24 DE FEBRERO.

24 DE FEBRERO.

Presentáronse en este día los sesenta embajadores que habían regresado de su embajada, dieron cuenta de todos sus actos, y el parlamento aprobó su desempeño. Fue después elegida de entre los concurrentes una comisión de veinte y ocho personas, encargada del despacho de los negocios más urgentes, y se hizo por fin lectura de varias cartas concebidas en estos términos:

Als molt reverent e magnitfichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Divendns a vespre proppassat rebi una vostra letra ab una crida la qual fiu publicar ir de mati solemnament ab trompetes. De les noves que si diu ir arriba un correu de aquesta ciutat qui ere vengut de Morella de visitar una filla sua lo qual segons diu volienlo pendre e ab gran afany es exit e comte que veu entrar lo Senyor Primogenit ab qualsque quaranta de peu e deu de cavall be a punt e lo Senyor Rey apres ab poqua gent de cavall e feu metre lo dit Senyor Primogenit en lo castell de Morella lo qual castell lo Senyor Rey fa provehir de carnalatges farines e totes altres provisions necessaries a lonch temps. Supplicant lo Jhesus omnipotent vulle esser en nostre auxili per obtenir fi e efecte de la causa que desigam ab tota prosperitat.
Item mes diu lo dit correu veu exir don Johan de Biaumont de la dita vila de Morella lo qual sen porten lo comte de Oliva e don Pedro Durrea per metrel en lo castell de Xativa. De Leyda a XXII de febrer any Mil CCCCLXI. - Quis comana eii vostra gracia
Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverent e molt magnifichs e molt savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverent e molt magnifichs e molt savis senyors. La causa de la present es que un home appellat Galceran Noguera es vengut ab provisions del Senyor Rey per regir aquesta vegueria. Som nosaltres certs ab collusio feta de dos germans de ço que lo dit ofici ha costat a comunes despeses de abdosos e ab companyia de guany o de perdua de ço quen exira. Remetem a la saviesa de vosaltres si los oficis ni lo regiment de la cosa publica se deu regir per aquest miga. La condicio dells es lo un carnicer laltre hostaler fills de un moliner que la vida sua tots temps mulnerejant ha passada e es exit de un dels sotils masos de aquesta vegueria propri de remença de un gentil hom de aquesta vegueria appellat Jofre de Via e al exint del mas de aquell se reme de lur natural tals que aquells qui ab ells han a contractar sino ab força de cort raho no sen pot haver. Aquest publich aquesta vegueria ab molta temeritat sta de esser regida per miga de tals persones e per dos esguards recorrem a vostres grans savieses e lo primer per quant han hoit que per lo trentoll qui es entre lo Senyor Rey e la terra vosaltres haurieu provehit en romoure los oficials de aqueixa ciutat cap de nostre Principat e an aquells apres tornar los dits oficis fins a tant lo dit trantoll haje repos e sie vist per qui devien esser proveits. E per tant vos supplicam que axi com haveu provehit en aqueixa ciutat e cap provehiau en nosaltres qui som membre e a nosaltres sera remey saludable per quant aquest qui aquest trienni nos ha regits appellat Bernat del Graner de natura bona en aquesta vila e en aquest territori ha regits en forma de moIta contentacio ha jaquits viure los qui planament volien viure e ha castigats los mals e aquells quils perturbaven e hans tenguts en pau e los pobles ab misericordia ha menejats ço quel temps requer. Supplicantvos promptament ab vostre diputat local sia provehit en laltre cap com vist sera qui provehira dels oficis de Cathalunya. Vosaltres qui sou sostenidors de les constitucions les quals creem proveeixen tals homens no hajen tal regiment e del tot sou defensors e sostenidors de la cosa publica molt afectadament vos supplicam no siau ajudadors aquest anomenat e tal romangue en lo dit ofici e per tota via aquells sien spargits e foragitats.
E part fareu vostre degut vos ho reputarem a molta gracia. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Supplicantvos per Io portador hajam vostra resposta. De Berga a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - Los qui humilment a les savieses de vosaltres se recomanen Camarer de Seuta Maria (Marià, Mariano?) de Serrateix Pere Ferrer Bernat de Cruylops Bernat Palanqua e Nicholau de Brotons procuradors de la vegueria de Berga.

Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Degudes recomendacions precedents. Vostra letra haven rebuda ab aquella deguda honor e reverencia queus pertany continent en efecte que vullam fer preparar tota persona de aquesta vila que sia pera armes en tal manera que occorrent alguna necessitat sien previstes dispostes e apparellades a fer lo degut segons la exhigencia del cas requira. E mes vullam donar orde en tenir e guardar lo castell de la vila en manera que altri no si metes de qui la vila e lo Principat ne pogues haver dampnatge. E mes que del nombre de persones que seran en aquesta vila suficients a fer armes vos certifiquem per nostra letra. Avisam a reverend e magnifiques senyories com de continent sentint les diferencies subseguides entre la Majestat del Senyor Rey e Principat de Cathalunya e encara prenent exemple de Tortosa e de altres lochs e viles del dit Principat per custodia e guarda de nosaltres havem provehit en tanquar les portes e guardar aquelles e adeenar e fer cinquantenes de totes les gents de aquesta vila per forma e manera que ab la ajuda de nostre Senyor Deu havem sperança per nostre poder que occorrent la necessitat que gents stranyes no hauran poder de dampnificar aquesta vila. Quant toqua a la guarda del castell no ignoren vostres reverent e magnifiques senyories com aquesta vila es comanda de Sent Johan e lo dit castell ha acustumat de tenir tots temps lo senyor Comanador de la dita vila e es en proteccio e custodia de aquell Io qual per lo dit senyor Comanador es ben guardat e custodit e som certs que aquesta vila no haura dan ni dampnatge de aquell com tots siam un animo e una voluntat. Quant toqua al nombre de les persones vist e levat aquell no trobam que res nos sia superfluo en la guarda e custodia de aquesta vila perque de persones dispostes tals com se requiren en armes faria prou que sen trobassen mes de cent. Oferintnos esser promtes a totes vostres ordinacions. En Ulldechona a XXII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A totes vostres ordinacions e manaments prests los jurats e prohomens de la vila de Ulldechona.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una letra vostra de XVI havem rebuda a XX del present ab la qual vostres reverencies nos han avisat com havien scrit e manat al diputat local de aquesta ciutat que trameta algunes persones en certs lochs per saber e sentir algunes noves e queu fes a consell nostre pregantnos volguessem attendre que les persones fossen discretes e haguessen disposicio a la cosa. Ans que la dita letra per nosaltres fos reebuda lo dit diputat local havia ja provehit en trametre persones a certs lochs per saber e sentir noves les quals persones apres que per lo dit diputat nos son stades notificades nos ha paregut esser discretes e dispostes a la cosa. Serem sempre prests en totes altres coses que serem demanats consellar lo dit diputat lo qual segons nos ha dit ha cobrat una persona de les que havia trameses e del que ha sabut e sentit certifica stesament vostres reverencies e aquelles ab la present encara avisam com lo
balle de aquesta ciutat segons se diria frequenta en scriure e trametre correus al Senyor Rey e cobra respostes de aquell. No havem pogut saber ni sentir de quins fets e negocis. E mes vos certificam com ab tot haguessem provehit de metre certs homens per guarda del castell de aquesta ciutat ab sagrament e homenatge prestat en poder del dit balle de no leixar entrar en aquell sino tant solament la persona del Senyor Rey e lo dit balle e de star a ordinacio del dit balle com en altra manera no permetes esser meses guardes en lo dit castell empero per major tuicio e seguretat de aquell havien delliberat metrey mes nombre de guardes lo que lo dit balle pregat per part de aquesta ciutat no ha volgut permetre ne tollerar e somnos mesos en delliberacio que sera fahedor. Plauraus
mossenyors per major seguretat de aquesta ciutat que esta en clau e frontera e per lo gran forniment de les forces e castells circumvehins segons per altres vos havem scrit saber e sentir lo parer vostre de vostre consell com sera provehit per haver mes segur lo dit castell. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Tortosa a XX de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests e apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Dues vostres letres havem rebudes la una de XVIIII altra de XX del present e vists los avisos per aquelles vostres reverencies certificam havem hagut singular plaer de les coses ab aquelles notificades e de la oferta quens haveu feta de parlar de continent ab los honorables consellers de aqueixa ciutat sobre los forments a aquesta ciutat necessaris e per nosaltres demanats per provisio de aquesta ciutat avisant ab la present com havem sollicitat e incautat sollicitam e incautam continuament la gent de aquesta ciutat disposta pera armes com hora sia molt prompta ab ses armes per resistir e ofendre los qui entrar e dampnejar volrien segons nos haveu scrit e coneixem aquella se dispon virilment e ab gran voluntat. Certificam mes vostres reverencies com lo castell de aquesta ciutat esta en custodia de nosaltres en altra manera que no era ans de rebre les dites dues letres e aço per vigor de les requestes a instancia nostra per lo diputat local de aquesta ciutat fetes al balle e alcayt de la dita ciutat e castell. E axi mateix sta a mans e en custodia de aquesta ciutat lo castell de Amposta. Es veritat mossenyors per vostre avis que la nit prop passada En Franci Mas alcayt del prop dit castell qui sta en servey continuu del Senyor Rey secretament e hora captada fonch en lo dit loch de Amposta parla ab lo seu loctinent de alcayt e creem per informarse com stava lo dit castell guardat e si poria haver aquell a ses mans e vuy a posta de sol lo dit Franci Mas ab si terç es tornat al dit loch e dix al seu loctinent de alcayt e als qui eren en guarda del dit castell li retessen aquell e li donasseu (donassen) les claus al qual fonch respost si ell tot sol volia entrar eren contents e que no permetrien altra gent entrat ab ell. Creuse ell era vengut ab algun nombre de gent la qual havia jaquida cautelosament prop lo dit loch de Amposta per recuperar e haver a ses mans forcivolment lo dit castell e avisats nosaltres ab correu volant de les dites coses havem provehit de continent per lo riu socorrer aquell de gent a fi que sia ben defes. Del que sera seran vostres reverencies avisades ab tot aquesta ciutat sia fornida de bona gent disposta per armes la qual crehem haurem be mester per resistir e ofendre que aquesta ciutat no sia dampnejada la qual sta en frontera. Empero redubten molts *spondros a perill sens sou. Per tant per provehir be degudament e segura afectuosament vos pregam e supplicam sia plasent a vostres reverencies al pus prest trametre aci les pecunies necessaries per donar sou a la gent de aquesta ciutat que es clau del Principat de Cathalunya segons per altres vos havem scrit. De continent se es provehit en levar la barcha de Amposta per que tot hom passe per aquesta ciutat. E no occorrent altres coses per la present sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXII de febrer a les XII hores de miga nit Mil CCCCLXI. - A. tota vostra ordinacio prests e apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Apres vos he scrit largament per correu de les coses que he sabudes e vostres reverencies me han manat saber he rebut un plech de letres vostres en les quals ne havia dues dels honorables procuradors les quals los he donades e dues mies ab una crida manant a mi la fes publicar e axi ho he fet e executat vuy hora de tercia e he feta fer la dita crida publicament e solempne axi com me es scrit e manat de la qual tot hom es stat molt content. E mes he rebudes letres per al castella Damposta e a la vila de Ulldechona e altres les quals he vuy trameses per homens propris a tots aquells a qui son dirigides e he donat tot compliment bo en aquelles e me ofir fer e complir tot lo que per vostres reverencies me es scrit e manat e scriureus de tot lo que sabre e me pore informar certificantvos com aquesta ciutat ha provehit de metre XV homens en lo castell de Amposta per guardar aquell del qual es castella e alcayt un appellat Franci Mas lo qual aquesta nit es vengut ab si terç al dit castell dient que li obrissen e hanli respost que si ell sol hi vol entrar quel leixaran entrar e no ab altre. Ell los ha dit quel Senyor Rey li ha manat que fornesque lo dit castell e que loy buyden que ell noy pot venir a soles e que ells li tornen resposta fins al mati e axi no loy han leixat entrar mas hanne avisada la ciutat la qual dubtantse quel dit En Franci Mas no haje fet algun preparatori per haver lo dit castell hi tramet aquesta nit vint homens e dema ni entenen a trametre mes per guardar lo dit castell e ha request a mi yoy vaja ab
oficial real e faça acomanar lo dit castell a aquella persona o persones que la ciutat delliberara e axi me so ofert de ferho. E mes la dita ciutat ha gran dubte quel dit Franci Mas no haje valences de alguns circunvehins axi com lo comanador de Ulldechona e lo castella Damposta e lo comanador de Orta per haber lo dit castell lo qual si a sa ma era nes tenia aquesta ciutat passaria gran perill rebria molts dans. Perque es molt mester esser ben vigilant en la custodia e conservacio de aquell majorment quel dit Franci Mas ja altra vegada hi era vengut temptant si poguera haver lo dit castell. De totes aquestes coses mossenyors vos he volgut avisar a consell dels dits honorables procuradors per ço que vostres reverencies vegen la necessitat en que stam. Tota la ciutat ha bona voluntad en provehir en la defensio de la terra tant com pora e vuy la ciutat me ha request yo fes requesta al balle o alcayt de aquesta ciutat per custodia del castell donas loch e leixas metre aquelles persones que ella volria e delliberaria e axi ho he fet e la ciutat hi ha mesos XV homens e es vigilant en la custodia del dit castell e altres lochs necessaris. Fins vuy no he cobrat lome que he trames a Valencia ne he sabudes altres noves pus certes de les que darrerament vos he scrit. Lo correu que haveu trames ab les dites letres rebi vuy a quatre hores de mati. Lo present correu deu esser aqui dins XXVIII hores parteix a les dotze hores de miga nit del present jorn que es diumenge que comptam a XXII del present mes de febrer del any de LXl. E *rescriureu e manenme vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Scrita en Tortosa lo dia e any dessus dit.
Vuy he trames home la via de Morella e de Monroig e Dalcanyiç per saber lo que pore per scriuren a vostres reverencies. Lo present correu pren deu florins. Donauloshi si compleix lo temps. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local e la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. No obstants qualsevol letres queus hajam fetes en contrari volem eus manam que leixeu carregar la nau den Miquel Prats qui es als Alfachs o a la Empola (l´Ampolla) pero que prengau seguretat del patro que com haura carregat vendra aci ab la dita nau es presentara aci a nosaltres e en aço no haja falla com axi sia nostra voluntat e delliberacio. Dada en Barchinona a XXIll de febrer any Mil CCCCLXI – A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable micer Pau Alamany diputat local en la ciutat e vegueria de Vich o a son lochtinent.
Honorable mossenyor. Trametemvos trellat de una crida sobre lo guiatge dels que sacorden en lo exercit ques fa per aquest Principat a liberacio del Senyor Primogenit. Manamvos que requirau lo veguer de aqueixa ciutat faça publicar la dita crida e que lo dit veguer e altres oficials tinguen e observen Io guiatge juxta forma de aquella. En apres volem doneu orde que los cent homens dels quals En Pujol e En *Montredon han pres carrech sieu spatxats e vinguen aci de continent provehint que sien tals e vinguen axi a punt que facen honor a la empresa. E si la dita gent o alguns de ells hauran obs alguna cosa per bestreta fins sien aci digau un Galceran Prat que la dita bestreta faça axi com als altres e que vinga ab la dita gent ons trameta memorial de ço que bestret los haura en manera quens ho puixam retenir e comptarne ab lo dit En Prat degudament. Donauhi bon orde. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Ara hojats queus fa a saber lo honorable En T. regent la vegueria de la present ciutat per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels molt reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan ab delliberacio del consell en virtud de la comissio per la cort general celebrada en la ciutat de Leyda assignat qui tot lo Principat representa e encara de consell dels molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona que com per gran servey de Deu omnipotent servey e honor de la real corona recuperacio de la persona del lllustrissimo senyor don Charles primogenit Darago e de Sicilia et cetera Princep de Viana e benefici repos e tranquillitat del Principat de Cathalunya e de la cosa publica de aquell sia stat delliberat per lo be pacifich del dit Principat que tots aquells de qualsevol ley stament o condicio sien qui se acordaran per causa del dit negoci sian guiats e de fet aquells guia. E mes encara denuncia e notifica a tot hom que los poblats en Cathalunya ara sien acordats o no e lurs enemichs son en pau e treua constituhits segons los usatges de Barchinona e constitucions de Cathalunya en axi que si algu axi dels enemichs dels dits acordats com encara dels dits no acordats contra los lurs enemichs e encara qualsevol altres persones de qualsevol condicio sien *dampnificara algu dels dits poblats en persona e en bens per si o per interposada persona incorreguen les penes de les dites constitucions e usatges e encara pena de mort sens tota merce declarat empero que en lo dit guiatge no sien compresos gitats de pau e de treua o bandejats. 

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. Segons per altres sou certificat entre los consellers donats axi a vos com al vezcomte es lo honorable En Andreu Bisbal donzell lo qual de present va al exercit. Rebreu dell jurament de be e lealment aconsellarvos e apres vos placia haverlo en bona recomendacio per quant es home ab disposicio e suficiencia de fer benefici e fruyt axi en la conselleria com en altres coses occorrents al exercit. E tingaus la Sancta Trinitat en sa guarda. Dada en Barchinona a XXIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Galceran Scales diputat local en la vila de Castello Dampuries.
Diputat local. Per quant En Jaume Garriga qui sta en aqueixa vila e es gasco o gavaig (gascón o gavacho, gabacho, gabatxo) porta un gonell vert e diuse Tirasal se es acordat aci en la armada que nosaltres fem per lo Principat de Cathalunya per la liberacio del lllustrissimo senyor don Charles primogenit de la Majestat del Senyor Rey e ab lo sou es fugit vos dehim e manam queus entrametats cautament si aqui sera lo dit Jaume Garriga e si hi es requeriu lo oficial de aqui en virtut de la seguretat que ha prestada de obtemperar a nostres requestes que de continent tota dilacio consell o consulta cessant meta en bona preso lo dit Jaume Garriga e si sera en algun loch aquent prop anauhi e requeriu lo oficial de aquell loch hon sera quel prenga el tinga ben guardat e puys sia pres avisaunosne ab vostra letra. Feuhi la diligencia que es ops. Dada en Barchinona a XXIIII de febrer any (mil) CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

7 DE FEBRERO.

7 DE FEBRERO. 

En este día se presentaron en el parlamento el maestre de Montesa y el virey de Sicilia, embajadores enviados por el rey, los cuales en virtud de la credencial que a continuación se copia leyeron las instrucciones que se les habían dado, reducidas a reclamar del Principado que mandase retirar sus embajadas y cesase en sus pretensiones.

Als venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres ab ells congregats en la ciutat de Barchinona.

Lo Rey.
Venerables religiosos magnifichs nobles amats e feels nostres. De algunes coses servir de Deu e nostre e benefici de aqueix nostre Principat concernents havem plenament informats los venerable religios magnifichs noble e amats consellers nostres frare Luis Dez-Puig maestre del orde e cavallaria de Sancta Maria de Montesa e Sant Jordi e don Lop Ximenez Durrea visrey per Nos en lo regne de Sicilia les quals per nostra part vos explicaran. - Pregamvos encarregam e manam que als dits mestre e visrey en tot lo queus diran e explicaran per nostra part doneu plena fe e crehença com a nostra propria persona. Dada en Fraga a XXI dies de janer del any Mil CCCC sexanta hu.
- Rex Johannes.

A lo expuesto por los embajadoras se contestó en los términos que siguen, contentándose aquellos con pedir copia de la carta e instrucciones a que se refería la respuesta.

Molt reverend noble magnifichs e de gran providencia senyors.
Ab molta devocio e reverencia lo present consell ha hoyt a vostras magnificencias a las quals infinidament regraciam com vos ha plagut fernos lectura de las instruccions per la Majestat del Senyor Rey a vosaltres donades las quals per quant per tants hoynts son stades ben compreses es stat vist no freturar donar congoxa o fadiga a vostras providencias de la copia demanada. E per quant aquesta materia del Illustrissimo Senyor Primogenit e successor es tant trita e delliberada en aquest consell que no fretura lonch temps consumir en delliberacio fer han acordat fer promptament resposta a las magnificencias vostras la qual vos sera legida e son les instruccions donades derrerament als embaxadors las quals son la final e incomutable intencio del Principat de Cathalunya.

En vista de esta embajada y del estado de los negocios se adoptó después de maduro acuerdo la resolución siguiente:

Recensida molt diligentment e en totes ses parts a gran vigilancia discutida e examinada la materia occorrent per servey e honor de la reyal Majestat e corona sua e per salvacio de la persona del Illustrissimo Primogenit e per reintegracio dels privilegis e libertats del Principat de Cathalunya e per observancia sdevenidora de aquellas indemnitat benifici e total repos del dit Principat es lo parer e voler dels diputats e lur consell que la persona del dit Illustrissimo Senyor Primogenit la qual en desservey de la dita Majestat indegudament informada e ab infraccio e derogacio de dites libertats en gran perjudici del Principat es detenguda sia treta e desliurada de la preso en que sta e haguda a mans e poder del dit Principat fahent per aço qualsevol sforç e potencia necessaria trahent per ço e fahent anar la bandera reyal e del General on se vulla sia lo dit Senyor Primogenit ab gent de cavall e a peu stipendiada e compartida en tot lo Principat fins a tant lo dit Senyor Primogenit sia hagut. E si per ventura en la sua persona cars advers e indegut seguira sien dignament castigats los metents e consentints e la posteritat de tals damnada de tot honor e haver.
Item per sostenir la mar e les illes e encara regne de Valencia e confortar a tots es vist necessari encontinent varar e donar orde sien armades les galeas qui hi sien promptes per trametre a les dites illes e conservar la costa degudament e que de continent sien posades stepes de XXIIII galeas e procehit a factura de les que necessari sera.
La exequucio de les dites coses en deguda promptitud es remesa a algunes persones per los dits deputats e consell elegidores.

Por último se presentó en este día y prestó el debido juramento Juan Pellicer, y se dio asímismo cuenta de los documentos que siguen.

AIs molt reverent e honorables mossenyors los senyors los diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables mossenyors. Una letra havem reebuda de vostres reverencies e honorables savieses responsiva a una altra que per part de aquesta universitat a vostres reverend e honorables savieses era stada feta sobre la eleccio feta de la persona de micer Johan Andreu a la embaxada feta al Serenissim Senyor Rey de la qual eleccio stam algun tant merevellats com siam de parer qualsevulla sindich dege usar de son poder al plaer de aquells per qui es elegit e no en altra manera com majorment per dita nostra letra vostres reverend e honorables saviesas fossen fetes certes de la intencio e voler de aquesta universitat e per haver fet lo contrari ne stam nosaltres e tot lo consell de aquesta universitat algun tant agreujats. Pero axo no obstant nosaltres havent sguart quant es de alta natura la materia que per vostres reverend e honorables savieses se tracta e volent tots temps condescendre e seguir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat havem provehit juxta lo contengut de una altra vostra letra que derrerament havem reebuda vage a vostres reverend e honorables saviesas En Johan Pellicer altre dels sindichs e principal de aquesta universitat per fer e complir lo que per vostres reverencies e honorables savieses sera ordonat supplicantvos lo hajau per recomanat. E com mes no hajam a dir supplicam la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Dada en Vilafrancha de Penedes a V del mes de febrer del any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vostres reverend e honorables saviesas apparellats los jurats de Vilafrancha de Penedes.

Molt reverents egregi nobles magnifichs e savis senyors.
Apres que ab gran vigilancia es stat entes en la provisio fahedora per recuperacio e salut de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e reintegracio dels privilegis e libertats de la patria repos e benifici del Principat hagut recors primerament a Deus omnipotent la gracia del qual humilment e devota es stada per diverses vies e formes invocada per salvacio de la persona del Senyor Primogenit e per reintegracio de les leys e libertats de la patria en la qual a disputacio no se enten loch donar es stat vist e delliberat que la persona del Senyor Primogenit sia deliurada e treta de la preso en que sta e haguda a mans e poder del Principat fahent per ço qualsevol sforç e potencia necessaria. E per ço se traura aci de continent la bandera reyal e del General es fa aci sforç de gent de cavall e a peu quens sera tramesa per seguir e haver lo dit Senyor Primogenit hon se vulla sia e per semblant per tenir la mar degudament de present se armen algunes galeas e se posaran XXIIII stepes per fabricar tantes galeas e fer per la mar totes coses necessaries a seguretat de les illes e reputacio daquest negoci. E ja mes de aquesta fahena nos desistira fins hagut sia lo dit Senyor Primogenit fahent certes vostres providencias que dema diumenge de mati a vuyt de febrer se trauran dites banderes es posaran les stepes. Aquestes delliberacions ha convengut fer en les quals concorren los dos consells aquest e dels cent jurats de la ciutat. E perque en lo principi de la exequucio de aquesta empresa va molt e lo tot daquest negoci vos pregam molt afectadament e quant pus carament podem vos encarregam ab aquella via pus util e segura queus sera vist per haver lo dit Senyor Primogenit vullau donar orde en exequucio del dit negoci car en aquest principi sta la salut de aquest negoci. A nosaltres semble lorde deure esser aquest ço es que si la Majestat del Senyor Rey en Leyda sia concertat ab la ciutat a la qual scrivim e la ciutat de Barchinona scriu que la hora concertada de la nit trenta de vosaltres ab alguna part de la host de Leyda hisquen fahent la via de Fraga e sils sera vist esser prou potens en haver lo Senyor Primogenit vagen prests sino stiguense detenint fins sia arribada la host de Cervera qui hi sera decontinent pero semblar nos hia cautament deurie esser provehit en trencar lo pont de Fraga perque nos pogues anar la via de Arago a fi que no poguessen tirar pus enlla lo dit Senyor Primogenit. E los altres XXX embaxadors o aquella part queus sera vist pugen segurament a la Majestat del Senyor Rey e ab aquell sforç que poran dihentli com los pobles stan arremorats per deullirament (delliurament) del Senyor Primogenit e que la sua Majestat stigue segura e sens dubte algu car ells son aqui per custodia de la sua persona. E de fet los dits embaxadors proveesquen los portals esser tanquats e negu no poder exir de Leyda.
E per quant si la dita Majestat exia seria perillos de inconvenients per evitar aquells sia provehit e ordenat ab supplicacions et alias la dita Majestat no puixa de Leyda exir. On la dita Majestat fos en Fraga semble que tots vosaltres senyors embaxadors ab tot lo sforç de Leyda façau segurament e cauta la via de Fraga provehint per semblant al pont per manera que lo dit Senyor Primogenit no puixa esser en Arago portat e tantost vos sobrevendra lo socors de Cervera e succesivament tot lo soccors de la terra. La exequucio sobredita senyors de gran providencia se ha a fer car es vista esser la salut del Senyor Primogenit del Principat e de tots. Lo modo de la exequucio nos par sia lo que scrivim pero si millor e pus util vos ni occorrie placieus exequutarho puys la cosa queus scrivim a efecte se deduescha pregantvos quant pus afectadament e streta podem de continent ho vullau a exequucio deduhir e per cosa alguna nous volguesseu detenir car seria destruccio del Principat e de tots e si en vosaltres detencio o renitencia (retinencia) havia vos certificam los pobles esser en tal disposicio en aquesta materia que havem per cert danunciarien qualsevol que en aço fallis ho (o) impediment hi prestas. Lo consell sta continuament congregat en aquesta casa e per semblant lo de cent jurats en la casa de la ciutat sens exirne per dormir o per menjar. Placiaus donar carrech al notari que scriva de hora en hora ab correus cuytats car vosaltres crehem sereu be occupats e tornamvos pregar no sia ara posar redupte en res mas queus placia promptament executar segons lo Principat e tots confiam e exiu de tota specie de tractes car aquesta es la saludable via e tota altra es la sepultura de tots attesos los tormens en que som. E si qualsevol persones exceptades aquelles qui per lo deute de fidelitat son e deuen esser exceptades vos faran contradiccio o obstacle algu sien tractats com enemichs de la cosa publica. Placiaus cogitar quant va en aço la honor del Principat e per major descarrech vostre a cautela vos ne requirim per vigor del jurament prestat. Reebuda havem vostra letra vuy dels partits moguts la qual no obstant ha convengut procehir en aquesta delliberacio fer. Hoyts havem los embaxadors del Senyor Rey e no contrastant lo que explicat nos han volem eus requirim que de tot en tot deduhisquau en obra e tota dilacio e consulta cessant la nostra delliberacio dessus dita. E provehireu senyors en trametre de continent al cami de Fraga per detenir tot correu o altra persona qui anas aquella via per no donar algun avis a la vila de Fraga e gents qui son en aquella. Lo Deu omnipotent senyors vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer any Mil CCCC LXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les suplicacions del Principat sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Princep primogenit de Arago que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit Illustrissimo Primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrastant a qualsevol altres exceptada la persona de la Majestat reyal qui impediment donar volrien. E per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam que vista la present ab gran sollicitut entengau en lo dit negoci provehint que attes la host de Leyda va la via de Fraga de continent vista la present trametau lo major sforç tant a peu quant a caball (normalmente se lee cavall; cavallo y cauallo en castellano antiguo, caballo en moderno; caball en chapurriau) que possible sie a la dita vila de Fraga a fi que mijançant la gracia divina lo dit Illustrissimo Primogenit se haja a les mans del Principat e sia delliurat de la detencio en que sta. Nosaltres lavem scrit als honorables pahers de Leyda per la execucio de les dites coses als quals axi mateix ne scriuen los honorables consellers e consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona e per semblant als embaxadors del dit Principat los quals promptament donaran conclusio en lo que sia necessari segons los scrivim. Per res no stigau de provehir en lo sobredit car seria total destruccio del negoci si lo contrari era fet. Axi mateix sera necessari siau sollicits que algun correu que pas si no era del General que sia detengut. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors don Francesch de Pinos mossen Marti Guerau de Cruylles e mossen Francesch Sampso embaxadors ensemps ab altres del Principat de Cathalunya.
Molt nobles e magnifichs mossenyors. Per quant axi per lo avis que havem hagut de vosaltres per medi de mossen Torrelles com encara per la letra per la hu de vosaltres tramesa restam avisats del home de Arago qui a vosaltres ha feta oferta e per tant com lo desig nostre es portar a bon fi si a Deus sera plasent aquest negoci vos pregam quant podem que en lo endres e adjutori ofert se do prompta exequucio majorment si Deu volra podia servir en lo que ara ab la letra comuna vos es scrit. E plaura a nosaltres per vosaltres sia ofert al qui oferta ha fet fer per ell lo que farieu per nostres persones e per un dels principals de aquest Principat. Siau be sollicits en dit negoci e encara en lo que a tots comunament es scrit conduhint los altres a virtuosament obrar car lo contrari seria sepultura de tots. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifichs e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt magnifichs e savis senyors. La delliberacio nostra e del consell acompanyada de determinacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat es que considerats tots los tractats fins aci sobre la recuperacio de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit e observancia de les libertats de la patria fets e tenguts qui per conservacio de la unitat e benefici del dit Principat e per retre lo perfet deute de la fidelitat a la patria se entengue en recuperacio del dit Illustrissimo Primogenit. E axi deduhint la dita delliberacio en efecte dema que sera diumenge a les sis hores de mati seran tretes les banderes de sent Jordi e reyal de aquest Principat per anar la via de Fraga en lo auxili de la dita liberacio e per semblant dema se posaran juxta les determinacions en los dits consells fetes XXIIII stepes de galeres e aquelles se portaran a final acabament e entretant armades algunes galeres qui son aci per confort de les illes e de la costa. Daqui avant fetes per nosaltres dites delliberacions tenim en vosaltres e aqueixa universitat en tal reputacio que per lo honor de aquest Principat e interes de la cosa publica de aquell del qual aqueixa universitat es principal membre sera cau e fi gloriosa de aquesta divina delliberacio e per ço quant podem vos pregam exortam e encarregam que a la dita exequucio vullau donar tal e tant expedita direccio que contrari algu no prenga. E seria parer de alguns que fos feta en la manera seguent ço es que convocat per vosaltres consell general e pres jurament dels consellers de aqueixa ciutat de no exir de la casa fins al acte de la exequucio fos legida la present letra al dit consell e de continent feta delliberacio de la dita empresa fossen tanquats tots los portals de la ciutat sols hun acceptat e hisques lost de la ciutat acompanyat de aquella gent que a vosaltres semblara la via de Fraga que van a cobrar la persona del dit lllustrissimo Primogenit e axi una part dels embaxadors de la terra be acompanyats pujen a la Majestat reyal e per preservacio de tot dampnatge de la dita reyal Majestat en tot cas que exir o partir volgues de la dita ciutat li sie consellat e no permes de exir de la dita ciutat segons als dits embaxadors havem largament scrit. Empero si altre mija apartat de tot tracte e no desviant de exequucio pus acomodat e pertinent a la dita recuperacio del lllustrissimo Primogenit vos occorrera sia feta delliberacio vostra pus lo dit acte dilatat en alguna manera no sia. E si era cas per los embaxadors nostres o alguns dells alguna dilacio o empaig en qualsevol manera colorat hi ere donada nosaltres confiam que per mija de la virtut e potencia vostra e de aqueixa universitat lo dit acte tant glorios e digne de infinida fama sera exequutat. Estau ab ferma sperança lo socors univers de aquest Principat e de aquesta ciutat sera molt prest a vosaltres e provehiu que tots los rocins qui seran dins la ciutat e sien de qualsevol persones sens excepcio alguna sien per vosaltres retenguts a fi queus ne pugau servir. Lo Sant Sperit sia en vostra direccio. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.
La convocacio de vostre consell e execucio de la cosa queus scrivim es necessari sia feta o se faça hora per hora encara que a la mija nit rebau les presents.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana deputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Diputat local. Nosaltres scrivim una letra als pahers de aqueixa vila e aquesta ciutat los scriu. Aximateix remetemvos les letres. E perque va molt en la prompta exequucio de aquelles vos dehim e manam que de continent les doneu als dits pahers e encara los solliciteu que promptament e presta exequuten lo quels scrivim car tota dilacio seria dan e inconvenient irreparable. Data en la ciutat de Barchinona a VII dies del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Lo dia present per nosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que vist lo Senyor Rey jatsia supplicat de gracia e de justicia no ha volgut condecendre a les supplicacions de aquest Principat sobre la liberacio del lllustrissimo Princep primogenit del dit Senyor Rey que de continent per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal sia procehit en haver lo dit lllustrissimo Princep e primogenit per totes aquelles vies de fet que possibles sien contrestant a qualsevol altres exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran. E axi deduhintho a efecte es stat delliberat que la ciutat de Leyda vage ab aquell nombre de gent que mes pora a la vila de Fraga per haver e cobrar lo dit lllustrissimo Princep e la ciutat de Cervera hi trameta gent. E aci se trau la bandera de Sant Jordi pera socorrer ab la mes gent que porem e posarem stepes pera XXIIII galeres per visitar les illes de Sicilia e de Cerdenya e de continent adobar e varar de les que son en la dreçana tres o quatre per guardar la costa e acordar gent de peu e de cavall. Per ço fahentsvos certs de les dites coses vos pregam e encarregam encontinent nos trametau cent homens de peu e disposts a treball armats e a punt en los quals ne haja sexanta ballesters trenta empavessats e deu ab lançes largues car nosaltres los pagarem aci lo sou e per lo temps que delliberarem e vosaltres meteuhi los conestables e capita queus parra a la dita gent. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Francesch de sant Çaloni (sant Celoni) diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Diputat local. Per quant havem delliberat per certs sguarts que no curam aci explicar haver alguna gent de cavall volem eus manam que encontinent en lo cap de aqueixa vegueria façau fer una crida que qualsevol home de honor qui sia dispost esser home darmes e servir aquest General a cavall vinga açi car lo General li dara lo sou e per aquell temps que sera delliberat dar als homens darmes. Dada en Barchinona a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable e molt savi mossen Johan Agullo ciutada de Leyda hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossenyor e molt savi. Vostra letra havem reebuda vuy de mati que comptam set del present ab la qual nos avisau que puys la delliberacio fos feta aci fos scrit aqui als honorables los pahers de aqueixa ciutat de continent se donaria exequucio al dit negoci. E per tant de continent vista vostra letra la delliberacio es stada feta segons veureu ab les letres trameses als embaxadors del Principat e als dits honorables pahers. Reste donchs sia complit ab gran diligencia lo que vos es stat ofert car per nostra part es fet quant haveu demanat. E per cosa al mon no stigau car lo sforç vos sera ab gran poder de continent trames. E ateneu lo contrari no sia fet car seria grandissimo dan e total perdicio de tot aquest Principat. Lo Deu omnipotent vos endres. Dada en Barchinona ab cuyta a VII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

5 DE FEBRERO.

5 DE FEBRERO. 

Los individuos del parlamento, puestos de acuerdo con los concelleres de la ciudad, resolvieron contestar a los embajadores con la carta que a continuación se inserta, con otras de que se dio cuenta en la misma sesión.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Per una letra dels quinze de vosaltres molt prudents senyors a la qual fins aci respost no havem per no haver necessitat som stats certificats del parlament fet per lo Illustrissim Senyor Primogenit als sis qui vocats anats hi eran del qual parlament havem compres lo que a vosaltres ne ha paregut. Mostrase be la composicio del primer parlament e de quanta instruccio procehie. Lo replicat fet per lo Senyor Primogenit al vostre parlar se coneix be esser natural apartat de instruccio e de qualsevol simulacio. Es stat lo replicat e informacio per los dits sis feta per nosaltres molt comendat per quant es stat fornit de gran virtut e pertinencia segons tostemps havem indubitadament sperat. Apres hir cerqua les set hores de nit rebem una letra de vosaltres LVIIII dada a tres del present per la qual som certificats de la entrada feta ab salvament en la ciutat de Leyda e reverencia exhibida a la Majestat del Senyor Rey de que havem hagut grandissimo plaer e consolacio com en les personas de vosaltres vage molt a aquest Principat e majorment en aquest temps que sta constituhit en tanta oppressio e perill de tanta desolacio e congoxas car spere lo dit Principat remey sentir e total repos esserli donat per la industria mitga e virtut de vosaltres dels quals si desamparat era james tanta dolor fou en una terra sentida e desolacio. E si no fos la grandissima sperança que se ha en la representacio virtut e bon sforç de vosaltres e nosaltres indubitadament serien ja seguits grans inconvenients. Causa ha ja donada aquesta representacio a gran benifici e salut de la patria nostra a tots comuna e de tots mare a la sustentacio de la qual som inmensament obligats la qual obligacio a totes altres es preferida. E per ço tots a la patria devem nostre deute retre e qui mes ho cuyta e mes hi fa millor ret son deute e serveix a Deus omnipotent al qual los benificis publichs e comuns son pus acceptes per haver mes perticipi en lo divi. Grans perills e treballs se lig esser stats subits per defensio de cosa publica de que infinita gloria e premi han aconseguit los certants en tal materia car mentre vivien eran comendats e adorats de tot lo mon bendits e staven en libertat que es la pus cara cosa que en aquest mon haver se pot e apres eternament viuen e son en continuo exemplar de virtut portats. O glorios nom e premi perpetuament durador en aquest mon del qual no ignoram tots haver en poch moment exir e virtuosament obrant restamhi perpetuament e femnos via dreta a la gloria eterna. Los qui en aquesta forma han viscut e viuen no son stats subjectes a les moltes ignominias servituts congoxas e miserias que ha convengut comportar als miserables de virtut privats qui ab ignavia e viltat la natural libertat han perduda e axi poch aquella com la adquisida per predecessors lurs defendre no han sabut. Aquestes miserias covendra a tots subir e suportar si en aquest negoci virtuosament no sera entes e les libertats e grans interessos de la patria ben defesos los quals defendre no ha molt a fer pus a Deus omnipotent ha plagut inspirar en aquest Principat e poblats en aquell tant unica voluntat e conforme en obrar virtuosament a conservacio del cors de aquesta cosa publica de la qual vosaltres sou tant precipua e notable part qui haveu e deveu aquella defendre e totes coses
virtuosament per tal defensio empendre. En aquesta mateixa obligacio som nosaltres qui virtuosament e sforçada indubitadament lo matex farem e encara que en lo maneig occorreguen moltes coses qui per ventura a huns o altres no convenguen tot hom hic ha bon comport car sabut es que en una multitud degut es esser seguit lo parer dels mes e no lo parer de cascu particular. Som certs que observantse aquesta regulacio e unitat indubitament lo Principat sera relevat de incorrer los grans inconvenients qui cominats li son. E vosaltres per exequucio obra e miga dels quals tant gran benifici reportara la cosa publica del Principat obrareu virtuosament com sempre se ha sperat en haureu utilitat perpetua honor e gloria.
Lo partit reportat a vosaltres per los missatgers de aquesta ciutat del qual en dita letra nos avisau es vist fer recaure lo Principat en los inconvenients majors ques podrien car lo dit partit es vist no voler alre dir sino fer desistir de la prossequucio del negoci e que del mal que ha lo Principat no puxa recorrer a metge. Aço seria recaure en grandissimo error molt major sens comparacio dels aragonesos qui dispensaven en lur libertat e nosaltres seriem vist venir acordats e consents en sostenir nostres prejudicis que tenim car primerament lo dit partit importa dilacio qui es gran contrari per donar loch que entren les divisions en les quals se fa continua diligencia e sollicitut e per ço es provehit sia servat lo memorial extra les instruccions derrerament donat. Importa encare mes ab gran confusio e vergonya que stant lo Principat interessat e prejudicat consente no poder reparacio demanar de sos prejudicis. Aquesta e semblants vias seria mort e sepultura del Principat car continuament si farien prejudicis e tantost se inquiririen consemblants vies perque no se haguessen reparar. Perque es nostre parer e deliberacio per forma alguna no consentir ne loch donar al tractat de tal partit nens par aquest o altre algu qui desvias o dilatas la peticio del Principat ja feta deure esser manejat o tractat ans vos pregam afectuosament e requerim en virtut del sagrament prestat que dissapte primer vinent que seran set del present tota consulta cessant sia legida a la Majestat del dit Senyor la segona instruccio la qual en les instruccions es ordenat esser legida e tantost nos avisau de la resposta certificantvos lo consell de aquesta ciutat esser en aquest parer e voler e scriu a sos embaxadors en la dita lectura sien ab vosaltres ensemps e presents. Placiaus demanarloshi e encara los altres embaxadors qui hi sien de Rossello e de universitats del Principat. Totes dites instruccions e memorial son stades legides e delliberades unitament en la dita casa de la ciutat.
Havem sabuda la venguda dels reverent e magnifich mestre de Muntesa e visrey de Sicilia de la quai som ben alegres e contents car veuran e trobaran altre virtut e unitat que per ventura no es cregut per la Majestat del Senyor Rey e vist a quant foch hic sera tengut sen podra fer altre report a la dita Majestat e hi haura credit donar altrament que fins aci no mostra haver fet. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. - Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors de gran providencia. Per quant segons haveu vist en les nostres altres letres dades de la present havem delliberat que en la lectura que fareu a la Majestat del Senyor Rey sien convidats e presents los embaxadors de aquexa ciutat e a ells es scrit per los consellers e consell de la dita ciutat que hi sien e tots parlen ab una veu e una boqua e una cosa attes la dita ciutat ha mostrada e mostra una grandissima afeccio e incomutable voluntat en la prossequucio de aquests afers la qual cosa quant sia util e necessaria vostres reverencies e providencies senten be per ço vos pregam e encarregam molt stretament que en lo anar e estar en consell e en tota altra cosa los doneu e colloqueu en lur loch e grau pertinent e quant que mes de lur loch e grau hajen no sia menys. Car lo temps e los afers e la dita intencio e unio en vosaltres ho merexen. E jatsia ab les altres vos hajam scrit incautant a vosaltres que dels partits expedients siau hoydors e no promovedors encara a major cautela ab les presents de nostra intencio inconmutable volem siau certs com axi ab deliberacio del consell vejam esser necessari per benifici del negoci que tractam per molts respectes los quals no curam exprimir pregantvos tots ab molta unitat e concordia entengau en dit negoci car sens dubte fahentho axi nostre Senyor Deus sera servit e la real Majestat e lo benifici del Principat sera fet. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors e de gran providencia la Sancta Trinitat en vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable e molt savi mossen Franci Dezpla cavaller hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Mossen molt honorable e molt savi. Molt som maravellats attesa vostra virtut e singular industria com continuament e de jorn en jorn no avisau e si en universal no ho feu com vos particularment nons scriviu dels negocis en quint punt son e de les particularitats axi dels de la casa del Senyor Rey e dels qui van e venen e com sta e si novitats si seguexen per lo semblant Leyda que fa e com stan e deveuvos recordar de moltes coses eren aci dites per alguns de Leyda. No sabem causa com vos adormiu axi que nons avisau del que es necessari. Placiaus ab summa diligencia entendre en dit negoci no sia necessari daqui avant sollicitar a vos mas vos siau sollicitant los altres e confortantlos a be e unidament ab molta virtut e sforç obrar tolent e abolint totes rugues e temptacions diaboliques que destruen lo be obrar. Siau hi caut e sollicit com de vos speram. E sia molt honorable mossen e molt savi la Sancta Trinitat en vostra guarda. Data en Barchinona a cinch de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable e molt savi mossen Johan Agullo hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen e molt savi. Be crehem vos recorde vos fonch donat carrech que de les coses occorrents e del stat de aquexa ciutat e de altres circunstancies per vos fossem avisats. Stam marevellats com de hora en hora e de jorn en jorn cessau de avisar a nosaltres fahentsnos specificadament mencio de totes coses car com saben moltes coses son stades significades per vos fahents per la utilitat del negoci de les quals seria bo fossem avisats a fi que poguessem millor delliberar en lo que fer se deuria.
E sia molt honorable mossen e molt savi la Sancta Trinitat vostra custodia e proteccio. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable micer Johan Andreu doctor en leys hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen. Be vos recorde lo parlament vos fonch fet e lo carrech vos es stat donat e per ço vos es stat fet memorial apart pera vos. Necessari es ab summa diligencia entengau en dit negoci axi en lo cap de la cort com altres ço es que com saben per millor conduir lo negoci al fi desiderat es expedient sia per alguns impugnada la prorogacio feta per lo Senyor Rey absent del Principat a fi que entretant sia provehit segons per Deu sera disposat. Mes avant es necessari si per lo Senyor arquebisbe ne sereu demanat li digau lo interes fundat en dret que ha lo Principat en demanar la liberacio del Princep e com aquesta es libertat precipua sobre les altres. Apres es necessari sia be informat de juribus patrie circa media per haver lo Princep e lo que lo Principat demane e satisfaccio als objectes. Pregamvos donchs siau molt sollicit en dit negoci sollicitant los altres e confortantlos a unidament obrar removent totes rugues cautament e discreta sogons de vos confiam. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles e honorables senyors. Una letra he rebuda per la qual rest avisat de la eleccio per vosaltres feta de la embaxada de XXXXV persones al Senyor Rey en quem desplau summament com yo personalment no puch entrevenir per causa de la indisposicio de ma persona. E per tant per satisfer a vostra voluntad e al degut en aquella part que mes possible he elegit que en mon loch vage mossen Guillem Barçalo vicari meu general e dega de ma esglesia Durgell ab procura bastant per entrevenir si mester sera en les corts lo qual sera a Tarrega a la jornada per vosaltres asignada e tremetra procura aqui bestant a rebre la quantitat per vosaltres per causa de la dita embaxada consignada. E per la present no he mes dir sino que si alguna cosa vos sera plasent ab confiança men scriviu. - En Salas a XXXI de janer. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo Patriarca de Laxandria bisbe Durgell. (Alexandria)

Parlamento de Tortosa, parte III

Sesión del día 19.

Abrióse con la lectura del siguiente escrito:

Núm. 255. Tom. 18. fol. 1143.

Lo parlament general del principat de Cathalunya vista una cedula oferta per en Joan de Vallcarqua donzell affermantse sindich e procurador dels poblats en la vall Daran la qual cedula conte requesta e protestacio carregant lo dit parlament ab paraules punyents diu e respon lo dit parlament que ell esta molt maravellat del dit quis afferma sindich o procurador de la dita vall com requer e carrega lo dit parlament e fa protestacions contra aquell sobre e per lo subsidi a la dita vall demanat com deje saber que per aconseguir socors e provisio a la dita vall com sie part del patrimoni de la corona reyal se deu recorrer propriament als molt reverends nobles e honorables marmessors del molt alt senyor lo senyor rey en Marti quondam de recordable memoria dels quals aci ne ha partida los quals han la administracio universal dels bens emoluments e rendes a la dita corona reyal pertanyents e aquells deu requerir carregar e contra aquells protestar e no contra lo parlament lo qual no ha hauda fins aci ne ha alguna administracio del dit patrimoni reyal. Perque lo dit parlament dissent als carrechs e protestacions contra aquell indegudament fets e en la dita cedula expressats com no cregue lo dit parlament merexer tal premi de la bona obra la qual es stada feta a la dita vall per los dits molt reverents nobles e honorables marmessors dessus dits socorrent aquella de algunes quantitats les quals manlevaren del dit parlament allegant que les havien mester les quals encara lo principat no ha recobrades: los dits marmessors saben en que les han convertides. Recorrega donchs lo dit quis diu sindich als dits molt reverends nobles e honorables marmessors e de aquells deura bonament aconseguir lo soccors que demana. E lo dit parlament los ne pregara exortara e encarregara tant com puxa ne sapia com desig sobiranament que lo patrimoni de la corona reyal sie integrament conservat. Hoc mes lo dit parlament dara algun flix o comport per algun spay de temps convinent que no repetira la quantitat la qual ha prestada als dits marmessors fins hajen mes pecunies del patrimoni reyal entre mans per ço que a la dita vall per los dits marmessors puxa esser socorregut. E com los poblats en la dita vall com a bons e leyals vassalls de la dita corona per tots temps se sien be acostumats de defendre de lurs enemichs e conservats a la dita corona lo dit parlament redueix a memoria al dit quis diu sindich de la dita vall e als poblats en aquella lur bona ignada fidelitat e naturalesa exortant pregant e requerint aquells que aquella segons lur bon costum vullen a la dita corona integrament conservar. E no creu lo dit parlament que per privilegi en la cedula offerta comemorat o per altre cap los dessus dits poguessen voler en menys obrar lo contrari: la qual resposta etc.

El gobernador general de Cataluña presentó también sobre el mismo asunto otro escrito que dice así:

Núm. 256. Tom. 18. fol. 1145.

Als recors supplicacio e requesta e protestacio fetes per en Johan de Vallcharqua donçell com a sindich dels homens de la vall Daran al governador de Cathalunya e parlament general del principat de Cathalunya respon lo dit governador tant com toqua a ell e a son offici dient que ell no ha ne te emoluments del patrimoni reyal dels quals puxa supplir o bestraure a la necessitat en ques diu esser posada la dita vall com los emoluments que ha presos tro a vuy provinents del dit offici no basten al salari del dit governador ans li es degut encara molt per raho del dit salari. Diu mes que ell no sab al present pecunies deliures pertanyents al dit senyor dins lo dit principat de les quals puxa provehir a la dita necessitat per lo dit sindich pretesa. Diu mes que si lo dit sindich li mostra alguna cosa del patrimoni del dit senyor qui sia dins sa governacio de la qual cosa puxa supplir a la dita necessitat pretesa que es prest de supplirhi de la dita cosa. E com atteses les coses dessus dites lo dit governador no haya altra manera de provehir a la pretesa necessitat ne li puxa res esser imputat a culpa o dessidia dissentint expressament a la transportacio de senyor de la qual pretenen los dits homens haver facultat en cert cas lo qual al present no es ne sera per avant Deus volent requer lo dit sindich en nom de sos principals que servant lur fe e naturalesa defenen lo domini e sobiranesa quel dit senyor ha e haver deu en aquells e que per res lo contrari no attempten com lo dit governador se offira de fer per defenso de la dita vall totes e qualsevol provisions a ell licites tota vegada que li sia request. Requirent la present esser continuada etc.

Por último fue leído un requirimiento que hacía el gobernador al parlamento, para que este suministrase a dicho valle de Aran todos los socorros necesarios.

Sesión del día 23.

En primer lugar fue presentada y leída la carta que sigue:

Núm. 257. Tom. 18. Fol. 1148.

Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: per tractar practicar comunicar e concordar ab vosaltres de la custodia e defensio comuna dels regnes e terres a la real corona subjectes trametem aqui los honorables misser Jachme Pelegri e en Ferrando de Sent Ramon missatgers nostres portadors de la present instruits a ple de nostra intencio e voler: pregants affectuosament les vostres reverencies nobleses e sabieses molt honorables que a les paraules dels dessus nomenats sobre los dits affers donets plenera fe e creença axi com si nosaltres personalment les vos dehiem. E si coses algunes molt reverents egregis nobles e honorables senyors vos son plasents scrivitsnosen fiablament. E sia vuestra garda Lesperit sant. Escrita en Vinalaroç e segellada ab lo segell secret del reverent bisbe de Valencia a XVIIII de noembre del any MCCCCXI. Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostre honor.

A consecuencia de lo que espresa el documento que precede, se acordó nombrar comisionados para entenderse con dichos embajadores. Habiéndose después tratado de la espedicion que el gobernador de Valencia intentaba hacer contra el lugar de Nules, propio de Bernardo de Centelles, se resolvió escribir a entrambos, exhortándoles a suspender las hostilidades.

Acordóse también que constase en el acta que el parlamento habia entregado ya a sus secretarios, de quienes podía reclamar copia el interesado, la contestación a lo propuesto por el embajador del conde de Urgel.

A lo manifestado por el gobernador en su requirimiento presentado el dia 19 contestó asimismo el parlamento, que era incumbencia de aquella autoridad el socorrer al valle de Aran, ya por razón de los emolumentos de su empleo y de los demás oficios reales del principado, ya también por ser otro de los albaceas del difunto rey. Se leyó además una carta del religioso dominico Juan de Monzó, del convento de Valencia, en la que manifestaba que se había dedicado a estudiar a quien pertenecía el derecho de suceder en la corona de Aragón, y que no habiendo aun comunicado a nadie el resultado de sus estudios, estaba dispuesto a declararlo al parlamento para su gobierno. Despachados ya todos esos asuntos, se dio audiencia a Fr. Guillermo Comte, enviado por el castellano, conselleres y prohombres de Caller con el objeto que espresan las siguientes instrucciones:

Núm. 258. Tom. 18. fol. 1154.

Memorial fet per lo egregi comte de Quirra rector capita del cap de Caller e de Gallure de la illa de Sardenya per la illustrissima reyal corona Darago e per los honorables consellers de castell de Caller al religios frare Guillen Comte del orde dels preycadors sobre las necessitats de la dita illa les quals ha a dir e explicar de lur part axi al senyor rey Darago en cars que elegit sia com al consell resident en la ciutat de Barchinona e als honorables consellers e consols de la mar de la dita ciutat com a les altres ciutats del principat de Cathalunya. Primerament los dira e explicara com lo viscomte de Narbona no fa ne pot fer ne tractar res sino ab consell e voler dels homens de Sasser los quals han fort malvada intencio e de fort mala pero e son delliberats liurarse a moros abans que a la dita corona reyal. Item los dira e explicara com la nacio sardesca ha gran volentat e porta gran amor al dit vescomte de Narbona per ço quels defena que no vinguen en mans de la senyoria reyal e com de fet lo dit vescomte de Narbona ab consell dels sasseresos com solta e delibera a micer Nicoloso que tenia pres per dubte que havia del dit comte e capita lo qual cavalcaba ab la gent darmes e de peu e certs ballesters per socorrer Montileho a pres que hac haut e reebut per rescat del dit micer Nicholoso XXXIII mil florins de Florença e diverses castells viles e lochs quis tenien per lo dit micer Nicholoso lo feu fer son vassall e li feu fer sagrament e homenatge de esser una cosa e un voler ab ell e axiu es de fet. Item los dira e explicara com totes les terres e lochs qui eren rebellats e puys son estats per força darmes conquistats e reduhits a la corona reyal per les noves e ardits los quals lo dit vescomte de Narbona ab consell e tracte dels dits saceresos los tramet dir incessantment certificantlos que Arago y tota la Cathalunya son en gran divis e que no volen elegir rey e que ell na de certes noves e certinitats e com los cathalans no poden aturar en la present illa e que ab ell quils vol mantenir e defendre han viure e morir e ab altres malvades maneres los fa revocar de lur bona intencio e provocar contra la senyoria real. Item los dira e explicara com lo aturar del dit vescomte en aquesta illa per les dites rahons e altres moltes es foc inextinguible e final perdicio de aquesta illa e que mentres que ell hic sie james los sards hauran dreta intencio ne voler a la casa reyal. Item los dira e explicara com la gent darmes daci avant no poden aturar en la present illa car noy ha de que puxen esser socorreguts ne lo dit comte rector e capita no ha ab quels puxa sostenir e aço per tal com los joyels qui eren del senyor rey de Sicilia son empenyorats per soccorrer a la dita gent darmes e de peu e als ballesters e als castells de Muntreyal e de Marmilla de Sentluri e de Vila de Eglesia. Item los dira e explicara que si aci es trames novell e prest socors de homens de cavall e de ballesters e cinquanta caxes de viratons e alguna quantitat de moneda per sostenirlos hic algun temps la present illa sera per tots temps subdita e obedient a la dita corona reyal tanta sera la terror e espant que haura la nacio sardesca per lo novell socors que veura venir e daquiavant james hic calria pus avant despendre ne fatigar. Item los dira e explicara com hic som molt fretturosos de gent de nostra nacio en tant que no hic trobam qui puxam metre en los castells ne a les guaytes e guardies ordinaries de castell de Caller e de la vila de la Lapola. Item los dira e explicara com les regalies e drets reyals hic son deperits e tornats a fort poch e les messions e despeses continues hic son excesives per les dites rahons. Item mes los dira e explicara com la universitat de castell de Caller e habitadors de aquella son del tot minuhits e desfets en tant que no poden fer ne tenir magatzem de vitualles qui es prou singular e salvacio de la terra. E aço per X mil o XII mil lliuras quels son degudes per la cort les quals han prestades a les dites guaytes e guardies ordinaries de les portes torres e murs de castell de Caller e de la vila de la Lapola e a forniment e avituallament dels castells e no poden recobrar un diner: e si alcun fort cas de necessitat ho de perill hic acorria axi com hic esta aparellat si prestament no hic trameten soccors en aquesta terra porie leugerament incorrer irreparable sinistre per ço com no porien soccorrer ne ajudar axi com solien car nols hi basta poder. Item los dira els explicara e encara de part dels damunt dits los requerra instantment de paraula e a la final per scrit que hic vullen trametre e sens tardar lo dit soccors e ajuda com envides hic haja cent homens de cavall: en altra manera quels certifich que les viles terres e lochs qui sont reduhits a la corona reyal se rebellaran de continent en faran pijor e pus dura e cruel guerra que james e los castells qui son ben fornits es veuran que no poden esser socorreguts e que la gent darmes sera fora de la illa a la final per un cap o per altre se perdran tots e es dupte gran que james daquiavant se puxen recobrar. E si prestament e sens tarda no trameten lo dit soccors per falta e tarda de aquell als dit comte rector e capita e als dits honorables consellers qui no poden pus e veen apparellat e acostat lo perill e sinistre e daltra part se veen derremits e abandonats convindra forçadament fer totes coses qui sien deffensio e salvacio de aquest regne avans que nos lexaran perdre ne venir en lo derrer punt ne haver fama de traydors: e que les dites coses los sien notificades ab carta publica per mayor sensacio lur protestant contra los demunt dits e lurs bens que ells sen escusen a Deu e a tot lo mon e que la culpa no es lur ans es del dit senyor rey si elegit sera e del dit consell resident e consellers e consols de ciutats qui per falta e tarda de soccors los lexen encorrer e que nols sie dada culpa ne blasma daci avant. Berenguer Carros. Lo comte de Quirra rector e capita e consellers de castell de Caller.

Núm. 259. Tom. 18. fol. 1155.

Memorial que fan los honorables consellers al honrat e religios frare Guillen Comte missatger de Caller. Primo que deguda reverencia e recomendacio precedent lo dit honrat e religios frare G. faça relacio al governador e al consell de Barchinona o al parlament de Cathalunya del stament en que esta aquesta terra e que hic sie prestament subvengut e acorregut de idoneu e suficient subsidi. Item que degue rahonar als honrats consellers de Barchinona que com Caller fos destituhit de rey capita lochtinent de rey e de governador essent totes les gents de armes o la mes part en Lalguer sabent que los enemichs se ajustaven en gran copia per svahir les encontrades de Caller los consellers e consell de Caller ajustant consell general ordona e elegi rector capita e deffensor lo noble mossen Berenguer Carros comte de Quirra per guardia e deffensio del cap de Caller e de Gallura atorgant e donant lo dit consell universitat al dit mossen Berenguer tanta jurisdiccio com de dret comun lo dit consell e universitat darli pudien no donantli algun poder sobre les regalies. Que sia memoria al dit frare que tinga aprop los consellers de Barchinona que ab lurs advocats sapien e degen certificar al consell de Caller ab letra si lo dit mossen Berenguer Carros rector capita e deffensor ha mer imperi ne mixt imperi ne qual ne quanta ne dins quins termens pot ne deu esser de dret la sua jurisdiccio: certificantlos que veguer de Caller ne consellers ne prohomens no es lur jurisdiccio sino X milles en torn Caller tantum. Encara se degue certificar si lo dit mossen Berenguer se deu entrametre de les regalies del senyor rey e degue lurs liurar la letra la qual per la dita raho porta als dits consellers de Barchinona de part dels consellers e promens de Caller e que tinga aprop quen hajan prestament resposta la qual vinga segura. Item com lo dit mossen Berenguer Carros vulla e haja moltes vegades volgut renunciar al dit offici en lo qual lo dit consell e universitat lo ha ordenat sia memoria al dit frare G. de certificarse ab lo consell de Barchinona e ab savis si aquesta resignacio poden acceptar e si lo consell de Caller poden ordenar e instituir un altre ne en quina forma ne quina jurisdiccio pot dar la universitat.

Por último fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 260. Tom. 18. fol. 1155.

Als molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors los del parlament del principat de Catalunya resident en Tortosa. Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: per la derrera letra que scrivi a vostres provitats reverencies nobleses e honorables savieses vos notifiqui com yom aturaba aquest correu per notificarvos la resposta que aquest parlament Darago me devia fer sobre dos punts ço es si admetrien los missatgers del parlament de Valencia qui es a Vinalaroz axi com a representants tot lo universal del regne de Valencia al qual punt encara no he pogut haver lur resposta jatsia huy hajen feta resposta al missatger quinch es de regne de Valencia de la qual es mal content e segons pora veure vostra gran reverencia noblesa e honorable saviesa en substancia es assats conforme als sentiments particulars que yo havia dels quals per altra letra vos havia escrit que han promes a mossen Berenguer de Tagamanent e a mi que sobre aquest punt e encara sobre lo seguent nos respondran sens tota falta ço es sobre la treua general fahedora en aquest regne e en regne de Valencia e en aqueix principat dins los termens de Tortosa e XV legues entorn. E jatsia non haja la resposta final ne la sper de tot lo parlament fins a dema segons damunt se conte: pero he sentiments particulars dels principals que ells daran loch en la dita treua pus ne sien gitats los matadors del reverent arquebisbe de Çaragoça e aquells qui apres la treua fermada los valdrien els receptarien en lus lochs: car en altre manera dien que serie fort perillos a ells car ells no porien damnificar los receptadors e valedors qui ab los dits matadors porien cercar a ells tota ocasio de lur mort e dampnatge. Pero vehen en aquesta treua una gran difficultat la qual dien que ja fon moguda als vostres missatgers qui foren a Calatayu ço es que no vehen manera de egualtat que aquells qui la fermaran general sien obligats a tot hom e tot hom en general ne romanga obligat a ells: car o aquesta seguretat se ha a fer per fermes o per edicte o ley de la terra. Si per fermes resulta lo inconvenient dessus dit car aquells qui fermaran seran obligats a tot hom e los qui no fermaran no seran obligats a nengu. Sis fa per edicte o ley profitara poch car no les podets fer pus forts que ja son en tots los regnes e en aquelles nengu no fia ans tot hom les prea poch: pero bels plau que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses hi sia pensat e per ells per semblant e si tayll algu si pot pendre segur e egual volenne esser conformes ab vosaltres. E per ço com apres he reebut un altre correu vostre sobre lo fet quels honorables consellers de la ciutat de Barchinona han scrit a lurs honorables sindichs senyors e companyons meus del qual fet aximateix sper dema resposta e per aquell vos pore notificar la resposta de tots los dits fets: vos remet aquest correu car no es necessari estar hic tants correus a messio del general. Yo senyors molt reverends egregis nobles e honorables vos tramet copia de la resposta que aquest parlament ha feta ab carta publica al missatger quinch es del parlament de Valencia qui es a Vinalaroz lo qual par sen vaja ben content de mossen Berenguer de Tagamanent e de mi car sab que en obtenir son voler havem feta tota instancia que havem poguda. En la dita resposta ha un mot de que lo dit mossen Berenguer e yo som fort estomachats ço es la hon diu que per los missatgers de Cathalunya qui son aci presents son stats informats del debat qui es entre los valencians: e per nosaltres los es stat huy dit que noy ha missatgers de Catalunya mas missatgers de Catalunya e missatgers del regne de Mallorques e que no fer mencio del regne de Mallorques ere derogar a sa preheminencia e honor e que nols estaba be: e per ells nos es estat respost que es estada inadvertencia e queu volien adobar en la dita resposta e assajaren sis poguera cobrar per adobarlohi e lo missatger de Valencia no las ha volguda tornar ans ha dit a nosaltres que be li plau la dita errada e voldria que daltres ni hagues. Los de aquest parlament dien que dema en plen parlament ho faran reparar ab altra carta sparça confessant que es estat inadvertencia e que ço que han dit dels missatgers de Catalunya entenen han dit del de Catalunya e de aquell del regne de Mallorche: yo senyors molt reverends egregis nobles o honorables entench a tenir asser les dites respostes e aximateix los apuntaments de quem havets scrit en la letra dada a XIII dias del present mes. Sper que per tota aquesta sepmana ne haure bona conclusio sino entenlos asperar tro a dilluns per tot lo dia e de aqui avant no sperarlos pus sino que men hire ab lo que pore a vostres reverencies nobleses e honorables savieses les quals scriuen e manen a mi ço quels sera agradable. Scrita en Alcanyz a XVIII de noembre del any MCCCCXI. A servir e honor de vostres reverencies nobleses e honorables savieses Johan Dezpla missatger per vosaltres tremes al parlament quis te en Alcanyç.

Núm. 261. Tom. 18. fol. 1157.

El parlament general del regno de Aragon no consentiendo en las protestaciones requisiciones intimaciones y otras qualsequiere cosas contenidas en una scriptura al dito parlamento presentada per lo muyt honorable mossen Guillem Galceran de la Serra cavallero nuncio e embaxador de los reverendes nobles e honorables senyors los del regno de Valencia qui son ajustados en el lugar de Vinalaros antes a aquellas e a cada una de aquellas dissentiendo e contradizendo en quanto son o seyer pueden perjudiciales o onerosas al dito regno de Aragon e al general parlament de aquell de las quales e de otro cualquiere dreyto que a ellos e al dito regno de Aragon pertenescen o pertenescer pueden e deven que les finquen salvos e illesos e que prejudicio alguno les sia feyto ni engendrado el dito general parlament Daragon expressament protestan e respondendo a la clamada carta publica por el dito mossen Guillen Galceran requerida dizen: seyer verdat que el parlament general de Aragon celebrandose en la ciudat de Calatayu en los mesos de febrero marzo abril e mayo mas cerqua pasados e seyendo en la dita ciudat presentes los reverends nobles e honorables embaxadors del principado de Catalunya por tractar de algunas cosas concernentes preparatorios de la succession de la corona reyal Daragon en la dita ciudat de Calatayu e del dito parlament general de Aragon se presentaron diversas embaxadas dicentes seyer enviadas la una de part del universo del dito regno de Valencia e la otra de part del braç militar del dito regno de Valencia por la explicacion de las quals notoriament parecia entre los del dito regno haver discordia. A la qual discordia e divis sedar e tirar considerantes los ditos parlament general Daragon e los reverendos nobles e honorables embaxadores del dit principado tota discordia e divis e majorment entre tant nobla gent como son los del regno de Valencia e en cosa tocant al universo seyer muyt nociva e danyosa e encara por la cordial e fraternal affeccio la qual todos tiempos los del regno de Aragon han habido e han segund raçonablament haver deven al dito regno de Valencia e los regnicolas de aquell: se disposaron ensemble con los embaxadores del dito principado con gran sollicitud e treballo reducir la dita discordia en concordia e devida unidat e mediant la gracia divinal comunicando e tractando entre los qui por las ditas dos embaxadas de Valencia eran presents en Calatayu por via de parecer fue havida e capitulada cierta manera de concordia e union en lo dito regno de Valencia fazedora: e por instar e fazer que aquella fuesse aduzida a debida fin e conclusion fueron por el dito parlament general de Aragon el honorable don fray Enyego del Faro comendador de Ricla por los ditos reverendos nobles e honorables embaxadores del principado de Catalunya el honorable misser Francisco Basset doctor en decretos enviados al regno de Valencia los quales con gran diligencia en aquello insistieron e treballaron por espacio de dos meses vel quasi e finalment considerants que en alguna cosa no podien la dita concordia deduzir a conclusion tornaronse cada uno a lurs regno e principado por qui eran idos e en effecto ende fizo el dito don fray Enyego tal relacion. Dicen mas que entendieron por relacion assi de los missatgeros del principado de Catalunya qui son presentes en aquesta vila como en otra manera que encara la dita discordia durava entre los del dito regno de Valencia y por tanto los desti parlament affectantes unitat e concordia de los del regno de Valencia enviaron con bona e sincera intencion el honorable Exemen Gomes por tractar concordia entre las partes del dito regno de Valencia si algunas endi havia discordantes querientes en aquesto render su deudo de buena affeccion e fraternal amor al regno de Valencia e regnicolas de aquell: e han e hauran gran placer que no hi haja discordia segund en lo propuesto pasado por el dito mossen Guillen Galceran se contiene. Dicen mas el dito general parlament de Aragon que ellos queriendo entendier en lo dito articulo de la succession reyal segons que por el bien e salud de todos los sotsmesos a la reyal corona Daragon es necessario juxta e segund la conclusion que por el dito parlament general Daragon en la dita ciutat de Calatayu era seyda feyta: a convocacion de los muyt honorables e circunspectos varones mossen Gil Roy de Lihori governador e mossen Johan Exemenez Cerdan justicia de Aragon fueron e son ajustados legitimament a parlament general del dito regno de Aragon en la present vila de Alcaniç a do fueron clamados e ajustados el segundo dia del mes de setiembre mas cerca pasado: e que por ellos no ha stado sta ni stara mediant la gracia divinal de entender e treballar con subirano studio sollicitud e diligencia en veher envestigar reconoscer disponer facer e proveir que en los regnos e tierras a la dita reyal corona de Aragon pertenescientes los quales del tiempo aqua que como a Dios nuestro Senyor plazio el glorioso senyor de excelsa memoria el senyor don Martin passo de la present vida de cierto e indubitado rey e senyor son freyturantes e de solaç e consolacion de regimento reyal destituidos verdadero e indubitado rey e senyor por justicia procedesca o en qualsquieren otras cosas por via de antecedent consequent e conexo aut alias aquello acatantes: ni de aquesto a ellos puede seyer imputado culpa ni en ellos notada desidia o negligencia alguna antes quanto a ellos yes seido o es possible assiduament e sin intermission alguna non contrastant la malicia del tiempo han entendido e entienden e treballan e treballar entienden sin reposo alguno en aquello aduzir segund los pertenesce a debida fin e conclusion: e son aparellados de entender tractar e practicar sobre el antedito con aquellos qui entienden a tractar e practicar devan qui e legitima representacio fagan: e aquesta seyer su intencion e proposito en aquestos scritos el dito parlament general Daragon lo protiesta e declara. E protiesta encara contra qualsquier turbadors daquesto e contra qualsquier qui en las ditas vision investigacion recognicion disposicion e provision daran o prestaran impediment o turbacio alguna. No res menys se offrece el dito parlament general Daragon por si e con los del regno de Valencia e del principado de Catalunya e otros a qui pertenesce deliberar si pendient el articulo de la succession e los antecedentes de aquell es util expedient e necessario en la defensio de la qual en la scriptura por el dito mossen Guillen Galceran presentada se face mencion e deduhir quanto al dito regno de Aragon toca a debida execucio lo qual sobre aquello sera por los de los ditos regnos e principado e otros a qui convinga deliberado: e por el dito parlament general de Aragon no sta ni stara de proveir e meter en execucion las dessuso ditas cosas. E con las protestaciones contradicciones dissentimientos e salvamentos dessuso ditos e feytos a la clamada carta publica por el dito mossen Guillen Galceran requerida e a la scriptura por ell presentada e cosas en aquella contenidas el dito general parlament Daragon al present da e offreçe la present respuesta la qual require seyer inserta al piet de la dita clamada carta publica e ante la clausura de aquella e sin aquella la dita clamada carta publica no seyer cerrada. E a part requirendo seyer feyta carta publica etc.

Núm. 262. Tom. 18. fol. 1160.

Als molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors los del parlament del principat de Catalunya resident en Tortosa. Molt reverends egregis nobles honorables e savis senyors: per altre correu vos scrivi hir dels sentiments que yo havia sobre dos fets per vostres paternitats reverencies nobleses e honorables savieses a mi encarregats derrerament ço es sobre la treua fahedora entre aquells qui vendrien al dits parlaments e laltra sobre la resposta de ço que yo per part de aqueix parlament los instava que admetessen los missatgers del parlament de regne de Valencia qui es a Vinalaroç axi com a representants lo univers de aquell regne: e per haver resposta en nom del parlament e aquella notificarvos me retengui aquest correu. Perque mossenyors molt reverents egregis nobles e honorables vos certiffich que huy data de la present he hauda la resposta del dit parlament sobre los dits punts e es conforme als dits sentiments de que per altres letres vos havia scrit: perque no cur pus enugarvosen de replicarho e yo entench aci solament aturar dos o tres dies per haver conclusio clara de la intencio que aquests senyors han en lo fet dels preparatoris: e jatsie no lam vullen donar de part del parlament yo empero la entench haver de tots aquells en lolla dels quals aquests affers se cohen e apres anarmen aqui e fer relacio larga de tots los rahonaments qui son stats entre nosaltres sobre los dits punts e sobre los dits apuntaments dels preparatoris a vostres paternitats reverencies nobleses e honorables savieses les quals scriuen e manen a mi ço quels sia agradable. Scrita en Alcaniç XVIIII de Noembre del any MCCCCXI. A servir et honor de vostres reverencies nobleses e honorables savieses Johan Dezpla missatger per vosaltres trames al parlament quis te en Alcaniç.

Sesión del día 24.

Después de haberse tratado del pago de algunas entidades y de otros asuntos de gobierno interior del parlamento, se dio cuenta de un escrito presentado por Arnaldo de Mur y concebido en estos términos:

Núm. 263. Tom. 18. fol. 1163.

Al molt reverent egregi noble e honorable parlament del principat de Catalunya ajustat e resident en Tortosa Narnau de Mur doctor en decrets ciutada de Mallorques no com a un dels missatgers del dit regne mas com a doctor simple e un dels sotsmesos de la reyal corona per deute de sa leyaltat e naturalesa e descarrech de sa conciencia proposa e denuncia les conclusions seguents de philosofia moral e raho natural procehints les quals sotsmet a correccio de tots aquells qui mills hi vejen. La primera conclusio que si alguns dels sotsmeses de la corona reyal entrevinents o no entrevinents en los parlaments son afeccionats a algu dels competitors encara a aquells mateixos es pus espedient haver per rey e senyor aquell a qui no han affeccio pus per justicia li pertanga que si encara per lurs ginys e maneres havien aquell a qui han affeccio a qui per justicia no pertangues. La segona que pus expedient es haver en concordia dels regnes e principat per justicia per rey e senyor algun flach o no poderos en altre manera e del qual regnant se esperassen guerres e treballs al regne que si contra justicia haviem altre ab gran potencia e del qual prima fas se speras major defensio e sosteniment dels regnes. La terça que pus expedient es haver rey per justicia que sie mal hom que bo contre justicia. La quarta que de vera leyaltat e pus expedient es haver rey no plasent als regnes o mal pus li pertangue per justicia que esser sens rey. La quinta que pus expedient es esser sens rey governantse per officials de rey no conegut sots sperança e treballant de conexerlo que haver rey contre justicia. La sisena que lla hon aquell encara a qui pertangues per justicia se occupas lo regne per intrusio conquista o potencia no appellat ni declarat legittimament per los regnes principat e terres tal senyoria seria molt perillosa a ell e als pobles e acostada a specie tirannica. La setena que lla hon per comuna e general congregacio concordada per discussio de la justicia o particulars dicussions dels regnes e principat de la corona reyal comunicades secretament per cascuns dels membres als altres se atrobas esser contraries intencions e no poderse tirar a una conclusio de unitat de un rey es molt perillos fer reys en discordia e plus que esser sens rey per algun temps la hon bou govern hagues en los regnes e principat. La vuytena que per parlaments ajusts o congregacions de persones de diversos estaments e condicions es molt difficil e quaix imposible venir a concordable diffinicio de la justicia de la successio de la corona reyal no tan solament per portarho a fi deguda mas encara per venirne a algun cami qui a la fi deguda aport. La novena que la principal necessitat a conservar los regnes e principat al ver rey e senyor per justicia declarador e a toldre e cessar impressions irrupcions e salts portants specie tirannica e tolents pura francha sancera e reposada examinacio de la justicia de la dita succesio es metre tots los regnes e principat en bastant e general defensio e si no en concordia de tots en la major ques puxa concordar axi propria com si rey estrany ab gran potencia devia intrar prest volentse occupar la terra contra justicia. La deena part que no ordonant de present ne metent en execucio la dita gran e general defensio o la major ques puxa concordar es notoria preparacio e uberta disposicio a invasions tiranniques e voler esperar esser conquistats particularment e de un a un e que james se puxa veure ne examinar conexer ne declarar la justicia de la successio a qui pertany ans esser occupats e conquistats voluntariament per qui fer ho vulla e puxa de fet. La XI que durants divisions discordies recels e talayaments e desfiants los dits regnes e principat uns dels altres o los dits principat o regnes cascuns entre si dunes condicions a altres o dintre condicions dunes persones a altres no sespera nes deu esperar alguna concordia a pertinent e deguda defensio e ja menys a vera e concordable conexença e declaracio de la justicia de la successio reyal. La XII que perseverants e crexents les dites divisions et segons paraula de Jesuchrist qui no pot mentir e ley natural per ell feta e dits de filosofs morals e notorietats de experiencies de fets se apparellen e preparen los dits regnes e principat a final extermini e desolacio dels quals Deus per sa gracia nos vulla guardar e concord los discordants eus fassa prest venir a vera general e comuna conexença de nostre vertader rey e senyor. De les dites conclusions lo present molt reverent egregi noble e honorable parlament prengua si res hi atrobara util ne de ques puxa avisar per bona ordinacio del dit negoci principal e altres en aquell connexes.

Procedióse en seguida a la elección de comisionados que debían unirse a los mensajeros de Valencia para tratar de la defensa del pais; y luego se presentó el enviado del conde de Urgel, Pedro Ferrer, quien, para probar lo que se hacía en Aragón por parte del infante de Castilla, presentó los documentos que siguen:

Núm. 264. Tom. 18. fol. 1165.

Los capitols infrascriptos promete e jura el muyt reverend senyor don Diego Gomeç de Fuent Sallida abat de Valladolit assi como procurador del senyor infante de Castilla. Primo promete jura e atorga en el dito nombre de fazer que mossen Garcia de Sesse mayor de dias sea provehido de una comanda en la orden de Santiago de Calatrava o de Alcantera: e si por ventura de present no vaga alguna comanda que ell en el dito nombre le da e atorga en cada un anyo D florines doro Daragon pagaderos en tres tandas la primera de las quales comience el dia que los presoneros que tiene el dito mossen Garcia seran sueltos e daquiavant cada una de las ditas pagas compartidas de quatro en quatro meses cada un anyo. Pero toda vegada que al dito mossen Garcia sera proveido de comanda pujant e excedient en quantidat de DCCC florins de renda cada un anyo en aquell caso cesse la paga de los D florines dassusso ditos. Item mas jura e promete que ell axi com a procurador sobredito tota vegada que mossen Garcia de Sesse menor de dias sera seguira terna e observara en los afferes del regno la oppinion de la justicia segund la tienen e observen el governador Daragon don Johan de Luna e otros que son de lur intencion le librara tierra por a vint lanças en cada un anyo: el qual libramento se haya de contar del dia quel dito mossen Garcia de Sesse menor de dias se susmetra a la oppinion de la justicia sobredita en avant. Item jura e promete que toda vegada que mossen Johan de Sesse fillo del dito mossen Garcia de Sesse mayor de dias sera tornado semblantment a esta oppinion de justicia li liurara tierra por a diez lanzas en la manera sobredita. Semblant jura e promission fizo a Johan de Sesse de la Hiana de cinquo lanças. Item a Garcia de Sesse por a dos lanças. Item a Gonçalvo de Sesse por a dos lanças. Item a Anton de Sesse por a dos lanças. Item a otro Anton de Sesse por a dos lanças. Item a Miguel Dayessa por a dos lanças. Item a Lop Dalbero por a dos lanças. Item al bastard de Sesse por a dos lanças. Item a Martin Lopez de Mayas por a dos lanças. Item a Johan Daso dos lanças. Item a Pero Rodriguez dos langas. Item a Dalfonso Rodriguez dos lanças. Item a Ferrando de Sesse dos lanças. Item a Johan Galindez de Sesse dos lanças.

Núm. 265. Tom. 18. fol. 1166.

Los capitols infrascritos jura e promete tener complir e inviolablament observar mossen Garcia Lopez de Sesse maior de dias. Primo jura e promete e faze sagrament e homenatge de manos e boca que obedecera e haura por rey e senyor aquell que sera declarado e nombrado por justicia por aquellos a qui se pertenesce los quales son ajustados en la villa Dalcaniç si quiere la dita declaracion sea feyta en Alcaniç o en otra part por los presidentes del regno es assaber por el governador justicia Daragon e otros. Item jura e promete etc. que fara todo su poder e con diligencia treballara que mossen Garcia e mossen Johan de Sesse fillos suyos juraran e prometran complir tener e observar los capitoles supra et infrascriptos. Item jura e promete etc. que todos sus parientes amigos e servidores que son en Oliet e en Arcayne e los otros tantos quantos haver ende pora firmaran juraran tenran e observaran aquestos capitoles: e si por ventura algunos ende haura que recusen e recusaran aquesto fazer jura e promete que de present los gitara de si. Item jura e promete etc. que todas sus villas logares e castiellos assi de homenatge como otros e los habitadores dellos tendran aquesta oppinion de justicia e aquesto les fara el dito mossen Garcia jurar e prometer e que en alguno de sus logares ne castellos no receptara ne acollira alguno de los contrarios de la justicia e oppinion sobredita ne aquellos de paraula ne de letra ne en otra manera avisara antes por todo su poder proseguira e tractara de las sobreditas justicia e oppinion et bien avenir. Item mas jura e promete etc. que toda vegada dia e hora quel dito mossen Garcia sabra sentira o haura ardit que algunes gentes passaran o vernan en estas partes los quales no sian desta oppinion ne intencion que en aquell instant punto e hora lo enviara a dir e clarament lo manifestara al governador Daragon a don Johan de Luna a don Berenguer de Bardaxi o a qualquiere de aquellos qui son e siguen aquesta oppinion de justicia si quiere las ditas gentes vengan con su fillo o sin ell e que en saber e apres en manifestar aquestas cosas fara su diligencia e poder tanto quanto su possibilidat bastara. Item mas jura e promete etc. que de present que sera en Oliet o en Arcayna soltara afranquira e quitara soltar afranquir e quitar fara e haura e haver fara por sueltos francos liberos e quitios Sanxo Sanxez de Leudonyo Galaz de Loria Gonçalvo Despinosa e Alfonso Gonçalvez de Sosa. Item jura e promete etc. que hira personalment o enviara su procurador si clamado sera por aquellos a qui se pertenesce a la congregacion general o oyr e seer en la declaracion fazedera de haver princep e senyor e promete que fara todo su poder que aquesto mismo fagan sus fillos amigos e parientes. Item mas jura e promete etc. que por quanto ell fizo homenatge a mossen Johan Roiz de Luna de no soltar ni de livrar a Pero Gomez Darroso sin saberlo el dito mossen Johan Roiz de Luna e Johan de Sesse senyor de Hiana que de present el dito mossen Garcia por su procurador requerra e requerir fara al dito mossen Johan Roiz de Luna que personalment o por su procurador venga al logar Darcayna como el dito mossen Garcia Lopez de Sesse se quiera desexir del sagrament e homenatge que tiene fecho a ell e a Johan de Sesse: en otra manera que si dentro diez dias no viene que librara el dito Pero Gomez a Johan de Sesse senyor de la Hiana.

Núm. 266. Tom. 18. fol. 1167.

El guiatge del abat de Valladolit e de mossen Johan de Luna feyto a mossen Garcia de Sesse mayor de dias. Nos Diego Gomez de Fuent Sallida abat de Valladolit e Johan de Luna per tenor de la present quinze dias de huy avant continuament comptadores duradera asseguramos e en nuestra buena fe guiamos vos honorable mossen Garcia Lopez de Sesse cavallero mayor de dias assi que con doze scuderos los quales vos eleyredes e sin ellos podades ir estar tornar salvament e segura per todas las partes del regno Daragon sin periglo e danyo de vuestras personas e menoscabo de vuestros bienes assi de seyer apresonados como combatidos robados ne en alguna otra manera dampnificados. Rogantes por la present los nobles honorables cavalleros scuderos e otros ajustados por razon de la vengança de la muert del arcevispe de Çaragoça que Dios perdone e los que sajustaran que la present nuestra segura guiatge quieran attener e complir tener e observar durantes los quinze dias sobreditos e en res no contravenir ne alguno contravenir permeter. En testimonio de la qual cosa mandamos la present seyer feta de nuestros nombres signada e seillada con los siellos de nuestras armas. Dada en la villa Dalbalat a XVII dias de octubre anno a nativilate Domini MCCCCXI. Didacus Gomecii abbas Vallisoletani. - Johan de Luna.

Sesión del día 26.

Después de haberse presentado Arnaldo Palomer, enviado por el valle de Aran, para reclamar socorros con cuya ayuda pudiese defenderse aquel territorio de los ataques de la condesa de Cominges, y de haberle contestado el parlamento, que acordaría y proveería lo necesario; comparecieron los enviados de los nobles valencianos reunidos en Traiguera, que habían acudido para arreglar de acuerdo con los catalanes las cosas de aquel reino. Tomó, pues, la palabra uno de ellos, Juan Mercader, y en una larga relación espuso los agravios que habían recibido del gobernador de Valencia.

Sesión del día 27.

Se presentó en el parlamento Juan Dezplá, y dio razón de su embajada a Alcañiz. Tratóse además de recompensar los servicios prestados por el administrador del condado de Ampurias Pedro de Santcliment, de los socorros que reclamaba el valle de Aran, y del pago de algunos salarios.
Al anochecer del mismo día se volvió a reunir el parlamento para oír al abad de San Juan de las Abadesas, que había de dar cuenta de su embajada al conde de Urgel.

Sesión del día 1.° de diciembre.

Primeramente se dio audiencia al arzobispo de Cagliari, enviado por el conde de Quirra para declarar al parlamento los apuros en que se hallaba el reino de Cerdeña, e instar el conveniente remedio. Se resolvió después escribir a varios prelados que se hallaban al lado del papa, instándoles para que concurriesen al parlamento, y encargándoles que a su paso por Valencia procurasen conciliar a los de aquel reino; y últimamente, después de haberse acordado prevenir a la diputación de Cataluña que no molestase al escribano Raimundo Cescomes para que entregase el acta original que contenia las últimas disposiciones del rey don Martin (1), se dio audiencia a Pedro Ferrer, enviado por el conde de Urgel para pedir al parlamento que se prohibiese al gobernador general de Cataluña el nombrar capitanes para las ciudades y villas del Principado.

(1) V. en los documentos de la introducción el núm. LXI.

Sesión del día 17.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:
Núm. 267. Tom. 18. fol. 1178.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: rehebuda havem vostra letra per la qual nos pregavets que o donassem poder al nostres missatgers aqui residents o hi trametessem altres ab facultat bastant de tractar practicar concloure e finar de unitat et concordia ab los barons nobles cavallers e gentils homens quis dien forans: a la qual vos responem que jatsia per part nostra no hajara discordia ab los dits nobles e cavallers en dies passats ab grans treballs e destrichs havem entes e donat loch a tractaments e rahonaments a la dita concordia condescendent per be dels affers e flixant en moltes coses ultra exhigencia de equitat e raho e los dits treballs flix e comport fins a present no hajen produit fruyt algu de beneffici ans pendents los dits tractaments se sien fetes diverses novitats e coses escandaloses en lo regne e ço que pijor es et ab singular desplaher recitam e daquens dolem molt per aquesta raho se sia seguida gran dilacio en la expedicio dels affers principals de la successio de la reyal corona: e jatsia encara alguns dels dits nobles e cavallers forans ab sforç de gent stranya de present correguen cascun dia e maltracten los reyals universitats en la plana de Burriana constituides combatent aquelles matant naffrant apresonant e fahent rescatar los vehins daquells e inflingintlos tots altres dans que poden: empero per contemplacio de vostra fraternitat affeccio e que conegats que havem a cor e singularment desijam unitat e concordia dels dits affers dels cavallers trametem aqui per la dita raho lo honorable micer Pere Cathala doctor en decrets al qual ab los honorables micer Jacme Pelegri e en Ferrando de Sent Ramon missatgers nostres ja aqui residents et als dos de aquells qui presents seran havem donat plen poder e ampla facultat de tractar concordar praticar clourer e firmar de la dita unitat e concordia e los quals sobre les dites coses havem plenerament informats de nostra intencio pregantvos que a les paraules de aquells donets plenera fe crehença. E si coses algunes molt reverends egregis nobles e honorables senyors vos son plasents scrivitsnoshen fiablament. E guartvos Lesperit sant. Scrita en Vinalaroç e sagellada ab lo sagell secret del reverent bysbe de Valencia a dos de dehembre lany MCCCCXI. Lo parlament general del regne de Valencia apparallat a vostra honor.

Y habiendo dichos embajadores esplicado mas estensamente el asunto de su embajada, les contestó el abad de San Cucufate dándoles las gracias por los deseos de paz y concordia que habían manifestado. Después de haberse tratado de la mayor defensa que necesitaba la ciudad de Tortosa, manifestó Juan Dezplá haber recibido de los conselleres de Barcelona una interesante carta en la que se leía un capítulo del tenor siguiente:

Núm. 268. Tom. 18. fol. 1179.

Apres senyors molt honorables haguem feta la dita resposta als dits missatgers havem rehebuda dels capita jurats e consell de la terra de Trapena de Sicilia una letra ab un translat duna altre letra e duns capitols quils son stats tremesos per lestretich jurats et consell de Mecina interclusos dins la dita letra de Trapena de les quals vos trametem translats dins la present interclusos per tal que les vostres savieses vejen la mala disposicio del regne de Sicilia e com sta en punt de perdicio e mes per tal quen notiffiquets a aqueix senyors del parlament a fi que si provehesqua tant com sia possible. Placieus donchs senyors ho vullats fer encontinent que hajats rehebuda la present.

Los documentos de que se hace mérito en las anteriores líneas son los que siguen:

Núm. 269. Tom. 18. fol.1179.

Magnifficis et egregiis viris officialibus et consiliariis nobilis civitatis Barchinone eorum honorabilibus amicis et fratribus reverendis. - Viri magniffici et egregii atque reverendi fratres: postquam Altissimo placuit viduare nos morte duorum regum serenissimorum dominorum nostrorum divine memorie regis Aragonum et regis filii regis Sicilie tempore brevi videntes perturbationes regni hujus de die in diem noviter emergere et pollulare contra pacifficum et
statum tranquillum ipsius regni deliberavimus et ita intentionis nostre fuit et est vivere et manutenere nos sub regio nomine atque fidelitate regia inclite et excellentissi me regie domus Aragonum unde orietur futurus rex noster dominus naturalis quem dante Domino cito videbimus et speramus videre de die in diem affectuose: et pro conservatione predicte nostre intentionis et propositi laboribus non pepercimus neque expensis ad honorem et exaltationem regii nominis predicte domus. Hinc est et quod nobis in hoc vobiscum concurrentibus visum fuit satis esse utile et necessarium vobiscum comunicare vestrisque magnifficentiis signifficare facta regni predicti quomodo succedunt de die in diem prout alias per nostras literas vestris reverentiis pateffecimus et potissime ordinationem noviter factam per messanenses et sequaces quam ordinationem per literas et capitula nobis intimarunt quarum et quorum copiata magnifficentiis vestris transmittimus presentibus interclusa offerentes nos ad omnia vestra beneplacita et honores. Scripta Trapani XXI octobris V indictionis. Capitaneus et urati et consilium terre Trapani.

Núm. 270. Tom. 18. fol. 1180.

Nobilibus et cgregns viris capitaneo juratis ac aliis officialibus terre Trapani eorum fratribus honorandis. Viri nobiles et egregii fratres et amici prestantissimi: credimini que hagiati plena notitia que depoy la morti di li illustrissimi nostri signuri bone memorie in quistu regnu fu introductu farisi parlamentu generali medianti lu qualu si potissi contractari regimentu laudabili gubernationi et conservationi universali cum statu pacifficu et quietu lu quali havissi a gubernari fin que a Deu plachessi ki havissimu re et signuri ligittimu de la casa de Aragonia comu haveri devemu: et in quistu universalmenti consenteru tuti li reve rendi prelati magnifici comiti baroni universitati et singulari personi et specialiter lu magnificu micer Bernardu de Cabrera lu quali a principio nun sulamenti approban e laudan lu dictu parlamentu ma cum grand instantia per soy litteri et nuncii si obligan et promissi vuliri veniri a lu parlamenti en lu tempu et locu et cum li ordini et limitationi que aquesta chitati declararia e enaniman e invitan toti li alteri a lu parlamentu predictu: et similiter per toti oy per la mante parti fu electu et designatu locu convenienti e seguri la chitati de Messina la quali finalmenti nuper vulendu prosseguiri et adimpliri la dita opera laudabili per soy nuntii et embassiatori fichi suplican pregan et requidiri la signura regina lu dictu magnifficu et tuti li autri li plachissi conveniri et adunarsi in la dita chitati designandu lu tempu predictu exceptu per lo ditu
magnifficu micer Bernardu et suy sequachi lu qualu diffirin e dilatan de timpu pretendendu et prossequendu haveri la gubernationi di Sicilia di su motu et di su voluntati subjugandi li cichati et terri di lu demaniu quali per força et quali per bona vogla: et puru essendu requisti piu e piu volti per nuncii literati et litera de la dita chitati ultimo recusan veniri a lu ditu parlamentu ni permissu alguna delli chitati et terri subjecti a la sua obedientia vinissi ni mandassi a lu parlamentu predictu in invinui de su sechaxi comu et manifestament nothoriu unicuique la predicta signura cum multi prelati conti baroni et universitati siguiniru personalment a Tabuerniera la quali et di lu districtu di mi signura et esti locu ydoneu abtu et sicuri et prompti a tuti e per ço per evitari alcuni contagi de noviillitati la qualu vitandu era in quisti cichati et in lu locu predictu per tuti quilli luchi venutu fu celebrata in Dei nomine solempni parlamentu en lu quali poy multi rajiunamenti desputationi et altercationi cum la gracia de Deu feta conclusa e firmata laudabili conclusioni approbata per tutti quilli luichi foru cossi comu particularment puriti comprendir et esseri informati in lu actu predictu in li quali predictu comu videreti fu ordinatu regimentu convenienti et laudabili undi divi capiri la predicta signura regina alguni reverendi prelati magnifichi baroni et universitati en lu modu e forma que si conteni en lu dicti regimentu si devi tractari et que digianu procuran investigari et chitari que si digia declarari quillu lu quali divi esseri nostru re legitimo et signuri lu quali sia descendenti di la illustrissima casa de Aragonia subta lu nomu et la gubernationi di lu qualu quistu regnu se potza reduxiri in statu pacifficu et potzasi regiri e regulari et gubernari cum justitia et securitati: et in quistu si requedi quanti converanu tuti universalmenti di lu regnu lu quali a ço concurriri volunu tantu prelati quantu baruni et universitati et singulari personi avui comu aquelli tocca lu beniaveniri di lu regnu predictu et licitu et convenienti chi digiriati capiri a lu tractamentu et ordinationi et declarationi di lu predictu nostru re et signuri requidimu et pregamu caramenti li vullati ordinari et mandari vestri nuncii oy sindici in lu locu que sera lur regimentu predictu lu quali ensembli
cum li atri nuncii et sindali de li chitati et terri de Sichilia et una simul cum lu predictu regimentu potzanu in Dei nomine tractari investigari et declarari ki agiamu re et signuri di la illustrissima casa di Aragonia comu haver divimu subta lu quali puxamu viviri cum statu pacifficu et tranquillu de tutu lu regnu et ventinimu insers tanti tuti insembli puxamu vacari a lu reductioni et conservationi di lu statu pacifficu di lu regnu predictu qui non vinga a royna e desolationi a zo que lu puzamu offeriri et presentari a lu predictu nostru re et signuri non laceratu ne destructu ne desolatu ymmo cum quilla integritate et conservationi chi incarricu de tutti mihi altri restan in la moti di li predictu nostri signuri: avisanduvi que ja mult jorni sui que havimu mandati nostri solempni nuncii a lu predictu magnificu requidendu e pregandulu que li plaza comu gran baruni de lu regnu biniavinirsi a la conservationi de lu regnu et convingirissi cum li atri ad eligiri et declarari lur re et signuri nostru de la dita sacra casa de Aragonia et interim conservari lu regnu a boni regimentu et statu pacifficu et quietu: et nicholominus haviamu commissu a lu nobili et prudenti micer Anthoni Sallunpixi doctori artium et medicine que vagia latius et plui distinctamenti informari di quista materia et di la nostra intencioni a lu quali vi platza dari audiença et credença comu si nui personaliter vi parlassamu. Scripta Messane XXVIII setembris V° ydus (1). Stracitotus jurati et consilium nobilis civitatis Messane.

(1) Tal como se halla escrita aquí esta fecha, nos parece del todo ininteligible; pero creemos que entre las muchas equivocaciones que cometió el notario al copiar en el proceso este documento, fue una el de poner V.° idus en lugar de V.e indictionis, como debía leerse seguramente en el original, para espresar el año 1411, al que pertenecía esta carta, pues contando por indicciones constantinopolitanas, que fueron las de mas frecuente uso en las partes de Italia, había empezado efectivamente a correr la quinta en 1.° de setiembre del referido año. La mucha semejanza que pueden ofrecer las dos abreviaturas id. é ind. fue probablemente la que indujo en error al copiante.

Núm. 271. Tom. 18. fol. 1182.

Ordinationes capitula et decreta ordinata et digesta in generali parlamento ac declarationes et conventiones super in terra Tarramenii districtus nobilis civitatis Messane celebratur inter serenissimam dominam reginam Blancham relictam quondam excellentissimi domini nostri regis Martini Sicilie regis illustrissimi ac Athenarum et Neopatrie ducis universitatem nobilis civitatem Messane reverendos prelatos magnificos comites barones magnates regni Sicilie et universitates qui in parlamento prefato interfuerunt alios videlicet personaliter alios per nuntios sindicos et procuratores legitimos ad hec serio constitutos: que ordinationes capitula et decreta fuerunt ut constitit ad invicem acque recipere contracta delliberata pro universali restauratione et conservatione reipublice totius regni supradicti ad honorem gloriosissimi serenissimi domini nostri regis atque felicis status tranquillitatem. In primis la prefata serenissima signura regina sponte et de sua grata voluntate abdican remossi et dasi postposi lu exercitu e administracioni di lu vicariatu di lu regnu de Sicilia si quod habebat per qualentata a vetrio assi compentissi en tal manera que lu predictu vicariatu siulamentu lu nunci duntaxat si reservan comu intra si declara: et inmediate si digia ordinari per lu modu infrascriptu ad arbitrium de la dita nobili chitati per eligendi videlicet regimentu de sichiliani en la quali sia unu prelatu duy magniffici oy nobili baroni sey chitadini di quista nobili chitati per eam eligendi duy chitadini di Palermu unu Destaeta eligendi per proprias civitates li quali haranu en tutu e per toti simul com la dita signura regina regiri ordinari et gubernari in tuti li chitati terri et loci li quali a lu presenti obedinu a lu presenti prefata signura regina in tutti li deppendenti et conexi ex eisdem ita que la prefata signiura regina nulla parti ne auctoritat haja in premissis sola et de per se ma solamenti haja in quissi nomi dumtacxat de vicariatu ita quod lu regimentu novu predictu in omnibus regia disponi et gubernari et que la intitulacioni si fatza in quista maynera videlicet: Rex Sicilie regina Blancha vicaria etc. regimen regni Siclie ordinatum publico parlamento etc. Et in quilli chitati terri et loci et personi lu quali a lu presenti non sunu a la obediencia de lu dictu regimentu la supradicta signura regina nulla potestati ne auctoritati haja in quilli regiri ordinari et gubernari non re nec nomine ne fala ne occupagnata in aquisu regimentu dumtacxat dispona di guisi in tutu et per tutu a zo que senza suspeccioni et cum affectiva securitati si reducamu vijamu et siamu paciffice gubernati. Item que quandu li chitati et loci di lu regnu si reducamu ad obedienciam di quissu regimentu siamu adjuncti a quisu regimentu li personi infrascripti zo e duy chitadini di Cathania unu di Siracussa unu di Agrigenti unu de Trapani eligendi per equissu chitati et terri li quali una cum li altri de li dictu regimentu fazanu unu corpu et insembla regianu et guberninu. Item que lu dictu regimentu pariter
cum la universitati di Messina prelati quanti baruni et autri universitati di lu regnu intendanu cito et expedite a la eleccioni et declaracioni di lu re de la inclita prosapie di Aragonia cumi et de comuni bon propositu et clara devocioni di tuti li chichiliani: et statim lu dictu regimentu digra ordinari et mandari anbaxiata in Cathalonya citra lu expedimentu di quillu lu qual tractar si divi cum loru requisicioni de statu pacifficu de lu regnu de Sicilia. Item que lu ditu novu regimentum digra procurari et tuti super forzi affectuali disponeri et intermittiri recuperari tutti quilli chitati terri et loci lu quali a lu presenti non su di obediencia di la dita signura regina comissu Cathania Paternu
Linerti Agusta Siracussa notu nuveu vizini calathagirini Terra Nova la Licata Castru Johanni Calathacabetra Naru Mazara Marsala Trapani lu munti Salenu Termini Policii et Girgent: lu quali chitati terri et loci recuperati si digiamu gubernari per lu regimentu supradictu ut predicatur. Item
que sianu reservati a lu magniffichi mastru iustizeri armiragla conti de Adirno cancilleri mastri racionali facti per la sancta anima di lu signuri re felicis memorie li officii loru: di lu altru officii di lu regnu poza providiri lu novu regimentu. Item que la dita signura regina statim digia fari assignari li castellu de Siracussa in manu et potestati di la ditta universitati di Messina pagatu permissi duy Arachuni permissi de una vintichinqui fornitu de armi et de omni debitu fornimentu necissariu a castellu. Desuper digia promittiri la signura supradicta fari solempni fide mittiri tuti suy forzi et possibilitati que lu castellu de Cathania (Calathania ?) pagatu et fornitu ut supra sia missu in potestati de la dita universitati de Messina a la quali universitati sia licitum quandu li parra resignari a la dita signura et regimentu lu castellu predictu: in casu que non se recipissi la resignacioni et restitucioni de li dictu castellu sia licitu a la dita universitati de Messina elapso mense a die requisitionis contractari cum li chitati di Siracussa et Cathania qualu serrannu missi a li dicti castelli reducti li diti chitati siannu tenuti fari fidem a lu regimentu predictu per nomu di quilli que sera re de Sichilia de la inclita stirpa de Aragunia. Item que reducta la chitati de Siracussa rumanga in sui libetati comu regali chitati subta la gubernacioni di lu novu regimentu predictu non obstanti ki sia de la de la camera reginali: et la dicta signura non potza ni digia quoquomodo intromitterisi a lu regimentu di quista chitati alia via sed tantum haia li introhiti et pronanti di quissa chitati per manu di li officiali ordinati per li novu regimentu pagatu primu li castellu et li altru spisi necessarii. Et si altri terri et lochi de su cammera si recuperirannu sianu in obediencia et gubernacioni de la dita signura dummodo queli castelli sianu sichilianu et fazanu fide a la dita signura et a lu novu regimentu. Item que la dita signura per publicu et solempni instrumentu digia remittiri et perdonari ad omni persuna lu quali quomodolibet in quisi revolucioni ofíissi li havissi oy fuissi foraschuta et precipue a quilí de sua cammara cum restitucione in integrum: et similiter tutti prelati conti et baruni sianu tinuti revocari et perdonari ad omni homu non obstanti quibuscumque concessionibus intendendu la remissioni predicta per quilli li quali vuirannu viviri ad obediencia di la dita signura et regimentu supraffatu. Item que la dita chitati di Missina non potza ni digia principiari tractari ni finiri concordia alcuna ni delliberacioni oy obligacioni cum li magnifficu misseri Bernardi ne cum persona altra infra vel extra regnum: prelati conti baroni et universitati sianu tinuti quissu midesmi observari a la predicta chitati de Messina. Item que lu novu regimentu sia tenuti providiri a la dita signura que potza viviri secundu li intrati que virrannu in potestati daquissu regimentu adeo que la dita signura potza viviri honorabiliter secundu la qualitatu di li tempu et introitu de lu regnu. Item que lu magnifficu conti Anthonio de Adorno comu mayur capitannu di li genti de la armi fichi debitu sacramentu de obediri et prossequiri zo qui prodira et dispunira lu regimentu predictu cum la dita signura regina respectu de la potestati la quali a liurata la dita signura regina per tuti li presenti capituli. Item que per li cosi li quali a lu presenti se disponninu o ordinanuni actuali publico parlamento et presenti capituli et imposterum si ordinira per lu regimentu predictu no si intenda essiri datu ni concessu ni attributu plu de ... circa lo vicariatu de la dita signura ca era en li tempu passati proximi poy de la morti di li re de Aragonia bone memorie. Item que lu magnifficu misseri Bernardu de Caprera sia requestu solempniter in predictis zo e que per conservacioni paciffica de lu regnu lu quali si potza per tuti ensembla unanimiter assignari a cuy sarra nostru re et ligittimu signuri de la sacra stirpa de Araguna li platza consentiri e coadonarsi a li universali ordinacioni predicti qui a zo haja fin la odiusa guerra et depopulacionne noxiva de lu regnu: a la qual ordinacioni postmodum ipsum capa alatamenti comu gran baruni de lu regnu: et aço que ipsu libere et secure si cometa a lu universi universali delliberacioni presenti ipsu concluso contatu sion sianu exempti dalu regimentu predictu et que poza libere per lu regnu exerciri lu son officiu de mastriu jufazeri exceptu en la chitati de Messina et totu son districtu et jurediccioni en la quali ante auctualem et personalem adventum dicti domini regis non poza exerciri lu officiu predictu ne personaliter ne per altre locu suy: e si lo ditu magnificu misseri Bernardu non se viyra crasioni debiti si proceda contra ipsu quantum de jure fuerit. Item que etiam si requiranu et amonestanu plurimi requisicioni tranquilli tutu quilli lu quali sarranu inobedienti a regimentu predictu lu quali si impartinantia vurranu resistiri contra loru si fassa processu comu contra rabelli. Item que la dita signura regina tuti li prelati baruni conti et universitati lu quali ad presens si truvuranu a lu dictu parlamentu digianu jurare fare fidem et homagiu de observari et fari observari li capituli presenti in forma propria: et similiter tutti li altri non presenti in quissu parlamentu li quali su a la obediencia di quissa signura digianu postmodum jurari de observari presentibus ut suppra. Insuper jurirannu que si alcunu oy alcuna de qualutanta statu et condicioni sia non vurra ob temperari et obediri a lu presenti ordinacioni et delliberacioni que la dita serenissima signura regina prelati conti baruni et universitati lu quali su ad presens in su obediencia et serranu postmodum in obediencia de lu dictu regimentu si sforzuranu contra li retenti et inobedienti ad monendum distringendum et si necessarium sarra exterminandu tractandu atquisi oy atquissu contradicenti comu publicu rebelli taliter que li presenti ordinacioni et li futuri da issiri fatu per dictu regimentu hajanu robusta firmitati et debita exequcioni: et similiter misma contra quillu qui sarra inobedienti oy rebellu de lu novu regimentu concurra comu inimicu contra li rebelli oy inobedienti non tamen sia obligata ad ordinacioni alcuna dispissa que circa hec fussi necessaria ma sia in su libera voluntati. Item que la dita serenissima signura regina et lu dictu novu regimentu sianu tinuti fari debitu et personali juramentu et homagiu et li qui de conservari li regnu predictu in pacifficu statu et quieta tranquillitati postponiri omni particularitati affeccioni et voluntati conservare debite fidelitati a lu dictu serenissimu futuru signuru regi de la casa gloriosima et stirpe excellentissima de Aragonia. Item que de clara intencioni mero propositu et stabili voluntati fu et he de honorari favuri et manutiniri deffindiri tuti li cathalani omni unu secundum sua condicioni favorabiliter comu fratri amichi et bonivoli et prestari omni debitu auxiliu et domestica et bona conservacioni comu proprii sichiliani et zo reputamu que si debita per anticha benivolencia et imita devocioni de la benigna et inclita casa de Araguna et cusi intendimu et supplicamu que sia de intencioni de lu novu regimentu que si tractamu cum quilli hunuri favuri et benivolentia comu he dictu de supra.

Sesión del día 5.

Se presentaron los embajadores que habían sido enviados al papa, y dieron cuenta de las gestiones que a su paso por Vinaroz habían practicado con los valencianos, los cuales, según dijeron, se habían mostrado bastante bien dispuestos a confiar la resolución de las cuestiones que entre sí tenían al fallo del parlamento catalán. Tratóse además de la embajada que debía enviarse a Alcañiz, de las providencias que convenía adoptar para el arreglo de los asuntos de Cerdeña, y de la reclamación presentada por los síndicos de Mallorca para que dicho reino fuese considerado como tal, y tuviese por lo mismo voto y representantes al igual de los demás de la corona en el venidero parlamento general.

Sesión del día 7.

Abrióse con la lectura del siguiente documento:

Núm. 273. Tom. 18. fol. 1192.

A los muyt reverentes egregi nobles et honorables senyores el parlamento general del principado de Cathalunya applegado en la ciutat de Tortosa el parlament general del regne Darago qui a present se celebra en la vila de Mequinença salut et apparallados a vuestros plazeres. Pochos dies ha passados que por part del dito nuestro parlament fueron enviados a las vuestras reverencias noblezas e grandes saviesas ciertos embaxadores y es saber el noble don Artal Dalagon mossen Martin Lopez de Lanuça el honorable en Johan Gallart juriste los quales de part nostra vos explicaron diversos articulos concernientes algunos preparatorios de la benaventurada discusion de la succession de los regnos et tierras sotsmesas a la reyal corona Daragon entre los quals articulos era inserto uno qui en acabamiento contenia: que como la convocacion feyta en la villa Dalcanyiç sia stada feta nullament e no deguda como peque en la manera del star seguent evidentement parece por los votantes como en la materia sobre la qual yes feyta la convocacion e en el tiempo e en la manera del star segunt evidentement parece por los capitolos concordados en el parlament ultimament celebrado en la ciudat de Calathayiu et assi mesmo como fuessen alli com grant e evident discordacion applegados yes assaber com grant multitud de gentes estrangeras: que fuesse plazient a las vuestras reverencias noblezas e circunspeccions que los de Alcanyiç no aviessedes por parlament Daragon e que com ellos no contrastasedes ni fizessedes acto ni actos algunos toquantes la expedición de la justicia e verdedero conoscimiento daquell qui es nuestro verdadero rey princep e senyor assi como a parlament: antes fuese a vosotros plazient en e sobre aqueste negocio de tractar comunicar et concordar con ell present parlament de Mequinença qui es verdadero parlament de Aragon et que assi vos lo intimavan et requirian: al qual articlo por part de las vuestras reverencias noblezas e grandas saviesas fue respondido segunt relacion a nosotros feyta por los ditos embaxadores que attendient e considerant que vosotros haviedes ya por grandes tiempos tractado e comunicado assi por letras como en otra manera com aquellos qui eran aplegados en la dita vila Dalcanyiç et que por aquesto vosotros no destrahades ni cessariades que no tractassedes ni comunicassedes con ellos assi como a parlament Daragon: la qual resposta al present parlament Daragon de Mequinença recitada fue muyt dolorosa porque experiencia madre de todas cosas clarament demostra que todos et quantas congregaciones o la mayor part de aquellas concernientes la prospera conservacion de la cosa publica del regno Daragon se son feytas en el dito reyno son stades feytes en el nombre voz e auctoridat de los diputados de lo dito reyno e no en nombre et auctoridat de portant vezes de guovernador e justicia del dito reyno e como la spedicion de tales actos a ellos no pertanyecian: que aquesto notoriament se puede veyer por muytas et diversas letras convocatorias las quales son emanades por part de los dyputados en muytos actos por ellos celebrados en la vida de los gloriosos reys el rey don Johan el rey don Martin de loable memoria e en tiempo de los predescessores de aquellos: e maguera algunos deseosos de infringir et trabaucar aquesta santa et justa cogitacion se sforcen a sembrar en
las orellas del pueblo inocent que acto de cort e ordinacion foridica del reyno abdica e cura a los diputados de aquell todo poder de convocar veya la reverencia de vosotros si de tres anyos aqua en los quales vivint el senyor rey don Martin de buena memoria han seydo feytas dos convocaciones de parlament por los ditos deputados sin alguna contradiccion de que han sortido solempnos actos juridicos et foridicos como son firmas de dreyto requisiciones et protestaciones de todo el dito regno et otras solempnitades se han celebrado negants cortes generales ne particulares en el dito reyno que tal poder hayan abdicado ne tirado a los ditos diputados: porquel present parlament et presidents en aquell vidientes et considerantes que osotros e vuestros pre decessores todos tiempos fuestes conservadores de la cosa publica libertades fueros usos et costumbres de aquella: considerantes encara que assi como vosotros desiyades que las libertades e franquezas a vos et a la cosa publica del principado de Cathalunya atorgades se han conservades illesas e en alguna part no infringides que assi mesmo fuessedes conservadores mantenidores et deffendadores de las libertades fueros usos et costumbres de aqueste regno e de la cosa publica de aquell maiorment considerando la grant fraternitat et indivisible colligança et amistat la qual yes entre nosotros et vosotros: haviamos enviado a dizir a las vuestras reverencias e grandas noblezas por nuestros ambaxadores que fos a vosotros acceptable de no haver por parlament de Aragon los qui son en la villa Dalcanyiç como ellos no sian ne puedan representar parlament. Perque lo present parlament veyendo e considerando que tal e tanto e tan evident prejudicio passar con dissimulacion seria grant e irreparable lesion antes seria total perdicion e destruccion de la cosa publica del dito regno Daragon et destruccion de usos fueros franquezas e libertades de aquell com solempne et autentica requisicion e protestacion han protestado contra aquellos qui son plegados en la dita villa
Dalcanyiç et contra aquellos que se dizian seyer e representar parlament en la dita vila el tenor del qual yes aqueste:
- Si alto ingenio ac mente provida considerent in providentia convenientia novitates et scandala que a tempore parlamenti ultimo loco celebrati in civitate Calathaiubi fuerunt in hoc regno Aragonis insecuta et crudelis alteratio status pacifíici ejusdem qui ab eo tempore citra fuit tribulatus et notorie conversus et transportatus in guerram bandositates invasiones deppredationes locorum occupationes vastationes homicidia captivationes et quid plura loquendum incredulitates rigorosas exequtiones ac innocentium diras sub aquis immersiones contra forum et libertates regni ejusdem: ulterius si cum acie mentis avertatur ad gromeseram multitudinem gentium armorum extranee ac proprie nationis que sunt et discurrunt per plana ejusdem regni et signanter in partibus circumvicinis ville Alcanicii que gentes fuerunt armorum ac bandositarum alie prossequntur extremo odio magnam partem majorum nobilium et potentium hujus regni alie eos habuerint pro inimicis capitalibus: si etiam attendatur quod illi qui talem et similem congregationem fecerunt et facere voluerunt et in eodem desideratur presidere debent esse persone idonee paciffice et quiete et non prossequentes convocatorium et nihilominus villa seu locus ubi tale tantum et tam solempne arduum ac potentissimum negotium sicuti est successionis regnorum et terrarum corone Aragonum et etiam preparatorium ejusdem ubi debet tractari discuti examinari debent esse libera seu liber a gentibus armorum et omni congregatione earundem ut tandem libere paciffice secure et quiete et absque aliquo timore violentia seu inpressione dictum negotium possit tractari discuti et examinari principari mediari et finiri lune clarius ac sole limpidius nothorie et maniffeste potest videri quod dicta villa Alcaynici non est tuta nec secura immo evidentissime suspecta ex causis predictis et alias. Nec etiam honorabilis Egidius Roderici de Liori assertus vicegerens gubernatoris in dicto regno Aragonum et Johannes Eximini Cerdan justitia ejusdem regni qui ad dictam villam Alcanyiçii novam fecerunt convocationem et in eadem intuuntur presidere sunt persone idonee comunes ac omni exceptione comuni majores immo evidenter suspecte et tales a quibus non posset in hoc negotio verum libramen justitie repputari. Et ulterius per juris doctrinam ac tacti evidentiam potest videri quod dicta convocatio noviter per eos fieri attemptata ad dictam villam Alcanicii peccat evidenter in materia et in forma: in materia ideo quia in dicta convocatione si ita dici mereatur quod absit non intervenerint deputati dicti regni quibus administratio et gubernaculum ejusdem ac totius reipublice fuit comissa et per consequens ad ipsos solos dipputatos pertinet convocare et non ad eos qui dictam fecerunt convocationem et in eadem volunt presidere: nam posito quod ad eos aut ad alterum eorum pertineat aliqua jurisdictio non tamen ad ipsos sed ad ipsos dipputatos pertinet administratio et provisio dicte pro convocationis cum non possit esse major salus reipublice quam unum verum regem et dominum ibi preesse: et ideo talis investigatio seu veri regis et principis una cum suis incidentibus deppentibus ac emergentibus ex eisdem pertinet ad dictos prenominatos et non ad eos. Et posito pro vero quod in parlamento celebrato ultimo loco in dicta civitate Calatoyubii fuisset delliberata dicta convocatio illa tamen fuit facta et concordata sub certis modis et formis et in eis fuerunt servata modo rupta facta prout in serie cappitulorum inde concordatorum taliter est videre: item vero fuit concordatum ibi ad certum tempus et illud est jamque effluxum. Item posito sed non concesso quod dicta convocatio delliberata duraret propter ea que tamen que postea emerserunt et nominanter que subsequenter fuerunt debebat nunc etiam debet per dictos dipputatos noviter delliberari et provideri ac taliter fieri quod impedimenta ac convenientia supradicta totaliter de medio tollantur et predisponi et ordinari in loco congruo et idoneo de modo nove convocationis fiende tandem cum pacis tranquillitatis ad notitiam veri regis valeat perveniri. Peccat in forma quia dicti deputati debebant per se aut per eorum dominationem seu requisitionem dictam facere convocationem et cum ipsi dictam non fecerunt convocationem nec fieri fecerunt sicut seriose patet per patentes ac convocatorias literas per dictos assertum viscesgerentem gubernatoris et justitiam hinc inde missas merito sequitur quod dicta et facta per eos convocatio non valuit neque tenuit nec aliquem de jure sortita fuit effectum: nam secundum juns paginam si alicui maxime ab homine causato additur certus modus et forma si illa non servantur omnia eorum nec que in contrarium fecerunt absque mora. Pro tanto ego Enecus de Casp scutiffer habitador ville de Casp procurator substitutus ad Anthonio de Turribus utriusque juris doctore qui plenum habet posse substituendi a reverendo in Cristo patre ffratre Petro Rodericy de Moros castellano Emposte ac dipputato dicti regni a nobili Anthonio de Luna ejusdem regni dipputato a nobili Artaldo Dalagon majore dierum ejusdem regni dipputato subrogato in locum nobilis Ferdinandi Lupi de Luna quondam a nobilibus Guillelmo Raymundi de Munchada domino locorum de Mequinença et de Vallobar Francisco Dalagon minore dierum et Petro Dalagon Johanne Lupi de Luna Artaldo Dalagon minore dierum a militibus Johanne Eximini de Salanova Fraderico Dorries Garcia de Sesse minore dierum et Petro de Pomara scutifferis Fertuno Didaci Destorren Sancio Dantillo Francisco Dorries Geraldo Petri de Tallur Ferrario de Santo Petro Sancio Petro de Ayerbe Johanne Eximini de Vilalba et Johanne Dordas: considerans quod dicti mei principales neque ego possemus tute nec secure ad dictam villam Alcanyiçii accedere absque timore mortis et cruciatu corporis propter predictas inhumanitates ac rigorosas exequtiones que per presidentes in eodem fuerunt et propter notoriam et evidentem non securitatem dicte ville Alcanicii nec presidentium in eadem ex causis et rationibus superius enarratis coram vobis honorabilibus justitiis juratis et probis hominibus ville ac loci de Maella et de Favara tanquam publicis et autenticis personis ad hoc specialiter convocatis in hiis scriptis nomine et virtute dicti mei principalis ac principalium suorum et meorum superius nominatorum una cum adherentibus ac imposterum quomodocumque eis adherere volentibus dicte nominate convocationi si tali et tanto nomine deceat nuncupari quod tamen absit non assentio immo expresse illi disentio innominatim et expresse contradico et illam juxta vestris impugno: notifficans vobis quod dictus meus principalis et ejus principales per me eorundem organum eidem convocationi non assentio immo expresse disentio et eidem contradico et toto conamine eam impugno causis et rationibus superius dictis et signanter propter periclium perorrocentiam et non securitatem dicti loci seu ville Alcanicii prout omnia hec jamdicta fuerant et toti mundo notoria existerent et etiam considerato quod dicta villa Alcanicii est sub imperio et dominatione filii unius ex competitoribus dictorum regnorum et terrarum corone regni Aragonis. Signifficans etiam vobis ut autenticis personis quod principales superius nominati ad dictam villam non accederent nec tute nec secure accedere possent ex causis jamdictis et specifficatis protestando ab expresse nominibus quibus supra de nullitate ac invalidatione actitatorum ac de quibuscumque actibus in dicta asserta convocatione Alcanicii factis sive gestis et de aliis quibuscumque in predictis et circa ea de cetero fiendis seu gerendis: immo dicti mei principales et ego eorum nomine vos requiro quatenus presidentibus in dicto vocato parlamento ville Alcanicii dignemini intimare per dictam assertam convocationem per eos factam et literas predicta actione emanatas prout de facto processerunt quatenus de facto revocent cum hoc ratio juris exposcat nam dicti depputati superius nominati se vel eorum procuratores sunt presti et parati et ego substitutus procurator eorum vice et nomine hoc offero in hiis scriptis de providendo ratione dictarum causarum et novitatum una cum aliis condiputatis hujus regni ita videlicet quod omnia mora postposita fiat convocatio in aliquo loco idoneo tuto ubi regnicole hujus regni possint sub tranquilla pacis securitate venire secure residere ac absque aliquali metu seu impressione residentiam facere personalem ut tandem ibidem demum tale et tantum negotium possit mature digeri ac debitum suum sortiri. Et etiam dicti alii superius nominati qui non sunt in numero dictorum diputatorum pro se et eorum adherentibus ac in futurum adherere volentibus sunt presti et parati ac hoc eorum nomine ego procurator predictus offero assentire esse et realiter venire ad dictum locum seu villam secure et idonee eligendum seu eligendam pro tractando comunicando concordando et alias debite procedendo una cum aliis regnicolis super facto dicte successionis: signifficans etiam vobis quod si predicta omnia et singula facere et complere recusant et attemtabitur ad debitum ac primevum statum non reducunt dicti depputati superius nominati delliberabunt super convocatione noviter fienda in aliquo loco tuto et securo seu villa tuta et secura et alias in hiis providendo prout erit utile et expediens ac fuerit bene visum pro utilitate ac conservatione reipublice et expeditione dicti ardui et felicis negotii juxta eorum possibilitatem laborando. Et nichilominus ego procurator predictus nomine et vice dictorum meorum principalium vos requiro tanquam nobiles predictas publicas et autentiquas personas de quarum fide et legalitate dicti mei principales conffidunt et etiam ego confido quatenus omnia et singula superius enarrata protestata et requisita dignemini intimare dicto parlamento quod nunch de facto celebratur in dicta villa Alcanicii et assertis presidentibus in eadem cum ex causis predictis dicti principales mei nec ego simus ausi ibi accedere nec omnia supradicta eis personaliter intimare et ita per vos fieri in subsidium justitie postulo et requiro offerens me vice et nomine principalium meorum similia facere pro vobis cum locus fuerit et necessitas postulaverit.
Et no resmenos el present parlament et presidentes aquell considerantes que por la resposta por las vuestras reverencias et notables saviesas a ellos feyta no fuesse feyto prejudicio ni danyo alguno contra las franquezas usos privilegios et antiguas costumbres del dito regno e cosa publica de aquell en aqueste scripto protestan contra la sobredita requesta non consintiendo en aquella antes como seya vista seyer feyta contra libertades et antiguas costumbres del dito regno aquella impugnan e en tanto quanto pueden a aquella resisten rogando e requirendovos a superbabundant cautela que a los ditos aplegados en la dita vila Dalcanyiç no hayades por parlament ni com ellos tractedes ni fagades algunos actos assi como a parlament antes vos placia sobrel feyto de la dita benaventurada succession de los ditos regnos et terras et preparatorios de aquella tractar e comunicar con ell present parlament de la dita vila de Mequinença el qual yes verdadero parlament Daragon: en otra manera si el contrario por vosotros sera feyto la qual cosa el present parlament no creye protesta que por algunos actos por vosotros con aquellos qui son en la dita vila Dalcanyiç feytos e daqui adelante fahedores no seya feyto alguno prejudicio al diyto reyno Daragon ni a las libertades daquell antes seya todo casso vano e nullo. E la present requisicion e protestacion requiere el present parlament seyer ensertada en vuestros actos publicos del dito vuestro parlament de la presentacion de la qual el dito parlament de Aragon staran a relacion del portador de la present el qual ha jurado en poder de los dipputados de fazer verdadera relacion. Dada en la villa de Mequinença a III de dehembre anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo undecimo. La qual yes seyallada com el siello del dito castellan Demposta por absencia de Bartholomeu Vicent notario de los deputados en poder del qual yes el siello de la dita diputacion.
Fueron leídas además otras dos cartas: una de los jurados de Valencia, en la que se quejaban de los desafueros cometidos por el noble Bernardo de Centelles y manifestaban que solo por consideración al mal estado del pais había suspendido la ciudad el adoptar contra él medidas hostiles; y otra de Bartolomé Miralles, lugarteniente de gobernador en el territorio situado aquende el río Uxó, en la que se sinceraba de algunos cargos que creía se habían hecho en el parlamento contra su administración. Ultimamente, se trató también en este día del pago de algunos salarios.

Sesión del día 9.

Los embajadores de Mallorca presentaron y pidieron fuese leído el siguiente escrito.

Núm. 274. Tom. 18. fol. 1202.

Com los honorables jurats et consell general de regne de Mallorques representants lo general de tots los stats de aquell molt reverends egregis nobles e honorables parlaments dels regnes Darago de Valencia e del principat de Cathalunya tinguessen per cert e notori axi com es que la universitat et comuna congregacio concordable o gran o pocha dels dits regnes e principat ab lo regne de Mallorques ensemps axi com a quatre parts intellectuals unides e inseparadament et fahents quatre torres forts et inexpugnables et la força invisible de la majestat e corona reyal pertangues axi com vertaderament fa e no alcun o alcuns dells separablament o hun o dos o tres sens lo quart la examinacio conexença discussio e declaracio de la justicia a qui pertany la tan alta corona senyoria e successio reyal e qui deu esser nostre vertader rey e senyor e semblantment tots los altres actes vies e disposicions dretes et patents portants al dit tan necessari et desitgat terme e la dita universitat haverse constituir de las dites quatre parts intellectuals e en la qual alguna daquelles no ha mes ni menys potestat essencial que laltre ni discussio examinacio o arreglament de la altre car no mes pertany al principat de Cathalunya fer en la dita universitat axi com a quarta part aquella constituhir potestat et auctoritat de regonexer examinar discutir declarar e publicar qui deu esser e es per justicia son princep e comte de Barchinona que qui deu esser e rey Darago e de Valencia e de Mallorques e per semblant no menys pertany al regne de Mallorques qui es o esser deu rey de Arago e de Valencia e comte de Barchinona que qui es o esser deu rey de Mallorques et axi dels altres: e sis pensassen los dits honorables jurats e general consell altre esser la crehença o intencio dels dits molt reverends nobles e honorables parlaments dels dits regnes e principat la qual fora notoria error no hagueren elegits ne tremesos assi lurs missatgers per esser e entervenir en lo deute segons comu general e concordable aplech de tots los dits regnes e principat per retre lur deute segons dreta feheltat e naturalesa a la regonexença examinacio discussio e publicacio de la justicia del qui deu esser rey e senyor universal dels dits tres regnes e comdat. Ans en tal e tant erronea oppinio de la qual Deus guart los dits regnes e principat hagueren elegida altre via aquella per la qual als mils que poguessen salvassen lo deute de lur leyaltat fe e naturalesa al qui es e esser deu universal rey e senyor de tots. On com ara en tant longa vaccacio de la presidencia e corona reyal et incertitud de vera conexença e publicacio de qui deu esser nostre ver rey e senyor en la longuesa de la qual lo regne de Mallorques es sens algun carrech culpa o nota alcuns volents la segona intencio premetrer o proposar a la primera e fer del publich interes privat e familiar de que ses dilatada fins aci e dilatara mentre dur la regonexença de la justicia del qui es et esser Deu nostre ver rey e senyor ço que es molt desplasent al dit regne de Mallorques qui es sens algun carrech o culpa per varies e notoriament erroneas oppinions sesforcen a minuar e diminuir la essencia e auctoritat et potestat de la quarta part que representada vertaderament lo regne de Mallorques ha e haver deu en lo general et comu aplech concordador dels dits tres regnes e principat axi en la regonexença discussio e diffinicio de la justicia de la dita successio com en tots los altres actes dependents emergents dispositius o annexes a unica presidencia o monarchia reyal publicar declarar e constituhir sobre tots los regnes e principat de la corona reyal. E a sobrehabundant cautela mes que de necessitat per haver la intencio et resposta certa sobre la dita erronea oppinio et no vera ne alguna dubitacio en Berenguer de Tagamanent cavaller A. de Mur doctor en decrets e Jacme Aberti missatgers del dit regne de Mallorques e representants lo univers daquell dissapte prop passat a V del present mes de
dehembre intimaren en lo present molt reverend molt noble et honorable parlament del dit principat la intimacio et requesta de la tenor seguent. - Com durant la incertitud et perplexa prossequcio de la justicia etcetera. Superius est inserta sub dicto kalendario quinte diei currentis mensis etcetera. - De la qual requerim esserlos feta per lo discret en Berenguer Spigoler notari et scriva del dit parlament carta publica. E fins aci no han havuda alguna resposta del dit parlament. Per tant ara a sobrehabundant cautela expressants e declarants lur intencio e dels dits honorables lurs principals et clara et sens ficcio velament pallissada o carga requeren en aquests scrits de la primera requesta per ells feta a la qual dins lo terme de la constitucio de Cathalunya nols es stat respost esserlos feta et liurada et closa carta publica per lo dit Berenguer Spigoler notari sens resposta per deute de son offici et segrament: e requiren ab la present esserlos feta per lo present molt reverend molt noble et honorable parlament certa et clara resposta de lur intencio per ço que ab aquella hauda sen puixen de present retornar al regne de Mallorques et refferir aquella al general consell del dit regne quiy provehira al mils que pora satisfahent al deute de lur faeltat et naturalesa. Protestants que fins aci no ha stat stava ne daqui avant stara per lo dit regne lo aplech comu et concordable de tots los regnes e principat per regonexer discutir diffinir e declarar la justicia de la dita successio reyal ne al present pretenen interes de loch ne presidents ne guardes ne deffensions o intimacio dels competitors ne nombre e qualitat de persones del comu aplech ne forma de la discussio o conclusio: ans son e seran contents de la successio fahedora en comuna concordia dels dos regnes et principat dels dits preambols et dispositius a la dita examinacio et diffinicio de la justicia pus sien tractats axi com cascun dels altres dos regnes e principat e en lo dit aplech hajen axi com haver deuen tantes veus e loch seguons cascuns dels altres dos regnes e principat e per conseguent perills alguns scandils o sinistres per la dilacio en que no han culpa contingents nos puxen a ells o al dit regne imputar: e de la present requeren esserlos feta e liurada carta publica per lo notari present.

Sesión del día 10.

Reunióse el parlamento por la mañana; pero habiéndose dado noticia de que en este dia debía entrar en Tortosa el obispo de Barcelona, se prorogó la sesión para la tarde del mismo día.
Congregado, pues, a la hora señalada, presentáronse varios embajadores del parlamento valenciano reunido en Vinaroz y de los barones, nobles, caballeros y hombres de paraje llama dos forans de aquel reino, para dar las gracias al parlamento por lo mucho que había trabajado en pro de la «concordia que unos con otros estaban próximos a celebrar. Acordóse por lo mismo nombrar una comisión que, entendiéndose con dichos mensajeros, cuidase de que fuese llevada a buen término dicha concordia. Ultimamente se leyó una carta de los jurados de Castellón de la Plana, en la que se quejaban y pedían remedio contra las vejaciones que les estaba causando el noble Bernardo de Centelles.

Sesión del día 12.

Invirtióse toda en acordar el pago de algunos sueldos y otras cantidades.

Sesión del día 15.

Se abrió con la lectura de la siguiente carta:  

Núm. 275. Tom. 18. Fol. 1212.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: sabut per relacio dels nostres missatgers aqui derrerament destinats com per via de parer aqui es stat concordat que un missatger per part vostra et altre per la nostre sien tramesos en la plana de Burriana per fer cessar algunes novitats e actes enormes alli attemptats et fets contra les viles de Castello e Villareal et singulars de aquelles desijants prepararnos e donar loch et manera tant com en nosaltres es a unitat concordia tranquillitat et repos en lo regne havem de continent elet per missager nostre per la dita raho lo honorable mossen Johan de Moya doctor en decrets vicari general e procurador del molt reverent pare en Crist lo bisbe de Valencia. Perque avisantvos de las ditas coses les vostres reverencies nobleses e saviesas molt honorables pregam affectuosament que placia a aquells elegir e trametre lur missager per la dita raho destinador segons es dit a fi que aquell e lo dit mossen Johan ensemps sen vagen per provehir e fer cessar les novitats dessus dites certifficantsnos sius plaura loch dia e hora e quant se trobaran e sajustaran los dits missagers per prosseguir son viatge. E si coses algunes molt reverends egregis nobles e honorables senyors vos son plasents scrivitsnosen fiablament. E sia vostra guarda Lesperit sant. Scrita en Vinalaros et sagellada ab lo sagell secret del reverend bisbe de Valencia a XIII de dehembre del any MCCCCXI. Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostra honor.

Después de haberse acordado que la carta que antecede pasase a la comisión que entendía en el asunto, compareció en el parlamento y presentó su poder el religioso Fr. Juan Marqués, procurador del obispo de Elna.
Por la tarde de este mismo día se reunió la comisión nombrada en la sesión del día 10, y acordó delegar sus facultades en Bonanato Pere, para que pasase a Valencia junto con los mensajeros de aquel reino y provisto de los necesarios despachos, para acabar de poner término a la discordia que allí reinaba.

Sesión del día 16.

Presentáronse en este día Bartolomé Çacosta y Guillermo Catalá, enviados por Raimundo Çatrilla y por los conselleres de Alguer, con el encargo de pedir socorros para el reino de Cerdeña, y de hacer presente el ofrecimiento de Nicoloso de Auria o Doria que había prometido armar y dar sueldo por su cuenta a doscientos jinetes que hiciesen la guerra a favor de la corona de Aragon contra el vizconde de Narbona y el jenovés micer Casadoria. Comparecieron también otros enviados del mismo Nicoloso para igual objeto, y leídas sus cartas, credencial de dicho Doria y comendatoria de los diputados de Cataluña, esplicaron su embajada y presentaron también otra carta del sobredicho Çatrilla, concebida en estos términos:

Núm. 276. Tom 18. fol. 1221.

Als molt reverends e molts nobles et molt honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. Molt reverends e molt nobles e molt honorables senyors. De mi e de tots altres officials se pertany scriure e supplicar per aquells qui be e leyalment han servit e servexen la casa de Arago et tot son regne: hon senyors com assi sia vengut lo noble en Johan Distria germa de micer Vinxincello Distria comte de Corsega per lo senyor rey nostre de Arago per servir hic lo dit senyor ab D corsors qui venien a sou de micer Nicholoso Doria vassall e sotsmes del dit senyor per fer guerra contra micer Casadoria jenoves enamich principal del dit jenoves e de sos sotsmesos e qui han pres e levat al senyor rey lo castell de Longosardo: e lo vezcomte de Narbona qui es en Sacer sabent la lur venguda ab la gent de Sacer als fets scontrar en lo cami et han morts entorn CCC ultra los presos et dels quals ha venguts en aquesta vila ab lo dit Johan en torn LX: lo qual lo dit Johan ha molt servit e treballat per la honor de la casa de Arago et per exalçament de aquella e sen vaja davant la presencia del dit senyor si es elet et davant vosaltres per alcuns affers: per ço molt humilment et affectuosa supplicam la vostra molt gran saviesa que havent lo dit Johan Distria per recomanat vullats eus placia per vostra gran bonesa vers aquell fer tal gracia que a ell sia proffit e honor per manera que los altres servidors del dit senyor ne prenguen exemple e hajen millor cor de servir hinc lo dit senyor e la sua casa. E si a vosaltres plau res que yo faça aci manats. Scrite en Lalguer a XXVII del mes de nohembre. Ramon Çatrilla guovernador del cap de Lugudor apparellat a vostres manaments.

Oídas las embajadas y leídas las cartas que anteceden, se acordó que pasase a la comisión de los veinticuatro el asunto de que en ellas se trataba. A invitación del parlamento, y con la mira de estrechar más y más sus lazos de fraternidad con Cataluña, consintieron los embajadores de Mallorca en retirar las reclamaciones que tenían presentadas, particularmente en la sesión del día 9. Dióse después cuenta del nombramiento de Bonanato Pere, hecho el día 15; y últimamente se trató del pago de varias cantidades.

Sesión del día 17.

Reunióse el parlamento pero no hubo deliberación.

Sesión del día 19 (1).
(1) El día 18, reunida la comisión respectiva en casa del arzobispo de Tarragona, hizo el nombramiento de las personas que debían pasar a Alcañiz a verse con los aragoneses, según se había tratado ya en la sesión del día 5.

Con motivo de estar próximos a entrar en Tortosa los embajadores de Francia, se acordó que no se les permitiese la entrada con mayor séquito que el de setenta personas; que se les obligase a prestar las mismas seguridades que a los individuos del parlamento, y que saliese Alberto Çatrilla a recibirles y notificarles estas disposiciones.

Sesión del día 22.

Matías Puig dio cuenta de su embajada al infante de Castilla, y presentó para ser leída la siguiente carta:

Núm. 277. Tom. 18. fol. 1230.

A los muy reverendos padres en Cristo et a los otros nobles e honorables personas del parlamento del principado de Cathalunya ayuntados en el parlamento de Tortosa. Reverendos padres en Cristo: yo el infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Petro de Aragon que Dios
perdone vos embio mucho saludar e esso mesmo a los otros nobles e honorables personas del parlamento del principado de Cathalunya ayuntados en el parlamento de Tortosa como aquellos que mucho amo e precio e por quien querria que Dios diesse mucha honra et buena ventura. Fagovos saber que vi la carta de crehença que a vos plago de me embiar com mossen Macian dez Puechs que a mi embiastes por vuestro embaxador: el qual por virtud de la crehença me dicho et regracio de vuestra parte que por ell bien avenir de los negocios de la declaracion de la succession que se devia fazer desos regnos se podiesse conoscer et essaminar liberamente sin temor et terror alguna et veniessedes breumente en conoscencia de vuestro rey et principe et senyor me plaguesse de mandar que non entrassen gentes castellanas algunas destos reynos en esse reyno e que la gente de castellanos que agora alla stava mandasse luego salir porque los parlamentos ayuntados puidessen sint ningun embargo et temor venir en conoscencia de su rey e senyor lo qual ya por otros vuestros embaxadores que a mi haviedes enbiado me haviades requerido que fiziese assi e que fasta aqua les talas gientes de nacion castellana que dentro en esto regno eran salidas: e por ende que de vuestra parte me requeria que yo luego sin otra dilacion mandasse que mas gentes de nacion castellana non consentisse entrar en esse regno e que los que dentro eran mandasse luego salir et si non que protestava que el dicho parlamiento de Cathalunya ende proviesse commo por razon de justicia deviesse: e que certifficava por vuestra parte e sa mandado fazer a cada uno de los otros competitores este mesmo requerimento. E visto por mi la proposicion et requirimiento fetxo por el dicho mossen Macian vuestro embaxador et respondido a aquella en quanto atanne a los trabajos a qui nos havedes despuesas et expensas que diziedes que haviedes fexo por traher a devida conclusion que este negocio se termina por justicia e del bueno zelo que hoviestes et havedes cerqua de la justicia esto vos agradesco yo mucho: por en quanto atanen al requerimiento que el dicho mossen Macian me fizo de vuestra parte que non consentisse entrar gentes en este regno e las que dentro eran mandasse salir luego et que esto mesmo requerimiento haviades mandado fazer a los otros competitores desto yo fui mucho maravellado de vosotros que me embiades requerir tal cosa en caso que por vuestra parte a los otros competitores lo ayades fecho requerir. Las razones por que son estas: porque vosotros bien sabedes como yo fasta aqui sempre he procurado e procuro porquel este negocio haya bien determinacion por justicia et que siempre fue e es esto mi proposito. Et como seya claro que alguno de los otros competitores hayan fecho municiones et impedimientos por embargar la justicia et hayan sostenido a don Anthon de Luna et a los otros mathadores et culpantes en la muerte tan terrible como fue fecha al archebispo de Saragosa et como sea notorio en todo esse regno que las gentes que en el son entrades en Valencia de los parientes del dicho archibispo non hayan fecho mal nin dampno nin sinrazon alguna a ninguna persona nin fechos otras impedimiencias algunas que embargassen la determinacion de la justicia antes es nothorio e claro que han fecho muy grandes servetchos regeriendo a los de mala intencion et a los tales matadores que non hoviessen logar de fazer semejantes males et han fecho venir gracias haya nuestro Senyor Dios este negocio a bueno e devido estado pora que se declare la dicha succesion por justicia porque por scritura non podia tan largament declarar e demostrarvosne buena intencion e proposito que yo hove et he siempre en estos negocios: por ende prestament los embaxadores del rey mi senyor et mi sobrino et mios que alla stan yran o embiaran a eso parlamento a vos notifficar et declarar mas larga e complidament mi entencion e voluntad qual es cerqua del bien publico destos regnos et de la determinacion de la justicia a vos daran mas complida resposta et razon al dicho vuestro requirimento. Et si otras cosas algunas de aca vos plazen que yo buenamientre pueda fazer por honras vuestras embiatmelas dizir car yo las fare de grado. Dada en la mi vila de Mondeiar siete dias de deziembre. Jup .... Ana la fiz. Yo el infante. Diego Ferrandez de Vadillo escribano de mi senyor el infante por su mandado.

Después de la carta antecedente fueron leídos los documentos que siguen:

Núm. 278. Tom. 18. Fol. 1232.

In Dei nomine amen. Noverint universi presentem seriem inspecturi quod anno a nativitate Domini millessimo CCCC undecimo die vero sabbati quinta mensis decembris hora ultima diei ejusdem inclito domino Ferdinando infante Castelle in loco de Mondeiar diocesis Toletanensis regnique Castelle cum sua curia residente honorabilis Mathias de Podio miles ambaxiator ad dictum dominum infantem missus per multum reverendissimos nobiles ac honorabiles viros dominos de parlamento generali principatus Cathalonie pro nunc congregato in civitate Dertuse in mei Michaelis de Rypis majore dierum auctoritate apostolica notarii infrascripti qui cum dicto honorabile ambaxiatore ad dictum locum veneram pro notario ac egregiorum virorum dominorum don Enrici magistri de Calatrava Petri Afan de Ribera adelantado de la Andelozia et reverendi domini episcopi legionensis Garcie Fernandiç Manrique Diego Fernandiç de Vadillo et Guterrii Diez secretariorum dicti domini infantis ac Anthonii de Vi domicelli ville Perpiniani presentia qui quidem dictus infans una cum omnibus suppranominatis quos ego dictus et subscriptus notarius vocavi atque rogavi ad hec pro testibus presens erat in quodam palacio dicti loci videlicet in quadam retrocamera ejusdem palacii explicavit dicto domino infanti ambaxatam suam factaque explicatione jamdicte ambaxiate per dictum honorabilem ambaxiatorem confestim dictus honorabilis ambaxiator dixit michi dicto et infrascripto notario hec verba:
En notari yo en nom e per part del parlament de Catalunya per qui som trames al molt alt senyor infant vos requir axi com a notari apostolical que façats et a mi liurets com lan volre carta publica de la explicacio de la mia ambaxada. E mes avant vos requir axi com a notari damunt dit que publiquets et intimets a la molt alta e gran senyoria del dit molt magniffic senyor infant aquesta cedula de paper et les coses en aquella continuades et scrites:
Tradendo michi dicto notario quandam cedulam papiream exortationem requisitionem protestationem et alia in se continentem. Egoque notarius pretactus incontinenti predictis requisitionibus michi factis per dictum honorabilem ambaxiatorem recepi a manibus ejusdem dictam cedulam cumque illam et contenta in ea intimare atque legere vellem predicto domino infanti petita prius et per me obtenta venia atque licentia prenarratus dominus infans dixit michi notario supra et subscripto hec verba vel similia in effectu in suo vulgari:
Yo e aquexa cedula per intimada et donatsmen copia per ço que hi puxa respondra: e per tal com vos sots notari apostolical volria mellor quen hinc haja un altre apostolical de la mia cort et abduys farets ho mils.
Et statim coram se venire fecit discretum virum dominum Nicholaum Ferrandiç clericum zamorensem notarium apostolicum et ipso et omnibus predictis testibus presentibus ego jamdictus notarius ilico tradidi copiam dicto domino infanti de predicta cedula cum jam illam tenerem perfectam: de quibus omnibus et singulis sic factis et sequtis dictus honorabilis ambaxiator requisivit per me fieri sibique nomine jamdicti parlamenti tradi unum et plura publicum et publica instrumenta presentibus testibus supradictis. Tenor autem pretacte cedule continebatur sub verbis istis talisque erat.
- Molt alt e molt magniffich senyor com apres la molt dolorosa mort del molt alt e molt excellent princep e senyor lo senyor rey don Marti de gloriosa memoria lo parlament del principat de Cathalunya ara ajustat en la ciutat de Tortosa ab cura sollicita e fervent studi no perdonant a treballs et despeses molt grans zelant per ses innades e intactes feheltat e naturalesa haver conexença de son indubitat rey princep e senyor per lo dret cami de pura justicia tots temps caminant haja molt treballat et uy sens repos ab los altres parlaments dels regnes a la reyal corona Darago sotsmeses de tot son saber e sfforç treball en trobar aquella: e com senyor tan alt misteri com es la discussio de la justicia de la successio de la reyal corona Darago requira gran puritat digesta et madura conexença ab dilacions necesaries notable solempnitat libera et tranquilla voluntat et indubitada libertat segons senyor vostra gran magnificencia en la qual la divinal Majestat ha infuses moltes singulars gracias et virtuts clarament coneix: et armada potencia senyor mayorment daquells qui pretenen haver dret en la dita successio sia o puxa esser alcuna terror o temor la qual poria empaxar o indegudament cuytar o precipitar la dita madura et solempne conexença et afflaquir o deslibertar la voluntat e puritat daquells qui haurien a entendre en la examinacio et disqusicio de la dita justicia la cual cosa senyor en lo divinal sguard es molt carregosa et en lo mon pernicios exemple mayorment a senyor catholich qui deu esser luminar de operacions virtuoses: com donques senyor molt magniffich ab vostra permissio hajen entrades en lo regne Daragon moltes gents darmes de la nacio castellana et segons comuna fama sen hi speren mes entrar e vostra senyoria sia stada per missagers del dit parlament benignament et graciosa pregada exortada et degudament requesta que li plagues prestament provehir que mes gent darmes en lo dit regne no entras et aquella qui entrada hi es ne degues exir e asso senyor lo dit parlament encara no ha pogud obtenir de vostra senyoria qui ab vostra gran reverencia parlant es cosa de admiracio digna: pero senyor molt magniffich lo dit parlament encara confiant de vostra gran justicia et de la sana et santa intencio que tots temps havets hauda e mostrada en los affers de la dita successio e en los cordials amor et affeccio que portats als dits regnes et principat e als naturals de aquells ab los presents scrits ab deguda reverencia et ab gran affeccio vos prega excita et per justicia vos requer queus placia sens triga provehir et manar que mes gents darmes en lo dit regne Darago no entren et aquelles qui entrades si son breument no isquen e que no sia procehit en res de fet per que dilacio o destorp en los affers de la dita successio se pogues seguir. E asso senyor molt magniffich lo dit parlament vos haura a exhuberant gracia e singular benefici del alt misteri de la investigacio per pura justicia fahedora de la successio de la reyal corona Darago: e si cas era senyor so que per alguna manera no es presumidor que en e sobre les dites coses vostra magnifficencia no volgues o dilatas degudament provehir yo Mecia dez Puig cavaller ambaxador per lo dit parlament a la dita magnifficencia per asso tremes ab beneplacit e voluntat de aquella en nom e per part del dit parlament per descarrech de aquell a vostra reverencia protest de totes penes e remeys per raho e justicia en semblant cas imposades e permeses. E notiffich senyor a vostra senyoria que semblants prechs exortacions requestes e protestacions ha fets lo dit parlament als altres competitors qui han meses o entenen metre gents darmes en los dits regnes et principat. Requirent vos notari que de les dites coses façats e liurets al dit parlament et a mi en nom de aquell carta et cartes publiques.
- Successive vero die lune septima dictorum mensis et anni hora tertia vel inde circa predictus dominus infans in predicto suo palacio jamdicti loci de Mondejar et in predicta retrocamera personaliter existens in mei dicti et infrascripti notarii et horum testium videlicet dominorum don Enrici magistri de Calatrava Petri Affan de Ribera adelantado de la Andelozia et Garcie Ferrandiç Manrrique Johannis Alfonsi de Toro legum doctoris Joannis Vasquez cavallerii Diego Fernandiç de Vadillo et Guterri Diez secretariorum dicti domini infantis presentia dedidit et tradidit dicto Diego Fernandiz quandam cedulam papiri mandando eidem quatenus ipsa et contenta in eadem legeret et intimaret dicto honorabili ambaxiatori qui ibidem coram dicto domino infanti presens erat: dictusque Diego dicto mandato habito confestim dictam cedulam legit in presentia dictorum testium publice et intimavit dicto domino ambaxiatori: et ipsa perlecta et intimata dictus dominus infans dixit mihi jamdicto et subscripto notario hec verba in suo vulgari vel similia in effectu:
Yo do aquesta resposta a les coses que mossen Macia ma intimades en nom del parlament de Catalunya et continuatsla al peu de aquelles sots una matexa carta et darmen hets copia si mester lan haure: Presentibus testibus superius proxime dictis. In jamdicta proxime cedula verba scripta erant sequentia. - El muy alto et muy poderoso et muy sclarecido principe et senyor infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Piedro Daragon que Dios perdone vista et la proposicion et requerimiento que li fue feyto por mossen Macian Despuchs en nombre del parlamento del principado de Cathalunya e respondiendo al dicho requirimento dihesse: que en quanto atane a los trebaios a que el dicho parlamiento diesse que se ha despuestos et expensas que han feyto por traher a devida conclusion que el negocio de la succession de la corona reyal Daragon se determene por justicia e del buen zelo que han havido et han cerqua de la justicia el dicho senyor infant desse que gelo gradesce (se lo agradece): de parte del dicho parlamento que non consentiesse entrar gentes en el dicho regno e las que dentro eran mandasse salir luego e que este mesmo requirimiento havia mandado fazer el dicho parlamento a los competitores. El dicho señor infante dize que es mucho maravellado de los del dicho parlamiento en le embiar requerir. Las razones por que son estas: porque los del dicho parlamento sabien bien como ell siempre fasta aque ha procurado et procura por que este negocio haya breve determinacion por justicia e porque siempre fue et es esti su proposito: e que como seya claro que alcuno de los otros competitores haya fecho algunos movimientos et impedimientos por embargar la justicia e haya sostenido a don Anthonio de Luna et a los otros matadores et culpantes en muerte tan terrible como fue fecha al archebispo de Çaragosa e esto mesmo seya notorio en todo este regno que las gentes que en ell son entrades en Valencia de los parientes del dicho archebispo non haya fecho mal nin danyo nin sinrazon alcuna a ninguna persona nin fecho otros impedimientos algunos que embargassen la determicion de la justicia: mas antes que es notorio e claro que ha fecho muy grandes servechos requeriendo a los de mala intencion et a los tales matadores que non hoviessen lugar de fazer semejantes males et que han fecho venir gracias haya nuestro Senyor Dios este negocio a bueno e devido stado pera que se declarase la dita succession por justicia: e por ende porque por scriptura el dicho senyor infante non podria tan largamente declarar e mostrar a los del dicho parlamento su buena intencion e proposito que siempre ovo et ha en estos negocios: por ende dize que prestamente los ambaxadores del rey su senyor et su subrino et senyors que estan en el dicho reyno iran o embiaran al dicho parlamento a les notifficar et declarar mas larga et complidamente su intencion e volundat qual es cerqua del bien destos negocios e del ben publico de la corona del dicho regno e de la determinacion de la justicia les quales de su parte les deian mas complida respuesta et razon al dicho requirimiento a ell fecho por el dicho mossen Macian por parte del dicho parlamento: e que mandava a nos los notarios presentes que pusquessemos esta respuesta al pie de dicho requirimiento. - Que fuerunt acta in dicto loco de Mondejar regni Castelle anno mense diebus presentibus predictis ad premissa vocatis specialiter et rogatis prout superius continetur.

Terminada la lectura de dichos documentos, se trató del pago de los salarios que se debían a algunas personas.

Sesión del día 23.

Fueron aprobadas las siguientes disposiciones.

Núm. 279. Tom. 18. fol. 1240.

Lo parlament general etc per squivar totes dilacions et divisions ab acte solempne et en comuna et plena concordia fa les ordinacions et actes seguents: Primerament que tota causa questio o debat a present occorrent o qui per avant accorrera toquants o concernents solament et inmediata lo fet de la successio axi com es o sera forma nombre o poder de ambaxades o ambaxadors o altres presents qui hajan ara o per avant saber o entrevenir per qualsevol raho o causa via o manera en los fets toquants segons dessus la manera de la successio reyal axi en los preparatoris e disposicions com en la final e total determinacio o conclusio de aquella e axi matex en loch o lochs poder o poders pratica exequcio e manera scriptures respostes requestes e protestacions seguretats despeses salaris et messions et altres qualsevol ordinacions et actes toquants lo fet tant solament appropinqua de la successio generalment o toquants axi mateix la deffensio seguretat eviccio e bon stament dels castells viles e lochs hon lo dit parlament se celebra o per avant se celebrara o en los quals los treballants per la dita successio hauran star o convenir ara o per avant et no pus avant ne altre pus general deffenssio o justicia: sien en lo dit parlament per los promovedors o altres proposats e si per lo parlament sera en concordia hauda e feta deliberacio o conclusio o provisio aquella sia exequtada et si lo parlament no romandra en concordia que altre vegada en lo primer parlament prop seguent sia la dita causa tornada proposar e si lo parlament se concordara sia exequtat ut supra e si no sen concordara sia haut per remes a les XXIIIIe persones de present elegidores per lo dit parlament en la forma acustumada: e tot ço que aquelles sobre lo dit punt delliberaran e concordaran o la major part de aquelles en la qual empero major part hajen a concordar la meytat de les VIII de cascuna condicio sia haut per ferm et haja tanta vigor efficacia e virtud com si era per lo parlament en plena concordia delliberat ordonat et conclos e per algun no pusqua esser impugnat o contradit o empatxat per qualsevol raho o causa: durador tant solament tant com durara lo parlament o ajust general del principat de Cathalunya e de tots los staments e condicions de aquell per los fets de la dita succesio e no pus ans dalli avant sia ex nunc haut per cassat corregit finat e no fet com se faça per raho del dit fet e no per als ne a pus temps o effecte. - Item que si alguna o algunes de les dites XXIIII persones sera o seran malaltes empatxades o absents que les restants de les VIII de aquella condicio de que sera o seran aytal o aytals persona o persones puxen posar e elegir altre o altres persones en loch de aquella o aquelles que seran malaltes o empatxades o absents: lo poder e loch de la qual e de les quals dur tant com la malaltia o empatxament o absencia de aquella o aquelles en loch de qui seran posades durara: e si aquelles restants de les VIII de aytal eleccio nos poran concordar les XVI persones de les altres dues condicions puxen fer la dita eleccio de aquella condicio de que fallira. - Item que les dites XXIIIIe persones hajen a fer segrament solempne etc. de be et leyalment consellar et que sots virtud de aquell segrament directament ne indirecta no tractaran ni tractar faran ni permetran alguna o algunes coses toquants a derogacio ne a prejudicacio de alguna libertat o libertats ne usos de les condicions ne particulars de aquelles. - Item que lo nombre de la gent darmes sien C homens a cavall et C ballesters e no pus avant.
Hechas varias protestas por parte de algunos del parlamento, se procedió a la elección de las veinticuatro personas indicadas en los anteriores capítulos, y resultaron elegidas las siguientes:
El arzobispo de Tarragona, el obispo de Urgel, el de Barcelona, Fr. Marcos Monserrat, el abad de S. Cucufate, Naciso Astruc, Felipe de Malla, Pedro de Bosch, el conde de Cardona, Pedro de Fonollet, Guillermo Raimundo de Moncada, Pedro de Cervelló, Raimundo de Bages, Galceran de Rosanes, Luis de Requesens, Dalmacio Çacirera, Juan Dezplá, Bernardo de Gualbes, Raimundo Fivaller, Francisco Santaló, Guillermo Domenge, Pedro Grimau, Juan de Ribesaltes y Gonzalo Garidell.
Congregado otra vez el parlamento por la tarde del mismo día, fue aprobada la siguiente fórmula del juramento que debían prestar dichos veinticuatro.

Núm. 280. Tom. 18. fol. 1244.
Les XXIIII persones a certs actes per lo parlament en lo present jorn per acte de parlament eletes juren en lurs propies animes et prometen als sants quatre Evangelis de Deu sobre lo missal de Jeshucrist haverse be leyalment et vertadera en los affers et actes de aquells es stat donat poder a tot lo mes proffit e utilitat que poran dels dits affers et de la cosa publica dels regnes e terres de la corona reyal Darago e que sobre aquells daran bo vertader et leyal consell a bo e sa enteniment tota amor et affeccio oy temor promissio amicicia do servey o qualsevol sperança de aquelles o qualsevol altres coses postposades e repulses. Item juren que algun no revelara dira o maniffestara james per null temps encara lo dit parlament parlament finit et quant que quant dit o oppinio de algu dels dits XXIIII singularment o particular ço es aytal dix axo o aytal fon de tal oppinio etc. si per aytal revelacio era presumit o suspitat poder nexer rancor oy inimicicia o cualque mal contra algu dels dits XXIIII. Item juren que directament o indirecta no tractaran ni tractar faran ni prometran alguna o algunes coses toquants a derogacio ni a prejudicacio de alguna libertat o libertats ni coses de les condicions del parlament ni de particulars de aquells.

Con arreglo a esta fórmula prestaron juramento todos los nombrados.

FIN DEL TOMO SEGUNDO DE LA COLECCIÓN.