Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions.

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions. 

Per tal con humana natura no basta a provehir als duptes altercacions e contrasts qui per temps se poden esdevenir e entre los officials nostres majors sotsofficials e ajudants daquells demunt dits axi entre los majors con entre los majors e menors e altres domestichs nostres per raho del regiment e exercici dels officis demunt dits alcunes discordies altercacions e duptes se pusquen esdevenir per no be entendre les dites nostres ordinacions o aquelles ab punts sobtills e maliciosos puntant e interpretant per lur grosseria o sobtilitat la qual malicia pot esser nomenada la qual ab bona e deguda declaracio per nos deu esser refrenada e no reputem esser congruent a raho quels subtils ab lur subtilitat enganosa lur intencio iniqua obtenguen nels grossers per lur grosseria mantenguen coses desrahonables ne romanguen per la malicia dels sobtils en alcuna cosa dampnificats: per ço desigans quels officials e altres domestichs nostres cascun exercesca son offici segons forma e continencia de les dites nostres ordinacions e aquelIs sens contrast e discordia en la nostra cort visquen e usen dels officis demunt dits: decernim e declaram que les dites ordinacions nostres en tot e per tot sien tengudes e observades e exseguides segons tenor e continencia daquelles e no partentse en alcuna manera del tenor daquelles: e si per ventura alcuns duptes altercacions o contrasts entrels damunt dits officials sotsofficials e ajudans daquells e altres domestichs nostres ensemps o depertidament los uns contra los altres per les rahons damunt allegades o altres sesdevendran: volem e ordenam quels dits duptes contrasts e altercacions venguen devant nos per tal que nos aquells a bon stament de nostra casa e a concordia de nostres curials declarem e posem en stament pacificable et profitos. E per tal que per aytals duptes o altercacions la ordinacio de nostra casa no sia torbada ne desviada: volem e ordenam que si alcun dels dits officials nostres majors o sotsofficials o ajudants daquells o altres domestichs e familiars nostres los uns contra los altres hauran alcun contrast o dupte per raho dels officis demunt dits que aquell o aquells al qual o als quals aquest contrast o dupte sera fet sien tenguts de requerir tres vegades devant dos o tres testimonis aquell o aquells qui aquests contrasts los faran quels dits contrasts degen dir e denunciar a nos e supplicar dins vuit dies apres la tercera requesta daqui avant comptadors que aquells duptes e contrasts determenem: en altra manera passats los dits vuit dies si aço no curaven fer tenguense per sospesos dels officis que per nos tendran e daquells daqui avant no presumesquen usar sens especial voluntat nostra sots pena de perdre los dits officis o staments que en la nostra cort hauran. E per tal que cascun dels dits officials sotsofficials e ajudans daquells sapien e no pusquen negligir o ignorar la present nostra declaracio volem que cascun sia tengut de pendre translat de la present nostra declaracio ensemps ab lo capitol de la ordinacio qui fara per loffici que tendra per nos.

Ordinacio reys Darago consegrar coronaran

SEQVENTES ORDINATIONES VVLGO DICVNTVR DE MOSSEN BERENGVER VNIS.

SEQVENTES
ORDINATIONES
VVLGO DICVNTVR
DE MOSSEN BERENGVER
VNIS.
(Pelayo Vniz era el de las primeras ordinaciones de 1413)

ORDINATIONES NOVAE
FACTAE PER HONORABILES
Iuratos Ciuitatis, & Regni Maioricarum
super abreuiatione litium, & questionum concessae, laudatae, &
authorisatae per Dominum, & Serenissimum Regem nostrum
Honorabilibus Ambasiatoribus dicti Regni anno a Natiuitate Domini M.
CCCC. XXXIX. (1439)

Ara hoyats
queus mana lo honorable Mossen Bernat de Lopia
Caualler Conseller del molt alt Señor Rey Lloctinent,
del Honorable Mossen Berenguer Dolms Caualler Conseller
Camarlenc del dit molt alt Señor Rey, Gouernador
del Regna de Mallorca, (regna, con a) á tot hom
generalment de qualseuol lley conditio, ó estament sia.
Que có per bon gouern é
exercici de la iusticia, necessitat, y (y griega)
vtilitat del Regne de Mallorca lo dit molt alt
Señor Rey Don Alfonso Rey de Arago are
benauenturadement Regnant haya atorgades á la
Vniuersitat de Mallorca certs Priuilegis, e
Ordinacions, de Abreuiacio de plets. Per tant lo
dit Honorable Lloctinent de Gouernador ab veu de
la present Crida a istancia dels honorables Iurats
del Present Regna intime, notifique, y publique
generalment la promulgacio dels dits Capitols, é Ordinacions,
ab llurs paenes. Manant á tots, que aquells
Priuilegis, é Ordinacions tenguen, é obseruen segons llur
continencia, é tenor, é no fer contra aquells en alguna
manera sots incorriment de las penas (plural en a,
típico occitano) en aquellas imposades certificant á
tots generalment, que las dites Ordinacions trobaran escrites
é registrades en la Cort de la Gouernacio é dels Balle é
Vaguer de la Ciutat ahont podran aquelles veure, é
llegir, é pendre trellat per ço q (q con
virgulilla encima) de la obseruacio de aquellas algu
nos pugue escusar. Dat en Mallorca a
xxviij. de Setembre Añy de la Natiuitat del Sñr
MCCCCXXXVIIII. (1439)

Manifesta
cose sia, que Nos Alfonso per la Gracia de Deu Rey de Arago,
de Sicilia, deçá, y dellá lo Far, de Valencia, de
Vngria de Hierusalem, de Mallorca, de Cerdeña,
de Corsega, Compte de Barcelona, Duch de Atenas,
& de Neopatria, é Compte de Rosello, é de
Cerdaña. Hauent á cor lo ben auenir, é passific
estament de la cosa publica de Nostros Regnes lo
Gouern, é Regiment dels quals nos es acomenat per Nostre
Señor Deu: é volent subuenir á aquells é releuar de
escandols, é mals tant có nos sie possible. Praesentats
á nos per los amats é faels nostres Mossen Berenguer
Vniz, é Francesch Axalo, é Antoni Oliuars
Embaxadors á nos tremesos per la Ciutat, y Regne de
Mallorca vns Capitols, é Ordinacions, del tenor seguent.

Tomo V, DON PEDRO EL CEREMONIOSO

PARTE SEGUNDA. 

GOBIERNO Y CASA REAL DE LOS MONARCAS DE ARAGON.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.

I.
Reg. 1529. Parte seg.^a. 17 nov. 1344.

ORDENACIONS FETES PER LO MOLT ALT SENYOR EN PERE TERÇ (1) REY DARAGO SOBRA LO REGIMENT DE TOTS LOS OFFICIALS DE LA SUA CORT.
(1) Como conde de Barcelona, 3°; como rey de Aragón, 4°.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorcha de Cerdenya de Corcega e Conte de Barçalona de Rossello e de Cerdanya. A memoria eternal e dreta dispensacio de regiment molt se pertany a la diligencia del President que a les coses faedores e als officis regidors sufficients officials aordon als quals officials singularment e departida sengles officis a cascun coman a regir servat empero diligentment segons ques pertany e segons que la manera dels officis o requer grau degut e convinent orde dels officials: e axi convinentment seran aministrats e regits los officis si orde degut es servat de diferencia entrels officials ço es quels menors als mayors obeesquen e quels mayors als menors en ço que falliran o fallir porien corrigen. En apres se deu haver esgart en la distribucio de sengles officis que a una persona quant que sia exercitada e apta no sien ensemps comanats molts officis per tal com no es leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar con envides negun no puga a un tan solament ben complir per tal cor quant al regiment de un entendre del altre de necessitat se haura de sostrer e axi volen en cascun entendre negun no complira segons ques pertanyera. Encara con sengles officis son per sengles officials distribuits aquell qui specialment pensara si esser a qualquesia offici deputat pus curosament e pus diligent en aquell atendra et de la cosa a ell comanada lo perill a ell pertanyen pus temerosament regonexera et encara que varietat de officis en diverses persones distribuyda noblea alguna e bellea en lo regiment representa cor bella e plaent es disposicio de regiment quant les varietats dels officis son en atretantes persones distribuydes a semblança de cors human en lo qual per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors en axi encara per exempli del Rey dels reys Salvador nostre som instruits qui segons la vera sentencia del Apostol les gracies diverses segons que ell vol a diverses distribuen divisions dobres e divisions daministracions esser disposa e ell empero ver regidor e senyor tot sols en tots obra. Emperamor daço per exempli dell ensenyats del qual tota accio deu esser nostra instruccio de present havem ordonat sengles officis de nostra casa e cort separadament per si divisir e que pertanyera a cascun per deute de son offici e que haura cascun a fer regir et ministrar e quin poder haura e en quals persones e en quals coses e en quins cases e encare en quinya manera e quant e con cascuns en sos officis ordonadament degen servir havem disposat aordonar per tal que axi que mesclant los fets de les coses lo un ab laltre los officis no sien torbats e cascun pusca convinentment usar de son offici e que indiferentment o no deguda nos mescle en offici daltre e encara que cascun ministre doffici en les coses faedores esdevenga plus instruit e encare per so que a les coses faedores que a son regiment pertanyen pus diligent cura haja que no havia: e oltra la usança de nostres predecessors alscuns officis novellament havem ordenats e a alscuns antichs officis mes persones que no era acostumat havem ajustades e de les observacions çaentras servades alscunes navem innovades ajustants a aquelles e detrahents alscunes coses o suplents e alscunes vegades removents de tot o mudant e segons que la utilitat de les coses mes val o la conveniencia pus decent de nostre estament faedor o demana e requer. E certes en quatre officials principalment lo regiment de la cort nostra havem devesit los quals en los officis regidors pus senyoreyants seran meses. Con los mayordomens nostres en tots e sengles qui de casa nostra e de la companyona nostra seran e les companyes generalment hauran axi con a majors en nostre hostal o cort segons la manera e forma en son loch en nostres ordonacions anotada e en asso a totz nostres officials seran majors. Mas empero en special sots si hauran tots los familiars de casa nostra los quals empero als camarlenchs o al canceller o al maestre racional no seran sotsmeses. En apres los camarlenchs quant a custodia e a familiar assistencia de nostra persona pus poderoses de totz altres seran enteses qui devant seran a tots altres officials alcun offici en la cambra nostra o rebosts exercents et encara qui a servey sens miga de nostra persona a nos familiarment estan entorn. En apres lo canceller quant a ordonacio de nostre consell sobre tots los altres sera lo qual encara devant sera en special a tots litterats e clergues qui en nostra cancellaria o en altre loch qualsque officis nostres aministraran. En apres lo maestre racional quant a laministracio de nostre patrimoni e de qualque altre procuracio de profit peccuniari et quant a sollicitar aquells qui seran aytals coses a procurar a tots sera major e ell davant esser a els declaram. Dels quals tots segons son orde e daquells qui entorn dels havem ordonats de cascuns per orde en les nostres ordinacions es insert les quals nostres ordinacions en nostre consell plenament lestes segons que en scrit de nostre manament son posades per tots segons que a cascun se pertany destretament manam esser observades: E si alscunes ordinacions o observacions estan daqui sol que no contrasten a aquestes nostres ordinacions aquelles per aquestes revocar no entenem ans aquelles en tot ço que a les dites nostres ordinacions no seran contraries volem esser observades. Data Barchinone quinto decimo Kalendas Novembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto.
Dels Majordomens

20 DE FEBRERO.

20 DE FEBRERO.

Reunido el Consejo, fue presentada por mosen Çariera la siguiente carta.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e conçell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant mossen Jofra Çariera portador de la present ses trobat en aquelles parts unt se son fets los ajusts dels pagesos de remença e sab molt en llurs actes ab delliberacio nostra ell va aqui. Placiaus als tremesos nostres e al dit mossen Jofra Sariera dar plena fe e creença en tot ço que de part nostra a vosaltres diran e explicaran ordenant de nosaltres a tots los beneplacits vostres. Scrita en Cervera e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a quinze dies del mes de febrer any LXII. - A tota ordinacio e beneplacits vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes censos e tascas. (plural occitano con as; tasques valenciano con es)

Hecha lectura de la carta que precede, y después de haber manifestado verbalmente el portador de la credencial el estado de lucha en que se encontraban los vasallos y señores de remensa en el obispado de Gerona, despidióse del Consejo, al que fue presentada en seguida, en nombre de la comisión encargada de examinar el mismo asunto, la cédula o apuntamiento que se halla a continuación.

Vistes per les dites persones los actes e processos per los diputats e lur consell en lany Mil CCCC XXXXVIII (1449) fets per causa de les provisions obtengudes del Senyor Rey per los homens de remença. E encara les informacions preses per provar lo dan interes e torb del General e tots altres procehiments fets etc. E encara vista una informacio novament presa en Enpurda e portada per mossen Jofre Çariera etc.
Totes concordes apuntaren esser molt necessari per utilitat repos e benefici de la cosa publica del Principat en los fets que vuy concorren dels dits homens de remença que en lo interim que elles dites persones stan en pensament sobre les coses a ells comeses sia feta certa provisio de la qual creen Deu mijançant succehira tot be per la qual provisio exequutar es mester que los diputats e consell si plasent lus (o los con la o mal cerrada) sera doneu carrreh (carrech) a les dites persones de fer e exequutar la provisio per eller pensada en la qual puixen despendre de les pecunies del General fins en L florins corrents e no mes dels quals daran bon compte e raho la qual provisio per bons respectes es necessari sia secreta e prestament spatxada.
Item que la Senyora Reyna ab gran nombre de embaxada dels diputats e consell e altra gran nombre de embaxada de la ciutat de Barchinona totes ensemps ab gran solicitud (se encuentra también solicitut y sollicitut) e cura sia humilment e devota ab gran instancia e frequentacio suplicada sia de merce sua vulle provehir en reposar lo dit fet de les remençes com se cregue per sa dignitat e superioritat e per son virtuos saber e consell la sua Excellencia ho puixa plenament reposar. Significant a sa Majestat que hon les dites coses nos reposassen lo Principat haurie entrar en pensament de fer ço que li parrie per servici de la Majestat del Senyor Rey repos e benifici del Principat.

Leída la cédula que precede, ocupáronse de su contenido, como también de otros muchos y varios asuntos que se discutieron, entre ellos del abono de salario a los embajadores, de don Jofre de Castro, de los remensas, y de la cuestión de las lanas, sobre la cual presentó el conde de Pallars la siguiente súplica.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Poch temps ha passat en vostre consistori e consell son stades fetes certes ordinacions disponents sobre les lanes draps cuyram e altres mercaderies que
de altres regnes e terres stranys entren e hixen en e del Principat de Cathalunya ab imposicio de certs drets (uno de estos derechos son les generalitats) per les quals es donada causa que en les parts de Pallas e signantment en lo comdat de Pallas (Pallars, sobirà, subirà, de sobiran, alteza, y jussà, de jus, abajo, el Villarriba y Villabajo en la frontera con el reino de Francia) qui es frontera (aún no usaban la palabra franja? Qué cosa más rara. Debe ser un invento de los idiotas catalanistas) al reyalme de França e terres de Gascunya (donde se hablaba gascón, dialecto de la lengua occitana, al igual que el catalán) cessen entrar les robes e mercaderies acustumades e sens les quals bonament en lo dit comdat les gents no han forma de sostenirse e per semblant per quant en la terra de Gascunya per causa de les dites ordinacions sien imposats nous drets e molt graus no poden entrar en la dita terra qui si acustumava portar com son lanes cuyrams sabates draps per obs de la terra e altres coses qui redunda en gran dan de les generalitats del Principat de Cathalunya (los impuestos de “entrada e exida”) e de la dita terra de Pallas e es veritat que per causa del dit comdat de Pallas les coses que per obs de aquell son necessaries les dites noves ordinacions son en pocha stima e de molt pocha importancia quant al interesar publich del Principat de Cathalunya e donen gran dan en lo dit comdat quant al viure dels poblats en aquell e per tant vosaltres molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors del consell representant lo dit Principat que quant al dit comdat de Pallas (como Pallas Atenea) e poblats en aquell e quant al sol us e exercici de aquell vos placia sospenre (suspender; suspendre) les dites noves ordinacions e donar loch que en aquell se puixen venre (vendre; vender) e comprar totes coses segons de abans fahien e era acustumat fer com de aquelles parts no isquen ne entren coses ques puixen naveguar en altres parts nes puixa donar dan al publich de la terra del dit Principat lo qui es stat causa de fer dites ordinacions. E per tant lo dit comdat e habitants en aquell han trames mossen Vicens Tallada lo qual benignament a vosaltres damunt (damuut) dits suplica en les damunt dites coses vullau provehir segons a vostres savieses sera vist conexedor.

Tras la súplica que precede, fue presentada otra, que sigue, relativa a los remensas.

A tot lo mon es manifest e notori los grans tumuls (tumults; tumultos) e scandals (como canta Raphael: escándalos; hay varias versiones, scandol, scandols, escandol, escandols, etc.) e sinistres que vuy son suscitats per los homens de remença vulgarment nomenats per causa dels quals tota la cosa publica del present Principat de Cathalunya sta turbada e posada en gran perill en grandissim deservey de la Majestat reyal e torb dels drets de generalitats del dit Principat e gran dan e irreparable en tots los staments de la terra. Als quals scandols e sinistres nos pot degudament provehir sens vosaltres molt magnifichs mossens los diputats del dit Principat e consell vostre vuy representant tot lo dit Principat segons poden judicar vostres magnificencies qui de tot son informades. E per tant nosaltres ardiacha de Gerona e Roger Alamany de Bellpuig cavaller e Guillem Colom suplicam a vosaltres molt magnifichs diputats que sens alguna triga ajusteu vostre consell per provehir en les dites coses qui son tant perilloses e preparades a grans scandols e sinistres que requeren molt accelerada provisio tota triga apart posada.

El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e honorables e de gran providencia senyors los diputats e consell en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors.
Per be que yo crega vostres reverencies esser avisats de les coses en la present contengudes per satisfer al meu deute ab la present avisarnos de la destruccio qui veg se prepara en aquest Principat per moviment de molts pagesos qui fan tots jorns ajusts e insults en aquest bisbat. Feu per molts lochs capitans e apparallar se (aparejarse, prepararse) ab les armes contra tots aquells senyors llurs e oficials qui per justicia vullen forçar de pagar censos tascas que per les terres que tenen pagar son tenguts deliberats ab les armes ofendre tots aquells qui volian los drets exhigir e ab gran temeritat aquests jorns han comensat moures contra En Gilabert de Cruilles senyor de Peretellada (Peratallada, piedra tajada, como La Portellada en Teruel, Matarraña, portell, portiello, portello, portillo) al qual per squivar major scandol a desliberat desliurar dos vassalls que per dita raho tenia presos e com crech siau avisat de la novitat e moviment de Santa Pau en que la provisio del veguer es stada ben necessaria e tots jorns continuen en convocar pobles fent fer per los lochs capitans ab moltes paraules per persuadir lo poble ço es de voluntat del Senyor Rey fer tals actes ab infinides mentides e malvestats que donen entenent per moure lo poble a tot scandol no vehent tenir negun fre (ningún freno) no dubten res dir ni axi poch exequutar e per que en los principis son les provisions pus facils per lo carrech que tenia e delliberat certificar vos de totes les dites coses havent vos per cert son de tanta virtut e prudencia fornits hi faran deguda provisio a lahor de Deu servey del Senyor Rey conservacio de aquest Principat e dels altres regnes. E manen de mi senyors molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo que present vos sia. De Lagostera (Llagostera) a XV de febrer. - Mossenyors a tots manaments de vosaltres prests Marti Garau de Cruilles. (Guerau)

Crida, 1

CRIDA.

Ara hojats
que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley,
condicio, ó estement sia, lo Molt Honorabble
Mossen Pelay Vniz Caualler Regent la Governacio de Mallorca.
Que com los Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax,
Misser Iuan Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de
Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de
MALLORQVES á honor del Señor Rey, é per bon gouern del Regne de
MALLORQVES, á cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos
de moltes males persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne
á bon estament, é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab
Concell de Honorable Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é
de la dita Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret,
é altres Sauis, é notables Personas: hajen fets certs
ESTATVTS, é ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é
Regne de MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDINACIONS segons dret
comu, e Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable
Regent la Gouemacio, que
aquelles examinás, Authoritzás, é aprouás, é manás esser
obseruades ab imposaments de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la
Gouernacio, aquelles ha regonegudas, é examinades, é vistes
moltes, é diuerses vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser
Francesch Morro Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres
notables perçonas, Doctors, é Sauis en dret; é altres
notables Ciutadans aquellas haje lloades, e aprouades é
authoritzades ab imposaments de diuerses penes als fahents contra
aquelles. Las quals per la longitud de llur
tenor, é continencia nos podrien bonament al present
publicar per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la
present intima, y notifica, é publica generalment la editio, é
promulgació dels dits ESTATVTS, é ORDINACIONS ab llurs penes
manant á tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur
sciencia, tenor, é coneientia: é no fer contre aquelles en
alguna manera, sots incorriment de les penes en aquelles
imposades. Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions
trobará registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de
Mallor. é del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles
llegir, é veure; é pendre de aquelles trellat; perço
que de la obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt.
Máioric.

vigesima mensis
Decembris. Anno á Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo
Quadringentesimo decimo tertio.

ORDINACIONS, Y SVMARI DELS PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL REGNE DE MALLORCA.

ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de la

Vniversitad de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou, Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs. SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera Guasp 1663.
(Igual es familia de Pere Ferrer Guasp)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE

Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasencia, visconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis
Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY
VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni,
super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decem-
bris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij (1413). Gu
bernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.

CRIDA.

Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley, condicio, ó estement sia, lo Molt Honorabble Mossen Pelay Vniz Caualler Regent la Governacio de Mallorca. Que com los Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax, Misser Iuan Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de MALLORQVES á honor del Señor Rey, é per bon gouern del Regne de MALLORQVES, á cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos de moltes males persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne á bon estament, é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab Concell de Honorable Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é de la dita Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret, é altres Sauis, é notables Personas: hajen fets certs ESTATVTS, é ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é Regne de MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDlNACIONS segons dret comu, e Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable Regent la

Gouemacio, que aquelles examinás, Authoritzás, é aprouás, é manás esser obseruades ab imposaments de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la Gouernacio, aquelles ha regonegudas, é examinades, é vistes moltes, é diuerses vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser Francesch Morro Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres notables perçonas, Doctors, é Sauis en dret; é altres notables Ciutadans aquellas haje lloades, e aprouades é authoritzades ab imposaments de diuerses penes als fahents contra aquelles. Las quals per la longitud de llur tenor, é continencia nos podrien bonament al present publicar per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la present intima, y notifica, é publica generalment la editio, é promulgació dels dits ESTATVTS, é ORDlNACIONS ab llurs penes manant á tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur sciencia, tenor, é concientia: é no fer contre aquelles en alguna manera, sots incorriment de les penes en aquelles imposades. Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions trobará registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de Mallor. é del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é veure; é pendre de aquelles trellat; perço que de la obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt. Máioric. vigesima mensis Decembris. Anno á Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo Quadringentesimo decimo tertio.

REGNI MAIORIC. 3

(De los textos en latín sólo se transcriben estas primeras páginas.
Yo descargué el pdf y el formato txt, con muchísimos errores y trabajo inmenso para corregirlos, supongo que de archive.org; en mi blog Ramón Guimerá subiré el pdf con este texto. 

In nomine Domini Nostri IESV-CHRISTI, & eius gratia adiuuante, cum inter coetera substantialia, quae pertinent ad bonam stabilitatem, conseruationem, & prosperitatem cuiuslibet politiae, sit promulgatio, editio, & obseruatio legum vtilium, & necessariarú (esta ú es nasal, m, n), restringentium appetitus noxios incolarum illius politiae, vt in ea politia honesté vivatur, alter alterum non laedat, & vnicuiq; tribuatur ius suum. Cúm experientia docente, nec leges ciuiles per ora Principum diuinitus promulgatae, nec statuta, Regum, nec Ordinationes hac-(salta línea)cten⁹ in Maioricarum Regno aeditae sufficiant, ad tantas varietates, & illicitos conatus malorum hominum alter alterum se adinuicem defraudantes, damnificantes, & opprimentes; ea propter Honorabilis Iacobus Pontironi Domicellus, Nicolaus de Pax, Bernardus de Oleza, Legum Doctor, Antonius Raynés, Ferrarius de Comellas, & Bartholomeus Botelles lurati, Regni Maioric. Anni praesentis; virtute priuilegij Regij, ipsis Iuratis, & Vniuersitati dicti Regni indulti, super editione legum municipalium, statutorum, & Ordinationum cum authoritate, & approbatione Honor, viri Pelagij Vniz Militis, Regentis Gubernationem Regni Maioricarum de Consilio Venerabilis Iacobi Lugaya Iuris periti Asessoris sui, habitis plurimis tractatibus, colloquijs, consilijs, & deliberationibus; super ordinatione, & aeditione infrascriptorum, pro honore Regio, debita reparatione, ac reformatione status Iudicorum, & Curiarum Regni Maioric. necessitati, &

vtilitati, euidenti R. P. statuerunt, & aediderunt infrascriptas ordinationes, & statuta: quae omnia dictus Honorabilis Regens, de dicti sui honorabilis Assessoris consilio, prouidit, & mandauit seruari sup poenis, in ipsis contentis, ac registrari in Curijs Gubernationis Baiuliae (bájulo, batlle, balle), & Vicariae (vicario, veguer, vaguer) Ciuitatis Maioricarum, mandáns (a con virgulilla) ipsa voce praeconis publicari per loca publica, & solita Ciuitatis Maioricarum; Vt nullus, per ignorantiam se valeat excusare,

QVOD NULLA QVERIMONIA SIVE
petitio, siue exceptio oblata per Procuratorem admittatur, donec facta fuerit fides de potestate.
I.
Primo, quod nulla quaerimonia, nullaque suplicatio, vel petitio, in Iuditio admitatur per aliquem se praetendentem procuratorem, nisi sidem faciat de sua procuratione; nisi principalis agens, eum ibidem constituerit apud acta procuratoré (procuratorem). Et hoc idem seruetur in procuratore praetendente se procuratorem Rei, scilicet quod sua defensio non admittatur, nisi de suo mandato constiterit, tus prefertur ad tollendum nullitates processuum. Et á Ciuili fiat in medio, & in quacunque parte litis, si iam constitutos procuratores mori vel abesse contigerit; vel Dominus principalis cause duxerit illam per se; aut noui praetensi procuratoris procedere velint in eisdem causis, & quaestionibus.

(Quizás continuará...)

Sumari, I.

INIVRIA.
(injuria)

De Iniuria, y coses mal fetes, de les quals sera
feta clamor a la cort dispon la franquesa primera en libre den Sant
pera en la primera carta en la primera columna circa lo fi.

En
les causes de Iniuria, dans, e naffres se
procehesca segons los vsatges de Bercelona, apar en la
primera franquesa en la primera carta en la segona columna en libre
den Sanct Pera.

IVYS.

Tots
los Iuys se fassen ab concell de Promens es en
la primera franquesa en libre den Sant Pera circa la fi, e en lo dit
libre en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus (En
+ salto de línea sin guión + careus) atorgam.

IVRATS.

Del
nombre del Magnifichs Iurats, e de la potestat llur e del que
poden e deusen fer, es en libre den Sant Pera en la quarta
carta en la tercera columna comensa la franquesa Noverint
Vniversi quod nos Iacobus.

Dels
dits Iurats fa mensio la franquesa, comensa. Nos Iacobus, en dit
libre en la sisena carte en la quarta columna.

Los
Iurats poden fer ordinacions, apar en dit libre a 21. carta primera
columna, comensa. Sanctius Dei gratia.

Que
los Iurats fossen elegits la vigilia de Nadal parla la
franquesa en dit libre en cartes 21. en la tercera columna comensa
noverint vniversi.

No
poden fer Collectes, o questions sens licensia del Señor Rey
o sos successors succssors, es en libre den Sant Pera a 25.
cartes en la segona columna.

De
la Electio dels Iurats parla la franquesa (franqnesa) en dit
libre (licre) a 27. cartes en la tercera columna circa lo
principi della.

Potestat
dada als Iurats de llevar cert dret imposat en lo Regne contra
voluntat llur, consta en lo dit libre a 28. cartes en la segona
columna comensa. Nos Petrus Dei gratia.

Los
Iurats no poden haver Iurisdictio Iudiciaria ni arbitraria, es en dit
libre en cartes 33. en la quarta columna, comensa. Memoria sit
baiulo, e aqui matex si res se te tractar ab lo Governador que ells
vagen al Castell.
Que los Iurats no poden fer Inquisitions
ocultes, es en libre den Sant Pera en cartes 33. en la quarta
columna, comensa. Memoria sit baiulo. (batle, batlle, baile,
bájulo)

Si
la Cort vol Instituir res de nou, se te fer ab consell dels Iurats,
es aqui matex.

Que
los Iurats no poden fer statuts si primer los Officials no son
requests es aqui matex.

Que
no fassen res en prejudici del Señor Rey, e sin fan que sian
compellits.

Los
Iurats poden fer descaragar Forments, e altres Vitualles en lo
Regne, e detenir los Navilis, es en libre den Sant Pera a 72. cartes
en la tercera columna, comensa la franquesa, Pateat manifeste
universis.

Que
vn, o dos dels Iurats entrevenguen en los comptes dels bans,
es en dit libre en 121 carta en la primera pagina, comensa. Sanctius
Dei gracia.

Asso
matex en dit libre en cartes 128. la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.

Que
no sien Iurats ne sala, es en lo dit libre den Sant Pera en cartes
138. en la 1. pagina, en lo principi.

De
electio de Iurats parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140.
en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que
los Iurats Puguen posar totes aiudes, e tots altres drets fins a tant
la terra sie quitade e crexer aquells segons a ells aparra, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 146. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y en libre den Rossello nou en
cartes 338.

Los
Iurats poden pendra dels diners de la Consignacio, e apres
tornarloshi axi per via de Imposit, tall, o collecta en cert cas, es
en dit libre en cartes 154. en la segona pagina, comensa. Alfonsus
Dei gratia.

Electio
de Iurats lo die de Santa Lucia, es en dit libre en
cartes 160. en la sogona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.

Los
Iurats poden fer ordinacions ab authoritat, e decret del Señor
Lochtinent, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.

De
les Gramalles dels Iurats parla la franquesa en dit libre en
cartes 173. comensa. Ioannes Dei gratia.

De
asso matex parla lo capitol en la pragmatica de mosson Huc
de Anglesola en cartes 103. en la fi de la segona pagina,
comensa. E primerament.

Las
concessions de les aygues de la Ciutat de Mallorques pertañyen als
Magnifichs Iurats, es en libre den Sanct Pera en cartes 184. comensa.
Nos Nartinus.

Los
Magnifichs Iurats en que son tinguts distribuir les 450. lliures en
libre den Sant Pera en vna declaracio feta entre los de la Ciuta
e los de la part Forana, en cartes 184. comensa, com entre los
Magnifichs Iurats, &c. en lo vltim capitol de dita
declaracio.

Que
los Iurats no poden esser peñyorats en bens propris de la
Vniversitat, es en libre den Sant Pera en cartes 197. en la primera
pagina, comensa. Señora molt excellent y en libre den Abello en
cartes 66.

Que
dos dels Iurats entrevenguen en les Turtures, es en dit libre
den Sant Pera en cartes 198. en la primera pagina.

Asso
metex dispon la franquesa en dit libre en cartes 194. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, e la primera (primsra)
dita, comensa. Nos Ferdinandus.

Que
los Promens de la Ciutat, y Regne puxen elegir los Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 52. en la primera pagina, comensa. Nos
en Iaume.
Los Iurats no poden imposar collectes sens licencia del
Señor Rey o de son Llochtinent, en la franquesa en libre den
Rossello en cartes 108. en la primera pagina, comensa Tornant atras,
en nom de Nostro Señor.

Asso
matex diu lo dit libre en cartes 155. en la segona pagina.

Los
Iurats poden fer Ordinacions en que presenten aquelles a la cort, es
en libre den Rossello en cartes 118. en la primera pagina, comensa.
En Sancho.

Los
Iurats eren elegits a la vigilia de Nadal, es en libre dit, en cartes
121. en la primera pagina, comensa. Sapien tots.

Lo
Iurament dels Iurats, es en libre den Rossello en 126. cartes en la
segona pagina, comensa. Yo aytal.

Los
Iurats poden llevar les imposicions imposades, contra voluntat llur,
e cullides: es en libre den Rossello en 206. cartes en la segona
pagina, comensa. Nos petrus.

Si
los Iurats tremeten al Señor Rey nunsios lo Governador no
impedesca aquells, es en libre den Rossello en cartes 224. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Quant
los Iurats congregaran lo Concell poden imposar pena als Concellers
per llur arbitre que sien en dit Concell, e lo que per dita ocasio
sera exhigit a que te a servir mireu en libre den Rossello en cartes
187. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Los
Iurats cascun Añy deuhen comptar ab los Syndichs de la part forana,
es en libre den Rossello en cartes 260. la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.

Los
Iurats poden imposar aiudes, es en libre den Rossello en cartes 270.
en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gracia.

Los
Iurats han entrevenir en vbrir la caxa de les pecunies dels bans, es
en libre den Rossello en cartes 283. la 2. pagina comensa. Petrus Dei
Gratia.

Que
los Sarrayns presos sabents en la art Maritima muyren: a
conaguda del Gevernador, y Iurats, es en libre den
Rossello en cartes 291. en la segona pagina, comensa. Petrus.

Los
Iurats poden fer totes ordinacions vtils, e prohibir que negu nos
vesta de drap stranger, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Los
Iurats han entrevenir ab lo Execudor, e ab concell llur se han de
corregir los greuges de les diffinicions dels comptedors, es en dit
libre den Rossello en cartes 300. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.

Ab
coloqui primer hagut ab los Iurats los Taulers de la taula setenen
elegir dels mes Idoneos, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Impetrans
Officis Reals sien proveits de aquells quant informacio, se haura
rebre per lo governador, fasses a coneguda dels Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 340. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes, e en la seguent, comensa.
Nos Martinus.

Los
Iurats han a donar lo Offici de sots Sequier de la Ciutat, es
en libre den Rossello en cartes 358. segona pagina, comensa. Petrus.

Negu
nos puga appellar, ni puga contradir a les Ordinacions fetes per los
Iurats de ab concell de promens emparo que sien autoritzades
per lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 375. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso
matex es en dit libre en cartes 379. en la primera pagina, comensa.
Nos Ioannes.

Los
Iurats poden fer descarregar qualsevulla Navili portant vitualles en
lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 417. en la segona
pagina, comensa. Pateat vniversis.

Lo
Iurat aportant lo standart pusca portar Simera
Real, es en libre den Rossello en cartes 444.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Del
Testament dels Iurats ne com se deu fer ne perque dispon lo capitol
de la Pracmatica de moson Huc de Anglesola en libre de
capitols de Corts Generals continuade en cartes 104. en la
primera pagina, comensa. Item com antigament.

Los
Iurats han haver sertificacio dels Blats de la part forana, es
en la pragmatica de moson Huc de Anglesola en cartes 104.
primera pagina, comensa lo capitol. Item Provehim.

Los
Iurats han elegir lo Scriva dels clavaris está a
beniplacit llurs, es en vn capitol de la Pragmatica de moson
Huc de Anglessola en cartes 110. en la segona pagina, comensa.

Item
com la ravocacio.

Los
Iurats entems de necessitat poden armar per haver Formens,
es en libre den Abello en cartes 121. en la quarta columna.

Que
les execucions que fan contra los olims Iurats les obligacions que
han fetes aquelles matexes sian fetas contra los
moderns Iurats, es en libre den Abello en cartes 118. en la quarta
columna, comensa. Nos Ioannes.

INQVSICIO.
Inquisicio
contra algun particular nos pot fer sens que primer no sia citat e
que vaie Iurar Testimonis, es puga defendre com de dret se deu
fer, es en libre den Sant Pera en la desena carta en la
primera columna, comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex, es en libre den Rossello en cartas 63. la primera
pagina, comensa. Encara donam.

Inquisitio
General com se pot fer en cert cas es en libre den Sant Pera en la
matexa 10. carta en la dita coll.
Quant la Inquisicio se fa qui hi
deu entrevenir, mireu en libre den Sant Pera a 27. cartes en la
primera columna nomensa. Pateat Vniversis.

De
les Inquisicions se parla a 35. cartes del dit libre en la primera
columna Attendat locumtenens.

En
les Inquisicions ardues no se prenen testimonis en la recepcio de
aquelles te esser lo Iutge es en dit libre de Sant Pera en cartes 35.
en la segona columna.

Que
les Inquisicions se fassen a despeses de la cort, es en dit libre den
Sant Pera en cartes 195. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 171. segona pagina, comensa.
Nam Fos.

Asso
matex, es en vn capitol en libre de capitols de corts Generals en
cartes 72. capitol 33.

En
les Inquisicions te esser present lo Assessor, e en la recepcio dels
Testimonis, en los negocis arduos, es en libre den Rossello en cartes
208, en la segona pagina, comensa. Pateat
vniversis.

Si
Inquisicio sera feta contra algu lo qual sera citat en Cort del Rey
sia acabada, e sia sentenciat servades les franqueses disponents que
negu puga esser tret del Regne, es en libre den Rossello et
cartes 228. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Inquisicio
nos fassa contra algu que primer no está citat aquel
contra quis fará, es en libre den Rossello en cartes 263. 2.
pagina, comensa; Nos Petrus.

Les
Inquisicions se tenen a fer a despeses de la cort, es en dit libre
den Rossello en cartes 425. en la primera pagina, comensa. Martinus.

Item
en lo 12. capitol dels capitols de corts Generals de Leyda en 95.
cartes del libre den Sant Pera.

ILLES
DE MENORCA, E YVICA.

Que
lo Regne de Mallorques, es tingut darlos socos en temps
de estol o de necessitat en libre den Sant Pera a 25. cartes
en la segona columna.

Asso
Matex diu la franquesa en libre den Rossello en cartes 165. en la
segona pagina.

De
les Appellacions de Menorca, e Iviça,
es Iutge lo Governador de Mallorques, es en dit libre den Sant Pera
en cartes 42. en la segona pagina. Nanfos.

Remissio
de les despeses de Menorca, es en dit libre en cartes 186. en la
segona pagina, camensa. Nos Ioannes.

Los
procuradors, e llochtinents de aquells, son sots proteccio del
Procurador de Mallorques e han haver recors a aquell e de aquell al
Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. segona pagina,
comensa. Nam Fos.

IVEVS.
(jueus; judíos; “chueta”)

Los
Iueus sen sots custodia e proteccio del Señor Rey segurs ab
totes ses Robes, en libre den Sant Pera a 27. cartes 3. columna
comensa Pateat Vniversis en la primera pagina.

Que
Iueus fets Christians hagen franquement los bens que de abans
havian, axi com se conte en vn privilegi en libre den Sant
Pera en cartes 114. en la primera pagina comensa. Quoniam puis &
misericors.

Que
tots los Iueus habitadors de Mallorques puguen estar plegats en vn
lloch, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa
Encareus Atorgam.

Que
Iueus no tingan Offici de Señor, es en dit libre en
cartes 139. en la primera pagina.

Si
algu Iueu prestara sobre peñyora a algu catiu que lo
Señor puga recobrar la peñyora sens resttituir lo prestat,
es en libre den Rossello en cartes 54. en la primera pagina comensa.
Sapien Tuyt.

Los
Iueus quis Batetjarán no tornen en servitut, es en dit libre
den Rossello en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nam Fos.

Los
Iueus no poden comprar honors ni Possessions, ni Censals en que hage
señyoria sobre Christians, es en libre den Rossello en 170. cartes
en la segona pagina, comensa

Sapien
Tuyt.

Los
Iueus Mercaders passant per Mallorques ab Mercaderies no paguen
alguns Drets, sino los acustumats, es en libre den Rossello en cartes
171. en la segona pagina, comensa. Nanfos.

Que
los Iueus de Incha (Inca) estigan separats, es en libre
den Rossello en cartes 211. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.

Los
Iueus poden esser turmentats hagude licencia del Governador, no
obstant lo privilegi en contrari obtes, es en libre den Rossello en
cartes 223. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los
Iueus dins sinch Añys haguessen ademenar los llurs
deutes es en libre dit en cartes 304. en la primera pagina, comensa.
Nos Petrus.

IVRATS
DE LA PART FORANA.

De
Sentencias donades per los Iurats de la part forana parla le
franquesa en libre den Sant Pera a 28. cartes en la segona columna,
comensa. Nos Petrus.

IVTGE
DE APPELLS.

De
la Sententia del Iutge de appells nos poden appellar, es en libre den
Sant Pera en 74. cartes en la segona pagina, comensa, Petrus Dai
Gracia Rex.

Asso
matex, es en lo dit libre en cartes 75. comensa la franquesa. Petrus
dei gracia, en la primera pagina e en la segona e en la franquesa
seguent.

Lo
Iutge de consolat, es conexador de les apellacions e no altre es en
libre den Rossello en cartes 275. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

Lo
Iutge de appells ix la nit de Sant Iuan Baptista, es en
libre den Rossello en cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos
Petrus.

Lo
Iutge de appells pren per iudicatures tres dines per lliura de
cascuna part, es en libre den Rossello en cartes 344. primera pagina,
comensa. Nos Petrus,

De
les Sentencies dels Iutge de appells nos pot appellar ni lo
Governador, no sen pot entremetre, nis pot hauer recos a ell, es en
libre de capitols de corts Generals en cartes 68. en la segona pagina
en lo 18. capitol.

IVTGES,
E IVTGES DELEGATS.

Los
Iutges han haver lo salari sens que sia la Sentencia publicade, es en
lo Capitol de Leyda 9. en libre den Sant Pera en cartes 95.

Los
Iutges delegats han de pronunciar en consell de Promens e lo
Govarnador, o son Lloctinent no ha a Iudicar ab promens en les
questions de appellacions les quals en vers si se retindra, es en
libre den Rossello en cartes 309. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.

IOCH,
IVGAR, IVGADORS.

Los
qui perdan Iugant a Daus pugan Repetir, demenar,
e cobrar la quantitet, o cosa que perdude auran,
e los qui guañyat hauran sian compellits a restituhir
ho, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona pagina
comensa Ioannes Dei Gracia.

Revocacio
del Privilegi de poder Riffar lo Pex de la
Albuffera, es en dit libre den Sant Pera en la matexa carta
165. en la segona pagina.

INSTADORS
DE COMPTES.

De
Instadors de comptes parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 176. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

INSTRVMENTS.

Que
els instruments subsignats de ma de Notari quis diga publich se hage
de estar fins atant que lo contrari sia provat, es en libre
den Sant Pera en cartes 34. en la quarta columna en les constitucions
curials.

IVRAMENT.

Que
nos reba Iurament dels Christians sobra les
pecunias a aquells per los Iueus prestades, es en libre
den Rossello en cartes 76. en la primera pagina, comensa. En Iaume.

IMMOBLES.

Mireu
en la dictio bens Immobles, e en la dictio vendes fetes per la cort.

IVGADISSA.

Mira
de dita Iugadissa en la dictio Tafuraria.

INVENTARI.
Los
Hereus, Tudors, e curadors e lo fisch poden fer Inventari dels bens
dels defunts sens citacio dels legataris, e dels creadors
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item est de vsu.

IOVENS
DE NOTARIS.

Los
Iovens qui estan ab notaris poden pendre qualsevol contractes
exceptats Testaments, e codicils in libro den Sant Pera
en cartes 31. en la segona columna, comensa. Item est de
vsu, & consuetudine in Maioricis.

IVRISTES.

Que
Iuristes, Notari, ni causidich, no entrevenga en Consolat, es en
libre den Abello en cartes III. en la primera pagina, comensa. Nal
Fonso per la gratia, &c.

Iurats
no sien alterats en sos assientos carta Real dade
en Madrid a 20. Dezembre 1598. folio 24. del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.

Iutje
de corts ni altre Ministra, no pot demenar cose a les Viles ahont
van. Carta Real dat en Sant Llorens a 20. Iuliol 1614. folio
45. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Iurats
deuhen veure los capitols dels Officis, y Collegis ans
de decretarse aquells: Carta Real dade en Madrid a 22. Iunij
1616, folio 45. del llibre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Iurats
son los principals Misistres en materias de Peste
Carta Real dat en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de Cartes Reals eb cuberta de fust, y en lo
libre de Cartes Reals ab cuberta de plagami es trobara
folio 131.

Iviça
es part del Regne Carta Real dade en Madrid a 8. de (espacio
largo) de 1621. folio 72. del libre de Cartes Reals ab cuberta de
furt.

Iurats
son Protecttors del Hospital General. Vide Hospital.

Iurats
sumpre que vullen avisar a se Magestad de
qualsevol cosa, no poden esser impedits per los Señyors
Virreys Carta Real dade en Valladolid a 8. Noembre 1558. folio
6. de libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Iurats
poden provehir de carn a ses voluntats sens poder esser
impedits per los Senyors Virreys. Vide Virreys.

Iurats,
y sos Assientos. Vice Assientos.

Iusticia
se ha de administrar conforma franquesas. Vide
Administracio.

Iuristes
no poden esser Assesors antes (no abans) de
hauer Advocat dos Añys libre den Abello folio 62.

Iuristes
no poden Aduocar que no hagen tingut Conclusions en Extraordinari de
1549. folio 36.

Los
Magnifichs Iurats han de conexer de les *segones Istancias
dels Magnifiichs Clavaris, Mostassaph, y Execudor en libre
Vert folio 31.

Lo
Inquisidor no puga defensar los (mal
scan) Familiars en los Fraus, y coses que tocan
al Mostassap en dit libre folio 117.

Familiars
del Sant Offici recusant fer Guardes los dies quels toca pugan ser
compellits, y executats per los Ministres Reals en dit libre,
y lloch.

Lo
Inquisidor no conega de Camins Reals, y publichs en dit libre
folio 117.

Iutjes
de corts quant ixen fora no pugan demanar cosa alguna mes de
les dretas en libre de Cartes Reals cubertas de plagami
folio 74. & 100.

Iuristes
no pugan esser Asessors ni regir Officis que no hagen
practicat dos Añys en la Ciutat en libre den Abello folio 62.

Iuristes
no poden Advocar delegar nech alias que primer no hagen
tingudes Conclusions conforma decret presi (salto
de linea, sin guión) dal en lo
Extreordinari de 1549. folio 36.