Abjuratio

Abjuratio. 

Nosaltres Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Compte (Comte, no Compte; Comte es de comite, conde; compte de computo, cuenta) tots de la ciutat de Barcelona de nostra libera franca spontanea e agredable voluntat abjuram detestam renunciam appartam e lunyam de nosaltres tota e qualsevol heretgia e special aquesta de que som infamats e testificat (testificats) la qual nosaltres havem confessades ço es de judeizar e de guardar e de observar les serimonies de la ley de Moyses e de fer les ritus cerimonies e solemnitats dels juheus les quals en special quiscun de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada. E confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica christiana la qual te preica segueix mostra e ensenya la Sancta mare Esglesia catholica romana. E aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus sagrats quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la cr+eu de tots temps star e esser subjectes a la obedientia del beneventurat mossenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Alexandre Papa sise lo qual huy en en dia governa e regeix la Sancta Esglesia catholica e apres de ell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos ne lunyar nos de aquesta obedientia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia e per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de la Sancta Mare Ecclesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica cristiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ni veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem ni aplegarem ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni obres ni aquells rebrem ni acullirem ni deffendrem nils consellarem ni favorirem directament ne indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem incidam e encorregam en pena de relapsos. 

Quam siquidem abjurationem praedicti Joanna Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça Comte fecerunt modo et forma et sub tenore subscriptis coram prefatis reverendo domino episcopo barcinonensi et reverendis inquisitoribus in presentia reverendorum Petri Buada decretorum doctoris Antonii Pellicer canonicorum Sedis Barcinone et Jacobi Ferrer notarii et Scribae maioris domus deputationis Cataloniae et Petri Michaelis Carbonell notarii Barcinonae et Archivarii Regii et magnificorum Stephani Eugan militis et Jacobi de la Ran alias Arenes domicelli Barcinonae populati et Joannis de Plaxes decretorum doctoris et Joannis Joffre et Guillelmi Laurador notariorum et Joannis Borrada fusterii habitatorum Barcinonae testium ad haec specialiter vocatorum et assumptorum et etiam in presentia quamplurimorum aliorum tam marium quam feminarum in multitudine copiosa in dicta sede Barcinonae congregatorum.

Qua quidem abjuratione per illos facta dictus reverendus dominus episcopus Barcinonensis interrogavit illos de articulis fidei sigillatim et distincte qui responderunt se credere in illis quorum articulorum verba sunt haec.

Interrogationes reconsiliandis faciendo de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 

Creheu vosaltres que Deu omnipotent es infinit e sobiranament bo que es pare fill e Sanct Spirit e es un Deu en essentia e trino en persones.

Creheu vosaltres que lo pare es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat.

Creheu vosaltres que lo fill es Deu omnipotent no fet no creat mas del pare eternalment engenrat.

Creheu vosaltres que lo Sanct Spirit es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat mas proceint del pare e del fill e egual al pare e al fill. 

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu qui es trino en persones e hu en essentia per la sua omnipotentia haja creat lo cel e la terra e la mar e totes coses visibles e invisibles que en aquelles son.

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu pusqua remettre (redimir) los delictes e peccats e no altri sino ell.

Creheu vosaltres que en lo jorn del judici final tots resuscitarem e quiscu ab son propri cors e anima e axi starem davant lo tribunal e cadira de nostre Senyor Deu Jesu-Christ Deu nostre e ell donara a quascu gloria o pena segons los merits o demerits de quascu. 

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 

Creheu vosaltres que lo fill de Deu ço es nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia stat concebut de la gloriosa Verge Sancta Maria per obra del Spirit Sanct sens ajustament de home.

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia nat de la Verge Maria vertader Deu e vertader home la Verge Maria stant verge ans del part en lo part e apres lo part. 

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ en aquella sacratissima carn que ha pres del ventre virginal de la Verge Maria sia stat crucificat mort e soterrat per los nostres peccats e defalliments. 

Creheu vosaltres que apres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ fonch mort e lo seu sagrat cors estant en la carn la sua sagrada anima davallas (davall, devall) als inferns e la divinitat stant ab lo seu precios cors ab la dita sagrada anima davallas als inferns e de aquells tragues e delliuras los Sancts pares que alli eran ço es Adam Eva Noe etc. 

Creheu vosaltres que lo tercer dia apres de la sua sagrada passio en son propri poder car es Deu resuscitat de mort a vida la sua anima sanctissima ajustada al cors glorificat ço es en aquell cors lo qual jague e fonch posat en lo sepulchre e lo qual penja en la creu. 

Creheu vosaltres que apres la sua sagrada resurrectio lo quarenten jorn de son propri poder sen muntas als cells hon seu a la dreta part de Deu lo pare. 

Creheu vosaltres que a la fi del mon nostre Senyor Jesu-Christ venra per judicar los vius e los morts e lavors donara a quascu gloria o pena perpetua segons los merits o demerits de cascu ço es als bons gloria e als mals pena. 

De Sacramentis. 

Creheu vosaltres en lo Sanct Sagrament de la Missa ço es que com lo prevere ses revestit al altar e lo schola li ha presentat la ostia que es pa material del qual nosaltres usam tots dies e lo prevere ha dites sobre lo dit pa aquelles sagrades paraules que nostre Senyor Deu Jesu-Christ dix lo dijous de la Cena cenant ab los seus Sancts apostols e dexebles que en virtut de les dites paraules lo dit pa material sia convertit e transubstanciat en vertader cors precios de Jesu-Christ.

Creheu vosaltres en los set sagraments de la Sancta Mare Ecclesia ço es en lo baptisme confirmatio penitentia en lo sagrament de la Sancta Missa en lorde sacerdotal en lo sagrament del matrimoni e de la extrema unctio segons que la Sancta Mare Ecclesia de Roma creu preica mana e observa.

Creheu vosaltres tot ço e quant Sancta Mare Ecclesia de Roma creu e confessa. 

Quibus ita gestis et peractis praefatus reverendus dominus episcopus barcinonensis absolvit illos in forma Ecclesiae a sententia excomunicationis et anathematis quam propter dicta crimina haeresis et apostasiae incurrerant. Quibus peractis de mandato suarum reverendarum paternitatum fuit processum ad legendum 

et publicandum capitulum sequens cum penitentiis et finem praesentis sententiae ut sequitur. 

E per quant per la confessio e abjuratio per los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Comte davant nos fetes nos consta aquells haver confessats los grans errors culpes e crims per ells comesos ab bona contritio tant quant havem pogut conexer. Volents aquells reunir a la unio e gremi de la Sancta Mare Ecclesia catholica Romana la qual no tanqua lo seu gremi a aquells qui ab deguda contritio e vertadera penitentia se tornen a aquella demanant misericordia e abjurant sos crims e errors trobam que devem manar axi com ab la present manam absolre e ab la present absolem e per absolts denuntiam los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den (pone deu) Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte de la sententia de excomunicatio e de anathema maior que per los dits crims e heretgia e apostasia del dia que aquells commetteren feren e son stats ligats e illaqueats e reduim e admettem aquells tant quant de dret podem e devem al gremi e unio de la Sancta mare Ecclesia catholica Romana ab vertader e pur cor e no ficte ni simulat se tornen en aquella e les penitenties a ells davall injungides e posades servaran e compliran e si hauran confessada tota la veritat de tots e sengles crims de heretgia e apostasia que sabut hauran axi de simateys com de qualsevol altres persones vives e mortes presents o absents. E per quant los damunt dits han offes molt temerariament nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la sua Sancta Ecclesia e fe catholica per la qual raho et alias no se pot conexer si aquells van en lum o en tenebres o si vertaderament o ficta o simulada se son tornats a la Sancta fe catholica per nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Per tant per aquesta nostra diffinitiva sententia sententiam e declaram penitentiam e per penitentia condamnam tots los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça muller den Gabriel Comte e cascun de ells a carcer perpetual ab confiscatio de tots sos bens segons ja desobre es dit.

E mes los manam e per penitentia los injungim que de huy a un any prop seguent tots los damunt (pone damuut, típico error u - n) dits e cascun de ells dejunen e sien tenguts de dejunar tots los divenres de dit any e en pa e aygua e que per tot lo dit any ab bona devotio en cascun divenres quiscu de ells diga per trenta vegades les orations del Pater noster Ave Maria e lo Credo in Deum e Salve Regina si aquells saben e aquells que no saben dites oracions que dins spay de tres mesos prop seguents aquells sapian e aprenguen perfetament sots les penes a nostre arbitre reservades. E mes que les dites orations del Pater noster Ave Maria Credo in Deum e la Salve Regina hajan e sien tenguts de monstrar als seus fills e filles sots les dites penes a nostre arbitre reservades.

E mes los manam e per penitentia los injungim que en tota sa vida natural cascun any se hajen de confessar e de fet se confessen a sos confessors tots llurs peccats tres vegades ço es una vegada abans de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e altra a la Pascha de resurectio e altra en la festa de cinquagesma e que combreguen lo cors precios de nostre Senyor Deu Jesu-Christ al manquo una vegada lany ço es a la Pascha de resurectio sis trobaran disposts per combregar encarregant sobre aço les conscienties de llurs rectors e curats. 

E mes los injungim e per penitentia los manam per senyal de humilitat a tots los damunt dits que en tota sa vida natural no porten sobre si ni en llurs vestidures per si honrar or ni argent ni perles ni pedres precioses ne vesten seda ni grana ni xamellot ni porten coral ni ambre (ámbar). E mes que en tota sa vida no pusquen tenir ni tenguen officis publichs en les ciutats viles e lochs hon habitaran e viuran ni benificis en les Esglesies ne sien fisichs ni cirurgians ni botiguers ni speciers ni procuradors ni arrendadors per si ni per altra persona ni sien cambiadors ni notaris ni scrivans publichs ni cavalquen en cavall ni porten armes. Les quals penitenties segons que dessus se contenen a tots los dessus nomenats reconsiliats e a quascun de ells manam e injungim que facen e complesquen sots pena de relapsos les quals coses dessus dites totes axi pronuntiam manam e injungim en aquests scrits e per 

aquests scrits. - Petrus episcopus barcinonensis. - Antonius inquisitor. - Petrus inquisitor.

Lata fuit preinserta diffinitiva sententia per prefatos reverendum dominum Petrum episcopum Barcinone et Antonium de Contreras decretorum doctorem et Petrum Pariente in sacra theologia licentiatum inquisitores hereticae et apostolicae pravitatis in civitatibus et diocesibus barcinonensi tarraconensi Vici Gerundae et 

Helnae (Elna) a Sancta Sede Apostolica creatos et deputatos pro tribunali sedentes in dicta sede barcinonensi et de suarum reverendarum paternitatum mandato lecta et publicata per me Bernardum Texidor (1) presbyterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum et Sanctae inquisitionis notarium et scribam modo et forma supra scriptis presentibus dicto venerabili Martino Ximeniz procuratore fiscali Sanctae inquisitionis ex una et dictis Joanna Libiana vidua Marquesia uxore Pauli Badia Chatherina uxore Galcerandi Bertran Gabriele Rabaçer Isabele uxore Francisci Pallares reconsiliati et Alduncia uxore Gabrielis Comte ex alia parte die mercurii intitulata XXIII die mensis martii anno a nativitate Domini millesimo CCCC nonagesimo sexto. Quibus quidem omnibus et singulis praedictis sic peractis praedictus Martinus Ximeniz procurator fiscalis Sanctae inquisitionis petiit et requisivit de omnibus et singulis suprascriptis fieri unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me praedictum notarium presentibus pro testibus ad hec specialiter vocatis et assumptis praedictis reverendis Petro Buada decretorum doctore Antonio Pellicer canonicis Sedis Barcinonae et venerabilibus et discretis 

Jacobo Ferrer notario et scriba maiore domos Deputationis Cataloniae et Petro Michaele Carbonell notario Barcinonae et Archivario Regio et magnificis Stephano Engan (antes Eugan) milite et Jacobo de la Ran alies Arenes domicello Barcinonae populato et Joanne de Planxes (antes Plaxes) decretorum doctore et Petro Latzaro minore dierum et Joanne Jofre et Guillelmo Laurador notariis et Joanne Borrada fusterio Barcinonae habitatoribus et praesente etiam clero et populo in dicta Sede congregato in grandi multitudine.  

(1) Hic Bernardus Texidor obiit apud villam seu oppidum Cervariae 

die dominico festo Sancti Bernardini XX maii anno a nativitate Domini M. D. nono. (1509)

29 DE OCTUBRE.

29 DE OCTUBRE.

Se ocuparon en esta sesión de lo mismo que en las dos anteriores, y fueron entregadas a Juan Ferrer la credencial e instrucciones, dándole orden para que marchase desde luego.
Dióse cuenta de una carta que se acababa de recibir del señor Rey, y de otras de los señores Embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Segons per altres scrit vos havem dies ha per nos era stada delliberada la partida e desempachament del lllustre Princep don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit per anar en aqueix Principat per regir e governar aquell com a loctinent nostre juxta forma de la capitulacio concordada fermada et jurada. Veritat es que sobrevenint alguna indisposicio en la persona de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e encara per causa com los spectables e magnifichs marques de Villena don Enrique conde Dalvadaliste nostre cosi e oncle de la dita Reyna nostra muller lo comanador Joan Ferrandez Gallindo nos havien trames a supplicar ab molta instancia quens plagues donar loch que ells se poguessen veure ab la dita lllustrissima Reyna nostra muller. La partida del dit Princep nostre fill se es hauda a diferir mes del que haviem a voluntat. Ara empero vos certificam com la dita lllustrissima Reyna nostra muller primer e nos apres som stats en lo loch de Vilaroya (Vilarroya, Villaroya, Villaroja, Vilaroja en otra carta anterior) hon per lo semblant son venguts los dits marques comte e comanador e abans que nos anassem havien conferit e appuntat ab la dita lllustrissima Reyna e apres quey som stats ab nos diversos negocis de molta importancia dels quals confiam en nostre Senyor Deus se seguiran molts beneficis a lahor e gloria de nostre Senyor Deus repos e assossech de la casa nostra e de tots nostres regnes e terres. E puix aço es ja en degut orde entenem continuament en lo desempachament del dit Princep fill nostre primogenit lo qual deu ajudant partira daçi a dijous primer vinent e attesa la sua pocca edat e per que de tot en tot axi subitament no sia separat de nos e de la dita lllustrissima Reyna nostra muller mare sua e per aquesta causa no pringues en la persona sua alguna alteracio havem delliberat que ella vaja ab ell. Veritat es quels embaixadors vostres que son aci en nostra cort conformant se e volent exeguir e complir ab efecte ço que per vosaltres les es stat scrit havien delliberat partir tantost e fer aquexa via pero per esser axi presta la partida del dit lllustrissimo Princep fill nostre per nos son stats pregats e encarregats ques detinguessen aquests pochs dies per fer honor a la dita Illustrissima Reyna nostra muller e axi mateix al dit Princep nostre fill e anar en companyia de aquells creent fermament que si fos stat pensat quel dit Princep fill nostre primogenit degues axi prestament partir per vosaltres en nom de aqueix Principat los seria stat scrit e donat carrech que axi ho fessen e metessen per obra. Ver es que per los dits vostres ambaixadors nos es stat respost que sobre aço entenien consultar. En lendemig empero ab aquesta confiança o volents se conformar en aquest cas ab la voluntat nostra los dits embaxadors se son detenguts ab proposit de anar ab lo dit lllustre Princep nostre fill primogenit e per conseguent ab la dita Illustrissima Reyna nostra muller la qual nol enten lexar. De totes les dites coses vos havem volgut avisar essent molt certs que aquelles vos seran grates e aceptes per nostra honor e servey e de les quals haureu plaer e consolacio. Dada en la ciutat de Calatayut a XXVI dies de octubre del any Mil CCCCLXl. - Rey Joannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per la derrera letra sots data de XXIII del present a vostres reverencies nobleses e magnificencies per nosaltres tramesa aquelles hauran vist com la dita jornada decontinent rebuda vostra letra fom ab la Majestat del Senyor Rey per agraciar nos de aquella per la nostra partida de la qual ab la dita letra nos ere scrit e com la dita Majestat essent en cami per anar a Vilaroja nos havie pregats e encarregats sperassem la sua tornada fins al dia del dissapte seguent ço que per nosaltres era stat delliberat axi fer per los motius e sguards deduhits en nostra letra en axi empero que haviem delliberat hu de nosaltres ço es lo comte de Prades anas alla per agraciarse del dit Senyor Rey en nom de tots si per ventura la venguda del dit Senyor Rey en res se dilatava e per fer lacte toquant al compliment de la embaxada segons vostres predites reverencies nobleses e magnificencies hauran vist en nostre scriure. Ara per la present sapien vostres dites reverencies nobleses e magnificencies com la dita jornada del dissapte lo dit comte ana realment al dit loch de Vilaroja e entes e vist per lo dit comte que la dita reyal Majestat nos disponia aquella jornada per venir fonch li per ell explicat lo carrech que de tots havia ço es que per enseguir vostres delliberacions era per nosaltres acordat partir lo digmenge seguent apres missa hoida. Per lo dit Senyor Rey li fonch respost com stava en veritat que per la gran importancia e gravitat dels afers per los quals lo marques de Villena e altres de Castella eren aqui venguts lo temps no comportava que la Excellencia sua tornas aquella vesprada en Calatayut ço que a sa Altesa era enugos per la paraula que havia a nosaltres dita pero que en aquella vesprada se fahia apuntament dels dits afers e per tant lo dit Senyor Rey pregua e encarregua lo dit comte en nom seu e de nosaltres que sperassem fins al cendema ço es lo digmenge per tot lo dia la qual jornada sens algun fallir fora sa Senyoria en aquesta vila e per dir e significar
aço a nosaltres lo dit Senyor Rey mana aquella hora partir e venir de Vilarroja aci lo notari nostre ab letra de crehença de sa Senyoria. E vist per nosaltres que en aço no havia molta dilacio com no fos sino mig dia attes lo dia del digmenge no podiem bonament partir sino apres missa hoida per tant fonch per nosaltres delliberat sperar la dita jornada. En la vesprada de la qual lo dit Senyor Rey intra ensemps ab la Senyora Reyna pero intraren tant gran hora de nit que stimam foren XI ores de la dita nit abans que lurs Excellencies de taula no foren levades e per tant nos fonch vist cosa impertinent demanar audiencia per aquella hora diferints donchs aço per tal necessitat fins a la jornada de vuy diluns de mati. Nosaltres disponents nos ja per anar a la dita reyal Majestat som stats demanats per aquella per la qual primerament nos es stat explicat com ha tractat e comunicat ab lo marques de Villena e altres per aço venguts sobre e dels afers toquants sa Excellencia e lo lllustrissim Rey de Castella e que per gracia de nostre Senyor Deu romanem en tal apuntament e acordi que succeheix a gran honor e servey de la dita Excellencia sua e benefici tranquillitat e repos de tots los seus dominis e regnes la qual cosa lo dit Senyor Rey dix haver nos volguda significar crehent a vosaltres e a nosaltres e a tots sos vassalls e subdits succehiria en contentacio e alegria. Secundariament lo dit Senyor Rey nos ha dit e explicat com la sua Altesa delliberava trametre en aqueix Principat lo Illustre Primogenit (Primo-mogenit en dos páginas) lo qual dijous primer vinent al tot mes larch partiria sens alguna fallença e per tant lo dit Senyor Rey pregava e encarregava nosaltres aturassem fins en aquella jornada per anar nos ne en companya del dit lllustre Senyor Primogenit ço que era digna cosa e pertinent de la devocio e bona amor de aqueix Principat e succehiria en tranquillilat repos e benefici de aquell com si altrament nosaltres partissem ab tot que per gracia de Deu la voluntat amor e gracia de sa Excellencia envers lo dit Principat e la devocio fidelitat e amor de aquell envers sa Excellencia son bonissimes e quals entre Senyor e bons vassalls esser deuen. Pero no restaria que en lo vulgo no insurtis algun
parlament crehent que per la tal nostra partida on no haguessem lo dit lllustre Primogenit sperat fos alguna ruptura de que se causarien en los animos recels e sinistres opinions que per lo repos del dit Principat deuen esser repellides e squivades. Estenentse sobre aço lo dit Senyor Rey ab paraules de molta benignitat e amor e de assats eficacia apres lo seu parlar fonch per nosaltres respost a la Excellencia sua regraciant lo que per sa gran benignitat nos havie volgut significar dels dits afers de Castella e que fos certa sa Excellencia que a vosaltres e a nosaltres e a tot lo Principat eren a gran contentacio e plaer totes coses que succehissen a honor e servey seu e tranquillitat e repos de sos dominis e regnes e que per attendre a tal pacificacio e bon stament ab tot vehessem la Excellencia sua haver hi bona voluntat encara tots temps suplicariem e suplicarem aquella. Al restant que lo dit Senyor Rey nos ha explicat de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit fonch e es stat per nosaltres respost que li haviem a gracia la dita tramesa suplicants per la presta expedicio de aquella e que si ere possible ferse lo dia del dema que no fos sperat laltre per satisfer al vot e desig dels cathalans e a la necessitat e bon stament de aqueix Principat qui per aço tant suplicat havia. Quant empero de nosaltres restar per la companyia del dit Senyor Primogenit responguem significants a sa Majestat com haviem letra de las reverencies nobleses e magnificencies vostres per la qual eren requests partir de continent e que ab tot nosaltres reputarem a gracia lo dit Senyor Primogenit acompanyar pero per quant erem sots vostra ordinacio nos covenie aquella attendre e per tant nons ere vist prima faç cami que poguessem sperar a la dita jornada. En aço fonch e es stat replicat per lo dit Senyor Rey que totes coses se han entendre sanament e que no es de creure de vosaltres e de vostra bona amor e devocio que axi haguesseu volgut scriure delliberadament hon pensasseu que la partida del dit Senyor Primogenit fos axi presta. Mas que havieu cregut versemblantment que lo queus es stat notificat la lllustrissima Senyora Reyna anar a Teraçona o a Aranda fos faena de molta dilacio attesa la ordinitat dels afers e que axi fos dilatat lo partir del dit lllustre Primogenit per molts dies car si ver semblantment creguesseu la cosa pendre tan presta
expedicio no es dubte haguereu scrit no partissem altrament que en companyia del dit Senyor Primogenit.
E axi fer lo dit Senyor Rey nos pregava e encarregava per tanta decencia que ere en la cosa e lo benefici que importava e a obviar als inconvenients que parturira en contrari. Encarregats nosaltres molt en aço per lo dit Senyor Rey suplicam sa Majestat poguessem fer delliberacio reposada e partints de sa presencia no repentinament havem volgut delliberar abans som intrats en reposat consell en lo qual havem resumit tot ço que per lo dit Senyor Rey es stat proposat a nosaltres.
En apres havem vistes e recensides axi la derrera letra com altres quens haveu trameses e mes les instruccions sots les quals es ordenada la nostra embaixada. E totes aquestes coses ruminades e signantment los motius contenguts en vostra derrera letra ço es que per quant la partida del dit Senyor Primogenit se dilatava vos era vist la aturada nostra no esser açi necessaria e encara per attendre al nostre enug ab lo qual havieu sentit aci stavem licenciaveu nostra embaixada volents que rebuda la letra de aci partissem ço que molt vos regraciam de haver attes al enug nostre. Los dits donchs motius attesos nos ha paregut que pus la Majestat del dit Senyor Rey nos fa certs de la tant presta partida del dit Senyor Primogenit del qual nos haveu per altres scrit quens en anassem en sa companyia que fora inconvenient e error si altrament sens ell nos ne anavem e que sperar e acompanyar sa Senyoria era e es attendre a la honor e benefici del Principat e conformarnos a la intencio e scriure vostre e que aço no rebia dificultat alguna en contrari. Per tant fonch e es stat axi delliberat fer se per nosaltres ab aço empero que attes lo Senyor Rey en son parlar nos havie manifestat si ere sa intencio que la lllustrissima Senyora Reyna anas en companyia del dit Senyor Primogenit que daquen ne sabessem clarament la intencio sua. Per la qual a saber de continent tornam al dit Senyor Rey e demanants a sa Excellencia li plagues dirnos sobre lo dit article sa delliberacio nos ha dit que sobre aquell la Majestat sua ha molt pensat e vist finalment que anant lo dit lllustre Primogenit en tal edat sens la dita lllustrissima mare sua hi poria portar tal entrenyorament (enyorar; añorar) que seria perill de la salut de sa persona ço que es stat temptat per experiencia car hun dia dels passats li ho fonch axi de paraula de que apres tanta alteracio que no feu de son prou de dos dies per lo dit sguard tan necessarios ha dit lo dit Senyor Rey haver delliberat la dita lllustrissima Senyora Reyna anar en companyia del dit Senyor Primogenit. Sobre aço per nosaltres es stat fet replicat ab totes les suplicacions acostumades ço es que fos de sa merce dispondre que lo dit Senyor Primogenit vaja per lo present sens companyia de la dita Serenissima mare sua. Aplicants en aço tots aquells motius e causes que a vosaltres han induhits en axi scriure e que hon nosaltres delliberassem anar en companyia del dit Senyor Primogenit no era ne fora per axo nostra intencio aprovar la companyia de la dita Senyora Reyna si la sua Serenitat si aplicava abans tots temps ab humils supplicacions juxta la vostra ordinacio dissentiriem en aquella. E mes havem dit que era nostra intencio de tot aço ubertament a vosaltres scriure e que si en lo cami o hon se vulla haviem de vosaltres mandat de partir nos de companyia de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit anants ensemps que a nosaltres covindria ferho axi per deute del sagrament e obligacio nostra. E que sobre aço haver nos per scusats plagues a la Majestat sua la qual molt benignament nos ha respost quens en hauria tota vegada en axi per scusats pero que la Excellencia sua confia tant de la amor e devocio de vosaltres e de tots los cathalans que haureu per agredable la venguda de la dita Senyora Reyna de la amor e benignitat de la qual podeu sperar totes gracies e beneficis. Per totes aquestes coses molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors nosaltres som stats en perpleix de nostra delliberacio per la qual finalment totes circunstancies attesas com dit es nos es vist nosaltres sperar la partida del dit Senyor Primogenit de la qual lo dit Senyor Rey nos ha fets certs per la dita jornada e que si dimecres pora esser no sera sperat lo dijous ens es stat vist que altrament partir seria inconvenient e contra la intencio vostra. De restar la dita Senyora Reyna farem nostres suplicacions e instancies. Si totalment volra anar no es a nosaltres prohibirho ne fins aci per vosaltres nos es scrit ubertament que no anem en sa companyia farem nostres dissentiments e aci e en diversos lochs en la via hon la dita Senyora Reyna vaja. Per tot aço vos fem lo present spatxat correu perque nos puxau respondre e avisar de la intencio vostra car en lo interim de dos jorns que han aci a discorrer abans de la partida e en les poques jornades ques faran en lo cami vostra resposta pora esser a nosaltres atesa abans que lo dit Senyor Primogenit ne la dita Senyora Reyna ne nosaltres en companyia lur no serem intrats en Cathalunya. Si plasent vos sera continuem la dita companyia farem ho axi. Si dispondre volreu nos ne partisquam complirem en tot e per tot la ordinacio vostra. En axi pensam degudament a tot haver provehit. Resta en vosaltres lo deliberar e que molt spatxadament hajam vostra dita resposta clarament a nosaltres dients ço que plasent vos sera per nosaltres se faça. La Majestat del Senyor Rey nos ha dit sobre aço vos scriu. Per nosaltres li es stat parlat de la diligencia vostra en lo fet de la intitulacio del Senyor Primogenit de Gerona segons nos haveu scrit la qual vos regracia. Lacte del compliment de la embaixada sera deduit en exequcio a la partida. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guardia sua e ordenau de nosaltres ço queus placia. Scrita en Calatayut a XXVI de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca heretge condemnat e quondam Lochtinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor.

Jhesus Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua humilment invocats.

Vists per nos don Francesch Pays de Sotomayor (inquisidor) de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creat e deputat e Jacme Fiella en cascun dret doctor digne e canonge de la Seu de Barcelona vicari general per lo reverendissim Senyor don Henrich de Cardona per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica elet de Barcelona lo proces criminal denant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor (pone premotor) e procurador fiscal en lo sagrat offici de la inquisitio de una part agent e denunciant e Na Blanquina muller que fonch den Jacme Casafranca quondam per heretge condemnat conversae de linatge de jueus devallant al gremi de Sancta mare Esglesia reconciliada de la part altra defenent en e sobre la accusatio e demanda per lo dit procurador de la fe en lo dit son offici contra la dita Blanquina Casafranca donada e intentada dient e allegant la dita Blanquina Casafranca esser heretica apostata impenident ficte e simuladament confessant e relapsa e que la dita confessio que feu dita Blanquina Casafranca denant los reverends inquisidors predecessors nostres per la qual fonc reconciliada e al gremi de Sancta mare Esglesia reconsiliada reunida e reincorporada fonc ficta e simulada e falçament confessada. Vist com sobre les dites coses accusatio e demanda havem oides les dites parts a ple en tot lo que han volgut dir e allegar e provar fins aquelles havem hagudes per concloses e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam a les dites parts als presents dia e loch e hora haguda sobre aço delliberatio e madur consell ab moltes persones de scientia e molta conscientia trobam que debem declarar e pronunciar axi com ab tenor desta nostra present sententia declaram e pronunciam lo dit procurador de la fe haver probat be e integrementsegons devia la sua intencio e les coses per ell deduides e posades en la sua accusatio e denunciatio contra la dita Blanquina Casafranca no fonch ni es en alguna manera excensa ni elisa ans per les proves per lo dit procurador de la fe davant nos donades produides legitimament nos consta la dita Blanquina de Casafranca esser heretica apostata de la Sancta fe catholica christiana impenident e fictament e simulada confessant esserse transpassada a les cerimonies judaiques e ritus de la ley de Moyses. En special trobam e consta en lo proces contra la dita Blanquina Casafranca fet com ella en temps del reverend mestre Spina lavors inquisidor confessa tant solament que tenia opinio e creença que la ley dels jueus no era contra nostra Sancta fe catholica ans crea que no era gran error fer algunes cerimonies judaiques e per ço alguns dissaptes no filava es ver que diu faea algunes altres faenes com es cosir e dabanar. E mes que feu un dejuni que los jueus fan en lo mes de setembre de amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. E que donava almoyna a jueus e encara alguns diners poca quantitat per oli a les lanties de la Synagoga. E mes que manjava del pa que los jueus de Cervera li remettian. Es veritat que dix era apres de llur pascha judaica e que no manjava per la pascha sino perque era bell pa per que tanbe manjava pa levat quant manjava de dit pa dels jueus. E mes que manjant en una taula ab jueus e de llurs viandes apparellades per ells en la vila de Cervera e de la vianda que ells apparellaven pera llurs dissaptes apparellantho altres dies dix crea ne havia menjat en dissapte. E mes trobam que dix en dita confessio que algunes vegades uns jueus amics seus de Cervera e de Monblanch venian a Barcelona e alguna vegada per quels havian fets plers en llurs cases stant fugits per les morts de Barcelona los accullien en sa casa e posaven alli per temps de tres o quattre jorns e lus faea degollar algunes gallines o pollastres e tots ne manjaven e tambe los apparellaven los divenres per als dissaptes com hi staven los dissaptes. E mes que en la vila de Cervera stant alli fugits per les morts ans que ella sen tornas a Barcelona ana a veure la Synagoga del (dels) jueus. E mes que tenia una borda en la vila de Cervera e alguns dissaptes ley manlavavenlos jueus pera fer foch per que stava en una casa ques passava al altra casa de jueus. E mes que algunes vegades faea rentar ab sal la carn ans que la posassen a coure e aço dix faea amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. Encara dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca que ella veent fer lo dejuni judaich e servar los dissaptes e altres cerimonies a sa mare nomenada Violant muller den Mayans per heretges condemnats ho aprengue de fer e de fet ho feu e ho serva axi com ho veya fer a la dita sa mare. E apres que totes les dites cerimonies judaiques per ella desobre confessades les faea per devotio e intentio de judeizar creent ques havia de salvar en la ley de Moyses tambe com en la Sancta ley christiana. E aço dix davant lo reverend don Ferrando de Montemayor archidiano de Almaçan (arcediano de Almazán, en Soria) inquisidor en lany mil CCCC noranta vuyt e que ella comença de fer los dits dejunis judaichs de edad de deu anys e quels continua de fer los dits dejunis fins vuyt o nou anys ans ques confessas ab lo dit reverend mestre Spina inquisidor del quals se leixa per ço com lo dit son marit Jacme de Casafranca lan rapta per quen havia hagut sentiment. E mes ha dit en sa confessio feta davant lo dit reverend archidiano de Almaçan inquisidor que ella vehia moltes e diverses vegades fer los sobredits dejunis judaichs en la forma judaica no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles an Joan Mayans honcle seu germa de son pare de ella dita Blanquina. E que la mare della dita Blanquina la havia induida a fer los dits dejunis judaichs e altres cerimonies judaicas lo que en la primera confessio per ella tempore gratiae feta calla e no volgue confessar ne dir ne cosa alguna. E mes avant trobam que la dita Blanquina Casafranca rea criminosa en altra confessio la qual feu davant lo dit reverend archidiano Dalmaçan inquisidor en lany MCCCCLXXXXVIIII (1499) dix e confessa con ell concerta e communica al dit Jacme de Casafranca son marit per heretge condemnat la confessio que feu en temps de la gratia ans aquella se presentas al dit reverend mestre Spina. E mes dix en dita confessio que stants fugits en Cervera per les morts de Barcelona ella dita Blanquina rea criminosa e lo dit Jacme de Casafranca son marit e Sanct-Jordi e sa muller stigueren en Montblanch quasi un mes e alli stigueren tots plegats en una casa de dit Sanct-Jordi e Casafranca heretges quondam sen anaren a la Cort e a cap de uns quants mesos tornaren alli en Montblanch e per quant se morien en Montblanch tots sen anaren a Cervera e alli stigueren tots deu o dotze dies e dalli tornaren partir los dits Sanct-Jordi e Casafranca e lexaren a alla dita Blanquina e la muller del dit Sanct-Jordi en casa de un jueu ques dea mestre Cavaller e que a son parer encara que de cert dix que no li recorda si ella feu la almoyna a jueus en la vila de Montblanch o no. Encara trobam mes en dit proces com la dita Blanquina Casafranca stant en les morts en la vila de Cervera confessa e diu en altra confessio que ella e la sobredita muller de Sanct-Jordi acompanyades de un jueu ques deya Cavaller anaren a la Synagoga o Schola dels jueus per veurela e vista sen tornaren pero que no veeren la torae que poria esser que feessen almoyna en dita Synagoga. E mes que en la dita vila de Cervera en dit temps ella dita Blanquina rea criminosa e la dita muller de Sanct-Jordi abdues junctament faeren lo dejuni dels jueus no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles per la devotio que tenia a la ley de Moyses. Mes consta que trobam en dit proces per confessio sua propia que ella dita rea criminosa Blanquina Casafranca stant lo dit son marit pres en los carcers de aquest Sanct offici li tramettia les scedules de avisos e ell a ella pero que no li corda que contenien dites scedules. Mes trobam e consta per sa confessio propia (la segunda r de propria se pierde, ya en latín, propium, proprium) feta stant presa en los carcers de aquest Sanct offici com Na Elionor Gomes ana ab ella a la Synagoga e feu lo dejuni judaych ensemps ab ella e ab la dita Na Sanct-Jordia. Encara trobam e consta en dit proces per dit e confessio de dita Blanquina Casafranca que ella sempre havia cregut que la ley evangelica era diversa de ley de Moyses e que la una derogava a laltra e que crea que tambessalvara en la una con en laltra e que Jesu-Christ era fill de Deu e Salvador.

E trobam encara e consta per confessio feta per la dita rea criminosa en lo present proces en aquesta derrera captura sua com lo sobredit Jacme de Casafranca marit seu per heretge condemnat hague sentiment de un dejuni judaich que ella dita rea criminosa feu e que lan rapta e que ella li dix que sa mare ley havia monstrat. E mes confessa que lo dit son marit Jacme de Casafranca tambe hague conexença com ella guardava los dissaptes e que ell lan rapta e li deya "perque no filau" e ella deya "ja fas altra faena aço tench de fer." E mes ha confessat que ella no manjava porch per la devotio tenia a la ley de Moyses e que continua de fer los dejunis judaichs fins a dos o tres anys ans que vengues lo reverend mestre Spina per inquisidor en la present ciutat de Barcelona. Mes trobam en altra confessio per dita rea criminosa en son proces feta com ella altra vegada feu lo dejuni judaich del mes de setembre ensemps ab la muller del sobredit Joan de Sanct-Jordi e ab la mare de aquella sogra del dit Sanct-Jordi aquelles servasen e colien los dissaptes no faent faena en aquells per observança de la ley de Moyses mudantse robes e camises netes a la forma judaica. E mes ha dit e confessat la dita rea e criminosa que dos o tres anys abansfos venguda la inquisitio en la present ciutat de Barcelona un dia del dejuni judaich ella dita Blanquina Casafranca rea criminosa dix a una dona quis nomenava Isabell Borrassa essent abans de dinar que li cogues I parell dous e quels hi mettes en lo retret per quels se volia beure e dita dona mette dits ous en dit retret e isquessen e ella dita Blanquina Casafranca entrassen en dit retret e per una fenestra quey ha la qual ix al hort del archabisbe de Tarragona lança dits ous en dit hort e isquede dit retret faent apares que havia begut dits ous e apres a la hora del dinar dix dita Isabel Borrassa "Senyora nous dinareu" e la dita Blanquina rea criminosa dix "dinau vos vosaltres que yo nom vull dinar que ab aquells ous que he begut no tench ganes de dinar." E axi ella sestigue de tot lo dia que no manja fins a la nit e axi feu dit dejuni judaich e era en lo mes de setembre. E mes dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca rea criminosa que essent ella malalta o partera dix e prega molt a Jacme de Casafranca son marit un jorn del dejuni judaich del mes de setembre que ell volgues fer aquell dejuni judaich e que lo dit son marit li dix que si faria e que ella pensas de guarir que ell faria dit dejuni. E aquell dia dit son marit dona entenent a ella dita Blanquina que havia fet dit dejuni e apres lo dia seguent o altra dia dit son marit dix a ella "pensas te tu que sia yo tal com tu que havia ja dejunat que dos troços de sitronat mengi yo lo dia del dejuni que tragui del meu caxo." Les quals coses la dita rea criminosa advera mijançant jurament. E mes dix e confessa que quant los jueus menjaven ab ella e ab lo dit Jacme de Casafranca son marit en una taula los dits jueus donaven la benedictio al modo judaich sobre la taula e viandes quey eran. E mes dix e confessa que ella et lo dit son marit Jacme de Casafranca junctament faen lo dejuni judaich açi en la present ciutat de Barcelona e que abdos faen degollar les aus que manjaven los jueus a la forma judaica e que lo dit Casafranca son marit la induhi e la instruhi e consella com confessaria davant mestre Spina segons que ho feu. E mes que la muller den Sanct-Jordi donava almoyna a jueus pobres. Encara dix e confessa que ella dita rea criminosa quant faea los dejunis judaics no manjava porch ni peix sens scata. Mes consta per sa propria confessio com ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e Antoni Mayans e Violant sa muller pare e mare de ella dita Blanquina tots junctament faen en la present ciutat de Barcelona lo dejuni judaich del mes de setembre no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e que lo dit Casafranca veya e sabia com ella faea netejar la carn del greix e la faea retentar (rentar) ab sal al modo judaich. E trobam encara per confessio propia de la dita Blanquina Casafranca ara en sa captura feta com ella e la muller den Bonanat Bernich nomenada Clara lo jorn del dejuni judaich del mes de setembre la una a la altra se demanaven perdo a la forma judayca e que ella quada dia deya lo psaltiri sense Gloria Patri. Mes avant provam e legitimament se prova per confessio de la dita Blanquina rea criminosa en la qual dix e confessa ques veritat que en lo temps de les morts com eran a Monblanchsegons que en altres confessions dix havia dit faeren la pascha dels jueus del pa alis ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e En Joan de Sanct-Jordi e sa muller e En Lois Bosch e Balthesar Bosch germans de la muller del dit Sanct-Jordi nomenada Angelina la qual pascha dels jueus dix faeren manjant pa alis per vuyt dies que durava dita pascha dels jueus e ades manjaven peix ades ous e que tots manjaven pa alis e no manjaven pa levat en tots los dits vuyt jorns e que ella dita rea criminosa e la muller del dit Sanct-Jordi compraven aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes e que les compraven per que nos servissen de les aynes en que seren (s' eren) servits entre any e havian servit al pa levat e que faeren dita pascha en lo temps que los jueus faeren dita pascha alli en Monblanch e que durant dita pascha no fayen faena abans folgaven e les dites Blanquina Casafranca e Angelina Sanct-Jordi sestaven (s' estaven) en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca se anaven a passejar e que lo dit Casafranchamonstra a la dita muller sua de dir una matinada del psaltiri pero que ella no la deya tots jorns e que ella ohia dies al dit son marit Jacme de Casafranca una matinada del psaltiri e que noy deya Gloria Patri.

E mes dix e confessa ara derrerament en sa captura com ella dita rea criminosa e son marit Jacme de Casafranca Joan Sanct-Jordi e sa muller tots per heretges condemnats tots fayen lo dejuni judaich de Quipur del mes de setembre per aquell dia dita delata criminosa diu que stigue en casa del dit Sanct-Jordi e al vespre sen ana ab son marit Jacme de Casafranca a sopar a sa casa. E mes trobam en dit proces per quant algunes persones pregaven la dita Blanquina rea criminosa que ella volgues pregar a son marit essent thesorer que volgues soltar alguns christians de natura que staven presos ella deya "lexaulos star que goys son purguen sos peccats" monstrant ira e mala voluntat als christians de natura les quals coses o la maior part de aquelles per dita rea e criminosa dites e confessades son per semblant adverades e deposades per gran numero de testimonis los quals per evitar duplicatio e prolixitat (N. E. pos menos mal) no sic fa memoria de ells pus per ses confessions ella dita rea criminosa ha largament dit e danunciat segons en son proces mes diffusament sta continuat al qual en tot e per tot nos refferim. Vistes totes les dites altres coses en lo dit proces contengudes e les que veure e mirar se devian oides les dites parts en quant dir e allegar han volgut fins que es stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela com ja desobre es dit als presents dia loch e hora los assignam haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e bona conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa de la qual tots los justs e drets judicis proceeixen trobam que devem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra difinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram la dita Blanquina Casafranca rea criminosa esserse transferida e transpassada als ritus e cerimonies dels jueus e ley de Moyses e esser vertadera heretica e apostata de la nostra Sancta fe catholica christiana e domatista de les cerimonies judaiques de la ley de Moyses impenident ficta e simuladament confessant e fautora e incobridora de heretges per les quals coses e rahons del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stada e esser de present de anathema e scomonicatio(excomunicatio) maior ligada e illaqueada e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra diffinitiva sentencia declaram tots los bens de la dita Blanquina Casafranca del temps que los dits crims de heretgia e apostasia comette e perpetra haver stats e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten a aquells mes encara en detestacio del dit crim a la sua posteritat e generatio per tant ab lo dit consell declaram tots los descendents de la dita Blanquina Casafranca fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis e beneficis axi ecclesiastichs com seculars per esser inabils perpetuament per obtenir altres de nou. E per que la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra la dita Blanquina Casafranca heretica dommatista apostata impenident incobridora e fautora de heretges fictament e simulada convertida puga ni dega fer sino desemparar aquella e remettrela a la justitia e braç secular perque li done segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant (todo junto) ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem la dita Blanquina Casafranca heretica apostata dommatista e scomunicadadamunt dita al molt magnifich misser Francesch Franch (: Francisco Franco; un twittero de Falset, historiador, usa este nombre y añade B. : Bahamonde) doctor en cascun dret la Real Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya que açi present es lo qual requerim tant quant de dret podem e devem e no en altra manera que rebe la dita Blanquina Casafranca per nos desemparada e remesa en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab aquella ab tota clemencia e pietat e modere la pena deves (devers : contra) ella citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam sententiam e declaram per aquests scrits e per ells. - Franciscus Pays de Sotomayor. - Jacobus Fiella Vicarius.

Lata et promulgata fuit dicta preinserta sententia per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem predictum et per dictum venerabilem et discretum Joannem Maya notarium dictae sanctae inquisitionis lecta et publicata alta et intelligibili voce in dicta regia platea civitatis Barcinonae die lunae intitulata vicesima tertia mensis junii anno predicto millesimo quingentesimo quinto praesentibus ibidem et audientibus dictis venerabili promotore fiscali dictae Sanctae inquisitionis et dicta Blanquina uxore dicti Jacobi de Casafranca quondam heretici Barcinonae rea delata presentibus etiam pro testibus reverendis domino Antonio Codo canonico Barcinonae judice bonorum dictae Sanctae inquisitionis et fratribus Petro Alzina provinciali Petro Joanne Pahull Garci de Moros Petro Gual de ordine predicatorum Guillelmo Tolza provinciali Joanne Mir et Baldiri de ordine beatae Mariae de Monte Carmelo e Gabriele Montmany de ordine beatae Mariae de Mercede... Roma et... Romitta de ordine beati Francisci in sacra theologia magistris et venerabilibus Hieronymo Bru et Andrea Canet ordinis predicatorum et venerabile Joanne de Cardona deauratore et Guillelmo Laurador notario Petro de Ledestua Petro de Sancto-Stephano et Joanne de Castro nuntiis dictae Sancte inquisitionis et aliis quampluribus tam ecclesiasticiis quam secularibus personis in numero copioso.

Sententia

Sententia.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona (Pere Garcia, Pedro García, obispo de Barcelona) e nos Antoni de Contreras en decrets doctor e Pere Pariente (no Parent) en Sacra Theologia licenciat capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna (Elna; Helenensis) per la Sancta Seu apostolica creats e deputats. Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el texto, como se encuentra varias veces).

E vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador fiscal de la Sancta Inquisitio feta. E vista la summaria informatio per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula) axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio (apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per les quals confessions se monstra clarament tots los dessus nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha confessat la dita Joana Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a les nou hores o per aquent ella famajava que la creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li demanava si dejunava que li digues que si e al vespre sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean alguna faena. E en dits tres dies no manjaven pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per les dites persones crea que totes les dites coses eran bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant poch no complia les penitentias que lo confessor li donava pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata (escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo

mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles (cabañitas) empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet e servat ella confessant tambe stant en Tarragona ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha confessat que les coses sobre dites no haguera confessades sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha damanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol apagava fins que per si mateix se apagava. E aquestes coses ha servat ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho manava la ley que no manjassen carn de christians e les galines que manjavan volian que fossen degollades e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster (Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix e faves tenres o galines degolades empero no manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells fan. - E aço deya trahentse scarn daço que faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo jorn fins al vespre ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. - E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades abans que vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell dientli - per que no feu faena - e ell confessantli (confessant li) deya que curas de simateixa en mal viatge. E mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. - E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons (cigrons, sigrons; garbanzos) molto (moltó, mouton) carn salada e ous. Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament ha demanat perdo venia e misericordia.

Item se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava (netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel

apparellaven una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e misericordia.

Segons que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes altres mes largament conste en les confessions per los damunt dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos (perea : pereza; pereosos : perezosos) en llur convertiment empero consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats (transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit segons que han dit ells se convertexen es tornen es volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto)

Et lecta et publicata huiusmodi supra scripta sententia usque in hunc presentem passum et locum et lectore cesante et tacente praedicti Joana Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte fuerunt interrogati si volebant abjurare in forma juris crimina haeresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et clara voce responderunt se fore promptos et paratos abjurare dicta crimina heresis et apostasiae per eos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et de facto praedicti Juana Libiana Marquesia Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte adjurarunt (abjurarunt) dicta crimina heresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis Sacrosanctis Dei quattuor evangeliis et signo Sanctae Cru+cis coram ipsis positis sub modo forma et tenore sequentibus.