Mostrando las entradas para la consulta novellament ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta novellament ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 3 de abril de 2023

III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.

III.

Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408. 

Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)

Gratum posteritati munus.

Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.

Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.

1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.

1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.

1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.

1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.

Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).

1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.


1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.

1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.

Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.

Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.

1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).

Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.

Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.

Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.

Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:

Fle misera, geme vitam sortem balearis

Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.

(a) i. latens odium glos. *interlin.

Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:

Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit

Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.

1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.

Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.

1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.

Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)

En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.

Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.

In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.

1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.

Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.

1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.

1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.

Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.

In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.

Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.

1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.

Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners. 

Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.

Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P... 

1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.

In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.

Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.

Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...

militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.

Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.

Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro

Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.

Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.

1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et

transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.

Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.

Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).

Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.

Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus tubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi. 

Diluns a XIV de octubre lo senyor Bisbe de Mallorques befleyi cinch galeas armades e duas galiotes, e dos rampins, et una barcha armades, les quals deven anar contra moros. E axi mateix dita missa al cap del moll, ahon vengueren infinides persones, lo dit astol saluda devant la Seu de Mallorques, les quals fustes singulars persones de la ciutat armaren. E aquell dia matex a la primera guayta les dites fustes sen partiren de la dita ila.

1394. Digmenge a la... mes de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC noranta quatre vingueren et arribaren en Mallorques vuyt galeas armades en Bersalona per lo pesatge quel Senyor Rey devia fer en Serdenya, et deuian anar, segons se deya, en Cicilia per socorrer e aiudar al Rey de Cicilia, de les cuals eren patrons ciutedans e mercaders de Barsalona; e en aquella capita alcu no habia.

Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d' Arago, Infanta (infantá) dins la ciutat de Valencia hun infant mascle, lo nom del qual es apellat Pere; per la nativitat del qual fo feta en la dita ciudad gran festa, balls, juntes, e altres coses notables e de gran alegria.

Divenres a XXIII de janer any demunt dit les dites vuyt galeas de Barsalona se partiren de Mallorcha.

Dissapte a XXXI de janer any demunt dit per la nativitat del demunt dit infant fo feta sollemne processo per aquell die e per los dos dies seguens balls, e juntes e festa molt honradament per la ciutat.

Dimarç a X de fabrer any demunt dit, lo noble mossen Ramon Dabella, Gobernador de Mallorques arriba en Mallorques ab la galea den alamany per esser capita de duas galeas que la ciutat de Mallorca deu armar per anar en Cicilia ab les X galeas de Barsalona, e sinch de Valencia.

Die mercurii quarta mensis marcii anno praedicto duae galeae armatae pro universitate Maioricensi in sucursu armatae factae contra Branchaleo, inimicum Domini Regis, et etiam rebelles Regis Ciciliae, quarum capitaneus extitit nobilis Raimundus de Apilia, Gubernator Maioricensis: recesserunt a mollo maris ipsius civitatis causa faciendi earum viagium versus insulas Sardiniae et Ciciliae antedictae.

Die lunae XII mensis octobris anno nonagesimo quarto circa horam terciarum fuit ex parte Domini Regis facta praeconizatio per plateas civitatis Maioricensis voce preconia cum tubecens quod per Christianos fieret anno quolibet festum solemne sacratissimae Conceptionis Beatae Mariae Virginis, Matris Domini nostri Jhesu Christi; et quod nullus de coetero auderet dicere vel divulgare quod dicta Beata Virgo Maria concepta fuit in pecato originali.

1395. Diluns a XXII. de fabrer, any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXX quinto, foren fetes carnastoltas (carnestoltes : carnestolendas), per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sent Macia, qui fo lo primer dia de Coresma.

Die dominica de mane XVIII, mensis julii, anno predicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, eius consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum; et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.

Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de qui parti e venchsen a Valldemussa (: Valldemossa), ahon stech fins al dimecres.

E dimecres a XXI. de juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.

Dimecres a XXVIII. de juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres; per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinch jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vesties (vestides) per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap dor et de vellut ab drap blau de Florenti, faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.

Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les gens axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutedans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals (menestrals), en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.

Digous a XVIII. del mes de noembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reyna, e les Infantes e altres, partiren de Mallorca, e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver. E partissech ab cinch galees.

Dimecres a 11 (o II) del mes de noembre fo cridada la general remissio, la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevol crims que haguesen comes; e aso per cent e quatre milia florins, que li foren promesos per la terra.

La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat, e aquistench (todo junto, salto de linea, aquí se, es tench) continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.

1396. Die martis XXIII. mensis madii, anno a Nativitate Domini M.CCC.XCVI. ex relatione cuiusdam patroni lembi, hac de causa per consiliarios et probos homines civitatis Barchinonensis et aliarum civitatum regni Aragonum missi, honorabili Berengario de Monteacuto, domicello locum tenenti nobilis Raimundi de Apilia, Gubernatoris maioricensis, fuit denunciatum quod illustrissimus Dominus Johannes, Rex Aragonum, judicio divino, decesserat subito in loco de Fuxa, die veneris qua computabatur XIX. mensis et anni praedictorum.

In eodem anno fuit mortalitas in civitate et regno Maioricarum, propter quod plures pueri et puellae, adolescentes et adolescentulae ac iuvenes (juvenes) decesserunt morbo glandularum; et istud duravit per plures menses.

Die lunae qua computabatur XXIX. mensis madii, anno proxime scripto, fuit solemne anniversarium missarum celebratum in castro regio praetextu mortis praefati Regis Johannis, et ibi sermo factus per venerabilem religiosum fratrem Johannem Axemeno (Ximeno : Jimeno, Gimeno), licenciatum in sacra pagina, ordinis fratrum Minorum. = Et in crastinum praedicti diei fuit factum aliud anniversarium in Sede Maioricarum per universitatem Maioricensem, in quo loco plures et quasi infiniti milites, cives, mercatores, manastralli et sindici forenses intraverunt induti saccis; et ibi sermo factus fuit per religiosum fratrem

… *Ponaen (seu Poncieti) ordinis B. M. de Carmelo, Die martii XXX. mensis madii dicti anni cadaver praefati Domini Regis fuit traditum ecclesiasticae sepulturae in Barchinona in ecclesia Sedis prope sepulturam illustrisimi Domini Petri recolende memoriae Regis Aragonum patris sui.

In crastinum die sepulturae dicti Regis, nuntii civitatum Cesaraugustae, Valentiae et Barchinone cum probis hominibus ipsius civitatis Barchinone elegerunt in Reginam Dominam Mariam, consortem illustris Infantis Martini, Ducis Montisalbi, in absentia ipsius Domini Infantis, et eam sedere fecerunt in solio castri novi regii Barchinonensis.

Die mercurii XXI. mensis junii, anno praedicto, fuit eclipsis lunae et duravit per tres horas et ultra.

Die sabbati XXII. mensis julii, anno praedicto, circa horam vesperorum nobilis Johannes de Cruillis, et venerabiles Raimundus de Talamancha et Berengarius de Palau, milites, tamquam nuncii per illustrissimum Dominum Infantem Martinum, Ducem Montisalbi, noviter electum in Regem Aragonum, missi ad illustrissimam Dominam Mariam, eius consortem, aplicuerunt Maioricas cum plenissima potestate, ut asserebatur, concedendi regimen ipsius regni dictae eius consorti. Et cum eis venit Jacobus Sacoma, civis Maioricensis, missus pro juratis Maioricarum ad dictum Dominum Regem Martinum ad insulam Siciliae, ubi dictus Dominus Rex personaliter aderat cum filio suo Rege dictae insulae, pro subiugando sibi et dicto filio suo dictam insulam.

In mense julii praedicto nobilis Rodrigo Diz aplicuit Maioricas cum quatuor navibus armatis excercendo piraticam contra Januenses.

Die mercurii XVI. augusti, anno praedicto aripuerunt in Maioricas filius nobilis Comitis de Cardona, et reverendus Episcopus Dertusae ac plures alii notabiles personae, nuncii seu ambaxiatores electi per civitatem Barchinonae et totius principatus Cataloniae ac civitatis Valentiae cum sex galeis armatis, quarum duae fuerunt armatae in dicta civitate Barchinone et duae in civitate Valentiae, missi ex certis causis ad illustrissimum Dominum Martinum, Regem Aragonum in praedicta insula Siciliae personaliter constitutum.

1397. Denuntiatum fuit in Maioricis quasi in principio anni a Nativitate Domini MCCCXCVII. per litteras diversas aliquibus huius civitatis missas, quod *XVIII die mensis septembris proxime preterita fuit factum et habitum maximum bellum inter infidelem Lamorac Regem, Principem et Dominum Turcorum, et illustrissimum ac potentissimum Regem Ungariae; et bellum dictum duravit per sex dies, infra quos ceciderunt trescenta milia Turcorum, et Christianorum plus sexaginta milia. Sed ¡proh dolor! praefati Turchi reputati fuerunt, ut fertur, victores.

Etiam fuit relatum ac publice nuntiatum quod pax et maxima tranquilitas fuit facta et firmata, intervenientibus matrimoniis et aliis sollempnibus firmitatibus, inter illustrissimum Regem Francorum et Regem Angliae: et inter alia quod dictus Rex Anglorum pugnet contra Comitem vulgariter dictum de Vertut, dominum civitatis de Mil...

Post praedicta die martis XXVII. mensis martii anno praedicto fuit denuntiatum publice, quod serenissimus Dominus Martinus Dei gratia Rex Aragonum per mortem illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum quondam, apulerat in loco de Massella septima die mensis martii supra dicti, cum septem galeis armatis, recedendo ab insula Ciciliae; propter quod fuit facta praeconizatio ad tubessens, et aliis generibus musicorum sive mimmorum, quod fierent comuniter per loca ipsius civitatis alimares et alia signa ignea, et alias, significantia et demostrantia gaudia et ilaritates propter meatum et transitum dicti Domini Regis Martini feliciter regnantis, noviterque cum triumpho et maxima victoria, ad regnum Aragonum de dicta insula Ciciliae redeuntis.

Per la vinguda del dit senyor Rey, digmenge lo primer de abril any dessus dit, fo tret lo astandart de la Sala, e aportat per en Francesch Umbert jurat, ab professo semblant del die de Sent Silvestre et Sancta Coloma. 

E aquell jorn matex e lo sendema foren fets balls, e lo digmenge seguent juntes en lo born per part dels honrats jurats.

Dimarç a XXIV de abril de dit any lo noble en Rodrigo Diz ab so enginy isque de la preso regal ac hon estave pres per manament de la Senyora Reyna; e asso per alcuns delictes per aquell comessos contra alcunis sots messes del Senyor Rey, e altres havents pau e treva ab aquell (a: Llamábase Rodrigo Díez: estaba preso a instancia del Rey de Portugal por haberse apoderado como pirata en los mares de Lisboa de una nave intitulada S. Cristoval, cargada de jabón de losa, sebo, aceite, paños, etc., para Flandes. En dicha instancia se llama miles Valentinus. Había venido aquí con esta presa, y cuando ya tenía su pasaporte para marcharse, le mandó prender la Reina Doña María con todos los suyos, y confiscar sus bienes. La orden está fecha en Barcelona a 16 de octubre de 1396. Todo consta en el archivo real de Mallorca, registro de ese año.

En el de la Bailía de Valencia (lib. 47. provisión. privileg.) consta que aún vivía en 1439, de cuyo año hay un proceso sobre las presas que hizo con su balaner (ballenero), nave suya propia. Otro balaner compró en el mismo año, llamado Santa Catalina. Consta allí en mil lugares, que era caballero y vecino de Valencia. Con esto es más fácil de colegir que Manuel Díez, autor del libro de albeitería a mitad del siglo XV, era natural de dicha ciudad, y de esta familia, y acaso hijo de Rodrigo.


Dimecres a XXIII. de maig any dessus dit, lo dit Senyor Rey en marti vinent de la ciutat de Avinyo arriba ab X galeas armades en Catalunya en lo loch apellat Mataro (Mataró). E lo digmenge seguent que hom comptave a XXVII. dit mes lo dit Senyor Rey entra en la ciutat de Barselona fort gloriosament, e ab gran gent, ahon fo feta gran e molt excellent festa, axi per los ciutadans e habitadors de la dita ciutat, com per los missatgers de Seragosa, de Valencia, de Mallorques, com de les altres terras e lochs del dit Senyor. E foren fetes grans maravelles, jochs, balls, juntes e altres noblesses, demonstrant gran goig e alagria per la vinguda del dit Senyor.

Digmenge a VIII de juliol any demunt dit lo molt reverent e honest frare Pere Mari, ministre del orde dels frares menors en les parts de la senyoria del Rey de Arago feu les vespisits sub dubia al honrat frare Johan Exemeno del dit orde, licentiat en taulagia (licenciado en teología), per so cor aquell frare Johan devia pendre lo digmenge seguent lo barret del seu magisteri; per lo qual fo la esgleya dels frares menors enpaliada, é ague (e hagué) sollemne festa feta en diverses maneres.

Digmenge a XV. de juliol mestra Johan Xemeno (otra variación más del apellido) del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornade dins la igleya de Sent Francesch (lib. fabrica es anno).

Digmenge a XV. de juliol any de munt dit lonrat frare

Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre 

P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui matex foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.

Divenres a XXXI de agost any M.CCC.XCVII lo noble mossen Huc de Anglarola vench et arriba en Mallorques ab una galea armada, havent nom de Vis Rey, e havent gran potestat del Senyor Rey per redressar lo regne, e aquell metre en bon stament; e ab ell vengueren en P. Canto savi en dret assesor seu, e ab dos notaris, e ab dos contadors, e ab moltes altres persones; e singularment (leo singularement) ab ell vench madona muller sua, filla del vescomte de Rochaberti.

En lo mes de novembre any dessus dit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames (leo trauses) per los jurats de la ciutad de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia et de Barsalona havian mampres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet hun gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge.

1398. Dimecres a XX. de març any de la Nat. MCCCXCVIII. foren possades cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessus dita, atorguava indulgencia a pena e a culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment; e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas in faran dasso del lur.

Dissapte a XI. del mes de maig any dessus (leo dessu) dit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada; la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. *En aquell iorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.

Dissapte a XVIII. de maig any dessus dit lo noble mossen Huc Danglarola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats lor consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells qui aquell tenien ans de la destruccio del Call.

Dissapte a XIII. de juliol any dessus dit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomde, arriba en Mallorques en nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armades, per anar contra moros en semps (ensemps; ensemble; junto) ab lo stol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit pessatge. = Item a dies seguents arribaren quatre galeas et VIII. galiotas; les quals se acompanyaren ab les dessus dites. E totes ensemps partiren de Mallorques a XXIV. de Juliol. = 

Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos (barcos; barches, barques) grosses, e sis lalmos grossos.

Divenres a II de agost mossen Huc Danglarola axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.

Dimecres a XIV. dagost tot lestol (lo estol, stol; l' estol) de Valencia e de Mallorques junct en ila de Evissa, lo qual pren suma de LXX. veles, entre les quals foren L. veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren XIX. per nombre: tots ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de les lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense en lo dit stol pessates sed milia é D. (más de 7500) persones combatents, entre les quals hi hacia (habia) en tern (entorn) CCCC homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals quis armen o son cuberts de ferre.

Lo stol dessus dit apres grans fortunas per aquell sostengudes, vench e arriba denant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia, e una de Mallorques, la qual menava P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles tots los altres fustes, e assenyaladament los fustes de rems, e aqui feren de lurs armes. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes; e tingueren lo dit loch per hun jorn e mig; e dins aquest spay lo dit loch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs (: pobres, frágiles, de poco poder, paucos) morts, los quals prenen suma segons relacio de molts de CCC. persones. E ultra foren cativades pesades CL persones. 

E a la perfi (al final, a la fi) meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a XXVII de agost any desusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaquiren lo dit loch.

En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol (Llansol, Llançol : sábana, tela) de Valencia per so com caygue de una scale, é un castella.

En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo Vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jacme de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, G. Unis, en Montagut, e daltres. 

E recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convinent. E stans axi dins la dita vila de Tadelis (Tedelis más arriba) los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab ma armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de volur (voler) fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo (sol) a ells, ans foren ferit (ferits) per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.

Apres les coses dessus dites, lo stol dessus dit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se ascamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part nagar (nagats más adelante); e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a III de setembre.

Dimecres secunda mensis octobris dicti anni fuit factum sollemne anniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in praedicto loco de Tadelis.

Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, doncell, loctinent de Gobernador del regne de Mallorques.

1399. Divenres a XXIV de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.XC nou fo feta crida ab juglars a cavall, que fos feta processo digmenge primer vinent per lo molt alt en Fraderich, fill del Rey en Marti Rey de Cicilia, e primogenit del Rey nostre d' Arago 

(Martín de Sicilia, muerto antes que su padre Martín de Aragón. Fraderich, Fadrique, Federico, Frederic &c, sería pretendiente a la corona de Aragón tras la muerte de Martín I en 1410, pre Compromiso de Caspe de 1412), 

lo qual novellament era nat en Cicilia; per la cual cosa lo dissapte ans del digmenge foren fetes alimeras (alimares; alifares), e grans fochs e altres senyals de alagria.

Dissapte a XV de març any dessus dit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, doncell, capita de la sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa cosa per cascun cosa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.

Dimarç a XVIII del mes de març any demunt dit lo Reverent Pare en Xst. mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, mossen Jordi Sent Johan, mossen Gregori Burgues, cavallers, Narnau Alberti savi en dret, e molts daltres prengueren comiat e isguerensse (: se ixqueren, de exir, eixir) de la ciutat per coratge de recullirse per anar a la coronacio del Senyor Rey, la qual se deu fer, Deus volent, lo jorn de la caritat prop vinent a VII de abril. = Per rao de la dita coronacio foren elegits missatgers qui anassen en Seragossa per esser en la sollemnitat de la dita coronacio los honrats en Bng. Tagamanent, doncell, Narnau Alberti, savi en dret, e en Canals de Soller per los homens de fora.

Segons letras dels missatgers de la universitat de Mallorques, lo dit Senyor Rey en Marti se corona digmenge a XIII de abril any dessus dit. 

Diluns a XXIII de juny del dit any lo dit Arnau Alberti ensemps ab lo dit Canals tornaren de la dita missatgeria, pero lo dit Arnau fo fet cavaller per lo dit Senyor Rey en la dita coronacio.

Dimarç a XXVIX (?) del mes de juliol any dessus dit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades, en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada sancta dessus dita contra moros; jatsia fosen ja en lo moll una galiota, et un rampi, e tres lauts privilegiats. Dimecres a XXX del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armades, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sant pessatge.

Dimecres a VI del mes de agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotes e rampins denant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, possarense devant la portella, ahon stech lo dit capita per tot aquell die.

Digous a VII del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alscuns rampins faent la via del cap blanch per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.

Diluns a XVIII del mes dagost, any dessus dit lo molt Reverent Para en Xst. mossen Luis de Prades Bisbe de Mallorques vench et arriba en Mallorques de la coronacio del Senyor Rey ahon era anat.

Digmenge a XVII del mes dagost any dessus dit lo honorable en Bng. de Montagut capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMM.D. (3500) persones; empero en aquelles no era la galea den Seure, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobre vengueren. En lo nombre de les gens eren be C. homens appellats darmes, e qualscuns DCC. ballasters. Les fustes foren en nombre LXX. entre grans é pochas; entre les quals eran sis galeas groses, e tot lo sobre pus entre galiotes, rampins, barches grosses, lenys, e una nau.

Lo dimarç seguent a XIX del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MM.DC. persones, entre les quals havia CL. homens darmes e de ballesters. 

Les fustes eran per nombre XXX, so es, set galeas grosses, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lauts, e una nau que patronaiaven homens de Montblanch.


Tot lo stol dessus dit parti del dit port digous a XXI. del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de … dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a XXXI de agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes entre grans e pochas, so es, XIII. galeas grossas, XVI. galiotes, XXI. rampi (rampins), XIV. lauts groses, XV barchas radonas, VI. lenys de bandes, VII lenys radons, dues naus.

Lo diluns primer dia de setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros, aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passades e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis (En Ortiz, Ortis) de Sent Marti fo fet cavaller.

Lo dimarç seguent a II de setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi (ha) arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat entendre a les fustes radonas, rampins, e altres fustes manques (manco : menor : menos). Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren qualscuns VII homens, e mes hun panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa (escaramuza) ab los moros. A la perfi apres alscuns combatiments e escaramusses los moros apoderasen a peu e a cavall; 

e diuse que hi havia pessats XXX m. moros, entre los quals hi havia VI o VII m. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la cual cosa los cristians se materen en fuyta, e per la penya avall jaquirense anar stro á (tro : hacia el : cap al) mar, jaquint les armes en terra, faent hers esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gens nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay (esglay, temor) e per lansarse en la mar, qualscunes C. persones, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor cap dellant la gent de la nau de son frare e altres, ell no farit (: ferit) en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a IX de setembre del dit any.

Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altre fustes radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell sequir (: seguir) faent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll è de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant. Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques fen la via de Alcoll, e pres aqui terra e afogua e crema lo loch jusa (jussà; deius, de jus, de ius, de yuso), e mataren aqui V. moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, hagerent buydat (leo buydát) lo dit loch. Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites sues fustes, vench en lo loch de Giser, 

e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarentse (leo acostarensea) al mur, e arboraren lurs ascales per ascalar lo dit loch. 

E per so car los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, hagerense (se hagueren : se tuvieron) del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur (su mengua).

Continuará en Viaje literario... 

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, N.

N.



NAFRÁ.
V. Hirió, llagó.



NAFRAT.
part. pas. de “nafrar”. Herido, llagado.



NAIX.
v. Nace. (naixe : naixer : yo naixco, naixes, naix, naixem,
naixeu, naixen
)



NALET.
V. NELET.



N‘
APORT. Lleve (de ello o por ello), consiga (de ello o por ello).



NASQUÉS.
v. Nacisteis, naciese.



NATIVITAT.
sust. c. Nacimiento, natividad. (Nadal, natale; nadó, nativitas,
nacer, etc
)



NATURA.
sust. c. Natura, naturaleza.



NATURAR.
v. modo inf. Naturalizar.



NATURAT.
part. pas. de de "naturar”. Naturalizado.



NATZARET.
sust. p. Nazaret.



NAU.
sust. c. Nave. (nao)



N‘
AURAY. Tendré, habré (de ello o por ello.) (ne hauré, n‘
hauré
)



NAVILI.
sust. c. Nave. (embarcación, barco; de navegar)
NAVILS. V.
NAVYLS.
NAVYLS. sust. c. Navíos, embarcaciones, buques.
NAVYLL.
V. NAVILI.
NAX. V. NAIX.
NAXIMENT. V. NATIVITAT.
NE. Ni.



NECESITAT.
sust. c. Necesidad.



NEGACIÓ.
sust. c. Negación, negativa.



NEGÁN.
v. gerundio de “negar". Negando.



NEGLEGIMENT.
sust. c. Negligencia, descuido, abandono.



NEGLIGENT.
adj. Negligente, descuidado, abandonado.



NEGLIJAR.
v. modo inf. Descuidar.



NEGÚ.
pron. Ningún, ninguno, nadie.



NEGUN.
pron. Ningún, ninguno.



NEGUNA.
pron. Ninguna.



N‘
EL. Ni el.



NELET.
sust. c. Falta, culpa, indiferencia, negligencia.
NELEYTÓS. adj.
Culpable, lo que es digno de censura, lo que es vituperable.



NE
‘N. Ni en.
NENGUN. V. NEGUN.
NE ‘S. Es (de ello o por ello)
- Hom n‘ es vil: el hombre por ello es vil.
NE ‘STÁ. Está
(de ello). (n‘ está fart : está harto “de algo, de ello”)



N‘
ESTAY. Estoy (de ello o por ello). - Perque n' estay marrit: porque
por ello estoy triste.



NETLEYTÓS.
V. NELEYTÓS.



NE
‘US. Ni os.



NEX.
v. Nace. (neix)



N'
HA. Ha (de ello), tiene (de ello). - Pus poder n' ha: pues de ello
tiene o recibe poder.



N'
HAS. Has (de ello), tienes (de ello). - N‘ has viscut: has de ello
vivido.



NICHOLAU.
sust. p. Nicolás. (Nicolau)



NIENS.
V. NIENT.



NIENT.
adv. Nada, ningún, ninguno.



NI
'L. Ni el.



NI
‘N. Ni en.



NIUS.
Ni os.
NOBBLE. adj. Noble.



NOBILITAT.
sust. c. Nobleza.



NOBLEA.
V. NOBILITAT.



NO
CAL. No es necesario, no importa. (no cal patir : no hace falta
sufrir
)



NODREIX.
V. Nutre.



NODRESCA.
V. Nutra.



NODREXEN.
v. Nutren.



NODRIDOR.
sust. c. El que nutre.



NODRIMENT.
V. NUDRIMENT.



NODRIR.
v. modo inf. Nutrir.



NODRIT.
part. pas. de "nodrir", Nutrido.



NOÉN.
V. NOENT.



NOENT.
adj. Dañoso, nocivo, el que o lo que daña.
NOENT. gerundio de
"noure”. Dañando.



NOGA.
v. Dañe.



NOGA
'L. Dañe el.



NOL.
No le, no lo.
NO ‘L. No el, no lo, no le.
NO ‘LS. No los,
no les.
NO ‘L TE. No te lo.



NOM.
sust. c. Nombre.
NOM. V. NO ‘M.
NO ‘M. No me.



NOMBRAT.
part. pas. de "nombrar”. Numerado.



NOMBRE.
sust. c. Número.



NOMEN.
v. Nombre. (nomenclatura)



NOMENANT.
V. gerundio de "nomenar”. Nombrando.



NOMENAR.
v. modo inf. Nombrar. (anomenar)



NOMENARLO.
v. Nombrarlo.



NOMENAT.
part. pas. de "nomenar". Llamado, nombrado.



NOMNANT.
v. gerundio de "nomnar", Nombrando.



NOMNAR.
v. modo inf. Llamar, nombrar.



NOMNAT,
NOMNADA. part. pas. de "nomnar". Llamado, llamada;
nombrado, nombrada.



NON.
adv. No



NO
‘N. No (de ello). - No ‘n fá: no hace de ello. - No ‘n ay
doler: no tengo de ello pesar.
NONO. sust. p. Nuño. (Sanz,
Sanç; Nuno, Nunno
)



NONS.
V. NO ' NS.



NO
‘NS. No nos.



NORRIT.
part. pas. de "norrir". Nutrido.



NOS.
pron. Nos, nosotros. - Qui 's de nos: que es de nosotros, o que es
nuestro.



NOS.
V. NO 'S.



NO
'S. No es, no se.



NOSALTRES.
pron. Nosotros. (natres, natros, mosatros)



NOSTR'
. Nuestro.



NOSTRA.
pron. Nuestra.



NOSTRE.
pron. Nuestro.



NOSTRON.
pron. Nuestro.



NOSTRO
‘N. V. NOSTRON.



NOSTRON.
Irido.



NO‘
T. No te.



NOU.
Nombre numeral. Nueve.



NOU.
adj. Nuevo.



NOU.
v. Daña. (verbo noure)



NO
‘U. No lo. (este ‘U : ho : hoc latino)
NOURÁ. v.
Dañará.



NOUS.
adj. Nuevos.



NOUS.
No os.



NO
‘US. No os.



NOVELA.
sust. c. Noticia, nueva. (novella)



NOVELA.
adj. Temprana, nueva, reciente.



NOVELS.
adj. pl. Noveles, nuevos. (novells)



NOVELL,
adj. Nuevo.



NOVELLA.
V. NOVELA.



NOVELLAMENT.
adv. Nuevamente.



NOVELLES.
sust. c. pl. Nuevas, noticias.



NOVETAT.
sust. c. Novedad.



NOVEYL,
NOVELL.



NOVEYLA.
sust. c. Noticia, nueva.



NOY.
No sé (en ello) - Noy (no hi) say consell: no sé dar en ello
consejo.



NOYRA.
Dañe o quizás nutra.



NOYMENT.
sust. c. Daño perjuicio.



NOYRIT.
part. pas. de “noyrir”. Nutrido.



NUDRIMENT.
sust. c. Nutrimiento, nutrición.



NUDRIT.
V. NOYRIT.
NUES. adj. term. fem. pl. Desnudas.



NUJAT.
V. ANUJAT.
NUL. pron. Ninguno, nadie. (null hom, nuyl)



NULA.
pron. Ninguna. (nula, nulla fembra)



NULL.
V. NUL.



NULLA.
V. NULA.



NUNO.
V. NONO.



NÚU.
sust. c. Nube. (núgol; nùvol, núvol, nuvol)



NUTZ.
adj. Desnudo.



NUYL.
V. NUL.



NUYLA.
V. NULA.



NUYLL.
V. NUL.



NUYRIT.
V. NOYRIT.



NUYT.
sust. c. Noche. (nuei, nuey aragonés; nuit fr.; nit)



NY.
Equivale a Noy.

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, XC-C, 90-100

XC.

¡O
LEYAL!



¡O
Deus, qui has tan gran leyaltat



Ab
poder, saviesa e volentat,



Que
negun hom no has enganat!



Está
Deus Leyal ab veritat,



Ab
justicia e pietat



A
home just e a home malvat.



Hom
es leyal a son senyor



Com
ama la sua honor,



E
ha de falliment pahor.



En
hom leyal no fall bontat,



Justicia
e pietat,



Valor,
honor e caritat.



Aquell
ama molt leyalment



Que
no falle per aur ne argent,



Ne
per fembra ne per parent.



Molt
val mays honrament e leyaltat,



Que
no fá en parents ne en regnat,



Car
per élls fá hom gran malvestat.



Leyaltat
es tan gran virtut,



Que
ab ella null hom es vençut,



Deshonrat
ne recregut.



Leyaltat
es tan gran tresòr,



Que
apres la mort viu e no mòr



Sa
bona fama a null fòr.



Hom
qui vòl esser leyal



Se
sab defendre de tot mal,



E
en tot fayt mays que altre val.



Molt
val mays pobrea ab leyaltat,



Que
gran riquea ab falsetat,



Ne
gran honor ab desleyaltat.







XCI.
¡O
PRESENT!



¡O
Deus qui estás infinidament!



No
ha de tú vergonya qui fá falliment,



Car
a tot quant fá estás Present.



Deus
está Present ab la sua bontat,



Ab
sa justicia, veritat e pietat,



A
tot hom qui faça nulla malvestat.



Está
Deus Present a hom ab sa bontat,



Per
ço que hom no faça malvestat,



E
si la ‘n fá qué en sia despagat.



Deus
está ab hom ab veritat Present,



Per
ço que si l' hom fá null falliment



Que
no'l puscha negar ab negun sagrament.



En
presencia de jutjament



Falle
aquell qui fá falliment,



Perqu'
es tany que sia tement.



En
presencia de pietat



Falle
hom quant fá peccat,



Donchs
¿per qué es desesperat?



Presencia
de bon amar,



De
bon entendre e membrar,



Fan
a Deus a hom presentar.



Mays
val de Deus representament



En
membrar, amar e entenent,



Que
de null fill e honrament.



Voler
fer bé o falliment,



Está
a libertat present,



Per
ço qu' en sia jutjament.



Aquell
qui vòl alcun bé far,



Bona
fí lo fá començar,



E
'l bé far li fá presentar.



Qui
leixa ‘l bé e fá lo mal



Peccat
representa tal cabal 

Que haurá en foch infernal (23).




XCII.



¡O
NOBLE!







Deus
es Noble antigament,



E
es Noble ab honrament,



Ab
valor e ab compliment.



No
's tany noblea sens virtut,



Car
home noble en vici cahút



No
's tany que sia car tengut.



Mays
val noblea per bé far,



E
per lo mal esquivar,



Que
no fá per ans quitar (24).



Está
noblea en bontat,



Per
bonificant, bonificat,



Ab
bonificar d' antiquitat.



Mays
val noblea en present



Que
no fá en traspassament,



Car
pus luny está a nient.



Home
noble pòt esser vil,



E
home vil pòt esser gentil,



Si
es leyal, franch e humil.



Per
ço car Deus s' es encarnat,



Ha
dada gran nobilitat



A
home ab sa deitat.
Hom es pus noble per la encarnació



Que
Deus pres per la sua passió,



Que
per antiquitat ne per promissió.



Hom
es pus noble per saber,



Que
per aur ne per haver,



Ab
qu' el haja ab bon voler.



En
alt, en baix e environ



Ha
de nobilitat ahon



Aquell
que menysprea aquest mon.




XCIII.



¡O
INTENCIÓ PRINCIPAL!







Deus
es Principal Intenció,



Car
tot quant está en intenció



Es
per conexer Deus esser bo.



Es
una Intenció qui es major,



E
es ne altra qui es menor,



La
una
es vasall, e l' altre senyor.



Aquella
Intenció que mays val



Es
de causa espiritual,



E
la serva de la corporal.



Viure
es per primera intenció,



E
menjar es per la segona e son amdues per ço
Que hom sia
bò.



Aquell
qui ha a Deus major amor



Per
sí salvar que per farli honor,



Ama
Deus ab intenció menor,



En
bonea es bonificació



Per
la primera Intenció,



E
en la misericordia perdó.



En
Deus se covén egualar



Intencions
de jutjar e perdonar,



Per
çó que esper e temor pusquen estar.



Aquell
qui ha bona intenció,



Com
vòl fer mal punylo contricció



Que
faça 'l bé e no la fallió.



Molt
val mays bona intenció



Que
no fá tot l' aur que hac



D'
Alexandre ne de Salamó.



Bona
intenció se vòl guardar



Ab
bon entendra e membrar,



Ab
leyaltat e ab bé far.







XCIV.



¡O
PROCURADOR!







Deus
Fill fó Procurador tant bò



A
Deus Pare e Sanct Esperit, que fó



Encarnat
e mort per nostra redempció.



Creá
Deus lo mon per aquella humanitat



Que
pres, ab la qual ha procurat



Com
molt sia conegut, servit e amat.



Procura
Christ com Deus fós honrat,



E
procura que home sia salvat,



E
la procuració fó de gran humilitat.



Null
hom es bò procurador



Si
vòl mays honrar sí que son senyor,



E
qui fá lo lop de las ovelles pastor.



Qui
vòl procurar gran honrament



Fent
mal e ab traiment,



Pauc
sab de bon procurament.



Ab
bonificar e magnificar,



Possificar,
entendre e amar,



Poren
los homens gran bé procurar.



Procuració
com sia perdonat



A
home son mortal peccat,



Cové
que sia procuració de veritat.



Procurar
que son fill sia rich,



E
que dels mals que fá no 'l castich,



Procura
com sia paubre e mendich.



Lonch
temps qu' eu só procurador



Que
Christ hagués per tot lo mon honor,



E
no tròb qui 'm sia ajudador.



Aquell
qui volria procurar



En
la Terra Sancta a recobrar,



No
deuria tròp dormir ne sajornar.







XCV.
¡O
ADVOCAT!






Deus
es lo nostre Advocat,



Qui
advoca contra peccat



Ab
mercé e ab pietat.



Deus
bò, gran, es per ço encarnat



Que
sia lo nostre Advocat,



Pus
que ab nos está participat



Car
home está en gran frevoltat,



Está
Deus nostre Advocat



Ab
poder e ab caritat.



Bonea,
veritat, saviesa e virtut



Son
en advocació lança e escut,



Per
qui tot mal plét cové esser vençut.



Si
Christ hagués bons advocats,



Per
tot lo mon fóre loats,



E
coneguda sa veritats.



Aquell
home qui ha contricció



E
prega Deus que li perdó,



Misericordia
es sa advocació.



Advocat
qui per pauc d' argent



Falsament
dona perdiment,



Apella
Deus a jutjament.



Es
Advocat per ço que sia jutjar,



E
no es per ço que sia injuriar,



Per
que advocat deu leyal estar.



Mays
val una advocació



Qui
vaja per má de raó,



Que
no fá tot l' aur qui hanc fó.



Ab
mercé e ab pietat



Sia
Deus nostre Advocat



A
la mòrt hon serem jutjat.







XCVI.



¡O
INVISIBLE!







Deus
no ha visibilitat



Que
sia de corporalitat,



Mays
de intelligibilitat



Deus
no ha còrs perque no 's pòt veer,



Mays
pòtlo hom en son enteniment haver



Entenent
son complit poder.



Mays
val una intellectivitat



E
de Deus una intelligibilitat,



Que
de còrs tota visibilitat.



Visible
es la deitat



En
aquell home Christ appellat,



Lo
qual hom es just deificat.



Segons
natura de cogitar,



Se
pot Deus veer en l' amar,



En
lo qual lo fá honrat estar.



Veer
Deus ab vista espiritual,



Es
veer que mays que altre val,



E
qui mays guarda hom de tot mal.



Veer
Christ estar sobre el trò,



E
sa companya enviró,



Está
vista de perfecció.



Saber
en dona de falliment (25),



E
veerla ab gran ornament,



Es
vista a hom desplasent.



Mays
val veer hom pobre malvestit



Qui
de virtuts sia molt rit,



Que
veer hom rich mal nodrit.



Aquell
qui ha molt gran contricció



Com
fá neguna fallió,



En
misericordia veu perdó.







XCVII.



¡O
INMORTAL!







En
Deus no pot esser nulla mortalitat,



Pus
que es en infinitat e eternitat



De
poder, saviesa e volentat.



Es
Deus Inmortal en sa volentat,



Per
ço car ab ella no vòl null peccat,



Ans
ne vòl tot ço qui 's cové ab bontat.



Aquell
qui es sens corrumpiment,



E
qui de tota rè ha compliment,



Cové
que sia tostemps vivent.



Molt
es pitjor mortalitat



Que
sia per mortal peccat,



Que
mort de corporalitat.



Aquell
fá amar inmortal



Qui
ama Deus ab còr leyal,



E
qui per res no vòl fer mal.



Aquell
no pòt per res morir



Qui
no está pres de finir,



E
qui ha en Deus son desir.



Qui
fá injuria e tòrt,



Está
veçi de la greu mòrt



Qui
porta hom a mal pòrt.



Cell
qui no vòl esser mortal



De
mòrt qui es espiritual,




de son còr a Deus hostal.



De
mortalitat fá estar



Cell
qui per res no 's vol leixar



De
mal pensar e de mal far.



Si
no fós inmortalitat



En
home qui es infernat,



No
fóre gran culpa peccat.



XCVIII.



¡O
INFALLIBLE!







Com
Deus sia avenir



No
pòt en nulla rè fallir,



Ne
falliment no li pòt contradir.



Enfre
aveniment e desfalliment



Está
molt gran contrariajament,



Perque
en Deus no pòt esser negun errament.



Avenitivitat
e infallibilitat



Son
per essencia una unitat



Disparada
a tota fallibilitat.



Deus
ha infinit e eternal poder



En
bontat, saviesa e voler,



Perque
en res falliment no pòt haver.



Deus
aven en lo començament,



En
lo mitjá e en l' affinament



De
tot ço qui es son operament.



Aven
Deus ab la sua gran volentat,



Per
ço car ha amant, amar e amat,



Qui
han una mateixa substancialitat.



Null
hom en mal pòt ben avenir,



Car
mal es subject de fallir,



Qui
es contra bé far e complir.



Mólt
val mays un bò aveniment



Per
entendre, amar e membrament,



Que
sentir no farian mil sentiment.



Aquell
falle qui posa denant son voler



A
son membrar, son saber e temer,



Car
no sab ordenar son poder.



Cell
qui no vòl en nulla rè fallir,



Desira
tan fòrt honrar Deus e servir,



Que
per la sua amor vòl morir.







XCIX.



¡O
PRINCIPI!







Car
Deus es començament eternal,



Cové
qu' el començable sia tal,



Que
ab lo començament sia egual.



Egual
ab éll no pòt per res estar,



Si
d' éll e del començament no es eternar,



Essencialment
sens negun accidentar,



Ja
no pogra esser gran començament,



Si
'l mitjá e l' affinament



No
haguessen un naturament.



Deus
començara lo mon en minoritat,



Si
éll en home no fós encarnat,



Car
major poder no fóre mostrat.



Tot
ço que Deus ha començat,



Comença
per ço que sia amat,



Remembrat,
entes e honrat.



Per
ço que Deus contra granea no haja contrarietat,



Comença
aytant per magnificabilitat,



Com
per entendre e amabilitat.



Cové
donchs que Deus haja lo mon començat



En
major granea de creabilitat,



Perque
convench que éll mateix fós encarnat,



Ah,
las! E com Deus haja hom començat,



Per
ço que éll sia molt amat,



¿Qui
es aquell hon no sia culpa ne peccat?



Jesu-Christ
e los mártirs fóren de nostre fe començament,



Ab
preycar veritat, humilitat, treballs e moriment,



No
ab cavalls, diners, delits ne guanyament.



Aquell
qui vòl be començar,



Ans
que començ deu consirar



Si
la fí es de mal estar.







C.
¡O
FÍ!



Deus
es Fí e compliment



De
tot ço qui es del començament



Trò
a
la fí per concordament.



No
pòt Fí en complir



Sens
complent, complit e unir



En
qui no 's pusquen consumir.



Ja
no pogra esser Fi en bontat,



Si
en sí no hagués bonificat



Qui
fós de sa essencialitat.



Deus
ha tot lo mon affinat,



Car
l' ha ab sí participat,



En
quant s' es en home encarnat.



Aquell
qui en la fí no pren



Ço
hon ha mays de compliment,



No
sab que es elegiment.



Qui
en la fí vòl elegir



Ço
que ha mays en son desir,



Ab
mitjá ho pòt conseguir.




ha tan gran abundament



De
bonea e compliment,



Que
no hi cab mal ne falliment.



La
major fí que hom pòt pensar



Es
en deitat deitar,



E
en volentat bòn amar.



Aquell
qui ama major fí



En
Deus que en argent ne cosí,




a la fí per dret camí.



Ah,
las! mant hom veig desviar



De
la fí, car no vòl honrar



Deus
qui prega tant solament de amar!







De
la fí de aquest libre.







Finit
es aquest bon dictat,



Lo
qual sia per Deus guardat,



Car
per éll l'havem començat.



Deus
amors, digne de amar,



A
tots cells qui volrán cantar



Los
teus noms, vulles perdonar.



Qui
aquest xant vòl soven cantar,



Amar
hi pòt multiplicar,



En
conexer Deus e honrar.



Qui
ha d' amor deffalliment



Cant
aquest xant alegrament,



Et
creixará son amament.



A
vos, mayre de Deus, present



Aquest
xant, qui novellament



Es
fayt a vostre honrament.
_____







LA
LAOR DE CASCUN PSALM.



Laor
e honor a la essencia de Deus, e a las divines personas,
e a les dignitats de aquellas; e recordem e amem a
Jesus Natzaret, e a María verge mare de aquell; e esperem e desitjem
de la carn resurrecció, e en lo cel devant Deus gran e
sempiternal glorificació en resurrecció. Amen.




VARIANTES.



(1)
Perque unitat e unir no 's poden partir.



(2)
En qui s' afina natura d' amor e d' amistat.



3)
Defora parinficant, parinficable, parinficar.



(4)
¿Qui 'l poria asmar?



(5)
E per ço en tot quant es enten,



(6)
Hom pot veritat atrobar



En
hom qu' es larch, no en avar,



Car
molt se asauta de donar.



(7)
Jesus, en ta sensualitat



(8)
A hom ha Deus lo mon creat,



E
aquell hom al donat
En quant de sí l' ha deytat.



(9)
De sols Deus no 's té per pagat.



(10)
Qui no s' asauta de mal far.



(11)
E qui las auciu no es obedient. // (ociure, auciure :
matar)



(12)
Ab gracia e ab perdó.



(13)
Que ab Deus elegesca virtut e bontat,



(14)
Ans lo gita anaxaller



(15)
Car ab voler pot Deus haver.



(16)
Ab qu' el cuiden honrar mante gent.



(17)
E ʻl fá maldir e blastomar,



(18)
E aço mateix de membrar e amament.



(19)
No fá avendre per peccat.



(20)
Com Deus hage tan gran dignat



(21)
No presa a Deus e son jutjament.



(22)
Per qui hom fall ser e matí.



(23)
Qui leixa 'l bé e fá lo mal



Peccat
representa tan cabal



Que
n' haurá foch infernal.
(24) Que no fá per ansquitar.



(25)
Saber en dona deffalliment,

NOTA. Si bien en el prólogo de
este poema manifiesta el autor que cada nombre, o sea cada salmo,
consta de diez versículos (de tres versos cada uno), observamos que
algunos pocos constan de once y otros de nueve. Esta particularidad
se nota no sólo en los códices que tenemos a la vista, sino también
en el que existe de esta obra en la biblioteca de San Juan de
Barcelona. En el códice catalan se observa además que los
títulos de cada salmo están en latín. Los salmos se hallan
repartidos de manera que cada dos de ellos forman una parte del rezo:
así el primero y segundo pertenecen a la primera feria y hora de
maitines, el tercero y cuarto a la de prima, el quinto y sesto
a la de tercia, el séptimo y octavo a la de sesta, (sexta;
de aquí la palabra siesta) el noveno y décimo a la de nona,
el undécimo y duodécimo a la de vísperas, el décimo tercero y
décimo cuarto a la de completas, luego vuelve a empezar, y así
sucesivamente.