Mostrando las entradas para la consulta negligencia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta negligencia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de septiembre de 2021

Diciembre, 1464.

3
DE DICIEMBRE.

(Hay ya algunas cartas anteriores de diciembre pero no está
especificado como título.)


Honrats senyers. Entes havem
que haveu fet un pesador dels blats e farines e a aquell assignat
cert salari. Si vosaltres per levar vos de afany voleu que axi
vaja
la cosa o lo salari del dit pesador se pague del vostre som contents.
Hon empero pensasseu ques degues fer a carrech del General anau
errats. Car per
ço vos havem assignats dos que a tot donassen
recapte e si gens hi volen treballar hi abastan massa. Car no es tant
gran vostra collecta que hi haga obs
major nombre de ministres.
Si empero axi haveu delliberat som contents pus siau certs que noy
haura res a carrech del General car no soste la cosa molts salaris ni
missions ni despeses. Dada en Terragona a III de dehembre any
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Als honrats En
Gabriel March e En Joan del Mas collidors de les generalitats en la
vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


An Ponces de Tarregua.
Honrat senyer. Per la magestat del
senyor Rey foren restituides e atorgades les generalitats als del
parlament per la dita Magestat convocat e celebrat en la
present
ciutat de Terragona a X del mes de noembre prop passat axi que
començaren a correr per lo Principat a XI del dit mes. Adonchs de
totes les peccunies de les dites generalitats collides en aquexa vila
de la dita jornada de XI ença respondreu al collector qui hi es stat
o sera posat en nom e per part nostra en nom del dit Principat e mes
li respondreu de totes les peccunies que a vos son stades remeses de
drets de generalitats axi de safrans com altres per qualsevol
persones fora la collecta de aquexa vila sens que a vos no cal fer
diferencia de qual temps son. Car per altri sen donara raho. De les
peccunies empero de les dites generalitats cullides en aquexa vila
tant solament de la
dita jornada de XI del dit mes atras podeu e
deveu respondre al dit senyor Rey o a qui sa Magestat ordenara e
manara. Dada en Tarragona a III dies de dehembre any MCCCCLXIIII. -
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat (honrar) senyer En ….. Ponces en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

4 DE
DICIEMBRE.

Lo honorable En Joan Berenguer Thora collector e
receptor general per lo present any assignat de totes les quantitats
de peccunies provenidores dels drets de generalitats de bolla de plom
segell de cera intrades e exides e altres axi vells com novament
imposats en virtut del parlament en los prop passats dies convocat e
celebrat per la Magestat del senyor Rey en la present ciutat de
Terragona. Visos e entesos los capitols del dit parlament en
tot ço e quant han sguart al dit En Joan Berenguer Thora e a la dita
sua collecta e recepcio e administracio supradita juxta forma dels
dits capitols los quals en lo present acte volgue esser haguts per
continuats e inserts. De bon grat e de certa sciencia feu e presta
sagrament a Nostre Senyor Deu e als seus sants quatre evangelis e
homenatge de bocha e de mans en poder del magnifich mossen Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del dit General segons usatges
de Barchinona
constitucions de Cathalunya e furs de Araguo et cetera en virtut dels quals convengue e promes al dit
magnifich deputat e a mi notari rebent e stipulant per les
persones dit parlament y totes altres de qui sie o puxa esser
interes et cetera que se haura leyalment e be en la recepcio dels
dits drets e pagament del sou e sots virtut dels dits sagrament e
homenatge promes donar compte e raho de la dita recepcio e
administracio e altres coses fer que los capitols fets per lo dit
parlament en quant a ell se sguarda contenen. Declarant empero e
expressament retinent protestant e dient que no sia tengut en alguna
manera directament o indirecta tacitament o expressa sino en e per
tant quant de les dites peccunies pervendra a mans sues e no en pus
ne en alguna altra manera. E per les dites coses juxta la forma
dessus dita limitades
e declarades volgue esser tengut en persona
e en bens la qual persona e bens scientment obliga e volgue esser
obligats com per deute fiscal per lo qual semblant obligacio es
deguda. E no resmenys per major seguretat dona per fermances les
quals ab ell e sens ell sien tenguts a les dites coses les persones
devall scrites. Presents testimonis a la obligacio del dit En Joan
Berenguer Thora e a la prestacio del sagrament e homenatge per ell
fets ço es los honorables mossen Ramon Roger de Thoralla
cavaller Manuel Rajadell donzell Gaspar Anglesi
mercader de Barcelona e Joan Olives mercader de la vila de
Reus e mi P. Perello notari.


El mismo día, el muy reverendo señor En Bernardo Hugo de
Rocaberti, castellano de Amposta, se constituyó en fiador del
expresado Juan Berenguer Thorá, prestando para esto el juramento y
homenaje y cumpliendo las demás
formalidades de costumbre.

7
DE DICIEMBRE.

En este día, el egregio don Juan, conde de
Prades se constituyó también en fiador del mismo Thorá, al igual
que el castellano de Amposta, habiendo prestado a este objeto
el juramento y homenaje y cumplido las demás formalidades de
costumbre, con obligación de su persona y bienes. En virtud de dicho
juramento, hizo el expresado señor Conde, en el acto de prestarlo,
la siguiente declaración.

Que sta en veritat ell haver feta
certa donacio al noble don Joan son fill pero ab e sots tals
condicions e retencions que aquelles deduhides poch es lo que

compren la donacio dessus dita.




19 DE DICIEMBRE.

En este
día, se constituyeron también fiadores con igual objeto que los
antes citados, y cumpliendo asimismo con todas las formalidades de
costumbre, En Pedro Serra y En Pedro Macip, mercaderes de la ciudad
de Tarragona.
A continuación, pero expresando la fecha de diez y
siete de setiembre del mismo año (lo que es posible sea una
equivocación del amanuense, pues parece escrita esta parte con una
tinta diferente de lo que se observa en el resto de la página,) se
consigna que el patriarca de Alejandría, arzobispo de Tarragona, se
constituyó también en fiador de Thorá; siguiéndose en la
redacción de esta noticia la misma fórmula empleada en los
anteriores, que llevan igual objeto.

5 DE DICIEMBRE.


Retrocede aquí el orden seguido en los días del mes, lo que
prueba, sin duda, que las fechas más adelantadas que preceden a
esta, se consignaron solo para que las noticias que en ellas se
mencionan no quedaran apartadas del acto que las motiva, según es de
ver en la relación que se encuentra en el día 4, que es el anterior
e inmediato a este. En él se transcriben, sin preceder relación
alguna, las siguientes cartas.

Honrat senyer. Vostra letra
havem rebuda e vist lo contengut vos responem primerament al fet de
les peces de lli canem o stopa texides abans de la publicacio de la
crida. Vos dehim que no son tengudes pagar lo dret imposat
novellament. Al altre cap dels draps ques troben aqui o sesperen
venir Daraguo axi blanchs diusa burells mescles e
altres vos dehim que quiscuns dels dits draps ultra lo dret de
intrada deuen pendre plom e per aquell pagar ço es los qui
acostumaven pagar IIII sous de plom que paguen V sous. Los altres
draps que pagaven per cana com son cadins strets draps banyolenchs e
altres dels quals parlen los capitols antichs pagaran lo dret antich
ques ha a comptar per cana al quart diner del dret feta de aquell
summa afegir se ha I diner per lo dret novellament imposat. Si abans
de la publicacio de la crida los dits draps tenien ya plom ha
a passar axi com son ya bollats. De la pelleria empero de la
qual havem informacio que per molts pellers se ha abusat qui havents
sentiment de aquest novell dret abans no es stat publicat han bollat
molta quantitat per ventura per tot lany en gran frau del dit dret
per obviar al dit frau. Vos dehim e manam façau stimar totes les
pelleries que no son venudes e eren bollades a raho de II sous per
lliura e feu per aquelles paguar a raho de III sous per lliura.
Prenent los empero en compte lo que han ya pagat dels II sous
e comptant sobre allo. E axi havem proveit en Leyda e en altres parts
al deputat local bestraureu vint florins dor e al notari fareu alguna
bestreta juxta lo que conexereu haja despes e vos per semblant del
que hajau despes e apres delliberarem lo que deura haver quiscu per
lo viatge que fet haveu. En lo restant de les peccunies de vostra
collecta no deveu toquar ni *plenir vos ne en res sino tenir caxa
sparça e axi vos ho manam en virtut del sagrament e homenatge que
fets haveu. A les letres que dehiu es stat proveit e aquelles sen
porta lo dit deputat local. Nos scrivim a micer Vedrenya ques
haja diligentment en consellar e ajudar vos e que lin sera feta
deguda satisfaccio. Del ajudant que demanau som contents e de aquex e
de tots altres ques hagen a metre per la vegueria havem donat carrech
al dit deputat local e aquell informat de quant nos ha acorregut
segons vos dira. Dins la present vos trametem copia dels dos capitols
qui parlen dels draps que paguen la bolla de plom a raho de canes.
Obs es tingut tots los capitols e de les intrades. E si nou fahien
scriviu nos ne e trametrem los vos. Data en Terragona a V de dehembre
any MCCCC
LXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera.
Dirigitur Geraldo de Cervello collectori
generalitatum in civitate Balagarii.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Se advierte al pie, que fue enviada con
esta carta copia de los capítulos 9.° y 10.° de la bolla.

Molt
honorable mossenyer. Aci es stat mossen Thoralla deputat local de
aqui e hans dit de vostra probitat. Per quens plau siau conseller e
assessor seu en les
coses que occorreran per les generalitats a
ell e als collectors de aquexa ciutat e collecta. En les quals vos
placia retre vostre deute segons de vos se confia. E de vostres
treballs no dupteu que satisfaccio vos ne sera feta Deu volent queus
ne poreu contentar. Dada en Terragona a V de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al molt honorable micer Bernat Vedrenya assessor del
deputat local en la ciutat de Balaguer vezcomdat Dager e terra del
Marquesat.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

6
DE DICIEMBRE.

Molt honorables e savis senyors. Vostra letra
havem rebuda e sobre les coses de quens haveu scrit haguerem de bona
voluntat a vosaltres complagut per amor e complascencia vostra e de
aquexa ciutat si aquelles fossen stades en nostra facultat e
possibilitat. Pero nou son e axi no si ha pogut donar loch segons tot
aço ha vist e sabut lo honrat mossen Ramon Roger de Thoralla lo qual
encara havem informat de algunes coses queus dira de part nostra al
qual vos placia creure. Scrivint nos francosament del que volreu que
sia en nostra facultat e sera fet de bon voler. De Terragona a VI de
dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera a vostra honor prest.
Als molt honorables e
savis senyors los pahers de la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Luis Anto.

Bernat Çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Als
honrats tots e sengles collector de les generalitats en lo loch e
terme de Pradell (de la Teixeta) e altres lochs de la
batlia del monestir de Scornalbou saluts.
Com lo moli de
Macanes (Maçanes) situat en lo terme de aquex loch de
Pradell e dins la dita batlia assats prop de la vila de Falcet
qui es de senyoria del egregi comte de Prades e la dita vila
de Falcet sie la major poblacio propinqua al dit moli e de aquella
vinguen los mes blats per molre al dit moli e en la dita vila de
Falcet haja pesadors e collidors qui reben lo dret imposat novament
en les farines e facen bolleti ab lo qual los blats poden anar e van
a molre e axi en aquella vila sie lorde donat en lo capitol de la
imposicio del dret qui designa que los blats abans que no vagen a
molre a pagar lo dret al collector de aquell en les viles e lochs hon
tal collector haura. E per vosaltres sie fet manament an Luis Anto
senyor del dit moli de Macanes de donar vos raho e compte de tots los
blats que molra axi de aquella vila com altres per quant lo dit moli
es dins la jurisdiccio del monestir dessus dit e axi preteneu que tot
lo dret de les dites farines deu venir en mans vostres ço que seria
perturbar lo dit moli contra forma en lo dit capitol contenguda e en
dan del dit dret e prejudici del dit moliner qui a nos es per aço
recorregut. Per tant vos dehim e manam permetau molre lo dit moliner
tots los blats que a ell vendran desempatxats ab bolleti de la dita
vila de Falcet e de aquells nol forceu donar vos alguna raho o compte com tengut non sia. E en aço no obsta la raho per
vosaltres pretesa que per esser lo moli dins vostra jurisdiccio se
deuria respondre del dret a vosaltres. Car pus los dits drets tots
han a venir a mans de un matex general collector no es algun interes
sils trobara en poder vostre o del collector o collectors de la vila
de Falcet. En los altres empero blats que vindran al dit moli sens
bolleti de pesador o collidor volem guarde lo dit moliner e reheba lo
dret e de aquell respongua a vosaltres. Servau ho donchs axi e no
fasseu res en contrari altrament a vostres missions e despeses si
faria provisio. La qual per utilitat del General e dels dits drets
seus e observacio de equitat e justicia vista nos seria. Dada en
Terragona a VII de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per micer
P. Boquet.
En la misma fecha de la carta que antecede, en
presencia de varios testigos, dijo al notario Perelló, las
siguientes palabras.

En veritat esta que micer P. Boquet ja
en aquells dies que hisqui de Barchinona fonch pres per mi en
advocat e conseller meu en los afers de la Diputacio.

De
estas palabras libró en seguida el competente testimonio dicho
notario Perelló, con consentimiento del diputado y a instancia del
propio Boquet.

10 DE DICIEMBRE.

Honorable senyer.
Vostres letres derrerament havem rebudes. Responent vos al contengut
e a una altra que primer haviem rebuda vos dehim que vetes de seda
flocadures de seda fustanis matalafers ni calces de agulla no paguen
dret de segell de cera. Ver es que intrant en lo Principat e
exint han a pagar dret de intrada e exida. E los
dits fustanis matalafers sis texiran en lo Principat en aquest any
per quant tenen canem o stopa deuen pagar II diners per cana juxta lo
capitol novament fet. E mes los dits fustanis quis facen os
apparellen en lo dit Principat han a pendre plom e pagar per aquell
lo dret antich que era e es dos diners per cana de Barchinona e lo
novellament imposat que serie als quatre diners de dret feta summa
afigirni hu. E si los dits fustanis seran stranys e intraran en lo
Principat han a pendre plom en la intrada e deuen pagar per lo dit
plom I diner per cana de Barchinona e aço per lo dret antich e per
lo novell
pagaran afegint al dret feta summa de aquell sobre
quatre diners I diner. Dins la present haureu copia dels dos dels
capitols antichs qui parlen del dret de
plom dels draps als quals
es fet compte de canes. En tota manera deveu haver los capitols de
mans de aquex quils te aqui. E si nols vol donar lo feu metre en la
preso. Dels olis vos dehim que juxta lo capitol nos deu pagar sino
per aquells quis venen. Al restant que dehiu dels draps de li e canem
que eren en poder dels texidors vos responem que si los dits draps
eren texits abans de la publicacio de la crida no deuen pagar los II
diners per cana. E si les peces no eren acabades de texir abans la
dita publicacio deuen pagar. Tots altres draps de li canem e stopa
qui apres la dita crida seran texits ara sien amples o strets e per
qualsevol us han a pagar los dos diners per cana. Empero laltre dret
ço es los dos sous per lliura nos deu pagar per los tals draps quis
despenen en propri us com es en camises jupons o altres qualsevol
coses sino per los ques vendran a tall o en altra manera. Los
capitols tindreu. Servau los a la letra. Dels terlicos e
canemaces venguts de Araguo o que sesperen venir per saqueries
de blats lanes e altres usos vos dehim deuen pagar II sous per lliura
sis vendran a tall o en altra manera. Car van en compte de
canamaceria e per ço han a pagar juxta lo capitol. E si algu los
haura mesos o metra de Arago per propri us no deu pagar sino
per intrada si adonchs no es mercader. Lo qual entant com amprara
dels dits canemaços o sterlicos per sa mercaderia o
negociacio ara los hagues mesos abans de la crida o apres pus aquest
any los exercesqua en sa dita negociacio deu pagar II sous per lliura
de la stimacio de aquells axi com si compraven e venien. En lo fet de
les farines nos plau la prathica que haveu posada e som be de aquexa
intencio que als moliners no sia remes ne acomanat sino aço a que
altrament no puxe esser proveit. En lo fet dels capitans qui
contrasten pagar lo dret se provehex segons es scrit al deputat
local. E per quant se fa molta festa per alguns que los taulers o
collidors se aprofitarien de les monedes billonejant es proveit que
quiscun tauler haja a tenir caxa o en aquella les peccunies de sa
recepcio. De les quals nos puxa en res servir ne plenir sino aquelles
per aquelles sia tengut desliurar al general collector e de aço
prestar sagrament e homenatge. Cove donchs per vos se faça axi. Car
semblantment se fa per los altres e donau compliment a les fermances.
Nos ne scrivim al deputat local. En tot donau aquella bona endressa
ques confia de vos. Dada en Terragona a X de dehembre any Mil
CCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella diputat et
cetera.
Al honorable En Manuel de Vilaplana collector de les
generalitats en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable mossenyer. Rebuda
havem vostra letra e vist lo contengut nos plau vostra bona cura e
diligencia esser en los afers aquella ques confia de vos. Al senyor
Rey es stada feta paraula sobre lo fet de aquexs
senyors de capitans qui dificulten. Sa Magestat los ne scriu.
E ab la present rebreu les letres. Creu
se ells obtemperaran. E
si nou fahien requiriu lo Governador e don Mateu e altres capitans
juxta forma del capitol. E apres si encara la cosa no havia efecte
scriviu nos ne. Sobre totes les dificultats e duptes qui hixen en la
forma del pagar scrivim largament al collector segons per sa letra
veureu que ell vos pora comunicar. En lo fet de les fermances del dit
collector se don recapte. E per quant en la terra corren moltes
monedes en les quals se pot fer avantatge volem que lo collector faça
sagrament e homenatge de tenir caxa a les monedes de sa recepcio e de
no plenir se en res de aquelles sino que aquelles matexes pagara e
desliurara al General collector o a qui ell li manara. Rebien donchs
la dita seguretat. Nos lin scrivim que laus prest. De Terragona a X
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honorable micer Anthoni Riquer
deputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra de
XI del present havem rebuda per la qual apar que no havieu rebudes
les letres que derrerament vos havem respost als duptes de que scrit
nos haveu. Fareu segons ab aquelles vos dehim. Al restant que ara nos
haveu consultat sobre lo fet del capita de Alcaraç qui axis
met entorn lo senyor Rey li ha ya scrit a ell e als altres segons
haureu vist e ara de present li torna scriure molt estretament e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus e siu fahia cove
la instancia se continue al Governador per exir lost e axiu
scrivim al deputat local e no dupteu ques pendra ab tal scalfament
com es obs. Del compliment que haveu donat a vostres fermances nos
plau molt e de vostra bona diligencia e treball que donau en vostra
collecta. Continuau en fer lo degut en que siau cert se haura tal
sguart que sera a vostres treballs deguda remuneracio. Lo oint de
quens scriviu no havem rebut. Lo correu es stat desempatxat un
divenres a XIIII de dehembre a X ores ans de mig jorn. De Terragona
lo dit dia. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et
cetera.
Dirigitur Manuel de Vilaplana collectori Illerde et
cetera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Molt
honorable mossenyer. Rebuda havem vostra letra de XI del present e
sobre lo quens scriviu del capita de Alcaraç vos haviem ya trameses
letres del senyor Rey per a ell e als altres capitans les quals apar
encara no havieu rebudes. Ara ne havem encara feta paraula al dit
senyor Rey qui molt stretament ne torna scriure al dit capita e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus. E hon ho fes
continuau vostra instancia al Governador e a don Mateu e feu aqui tot
lo degut juxta forma dels capitols e scriviu nos de tot lo que si
succehira. Del que dehiu de pendreu ab scalfament no dupteu que axis
fara. Car vist es esser be necessari que altrament tot seria no res
si ara en lo principi si flixava gens. Lo comte de Prades es
en aquexes parts no es dupte ell fara pagar per tota sa terra e
encara lin scrivim. Trameteu li la letra si necessari sera. De les
fermances que lo collector ha donades nos plau e som de aquelles
contents. Les cartes de les seguretats dels oficials no cal trametre
per lo present. Lo senyor Rey scriu al rector e universitat del Studi
e nos per semblant. Ab la present rebreu les letres. De la ora del
desempatxament del corren scrivim al collector. De Terragona a XIIII
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable micer Anthoni
Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Senyor
molt egregi. Certificats som que los vostres homens de
Arbecha
e de
Juneda
e de
les Borges
no han
vulgut
ne volen pagar
los
drets de generalitats

novament imposats. La qual cosa quant redunde en deservici del senyor
Rey e perturbacio e dan de aquest Principat Vostra Senyoria no ho
ignora. E per quant se creu que vos com hu dels principals del
parlament en lo qual aço es acordat ho fara axi passar en les dites
e altres ses terres no si fa provisio per lo present altra que
scriure a vostra dita Senyoria a la qual placia ferhi lo que ella
matexa sab deu e es tenguda fer per manera que no calegua usar de
algun altre remey del qual vos matex haurieu esser exequutor sots
virtut de la seguretat que haveu prestada. E tingaus senyor molt
egregi lo poder divinal en sa guarda. Scrita en Terragona a XIIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera a vostra ordinacio prest.
Al molt
egregi senyor lo comte de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.


Molt honorables e savis senyors. Tanta
es la diversitat del temps segons per vostra erudicio e doctrina be
sabeu que qui uniformament en diversos temps se volria haver
grantment peccaria. Aquesta fonch la sentencia del savi quant dix
tempus belli et tempus pacis. Adonchs si per causa de la guerra
suscitada e moguda en aquest Principat se ha fets imposits de
drets novells e no acostumats e aquells en tota condicio de persones
no deu esser a algu maravella. Hon com hagam entes que en vostra
universitat serien alguns qui la dita imposicio de drets e la
supportacio de aquells haurien molesta aquells tals quis que
sien volem exortar e pregar vullen attendre a la fidelitat e devocio
del senyor Rey per servici del qual es stat fet e al benefici de
aquest Principat lo repos e tranquillitat del qual Deu migançant sen
speren a conseguir e per tals consideracions vullen patientment
tollerar e subir aquest poch carrech. Ne fie algu qui hon li
fos donada tal ignominiosa libertat de exempcio ço que no es se
volgues de aquella alegrar per no incorrer en la sentencia per
vosaltres vulgada quant dehiu que turpis est pars que suo non
congruit universo. Sou vosaltres tanquam linterne accense de
les quals los altres han a pendre lum e sou en vostra
professio tanquam milites qui castra sequuntur (castellanos
: catalanes
) ad quos venit gloria non per luxum atque ignaniam
sed per tolleranciam laborum et vitam parce ac duriter actam. Vullau
donchs en aquesta necessitat de temps aconseguir en vostra milicia
aquesta part de gloria e feu de la necessitat virtut. Car los
voluntaris seran loats e los que recusaran destrets e forçats e
no es en facultat de poder si fer comport o dispensacio alguna.
Tingaus lo Sant Sperit molt honorables e savis senyors en sa bona
guarda. Dada en Terragona a XIIII de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera a vostra
honor prest.
Als molt honorables e savis senyors los rector e
universitat
del Studi de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

(Studi de Leyda, universidad literaria de Lérida)


17 DE DICIEMBRE.

Honrat
senyer. De vos som no poch maravellats per quant de tants dies ença
que vos partis de aci e ab lo carrech queus acomanam nons haveu feta
una petita letra ab la qual nos haguesseu certificats si los
drets se paguen e cullen en aquexa vila e vegueria pacificament e
complida ne si hi es fet obstacle o contradictio per algu ne si hi
insurt algun dupte. Nos prima faç crehem que la cosa haja mal
recapte quant vehem tanta negligencia vostra e stavem en delliberacio
trametre hi alguna persona per veure e regonexer totes les coses e
foraus carrech per lo qual havem delliberat scriureus primer. Per
tant vos dehim e manam que de totes les dites coses nos certifiqueu
decontinent.
E mes nos certifiqueu quina summa e quantitat fins
aci haveu exhigida. E no siau en aço pus negligent car si ho sou no
trigarem pus de trametre per les dites coses persona qui hira
a carrech vostre. Dada en Terragona a XVII de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat En Joan Terre diputat local en la
vila e vegueria de Vilafrancha de Penades.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Nos
fins aci en molta culpa den Joan Terre collector qui may nons ha
scrit ignoram si los drets se paguen pacificament en aquexa vila e
vegueria axi antichs com novellament imposats e per tota persona
generalment ne si hi es fet obstacle o contradiccio per algu ne si hi
insurt algun dupte. De
tot aço pertany al ofici vostre entremetreus e avisar nos e
apar
nos
(: nos pareix :
ens pareix; nos parece
) que tots ho tractau
negligentment.
Per queus dehim e manam hi doneu altra diligencia
e recapte e de tot nos scriviu e vullau mostrar que sou persones de
afers altrament si hauria a proveir de altres per al mester de la
cosa. Dada en Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Franci Prats deputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de
Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.




Honrat senyer. Nos havem informacio que los drets de les
generalitats novament imposats nos cullen fins aci en Prades
e en la Muntanya
e que la cosa ha mal recapte en carrech e culpa
vostra. Haviem altra fiança de vos que hi donareu altra diligencia
axi com abastau fer en les coses en que haveu voluntat e si axi fer
nou volieu nou devieu haver emparat car be si trobara qui hi donara
recapte. Es necessari milloreu vostre fet. Altrament hi fariem deguda
provisio per no menegar ab negligencia cosa de tanta importancia e en
la qual redunda tant servici al senyor Rey e benefici al Principat de
Cathalunya. Som certs que al senyor comte no sera plasent que la cosa
haja sie (sigut) axi menejada negligentment en sa terra
de que altres persones li donaran molt carrech. Com sie hu dels
principals a qui pertany arreglar en aço ses coses. Dada en
Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Dalmau de
Tolosa sobrecollidor de les generalitats en lo comdat de Prades.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

18 DE
DICIEMBRE.

Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda.
Responent vos al contengut sobre lo fet dels homens del Marquesat
quis meten entorn de pagar vos dehim que la provisio que si deu fer
es aquesta que lo deputat local requira los oficials de aqui.
Prenguen quants homens hi intraran del Marquesat e altres qui
perturben los drets els tinguen presos fins tant que
paguen cumplidament. E mes encara lo diputat e vos requirau los
capitans de gent darmes qui sien aqui del sou e entre los altres lo
comte de Prades si hi sera que ab ma poderosa intren en lo dit
Marquesat per fer los pagar car tenguts hi son. E de aço nos scrivim
mes lonch al dit diputat. Al fet den Splugues vos dehim que no
es veritat lo que ell aferma nos li hagam feta tal assignacio ni
alguna ne ha potestat de rebre res dels drets del dia ença ques feu
lo novell imposit ne permetau que del dit dia ença li sia de res
respost. E es de maravellar que vos ni algu crega a altri en tals
coses sino mostren auctenticament lo que dien. Nos scrivim al dit
Nesplugues vinga decontinent per donar raho del que fet haja.
Trameteu li la letra lla hon sera. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Guerau de Cervello
collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable
mossenyer. La comissio que demanau de ofici de algutzir per pendre
los homens del Marquesat qui no volen pagar los drets no es cosa se

deja fer car serie perjudicial al General qui ya te forma com se
ha regir. Ço es que los oficials han exequutar les requestes dels
deputats generals e locals.
Perque requiriu los oficials de
aquexa ciutat sots virtut de la seguretat per ells prestada prenguen
quants homens del Marquesat intren en aquexa dita ciutat els tinguen
presos fins que paguen axi com deuen. Mes crehem sapiau com en virtut
de capitol fet en lo parlament tots los capitans e gents darmes del
sou requests per lo collector general o particular de aquests drets
son tenguts anar ab ma poderosa en los lochs hon los drets pagar se
recusen per fer aqui asistencia e tota força e destrengiment a fer
pagar loe dits drets. Per que si axi perseveraran los del Marquesat
feu que per part del dit collector se faça la dita requesta a tots
los qui son aqui del sou e encara a aquells de Tarregua o altres e
vos ab ells disponeu vos anar lla que aquest es lo cami e axi se ha
de fer.
Lo senyor Rey ha scrit a mossen Coscho e li torna
scriure si en la perfidia perseveraran feu que no si flixe. Ab
la present haureu copia del capitol del dit parlament. Lo que tots
juran en lacte de la mostra. Donau hi recapte. Car molt hi va per no
fer portell a dengu qui de aço se scuse. Dada en Terragona a
XVIII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable mossen Ramon
Roger de Thoralla cavaller deputat local en la ciutat de Balaguer.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Per quant es hora que vingau per que sie vist lo que haveu
fet en vostra comissio vos dehim vingau decontinent ab tot lo que
complescha per donar raho e compte de ço que fet haureu en vostra
dita comissio. E en aço no haja falla. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Gili Desplugues.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

20 DE
DICIEMBRE.

Molt honorable senyer. Responent a vostra letra
vos dehim que lo capita de Biure deu esser aci e farem que lo
senyor Rey li parlara e li scriura de la cosa
per manera que haja
recapte axi com es necessari per no flixar en ell ne fer portell a
algu altri. Del que dehiu de Conesa es veritat pertany als de
Monblanch e per error es stat mes en vostra comissio e memorial. Dels
draps de lli (se encuentra li y lli en estos textos) canem o
stopa vos dehim no deveu pagar los dos diners per cana si ans de la
publicacio de la crida eren texits. Pero si no eren acabats de texir
e apres la crida les peces son stades acabades deuen pagar los dos
diners per cana. Dels II sous per lliura (se encuentra lliura y
liura
) no es dupte deuen pagar sis vendran. Del vi que venen los
taverners
si han comprat daltri e lo venedor haura pagat vos
dehim que los dits taverners no deuen pagar. Del que dehiu de totes
teleries e canamaceries vos responem se deuen manifestar e bollar e
posar guarde axi com se practhicara de primer en totes aquelles coses
que pagaven dret de General e noy flixeu. Car sens lo
dit manifest e bolla se porien
cometre grans fraus. Al restant que ab laltra letra nos haveu
consultats de la questio que es entre los perayres de aquexa
vila e los bolladors de Monblanch e de Valls
nos hi provehim juxta forma de una patent letra que ab la present
rebreu. Dada en Terragona a XX de deembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Joan Rosanes deputat local en Santa Coloma e altres lochs de la
vegueria de Cervera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per alguns perayres.
Bernat Çaportella cavaller
unich deputat et cetera.
A tots e sengles collidors e guardes
dels drets de generalitats en lo dit Principat de Cathalunya
constituits saluts.
Los capitans dels drets de les dites
generalitats en lo temps passat que aquells se acostumaven arrendar
per veguerius per squivar los fraus que de un arrendament se
podien fer a altre havien dispost de moltes maneres com les dites
generalitats se devien pagar en quiscun arrendament les quals primors
e dificultats totes cessen en lo temps present en lo qual les
generalitats totes venen a vostra bossa e ma e no es algun interes
per qual cullidor seran exhigides pus exhigides sien per algu e
solament fa a donar via com mes utilment e expedita les utilitats
al dit General provenir puxen. Adonchs vos dehim e manam que cessant
tota diferencia entre vosaltres de aço siau contents pus los drets
de les generalitats axi de bolla de plom segell de cera com altres
sien pagats en qualsevol loch del Principat de obediencia del senyor
Rey. E pus aço conste a vosaltres cesse tota altra instancia que en
altre temps se pogues fer en les coses. Mes avant es vist redundar al
benavenir del dit General moltes coses atteses en lo temps present
que si de alguna ciutat vila loch o poblacio seran tramesos a
altre loch o terme draps o scapolons per apparell de moli a obs de
vestir e los quals hauran a tornar als perayres de la ciutat vila o
loch don seran exits per rebre complit apparell que no sien forçats
ni detenguts per lo dret de segell de cera sino que sien lla tramesos
a pagar hon rebran son compliment. E axi vos dehim e manam ho
deduhisquau en prathica e no fesseu res en contrari. Altrament fariem
reintregar (reintegrar) los de qui seria interes a
missions e carrech de aquell de vosaltres qui contrafet hauria. Dada
en Terragona a XX de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut
en aquella som contents de tot lorde e disposicio que haveu donat a
les coses axi de tall que haveu fet als homens de Pontils
Sancta Perpetua e la Lacuna en que vehem es la
necessitat de fer se en tal manera per quant los molins son en terra
de rebelles. Com altres coses de que scrit nos haveu. Del nostre
scriure axi congoxosament nous sie maravella. Car algun tant ne
haviem raho per no haver de vos fins aci algun avis. Daquiavant
continuau de be en millor.
Donau recapte al fet de Pontons
axi com scriviu e reteu en totes coses lo deute ques confia de vos.
Car no contrastant lo congoxat scriure no havem de vos
res
sinistre pensat. Sien stades speronades al bon cavall per les quals
no val menys. Data en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat En Joan Ferre deputat local en la vila e vegueria de
Vilafrancha de Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per En Gaspar Farnos.
Nos En Bernat
çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Desigants provehir
a la indemnitat del dit General de les generalitats de aquell e que
totes fraus sien squivades ab tenor de la present fem e cream a vos
En Gaspar Farnos fuster de la fidelitat e probitat del qual
plenariament confiam en guarda del dit General e dels drets de
generalitats de aquells. Axi que vos aneu e pugau anar per totes
ciutats viles lochs e passos del dit Principat de Cathalunya de
obediencia del dit senyor Rey e veure investigar e inquirir dels
drets de les dites generalitats axi antichs com novellament imposats
en virtut del parlament convocat e celebrat per lo dit senyor Rey en
la present ciutat de Terragona. E be guardar attendre e instar que
los dits drets se paguen ab integritat als cullidors de aquells per
totes persones segons los capitols de les dites generalitats disponen
e ordonen. E per aço pugau fer totes instancies e actes necessaries.
En les quals coses vos hajau diligentment fael e leal a tot
profit del dit General segons haveu ofert e promes en virtut del
sagrament e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre
sots virtut dels quals no pugau res exhigir per vos matex directament
o indirecta ne pendre alguna sobornacio ne composicio alguna fer en e
de algun frau per alguna persona comes e per vos atrobat en les dites
generalitats ne lo dit frau cobrir e celar abans siau tengut aquell
manifestar a nos e al deputat local o collidor dels dits drets en la
ciutat vila o loch hon per vos sera atrobat segons totes les dites
coses son axi migançant la dita seguretat per vos ofertes e
promeses. De les quals fraus o penes e bans de aquelles vos hajau la
part ques pertany al acusador o denunciador dels dits fraus segons
los capitols de les dites generalitats disponen. E altre salari al
dit general no demanareu sino aquell que per nos o per lo General
receptor vos sera atorgat hagut sguart als treballs e servici vostre.
Adonchs ab la present requirim tots e sengles deputats locals e
altres persones a les quals se pertangua que a vos dit En Gaspar
Farnos hagen e tinguen per guarda del dit General e a vos en les
coses concernents lo exercici del dit ofici obtemperen e los dits
oficials vos hi presten tot auxili e ajuda necesaris.
Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



Prestó
dicho Gaspar Farnos el juramento y homenaje de costumbre, con
todas las formalidades necesarias.

Molt honorable mossenyer.
Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del General
segons veureu per la provisio que sen porta. Par nos que sie persona
havent disposicio a la cosa. Ha per son ofici la part de les penes e
bans dels fraus que atrobara. Ço es aquella part que ha sguart al
accusador.
No li toqueu o flixeu en aquelles sens beneplacit o
voluntat sua. E vullau en totes coses haver per recomanats los drets.
Car be sera necessari per suplir als carrechs que cove de aquells
pagats sien. Per semblant es necessari no toqueu en res a la part de
les penes e bans pertanyent a les altres guardes per los fraus que
atrobaran sens voluntat lur per ço que sien mes diligents en lur
ofici. Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur
a micer Anthoni Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de
Leyda.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del
General per lo qual ofici ha la part de les penes pertanyent al
accusador per los fraus que atrobara e en la dita part nos deu flixar
ne toquar sens voluntat sua. De altre salari stara a conexença
nostra o del collector general. A les altres coses de quens scriviu
no curam respondre per quant aqui haureu prestament persona quius
parlara de nostra part de tot lo que occorre. Dada en Terragona a XXI
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Manueli de Vilaplana
collectori generalitatum in civitate et vicaria Ilerde et cetera.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Entes havem que lo collidor de Vilafrancha vos hauria
assignat en cullidor en aquexa vila del dret de la farina e altres
drets de generalitats imposats novellament en virtut del parlament
celebrat per lo senyor Rey en aquesta ciutat. E per quant En P. Roig
era e es collector de la bolla de plom segell de cera e intrades e
exides e abasta en aquexa vila una sola persona per tots los drets de
generalitats axi vells com novells. Per tant vos dehim e manam vingau
aci ab les peccunies e tot ço que haureu exhigit dels dits drets per
donar ne raho al general receptor. E daqui avant nous cureu pus de la
dita collecta. Car nos havem acomanada aquella per tots los dits
drets axi vells com novells al dit En P. Roig. Qui per aço haja
prestada la seguretat acostumada. Dada en Terragona a XXI de dehembre
any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat Nanthoni Bru batle del loch de la
Torra den Barra. (Torredembarra)
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el mencionado Pedro Roig
el juramento y homenaje de costumbre, en poder del diputado, con
todas las formalidades necesarias.

viernes, 9 de abril de 2021

20 DE MAYO.

20 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, pasando a tomarse deliberación, apesar de haber alguna discordancia de pareceres, conforme al voto emitido por el conde de Pallars, quien manifestó que aquellas fuesen remitidas a las nueve personas encargadas del asunto de las banderas; y al propio tiempo se elijieron varios representantes de la Diputación y de la ciudad para despachar a los embajadores del estamento militar y ciudad de Gerona, y dar cuenta de este negocio.
Siguen los asuntos que se indicaron como proposiciones.

Lo cap de la gent darmes Dempurda que offer lo vezcomte de Rochaberti que pendra sou ell e altres cavallers e jentils homens.
Lo fet del socors que demana la Seu Durgell.
Lo fet dels vassalls del comte de Modica poblats al Maresma.
Lo fet del home trames per Cervera sobre les crides fetes per la Senyora Reyna.
Lo fet de la comissio fahedora a les universitats de Cathalunya a inquirir contra los qui han fet e fan contra la capitulacio.
Lo fet de les instruccions fahedores al egregi comte de Pallars capita.
Item lo que demane lo sindich de Manresa sobre la entrada de la Senyora Reyna.

El mismo día, mandaron escribir los señores Diputados las siguientes cartas.

Al molt noble e gran baro don Johan senyor Dixar.
Molt noble e gran baro. Poch ha vos havem scrit largament de totes les coses que fins a les hores havien occorregut. Apres es arribat lo vostre home per lo qual en virtut de la letra de creença som certificats de les vistes del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey ab lo lllustrissim Rey de França e de les aliances entre ells fetes e de les diferencies qui son en aqueix regne e encara de la bona afeccio e voluntat que vostra noblesa com a cathala (que no lo es) ha vers aquest Principat e de les vostres bones ofertes a les quals coses responem regraciants vos los dits avisos ofertes e voluntat significants vos nosaltres e aquest Principat haver vers vos no menys voluntat e en son cas per vos fariem totes coses possibles segons ja vos havem scrit. Daqui avant perque vejau lo efecte de nostra intencio notificam a vostra gran noblesa que si volreu venir aci o trametre gent a cavall fins en cinquanta rocins utils nosaltres donarem lo sou acustumat a nostros cathalans pregants e encarregants vos nos vullau ab vostres letres avisar de tot lo queus parra sia necessari avis e encara star atent e vigil en totes coses qui sien a tuicio vostra e de aquest Principat. E sia molt noble e gran baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los consols e prohomens de la vila de Mer.
Prohomens. Per En Jaume Valls a nosaltres trames per part vostra som certificats de les vexacions que son fetes no solament a vosaltres mas encara per tota aqueixa terra per homens poch zelants lo servici del Senyor Rey e lo repos e benefici de aquest Principat. E encara de la bona e virtuosa intencio e voluntat que teniu en totes coses que sien conservacio de les libertats e repos del dit Principat perque comendats vos molt de vostra bona intencio vos significam que lo exercit del dit Principat Deu volent tirara molt prest en aqueixes parts e provehira que a vosaltres ne altres no seran fetes tals vexacions ans sereu mantenguts e defesos com a bons cathalans per nostre poder. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Andreu burges diputat local en la vila de Perpenya.
Honorable senyer. Vostra letra de XVII del present mes havem rebuda ab copia de les dues crides en aqueixa vila publicades per manament de la Senyora Reyna sobre lo efecte de les quals entraren en pensament. Quant al que dieu no haver comissio de scriure per correus volants vos dehim que per uns avisos de pocha importancia no freture fer despeses. Si empero alguns grans negocis occorreran dignes de avis vos cometem e manam nos ne aviseu (este nos ne pasa a ser ens en) per correus o per altra via ab la menys despesa empero que fer poreu. E per quant havem ayres de França qui serien en algun interes de aquest Principat volem eus encarregam e manam decontinent ab intervencio dels honorables consols de aqueixa hajau algun explorador o si mester sera exploradors homens portatils e de baixa condicio que vagen en cort del Rey de França e encara lla on sera lo comte de Foix o en ses terres e discretament e cauta senten e sapien (en qué lengua/s se entenderán?) si algun preparatori o moviment se fa en aquelles parts de gents darmes per venir en aquest Principat e quanta gent e quina intencio tenen e en nom de qui se farien les dites coses e de tot scriue a vos e a nosaltres largament clara e distincta e ab veritat. E feu que aço sia secret e prest e avisaunos del dia que partiran e de la manera del apuntament que fareu ab ell o ells donant en les dites coses los bo e secret recapte que de vos comfiam. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En dicho día, los señores Diputados y Consejo recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e molt savis senyors. Per raho de certes letra e cridas que la molt alta Senyora Reyna ha trameses vuy data de la present a mossen lo veguer de aquesta vila trellat de les quals letra e crides vos trametem per lo present portador per ço que per vosaltres hajam consell com nos regirem en forma que les constitucions generals capitols e altres drets de la terra sien servades e mantengudes e la fe e naturalesa del Senyor Rey e de son lllustrissimo Primogenit axi mateix servada havem delliberat trametre a vosaltres En Pere de Plegamans informat plenament dels dits fets lo qual sen porta los dits trellats. Placia a vosaltres donant fe e creença a tot ço e quant a vostres gran magnificencia e loabla saviesa de part nostra per lo dit Pere de Plegamans sobre los dits fets sera dit e explicat axi com si per nosaltres presencialment vos era explicat vos placia per aquell al pus prest que porets nos scrivats que es de fer ne com nos devem regir com nosaltres dilatam tant com podem lo dit mossen veguer no enante en fer publicar les dites crides. Dubtam ell vulla tant dilatar fins hajam vostra resposta. Pero lla on ell no vulla iniqua sobreseure de fer fer les crides e publicar aquelles placiaus siam avisats per vosaltres per lo dit Pere de Plegamans que es de fer. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIIII dies del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e llur consell residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per altres vos havem scrit com era cosa molt necessaria a la bona custodia e defensio no solament de aquesta ciutat mes de tot lo Principat que lo castell de aquesta ciutat se tingues e fos guardat per lo dit Principat. E axi vos ne havem supplicat ho proveisseu. E per quant les dites provisions se tardaven e lo poble de aquesta ciutat ne remorave molt per lo sosech de aquell e per squivar tots perills e inconvenients lo concell de aquesta ciutat ha desliberat quel castell fos pres tengut e guardat per la dita ciutat e axi es stat fet que huy de mati en lalba per una part del dit castell hi son entrats certs homens los quals tenen e guarden aquell axi com es stat delliberat. E aquell farem guardar a tota bona defensio de Principat e de aquesta ciutat segons que per vosaltres sera delliberat. Certificant vos com havem avis que lo Senyor Rey es en Çaragoça e que en lo monastir de Santa Fe te dos milia gascons (cómo se debía entender el Juan II de Aragón con los gascones? Quizás como se entendía ya Pedro II, o incluso Ramon Berenguer I?) e que deu venir e entrar molt prest ab aquells en Cathalunya. E que certa gent contraria deu exir per empatxar lo exercit del Principat. Axi mateix havem avis com lo comte de Prades fa ajust de gents En Mora e obra e enforteix lo castell de vitualles e armes hoc encara sabem per un home quen es vengut que ha hoit dir a homens del dit comte en lo hostal hon passave rahonantse los dits entre ells e pensant se quel dit home dormis que lo Senyor Rey deu venir en Mora (Mora de Ebre, Ebro) ab III o IIII mil homens e pendre lo castell de Miravet per les quals coses creem esser molt necessari entendre en la defensio del dit Principat. E com aquesta ciutat sia en la frontera e porta e clau de Cathalunya ens sospitam dels circumvehints e que lo ajust ques fa en Mora no sia per venir sobra aquesta ciutat suplicam vostres reverencies vullen provehir e trametre algun nombre de gent per la custodia e defensa de aquella ab algun bon capita home de honor e de be ab tot poder de inquirir e punir si alguns si movien ni fahien res contra la defensio de la cosa publica del dit Principat. E creem que en aquesta manera ab la ajuda de Deu e bona voluntat que lo poble ha en la dita difensio aquesta ciutat seria sostenguda e guardada de tot dan. Supplicants mes vostres reverencies vullen provehir quels castells de aquesta ciutat e de Amposta sien guardats per aquell nombre de persones que aquelles deliberaran a sou del General com aquesta ciutat ja soporta molts carrechs e despeses per los dits fets. Certificants vos mes com havem entes que per vostres reverencies seria stat deliberat sien publicades les ordinacions dels novells imposits de les lanes e cuyrams en aquesta ciutat de les quals coses tot lo concell e poble de aquesta ciutat nes molt congoxat e agreviat per ço com veen evidentment aquelles redundar en gran dan e destruccio de aquella. E ja per altres vos havem scrit e fet dir per lo sindich de la dita ciutat com lo conçell general ha delliberat per no esser fet ne donat tan gran dan a la ciutat no permetre ne tollerar que tals ordinacions en aquella sien publicades ne exequutades. Per que suplicam vostres gran reverencies vullen millor pensar e delliberar en les dites coses e sobre aquelles en tal manera provehir que aquesta ciutat no reba lo dit dan e destruccio axi com faria si los dits novells imposits se publicaven e se exequtaven en aquella certificants vos quel concell de aquesta ciutat constantment persavera en no tollerar ne permetre la dita publicacio e exaccio de novells imposits per no venir en total ruhina e destruccio segons dit havem. E fet sobre aço totes coses de fet e de dret que sien necessaries per no incorrer ne sostenir los dits dans. Supplicants vostres reverencies no vullen creure sobre les dites coses testimonis de parer ne que aço sien passions de singulars de aquesta ciutat com la veritat de aquelles sia lo que scrivim. E vullen guardar la dita ciutat dels dits dans e a nosaltres de tots perills. E reputarem aquestes coses a gracia molt singular a vostres grans reverencias les quals conserve la Sancta Trinitat en tot bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors. Una letra havem rebuda vostra de quatorze del present mes de maig per la qual som avisats del algunes coses consernents a lahor de nostre Senyor Deus honor e servey de nostre Rey Princep e Senyor repos e benavenir del Principat de Cathalunya e dels privilegis constitucions capitols e libertats de aquells e per squivar prolixitat de scriptura no scrivim larch la resposta fahedora a ço de quens avisats mas literatoriament havem informat lo honorable En Jaume Tallada sindich e missatger de aquesta vila lo qual amplament responra de paraula a vosaltres. Placieus donar fe e creença a tot ço e quant per lo dit sindich e missatger nostre a vostres grans reverencies magnificencia e honorables savieses sera dit e explicat de part nostra e de tota aquesta universitat axi com si per nosaltres e per aquella presencialment vos ere recitat e dit. E sobre los afers que tocaran servey de Deu honor e benavenir del Senyor Rey e repos de aquest Principat nos vullats avisar per vostres letres. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Al molt discret e car amich mossen Bernat Johan Almera al hostal de Casan.
Molt discret e car amich. Meses les saluts primeres es la present per avisar vos com En Verntellat es stat a Sancta Coloma ab sobre VIII sents. A mi no man fet mal. En Johan Prat ha posat a casa mia ab VII solament han festejada de la casa de mossen Vilademany pero no sen han res portat a ni trobat. Lo meu arnes (arnés) que yo havia dexat pensaven que fos de mossen Vilademany e no han curat. De pus he açi a Masanet jom son amerate vostra me pres En Jordi ab una mula pero lexantla En Serra de la casa den Cauter. Si agues res de mossen Vilademany avisat de qui ab cuyta a me saber. - Bernat Dez Balla e de Feruela.

Als molt magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. La causa de mon scriva es com a mi seria stat dit com alguns de aci haurien impetrades certes provisions de la Senyora Reyna signades de vicicanceller e de micer Taranan no obstant sian stats per manament vostre per enemichs e per que aci no ha juristes sino oficials reyals vos suplich volerme avisar si tals provisions venian e los oficials les obtemperaven contra los impetrants ni los oficials exequutant com ni en quina forma me e haver car tot temps ab gran voluntat metre en exequcio lo que per vosaltres mossenyors me sera manat. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio e guarda. En Puigcerda a XVI de maig. - Qui a vosaltres mossenyors me recoman Matheu Dalp diputa local.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de grandissima importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos los Senyors Rey e Reyna e Primogenit llur fill e benefici e repos daquest Principat trametem a vostres spectabilitats e nobilissimes magnificencies plenament instruits de la nostra intencio los honorables mossen Bernat Miquel e micer Gabriel de la Via doctor en leys ciutadans daquesta ciutat. Per que ab grandissima afectio vos pregam e exortam que a tot e quant los sobrenomenats diran e explicaran a vostres magnificencies per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment o explicavem. La qual cosa a gracia special reputarem a vostres grandissimes nobilitats e magnificencies les quals mantinga felicissament la Sancta e individua Trinitat. Scrita en Gerona diumenge a XVI de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de molt gran importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos Senyors los Senyors Rey e Reyna e Primogenit lur fill e benefici e repos de aquest Principat
trametem a vostres reverencies e spectabilitats instruits plenament de la nostra intencio los magnifichs don Juany de Castre mossen Anthoni Guillem de Muntanyans e mossen Guillem de Biure. Per que ab grandissima afeccio vos pregam e exhortam que a tot ço e quant los predits diran e explicaran a vostres magnificencies e per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment ho explicavem la qual cosa reputarem a gracia special a vostres grans reverencies e magnifiques providencies de les quals sia proteccio la Sancta Trinitat. Scrita en Gerona a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes lo stament del braç militar del bisbat de Gerona.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats e a son conçell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. La causa de nostro scriure si es per quant sentim e vehim la terra o Principat de Cathalunya star ab molta congoixa e no sens causa hoc no resmenys vuy dada de la present per homens dignes de fe (estos imbéciles solo dan fe a quien les interesa, y después arman guerra, donde los soldados roban para comer. Eso era un ejército, y no el de Aníbal) som avisats que gent darmes se preparen per entrar en aquesta terra e no poch en nombre (idiotas. desde que empezaron con la liberación de Carlos de Viana, tanto desde Castilla como desde Francia había gente esperando para entrar y quedarse con toda Cataluña. Otras naciones, como los genoveses, que salen en la carta siguiente, tenían ese objetivo, y posiblemente también lo turch, el Turco.) les quals coses crehen vostres reverencies no ignoren. (Los idiotas “de diputats” solo creían lo que les interesaba, como vemos todavía en 2021.)
E per quant vehem que nosaltres qui som posats e constituits en lo pas e frontera dels regnes stranys e considerant que aço es una dels claus del dit Principat e força dels que mes mal pot venir si lo cas occorrie e vehent la poca provisio que hic es axi de arnesos com de gent e males muralles (no han tenido tiempo de fortificarse, vagos, dropos, ganduls, zánganos) e per que per avant nons fos imputat a necligencia o (exactamente eso es, negligencia de los diputats del General en Barchinona y del diputat local y consols de la ciutat Durgell, la Seu d'Urgell) nons fos dada culpa havem per delliberat trametre a vostres reverencies per aquesta sola raho e no per mes a fer lo
honorable En Francesch Dach notari misatger e consol de aquesta ciutat per divulgar vos les predites coses e per suplicar vos hi vullau degudament provehir segons son tenguts e axi com de vosaltres confiam ço es en dar nos concell favor e ajuda com hi sia molt necessari al qual missatger vos placia dar plena fe e creença en tot ço e quant per part de aquesta ciutat per ell vos sera explicat com ell sia largament informat de nostra intencio e voluntat. E per la present no havem mes a dir sino quens recomanam als vostros braços suplicant vos hajats dit missatger per recomanat en expedir lo prestament al mes que poreu com vuy la ciutat no es en facultat de poder sostenir moltes despeses. (Y así vais a defender lo Principat del rey de França, o del comte de Foix, que siempre está al aguait? Madre mía qué inútiles!)
De la ciutat Durgell a XVI de maig any LXII. - Qui en gracia e merce de vosaltres se recomanen los consols e prohomens de la ciutat Durgell.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya e lur conçell residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors Per altra vos he scrit per correu propri del castell Damposta com le hagut a ma del Principat e per aquell vuy es tengut e guardat per sis persones e queus fos plasent scriure al receptor que de peccunies del General pagas a aquells lo sou que per vostres reverencies seria delliberat e del castell de aquesta ciutat com lo batle jatsia request per mi no ha volgut obtemperar les requestes a ell fetes lo qual dit castell vuy es stat pres per part de la ciutat per la triga del dit correu e per la murmuracio gran del poble e sospita que havien del dit castell. Ara per la present certifich vostres grans reverencies com so informat per una letra que En Pere Macip de Tarragona fahia An Guillem Alanya de aquesta ciutat la qual vos tramet ab la present com lo Senyor Rey es en Çaragoç e que te dos milia gascons en Santa Fe e que deu venir en Cathalunya e que gents contraries hixen al encontre al exercit del Principat e altras coses segons per aquella veuran vostres reverencies e mes so imformat per hun home que hir vingue de Mora com lo comte de Prades fa alli gran ajust de gent e forneix e fortifica lo castell de vitualles e de armes. E com lo dit home ha hoyt dir a homens del comte que lo Senyor Rey deu venir molt prest en Mora desfreçat e apres tres o quatre milia homens e que deuen pendre lo castell de Miravet. E mes so stat avisat com de molts lochs del maestrat de Muntesa son stats trame-mesos cert nombre de gents a Paniscola (Peñíscola) e a Benicarlo (Benicarló) e a Vilararoz (Vinaròs, Vinarós, Vinaroz) sots color que galeres e altres fustes de genovesos vindrien per barrejar la costa de les quals coses aci non tenim avis algu. E mes aci ha fama que lo comte Doliva (el conde de Oliva) ha fet gran ampre de gents axi christians com moros. Creuse ques fan les dites coses contra la terra perque mossenyors avis vostres grans reverencies de les coses dessus dites per ço que sobre aquelles puixen proveir lo que veuran e coneixeran. E per ço que les coses son perilloses he delliberat fer vos correu propri de aquelles yo aci tendre esment lo millor que pore en tot lo que sia benefici util e repos del Principat e informare a vostres grans reverencies si aquelles ho volran. A les quals supplich me vullen scriure e les quals rescriguen e manen a mi tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Lo correu portador de la present deu esser aqui dos jorns. Placiaus donarli quatre florins. Partera a les tres hores apres mig jorn. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest e apparellat Domingo Cerda lochtinent de diputat local de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors. Deguda sotzmissio precedent certifichs a vostres reverencies com a VI del present mes de maig rebi una vostra letra la qual contenia sobre certa crida que la Senyora Reyna fahia aci als oficials o la trametia la fessen publicar sobre los qui havien pres sou nis deuen acordar ab lo Principat de queus avis mossenyors que tal letra ni crida aci no ses presentada ni vista empero mossenyors jo encontinent hagi rebuda vostra letra la presenti e per part vostra requeri segons en la letra mes manat als oficials e consols de aquesta ciutat la qual requesta a mon notari fiu continuar. Veritat es que los oficials e consols son stats obedients a la requesta vostra per mi a ells feta oferintse ells tots temps esser apparellats dar tot concell favor ajuda del qui a ells sera possible al General o al Principat. Es ver mossenyors que per quant yo so cert que la letra de la Senyora Reyna no ses presentada en lo vezcomdat de Castello qui es de la diputacio local mia yo per no dar mesions al General no so volgut anar presentar ni publicar la mia letra fins a tant ne hagues avisat vostres reverencies per quant les crides en lo vezcomdat se publiquen en la vila de Tremp Castello e Organya (Organyà, Organyá, Orgañá, donde las famosas homilías escritas en occitano) hon haura LXXX solidos o mes de mesions. Empero mossenyors si volreu lay faça publicar siau avisat e encontinent seria fet Deus volent. Axi mateix molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors rebi a XIIII del present mes de maig una vostra e dins aquella una crida la qual contenia de algunes persones son donades per enemigues de la cosa publica la qual crida encontinent fiu publicar en nom vostra en la forma e manera per vostres reverencies mes manat e ne fet lexar actes los quals vos tramet per lo senyor En Francesch Daç (Dach en un texto anterior) consol de aquesta ciutat lo qual es per la ciutat trames a vostres reverencies lo qual vos suplich hajau per recomenat e per la present molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors no he mes a dir sino que la Sancta Trinitat sia en guarda de vostres reverencies les quals ordonen de mi lo qui plasent los sia. Feta de la Seu Durgell a XVII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt reverents etc. - Qui a vostres reverencies humilment se recomana servidor de aquelles Andreu Dartedo.

Fue recibida, al propio tiempo, copia de la que sigue.

Als molt honorable senyer de Nos com a frare lo senyor En Francesch Dach consol e misatger de la ciutat Durgell.
Molt honorable senyer. Air que era dijous comptava XX del present mes haguerem nova certa com mosse de Nilglos aplegava certs ballesters gascons per venir al vescomdat e metres en las forçes. Es veritat que nosaltres creem que ve mes per pendre los passos dels ports Merenguer e de la Casa que passar pus avant. Per que senyor lo concell ha deliberat mentre que vos trigau a venir trametre cinquanta homens qui guarden los dits passos o si pus ni haura mester ni trametrem fins que vos siau aci es necessari nit e jorn cavalguen que com vos sabeu gran perill ha en la tarda. Item mes vos avisam com havem cobrats los misatgers que la ciutat havia trames al senyor cardenal. No us penseu la ciutat sia massa contenta de llur relacio majorment que lo dit senyor cardenal aferma

que pot fer pau e guerra de nosaltres. Havem deliberat los portals se tanquen e havem manat fer guayt e de jorn sol hun portal ubert e en aquell stan X homens. Lo Senyor Rey se diu deu esser a Balaguer e de Balaguer en fora deu tremetre gent de aquella pocha que ha vers aquestes parts. Pensam nos que entre lo Senyor Rey e lo comte de Foix no fassen qualque mala burla car ja es mal senyal que los del vezcomdat han feta fer altra crida que en pena de cors e de bens nengu no gos traure vitualles del dit vezcomdat e lo tresorer del comte en cascun loch del vezcomdat ha signat hun home que compre e paga les vitualles en aquelles qui vendre les volen perque los castells de ciutat e de Castello no romanguen per res no stiguen a ma de la terra de vostra venguda. Item vos pregam sia prest e per la present no mes sino que doneu orde en lo que sabeu de la lana. En la ciutat Durgell a XXI del mes de maig. - Los consols de la ciutat Durgell a vostra honor. (lana, con una l, Durgell, con ll final. Por qué se encuentran tantas palabras escritas con l inicial cuando tiempo después las vemos escritas con ll?:
lana, ley, libertat, Leyda, etc etc.
)

Entregadas las cartas que preceden por los mensageros de Gerona, a par que las credenciales que les autorizaban, acordóse darles contestación, la que no tuvo lugar hasta después de algunos días.
Siguen aquí, por su orden, las mencionadas credenciales y la respuesta acordada.

Lastament (l´estament; el estamento) militar ajustat en la ciutat de Gerona congoxantse molt e condolentse de veure e hoyr blasmar per algunes persones los actes que de aquest sacre concell e insigne ciutat procehien ab multitud de paraules ab les quals sesforçen per diverses respectes e vostres la honor de tots reste no prou ben tractada e mes avant sesforçen fer un cada hu creure de tal obrar les libertats nostres no esser ne defeses ne conservades ans mes tost destruides recitant nos en moltes particularitats e per quant lo predit stament e los ajusts en el veent les mes caras coses com son la honor e libertats esser mal tractades per alguns audaciosos ab aparents paraules no podent les comportar sino ab molt afany per que la natura nons ho porta desijant satisfer com rahonablament la necessitat requir e per trobarse daçi absents e de les coses poch informats tement que desliberant hi satisfer no sen seguis abans lo contrari lo que en la intencio llur james cabria ans son deliberats ofrir e posar les vides e stats de tots per la reparacio defensio e conservacio de les coses demunt dites e ajustarse ab tots aquells qui semblant voluntat hauran. Per tots aquests respectes vos suplicam hi amonestam vos placia a ells comunicar los motius e causas per los quals son stats moguts a tals procehiments e posat tinguen creença les coses proseguir de motius e causes molt justes e rahonables ells nos reputaran a summa hi special gracia los vullau informar ab tota aquella particularitat que possible us sera a fi que en aquesta fahena nos agen a salvar per fe es pugue specialment respondre a tots los conceptes. E si plasent lus sera lo dit stament entenent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijants lo assossech e repos de aquell tant com en ell es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulla diferencias qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguart en la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias magnificencias pendren aquella part del treball que a ells sera plasent.

Stans los jurats e prohomens de Gerona meravellats perque haurien sabut que lo exercit del General se acostaria vers les parts de aquella ciutat del qual procehiment attes que la dita ciutat e los poblats en aquella fidelissims a la Majestat del Senyor Rey e a tota la cosa publica del dit Principat e james han a fallir ni entenen a fallir a la manutencio e defensa de les libertats del dit Principat per asso stants no meravellats desijans ne saber la causa supliquen preguen exorten als reverends egregis spectables e magnifichs senyors diputats e concell llur representants lo dit Principat e concellers de Barchinona comunicar lus tant com bonament lus puxe esser comunicat de les causes de les coses dessus dites. E axi mateix suplicant pregant exortant los que lo dit exercit no vage en aquelles parts de la dita ciutat en damnatge daquella ni de llurs ciutadans o abitants. E mes si plasent lus sera la dita ciutat entanent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijans lo assossech e repos de aquell tant com en ella es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulle diferencies qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguard a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias e magnificencies pendren aquella part del treball que a elles sera plasent.

Los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament embaxadors de algun stament o part de aquell mes encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen saber e sentir les delliberacions e conclusions fetes per lo dit concell ab intervencio e acistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los embaxadors del stament militar ajustat en la ciutat de Gerona o part de aquell demanan esser certificats de les dites coses volent ignorar per satisfer a alguns mal perlants e mal dients les conclusions damunt dites. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la extraccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostre Rey e Senyor e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit fill llur e lo repos del dit Principat e per asistir als oficials reyals als quals ere resistit. E encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforsantse aquella anichilar per totes llurs forçes. E aço fonch fet enseguint la oferta de la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits deputats e concell los grans moviments fets axi contra la vila de Besalu e les baronies de Sancta Pau e de Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals coses ere e es feta gran instancia als dits diputats e concell per part de altres embaixadors dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona fou delliberat ratificant la extraccio de les dites banderes en asoldejar gent per lo benefici del dit Principat e repos de aquell e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notories e manifestes no solament als habitants en lo dit Principat mes encara per altres parts del mon. E de aço stan maravellats los dits diputats e concell com se aferme lo dit stament militar ajustat a Gerona voler ignorar o fingir ignorar aquelles com sia cert com dit es que tots temps es stada e es feta vuy gran instancia per los dits staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e per los embaxadors de aquells qui es cert que los embaxadors del stament militar que aço han instat e vuy insten ab procures e potestats per ells exhibides representen lo dit stament militar e la major e pus sana part de aquell. E si alguns ni ha que apres hagen mudat de intencio nos pot per aço innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau ixen. Perque los dits diputats e concell no creents entre ells esser alguna diferencia com llur intencio sia foragitar totes diferencies e conservar unitat e repos per manteniment de la dita capitulacio a lahor de Deu e honor e servey del Senyor Rey e Senyora Reyna e Illustre Primogenit dient que si algu volra afermar algunes diferencies qui hajan sguart a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit venen a causa dels mals concellers e seductors e encara de alguns qui ab complacencies et alias volen dar loch a les dites diferencias les quals si be es considerat son seduides e concellades en total extermini e destruccio del dit Principat e contra la dita capitulacio lo qual Principat seria fora de tots contraris si la unitat dels poblats en aquell ere degudament considerada. Oferen donchs los dits diputats e concell comunicar als dits embaxadors e a tots altres qui veureu volran tots los actes delliberacions e conclusions del dit concell e encara los procesos fets contra aquells qui induits per lo sperit maligne entenien anichilar la dita capitulacio e destruir e deslibertar lo dit Principat e la cosa publica de aquell.

Los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament missatgers de alguna universitat o regidors de aquella mas encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen sabe e sentir les liberacions e conclusions fetes per dit concell ab intervencio e assistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los missatgers dels jurats de Gerona demanen esser los comunicadas les dites coses exortants que lo exercit del General no vage en aquelles parts de la ciutat de Gerona en dampnatge de aquella ne de llurs ciutadans o habitants. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la straccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell en los quals es compresa la dita ciutat de Gerona e los habitants en aquella per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostron Rey e Senyor de la Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e lo repos del dit Principat e per acistir als oficials reyals als quals ere resistit e encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforçant se aquella anichilar per totes llurs forçes e aço fou fet enseguint la oferta a la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits diputats e conçell los grans moviments e procehiments fets axi contra la vila de Busulu e les baronies (parece barunies) de Sancta Pau e Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals cosas fou feta gran instancia als dits diputats e consell per los honorables micer Bernat de Belloch jurat e mossen Jacme Sant Saloni ciutadans de Gerona missatgers per la ciutat de Gerona als dits diputats e concell e a la ciutat de Barchinona per los dits actes tramesos per les quals e altres instancias et alias moguts los dits diputats e concell entreveninthi la ciutat de Barchinona fou deliberat ratificant la straccio de les dites banderas e la causa de la dita straccio en asoldejar gent per lo servey reyal benefici e repos del dit Principat e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notorias e manifestas no solament als habitants en lo dit Principat mas encara per altres parts del mon. E de aço stan no poch maravellats los dits diputats e concell com se vol fingir ignorar les coses en les quals com dit es ha hagut participi instancia de missatgers de la dita ciutat. E si per ventura hi ha alguns singulars qui apres hajen mudat de intencio o vullen persaverar en alguna pertinacia nos pot per axo innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau aço ix. E deurien mes attendre los dits jurats segons ab letres et alias son stats ab molta instancia requests axi per los dits diputats e concell com encara per la ciutat de Barchinona de tenir e fer entrevenir los sindichs de llur universitat en lo dit concell ab mitja dels quals si totes passions eran postposades serian continuament segons les altres universitats del dit Principat sertificats de totes les conclusions del dit concell. E si los dits sindichs no fan la deguda intervencio en lo dit concell axi sia imputada la culpa aqui la ha perque los dits diputats etc. fiat ut supra in alia preinserta.

miércoles, 24 de marzo de 2021

11-20

QVE PVGVE DAMANAR, E HAVER FERMANSA PER

les mesions: E sino haura fermança, ni bens oblichse en nom de deposit, é comanda si sera condamnat en cars que no pac, en via de castich estigua tant en la presó fins que pach.


XI.

Item per tal com es vist quiscun iorn, que molt home, es foll acordadament per dar molestia a molt bon home: temptara folles demandas, ó iniustes: per traura algun partit, ó defendre iniquement, ço que vertaderament sera debitor. E quant la questio es finida, nos troben bens; los quals, lo qui obten pugue executar, é pagarse de las mesions que fetas haura, en defendre iniqua demanda, ó de la defensio; E per aquest esguard sia prouehit é instituit en lo principi de la causa, que quascu pugue demanar á hauer fermança del altre per las messions. E si no haura fermança, ni bens obligse en nom de deposit, é comanda: E si sera condemnat en cars que no pac, en via de castic estigue tant en la preso fins que pague, a conaguda tostemps dels dits official, é son consell é aço per tal que sia feta differencia de home inich, & de mala vida, qui ab acordada pensa haura peccat: á home pec é negligent qui per negligencia pecará. Placet Domino Regi.

QVE PER NOTARIS, NI ESCRIVANS, NO PUGVEN SER

rabuts, ni examinats Testimonis, sino aquells al quals sera comes per lo Iutge ordinari.

XII.

Item, per tolre molts fraus, é falsos; quis son atrobats en les depositions dels testimonis quis reben en las causes; sia statuit, é ordenat: que no sia licit ni permes, a tots los Escrivans de les Corts, examinar testimonis ni pendre deposicions de aquells sino tantsolament á aquell, ó aquells al qual, ó als quals expressament sera comes per lo ordinari de la causa: lo qual, si li aparra fehador, pugue ell e son ordinari Assessor entreuenir en la dita examinacio, ó recepcio de iurament, per los dits testimonis prestador: é aço hayen a fer, si per alguna de les parts seran raquets (requests) en altre manera tals deposicions sien nulles, é inualides. Placet Domino Regi.

QVE SIA LLEGVT AL DEBITOR, REGONEXER BONA

fe, é atorgar lo deuta, e donar é assignar als crehedors censals, & altres bens mobles, ó immobles sens q no sia necessari pessar per cort.

XIII.

Item. que tot hereu; é encara qualseuol debitor altre pugue, é li sia licit, é llegutregonexer bona fe, ó atorgar lo deute vertader; é en pague de aquell deute, donar, é assignar al crehedor cençals, ó altres bens mobles, ó immobles, hereditaris ó seus propris: sens que no sia necessari passar per Cort: ni dar sentencia: com haya tal valor, é fermetat, axi com si era passat per la cort. Per ço empero no sia preiudicat á primers creadors (acreedores, acreedor), ni al directe Señor. Placet Domino Regi.

(A partir de aquí, las V en mayúscula de los títulos las escribiré U, a no ser que ya estén escritas por el ocr. La á y é con tilde, como palabras solas, las escribiré sin tilde).

QUE NO SIA LICIT, A ALGU DELS ESCRIVANS DE

las Corts, taxarse é adiudicar alguns salaris de escriptures ó peatges: ans totes las ditas adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, de escriptures peatges: haien fer los dits officials.
XIV.
Item com sia molt abusat per los Escriuans de les Corts que en las adiudicacions dels preus dels bens, quis venen per la Cort, se adiudiquen molts salaris, peatges, é mesions excessius, é excessiuas, e immoderades, é fora de tota raho: que en tant los preus dels dits bens tornen a molt poch, é exporten na mayor profit los Escriuans que los crehedors: per ço sia instituhit, é ordenat, que no sie licit a algu dels Escriuans de les Corts, taxarse é adiudicarse alguns salaris, escripturas e peatjes; ans totes las dites adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, escriptures, é peatges; hayen a fer los dits officials ab son consell segons llur bon arbitre, é consiencia (cósiencia). Placet Domino Regi.

PER LOS OFFICIALS.

XV.

Item q los dits officials, no sien (sié) estrets, ni tinguts seruar las Ordinacions ni estils de las Corts en les ordes dels anentaments, (enantaments) dels processos, actes é assignacions de las causes; si no en tant com á ells sera vist fehador. Placet Domino Regi.

QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA

ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.

XVI.

QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA  ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.


Item com en los demes plets se seguescan, per raho de censals: per difugir la pague dels quals los debitors obligats a aquells (página mal escaneada, puede haber errores) fan posari libell e damanda als censalers, qui reben aquells: no obstant que haye estat renunciat en lo contracte de aquells. E *sie cosa molt necessaria é condecent a raho, e molt natural, que los pactes entre los contrahens, sien seruats. Perço sia instituit e ordenat: que dequi auant a sola ostensio de la Carta del censal, sia procehit contre lo deutor o obligat al dit censal o hereu de aquell. Si donchs no se alegraue de benifici de inuentari: a exacucio del dit censal, o pensions demanades: a tota excepcio, o dilacio foragitades. Si donchs, lo dit deutor no allegaua pague, o rempso del dit censal; o altre euident raho per la qual no fos tingut, ni obligat al dit censal: la qual haie a proposar de paraula e sens escrits, e prouar aquelles, li sia assignat algun breu temps a arbitre dels dits officials. E si aquella no hauia prouada dins lo dit terme; encontinent, sia feta execucio. E si algunas proues haura dades, sia procehit sobre aquells per lo dit official ordinari simplement summariament, e de pla; sens figura de iuy: la sola veritat del fet attesa. Placet Domino Regi.   

QVE TOTA DEMANDA HAYE SER FETA

sots obligacio de pena de quint.

XVII.

Item; per tal, com quascun dia se pratique entre les gens vn gran frau colorat; ço es que per vint sous restans de obligacio de cent lliures: ó per alguna poca resta de pensio de

censal, molts demanen sens consiencia tot lo deute integrament ab proferta de pendre en compta tot lo q lo Reu mostrará vertaderament hauer pagat: lo qual, per perdua de algun albara é testimoni, lo dit deutor pert lo que ha donat: sia prouehit, é instituit: que tota damande haia esser feta sots obligacio de pena de quint, é pena de aquell irremissible.
Si donchs no era en successio de heretat estraña: perque no sabent la veritat erras: en tal cars haya a iurar si per informacio, llibres, ó altres escripturas, sab ab part ,ó ab partida lo contrari de aço que damana. E si apres se trobaua lo dit damanant hauer sabut las pagues fetes no denunciades, ni atorgades, irremissiblament sia exacutat per lo quint é messions de la part a conaguda del dit official. Placet Domino Regi.

Atorgans aquells; hauem fets los dits Capitols, é quascu de aquells: las respostas en la fi de cascu dells contengudas. Considerat que las dites ordinacions, e capitols de abreuiacio d plets,e questions, las quals en nostre Consell, hauem (haué) fet diligentment examinar: son vistes molt vtils, e necessaries a la dita Ciutat, e Regne, de Mallorca, per esquiuar molts, é grans (grásinconueniens, extremes despeses ques saguexen en lo durar del plet longamér: en q fins en vuy, çe es fet gran abus en la dita Ciutat de Mallorca: ab madur, é desliberat Consell expressament é de nostre sciencia: acceptans lloans, é retificans los dits Capitols é Ordinacions: hauem fetes las dites respostes, segons que en la fi de quiscu de dits Capitols se conte (cóte; se conté; se contiene; se conte : se cuenta), las quals ensemps ab las dites respostes volem sien obseruats, iuxta llur forma, é tenor, segons, que de mot, á mot se conte: ó son escrits açi. E perque sian tinguts, é obseruats en la forma de sus dita, e que de açi auant en altra manera no sien ni puguen ser manats plets en la dita Ciutat, y Regna de Mallorca ab tenor de las presens, la qual volem sia priuilegi perpetual per nos atorgat a la dita Ciutat, é Regna exortam y admonim la molt illustre Reyna nostra molt charay molt amada muller, als amats empero é faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regna de Mallorca, son Llochtinent, Procurador Real, Balle, é Vaguer, é tots é sengles officials nostres a quis pertangue, é a llurs Lloctinens presents, e esdeuenidors de aquella dita nostre certa Scienciadiemy manam sots incorriments de la ira é indignacio nostra: é pena de tresmilia florins de or de Arago de ells, é cascu de ells si é quantas vegades sera fet lo contrari, sens alguna gracia, e merse hauedors, é a nostres cofrens applicadors: que las ditas ordinacions é capitols, de abreuiacions de plets, ensemps ab les respostes a aquellas, e quiscuna de aquellas, per nos feta, iuxta llur forma é tenor, e segons que escrits son açi com dit es tengan (tégan), é obseruen, tenir, é obseruar fassen axi com se partañy integrament per quiscu. E aço sien tinguts fer, y iurar de obseruar en lo entrament de llurs officis, si é tantes vegades, quantes per los Iurats de dita Ciutat, é Regne, presents é esdeuenidors, ne seran requests: sots pena mes auant de suspensio de llurs officis. E si iurar no ho volran axi com nos ab aquesta matexa tant com estaran de no iurar los sots pena de llurs officis, é a mayor cautela ab tenor de las presents tollem tot poder de fer fet lo contrari. E reuocam abolimcancellam tota altre forma de processos contraria á la demunt dita. Declarant tals processos, é tots altres actes esser nulles, é de ninguna efficacia é valor, é de no poder haver en si fermetat alguna. E perque totes les sengles demunt dites coses, sien millor roborades prometem en nostre bona fe Real,a vosaltres dits Embaxadors en nom, é per part de la dita Ciutat é Regna, encara espontaneament iuram sobre los Sancts quatre Euangelis de Deu ab nestres mans corporalment tocats, en mans, y poder del Notari é Nostre Secretari de ius escrit; axi com a persona publica: aquestes coses de nos, per vos en nom de la dita Ciutat, é Regna. E per tots aquells altres, á quis pertangue, é es pertañyará en esdeuenidor, prenent, é legitimament stipulant, que (qne) totes é sengles coses de sus, é de ius escrites, integrament é complida tendrem, é obseruarem; tenir, é obseruar farem: segons es estat escrit: a aquelles no reuocarem en tot, ó en part, ni a elles contra vindrem (salta linea pero no hay guión, luego son dos palabras separadas; contravindrem) ni contradirem, ni farem, ni permetrem que sia fet lo contrari per alguna cosa: ans si perventura: per importunitat de suplicants, ó inaduertencia ó altre qualsevol manera axi en prouisions de Nostre Cort en tot, ó en part derogant, aquesta, ó fahens en contrari: tals prouisions are per lleuors é lleuors per are; ab tenor de la present: reuocam, cansellam, é abolim, é declaram no hauer alguna força ni valor. Es estat aço fet en la nostre Ciutat de Gayeta (Gaeta) á 15. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat de N. Sr. Deu 1439. de aqst Nostre Regna de Sicilia dessa far Añy 5. é dels altres Regnes Añy 24.

Señal + (cruz) de nos Alfonso p la gracia d Deu Rey de Arago, de Sicilia, della far de Valencia, de Vngria, d Hierusalé, de Mallorca, de Serdeña, de CorçegaCópte de Rocello, é Cerdañya, qui las demunt dites coses firmam (firmá), lloham, é iuram (iurá).
E aqst instrument lo nostro Segell hauem manat fer posat.

REX ALFONSVS.
Testes fuerunt, qui praedictis interfuerunt, Nobiles viri Ioannes DixarLupus Ximenes DorreaRaymundus BrullBerengarius Daril, & Ximenes Petro de Corella, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Sig(.+).num mei Gregorij Catala, dicti Serenissimi Domini Regis Secretarij atque per totam terram ac ditionem suam, eius authoritate Notarij publici, qui de eius mandato; praedictis interfui, ea que scribi feci, & clausi; corrigit autem in lineis secunda, subuenit; nona, faent lo Notari expressa mensio del cas: decima septima; demanant; decima nona los 64. per me aduertensia ultima natiuitat. (no encuentro “los 64” en el texto anterior)

Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio

Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio.