Sa Magestat los ne scriu.
E ab la present rebreu les letres. Creu
se ells obtemperaran. E
si nou fahien requiriu lo Governador e don Mateu e altres capitans
juxta forma del capitol. E apres si encara la cosa no havia efecte
scriviu nos ne. Sobre totes les dificultats e duptes qui hixen en la
forma del pagar scrivim largament al collector segons per sa letra
veureu que ell vos pora comunicar. En lo fet de les fermances del dit
collector se don recapte. E per quant en la terra corren moltes
monedes en les quals se pot fer avantatge volem que lo collector faça
sagrament e homenatge de tenir caxa a les monedes de sa recepcio e de
no plenir se en res de aquelles sino que aquelles matexes pagara e
desliurara al General collector o a qui ell li manara. Rebien donchs
la dita seguretat. Nos lin scrivim que laus prest. De Terragona a X
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honorable micer Anthoni Riquer
deputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra de
XI del present havem rebuda per la qual apar que no havieu rebudes
les letres que derrerament vos havem respost als duptes de que scrit
nos haveu. Fareu segons ab aquelles vos dehim. Al restant que ara nos
haveu consultat sobre lo fet del capita de Alcaraç qui axis
met entorn lo senyor Rey li ha ya scrit a ell e als altres segons
haureu vist e ara de present li torna scriure molt estretament e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus e siu fahia cove
la instancia se continue al Governador per exir lost e axiu
scrivim al deputat local e no dupteu ques pendra ab tal scalfament
com es obs. Del compliment que haveu donat a vostres fermances nos
plau molt e de vostra bona diligencia e treball que donau en vostra
collecta. Continuau en fer lo degut en que siau cert se haura tal
sguart que sera a vostres treballs deguda remuneracio. Lo oint de
quens scriviu no havem rebut. Lo correu es stat desempatxat un
divenres a XIIII de dehembre a X ores ans de mig jorn. De Terragona
lo dit dia. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et
cetera.
Dirigitur Manuel de Vilaplana collectori Illerde et
cetera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Molt
honorable mossenyer. Rebuda havem vostra letra de XI del present e
sobre lo quens scriviu del capita de Alcaraç vos haviem ya trameses
letres del senyor Rey per a ell e als altres capitans les quals apar
encara no havieu rebudes. Ara ne havem encara feta paraula al dit
senyor Rey qui molt stretament ne torna scriure al dit capita e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus. E hon ho fes
continuau vostra instancia al Governador e a don Mateu e feu aqui tot
lo degut juxta forma dels capitols e scriviu nos de tot lo que si
succehira. Del que dehiu de pendreu ab scalfament no dupteu que axis
fara. Car vist es esser be necessari que altrament tot seria no res
si ara en lo principi si flixava gens. Lo comte de Prades es
en aquexes parts no es dupte ell fara pagar per tota sa terra e
encara lin scrivim. Trameteu li la letra si necessari sera. De les
fermances que lo collector ha donades nos plau e som de aquelles
contents. Les cartes de les seguretats dels oficials no cal trametre
per lo present. Lo senyor Rey scriu al rector e universitat del Studi
e nos per semblant. Ab la present rebreu les letres. De la ora del
desempatxament del corren scrivim al collector. De Terragona a XIIII
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable micer Anthoni
Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Senyor
molt egregi. Certificats som que los vostres homens de
Arbecha
e de
Juneda
e de
les Borges
no han
vulgut
ne volen pagar
los
drets de generalitats

novament imposats. La qual cosa quant redunde en deservici del senyor
Rey e perturbacio e dan de aquest Principat Vostra Senyoria no ho
ignora. E per quant se creu que vos com hu dels principals del
parlament en lo qual aço es acordat ho fara axi passar en les dites
e altres ses terres no si fa provisio per lo present altra que
scriure a vostra dita Senyoria a la qual placia ferhi lo que ella
matexa sab deu e es tenguda fer per manera que no calegua usar de
algun altre remey del qual vos matex haurieu esser exequutor sots
virtut de la seguretat que haveu prestada. E tingaus senyor molt
egregi lo poder divinal en sa guarda. Scrita en Terragona a XIIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera a vostra ordinacio prest.
Al molt
egregi senyor lo comte de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.


Molt honorables e savis senyors. Tanta
es la diversitat del temps segons per vostra erudicio e doctrina be
sabeu que qui uniformament en diversos temps se volria haver
grantment peccaria. Aquesta fonch la sentencia del savi quant dix
tempus belli et tempus pacis. Adonchs si per causa de la guerra
suscitada e moguda en aquest Principat se ha fets imposits de
drets novells e no acostumats e aquells en tota condicio de persones
no deu esser a algu maravella. Hon com hagam entes que en vostra
universitat serien alguns qui la dita imposicio de drets e la
supportacio de aquells haurien molesta aquells tals quis que
sien volem exortar e pregar vullen attendre a la fidelitat e devocio
del senyor Rey per servici del qual es stat fet e al benefici de
aquest Principat lo repos e tranquillitat del qual Deu migançant sen
speren a conseguir e per tals consideracions vullen patientment
tollerar e subir aquest poch carrech. Ne fie algu qui hon li
fos donada tal ignominiosa libertat de exempcio ço que no es se
volgues de aquella alegrar per no incorrer en la sentencia per
vosaltres vulgada quant dehiu que turpis est pars que suo non
congruit universo. Sou vosaltres tanquam linterne accense de
les quals los altres han a pendre lum e sou en vostra
professio tanquam milites qui castra sequuntur (castellanos
: catalanes
) ad quos venit gloria non per luxum atque ignaniam
sed per tolleranciam laborum et vitam parce ac duriter actam. Vullau
donchs en aquesta necessitat de temps aconseguir en vostra milicia
aquesta part de gloria e feu de la necessitat virtut. Car los
voluntaris seran loats e los que recusaran destrets e forçats e
no es en facultat de poder si fer comport o dispensacio alguna.
Tingaus lo Sant Sperit molt honorables e savis senyors en sa bona
guarda. Dada en Terragona a XIIII de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera a vostra
honor prest.
Als molt honorables e savis senyors los rector e
universitat
del Studi de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

(Studi de Leyda, universidad literaria de Lérida)


17 DE DICIEMBRE.

Honrat
senyer. De vos som no poch maravellats per quant de tants dies ença
que vos partis de aci e ab lo carrech queus acomanam nons haveu feta
una petita letra ab la qual nos haguesseu certificats si los
drets se paguen e cullen en aquexa vila e vegueria pacificament e
complida ne si hi es fet obstacle o contradictio per algu ne si hi
insurt algun dupte. Nos prima faç crehem que la cosa haja mal
recapte quant vehem tanta negligencia vostra e stavem en delliberacio
trametre hi alguna persona per veure e regonexer totes les coses e
foraus carrech per lo qual havem delliberat scriureus primer. Per
tant vos dehim e manam que de totes les dites coses nos certifiqueu
decontinent.
E mes nos certifiqueu quina summa e quantitat fins
aci haveu exhigida. E no siau en aço pus negligent car si ho sou no
trigarem pus de trametre per les dites coses persona qui hira
a carrech vostre. Dada en Terragona a XVII de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat En Joan Terre diputat local en la
vila e vegueria de Vilafrancha de Penades.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Nos
fins aci en molta culpa den Joan Terre collector qui may nons ha
scrit ignoram si los drets se paguen pacificament en aquexa vila e
vegueria axi antichs com novellament imposats e per tota persona
generalment ne si hi es fet obstacle o contradiccio per algu ne si hi
insurt algun dupte. De
tot aço pertany al ofici vostre entremetreus e avisar nos e
apar
nos
(: nos pareix :
ens pareix; nos parece
) que tots ho tractau
negligentment.
Per queus dehim e manam hi doneu altra diligencia
e recapte e de tot nos scriviu e vullau mostrar que sou persones de
afers altrament si hauria a proveir de altres per al mester de la
cosa. Dada en Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Franci Prats deputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de
Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.




Honrat senyer. Nos havem informacio que los drets de les
generalitats novament imposats nos cullen fins aci en Prades
e en la Muntanya
e que la cosa ha mal recapte en carrech e culpa
vostra. Haviem altra fiança de vos que hi donareu altra diligencia
axi com abastau fer en les coses en que haveu voluntat e si axi fer
nou volieu nou devieu haver emparat car be si trobara qui hi donara
recapte. Es necessari milloreu vostre fet. Altrament hi fariem deguda
provisio per no menegar ab negligencia cosa de tanta importancia e en
la qual redunda tant servici al senyor Rey e benefici al Principat de
Cathalunya. Som certs que al senyor comte no sera plasent que la cosa
haja sie (sigut) axi menejada negligentment en sa terra
de que altres persones li donaran molt carrech. Com sie hu dels
principals a qui pertany arreglar en aço ses coses. Dada en
Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Dalmau de
Tolosa sobrecollidor de les generalitats en lo comdat de Prades.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

18 DE
DICIEMBRE.

Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda.
Responent vos al contengut sobre lo fet dels homens del Marquesat
quis meten entorn de pagar vos dehim que la provisio que si deu fer
es aquesta que lo deputat local requira los oficials de aqui.
Prenguen quants homens hi intraran del Marquesat e altres qui
perturben los drets els tinguen presos fins tant que
paguen cumplidament. E mes encara lo diputat e vos requirau los
capitans de gent darmes qui sien aqui del sou e entre los altres lo
comte de Prades si hi sera que ab ma poderosa intren en lo dit
Marquesat per fer los pagar car tenguts hi son. E de aço nos scrivim
mes lonch al dit diputat. Al fet den Splugues vos dehim que no
es veritat lo que ell aferma nos li hagam feta tal assignacio ni
alguna ne ha potestat de rebre res dels drets del dia ença ques feu
lo novell imposit ne permetau que del dit dia ença li sia de res
respost. E es de maravellar que vos ni algu crega a altri en tals
coses sino mostren auctenticament lo que dien. Nos scrivim al dit
Nesplugues vinga decontinent per donar raho del que fet haja.
Trameteu li la letra lla hon sera. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Guerau de Cervello
collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable
mossenyer. La comissio que demanau de ofici de algutzir per pendre
los homens del Marquesat qui no volen pagar los drets no es cosa se

deja fer car serie perjudicial al General qui ya te forma com se
ha regir. Ço es que los oficials han exequutar les requestes dels
deputats generals e locals.
Perque requiriu los oficials de
aquexa ciutat sots virtut de la seguretat per ells prestada prenguen
quants homens del Marquesat intren en aquexa dita ciutat els tinguen
presos fins que paguen axi com deuen. Mes crehem sapiau com en virtut
de capitol fet en lo parlament tots los capitans e gents darmes del
sou requests per lo collector general o particular de aquests drets
son tenguts anar ab ma poderosa en los lochs hon los drets pagar se
recusen per fer aqui asistencia e tota força e destrengiment a fer
pagar loe dits drets. Per que si axi perseveraran los del Marquesat
feu que per part del dit collector se faça la dita requesta a tots
los qui son aqui del sou e encara a aquells de Tarregua o altres e
vos ab ells disponeu vos anar lla que aquest es lo cami e axi se ha
de fer.
Lo senyor Rey ha scrit a mossen Coscho e li torna
scriure si en la perfidia perseveraran feu que no si flixe. Ab
la present haureu copia del capitol del dit parlament. Lo que tots
juran en lacte de la mostra. Donau hi recapte. Car molt hi va per no
fer portell a dengu qui de aço se scuse. Dada en Terragona a
XVIII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable mossen Ramon
Roger de Thoralla cavaller deputat local en la ciutat de Balaguer.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Per quant es hora que vingau per que sie vist lo que haveu
fet en vostra comissio vos dehim vingau decontinent ab tot lo que
complescha per donar raho e compte de ço que fet haureu en vostra
dita comissio. E en aço no haja falla. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Gili Desplugues.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

20 DE
DICIEMBRE.

Molt honorable senyer. Responent a vostra letra
vos dehim que lo capita de Biure deu esser aci e farem que lo
senyor Rey li parlara e li scriura de la cosa
per manera que haja
recapte axi com es necessari per no flixar en ell ne fer portell a
algu altri. Del que dehiu de Conesa es veritat pertany als de
Monblanch e per error es stat mes en vostra comissio e memorial. Dels
draps de lli (se encuentra li y lli en estos textos) canem o
stopa vos dehim no deveu pagar los dos diners per cana si ans de la
publicacio de la crida eren texits. Pero si no eren acabats de texir
e apres la crida les peces son stades acabades deuen pagar los dos
diners per cana. Dels II sous per lliura (se encuentra lliura y
liura
) no es dupte deuen pagar sis vendran. Del vi que venen los
taverners
si han comprat daltri e lo venedor haura pagat vos
dehim que los dits taverners no deuen pagar. Del que dehiu de totes
teleries e canamaceries vos responem se deuen manifestar e bollar e
posar guarde axi com se practhicara de primer en totes aquelles coses
que pagaven dret de General e noy flixeu. Car sens lo
dit manifest e bolla se porien
cometre grans fraus. Al restant que ab laltra letra nos haveu
consultats de la questio que es entre los perayres de aquexa
vila e los bolladors de Monblanch e de Valls
nos hi provehim juxta forma de una patent letra que ab la present
rebreu. Dada en Terragona a XX de deembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Joan Rosanes deputat local en Santa Coloma e altres lochs de la
vegueria de Cervera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per alguns perayres.
Bernat Çaportella cavaller
unich deputat et cetera.
A tots e sengles collidors e guardes
dels drets de generalitats en lo dit Principat de Cathalunya
constituits saluts.
Los capitans dels drets de les dites
generalitats en lo temps passat que aquells se acostumaven arrendar
per veguerius per squivar los fraus que de un arrendament se
podien fer a altre havien dispost de moltes maneres com les dites
generalitats se devien pagar en quiscun arrendament les quals primors
e dificultats totes cessen en lo temps present en lo qual les
generalitats totes venen a vostra bossa e ma e no es algun interes
per qual cullidor seran exhigides pus exhigides sien per algu e
solament fa a donar via com mes utilment e expedita les utilitats
al dit General provenir puxen. Adonchs vos dehim e manam que cessant
tota diferencia entre vosaltres de aço siau contents pus los drets
de les generalitats axi de bolla de plom segell de cera com altres
sien pagats en qualsevol loch del Principat de obediencia del senyor
Rey. E pus aço conste a vosaltres cesse tota altra instancia que en
altre temps se pogues fer en les coses. Mes avant es vist redundar al
benavenir del dit General moltes coses atteses en lo temps present
que si de alguna ciutat vila loch o poblacio seran tramesos a
altre loch o terme draps o scapolons per apparell de moli a obs de
vestir e los quals hauran a tornar als perayres de la ciutat vila o
loch don seran exits per rebre complit apparell que no sien forçats
ni detenguts per lo dret de segell de cera sino que sien lla tramesos
a pagar hon rebran son compliment. E axi vos dehim e manam ho
deduhisquau en prathica e no fesseu res en contrari. Altrament fariem
reintregar (reintegrar) los de qui seria interes a
missions e carrech de aquell de vosaltres qui contrafet hauria. Dada
en Terragona a XX de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut
en aquella som contents de tot lorde e disposicio que haveu donat a
les coses axi de tall que haveu fet als homens de Pontils
Sancta Perpetua e la Lacuna en que vehem es la
necessitat de fer se en tal manera per quant los molins son en terra
de rebelles. Com altres coses de que scrit nos haveu. Del nostre
scriure axi congoxosament nous sie maravella. Car algun tant ne
haviem raho per no haver de vos fins aci algun avis. Daquiavant
continuau de be en millor.
Donau recapte al fet de Pontons
axi com scriviu e reteu en totes coses lo deute ques confia de vos.
Car no contrastant lo congoxat scriure no havem de vos
res
sinistre pensat. Sien stades speronades al bon cavall per les quals
no val menys. Data en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat En Joan Ferre deputat local en la vila e vegueria de
Vilafrancha de Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per En Gaspar Farnos.
Nos En Bernat
çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Desigants provehir
a la indemnitat del dit General de les generalitats de aquell e que
totes fraus sien squivades ab tenor de la present fem e cream a vos
En Gaspar Farnos fuster de la fidelitat e probitat del qual
plenariament confiam en guarda del dit General e dels drets de
generalitats de aquells. Axi que vos aneu e pugau anar per totes
ciutats viles lochs e passos del dit Principat de Cathalunya de
obediencia del dit senyor Rey e veure investigar e inquirir dels
drets de les dites generalitats axi antichs com novellament imposats
en virtut del parlament convocat e celebrat per lo dit senyor Rey en
la present ciutat de Terragona. E be guardar attendre e instar que
los dits drets se paguen ab integritat als cullidors de aquells per
totes persones segons los capitols de les dites generalitats disponen
e ordonen. E per aço pugau fer totes instancies e actes necessaries.
En les quals coses vos hajau diligentment fael e leal a tot
profit del dit General segons haveu ofert e promes en virtut del
sagrament e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre
sots virtut dels quals no pugau res exhigir per vos matex directament
o indirecta ne pendre alguna sobornacio ne composicio alguna fer en e
de algun frau per alguna persona comes e per vos atrobat en les dites
generalitats ne lo dit frau cobrir e celar abans siau tengut aquell
manifestar a nos e al deputat local o collidor dels dits drets en la
ciutat vila o loch hon per vos sera atrobat segons totes les dites
coses son axi migançant la dita seguretat per vos ofertes e
promeses. De les quals fraus o penes e bans de aquelles vos hajau la
part ques pertany al acusador o denunciador dels dits fraus segons
los capitols de les dites generalitats disponen. E altre salari al
dit general no demanareu sino aquell que per nos o per lo General
receptor vos sera atorgat hagut sguart als treballs e servici vostre.
Adonchs ab la present requirim tots e sengles deputats locals e
altres persones a les quals se pertangua que a vos dit En Gaspar
Farnos hagen e tinguen per guarda del dit General e a vos en les
coses concernents lo exercici del dit ofici obtemperen e los dits
oficials vos hi presten tot auxili e ajuda necesaris.
Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



Prestó
dicho Gaspar Farnos el juramento y homenaje de costumbre, con
todas las formalidades necesarias.

Molt honorable mossenyer.
Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del General
segons veureu per la provisio que sen porta. Par nos que sie persona
havent disposicio a la cosa. Ha per son ofici la part de les penes e
bans dels fraus que atrobara. Ço es aquella part que ha sguart al
accusador.
No li toqueu o flixeu en aquelles sens beneplacit o
voluntat sua. E vullau en totes coses haver per recomanats los drets.
Car be sera necessari per suplir als carrechs que cove de aquells
pagats sien. Per semblant es necessari no toqueu en res a la part de
les penes e bans pertanyent a les altres guardes per los fraus que
atrobaran sens voluntat lur per ço que sien mes diligents en lur
ofici. Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur
a micer Anthoni Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de
Leyda.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del
General per lo qual ofici ha la part de les penes pertanyent al
accusador per los fraus que atrobara e en la dita part nos deu flixar
ne toquar sens voluntat sua. De altre salari stara a conexença
nostra o del collector general. A les altres coses de quens scriviu
no curam respondre per quant aqui haureu prestament persona quius
parlara de nostra part de tot lo que occorre. Dada en Terragona a XXI
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Manueli de Vilaplana
collectori generalitatum in civitate et vicaria Ilerde et cetera.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Entes havem que lo collidor de Vilafrancha vos hauria
assignat en cullidor en aquexa vila del dret de la farina e altres
drets de generalitats imposats novellament en virtut del parlament
celebrat per lo senyor Rey en aquesta ciutat. E per quant En P. Roig
era e es collector de la bolla de plom segell de cera e intrades e
exides e abasta en aquexa vila una sola persona per tots los drets de
generalitats axi vells com novells. Per tant vos dehim e manam vingau
aci ab les peccunies e tot ço que haureu exhigit dels dits drets per
donar ne raho al general receptor. E daqui avant nous cureu pus de la
dita collecta. Car nos havem acomanada aquella per tots los dits
drets axi vells com novells al dit En P. Roig. Qui per aço haja
prestada la seguretat acostumada. Dada en Terragona a XXI de dehembre
any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat Nanthoni Bru batle del loch de la
Torra den Barra. (Torredembarra)
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el mencionado Pedro Roig
el juramento y homenaje de costumbre, en poder del diputado, con
todas las formalidades necesarias.