Mostrando las entradas para la consulta proces ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta proces ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de marzo de 2021

3 DE DICIEMBRE, 4, 5, 6, 7, 8

3 DE DICIEMBRE.

No hubo sesión.
Se recibió una carta de Juan Ferrer, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Sperant que qualque correu spatxat partis per aqui no he curat de scriure per diversos viandants que son partits mas vehent que mes ha de vuyt jorns que no ha partit correu per aqui doni disabte passat an Lorens Vilanova burges de Perpinya una letra per vostres reverencies nobleses e magnificencies avisant aquelles del que fins en aquella hora havia fet e encara del quen occorria en aquest negoci dels dans donats a don Jofre de Castre. En apres ses seguit que mossen Rebolledo per mija del notari de la cort de aquest regne crech yo ab sabuda de la cort son venguts venir a parlament ab mi e axi lo dit mossen Johan Cerda com lo dit mossen Rebolledo me han volgut mostrar una gran causa de maravella de aqueix Principat que vulla empendre axi com empren aquest negoci com los dans fets al dit don Jofre no li vinguen gens per haver aderit ab aqueix Principat en los actes passats mas per la antiga bandositat que es entre ells de la qual es stat causa e trectador lo dit don Jofre e aqui axi lo dit mossen Rebolledo com lo dit mossen Cerdan man recitat diversos tractes que lo dit
don Jofre ha manejats entre ells los quals serien molt larchs de recitar començant de la mort de mossen Pere Marrenes de Moriello (Pero Martinez de Moriello, y otras variantes) ença conclohent que aço me havien volgut dir per scusacio llur e que staven molt marevellats que aqueix Principat axi facilment donas fe al que per lo dit don Jofre era stat aqui donat entenent e que si de aço que ells me dehien volia pendre aci informacio que ells mo feren dir a molts cavallers e gentils homens de aquest regne qui sabien be la veritat e quant be hagueren parlat yols digui que lo carrech meu era explicar al Senyor Rey ço quem era acomanat en mes struccions e avisar aqueix Principat de la exequucio que sa Majestat manaria fer en les coses suplicades e que daqui avant no tocant a mi pendre escusacions ne informacions negunes per part del Principat car la informacio que de aquest negoci se havia haver jas era haguda e per ells se maravellaven que aqueix Principat hagues causa de pendre aquest negoci en la manera quel prenia que yols volia fer certs que als diputats e consell de aqueix Principat constava per proces auctentich que los vassalls de don Jofre havian manament de ell que donassen vitualles per sos diners axi als servidors de mossen Rebolledo com als de don Felip e encara designantment quen donassen al Steve de Agramunt dels diners de les sues rendes ço es del dit don Jofre. E mes se mostrava per proces que interrogat hun servidor de la casa de Castre que aquell hauria respost com li fara valença que Steve Dagramunt ma dit que lo que faça per manament del Rey. E mes constava per proces que anant presones (presoners, se pronuncia presonés) los homens de la Squarra dehien als quils portaven presos per quens tracteu axi no sabeu que ni nosaltres ni nostre Senyor may fem part ab negu e responien los quils portaven presos no vostre Senyor nos arma ab los cathalans no trague ell la bandere de Cervera e que axi mateix vessen provant don Jofre aquestes coses aqueix Principat si havia causa de fer ço que fahia e que haguessen per cert que axi com aqueix Principat nos volia mesclar en debats voluntaris que no sabera fallir a la defensio necessaria de aquells quil haveren servit majorment puix ho podien fer ab expresa licencia e voluntat del Senyor Rey e axi apres moltes rahons nos partim dihent que en Ribagorça havia tant bon mercat de testimonis que no era imposible a negu provar ço que volgues fins açi per part de la cort may mes stat pus dit ses ni se quen hagen parlat molt al Senyor Rey sent be que per quant a VI del mes que se
passa
la paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Felip de Castre lo Senyor Rey li vol tremettre lo prior de Roda que tracte pau entre ells car mossen Rebolledo mateix ma dit que no vol treua sino pau final ho guerra e ab tot que en dies passats mossen Rebolledo e mossen Cerdan no volguessen pau ab don Felip sino quey entras don Jofre ara ells se aconortaran de don Jofre puix don Felip no li puixa valer nel puixa acullir en ses terres. Aço dich mossenyors per avis de don Jofre e si la pau aquesta o treua o qualque sobresentiment nos fa hajau per cert ques seguiran infinits mals en aquesta bandositat car passats CCCC rocins de castellans son desafahenats per aquestes aldehes que la major part yo crech seran a peticio de mossen Rebolledo. Lo Steve Dagramunt qui es stat lo principal emprenedor de aquestos dans donas a don Jofre. Ma dit mossen Rebolledo que es aci en Cathalunya hi que ell la fet venir per saber de ell com eren passades estes coses e que aquell li ha dit que ço que ses fet ses fet per la lur bandositat crech yo que seria bestia que digues als. Fins aci als no sia novat. Sper tots jorns vostra resposta. Aci ha vengut nova com don Felip de Castre lo vell es mort no se la sua mort si afollara ho adobara res en aquests fets. Lo Senyor Rey deu partir dema per anar a la Almunia per veures alli ab lo comte de Foix. Stara dos o tres dies. Feta en Calatayut dilluns a vespre a XXIII de novembre. Lo Senyor Rey es partit vuy pera la Almunia. Sera aci dijous en cert per raho de la cort. - Closa a XXIIII del mateix. - Prest als manaments de vostres reverencies nobleses e magnificencies quin recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

4, 5, 6, 7 Y 8 DE DICIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de varios negocios que interesaban a la Generalidad.

domingo, 7 de marzo de 2021

1.° DE MARZO.

1.° DE MARZO.

Dióse cuenta de la carta que sigue, remitida por Juan Ferrer.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt magnifichs e de gran reverencia.
Grans dies (hace días; grandes días) que per diverses vies he scrit a vostres magnificencies de les coses occorrents e de aqui ha be hun mes e mig (un mes i mitg) que letra no he rebuda e so duptos que sim (si me; si em) scriu de aqui les letres en qualque part nos perden car escassament puch creure de aqui en temps tant larch vostres reverencia e magnificencies nom hagen respost al que scrivi (escribí; vaig escriure) de la Almunyia sobre lo fet de les marques o represalies que en Montpaller (Montpellier; Montispesulani y otras variantes) se son fetes en bens de homens de Barchinona del qual negoci en ma venguda porti (traje, de portar, llevar, portes; vaig portar) special struccio e de la Almunya scrivi al Senyor Rey era content de fer comissio de aquest fet a mossen Charles Dolius e lo Rey de França e hun altre cavaller pero que yo (en algunos textos se ve yo y jo, ambos) no havia delliberat acceptar ni spatxar tal provisio sens vostra sabuda majorment per lo redupte en que yo stava si be non volia tant declarar que no fos cosa molt prejudicial (pre + judicio, perjuicio) a la capitulacio de Vilafrancha perque mossenyors si en aquest fet vos sembla sia bona la dita provisio placiaus avisarmen (avisarme) car (ya que) altrament per mi noy (no hi) sera enantat. Dels altres fets mossenyors de don Jofre de Castre e de mossen Rebolledo tan poch may de aqui he hagut avis en quin punt stan be he sentit axi com lo Senyor Rey fa pendre sobre aço proces en Ribagorça e encara se hun servidor de la casa de Castre es stat ab lo Senyor Rey en Olit (en Olite). Per aquest material nom se a instancia de qui si es vengut. Lo dit hom ha nom Borau gentil hom ben conegut per tots los de la partida de don Felip. De aço fas (faig; fach; hago) avis a vostres reverencia e magnificencies per que sintau (sintáis, escuchéis; sentir) totes coses (falta punto) Lo Senyor Rey dimarç (dimats, dimarts; martes : die Marte) passat a vespre torna açi en Tudela hon comença spatxar molts negocis qui staven enbassats. Ha scrit en Çaragoça que la embaxada tant gran que devia venir a sa Majestat segons ya aqui haureu sentit que no vinga fins ell la deman. Nom se sis aturaran que molt dihen stan arranquats. Lo comte de Foix sen deu anar en França dins vuyt dies pero leixa sa muller en Tafalla. Feta en Tudela dijous a XVIII de febrer.
Lo proces ques pren en Ribagorça nom se sil fa pendre lo Senyor Rey ho (o) qui mas be se que sen pren proces.
Lo Senyor Rey es dubte no sen torn entrar dins Navarra per regoneixer e metre en punt ses forçes pero a dir lo ver nom per ques façe ab la calor ques deuria fer car certament del que he vist de Navarra puch jutgar que si ella ve en ma de França o de Castella tota la restant Senyoria del Rey stara a discrecio del qui haura Navarra. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres manaments.

martes, 17 de noviembre de 2020

6 DE MARZO.

6 DE MARZO. 


De acuerdo con los concelleres y consejo de Ciento de la ciudad de Barcelona, se resolvió enviar a la reina una embajada, con el objeto que expresan la credencial y las instrucciones que aqui se trasladan; y luego se dio cuenta de los demás papeles que siguen:

Molt alta e molt excellent Senyora.
Sobre alguns afers concernents servici de nostre Senyor Deu servey e honor del Senyor Rey e de la Excellencia vostra e benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat e dels altres regnes e dominis de la real corona son per nosaltres tramesos a la excelencia vostra los magnifichs mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar mossen Arnau de Vilademany e de Blanes En Francesch del Bosch ciutada e sindich de la ciutat de Leyda stesament informats de algunes coses que a vostra dita Excellencia explicaran.
A la qual humilment supplicam los placia donar fe e creença en tot quant per part explicaran axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat molt alta e molt excellent Senyora tinga en proteccio sua vostra Illustrissima senyoria. La qual a nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a VI de març del any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment re (se) recomanen. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya congregat en Barchinona.
Instruccions dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats e consell en virtut de la comissio de la cort elegit lo Principat de Cathalunya representants fetes e donades als magnifichs micer Nicholau Pujades ardiacha de la mar e canonge de Barchinona mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e En Francesch del Bosch sindich de la ciutat de Leyda embaxadors per lo dit Principat a la lllustrissima e molt excellent senyora la Senyora Reyna tramesos.
Primerament los dits tres embaxadors ab aquella mayor cuyta que poran ensemps ab los embaxadors per la ciutat de Barchinona elegits faran llur via e cami vers la lllustrissima Senyora Reyna la qual ab lo Senyor Primogenit ve de Morella per lo cami e via de Tortosa. E faran tot lo possible en tal forma arreglar lo temps que prop Vilafrancha o en tal part façen la exposicio de les coses dejusscrites per manera que la dita Senyora elegis en Vilafrancha romandre o aturar. E en aquell loch o temps que pus acomodadament poran en tal forma e manera que nos puixa haver suspicio que comunicat hajen ab lo lllustre Senyor Primogenit. Los dits embaxadors se presentaran a la dita lllustrissima Senyora Reyna apart o separada del dit Senyor Primogenit si axi trobaran la sua Excellencia sino en presencia del dit Senyor Primogenit e de tots los qui si trobaran segons la facultat se los oferra faran la exposicio seguent a la Altesa de la dita Senyora.
Ço es feta reverencia besada la ma e donada la letra de creença a la dita Senyora de continent sens divertir a altres actes explicaran a la sua Excellencia com sentida per lo dit Principat la venguda del Illustre Senyor Primogenit han grandissima alegria per aquella e regracien a Deus omnipotent a qui talment ha plagut ordonar que la liberacio del Illustre Primogenit efectualment seguesque ab complit benefici e repos del dit Principat e encara regracie a la sua Excellencia qui lo dit Primogenit ha menat e restituhit en Cathalunya e es stada lo mitga de la tal divina ordinacio.
E mes li diran com per gran servey e honor de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e per donar complidament perfeccio a la liberacio del dit lllustre Primogenit e per repos e benavenir de la cosa publica es vist al dit Principat la dita lllustrissima Senyora deure plaure ordonar e esser contenta que lo dit Senyor Primogenit venga en la ciutat de Barchinona sens la sua Altesa e alguna altra companyera la qual fos vist o en manera alguna dir se pogues lo dit Senyor Primogenit no esser constituit en plenissima libertad. E per tant supplicaran a la sua Excellencia placia abstenir de entrar en la dita ciutat e fer romandre los qui en sa companyia venen.
E si la dita Senyora plaura esser tantost contenta pora restar a Vilafrancha o en aquell loch que millor elegis ab los qui venen del consell del Senyor Rey. Hon per ventura la sua Altesa mostras no contentarse com es dit ordenar lo sobre dit los dits embaxadors ab aquella reverencia e pertinencia que mereix deduhiran a la dita Senyora les causes e motius urgents per los quals lo dit Principat es mogut en fer dita supplicacio dels quals es feta larga informacio als dits embaxadors e veura la dita lllustrissima Senyora quant lo dit Principat zela lo honor e servey de la dita Majestat e de la sua Excellencia. E per tant la supplicaran esser contenta ordonar com dit es car en altre loch donar seria desservey de la dita Majestat e de la sua Altesa e perillos de dans e inconvenients al Principat de Cathalunya los quals desservey e perills cessaran plahent a la sua Senyoria com dit es abstenirse de entrar en la dita ciutat. E axi ab afecte faran e procuraran los dits embaxadors placia a la dita Senyoria abstenir e encara provehir que los del consell del Senyor Rey contra los quals es lo proces del sometent se abstenguen entrar en la dita
ciutat.
O si en presencia del Senyor Primogenit se hauran explicar les sobre dites coses besada la ma a la dita Senyora la besaran al dit Senyor Primogenit e feta en totas maneras la conclusio sobredita faran companyia al Senyor Primogenit e dell nos partiran nel permetran en altra part anar sino venir en la ciutat de Barchinona.

Datum Barchinone VI° marcii anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVIIna e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Ara pus derrerament de Morella vos havem scrit e certificat per nostres letres de la causa de nostra venguda alli e de la exequucio de aquella ço es que haviem tret del castell la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill ensemps ab lo qual enteniem a partir pera aqueixa ciutat. E axi deduhintho en exequucio per la present vos certificam com en lo dia de ayr partim de Morella ensemps ab lo dit lllustre Princep e venguem a Trayguera e vuy som partits de alli e entrats en la present ciutat ahon vehent lo dit lllustre Princep un poch ujat e que continuar cami sens entrevall no li fos fatiga perque repos hun poch havem delliberat restar e reposar aci dema tot dia. E lo divendres subseguent Deus mediant partrem de aci e per nostres jornades continuarem lo cami sens detenir dreta via pera aqueixa ciutat. E axi per vostra consolacio havem delliberat fervos la present. Data en Tortosa a lIll de març del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - Serena secretarius.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs ben amats e verdaders amichs nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e primogenit.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs e verdaders amichs nostres. Per major augment de vostra consolacio vos significam com huy ensemps ab la lllstrissima e molt virtuosa senyora la Senyora Reyna nostra carisima mare e ab total nostra libertat ya hora tarda som entrats en aquesta vila de Trahiguera de hon Deu volent dema partirem e irem a dormir a Tortosa e de alli successivament continuarem nostre cami ensemps ab la dita Senyora fins aqui siam junts perque ab compliment de vostres bons e leals desigs hajau lo perque tant haveu treballat e de nos visiblament comprengau quant som desijosos retribuirvos sino la que devem saltem la que porem condigna satisfaccio. Som per gracia de nostre Senyor en bona valitut e disposicio de nostra persona de la qual desijam fruir vosaltres e tot aqueix Principat. Dada en Trahiguera a tres dies de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs ben amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra libertat per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Hir passat scrivim de Trayguera significantsvos nostra juncta alli e com deviem continuar nostre cami per esser en aqueixa ciutat de nos tant desijada.
La causa de la present es sols per fervos certs com huy som entrats en aquesta ciutat de Tortosa hon som stats reebuts ab molta expectacio e gloria. Gracies sien fetes de tot a Deu omnipotent. Dema la Senyora Reyna e nos reposarem aci e apres continuarem nostre cami fins mijançant la gracia divina siam aqui nos ab la dita Senyora. Dada en la ciutat de Tortosa a quatre dies de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.
Al egregio caro e bien amado mio el conde de Modica.
Conde caro e bien amado mio. Recebi vuestra letra con Semenat agora en ste punto. Por vuestro plazer e de don Johan Dixer vuestro sobrino vos certifico so en mi pura libertat hi cras la Senyora Reyna e yo himos a Trahiguera e lotro dia a Tortosa. Rogo vos que las novidades cessen que todo ira bien con la de nostre Senyor. De priça en Morella a dos de marzo.
Don Johan Dixer haja la presente por suya. - El Principe qui vuestro bien desea Carles.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats vintesetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. En cars que fins aci de diverses e moltes letres queus havem fetes no hajam cobrat resposta considerat quant va en aquests afers havem delliberat fervos la present avisant vostres reverencies providencies e magnificencies com apres que de Morella ultimament vos haguem scrit la Senyora Reyna e lo lllustrissimo Senyor Princep ir vengueren a dormir a Trayguera e huy a posta de sol volentse fer nit ab una gran e bona recepcio son entrats en aquesta ciutat hon la dita Senyora a instancia e peticio del dit lllustrissimo Senyor dient ques sentia algun tant cançat ba delliberat aturar aci dema tot lo dia. Divendres plahent a Deu partrem prosseguint nostre bon viatge. Crech sera la dinada e dormir al Perello o al Spitalet si alli e a Miramar nos porem aleujar e sino sera de necessitat aturar en lo dit loch del Perello e a nostres jornades prosseguirem nostre cami e tota vegada serem sollicits en avisarvos en cas com dessus es dit de vostres reverencies providencies e magnificencies no hajam cobrat resposta alguna les quals poden ordenar lo quels placia. En Tortosa a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests lo Mestre de Muntesa.
Senyors la present no ha pogut sotscriure lo Visrey per esserse mes a dormir. Prech les reverencies providencies e magnificencies vostres la hajan per sua manu propria ut in litteris.

Als molt reverents magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs e honorables senyors.
Acabant de scriure la letra que va ab la present trames han per mi los pahers de aquesta ciutat los quals he trobat en consell e hanme dit com han nova certa de les plegues que lo Senyor Rey fa. E com certament dissapte primer vinent totes les gents se deuen aplegar o deuen esser en un loch prop Muntço del qual ells vos scriuen dien encara que lo Senyor Rey deu esser alli e que deu venir sobre aquesta ciutat e sobre Fraga pero ells crehen que pus tost aci. E si Is nova es vera segons ells la han per vera qui dihen que ho saben cert jo crech que pus tost vendra sobre Fraga perque ha mes raho e susara ne fet correu al capita avisantlo e fahentli record que seria bo fahes tirar lenya a quantes besties ha en Fraga per provisio de la vila e que pens si seria expedient trametra per la gent de Tortosa qui alla no fa res quels fassa venir passant per aci per Leyda e jo dema provehire ans que men pertesque pera Fraga en ferhi portar farina civada e palla almenys que hajam forniment pera XV dies e encara que ans que pertescha per lo mati no puscha dar compliment. Lo Senyer En Pi resta aci qui dara compliment al que restara a fer car fins aci be hi ha retut son deute yatzia mossenyors que yo haje letra vostra de no despendre res en monicio de Fraga pero semblem que aquest fet no dege esser compres en vostra letra ates lo gran dan perill e carrech ques poria seguir per no provehir e aço he volgut fer de consell dels pahers de la present ciutat e si axi es senyors que lo Senyor Rey hage delliberat de emprarse de tot Arago en una jornada serie expedient tenir preparades les osts de Cathalunya per resistir als aragonesos sins volien ultrajar. Bem part fort cosa que essent la Senyora Reyna en Cathalunya aquests assaigs se fassen pero possible es que restituit lo Senyor Princep dins Cathalunya ella sen torn tantost. Jo he sabut per homens poch parcials al Rey qui dreta via venen de Saragoça que lo dit Senyor vuy en die te alli sobre CCL rocins e ha be manera de fer be compliment a D gent de peu encara que no la puga fer tal com la nostra pur ab aquestes ampres generals e particulars e ab las junctes major nombre de gent pot fer que no la nostra dich de la soldejada que si a ampres se ha venir be serem a un dells Xllll. Ell crech se coneix sobergaria en la gent de cavall e pus lo terreny es pla crech li sembla que neguna desaventatge de gent de peu se dega a comparar al avantatge de gent de cavall. Placia a Deu que li meta en cor e voler be tractarnos com a vassalls puys nosaltres lo volem tenir com a Rey e Senyor. De aquestes noves mossenyors jo noy sce pus sino les conjectures e sospites que per altres letres vos he scrites e ço que ara dich dich sol per dit dels dits peyers (pahers, paheres) de Leyda qui dien ne son mes que certs com dit vos he. Si de aqui vostres reverencies e honorables savieses coneixen que aquest fet se hage gens emburlar vos certifich que aquesta gent de peu desige molt una cinquantena de spingardes e polvora de spingarda de que son aci molt freturos e encara en lo camp hauria mester qualque bon bombarder e qualque perell de serpentines que fossen bones ques poguessen prest gornir e desgornir dels ceps a fi que fossen pus adornes de aportar. Lo present correu fas sols per aquesta nova instat per los pahers de aquesta ciutat e per la nova quem semble ho meresque be fer lan pagar vostres reverencies e honorables saviesas segons que servira. Aci ha molt mal forniment de correus e de besties. Seria bo ferna hun mot an Alicsen. Feta en Leyda a XI hores ans de mija nit dijous a V de març any Mil CCCCLXI.
Don Johan Dixer a nit passada es passat per aci la via de Tarregona per exir al encontre al Primogenit la via de Tarragona.
Lo Senyor Rey ha fet cridar lo acordament seu a Çaragoça pero lo sou nos pague per gran diferencia que ha ab los de la cort car la cort qui era en Fraga ses mudada a Çaragoça e alli es stat dat poder larch e bastant a deu persones per provehir lo fet de la present guerra. Los LXXIl de la cort elets en Fraga dien que nos pot fer que en ells tota la cort e que la cort no pot fer eleccio de persones algunes per altres actes. EsIos dit que fahessen ells LXXIl ço que los X devien fer e que donen al Rey aquells diners que li debien dar car sobre aço es tota la questio. Dien molts dels LXXIl que pus la cort ses fiada en ells volien primer consultar tots sos principals e axi la cosa sta emburlada. Crech aço sols baste per dar prou torb al dit Senyor Rey en la sobredita empresa. - Lo quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables saviesas Johan Ferrer.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. La present sera per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com susara dada de la present tenint consell ajustat son stats a mi los jurats prohomens e sindichs de aquesta vila los quals han supplicat e request en scrits a mossen lo veguer e a mi segons en lo translat de aquells lo qual dins la present interclus veure poreu les quals supplicacio e requesta a nosaltres feta los son stats demenats aquells tres jorns qui per semblants actes esser demanat es stilat e acustumat requerintlos que durant aquells carta alguna no concloguessen fahent delliberacio en mon consell de les dites coses per correu volant fosseu avisats perque placiaus spatxadament trametrai la resposta fahent la present. Son attesos quatre o cinch gentils homens del Senyor Primogenit quim han dit a bocha com le Senyor Rey requer convoca e acorda quanta gent darmes pot axi de peu com de cavall axi dins la ciutat de Çaragoça com per tot lo regne de Arago e com ja ans dels dits homens per publica fama se digues en aquesta vila stava en delliberar de trametre sploradors a la dita ciutat es stat dit com derrerament per vosaltres es stat scrit an Johan Ferrer que res no bestregues per tals actes e axi placiaus volerhi provehir. E ab tant la Trinitat Sancta vos tinga en sa proteccio e guarda. De Fraga a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.
Huy he respost a la embaxada de la ciutat de Çaragoça juxta la forma e orde ab vostres letres per vosaltres a mi donats. Perque siaus avis.

Per causa de la detencion del Illustre Senyor Princep fillo del Serenissimo Senyor Rey nuestro Senyor vos muy egregio Senyor comte de Modica capitan general del exercito e armada del Principado de Cathalunya et vos muy magnifico mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de la ciudat de Barchinona pretendeys haver entrado en el regno de Aragon e demandando passatge a la villa de Fraga haveys entrado en aquella e occupado el castillo e aquella con el dito castillo teneys e guardays ocho dias e mas ha passados coentra voluntat del Senyor Rey e contra los privilegios e libertades del regno de Aragon e en gran danyo e prejudicio de la dicha villa. E por quanto a vos Senyor capitan e regent la dita vegueria e a vuestro consello e exercito assi por letras patentes como en otra manera sea notorio e manifesto el dicho lllustre Senyor Princep no seyer detenido ante seyer liberado de la dicha detencion e estar en su plena libera e francha libertat e facultat de fazer de si lo que quiere e faze su via a la dicha ciudat de Barchinona e hoy jueves que se conta cinco del present mes de março del anyo Mil CCCCLXI el dito illustre Senyor Princep seyer en el dito Principado de Cathalunya et por consiguent et alias vos dichos Senyores capitan e regent la vegueria con el dito exercito e armada no dever aturar ni star en la dicha villa de Fraga ni detener el castiello de aquella. Por tanto Johan Vallsiguer sindico e procurador de los justicia jurados concello e universidat de la dicha villa de Fraga supplica e requiere a vos dichos Senyores capitan e regent la dita vegueria e a los de vuestro consello e a todos aquellos a qui las cosas suso ditas e infra scriptas toquan e toquar pueden que de continent e sin dilacion alguna relexedes la dita villa e castiello liberos e expeditos a servicio del Senyor Rey de quien son e vos vayades de aquellos e con todo vuestro exercito e armada vos tornedes al dito Principado de Cathalunya sin fazer danyo ni perjudicio a la dicha villa e habitadores de aquella e pagando e satisfaziendo las vitualles e otras cosas a que soes tenidos segunt que por actos publicos et alias lo haveys ofrecido. En otra manera el dito sindico e procurador con aquella debida reverencia que conviene protiesta contra vos e cade uno de vos del crebamiento de las libertades fueros e privilegios del dicho regno de Arago expensas damnatges e interesses e de toto su dreyto plenario e de todas e cade unas otras cosas de las quales los ditos sus principales puedan e devan requerir e protestar requiriendo a vos Arnau Carni notario desto seyer fetcha carta publica.
Sig+num mei Arnaldi Carni notarii publici et habitatoris ville Frage Regiaque auctoritate generalis per totam terram et dominacionem lllustrissimi domini Regis Aragonum qui hujusmodi copiam a suo originali requisicionis cedula per me recepta et testificata mea propria manu extraxi et cum eadem bene veridice fideliter et prout melius potui comprobavi et ut fides plenaria ab omnibus impendatur hic meum solitum ut supra pono signum.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Algunes vostres letres havem reebudes e responentvos a diverses coses en aquelles contengudes vos dehim primerament en lo fet del desorde quens significau es en lo exercit de fersi furts e altres coses desordenades a nosaltres es cosa molt greu e desijam e volem que tals coses sien reprimides e castigades. E per aço scrivim al capita. Vos feuli lo que possible vos sia pera tals scandels obviar. E si sabut sera per qui tals coses fetes seran parnos que en lo soccorriment e emprestança que fareu per XV jorns per la qual vos havem tramesos diners queus aturasseu de les persones de peu quis mostre aço haver fet tant del sou quant sia la stima o valor del furt que fet hauran. Aço sia remes a vos que fassats segons sostinga la possibilitat. De les provisions del camp vos pregam que hajau molta cura e per ço vos agrahim molt que vos siau romas en Fraga car som certs quey feu gran benefici e fruyt. E com dehiu que no gosau fer provisio sino de dia en dia crehent per les noves que havem de la liberacio del Senyor Primogenit que aço no puixa ne dega durar vos dehim que es veritat la dita liberacio esser en cert car sabem la Senyora Reyna ab lo dit Senyor Primogenit entraren dimecres proppassat en Tortosa pero per quant se ha de moltes coses a tractar no es encara delliberat lo dit exercit partir de Fraga fins vejam algun bon assossech dels afers. E per ço encara que façats provisio per XII o XV jorns nons es vist que si puixa perdre res del fet de les armes quens dehiu si les tornareu o jaquireu a Leyda. Segons la disposicio del temps que occorrera sereu avisat en lo pagament dels homens darmes quius porten albarans nostres. Sobreceeu fins per nosaltres vos sia scrit. En lo soccorriment que ara fareu a la gent de peu deveu pendre mostra de aquella. Jaus havem scrit no donasseu res als capitans. E scriviunos qui son los capitans qui no han gents de llurs capitanies e quants son capitans e capitanies que han compliment. Del home a qui haurieu a comanar
carrech de despendre en lo exercit si partieu feune axi com a vos sera ben vist. Del fet del capita que faça res per si nos par desorde car tots los actes deuen procehir de manament del veguer e tals son les instruccions e manament que lo dit capita te e axi lin scrivim stretament. Molt vos encarregam scrivau a Çaragoça ab les gents que hi teniu sapien e senten que fa lo Senyor Rey e sis diu dega venir en Cathalunya e de altres circunstancies e de totes noves que si diguen e siam de aquellas certificats. E provehiu que lo exercit stiga axi be en orde e ab ses bones guaytes e scoltes e tant attent com fins aci haje fet e encara mes car per alguns ayres que hom sent es vist necessari axi star. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Teniu spies continuament en Çaragoça quius avisen de tots los afers del Senyor Rey e pagau be les dites spies axi aquestes com les altres que hajen treballat per aquest fet.
- Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich senyor. Fins aci la senyora vostra muller no es attesa. Quant que vinga sera haguda per recomada en sa justicia com scrit vos havem. Del soccorriment de la gent de peu de que nos haveu scrit nosaltres havem scrit provehit los sia fet soccorriment per XV jorns e tramesa aqui la quantitat an Johan Ferrer. Vos Senyor mostrau haverlos en bona recomendacio e feu lo degut per haver cura de les coses que haveu carrech. Del Senyor Primogenit havem nova en cert que dimecres passat intra ab la Senyora Reyna en Tortosa el haurem aci prestament. Apres se entendra en algunes coses necessaries per lo benefici e repos de la terra. Lo exercit no partira encara de aqui fins altrament scrit vos sia. En lo mig es necessari les gents del exercit stiguen axi preparades e attentes com lo primer dia. E de aço vos encarre-gam que ab molta diligencia hi vullau attendre. La Sancta Trinitat vos tinga molt noble e molt magnifich baro en guarda sua. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor molt egregi e strenuu baro. Per relacio de moltes persones qui vendrien de aqueix exercit e en altra manera havem compres que per les gents del dit exercit se farien furts e altres coses desordenades la qual cosa es a nosaltres molt enujosa de hoir car redunde en carrech e infamia del Principat. Perqueus pregam e requirim vullau girar la cara en fer sobre aço deguda provisio ço es que façats ab diligencia inquirir dels dits furts e aquells per lo veguer a instancia vostra sien ben castigats e reprimits en manera que cesse tal inconvenient e scandel e de fervos venir los caps de cinquantenes e desenganarlos que pagaran de bens llurs los furts e dans ques faran per gents de llurs capitanies. E sobre aço vos trametem una crida ordenada la qual volem se fassa per manament e part del dit veguer e per instancia vostra e en tal manera e sots tal orde volem se fassen tots los actes en lo exercit ço es per manament del veguer e a instancia vostra e no en altra manera com altrament nos poden nes deuen fer juxta forma del proces del so metent. E aço Senyor nos diu en derogacio vostra mas per quant lorde del dit proces ha esser tal e lo contrari serie gran error e exir dels termens del proces. E per ço Senyor deuen entendre a les instruccions a vos donades les quals axi son posades e aquelles vos placia servar e tenir segons haveu promes e jurat car lo contrari tollerar nos poria. Perque vos hi placia be attendre. Del Senyor Primogenit havem bona nova e en cert que dimecres passat la Senyora Reyna e ell ensemps entraren en Tortosa. Prestament haurem aci lo dit Senyor Primogenit e apres de dia en dia entendrem en les coses que convinga per lo benefici de la terra. En lo mig Senyor e tota hora vos ab lo exercit stau aqui segons scrit vos havem. E provehiu que lo exercit stiga axi preparat e attent com fins aci haja fet e mils si millor se pot fer car per alguns ayres que hom ha es vist esser axi necessari feu exir algunes vegades la gent en camp que tant be stan ociosos e cavalcar la gent de cavall e feulos scriure e trametre aci treslat de la nomina. De la venguda del magnifich don Johan Dixer nos plau be per quant sera util conferir ab ell de algunes coses. A alguna altra persona de peu ne de cavall no sie donada licencia e si sens aquella partra algu scriviunosne per fersi la provisio deguda. Vengut don Johan e conferit ab ell vos scriurem de totes coses segons la occorrencia del temps. Ab la present vos trametem la resposta que volem sia feta a la requesta que per part del sindich de Arago vos es presentada. En totes Ies altres coses sguardants la honor del Principat vos placia fer segons de vostra senyoria se fia. De noves que sapiau del Senyor Rey e del regne de Arago vos placia certificarnos. Ab tant la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona de Agualada e de Valles de Moya e de Moyanes a instancia e requesta del molt egregi comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya assistent al dit honorable regent la dita vegueria en la prossequucio del proces de so metent mes per la recuperacio e liberacio de la persona del Illustre Senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera observancia de les libertats de la patria benefici tranquillitat e repos de la cosa publica del dit Principat que no sia algu del dit exercit tant temerari que gos o presumescha furtar ne dampnejar alguns del regne de Arago o Principat demunt dit en persones ni en bens ans paguen e satisfaçen tot quant de aquells hauran necessari. E si lo contrari sera fet los contrafahents muyren sens merçe alguna. E los caps de cinquanta de aquells qui contrafaran de llurs propris bens sien tenguts smenar tot lo dampnatge fet sens merce alguna.

Responent lo dit regent la vegueria de Barchinona e lo dit capita al dit honorable regent assistent a la pretesa requesta per lo dit Johan assert sindich feta la qual comença Per causa de la detencion et cetera. (Est supra in quinto foleo inserta.) Dien que si lo dit assert requirent atten a la requisicio a sos principals eo intimacio per lo dit regent feta la qual començe Jatsia et cetera a la qual se refer lo so metent eo proces per causa de aquell iniciat per occasio de la detencio feta de la persona del lllustrissimo Primogenit no solament es stat per la liberacio del dit Serenissimo Primogenit mas encara per haver los qui han tractat e malament aconsellat seduhint la Majestat del Senyor Rey per fer la dita detencio. E encara los dits mals consellants han comesos altres gravissimos delictes en
gran dan de la reyal corona e de tots sos regnes e terres los quals delictes han comesos en lo Principat de Cathalunya P per conseguent et alias jatsie la dita liberacio del dit lllustrissimo Primogenit se diga esser feta empero lo dit proces e so metent no ha son degut compliment lo qual proces no es stat ni es fet ni la exequucio de aquell en prejudici dels furs e libertats dels regnes de Arago ne lo star en la dita vila de Fraga e dit castell es a efecte de perjudicar en res la Majestat reyal e libertats o furs del dit regne ans es
per poder obviar a qualsevol turbadors o qui empatxament donar volrien a la exequucio del dit proces de so metent per virtut del qual proces es acustumat entrar en lo regne de Arago e per conseguent deneguades totes e sengles coses en la dita asserta requesta contengudes. Los dits regent la vegueria e capita assistencia com dit es fahent donen la present requirint sie continuada al peu de la dita asserta requesta per vos notari et cetera.

martes, 23 de marzo de 2021

ORDINACIONS, Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca. 1-10

ORDINACIONS
fetes per los honorables Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca
sobre la abreuiacio dls plets, é questions lliurades als Honor. en
Berenguer Vniz per bras dels Cauallers, é Francesch Axalo per lo
bras dels Ciutadans
, é Antoni Oliuars per la part forana
Embaxadors elets per lo dit Regna al Señor Rey
al qual suplicaren que fos de merse sua, authorizar,
atorgar, y lloar las dites Ordinacions, é manar
que sien indiferentment per tots los Officials:
é altres obseruades, com sien molt vtils é
necessaries al dit Regne. E conciderada la depopulacio
en que vuy en die es lo dit Regne axi per continuacio
de mortalitats, é per altres diuerses coses seguides al dit
Regna, com per lo abus que fins assi çes
praticat en les dites questions, fent aquellas, ó
longissimas, ó immortals las quals Ordinacions
son las quis seguexen.


DE
LAS QVESTIONS NO SOBREPVIANT
value de docentes
lliures, las quals, llur fet esta en contracta
ó fet de Corredor.


I.


PRIMERAment
es ordenat que totes aquelles questions de les quals esta llur fet en
contracta, ó en fe de Corredor, albara, ó testimonis,
é no sobrepugeran valua de docentes lliures, é es
puguen finir per vna altrecacio verbal, é aquellas
aytals, deuant llur Ordinari official, al qual se
pertanguen
(pertáguen) çe puguen, é es
deguen (çe, se, después é
es
), finar oides las parts proprias, é
principals qui han contractat, sens Aduocat ni procuradors Exceptes
dones, pubils, é lleugerament empetxats qui aquells 
puscan
hauer Procurador informat: no Notari, ni Iurista, ni causidic, E
hoyt
lo cas
per dir de les parts, ó per proues: lo dit official
qualque sia; ço es, Gouernador, é Balle, é Vaguer 
é
çens maior proces, ab concell de son
Assessor é de dos
promens llechs; elegidors per les
dites parts; é sino en
fadige llur, sien presos per lo
dit Gouernador, Balle, ó Vaguer, declaren,
sentensien
summariament, é de pla en
los dits fets. La qual declaracio,
ó
sententia, sie reduida en escrits de present faét
(
faent) lo Notari expressa mentio del cas, é
questio, en summa, remetent empero á Arbitre del dit official, é de
son concell: si lo dit cars se deu
deduhir, é en aquell altercar de paraula o escrits. Placet
Domino Regi.


QVE
NINGV NOS PUGVE APELLAR MES DE DVES


Sentencias,
y haye concordans; are sien
interloquutorias, ó difinitiuas: axi com parla
lo capitol indistinctamét segons que dauall se
conte.



II.


DADE
la dite Sentencia, ó declaracio, si apres alguna de
les parts se voldra appellar de Iuy de Balla,
ó de Vaguer, aquella apellacio vingue, é haye venir
devant lo Gouernador, é aquella haye de ser presentada dins
tres dies, de paraule, ó en escrits é apres per vna
assignacio, sien citades les parts, é aguda altercacio
verbal, sens altre proces, (si ya dons les dos parts no
sen conuenien) sie procehit a segona declaracio, ó sentancia,
de la qual, si sera concordant ab la primera; ningune de les
parts se pugue apellar mes auant. E si será
discordant; sie licit, é permes de apellar altre
vegade
: é no pus: si ya donchs no era per
causa nouament trobada, ó á sabude del appellant
preuinguda, ó de que no fos haguda raho per obliuio, ó altre
cosa, ó cars de error; de la qual ells matexos dins
sis dies ó puguen reparar si á ells sera vist fehador
(
fahedor),
E mes auant no sien hoides les parts: mes sia procehit per
aquell official qui pertangue, á exacucio de las
dites dues concordans Sentencias; é sien tinguts pagar
los pledetians, quatre diners per lliure,
quiscuna part: no passant lo salari pus de
quaranta lliures: encaraque á la dita raho de quatre diners
per lliura, muntas mes. Declaren empero: que les
parts en la causa de apellacio, puguen prouar per escriptures, ya
fetes, é per testimonis no produhits; en la primera instancia
empero sia rames al dit Gouernador, Balle, é
Vaguer; é á llurs Assessors, é promens, si las dites
proues, seran (será) admetedoras, (summariament) ó
no. Placet Domino Regi.


QVE
DE QVANTITAT DE DOCENTES LLIVRES


çe
haien presentar demanda ó suplicacio; é aquella sia
continuada, é dada copia á la part defanent, é que sia
llegut al official, dar temps de pagar al debitor.


III.


Item,
dels fets, qui sobrepuiaran la dita quantitat de docentes
lliures, qui de necessitat se han de deduir en escrits; aquells
aytals, apres que per lo demanant sera presentada demanda á
supplicacio; aquella sia intimada é dada copia a la part defanent.
Sia interrogat lo defenent, sis voldra defendre é confessara
esser tingut. Concordant de quantitat, si el (al)
deutor no li sera possible en aquells temps pagar axi prest, sia
licit al official (qualque sia) poder dar temps conuenient si á ell
apparra feador a son bon arbitre: segons las facultats,
é necessirats de quiscu. hauent sguart lo deute com deualle,
tirant mes a bona equitat que a rigor de dret. Placet Domino Regi.


QVE
SIA ASSIGNAT TERME CONVENIENT DE *HV, DE (quizás iuy)


dos,
ó de tres mesos al demanant; si lo defanent negara: é per semblant,
al defanent; é que pugue fer atorgada dilacio vltramarina aprouar, á
bon arbitre del Ordinari, prestat Sagrament, que no ho demane per
malicia ó dilacio. E prestade seguretat de dos sous per
liure. (liura, lliura, lliure; libra)
IIII.


Item,
si lo dafenent neguera lo deuta ó allegara hauer causa
de defensio, es voldra defendre: sie assignat al demanant per
prouisio del official (qualque sia) terme conuenient, per verificar é
prouar se demanda, si proues voldra dar; é per semblant al defanent,
sia assignat temps conuenient, segons lo cars requirira á bon
arbitre dels dits officials, de vn mes, de dos, ó de tres,: a
monstrar é verificar tot lo fet de sa dafensio.
E foragitades,
é no admesas excepcions dilatorias, é difugioses
lo reu haye de respondre dretament a la damanda,
produint al terma assignat, tote sa defensio,
com se sia vist en los processos ques acostumen manar, que en
cent fulles de proces, ó paper totes son vanes é sobre excepcions,
qui no fan res al fet: sino aquelles en que esta lo fet principal, en
lo punt de la questio. E si sera menester, a qualseuol de les parts
dilacio per prouar vltramarina, aquella pugue haver a bon arbitre del
seu Ordinari: Prestat empero sagrament que no ho fa per malicia
vanament, ó per dilacio: E prestada seguretat, de pagar dos sous per
lliura; sino prouen se intensio, o defensio rematent al
dit qualseuol official, é son concell, si en la fi de la causa,
conexeran la dita dilacio ser estada demanada calumniosament, ó
vana; que puguen condemnar (condénar, la tilde es como la
virgulilla ascendente
) la part qui aquella haura impetrada, als
dits dos sous per lliure; é aço
quels sera vist fahedor. Placet Domino
Regi.


QVE
LO GOVERNADOR, BALLE, E VEGVER, AB


consell
de llurs Assessors, é de dos promens llechs, no Iuristes ni Notaris,
ni causidichs: si donchs (dōchs)
les parts no sen convenien, pronuncien é declaren totes questions.


V.


Item
vingut, ó passat lo terma assignat per vna assignacio, ó
dues les parts haien á comparere quiscuna ab ses
(este ses es posesivo: con sus; en les seues; emb, amb les seves)
proues, encartamens, é processos foragitades sobtilitats
reprouades; summariament é de pla: hoides las parts, é
vistes a ple lurs productions, cartes é processos, quiscun en son
iuy (juy, jui, juí;
juicio, juez)
: ço es Gouernador, Balla, é
Vaguer, ab consell de sos Assessors é dos promens; los qualls
sien homens llechs (legos) no Iuristas, ni
Notaris, ni causidichs; si ya donchs las pars ab
duas voluntariament no sen concordauen. Los
quals sien elegidors per las ditas parts; é sino, lo
official qualque sia; per son offici, de aqlls (la q con
virgulilla
) dels quals per las parts seran anomenats, los
pugue pendre é ab consell de aqlls quiscu en son iuy, y
axi com dit es á llur bon arbitre segons Deu los
administrara, é llur bona conciencia; pronuncien é declaren totas
questions; hauent sguart tant a for de canciencia, com
á rigor de dret, aço no contrestant qualseuol franquesa,
é Ordinacio, que lo Gouernador no haye de hauer promens.
Placet Domino Regi; dum tamen Gubernator non habeat stare consilio
duorum proborum.


QVE
LO APPELLANT, E ALLEGANT NVLLITAT DE


iuy
de Balla, ó de Vaguer, haye de presentar sa apellatio, é
allegar las dites nullitats, dins sis dies, al
Gouernador al qual se appella.


VI.


Iten
si alguna de las pars, se voldra apellar, ó allegar nullitats
de iuy de Balla, ó Vaguer hayen á presentar llur appellacio; é
allegar las dites nullitats, dins sis dies al Gouernador


al
qual se apella, lo qual degue assignar de continent, a posar greuges,
é produyr tot ço que vullen produir a son bon
arbitre e de son concell. E vengut lo terma assignat prouat 
ó
no prouat; sie prouehit é sententiat: é aquella
sentensia
sia diffinitiua, é pas en cose iudicada, sens altre
apellacio: si ya per ells matexos, no era vista alguna cosa, la qual
aguessen obmesa, ó oblidada: ó fos de nou atrobada, e
mostrade, é per la qual; ells matexos sils aparra; per espay
de deu dies, deguen corregir, é esmenar, ço q fet haurien, é per
aqll official a quis
pertañara, sia la dita Sentencia
executada. Placet
Domino
Regi.


QVE
LO QVE SIA IVTGE ORDINARI, HAIE CONEXER


summariament,
é de pla; de questio per tercer opposant feadora, per
embargar execucio.


VII.


Item,
si sobre la execucio; de la qual se ha mes afañy, que de
sentencia: hauia de sortir questio per tercer oposant, é
altre qualseuol cars, que degués embargar execucio: aquell 
aytal
cars, haye conexer summariament, é de pla, ac
sine sigura Iuditij: lo qui sera ordinari de la dita execucio. Placet
Domino Regi.


QVE
SIA FACVLTAT, E LICIT ALS OFFICIALS


confessada
la veritat per lo deutor poder dar temps al debitor.


VIII.


Item,
com sia vist, que per le aspredat dels crehedors,
qui no afluxauen vna cosa de llur dret, ne de temps: qui en lo mes es
causa, que los dafanens se han de metrer ab
dificultats, per impotencia de pagar: axj prest per aquell
esguard: volent obuiar iniquitats, é metre en esperança los homens
pobres de temprar é comportar; sia licit als dits officials, per
plenitut de potestat, confessada la veritat primer per lo deutor, é
concordes de quantitat, poder dar temps conuenient al debitor:
attesa, é considerada la potestat, é facultat de hu é de altre, é
del deute de hont deualle. No sien estrets aquesta part axi
com ya es dit en altre Capitol atrás a disposicio de dret,
ans sia licit á ells dar al debitor semmanes é dies per
temps de pagar, hauent los demuntdits asguarts,
matent ampero en sufficient seguretat lo crehedor per
aquell deute. Placet Domino Regi.


QVE
LOS ADVOCATS PROCVRADORS HAYEN A IVRAR


en
del official, si mantenen iusta Causa é millor quel
altre.


IX.


Item,
tot, hora, y quant, las parts pledetians, seran
deuant aquell official, ó qualseuol iuy de Gouernador, Balle, ó
Vaguer; per dir, e allegar ans que qualseuol Aduocat, ni procurador
digue res, dels merits de la causa: si la part ho tequerra;
los Aduocats, ó procuradors haien a iurar, en mans del official
segons llur bona conciencia, é equitat, si mantenen iusta causa per
son principal, é millor que laltre part: é en cas que iure, é
perde la questio per duas voltes, lo derrer Iutge
ó official, pugue condemnar lo dit Aduocat, en les dites messions
que son principal haura fetes per son consell: considerada la questio
si era assats clara, ó ambigua. E sino volra iurar no si ni pugue
estar en aquell lloch, mentre q de aquella se tractara, é la part
qui obtindra pugue executar lo dit Aduocat, en cas que lo dit Aduocat
sia condemnat, é axi dels Procuradors. Placet Domino Regi.


QVE
LOS PROCESSOS, E SENTENCIAS;


haien
escriure en pla.


X.


Item,
que tots los processos, é sentencias se hayen escriure
en pla
per tal, que sien millor entesas, per los
homens llechs
. Placet Domino Regi.

lunes, 7 de noviembre de 2022

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCLXXXXI trames por lo reverent pare lo Senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. (*: Carbonell incluye este documento, impreso en cinco páginas en cuarto con caracteres góticos, en este lugar, y por el mérito de su contenido y la dificultad de hallarse hoy día ejemplares de su edición hemos creído conveniente copiarlo en obsequio a nuestros lectores.) 

Vist e ab diligentia examinat per nos lo doctor Pera de Villada abat de Sant-Millan e Sant-Marcial en las sglesias de Burgos e Leon e fra Ferrando de Sant Domingo profes de la horde de preicadors jutges inquesidors de la heretica pravitat e postasia (apostasía) en la ciutat de Avila e en tot son bisbat e axi mateix en la present causa specialment diputats per la actoritat (auctoritat, autoritat) apostolica. E nosaltres com iutges que som hordinaris en la dita causa per lo reverent Senyor (pone Ssnyor) don Pere Gonçales de Mendoça cardenal Despanya (Pedro González de Mendoza) archebisbe de Toledo privat de las Spanyas. Un proces e causa que davant nos aparague en tres parts ço es a saber de la una demanant lo honrat Bertomeu (Bartolomé) Alonso de Guevara procurador fiscal daquesta Santa inquisicio. E de laltra raho demanant Benet Garcia alias Garcia Cardador o dellas mesuras vehi e habitador en la vila de la Guardia del arquebisbat de Toledo de una peticio que lo dit procurador fiscal allega o posa davant lo dit Benet Garcia alias Garcia Cardedor e certa responsio a la dita peticio per lo dit procurador fiscal aximateix dada per la qual digue quel dit Benet Garcia avie hereticat apostatat e iudaycat e guardat la ley de Moyses sos fieles (feels, fidels) preceptes e cerimonies stant com era christia bateiat tenint e stant en tal nom e possessio. E era stat e fonc actualment ab altres chrestians e iuheus en crucificar un infant crestia en remembrança de la passio de nostre redemptor Jhesu-Christ e traure li lo cor per que ab el e ab una hostia consagrada fessen feltilleries ab que morisen rabiant los chrestians segons mes longament en la dita sa peticio e addicio se conte per lo qual nos demane per nos esser declarat lo dit Benet Garcia per heretge e apostata e aver incurrit en las penas e censures en los drets canonichs e civils stablides relexantho a la iusticia e braç secular segons que ab dret deguessem. E vist com lo dit Benet Garcia responent a la dita demanda e addicio confessa part del que en ella se contenia e part spresament nega. E vist que lo dit procurador fiscal acepta e reebe la confessio iudaycal del dit Benet Garcia en quant fehia per el e en laltre axi negat demana esser reebut a la prova e com per nosaltres axi el dit procurador fiscal e lo dit Benet Garcia foren rebuts a la prova cascu de sa intencio e vist un proces qui fet ses devant de mi lo dit doctor Pere de Villada loctinent en la Sglesia e bisbat de Astorga que lavos era contra lo dit Benet Garcia en la mateixa causa ordinariament agut e tractat. E per lo dit procurador fiscal en la present causa davant nos presentat e repetit e vist altra provança per lo dit procurador fiscal feta manarem fer e avem fet publicacio daquella e donar com fou donada copia dels dits e deposicions dels testimonis al dit Benet Garcia e com per sa part e en favor sua fou dit e allegat contra los dits e personas daquells lo que dir e allegar volgue esforçant se de posar tachas e obiectes pera ells declarar. E vist axi com per la conffessio del dit Benet Garcia davant nos iudicialment feta e perseverada com per la provança del dit procurador fiscal declarat tot lo que de dret se pot e deu declarar si res hia que per raho de lo posat contra la dita provança puga e dega esser declarat clarament se prova e en aço com lo dit Benet Garcia grau esser naturalment iueu rebe lo sant babtisme e apres de haver viscut e perseverat per spai de trenta anys en la ley e fe catholica de nostre Senyor Jhesu-Christ en nom e possessio de chrestia heretica e apostata daquella e actualment se torna a la ley de Moyses en la qual persevera per spai de cinc anys continuus creentla tenintla guardantla ab tots sos fictes preceptes e cerimonies guardant disaptes pasquas festas e deiunys quant bonament lo podia fer sens esser sentit com qual se vulla bon iueu ho fa tenint la per millor que la de Jhesu-Christ no anant a la sglesia menjant carn en divendres e quaresma e altres dies vedats en casa de iueus e no conbregave mes abans quant vehia lo corpus axi en la sglesia com quant lo portavan a negun malalt secretament scupie e li fehie figas e encara que se conffessava falsament no manifestant en veritat sos peccats al confessor fermament tenint e creent que la tal conffessio no profitava pera remissio dels peccats e que la penitencia e los altres sacraments de la Sancta mare sglesia fos en burla e practicant lo dit Benet Garcia ab un iueu misteris de la ley digue al dit iueu que creya que la maladiccio de son pare iueu lo avia portat en aquel stat per que se havia tornat crestia e que el creya e tenia la ley de Moyses com bon iueu e que stava de proposit encara que lo cremen viu de morir en aquella que encara que mostra esser crestia en la voluntat es iueu e que lo que dien los crestians que hia Jhesus e Sancta Maria verge abans del part ni apres del part que era la maior batania del mon quels crestians tenen e que son cans enemichs de Deu criador de totes les coses en que ell creye com bon iueu e que creu que les cerimonias que fan los crestians son ydolatrias e que tenen la ley de Moyses com los iueus mes que no la observan com a malvats e idolatris que adoran una hostia que es una poca de ferina (farina) batuda ab aygua e per las paraules que un capella diu dien las bestias dihent per los crestians que aquell pa se torna en verdedera (verdadera) carn de Deu lo vi en sanc e que es burla los crestians fan pintar images de sants e santes e que allo es pintar com voler que quant lo dit Benet Garcia fou a Sant Jaume totes les images que hi avia li paregueren idoles e que per tals las te el e a totes les altres e que los chrestians ab lo combregar del Corpus Christi e altras feltillerias que fan sen van tots ab tots los diables al infern en so de burla e vituperi recomtava ordenadament a hun iuheu los articles de la fe responent a ells de la manera ques fa quant combregan los crestians e li digue que crehie axi com crehie en lo creador que per que una vegada combrega ab una hostia que dehien esser de las consagradas perque se torna crestia junt ab les malediccions de son pare li ague donat lo creador tant mal e lo avia portat a les presons en que stave mes si Deu lon desliuras que pendria sos fills e sen iria a Judea e si nols sen podia menar quels mataria e que el hi faria lo possible de passar los per lo ryu de les pedras encara que el creu que no cessa de correr sino lo disabte e que una vegade stigue en proposit de sacrificar la hu dels dits fills seus axi com feu Abraam sino que lo diable loy destorba e que creye que siu (si ho) fere Deu lin donara bona ventura e que li sabia greu quels dits fills seus restassen en aquesta ley maleyda asso dehia per la ley de Jesu-Christ. E vist que lo dit Benet Garcia deiuna certs deiunis de iuheus al modo iudaych e stigue de preposit (proposit, propósit) de deiunar altres e dehia oracions de juheus en abraych (hebraico, hebreo, lengua hebrea) e pregava a un iueu que pregas per ell al creador comanant se en ses oracions iudaycas fent li gracias per lo que per ell avia pregat e axi mateix en asso axi per la confessio del dit Benet Garcia com per la provança del dit procurador fiscal quel dit Benet Garcia en deiuni deprobat e dampnada intencio fou en altres crestians e iuheus en un tractat e concert de fer certas fetillerias en una hostia consagrada e un cor de infant crestia per los inquisidors de la heretica pravitat entre ells no poguessen procehir e perque los dits inquisidors e los altres crestians rabiassen e morissen rabiant e la ley e fe catholica de Jhesu-Christ fos destroyda e perduda totalment e los iuheus se ensenyorisen e que la ley de Moyses fos exalçada e volent posar en efecte e en obra son abominable proposit desig e intencio dampnada al dit Benet Garcia fou e vingue personal e actualment (pone actualmeut, la u y la n suelen equivocarse en los escritos) ab los dits altres crestians e iuheus en crucificar e crucifica un infant crestia en la forma e manera quel (quels) iuheus crucificaren a nostre Senyor Jesu-Christ en remembrança e vituperi de sa divina magestat e sacratissima passio stenenli los brassos e camas en dos pals posadas e ligadas en figura de creu + donantli açots repelons e bufets scupintlo obrintli las venas ab ganivets e collili la sanch ab un caldero e ab una scudella e posantli argilagas e herbas spinosas en las solas dels peus e en las spatles posantli lo dit Benet Garcia en lo cap de las herbas spinosas en manera de garlanda obrint lo costat del dit infant cuelment ab un ganivet bomia per baix dels pits traentli lo cor per lo afete e fetillerias damunt ditas ab moltes vituperosas e orribles paraules dihentli lo dit Benet Garcia iunctament ab tots los altres crestians o juheus dreçades e dirigidas a nostre Senyor Jesu-Christ en persona del dit infant dientli crucifical aquest enganador que se dehia nostre rey e avia destruir nostre temple e que ab fetillerias nos avia de matar e veniarse de nosaltres crucifical crucifical aquest ca embaidor enganador e fetiller e per que se dehia Deu e perque preicava que era Deu e perque se dehia rey dels juheus e Deu que era home com cascu dells fill (fills) de una dona corrupta e adultera bort nat de adulteri e que volia destruir als juheus e sa ley mes que ells destruhirian a ell. E axi feren spirar e morir al dit infant ignorantment e lo soterraren de nit secretament en un loch desert hon nos pogues aver noticia dells. E apres aço fet e perpetrat lo damunt dit el dit Benet Garcie se aiunta en cert loch ab los damunt dits sos compenyons crestians e iuheus hon tots iuntament foren de acort que fos trames lo dit Benet Garcia ab lo dit cor del dit infant e ab una hostia quells dehien de cert esser consagrada e certs savis iuhues (iuheus) que avian de fer ditas fetillerias pera quels inquisidors e tots los altres crestians morissen rabian (sin t final, rabiant) com dit es lo qual cor e la hostia ques diu esser consagrada al dit Benet Garcia en son poder tingue e rebe e ab allo una carta fermada de alguns dels dits sos companyons e participants per portar allo als dits iuheus savis ab lo qual lo dit Benet Garcia fou pres en lo cami per voluntat de Deu ligat e portat aquest coneximent de la veritat lo qual axi mateix se troba esser stat e entrevengut personalment en altre tractat e concert o semblant de fer semblants fetillerias ab lo dit mateix damunt dit altre cor de infant crestia e ab altra hostia consagrada ab los dits sos companyons iuheus e crestians. E vist axi la informacio que de nostre ofici de personas religiosas de nostra Santa fe catholica e de fe dignes que aver poguerem pera saber la veritat e com les dites parts conclogueren e no volgueren mes dir ni allegar e nosaltres concloguerem ab ells e aguerem lo proces e causa per clos e conclos asignam die e terme per donar sentencia e daqui avant tot hora e quant desliberats stiguessem e vehent los altres actes del dit proces e sobre tot agut nostre acort e desliberacio ab persones religiosas e savies de bona e provada ciencia e conciencia seguit lo seu acort desliberacio e consell tenint a Deu davant los nostres hulls trobam que debem divulgar e declarar divulgam e declaram la intencio e acusacio del dit fiscal per ben provada e verificada. 

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia


viernes, 5 de marzo de 2021

17, 18, 19 noviembre

17 DE NOVIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados con otras varias personas y jurisperitos, para consultar sobre las dudas que ofrecía el señalamiento de tutor al Infante don Fernando, por parte del Rey, y asimismo sobre otros diversos puntos; después de emitidos varios pareceres, acordóse por fin:
1.° Que el Rey podía dar tutor, sin que esto se opusiese a la capitulación;
2.° Que sin embargo de haberse dado tutor
al Primogénito, podía señalarse otro y no había dificultad en que fuese la Reina;
3.° Que constase la siguiente deliberación, hecha por unanimidad, a saber:
que la señora Reina, como tutora del señor Primogénito, prestase el debido juramento.
Congregados otra vez, por la noche, todos los Diputados e individuos del Consejo, en la cámara mayor del Consistorio, se hizo extensa relación, por el abad de Monserrat, de los votos de los jurisperitos y de la deliberación de los Diputados y demás, después de lo que se tomó el siguiente acuerdo.

Lo present consell conclou loant en tot e per tot los apuntament e conclusio fets per los VIIII e quatre de Barchinona sobre la emancipacio del Senyor Primogenit e tutela de la Senyora Reyna star be e preceir juridicament e que en nom de Deu per la dita Senyora Reyna com a tudriu sie prestat lo jurament.

Pasado, desde luego, el referido acuerdo al Concejo de la ciudad, que también estaba reunido, y enterado de todo cuanto había tratado la Diputación, los cuatro representantes de aquella que solían intervenir en los negocios de esta manifestaron, que la ciudad de Barcelona, deseando siempre marchar uniforme y en armonía con el Consejo de la Diputación, aprobaba en este caso las deliberaciones que dicha corporación había tomado, por considerar esta concordia de grande utilidad a la patria; después de lo que, se acordó que para hacer saber este resultado a la senyora Reyna, fuese una comisión compuesta a la vez de Diputados y de Concelleres.
Ocupáronse, el mismo día, de otros varios asuntos, y se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Optenguda hora disapte a vespre prop passat del Senyor Rey per esplicar li ma crehença jo li digui que jatsie los diputats e consell del seu Principat de Cathalunya per miga de sos embaixadors en dies passats aguessen suplicat la sua Majestat que li plagues fer e smenar los dans donats o robatoris fets al noble don Jofre de Castre per Blasco de Bardaxi e Vicent Dagramunt e altres de llur companyia fins en aquella ora los dits dans e robatoris no eren stats satisfets ans ajustant dans a dans ara derrerament se eren innovades coses molt greus e molt dampnoses al dit don Jofre recitant li aqui tots los actes en mes instruccions mencionats e com tots aquests dans e robatoris fins aci mostrats venir al dit don Jofre per esserse ell aderit als actes de aqueix Principat fets per la liberacio de don Carles de gloriosa memoria fill primogenit seu e per conservacio de les sues libertats les quals coses redundarien en servey gran de la sua reyal corona e com molestar ne dapnegar algu per la sobre dita raho fos contra la capitulacio que plagues a la sua Altesa fer e smenar los dits dans e dapnatges
dats al dit don Jofre a fi que la dita capitulacio la observancia de la qual sa Excellencia diverses voltes havia comendat restas illesa. E mes li digui que com
de sa Altesa fos exida una letra dirigida als vaguer e sotsvaguer de Barchinona manant los pendre cert hom e aquell tenir pres fins sa Majestat altrament hi provehis la qual letra per semblant fos contra la capitulacio que fos de sa merce manar aquella esser revocada per tal forma que autentiquament aparegues de la dita revocacio per que tot hom fos mes conformat en la opinio que tenia que sa Excellencia zelava molt la observancia de la dita capitulacio. E responent me la sua Majestat al primer cap me dix que ab tot que als embaixadors del Principat que eren partits de aci hagues plenament informal de aquest fet els hagues mostrat com aquestes coses no venien gens per la raho pretesa per lo Principat que encare ho volia mostrar a mi clarament e aqui la sua Altesa me recita la mort de mossen Pero Martines de Moryello lo qual mossen Joan Cerdan sogre de mossen Rebolledo havia mort e com la muller de mossen Pero Martinez per obliguar mes la casa de Castre en pendre aquest interes per propi havia fet matrimoni de una filla del dit mossen Pero Martinez mort ab lo dit don Jofre e que de aquella mort en ça se eren seguits infinides morts e rebotoris en la casa de Castre de una part e la de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerda de altre e que diverses treues se eren fetes entre ells e paus tractades e que res no havia pogut reposar aquest dabat e que no ere de creure que lla hon sa Majestat havia aprovat los actes fets per los cathalans com aquells fossen stats fets per servey seu ques hagues a pensar que
hun tant baix hom com Vicentet los hagues de reprovar majorment no tenint ell en aquest mon negun superior sino Deu o lo papa en lo spiritual e per que aqui es molt manifest aquest debat de la casa de Castre ab mossen Rebolledo no cur de recitar lo permenut concloent que aquests dans no venien sino per causa de aquest debat e que no sen cregues altre. Al segon cap me respos que ell ignorave que tal letra fos exida de la sua cort car ell havia incautats sos secretaris que no spachaseu res que fos contra la capitulacio e que haguere pler de veurela empero que ell ere content si letra neguna havia feta contra la capitulacio de revocarla cent voltes si cent voltes la hagues feta e volent jo satisfer al que sa Majestat me havia dit per que entre lo splicar de la mia crehença e lo seu respondre havia escorregut molt temps hi ere gran vespre dixme que al cendema ell me volia mes dir sobre aquest fet e que aquella nit no li digues res pus e axi jom parti. Lo cendema que fonch diumenge en la vesprada tenint son consell plegat ell me feu entrar e davant tot lo consell en que era lo comte Dampuries mossen de Urgell micer Joan Pages lo Justicia de Arago hun jurat de Çaragoça e molts altres e encara alguns que havia en la cambra quiu podien hoyr tot ell me dix que attes la nit passada jo havia parlat ab ell a soles e que per ventura nou haguere ben compres que li digues alli en consell ço que havia dit apart. E attes que segons la manera en que li havia parlat e ell me havia respost que lo fer me splicar ma crehensa en consell ple no ere per que ell nom hagues ben entes stigui hun poch pensant que poguera esser e pur jo delliberi fer ço quem mana e publiquament yo li digui ço que la nit passada li havia dit no tant largarment com la nit passada mas ab ten poques peraules com me bastaren en dirli tot lo efecte de ço que li havia dit e quant mach hoyt feume exir fora la cambra restant ell ab lo consell en delliberacio e per aquella nit no se ques conclogues res. Venint vuy diluns de mati jo he dat la letra dels diputats esplicant los ma crehensa. Resposme per tots lo visrey de Sicilia que jatsia ells creguessen aquestes coses venir per la bandositat de la casa de Castre e de mossen Joan Cerdan e de mossen Rebolledo perho que ells ne perlaren al Senyor Rey e feren tot son poder que en aquestes coses se prengues qualque remey. Hachi alguns dels dits diputats axi com don Pedro de Urrea e mossen Borenguer de Bardaxi quem digueren que fort cosa fora que los debats de Arago se aguessen a mesclar ab la capitulacio del Senyor Rey ab lo Principat de Cathalunya recitant me alli molts dapnatges fets en Arago de una part a laltre prou desaforats. Per mils fonch respost que la capitulacio del Principat no ha negun desig de mesclarse ab les bandositats de Arago mas ten poch (tampoco, tant poc, tampoc) no ha pler que sots color de bandositat de Arago negu la deroge en res e quem semblave fort cosa que havent stat vint anys passats en guerra la casa de Castre ab sos contraris que are dos jorns apres que don Jofre de Castre havia servit lo Principat de Cathalunya se fos sperat de destrohirli les sues terres ço que en aquests vint anys james ere stat attemptat pur la conclusio resta de perlarne al Senyor Rey. En apres so stat al Senyor Rey presentant me a ell per veure sim fere neguna resposta al que la nit passada me havia fet dir en consell e nom ha dit res he trebellat vuy mati en fer ajustar la cort per darli la letra e splicar ma crehença e no ses pogut fer tant
stan tots torbats ab los oficis e remuneracions que han a partir. So stat apres a casa del justicia per darli la sua letra e he trobat que ere partit lavors la via de
Castella tremes per lo Senyor Rey la qual letra per sa absencia he donada a don Anton de Mieros loctinent seu lo qual per semblant ma dit ne parlara al Senyor Rey. Del ques seguira per avant avisare continuament vostres reverencies nobleses e grans magnificencies a les quals me recoman. Feta en Calatayu a VIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - De les vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats o consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Apres que agui scrita la letra que va ab la present arriba lo vostre correu a mi trames ab letres de III de noembre lo qual fonch aci diluns a VIIII del mateix per les quals letres jo so stat avisat de la mort de Pedro de Tramasaguas de la qual lo Senyor Rey ma havia ja parlat dihent que per reposar aquestes bandositats de la casa de mossen Rebolledo e de la casa de Castre havia trames alli lo governador de Arago e quel havia creat procurador del comdat de Ribargorça lo cual havia penjat hun gran ladre quey havia crehent jo tots temps que fos de aquells qui havien fet lo robo de les terres de don Jofre e tantost ani al dit Senyor Rey e li doni la letra que venia a la sua Majestat la qual legida li digui com la sua Excellencia per sa gran clemencia he humanitat dissapte passat me havia volgut fer veure los dans fets a don Jofre de Castre venir solament per la bandositat de ell e de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerdan e no gens per la causa pretesa per lo Principat de Cathalunya pero per que sa Majestat cregues que aqueix Principat may entrare en lo que ere entrat voluntariament sino que força e necessitat de raho lon haguessen constret que yo suplicave sa Majestat que volgues scoltar quant ere diferenciada la informacio que la sua Senyoria havia de aquest fet e la que era portada en aqueix Principat hi en aço me fonch bo lo proces que la nit passada havia rebut e regonegut. Primerament constave per proces que essent interrogat don Jofre de Castre com anave desarmat e sens negun reguart ates la gran bandositat que ere entre la casa de Castre e de mossen Rebolledo ell havia respost que ell nos entenia guardar puix no fahia part en lo dit bando car son pare no volia que ell hi fes part e que per conseguent no ni volia fer mes se mostrave clarament que en lo temps que lo dit don Jofre ere stat dapnegat e molt abans ell ni ses terres no staven ab negun recel ans lo dit don Jofre havia manat a sos vassalls que qualsevulla de la bandositat sis vol fos de Castre sis vol de Rebolledo que passas per ses terres que fos acollit e que li fos dat de menjar ab sos diners mes se mostrave clarament com anant presos los vassalls de don Jofre de Castre dehien aquells quils menaven com nos tractau axi no sabeu que ni nosaltres ni nostren Senyor may havem fet part ab negu. Responien los quils portaven presos no sabeu vostre Senyor si feu part ab los cathalans e si trage la bandera ab los de Cervera e moltes de aquestes rahons constave encare que feta la presa e roberia dels lochs del dit don Jofre aquella fonch passada per lo comdat de Ribagorça per lochs grossos e ben poblats los oficials dels quals lochs podien be deliurar las persones e fer los tornar sos bens e james sen curaven ans los mal factors mengaren e begueren en los dits lochs del comdat hey (e hi) reposaren prou que james los dix res negu e que si aquestes coses no bastaven en fer creure a sa Majestat lo que aqueix Principat pretenia que aydas en fer loy creure lo acte fet are derrerament por mossen Loys Cosco e aqui (aqul) yo li entri a recitar quant per vostra lotra me ere scrit e li spliqui la crehença de mot a mot pur en sustancia segons en la dita letra me ere manat. A les quals coses la sua Majestat me respos que ab tals processos leugerament provave cascu ço que volia e que no ere cosa que calgues duptar que don Jofre e mossen Rebolledo no fossen en guerra e que havia pler que mossen Rebolledo havia parlat la nit passada apres que jo agui parlat ab sa Majestat ab ell e que li havia dats testimonis de aquest fet tals que nos podien recusar primerament mossen Bernart Çaportella diputat de Cathalunya lo qual havia ofert valença en dies passats a mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre mes que congoxant se don Joan Dixer al comte de Prades per que havia oferta valença a mossen Rebolledo contra la casa de Castre que lo dit comte li hauria respost que no li havia oferta valença contra don Felip de Castre mas que contra don Jofre mes que les nafres que lo dit don Jofre havia fetes en persona del jerma de mossen Ramon Gilabert de Cervera que spresament havia dit lo dit don Jofre que les havia fetes per que havia fet valença a mossen Rebolledo contra ell e que ab aquests podien seber aqui la veritat. Yo llavors repliqui a la dita Majestat que fins aci les armes eren molt descominals que don Jofre de Castre havia portat al Principat bon proces autentich molt fornit de testimonis ab lo qual don Jofre provava plenament sa intencio e que los quil havien dapnegat no havien portat a sa Majestat sino peraules. Ell me respos que crehia que mossen Rebolledo tremetera aqui persona per informar lo Principat de aquest fet hi que ell enquaren fere pendre proces autentich per saber ne la veritat e que ell me fere mostrar la letra del procurador de Ribagorça en lo qual poguere veure los grans crims que aquest Tramasaguas penjat havia fets la qual enquare nom es stada mostrada. He sentit com a la crehença que spliqui en consell lo diumenge vespre per manament de sa Majestat me fa ordenar resposte en scrits. Lo prothonotari ma perlat mostrant se curos de haver cerquat en registres la letra que yo demanave esser revocada mostrant me que no ley havia poguda trobar e que volguera molt que la tingues per saber qui la havia spatxada. En apres jo he dat les letres de la cort hi he splicada ma crehença prou largament tot hom ha per mal fet lo penjar del hom segons de molts he sentit dihent gran mal del mossen Cosco han se aturat a cort per la resposta. Parlas que lo regne si enterpos dihen alguns que no loy cal interposar si donchs no han voluntat de pagar los dans. Nom se ques conclouran. La present letra e lo correu he retengut de hir en sa sperant si poguera primer cobrar del Senyor Rey la resposta en scrits e puix nom es donada no desliber pus de sperar per que aquis puixa seber lo que fins açi ses fet en aquest negoci. Feta en Calatayu dimarts a X de noembre any Mil CCCC sexanta hu a I ora apres mig jorn. - De vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs.
Por En March Davall correu lo qual deu esser aqui a XIIII del present he scrit largament a vostres reverencies nobleses e magnificencies de les coses que fins
en aquella ora havia perlat ab lo Senyor Rey. En apres partit lo dit correu dimecres passat que comptavem XI del present rebi letres vostres en que ni havia per lo dit Senyor Rey les quals en continent li doni e spliqui a sa Majestat ço que per vostra letra me era manat ço es que no hagues a deservey lo spachament aqui fet dels dos embaixadors de França e de Castella sens intelligencia de sa Altesa per los motius en la mia letra contenguts e legides per ell les dites letres les quals li doni apres de haver splicat ço que per vosaltres me era manat la sua Altesa me respos que ell ho havia a servey ço que per vosaltres era stat fet e que ell vos ne scriuria. He sabut apres por alguns curials a qui tantost mostra vostras letres que ha hagut gran pler de aver lo avis de les dites embaixades. En laltre fet de don Jofre no si ha mes fet del que fins aci he scrit sino alguns rahonaments ab lo Senyor Rey e altres de son consell e de la cort los quals no van a la conclusio demanada per aqueix Principat car tot es per mostrar que aqueix dans son venguts per la antigua bandositat de ells si haguda ni ha. Ham (me ha, m´ha) dit sa Majestat que aqueix Principat sera be de forçar don Jofre que fes pau e que lavos totes coses cessaren. Yo digui a sa Majestat que ell sabia millor de mi a qui pertany en Cathalunya forçar les gents de viure en pau. Ell me respos que nou dehia sino per via de metre loy en raho e induhir loy. Jo li respongui que atenent les coses com staven e ço que tots jorns si afegia que molt duptara de esser enprenedor de concloure tal pau e que si sa Majestat hagues provehit almenys en haver a ma de la cort les coses robades e los mal factors que la cosa stiguera en termens practicables.
Dixme que ja hi havia provehit mas que ab aquestes libertats e aquests fueros sta terra ha de venir en perdicio quasi volent dir que envides ha forma de provehirhi. Ham dat (me ha dat, donat) la letra que va ab la present la qual es resposta del qui li digui en consell. Es ver que del cap derrer no lin parli gens. Ham fet mostrar per semblant la letra que li ha trames lo procurador de Ribagorça per lo fet del hom quey han penjat copia de la qual tramet ab la present. Han me dit alguns que si don Jofre volia metre aquest fet en poder del regne ço es tot son debat que lo regne lin faria alguna smena yo per que no he carrech de menegar tals partits nom cur de respondrey. Fins açi no he hagut resposta dels LXXII de la cort si be tots dies me dihen que faran resposta e crech que entre ells no sen avinguen car dels de la dita cort uns me lohen molt lo que fa aqueix Principat e altres dihen ques meravellen com sen entramet e axi cascu parle ab la sabor que te tots pero han per mal fet lo que mossen Cosco ha fet en penjar lo Pedro de Tramasaguas pero per mal fet queu tinguen negu noy done remey. Feta en Calatayut divendres a VIIII ores de mati a XIII de noembre 1461.
- De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador qui en aquells me recoman Joan Ferrer.

18 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

19 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.