Mostrando las entradas para la consulta penyora ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta penyora ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de julio de 2021

VI, AMOR DEL BON JESÚS.

VI

AMOR
DEL BON JESÚS.



Vous
serez le plus ingrat de
touts les homnes si vous n´aimez
pas
Dieu qui vous aimes tant, et
qui ne se rebute point de
frapper
á la porte de vostre coeur pour y
répandre son
amour.



(FENELON.
- Lletres espirituals.)



Anima
meua, per est mon perduda,



Per
entre´ls espinals desgarriada,
Ovella tendra, dins lo bosch
ombrívol;
S´en ve la nit, y está la guarda llunya;
¿Qué
ferás, lassa, quant lo llop s´en tema
De que tu has fuyta y lo
camí no trobas?
Vindrá lo llop. Sa gola ja aparella,
Ja ses
dents verinoses vol clavarte;
¡Detúrat, infeliça!




VI
AMOR
DE JESUCRISTO.



Alma
mía, perdida por el mundo, extraviada entre las zarzas, pequeña
ovejuela, en la oscuridad del bosque. Viene la noche; está lejos tu
rebaño. ¡Ay triste! ¿Qué vas á hacer, si el lobo se apercibe de
tu fuga y extravío? Ya se acerca el lobo; abre las fauces, quiere
hincar en tus carnes sus venenosos dientes. ¡Párate, infeliz!







¡Oh
bon Pastor! ¿La dexarèu tant sola,
Y abandonada á l´inimiga
furia?
¿La trobarán los vïatjers cadavre
Mig menjat, del
torrent á la vorera?



Sos
òssos compodrits haurán per tomba
L´aspre rocam, ó del milá
les críes?



¡No,
per gracia! ¡Cuytáu, qu´encara es hora,
Cuytáu, Senyor, y á
son ramat tornáula



Sobre
la vostra esquena!



Ánima
mía, ¿sents la veu placévola
Del bon Jesús qui ple d´amor te
crida?
Torna, torna, d´amor ubriacada;
No tengas por de que ab
mal ull te mire;
No cregas, no, que rebujarte vulla;
Ab los
braços extesos Ell t´espera
Per oblidar tes enujants
ofenses,
Per darte una dolcíssima abraçada
Y esser la teua
gloria.



Sempre
Jesús als pecadors estima;
Jesús derrama de los bens la copa.
Un
día, quant los hòmens renegaren
Y Adam seguí les infernals
banderes,
Nengú sortía fiançador del Home,
Nengú per
l´Home del Etern les ires
Resolgué satisfer; les cruels
tristeses
Eran les primogènites germanes
De la nissaga
nostra.


¡Oh buen Pastor! ¿Dejarásla sola, y abandonada á la
enemiga furia?
¿Encontraránla cadáver los viajeros, medio
comido, á la orilla del torrente? ¿Sus restos putrefactos, tendrán
por sepultura las escuetas roca, ó las crías de los cuervos (milá
: milanos
)? ¡No, por gracia! ¡Apresúrate, que es tiempo
todavía; apresúrate, Señor, y vuélvela sobre tus espaldas al
aprisco!



Alma
mía, ¿oyes la plácida voz de Jesucristo que te llama, movido de su
amor? Vuelve, vuelve, de amor embriagada. No temas que te mire con
enojo; no creas que á rechazarte vaya. Con los brazos abiertos Él
te espera; para olvidar tus irritantes injurias; para darte dulcísimo
abrazo, y ser tu gloria.



Jesus
ama siempre á los pecadores; Jesus derrama la copa de los bienes. Un
día, cuando renegaron de su Creador los hombres, y Adan siguió las
banderas del Infierno; nadie salía fiador de los humanos; nadie
resolvió satisfacer por ellos á la divina Justicia: las crueles
tristezas eran las hermanas mayores de nuestra raza (nissaga:
saga
).











Y
Ell més plasent que totes les criatures,
Y Ell més amant que´ls
serafins altívols,
Verb inmortal de la inmortal Essencia,
De
carn mortal ofría revestirse
Y ab sa mort rembre lo perdut
llinatje.
Y aparegué. Y ´ls ángels lo vegeren
Arrufadet
demunt la menjadora,
¡Oh fineses d´amor!, desde
l´infancia
Donantnos bell exemple.



Després
fet home corregué la terra,
Del vall á la montanya, per les
viles,
Conhort suavíssim regalant als pobles.
Exían de sa
boca les paraules
Tant sòls pera dictarnos la sabiesa,
La fe
senzilla, y el perdó benévol.
De son ropatje una virtut
sortía
Qu´als coxos y tullits alleugerava,
Movent llur cor de
teya.



Hereu
del regne de los cels no fore
L´home caygut, sens eix Amor per
mestre,
Que son giny endreçás per bona vía,
Que sa pena
regís malensenyada.



Sens
eix Amor per metje, corrompuda
La terra fore ab lo lleig cranch
del vici;
Sense eix Amor, ¡ay Deu!, per santa víctima,
De los
abyms l´eterna flamarada
Era la nostra herencia.




Y
Él más amable que todas las criaturas, más amoroso que los
elevados serafines. Verbo inmortal de la inmortal Esencia, ofreció
vestirse de carne mortal, y con su muerte redimir el humano linaje.

Y apareció. Los ángeles le vieron, reclinado en el pesebre de
Belen.
¡Oh finezas de amor! Desde la cuna nos dió bellos
ejemplos.



Luégo,
ya hombre, recorrió la tierra de Palestina, los montes, y los
pueblos, regalando la suavidad de su consolacion. Salían de su boca
las palabras, sólo para dictarnos sabias cosas, la Fe sencilla, y el
perdon benévolo. De su vestido salía tal virtud, que aliviaba á
los cojos y tullidos, moviendo á penitencia su corazon de roca
(teya).



Heredero
del reino de Dios, no sería hoy el Hombre caído, sin ese Amor por
maestro, que su juicio endereza al buen camino, que rige su ántes
mal enseñada inteligencia. Sin ese Amor por médico, estaría la
tierra devorada por el horrible cáncer de los vicios. Sin ese Amor,
¡ay Dios!, por santa víctima, la eterna llamarada de los abismos
sería nuestra herencia.







¡Be
ho sap aquexa roca del Calvari!
Allí, clavat Jesús al pal
d´afronta,
Com infelís esclau per l´hom suspira.
Negra fosca
cubreix lo sacrifici,
Estremida la Terra se detura,
Brujit de
flastomíes l´ayre omplena;
Y devalla la veu adolorida
Del bon
Jesús, qui desde l´alt patíbol
Sitio, - tench set, -
clamava.



¿Y
de qué assedegat talment podía
Nostre Jesús estar? ¿Per quí
angunioses
Al etern Pare ses paraules pujan?



¡Ah!
¡prou que´s veu! Estimació tot era;
Patir, set de patir per
nostres ánimes,
Set tormentosa de dexarnos lliure
De fanch
l´esprit, lo cor de l´impuresa,
La Fe del dubte, calcigant per
sempre
De Satanás l´imperi.



Y
un poch abans de bèurese lo cálzer,
¡Oh gran Mártyr del mon!,
en la vesprada,
Havent amat desde´l principi als hòmens
Aymáls
fins á la fí. Los sants Apòstols
Lo viu recort de la passió
reberen,
¡Angèlich Pa, de los cristians fortesa,
Goig de llur
vida, de llur cel penyora,
Miracle hermós qu´al home
dignifica,
Batent son captivatje!







¡Sábenlo,
sí, las rocas del Calvario! Allí, clavado Jesus en afrentoso madero
como un infeliz esclavo, suspira por el Hombre. Negra oscuridad rodea
el Sacrificio; la tierra estremecida va á pararse; sordo ruido de
blasfemias rueda en la atmósfera; y baja la doliente voz de Jesus,
que desde el alto patíbulo clama: Sitio, - tengo sed.



Y
¿de qué podría estar sediento, tan intensamente, nuestro divino
Jesus? ¿Para quién suben al eterno Padre, sus angustiosas
palabras?
¡Ah! ¡Demasiado lo conocemos! Todo era amor; y sed de
padecer por nuestras almas; sed tormentosa de dejarnos libres de
cieno (fango: fanch)
el espíritu, de impureza el corazon, de dudas la fe, hollando para
siempre el satánico imperio.



Y
ántes de apurar el Cáliz de su pasion; ¡oh sublime Mártir del
mundo!, en aquella noche memorable de la última cena, habiendo amado
desde el principio á los hombres, los amó hasta el fin. Los santos
apóstoles recbieron el vivo recuerdo de la pasion, el Pan de los
ángeles, fortaleza de los cristianos, gozo de su vida, prenda de su
cielo, hermoso milagro, que dignifica al hombre, rompiendo su
cautividad.







¿Ho
sents, ánima mía? ¿Y exmoguda
No t´han de Jesucrist aytals
grandeses?
¿Qué més esperas que no´t mous encara?
¿Qué
més cobejas que de greu no ploras?
Torna, torna, d´amor
ubriacada;
No tengas por de que ab mal ull te mire,
No cregas
qu´Ell tot rebujarte vulla;
Ab los braços extesos ja
t´espera,
Vol ser la teua gloria.



___


¡Senyor,
Senyor!, á vostres peus tirada
L´ánima mía reconeix
l´angoxa
Que per ella sentiu, y ses injuries.



¿Per qué ho tench
d´amagar? A la presencia
De vos qu´el sol creáreu ho
confeso.
¡Culpable som; som la perduda ovella!
Mes vos sou bo,
com la remor dels arbres;
Dolcíssim com la mel de primavera;
Sou
del Amor... ¡MISTERI!

Janer 1871.




¿Lo
oyes, alma mía? ¿No te enternecen esas maravillas del Amor de
Jesucristo? ¿Qué más esperas, que áun no te mueves? ¿Qué más
buscas, que no rompes en amargo llanto? - Vuelve, vuelve, de amor
embriagada. No temas que Él te mire con enojo; no creas que vaya á
rechazarte. Ya te aguarda con los brazos abiertos; quiere ser tu
corona..........

¡Señor, Señor!, á tus piés arrojada el
alma mía, reconoce la angustia que por ella sientes, y sus ofensas.
¿A qué negarlo? Ante ti, que el sol creaste, lo confieso. Culpable
soy; soy la perdida oveja. Mas tú eres bueno, como el rumor de los
árboles; dulcísimo, como la miel de primavera. Eres de Amor...
¡MISTERIO!

miércoles, 21 de julio de 2021

XXVII LA JOVE CATALUNYA.

XXVII

LA
JOVE CATALUNYA.

Baix del nom de Patria catalana entenem
la terra que constituía l´antiga corona d´Aragó, singularment
les Illes Balears, lo Regne de Valencia, y el principat de Catalunya.
Aquexa corona, si be no gosa d´autonomía política, perque forma
part integrant de la nació espanyola, té actualment vida propia,
gracies al carácter de sos fills, que los distingeix dels demés
espanyols; al moviment de la ciencia, de l´industria y del comerç,

qu´estableix de día en día noves relacions, y estreny los llaços
antichs entre sos diferents pobles; y, sobre tot, gracies al
Renaxement literari catalanista y á la ressurrecció de la llengua catalana ó llemosína, d´aquexa estimadíssima llengua nostra, que
tots parlam, sía en los dialectes de les Illes, sía en los del
Continent, desde les montanyes del Rosselló fins á les roques del
Cap de Pals.



(***)







Floreix,
floreix la Terra, l´amada Terra nostra;
Floreix, floreix la Terra
que´l ser nos va donar;
Floreix de nou la Patria, nova
hermosura´ns mostra
Per valls y per montanyes, per viles y per
mar.





XXVII
LA
JÓVEN CATALUÑA.



Entendemos
por Patria catalana las tierras ó provincias que constituían la
antigua corona de Aragon, singularmente las Islas Baleares, el Reino
de Valencia y el Principado de Cataluña. Esta Corona, si bien no
goza de autonomía política, porque forma parte integrante de la
Nacion española, tiene actualmente vida propia, gracias al carácter
de sus hijos, que los distingue de los demas españoles; al
movimiento científico, industrial y comercial, que establece de día
en día nuevas relaciones, estrechando los antiguos lazos entre sus
diferentes pueblos; y, sobre todo, gracias al Renacimiento literario
catalanista, y á la resurreccion de la lengua catalana ó lemosina,
ya en los dialectos de las islas, ya en los del Continente, desde las
montañas del Rosellon hasta las rocas del cabo de Palos.
(***)



Florece
nuestra tierra, la amada tierra de nuestros mayores; florece la
tierra que nos ha dado el ser; florece de nuevo la patria; se
despliega ante nosotros una nueva hermosura en las sierras, en los
valles, en los pueblos, en el mar.





No
hi há que rebujarho; lo crit de Renaxença
Travessa ab
entussiasme collades y vergés,
Y en cada cor un eco l´acull ab
joya inmensa
Des l´alta mar de Roses, país ampurdanés.



S´axeca
Barcelona d´ardor escomoguda,
Y escriu los noms de Patria, de Fe,
de pur Amor;
Y al crit de Renaxença donant la benvinguda,
Prepara
l´era nova, lo setgle venidor.



L´oratje
que devalla del Pirineu altívol,
De camps en camps aplega la
poderosa veu;
Y ab lo ressó baxantne l´oratje
lleneguívol,
Alegra de Valencia jardins per tot arreu.



Mallorca
se desperta; del mar valentes ones
Novelles aportantli del geni
catalá,
Recòrdanli qu´es perla de les comtals corones;
Y ab
la Creuada unintse Mallorca lluyta ja.



¡Salut,
oh nova Patria! Tos fills se regeneran,
Tos fills honrarte volen
ab molt preuat joyell;
Que les glorioses gestes de ton Passat
vejeren,
Y plens de sa memoria ser dignes volen d´ell.



El
poeta recordantse d´en Lull y d´en Ausíes,
La nova Primavera ne
canta ab escalfor;
Ressonan melodioses les velles cantoríes,
Y
´ns combla d´alegransa lo lay del trovador.




No
podéis negarlo: el grito de Renacimiento atraviesa veloz las
gargantas de los montes, los verjeles de las llanuras. En cada
corazon respóndele otro grito de inmenso júbilo, desde el lejano
golfo de Rosas, país del Ampurdan.

Levántase Barcelona
conmovida profundamente; escribe los nombres de Patria, Fe y Amor; y,
dando la bienvenida al Renacimiento, prepara la nueva era, el siglo
por venir.



Del
alto Pirineo bajan los huracanes, arrebatando la potente voz; las
ventolinas llevan su resonancia á los jardines de Valencia.



Despiértase
Mallorca; las bravas olas del Mediterráneo le traen noticias del
genio catalan; recuérdame que Ella es perla de la condal corona. Y
Mallorca, uniéndose á la Cruzada, empieza denodadamente á
combatir.



¡Salud,
oh nueva patria! Tus hijos se regeneran; tus hijos quieren honrarte
con preciosísimos dones; porque vieron las gloriosas hazañas de tu
Pasado; y, llenos de su memoria, quieren mostrarse dignos de él.



El
poeta, acordándose de Lull y de Ausías March, canta con brío la
nueva primavera. Resuenan melodiosamente las antiguas canciones; y
nos colma de alegría el lay del trovador.



La
lira catalana recobra ses dolçures,
La parla de los avis emprèn
altre camí;
Axís al fí d´un viatge de dòls y
desventures,
Emprèn mellor dressera de cor lo Peregrí.



Tos
sabis, Catalunya, se membran de que´ls dares
La llet de
l´infantesa, lo juhí, lo pensament;
Se membran de les ciencies
que Tu los ensenyares,
Y´t donan sos esforços ab tot llur
valiment.



Y
pensan, y s´afanyan escudrinyant tothora
Secrets de l´alta
Ciencia, sabuda per Deu sol,
Y si los endivinan son del be teu
penyora;
Qu´axís ho feyan Balmes, Campany y Munturiol.



Debudes
á esta Ciencia jo ovir les maravelles
Que brotan cada día per
mig tos penyalars;
Lo fil-parlant, qu´eleva ton nom á les
estrelles,
Cobreix tes encontrades com uns ramatjes clars.



L´actiu
camí de ferre travessa tes montanyes;
Passan xiulant, tronantne,
cent carros de vapor;
Y´l fum que´s tira enrera corona les
cabanyes
Que guardan blats y vinyes, del fill dels camps honor.



Com
fill de Catalunya lo bon pagès llavora
Les tanques hont nasqueren
los braus almugavers,
Y venç y xafa roques ab má
traballadora
Com los antichs xafavan lo cap dels extranjers.



La
lira catalana recobra su dulzura; la fabla
de nuestros abuelos emprende otro camino: así al fin de dolorosa y
desgraciada marcha, toma mejores rumbos el no desalentado viajero.



Tus
sabios, oh Cataluña, se acuerdan de que les diste la leche de la
infancia, el juicio, el pensamiento; se acuerdan de que les enseñaste
las ciencias; y te consagran sus trabajos y todo su valer.



Piensan,
se afanan, escudriñando continuamente los secretos de la alta
Ciencia, sabida por Dios sólo; y si los adivinan, son prenda de tu
bienestar; porque así lo hicieron siempre Capmany, Bálmes y
Monturiol.



Debidas
á esa Ciencia, veo las maravillas que diariamente brotan en tu
quebrado suelo; los hilos telegráficos ensalzan tu nombre, cubriendo
todas tus tierras como claro ramaje.



El
activo ferro-carril atraviesa tus cordilleras; pasan silbando,
atronando el espacio, cien carros de vapor; el humo que se echa atras
corona las cabañas, que guardan trigos y viñas, honor de los hijos
del campo.



Hijo
de Cataluña el buen campesino, labra las tierras do nacieron los
bravos almogávares; vence y destroza peñascos, cual los antiguos
héroes destrozaban escuadras enemigas.







A
Palma y Barcelona, per Mataró y Manresa,
S´axecan orgullosos
alberchs industrïals;
Aquí ´l treball es l´honra, la força y
la noblesa,
Aquestes del Art nostre ne son les catedrals.



Y
en lo camí novíssim que prens, oh Catalunya,
Los fills del camp
donantne la má al traballador
Al comerç sempentejan, que marxa á
terra llunyana
Portant allí les noves de ton progrés mellor.



Miráula,
còm defía bramuls de les ventades
La catalana barca, miráula
exir del port;
Lo vent infla ´l velatje, no há por de les
onades,
La mar be pot conèxer que no temem la mort.



¿Còm
nó si som de raça potent y generosa
Que may en les batalles
enrera girá ´ls ulls?
Ara meteix de Cuba la terra
revoltosa
Escriu de nostres jóvens la gloria en daurats fulls.



¡Les
lleys podrán reviure! La patria catalana
De los malvats usatjes
mil troços ha fets fer;
Y los concells extenen sa
influencia sobirana,
Com en los temps heròychs honrats p´en
Fivaller.



Y´l
sacerdot benévol de cor sa humil preguera
Al Deu de nostres pares
envía ab caritat,
Pe´ls catalans servantne la guía
vertadera
D´amor religiosa, de pau y llibertat.




En
Palma, en Barcelona, en Mataró, en Manresa, se levantan soberbios
palacios industriales. Aquí el trabajo es la honra, el poder, la
nobleza. Estas son las catedrales del Arte moderno.



En
ese novísimo camino que sigues, oh Cataluña, los hijos del campo,
dando la mano al trabajador de las ciudades, empujan el comercio, que
marcha á lejanos países, llevando allí la buena nueva de tus
mejores progresos.



Mirad
el barco catalan, cómo desafía los bramidos de la tormenta; miradlo
salir del puerto: el viento hinche el velámen; no há miedo de las
olas; el mar bien puede conocer que no tememos la muerte.
¿Cómo
no conocerlo, si somos de raza fuerte y generosa, que nunca volvió
la espalda en los más rudos combates? Ahora mismo la rebelde tierra
de Cuba, dedica á la gloria de nuestra juventud páginas de oro.



¡Las
antiguas leyes revivirán! La patria catalana ha hecho pedazos los
malos usos. Y los concejos extienden por todas partes
su soberana influencia, como en los heróicos tiempos honrados por
Juan Fivaller.



Y
el sacerdote, lleno de caritativa benevolencia, envía al Dios de
nuestros padres la plegaria de todos; guardando incólume para los
catalanes la Religion del Amor, de la Paz y de la Libertad.





Oh
Patria de Mallorca, Valencia, Catalunya,
¿No veus la fortalesa
qu´ anima tos cars fills?
Ascolta exa harmonía que per los cors
retrunye
Dels poetes y dels sabis, del poble y sos capdills.



¡Be
faç, be faç, corónat de gala y gentilesa,
Demòstrali á
l´Espanya qu´ets del vell tronch rebrot,
Rebrot ple de frescura,
de força y jovenesa
Qu´ab delicat aroma balsama l´ayre
tot!

Mon cor de goig esclata al vèuret falaguera
Renáxer
de tes cendres com fénix inmortal;
Com riu ab ses floretes la
gaya primavera
Axí riu la meua ánima de ditxa celestial.



¡Avant,
avant! ¡Coratje! L´irada traydoría
No pot arreconarne de gloria
ton tresor;
Que´l mon sapia conèxer d´est poble la noblía;
¡Oh
Deu, beneheix la Patria; germans, donemli´l cor!

Abril de
1873.




¡Oh Patria de Mallorca, Valencia yCataluña!
¿No ves la fortaleza de tus amados hijos? ¡Escucha
esa armonía que forman hoy las voces de tus poetas y sabios, de tus
ciudadanos y caudillos del pueblo!
¡Muy bien, muy bien! Vístete
de gala y gentileza; demuéstrale á España que eres retoño del
viejo árbol; retoño lleno de frescura, de fuerza y juventud, cuyo
exquisito aroma embalsama el ambiente.

Mi
corazon salta de gozo, al verte renacer de tus cenizas como inmortal
fénix. Mi alma siente una felicidad celestial, como la de la alegre
primavera, que cruza sonrisas con las flores.

¡Adelante,
adelante! ¡Valor! Ni la ira de los extraños, ni la traicion de los
propios pueden arrinconar tu tesoro de gloria. Que el mundo sepa
apreciar la nobleza de este pueblo.
¡Oh Dios, bendice á la
patria! ¡Hermanos, démosle el corazon!

XXVI, FRATERNITAT LITERARIA.

XXVI

FRATERNITAT
LITERARIA.

Cum utramque linguam tueri coeperimus, neutra
alteri officiet...
(Quintiliá, parlant de les llengues grega y
llatina.)



Malehida
Opressió, tápa´t la cara,
Passa la nostra mar,
Vésten
lluny de ma terra, no açotes pus ma mare;
La lliura patria mía
t´enjega de sa llar.



A
tal punt arribá la tiranía,
Tos forfets á tal punt,
Que la
llengua dels avis, la font de l´harmonía,
La patria,
engrillonares, dexant son còs defunt.



Sí;
la materna llengua encadenares;
Com si no fos del cor,
Del Geni
catalá, del cap de nostres pares,
La més amada filla, la més
hermosa flor.







XXVI
FRATERNIDAD
LITERARIA.



Maldita
opresion, cúbrete el rostro, pasa nuestro mar, véte léjos de mi
tierra, no azotes por más tiempo á mi madre; nuestra libre patria
te arroja de su seno.







A
tal punto llegó tu tiranía, á tal punto tus malos hechos, que te
atreviste un tiempo á prohibir la lengua de nuestros mayores, la
lengua, fuente de armonía; con lo cual pusiste grillos á la patria
catalana, dejándola medio muerta.



Sí,
encadenaste la lengua materna, como si ésta no fuese la flor más
hermosa del genio catalan, la hija predilecta del corazon y de la
cabeza de nuestros antepasados.







¡Oh!
¿no saps tu que l´alta Providencia
A tots nos feu germans;
Que
un fill es cada poble de la divina Ciencia,
Que del primer Gran
Pare los hòmens son infants?

¿Per qué, donchs, nostra boca
segellavas,
Y en parla del avior
Cantar per les montanyes y
viles no´ns dexavas,
Les gestes de la patria, les glories y
l´amor?

Com, ay Deu, los cantavan en clars díes
Los
Jaumes y los Lulls;
Ó quant belles madones, llegint al bon
Ausíes,
Del llibre de sos cántichs besavan los richs fulls.



Los
hòmens de Castella festejavan
De l´amor en la Cort;
Les
gracies y belleses en llengua d´Oc llohavan;
Llevòres no tenía
la llengua cap fill bort.



Los
comtes-reys la nostra Poesía
Honravan ab festeig,
La forma
literaria la llengua ja vestía,
Los hòmens d´altres terres
mirávanla ab cobeig.



Mentres
porugues les moresques platjes,
Al crit de ¡almogaver!,
Les
barres sanguinoses demunt los rochs selvatjes,
Davan fe de la
gloria del catalá poder...





¡Oh!
¿No sabes acaso que la divina Providencia nos hizo hermanos á
todos? ¿No sabes que cada pueblo es hijo de la Ciencia de Dios, y
los hombres todos descendientes de un solo primer padre?

¿Por
qué, pues, sellabas nuestra boca, y no nos dejabas cantar, en la
lengua de la antigüedad, las hazañas de la patria, las glorias y el
amor?

¡Ay, Dios! En otros tiempos más felices, cantaban los
Jaimes y los Lulios; en otros tiempos bellas damas, leyendo al buen
Ausías, besaban las ricas hojas del libro de sus cantos.

Los
castellanos concurrían á las Cortes de amor lemosinas, y alababan
sus gracias y bellezas en la lengua de Oc; entónces esta lengua no
tenía un solo hijo bastardo.



Los
Condes-reyes honraban con festejos nuestra gaya ciencia; la lengua ya
tenía forma literaria; los Doctos extranjeros mirábanla con
envidia.
Miéntras tanto, las playas moriscas temblaban al grito
de: ¡almogávar!; las barras de sangre, tremolando victoriosas sobre
el monte Tauro, daban fe del glorioso poder catalan...







¿Quí
ha fadat aquells jorns de la bonança,
De llibertat y llum?
¿Quí
del cel d´Aragó l´estel de l´esperança
Robant, nostres
ventures ha convertit en fum?

¿Quí cloure feu als catalans
los llabis?
¿Quí´ns omplí de tristors?
¿Quí malmeté la
llengua dels sants, dels reys, dels sabis?
¿Quí malmená la
patria dels nobles trovadors?

¿Quí si no tu, infamiosa
tiranía,
Diabòlich esperit,
Tú qui agafares l´áliga que
per l´espay lluhía
Ja´l Sol de les grandeses mirant de fit á
fit?

¡Enrera!; no´t volem, la gran traydora;
Recordam ton
passat;
Los pobles de l´Espanya sòls volen per penyora
De
llur unió sagrada la santa germandat.



Germandat
en les lletres y en la Ciencia,
Y ´ls llaços serán forts;
Que
un fill es cada poble de l´alta Providencia,
Germanes son les
llengues, germans son los recorts.

¡Fills
de Iberia! ¡Gran terra castellana!
¡Visca l´unió y la
pau!
Montanyes de Mallorca, planuria valenciana,
Ciutats de
Catalunya, ¡no es temps de ser esclau!!

1872.





¿Quién
ha hecho desaparecer aquellos días de bienandanza, de libertad y
luz?
¿Quién robó del cielo de Aragon la estrella de la
esperanza, trocando en humo nuestra prosperidad?

¿Quién
cerró los labios de los catalanes? ¿Quién nos llenó de amargura
en el siglo XVIII? ¿Quién, quién envileció la lengua llamada de
los reyes, de los sabios y de los santos? ¿Quién maltrató la
patria de los nobles trovadores?

¿Quién si no tú, infame
tiranía, espíritu diabólico; tú que aprisionaste el águila,
cuando, remontándose por el espacio, miraba cara á cara el Sol de
las grandezas?

¡Atras! No te queremos, traicionera;
recordamos tu pasado. Los pueblos de España, como prenda de su
sagrada union, sólo quieren hoy santa fraternidad.



Fraternidad
en las letras y en la Ciencia; y los vínculos políticos serán más
fuertes. Porque cada pueblos es hijo de la divina Providencia;
hermanas son todas las lenguas ibéricas, hermanos los recuerdos.



¡Hijos
de Iberia! ¡Insigne país de las Castillas! ¡Viva la union, viva la
paz!
Montañas de Mallorca, llanuras de Valencia, ciudades de
Cataluña, ¡Ya no es tiempo de esclavos!!

domingo, 11 de julio de 2021

X, égloga Valldemossina, imitació de Garcilaso

X

ÉGLOGA VALLDEMOSSINA.
(IMITACIÓ DE GARCILASO)



Vull fugir del gran mon la tiranía
La remor ascoltat de les
arbredes,
Y de los fills del camp la llengua pura;
Tal volta la
dolcíssima harmonía
Dels aucells, y verdor de les pinedes
En
mon pit calmarán la desventura.
La pau de la Natura
Es joya
molt preuada,
Més que l´or de l´entrada;
Diuen que travalar
quietes les hores
Se sent dels torrentols just á les vores.
La
Santa Imatge qui lo cor inspira
De les gentils pageses,
Envíe
fresca inspiració á ma lira.

X
ÉGLOGA VALLDEMOSINA.
(IMITACIÓN DE GARCILASO)


Quiero huir la tiranía del gran mundo, escuchando el manso ruido de
la arboleda, y la pura lengua de los hijos del campo. Tal vez los
melodiosos gorjeos de los pajarillos, y la verdura de los pinares
mitiguen las ansias de mi corazon. La paz de la Naturaleza es más
preciosa que el oro de los palacios. Dicen que á orillas de los
arroyos, se deslizan suavemente las horas. La santa Imágen de la
Vírgen, que inspira el corazon de las graciosas lugareñas, envíe
fresca inspiracion á mi lira.

Ja la Mare de Deu, molt carinyosa,
Treya de son mantell les riques
diades
Del mes de Maig, escampador d´aromes.
Y n´eran molt de
veure en la xamosa
Vila de la Beata les marjades
Esclatar en
esmelts de noves pomes.
Un matí que les comes
Lo clar Sol
festejava,
Y novella cantava
Pe´l sementer la jove
cadernera;
Sobre ´l folgat herbey de la vorera
Del llampant
torrentol que´l puig bressola
De Na Fátima ombrívol,
Mirantse
´l puig en l´aygua qui trescola;

Recolzat un pastor s´hi
llamentava
De la mala dis-sort que´l perseguía,
Y dexant son
flaviol, tristíssim deya:
¿Te´n recordas, Silvestre?
Sorollava
Lo ventol esguardant ta bella aymía,
Y una catifa de
fullam li feya.
Y ella com llum sonreya,
Dient: ta aymía
plora
Per tu, y sempre t´anyora.
Llevòrs ple de vivor mil
besadetes
Brostava mon coret, com floretetes
Brosta la vall
pe´l temps de primavera.
¡Ay, Bon Jesús, servaume;
Tirar
no´m voldrèu Vos per la carrera!

Ya
la Madre de Dios, llevada de su maternal cariño a los hombres, sacaba
de entre los pliegues de su manto los azules días de Mayo, pebetero
de ricos aromas. Eran de ver en la pintoresca villa de la Beata, los
huertos brotando flores, esmalte de los nuevos frutos. Una mañana en
que el Sol acariciaba las faldas de los montes, y los jilgueros
cantaban en las sementeras: sobre el hojoso musgo de la orilla del
claro riachuelo, que lame los piés del sombrío Monte de Fátima,
miéntras el Monte se mira en la plácida corriente;

Recostado
un pastor, se lamentaba de su fatídica desventura; y, soltando su
caramillo, con profunda tristeza decía: ¿Te acuerdas, Silvestre?
Suspiraba el cefirillo al mirar á tu amada, y tendía delante de sus
piés alfombra de hojas y flores. Y ella como la luz sonreía,
diciendo: - Tu amada llora por ti, y siempre echa de ménos tu
presencia.
- Entónces de mi corazon brotaban con viveza millares
de besos, como del valle brotan florecillas durante la primavera. ¡Ay
Jesús mío, valme; que se burla de mí la mala suerte!

Na
Bel ab sos ditets de blanca rosa
Formava un ramellet de dolça
flayre
Ab aquelles besades, y en sa boca
Dúya´l, enamorada
com esposa.
Son suspir no´m fugía, perque l´ayre
Travavan
les alzines dins llur soca.
Com enmelada coca
Sos dietats
m´encisavan,
Y mos mals axellavan
Si perdía ´l falcó
m´escampadissa,
O ´s trencava un xotet en la bardissa,
O
robavan gorrions lo blat de ´l era.
¡Ay, Bon Jesús,
servaume;
Tirar no´m voldrèu Vos per la carrera!

Una fada
maleyta pogué exirne
Del infern, y ha esmortit s´hermosa
cara,
Tan plena de frescor quant de Deu volía;
Y sos ulls ha
enfosquit, qu´embadalirne
Feyan les ovelletes de son pare,
Si
les agombolava en la masía.
Feresta malaltía,
Qui ma dolça
penyora
Del cor ab má traydora
Robar me vols, ¿no sabs que hi
ha niuada
Dintre mon cor ma tortereta aymada?
¿No sabs que
n´es mon pit bona sagrera?
¡Ay, Bon Jesús, servaume;
Tirar
no´m voldrèu Vos per la carrera!

Isabel,
con sus diminutos dedos de blanca rosa, entretejía con aquellos
besos un oloroso ramo, y lo llevaba en la boca como enamorada
consorte. No se desvanecían del todo sus suspiros; porque el aire se
enredaba en los troncos de las encinas. Sus palabras me tenían
hechizado, sabiéndome á pastelillos con miel; y mitigaban mi dolor,
si el gavilan atacaba mis palomas, ó algun corderillo enfermaba en
el redil, ó si bandadas de gorriones robaban el trigo de la era.
¡Ay, Jesus mío, valme; que se burla de mí la mala suerte!

Una
maldita fada pudo escapar del infierno, y ha marchitado el
hermoso rostro de Isabel, tan lleno de frescura cuando Dios quería;
y ha oscurecido sus ojos, que eran el embeleso de las ovejas de su
padre, cuando ella las abrigaba en los establos del predio. ¡Ah!
horrible enfermedad, que quieres arrebatar con traidora mano la dulce
prenda de mi corazon, ¿no sabes que en éste formó su nido mi amada
tórtola? ¿No sabes que mi pecho es para ella cual sagrada ermita?
¡Ay, Jesus mío, valme; que se burla de mí la mala
suerte!

Aygues,
qui aviat aviat vos empenyíau,
Quant jo ací de l´amor la mel
tastava,
Al lluny del lluny contant mes amoretes;
Eures, qui
les olives estrenyíau,
Mentres lo goig del pit al cel muntava
A
despertar les gayes aucelletes;
Jo us deya mes secretes
Tristors;
y, al clar de lluna,
L´òliba´m responía dés la runa:
Per
la primaveral y encesa rosa
Que´t creyas del verjer la més
flayrosa,
Besar deus una trista passionera.
¡Ay, Bon Jesús,
servaume;
Tirar no´m voldrèu Vos per la carrera!

Per tu´m
recordo que la vall ombrosa,
Per tu les violes, y remors
boscanes,
Y´l cant del rossinyol més m´eternían;
Per tu la
fontanella barbullosa
Me delitava, y´l blanch de les
cabanes
Colgat entre les rames qui´s movían.
Los somnis que
venían,
Les amors qui me veyan,
Volatejant de flor en flor se
deyan:
Mira exa colometa malmenada,
Cayguda en mig del erm y
desanada,
Que dins l´herba punxosa s´esparvera.
¡Ay, Bon
Jesús, servaume;
Tirar no´m voldrèu Vos per la
carrera!

Aguas, que apresuradamente os
deslizabais, cuando yo gustaba en estos sitios la miel del amor, y
contabais á lo léjos mis amores; hiedras, que os abrazabais con los
olivos, miéntras el gozo del corazon subía al cielo á despertar
las alegres avecillas: yo os comunicaba en secreto mos tristezas; y,
al melancólico rayo del astro de la noche, la lechuza me respondía
de lo alto del ruinoso muro: en lugar de la encendida pura rosa de
primavera, que se te figuraba la flor más olorosa del verjel,
besarás una triste pasionaria. ¡Ay, Jesus mío, valme; que se burla
de mí la mala suerte!

Por ti el umbroso valle, por ti las
violetas, y susurros del bosque, y los trinos del ruiseñor más me
agradaban; por ti la ruidosa fuentecilla me daba sumo gozo, y la
blancura de las cabañas que se descubren entre las movibles ramas de
los árboles. Los ensueños que se me acercaban, los amorcillos que
me veían, volando de flor en flor murmuraban entre sí: Mira esa
ajada paloma, desfallecida en el desierto (yermo) cuál se
estremece de miedo entre espinas y abrojos.
¡Ay, Jesus mío,
valme; que se burla de mí la mala suerte!

Aquí
sos tendres planys interrompía
El pastoret, y lo blau cel
mirantne
Pe´l desconhort semblava que´s fonía.

Una perla
vivíssima brollantne
De sos ulls en ses galtes se desfeya,
Per
l´herba de la vora travalantne.

Ab sa tristor melancoliós no
veya
Lo ramat dels anyells, ni la dolçura
Del ventijol del
auba li sonreya.

Que ab má pitjada beure ´ns fa l´agrura
Del
dol de nostra aymía, l´astorada
Ombra del mal qui á son llindar
s´atura.

Ab axò un ermitá, de venerada
Forma y cenrosa
barba, quiet venía,
Silenciós removent l´herba estufada.

Y
ab veu blana, com es la melodía
Dels ángels, al pastor li
assegurava
Que Deu nostre Senyor provehiría.

Mes
Silvestre, qui ab ell se consolava:
- ¿Sabeu còm estará la meua
vida,
Lo meu conhort?, plorós li preguntava.

¡Ah! ¿tal
volta ´m dirèu que s´es mostida
Aquella blanca rosa, qu´
encisera
Per mí dins esta vall havía exida?

Al
llegar aquí el pastorcillo interrumpió sus lamentos, y dirigiendo
una mirada al cielo, daba claras muestras de la honda pena que le
aquejaba.

Una vivísima perla brotó de sus ojos, corrió por
sus mejillas, y se deslizó sobre el musgo de la márgen.

Sumido
en melancólica tristeza, no paraba miéntes ni en el rebaño de
corderillos, ni en la frescura de las brisas del alba.

Porque
con extraordinario sentimiento probamos la copa de la amargura,
cuando nos la presenta la asustada sombra del dolor, desde el umbral
donde vive nuestra amada.
En esto, un ermitaño de venerable
aspecto y cenicienta barba, se acercaba paso á paso, abriéndose
camino disimuladamente al través de la exuberante vegetacion.
Y
con voz llena de suavidad, cual debe de ser la melodía de los
ángeles, infundíale al pastor la confianza de que Dios muy pronto
acudiría á su remedio.
Mas Silvestre, que con sus palabras se
consolaba, le pregunta lloroso: ¿sabéis cómo sigue á estas horas
la que es mi vida?

¿Tal vez venís para decirme que se ha
marchitado aquella blanca rosa, de hechizos llena, que brotara para
mí en este valle?

-
No, lo bon pastoret; ja la pradera
Per tot sonriu, les flors ab la
rohada
Ne copsan los alens de primavera.

El mon fa festa.
¿Y nostra Verge aymada
Qui de matí´t vejé, la Creu
divina
Besant, no´tornaría l´estimada?-

L´ermitá diu;
y surt la tendra nina
De l´ombra del brancam, ab faç
riallosa,
Com matinera gota d´aubahina.

Enllestida ab
volant y ab flochs ayrosa,
Son trajo li coneix de rampallada
En
Silvestre, y l´abraça molt gojosa....

Y atxerevit prenent la
caramella:
¡Isabel, deya, còm s´encén ta ullada,
Cóm
s´alegra ma ditxa moridora!
De dalt lo Teix quant me sorprèn
l´aubada,
No llúu com tu cap matinal estrella,
Ni com tu de
delit es movedora.
Que en avant vividora
Deu te fassa. Los
lliris,
La blancura dels ciris
Del altar de Cartuxa tu
superes;
Míra´t en estes clares fontinyoles,
Y ho diu l´aygua
qui besa les riberes,
Mentres du brins y fulles y
atzeroles.

Mentres du brins y fulles y atzeroles.



- No, buen pastorcillo, no. El
prado sonríe, las flores con el rocío beben el aliento de la
primavera.

El mundo celebra su cumpleaños. Y la Vírgen, que
te ha visto esta madrugada besar la santa Cruz, ¿no te ha de
devolver tu adorada novia?-
Dice el ermitaño, y sale de la sombra
de los árboles la cándida doncella, alegre el semblante, como gota
de rocío matinal.

Adornada con blanca toca de muselina, al
estilo mallorquin, y anchas cintas verdes en su sombrerito de paja,
Silvestre la reconoce al momento, y la abraza cariñosamente.

Y
presuroso, recogiendo su caramillo, la decía: Isabel, ¡cómo se
anima tu mirada: cómo revive mi moribunda dicha! Cuando la aurora me
sorprende sobre la cumbre del Téix, no brillan tanto como tú las
estrellas de la mañana, ni me causan tanto placer.
¡Qué
Dios te conceda largos años de vida! Tú eres más blanca que los
lirios, y más que las velas del altar (cirios) de Cartuja.
Mírate en estas claras fuentecillas, y te lo dice el agua que besa
las márgenes, arrastrando sólo briznas, hojarasca y acerolas.

Anem
á reposar, la més garrida
D´entre les pagesetes. Valldemossa
La
llar ovir de nostre be y ventura.
Jo era un romeu perdut prop
d´una fossa,
Y florint m´esperança ja pansida,
Tu ets lo
llumeneret de ma foscura.
La pau de la Natura
Per mi tos ulls
inclouen;
Y lo soroll que mouen
Los pinars qui saludan
l´ermitatje
No´s tan placévol com ta veu. Grat sía
Mil
vegades á Deu y á son Imatge,
Puys rebrota mon goig curant
m´aymía.

Setembre de 1868.

Vámonos
a descansar, oh la más linda de las campesinas. Valldemosa vea
levantarse el hogar de nuestro bien y ventura. Yo era un peregrino
extraviado, próximo al precipicio: mi esperanza marchita reverdece;
tú eres la lucecilla en mi oscuridad. Para mí la paz de la
Naturaleza se encierra en tus ojos. El ruido que mueven los pinares
al saludar la Ermita, no es tan placentero como tu voz. ¡Gracias
sean dadas mil veces á Dios, y á su Madre; pues renace mi dicha con
la curacion de mi amada!

(V. nota 6.)  

martes, 20 de abril de 2021

26 DE MAYO.

26 DE MAYO.

Después de ocuparse de varios asuntos secundarios, se hicieron algunas proposiciones, acerca de las cuales hubo discordancia de pareceres; y pasadas a votación, se deliberó conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix primo al fet de les supplicacions donades per lo fet de la Senyora Princesa de Navarra sia remes a tres persones qui vegen e apunten que es de fer et ferant.
Item que com lo comte de Modica sera aci amenat segons es deliberat que sia mes en la preso comuna ab libertat empero que puixa anar liberament per tota la preso tractat reverentment.
Item que la ciutat de Tortosa prenga a mans sues la casa de la Comanda de Sant Johan per sguard de les fahenes concorrents al Principat e que la ciutat hi mete persones per custodia de aquella trahentne la gent que dins aquella es e que pus la ciutat demane esser li dat un capita per custodia sua es de parer si a la dita ciutat plaura que sia capita frare Luis de Castellvi sens empero despeses del General.

Fueron elejidos después, para ocuparse del asunto de la Princesa de Navarra, el abad de San Benito, Pedro Desplugues y Antonio Pujades.
El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e concell General de la ciutat de Balaguer.
Molt honorables e savis senyors. Entes habem (primera vez que se encuentra con b; habemos; por supuesto, Pompeyo Fabra no elegiría este habem con b porque se parece demasiado al castellano antiguo habemos, hemos entendido) e per moltes vies som certificats que en aquexa ciutat deu venir gent darmes ab cominacio de fer dan en aquest Principat. E jatsie la venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam empero per nostre descarrech vos volem notificar. Significants vos que si per aqueixa ciutat la gent ere receptada nosaltres e aquest Principat ne hauriem lo sentiment ques mereix. Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau acordar sou cathalans e quina nota carrech e dan vos starien preparats si a res qui fos contra lo dit Principat donaveu loch. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Nostre studi es tota via entendre en la conservacio tuicio e defensio de aquest Principat segons crehem largament e particular vos avise lo honorable compaher e sindich vostre mossen Johan Agullo. E per que havem sentiments gent darmes deu venir a la ciutat de Balaguer vos certificam scrivim als pahers e concell general de la dita ciutat una letra translat de la qual es interclus en la present per vostre avis e per ajudar vos ne en tot benefici que fer puxau en les cosas de que scrivim. Data en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables y savis senyors los jurats e concell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Per home propri a nosaltres cuytadament trames per los honorables consols de Perpinya e encara per moltes altres vies som certificats que en la concordia feta entre la Majestat del Senyor Rey e lo Illustrissimo Rey de França seria convengut que lo dit Rey de França li fa valença contra cathalans de DC lançes e dos milia archers pagats fins en CCC mil scuts o franchs e lo Senyor Rey li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya e que de present li haja liurar los castells e forçes que pora e los altres que lo Rey de França los se haja pendre. No resmenys per letres e altrament havem avis que lo dit Senyor Rey se prepare ab potencia entrar en aquest Principat e ques fan empres per alguns barons de Arago e de Valencia ab expresses promesses e ofertes que lo Senyor Rey los dona de bona guerra persones e bens de cathalans e les viles e terres e lochs a sacco les quals noves son axi doloroses e amargoses que mes dir nos pot per esser axi seduida la Majestat reyal per males e perverses persones no zelants la honor divina lo servey de la sua Altesa ne en la conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell. O cosa de grandissima admiracio o cosa de profundissima congoixa o passio o cosa de gran conturbacio en los enteniments o coratges dels cathalans car may fou vist Reys Darago ne comtes de Barchinona haver desemparats venuts o alienats sos vassalls ne dats a sacco (con lo que dan por saco los catalanes desde siglos ha) e de bona guerra. E volerse començar en los cathalans qui tant han ampliada la reyal corona e son fundament de la fidelitat e tants serveys han fets als lllustrissimos Reys de gloriosa memoria e assenyaladament al Senyor Rey benaventuradament regnant.
Es cosa de grandissima contristacio en respecte de voler esser axi tractats. Mas a Deu no placia consenten los cathalans a tals pacte e coses que son dites ne placia a Deu tal fahena sia solament scoltada. Car ells conservacio e no destruccio del stat reyal desigen ab observança de llur lleys e libertats (por qué se encuentra en todos estos textos leys, libertats, y ahora lleys, pero libertats, y no llibertats, para ahorrar tinta ya que son cathalans?). Tota altra senyoria abominen e sol lo pensar esser transportats tots o part en altra domini (del rey de Aragón al de Francia? Pero si ya fuistes francos o franceses en el pasado.) en alguna desesperacio los constitueix. E si per metrels spant a les coses demunt dites son en sola fama reduides aquells qui tal pensament han hagut cogitar los cathalans no esser de natura de les granotes (ranes; ranas; Kröte, Kröten en alemán, o godo) qui a pocha remor lançen en les profunditats de les aygues ne de lebres (buscad la canción occitana: ai vist lo lop, le rainard, la lebre) qui fugen per sols crits de infants cogitar deurien quals son los cathalans qual raho han dada de llurs persones e de lurs fets e actes e qual causa justissima prossegueixen a lahor de Deu servey de la Majestat reyal conservacio de les libertats repos e benefici e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Ferma sperança tenen los cathalans que ab la ajuda de Deu e de mossen Sant Jordi e de tots los benaventurats Sants e del glorios Carles ells conservaran per llur poder la corona e patrimoni reyal e aquells defendran fins a la mort ab la observança de les dites libertats. Ara poden veure e sentir vostres savieses senyors molt honorables ço que per altres letres vos havem scrit ço es a quina fi se tirave e tire per les coses de queus havem avisats. Notificant vos adonchs aquelles e la nostra voluntat e intencio inconmutables pregam exortam e incitam vostres coratges se scalfen en aquella naturalesa unitat ardiment e animositat que los cathalans han acustumat en lahor de nostre Senyor Deu defensio de les persones e bens de la reyal corona e de les libertats del dit Principat lo qual es hu dels precipuus membres de aquella. Certificants vos nosaltres per lo carrech que tenim no entenem fallir en les coses que prosseguim ne dubtarem exposar les persones e despendre los bens del General e nostres propris en obviar e defendre que res de aquest Principat sia a sacco donat venut empenyorat o alienat ne algu maltractat ne les libertats perdudes en tant gran deservici de la Majestat reyal e destruccio perpetual del dit Principat. E sia lo bon Jhesus proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXVI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Fue enviada copia de la que precede a todas las universidades y concejos del Principado, a las cuales, en casos análogos, se había también escrito.
El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron las cartas que siguen.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e instruits de nosaltres explicaran a vostres molt grans reverencies N. M. e honorables providencies certes coses de nostra part. Placiaus dar los fe e creensa (suelen escribir creença, pero la ç, s como en forsa o força, ss como en dreçada dressada se pronuncian igual, Çaragoça, Saragossa, &c) com si per nosaltres eren explicades a vostres molt grans reverencies N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Al molt reverend egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Apres hagui scrit vench hun correu que havia trames a Sent Feliu per que yo sabi que de la nau del Senyor Rey se treyen (se traien, traíen) les armes en portaven a Gerona fiu una letra als jurats della de part de vosaltres mossenyors que com jo (encontramos yo, jo en varios textos) hagues sabut que de aqueixa nau se traguessen moltes armes contral General e la ciutat de Barchinona que decontinent les deguessen detenir e no les leixassen traure ne portar si eren tretes e los dits jurats no han volgut res detenir si be en la letra yols dehia que per res no les leixassen moure si nons desijaven haver per enemichs e no eren tant poques que no fossen segons so informat mes de trenta carregues hon havia mes de quarante caxes de passadors moltes cuyrasses (corazas) moltes ballestes lançes largues e dardam moltes spinguardes bombardes e polvora prou. Tramet vos la letra dels jurats ab la present e no mes. De Hostalrich a XXV de maig any Mil CCCC sexanta dos. Lo portador vos informara del fet de Sant Feliu. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Sigue la carta inclusa, a que la anterior se refiere.

Al molt magnifich mossenyer mossen Pere de Belloch loctinent de capita del Principat de Cathalunya.
Molt magnifich mossenyer. La present hora que son sis hores de mati per home propri vostre havem rebuda una vostra letra la sustancia de la qual es aquesta que armes no fossen ne ho permetessen de una nau segons en la dita vostra letra vos nos referim e es contengut. E es axi que responent molt magnifich mossenyor a vostra letra es veritat que gran temps ha que en lo port de aquesta vila ha una nau grossa appellada nau de Castella mar la qual dita nau es del Senyor Rey en la qual nau havia gran municio de armes per quant era anada armada e la Senyora Reyna ha trames aci lo sotzveguer de Gerona ab molts animals e ensembles de la dita Senyora qui sen portaven part de les dites armes axi com son bombardes colobrines polvora pavesos lançes cuyrasses e altres armes ço es ballesters e passadors e altres e apres ir demati fon aci tornat lo sotzveguer ja dit e per part de la dita Senyora Reyna qui sen ha fetes portar compreses algunes que vuy demati sen han portades totes les armes qui eren en la dita nau exceptat una bombarde la pus grossa qui hi ere e per quant la dita nau era del Senyor Rey e los oficials staven a peticio del dit Senyor Rey ells han liurades les dites armes sens sabuda nostra neus ben som empatxats axi com aquelles qui eren del dit Senyor Rey. E altres coses molt magnifich mossenyor no sich ha innovades. E sia molt magnifich mossenyor lo Sant Sperit guasda vostra. De Sant Feliu de Guixols a XXV de maig entre sis e set hores abans de mig jorn. - A vostra honor apparellats los jurats de Sant Feliu de Guixols.

Al molt reverend egregi e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Dissapte vos trameti hun correu a qui dihen Martorell ni per aqueix ni per altre no he haguda resposta e apres vos ne trameti ahir dos e no he cobrat res. Encara stich ab bascha que no sien presos. Per tant mossenyors he deliberat trametreus aquest e tants fins me trametau resposta car la necessitat ho aporta. Nosaltres som ab poques vitualles e tan poques que poch vos ho pensarieu per queus placia decontinent per terra hajam alguna quantitat de forment que los jurats de si laseguraran e axi mateix lo que devia venir per mar e mes avant quens trametau passadors e polvora de spinguardes e de bombarda. Den Verntallat es en Arropit fas fort aqui en hun pas ab bombardes e pallissada. Ades es ab cinch cents ades ab DCCC ades Mil ades CCCC que ara per lo sou se aplaguen e stan mes aplegat que no solien es veritat que si les remençes se cridaven crech jo perdria la mes part de la gent que vuy que es mercat de si hic havien venguts molts pagesos per saber que era jols he dit lo que ma paragut per contentar lo molt hi va que la cosa se faça que dihen que si es fet que tots volen morir ab nosaltres. Placiaus voler ho strenyer e no mes. De Hostalrich a XXV de maig. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell llur del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certifich vostres grans reverencies com disapte prop passat que comptavem XXII del present rebi de la molt alta Senyora Reyna una letra closa data en Gerona a Xllll del dit mes ab dues crides dins aquella incluses manant a mi a pena de deu milia florins e privacio del ofici que aquelles ab veus de publica crida fes publicar. E aquells observas e fes tenir e observar. E per quant he prestat sagrament e homenatge en poder vostre de no exequtar algunes provisions sens consulta vostra consulte ab la present vostres reverencies de les dites coses a les quals tramet trellat de la dita letra e de les dites crides supplicant vos me vullau rescriure prest del que delliberareu e volreu que faça en les cosas dessus dites. E sia mossenyors la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors lo qui es prest a tota vostra ordinacio Guillem Cami (Comi en textos anteriores) veguer de Tortosa.

Siguen las cartas y pregones a que hace referencia la comunicación que antecede.


La Reyna tudriu etc.
Veguer dehim e manam vos quant pres stretament podem a pena de deu milia florins dor Darago e privacio del ofici a vos acomanat que en continent tota dilacio e consulta cessant façats ab veu de crida publicar per los lochs acustumats de vostra jurisdiccio les crides intercluses en la present les quals observeu e façau observar e tenir a tots los de la vostra jurisdiccio de la publicacio de les quals crides nos avisets (occitano) ab vostres letres per nostra deguda informacio. Dada en Gerona a XIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Ara hojats queus fa asaber la molt alta e molt Excellent Senyora la Reyna tudriu del Ilustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya etc. A tots e sengles comtes vezcomtes barons nobles vervessors cavallers e altres donzells e altres qualsevol tenints e possehints viles castells lochs jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey en feu (en feudo) que com per conservacio e defencio de les persones de la dita Senyora Reyna e del dit lllustrissimo Primogenit pera repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada voldrien attemptar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls specialment de aquells qui tenen per lo demunt dit Senyor
viles castells lochs juridiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen e posseesquen res en feu per lo dit Senyor que a XXV dies del present mes de maig sien ab la dita Senyora e al dit Illustrissimo Primogenit aquell servey que cascu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algu en aço sera negligent e remis (remiso) ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint en feu en tal cars e tan necessari fall a son Senyor. - La Reyna.

Ara ojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando princep e loctinent general del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya etc. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se façen alguns moviments de gent darmes lo que no poch redunde en grandissimo deservey de la dita Majestat real e dan del dit Principat e la dita Illustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la exequcio de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles comtes vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la dita Illustrissima Senyora Reyna e del Ilustrissimo Senyor Princep per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohibicio de aquells lo qual guiatge dur tant e tan longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e disposicio e manament de la sua Illustrissima Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los lochs e vegueries hon lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.

La Reyna tudriu etc.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Pervengut a noticia nostra com en la vila de Perpinya e comdats de Rossello e de Cerdanya sotz color de cert fictament e dolosa concebut avis sa Senyoria sembrada fama que la Majestat del dit Senyor Rey hauria feta liga o aliança ab lo Illustrissimo Rey de França daria sacors a la dita Majestat de DC lançes e dos milia archers pera quatre mesos e lo dit senyor Rey li hauria promes donar possessio dels dits comdats per lo dit Rey de França detenidora fins li fossen restituits los dits trecents milia scuts. E essent certa axi per los capitols de la dita liga per lo dit Senyor autenticament a nos tramesos com en altra manera que jatsia la dita liga sia stada fermada entre lo dit Senyor Rey e lo dit Rey de França aquella se ha en altra forma que per la dita fama es fingit e simulat e sens derogacio o detriment algu no solament dels dits Principat e comdats e poblats en aquells mas encara de tots los regnes e terres del dit Senyor havem scrit als amats e feels del dit Senyor e nostres los consols e concell de la vila de Perpinya per remoure aquelles de qualsevol sinistre pensament que per raho de la dita dolosa e ficta fama en ells pogues recaure sotz la forma en la copia dins la present interclusa contenguda. E perque pora esser que tal forma se fos stesa o stengues en aqueixa ciutat havem deliberat per ço trametreus la dita copia e encara copia dels dits capitols de la dita liga. La qual aximateix sera ab la present per ço que pervenint a hoyda de vosaltres tal fama a aquella no sia atribuida fe. Dada en Gerona a XXIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna etc.

La Reyna tudriu etc.
Consols e prohomens be amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostres. En aqueixa vila de Perpinya e comdats de Rossello o de Cerdanya se seria semblada fama segons hauriem entes sotz color de cert ficte e dolosament concebut avis que la Majestat del Senyor Rey hauria feta aliança ab lo Illustrissimo Rey de França contra aquest Principat de Cathalunya e que per aquesta raho lo dit Rey de França daria secors a la dita Majestat de DC lances e II mil archers pera quatre mesos e lo dit Senyor Rey li hauria promes donar per sessio de aqueix dits comdats per lo dit Rey de França detenidora fins que per lo dit Senyor li fossen restituits CCC mil scuts la qual cosa hauria aportat a vosaltres e els seus pobles de la dita vila no solament admiracio mes encara algun aterriment e desconfiança del dit Senyor. E perque no voldriem que ab aquesta tal illusio diabolica vosaltres e los dits pobles subdits e vassalls del dit Senyor Rey e nostres fossets constituhits en algun sinistre pensament ne recaygues en vosaltres algun desconort e descontentacio del dit Senyor la intencio del qual es stada e es ab molta clemencia e humanitat tractar a vosaltres e a tots sos pobles vos volem dir e avisar de la veritat com passa sens fictio. Veritat es donchs que la dita Majestat ha fermada aliança ab lo dit Illustrissimo Rey de França e aquell al qual lo dit Senyor Rey ha feta consemblant oferta li ha ofert valer contra qualsevulla reys potencies e persones segons que en los capitols de la concordia entre ells feta copia de la qual auctenticada per Nanthoni Noguares prothonotari del dit Senyor Rey vos havem ja tramesa per En Miquel de Luppia donzell porets pus larch haver vist. E creem certament que lo dit Rey de França observant la sua fe reyal e en altra manera no defalliria en valer e ajudar tota hora que necessari sera ne per lo dit Senyor ne sera emprat a la Majestat sua e per ferli la dita valença e ajuda no dubtara exposar les persones sua e de sos magnats e tota aquella potencia quey sera mester. E poria esser que lo dit Rey de França sentint los moviments quis fan de present (desde hace muchos meses estáis haciendo el gilipollas, lo que sois, vamos) en aquest Principat no sperada del dit Senyor Rey requesta per la honor sua se prepar a fer complir lo que ab la dita liga ha ofert al dit Senyor. Empero maravellam nos que en lo pensament de vosaltres puixa recaure o haja recaygut que lo dit Senyor per qualsevulla necessitat en que fos possat de tal joyell com son aqueix comdats e tant precipuu marlet de la sua corona se volgue desexir ne per via de empenyorament ne en altra manera transferir en altre Rey o potencia majorment que no ignora la dita Majestat ne nosaltres que per lo uniment de aqueixs comdats ab los altres seus regnes e terres e axi ab la reyal corona e jurament per raho de aço e en altra manera per lo dit Senyor prestat tal alienacio o empenyorament fer nos poria. Certament nos deu creure e axi ho podets haver per cert ço es que james lo dit Senyor a tanta derogacio e ignominia sua no daria loch car vertaderament ignominiosa cosa es a Rey Princep e Senyor que per diners ne valua del mon volgues alienar los marlets de la sua corona e tal majorment com aqueix es qui com fos alienat quant dan portaria al dit Senyor e aquest seu Principat lo qual ell sencerament ama e encara a tots sos regnes e terres vosaltres mateixs ho podets compendre. E per ço no dubtam afermar vos ab interposicio encara de jurament solemne que lo fet de la dita concordia o aliança no passa sino per la forma que dit havem e que del pacte o possessio de aqueixos comdats no solament no es stat contractat mes encara haguda mencio alguna en la dita concordia o aliança o en altra manera. E si a les fames o coses en lo passat durants aquests trantolls compostes ab persuasions e intencions no rectes mes per revocar de la vera amor que tenen vers lo dit Senyor los seus pobles e sostenir aquells en unitat se volra per vosaltres attendre axi com creem farets veurets clarament a quina fi tals fames e fictions se sembren e que axi com aquelles en lo passat han freturejat de veritat axi e molt mes ne fretureja aquesta e ja havem alguns sentiments quines persones e quals a sembrar aquesta diabolica fama se son dispostes e han donat causa per que donant fi a aquestes coses com siam certa vosaltres esser persones tals que sabrets la veritat de aço be compendre vos pregam e encarregam affectuosament que a tot conflicta fama e dolosament concebuda no vullats dar o atribuir fe segons que creem indubitadament farets ans vullats reposar e repellir del cap dels pobles la dita fama havent aquella per falsa e simulada com vertaderament es. E per tant totes aquestes coses en deguda consideracio vos dispongats e metats en obra fer coses que sien a honor de Deu servey del dit Senyor Rey e benefici e repos de la patria e apartar de vosaltres aquestes tumultuacions e vullats star reposats e ab ferma confiança que si james aqueixa vila e pobles de aquella e de tots aqueixos comdats son stats ben tractats per lo dit Senyor ne encara per los altres Reys passats de gloriosa memoria axi be e molt millor serets e seran tractats per lo dit Senyor e per nos e sobre aço vejats vosaltres quina forma de seguretat de nos en persona del dit Senyor volets que tota aquella vos donarem liberament encara que nostra persona hi fos necessaria e sobre nostra fe e paraula reyal que de present vos donam de aço porets star segurs. O Deus e quis pot persuadir ne metre en pensament que lo Senyor Rey qui fins aci ab molta humanitat ses hagut e per la defencio fama e honor de seus pobles no dubtaria mil vegades exposar la persona e stat seus vulla posar en perdicio e destruir aquells. Creem que nostre Senyor Deus qui es scrutador dels coratges e sab la verdadera e certa intencio del dit Senyor no permetra les penses dels seus pobles e vassalls se vullen axi alienar e desconfortar de aquell ans ab amor lo reebran e amaran axi be e millor que james han fet per molt que males penses vullen obrar. Dada en Gerona a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Los señores Diputados mandaron despachar en este día la siguiente carta e instrucciones.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per lo honorable micer Johan Vello havem rebuda vostra letra e oida la creença en virtut de aquella explicada ab molta pertinencia nos ha solicitats de les coses de que haviem carrech. Venints a la resposta certificam vostres savieses nosaltres havem provehit en lo fet dels quatre homens afegits a la custodia del castell Demposta e el fet del bescuyt e de les bombardes e colobrines e ja navem scrit al diputat local. Quant es al fet de la casa de la Comanda de sent Johan deliberacio precedent es nostre parer attesa la concurrencia del temps e la sospita que se ha dels qui la tenen deu esser per vosaltres presa a mans de la ciutat e expellides les persones qui en la dita casa hi deuen esser meses persones fiables per custodia de aquella. En lo fet del capita que aqueixa ciutat demana deliberacio precedent som de parer si a vosaltres e aqueixa universitat plaura sia capita vostra e de aqueixa ciutat aquell lo dit honorable micer Johan Vello en nom vostre nos ha nomenat co es lo honorable frare Luis de Castellvi qui es home dispost e de molta experiencia en tals coses e actes com vuy concorren sens empero despeses del General. E si sera capita com dit es volem que puixa entrevenir en les inquisicions qui se han a fer contra los qui fan contre la capitulacio vos havem scrit e encara en pendre ensemps ab les persona o persones per aqueixa universitat elegidores totes e sengles persones qui com per causa e occasio de les dites inquisicions se hauran a pendre car nosaltres ab tenor de aquesta en cas que lo dit frare Luis sia capita com dit es la qual volem per son avis li sia mostrada cometem al dit frare Luis ensemps ab los altres dessus dits sobre les dites inquisicions e capcio de persones les veus nostres. Quant al fet de la gent demanada per lo dit micer Vello el present no veem esser expedient deminuir lo general exercit mas siau certs que en cas de necessitat aquest Principat no se oblidara fer lo degut. Totes les coses dessus dites deduhim a vostra noticia pregants e encarregants vos siau vigils e attents a la custodia e conservacio vostres e de aqueixa ciutat e encara del Principat. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Siguen las instrucciones.

En nom de nostre Senyor Deu e de la gloriosa Verge Madona Santa Maria e de mossen Sent Miquel e de mossen Sant Jordi e de tots los sants e santes de Paradis e del benaventurat Carles.
Instruccions per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per la gracia de Deu comte de Pallars
capita general del exercit del dit Principat fet per servici de la Majestat reyal conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell.
Primerament lo dit egregi capita ab lo dit exercit tirara la via de Empurda per los camins lochs e parts que li semblara lexant stablida ab tot compliment la vila de Hostalrich la qual vuy en dia sta en mans e poder del dit Principat en la manera que a ell sera vist. E fahent la dita via de Empurda diligentment se entremetra den Verntallat quis diu cap e principal de certs ajusts de gents lo qual ha mes e met lo dit Principat en molta conturbacio e si vist sera al dir egregi capita anar lla on sera lo dit Verntallat e donar sobre ell e lo dit ajust faça ho en la manera que li parra guardant tots temps ab molta providencia lestat seu e del dit exercit.
Item lo dit egregi capita donara tot orde tant com possible li sia en concordar avenir e metre en repos los senyors e o seniors dels pagesos de remença e altres ab los dits pagesos de les diferencies e altercacions qui entre ells son axi per causa o occasio de les remençes e mals usos com per servituts tasques censos e altres coses per manera tot bon repos sia procurat en lo dit Principat a lahor de nostre Senyor Deu servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la Senyora Reyna e Illustrissimo Primogenit tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica de aquell car per los dits respectes entre los altres es fet lo dit exercit e axi ho dira e manifestara lo dit egregi capita en totes parts on sia axi als dits senyors o seniors e als dits pagesos com a totes altres
persones que li sera be vist per que sia manifest que los dits diputats e concell entenen ab summa diligencia en procurar tot bon repos en lo dit Principat.
Item lo dit egregi capita ab gran studi e vigilancia entendra contra totes aquelles persones que han fet o faran contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey atorgada e per la sua Altesa e lo dit Principat fermada e solemnament jurada la observacio e manteniment de la qual es a lahor de nostre Senyor Rey servey dels dits Senyors Rey Senyora Reyna e Illustre Primogenit conservacio repos e tranquillitat e benavenir del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell.
Item lo dit egregi capita per tot son poder tindra en bona pau e confederacio les gents del dit exercit e fara fer la contenta a tot hom e no permetra que fassen injuries o dans a alguns que sien adherents e coajudants al benefici repos e bon stament del dit Principat.
E sera curos e solicit lo dit egregi capita de scriure sovint als dits diputats e concell avisant los de las coses que fara e de les noves que li occorreran e de totes coses que sien a conservacio e benefici del dit exercit e de la cosa publica del dit Principat.
E en virtut de sagrament e homenatge prestats per lo dit egregi capita als dits deputats e concell conve e promet a aquells com a representants lo dit Principat que ell se haura be e leyalment en totes coses dessus dites e ab gran diligencia governara lo dit exercit be e degudament a tota utilitat e honor del dit Principat. E que fara e complira ab efecte per son poder totes coses que li seran comeses e scrites per los dits diputats e concell. Scrita en Barchinona a XXVII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Bernat Çaportella.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron la carta que sigue a continuación.

Als molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors. Sobre alguns afers los quals son de molta importancia los quals en scrits seria larch de recitar trametem a vosaltres Nanthoni Ferran de aquesta vila largament informat dels dits afers dels quals ab vostres reverencies magnificencies e honorables savieses deu comunicar. Suplicants vos que en lo que per lo dit Anthoni Ferran sera sobre los dits afers dit e recitat sia per vosaltres dada fe e creença axi com si per nosaltres e concell de aquesta vila era dit e recitat e de voler procehir dar concell e ajuda en los dits afers e en lo que per lo dit Anthoni Ferran sera dit en tal manera que sia gloria e honor de nostre Senyor servey de la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del Principat de Cathalunya e indemnitat de aquesta vila e dels poblats en aquella. Oferintse tots temps aquesta vila star a la ordinacio de vostres reverencies magnificencies e honorables savieses. Lo dit Anthoni Ferran sen aporta instruccions en scrits dels dits afers los quals suplicam esser per vosaltres legides e vulla lo Sant Sperit illuminar los enteniments de vostres reverencies magnificencies e honorables savieses. Scrita en la vila dels Prats del Rey a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors. - Los qui stan prests a la ordinacio de vostre concell los jurats prohomens e concell de la vila de Prats.

Los señores Diputados y Consejo mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al molt noble e magnifich baro don Hugo de Cardona.
Molt noble e magnifich baro. Apart vos scrivim de les noves occorrents. Aquesta es solament per comendar vostra noblesa de la virtuosa sana e ferma intencio que com a vertader cathala haveu mostrades tenir e tenin segons som imformats en totes coses que han respecte a benefici del Principat conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. Por ço notificam a vostra noblesa nosaltres haver firmissima voluntat e proposit en son cas e loch esser be recordants de vos e de vostre be obrar com aquell quen sou be merexedor. E si algunes coses per vostra noblesa podem fer som prests a tot lo possible. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se escribió otra igual a la anterior, con la dirección respectiva, a mosen Francisco de Eril, señor de Anglesola.

Als honrats los prohomens de Rupia de Pubel de Foxa de Salra e altres de la vegueria e batlia de Gerona e a quiscuns dells.
Prohomens. Per tant com creem hi trobareu pler vos certificam havem concordats los senyors o seniors dels pagesos de remença ab los pagesos de aquest bisbat e de Osona e alguns de aqueix bisbat de Gerona sobre les diferencies que entre ells eren axi per les remençes e mals usos com per tasques censos e altres servituts e havem provehit que sie publicat a fi que si adheresquen tots aquells qui adherir se volran. E axi sera procurat bon repos en aquest Principat a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal majestat e conservacio de les libertats. Per ço a suplicacio del portador de aquesta vos ne fem lo present avis encarregants vos siau voluntaris en lo repos del dit Principat axi com son stats los dessus dits. E no vullau creure totes fames qui stusiosament se sembren en aqueixes parts per metre divisio entre les gents vullau com a bons cathalans que les libertats sien servades car sens elles aquest Principat no pot star habitat. E hajau a cert que lo dit Principat qui treballa en conservar aquelles e en metre repos en ell sera be recordant daquells qui bona obra hauran feta els defendra de totes congoxes e dans quels volguessen esser fetes. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell llur representans lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Encuéntrase aquí consignado, como, el mismo día, por mandato de los señores Diputados, se publicó en la ciudad de Barcelona, a son de trompetas, el siguiente pregón.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya en virtud de le comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias entrevenint en aço e consentinthi la ciutat de Barchinona. Que totes persones de qualsevol stament ley grau o condicio sien qui tinguen o sapien altres tenir e possehir axi per via de comanda empenyorament o alias alguns bens diners libres alberchs censals e altres rendes deutes cartes e altres coses qui sien den Luis Dolibes Jacme Bertran mercader Francesch Matella Gaspar Maymo notaris e Anthoni Bells argenter que aquells en continent dins tres dies hagen a denunciar e manifestar als honorables mossen Johan Torres canonge de Vich Bernat de Guimera donzell Johan Pellicer sindich de Villafrancha de Penedes e Anthoni Sans notari entreveninthi per la ciutat de Barchinona havents de aço plen poder dels dits diputats e concell llur. E si dins los dits tres dies aquells no denunciaran o manifestaran encorreguen en pena de D. lliures la qual pena encontinent sera exequtada sens alguna merce.

Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los jurats e concell general de la ciutat de Çaragoça.
Molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Creem per letres e per moltes altres vies e formes vostres magnificencies e savieses seran stades plenament informades com per causa de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Karles fill primogenit seu aquest Principal en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda et alias insiste e treballa opportunament e ab gran pertinencia conforma usatges de Barchinona constitucions leys usos e pratiques de aquell tro a perfeta liberacio del dit Senyor Primogenit fahent e proseguint los actes de aquella per la innata fidelitat dels cathalans ab no poques ans grandissimes despeses treballs e perills a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey e conservacio de la sua reyal posteritat la qual per son degut orde e prerogativa de grau devingues en la successio apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey e encara per reintegracio manteniment e conservacio dels dits usatges constitucions leys usos e pratiques qui per causa de la dita capcio e extractio del dit benaventurat Primogenit feta fora lo dit Principat eran stats infringits lasos e prejudicats. E com feta per la Majestat del dit Senyor Rey per sa gran virtut e clemencia la dita liberacio fou per moltes vies e maneras sabut que alguns dels consellers e altres qui circa del dit Senyor Rey staven dehien e significaven la dita Majestat haver concebuda e retenguda alguna molestia e indignacio no solament a respecte del dit glorios Primogenit mes encara de aquest dit Principat. Per la qual raho e per attendre daqui avant entre la sua Excellencia e lo dit benaventurat Primogenit no
pogues a induccio de males persones incidir algun altre cars e no resmenys per constituir lo dit Principat en perpetual repos ordonar les coses de justicia e statuir les leys e libertats de aquell en ferma stabilitat e per altres bons respectes fou pensada la capitulacio per la sua Altesa per sa gran humanitat e virtut atorgada fermada e jurada en e ab la qual lo dit Senyor Rey ha comendats molt los cathalans com a fidelissimos de totes les coses dessus dites confessant aquelles esser degudament e pertinent fetes. Deuen mes avant haver sabut vostres savieses com apres que fou plasent a nostre Senyor Deu appellar al seu regne lo dit glorios Karles hora per hora inseguints la dita innata e intacta fidelitat e per observancia de la dita capitulacio per los embaxadors del dit Principat fou per part de aquell trames a suplicar molt humilment e devota la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues trametre axi com de fet cotinuant la sua virtut e clemencia trames lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la pocha edat del dit Illustre don Ferrando fou admesa com a tudriu sua en deguda e pertinent manera en lo regiment del dit Principat e dels comdats de Rossello e de Cerdanya. Creents nosaltres que aquest Principat representam tota via que observantse la dita capitulacio la qual a molta gracia benefici e utilitat del dit Principat es atorgada e les altres leys e libertats cathalanes ere religar e en maxima amor e devocio obligar e scalfar los coratges dels cathalans qui per guanyar tantes libertats a ells atorgades e dades per los lllustrissimos Reys e Comtes de Barchinona passats no han duptar exposar persones e bens en ampliar exalsar e conservar la sua reyal corona e fer molts altres innumerables serveys specialment al dit senyor Rey benaventuradament regnant quant en prejudici de la sua Altesa se treballava en fer jurar per Primogenit lo ne del Serenissimo de inmortal memoria Rey don Alfonso hoc e no essent lo dit Principat ingrat de tanta gracia obtenguda de la dita Majestat per les coses atorgades ab la capitulacio predita ultra les grandissimes despeses ja fetes ha donades CC Mil lliures barchinoneses. Totes aquestes coses a vostres magnificencies e savieses havem volgut sucintament rememorar per que puixen sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les coses dessus dites e encara en les subseguents de les quals la dita Senyora Reyna seduida e mal concellada salva humil reverencia de la sua Altesa per persones no zelants lo servici del dit Senyor Rey e de la sua Altesa e del dit lllustre Primogenit e lo repos de aquest Principat nos ha volgut impingir assats carrech donant entendre a la sua Altesa nosaltres no haver potestat de fer les coses devall narrades. E per que a tot lo mon sien notories nostres actes e vist quant degudament e regulada havem provehit a les coses de que carrech nos vol esser impingit certificam vostres magnificencies e savieses que per manament de la dita Senyora Reyna mossen Johan de Copons cavaller sots color de paraules per ell segons ere afermat proferides de les quals precehia certa inquisicio fou pres en aquesta ciutat no contrestant fos plenament guiat lo que privilegis militars e altres de aquesta ciutat e encara leys del Principat no comporten e axi fon aportat e molt stretament custodit com si hagues comes lo major crim del mon. De continent nosaltres per observança de les leys cathalanes usos e pratiques de aquelles suplicam molt humilment la dita Senyora Reyna una e moltes vegades fos de merce sua e encara instam lo magnifich vicicanceller qui ha carrech de administrar justicia e los veladors de la causa al dit mossen Johan de Copons volguessen servar lo guiatge e tractar aquell com a cavaller juxta les dites leys usos e pratichas fahent li donar la demanda e publicar la enquesta segons ferse devia. Allo empero ne encara traurel de la preso demanant ho en gracia aquest Principat unque (nunque, nuncha, nunca) se pogue obtenir ans axi ha stat pres e apartat circa tres mesos en gran violacio e prejudici dels dits usatges privilegis constitucions usos e pratiques. E qui pus greu es constituit per malaltia en larticle de la mort no li ere permes intrar lo veure son fill per pensar ne visitacio de metges ne encara confessio les quals coses encara que fos en terra de infels negades no li foren. Atteses adonchs totes les dites coses nosaltres qui ja haviem per cert aquelles esser expressament contra la dita capitulacio de la qual som mantenidors e per virtut de aquella haviem citats los dits vicicanciller e zeladors no en derogacio o vilipendi de les regalies jurisdiccio e preheminencies reyals salva humil reverencia de la dita Senyora Reyna mas usants de aço que ab la dita capitulacio nos es atorgat e permes requerim lo honorable lavors regent la vagueria aquesta ciutat que tragues de la preso lo dit mossen Johan de Copons e axi fou fet jatsie la hora fos mes mort que viu. En apres a instancia de aquesta ciutat foren presos alguns dels devall nomenats delats de haver tractada ensemps ab altres la dampnatissima e nefandissima conspiracio tumult e sedicio devall scrites per la qual raho instant la dita ciutat ere iniciada e se continuave inquisicio entrevenint lo dit regent la vagueria de Barchinona contra los dessus dits. Los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys ere stat concellat e request per los honorables concellers e concell de la dita ciutat en virtut de privilegis per ell jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols deliures de la dita preso per los respectes demunt dits. Ell dit empero regent la vagueria infringint los dits e altres privilegis e no havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica ere constituida per tant greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquirie a les deu hores de nit deliura los dessus dits de la preso e es cregut se feu per sola causa que la veritat fos ocultada de les dites coses axi detestables. Les quals de directo son contra la dita capitulacio. On com a nostra oyda pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit regent la vegueria qui de totes les dites coses ere plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat fem pendre e metre en la preso lo dit regent la vagueria no ab tumult de gent salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna ans pertinentment e deguda e en cars permes. Es stat plasent a nostre Senyor Deu qui no vol la cosa publica perescha que per proces e confesions propris dels dessus dits delats qui apres mirablement foren represes e encara de altres devall nomenats no violentes ans liberes ha constat e consta plenament e veridica ells e altres esser stats tractadors concelladors e coadjutors de la dita orrendissima conspiracio tumult o sedicio fahedores en aquesta ciutat ab intencio e proposit deliberats a efecte que la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey entras en aquest Principat ab potencia per força e que la Illustrissima Senyora Reyna a certa jornada cavalcas ab gent armada e prengues tots los quis diu venir contra sa voluntat e que lo vicicanciller stigues en la audiencia
acompanyat de gent armada. E com fos presa la gent aquella fos remesa al dit vicicanciller e de continent sentenciada a mort assenyalant moltes persones e de les principals de nostre concell et e del concell de la dita ciutat. E que la dita Senyora Reyna fes metre secretament molta gent armada a la casa de la Diputacio en la qual nosaltres convenim treballants per lo bo e tranquille stat de aquell e com lo concell fos aplegat que la sua Senyoria ab aquells prengues los que be li vingues e quen fes a sa voluntat totes les dites coses e altres moltes eren stades tractades e apuntades segons diu e mostra lo dit proces a fi que lo dit Senyor Rey ab potencia com dit es entras e que la dita capitulacio fos abolida aquesta ciutat fos supeditada e mudat lo regiment e daqui avant faes ço que plasent fos a sa Altesa per les quals coses tractades qui no son enormes ans enormissimas no cruels ans crudelissimas e de tanta ferocitat que contemplades en lo interior de la pensa meten spant a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut e potestat de la dita capitulacio et alias ha convengut per servici de la Majestat divina e del dit Senyor Rey salvacio de la sua cosa publica conservacio de les leys e libertats del dit Principat repos e tranquillitat de aquell no sens gran amaritud de cor exequtar axi com de fet havem exequtades les persones dels honorables mossen Francesch Pallares qui ere hu dels consellers daquesta ciutat mossen Pere dez Torrent hu de nostre consell als quals la custodia e conservacio de la cosa publica per llur porcio ere acomanada mossen Bertran Torro Johan de Mijavila ciutadans Marti Solçina mostaçaf e Jacme Perdigo qui eren stats dels principals tractadors e coadjutors de la dita sedicio e conspiracio. E exellats a XXX anys en Sardenya lo honorable Narnau Squerit ciutada Pere Comes e Anthoni Abello habitadors de aquesta ciutat. Cosa es stada a nosaltres molt greu e congoxosa en respecte dels dessus dits qui eren assenyalats en aquesta ciutat. E cosa no greu ne congoxosa en respecte de tanta destruccio extermini e desolacio qui de llur mal pensament e tracte provenir devien no solament en aquesta dita ciutat mas a tot lo dit Principat car no solament se tirave a mort de les dites persones mas a deslibertar perpetualment aquesta terra. La qual per sa sterilitat e magresa sens libertats habitada star no pot. Si pensau senyor de molta saviesa fer un tal moviment tumult e acte com ere tractat quin avalot paria e quantes morts de homens dones e infants e robaries se seguiren pus la cosa fos mesclada e les libertats de aquell destrouides no es coratge qui en gran dolor e adolciment constituit no seria. E per ço ragraciam a nostre Senyor Deu qui tals enormes pensaments e tractes ha permesos divulgar. Regraciam com los dessus dits ha permesos castigar. Regraciam com la cosa publica no ha permes periclitar. Regraciam com aquest Principat no ha permes deslibertar. E finalment regraciam tanta amor e gracia que als cathalans ha volgut manifestar. A les quals gracies obtenir som certs no eren suficients nostres merits mas havem plena creença hi ha suplit la sua infinida clemencia e bondat qui no ha permes la republica perescha per intercessio dels benaventurats sants specialment de aquell glorios Karles de sancta recordacio fill primogenit del dit Excelentissimo Senyor lo Senyor Rey per lo qual aquest Principat per sa innata e intacta fidelitat tantes coses ha fetes e en tantes perplexitats a congoixes es constituit. Si aquestes coses senyors de molta providencia part sien plasents e dignes de comport pensen vostres savieses pensen encara mes quals fan mes lo servey del Senyor Rey e nosaltres qui com a representants aquest Principat ab intervencio de la dita ciutat totes nostres forçes e studi metem en conservar la cosa publica del dit Senyor Rey e procurar repos en lo dit Principat e aquells qui ab tals pratiques com les damunt dites e altres ab fames vanes deshonestes e molt apartades e lunyades de la naturalesa dels cathalants treballen en destroir la dita cosa publica e les libertats de aquella de la qual lo Senyor Rey es cap e metre en conturbacio e congoixes lo dit Principat qui es hu dels precipuos membres de la reyal corona. Es mes avant veritat que per quant a alguns de nostre concell no semblave prou clar que la potestat de inquirir contra aquells qui fan contra la dita capitulacio fos atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona foren tenguts diverses consells axi generals com particulars per esser be vista regoneguda e apuntada la dita capitulacio a la facultad en e ab aquella atorgada. E finalment fetes deça e della totes les rahons e encara particularment comunicat ab persones doctes e de sciencia en lo consell general nostre e de aquesta ciutat fou conclos e delliberat la dita facultat de inquirir esser atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut de la dita capitulacio aquella al seny litteral entesa ne salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna fou votat per por ne temor segons appar en los quals quescu dels votants ha dades rahons e motius de aquells ans liberament segons es acustumat. E per ço salva la dita humil reverencia no es occupar la jurisdiccio e ofici de la dignitat reyal usar nosaltres com a representants lo dit Principat de les coses permeses e atorgades per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la dita capitulacio ne passar los limits de aquella. E los consellers e altres qui per llur poder nos volen impingir carrech segons demunt es dit de malissima e pessima intencio contra la cosa publica en gran desservici de la Majestat reyal e infriccio de la dita capitulacio scusar nos poden de que com a seductors e mals consellers et alias lo Principat haura plena recordança e nos oblidara ferhi satisfaccio deguda e permesa a lahor do nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey repos benefici e tranquillitat del dit Principat. Com certament cregam la Excellencia de la Senyora Reyna de molta providencia e saber dotada crrrech algu nuns donarie sino concellada e seduida sinistrament prava e dolosa per ells poch zelants lo honor e servici de la Majestat reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. Es mes avant veritat que stant encara la dita Senyora Reyna en aquesta ciutat fou fet cert moviment de pagesos dits de remença en les parts Dempurda fahents molts desordens contra llurs senyors e altres no solament en no voler pagar censos servituts e altres drets a que son tenguts ans encara insults resistencies e desobediencies molt desonestes. E per quant de la dita Senyora Reyna a suplicacio nostra fou manada letra e provisio havent que los dits pagesos pagassen e cessasen de tots ajusts e moviments illicits e aquella ells obtemperar no volgueren en gran neclecte de la dignitat reyal ans la vila de Santa Pau assetiaren e per alguns dies combateren volents la entrar e apres hostilment anaren a la vila de Besalu la qual los fon be defesa. Per ço nosaltres volents per nostre poder fer lo quins paria e par servici del dit Senyor Rey e ropos de aquest Principat fem deliberacio entreveninthi aquesta ciutat que fos feta gent a cavall e de peu per asistir que los manaments reginals fosen obtemperats e axi per nostra embaxada ho denunciam a la dita Senyora Reyna creents ferlin acceptissimo servey.
La qual ab ses acustumades humanissimas parales nos dix que sa Excellencia provehiria en reposar les dites coses per altres vies. En apres per la ciutat de Gerona e per la dita vila de Besalo e per los staments ecclesiastich e militar e altres del bisbat de Gerona axi ab missatgerias com ab letres fou feta gran instancia e requestes a nosaltres volguessem entendre en lo repos del dit Principat per tant com los fets dels dits pagesos augmentaven les quals coses per nosaltres a la dita Senyora Reyna denunciades la sua Altesa dellibera partir e de fet parti transferintse a la ciutat de Gerona per causa de les dites coses los dits empero pagesos induits e moguts per algunes persones continuants llurs ajusts e anadits mal a mals prengueren certs gentils homens e robaren cases e bens de aquells. E per ço nosaltres instats e requests com dit es delliberam traure e de fet traguem les banderes reyal e del General creents ferne assenyalat e accepte servey a la dita Senyora Reyna los quals apres pochs dies nos scrivi cessassem de exequtar nostres deliberacions com sa Excellencia hagues reposats e fets desajustar los dits pagesos no passaren empero molts dies gran clamor fou fet a nosaltres per quant los dits pagesos havien entrat lo castell de un cavaller e aquell molt vergonyosament pres ligat e (mal) tractat la muller qui prenys era afollada los infants despullats e tots sos bens desrobats e partits e fets molts altres detestables actes de gran temeritat ab expresions de moltes enormes e gravissimas paraulas proferides en gran vilipendi e gran neclecte de la dita Senyora Reyna e de la dignitat reyal per los quals actes axi illicits e enormes los quals per la anada de la dita Senyora Reyna no eren diminuits ans en molt major quantitat augmentats. Nosaltres no volents permetre quant en nosaltres sia que aquest Principat vingues en major comocio ans fos comprimida la audacia dels dits pagesos e de altres qui ab gran studi e maneres cauteloses treballen en metre divisions scandols e sedicions en aquell e fer contra la dita capitulacio en gran ofensa de la Majestat divina e del dit Senyor Rey e dan e perturbacio del bo e tranquille stat del dit Principat havem fet exercit de gent a cavall e de peu a efecte de servici de la corona reyal conservacio de les libertats e leys e repos del dit Principat. E axi Deu volent ho monstrara la experiencia no contrestant per alguns occupants se ofici diabolich sie stat dat entendre a la Senyora Reyna lo dit exercit esser stat fet per algun dan o cars faedor en les persones de la sua Excellencia e del lllustre Primogenit lo que tant fort nos agreuge que mes dir nos pot com tal pensament en nosaltres may sie recaygut ne recaura poria ans per defencio de llurs excellentissimes persones e conservacio de la reyal corona morir no dubtariem una e moltes vegades si possible ere continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. No sia donchs meravella a alguns som impellits en traure banderes e lo dit exercit e altres delliberacions fer en virtut de la dita capitulacio et alias. Car covengut ha e cove axi ferse per obviar a les dites divisions sedicions e scandels e per procurar salut e repos en lo dit Principat e conservar aquell. Ne placia a Deu nosaltres hajam fetes o façam ne hajam en voluntat fer novitats e procehiments repugnants al domini e senyoria reyal com no sabriem per nostra innata e inviolada fidelitat. Mas volem e entenem tota via entendre en la conservacio del dit Principat e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell per tant cars preus de persones sanch e bens comprades creents tota via ferho a lahor de nostre Senyor Deu e servey del dit Senyor Rey. E axi ab la ajuda de Deu e de mossen sent Jordi e de tots los benaventurats sants e del glorios Karles sera comprobat. Ara que segons som certificats en la concordia feta entre la Majestat del dit Senyor Rey e lo lllustrissimo Rey de França seria convengut que lo dit Rey de França li fa valença contra cathalans de DC lançes e dos milia archers pagats seus en CCC mil scuts o franchs e lo Senyor Rey li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son singulars e assenyalats membres del dit Principat e que de present lo dit Senyor Rey li haja liurar los castells e forçes que pora e los altres que lo dit Rey
de França
los se haja pendre car en defendre lo reyal patrimoni e encara les persones e bens dels cathalans qui segons avisos que tenim per alguns son ja partits e dats a sacco conexera tot lo mon de quina unitat virtut ardiment e animositat usaran los cathalans en defendre les persones e bens e en no permetre que res del dit Principat sie venut empenyorat o alienat ne a sacco donat ans aquell defendran fins a la mort per llur dita innata e inviolada fidelitat abominants tota altra senyoria sino la acustumada que Deu
mantenga. E venra e sentira tot lo mon si les fames que en derogacio dels cathalans vanament son stades seminades seran corresponents als fets e efectes. Justissima causa proseguexen los cathalans e nostre Senyor Deu es e sera de llur part e ab la ajuda e endressa sua ells conservaran per llur poder la corona e patrimoni reyal e aquells defendran ab tota integritat no permetant perdre llurs leys e libertats sens les quals viure no desigen e aquesta intencio e firmissimo proposit tenim nosaltres com a representants lo dit Principat ab gran perseverança de aquesta ciutat e uniformitat de les universitats de aquell. Los sindichs de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les coses damunt dites havem volgut representar a vostres magnificencies e savieses tant per esser de aquelles ab veritat certificades quant per descarrech nostre e si en lo scriure som stas perplixos pregam vos ho prengau ab bona paciencia car tractar alts e ponderosos actes e negocis no porta comoditat lo breu scriure majorment que per vulgars fames molts erros se son causats. E per quant los senyals ques senten es veen prometen moltes tribulacions congoixes e conturbacions les quals a vosaltres no deuen esser occultades per aquella amor e fraternal comunio que sempre es stada entre aquex regne e aquest Principat digna cosa nos (no ens; de nos: mos) ha paregut axi stesament vostres savieses esser certificades de totes les coses fins açi subseguides oferint nos (este nos, incluso con la gramática de Pompeyo Fabra, no pasa a “ens”, otra más de las burradas del químico Pompeyico) promptes a tot lo que sie honor e util de vostre e de aqueix regne. E sia la Sancta Trinitat en proteccio vostra e direccio dels negocis que prosseguim. Scrita en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII.
- M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. - Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los jurats e consell general de la ciutat de Çaragoça.
(Que quede claro: aquex regne : Aragón, Aragó, Arago en estos textos sin tildes, e aquest Principat).

Iguales a la carta que precede, se remitieron otras, con la dirección respectiva, a las municipalidades de todas las capitales correspondientes a cada uno de los reinos, provincias, islas y demás estados de la Corona de Aragón.