Mostrando las entradas para la consulta proces ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta proces ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de marzo de 2021

Capitols, Berenguer Uniz, 11-18

QVE
COMISSIONS, NO VSEN DINS LO PRESENT REGNE.


XI.


Item,
com per diuersos capitols de Cort de francheses: sia llargament
dispost, é ordenat; que Comissaris, no puguen vsar dins lo
present Regne; que placia als dits Honorables 
Embaxadors,
supplicar
lo Señor Rey, sia de sa gracia, é merçe
atorgar de nou, a mayor cautela: que los dits Comissaris no puguen
vsar en ninguna manera dins lo dit Regne. Placet
Domino Regi.


PER
LO MVDAMENT DELS CORREDORS.


XII.

Item, com lo Capitol dels Corredors toch principalment als
Mercaders, é lart mercantil, que supliquen lo molt alt
Señor Rey
, sia de sa gracia é merçe lo
mudament (se lee mudanent) dels Corredors, é compañons
de aquells: e facultat de remoure aquells sia remesa als Honorables
Iurats; é els Defenedors de la mercaderia. Placet Domino
Regi.


PER
LO CONSOLAT SO ES, QVE NINGVN IVRISTA


Procurador,
o causidic noy sia admes.


XIII.


Item,
que suppliquen al Señor Rey: que li placia de nou confirmar é
atorgar certa prouisio Real feta en la cort del Consolat: que ningun
Iurista, Procurador, ó causidich, noy sia admes. Placet
Domino Regi.



PER LO OFFICI DE LA
GOVERNACIO DE MALLORCA.


XIIII.


Item
per prouehyr a la Iusticia com sia principal cose per la conseruacio
del Regne de Mallorca: per tant com la dita Gouernacio del dit Regne,
es de las millors Gouernacions: 
attanent
lo gran salari, que ha lo Gouernador: vltra
grans emoluments, é
preheminencias; é per ço en temps
passat la dita Gouernacio
sia estade regida per Grans,
é dels
Mayors homens de Cataluñya: é en tal
manera, que los officis eren ben regits; é la Iusticia ben
administrade: e are de vn temps ençá, lo Gouernador
qui vuy te la Gouernacio sobredita, no haye aturar ni altre de
present en lo dit Regne:
ans de puys que es prouehit, la
Gouernacio
sie estade per absencia de aquell, regida per
diuersos
Lloctinens de Gouernador, é quascu de aquells puys
saben (
sabé) no han vtilitat en lo dit Regne; no curen
fer
lo degut en gran dan, é perdicio de la Iusticia, e
del dit Regne.

Per ço los dits Embaxadors suplicarán

(hay tildes sospechosas, otras puede que estén en el texto
original, aunque en la mayoría de textos antiguos que he transcrito,
no hay tildes. Para un estudio exhaustivo, hay que recurrir a los
originales, en los archivos donde se encuentren
)
al Señor
Rey
que sia de sa merçe, prouehyr; (este ; por
ejemplo está con un color flojo respecto a las otras letras
) en
Priuilegi perpetual, que lo Gouernador qui al present es, e qualseuol
qui sera Gouernador per auant, prouehyt de la dita Gouernacio; é
regir aquella: é si per fets tocants a fets dell, é serueys del
Señor Rey, haye dexar Lloctinent home del Regne. Placet
Domino Regi quod Gubernator tam praesens, quam futurus teneatur
personalem moram semper ac residentiam in dicto Regno Maioric.
facere, & si forté pro seruitijs vrgentib9
(vrgentibus, urgentibus) Domini Regis esset opus ei, extra
Regnum ire; eo casu habeat, & teneatur Locumtenentem sui
loco dimittere qui sit Maioricensis ad arbitrium Domini Regis.
Si vero pro negotijs suis extra Regnum ierit careat omnino Salario,
quod tunc Curiae Regiae seruetur.


QVE
LOS ASSESSORS HAYEN ENTREVENIR EN LAS


Enquestes
ó processos.


XV.


Item
com per abus; sia en pratica de algun temps en ça, que los
Procuradors fiscals de la Cort de la Gouernacio de Mallorca
indiferentment fan processos, contre alguns delats; de crims, é de
mors; é lo dit Fiscal, de la cort de la Gouernacio demunt dita, ab
Escriua sens Assessor, ó lusticia algu: reben los testimonis,
é fan lo proces a la vida vaga, en ma de aquell qui tal
proces fa: é no sia rahonable; que lo Procurador fiscal qui es
Perçona
llega lla hon va la vida, sol sens iurista fasse
proces algu, que sia de merçe del dit Señor Rey, que de aqui auant
los Assessors, axi del Gouernador, com del Veguer de la Ciutat, y
Balle é Veguer de fore, quiscu en sa iurisdictio:
sien tinguts fer los dits processos, e entreuenir en aquells;
com es acostumat fer: en altre manera, que tal proces fet per
lo Fiscal fos nulle. Placet Domino Regi.


SOBRE
LES ANADES DE FORA, PER REBRE


é
fer enquestes.


XVI.


Item,
com la part forana es vexade de un temps ença, per alguns
Gouernadors, é Lloctinens, é Vaguers de fora, é Escriuans llurs,
capdeguaytes, é fiscals: qui anant per la Isla de
Mallorca
, inquirint de alguns crims no esperant la execucio, é
sentencia del dit crim: fan fe pagar de selaris, e
missions per ells fetas, contra Ordinacions Reals, é
priuilegis del Regne de Mallorca, é contre dret comu; que per
la dita raho supliquen los dits Embaxadors lo dit Señor Rey, sia de
sa merçe, prouehyr que de aqui auant, ningun official, no gos pendre
en lo cars demuntdit, ninguns salaris ni missions per la raho
demuntdita; solament apendre las enquestes, é
adnotar los Bens si seran adnotadors, é esperar
si ningune composicio, ó remissio, é estar en aquella: fins
que per Iusticia hy sia prouehyt. E si sera conegut
ells deure hauer salaris; quels sien lliurats, segons que per
Iusticia sera trobat, seruades les franchezes (fráhcezes),
Ordinacions, é bons vsos del present Regne: Placet Domino Regi.

QVE
DELS ACTES PRESENTATS, NO


sia
dat Trallat.


XVII.


Item
com moltes vegades se esdeuengue, que los Iurats, é altres singulars
protesteran, ó instituyran alguns actes per llur
interesar, ó de la cosa publica, que lo Gouernador,
Lloctinent, ó Assessor no permetran de aquell acte esser donat
trallat, ni lleuat acte sino ab voluntat llur: per la qual
raho suppliquen los dits Embaxadors, que lo Señor Rey
provehesque, que de aqui auant, de tots actes que al
dit Governador, Lloctinent, ó Assessor sien presentats: Los
Escriuans de la Cort de la Gouernacio, los ne hayen a llur
carta o cartes: é dar trallat: é que lo contrari no pugue esser
fet, per los dits Gouernador, Lloctinent, e Assessor, e asso
ayen a iurar los dits Officials. Placet Domino Regi.


QVE
DEQVI AVANT, CAVALLS, NI ROCINS NO


puguen
esser tret del Regne.


XVIII.


Item
suplicaran los dits Honorables Embaxadors al dit Señor Rey, que sia
de sa merçe, atorgar en priuilegi perpetual als dits Iurats, que de
aqui anant no puguen esse trets fora del Regne de Mallorca,
Caualls ni Rosins: com ni haye molt pochs, é
aquells, de dia en dia sien trets. E com ve cars que inimichs
concorren en lo dit Regne, per mancament de 
Caualls;.
é Rosins; moltes vegades, no han aquella resistencia que si
merex
.
Placet Domino Regi.


Et
quoniam parum esset ac in publicam Regnorum nostrorum bene statuere
optimis prouisionibus; & moderari nisi prouisiones ipsae ad
vnguem obseuarentur: Ea ratione supra scripta: ipsa capitula (ses
capítols
), vna cum eorum, vniuscuiusque ipsorum 
responsionibus,
quas, & que salubres prouisionés, dictae Ciuitatis, & Regni
esse decreuimus: tenore praesentis, quam vim & vices priuilegij
gerere, & intra alia priuilegia & gratias dicto Maioric.
Regno
, per nostros Praedecessores diui recordij & Nos
indulta, & concessa, aggregari, & esse volumus: Gratis, de
nostra certa scientia, & expresse, consulte, & Sacri nostri
Consilij matura deliberatione praecedente, de verbo ad verbum ut
iacent. Quae ad beneplacitum sunt ad beneplacitum; & que ad
certum tempus; ad certum tempus; quae vero ad in perpetuum, nunc, &
omni futuro tempore obseruare; & per quoscúq; obseruari facere &
nullatenus reuocare, nec reuocari pati, nec eis contrafacere; aut
nullatenus contrauenire, aliqua ratione seu causa in nostra bona fide
Regia promittimus; & etiam per haec Sancta Dei quatuor Euangelia
manibus nostris corporaliter tacta, Iuramus. Illustrissimos propterea
Reginam Mariam consortem, ac Regem Nauarrae
fratres nostros charissimos, & Locumtenentes
Generales: per hanc eandem vicem Epistolae, & priuilegij, in hac
parte gerentem, effectuose hortamur; intentum nostrum aperiendo:
Gubernatori vero dicti Regni Maioric. eiusque Locumtenenti
Procuratori Regio, Baiulis, Vicarijs, Iuratis quoque ipsius
Ciuitatis, & Regni; nec non coeteris vniuersis, & singulis
officialibus (officia-alibus), & subditis nostris ad quos
spectet, eorúq; locatenentibus praesentibus, & futuris, de ipsa
nostra certa Scientia, & expresse dicimus; & districté
praecipiendo mandamus, sub ire & indignationis nostrae incursu,
poenaque trium millium florenorum auri Aragonum,
a quolibet contra faciente singulis vicibus, quibus contrafactum
fuerit irremissibiliter habendorum, nostroque Erario applicandorum:
quatenus, omnia & singula suprascripta Capitula eorumque
responsiones per nos factas, ac etiam in fine vniuscuiusque ipsorum
adiectas teneant firmiter, & obseruent, tenerique, &
obseruari faciant inuiolabiliter: per quoscunque iuxta sui seriem
pleniorem, & non contraueniant, nec contrafaciant, nec quemcunque
contravenire, aut contrafacere permittant, aliqua ratione, seu causa,
publice, palam, vel oculte, nec aliquo alio quovis 
quaesito
colore, si gratiam nostram charam habent, & iram, ac
indignationem nostram, ac poenam praedictam cupiunt euitare. Et vt
praedicta omnia, & singula quae praediximus, vim, efficaciam, &
effectum priuilegij obtineant, ac maiore robore fulciantur:
concedimus dicto Regno, & etiam indulgemus, quod si quae forte
prouisiones, per inaduertentiam, & importunitatem, scienter, &
alio quouis modo ex nostra Curia, de coetero emanabunt; quae in
totum, vel in partem praemissis, aut alicui praemissorum essent
contrariae: aut 
in
ali quo derogare viderentur. Eas nunc, pro tunc, & tunc pro ut ex
nunc anullamus, & euacuamus, efficacia, executione, viribus &
efectu; atque decernimus locum nullum habere; nec volumus vllá
obtinere posse roboris aut executionis firmitatem. Coeterum ad
abundatioré cautelam, dictis Gubernatori, eiusq; Locút.
(Locumtenentis) coeterisq; vniuerfis, & singulis
officialibus nostris ad quos spectet: eorumque Loca &c,
praesentibus, & futuris, dicimus, & mandamus quatenus ad
omnem minimam instantiam, & requisitionem Iuratorum Ciuitatis, &
Regni praedictorum, praesentium & futurorum; vel alicuius,
ipsorum; iurare teneantur: si, & quouis fuerint requisiti quod
predicta omnia, & singula, tenebunt firmiter, & obseruabunt
fideliter, legaliter, atq; bene, pro ut in dictis responsionibus &
vnaquaq: ipsarum continetur, & si forte requisiti statim iurare
nosse luerint, eos, & quemlibet ipsorum, praedicta aut aliquid
praedictorum recusante, nunch pro tunch, & tunc prout ex nunch ab
officijs suis suspendimus; itaque officijs suis nullatenus vti
possint, donech & quousque iurauerint, quod praedicta omnia &
tenebunt, & obseruabunt fideliter & legaliter, atque bene
iuxta continentiam, responsionum praedictarum: & nihilominus, si
illi fortassis, interim quo iurare noluerint aliquos actus
celebrabunt, eos in totum, serie cum praesenti eneruamus atque
tanquam non legitime celebratos, inualidamus, & eis, & eorum
vnicuique potestatem omnimodam contrarium agendi adimimus, &
totaliter abdicamus. Haec igitur omnia & singula praedicta
facimus, & paciscimur, conuenimus & promittimus, Nos dictus
Rex Oratoribus, & Ambaciatoribus nostris praedictis, nomine, &
parte dictae Ciuitatis, & Regni, in posse Notarij, &
Secretarij infrascripti, tamquam publicae personae; pro vobis, &
eis, ac alijs omnibus, etiam & singulis quorum interesse potest &
interest. quomodolibet in futurum recipientis, & legitime
stipulantis. Datum est & actum hoc, in nostris foelicibus
Castris, apud turrim de Carbonayra die 19.
mensis Maij, secundae indictionis Anno a Natiuitate Domini Millesimo,
quadringentesimo trigesimo nono: huiusque nostri Citra farum
Siciliae Regni Anno Quinto; aliorum vero Regnorum
nostrorum, anno vigesimo quarto.


Signum
+ Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Siciliae, citra
farum & vltra, Valentiae, Vngariae, Hyerusalem, Maioricarum,
Sardiniae Corcicae, Comitis Barchinonae; Ducis
Athenarum (Athenarú) & Neopatriae: ac etiam Comitis
Rocilionis & Ceritaniae: qui praedicta laudamus,
firmamus, & concedimus, & iuramus; huicq; publico
instrumento, sigillum nostrum commune negotiorum. Siciliae vltra
Farum, cum alia in promptu nos habeamus, opponi iusimus impendentem.


REX
ALFONSVS.


Testes
fuerunt ad praedicta praesentes, Ioannes de Viginti millijs
Marchio Gari, Ioannes Dominus de Daypar, Lupus
Eximenis, de Vrrea
, Raymundus Buil, & Berengarius
de Aril
, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Signum (*+*) mei
Ioannis Sallent, dicti Illustrissimi Domini Regis Scriptoris:
eiusque authoritate Notarij publici, per totam terram & ditionem
suam, qui praedicta, loco, & vice honorabilis Gregorij Catala
dicti Domini Secretarij mandatum, propria manu apponentis, in cuius
posse dictus Dominus Rex firmauit, & iurauit, ut infra patet
alijs arduis dicti Domini Regis occupati negotijs scribi feci, &
clausi cum litteris rasis, & emendatis in lineis 9. dicta in
eadem, & 12. procehits per los remeys donats, en la dita vnio
emanats; q tots procehiments, bédetjemés (bendetjemens)
13. & nihilomin9 (nihilominus)
dictus Dominus Rex 36. & de authoritate ac 48. ordina. 54.
vigentibus 58. Embaxador lo dit Señor Rey sia 61. Scriuans de la
Gouernacio 63. praedecessores diui recordij: & nos in eadem
aggregari 71. & quaelibet 73, tanquam not. &c.


Dominus
Rex mandauit,
mihi Gregorio Catala, in cuius
posse
firmavit & iurauit.

Dominus Rex mandauit, mihi Gregorio Catala, in cuius posse firmavit & iurauit.



domingo, 13 de noviembre de 2022

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda(pavordre) de la Seu de Leyda natural del Archabisbat de Tarragona.

Jesus Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua benignement invocats.

Vist per nos don Pere per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona frare Enguera en sacra theologia mestre del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor etc. per la mateixa Sancta Seu apostolica inquisidors de la heretica e apostatica pravitat dats creats e deputats en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna e lo dit reverend mestre Enguera vicari general en los actes de la Sancta inquisitio per lo reverendissimo Senyor don Gonçalbo Ferrandez de Heredia Archabisbe de Tarragona be e diligentment examinat lo proces criminal devant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor e procurador fiscal del Sanct Offici de la inquisicio de una part agent e denuntiant e mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda natural del archabisbat de Tarragona convers e del linatge de jueus devallant de la part altra defenent en e sobre la petitio e demanda e accusatio devant nos per lo dit procurador fiscal contra lo dit mossen Dalmau de Tolosa donada e intentada en la qual diu e allega que dit mossen Dalmau de Tolosa es fill de pare e mare conversos e per semblant de linatge de jueus devallant e la dita sa mare nomenada Isabel de Tolosa per heretica fugitiva per los reverends olim inquisidors condemnada e que moltes e diverses vegades en los dies dels digmenges y festes manades per Sancta mare Esglesia lo dit Dalmau de Tolosa faea faena ingerint e posantse a fer algunes obres servils les quals als catholics christians son prohibides de fer en dits dies de festes e digmenges manades e que moltes e diverses vegades per la devotio e creença que tenia a la ley de Moyses ha servat e tengut los dissaptes solemnizant aquells a la forma e modo judaica comensant lo divenres en la nit lexant se de negociar e tractar mudantse les camises e robes per honrar e festivar los dits dies dels dissaptes. Mes que ha servades festes e solemnizades moltes paschas e festes dels jueus en special la pascha dels jueus quis diu del pa alis menjant en aquell lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab altres persones en companya sua tots los vuyt jorns que duraba dita festa de pascha pa alis e altres viandes que los jueus en les tals festes e paschas acostumen manjar. Item que moltes e diverses vegades per la devotio gran que a la dita ley de Moyses tenia dit Dalmau de Tolosa ha fets e dejunats los dejunis judaychs en companya daltres persones per heretges condemnades en special lo gran dejuni ques diu de Quipur (Equipur anteriormente) quis fa en lo mes de setembre a la forma judaica no menjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles stants ab los peus descalçes e ans de sopar lo dit Dalmau de Tolosa e los altres exien en part que podien veure lo cel e se agenollaven ab los genols (aún se encuentran muchas palabras con una sola l, genolls, legir, libre, etc) mesos en terra e faen tots la oratio maldant e faent altres coses e cerimonies judaiques e apres tots anaven a sopar apres que eran exits de les steles e que lo dit Dalmau de Tolosa demanava perdo a les persones que en sa companya aquelles hores ab ell en dites cerimonies eran. E apres totes sopaven de les viandes judaiques que staven apparellades. Item que tenint lo dit Dalmau de Tolosa creença e gran devotio en la ley de Moyses portava en si e en sa persona una nomina scrita en hebraichfeta a forma de un rotol creent que portant aquella no podia haver nenguna adversitat e moltes altres scriptures judaiques diu que portava ab si per la devotio que a la ley de Moyses tenia. Item que moltes e diverses vegades per guardar e observar los preceptes e manaments de la ley de Moyses dit Dalmau Tolosa manjava gallines e altres volateries e altra carn degollades per mans de jueus a la forma e modo judaica e que no manjava carn salada de porch ni conills ni altres animals del pel agut ni peix sens scata prohibides menjar per la ley dels jueus e que si alguna volateria manjava volia que fos degollada al modo judaich e que sempre fossen sublimades ab aygua e ab sal e oli e no ab sagi ni carn salada. Item que por la observança de la ley de Moyses e devotio que lo dit Dalmau de Tolosa a aquella tenia faea netejar e purgar la carn del greix e levar la vertoleta de la cuxa e mes que moltes e diverses vegades ha fetes e servades moltes e diverses serimonies e ritus de la ley de Moyses e ha dites moltes paraules hereticals contra nostra sancta fe catholica christiana segons que mes largament de dites coses consta e se monstra en la dita demanda e accusatio contra dit Dalmau de Tolosa per lo dit promotor fiscal donada e intentada a la qual nos referim per les quals coses lo dit procurador fiscal demana e requiri per los reverends olim inquisidors esser pronunciat e declarat dit Dalmau Tolosa haver insidit e encorregut sententia de excomunicatio e esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica e per tal haverse de condemnar e liurar al brase justicia secular. Vistes per nos les respostes per lo dit Dalmau Tolosa fetes e donades a la demanda sobredita contra ell donada e articles en aquella contenguts e la assignatio e termini al sobre dit procurador de la fe a probar donats e assignats. Vists encara los terminis e dilations al dit Dalmau de Tolosa e als defensors e advocats de aquell en gran numero donades e a contra e assignades. Vist que en dit proces trobam per dits e depositions de testimonis que lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab Na Isabel de Tolosa mare sua e Gabriel de Tolosa e Lois de Tolosa sos germans Blanquina muller del dit Lois de Tolosa e Aldonça muller del dit Gabriel de Tolosa cunyades sues filles den Gabriel March de la vila de Falset e una dona vella avia dels dits Gabriel e Dalmau de Tolosa tots per heretges condemnats junctament ab dit Dalmau delat faen e servaven e solemnizaven la pascha sobredita dels jueus en la forma ques segueix ço es que faen purgar lo forment que havia de servir per al pa de la dita pascha molt netament en casa del dit Gabriel de Tolosa en la ciutat de Tarragona e apres venia un jueu quis faea parent de les dites Toloses nomenat lo jueu de la parra portantsen lo dit forment a la juhiria (judería) e apres la muller del dit jueu lo pastava e quant lo havia pastat lo dit juheu de la parra lo portava a la casa del dit Gabriel de Tolosa hon dita pascha judaica se celebrava faent coques alises e les donava a la vella mare dels sobredits Tholoses lo qual pa alis los faea piquar ab un morter e lo faen coure ab species de salses e ous en una caçola nova e compraven totes les aynes noves que eran menester per la casa de les quals servien en tot lo temps que durava la dita pascha e aquellos sobredites dones les se rantaven e no permettien que nenguna serventa les netejas e apres que era acabada la dita pascha la qual durava huyt jorns astojavenles dites aynes e no servien mes e en tot aquest temps lo dit Dalmau de Tolosa e tots los sobredits manjaven del dit pa alis e que per cobrir e dissimular si algu venia a casa per cas no veessen que no manjaven del dit pa alis de la pascha posaven en dita taula pa levat pero que no manjaven de aquell e per mes cobrir e dissimular los dits Dalmau Lois e Gabriel Tolosa algunes vegades tenint les mans de baix los capussos les trayen per lo cap del dit capus e axi manjaven dit pa e que en dits dies de la pascha manjaven gallines degollades e carn de la carneceria dels jueus e algunes persones converses ço es la viuda Alexandria e En Gabriel March per heretges condemnats e altres conversos en dits dies de la pascha judaica venian a visitar a la casa del dit Gabriel Tolosa e en dita pascha se reposaven los quals tanbe manjaven del dit pa alis e de les dites viandes que eran apparellades en la dita casa e tots guardaven la dita pascha judaica axi com los jueus mateixos tant com podian. E mes trobam que en lo temps de les figues e dels rayms los sobredits En Dalmau de Tolosa ensemps ab dita Isabel de Tolosa mare sua Gabriel Tolosa Lois Tolosa germans del dit Dalmau e les mullers de aquells faen un dejuni dels jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e una hora ans de sopar poch mes o menys lo dit Dalmau de Tolosa en la casa del dit Gabriel Tolosa ensemps ab Na Isabel mare sua e Lois Tolosa e Gabriel Tolosa germans e Blanquina muller del dit Lois Aldonsa muller del dit Gabriel exien en un cel ubert a peus descalsos genolls mesos en terra ben tancades les portes se agenollaven en terra e faen oratio al cel e apres feta dita oratio se anaven a sopar. Es veritat que en totes les vegades que los sobrenomenats faen e servaven dites cerimonies e juyateries no si trobave lo dit Dalmau de Tolosa per algunes vegades e per que era home de negocis e anava daça e della pero les vegades que lo dit Dalmau de Tolosa si trobava axi observava e solemnizava com tots los altres sobrenomenats per que tots staven e havitaven en una casa. E mes trobam per dits testimonis que lo dit Dalmau Tolosa per observatio de la ley de Moyses e la devotio que tenia als ritsdels jueus tenia e servava los dies dels dissaptes en lo modo e forma judaiques stantse de negociar e contractar en aquells mudantse camises netes e robes millors que los altres dies dintra setmana començant ja lo divenres en la vesprada per honor dels dits dissaptes fins al dissapte al vespre ami e viandes apparellades lo divendres per al dissapte e altres coses a la forma judaica. Encara trobam per merits del dit proces e depositions de testimonis que los dits Dalmau de Tolosa feu e dejunava un dejuni ques diu dels jueus qui ve en lo temps dels rayms e figues de Burgiçot en lo temps quen Lois de Tolosa ab sa muller e sa mare Isabel de Tolosa stigueren en Barçelona be dos anys en lo carrer Ample en un canto prop casa de un Benet convers nomenat o Franci o Pere Venes lo qual tenia logada a una cambra que sta prop lo manjador de la dita casa un dia del dit temps dels rayms e figues de Burgiçot lo dit Dalmau de Tolosa son germa e Blanquina muller del dit En Lois en Gabriel mare dels dits En Lois e Dalmau de Tolosa tots faeren un dejuni de jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre que foren exides les steles e tots los sobredits tancats en dita cambra del manjador hon dits Lois Tolosa e sa muller acostumaven dormir dejunaren e soparen de peix e gallines e de la manera que desobre es dit lo dit Dalmau de Tolosa faea e solemnizava ab los sobrenomenats lo dit dejuni judaich en la ciutat de Barcelona. E mes trobam per merits del dit proces que lo dit Dalmau Tolosa per la gran devotio que tenia a la ley de Moyses e cerimonies e ritus de aquella festivava e honrava moltes festes de jueus en lo temps que venien entre lany ab grans robes bones e honrades mes que en altres dies anant en horts jardins e convits e deports ab los dits Gabriel e Lois Toloses tots e mullers de aquells e Na Isabel Tolosa mare sua e la viuda Alexandria e los dits Gabriel March heretges condemnats e altres conversos de la ciutat de Tarragona tots per honra e devotio de la ley de Moyses axi com los jueus acostumaven e practicaven. Mes que lo dit Dalmau de Tolosa per la devotio que a la dita ley tenia faea purgar e purgava lo carn que havia de manjar del greix e tambe faea obrir e obria la cuxa del molto e levaven la glanoleta(vertoleta) segons era pratica e costuma dels juheus. E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa portava ab si una nomina scrita en ebraich en pergami en forma de rotol (mezuzá) pensant e tenint cregut que puix portava la dita devotio e altres christians hebraica no li podia venir cosa alguna que li fos adversa ni mala.E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa que tenint poca devotio e creença en la ley evangelica no creent en lo sagrament de Sancta mare Esglesia essent ell excomunicat entrava moltes e diverses vegades en les esglesies mentre que los officis divinals se celebraven e assistia en aquells no tement ne faent cas de la dita excomunicatio e censures ecclesiastiques. E mes trobam en dit proces que lo dit Dalmau de Tolosa per observança de la ley Mosaycae devotio que en aquella tenia no menjava carn salada de porch per que era prohibit e vedat en la ley dels jueus. E mes avant trobam que per confessio del dit Dalmau de Tolosa se prova que com essent ell de edat de infantesa com la sobredita Na Isabel mare sua e Na Isabel Barona heretges condemnats (condemnades) essent la dita Isabel Tolosa en pensa en dies e dejunaven alguns dies entre setmana dit Dalmau de Tolosa li deya “ma mare perque voleu tant dejunar que vos matau a vos matexa" e que alguna vegada los deya a sa infantesa “yo ho dire al Bisbe per que vos castiga” pero ell ho faea per cerimonia judaica o no que Deu e ells ho saben. Finalment se prova be e lealment per depositio y relatio de molts testimonis com lo dit Dalmau de Tolosa es circuncis e retallat al modo e forma judaica (N. E. También Jesús fue circuncidado y tiene su fiesta en esa fecha) per hon clarament se monstra la descendentia sua esser de linatge de jueus e la devotio e ley que en aquella tenia e moltes altres coses ha fetes e perpetrades lo dit Dalmau Tolosa contra nostra Sancta fe catholica segons que largament se monstre en lo dit proces al qual en tot e per tot nos referim. Vistes finalment totes les altres coses en dit proces contengudes e totes les altres que veure e consyderar se podien oides totes les parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignar a sentencia segons que a major cautela los assignam als presents loch e hora haguda nostra deliberatio a nostre medur (madur) consell ab persones de molta scientia e bona conscientia nostre Senyor Deu Jesu Crist tenint devant los ulls de la nostra pensa del qual tots los justs e vertaders juys procehexen trobam que devem sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Dalmau de Tolosa esser transfferit transpassat al rits e cerimonies dels jueus e de la ley de Moyses e esser vertader heretge e apostatich de la nostra sancta fe e ley christiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia haver stat e esser de present en sententia de excomunicatio major e anathema ligat e laqueat e que devem declarar segons que ab la tenor de la dita present nostra sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra esser stat e esser de present confiscats ço es la una part al reverend Bisbe ordinari a qui es subdit com aquell a qui de dret se pertanga la segona a la Esglesia o Esglesies ques diu lo dit Dalmau de Tolosa es stat beneficiat e la terça part a la cambra del fisch del Rey nostre Senyor per los treballs e despeses que en la prosecutio de la causa e proces contra ell actitat se son fets. E mes ab la present nostra sententia a dit consell privam e per privat denunciam lo dit Dalmau de Tolosa de totes les dignitats e beneficis ecclesiastichs e officis publics e de totes e qualsevol honors es e liuram e donam a son ordinari perque aquell deposa e degradua de tots los ordens e graus ecclesiastichs en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me dictum notarium supradicta sententia usque in hujusmodi passum et locum predictus Dalmatius de Tolosa hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad aliud pulpitum sibi subjectum et constructum eodem modo in dicta Regia platea barchinonensi in qua personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater et dominus dominus Guillelmus Dei et apostolicae sedis episcopus Hypponensis indutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis ex dignitatibus canonicis et presbyteris sedis Barcinonae denique Dalmatio de Tolosa coram dicto reverendo Episcopo Hypponensi presente me Joanne Maya notario et scriba dicti secreti Sanctae inquisitionis predicto testibusque infrascriptis processit ad preferendam depositionis et degraduationis sententiam eaque tulit et promulgavit et illam per me prefatum Joannem Maya notarium et Sanctae inquisitionis scribam legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.
En nom del Pare del Fill e del Sanct-Spirit Amen. Per quant a nos Guillem Serra per la gratia de Deu e de la Sancta Sede Apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Dalmau de Tolosa canonge e preborda de Leyda habitant en la ciutat de Barcelona tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia esser heretge e haver gravament delinquit contra nostra Sancta fe catholica e haver comes crim no solamen grave mes encara molt damnable e danyos en tanta manera grave e enorme que del dit crim per tu perpetrat no soles la divina majestat has offes mas encara tota la maior part de la congregatio dels feels christians specialment en aquests regnes e senyories de Hespanya ses commoguda e scandalizada per la qual test fet indigne de tot offici e benefici ecclesiastich per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat a nos comesa per lo reverend senyor don Pere bisbe de Barcelona de la qual en aço usant privam a tu dit Dalmau de Tolosa de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits e te deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e pronunciam real e actualment e de fet segons la depositio de les sagrades canones tu dit Dalmau de Tolosa deure esser deposat e degraduat.
- Lata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum Guillelmum Serra episcopum Hypponensem et lecta alta et intelligibili voce et mandato suae reverendae dominationis per me Joannem Maya notarium et scribam supra nominatum die veneris decima septima mensis januarii anno predicto M quingentesimo quinto presente prefato Dalmatio de Tolosa heretico condemnato presentibus ibidem videntibus et audientibus magnificis viris dominis Jacobo de Fiella decretorum doctore canonico et decano sedis Barcinonensis Lodovico Despla archidiacono Antonio Codo Bartholomeo de Salavert canonicis sedis Barcinonensis Petro Joanne Ferrario Petro Antonio Falco in civitate Barcinonae domiciliatis Joanne Gonçalvo residente cum domino Castri et loci Dalcarras (castell y lloc de Alcarrás, Alcarraç) Alvaro de Montoya Dalmatio Çarriera domicellis Joanne Martialis decretorum doctore Petro de Ledesma et Petro Sancti Stephani nunciis officii Sancte inquisitionis et aliis pluribus prioribus abbatibus presbyteris et clericis religiosis atque secularibus personis in multitudine grandi et me jam dicto Joanne Maya notario memorato et Scriba officii Sanctae inquisitionis Barcinonae. Qua quidem sententia lata et promulgata incontinenti prefatus reverendus dominus episcopus presente me dicto Joanne Maya notario et testibus subscriptis degraduavit actualiter dictum Dalmatium de Tolosa hereticum condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo siquidem degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis qui cum illo deferebat et indutus vestibus laicalibus et desuper induta linea veste crocei coloris flamnis igneis depicta et mittra in capite ipsius apposita fuit reductus in sui gestum a quo exiverat per dictos ministros Sanctae inquisitionis. His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum episcopi et inquisitorum et Vicarii generalis ego dictus Joannes Maya notarius et
 Scriba supra nominatus continuavi et legi partem ex confessione dictae sententiae que est tenoris sequentis.

- E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Dalmau Tolosa heretge apostata de nostra Sancta fe catholica christiana excomunicat privat e degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dites puixa ne dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e bras secular. Per tant ab tenor de la present nostra difinitiva sententia remettem e relaxam lo dit Dalmau Tolosa heretge e apostata dessus dit al magnifich e egregi misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor la Real cancellaria per lo rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya regent qui açi es present lo qual requerim tant quant de dret degua e podem e no en altra manera que reba lo dit Dalmau de Tolosa per nos desemparat e remes a son for e juy el pregam se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers lo dit Dalmau de Tolosa citra mort effusio de sanch e mutilatio de membres. E axi ho pronuntiam sententiam e declaram ab aquesta nostra diffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - P. Episcopus Barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor et vicarius reverendissimi domini archiepiscopi Terraconensis - F. Pay (Pays anteriormente) de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit praeinserta sententia per dictos reverendos dominos episcopum Barcinonensem fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores hereticae pravitatis dictum reverendum magistrum Joannem Enguera pro reverendissimo domino archiepiscopo Tarraconensi in actibus Sanctae inquisitionis vicarium generalem et de ipsorum mandato alta et intelligibili (la última i es una t en el texto) voce lecta et publicata in dicta regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Maya apostolica Regia auctoritatibus (pone atctoritatibus) notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris Sancti Antonii intitulata decima septima mensis januarii (17 de enero, San Antonio, Antón, Antoni) anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto praesentibus Joanne Jacon procuratore fiscali ex una et Dalmatio de Tolosa partibus ex altera presentibus etiam pro testibus vocatis atque assumptis magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis Barcinonensis Lodovico Despla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo similiter canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Antonio Falco Petro Joanne Ferrarii Petro Durall militibus in civitate Barchinonae domiciliatis Joanne Gonçales de Resende (Resente más arriba) milite domino loci Dalcarras vicarie Ilerdensiset pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discreto Bernardo Texidor presbytero Joanne Palomeres Guillelmo Laurador et me Joanne Maya notariis et dicti officii Sancte inquisicionis scribis et pluribus aliis tam masculis quam feminis in multitudine copiosa.

(Continúa con la sentencia contra Na Blanquina Casafranca)

martes, 26 de enero de 2021

18 DE MAYO.

18 DE MAYO. 

Se contestó, en este día, a los embajadores de Valencia por conducto del arzobispo de Tarragona, dándoles las gracias por sus ofrecimientos; y haciéndoselos igualmente los señores Diputados y Consejo, les rogaron, al propio tiempo, que, en atención a haber de llegar cuanto antes la Señora Reina, se sirviesen aguardarla y, no marchar hasta dejar concluído el negocio; a lo que contestaron dichos embajadores, que habían determinado volverse el día siguiente y salir al encuentro de dicha Señora Reina, por lo que, si de algo podía servirles su intercesión, podían disponer; a cuyas palabras replicó el señor arzobispo, dándoles las gracias.
El mismo día, se mandó leer la siguiente súplica presentada por el abad de San Juan de las Abadesas, relativa a su procurador Raimundo Pallarés, lo que dio lugar a un altercado con el obispo de Vich, que estaba presente y defendía la parte contraria.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors.
No obstant lo edicte per vostres reverencies e magnificencies ordenat e publicat per repos e pacifich stat de aquest Principat lo dijous sant pus prop passat lo honorable En Ramon Pallares procurador en la administracio de la justicia del abat de Sant Johan de les Abbadesses (ces en textos anteriores) detengut en la present ciutat per convenir en lo present consell oficiant lo dit Ramon Pallares e volent portar a conclusio certa pau ques tractava ab alguns de la vila de Sent Johan e anant fora la vila per portar a conclusio dita pau fonch pres per En Peyro Frigoler e quant altres complices seus ab gran traycio e malvestat e axi pres fou portat axi per lo terme del noble don Francesch de Pinos e apres fou mes en lo terme de la dita vila de Sent Johan e en la via publica primer ligats los braços e mans del dit Ramon Pallares posaren dit procurador en terre de subines (de súbito, súpito, súbitamente) e apres que li hagueren levats los guants e un anell que tenia en lo un dit un bonet una cugulla en lo coll una brotxa una nomina o agnus Dei e la bossa e tots quants diners tenia e altres coses ab una brotxa li donaren molts colps e li feren moltes nafres en lo ulls axi dins com de fora ab voluntat e per obra tant quant en ells fo de traure li los ulls en tant que crehent haverlo totalment exorbat lo leuxaren per orb e li posaren un capell que portava sobre la cara. E mes alli mateix robaren un missatge e oficial del dit abat al qual abans volien levar lo peu la bossa e tots quants diners portava e fet dit cas axi leig e may cogitat als dits procurador missatge oficials e ministres de la justicia com es dit per alguns judicis e conjectures apres subseguits son stats presos Nanthoni Giamar de la dita vila vassalls e subdits del dit abat al qual han prestat lo jurament acustumat prestar per vassalls a senyor los quals segons consta per proces collegit e pres per lo veguer de la vila de Camprodon e lo balle de Sent Johan confessat sens questio o turment algu que ells abdosos frares ensemps foren lo dia precedent ço es lo dimecres sant ans del dit cas dins la senyoria del dit abat ab lo dit Peyro Frigoler e parlaren ab ell e a la conclusio foren de acord ab lo dit Peyro Frigoler lo qual deia que ell volia traure los ulls al dit Ramon Palleres segon pus largament apar per dita confesio e per aquesta raho dits Anthoni e Guabriel Giamar son vuy detenguts presos en virtut de les constitucions de pau e treua per quant ipso facto per raho del dit crim son guiats (gitats, expulsats, com se veu una mica mes avall) de pau e treua.
E per quant lo dit Gabriel Giamar lo qual es conjugat se diu esser tonsurat es stat request per lo venerable lochtinent de vicari del senyor bisbe de Vich ab cominacio de la constitucio de Tarragona e per ell amonestat e mes no obstant que per lo procurador del dit abat sia stat allegat e deduhit que lo dit Gabriel Giamar no pertanyia en aquest cas al senyor bisbe ne a sos oficials per quant era ipso facto en virtut de les constitucions gitat de pau e de treua e es notori que lo proces de pau e treua com pren e constreny los conjugats encara que sian coronats (tonsurados) com sia proces civil juxta la concordia de la Reyna Elionor (Leonor) e que del dit Guabriel Giamar pretes coronat en quant se sguarda al proces de pau e treua lo jutge secular era e es jutge competent e mes no obstant fos allegat que lo dit Gabriel Giamar a instancia del fisch del Senyor Rey fos request e emparat en poder del dit Ramon Palleres com a procurador del dit abat no haguda raho alguna de les dites excepcions dalt allegades e preteses es stada per lo dit loctinent de vicari no dubtant per ço incidir e incorrer en les penes de fauctoria en favor del dit Gabriel Giamar jatsia nullament e injusta contra lo dit Ramon Palleres promulgada e publicada la constitucio de Terragona e axi vuy la dita vila sta entredita e lo dit Ramon Palleres constitucionat. E mes novament no obstant per lo dit Ramon Palleres sia stada interposada appellacio al senyor archebisbe de Terragona es stat posat e afigit a les portes de la parrochial esglesia de la dita vila un monitori per part del dit senyor bisbe en lo qual son nomenats ultra cent persones de la dita vila continent que dins spay de tres ores desisten e daqui avant sots pena de excomunicacio no comuniquen ab lo dit Palleres del qual dit monitori los oficials del dit senyor bisbe no han volgut donar copia ans com de aquell que era afigit a les portes de la dita esglesia e segons es acustumat a fi que a tots sia notori e de aquell a dita fi se volgues pendre copia dit monitori fou de continent remogut e levat de les dites portes per aquel! qui loy havia afigit a fi que de aquell negu no podes haver copia dient que axi ho havia de manament de son superior que es cosa e pratica mala injusta e desonesta e perillosa per quant ne justicia ne equitat ho comporta. Per que facilment los que son compresos en dit monitori podien esser amonestats personalment e no sen devia denegar copia e ja per tal via e pratica axi maliciosa e scandalosa es vist derogar a la justicia que vol que tals monestats deuen esser monestats nominatim et pro dierum intervalla e per tant pot esser dit tal monitori parany de la cos als christians e voler aquells illaquear per que nos pot seber qui son aquells qui son amonestats e axi molts poden incorrer la pena de extorcacio ignorantment si fos tal que aquells ligas. E mes consta per deposicio dels dits Anthoni e Guabriel Giamar germans los quals son honcles de mossen Pere Giamar assert dega del dit senyor bisbe a occasio del qual tota aquesta materia fins avuy ses subseguida e sta en los termens presents lo dit Pere Giamar dega e oficial del dit senyor bisbe fou avisat e certificat e a ell dit per los dits honcles seus ço es lo dit dimecres sant abans que lo cas del dit Palleres se subseguis avisantlo com los dits Anthoni e Guabriel honcles seus lo dit dimecres sant eren stats ab lo dit Peyro Frigoler e ab ell havien parlat tractat e concordat e havien dat carrech al dit Peyro Frigoler que esgarras matas lo dit Ramon Palleres o quen fahes lo ques volgues. E no obstant que aquesta materia vingues per lo dit mossen Pere Giamar dega e per conseguent consentint al dit crim attenent que ho sabia en ere avisat e noy feu altra provisio axi com devia considerat que es prevere e signantment com es oficial o dega del dit senyor bisbe per ques pot compendre quals son los oficials ecclesiastichs qui en la dita vila stan e encara attes e considerat que en aquesta part hi es stat consent e participant un prevere qui en lo dit deganat es fisch del dit senyor bisbe e segons de aço se han judicis assats clars e vehements e conjectures no poch leugeres per tant sentintse de aço un poch agreviat lo dit abat de Sent Johan e per quant los gitats de pau e treua no deuen esser ajudats favorits consellats o receptats e com lo jutge secular sia jutge competent en lo proces de pau e treua dels coronats si son conjugats e axi ho volen les constitucions de Cathalunya usatges de Barchinona e la concordia de la Reyna Elionor e longament se sia axi praticat e observat tant axi per observança de les dites constitucions usatges concordia e pratiques e encara en virtut del dit edicte per vosaltres instituit fet e publicat supplica a vosaltres ab aquella honor e reverencia ques pertany lo dit abat de Sent Johan queus placia fer observar dites constitucions usatges concordia e pratica e per semblant lo dit vostre edicte e encara proveir en tals forma e manera que per mitga de aquells los dit abat e Ramon Pallares procurador del dit abat ja assats congoixat per lo cas en la sua persona subseguit no sien indebitament ne injusta agreujats ans de tals greujes sien relevats e totalment preservats fahents encara revocar la promulgacio e publicacio de la dita constitucio e aquella tolre e levar ab lo dit monitori e totes e sengles coses daqui avant subseguides e encara fer debitament proceir contra lo dit loctinent de vicari com a fautor dels dits Anthoni e Gabriel Giamar signantment com lo dit procurador sia costret e es continuament request per lo honorable veguer de Camprodon que dits Gabriel e Anthoni Giamar com a gitats de pau e treua li sien luirats (liurats, lliurats; librados) per quant ell preten que es jutge competent en lo present cas e axi se deu fer de justicia. E jatsia ei cetera. - Altissimus etc.

Se dio cuenta, además, de las siguientes cartas que se recibieron.

Reverendis in Christo patribus spectabilibusque viris dominis prelatis et deputatis generalis et concilii representantibus Principatum Cathalonie Barchinone existentibus.
Reverendis in Christo patres spectabilesque ac magnifici viris et domini. Reddidit nobis superioribus diebus venerabilis dominus Bernardus Vilalba archidiaconus cesaraugustanus litteras vestras pleneque etiam explicavit credenciam quam in eidem litteris conmutebatis que quamvis minime dubitabamus a parte declaravit singularem voluntatem quam geritur circa conservacionem rei publice tocius patrie tutelamque et defenisonem (defensionem) cleri illius itaque innumeras vobis agimus gratias animumque et voluntatem hanc vestram quam pro cautela cleri obtulistis acceptamus.
Et quia reverendus in Christo pater dominus episcopus Elnensis orator apostolicus dictam quam Illerde statuerat trastulit ad istam vestram civitatem Barchinone comisimus sindicis nostris qui istuc ob eam causam veniunt aliqua nostro nomine reverendis patribus et magnificenciis vestris explicanda quibus ut tanquam nobis fidem plenam adhibeatis vos rogamus et bene in domino valete. Dattam Cesarauguste die quarta mensis maii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLX primo. - Prelati et capitulares ceterique de clero provincie Cesarauguste congregati honoribus et beneplacitis vestris parati.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una vostra letra havem rebuda la data de la qual fonch en Barchinona a XII del mes present hon nos encarregau e pregau molt afectuosament per los sguards contenguts en aquella volguessem provehir e donar orde lo clero de aquesta sglesia sia adeenat segons lo poble de aquesta ciutat ha fet. Axi mateix deguessem provehir los portals e forats de cases de canonges e clergues han exida al riu fossen tanchats o almenys en tal manera provehit que sia obviat a tots sinistres que seguir sen poguessen segons ab letra mia yo bisbe de Tortosa he significat dies ha a les magnificencies vostres per alguns privilegis drets e libertats pretenen haver los eclesiastichs de (se lee du) aquesta mia sglesia en no esser tenguts la guarda custodia ne scolta de ciutat murs portes e portals estrenyment o força bonament nols podia fer en les coses expressades en dita letra per tant me donava e fahia consulta a les providencies de vosaltres mossenyors. En los tancaments dels
portals e forats per motiu nostre es stat notificat als honorables procuradors de aquesta ciutat temps ha se deguos provehir per part de nosaltres lus fou ofert quant deliberassen en quals cases de ecclesiastichs se devia provehir sempre eren apparellats anar e veure endessemps ab (ensemps; ensemble; con; amb en catalán inventado por Pompeyo Fabra) ells per manera tal servassem unitat e conformitat en tot quant se sguardas al benavenir e bon estament del Principat de aquesta ciutat com ab la present ab molta voluntat constant e ferma ho significam a les magnificencies vostres. Empero
per lo sdevenidor nos sian sguards e salvats nostres privilegis drets e libertats com tant solament entengam complir lo contengut en dita vostra letra per lo manament e pregaries de vosaltres e no en altra manera. Ab molta devocio pregam lo nostre pare Sant Agusti vulla supplicar la Santissima Trinitat dirigescha vostres actes e don bon fi en aquells. Closa en Tortosa a IIII de maig any Mil CCCCLXI. - Als beneplacits manament e ordinacio vostres apparellats e promptes S. de Muncada bisbe los canonges e capitol de Tortosa. (Montecateno; Moncada, Muncada, Montcada, Muntcada, etc...)

domingo, 7 de marzo de 2021

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

viernes, 2 de abril de 2021

CRIDA REAL SOBRE LES NOVES ORDINACIONS

CRIDA REAL


SOBRE
LES NOVES ORDINACIONS


que
se han de tenir, y obseruar en la Real Audiencia de dit Regne
de Mallorca.


Ara
hojats queus fan á saber a tot hom generalment, de
part del molt Illustre Señor Don Miquel de Moncada
conseller de la S. C. R. Magestat del Rey Señor nostre, y
y per aquell Lloctinent, y Capita General en lo
present Regne de Mallorca, é Islas adiacens. Que com
sa Magestad hauent eregit, e instituit vna noua Real
Audiencia, o Rota
en dit 
Regne
entenent
quey hauia necessitat de assentar aquella, y
ordenar
ab bons estils, y normes, lo que fins
assi commodament no hauia pogut ferse; haja manat, y
comes al molt Magnifich,
y amat conseller seu Micer Bernat
Iuan Poll
; Regent la Cancellaria en dit Present Regne, y
axi en
lo Real Priuilegi de son offici,
com
ab altres Reals prouisions q


dita
Real Audiencia assente, y componga segons los estils, orde, y norma
dels del Principat de Cataluña, ó Regne de Valencia,
confiant que com ha seruit a sa Magest. per molts añys en
la vna, y en la altre tindra experiencia dels estils, y
orde de aqlls; y assentara aquesta, a deguda forma de Cancellaria:
transferint aquell per aquest effecta, de la Regencia de
Valencia
a la de aqvest Regne. Dit molt Magnifich Misser Bernat
Iuan 
Poll
ab summa vigilancia, y ab la diligencia necessaria; communicat primer
ab sa Señoria, y Real Concell, y ab lo
perer de tots ab
conformitat: communicant tambe ab los Magnifichs Iurats de dit Regne,
haya ordenat ab quins estils, normes, y orde se ha de procehir en
dita real Audiencia, axi en
las evocacions de las
causes a ella, com en lo progres de elles: y altres coses
conferens
a la bona, y breu expedicio de la iusticia,
pera la
qual
conue, que dits estils, y ordens se obseruen. Perço fa
molt lllustre
Señoria diu, notifica, y mana, que tot hom aja,
y degue tenir, y obseruar, tinga, y obserue los dits estils, y orde
de dita Real Audiencia, segons llur serie, y tenor: la obseruança,
dels quals haya de començar dins vn mes
apres de la praesent
publicacio, perque dins dit temps puguen
istruirse, axi
Aduocats com Procuradors, en lo com hauran de praticar en dita Real
Audiencia Sots pena si passat dit temps se contra fara, de nullitat
de actes,
y sots les penes en dits estils, y orde posades
respectiuament.
Y perque publicarles ab la present
particularment seria prolixitat: Notifica y
sertifica sa
Señoria a tots generalment, que dits estils, y orde trobaran
registrats en los registres de la Real Audiencia, ahont poran aquells 
veure,
y llegir, y pendre trellats; per ço que de la obseruança de aquells
ningu se puga excusar. Dat en Mallorca en lo
Castell Real, á vj. de Octubre M.D.lxxvj. (1576)


Don
Miquel de Moncada.


Vt.
Poll. Regen. Vt. Netus. Fict Aduocatus.


NOVES
ORDINACIONS, STILS, Y PRACTICA


axi
de las causes que poden euocarse a la Real Audiencia, per sa
Magestad
instituyda, y eregida, altrement nomenada Rota en la
Ciutat, y Regne de Mallorca, ab se Real Pragmatica Dada
en aranjuez á xj. de Maig. M.D.lxxj. (M.D.lxxvj. 1576)
com de la manera del procehyr y processar en aquella. Ab les formes
de las supplicacions, scriptures, y cedules, decretacions, y
prouisions conferens a la bona, y breu administracio, y expedicio de
la justicia. Ordenades per lo molt Magnifich misser Bernat Iuan Poll,
Regent la Cancilleria, ab la forma en la precedent crida contenguda,
per obseruança de dites Ordinacions, y estils, publicada á vj. del
mes de Octubre. M. D. Ixxvj. De manament del molt Illustre Señor Don
Miquel de Moncada, Conseller, Lloctinent, y Capita General de sa
Magestat en lo dit Regne de Mallorca.


A
la Real Audiencia se poran euocar les causes començades en qualseuol
Tribunal, ó 
Cort;
ó no començades encare en algun Tribunal, o Cort, de quantitat de
cent
lliures Barceloneses, q son de Mallorca cxxxiij. lliures,
sis sous,
y vuyt, ó de mayor quantitat; ab qualitat de
pobresa,
vidualitat, o pupillaritat del qui supplica la
euocacio.


Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs,
per la notoria paupertat. Per las Vniuersitats, y
monestirs, no es menester donar informacio alguna; y per los
particulars qui ab qualitat de pobresa supplicaran sien evocades les
causes, se ha de donar informacio de la dita pobresa: y per tots se
ha de donar informacio del valor de la causa, quant no continga
la demanda quantitat certa.


Poden
se
euocar tambe causes menors de las dites cent lliures,
per qualitat de renunciacio de propri for, y submissio a altre
axi causes de censals, com de altres obligacions, en les quals sien
dites clausules, per la euocacio de las quals no es menester
qualitat.


Les
causes empero de censals, per lo que son de prompte execucio, no
poran euocarse per lo dit debitor censalista ab qualseuol
qualitat. Y la forma que hauran de tenir per la evocacio de causa de
pobre, sera aquesta.


(cruz,
creu
) Admodum lllustris Domine Locumtenens &c.


Causam
quam ducere intendit t. contra t. ratione, &c. pro ut res
exegerit, dignetur vestra Dominatio ad se suamque Regiam Audientiam
euocare, praetextu paupertatis dicti t. de qua offert
dare informationem. Y si sera cosa de valor incert, dira, Et etiam de
valore, & illam committere alieni Regij Concilij Doct. qui
audiat, colligat, & refferat. Quae licet &c. Altissimus &c.


Tal.
Aduocatus


La
decretatio de la dita supplicacio sera la seguent.


Magnificus
t. informet se de praetensa paupertate, & de valore (si sera de
quantitat de cosa incerta, perque sies de quantitat certa, no
sera menester dir, de valore) Et constito 
de
eis euocata causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, &
referat. Et super intermedijs, & alijs debite pruideat.


Pro.
per admodum Magnific D. Bernard.


Ioan
Poll Regem. Cancel. Die t. mensis &c.


La
prouisio que fara lo Relador rabuda la informacio de la
paupertat, y del valor en son cas es.


Recepta
&c. die t. &c. Quia per informationem receptam constat de
paupertate supplicantis, & de valore; fiant litterae citatoriae,
& inhibitoriae styllatae. Essent la part que se haura de citar, á
la part forana, si empero sera de Ciutat, o del Terma en lloch
del, fiant litterae citatoriae, fara Ad respondendum ad tertiam, &
intimetur. Y si sera menester, dira. Et fiat inhibitio.

Los
interrogatoris, que se han de fer per lo Relador als
testimonis ques rebran per probar la paupertat, son los seguents.


Primo
sien interrogats si conexen t. dient ho del qui suplica esser euocada
la causa, y de quina condicio; ó estamet es.


Item
si sab quins bens te, axi mobles com inmobles, censals, ó altres
drets, o accions. Item si sab si lo dit t. es pobre, ó
rich; y que sie reputat per pobre, o per rich.


Item
si el testimoni lo te, o reputa per pobre, o per rich.

Per
la informacio del valor, si faran los seguents
interrogatoris.


Sien
interrogats, si saben, y tenen notitia de t. cosa; dient ho de la
casa, o vinya, o altra proprietat ques demanara.


Item
si saben lo que communament val dita proprietat, o credit.



Si
se euocara la causa praetextu viduitatis, o Pupillaritatis, se fara
la supplicacio desta manera.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis. &c. Causam quam t. vidua,
seu pupillus ducere intendit aduersus t. dignetur vestra Dominatio ad
se suamque Regiam Audientiam euocare, praetextu Viduitatis, aut
Pupillaritatis dicti t. Y en lo del valor, y en lo demes, se fara vt
supra. Y axi no se de donar informacio de viduitat, ni de
pupillaritat, sino sols allegarla com damunt es dit.

Si
se euocara per Vniuersitat, se fara la supplicacio seguent.
Admodum
Illustris Domine &c.


Causam
quam ducere intendit Vniuersitas t. contra t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare, eo pretextu, quia
in dicta Vniuersitate sunt pupilli, 
viduae,
& miserabiles personae: & illam committere, &c. Y en lo
ualor se dira, y seguira, ut supra: Y en aquesta no es menester donar
informacio, si no sols del valor, quant se demanara cosa que sera lo
valor incert.


Si
se avocara per alguna Religio, o Monestir, se fara la suplicacio
seguent.


Admodum
Illustris Domine &c.


Causa
quam t. Monasterium ducere intendit aduersus t. dignetur vestra
Dominatio, ad se suamq; Regiam Audientiam euocare, praetextu
Religionis, & notoriae paupertatis dicti Monasterij, seu
Religionis, & illam committere, &c.Y en lo del valor vt
supra.

Les
decretacions en aquestes causes de Pubils, Viudes, Monestirs, y
Religions seran les seguens.


Magnificus
t. informet se de valore, & constito de eo, evocata causa
praetextu quo supplicatur, audiat, &c. Y rabuda la informacio del
valor la prouisio sera.


Recepta
&c. dicto die &c. Quia constat de valore, fiant littere, vt
supra &c. Y aquestes prouisions han de estar al peu de la
supplicacio, y no al fi de la informacio.


Si
se voldran continuar causes, que ya eren introduydes en la
Gouernacio; les quals poran continuarse sens qualitat alguna, y de
qualseuol valor sien, se fara la suplicacio de la manera seguent.


Admodum
Illustris Dominae, &c.


Causae
quae vertebantur iam in Curia Gubernationis Maioricen. inter t. ex
vna, & t. partibus ex altera: dignetur vestra Dominatio in sua
Regia Audientia continuare: & illam


committere
alicui ex Regij Consiliarij Doct. qui audiat &c.


La
Decretacio.


Committatur
Magnifico t. qui audiat, &c.


Recepta,
&c. dicto die, &c. ad respondendum ad tertiam. Intimetur.


Tal
Relator.


Si
se Auocara causa vertent en altre Tribunal, se fara la suplicacio
seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
quae vertitur in Curia Vicarij, seu Baiuli t. loci inter t. & t.
dignetur vestra Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam evocare,
praetextu paupertatis, aut Viduitatis, seu pupillaritatis: ó si
Vniuersitat, ó Religio, vt supra. Y la decretacio, y la prouisio del
Relador sera com demunt es dit.


Quant
se auocara per la renunciacio, de propri for, y submissio de altre
Iutge, las quals com dat en dit, se poden evocar encareque
sien menors, a iusticia del creditor; se fara la 
supplicacio
seguent. Y aduertirse ha, que elegida la Real Audiencia, in
exequutricem, nos pora variar a altre Tribunal encara que tinga
lcausula de (la e parece tener rabito, dae) variar lo
contracta
. Be empero en Tribunal inferior pora variar, de vn a
altre: y del inferior poran venir a la Audiencia en virtut de la dita
clausula de variacio.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.


Instrumento
publico mediente, t. promissit soluere t. aut facere, &c.
Narretur factum, vt contingit iuxta instrumentum, pro quo dictus t.
se, & bona sua obligauit cum renuntiatione proprij fori, &
alterius cuiuslibet submissione: & quia cupit, dictus t. sibi
satisfieri in dicta Audientia, in dicta quantitate debita eligens
vestram Dominationem, & Regiam Audientiam in executricem,
supplicat ad se dictamque Regiam Audientiam praetextu dictarum
clausularum causam euocari; & illam committi, alicui ex (cruz)
Regij Concilij Doctoribus, qui executionem pro dicta quantitats, &
expensis fieri prouideat, & iustitiam ministret. Et facit fidem
de dicto instrumento; ut ecce quae licet, &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
Decretacio.


Magnificus
t. recognoscat supplicata, & acta; & constito de eis, euocata
causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, & referat, &c.


Recepta,
&c. Viso instrumento obligationis censualis, si sera de censal,
in quo est clausula renuntiationis proprii fori, & alterius
cuiuslibet submissionis, visis videndis prouidet, quod fiat exequutio
contra dictum t. & eius bona pro dicta quantitate, &
expensis, iuxta formam ordinationum Regni; & pro his fiant
mandata necessaria.


Tal.
Relator


Aquesta
prouisio se pot fer al peu de la matexa supplicacio, ó si aparra al
Relador, que se aguessen a examinar, o veure molts actes, no
fer prouisio, al peu de la suplicacio, proueyra.


Recepta,
&c. dicto die, &c. Inserantur acta exhibita quibus visis
prouidebitur. Y insertats los actes sera apres la prouisio demunt
dita en lo proces, la qual se fara quant se instara contra lo
principal obligat, o son vniuersal successor: los quals encareque sia
prouehyda, y decretade la execucio, podran opposar legittimas
excepcions. Y si sera contra algun singular successor, o tercer
possehidor de cosa obligada, o per altre obligacio que no sia de cens
se prouehyra: Quod fiat ei praeceptum quatenus intra decem dies
soluat quantitatem petitam, & expensas: aut iustas, si quas habet
ponat rationes: Et pro his expediantur litterae, seu Cartellum.


Tambe
se poden evocar causes a la Real Audiencia, encareque no
contenguen quantitat, si se tractara de viribus, aut
interpretatione Regiorum priuilegiorum, sens ser necessaria


qualitat
alguna perque ho es ya, tractant de viribus, aut de interpraetatione
Regiorum Priuilegiorum. Et etiam quant se pretendra del Consolat,
contrafaccio de capitols; de aquella manera empero, que pretenent se
la cotrafaccio de capitols per sentencia donada per los
Consols; aquella se haja de deduyr deuant lo Iutge de Apells,
(no interpretar res sexual) per via de appellacio. Lo
qual pot conexer de qualseuol manera de Iusticia, ques pretenga de
dits Consols hauerse recors a la Audiencia Real, per dita
contrafactio. Si empero se pretendra que lo Iutge de Apells
haura contrefet a capitols, o confirmat la sentencia dels
Consols, se pretendra que tots hauran contrafet a capitols, en tal
cas se pugue euocar la causa a la Real Audiencia, ab les qualitats, y
motiu sobredits: axi empero, que praestade caucio en lo Consolat per
la part que haura obtinguda sentencia en fauor, se pugue fer execucio
en dit Consolat de dita sentencia, no obstant la euocacio de dita
causa, a la Real Audiencia: a hont se haja de tractar molt su
mariament
, sens admetre noues proues, sino ex eisdem
actis. Y la suplicacio sera la seguent


Supplicatio
pro obseruat. Regior. Priuilegiorum.


Admodum
Illust. Domine Locumtenens Generalis.


Narretur
factum Priuilegij, & in quo praetenditur esse observandum,
violari, aut interpraetari debere secundum continentiam facti. Et
narrato facto, dira: Supplicat propterea, causam hanc ad se suamque
Regiam Audientiam euocari eo praetextu, quia agitur de viribus,
obseruantia & contrafactione dicti Regij Priuilegij: & illam
committi, &c. Et aduertatur, quod non fiat praeiuditium
Vniuersitati in modo solito petendae contrafactionem.


Y
si sera per contrafactio de capitols de Consolat, dira. Eo praetextu:
quia agitur de contrafactione capitulorum Consulatus.


La
decretacio, dira.


Magnificus
t. recognoscat supplicata, & verbum faciat.

Prouisa
&c.


Y
á les hores lo Relador portara los actes, a la Audiencia, y fara
relacio dells; y si parra hauerse de euocar, euocarse ha ex
deliberatione Regiae Audientiae.


Tambe
se poden euocar a la Real Audiencia les causes, encareque menors de
cent lliures Barceloneses, las quals seran entre Militars, de les
quals no son capassos los Ordinaris. Y ferse ha la suplicacio
del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.


Causam
quam deducere intendit t. Miles contra t. Militem
dignetur vestra dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare,
quia agitur inter Militares: & illam committere &c.


La
decretacio dira Euocata causa, &c. vt supra.


Si
empero lo actor, ó reo quj no
sera Militar pledetjara contra Militar en la Cort del Vaguer, tindra
qualitat de Pobresa, viduitat, &c., aquest tal, be pora evocar
causa en la Real Audiencia: puys sia de la quantitat
necessaria. No obstant lo Priuilegi concedit a la Cort del Veguer, y
a sa iurisdictio: quod non comprehendit regalias, cum de illis non
faciat expressam mentionem. E quantumcunque Priuilegium, pragmatica,
seu constitutio loquatur generaliter, & disponat, censentur
exceptae regaliae: nisi fiat de eis expressa mentio.


Mes
se poran euocar a dita Real Audiencia causes, etiam menors de cent
lliures, que seran contra Magnats; dient en la supplicacio: Eo
praetextu, quia agitur contra Magnatem, 
y
se decretara: Eo praetextu, quo supplicatur. Et intelliguntur quantum
ad hanc qualitatem, Magnates:
Duces, Marchiones Comites, &
Vicecomites.


Y
tambe se poran evocar, quant sia contensio de iurisdiccio entre
alguns Señors que la tinguen en lo Regne, eo praetextu, quia
est contentio jurisdictionis, & omnes jurisdictiones emanant a
Domino Rege. Y ab exa qualitat se euocaran, puys
empero no sia interes del Fisch patrimonial, per que a
les hores se hauria de tractar, en lo Tribunal de la
Procuracio Real.


Y
les lletres citatorias totes, y qualsevols altres, que
exiran de la Audiencia vaien en llati, en la
forma, y orde a part donada als Escriuans de la dita
Audiencia. Si lo citat tindra algunes causes de sospita del
Relador a qui sera commesa la causa, haja de proposar aquelles ab
supplicacio, dins tres dias proxime apres que li
sera presentada la dita citacio, o li sera feta la intima del primer
respondendum ad tertiam. Y si aqlles parexeran legitimas a la
Real Audiencia, ço es, que prouades militassen, en lo matex
dia ques donara la supplicacio, se intimara a la altre part,
decretant la supplicacio. Intimetur alteri parti. Prouisa ex
deliberatione Regiae Audientiae. La qual haja de respondre si voldra
a dites suspites dins dos dies, y hauent respost, ó
dexat de respondre, passat los dits dos dies: correga
terma a les parts de dir prouar, allegar lo que voldran sobre
dites sospites de tres dies vtils, precisos sens poderlos
ne
donar mes. Y passats los dits tres dies, dins
sis dies immediatament seguents, lo Regent la Cancellaria ab los
altres Doctors del Real Consell, remogut lo Doctor que es allegat
suspecta, hajen de declarar en dites suspites conforme
a regles de Dret. Declarant summariament, sens altre orde judiciari.
Y la 
forma
quis tindra en lo declararles es que se llegira lo proces en lo
Consell; y llegit aquell se fara conclusio si procedunt, vel non
procedunt suspiciones, en la forma seguent. Y 
aduertirse
ha, que aquestes suspites se podrian excusar algunes vegades per
euitar malicias, fent que la part suplique, q la causa sia comesa a
altre, propter occupationes del Relador: o procurant que laltre part
se contente ques
fasse la cause sens interuencio del
Relador; que es allegar per
suspicionat.


Die
t. In Regia Audiencia praesidente t. interfuerunt tales. In facto
suspicionum propositarum per t. personam Magnifici t. Regij Concilij
Doctoris, lecto processu in Regia Audientia meritisque illius
attentis, & alias fuit conclusum dictas suspitiones non
procedere, vel procedere. Y no si fa altre prouisio, sino que les
parts ho entendran; dientlos sols, que suppliquen que cometa la causa
a altre, o que passen hauant; perque las suspites no procehexen. Y se
haura de cometre a altri, si se fara la supplicacio del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine, Locumtenens &c.


Quia
visum fuit, magnificus t. cui preasens causa fuerat commissa, non
posse in ea interuenire: supplicat t. in illius locum, alicui alij
Doctori dictam causam commiti eo modo quo t. commissa fuerat. Quae
licet &c. Altissimus &c.
Tal Aduocatus.


La
decretacio.
I*d Locum Magnifici t. committatur Magnifico t. eo
modo quo dicto t. commissa fuerat.



Prouisa
per admodum Magnificum Regentem, &c.
Aduertirse ha, que los
testimonis ques donaran per les suspites, se han de rebre per lo
Notari, o Escriua mayor ab originalet a
part no mesclat ab lo proces
de la causa. Y dels testimonis de
las suspites no se ha donar copia, ni inspectio a les parts: sino de
las supplicacions, y articles que hinc inde se donaran. Y de la
prouisio que sels notifica sera feta sobre dites suspites, ninguna
part ne pot supplicar; ni informa ni contrario imperio, ni de altre
manera recorrer.

Si les suspites se voldran proposar contra lo
Doctor de la Audiencia (Audiencai)
que no sia Relador de la causa, se han de proposar dins tres dies
continuos; apres que les causes de suspites seran axides
(salto página repite axides con e:) exides, o vindran
a notitia del qui las opposará. Lo que haya de iurar lo qui
las voldrá proposar, a Nostre Señor Deu y als seus Sants quatre
Euangelis en poder del Magnifich Regent. Prestat dit iurament, en la
decretatio, y en tot, se serue lo ques estat dit en las
suspites del Relador. Y si lo qui haura proposat dites suspites,
subcumbirá en ellas; ó per no hauerles proposades legitimas,
no seran admeses: pagará xxv.ll. per pena applicadores la mitat
als cofrens Reals, y la altre mitat
per los aliments dels pobres encarcerats, conforma a la
(cruz) Pracmatica Real.


Quant
no se proposen suspites, ó proposades se haura ya fet prouisio sobre
elles; lo actor haya donar la demanda certa, de per si, ó per
relacio a actes; passat lo termini de la citacio, dins tres dies. Y
si dins tres dits dies no donará la dite demanda, la citacio
sera aguda per circunducta: y demanant ho la part
conuinguda, se prouehira axi, condemnant al actor en despeses. Y no
podran proseguir la causa sens altre citacio, y per aquesta prouisio
se haura de pagar terça de salari.


Donada
la demanda, y intimada al reo, si dit reo tindra excepcions
impeditiuas lo ingres de la causa, les haya de proposar dins
sis dies precissos, sens ferse li assignatio algune (aquí
la hoja parece rota en forma de triángulo)
pera
proposarles: sino que per assignacio, sera la prouisio Ad
respondendum ad tertiam. Y encara que digue ad tertiam, tindran los
sis dies sens ferli altre assignatio, los quals li correran del dia
de la intima de la prouisio ad respondendum sens altre (alrre)
prouisio ni ministeri de Iutge.


Y
sis proposaran excepcions ad impediendum litis ingressum, tindran las
parts per prouar per tot genero de proues ço es per testimonis,
actes, ó altres qualseuols escriptures, y


dir,
y allegar sobre elles, deu dies: abe que aquells se podran
prorogar ex causa a sis dies: si aparaxara al Iutge, y no mes
ni per restitucio in integrum, ni per altre causa.


Passat
lo qual termini, los testimonis que se hauran donat per les parts,
sien aguts per publicats sens prouisio de Relador, y sen dona
copia a las parts; les quals no podran fer obiections contre
dits testimonis, com sien sobre excepcions dilatories, y seria
allegar la causa tant com en los merits del fet principal. Y passats
los terminis demanant qualseuol


de
las parts que sia prouehyt sobre les excepcions, portant vna cedula,
y demanant Processum portari, & super exceptionibus appositis
declarari, lo Iutge prouehyra, Portetur processus: y dins vint dies
se haya de fer la prouisio. Y aquestes prouisions, se han de fer
sempre facto verbo, com se tracta de abdictio de iurisdictio; y la
forma delles, es la seguent.



Prousio
super dilator. evcept.


Die
t. Viso processu, & partium altercatis super exceptionibus (si
erunt plures) appositis per t. praetendentem &c. deducetur
exceptio opposita, meritis processus attentis, & alias:


Facto
verbo in Regia Audientia, prouidet ad vlteriora in causa esse
procedendum: non obstantibus in contrarium oppositis seu alias, pro
vt occurret.


SI
LA EXCEPTIO SERA ESTADA SVPER EVOCATIONE,
y se declarara causam
non esse euocandam dira la prouisio.


Facto
verbo, prouidet non fuisse intentionis Regiae Audientiae dictam
causam euocare, sed partes, & causam esse remittendas, pro vt cum
praesenti remittit, & tollit. Et pro his


fiat
litterae opportunae, articulo expensarum ad diffinitiuam referuato;
sed pro bistractis, fiat exequtio. Nisi videretur aliquam partem esse
in expensis condemnandam. Et sit sine motiuis, nisi aliud appareret
Regiaa Audientiae. Concessa copia Intimetur.


Tal
Relrtor.


Y
SI DE AQVESTA PROVUISIO VOLDRA ALGVNA


de
las parts supplicar contrario imperio, haja de suplicar dins tres
dies: y la forma de supplicacio, es la seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Refferente
Magnifico t. fuit facta prouisio quaedam in fauorem t. contra t. quae
est dicto t. grauatoria. & praeiudicialis causis, &
rationibus ex processu resultantibus, & alijs in posterum
deducendis: qui propterea supplicat Dominationi vestrae quatenus
dignetur, dictam prouisionem contrario imperio in melius commutari.
Quae licet &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
decretacio.


Remittatur
Relatori causae, qui super supplicatis debite prouideat.


Prouisa
per t. &c.


La
prouisio del Relador.
Recepta, &c. Ad respondendum ad
tertiam. intimetur.


Tal
Relator.


Y
si en la supplicacio se produyran alguns actes dira. Inferantur
producta.


Apres
que esta prouisio ad respondendum ad tertiam, sera passada,
correra terma de deu dies praecisos a cade vna de les parts pera dir,
y allegar, y prouar per tot genero de proues lo que voldran conforma
la Pragmatica, sens altre prouisio del Relador. Y dins los matexos
deu dies, la part que haura suplicat haya de deposar vna terça de
terça del salari, y no deposant; la cause de la tal suplicacio es
deserta, y ell ha de esser condemnat en despeses.


Y
la prouisio sobre la tal suplicacio, hauent la part deposat lo
salari, se ha de fer dins quinze dies apres de la prouisio de
Portetur Processus, y lo proces sera en poder del Relador. Y si la
dita prouisio sera confirmatoria, fer se ha com se seguex.


Reuisio
in luditio contrarij imperij.


Die
t. Visa supplicatione oblata pert. qua supplicat provisionem factam
die t. in fauorem t. contra t. contrario imperio in melius commutari,
visa prouisione a qua fuit supplicatum, visis videndis meritis
processus, attentis, & alias; facto verbo in Regia Audientia,
prouidet in dicta prouisione esse standum, & perseuerandum, pro
vt cum praesenti stat & perseuerat non obstantibus in contrarium
deductis, & dictus t. supplicans soluat expensas postea taxandas.
Et concessa copia intimetur.
Tal Relator.


Y
si sera reuocatoria, dira. Dictam prouisionem in melius commutando.


Tambe
poran supplicar de dita prouisio in forma, que es mudant de Relador:
y fer se ha la supplicacio de la manera seguent.


Supplicatio
in forma.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis, &c.


Quaedam
fuit facta prouisio, referente Magnifico t. in fauorem, &c.
contra, &c. quae est dicto t. laesiua, & praeiuditialis: qui
propterea supplicat dictam prouisionem in melius commutari: &
offert cauere iuxta Pragmaticam. Quae licet &c.


Altissimus
Tal Aduocatus.


La
Decretacio.


Recepta,
&c. Caueat iuxta Pragmaticam, & postea prouidebitur.

Prouisa,
&c.


La
part que suplica ha de prestat caucio per les despefes, ans
que sia admesa la supplicacio, y comesa la causa, conforma la Real
Pragmatica de la qual se fa mensio en la decretacio sobre dita, que
es del Rey en Pere, dade a xxvij. de Agost M ccc. l. xxiij. (1373)
per la qual esta disposat, que de ninguna sentencia donada in
Concilio, seu Cancellaria Regia, se admete suplicacio, sino que
primer lo suplicant preste, y dona caucio que en cas
que subcumbira en la causa de suplicacio, pagara les despeses, y
dañs. Y si fins vuy no se es obseruada la dita forma,
es estat, perque de las sentencias ques donauen per lo
Gouernador, y Lloctinent fins que es vingude la
Audiencia, no suplicauen, sino que apellauen; no tractant les com a
sentencias de Audiencia, ó Concell Real, y
Cancellaria.


Y
prestada la dita caucio, la qual se pot prestar sens prouisio alguna
de Iutge, y rebre per lo Escriua, per cometre la causa se fara la
suplicacio del modo seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumtenens Generalis.


Quia
fuit iam cautum, iuxta Pragmaticam, per t. supplicantem, a prouisione
facta referente Magnifico t. Regij Concilij Supplicat propterea
causam supplicationis alicui alij Regij


Concilij
Doctori committi. Quae licet, &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
Decretacio.


Committatur
Magnifico t. qui audiat colligat, & referat; & super
intermedijs, & alijs debite prouideat.


Prouisa
per t. Regentem Cancell.


Tal
Scriba.


Y
quant se aportaran estas suplicacions, pot esser ya prestada
la caucio, puys noy ha necessitat de prouisio de Iutge, y
certificatoria del Scriba com ya es prestada la caucio al marge de
dita suplicacio, dient. Iam fuit praestita cautio, t. Scriba.


Se
fara la decretacio sobredita: perque sino fos prestada, nos podria
cometre la tal suplicacio: sino se fara prouisio, tan solament dient.
Caueat iuxta Pragmaticam, com demunt esta dit.


La
damunt dita suplicacio informa, se ha de interposar dins tres dies
contadors del dia que se haura intimat la prouisio al q voldra
suplicar de ella, y dins deu dies apres de hauer 
suplicat,
y comessa la causa; les parts poran dir, y allegar tot lo que
voldran, ab suplicacions, cedulas sens poder prouar ab actes ni
testimonis: com se haya de iustificar la dita suplicacio ex eisdem
actis. Y lo Iutge, passats los deu dies, y portar que li sia lo
proces, y deposat lo salari: haura de fer la sentencia dins deu dies,
y per aquesta sentencia se ha de deposar terça integra de salari la
qual terça
nila terça de la terça de la suplicacio de
contrari imperi, no diminuexen lo salari de la diffinitiua, y son
partibles.


Y
si la part suplicant, no fara las diligencias degudes, en
deposar lo salari, y fer portar lo proces al Iutge, dins tres dies
apres dels deu, ó que no estigue per la part, la causa de suplicacio
sera deserta: y demanant ho la part, se declarara tal Condemnant al
suplicant en las despeses, com tambe ha de esser condemnat en cas que
la prouisio fos confirmada sino paragues altre cosa a la Real
Audiencia per alguna iusta causa.


La
forma de la sentencia enla dita causa de la suplicacio sera la
seguent.


Admodum
lllustris Domine Locumtenens &c.


Visa
supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat provisionem
factam refferente Magnifico t. contra eum, & infauorem t. in
melius commutari offerendo cauere iuxta Pragmaticam, visa cautione
per dictum t. praestita, visa commissione facta Magnifico t. viso
processu, & signanter prouisione a qua fuit supplicatum, visa
assignatione ad sententiam ad diem praesentem, ad quam ad cautelam
iterum assignat: Sacro sanctis Euangelijs coram sua Illustrissima
Dominatione positis, & illis reuerenter inspectis, facta
relatione per dictum t. & conclusione inde sequuta sua
Illustrissima Dominatio, dictam 
insequendo
conclusionem, pronuntiat, sententiat, & declarat in modum
sequentem.


Attento
quod nihil fuit deductum propter quod dicta prouisio a qua fuit
supplicatum debeat commutari. Propterea, & alias: sua Dominatio,
pronuntiat, sententiat, & declarat bene


fuisse
prouisum male autem ab ea supplicatum, dictum t. supplicantem, in
expensis condemnando, illarum taxatione in posterum reseruata, sed
pro bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.


Si
se declarara la causa deserta dira la sentencia, vt sequitur.


Attento
quod non fuerunt adhibitae diligentiae per dictum t. supplicantem,
circa prosequutionem causae supplicationis. Propterea, & alias:
sua Dominatio pronunciat, sententiat, & declarat dictam
supplicationis causam fuisse, & esse desertam, & vitio
desertionis affectam, dictum t. in expensis condemnando, sed pro
bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.


Si
empero se reuocara la prouisio, los motius seran en la sentencia
conforme se fara la Conclusio, que axi ha de esser en totes
sentencias ques faran ab conclusio de la Audiencia.


Y
en totes les sentencias en les quals haja condemnacio en
despeses, perque lo Relador las puga taxar, se cometra
la texacio, dient apres de la lata, & publicata della, &c.
Fuit


commissa
taxatio expensarum dicto Magnifico Relatori: y sens veure aço, lo
Relador no les tatxe.


(cruz)
Y lo matex orde de supplicar contrario imperio, ó in forma, se
seruara quant se voldra supplicar de qualseuol prouisio
interloquutoria.


Y
de la sentencia ques donara en la causa de supplicacio o sia
confirmada, ó reuocade la prouisio, de la qual se ha supplicat, no
sen pora mes supplicar iuxta la Real Pragmatica de la Audiencia.


Y
sino sera opposade excepcio ad impediendum litis ingressum, ó
opposada, se haura ya fet prouisio sobre ella, y aquella sera passada
en cosa iudicada; si lo reo voldra reconuenir al actor, haya de posar
la reconuencio, dins tres dies. en qualseuol part del proces que les
parts voldran demanar la vna, al altre, quae caueant pro expensis, lo
Iutge prouehyra, que hajen de prestar les causions.


Y
com se hayen a tractar les causes in Regia Audiencia summariament, la
primera resposta que fara lo reo apres de hauerse declarat en les
excepcions demunt dites, ó no posantles; sia aguda per litis
contestatio. Y lo actor haja de articular y prouar en vna, ó moltes
articulacions dins dos mesos, ó manco, conforma a la qualitat
de la cause, segons apparra al Iutge. Lo qual pora acurçar lo dit
temps de dos mesos, no empero prorogarlo per via de remey
ordinari. Los quals dos mesos correguen al dit actor ipso facto, &
iure praecisament y peremptoria sens ministeri de Iutge: sino que lo
actor al principi donats sos Articles, vulla demanar ab cedula que li
sia donada dilacio pera prouarlos: que en tal cas lo Iutge la
proueyra dient. Currat terminus duorum mensum ad probandum, ó menor,
conforme la qualitat de la causa com demunt es dit,


Y
lo reo haura de articular, y prouar dins los matexos
dos mesos, y si volra mes temps, puys los demana
dins dos mesos, se li pora concedir vn mes. Y en aquest cas pora lo


actor
tambe articular, y prouar; lo que no poria fer, si per lo reo no fos
demanada dita dilacio. Y si sera demanat per alguna de las
parts que la altre responga als articles per verbum credit,
vel non credit, se prouehyra. Y si per la primera prouisio no volra
respondre, se demane, y proueyesca que responguen ab pena de
x. lliures: y aquella se execute, lleuade la pena de confes, sino en
renitencia augmentant la pena pecuniaria, executantla al renitent.


Y
donats los articles, si volran ab cedula demanar dilacio pera
prouarlos, que lo Iutge la concedesca; encara que com es dit
no sera necessari, puys lo temps correra Ipso iure, sine ministerio
Iudicis. Sera la cedula desta manera.


Dilationem
ad probandum sibi concedi, iuramenti, & testium receptionem
Scribae causae committendo; & pro testibus recipiendis, de
litteris compulsorijs prouideri postulat pars


haec,
& protestatur. Tal Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia. Concedit dilationem duorum mensium ad
probandum, iuramenti, & testium receptionem Scribae causae
committendo, & pro extra vrbem recipiendis, fiant litterae
compulsoriae: & intimetur alteri partia d offerendum
interrogatoria, & testes iurare videndum si voluerit. Et
intimett.


Tal
Relator.


Y
si demanas aquesta dilacio, hauent passat algun temps dels dos mesos:
proueyra lo Iutge. Concedit residuum ad eempus stili Regia
Audientae. En lo demes vt supra.


Y
si les parts no volran tanta dilacio, concordantse totes dos poran
demanar, testes publicari, abans de esser passats los dos mesos que
tindran per prouar: Y lo Iutge attento partium consensu pora
publicarlos, ab aquesta prouisio. Y la cedula dira.


Testes
poblicari petit pars haec, & protastatur, &c.


Lo
Iutge proueyra.


Ad
respondendum ad tertiam.


Tal
Relator


Consentint
ho la altre part respondra.


Contenta
est pars haec, & etiam petit publicari.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia. Attento consensu partium, habitis testibus pro
publicatis, tradatur copia partibus, & intimetur. Tal.
Relator.


Y
si voldran les parts, totes dos iuntes demanar ho ab vna cedula diran
de aquesta manera.


Contentantur
partes, & ambae petunt testes publicari, & protestantur, &c.


Tal
Aduocatus. Tal Aduocatus.


Y
lo Iutge fara la matexa prouisio que esta dita.


Y
si donats los articles per la vna part, y laltre voldra donar
interrogatoris, los correguen tres dies, del die quels seran intimats
los articles pera donarlos. Passats aquells no seran admesos, y lo
Iutge proueyra als dits interrogatoris.


Oblata
&c. Interrogentur testes alterius partis super interrogatorijs,
non data eorum copia nec inspectione parti, donec testes sint
publicati. Tal Relator.


E
si les parts, ó alguna de aquelles voldra demanar dilacio vltra
marina; seguiran las Ordinacions de la terra. Declarat empero que la
haya a demanar dins deu dies apres que li comensen a correr dos mesos
pera prouar. Seruant en lo mes auant les dites Ordinacions.


Y
les parts lo que entendran posar, y articular per sa intencio, no ho
han de posar per via de interrogatoris, sino per via de articles, ó
capitols: com los interrogatoris, sols se hajen


de
donar per la vna part, pera que sobre ells sien interrogats los
testimonis de la altre part.


Publicats
los testimonis, axi lo actor com lo reo hajen dilacio de quinze dies
per obiectar aquells, y prouar obiectes; y abonar, y corroborar, y
defendre sos testimonis. los quals


tambe
correguen ipso iure, & facto sens ministeri de Iutge, ni sens
demanar la vna part a la altre assignacio alguna. Passats los quals
quinze dies, los testimonis dels obiectes, abonos, ó corroboracions;
sien agudes ipso facto per publicats, sens ninguna altre prouisio. E
demanant los ne les parts copia, sels ne donara.


Passats
tots los terminis sobre dits correran (corteran) a les parts
quinse dies ipso iure, & facto sens ministeri algu de Iutge per
instruyr, y fornir totalment lo proces: ab actes, y instruments, y de
tota altre manera en fet, y en dret. Exceptat que no poran rebre
testimonis. E passats los dits quinze dies, lo Escriua de la cause
dins tres dies request per la part, o altre delles haje de aportar lo
proces al Relador de la causa, la qual en ser


passat
dit termini, sia aguda per conclusa. E no pugue dit termini dels
quinze dies prorogarse, per mes de altres quinze dies: en vna, o
moltes prorogacions, si fera vist al Iutge. La consciencia del qual
en aço se encarrega.


Y
per fer aportar lo proces al Iutge passat dits terminis, se fara vna
cedula del tenor seguent.


Processum
ad vestram Magnificentiam mandare defferri, & causam expediri,
petit haec parts, & protestatur.


Tal
Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
&c. concessa copia. Portetur Processus, & intimetur.


Y
perque no totes causes se han de fer ab conclusio de la Audiencia per
lo que seria gran impediment, y destorp de la Iusticia: si la causa
sera de cent lliures moneda Barcelonesa,


o
menor, se ha de cometre, Ad decidendum, al matex Relador, y per fer
aço se fara per la part vna supplicacio del tenor seguent.


Admocum
Illustris Domine (Dne, la n casi una ñ) Locumtenens &c.


Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem centum
librarum, aut minorem centum librarum (si erit minor) Dignetur vestra
Dominatio ad decidendum committi Magnifico t. eius Relatori. Quae
licet &c. Altissimus &c.


Tal
Aduocatus.


La
decretacio.


Si
centum librarum aut minor est: committatur ad decidendum dicto
Magnifico Relatori, ut supplicatur.


Prouisa
&c.

La
Prouisio.


Recepta
&c. concessa copia. Ad respondendum ad tertiam. Intimetur. Tal
Relator.


Y
passats dits tres dies, se podra demanar que sia aportat lo proces y
asignat a sentencia desta manera.


Admodum
lllustris Domine &c.


Processum
ad vestra Magnificentiam mandare deferri, & ad sententiam
assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal Aduocatus.


Lo
Iutge proueyra.


Oblata
die t. concessa copia, portetur processus. Intimetur. Tal Relator.


Y
apres quant lo Iutge haura vist lo proces, y voldra fer sentencia, la
part ab vna cedula demanara.


Ad
sententiam assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal
Auocatus.


Y
lo Iutge quant voldra assignar dira.


Oblata
die t. concessa copia. Assignat ad sententiam ad diem t. Et
intimetur. Que sera quant lo Iutge voldra.


Tal.
Relator.


De
prouisio de portetur processus, ad respondendum ad tertiam, ni de
assignacio ad sententiam, nos pora supplicar en la Real Audiencia.



Si
la causa sera mayor de cent lliures fins en docentes Barceloneses, se
cometra la causa ad decidendum a dos, ço es, al Relador: y altre
Doctor, y la suplicacio que la part ha de donar pera demanar ho, sera
desta manera.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
inter partes in praesenti processu contentas vertentem maiorem centum
librarum, minorem vero ducentarum Barchinonensium: dignetur vestra
Dominatio, ad decidendum committere Magnifico t. eius Relatori, &
alicui alij Regij Concilij D. Quae licet &c. Altissimus
Tal. Aduocatus.


La
decretacio.


Si
minor est ducentarum, & major centum librarum, comittatur ad
dicendum Magnifico t. Relatori, & Magnifico t. &c. Prouisa
&c.

La
prouisio dira.


Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum ad tertiam.
Intimetur.


Tal,
y Tal.


Y
aquesta prouisio firmaran los dos, a qui se cometra ad decidendum: y
tambe la assignacio a sentencia, ab la qual se donara. Les altres
cedulas que se offeriran, firmara lo Relador sol.


Si
sera causa mayor de docentes lliures Barceloneses, se ha de expedir,
y declarar ab conclusio de la Real Audiencia, sens ferne altre intima
de la publicacio, perque les parts açi son presents, ó aquells per
presents: y la suplicacio sera la seguent.



Admodum
lllustris Dominm Locumtenens Generalis &c.


Refferente
Magnifico t. seu refferentibus Magnificis t. & t. si duobus fuit
commissa, fuit lata sententia in fauorem t. quae est dicto t.
praejudicialis. Qui propterea supplicat Dominationi vestrae, quatenus
dignetur dicta sentenciam in melius commutare: & offert cauere
iuxta Pragmaticam. Com esta dit dalt, en les suplicacions ab
interloquutoria. Y la decretacio, y prouisio es la matexa, quae esta
posade en las suplicacions in forma de les
interlocutorias: y se seruara lo matex orde en la caucio.


Y
los termes de la causa de supplicacio seran: si en causa de vint
lliures Barceloneses, o menors, dos mesos precissos, y peremptoris,
los quals correguen sine ministerio Iudicis ipso iure, & facto
dins los quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de
proues, y concluyr lo proces. Com essent la causa de tant poca
quátitad, no es raho sien los terminis tan llarchs com
en altres causes de mayor quantitat. Y si dins aquestos dos mesos nos
faran per la part supplicant les diligencias degudes, la causa
sia aguda per deserta.


Si
sera la causa mayor de vint lliures Barceloneses fins en cent,
tinguen les parts tres mesos precisos, y peremptoris: los quals
correguen ipso iure, & facto y sine ministerio Iudicis, dins los
quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de proues, y
concluyr lo proces. Y si dins aquestos tres mesos la part suplicant
no fara les diligencias degudes, la causa sia agude
per deserta; y demenantho la part, se declarará deserta. Y si
sera la causa major de cent lliures Barceloneses, de qualseuol
quantitat que sia, tinguen les


parts
sis mesos precisos, y peremptoris; en los quals totes les parts hajen
de prouar per tot genero de proues, y concluyr lo proces: y si dins
aquestos sis mesos la part supplicant no fara les diligencias,
digudas la causa sia agude per deserta: y
demanant ho la part, se declarara deserta. Y totes aquestes causes de
suplicacio, se han de descidir ab conclusio, de la real
Audiencia sens fer commissio al Relador, ad decidendum.


Y
perquant iuxta Pragmaticam Regiam, lata prima sententia in
Regia Audientia, praestita cautione, illius, fieri potest exequutio:
lo qui la voldra demanar prestara la caucio en 
peder
del escriua, q
para praestarla no sera menester ministeri de
Iutge com dalt esta dit, y praestada fara la supplicacio seguent.


Admodum
Illustris Domine Locumteeens &c.


Referente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra (córra) t.
quam cupiens dictus t. ad exequutionem deducere licet ab ea fuerit
supplicatum, cum Regiae sententiae praestita cautione exequutioni
demandetur. Supplicat vestrae Dominationi quatenus dignetur dictam
sententiam ad exequutionem deduci mandare, cum iam praestiterit
cautionem, quam cum paesenti exibet, & producit. Quae
licet, &c.


Altissimus
&c. Tal. Aduocatus.


La
decretacio.


Aliquis
ex Regijs officialibus dictam exequatur sententiam, de consilio
Relatoris, ad cuius Relationem lata fuit.


Prouisa,
&c.

La
prouisio sera.


Recepta,
&c. die t. &c. Conessa copia inserantur producta, & ad
respondendum ad tertiam. Intimetur.


Tal.
Relator.


Y
la execucio la ha de prouehyr lo Relador, a relacio del qual se ha
donada la sentencia, y no lo Iutge de la causa de suplicacio; y axi
se ha de continuar tot lo de la execucio en lo 
matex
proces. Y si la part que haura suplicat no impugnara la caucio,
instant la part que ha obtinguda la sentencia en favor, se pora
proueyr le execucio: y la part per obtenirla, fara vna cedula del
tenor seguent.


Processum
ad vestram Magnificentiam mandari offerri, & attenta cautione
psaestita, quae non fiut impugnata, executionem Regiae sententiae
decerni, postulat haec pars; & protestatur. Tal
Aduocatus


Lo
Iutge proueyra.


Portetur
processus. E fara la prouisio seguent, en lo proces ori ginaL.


Reuisio
executionis.


Die
t. &c. Visa supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat
executionem Regiae sententiae in eius fauorem prolatae decerni,
attenta cautione per eum praestita; visa dicta sentencia, visa dicta
cautione, visis videndis; E si sera facto verbo, dira:


facto
verbo in Regia audientia prouidet, quod fiat exequutio dicte Regiae
sententiae iuxta illius seriem, & tenorem, attenta cautione
praestita per t. quae impugnata non fuit. Et concessa copia
intimetur.


Tal
Relator.


Y
si sera sens contradictio ninguna de les parts, no se ha de pendre
salari algu: si empero sera ab contradictio, sen rebra terça. E si
la caucio se impugnara, se admetran les parts a prouar ab terminis
breus, a arbitre del Relador.


Y
si alguna part no voldra, o no podra tan prest prestar la
caucio, pera fer la executio de la sentencia; y sera dite sentencia
condemnatoria a pagar alguna quantitat, pora demanar


ques
faça la execucio de la sentencia, y que sia deposade la quantitat en
la Taula de la Ciutat, donant aquella per caucio: y en tal cas poran
fer vna suplicacio de la forma 
seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c,


Refferente
Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra t. quam
intendit dictus t. ad exequutionem deducere, licet ab ea fuerit
supplicatum, cum iuxta Regiam Pracmaticam praestita cautione possint
sententiae ad exequutionem deduci, licet ab eis fuerit suplicatum,
loco cuius dat dictus t. Tabulam Ciuitatis, & contentatur, quod
in 
ea
deponatur quantitas pro executione dictae sententiae exigenda, quae
licet, &ç.


Altissimus,
&c. Tal. Aduocatus.


Y
si per cas deposen la quantitat en la Taula, y prestara caucio lo qui
ha obtes la sentencia: se proueyra que li sia lliurada, atesa la
caucio per ell prestada.


Causes
de Apellations.


Les
causes de Apellacions de Iutges inferiors, ço es del Veguer, Balle,
o altre Iutge, com sien causes que se han de tractar en la Real
Audientia per sola qualitat de esser de Apellations, noy ha
necessitat de suplicar que sien euocades; sino que sien comeses. Pera
cometra les quals, se fara vna suplicatio del tenor seguent;


Admodum
Illustris Domine Locumtenens, &c.


Causam
appellationis interpositae per t. a sententia, seu prouisione, si
sera alguna interlocutoria, lata seu facta per t. in fauorem t.
contra t. Dignetur vestra Dominatio committere alicui ex Doctoribus
Regiae Audientie: & facit fidem de Appellatione vt ecce, Quae
licet, &c..


Altissimus,
&c.


Tal.
Aduocatus,


La
Decretatio.


Constito
de appellatione, Magnificus t. audiat colligat, & refferat, &
super intermediis debite prouideat.


Prouisa
per t. Regentem.


La
prouisio.


Recepta,
&c die t &c. quia constat de Appellatione, quam prouidet
inferi, ad respondendum ad tertiam, & fiat inhibitio. Concessa
copia, intimetur.


Tal.
Relator.


Si
seran apellations dels oficials de fora, la suplicatio, y declaratio
seran de la matexa manera: pero en la prouisio en lloch de, Ad
respondendum ad tertiam posaran. fiant litterae citatoriae, &
inhibitoriae stillatae.


Si
seran causes de Appellations, que eran ja introduydes en la
Gouernacio, y voldran proseguirles en la Real Audiencia, sa
fara suplicatio de la manera seguent.


Admodum
Illustris Domine, &c.


Causam
appellationis quae vertebatur in Regia Gubernatione inter t. ex vna,
& t. partibus ax altera: dignetur vestra Dominatio, commitere,
continuando eam in Regia Audientia alicui ex Regij Concilij
Doctoribus. Qualicet, &c.


Altissimus,
&c.


Tal,
Aduocatus.


La
decretacio.


Commitatur
Magnifico t. qui audiat, colligat, & Referat, & super
intermediis, & aliis debité prouideat.


Prouisa
per t. Regentem.


La
prouisio sera.


Recepta,
&c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum, ad tertiam,
Intimetur.


Tal.
Relator.


Los
terminis de dites causes de Appellations seran de la manera que esta
dit de sobre en los terminis de les causes de suplications de les
sentencias diffinitiues de la Real Audientia: entenentho de les
causes de Apellacions de les sententies diffinitiues dels Ordinaris:
y segons les quentitats que seran, se hauran de cometre; ad
decidendum, com les causes de la primera instancia.


Les
causes empero de appellations de interloquutorias dels Iutges
Ordinaris: se hajen interposar dins tres dies, y dins quinze dies
hajen de fer totes las diligencias degudes; passats los quals, sia
agude la causa per conclusa: y se haye a declarar en aquella.
E si no se faran les degudes diligencias en la introduccio, y
prosecucio de dita causa, demanant ho la part, se haja de declarar
deserta.

Les
de les sentencias ques donaran en la Real Audiencia de les
causes de appellacions, puys ab dites sentencias no
sien ja tres conformes, se pora suplicar: y en la cause de
suplicacio se guardara lorde, que dalt se ha dit en les altres causes
de suplicacio de diffinitiua.

Si
empero sera apellacio de interloquutoria, confirmada que sia en la
Real Audiencia, no sen podra suplicar.


En
les terces (terçes) instancies, ço es, en causes de
segonas apellacions dels Iutges que tenen les primeras
apellacions que se introduyran en la Real Audiencia, tinguen les
parts vint dies per instruyr lo proces sens ministeri del Iutge, ni
fer assignacions, sino que correguen a les parts ipso iure, &
facto: passats los quals vint dies, sien aguts los testimonis per
publicats, sens altre prouisio de Iutge; y correguen a les parts a
fer tot lo 
que
voldran: y passats aquells sia aguda la causa per conclusa.


Y
perque en moltes sentencias, axi interloquutorias com
diffinitiuas se fa condemnacio en despeses, les quals apres se
han de taxar, per la texacio de elles, se seruara la seguent 
forma,
ço es: que lo que haura
abtinguda la prouisio, ó sentencia,
fare vna cedula estant en terma de poder executar, ço es
passada en cosa judicada, ó confirmada en causa de suplicacio, ó
prestada caucio en son cas.


Expensas
taxari postulat pars hec & sunt sequentes.


Primo
pro salario Iudicis, &c. Tal Aduocatus.


Y
lo Escriua de la Audiencia, mirara les despeses que son processals, y
escripturas, y traura les summes que per ells se deura; y firmar se
ha al peu del memorial, en lo proces,


Lo
Iutge proueyra. Ad respondendum ad tertiam.


Y
apres proueyra que li sia portat lo proces, ab altre cedula que
donara la part; y demanant que li sien taxades les despeses taxara
aquelles en lo modo seguent.


Prouisio
taxationis expensarum.


Die
t. Visa cedula oblata per t. qua petit expensas taxari pro ut in
memoriali, visa prouisione, seu sententia qua fuit t. in expensas
condemnatus, visis videndis, taxat dictas expensas, pro vt in margine
cuiuslibet partita continentur: quae in asseruo summam capiunt t.
librarum, illis prius medio juramento per partem adueratis. Et
concessa copia. Intimetur.


Tal.
Relator.


Y
la execucio de dites despeses taxades, se demanara de la matexa
manera que la execucio de les sentencies, ço es, que fara vna
suplicacio lo qui inste, del tenor seguent.


Admodum
Illustris Domine, Locumtenens Generalis &c.


Quia
expensae in quibus fuit condemnatus in Regia prouisione fuerunt
taxatae, & taxatio transiuit in rem iudicatam: supplicat t.
vestrae Dominationi, quatenus dignetur pro dictis expensis taxatis,
exequutionem decernere, quae licet &c.


Altissimus,
&c.


Tal.
Aduocatus.


La
decretacio, y la prouisio del Iutge sera com es dit, com se demana la
execucio de la sentencia. Y si per ventura de la taxacio de les
despesas sen suplicaua, com sen pot suplicar prestada la
caucio en la forma demuntdita, quant se suplica de les sentencias
per excusar aquelles: ço es, que sia prestada caucio pro
quibuscunque supplicationibus quae postea interponantur, se pot
passar auant, en la execucio.



Hauentse
de fer la actual execucio de la sentencia ja proueyda, si sera hauer
de donar prssessio (possessio) de alguna proprietat a la part
que haura obtenguda la sentencia, anira vn official ab lo Escriua, y
donara possessio de la tal proprietat, que haura obtengut: fent de
tot, sos actes.


Si
empero sera executio, que se haya de fer per pagar alguna quantitat,
de la qual sera estada la condemnacio; anirá algun official, ab lo
Escriua a fer la execucio: la qual faran de aquesta manera. Ques
presentaran a la casa del condemnat, yl requiriran que pague,
perque venen per fer la executio de la sentencia; y no pagant,
encontinent inuentariaran los bens del condemnat, axi mobles com
inmmobles. E si dins los deu dies no pagara, se proceyra a
vendre los mobles: y en cas, que los mobles no bastassen a pagar lo
deute: passats los trenta dies, se proceyra a vendre los immobles.
fins a la quantitat del deuta. Y aquestes execucions se fan
sempre a despeses del condemnat. Y de aquesta manera se lleuara molt
gran dilacio, que se vsa en les execucions, de la manera q abans se
feyen
. que ans de arribar a esser satiffet
lo qui ha obtingut la sentencia, se feya vn altre proces.


Y
los immobles se encantaran per temps de trenta dies, y passats
aquells, se puguem lliurar; segons dispositio de dret. Y quant
lo deute fos poch, a respecte del valor de la proprietat que se haura
de vendre; lo Iutge tandra concideracio en si fara
pagar, fent arrendar la proprietat dels fruyts de aquella al crehedor
per ques faça la execucio a meiñs dañy del debitor.
Inseguint en aço lo que esta disposat per Dret.


Item
per quant es molt ordinaria cauillacio allegar, y
demanar, en les causes ferias, de meses y de varemes
persones q ni tenen que segar, ni veremar, ni se hen ()
de occupar en aço, per les quals, se pert molt temps en dites
causes: o concedintse dites ferias, o altrecantse,
sobre si se han de concedir, ó no De açi auant no puguen allegar,
ni demanar dites feries en les causes que tindran lloch, sino
sols los qui vertaderament, y sens ficcio tindran que segar, y que
veremar demanera que se hajen de occupar. Y si altrement se
allegaran sens poder ho fer, lo qui las tals ferias
allegara, li sia corregut lo temps en la causa com sino se agues
altrecat sobre dites feries.


Item
com no obstant que sia ja ordenat per ordinatio del present Regne,
que los escrivans de les causes no admeten scriptura alguna del
Procurador, sens que face fee de la procura, se veuhen cada
dia abusos fets per los escrivans de dites causes, qui han rebut
moltes escriptures dels que han comparagut en nom de altre, sens
tenir la procura de aquell; é impedexen, que estant la causa moltes
vegades pera determinarse, no pot fer per aquexa falta, que seria en
dany del principal: perque se hauria de declarar nullo tot lo fet en
son nom. Per ço ningú escriva puga pendra
scriptura alguna de qui compar 
peraltra,
que no li faça
fee del poder encontinent: lo qual haja de
continuar en lo proces; altrament que lo tal escriva ha obligat en
totes les despeses, y dany ques seguirá p la
falte de tal
poder. Entenent lo demunt dit, etiam en les causes pendents.


Item
com per cavillacions dels procuradors se diferexen les causes
mes del digut, en gran dany de les pars, y de la bona
administracio de la justicia, lo que prove molt sovint de voler fer
los procuradors offici de Advocats: per ço se proveex, que los
Iutges qui veuran y entendran differir se les causes per dites
cauillacions dels procuradors o p voler fer ells mes del que
toca a son offici, deguen mulctar aquells en pecuniaria pena,
o altrament. Encarregant en aço, la conciencia de dits Iutges.


Per
lo predit empero orde, no se enten perjudicar a las Ordinacions de la
present Ciutat, y Regne, sino en quant contrarien al demunt ordenat;
ans aquelles resten en se forçá, y valor. Ni tempoch
per lo que se es dit, que se puguen evocar causes a la Real
Audiencia, sub praetextu, quia agitur de viribus, &
interpretatione Regiorum Privilegiorum; enten alterarse, ni fer (fér)
perjudici al orde que te la Vniversitat, quant praeten
contrafaccio de Privilegis: com sol se entenga: quant entre parts
sera questio sobre alguns Privilegis, ó en la qual incidesca
interpretacio de ells, y de la força de ells: en lo qual cas, es
qualitat per evocarse la causa a suplicacio de alguna de las parts,
&c.