CXII. Reg. N° 4312, fol. 86. 25 nov. 1585.

CXII.
Reg. N° 4312, fol. 86. 25 nov. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallesie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris Insularum Canarie lndiarum Orientalium et Occidentalium Insularum et Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgi Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani. Fuere nobis nuper per dilectum nostrum Bartholomeum Jaume Juan jurium doctorem sindicum nostre vicarie Bisulduni exhibita et presentata nonnulla capitula et supplicationes que et quas decretari jussimus et mandavimus prout in calce uniuscujusque dictorum privilegiorum continetur quarum tenor sequitur et est talis. 

- Sacra catolica real magestat: los habitants e faels vassalls de vostra real magestat de la vegueria de Besalu bisbat de Gerona per la llur gran fidelitat suppliquen a vostra real magestat e o per ells micer Jaume Joan com a syndich de dita vegueria li placia y li sia de son real servici manarlos concedir y atorgar per lo be y utilitat de dita vegueria y per lo bon regiment de aquella los capitols seguents. Primerament com la vegueria de Besalu sia principal e dins de aquella se encloguen passades de sinquanta y vuyt parrochies en les quals entren molts senyors emphiteotecaris e com los sien permeses de jure las capbrevacions de lurs drets y rendes e pera fer dites capbrevacions crean y prenan per jutges notari y altres persones no en dret literades los quals per no entendre lo que es de justicia donan lloc a moltes cavillacions e tant prest condamnen lo qui te dret com lo qui tort y com estiga per constitucio de Cathalunya per vostra real magestat feta en lo any 1564 prohibit ningun poder esser jutge ni assessor que no sia graduat en dret canonic o civil et com sia veritat que en la vila de Besalu continuament estan y resedexen en aquella set o vuyt doctors o licenciats los quals poden servir de jutges y de dret los es permes: per tant supplique dit sindic a vostra magestat li placia y li sia de son real servey manar prohibir e ab spres privilegi concedir que en dita vegueria ni vila de Besalu puga esser jutge ninguna persona que en dret no sia graduada en ningunas causas de qualsevol qualitat que sien e si per algu sera fet lo contrari hage esser punit conforme deuen esser los violadors de constitucions y que los dits habitants en dita vegueria no sien tenguts a comparer davant semblants jutges creats contra forma de dita constitucio. Plau a sa magestat haventhi doctors o bachillers habitants en la vegueria de Besalu. Item senyor com sia veritat que de mes de quatre cents anys en esta part segons que ab antigues scriptures se trobe esta statuit y ordenat en la vila de Besalu que sempre que per qualsevol cas grave o leve que sia per manament del lloctinent de vostra real magestat y de sa real Audiencia en lo principat de Cathalunya es manat alsar sometent acostumen en dita vila tocar una campana pera dit effecte destinada et tocant aquella fora dita vila a una casa de pages cerca de una montanya lo qual te carrec muntar en el cas inmediatament y pera dit sometent toca un corn y apenas comensa que ja hi ha altre pages en altre puig o montanya qui ab altre corn respon y desta manera ab una hora y ab manco es tota la vegueria en armes pera dit sometent: y com se esdevinga moltes voltes que estos que tocan corns en de nits y de dias tenen de estar en los puigs et montanyes tocants aquells no sens molt gran perill de ses persones fins a tant tenen avis del official nos poden moure de dit lloc com moltes voltes se sia trobat en sentir lo corn los lladres y mals homens acudian al lloc hont dit corn tocava per estar aquell a solas lo mataven o sel menaven de manera que ab difficultat se fa dita diligencia y com sia tan utilos semblant orde per la terra: supplica dit sindic a vostra real magestat li placia y li sia de son real servey en que aquestos tals que semblant carrec tenen los sia licit y permes per guarda de llur persona pugan menar en llur companya quatre o sis homens armats de les armes acostumadas y ordenadas per vostra real magestat y no prohibidas y la matexa concessio placia a vostra real magestat esser feta a los sindichs de dita vegueria per lo que tracten lo be y utilitat de la terra y aço sens incorriment de pena alguna ab tal empero que los homens qui aniran ab aquestos sian personas de be y habitans en dita vegueria. Plau a sa magestat que los que tenen carrec de tocar dits corns al temps que aniran a tocar aquells y estantlos tocant pusquen anar acompanyats ab la gent que voldran y ab les armes que no sien de les prohibides.
- Quibus quidem capitulis nobis exhibitis et presentatis et ut supra patet expeditis et decretatis fuit nobis pro parte dicti Bartholomei Jaume Juan juris utriusque doctoris syndici vicarie predicte Bisulduni supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandato dignaremur. Nos vero habita ratione servitiorum et meritorum dicte vicarie eorundem votis benigne annuentes tenore presentium de nostra certa scientia regiaque auctoritate nostra preinserta capitula et unumquodque ipsorum juxta decretationum et responsionum nostrarum in fine cujuslibet capitulorum expositorum tenorem syndico seu universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni concedimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboromus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum volentes et decernentes quod hujusmodi nostra concessio et elargitio sit et esse debeat universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra impugnationis objectum deffectus incommodum aut noxe cujuslibet detrimentum sentiat sed in suo robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philipo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro carissimo et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustribus vero egregiis respectabilibus nobilibus et magnificis dilectisque consiliariis nostris quibuscumque locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie Audientie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus et subrogatis seu officia ipsa regentibus dicimus et mandamus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram gratiam et omnia et singula in ea contenta firmiter observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque cauti secus agere vel fieri ut promittitur ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales nostri gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Data in oppido Montissoni die vigesima sexta mensis novembris anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo quinto regnorum autem nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo primo Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugallie autem sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Joanni Maria Serra visa per Frigola vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Campi Terça et Quintana regentes cancellariam. - Otorga vuestra Magestad a la vegueria de Besalu en el principado de Cathalunya los capitulos aqui insertos concernientes al buen gobierno de la dicha vegueria.

CXIX, reg 945, fol 214, 5 mayo 1385

CXIX. 

Reg. n. 945, fol. 214. 5 may. 1385.

In Dei nomine pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensis ecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensi nomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopi Barchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana archidiaconum majorem Urgellensis ecclesie nomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadello nuncium fratris Guillelmi de Guimerano prioris Cathalonie Andream vicecomitem Insule et de Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de Vallesicca licenciatum in legibus nuncios Barchinone Macianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncios civitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionis legum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerunde qui cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatus nostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt descripta.

Molt alt e molt excellent princep e senyor com vos ab letres vostres hajats appellades certes persones de la esgleya e dels barons e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunya per haver coloqui et consell dells sobre alscuns affers vostres tocants vos senyor e vostra corona per la qual rao les persones per vos appellades son stades ajustades davant vostra senyoria: e vos senyor hajats fet explicar per micer Guillem de Vallsecca vostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet convocar lusatge Princeps namque per rao deles companyes darmes qui de la part de França son entrades en Cathalunya per debellar e dampnificar aquella e per aço sia stada feta una covinença per molts de pagar lo mes certa quantitat per foch la qual cosa se diu esser importable a la terra: la qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos senyor vullats haver sobre aço colloqui et consell posantvos en tota via raonable et comportable a la terra: per ço les dites persones haut sobre aço consell e deliberacio vos donen senyor lo consell seguent:
ço es que entenen per foragitar les gents darmes stranyes que huy son en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançes DC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L lances e C pillarts sien en Rossello per obviar que mes gents darmes no entren en la terra com vos senyor hajats certs ardits que mes nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre vostre o del capita: e que alscunes lances les quals sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmes se son enfortides e ab tota la romanent gent se pot posar setge en aquell loc o locs que les dites gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una galea stiga en la mar per ço que les dites gents darmes vianda o altres secors per la mar no pusquen haver: et que aquesta gent darmes sia pagada a II meses qui compten lo primer dia del mes present: et si dins aquets dos meses no haura fi aquella que deu que dur per altre mes apres seguent pagant senyor mig flori lo mes per foch attesa la subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la terra e la carestia que es en aquella: et passat aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en son dret del dit usatge no contrastants alscunes covinences qui sien per qualsevol paraules ne ab qui stades fetes ab vos senyor les quals daqui avant no puguen haver loc ans sien haudes per casses e nulles. Et per ço que totes les dites DC lances de fet servesquen pus sen fa la paga: que la mostra se faça en manera que alcu no sen partesca ne una persona o cavall pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvencio damunt dita ces. Plau al senyor rey: axi empero que si lo dit mig flori no basta a la dita companya quey sia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no sia obligat tengut ne executat per altre. Consellen mes senyor que per ço com la terra es fort carregada axi per la gran e importable subvencio que ha feta del temps passat com encara per aquella queus ha a fer per III meses sdevenidors inclus lo present mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queus placia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat de mijant marz a ença pus prop passat que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey. Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exira axi del temps passat com del sdevenidor vinga en ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajen la dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en altre en hajen a retre compte a la persona o personas que sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es degut per raho del usatge sesguard a les personas qui per los del consell hi seran ordenadas axi que son tresorer non haja res a reebre: mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevades per aquesta raho reeba lo dit tresorer tot ço e quant es degut per lo dit usatge tro per tot lo mes de abril prop passat. E per ço car los del consell dupten que les execucions per aço fahedores nos facen rigorosament et inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer faça aquelles fer per los ordinaris et no per comissari ne per porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos tengut a pagar salari ne messions que sen faessen. E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues esser dit quel tresorer faes les execucions dessus dites ans de temps degut quen haja consell de dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagen elegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajen consellar lealment e be e daço facen sagrament. E sia entes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig flori per foch ço es de XV de mars a ença tro per tot abril prop passat e no mes avant mas del temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV dia de marz haja segons la composicio que feta hauran ço es que paguen segons los altres I flori per foc lo mes. Plau al senyor rey ço quel dit capitol conte del present mes de maig e dels II meses prop vinents. E per ço senyor que en les dites DC lances hajen comtes vescomtes e altres grans persones de la terra e que lo foragitar de les dites gents darmes stranyes se faça pus spatxadament consellem que a vos placia senyor descriure al senyor infant prestament e que saperceba ab aquella gent darmes que pora e que ab poca gent o molta vinga a la vostra senyoria com pus ivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que per la venguda del infant lo fet no sia retardat en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca. Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable et comportabla daquest fet del dit usatge ab lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia partiren de Gerona: car persones son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de qualque condicio o stament sien totes penes si en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosos e volenterosos vinguen al vostre servey quels vos placia guiar: sens los quals e daltres comtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita subvencio se pogues pagar per la raho damunt dita ni fer lo dit servey. Lo senyor rey fara la dita remissio los empero quis alegraran daquella faents dins lo temps que haura loch lo servey del dit usatge ço es del temps passat per via de remença e del sdevenidor per remença o per servey personal segons que es convengut. E per ço senyor com si mes gents darmes stranyes entren en Cathalunya per dampnificar aquella majorment en gran nombre axi com se diu que saparella et si ho fan Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e per conseguent sia cosa rahonable que los regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajuden axi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de Castella als dits regnes Darago et de Valencia e per aço lo general de Cathalunya entena emprar los dits regnes: consellen senyor que a vos placia de dar en aço tota favor e endreça que puscau com sien affers vostres e tot torn a honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la execucio que vos senyor li fets sia feta causa e occasio principal del entrament de les dites gents estranyes lo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la corona podia haver fi seria cosa fort expedient per los grans perills daquestes gents darmes e daltres qui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar ab vostres sotsmeses ab misericordia e pietat pus se faça e torn a honor et a reverencia vostra et ab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany de fer e majorment com sia de vostra sanch e los fills del dit comte sien vostres nets: ab humil supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lo dit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la corona honorable que placia a vos de haverli misericordia et pietat en sguart special dels dits vostres nets e dar tot loch a vos senyor honorable axi com dit es que la dita subvencio ces de tot. Aquest capitol denega lo senyor rey segons quel ha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant la subvencio del dit usatge vos senyor no puxats per via dost en general o en special ne en altre manera haver trer o fer exir les osts reyals de Cathalunya en general o en singular vulles per via de consell com en altra manera ne les dites osts o singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhi o exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse senyor les persones per vos appellades que per aquest consell no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitols fets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogacio de les corts de Fraga ans aquells e les coses en aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de segell. Plau al senyor rey.

Tenore presentis capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et locis principatus jamdicti qui capitula et responsiones easdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris tacta in posse nostri secretarii et notarii infrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta capitula et omnia et singula contenta in eis juxta responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro pendenti munita. Quod est actum in episcopali palacio civitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. - Guillelmus de Vallesica. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. - Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriols algutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et Berengarius Vallossera secretarius domine regine. - Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regis predicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato scribi feci et clausi. - Dominus rex mandavit michi Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.

cxx-reg-1893-fol-81-3-octubre-1387

CXVII. Reg. n.4879, fol. 119. 13 jul. 1599.

CXVII.
Reg. n.4879, fol. 119. 13 jul. 1599.

Nos Philipus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmacie Croacie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon lndiarum orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Oceani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgii (Habsburgo) Flandrie Turolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et comes Goseani. Que per serenissimos reges Aragonum predecessores nostros subditis et vassallis suis merito concessa sunt libenti animo approbare et confirmare solemus. Hinc est quod cum per fidelem nostrum Thomam Salanova magistrum sgrime in civitate nostra Barchinone syndicum et procuratorem confratrie magistrorum armorum sive de mestres de sgrima sub protectione sancti Georgii de cujus potestate plene nobis constitit et constat fuerit coram nobis oblatum et presentatum quoddam originale privilegium per serenissimum Ferdinandum regem Aragonum alte recordationis predecessorem nostrum dicte confratrie magistrorum armorum sive de esgrima concessum cujus tenor sequitur sub his verbis.
- Nos Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Scicilie citra et ultra farum Hierusalem Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie comes Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani. Que justa sunt libenter exaudire reges et principes decet ea precipue que armorum exercicium concernunt: cumque per fidelem nostrum magistrum Gasparem de Rueda magistrum esgrime la civitate nostra Barchinone commorantem oblata fuerint capitula per viam capitulationis que per nos decretata fuerunt prout in fine cujuslibet capituli continetur que sunt seriei sequentis. 

- Serenissimo y potentissimo senyor: En los dies passats per vostra magestat et per lo loctinent de aquella en lo principat de Cathalunya es estat donat privilegi als mestres de esgrima habitants en lo dit principat e signantment en la ciutat de Barcelona de vostra serenitat dels quals se fa ocular ostensio a la magestat vostra ut ecce. Es empero ver illustre senyor que segons experiencia ha mostrat no es estat complidament provehit a tot lo menester a be de la confraria per vostra gran excellencia atorgada als dits mestres de esgrima: e com la dita confraria senyor illustre sia molt bona e singular cosa axi per la utilitat quen reb la republica per la necessitat que han los homens en esser exercitats en las armas com altrament: per tant et alias mestre Gaspar de Rueda mestre de esgrima com a procurador eo sindich dels confrares de dita confraria recorrent a la excellencia vostra aquella humilment supplica li sia plasent atorgar havent per confirmats los dalt dit privilegis per vostra illustre senyoria a ells atorgats ço per son loctinent de anyadir e voler de nou en forsa de privilegi atorgar los capitols seguents majorment com vuy mes que may los homens se exerciten en l ditas armas e lo temps hi convida aquells.
- Placet regie magestati prout dicta capitula et privilegia per suum locumtenentem generalem ut predicitur concessa fuerunt et sunt in possessione.
- E primerament lo dit mestre Gaspar e altres dits mestres de esgrima supplican la excellencia vostra li placia atorgarlos privilegi que de aqui avant qualsevol persona de qualsevol grau stament o condicio sie que vulle esser confrare de la llur confraria que aquella pugue rebrer hu o molts tants quants en aquella entrar volran: la qual recepcio facen los prohomens que lashoras se trobaran en dita confraria: los quals confrares se puguen alegrar de totes coses a be dels confrares ordenades per la dita confraria axi be com si eren mestres de esgrima no feta diferencia alguna.
- Placet regie magestati. (En el texto original está todo seguido. Yo inserto saltos).
- Item illustre senyor lo predit mestre Gaspar en dit nom e tots los mestres de esgrima residints en dita ciutat de Barcelona suppliquen la gran magestat vostra li placia atorgar en privilegi dels qui entraran en dita llur confraria com es dit de diversos officis e ans que de quiscun offici eo art sien tots anys en lo terme e dia ja statuit del glorios sant Jordi elets per tots los confrares dos promens de cada offici o art ultra los promens que elegir quiscun any se acostumen per dits mestres de esgrima a fi que la dita confraria reba augment la qual vuy sustentar nos pot per la paucitat dels mestres de sgrima que vuy hi son lo que redundara en gran benefici de aquella e encara de la republica.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor placia a la magestat vostra atorgarlos privilegi que los prohomens axi mestres de esgrima com altres que seran segons los arts e officis elets tots plegats puguen ab imposicions de penes compellir que los qui excercitaran et exercitat hauran no sols la dita esgrima mes los altres officis e arts segons dalt es dit en lo temps degut ans que mostrar puguen les dites arts e officis se examinen ara en lo present temps per mestre Marti del Trigo mestre Gaspar Lleo e mestre Gaspar de Rueda e per avant en lo temps hi seran altres en llur lloch per aquells quant a la art de esgrima per ells e altres promens segons dalt es dit en los altres officis e arts: car vuy quant a la dita esgrima se veu que molts ignorants dientse mestres se atrevexen de voler mostrar a molts homens lo que ells mostrar no saben e se segueix que los qui de tals aprenen no saben la veritat del art y axi perillen molt e es fer gran prejudici als verdaders e aptes mestres.
- Placet regie majestati.
- Item illustre senyor suppliquen los predits a vostra real magestat los placia atorgar privilegi y gracia que en las exaccions de les penes imposadores segons dalt es dit en la exaccio de aquelles sia forçat qualsevol official request per los promens de dita confraria eo per la major part de aquells en fer degudament la dita instadora exequcio sens altre examen per dit official o officials faedor: altrament que contra dit official e officials se puga dar protest o protests e que de aquell o aquells se puga obtenir justicia devant vostra magestat eo lochtinent de aquella et altre official.
- Placet regia magestati quod dicti officiales dicta decreta exequantur et fiat ut mandat.
- Item illustre senyor com los mestres de esgrima sien vistes persones honrades perque lo llur exercici es molt noble e ja de temps antich sie vist esser cert acostumen dels reys passats predecessors de vostra excellencia esser honrats e stimats per la qual raho es estat en costum que en temps que per alguns respectes es provehit que ningu en alguna ciutat vila lloch castell no gos portar armes en tot temps sien vists esser exempts dits mestres e per causa dells los qui ab ells iran els acompanyaran: que sie plasent a la magestat vostra ordonar privilegi que de aqui avant en tot temps e en altres temps los dits mestres de esgrima cada hu per si e ab si ters tinguen les armes guiades e privilegiades e que aquells per temps algu a ells e a cada hu dells e a dos persones ab cadahu dells nols puguen esser llevades per official algu de qualsevol condicio ans aquelles no obstants cada hu de dits mestres de esgrima ab si ters aquelles aportar puguen sens empaig si donchs per causa de rixa o brega per ells feta eo de cert faedora no los fos prohibit (se lee fosprohibit junto): e aço illustre senyor perque los homens sien convidats a be exercitarse en las armas.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor los predits supliquen la magestat vostra atorgarlos privilegi que los que seran aptes en la sgrima mes e en los altros officis e arts dels confrares que son e seran per sdevenidor en dita confraria a coneguda dels prohomens damunt dits eo de la major part de aquells puguen esser compellits axi per imposicions de penes com alias en examinarse a fi que mes salvament y segura la dita confraria reba augment e honor.
- Placet regie magestati.
- Item senyor illustre com algunes vegades se sie esdevingut que jugant bonament los mestres de esgrima eo mestre de esgrima ab algu altre axi dexeple (deixeble, discípulo) com no dexeple eo los dexeples qui aprenen de esgrima eo ja son aptes ab altres persones per desastre se do algun colp o colps del qual o dels quals a vegades se porien seguir mort o mutilacio de membre que lo qui tal colp dara no sie tingut al qui aquell rebra eo a la justicia en res pus lo offici e art es tal que de necessitat se haje a jugar ab ferro e se hajen a batre los que aquella exerciten pus los qui juguen o jugaran no tinguen proposit o pensa de matar.
- Placet regie magestati. - Fuitque per eundem Gasparem de Rueda magestati nostre humiliter supplicatum ut preinserta capitula concedere et decretare de nostra solita benignitate dignaremur: atque nos volentes leto fronte dicte supplicationi benigne annuere volentes omne exercitium armorum debitis prossequi favoribus tenore presentis de nostra certa scientia deliberate et consulto preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta juxta decretationes per nos in quolibet dictorum capitulorum factas nostro regio beneplacito perdurante dicto magistro Gaspari et dicte confratrie concedimus et dicta capitula et unumquodque eorum juxta nostras decretationes observari volumus in omnibus et per omnia juxta illorum seriem et tenorem. Serenissime propterea Joanne regine Castelle Legionis Granate etc. principi Gerunde archiducisseque Austrie ducisseque Burgundie filie primogenite nostre charissime gubernatricique generali et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et terris inmediate heredi et legitime successori intentum nostrum aperientes sub paterne benedictionis nostre obtentu dicimus futuroque locumtenenti generali nostro gerentibus propterea vices nostri generalis gubernatoris in nostro principatu Cathalonie constitutis dicimus et mandamus pena florennorum auri mille adjecta quatenus hujusmodi nostrum privilegium ceteraque omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari per quos deceat faciant et non contrafacianl vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua sive rausa si preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Data in villa Montissoni die decimo octavo mensis madii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo decimo regnorumque nostrorum videlicet Sicilie ultra farum anno quadragessimo tercio Aragonum vero et aliorum tricessimo secundo Sicilie autem citra farum et Hierusalem anno octavo. - Yo el rey. - Vidit Augustinus vicecancelarius. - Vidit generalis thesaurarius. - Vidit conservator generalis. - Dominus rex mandavit michi Michaeli Velazquez visa per vicecancelarium thesaurarium et conservatorem generales. - Inh itinerum vicessimo septimo folio centessimo nonagesimo sexto. - Registrata. - Humiliter supplicando ut privilegium preinsertum et omnia et singula in eo contenta laudare approbare et confirmare et si opus est de novo concedere de nostra solita benignitate dignaremur: nos vero predecessorum nostrorum vestigia cupientes imitare thenore hujusmodi carte nostre de nostra certa scientia deliberate et consulto predictum et preinsertum regium privilegium et omnia et singula in eo contenta a prima linea usque ad ultimam ejusdem ac juxta seriem et tenorem illius laudamus approbamus ratificamus et confirmamus prout melius et plenius confratrie predicte magistrorum sgrime et confratribus ejusdem cum dicto regio privilegio sunt concessa si et quatenus sunt in usu et possessione approbationis ratificationis et nove concessionis munimine roboramus et validamus: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi confirmatio seu nova concesio ut prehabetur dicti privilegii regii desuper inserti sit dicte confratrie magistrorum de esgrima et confratribus ejusdem tam in judicio quam extra semper et ubique stabilis realis et firma nullum sentiens diminutionis incommodum impugnationis objectum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat supplentes de eadem certa sciencia regiaque auctoritate omnes et quoscumque deffectus et solemnitatum omissiones siqui vel que in premissis et eorum singulis intervenerint aut annotate fuerint et in similibus requirantur. Illustribus propterea spectabilibus venerabilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locumtenentibus et capitaneis generalibus in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellariis vicecancellariis regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerenti vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris quibuscumque officialibus nostris constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quod preinsertum privilegium ac omnia et singula in eo contenta dicte confratrie magistrorum de esgrima et ejus confratribus teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos decet cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione sive causa si dicti ofliciales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promtu non est sigillum regium comune nostrum. Data in nostra civitate Barchinone die decimo tercio mensis julii anno a nativitate Domino millessimo quingentessimo nonagessimo nono regnorum autem nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit michi domino Petro Franquesa viso per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y de nuevo concede a los maestros de armas ciertos capitulos.

24 DE ENERO.

24 DE ENERO. 

En la sesión de este día se acordó expedir los despachos que a continuación se insertan.

Al reverendissimo Pare en Christ e senyor lo Patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e Senyor. Per altres havem scrit a vostra molt reverend paternitat que per coses concernents gran servey de la corona reyal liberacio de la persona del Senyor Princep defensio de libertats e privilegis e benefici grandissimo de la cosa publica de aquest Principat plagues a la dita reverendissima P. V. esser aci certa jornada queus significavem la qual cosa crehem la dita V. R. P. no ha pogut cumplir de algun just impediment impedita. E com reverendissimo Senyor los afers prenguen quiscuns dies tal augment que es pertinent e necessari tots los poblats en aquest Principat homens de condicio desijants lo servey de la corona reyal liberacio de la persona del dit Senyor Princep defensio de libertats e privilegis e benefici de la cosa publica esser e trobarse aci en lo tractar dels dits negocis per tant Senyor ab la major afeccio que podem vos pregam e encarregam per quant V. reverendissima P. e la casa vostra james no acostuma fallir al servey e honor de la dita corona reyal e a defensio de libertats e benefici de la patria placia a la dita R. P. V. ab aquella major celeritat que pora venir e attenyer aci per la tanta necessitat que occorre. E aço Senyor molt reverend ultra que sera fer lo degut e lo a que la vostra condicio vos convida tots nosaltres que aci som vos ho haurem a singular complascencia. E si la dita V. P. encara era impedita per algun tal cars que bonament venir no pogues vos placia al menys trametre en nom vostre
persona qui per vostra Senyoria entrevingua en aquests afers a fi que algu represente vostre loch e aquell no sie vacuu lla hon entreve tota Cathalunya ab hun animo e voler en la prossequucio de aquest negoci. E tingaus reverendissimo pare en Christ e Senyor la Sancta Trinitat en sa guarda. Scrita en Barchinona a XXIII de janer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. En nostro consell son deliberades algunes coses concernents grantment servey de Deu e de la Majestat del Senyor Rey e gran repos e benefici de aquest Principat e conservacio dels privilegis e libertats atorgades als poblats en aquell en les quals coses es entrevengut lo vostre sindich lo honorable En Johan Agullo al qual com sia persona intelligent savia savia e disposta e en aquests afers conexem sa bona e gran afeccio a honor de aqueixa ciutat habenli dat carrech de aquelles vos scriva e informe largament. Pero vos pregam e encarregam molt stretament que aquelles coses de que lo dit vostre sindich vos scriura vos placia promptament deduir e metre en exequucio per los dits sguarts. E sia molt honorables e savis senyors vostra guarda la Sancta Trinitat . Dada en Barchinona a XXIII de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e molt savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e molt savis senyors. Apres que los embaxadors vostres son stats aci e ab ells ensemps e los altres per nosaltres convocats sobre los afers arduus de aquest Principat qui de present occorren havem comunicat de moltes coses havents sguart als dits afers es prevengut a noticia nostra tant per avis quen havem hagut dels embaxadors de aquest dit Principat qui son ab lo Senyor Rey quant encara per la experiencia que lo dit Senyor Rey havia scrit particularment a moltes persones del dit Principat encarregant e manantlos sien en Leyda a III del mes de febrer prop vinent hon sera la sua Altesa la qual cosa seria vista significar que lo dit Senyor Rey vulla prevenir aquests tals a fi que a la jornada de la cort per obra de aquests prevenguts fos revocada la comissio a nosaltres feta a prosseguir la liberacio del Senyor Princep la qual cosa si ço que Deus no vulla a fi venie poden veure les savieses vostres quants inconvenients portaria car primerament seria frustrada la liberacio del dit Senyor Princep en la qual tant e tant gran interes recau a aquest Principat e a tots los regnes e dominis de la corona reyal restaria les e prejudicat aquest dit Principat en ses libertats e privilegis e altres inconvenients ne serien apparellats qui no afreturen esser explicats a vosaltres qui aquells poden assats preveure ne la cosa redundarie a servici del dit Senyor Rey jatsia la sua Altesa informada per inichs consellers de present ne crega lo contrari. Per tant es sumament necessari a la jornada de la cort qui es a XIII del dit mes de febrer esser lla los sindichs de les universitats e stament reyal e entre les altres universitats de aquexa qui tant compren en lo dit Principat per fer sobre aço la part e instancia deguda. Sobre aço havem parlat als dits embaxadors vostres e volgut dells saber si han potestad per entrevenir en la dita cort e apres que havem dells sabut que no haurien tal poder havem deliberat scriure a les savieses vostres segons per semblant scrivim a les universitats altres. Pregamvos donchs molt honorables e molt savis senyors vullats de continent crear vostres sindichs per intervencio de la dita cort ab potestat e comissio qual lo benefici de aquests afers e la bona voluntad que fins aci mostrada hi havets (occitano; habéis; habéu o habeu) e de vosaltres tots temps se spera exhigexen e requiren. E per quant aquests senyors de embaxadors vostres aci tramesos son de molta saviesa dotats e per lo que aci han vist e comunicat en aquests afers son grantment de aquells abeurats seria vist a nosaltres salva vostra deliberacio que seria molt util cosa a ells esser dada la potestat dessus dita. Pero com que sia a vosaltres vist vos placia en totes maneres provehir que aquests o altres sindichs vostres a la dita jornada e apres tant quant sia necessari no fallesquen. E aço ultra que sera fer lo comu benefici de tot lo Principat al qual quiscuns devem esser convidats vos ho haurem a complascencia molta. Tingaus molt honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat en sa guarda rescrivintnos de ço queus placia. Scrita en Barchinona a XXIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostre honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los XV elets per lo stament militar del comdat de Rossello.
Molt nobles e magnifichs senyors. Nosaltres ab summa vigilancia dia e nit entenem circa los afers concernents servey de la corona reyal liberacio de la persona del Senyor Princep defensio de libertats e privilegis e repos e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E havem hagut singular plaer de vostra creacio de consell que a la matexa fi de vosaltres es aqui feta segons que daquestes coses ya vos havem scrit per altres. E com aquests afers fins aci no hagen lo repos que tots desijam ans quiscun dia prenguen tal augment que es mol necessari entendre en aquells ab sobiran studi hoc e que vosaltres e nosaltres tots ensemps fossem e siam en hun loch per fer unes matexes deliberacions en les coses que occorren les quals essents axi dispersos bonament fer no poriem per tant vos pregam e encarregam ab la major afeccio que podem que tots vosaltres si bonament se pora fer sino la major part vullau attenyer e venir aci per entrevinir en los dits afers e dir e consellar en aquells lo que a vosaltres vist sia. E aço sera molt benifici dels dits afers e gran plaer e consolacio a tots nosaltres per quant vehem e sabem que son tals o comprenen tant en aquest Principat que meritament deuen esser en aquest loch hon es al present tota Cathalunya. Placiaus senyors quiscuns ab bon animo dispondreus a aço per
quant e vosaltres e los vostres haveu acustumat tots temps sentirvos de la honor de la corona reyal e de la defensio e benefici de la cosa publica e de les libertats e privilegis de aquella la qual vuy sta en tanta necessitat e stretura que no es momoria de homens james fos en tal congoxa. Perque li vullau subvenir e occorrer degudament e en tals casos fallir en forma alguna no vullau ans molt prest vullau açi esser com dit es per pus promptament fer lo que honor e servey sia de la reyal corona liberacio de la persona del Senyor Princep observacio de privilegis e libertats repos e benefici de la dita cosa publica. E tingaus molt nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en sa guarda. Dada en Barchinona a XXIII de janer del any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. Los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat apparellats a vostra honor.

24 DE ENERO. (duplicado el día?)

Se hizo lectura de las dos siguientes cartas:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors e de gran providencia. Vostra letra havem rebuda de XVIII del present ab la qual feu mencio que per la gran occupacio del afers que tots prosseguim nons haveu pogut plenament respondre als caps de una letra nostra de XIIII del mateix avisantnos de la resposta feta per vosaltres a mossen Luis de Vich e del incomutable proposit que vosaltres e vostre consell e aquexa ciutat e son consell havets e han en la prossequucio de dits afers hoc e com darrerament havets scrit als embaxadors strenyentlos et cetera. Lo qual avis vos regraciam molt crehents que vostres delliberacions e apuntaments procehint vostre madur consell son loablement fetes per los respectes e motius ja en altres precedents letres contenguts los
quals aquest Principat e vosaltres mouen. Placiaus com abans vos sera vist temps covinent e rahonable avisarnos dels motius contenguts en vostra dita letra tramesa als embaxadors per ço que lo nostre creure dessus mencionat sia roborat ab mes assentir e justificacio car per la gran afeccio que havem lo dit Principat e libertats de aquell sien conservats per los quals nos plau eus oferim tot traball comportar e per esserhi mes promptes nos som strets ara novament ab jurament no ixir (salir; exit, exitus, eixí, eixir, ixí; en catalán inventado: sortir, como en francés, sortie) de la present vila. Aci es stat mossen Guillem Ramon Darill lo qual ha parlat ab los consols e consell general de aquesta vila. Creem que per dits consols e consell serets (occitano; seréis; siréu, sireu, seréu, sereu) avisats de lur deguda resposta. Ab los del nostre stament no ha parlat generalment es ver que ab alguns del dit stament e ab la mes part de nosaltres quinze elegits ha parlat en particular avisantvos que ha sentida la voluntat nostra no esser separada de la vostra. Als caps de dita nostra letra a que per le gran occupacio no haveu pogut plenament respondre vos placia rescriurens e fer tota delliberacio que fer se puga que nostro embaxador lo magnifich mossen Dalmau dez Volo sia en la memoria de queus havem scrit. E per semblant en les altres coses contengudes en lo memorial interclus en nostra dita letra. Nosaltres prosseguint nostro proposit scrivim al dit nostre embaxador que tostemps se aderesqua en les supplicacions e actes que per dits embaxadors seran fets. E ordonen vostres grans reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so que plasent los sera. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors vostra proteccio e guarda. Dada en Perpinya a XVII de janer del any
Mil CCCCLXI. - Lo viscomte de Roda. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpinya prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat en Barchinona.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Dues letres vostres havem rebudes la una de vosaltres senyors de deputats de VII del present ab copia interclusa de una letra dels embaxadors de aquest Principat sobre les coses per aquells fetes per la liberacio e delliurament del Senyor Princep e laltra de vosaltres e del consell elegit en virtut de la comissio de la cort feta a VIIII del dit e present mes per les quals largament restam informats de tot lo que es stat fet per los dits embaxadors del Principat en instar e suplicar la Majestat del Senyor Rey de la liberacio del dit Senyor Princep e de la resposta e respostes quels son stades fetes per lo dit Senyor Rey e de les coses que per aquell los son stades dites e allegades e de les satisfaccions e replicacions per aquells fetes e del gran treball cura e sollicitut que fan e del punt en que son los dits fets e desijavem molt saber les dites coses regraciantvos com nos ne haveu informats suplicants nostre Senyor Deu vulla lo cor del Senyor Rey inclinar a tota clemencia sobre los dits fets e metigar e induhir a fer en aquells lo que es suplicat e supliquen los dits embaxadors per manera los privilegis e libertats del dit Principat sien conservats e se obtinga liberacio e delliurament del dit Senyor Princep e reintegracio e reparacio dels greuges e prejuhis que en aço son stats fets segons vosaltres e totes les universitats e altres del dit Principat tots concordes desijen. Certificantsvos com som e romanim molt aconsolats de les coses quens haveu scrites en la dita letra de VIIII del present e del virtuos sforç que per vosaltres se fa a reparacio sosteniment e conservacio dels privilegis e libertats de aquest Principat e de la unitat e concordia de tot lo Principat ab la qual
aquesta causa ab hun animo es prosseguida supplicants nostre Senyor Deu vos done tal consell e tanta virtut que provehescau e façau en les dites lo que sia a lahor e gloria sua e servey del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat e Iiberacio e delliurament (liberacio con una l, delliurament con dos) de la persona del dit Senyor Princep. Certificantsvos mes com en aquesta ciutat per gracia divina tots som de hun animo de hun cor e de una voluntat que sia prosseguida e continuada la instancia ques fa a reparacio sosteniment e conservacio dels dits privilegis e libertats e liberacio del dit Senyor Princep en les quals coses aquesta ciutat no ha deliberat fallir com veja aquellas esser de tan gran importancia com puxen esser segons per vosaltres nos es scrit ne ha entre nosaltres diferencies algunes en fer la dita prossequucio e voler que aquellas faça ans tots ab gran voluntat desijam sia en les dites coses per vosaltres fet e provehit tot lo que sia necessari a obtenir debita reparacio dels dits greuges e prejuhis per res menys deguts e pertinents havents ferma confiança que les coses que per vosaltres se fan es faran (se fan e se faran: se fan – se omite et, e, y, i- es faran) en los dits fets son e seran a total benefici e repos de aquest Principat. E jatsia en aquesta ciutat sia stat trames per lo dit Senyor Rey En Pau Rossell scriva de racio ab letra de creença suplicantnos per moltes causes com al dit Senyor Rey es cosa molesta les missatgeries que per la dita raho li son fetes significant que son e poden esser occasio de mes mal e a fer creure als circumvehins que Cathalunya seria contraria al Senyor Rey e incitarlos a guerra contra sa Senyoria e contra ses terres e regnes exortant amonestant e encarregantnos volguessem cessar de fer les dites missatgeries e ferne tornar los missatgers que per la dita raho eren stats tramesos. Empero aquesta ciutat ha deliberat tornar trametre a vosaltres lo honorable En Francesch Burgues ciutada de aquella axi com per vosaltres nos era stat scrit ab poder e instruccio de entrevenir ensemps ab vosaltres e los altres convocats en les coses que sien necessaries fer sobre los dits fets e no fem dupte que per vosaltres nos puxa fer e esser feta la dita convocacio per les causes dessus dites e altres per vosaltres scrites. Certificantvos com som e serem prests tots temps esser unanimes e concordes ensemps ab vosaltres a entendre en lo benefici de la cosa publica a reparacio sosteniment e conservacio dels privilegis e libertats de aquest Principat segons havem dit. E no diem pus per la present sino que vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ordonen ens rescriuen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a quinze de janer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.

24 DE ABRIL, 1461

Se dio cuenta de la instancia que hacían algunos hombres de remensa a los Diputados, para que estos se encargaran de arreglar su negocio, con tal que los señores consintiesen en ello, lo que ofrecía alguna dificultad, por haber en el Consejo muchas personas interesadas en esta cuestión, mas como accediesen a lo propuesto por los remensas, salvo el síndico de Gerona, que antes quiso consultar con sus principales, se hizo saber a aquellos, y en consecuencia los Diputados se encargaron de arreglar el pleito y de hacer el compromiso que fuese necesario. 

El mismo día el conde de Módica hizo, ante el Consejo, relación de cuanto le había sucedido en el ejército, manifestando que había hecho cuanto estaba en su mano, en honor del Principado; a lo que contestaron los señores Diputados y Consejo, dándole las gracias por las vijilias y trabajos que había sufrido, y ofreciéndole cuanto pudiesen
hacer en pro del mismo.
Se expidieron, además, las siguientes cartas.

Al honorable En Bernart Guillem Daltarriba veguer de la ciutat de Gerona los diputats del General del Principat de Cathalunya residens (suelen escribir residents, pero como esta t no se pronuncia escriben residens) en Barchinona saluts e honor.
En dies passats vos scrivim citantvos dins cert termini queus prefigim vinguesseu en la present ciutat de Barchinona en la qual vos sou vengut e essent en aquella es stada proseguida certa causa contra vos per lo procurador del dit General e en la dita causa a alguns actes enantat o procehit. E penjant la dita causa e essent instancia vostra en certa assignacio e apuntament vos sou partit de la dita present ciutat sens algun nostre assentiment per la qual serieu vist lo nostre judici haver scarnit. Instant donchs e requirint lo procurador del dit General a vos requerim sots virtut del sagrament e homenatge per vos prestats *e *o prestar sou tingut de obtemperar e exeguir les requestes nostres que dins spay de tres jorns comptadors apres que la present presentada vos sera vingau personalment en la present ciutat eus presenteu devant nosaltres. La qual cosa si recusareu o dilatareu fer siau cert per nosaltres sera contra vos procehit segons per dret e justicia atrobarem esser fahedor. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Deputat local. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li façau presentar ab lo notari de vostra diputacio e per aquell ne façau levar carta publica queus trametau de continent. Dada en Barchinona a XXllll de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera.

Al reverend pare en christ lo bisbe de Elna.
Reverend pare en christ. Per nosaltres es trames a vostra reverend paternitat lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present per explicar vos algunes coses de les quals stesament lo havem imformat. Placiaus donarli fe e creença en tot ço queus dira de part nostra axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat reverend pare en christ tinga vostra reverend paternitat en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya prests a vostre honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe de Elna qui aqui es sobre algunes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant es que la presencia e assistencia vostra conferra molta auctoritat e comoditat al negoci per tant vos pregam que per lo servici divinal e comu interes de aqueixa ciutat e de tot lo Principat vos placia esser e assistir ab dit micer Riquer en lo dit rahonament que ha de fer ab lo dit mossen Delna e dirli lo que a benefici del negoci sguarde juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida segons vostres honorables savieses coneixeran. La Sancta Trinitat vos haja molt honorables e savis senyors en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus donarli fe e creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents la forma divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant la presencia e assistencia vostra e dels consellers vostres que havem en lo exercit conferra auctoritat e comoditat al dit rahonament que ab lo dit mossen Delna se ha de haver pregam que ensemps ab los honorables pahers de aqueixa ciutat als quals per semblant scrivim vullau esser e assistir al dit micer Anthoni Riquer en lo rahonament sobre dit e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida dir hi lo que a benefici vos sera scrit. Ab tant mossen molt magnifich tingaus la Sancta Trinitat en sa bona guarda e scriviunos ço queus placia.
Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus darli creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera prests a vostra honor.

Dirigitur Johanni Ferrarii receptori et cetera.
Honorable senyer. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents lo servici divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per donar major auctoritat al negoci scrivim als honorables pahers de aqueixa ciutat e encara al honorable veguer de Barchinona que los dits pahers e lo dit veguer ab los seus consellers del exercit vullen esser e assistir al dit parlament. Per semblant haurem plaer de vos que hi siau ab los dessus dits e a benefici del negoci e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida hi digau lo queus sera vist. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Siguen las instrucciones dadas a Antonio Riquer, enviado por los señores Diputados al reverendo obispo de Elna.

Memorial e instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur en virtut de la comissio de la cort elegit et cetera fetes al honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys per ells trames al reverend bisbe Delna de tot ço que per part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell dira e explicara al dit bisbe Delna en virtut de la letra de creença que li porta.
Primo lo dit honorable micer Anthoni Riquer axi prest com attes sera a la ciutat de Leyda hon se diu esser lo dit bisbe donara les letres que sen porta per als honorables pahers de la dita ciutat e al honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona e capita del exercit del dit Principat qui lla es e al honrat en Johan Ferrer cullidor de les intrades e exides del dit General als quals tot es dit ab les dites letres que assistesquen al dit micer Anthoni Riquer. Ab companyia donchs de tots los dessus dits o de aquells qui haver pora lo dit micer Anthoni hira parlar ab lo dit bisbe de Elna al qual donada primerament la letra de creença explicara com a noticia dels dits reverends e magnifichs diputats e consell seria prevengut que lo dit bisbe pretenent se comissari apostolical hauria citats e manats venir assi en la dita ciutat los reverends bisbes e altres prelats ecclesiastichs de la provincia de Terragona prefigint los termini del XXVII dia del present mes de abril. E aço per dir consellar e ab ell ensemps determenar en e sobre la solucio e collecta de certa decima o subsidi per nostre Sant Pare imposat sobre lo clero de la dita provincia e de la provincia de Çaragoça e domini del Senyor Rey per causa de la cruada contra los infels turchs e altres enemichs de la fe christiana. De la qual convocacio es stada e es als dits diputats e consell molta admiracio per quant son certs lo dit reverend bisbe sab e no ignora los dits bisbes prelats e ecclesiastichs esser convocats e residir en la ciutat de Barchinona per los afers que de present occorren en lo dit Principat tant arduus e de tanta importancia com en aquells consista molt servici a nostre Senyor Deu e honor e servey del Senyor Rey e total repos e tranquillitat de la cosa publica del dit Principat. E voler traure los dits bisbes e prelats e altres ecclesiastichs de la dita ciutat e convocacio es perturbacio lo dit negoci en desservey de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e dan de la cosa publica la qual cosa tota persona deuria molt attendre assenyaladament lo dit reverend bisbe qui es natural del dit Principat e ha sa prelatura constituida dins aquell e molt deuria desijar e amar lo repos e benefici de la patria sua natural e no donar en aquell alguna perturbacio lo qual benefici e repos los dits diputats e consell desigants e procurants segons deuen e son tenguts vist lo inconvenient e dan ques seguiria si los dits bisbes prelats e altres ecclesiastichs partian de llur consistori e congregacio han tolta e prohibida a ells tota facultat de anar a la dita ciutat de Leyda posades guardes als portats de la dita ciutat de Barchinona que algu dels dessus dits no permeten exir e de aço volen lo dit bisbe Delna esser cert.
Item mes lo dit honrat micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe Delna com als dits reverend e magnifichs diputats e consell es molta admiracio de la dita decima o subsidi per lo dit nostre Sant Pare imposat segons se diu e per lo dit bisbe Delna temptat exhigir e cullir car no ignora lo dit bisbe qual es lo stament de la esglesia e clero en la dita provincia de Tarragona e en la senyoria del dit Senyor Rey per les decimes subsidis e altres insuportables talls e carrechs fins aci imposats los quals sab lo dit bisbe que no son pagats sino per via de empenyoraments e manleutes per les quals los fruyts e rendes de las esglesias e persones ecclesiastiques son en ma e poder de creedors e persones laycals les persones ecclesiastiques derrenclides llurs esglesias van per lo mon mendicant romanen les esglesias tanchades e desertes cessen los oficis divinals lo poble christia roman privat e destituhit dels oficis e sagraments divinals molts infinits moren privats dels dits sagraments les ordes dels monastirs mendicants privades de les acustumades almoynes per la pobresa de la patria pereixen de fam e no abasten a rebre ne sostenir lo nombre dels religiosos acustumats. Totes aquestes coses e altres son en la dita provincia per causa dels carrechs dessus dits en greu ofensa de nostre Senyor Deu e detriment de la fe christiana la qual en lo coratge dels pobles es ja vista tepidar. E si de present la dita decima o tall se havia a cullir no passaria sens algun gran sinistre e
inconvenient. De aquestes coses se creu fermament que nostre Sant Pare no ha vertedera informacio car si la hagues no es dubte que la sua Santedat qui avia les ovelles e poble que per Deu comanades li son no volria dar loch a tals inconvenients e dans abans ab molt studi e vigilancia entendria en la salut de les animes e no volria los tals subsidis talls o collectes de les quals provenen tals inconvenients. Mas es de maravellar del dit reverend bisbe qui es natural de la patria e prelat en aquella e no ignora tot lo dit seu stament al qual fora degut e pertinent hoc e necessari informar nostre Sant Pare de la veritat e no volerse ingerir per alguns respectes a la collecta de la cosa tant perniciosa e dampnosa a la propria patria qui quiscu deu tant amar ne voler aquella exhaurir de peccunies ne evacuar de persones bellicoses ne altres com en la mateixa patria occorrega de present tal disposicio de temps la qual lo dit bisbe no ignora e per la qual a les coses per ell attemptades nos poria donar loch.
Item mes lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit reverend bisbe com als dits reverends diputats e consell es gran admiracio imposarse la dita decima o subsidi en la dita provincia de Terragona e senyoria del Senyor Rey Darago e no en los regnes e dominis dels altres reys christians e aço sots color de cruada e armada contra los infels car vist es que tal collecta o tall no seria suficient per lo dit efecte produhir e si tal cosa se volia fer per obra deuria esser ab comu participi de tota christiandat e no de coses
particulars que no es sino exhaurir peccunies sens alguna utilitat o fruyt abans succeix en grandissimo dan car sens que nos pot fer alguna conquesta en la esglesia oriental se pert destitueix e anichila la esglesia e fe occidental e aço es comprovat per molta experiencia dels subsidis e talls imposats sots la dita color per los quals en dies passats lo Principat de Cathalunya roman exhaust de peccunies e encare de persones les quals ab bon animo e voler son anades e finalment son stades decebudes e han perit per camins e terres stranyes sens que no sen ha seguit algun fruyt les quals coses totes redunden a gran interes no solament del stament clerical mas de tota la cosa publica del dit Principat. E voler per tals mitgans en aço insistir es perdre Ies animes christianes e lo bon stat de la nostra esglesia. Es donchs vist esser vertader zel obviar a tals coses e no donar se loch a perdicio de aquesta nostra esglesia pus a la recuperacio de la altra nos pot fer fruyt. E per aquest tal zel recta e santa intencio sons incitats e moguts los dits deputats e consell a no voler jaguir perir la esglesia llur e la cosa publica del dit Principat. Per les quals rahons a la dita collecta nos poria donar loch signanment com es vista esser contra privilegis e libertats del clero de la dita provincia e domini e ques fara no per altre fi que locupletar los ministres qui procuren aço ab sinistra intencio e per altres moltes rahons de les quals si nostre Sant Pare hagues plena informacio sens alguna falte la sua Santedat no haguera axi provehit.
E per tant lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe com los dits diputats e consell lo dit Principat de Cathalunya representants lo preguen e requiren que desista e en res no proceescha en la imposicio o execucio de la dita decima o subsidi ne en alguns actes per aquesta occasio abans si alguns ne ha fets sobresegue en aquelles maximament com los dits diputats e consell prestament entenen e delliberen per llurs ambaixadors e missatgers a nostre Sant Pare sobre les dites coses certificar e supplicar essent promptes e apparellats tota hora que lo dit tall fos comu e ab efecte per tota christiandat ferhi tota obra e benefici quant en ells fos fins al scampament de la llur propia sanch per honor e servey de nostre Senyor Deu e de la esglesia romana de la qual son e entenen esser devots e obedients fills e per exalçament de la christiana fe per la qual ab molta constancia volrien e desigerien morir pero com lo cas present no vaje ne sia a la dita fi abans a inconvenients com dit es per tant preguem e requerem lo dit bisbe que desista com dessus es dit altrament sia cert que no hi fallira deguda provisio tal qual lo dit Principat pot e deu e acustuma a fer contra aquells qui lo servici divinal e del Senyor Rey e de la cosa publica del dit Principat volen attempten e se sforsen perturbar.
E si fet lo dit rahonament lo dit bisbe Delna no volra desistir ans mostraria voler procehir mes avant lo dit micer Anthoni Riquer ab e de consell dels dits honorables pahers de Leyda e del dit veguer e capita e altres assistens seus dessus dits e ab assistencia de
aquells fara de part del dit Principat al dit bisbe algun altra rahonament de major severitat e encara fara aquells enantaments e procehiments per obra que als dits pahers e altres assistens dessus dits e al dit micer Riquer seran vists fahedors.
Expedita Barchinone die XXIIII aprilis anno Millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Sesión del día 25. 

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 400. Tom. 21. Fol. 1858.

Als reverents nobles honorables et molt cars amichs del parlament de Cathalunya. - Reverents nobles et honorables et molt cars amichs: de vostra gran saviesa havem reebuda una letra contenent en aquella alguna favor de mossen Francesch de Vilamari: a queus responem que per amor et contemplacio de les vostres grans savieses nos havem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonrat et amat mossen Dalmau Çacirera e que ha aconseguit assats gran favor: perqueus pregam que dels als quens fets a saber en la dita vostra letra nos hajats a present per scusat. E confiats de nos perque nosaltres hi farem mes que persones qui visquen: pregantsvos molt affectuosament que nostra justicia quins es stada tant retardada migançant vostra diligencia prestament sia divulgada. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a vint de juny del any mil et cuatre cents et dotze. - Jacme Darago. - Jayme.

Tratóse además de algunos bandos de Cataluña, de ciertas cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios de Sicilia.

Sesión del día 27.

Reunióse el parlamento; pero el acta de este día está mutilada en el proceso, y no puede saberse en qué se ocupó la sesión.

Sesión del día 28.

Después de haberse dado audiencia a Guillermo Gavella, embajador que había llegado de Sicilia, y de haberse presentado el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación del parlamento a la villa de Montblanch; se dió cuenta de la carta que sigue: 

Núm. 401. Tom. 21. Fol. 1896.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: per vostra gran alegria et consolacio vos certificam que huy per lo mati en aquesta hora per gracia de nostre Senyor Deu et a lahor sua havem per justicia publicat et manifestat ab gran solempnitat lo molt alt excellent princep et senyor lo senyor don Ferrando infant de Castella esser verdader rey Darago et a ell axi com a verdader rey et senyor deure esser fet et prestat per tots los sotsmesos a la real corona Darago lo deute de fealtat. E placiaus senyors ab professons oracions et altres devotes et piadoses obres retre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et inextimable gracie que ha feta et fa a tots los regnes et terres sotsmesos a la dita real corona: al qual placia conservar et prosperar lo dit molt alt senyor rey benaventuradament per molts anys a servey seu et a profit et a bon stament de la cosa publica de tots sos regnes et terres. Scrita en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverent senyor archabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny lany mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades a investigar et publicar nostre rey et senyor per justicia apparellades a vostra honor. - Per aquesta raho molt reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a vosaltres lo honorable mossen Melchior de Gualbes qui açous dira pus stes.

Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en estos términos:

Núm. 402. Tom. 21. Fol. 1898

Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem presentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes unusquisque inhibi presens laudes uberrimas altissimo Creatori cui placuit sua infinita clementia plebem suam benignissime visitare.
- Et incontinenti reverendus episcopus Gerunde de ordinatione dicti parlamenti super modo publicandi dominum regem et an fuerit publicatum per omnes novem personas in concordia vel ne verbo interrogavit dictum honorabilem Melchiorem de Gualbes. - Quiquidem honorabilis Melchior de Gualbis verbo fecit relationem de cerimoniis factis per dictas novem personas valde honorifice ornate et ordinate in publicatione dicti domini regis premissis missa sermone et aliis verbis dicto negotio publicationis decentibus et habilibus. Et quod omnes dicte novem persone in magna et jocunda concordia publicarunt primo ad partem die sabbati proxime preterita dictum dominum regem et de illa publicatione fecerant fieri publicum instrumentum vocato ipso et quibusdam aliis pro testibus: quam publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes
astrinxerunt quod nemini publicarent donec per ipsos novem cerimoniose juxta eorum ordinationem notifficaretur omnibus regnis et terris patule et coram omni populo prout fuit notifficatum et intimatum die presenti cum tanta jocunditate fraternitate et letitia quibus dici posset. - Et tunc dictus reverendus dominus episcopus Gerunde ordinatione parlamenti illis melioribus verbis quo potuit dixit dicto honorabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum tanta bona nova sive novella tante gratie die presenti divulgate. Et quod contemplatione laborum per eum sustentorum in portando dictam magne jocunditatis et letitie novam seu domini regis publicationem haberet se taliter versus ipsum quod habebitur respectus debitus pro satisfaciendo suos labores quod contentabitur rationabiliter consideratis omnibus supradictis. - Et continuo jussit ipsam literam in processo parlamenti inseri et continuari de traditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem Melchiorem de Gualbis facta si opus fuerit etinde per dictum parlamentum seu quemcumque singularem ipsius aut alium quemlibet fuerit requisitum fieri et tradi unum et plura publicum seu publica instrumenta. - Et nichilominus dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et expediri intimatorias predictorum prelatis capitulis universitatibus collegiis et personis infrascriptis. - Et hiis peractis recedentes a dicta domo capituli magnam letitiam demostrando et reddentes gratias altissimo Creatori decantando Te Deum laudamus quasi omnes de dicto parlamento accesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et profunderunt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Christum qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis caput imponere est dignatus quo corpus misticum regnorum et terrarum suarum regatur et gubernetur servitio suo sancto per tempora longiora.

Fue después leída en la misma sesión la otra carta que sigue:

Núm. 403. Tom. 21. Fol. 1901.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Vich. - Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tempestuos et obscur ha reposat et conduit en claredat manifesta donam gracies et bendicions. Ja sabets com apres la dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti rey Darago de gloriosa memoria los regnes et terres subjectes a la corona real Darago destituhits de indubitat rey et senyor ab quantes perplexitats inconvenients sinistres et perills han treballat en saber et conexer aquell qui es justicia mijançant de tots rey princep et senyor: e creem no ignorets la miraculosa concordia de la eleccio de les nou persones de gran dignitat profunditat de sciencia auctoritat et devocio singular en que per operacio divinal som venguts les quals per justicia segons Deus et lurs bones consciencies coneguessen et publicassen nostre verdader rey princep et senyor: don ses seguit que oits per aquelles a ple tots los competidors de la dita real corona ab gran auctoritat justicia et puritat en tots lurs drets segons la arduitat de tan alt misteri requiria per laor et gloria del sobiran Rey dels reys font de veritat et justicia les dites nou persones vuy set hores passat mig jorn nos han intimada per lur letra scrita en lo castell de Casp lo dia present hora de tercia la benaventurada publicacio que han feta per justicia del molt excellent princep et senyor don Ferrando infant de Castella qui es nostre verdader rey et senyor. O publicacio de gran fidelitat longament desijada: o intimacio de trascendent alegria et consolacio: o repos singular de la cosa publica: o salut de fedelitat et naturalesa: lengues ni scriptura no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la qual molt reverend pare en Christ axi com a membre natural de la dita cosa publica vos intimam et nottifficam pregantvos cordialment que decontinent com la present letra de inextimable jocunditat vos sera presentada recorrent per devotes oracions al sobiran Rey del cel façats celebrar per aqueixa ciutat festa per tres dies continuus ab grans et solempnes professons et de nits grans alimares etc. tocaments de senys et altres coses denotants plenitut de gran alegria. E tingaus molt reverent pare en Christ Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a XXVIII dies de juny del any mil et quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor apparellat.

En los mismos términos se escribió también a los demás prelados, nobles y universidades de Cataluña.

Sesión del día 29.

Se recibió y se dió cuenta de la siguiente carta:

Núm. 404. Tom. 21. Fol. 1911.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: a vostres paternitats nobleses et honorables saviesas notifficam com apres partim de vosaltres continuant nostre cami ab petites jornades per ço quel senyor comte de Cardona fos attes et que ab ell ensemps tots entrassem en aquesta vila de Casp ses seguit que disabte per lo mati prop passat fom en la vila de Maella ab intencio que aqui sperassem lo dit senyor comte tro fos vengut o fossem certifficats dell que no podia venir: mas informats certament que la publicacio de aquell qui es nostre rey et senyor se faria huy dimarts et pensant quel temps era tant curt que si mes laguiassem no haguerem temps a exequir les coses en les instruccions et memorials per vosaltres a nos liurats contengudes: deliberam quel digmenge per lo mati entrassem en esta vila. Et apres lo depres dinar fom ab les nou persones et presentantlos la letra de creença et per nosaltres premeses degudes salutacions et scusada la tarda del senyor comte de Cardona los explicam com aqueix parlament trametia nosaltres per hoir la declaracio ab la ajuda de Deu per ells per justicia et concordablament fehedora e que tal era vostra sperança attesa lur gran saviesa sciencia et consciencia et gran fama: e per ço com vosaltres voliets saber si ells havien haguda alguna impressio ne temor e si franchament quiscuns podien dir lur oppinio de part vostra los pregarem que daço nos volguessen certifficar si ells tots serien concordants en una oppinio sobre la dita publicacio. E feta la dita proposicio et explicacio appartantse un poch nos respongueren que ells havien gran plaer de nostra venguda car ells entenien a publicar huy que es dimars et axi que nostra venguda era stada ben necessaria et que stava en veritat que ells tots temps eren stats quitis et sens tota por de impressio en lurs franchs et deliures coratges et que segons Deu et justicia ells publicarien qui es verdader rey et senyor e tots serien en una oppinio. Nols era licit explicarne mes tro a la jornada ques faria la dita publicacio et que lavors ho poriem veure et saber: et que speraven en nostre Senyor que iria en tal manera que seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles sotsmesos a la corona real Darago et tots ne serien ben contents. E apres hauda aquesta resposta appartamnos ab los tres de Cathalunya et donamlos la letra de crehença que vosaltres senyors los trametiets: et explicamlos com en lo tretze capitol dels capitols fermats en Alcanyiç se contenie que ells haguessen carrech de fer jurar privilegis libertats et altres coses expedients al ben de la cosa publica e com aquel acte fos comu de tota la condicio militar et en les nou persones noy hagues algun de lur condicio: per ço paria a nosaltres fos rahonablement que ells plagues no sentrametessen daço et si entremetre sen volien que era intencio vostra que alguns de la dita condicio militar fossen elets qui ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta molt reverents nobles et honorables senyors fon que durant lo temps de la conexença daquell qui es nostre vertader rey et senyor ells stats eran occupats per aquella que no havien pogut entendre en altre et per conseguent en les coses contengudes en lo dit XIII capitol no havien res procehit ni entenien daci avant procehir ne entendrer car feta aquesta benaventurada publicacio tot lur poder era extinct. Perque veents lur clara intencio et resposta no curam presentar la letra qui sobre aço se dreçava a tots los nou ne parlar ab los restants dels dits nou. Apres senyors nobles et honorables ses seguit que huy dada de la present bon mati les dites nou persones acompanyades de molts portes et molta gent darmes ab grans cerimonies et fort honorablament sen devallaren del castell et muntaren en un gran cadafal quells hagueren parat be et solempnement empaliat et aquí hagueren parat un solempne altar en lo qual lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament et pontiffical dix missa cantada et apres sermona lo honorable religios mestre Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per nostre verdader rey et senyor lo molt alt senyor infant de Castella e legi una carta la qual es subsignada de la ma propria de cascuna de les dites nou persones et segellada ab lurs segells pendents et subscripta de ma de VI notaris qui son entrevenguts en lurs afers la qual contenia la dita publicacio: et decontinent fon cantat alta veu Te Deum laudamus et dites moltes et diverses oracions apropriades al dit fet tocades campanes sonades trompes et altres diverses instruments et fon alsada una gran bandera real et apres moltes altres et muntades ab gran solempnitat en la sumitat del castell et sobre la sglesia et torres del mur foren desparades bombardes et fetes moltes et diverses altres solempnitats: e durant los dits actes los capitans staven en la plaça ben amarinats ab tota lur gent e los murs be stablits. Ab totes aquestes solempnitats et moltes altres les quals vostres paternitats nobles et honorables savieses sabran pus specificadament per avant fon publicat quel dit senyor es nostre verdader rey et senyor et que aquell erem tenguts de nostra feeltat et respondreli de tots drets et subjeccions de que som tenguts a nostre verdader rey et senyor: placia a aquell qui viu et regne eternalment lo faça regir et governar en tal guisa que per son benaventurat regiment merescha viure et regnar longament a creximent et honor et alxalçament de la corona real Darago et a profit et augmentacio dels pobles que comenats li son. Et per tal molt reverents nobles et honorables senyors com aquest acte es convencional et de tan gran auctoritat e majorment com a vosaltres ha plagut de donar carrech a nosaltres ambaxadors vostres que la present letra fos sotsignada de nostres propries mans perque li puxa eser dada la fe deguda: havem deliberat de no comanar la present a correu ans per auctoritat del negoci quiu requer havem comanada la letra present a mossen Esquerrer per lo qual vos sera liurada et no en menor espay et temps que fora per un correu. Placia a vostres reverencies nobleses et honorables savieses ço que plaent los sia. Scrita en la vila de Casp dimarts la novena hora a XXVIII de juny sotscrita de nostres propries mans et sagellada ab lo segell del reverent bisbe Durgell. - Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de prima ans que començassen loffici. - Ego Galcerandus episcopus Urgellensis. - Ego Franciscus episcopus Barchinone. - Johan comte de Cardona. - Ego Johanes Dezpla. - Johan de Lopia senyor de Bages. - Pere Grimau.

Sesión del día 30.

Se acordó dar una gratificación de seiscientos florines a Melchor de Gualbes, y otra de cuatrocientos a Berenguer Esquerrer, por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la elección de don Fernando.

Sesión del día 1 de julio.

Habiendo comparecido Bonanato Pere, recién llegado de Caspe, presentó para que fuese leída copia de la sentencia con que los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Aragón a don Fernando de Antequera. Tratóse después y fue acordado el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se habían gastado por cuenta del parlamento.

Sesión del día 2.

Despacháronse primeramente las credenciales para los embajadores que debían ir a felicitar a don Fernando; y luego se dio cuenta de las cartas que siguen:

Núm. 405. Tom. 21. Fol. 1935.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: jaus havem certifficats de la gloriosa declaracio la qual dimarts prop passat fon feta de nostre verdader rey et senyor: e araus certifficam que ab consell et deliberacio de les nou persones et encara de alguns embaxadors del dit senyor nos apparellam de partir daci per anar a la ciutat de Darocha la qual es pus avinent per sperar nostres companyons et anar fer reverencia al dit senyor rey lo qual segons sentiment que havem dels seus missatgers qui son a Ixar se acosta la frontera Darago vers aquelles partides. Perqueus placia senyors deliurar et fer al pus prest que puxen. E sia la sancta Trinitat molt reverents nobles et honorables senyors bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila de Casp a XXX de juny. - E placieus molt reverents nobles et honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors qui deuen venir diners per bestraure e a correus et altres coses necessaries et axi mateix aço quins es degut de nostre salari en guisa que siam agualats ab aqueixs senyors del temps que havem stat ans de lur partida. - Los vostres ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et fer reverencia a aquell prests a vostra honor.

Núm. 406. Tom. 21. Fol. 1936.

Als molt reverents noble et gran baro et honorables senyors los embaxadors del principat de Cathalunya. - Molt reverents noble et gran baro et honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Casp a XXX de juny prop passat continent que ab consell et declaracio de les nou persones et encara de alguns ambaxadors del senyor rey vos apparellats de partir per anar a Darocha per ço com es pus avinent a continuar vostre cami al dit senyor lo qual segons avets sentiment se acosta a la frontera Darago: perque deguessem desempachar vostres coambaxadors: part aço queus deguessem trametre diners de vostre salari segons lo temps queus havem egullats ab los dits vostres coambaxadors. A la qual letra vos responem que mijançant la direccio divinal vostres coambaxadors partiran daquesta ciutat diluns prop vinent et faran la via Dalcayiç: hauriem per propri et aquesta es nostra intencio que considerada la solemnitat de la ambaxada et altres deguts sguarts majorment que hauriets millor spay de praticar dels afers que en la dita vila de Alcayç vos trobassets ensemps et daqui per petites jornades compartir vostres aleujaments per haver millor dreça de posades de manera que tots plegats entrassets et daqui continuassets vostre cami vers la hon sabrets sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo eguallament de vostre salari et els diners que demanats per correus haurets bon recapte. Et tengaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat de Muntserrat a dos dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por la tarde del mismo día volvió a reunirse el parlamento, y en dicha junta se despidieron el obispo de Gerona y Francisco de Sanceloni, que eran otros de los embajadores destinados para ir a felicitar al nuevo rey.

Sesión del día 4.

Después de haberse acordado el pago de varias cantidades, algunas de ellas en recompensa de los buenos servicios prestados por diversas personas durante el interregno, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 407. Tom. 21. Fol. 1942.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjunctes. - Molt reverents nobles et honorables senyors: be crehem havets a memoria que entre los altres motius et sguarts perque fon feta la adjunccio de vosaltres sis foren
que vosaltres tots ensemps fahent un cor et sforç ab curosa vigilancia entenessets en haver et recobrar grans quantitats de monedes degudes al dit general per raho de les compres dels arrendaments de aquell o per qualsevol altra raho et manera et que ab deguda e pertinent informacio treballassets et metessets les mans en moltes inmoderades scuses et gracioses et altres coses tocant interes del dit general que indegudament se eren fetes en temps passat segons se diu per los deputats et que per millor introduccio et exequcio de les dites coses faessets ab gran diligencia regonexer tots los temps de la dita deputacio: e jatsia cregats saber les dites et altres coses conservades a utilitat del dit general hajats fet vostre dever empero veents aquestes coses axi necessaries et profitoses al dit general en lespatxament de les quals tota dilacio es nociva e aço hauran molt a cor per sguart de les grans et excessives despeses que enguany se son fetes segons sabets: pregamvos eus encarregam que ab gran solempnitat continuant vostra bona diligencia entenets et entendre farets en recobrar los dits deutes et regoneiximents de comptes et informarnos dels abusos et frivoles gracies axi per processes et altres coses segons dit es afers com encara fahedors fetes dels bens del dit general ponits et castigats et punir et castigar fahents tots aquells que culpables trobarets segons justicia et raho en tals coses ordonen et volen. Part aço senyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en nom de aquest parlament de la benaventurada publicacio de nostre rey et senyor sien fetes moltes letres segellades ab lo segell de la diputacio quis dreçen als governador et jurats de la ciutat de Malorques governador et jurats de Menorques governador et consellers de Eviça fahentslos en aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio de trancendent jocunditat et repos a les altres viles et lochs de lurs governacio: et axi mateix als veguer et consellers de castell de Caller et als governador et consellers de la vila del Alguer et daltra part algunes letres singulars axi com als molt nobles lo comte de Quirra lo marques Doristany et mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors memorials queus trametem dins la present interclusos paraules consolatories et de gran edificacio de la sobirana gracia que nostre Senyor Deus ha per sa clemencia demostrada a tots los subjectes de la molt excellent corona Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor: e semblants letres en saber ben et notablament ordonades en lati segons facets se fal fe a la senyora reyna et a mossenyer Bernat de Cabrera prelats barons et ciutats et viles reals del regne de Sicilia les quals farets dreçar als embaxadors daquest principat qui son en lo dit regne faentslos saber que prestament sen tornen car puys havem rey et senyor ell provehira en affers del dit regne ab lo adjutori divinal loablament segons se pertany. Per donar bona dreça a totes les letres dessus mencionades haveni ordonat et deliberat que per vosaltres sia noliejat un bon laut ben armat lo patro del qual haja carrech de presentar et donar segons orde li vendra en la sa via les dites letres aquells a quis dreçen: pregants et encarregants ço es que en totes les coses dessus expressades segons havem ordenat et deliberat donets bo et prest spatxament car axi ho requer la qualitat dels affers. E tingaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatre dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Acordóse además comisionar a Galceran de Rosanes para que pasase a ver al conde de Urgel y procurase consolarle por haber sido desatendidas sus pretensiones.

Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo día, se acordó el pago de algunos sueldos y otras cantidades que se debían, y fueron, por último, aprobadas las siguientes:

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui son en la ciutat de Tortosa per los altres daval scrits elets se ajustaran ab aquells sis qui son anats a Casp en algun loch cert per ells elegidor lo pus breu que poran et daqui avant segons la capacitat dels lochs per hon han a passar tots ensemps iran lo pus breu que poran via dreta en lo loch hon sera lo senyor rey: e si tots ensemps no poran anar per la lur multitut et incapacitat dels lochs ajustarse han tots en algun loch prop hon sera lo dit senyor. E premeses alguns de lurs familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en lo dit loch entraran honestament et ordonada segons pertany de tan grans et tan solempnes ambaxadors et abans que vagen a lur posades iran fer reverencia al senyor rey. E feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de assignarlos certa hora per explicar lur embaxada. - Item lo dia que los sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio segons semblant embaxada requer e conclouran en lur proposicio tres coses ab les pus propries et pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los regnes et terres de la corona real Darago romangueren per disposicio divinal sens cert hereter com lo dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que dix en la sua fi que succehis aquel qui millor dret hi hagues attes que ja en vida sua sen era altercat entre diversos: e per ço ques pogues investigar et saber clarament qui era lo verdader rey Darago et senyor lur lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab los altres regnes de la dita corona apres grans treballs et despeses innumerables sostenguts et fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera conexença de son ver rey princep et senyor per justicia e retre aquell deguda subvencio et per moltes ... del publich del dit principat et encara dels altres regnes et terres a la real corona sotsmeses elegi nou persones molt notables et de gran auctoritat sciencia consciencia et providencia les quals veessen investigassen et examinassen qui era lur rey princep et senyor verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts plenariament tots los competitors et tot ço et quant dir proposar et allegar han volgut axi de paraula com en scrits et collit tot lo proces amplament et complida ab gran solemnitat han concordablament publicat segons justicia per verdader rey Darago et senyor lur lo molt alt et poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de Castella perque lo dit principat de Cathalunya los ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra real majestat. - Segonament per offerirli tot lo principat de Cathalunya a servey et honor de sa excellent senyoria et explicarli que lo dit principat ab sobirana alegria spera sa benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor que lo dit principat et singulars daquell li placia vulla haver favorablament per recomanats: et vesitaran lo dit senyor en los jorns que staran en lo loch hon ell sera aquelles hores quels pora esser fahedor. - Item mes certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt notable ordinacio de casa et regiment de sos predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del dit principat que apres que sera en aquell li placia voler veure aquella et haver consell de la terra ans que proveesqua de alguns officis dins sa casa: et per semblant partida de aver consell de la terra placia al dit senyor observar en la provisio dels officis jurisdiccionals qualsque sien provehits de notables officials et segons ley de la terra hon va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los competitors en los regnes et principat hagen hauts diverses affeccionats et a ells favorables com ab consell de grans et solempnes doctors cuydassen los dits competitors haver bona justicia: quen placia al dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot per oblidades et per occasio de aquelles no soferir algun enantament esser fet contra los dessus dits que son stats affectats et honorables actes que decontinent que es stada coneguda e publicada la justicia per lo dit senyor les dites affeccions et favors per lur innada fidelitat sien del tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia. - Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici certificaran en general lo dit senyor com en sa benaventurada entrada del principat seguint lo bo et loabla costum de sos molt illustres predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar les leys generals del dit principat privilegis et libertats de aquell: suplicantlo que en son cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor rey del fet de la vila de Castello et procuraran tots remeys ab ells que la gent que es en la dita vila deliurament ne puscan exir sens algun scandol et que la vila romanga en lo bo e pacifich stament e sens tota vexacio: que tots los presones axi de la dita vila com de la ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats: e la hon los dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo dit senyor rey axi honestament com podran en fassen effectualment provehir. - Item mostren al senyor rey totes les letres qui son vengudes de Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et largament lo informen del stament de la illa et aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla provehir segons parra esser util et expedient a la sua senyoria ab tals et tan pertinents paraules que lo dit senyor rey entena clarament axi com es veritat que lo principat roman descarregat daqui avant et roman de carrech del dit senyor: suplicantlo que en la dita illa no vulla provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la dita illa han loablament treballat. - Item apres alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament li placia tractar.
- Item apres informen lo dit senyor dels merits et loables fets del noble governador de Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no havem haut rey et princep indubitat per justicia: suplicantlo quel vulla haver per recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes que poran et sens denotar alguna particular affeccio tant com puxen recomanaran lo comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell ha sustengudes per la questio de la successio ab consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo pus prest que poran lla hon sera lo parlament: car intencio es del dit parlament que los dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi aturen lo parlament nols faria negun comte de lurs salaris del temps que ultra los dits deu dies aturaran ab lo senyor rey.

Sesión del día 5.

Se leyó un escrito presentado por los estamentos eclesiástico y real, con el cual manifestaban desistir de que se continuase el parlamento en Montblanch, y declaraban que este debía dar por terminada su misión, por haber sido ya elegido el soberano. Fueron además aprobadas las siguientes instrucciones para Galceran de Rosanes.

Núm. 409. Tom. 21. Fol. 1971.

En nom de nostre Senyor Deus et de la sua beneyta mare la homil Verge Maria. Memorial et instruccio del molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes cavaller missatger destinat per lo parlament del principat de Cathalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de Urgell.
- E primerament lo dit molt honorable missatger recitara molt gracioses saluts al dit senyor de part del dit parlament. - Segonament empresa hora ab lo dit don Jayme li dara la letra de crehença la qual lo dit parlament li tramet. - Tercerament legida la letra en virtut de la creença li dira de part del dit parlament les coses seguents:
- Primerament que pus als regnes principat et terres de la corona real en concordia es stat publicat lur rey princep et senyor per justicia que li placia portarho pacientment et regirse ab gran saviesa segons sos molt egregis passats han acostumat et de la sua senyoria se pertany et algun cami desviant del comu acort dels dits regnes principat et terres no sia per ell elegit o per algun cas acceptat ans se vulla ab nostre Senyor Deus empero et ab lo deute de justicia consolar.
- Segonament li dira com lo dit principat per major consolacio del dit senyor comte ha donat special carrech als missatgers los quals ha tramesos al senyor rey que de part del dit principat specialment lo recomanen al dit senyor et li digua aquelles paraules millors que pora per aconsolar aquell et retraulo de tot regla et partit scandolos a ell et a la terra dampnos sustancia no mudada: certificantlo que si altre cami prenia la terra nol auria axi per recomanat. - Item li dira que li placia per sguart et contemplacio de aquest principat relaxar del tot mossenyer Francesch de Vilamari et sos ....

En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio cuenta de otro escrito presentado por el brazo militar, rebatiendo la declaración que habían hecho por la mañana los estamentos eclesiástico y real, que eran los que no querían que el parlamento se continuase en Montblanc (1).

FIN DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA.

(1) Aquí terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalan: y si bien se conoce que falta la conclusión en el manuscrito que tenemos a la vista, por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadernación; no podía ser su contenido de grande importancia, porque es sabido que el parlamento se disolvió a poco de haber tenido noticia de la elección de don Fernando, quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior acuerdo, y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empeñaba en la continuación.