N. 26. Memoriale n. 49. fól. 73. v.

N. 26. 

Memoriale n. 49. fól. 73. v.

Presentatio predicte provisionis facte Prothonotario.

Die XXIII Martii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII (1492) in CivitateGranate fuit huiusmodi Regia provisio per infrascriptum Franciscum Carbonell nomine suo proprio ac pro parte dicti patris sui absentis presentata eidem magnifico domino prothonotario qui R. etc. obtemperando ac obediendo ut decet mandatis Regie Maiestatis admisit eandem Regiam provisionem juxta sui seriem et tenorem et signanter dictum Franciscum Carbonell ad exercitium et alia assueta dicti officii Scribe mandati juxta regias ordinationes et alias prout in ea latius continetur. Mandans ita continuari prout factum fuit per me Johannem Domingues Scribam mandati eiusdem Regie Maiestatis ac notarium publicum presentibus ad hec pro testibus Jocobo Climent et JacoboRemiro Regiis scribis. - F. Clemens Prothonotarius.

Memoriale n. 49. Fól. 74.

Presentatio predicte provisionis facte locumtenenti Prothonotario.

Die Lune XXI Maii Anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII in Civitate Barchinonaper prefatum Franciscum Carbonellum fuerunt presentate huiusmodi littere mihi Johanni Peyro Locumtenenti prothonotarii Serenissimi ac potentissimi domini Regis qui recepta etc. paratus sum Regiis obedire mandatis. - Joannes Peyro locumtenens prothonotarii manu propria.

Notas autógrafas

1 DE MARZO, 1461

1.° DE MARZO.

En este día se acordó anticipar tres florines a cada uno de los alistados en el ejército que se hallaba en Fraga, y se recibieron, o despacharon las siguientes cartas:

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ja per altres quascu de nosaltres vos ha scrit com per letres dels diputats de Arago e per altres particulars letras (el occitano hace el plural en as, como en castellano) som stats certs que la Senyora Reyna per manament del Senyor Rey es partida la via de Morella per delliurar la persona del lllustrissimo Primogenit nostro (nostre; nuestro) e ab aquell ensemps fer la via de Barchinona e retrel en libertat en poder vostro (vostre; vuestro). Are senyors perquo siau mes certs de la dita liberacio vos trametem una letra del Senyor Rey dressada a mi don Johan Dixer la qual ha portada un gentil hom quis nomena Berenguer de Jassa embaxador per lo Senyor Rey a mi dit Johan trames. E no obstant que en la dita letra del Senyor Rey mostra la dita liberacio encara mes afectadament en virtut de la crehença ho ha splicat lo dit Berenguer pregant afectuosament a mi treballas ab lo capita e ab vosaltres senyors que aquest exercit no passas de aquesta vila en forma que carrech nos pogues donar pus la libertat del lllustrissimo Primogenit teniu en ma. Empero havem tengut consell e havem acordat no obstant lo manament per vasaltres fet de passar avant de consultar a vosaltres e aturar en aquesta vila fins per la resposta vostra serem avisats la qual vos pregam molt prestament nos sia tramesa. Axi mateix senyors per altra vos havem scrit com aquesta gent se donave es planie pendre algunes coses de menjar e conexem tots que summa necessitat los ho fera fer car hom veu que per los mes de aquells pagades les armes poch los ha sobrat e per tant vos tornam pregar per la honor vostra o per tornar o passar ells sien socorreguts per una mesada car altrament veig gran perill de gran guast e insult lo qual no seria en ma nostra poderlo tollerar. E trametemvos la letra que lo dit Senyor ha feta al dit don Johan. E si algunes coses ordonareu som prests a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a XXVIl de febrer any CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti. - Priesto a lo que ordoneys Johan senyor Dixer. (Johan senxor Dixer; Juan señor de de Híjar escribe a veces mezclando romance aragonés, similar al castellano, con el occitano.)

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Poch apres vos hagui scrit e spatxat correu de e per una letra que rebut havia dels diputats del General del regne Darago (Había General en reinos de Valencia, Aragón, Principado de Cataluña, Perpiñán, etc) sobre les noves quis dien de e sobre la liberacio de la reyal persona del Senyor Primogenit ab hun treslat que de aquella vos he trames he rebut hun gentil home appellat Anthoni don Elfa ab letra dels reverent e magnifichs senyors mestre de Muntesa e visrey de Sicilia los quals ab sa letra me referman la dita nova em dien com som partits ab la Senyora Reyna per desliurar lo dit Senyor perquens pregaven que nos passas mes avant nes fes novitat alguna de la que feta havia de esser entrat en Fraga e en lo dit regne de Arago als quals jo he respost per lo dit gentilhom metex de la qual resposta e letra de aquells vos tramet translats ab la present. E perque so avisat que los diputats del dit regne de Arago deuen esser ab mi dema per tot lo jorn creu jo per fer querela e querimonia de la apprensio per mi feta de aquesta vila e castell e encara per la entrada que jo he feta en lo dit regne. Haure a molt gran pler que no obstant que ab lo consell que jo tinch qui es la menor part de aquell per vosaltres a mi donat vos placia scriurem ab correu volant e prest com e en quina manera als dits diputats de Arago se deu respondre e satisfer si del que dit es ells parlen. Axi mateix perque vist e ben regordat lo siti e disposicio de aquesta vila e encara del castell de aquella en mon consell segons scrit vos he per altre es stat deliberat e provehit de capita e encara de doscents cinquanta homens e de e sobre la provisio per aquells necessari fahedora per temps de dos mesos la qual parlant parlant se es trobat esser mester fins en summa de mil florins o en torn e axi es stat consellat e delliberat per lo dit consell que de les dites coses se fes recort e memorial e aquell vos fou trames perque sobre la provisio fahedora e bestreta de aquella per vosaltres mils se deliberas attes que en Johan Ferrer ni altri de fer tant gran bestreta no havia comissio. E encara per les noves quis continuen sobre la liberacio del Senyor Primogenit per la qual la present empresa feta nons es vist fahedor passar a tant grans despeses sens que primer sobre aquells per vosaltres fos desliberat e a nosaltres scrit. E per ço vos tramet ab la present lo memorial o recort del qual aci jo nom retinch original ni translat perque si per vosaltres fer es deliberat placiaus trametrem lo dit memorial. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda e custodia. En la vila de Fraga a XXVIl de febrer del any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. La present sera per avisarvos com la nit passada una hora apres mige nit he rebut correu ab letra dels diputats del General del regne de Arago ab la qual so avisat segons per aquella veureu de la qual vos tramet translat interclus ab la present. E jatsia lo contengut en la dita letra al parer meu tots nes (o nos; pasa a ens) ne degam alegrar per esser nova significant lo que desijam e per que la empresa es feta pero jo creure que obrare segons per vostres reverencies noblesa e magnificencies a mi sera scrit e ordonat. E la Sancta Trinita vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. 

Occorrem esser necessari siau avisats com per tota aquesta nova per la qual vos tramet lo present correu jo no stich ne stare exequtar les coses delliberades segons ab letra mia derrerament feta sou stats avisats. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt noble baro molt magnifich senyor e car frare lo senyor comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble magnifich senyor e de nosaltres car frare. Haveu sabut la partida de la Senyora Reyna e de nosaltres que la acompanyam a aquest mati havem sabut la novitat feta por la magnificencia vostra e per don Johan Dixer de comissio vostra en Fraga la qual sab nostre Senyor Deu nos plaguera fos per fer no solament per lo interes e reputacio de la Majestat del Senyor Rey mas per lo respecte del Principat de Cathalunya e de vostre interes e del Senyor don Johan Dixer vostra noblea majorment essent les coses en aquesta disposicio pero algun tant vos scusa esserse feta la dita novitat ans de saber la partida de la dita Senyora Reyna que va per delliurar lo lllustrissimo Senyor Princep e conduhirlo personalment a Barchinona per donar e metrel en poder del dit Principat e no contrastant siam certs que pux haureu sabut la dita nova cessareu de totes novitats. Per los dits respectes e per lo molt que en vos nos va havem deliberat avisarvos que gens per aço nos altera lo proposit dessus dit e per pregarvos que novitat pus avant nos faça car seria causa forsa de fer dan en aquests afers los quals per gracia de nostre Senyor Deu e no per nostres merits stan en punt de tots repararse e tornar al primer stament e per mils informar de tot vostres magnificencias vos trametem Anthon don Elfa al qual donareu fe e crehença com a la persona nostra e per ell nos respondreu de vostra intencio. En Fuentes a XXVI de febrer - any LXI. - A vostra ordinacio prests lo mestre de Muntesa lo visrey de Sicilia. (Fuentes de Ebro)

Als molt reverent noble e magnifichs senyors los senyors mestre de Muntesa e visrey de Sicilia.
Molt reverend noble e magnifichs senyors. Una vostra letra he rebuda dada en Fontes (Fuentes de Ebro) a XXVI del present la qual letra vos responch que jo ignor que per mi e lo magnifich don Johan Dixer per comissio mia sia feta novitat alguna majorment que de res que per nosaltres fins en la present jornada sia stat fet la Majestat del Senyor Rey sia en res ni per res interessada ni del que es fet fins aci se puxa pretendre per algu interes de la corona reyal ne axi poch del Principat de Cathalunya del dit don Johan e de mi. Del que per vosaltres es avisat sobre lo desliurament e liberacio de la reyal persona del lllustrissim Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera fahedora rest molt alegre no solament per la leticia e consolacio del dit Senyor Primogenit mes encara per lo repos de la Majestat del Senyor Rey qui vehent lo dit son fill Primogenit per mals consells e falsos testimonis pres e oppres nos poria ni devia creura sa reyal corona no portar passio e tristor infinida. E per semblant per lo be avenir de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimos fills seus e encara benifici inmens del Principat de Cathalunya regnes de Arago e Valencia e altres terres del dit Senyor sens gelosia alguna que jo haja per res que haja fet la exequcio de la dita liberacio desliberada seguir e exequtar nos dege e aço per lo que dit es dessus. Regraciantvos quant en mi es vostre bon avis e letra de aquell per lo que dieu queus va molt en mi com me pregau e diheu dequiavant pus novitat fassa com dit he e es que jo face en aquesta empresa. Jo per novitat non he que sie de aquelles qui vulgarment son dites novitats pero si dir ho enteneu per jo passar avant ho no dichvos que ab mon exercit so aci per lo dit Principat per assistir al proces de sometent per part del dit Principat iniciat instat e prosseguit ab sagrament e homenatge de star a ordinacio dels diputats del dit Principat e consell a aquells en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat e axi a mi no es en facultat de star e anar sino segons per part de aquell sera instat e request fentvos certs que de res que fos en libertat e facultat mia pus liberalment que algun altre vassall de la Majestat del Senyor Rey jo seria prest de exequtar pus servey fos de sa Majestat e pler de vosaltres los quals la Sancta Trinitat continuament tinga en sa proteccio e guarda. En la vila de Fraga a XXVII de febrer Mil CCCCLXI.

(Cartas en aragonés, lengua aragonesa):

Al noble amado consellero e majordomo don Johan senyor Dixer.
El Rey.
Don Johan noble amado consellero e majordomo nuestro. Por nos vos fue scripto en estos dias passados de la vila de Alcanyis en la forma que viestes por nuestra letra a la qual por vos fue respondido bien. Creemos que si algo es stado fecho por vos vos siays movido por la afeccion e zelo que haviays a la delibrança del lllustrissimo Principe don Carlos nuestro fijo pero es la verdat que ayer miercules a gran instancia e supplicacion de la Illustrissima Reyna nuestra muy cara e muy amada mujer e assi mesmo de los diputados e otros grandes del regno e encara de los jurados ciudadanos e universidat de aquesta ciutat de Saragoça por nos fue acordada la delibrança del dicho Principe nuestro fijo e por dar obra con efecto a la exequcion de aquella de continent la dicha lllustrissima Reyna nuestra muy cara muller partio la via de Morella por constituhir la persona del dito Principe en plena liberdat e hir con el ensembre a la ciudat de Barchinona por los quales nos son stados fechas diversas instancias e supplicaciones sobre aquesto. E pues cessa la causa que fasta aqui vos ha movido esnos visto seyer complidero a la honor vuestra de mas insistir que otras novidades se fagan car vos faziendolo assi siempre vos tendremos en aquella stima e reputacion que siempre tovimos a don Johan que Dios haja vuestro padre e apres muert suya a vos car del contrario lo que de vos no se spera segunt quien vos soys e de la casa que devallays no se vos poria seguir sino gran nota e cargo. E porque mejor siays instructo de la volundat nuestra sobre aquestos fechos Berenguer de Jassa va a vos por el qual de aquella sereys mas largament informado. Dada en Çaragoça a XXVI dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johannes. - A. Nogueres prothonotarius.

Al muyt noble senyor don Johan senyor Dixer.
Muyt noble senyor. Porque sabemos havreys consolacion vos certificamos que oy data de la present el Senyor Rey con gran liberalidat ha deliurado al Senyor Principe e lo ha mandado posar en libertat donde le placia. E de aquesto se ha feyto grandes alimares aqui. Et de continent son partides la Senyora Reyna e lo senyor Archabispe el visrey e otros por deliurar el dito Principe. E encara todos desembre (ensemps; ensemble; juntos; ensamblar) yrse en aqueste Principado primo a Lerida e dalli a Barçalona.
E assi pues lo por todos deseado es obtenido rogamosvos que innovidades algunas no se fagan porque no fuesse occasion de desturbio en los negocios. E sobre aquesto scrivimos a los capitanes e conselleres e prestament haureys axi embaxadores por part de aqueste regno por notificarvos lo sobredito e otras cosas. Pero porque aquellos no iran tan prestos fazemos el present correu porque tomeys consolacion de aqueste negocio. E sea nuestro Senyor Dios vuestra guarda. De Çaragoça a XXV de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - A vuestro honor prestos los dipputados del regno de Aragon.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors per letres que son vengudes vuy a set del present al comte e a don Johan Dixer les quals vos son trameses sebreu com la Senyora Reyna es anada per la liberacio del Senyor Primogenit. Es cosa quens ha molt alegrats e es ver stant jo sobre dinar mes vengut un gentil home daquesta vila dient com ell ha letra de don Johan Delriu dien com lo Senyor Rey fa molt preparatori de gent ço es la justicia per una part e lo governador per altra e mossen Guerau Despes per la via de Ribagorça per altra e aço per soccorrer aquesta vila. Es ver havem parlat don Johan Dixer e jo he vista la letra veem es feta ans de ells saber nosaltres fossem dins la vila e per ço crehem mudaran dintencio mes don Johan e jo som dintencio quel anar avant es la salut daquests afers car nosaltres per raho no devem aturar fins tant lo Senyor Primogenit sie present ab vosaltres o ab nosaltres e si altres coses ordonau sera fet ab molta voluntat. De Frague a XXVII de fabrer. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Senyors. Per ço que lo vezcomte mon frare vos scriu en la present letra e per ço que lo capita vos scriu sabreu totes les noves solament vos tramet dintre la present algunes letres particulars perque sabreu algunes particularitats per spes en la letra de Miguel Homedes a la qual jo he respost e fet traslat la qual va dintra la present. Si mes li dege satisfer la saviesa vostra men scriga e sera satisfet en la forma que per vos sie ordonat. De Fraga a XXVII de febrer. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixer.

Al molt reverent e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell.
Molt reverent e magnifichs senyors. Vostra letra feta en Barchinona a XXI de febrer he rebuda a XXV ab aquella honor e reverencia ques pertany per la qual rest avisat la deliberacio feta per lo Principat en la liberacio de la persona del Senyor Primogenit e com algunes gents poch desijants la honor del Senyor Rey e la tranquillitat e repos de aquest Principat voldrien empatxar e perturbar la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e encara deliberarien entrar en aquest dit Principat per dampnificar aquell e per ço ha necessari lo dit Principat e ses gents star preparades signantment les que son en frontera com es aquesta comanda e per tant me pregau vulla fer preparar les gents de aquella qui sien per fer armes en tal manera que occorrent alguna necessitat sian previstes e dispostes pera fer en tuicio lur o del dit Principat ço que la exhigencia del cas requira. Notificant a vostres reverent e magnifiques senyories que de continent sentides e sabudes les diferencies subseguides entre la Majestat del Senyor Rey e lo dit Principat
prenent eximpli de Tortosa he fet metre en orde e en punt lo millor ses pogut aquesta vila e lo castell e de jorn e de nit les guardes be ordonades en tal manera que jo he sperança en nostre Senyor Deu que aquelles nom seran levades ne toltes per gents enemigues del dit Principat que nom cost la vida e tot quant tinch. Quant tocha a la mia anada aqui per lo present me deveu haver be per scusat vist lo gran carrech que en aquestes parts me donau attes que so en frontera e de ma anada aqui no sen poria seguir molt fruyt e de ma absencia sen poria seguir hun gran dan. E sia la divina Providencia en vostra custodia e guardia. Dulldecona a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Prest a tots vostres manaments fra Johan Ram comanador Dulldecona.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Vuy he rebut lome que havia trames a Valencia per manament de vostres reverencies lo qual en presencia dels honorables procuradors de aquesta ciutat del que ha trobat e ha pogut saber me ha feta la relacio seguent ço es que partint daci quant fonch a Trayguera e a Sant Matheu no troba ques fes alguna novitat ne preparatori o provisio darmes ne de gents ne de altres coses e quant fonch a Vila Reyal troba alli lo gobernador de la Plana lo qual parla ab los jurats e prohomens de la dita vila e hoy dir quels havia dit que sabessen quines ne quantes armes se trobarien en la dita vila e stant axi veu venir en aquella set besties ab carregues en les quals ne havia quatre carregues de passadors e XVIII spingardes e sach de polvora e dos sitis de bombardes les quals coses portaven moros per al castell de Morella. E apres de aço lo dit home tira a Valencia e no troba per los lochs del cami que si fes preparatori de gents ne de armes e quant fonch a Valencia sabe quel gobernador de Valencia portava don Johan de Beaumunt pres a Xativa lo qual de un loch prop Valencia vingue a la dita ciutat e micer Jacme Aguilar vingue ab ell lo qual dit governador vingue a parlar ab los jurats e despres que per part del Senyor Rey ampra la ciutat que li fessen aquella valença quel dit Senyor Rey e no sen pogueren concordar e que hoi dir al dit micer Jacme Aguilar que los jurats e consell ho erraven de no fer missatgers al Senyor Rey car ell sabia la voluntat del dit Senyor Rey que si ells hi tramatien missatgers el supplicaven de la liberacio del Senyor Princep que ell lols donarie. E mes diu que en la dita ciutat no ses feta alguna provisio darmes ne ordinacio de gents e que la gent comuna e lo poble tots han gran voluntat en lo deliurament del dit Senyor Primogenit e que no entenen en res contrestar en la dita liberacio. Diu mes que es certament informat que lo comte Doliva es stat emprat per lo Senyor Rey e li ha oferta valença de cent rossins e gent de peu la que pora e per semblant mossen Pero Sanxis de Centelles e don Johan de Proxida e mossen Caroç e mossen Johan de Vallterra o altres li han oferta valença mas nos sab cert de quants rossins e aço es lo que lo dit home ha sabut e referit ab jurament lo qual per causa de les grans pluges que son stades e dels rius no es pogut abans venir. Mossenyors lo comenador de Uldecona ha feta resposta a la letra que vostres reverencies li han tramesa la qual resposta vos tramet ensemps ab la present certificantvos mes com aci ha un home ciutada de aquesta ciutat home savi e de bona discrecio qui ha molt bona voluntat en la exequcio de les coses provehides sobre la liberacio del Senyor Primogenit lo qual es home molt aparentat en lo port de Morella e ha grans noticies amistats e conexences en aquell e sab totes les provisions que son en aquella terra e tot lo que les gents darmes quey hiran hauran mester e es home per saberlos fer dar provisio e recapte de totes coses necessaries coneix tota aquella terra e tots los passos e entrades de aquella e hon les gents se poran retraure e collocar e encara la entrada e entrades de la vila e castell de Morella e donara tota bona endreça en los dits fets de les quals coses los honorables procuradors de aquesta ciutat han hagut per bo e consellat que jou scrigues a vostres reverencies per ço com vehen lo dit home abil e dispost pera les dites coses. Perque mossenyors de aquells vos certifich e si vostres reverencies volran quel dit home vage aqui per ço que vegen la disposicio de aquell e coneguen per ell matex lo que sabra e pora fer en les dites coses scrivenmen car ell sera prest de anar aqui per darvosne plena informacio e sens dupte vostres reverencies hauran plaer de ço que aquell los dira o del que veuran e conexeran en aquell per quant es e que sabra fer en Ies dites coses si lin es donat carrech. Mes mossenyors per causa de algunes despeses que he hagudes fer aci axi en los oficials que he fets anar a mar per fer manament als patrons de les fustes que no partesquen daçi axi com mes stat scrit com per tramesa domens per ordiuacio vostra en algunes parts vos sopplich vullau scriure al receptor daquesta ciutat que bestrague aquelles quantitats que per pagar les dites despeses e altres fetes e faedores per manament vostre seran necessaries. E altres coses al present no occorren sino que vostres reverencies me rescriuen e manen tot lo que plasent los sie. Los quals tingue la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors. - Lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Aquesta ora he rebut correu de Morella ab letra del home quey tinch feta dijous prop passat a les sis hores de nit e havia esser aci ahir divendres a dues hores apres mig jorn diu no es pogut plegar a la ora per les moltes pluges que son stades. Scriume com a la dita sisena ora de nit del dit dijous entraren en Morella dos correus los quals han portat nova com Io Senyor Primogenit es desliure de la preso o han toquat campanes e feta professo per la sglesia e los del castell cridant alegria. E mes scriu que ahir que era divendres devia muntar la professo de la vila al castell e axi devallar lo Senyor Primogenit del castell e mes que la Senyora Reyna devia esser alli ahir divendres. No scriu de la forma e manera del dit deliurament ne ques deu fer apres ne daltres coses crech per ço com en la dita hora que feu la letra no havia havis. De les coses que apres sabre nescriure a vostres reverencies axi com pus prest pore. E altres coses fins aci no puix scriure com de mes no sia estat avisat. Certificantvos com lo dit correu a bocha compta que no parti de Morella fins divendres proppassat a les VIII ores de mati per la molta pluga e neu que diu feye e compta mes quel Senyor Primogenit era ja devallat del castell e posava en la casa de micer Ram e que era vengut a la sglesia a hoir missa e que en aquella ora entra la Senyora Reyna e parlaren en la sglesia. Nosaltres crehem segons la manera queu recita que debia esser la Senyora infanta ab tot que ell se referma que era la Senyora Reyna e axi diu ques parti per venir a la present ciutat. E per saber milor la veritat de les dites coses a consell dels honorables procuradors daquesta ciutat he trames home propi ben discret per haver e portar plena informacio de aquelles e de tot lo que saber pora. E manaume mossenyors tot lo que a vostres reverencies plasent los sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIII de febrer a les VIII ores de mati del any Mil CCCCLXI.

Lo correu portador de la present partex vuy que es dissapte a les X hores ans de mig jorn ha esser aqui dema qui es diumenge a dues hores apres mig jorn. E darli heu deu florins corrents si complex. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de votres grans reverencies Pere Jorda deputal local de Tortosa.

Perque la gent de peu la qual es desdinerada e lo sou los era ja reduhit e diminuit als sis florins et cetera no sia forçada per necessitat fer coses indegudes es deliberat esser bestret a cascun home de peu dels qui son en Fraga o ab lo capita tres florins corrents exceptats los capitans de cinquantenes als quals no sia res donat pero que presten nova seguretat aquells a qui sera bestret de servir lo mig mes.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per quant nos havem fet capita de cinquanta homens de peu de aquells qui son aqui lo honorable En Guerau dez Palau donzell lo qual vos remetem aqui vos pregam e encarregam lo hajau per recomenat que ell es tal persona qui es apte en semblants actes e mostrarho ha experiencia axi com mostrat ho ha en los actes en que ha entrevengut. Dada en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Als molt egregi nobles e magnifichs senyors lo comte de Modica capita general vezcomte de Rochaberti e don Johan senyor Dixer en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi nobles e magnifichs senyors. Vuy primer dia de març es attes vostre correu ab letres vostres de XXVII del passat ab les quals nos certificau de la nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit e de les letres que sobre aço haveu rebudes axi del Senyor Rey com del mestre de Muntesa e visrey de Sicilia e dels diputats de Arago e altres persones. E havem vista la deliberacio per vosaltres feta de no passar mes avant de aquexa vila la qual molt loham car segons haureu vist per correu que jaus havem trames tal es nostra deliberacio e voler ço es que entes no fos procehit ne enantat pus avant pus per gracia de nostre Senyor Deu los afers tenen cami de pervenir a la desijada fi de la liberacio del dit Senyor Primogenit e de tota tranquillitat e repos. Avisantvos sobre aço com de home que teniem en Morella havem avis que divendres proppassat lo dit Senyor Primogenit fonch tret del castell ab la professo de la vila qui hi munta ab grans alegries e axi lo dit Senyor Primogenit devalla en la vila ab tota libertat e que de continent ensemps ab la dita Senyora Reyna devia partir e venir aci dreta via. Puys donchs a nostre Senyor Deus ha plagut axi be dispondre lo negoci placiaus que novitat alguna no sia feta mas que pacificament e quieta stigau en aqueixa vila ab tot lo exercit axi com per altres letres scrit vos havem e aço fins tant que altrament vos sia scrit. E per quant nos avisau que la gent de peu es desdinerada que per ventura seria occasio de fer algunes coses indegudes vos certificam es delliberat esser fet socorriment a quiscun home de peu de tres florins ultra lo que ja tenen. Perque vos placia provehir que la dita gent sia refrenada de pendre en dampnatge res de algu en manera que en aquexa vila no romangue querela sobre aço. E al que dehiu vus digam nostre parer sobre la resposta fahedora als embaxadors del regne de Arago fins tan querela de la intrada per vos feta en lo regne e en la vila de Fraga et cetera es nostre parer que facilment los pot esser respost com a vos senyor comte ab les gents de aquest Principat seguint lo veguer de Barchinona en virtut del proces de sometent fet per prosseguir la liberacio de la persona del Senyor Primogenit ha convengut fer aquella via que era vist esser necessaria a pervenir a la fi de la dita liberacio e que axi vos ha convengut intrar en la dita vila de Fraga no ab ma hostil ni es stada vostra intencio de damnejar algu de la dita vila ne del dit regne de Arago puys a la prosecucio del dit negoci no hajau prestat impediment. E axi per obra es stat vist com plenament e pacifica hajau stat en la dita vila sens dan ni molestia de algu. E si algun tal dan es stat donat per algu del exercit direu que sou prest de strenyer aquell o aquells del exercit qui fet o donat lagen a la deguda esmena o satisfaccio axi que no serie loch de greuge a querela alguna. E daqui avant poreu dissentir a totes protestacions que sien fetes sobre aço. En lo fet de la capitania del castell la qual haurieu deliberat esser comanada a mossen Torrelles remogut En Renart qui primer hi havieu deputat vos significam esser nostra intencio que per quant lo dit Renart es aqui en nom de aquesta ciutat que tant compren per attendre a la honor de la dita ciutat volem que non sie remogut mas que ensemps ab lo dit mossen Torrelles nou prenga a molestia car al sguard de aquesta ciutat quis vulla que en nom de aquella li sia dat en companyia no li es sino molta honor. Hans plagut molt veure la resposta per vos Senyor don Johan feta an  Gabriel Homedes de Çaragoça vostre servidor en la qual vehem com haveu parlat com a cavaller e qui degudament amau la vostra honor e de aquest Principat ço que molt vos agrahim. Del fet del forniment del castell del qual nos haveu trames memorial es nostre parer que sobresegau en fer aquell fins per nosaltres scrit vos sia. De continent nosaltres trametrem aqui En Johan Ferrer diners per fer la bestreta e soccorriment volran haver e pendre ab obligacio e seguretat de servir XV jorns ultra les dites mesades. Per desempatxar prestament lo correu havem feta la present comuna resposta a tots tres vosaltres ensemps. Ab tant molt egregi nobles e magnifichs senyors sia vostra guarda la Sancta Trinitat. Scrita en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCCLXI. - A. P.
abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt honorable mossen En Pere Ramon de Vilanova.
Molt honorable mossen. Nosaltres per servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem entes e continuament entenem en pacificar totes gents de aquest Principat e en tolre e levar totes diferencies que entre aquells sien e assenyaladament nos es molt a cor levar la diferencia que es entre vos e fills vostres de una part e en Gerona e mossen Galceran Oliver de la part altra. E sobre aço desigam molt parlar e comunicar ab vos. Perqueus pregam quant mes afectuosament podem que vista la present vullau venir fins aci ensemps ab los dits vostres fills per parlar ab nosaltres per la dita raho certificamvos com a requesta nostra per lo regent la vegueria de aquesta ciutat es fet e atorgat guiatge a vos e als dits vostres fills perque liberament puixau venir star e tornar. Tornamvos donchs pregar vulgau en totes maneres car per nosaltres son pensats expedients per los quals Deus volent sens carrech de algu se pora levar vostre negoci o aquell posar en alguns bons termens e tals que seran servici a nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e ensemps ab los altres qui son ja quietats redundaran a benefici e repos de la terra la qual cosa que sia per vos attesa ultra quen fareu lo degut vos haurem a complacencia molta. Dada en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Tomo I, texto LXI, HOC, Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie, Corsice

LXI. 30 y 31 de mayo.

Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita). (N. E. Próspero de Bofarull era bastante lerdo, además de manipulador.)
Hoc: Oc : sí en occitano, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectos principales: provenzal, lemosín, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y otros subdialectos como el aranés, sin olvidar que el catalán siempre fue un dialecto de esta lengua). 

LXI.

Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.

Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.

(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al SÍ de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel río, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aún: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/

- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.

//

Las lenguas de la Galorromania, del norte al sur.
1 Límite de la lengua de oïl en el siglo VIII (línea von Wartburg).
2 Extensión del occitano antes del siglo XIII (Poitou, Saintonge, Maurienne, Piamonte).
3 Límite sur de la lengua de oïl en el siglo XIII.
4 Límite actual del occitano, después del siglo XV.

https://es.wikipedia.org/wiki/Frontera_entre_lengua_de_oc_y_lengua_de_o%C3%AFl

La frontera entre la lengua de oc y la lengua de oïl es una frontera lingüística que separa las regiones donde se habla tradicionalmente dialectos de la lengua occitana y aquellas donde los dialectos de oïl son hablados históricamente, antes de que el francés se impusiese, él mismo resultado de la mezcla de las lenguas de oïl y otras aportaciones diversas, sobre todo occitanas.

Esta frontera, cambiante en el tiempo y actualmente fijada en lo que se llama, en el siglo XXI, Occitania, el espacio cultural occitano, esencialmente el Mediodía de Francia, con la excepción de las zonas vascófonas, catalanófonas y ligurófonas.

Esta frontera es una zona bastante relativa, que corresponde al concepto de « margen lingüístico », a la vez que « espacio de transición » y de « entidad propia » en el sentido de identidades y de realidades sociales y culturales propias que emanan de esta posición singular, a la vez de relegación y de contacto. Esta zona-frontera se justifica sobre todo por la idea de transición entre hablas occitanas y hablas de oïl a menudo sujeta a debates. Se encarna en dialectos propios constituidos por aportaciones de una zona lingüística como de la otra, tales como el marchois.

Parece sin embargo posible determinar una frontera lingüística mediante la idea de que los hablantes de los dialectos del sur de dicho límite pueden comprenderse con los hablantes al norte de dicho límite, y que esta transición entre oïl y oc es pues demasiado brusca para constituir un verdadero continuum lingüístico.

El límite entre oc y oïl se extiende entre el estuario de Gironda al oeste y la Montaña borbonesa al este.

El pueblo de Villeneuve, a 6 kilómetros al sur de Blaye, sobre el margen izquierdo de Gironda, marca el extremo occidental de la frontera lingüística. No obstante, el pueblo del Verdon-sur-Mer, en el Médoc, está considerado como un enclave del área del saintongeais en zona occitana. El límite aísla luego el país Gabay al norte, dejando en zona occitana una franja de 5 a 10 kilómetros en el margen derecho de Dordoña, albergando sobre todo las ciudades de Saint-André-de-Cubzac, Libourne, Castillon-la-Bataille. Hay otro enclave saintongeaise en torno a Monségur, a aproximadamente 25 kilómetros al sudeste de Castillon.

Después de Puynormand, en el límite del departamento de Dordoña, la frontera lingüística se orienta progresivamente en el eje longitudinal, que sigue sobre una quincena de kilómetros el límite administrativo entre Gironda al oeste (Coutras) y Dordoña (Montpon-Ménestérol) al este, después atraviesa el bosque de la Double, la Dronne y pasa al departamento de la Charente, al oeste de Aubeterre-sur-Dronne, comenzando a separar la Charente occitana. El límite pasa cerca de Pillac, Vaux-Lavalette, Torsac, Sers, Mornac, a sólo 10 kilómetros al este de Angulema.

Es en el bosque de la Braconne que el límite resulta más borroso y que la noción de margen lingüístico toma todo su sentido entre dos límites extremos que enmarcan una zona de transición, el Creciente, que se circunscribe sin embargo al área occitana. Este Creciente está limitado al oeste y después al norte por una línea que junta Coulgens, Nanclars, Mouton, Saint-Sulpice-de-Ruffec, Vieux-Ruffec en Charente, Chatain, Mauprévoir, L'Isle-Jourdain, Lathus, Brigueil-le-Chantre en Vienne, Lignac, Dunet, Sacierges-Saint-Martin, Éguzon-Chantôme después a lo largo del límite entre Indre y Cher al norte y Creuse al sur, aunque algunos municipios de Indre y del Caro (Santa-Severa-sobre-Indre, Santo-Priest-la-Andadura, Préveranges) son occitanos. El límite norte del Creciente pasa al norte de Montluçon.

El Creciente está limitado al este y después al sur por una línea que conecta Saint-Mary, Saint-Claud, Ambernac, Hiesse, Abzac, Oradour-Fanais en Charente, Gajoubert, Peyrat-de-Bellac, Droux, Villefavard, Saint-Amand-Magnazeix, Fromental en Haute-Vienne, Saint-Pierre-de-Fursac, Le Grand-Bourg, Saint-Vaury, Saint-Léger-le-Guérétois, Sainte-Feyre, Ajain, Boussac.

En Allier, el Creciente se extiende más al norte entre el bosque de Tronçais, Hérisson, Venas, Cosne-d'Allier, Chavenon, Rocles, Tronget, Meillard, Verneuil-en-Bourbonnais, Rongères, Montaigu-le-Blin (Saint-Pourçain-sur-Sioule y Lapalisse no son occitanos), Saint-Prix, Châtelus. Al este de la Montaña bourbonnaise, limita el norte occitano con el área de habla francoprovenzal, y de aquí hasta la frontera entre occitano y piamontés.

La determinación de la frontera lingüística es objeto de numerosos trabajos antiguos, intentando proponer una cartografía, como la de Charles de Tourtoulon en 1876, sobre el sector limousin, y aquella de Walther von Wartburg en 1941 sobre la posición hipotética de la frontera entre las variedades meridional y septentrional de las hablas galo-romanas, resultando la «Línea von Wartburg».

Entre otras investigaciones, se puede citar aquellas de Guylaine Brun-Trigaud (1990) y (1992) o Gábor Tillinger (2013) sobre las hablas del Creciente (1992), aquella de Jean-René Trochet sobre el vínculo entre fronteras lingüísticas y prácticas socio-culturales, sobre todo jurídicas.

https://es.wikipedia.org/wiki/Frontera_ling%C3%BC%C3%ADstica

Una frontera lingüística es una frontera que separa dos territorios donde se habla dos variedades lingüísticas diferentes (lenguas o dialectos).

Si las dos variedades corresponden a sistemas lingüísticos no emparentados, esta frontera marca también el límite de una generalizada incomprensión mutua. Por el contrario, en caso de un continuum lingüístico, no es muy pertinente establecer una línea fronteriza, ya que la transición se efectúa sobre una franja más o menos extendida. La frontera es en estos casos definida sobre la base de una determinada isoglosa, o de un "haz de isoglosas" o "ramillete isoglósico" (en caso que el mismo exista).

Entre los ejemplos de fronteras lingüísticas conocidas, pueden citarse:

Límite entre lenguas románicas y lenguas germánicas, que atraviesa Bélgica, Francia, Suiza e Italia, en donde la frontera lingüística belga y la de Mosela son una parte.

Límite entre el bretón y el galó.

Frontera entre langue d'oc y langue d’oïl.

Un enclave lingüístico es una zona lingüística completamente delimitada por una frontera lingüística (consultar Lengua insular y Céltico insular). Charles de Tourtoulon et Octavien Bringuier, Étude sur la limite géographique de la langue d’oc et de la langue d’oïl (avec une carte), Paris: Imprimerie Nationale, 1876

https://fr.wikipedia.org/wiki/Fronti%C3%A8re_linguistique

MARTINVS Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae, Corcicae, etc.

MARTINVS
Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae,
Corcicae Comesq; Barchynonae, Rossilionis, &
Ceritaniae, Nobili Rogerio de Montecateno (Rogelio, Roger
de Moncada, Montcada, Muntcada y demás variantes del apellido)

Militi Gubernatori, & alijs vniuersis officialibus nostris
Regni Maioric. praesentibus, & futuris quibus subscripta
pertineant & Locatenent. eorum salutem, & dilectionem. ad
instantiam & supplicationem humilem dilector. nostror. Raymundi
de Sancto Martino, (Ramón, Ramon de Santmartí, Sanmartí) &
Berengarij de Tagamanent Militum Nunciorum Regni Maioric.
predicti ad nostri praesentiam transmissorum fastigio Regio in
defectum volumus, & etiam prouidemus quod si contingat nunc, siué
de coetero, quamcunque nos aliquas causas seu questiones criminales
siué Ciuiles singularium aut incolarum Regni praedicti ad nostri
praesentiam, Curiam, vel Auditorum cognoscendas quouis modo euocare
aut trahere tempus quo interim supercederi in illis mandabitur
terminum quatuor mensium nullo modo excedat, & in
huiusmodi spatio quadrimestri continuo sequturo elapso
confestim in causis, & questionibus antedictis sine tunc nouo
mandato sed ex vestri officio authoritate plenaria procedatis, &
eas per vestras diffinitiuas sentencias terminetis ut ius atque
ratio, nec non Franchesiae dicti Regni Notoriae suadebunt
litteris evocationis, & super cedimenti superius expressatis
neutiquam obstantibus, quum eas euoluto tempore quadrimestri volumus
pro nullis reuocatis totaliter ac infectis haberi, & ideo vobis
dicimus, & mandamus de certa scientia, & expressa sub poena
mille florenorum quatenus prouisionem huiusmodi teneatis, &
omnimode obseruetis quam durare nos volumus quandiu de nostro
prossesserit beneplacito voluntatis: prouiso, quod per ipsam
priuilegijs, Franchesijs, ac libertatibus dicti Regni minimé
derogetur Dat. Valentiae xvj. Februarij Anno Domini M. cccc. Iiij.
(1404)

//

El rey Martín I, tras la muerte de su hijo Martín de Sicilia, se convierte en rey de Sicilia, pero muere entre el 30 y el 31 de mayo de 1410.

LXI. 30 y 31 de mayo.
Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita).
Hoc: Oc : sí en occitano, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectos principales: provenzal, lemosín, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y otros subdialectos como el aranés, sin olvidar que el catalán siempre fue un dialecto de esta lengua). 

LXI.

Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.

Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.

(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al Sí de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel rio, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aun: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/

- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.

6 DE MARZO.

6 DE MARZO. 

De acuerdo con los concelleres y consejo de Ciento de la ciudad de Barcelona, se resolvió enviar a la reina una embajada, con el objeto que expresan la credencial y las instrucciones que aqui se trasladan; y luego se dio cuenta de los demás papeles que siguen:

Molt alta e molt excellent Senyora.
Sobre alguns afers concernents servici de nostre Senyor Deu servey e honor del Senyor Rey e de la Excellencia vostra e benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat e dels altres regnes e dominis de la real corona son per nosaltres tramesos a la excelencia vostra los magnifichs mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar mossen Arnau de Vilademany e de Blanes En Francesch del Bosch ciutada e sindich de la ciutat de Leyda stesament informats de algunes coses que a vostra dita Excellencia explicaran.
A la qual humilment supplicam los placia donar fe e creença en tot quant per part explicaran axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat molt alta e molt excellent Senyora tinga en proteccio sua vostra Illustrissima senyoria. La qual a nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a VI de març del any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment re (se) recomanen. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya congregat en Barchinona.
Instruccions dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats e consell en virtut de la comissio de la cort elegit lo Principat de Cathalunya representants fetes e donades als magnifichs micer Nicholau Pujades ardiacha de la mar e canonge de Barchinona mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e En Francesch del Bosch sindich de la ciutat de Leyda embaxadors per lo dit Principat a la lllustrissima e molt excellent senyora la Senyora Reyna tramesos.
Primerament los dits tres embaxadors ab aquella mayor cuyta que poran ensemps ab los embaxadors per la ciutat de Barchinona elegits faran llur via e cami vers la lllustrissima Senyora Reyna la qual ab lo Senyor Primogenit ve de Morella per lo cami e via de Tortosa. E faran tot lo possible en tal forma arreglar lo temps que prop Vilafrancha o en tal part façen la exposicio de les coses dejusscrites per manera que la dita Senyora elegis en Vilafrancha romandre o aturar. E en aquell loch o temps que pus acomodadament poran en tal forma e manera que nos puixa haver suspicio que comunicat hajen ab lo lllustre Senyor Primogenit. Los dits embaxadors se presentaran a la dita lllustrissima Senyora Reyna apart o separada del dit Senyor Primogenit si axi trobaran la sua Excellencia sino en presencia del dit Senyor Primogenit e de tots los qui si trobaran segons la facultat se los oferra faran la exposicio seguent a la Altesa de la dita Senyora.
Ço es feta reverencia besada la ma e donada la letra de creença a la dita Senyora de continent sens divertir a altres actes explicaran a la sua Excellencia com sentida per lo dit Principat la venguda del Illustre Senyor Primogenit han grandissima alegria per aquella e regracien a Deus omnipotent a qui talment ha plagut ordonar que la liberacio del Illustre Primogenit efectualment seguesque ab complit benefici e repos del dit Principat e encara regracie a la sua Excellencia qui lo dit Primogenit ha menat e restituhit en Cathalunya e es stada lo mitga de la tal divina ordinacio.
E mes li diran com per gran servey e honor de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e per donar complidament perfeccio a la liberacio del dit lllustre Primogenit e per repos e benavenir de la cosa publica es vist al dit Principat la dita lllustrissima Senyora deure plaure ordonar e esser contenta que lo dit Senyor Primogenit venga en la ciutat de Barchinona sens la sua Altesa e alguna altra companyera la qual fos vist o en manera alguna dir se pogues lo dit Senyor Primogenit no esser constituit en plenissima libertad. E per tant supplicaran a la sua Excellencia placia abstenir de entrar en la dita ciutat e fer romandre los qui en sa companyia venen.
E si la dita Senyora plaura esser tantost contenta pora restar a Vilafrancha o en aquell loch que millor elegis ab los qui venen del consell del Senyor Rey. Hon per ventura la sua Altesa mostras no contentarse com es dit ordenar lo sobre dit los dits embaxadors ab aquella reverencia e pertinencia que mereix deduhiran a la dita Senyora les causes e motius urgents per los quals lo dit Principat es mogut en fer dita supplicacio dels quals es feta larga informacio als dits embaxadors e veura la dita lllustrissima Senyora quant lo dit Principat zela lo honor e servey de la dita Majestat e de la sua Excellencia. E per tant la supplicaran esser contenta ordonar com dit es car en altre loch donar seria desservey de la dita Majestat e de la sua Altesa e perillos de dans e inconvenients al Principat de Cathalunya los quals desservey e perills cessaran plahent a la sua Senyoria com dit es abstenirse de entrar en la dita ciutat. E axi ab afecte faran e procuraran los dits embaxadors placia a la dita Senyoria abstenir e encara provehir que los del consell del Senyor Rey contra los quals es lo proces del sometent se abstenguen entrar en la dita
ciutat.
O si en presencia del Senyor Primogenit se hauran explicar les sobre dites coses besada la ma a la dita Senyora la besaran al dit Senyor Primogenit e feta en totas maneras la conclusio sobredita faran companyia al Senyor Primogenit e dell nos partiran nel permetran en altra part anar sino venir en la ciutat de Barchinona.

Datum Barchinone VI° marcii anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVII^na e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Ara pus derrerament de Morella vos havem scrit e certificat per nostres letres de la causa de nostra venguda alli e de la exequucio de aquella ço es que haviem tret del castell la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill ensemps ab lo qual enteniem a partir pera aqueixa ciutat. E axi deduhintho en exequucio per la present vos certificam com en lo dia de ayr partim de Morella ensemps ab lo dit lllustre Princep e venguem a Trayguera e vuy som partits de alli e entrats en la present ciutat ahon vehent lo dit lllustre Princep un poch ujat e que continuar cami sens entrevall no li fos fatiga perque repos hun poch havem delliberat restar e reposar aci dema tot dia. E lo divendres subseguent Deus mediant partrem de aci e per nostres jornades continuarem lo cami sens detenir dreta via pera aqueixa ciutat. E axi per vostra consolacio havem delliberat fervos la present. Data en Tortosa a lIll de març del any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - Serena secretarius.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs ben amats e verdaders amichs nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e primogenit.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs e verdaders amichs nostres. Per major augment de vostra consolacio vos significam com huy ensemps ab la lllstrissima e molt virtuosa senyora la Senyora Reyna nostra carisima mare e ab total nostra libertat ya hora tarda som entrats en aquesta vila de Trahiguera de hon Deu volent dema partirem e irem a dormir a Tortosa e de alli successivament continuarem nostre cami ensemps ab la dita Senyora fins aqui siam junts perque ab compliment de vostres bons e leals desigs hajau lo perque tant haveu treballat e de nos visiblament comprengau quant som desijosos retribuirvos sino la que devem saltem la que porem condigna satisfaccio. Som per gracia de nostre Senyor en bona valitut e disposicio de nostra persona de la qual desijam fruir vosaltres e tot aqueix Principat. Dada en Trahiguera a tres dies de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs ben amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra libertat per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Hir passat scrivim de Trayguera significantsvos nostra juncta alli e com deviem continuar nostre cami per esser en aqueixa ciutat de nos tant desijada.
La causa de la present es sols per fervos certs com huy som entrats en aquesta ciutat de Tortosa hon som stats reebuts ab molta expectacio e gloria. Gracies sien fetes de tot a Deu omnipotent. Dema la Senyora Reyna e nos reposarem aci e apres continuarem nostre cami fins mijançant la gracia divina siam aqui nos ab la dita Senyora. Dada en la ciutat de Tortosa a quatre dies de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.
Al egregio caro e bien amado mio el conde de Modica.
Conde caro e bien amado mio. Recebi vuestra letra con Semenat agora en ste punto. Por vuestro plazer e de don Johan Dixer vuestro sobrino vos certifico so en mi pura libertat hi cras la Senyora Reyna e yo himos a Trahiguera e lotro dia a Tortosa. Rogo vos que las novidades cessen que todo ira bien con la de nostre Senyor. De priça en Morella a dos de marzo.
Don Johan Dixer haja la presente por suya. - El Principe qui vuestro bien desea Carles.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats vintesetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. En cars que fins aci de diverses e moltes letres queus havem fetes no hajam cobrat resposta considerat quant va en aquests afers havem delliberat fervos la present avisant vostres reverencies providencies e magnificencies com apres que de Morella ultimament vos haguem scrit la Senyora Reyna e lo lllustrissimo Senyor Princep ir vengueren a dormir a Trayguera e huy a posta de sol volentse fer nit ab una gran e bona recepcio son entrats en aquesta ciutat hon la dita Senyora a instancia e peticio del dit lllustrissimo Senyor dient ques sentia algun tant cançat ba delliberat aturar aci dema tot lo dia. Divendres plahent a Deu partrem prosseguint nostre bon viatge. Crech sera la dinada e dormir al Perello o al Spitalet si alli e a Miramar nos porem aleujar e sino sera de necessitat aturar en lo dit loch del Perello e a nostres jornades prosseguirem nostre cami e tota vegada serem sollicits en avisarvos en cas com dessus es dit de vostres reverencies providencies e magnificencies no hajam cobrat resposta alguna les quals poden ordenar lo quels placia. En Tortosa a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests lo Mestre de Muntesa.
Senyors la present no ha pogut sotscriure lo Visrey per esserse mes a dormir. Prech les reverencies providencies e magnificencies vostres la hajan per sua manu propria ut in litteris.

Als molt reverents magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs e honorables senyors.
Acabant de scriure la letra que va ab la present trames han per mi los pahers de aquesta ciutat los quals he trobat en consell e hanme dit com han nova certa de les plegues que lo Senyor Rey fa. E com certament dissapte primer vinent totes les gents se deuen aplegar o deuen esser en un loch prop Muntço del qual ells vos scriuen dien encara que lo Senyor Rey deu esser alli e que deu venir sobre aquesta ciutat e sobre Fraga pero ells crehen que pus tost aci. E si Is nova es vera segons ells la han per vera qui dihen que ho saben cert jo crech que pus tost vendra sobre Fraga perque ha mes raho e susara ne fet correu al capita avisantlo e fahentli record que seria bo fahes tirar lenya a quantes besties ha en Fraga per provisio de la vila e que pens si seria expedient trametra per la gent de Tortosa qui alla no fa res quels fassa venir passant per aci per Leyda e jo dema provehire ans que men pertesque pera Fraga en ferhi portar farina civada e palla almenys que hajam forniment pera XV dies e encara que ans que pertescha per lo mati no puscha dar compliment. Lo Senyer En Pi resta aci qui dara compliment al que restara a fer car fins aci be hi ha retut son deute yatzia mossenyors que yo haje letra vostra de no despendre res en monicio de Fraga pero semblem que aquest fet no dege esser compres en vostra letra ates lo gran dan perill e carrech ques poria seguir per no provehir e aço he volgut fer de consell dels pahers de la present ciutat e si axi es senyors que lo Senyor Rey hage delliberat de emprarse de tot Arago en una jornada serie expedient tenir preparades les osts de Cathalunya per resistir als aragonesos sins volien ultrajar. Bem part fort cosa que essent la Senyora Reyna en Cathalunya aquests assaigs se fassen pero possible es que restituit lo Senyor Princep dins Cathalunya ella sen torn tantost. Jo he sabut per homens poch parcials al Rey qui dreta via venen de Saragoça que lo dit Senyor vuy en die te alli sobre CCL rocins e ha be manera de fer be compliment a D gent de peu encara que no la puga fer tal com la nostra pur ab aquestes ampres generals e particulars e ab las junctes major nombre de gent pot fer que no la nostra dich de la soldejada que si a ampres se ha venir be serem a un dells Xllll. Ell crech se coneix sobergaria en la gent de cavall e pus lo terreny es pla crech li sembla que neguna desaventatge de gent de peu se dega a comparar al avantatge de gent de cavall. Placia a Deu que li meta en cor e voler be tractarnos com a vassalls puys nosaltres lo volem tenir com a Rey e Senyor. De aquestes noves mossenyors jo noy sce pus sino les conjectures e sospites que per altres letres vos he scrites e ço que ara dich dich sol per dit dels dits peyers (pahers, paheres) de Leyda qui dien ne son mes que certs com dit vos he. Si de aqui vostres reverencies e honorables savieses coneixen que aquest fet se hage gens emburlar vos certifich que aquesta gent de peu desige molt una cinquantena de spingardes e polvora de spingarda de que son aci molt freturos e encara en lo camp hauria mester qualque bon bombarder e qualque perell de serpentines que fossen bones ques poguessen prest gornir e desgornir dels ceps a fi que fossen pus adornes de aportar. Lo present correu fas sols per aquesta nova instat per los pahers de aquesta ciutat e per la nova quem semble ho meresque be fer lan pagar vostres reverencies e honorables saviesas segons que servira. Aci ha molt mal forniment de correus e de besties. Seria bo ferna hun mot an Alicsen. Feta en Leyda a XI hores ans de mija nit dijous a V de març any Mil CCCCLXI.
Don Johan Dixer a nit passada es passat per aci la via de Tarregona per exir al encontre al Primogenit la via de Tarragona.
Lo Senyor Rey ha fet cridar lo acordament seu a Çaragoça pero lo sou nos pague per gran diferencia que ha ab los de la cort car la cort qui era en Fraga ses mudada a Çaragoça e alli es stat dat poder larch e bastant a deu persones per provehir lo fet de la present guerra. Los LXXIl de la cort elets en Fraga dien que nos pot fer que en ells tota la cort e que la cort no pot fer eleccio de persones algunes per altres actes. EsIos dit que fahessen ells LXXIl ço que los X devien fer e que donen al Rey aquells diners que li debien dar car sobre aço es tota la questio. Dien molts dels LXXIl que pus la cort ses fiada en ells volien primer consultar tots sos principals e axi la cosa sta emburlada. Crech aço sols baste per dar prou torb al dit Senyor Rey en la sobredita empresa. - Lo quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables saviesas Johan Ferrer.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. La present sera per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com susara dada de la present tenint consell ajustat son stats a mi los jurats prohomens e sindichs de aquesta vila los quals han supplicat e request en scrits a mossen lo veguer e a mi segons en lo translat de aquells lo qual dins la present interclus veure poreu les quals supplicacio e requesta a nosaltres feta los son stats demenats aquells tres jorns qui per semblants actes esser demanat es stilat e acustumat requerintlos que durant aquells carta alguna no concloguessen fahent delliberacio en mon consell de les dites coses per correu volant fosseu avisats perque placiaus spatxadament trametrai la resposta fahent la present. Son attesos quatre o cinch gentils homens del Senyor Primogenit quim han dit a bocha com le Senyor Rey requer convoca e acorda quanta gent darmes pot axi de peu com de cavall axi dins la ciutat de Çaragoça com per tot lo regne de Arago e com ja ans dels dits homens per publica fama se digues en aquesta vila stava en delliberar de trametre sploradors a la dita ciutat es stat dit com derrerament per vosaltres es stat scrit an Johan Ferrer que res no bestregues per tals actes e axi placiaus volerhi provehir. E ab tant la Trinitat Sancta vos tinga en sa proteccio e guarda. De Fraga a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.
Huy he respost a la embaxada de la ciutat de Çaragoça juxta la forma e orde ab vostres letres per vosaltres a mi donats. Perque siaus avis.

Per causa de la detencion del Illustre Senyor Princep fillo del Serenissimo Senyor Rey nuestro Senyor vos muy egregio Senyor comte de Modica capitan general del exercito e armada del Principado de Cathalunya et vos muy magnifico mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de la ciudat de Barchinona pretendeys haver entrado en el regno de Aragon e demandando passatge a la villa de Fraga haveys entrado en aquella e occupado el castillo e aquella con el dito castillo teneys e guardays ocho dias e mas ha passados coentra voluntat del Senyor Rey e contra los privilegios e libertades del regno de Aragon e en gran danyo e prejudicio de la dicha villa. E por quanto a vos Senyor capitan e regent la dita vegueria e a vuestro consello e exercito assi por letras patentes como en otra manera sea notorio e manifesto el dicho lllustre Senyor Princep no seyer detenido ante seyer liberado de la dicha detencion e estar en su plena libera e francha libertat e facultat de fazer de si lo que quiere e faze su via a la dicha ciudat de Barchinona e hoy jueves que se conta cinco del present mes de março del anyo Mil CCCCLXI el dito illustre Senyor Princep seyer en el dito Principado de Cathalunya et por consiguent et alias vos dichos Senyores capitan e regent la vegueria con el dito exercito e armada no dever aturar ni star en la dicha villa de Fraga ni detener el castiello de aquella. Por tanto Johan Vallsiguer sindico e procurador de los justicia jurados concello e universidat de la dicha villa de Fraga supplica e requiere a vos dichos Senyores capitan e regent la dita vegueria e a los de vuestro consello e a todos aquellos a qui las cosas suso ditas e infra scriptas toquan e toquar pueden que de continent e sin dilacion alguna relexedes la dita villa e castiello liberos e expeditos a servicio del Senyor Rey de quien son e vos vayades de aquellos e con todo vuestro exercito e armada vos tornedes al dito Principado de Cathalunya sin fazer danyo ni perjudicio a la dicha villa e habitadores de aquella e pagando e satisfaziendo las vitualles e otras cosas a que soes tenidos segunt que por actos publicos et alias lo haveys ofrecido. En otra manera el dito sindico e procurador con aquella debida reverencia que conviene protiesta contra vos e cade uno de vos del crebamiento de las libertades fueros e privilegios del dicho regno de Arago expensas damnatges e interesses e de toto su dreyto plenario e de todas e cade unas otras cosas de las quales los ditos sus principales puedan e devan requerir e protestar requiriendo a vos Arnau Carni notario desto seyer fetcha carta publica.
Sig+num mei Arnaldi Carni notarii publici et habitatoris ville Frage Regiaque auctoritate generalis per totam terram et dominacionem lllustrissimi domini Regis Aragonum qui hujusmodi copiam a suo originali requisicionis cedula per me recepta et testificata mea propria manu extraxi et cum eadem bene veridice fideliter et prout melius potui comprobavi et ut fides plenaria ab omnibus impendatur hic meum solitum ut supra pono signum.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Algunes vostres letres havem reebudes e responentvos a diverses coses en aquelles contengudes vos dehim primerament en lo fet del desorde quens significau es en lo exercit de fersi furts e altres coses desordenades a nosaltres es cosa molt greu e desijam e volem que tals coses sien reprimides e castigades. E per aço scrivim al capita. Vos feuli lo que possible vos sia pera tals scandels obviar. E si sabut sera per qui tals coses fetes seran parnos que en lo soccorriment e emprestança que fareu per XV jorns per la qual vos havem tramesos diners queus aturasseu de les persones de peu quis mostre aço haver fet tant del sou quant sia la stima o valor del furt que fet hauran. Aço sia remes a vos que fassats segons sostinga la possibilitat. De les provisions del camp vos pregam que hajau molta cura e per ço vos agrahim molt que vos siau romas en Fraga car som certs quey feu gran benefici e fruyt. E com dehiu que no gosau fer provisio sino de dia en dia crehent per les noves que havem de la liberacio del Senyor Primogenit que aço no puixa ne dega durar vos dehim que es veritat la dita liberacio esser en cert car sabem la Senyora Reyna ab lo dit Senyor Primogenit entraren dimecres proppassat en Tortosa pero per quant se ha de moltes coses a tractar no es encara delliberat lo dit exercit partir de Fraga fins vejam algun bon assossech dels afers. E per ço encara que façats provisio per XII o XV jorns nons es vist que si puixa perdre res del fet de les armes quens dehiu si les tornareu o jaquireu a Leyda. Segons la disposicio del temps que occorrera sereu avisat en lo pagament dels homens darmes quius porten albarans nostres. Sobreceeu fins per nosaltres vos sia scrit. En lo soccorriment que ara fareu a la gent de peu deveu pendre mostra de aquella. Jaus havem scrit no donasseu res als capitans. E scriviunos qui son los capitans qui no han gents de llurs capitanies e quants son capitans e capitanies que han compliment. Del home a qui haurieu a comanar
carrech de despendre en lo exercit si partieu feune axi com a vos sera ben vist. Del fet del capita que faça res per si nos par desorde car tots los actes deuen procehir de manament del veguer e tals son les instruccions e manament que lo dit capita te e axi lin scrivim stretament. Molt vos encarregam scrivau a Çaragoça ab les gents que hi teniu sapien e senten que fa lo Senyor Rey e sis diu dega venir en Cathalunya e de altres circunstancies e de totes noves que si diguen e siam de aquellas certificats. E provehiu que lo exercit stiga axi be en orde e ab ses bones guaytes e scoltes e tant attent com fins aci haje fet e encara mes car per alguns ayres que hom sent es vist necessari axi star. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Teniu spies continuament en Çaragoça quius avisen de tots los afers del Senyor Rey e pagau be les dites spies axi aquestes com les altres que hajen treballat per aquest fet.
- Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich senyor. Fins aci la senyora vostra muller no es attesa. Quant que vinga sera haguda per recomada en sa justicia com scrit vos havem. Del soccorriment de la gent de peu de que nos haveu scrit nosaltres havem scrit provehit los sia fet soccorriment per XV jorns e tramesa aqui la quantitat an Johan Ferrer. Vos Senyor mostrau haverlos en bona recomendacio e feu lo degut per haver cura de les coses que haveu carrech. Del Senyor Primogenit havem nova en cert que dimecres passat intra ab la Senyora Reyna en Tortosa el haurem aci prestament. Apres se entendra en algunes coses necessaries per lo benefici e repos de la terra. Lo exercit no partira encara de aqui fins altrament scrit vos sia. En lo mig es necessari les gents del exercit stiguen axi preparades e attentes com lo primer dia. E de aço vos encarre-gam que ab molta diligencia hi vullau attendre. La Sancta Trinitat vos tinga molt noble e molt magnifich baro en guarda sua. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor molt egregi e strenuu baro. Per relacio de moltes persones qui vendrien de aqueix exercit e en altra manera havem compres que per les gents del dit exercit se farien furts e altres coses desordenades la qual cosa es a nosaltres molt enujosa de hoir car redunde en carrech e infamia del Principat. Perqueus pregam e requirim vullau girar la cara en fer sobre aço deguda provisio ço es que façats ab diligencia inquirir dels dits furts e aquells per lo veguer a instancia vostra sien ben castigats e reprimits en manera que cesse tal inconvenient e scandel e de fervos venir los caps de cinquantenes e desenganarlos que pagaran de bens llurs los furts e dans ques faran per gents de llurs capitanies. E sobre aço vos trametem una crida ordenada la qual volem se fassa per manament e part del dit veguer e per instancia vostra e en tal manera e sots tal orde volem se fassen tots los actes en lo exercit ço es per manament del veguer e a instancia vostra e no en altra manera com altrament nos poden nes deuen fer juxta forma del proces del so metent. E aço Senyor nos diu en derogacio vostra mas per quant lorde del dit proces ha esser tal e lo contrari serie gran error e exir dels termens del proces. E per ço Senyor deuen entendre a les instruccions a vos donades les quals axi son posades e aquelles vos placia servar e tenir segons haveu promes e jurat car lo contrari tollerar nos poria. Perque vos hi placia be attendre. Del Senyor Primogenit havem bona nova e en cert que dimecres passat la Senyora Reyna e ell ensemps entraren en Tortosa. Prestament haurem aci lo dit Senyor Primogenit e apres de dia en dia entendrem en les coses que convinga per lo benefici de la terra. En lo mig Senyor e tota hora vos ab lo exercit stau aqui segons scrit vos havem. E provehiu que lo exercit stiga axi preparat e attent com fins aci haja fet e mils si millor se pot fer car per alguns ayres que hom ha es vist esser axi necessari feu exir algunes vegades la gent en camp que tant be stan ociosos e cavalcar la gent de cavall e feulos scriure e trametre aci treslat de la nomina. De la venguda del magnifich don Johan Dixer nos plau be per quant sera util conferir ab ell de algunes coses. A alguna altra persona de peu ne de cavall no sie donada licencia e si sens aquella partra algu scriviunosne per fersi la provisio deguda. Vengut don Johan e conferit ab ell vos scriurem de totes coses segons la occorrencia del temps. Ab la present vos trametem la resposta que volem sia feta a la requesta que per part del sindich de Arago vos es presentada. En totes Ies altres coses sguardants la honor del Principat vos placia fer segons de vostra senyoria se fia. De noves que sapiau del Senyor Rey e del regne de Arago vos placia certificarnos. Ab tant la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona de Agualada e de Valles de Moya e de Moyanes a instancia e requesta del molt egregi comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya assistent al dit honorable regent la dita vegueria en la prossequucio del proces de so metent mes per la recuperacio e liberacio de la persona del Illustre Senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera observancia de les libertats de la patria benefici tranquillitat e repos de la cosa publica del dit Principat que no sia algu del dit exercit tant temerari que gos o presumescha furtar ne dampnejar alguns del regne de Arago o Principat demunt dit en persones ni en bens ans paguen e satisfaçen tot quant de aquells hauran necessari. E si lo contrari sera fet los contrafahents muyren sens merçe alguna. E los caps de cinquanta de aquells qui contrafaran de llurs propris bens sien tenguts smenar tot lo dampnatge fet sens merce alguna.

Responent lo dit regent la vegueria de Barchinona e lo dit capita al dit honorable regent assistent a la pretesa requesta per lo dit Johan assert sindich feta la qual comença Per causa de la detencion et cetera. (Est supra in quinto foleo inserta.) Dien que si lo dit assert requirent atten a la requisicio a sos principals eo intimacio per lo dit regent feta la qual començe Jatsia et cetera a la qual se refer lo so metent eo proces per causa de aquell iniciat per occasio de la detencio feta de la persona del lllustrissimo Primogenit no solament es stat per la liberacio del dit Serenissimo Primogenit mas encara per haver los qui han tractat e malament aconsellat seduhint la Majestat del Senyor Rey per fer la dita detencio. E encara los dits mals consellants han comesos altres gravissimos delictes en
gran dan de la reyal corona e de tots sos regnes e terres los quals delictes han comesos en lo Principat de Cathalunya P per conseguent et alias jatsie la dita liberacio del dit lllustrissimo Primogenit se diga esser feta empero lo dit proces e so metent no ha son degut compliment lo qual proces no es stat ni es fet ni la exequucio de aquell en prejudici dels furs e libertats dels regnes de Arago ne lo star en la dita vila de Fraga e dit castell es a efecte de perjudicar en res la Majestat reyal e libertats o furs del dit regne ans es
per poder obviar a qualsevol turbadors o qui empatxament donar volrien a la exequucio del dit proces de so metent per virtut del qual proces es acustumat entrar en lo regne de Arago e per conseguent deneguades totes e sengles coses en la dita asserta requesta contengudes. Los dits regent la vegueria e capita assistencia com dit es fahent donen la present requirint sie continuada al peu de la dita asserta requesta per vos notari et cetera.