Mostrando las entradas para la consulta paheria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta paheria ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 20 de abril de 2021

31 DE MAYO.

31 DE MAYO.

En este día, los señores Diputados recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e de gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e concell llur residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Per les continuades fames que en aquestes parts se propalen per lo gran perill e perills quens vehem esser preparats havem deliberat avisar vostres honorables savieses de aquelles ço es com se diu publicament e molt certa que per les partides de França e comdat de Foix deuen entrar molt prest gran multitud de gent darmes per damnificar aquest Principat e aquesta terra de que mossenyors per quant aquesta vila e terra es constituida en frontera el regne de França e comdat de Foix e es clau de aquest Principat nos sembla aquesta terra passar gran perill e per conseguent tot lo dit Principat. E per ço attesa la despopulacio de aquesta vila e terra e la gran penuria de arnesos (los homens darmes y estos arnesos no tenen res que vore en los habitáns de Arnes, Terra Alta, Tarragona) e altres coses necessaries a tuycio e defensio de aquella vos supplicam axi afectuosament com podem que en les dites necessitats occurrents nos vullau prestar e donar consell favor e ajuda tant per tuycio daquesta vila e terra com de tot lo Principat trematent nos si a vosaltres sera plasent socors de gent darmes e de arnesos e altres coses necessaries a la dita defensio segons pus specificament per part de nostre sindich vostres honorables savieses seran suplicades en nom e per part de nosaltres. Avisants vostres honorables savieses com les forses daquesta frontera e comdat stan molt abondonadament e ab gran perill. Per queus placia en tot lo necessari a la dita defensio e tuicio degudament provehir e haver nos per recomanats com hi vage molt a tot lo dit Principat supplicants vos lo consell favor e ajuda sien molt promptes com sie gran perill en la triga. E placieus scriure e manar al diputat local daquesta vila dels drets de les generalitats bastregue o faça bestraure en lo que sera necessari a bastretas e a pagaments de correus dirigidors a vostres honorables savieses e en altres parts necessaries per tuicio e defensio de aquesta vila e terra. Suplicants vos de les coses occurrents e del que sentireu nos vullau avisar e de les coses per nosaltres demanades per lo present portador fer la resposta que de vosaltres plenament speram. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors la individua Trinitat direccio vostra. Scrita en Puigcerda a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXII.
- A vostres ordinacio e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Vuy a set hores apres mig jorn havem reebut una letra de creença del comanador de Montço explicadora per mossen Vallebriga juriste translat de la qual vos trematem interclus dins la present e havem entes dita creença la qual en efecte conte com lo archabisbe de Saragossa devia entrar esta nit en Montço ab CCC rocins e per lo dema ans de dinar tants li havien donada posada en la dita vila lo S. R. devia venir alli mateix dimarts prop vinent al mes larch ab intencio de entrar en Cathalunya e anar la via de la Senyora Reyna e lo comte de Foix devia entrar per Pallas e mossen Rebolledo e altres e que lo archabisbe devia aturar lo dit archabisbe en Cathalunya per quant de aquests preparatoris se sperarien alguns inconvenients e sinistres axi en aquesta ciutat com encara al Principat de Cathalunya per ço dehie volrie lo dit comanador parlar ab paher e prohomens de aquesta ciutat o venint ell simplement ab I. patge en aquesta ciutat otrament nosaltres algunes persones en algun loch miga hon ell seria per que pogues personalment comunicar sa intencio la qual seria volerse metre e entrevenir en aquests fets per evitar dits inconvenients e sinistres e aço per ell esser propinch e daquesta ciutat e encara natural de Cathalunya e hon nous vingues be que volia lo haguessem per scusat. Nosaltres havem molt instat haguessem dita creença en scrits stesa o per memorial aço demanavem que la
puguessem trametre a V. R. nou ha volgut fer ans nos dix que per res nou faria com no hagues tal carrech. Nosaltres nos aturam acort per ferli resposta. Havem volgut avisar V. R. e nobleses de aquests fets dels quals lo diputat local qui ses trobat personalment en aquesta splicacio de creença scriu a V. R. ab correu cuytat per la arduitat e celeritat que los fets son vists requerir perques puxe per V. R. provehir en aquells segons a nosaltres sera vist e havem acordat de fer resposta al dit comanador de la qual per semblant vos trematem translat interclus dins la present. Mossen Agullo vos dira pus stesament la intencio de aquesta ciutat e altres coses. Placieus donarli creença en lo que explicara per part de aquesta. E sie lo glorios Jhesus vostra continua proteccio e guarda. De Leyda a XVVIIII (XVIIII, 19) de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Siguen las cartas a que se alude en la que antecede.

Molt honorables e molt magnifichs senyors. Yo envie a vostres honorables saviesas mossen Pere Vallabrica (Vallebriga en la carta anterior) portador de la present lo qual vos explicara algunes coses de ma part tocants al be honor e repos de vosaltres o de aqueixa ciutat. Placieus darli fe e creença en tot lo que de ma part vos dira com farien a mi propriament. Hi ab tant molt magnifichs senyors jo som prest a tot lo que tocara a la honor y (y griega) be de vosaltres. Scrita en Monço a XXVIIII de mayo. - A vostra honor prest lo comanador de Monço. - Als molt honorables e magnifichs senyors los pahers e concell de la ciutat de Leyda.

Molt noble e magnifich mossenyor.
Vostra letra de creença havem rebuda e lo explicat per mossen Pere de Vallabriga (tres versiones en tres cartas, Vallabrica, Vallebriga, Vallabriga) juriste de aqui en virtut de aquella entes vos responem que de contractar ab nosaltres vos venir açi en Leyda ne de trametre nosaltres en altre loch persones per neguna via nou permetrien considerats los parlaments serien perfets del Principat de Cathalunya. Nosaltres tenim ja en Barchinona sindich e les altres universitats del dit Principat per lo semblant a hon se tracten los fets del dit Principat e per conseguent no es cosa asi se puxe tractar ans se hauria a tractar e manejar en Barchinona lla hon nos referim tant quant es el ben vehinar de aquesta ciutat ab vos ens dieu esser cathala les obres ho mostraran si sou cathala car segons fareu si farem. Dada etc. - Los pahers de la ciutat de Leyda a vostra honor apparellats

Al molt reverends magnifichs e molt savis mossenyers los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e molt savis mossenyors. Vostra letra de XXI del present he rebuda ab la qual mes scrit e manat que haja a mes mans huns sperons genetaris los quals mossen Luis de Vich trametia aqui a son fill que les guardes del General los se havien retenguts per causa del dret novament imposat e aquells remates a vostres reverencies per persona fiable e axi mossenyors ho be fet que encontinent rebuda la dita letra he haguts los dits esperons de les dites guardes los quals vos remet per Alfonso Lopiç consol de castellans de aqueix ciutat exhibidor de la present.
Mes mossenyors en virtut de altra letra dreçada ala honorables procuradors continent manament per a mi en nom e per part de vostres grans e de vostre expectable concell a instancia dels dits procuradors e request als honorables veguer e sotsveguer de aquesta ciutat en virtut de la seguretat que han prestada que no publiquen aquelles dues crides manades publicar per la Excellentissima Senyora Reyna la una de convocacio dels feudataris laltre del guiatge atorgat a totes persones encara que sien gitats de pau e treua que no publiquen aquelles e si publicades les han les tornen al primer stament cominantlos que si ho recusaran fer sera procehit per vostres grans reverencies en virtut de la capitulacio contra ells de tot ço que sia degut e permes. E lo dit veguer ha respost qui les dites crides per la dita Senyora Reyna li son stades trameses mes no les ha publicades mes ha consultat vostres reverencies e abdosos los dits veguer e sots veguer se son oferts en seguir tenir e servar lo que per mi son stats requests. Perque mossenyors certifich vostres reverencies de les coses dessus dites oferintme tot temps prest lo que per aquells me sera scrit e manat los quals nostre Senyor Deu tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors qui es prest a tota vostra ordinario e manament Domingo Cerda loctinent de diputat local de Tortosa.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e magnifichs senyors. Ara a les VIII hores apres mig jorn los pahers daquesta ciutat me han fet venir a la casa de la paheria e aço per hoyr una creença tramesa per los comanadors de Monso a la dita ciutat explicadora per En Vallabriga de la dita vila de Monso continent en efecte com ell los avisave com lo senyor archabisbe de Saragoça esta nit o dema mig jorn sera en la dita vila ab CCC rocins e lo dimarts apres lo Senyor Rey si spere de esser en la dita vila de Monso e axi mateix lo comte de Foix per la via de Pallas lo qual segons ha explicat vendra simplament de la qual cosa mossenyors ha feta conclusio en sa proposicio que daquestes coses ell veu scandols
preparats. E per quant se diu esser cathala voldria evitar aquells demanant que si plasent sera a aqueste ell venguera aci ab un patge o si volien trametre tres o quatre persones en lo loch Dalmacelles (de Almacelles) o de Ginestar per comunicar daquests negocis ell hi serie desijant lo repos del Principat havent sguart com es originari de aquell. E los dits pahers hoydes coses me han instat e request vos degues avisar per correu volant per quant les sobredites coses son de gran importancia e assats ponderoses e axi vos fas lo present correu portador de la present appellat Domingo Piquer al qual es promes per son salari vuyt florins dor e ha esser aqui dema a VII hores apres mig jorn. Scrita ab cuyta dissapte entre nou e deu hores ans de mig jorn.
Daquests afers mossenyors la ciutat scriu a vosaltres e als honorables consellers daquexa ciutat pus stesament. - Quis comana en vostra gracia P. M. Segarra loctinent de diputat local en Leyda.

Als molt reverends egregis e magnifichs mossenyors los deputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Be crech siau avisats mils de mi del fet de Gerona com se enfortexen e son mesos a punt e mes avant se diu publicament que tenen lo somatent (somatén; so metent, fen o fent so o soroll, metiendo ruido, so) per tot Empurda e encara per les muntanyes que de continent lo capita sie prop convocar tot lo dit so. Mossenyors la nostra tarda ha fet gran dan pero la massa cuyta seria pijor si nos fa ab aquell sforç que es manaster car daquesta volta hi va tot. Ells han sperança quel Senyor Rey sera molt prest ab ells. Lo capita es master que sie en manera que pugue parar la cara a tot hom que fet açi la mes part es feta. Açis diu que haveu acordada molta gent per anar en altres parts si della no havia cuyta tots plegats que faesseu assi hun colp apres porien anar lla hon voldrien. Dins Gerona ha molts homens de stat e daltra gent quey han mesa molta. Lo que jo dich mossenyors dich monent vosaltres desliberareu en manera que fareu lo
servey de Deu e lo benefici de la cosa publica. A la Belladona es mossen Espres ab XV o XX rocins nos parteix daqui sta aqui per confortar los pagesos. En Verntallat es a Riudarenes. Ades a Sancta Coloma deportense per quant hi havuy be sabut per hun home qui es vingut de Malgrat lla hon es arribat lo forment que vosaltres haveu trames que han pres home per lo cami ells speren si porien levar lo forment. Sera forsat si ells se calen avall de dar los dessus e no dubteu que segurament se pora fer car ja nosaltres acabal de si hi bastarem e fare encara que los de Sentseloni serem tots iustats e si fa a fer fersa sino no ells nos han presos dos catius dun home de la vila e comensen la guerra. Dit man quels deuen portar a Gerona siu fan lo primer home qui açi passara de casa de la Senyora Reyna jol aturare fins haje los catius del fet dels de remensa. Jo tremet vuy trellat per totes aquestes parroquies serem avisats del que sera mes avant. Açi ha molts companyons que ja no tenen creu son perillosos de anarsen sino tenen que menjar desliberau que es de fer si voldrieu que en aquells axi pobres quels conestables fos bastret secretament e ab jurament e que aquells los fassen la messio dient que ells los presten los diners car son molts los qui non tenen. Placieus prest haja resposta e no mes. De Stelrich (Hostalrich) a XXX de maig. Mossenyors prest al manament de vosaltres P. de Belloch.

Al molt reverend egregi e magnifichs mossenyors los diputats e concell per la Principat de Cahalunya.
Mossenyors. Ja vuy vos he scrit per altre queus placia be pensar en la anada de Gerona ques fassa axi com deu car si som per mostrar la cara a tot hom haureu mes que no volreu e si veniu escassament he dubte hajau res del que voleu. En Gerona ha sobre cent rossins e prou gent a peu e molta que sen hi recullira ab lo somatent ultra los pagesos qui si metran.
No vull dir pus sie remes a la senyoria de vosaltres que no voldrie que alguns diguessen que por hagues de mirar ho mes com pens que tot va a la primera pero jo no se quina gent tremateu vosaltres son tals queu vehen milor que jo nou sebria dir. La bona voluntat quey tinch mo fa dir. De Stalrich lo XXX de maig. - Mossenyors prest als manaments de vosaltres P. de Belloch.

Als molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables e de gran saviesa mossenyors. Pochs dies ha vos he scrit de algunes noves que sich dehien en les quals no era donada fe ara veix les noves venen en fets e per ço per mon descarrech vos he desliberat scriure del quem acorre e del perill en que veig concorrer la vila e terra e primerament de novas sich per letres que lo vaguer daquesta vila ha hagudes de Perpinya en que lo avisen que lo Rey de França fa de socors al nostre Rey XIIII Mil homens darmes e que per lo sou de aquell met en recena los comdats de Rossello e de Cerdanya e serts castells primers que dins aquells son apres per homa del vescomtat es cert que lo comte de Foix ha fet provehir de vitualles Castellbo e Siotat ey deu tremetre gent de jorn en jorn. Aximateix com per via de Saragoça per home qui es vengut que dimarts pus prop passat lo Senyor Rey devia partir per venir en Cathalunya e veus açi mossenyors tot lo que se. Apres vos intim les coses de que a mon parer fos fretura a aquesta vila ço es que es molt pobra de gent e darmes e segons son stat avisat per part de la dita vila vos deu esser demanat socors lo qual han be mester tant de gent com armes e daltres coses de les quals jo crech per ells vos seran demanades. Axi mateix stam prop del comdat de Foix a tres leguas en lespay del qual ha II forces una que ha nom la Tor Serdanya en que no sta sino I home hi es a una legua de la frontera ay un castell que ha nom Querol be fort aquest es a II leguas de la dita frontera en Serdanya ha dos castells castill de Livia e de Bellver si los castellans (los castlans, lo castla, castlà o castlá, castellán, châtelain, català, catalá, catalan, cathala, catalán) volran recullir gent per manament del Senyor Rey esta vila e terra vos do per perduda de tot lo que han perill veig. De tot per mon descarrech vos he volgut largament avisar perque no men pusque esser dat carrech bem dona de parer que si per cars tramatreu socors de gent en aquesta vila quey fos trames capita qui fos home rigoros per molts sguarts. Altres coses mossenyors molt magnifichs no he scriure. Del que per avant sabre de present serets avisats e si pore fer res per ordinacio vostra son prest metre en exequcio lo que per vosaltres me sera manat supplicant la Sancta Trinitat sia proteccio e guarda vostra. En Puigcerda a XXVIIII de maig. - Lo castella de Livi feu mostra lo jorn de la Sansio no sab hom per que e dema que sera diumenge la deu tornar fer. Com sapia perque ho fa de present vos scriure que no te hom a bon senyal. - Lo qui en gracia vostra se recomana Matheu Dall diputat local.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors de diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una letra havem rebuda de vostres honorables savieses continent en efecte deguessem elegir tres persones qui haguessen facultat de inquirir de les coses en la dita letra contengudes. En virtut de la qual nosaltres e aquesta universitat axi com aquells qui totstemps som promptes e apparellats fer e complir les coses per vostres reverencies e honorables savieses ordenades de continent elegim dites tres persones certa delliberacio precedent per la qual trematem a vostres reverencies e honorables saviesas splicaran. Placieus donar fe e creença en tot ço e quant per los dessus dits sera explicat. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en continua proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses.
Scrita en Vilafrancha de Penades a XXX del mes de de maig del any Mil CCCCLXII.
- A la ordinacio de vostres reverent e honorables savieses apparellats los jurats e conçell general de Vilafrancha de Penades.

Als honorables magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs e de molt gran providencia mossenyors. Per algunes coses qui a nosaltres occorren pus paren esser de importancia trematem aqui a les savieses de vosaltres En Johan Calvo de aquesta vila portador de la present lo qual aquelles de nostra part vos explicara. Supplicant vos doneu plena fe e creença en tot quant de nostra part vos explicara axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. E placieus haver a memoria e no oblidar vos aquesta universitat. E sia mossenyors molt magnifichs la Trinitat Sancta custodia vostra e direccio dels negocis de aquest Principat. Dada en la vila de Figueres a vint e vuyt de maig en lany Mil CCCCLXII. - Aparellats a vostra servir e honor los consols e concell de la vila de Figueres.

Als molt magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia.
Segons so informat vostra senyoria ha scrit a tots los gentils homens Dempurda sobre los actes de la terra de que so stat meravellat que jo no sia stat en lo nombre daquells car so cert que los meus han rebut en les conquestes primeres daquest Principat e encara en obtenir los privilegis e libertats frenqueses que tenim e si a Deu es plasent jo volria caber en defendre aquelles e ofendre totes les persones qui hi contravindran oferintme a la senyoria vostre que tota volta quem manareu e mescriureu que vage aqui jo sere prest. E si lo cars lo portara qui segons veig venir es aparella de comunicar vos totes maneres de artellaries per defendre ciutats viles e castelles e per ofendre aquells e axi be ques tinguen situats dins mar o en aygue de peludes e de aço sere content de donar vos ne la mostra de present o de fet com a vosaltres mossenyors sera plasent e totes actes darmes dar vos ne raho segons vist he per praticha en diversos regnes e no pens la senyoria de vosaltres que jous scrive per cubdicia de honor mes naturalesa e gran amor me ha fet atrevir e als nous dich sino que suplich a Deu qui es vensedor de batalles queus vulla trametre e illuminar del Sant Sperit e do victoria a la bona e sana part en guisa que totes males saments hic sien fora. De Cadeques (Cadaqués) a XXVI de maig. - Mossenyors qui en vostra bona gracia me recoman lo vostra Felip de Rexach.

En este mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Al honrat senyer En Johan Molins notari diputat local en la ciutat de Vich. Honrat senyer. Nosaltres havem necessaris aci per afers del Principat Nanthoni Puig Feliu olim bayner e Rafael Ortigues boter de aqueixa ciutat. Dehim e manam vos per ço que vista la present doneu orde vinguen aci a nosaltres e si algun dubte tenien digaulos de part nostra que nols cal dubtar de res. E si vist vos sera preneu dells suficient seguretat ab sagrament e homenatge que vindran tota dilacio cessant. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil quatrecents sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalanya residents en Barchinona.

Al molt honrat mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Dues vostres havem vuy rebudes avisatorias del fet de Gerona e del somaten e del forment que es arribat e com En Verntallat signifique volerlo levar havem gran plaer dels dits avisos certificant vos que lo egregi capita es partit e creem sera vuy en aqueixa vila. Daquiavant ell es tal e vos e altres concellers sens que aquest Principat sta reposat en les coses se han a fer. Mossen Luis Colom ab la gent e ab home propri qui portara diners per pagar sou e altres coses partiran vuy depres dinar e tantost seran aqui. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. Manuel de Monsuar
dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de la vila de Figueres.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e oyda la creença en virtut de aquella explicada per En Johan Calvo restam molt contents de la bona e sencera intencio e voluntat que vosaltres e aqueixa universitat com a vertaders cathalans haveu en lo benefici del Principat e en conservacio de les libertats de aquell a tots comunes de les quals coses erem mes que certs com axi ho hajau loablament acustumat de que nosaltres som e serem be recordants. Venint a la resposta de les coses demanades si la Majestat del Senyor Rey per cas venia en aquexas parts en aço es de mes dar concell car ja hi es la capitulacio que teniu la qual de aço parle clar. Veninthi empero la Senyora Reyna havem comunicada nostra intencio de paraula al dit Johan Calvo per ço son coses qui stan millor a la lengua majorment de persona discreta que a la ploma regiuvos ne segons ell vos dira. Certificant vos que lo egregi capita general qui ja es en camp ab lo exercit del dit Principat socorrera lla on sera necessari. Vosaltres siau vigils e attents en la custodia de aqueixa vila perquen puixau dar bona raho atteses majorment les noves de França e altres de que ja vos havem ja scrit. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e concell general de la vila dels Prats del Rey.
Molt honorables e savis senyors. Dues vostres letres havem rebudes per lo discret Nanthoni Ferran notari e oyda la creença per ell explicada restam molt contents dels bons avisos e de la virtut e ferma voluntat que com a vertaders cathalans teniu en conservacio de les libertats del Principat e de la cosa publica de aquell a lahor de nostre Senyor Deu e servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey. Certificant vos nosaltres qui representam lo dit Principat tenir la matexa voluntat e firmissimo proposit e per aço no dubtarem exposar les vides e despendre los bens. Quant es al fet de les coses que demanau vos avisam que lo capita es exit e ab lo exercit stara en camp per socorrer on la necessitat sera vos pregam stigau vigils e attents en la custodia vostra e de aquexa vila
axi com fan les altres ciutats e viles del dit Principat e si noves vos occorrera dignes de avis certificau nos ne ab vostres letres perque puixam procehir a les coses necessaries. Dada en Barchinona a XXXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e llur concell representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich cavaller mossen Felix de Rexach.
Mossen molt magnifich. Vostra letra de XXVI del present mes havem rebuda. Restam molt e molt contents de vostra bona voluntat e intencio que com a vertader cathala teniu en la conservacio de aquest Principat e de les libertats de aquell a les quals acquirir som certs han entrevengut de vostres predecessors. Veritat es que fins açi totes nostres letres avisatories de les faenes qui han occorregut havem remeses a les persones eletes per lo stament militar de aqueix bisbat e no a singulars car a vos oblidat no haguerem de vostra bona disposicio e saber en fets de terra e de mar. Som certs avisants vos que lo egregi capita general es en camp ab lo exercit e Deu mijançant fara coses que seran a lahor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat repos e benefici de aquest Principat. Si volreu pendre sou vos o vostre fill a cavall siau ab lo dit capita car alli trobareu recapte de diners. E tingueus Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Memoria en via de instruccio per los molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fet al senyer En Miquel Vives defenedor del dit General de les coses que ha a fer segons devall sera dit.
Primerament ell ira ab los diners que los dits diputats e concell li liureu al molt egregi capita del exercit del dit Principat e aquell seguira on que vage e a concell del dit capita fara bastreta a la gent de peu de mig mes pagant los a pes sens engan e de la resta dels diners que sen porta pagara lo sou de tres mesos a la gent de cavall qui de nou sera soldejada per lo dit capita ço es al home darmes a raho de XXXXV florins corrents e als ginetaris a raho de quinze florins per quascun mes. E mes pagara tant com master sia spies correus artellaries e altres coses quis faran per lo dit exercit e de tot tendra bo e vertader compte com es acustumat e necessari en semblants coses. E de totes noves e coses qui li semblara esser dignes de avis lo dit Miquel Vives ab ses letres certificara sovint los dits diputats e concell. E jura lo dit Miquel Vives a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que be e leyalment e ab gran diligencia se haura en les dites coses tota pau cessant. Dada en Barchinona a XXXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

miércoles, 3 de febrero de 2021

7 DE JUNIO.

7 DE JUNIO.

Francisco Lobet dio cuenta de lo que había sucedido en Gerona y Perpiñan, a donde había sido enviado; y enseguida se hizo lectura de las notas y modificaciones hechas a las que había enviado últimamente, en contestación, la señora Reina.
También se dio cuenta de las cartas que se recibieron en este día, y que siguen a continuación.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Dimecres passat passades vuyt hores de nit he rebuda vostra letra ab la qual scrivieu licencias tota la gent de peu e de cavall exceptats los rossins meus e los de les banderes e cent homens de peu los quals volieu me retingues fent en aquells alguna emprestança en paga e porrata del sou a ells donador per tot lo mes present. E perque lo endema fou festa de Corpus jo he hagut a diferir la feyna fins vuy que es divenres tenint secret quant he pogut lo que executar havia per provisio vostre. Lo die present jo he pagat los CCCC homens de peu de la porrata a ells pertanyents per sinch jorns del present mes e helos aviats. Per semblant he fet dels quaranta rossins de don Philip e a tots he donat comiat. Es veritat que los vuyt rossins de Ferrando Bolea qui son aci per quant diners no bastaven per pagarlos lo mes passat los quals dien los es degut e daltre part que de vosaltres jo no he tal comissio nols he pogut enviar ans dien reyalment deci may no pertran fins integrament lo sou del mes prop passat los sie integrament pagat ensemps ab la porrata del present mes fins lo jorn que sien contents. De fer emprestança alguna als cent homens quem he aturats no es possible com no haja diners los quals he compartits en aquesta manera quem he aturats sinquanta spinguardes per quant no sen hic trobaven axi prests com dels altres los altres sinquanta he compartits balesters pavasers e lances largues. E en res de tot aço los pahers dequesta ciutat per molt que per mi sien stats requests may no sen volguts esser ni entrevenir en res de aquestes coses ans hir dapres dinar me pregaren que ab los de mon consell fos a la peyaria (paheria, paeria, paería, casa de los pahers, paers, paeres) axi com de fet fiu dins lo qual trobi los pahers ab lo consell ajustats los quals present son consell digueren e amostraren esser molt malt contents de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies sobre les coses per vosaltres axi deliberades dient que si jo havia mester los dits cent homens per guardia mia e de les banderes que en nom de Deu que las me retingues e los elegis jo a mon plaer com altrament ells nols haguessen mester car la guardia de la ciutat de Leyda no ve a cent homens mes ho menyns e que daquiavant ells ho remetrin tot a mi e que noy volien esser vists ni trobats de que sens aquells jo ab los de mon consell ho he hagut a fer ab molta congoxa per quant me mancaven CCC florins de moneda los quals he haguts manlavar de amichs meus fins En Johan Ferrer sia vengut per que placiaus provehir vinga prest e port compliment de diners axi per pagar los cent homens complidament com per restituir los dits CCC florins pus per jo haver manlavats aquells ses sequit tan benifici al General e he complit los manaments vostres. E no pus per la present sis plau res de mi ordonar son prest fer lo que per vosaltres sera ordenat. E ab tant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a V de juny any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordenareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda vostra letra de dos del mes present mossen veguer de queixa ciutat segons li havets scrit huy aviara CCC homens.
Retenguts ne cent segons manau. Als quals CCC ab tot no bast la moneda se ha dat orde quels he pagats dels dies que servit han daquest mes. E mes per altra vos he scrit com Bolea qui es aci ab los vuyt rocins a sou del Principat se congoxe per no haver lo sou del mes passat e encare vos rescrich per mon descarrech. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. De Leyda a V de juny any LX hu.
Apres haver scrita la present se ha dat orde en pagar los XXXX rossins de don Felip per sinch jorns del present mes de juny. - Quis comane en vostra gracia Thomas de Carcassona deputat de Leyda.

martes, 2 de junio de 2020

CXVIII. Reg.n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

CXVIII. 
Reg.n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

Nos Philippus etc. fuit nobis nuper pro parte majoralium confratrie textorum lane et lini civitatis Balagarii in nostro principatu Cathalonie exhibita et presentata supplicatio quedam una cum scriptura capitulorum per eos et confratres ejusdem confratrie factorum bonum regimen augmentum conservationem et administrationem concernentia que omnia decretari jussimus prout in eorum calce continetur quorum tenor sequitur et est talis.
- Senyor los mayorales de la cofradia de los texedores del lino y lana de la ciudad de Balaguer dizen que para el buen govierno augmento y conservacion della han hecho los capitulos y ordinaciones que presentan supplicando a vuestra magestad que para observancia dellas mande despacharles su real privilegio confirmandoselas y en quanto menester sea concediendoselas de nuevo y poniendo en ellas su real auctoridad y decreto que lo recibiran en singular bien y merced.
- Noverint universi quod anno a nativitate Domini millessimo sexcentesimo decimo septimo die vero lune nona mensis januarii intitulata presente et ad infrascripta vocato rogato et requisito me Vincentio Arias regia auctoritate notario publico cive Balagarii infrascripto scriba ordinario infrascripte confratrie textorum lini et lane dicte civitatis presentibusque Gaspare Padellas et Petro Mosat civibus Balagarii pro testibus etiam ad infrascripta vocatis specialiter et asumptis in intrata domus patiarie prelibate civitatis constituti personaliter honorabiles Antonius Soler et Joannes Garos textorum lini majorales Joannes Rossell barreterius (barret, barreter. Beret. Gorra, sombrero, sombrerero, sombrerer) Guillermus Soler Damianus Ros Bertrandus Fullerach Raimundus Vilamur Bertrandus Balasch et Martinus Casanoves textores lini nominibus propriis ac nomine aliorum magistrorum dictorum officiorum ac confratrum dicte confratrie coram magnificis Joanne Portella bajulo civitatis et termini Balagarii pro sacra catholica et regia majestate Francisco Batalla et Bartholomeo Salvany patiariis in ordine primus tertius et quartus ejusdem civitatis Balagarii Joanne Folquer notario sindico ordinario prelibate civitatis in intrata domus patiarie ibidem ad effectum infrascriptum congregatorum una cum probis hominibus predictis majorales et alii confratres desuper nominati exposuerunt seu dixerunt sequentia verba in effectu.
- Magnifichs senyors balle (se encuentra más a menudo batle) pahers: ja saben com a honor y gloria de nostre senyor Deu Jesuchrist y de la humil y sempre verge Maria mare sua y de la gloriosa y benaventurada sancta Anna mare de aquella per la utilitat y be publich dels poblats en la present ciutat y encara circumvehins haja tant temps que eccedeix la memoria dels homens que per los mestres texidors de lli y de llana de la dita ciutat ab consentiment auctoritat approbacio y decret dels serenissims reys y senyors de la dita ciutat y axi tambe dels reverendissims bisbes de Urgell y de sos officials y ministres en la iglesia de sent Salvador y vuy en la de santa Maria de la matexa ciutat fonch y es estada fundada una germandat y confraria sots invocacio y nom de la dita gloriosa y benaventurada sancta Anna en la capella de la dita sancta: y com per incuria y negligencia dels mestres majorals anteposats y altres confrares la dita institucio y les ordinacions y bons statuts en be de dita confraria fets se sian perduts per lo que y altres causes y rahons ha vingut dita confraria a molt gran ruyna y casi del tot cayguda y destruyda y del tot sespera dins breu spay de temps ha de venir a total destruycio si per aquells a qui incumbeix y se especte no si proveia degudament de remey congruent: per tant nosaltres los majorals y confrares de dita confraria qui al present som Antoni Soler y Juan Garos majorals texidors de lli Juan Rossell barreter Guillem Soler Damia Ros Beltran Fullerach Ramon Vilamur Bertran Balasch y Marti Casanoves tambe texidors de Ili moguts y instigats per lo divino Spirit desitjant summament lo reparo de la dita confraria y restituirla en son pristino estat convocats y congregats en la entrada de la paheria y casa de la dita ciutat de Balaguer ab auctoritat y voler dels officials ecclesiastichs y de vostres merces senyors balle y pahers de la matexa ciutat per al dit effecte ab intervencio y consentiment de vostres merces sobrenominats balle y pahers que vuy son y se troben per lo be y utilitat de dita confraria avem ordenat y fet les delliberacions capitols statuts y ordinacions seguents les quals tenim asi y a voses merces presentam y al notari y scriba de dita confraria present donam pera que de paraula a paraula a voses merces lige y aquelles oydes y corregides sien voses merces servits prestar llur consentiment a fi y effecte de representarles a la magestat del rey nostre senyor y a quant al spiritual al reverendissim bisbe de Urgell o son vicari official y obtenir de sa magestat y de dit senyor bisbe en lo spiritual approbacio confirmacio ratificacio auctorizacio y decretacio y en quant sia menester nova concessio de la instruccio y fundacio de dita confraria y de les ordinacions delliberacions y capitols davall scrits y fahedors per lo bon redres augment y conservacio de dita confraria: - que quidem ordinationes sive capitula materno sermone sunt hujusmodi tenoris.
- Primerament delliberaren statuiren y ordenaren que a la dita germandat y confraria sien agregats acullits y associats barreters sombrerers abaxadors y perayres de forma y manera que aquells tots axi com dits texidors de Ili y de llana axi mestres com jovens y aprenents de aquells estiguen compresos en la dita confraria y gaudesquen de les gracies y prerrogatives de aquella y a la observança de les ordinacions regles estatuts y capitols privilegis y concessions de aquella sien tinguts y obnoxis de la mateixa manera y modo que dits mestres texidors de lli y de llana per los quals de nou es estada eregida y fundada. Item que ningu puga tenir botiga ni obrador parat ni altrament dels dits officis o de algu de aquells per son compte ni treballar en la dita ciutat ni son terme que primer no sia examinat y passat mestre per los majorals y examinadors y qui lo contrari fara incorrega en pena de seixanta sous ço es deu per al acusador deu per al official (qui o que) fara la execucio y los restants per augment de dita confraria: entes empero que lo jove o altre se voldra examinar pague per lo dit examen a la dita confraria cinch lliures barceloneses y un dinar lo qual no excedesca a mes de quatre lliures: si empero lo dit jove examinat sera fill de mestre dels dits officis per lo dit examen pague tan solament a dita confraria dos lliures barceloneses y lo dinar fins en cuatre lliures com esta dit. Item que ningu puga esser en los dits officis ni sigue de aquells examinat y passat mestre sens presencia y intervencio del balle y un dels pahers de dita ciutat los quals hi hajen de esser cridats y ab voluntat y consentiment de la major part dels mestres y confrares de dita confraria y juntament ab los majorals examinadors elegits: y si dits balle o paher cridats no volien o no podien assistir al dit examen que en tal cas baste la intervencio y presencia de la major part dels majorals examinadors y confrares de dita confraria y lo qui sera examinat sens la forma referida sie hagut per no examinat y lo examen com si no fos fet. Item que pera dit effecte y altrament per al regiment y govern de las cosas de dita confraria quiscun any en lo dia de la vigilia de la festivitat de la gloriosa sancta Ana pusquen fer eleccio y anomenar dos majorals la major y mes sana part dels mestres y confrares que per dit effecte seran congregats los quals majorals elegits lo sendema ço es lo dia de la festivitat de dita sancta Ana puguen aixi (creo que es la primera vez que sale aixi en esta colección, la mayoría de veces se lee axi) com esta dit congregats los mestres y confrares de dita confraria approbar y ratificar despres dinar la eleccio y nominacio lo dia ans feta dels majorals y aixi tambe fer nominacio de dos veedors un banderado y dos examinadors. Item que los majorals seran elegits y anomenats veedors banderado examinadors ni altre carrech de dita confraria per la major part dels mestres y confrares de aquella sien tinguts y obligats a aceptar lo carrech y offici al qual seran elegits: y si no voldran acceptar y renunciaran paguen de pena sexanta sous los deu al official fara exaccio y los restants pera dita confraria y al augment de aquella aplicadors. Item que si ningun pinte de ningun mestre texidor de Ili o de llana o altrament en qualsevol botiga y obrador ubert en dita ciutat y terme sera trobat fals de pues es asaber menys de les que solen esser en poder de ningun mestre de dit offici o altrament com esta dit que per la primera pua lo mestre o amo on sera trobat pague dos diners per la segona quatre diners per la tercera sis diners y de aqui avant fins en vint sous aplicadors la tercera part al acusador la altra tercera part al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item que la medida sia de la amplaria y sisa de la de Barcelona que es de tres pams y mig ab la qual los majorals de dit offici puguen anar cada semana en lo dia de dissapte o altre per les botigues y obradors de dit offici en dita ciutat y terme a effecte de visurar ab ella los pintes y regonexer si son falsos com esta dit. Item pera que millor dita confraria puga suportar los carrechs y obligacions y pera augment de aquella que quiscun jove sera dels dits officis de nou arribat en la present ciutat y terme sia obligat de donar y pagar a la dita confraria y per ella als majorals de entrada una vegada tant solament dos sous y cada dissapte de aqui avant dos diners sien cobrats y pagats a dita confraria: los majorals de aquella sien obligats y tinguts quiscun dissapte anar a cobrarlos dels jovens dels dits officis per les cases y obradors dels mestres y que dits majorals no puguen differir lo cobrar dits dos diners de dits jovens que estan obligats a pagar de un dissapte en altre y si lo contrari faran dits majorals hajan de pagar de sos bens propis. Item que ningun mestre texidor o altre dels sobredits foraster no gose trevallar ni pendre ninguna faena en dita ciutat y terme que no sia primer examinat per los examinadors y mestre del dit offici o no tingues licencia de dita confraria y si lo contrari fara pague per quiscuna vegada sexanta sous ço es deu al acusador deu al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item per ço que la dita ciutat de Balaguer ha donada y concedida la medida de la cana a la dita confraria que qualsevol persona que comprara mercantivolment dins dita ciutat o fora della en son terme drap de Ilana a pessas a saber es de tinguda de dotse canes quiscuna pague y sien tinguts a donar a la dita confraria y per ella a sos majorals ço es lo comprador un sou y lo venedor altre sou per quiscuna peça de la tinguda de dites dotse canes. Item que qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officis y de algu de aquells puga y li sia licit y permes sens incorriment de la pena dalt en laltre capitol ordenada ni altres per tot lo temps que estara y permanexera en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert y jovens del offici y fer treballar de aquell y sia tinguda y tractada com si son marit fos viu y de la manera ell fora tractat per los confrares de dita confraria acudin dita viuda en contribuyr y pagar en dit temps tot lo que los demes confrares seran obligats y los joves tindra del offici tambe en lo que han de pagar de entrada y los dos diners cada dissapte conforme esta ja ordenat ab altre capitol. Item que qualsevol mestre dels sobredits que pendra aprenent nol puga tenir sino per temps de quatre anys y lo dit aprenent cumplits los quatre anys haja de pagar a la dita confraria eo per ella a sos majorals cinch sous. Item que qualsevol majoral de dita confraria que sera trobat y convençut haver mal administrat son offici defraudant algunes coses a la dita confraria que puguen y los sia licit als confrares de aquella eo lo capitol o major part de aquell privar al tal majoral pera temps de concorrer a ningun carrech ni offici de aquella y ferli restituyr y pagar encontinent allo que degudament constara haber defraudat y que lo balle de dita ciutat request quen sia per la dita confraria o majorals haje de fer de ço que aura constat a la dita confraria lo tal majoral haver fraudat prompta y rigida execucio en llurs bens si cas era que interpellat de be a be nou volia pagar. Item per conservacio dels emoluments de la dita confraria que si solian perdrer per diferir los majorals donar comptes del que hauran administrat en son temps y passar de un any en altre per ço ordenam que los majorals de Ia dita confraria quiscun any lo diumenge primer despues de la festivitat de la nativitat de nostra Senyora sien tinguts y obligats en donar bons ferms y lleals comptes als qui per dita confraria pera axo seran deputats y altrament sens difiriro en altre dia sino que per algun just empediment a la dita confraria no paragues lo contrari. Item que sia licit y permes als mestres y confrares de la dita confraria congregarse y ajuntarse sempre sera menester en un lloch tantes vegades quantes apparra esser convenient per les coses de la dita confraria y alli poder ordenar delliberar estatuyr y fer qualsevols ordinacions regles estatuts y capitols convenients y tocants a la conservacio y augment de la dita confraria y per lo be de aquella y per observansa de aquells poder imposar pena y molestar als contrafahents per quiscuna vegada fins en sexanta sous barcelonesos o mes segons la cosa requirira a conexensa dels confrares y capitol de dita confraria ab consentiment del balle de dita ciutat o de algun paer de aquella no essent dites ordinacions statuts regles y capitols contraris a constitucions usatges ni altres leys de Catalunya: de la qual pena lo ters sia del official fara la execucio y lo restant de dita confraria. Item per quant moltes vegades sesdeve algun mestre del offici sostraure y sobornar algun jove del mateix offici estant en casa del altre mestre y portarlosen contra voluntat de son amo a son obrador y botiga y se haja seguit y se segueixen entre los mestres y confrares molts odis rancors y inquietut gastant la germandat y confraternitat antigua: perço pera remediar semblant dany ordenen que ningun mestre puga sostraure ni sobornar ningun jove de altre mestre pera portarlosen a sa casa en pena de vint sous per quiscuna vegada aplicadors lo ters al acusador y lo altre ters al official fara la execucio y lo restant a la confraria: y lo tal jove que se exira de la casa de un mestre per soborns de altre mestre y no donara justes causes y rahons a coneixensa dels confrares y capitol de la dita confraria no puga traballar en ninguna botiga de la dita ciutat de quinze dias y ningun mestre del dit offici li puga en sa casa donar durant dit temps fahena del offici ni en altra part dins dita ciutat y terme sots la mateixa pena. Si empero donava causes que apareguessen justes al dit capitol y confrares puga liberament mudarse de un obrador en altres y qualsevol mestre lo puga pendrer y donar fahena en continent sens vagar un dia y sens incorriment per al tal mestre quel pendra o donara fahena del offici de ninguna pena. Item que si per ventura algun mestre o mestres dels dits officis estava en extrema necessitat malalt o altrament que los majorals de la dita confraria en nom y de diners de aquella lo puguen subvenir (subvenir, subvenció, subvencionar, subvención) y valer en fins en vint sous o mes a coneixensa dels mestres de dita confraria o major part de aquells ab que sempre que tingan ho ajen de restituyr y tornar a la dita confraria lo qual aja a prometrer ans de donarli dita cantitat y almoyna. Item que si ningun mestre dels dits officis que sia pobre y no tinga fahena y voldra treballar lo mestre quen tindra lin haja de donar peraque treballe y se puga remediar. Item ordenen que a honor y gloria del santissim Sagrament y de la benaventurada sancta Anna en la iglesia de Sancta Maria y en la capella de dita sancta a gastos de dita confraria haja de cremar una llantia la octava del santissim Sacrament y de tots los diumenjes y dies de festa la qual (qnal) vinga a carrech dels majorals de dita confraria. Item que quiscun any en lo dia y festa de tots los Sants en la dita capella se haja a dir y celebrar un aniversari ab nocturno de mortuis per be y repos de les animes dels mestres y confrares difunts y vinga a carrech dels majorals lo ferlo celebrar y aixi mateix demanar y cridar los mestres y confrares de dita confraria los quals manats que sien hajen de acudir a la celebracio del dit aniversari en pena de una lliura de cera per dita confraria si ja no tenien algun just impediment. Item que si algun mestre dels dits officis y confrare de la dita confraria estant malalt se li portara y lliurara lo santissim Sacrament tots los demes mestres dels dits officis y confrares manats que sien per los majorals hajen de assistir pera acompanyar lo santissim Sacrament y si no ho faran paguen quiscuna vegada a dita confraria una lliura de cera si ja no tenian algun legitim impediment. Item que si ningun mestre del dit offici y confrare volentho nostre Senyor sera mort los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats a acompanyarlo a la sepultura y si no ho faran per quiscuna vegada pague quiscu a dita confraria una liura de cera si ja no provaba estaba justament impedit. Item que si a algun mestre dels dits officis confrare de dita confraria malalt li sera liurat lo sacrament de la Extrema unccio los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats de vellarlo y aconsolarlo fins a tant Deu vulla portarlosen al seu sant regne sots la mateixa pena de una lliura de cera per quiscuna vegada hi sera per ningun contrafet si ja no estaba degudament impedit. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrare de dita confraria manat que sia per los majorals o altre dells y no estant impedit tinga obligacio de assistir als enterros dels cossos y albats se enterraran tan de dits mestres y confrares com de altres se moriran en dita ciutat en pena de una lliura de cera exigidora del qui lo contrari fara aplicadora a dita confraria. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrares de dita confraria no res meyns (a veces se encuentra meyns, ayns, la mayoría de veces es menys, anys) manat que sia per los majorals y no estara impedit tinga obligacio en pena de una lliura de cera pera dita confraria de assistir als capitols y ajuntaments dels demes confrares alla ahont seran ajuntats tenintne facultat com esperen obtenir ab la confirmacio y en quant sie menester nova fundacio de dita confraria y capitols desobre nomenats de la magestat del rey nostre senyor vuy felisment regnant. - En dites ordinacions y capitols dits batlle (primera vez que sale batlle, con tll, en este texto sale balle y en anteriores batle) y pahers consenten y presten son consentiment y suppliquen dit senyor rey sia de sa clemencia vulla consentir y otorgar dit privilegi als texidors de lli y de llana barreters y altres sobrenomenats avuy son y per temps seran.
- Que quidem capitula per me pre et infrascriptum notarium de verbo ad verbum lecta in dicta intrata domus patiarie et per dictos bajulum et patiarios syndicum et alios probos homines correcta illico predicti ac desuper nominati textores line et lane promissis omnibus verbo petierunt et requisiverunt de predictis instrumentum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in dicta domo patiarie prelibate civitatis Balagarii die mense et anno predictis me dicto notario presente presentibus testibus supradictis ad suprascripta vocatis specialiter et assumptis prout superius continetur.
- Plau a vostra magestat ab que la tercera part de les penes que en virtud dels sobredits capitols y qualsevol dells se executara sia per el jutge que fara la execucio.
- Quibus supplicatione et capitulis exibitis et presentatis et per nos supra expeditis et decretalis fuit nobis pro parte dictorum majoralium et confratrum humiliter supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero habita prius informacione ab illustri duce de Alburquerque locumtenente et capitaneo generali nostro et regia audientia in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie per quam nobis legitime constitit prefata capitula ut supra decretata utilia fore et esse ad gubernium augmentum conservationem et bonam administrationem jamdicte confratrie et preter privatam utilitatem ejusdem confratrie publicam etiam respicere votis eorum benigne duximus annuendum. Tenore igitur presentis de nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto preinserta capitula et unumquodque eorum juxta decretationis et responsionis nostre in fine eorum apposite tenorem majoralibus et confratribus confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum: volentes et decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debent majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini dicte civitatis Balagarii stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat dubietatis objectum defectus incommodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde duciquo Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi ac legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustrisimis vero venerabilibus nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellarium et doctoribus nostre regie audientie gerentibus quo vices nostri generalis gubernatoris magistro racionali bajulo generali regenti regiam thesaurariam advocatis et procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis quoque virgariis et portariis ceteiisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus ejusdem principatus et comitatuum constitutis et constituendis eorumque locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis quovis modo presentibus et futuris dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis secus agentis irremisibiliter exigendorum et nostris regiis inferendorum erariis quatenus preinserta capitula et unumquodque ipsorum ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta juxta formam et tenorem decretationis et responsionis nostro in fine ipsorum apposite dictis majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii ad unguem et inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque juxta ipsorum seriem et tenorem pleniores contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo pendenti munitam. Data in oppido nostro Madriti die decimo quinto mensis julii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo decimo octavo regonorumque nostrum vigesimo primo. - Yo el rey. - Vidit Roig vicecancelarius. - Vidit Comes thesaurarius generalis. - Vidit Perez Manrrique (con rr) regens. - Vidit Villar regens. - Vidit D. Salvador Fontanet regens. - Vidit Sentis regens. - Vidit D. Franciscus de Castellvi regens. - Vidit Orlandi conservator generalis. - Dominus rex mandavit mihi don Francisco Gassol visa per Roig vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Fontanet Manrique (con una r) Sentis Villar et Castellvi regentes cancellariam et Orlandi conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y en quanto menester sea de nuevo concede a la cofradia de los texedores de la ciudad de Balaguer los capitulos aqui insertos tocantes a su buen gobierno y administracion.

FIN DEL TOMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN.

Los tomos 9-10 no los pongo de momento porque está el pdf mal escaneado, hay muchas lagunas, faltan hojas, etc...
TOMO OCTAVO COLECCIÓN ARCHIVO CORONA ARAGON

Libro disponible en Amazon