19 DE MAYO. Pena de mort. + bendejats, exellats en Sardenya.

19 DE MAYO.

En la sesión de este día, después de votar según costumbre, se tomó la deliberación que sigue.

Recensits los processos fets contra los delats presos en la cort del honorable veguer de Barchinona fou deliberat per los diputats e concell representants lo Principat de Cathalununya que attenent que los honorables En Bertran Torro En Johan de Mijavila Narnau Starit ciutadans Marti Çolzina Pere Comes Jaume Perdigo sabater e Anthoni Abello causidich son stats concitadors e principals adjutors de fer e tractar conspiracio tumults concitacio e sedicio per les quals la capitulacio e leys de la patria eren totalment pervertides e destroides. E encara los diputats e concell ço es les persones de aquells eren posades en tant gran perill e destruccio e encara aquesta insigna ciutat e tot lo Principat de Cathalunya era posat en perill de total destruccio e ruina. Les quals coses redunden en tan gran deservici de nostre Senyor Deu de la Majestat reyal e total destruccio de la dita cosa publica. Lur parer e vot es que los dits Bertran Torro Johan de Mijavila Marti Çolzina e Jaume Perdigo qui son stat principals coadjutors de les coses dessus dites hajen consemblant pena que han haguda mossen Francesch Pallares e En Pere dez Torrent ço es assaber que tots quatre muyren ço es los dits Torro Mijavila Çolzina ofegats en la preso e trets a la plaça del Rey e En Perdigo penjat per la preso avall. Los dits empero Arnau Starit Pere Comes e Anthoni Abello que sien bendejats e exellats en Sardenya on hajan star per trenta anys. E si contrafahien al dit bendejament o excellament ara per lavors los donen sentencia de mort e no resmenys tots los bens que vuy posseexen e per avant possehiran sien confischats al General de Cathalunya.

(Pena de muerte, ahogados en la prisión + exilio de Arnau Starit, Pere Comes e Anthoni Abello, Abelló )

Para llevar a efecto estas deliberaciones, fueron nombrados unos comisionados, con intervención de la ciudad de Barcelona, acordando los mismos individuos del Consejo con otras varias personas eclesiásticas, que se hiciese saber todo lo obrado en tales asuntos a las universidades y estamentos del Principado, (cuyas cartas se encuentran más adelante,) salva empero la opinión de los nueve individuos encargados del asunto de las banderas.
En la misma sesión, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Als honorables e savis senyors los consellers de la vila de Berga.
Honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda per los honorables En Rafael Noguer e Pere Andreu de Sorribes e hoyts aquells a ple sobre les coses que per part de aqueixa vila nos han explicades vos responem que de totes les coses que fins aci han occorregut vos havem certificats ab nostres letres com aquells quin sou be mereixedors per la bona voluntat que teniu en la conservacio de les libertats e cosa publica del Principat. Quant a les coses demanades volem siau certs que decontinent lo capita partira e sera en camp e socorrera alla on la necessitat volra e podeu confiar que entre les altres aqueixa vila no sera obligada. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XVIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del
General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En dicho día los señores Diputados recibieron las siguientes cartas.

Als molt magnifichs e honorables diputats de Barchinona e Principat de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt savis e excellents pares e governadors nostres e de tot lo Principat de Cathalunya e molt honorables senyors. De vostra excellencia havem reebuda una vostra letra la qual fonch reebuda dissapte a XV del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos sobre hoyda a dir que en la vila de la Selva se haurien fetes algunes ampres axi generals com particulars. E perque vostres alteses sien mills informades e notificades de la dita letra e de totes les coses com son passades fins a la present jornada primerament deu saber vostra altesa que en aquesta vila de la Selva no si fan negunes ampres generals ni particulars ni sentim res que ampres se facen ni del senyor nostre may nons ha amprats de res que siu fa ja tenim delliberada la resposta que li farem. Perque molt excellents
senyors axi com aquells fidelissims e bons cathalans que volem esser si nosaltres sentiem algun aiust ni altres coses per nosaltres vos serian notificades. Si donchs nos fahia que nosaltres nou sentiem lo qual nons ho pensam. Dada en la Selva diumenge a XVI de maig. - Los jurats de la vila de la Selva e conçell lur recomanants nos a vostres excellents savieses.

Als molt honorables los senyors de diputats del Principat de Cathalunya sia dada dins Barchinona.
Molt egregis senyors.
De part de vostra gran senyoria havem reebuda una vostra letra esta nit passada que si a les nou hores a nos presentada e aquella legida e entesa vista la present havem feta resposta per aquesta present. Primerament dient e avisant vostra senyoria com esta en veritat que lo senyor archebisbe e lo senyor don Joan comte de Cardona e administrador del comdat de Prades son venguts a parlament abdos a soles en lo terme de Pradell (de la Teixeta?). Que es ni de que no sabem. Aço es stat vuy ha vuyt dies. Item apres havem sabut que lo bastard de Cardona ampra gent per fer ajust que vol fer ni que no nou sabem. Item apres havem sabut que ara dijous passat lo dit senyor archebisbe de Tarragona ha fet tenir consell general de tots sos lochs del archabisbat dins lo loch de la Selva (del Camp) e dihen que empre de diners e de gent. Que vol fer ni que no nou sabem. Item mes avant havem sabut e vist com una galiota de Eyviça dies ha que va tots jorns de Tamerit (Tamarit, Tarragona, no puede ser Tamarit de Llitera) fins al cap de Tortosa e no fa enug a negu que hom sapia e dien que la dita galiota se te per lo dit senyor archabisbe e que lo dit archabisbe speren per passar lo Eviça ab la dita galiota. Al present no sabem pus que a vostra senyoria hajam scriure sino que suplicam lo
omnipotent Deus ques (queus) tinga en la sua guarda e proteccio Amen. Feta en Cambrils disapte a XV de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Los jurats e prohomens de la vila de Cambrils quis recomanen a vostra senyoria.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables e de gran providencia senyors. Vuy dada de la present se son publicades per los lochs acustumats de aquesta vila de part de la molt alta e molt Excellent Senyora Reyna tudriu dues crides successivament la una apres de laltre ab permissio o manament del honorable veguer de aquesta terra de Rossello e en la sua cort registrades e per que ha aparegut a mi era molt necessari esser vosne tramesa copia per lo contengut en aquelles per ço he request lo dit veguer en virtut del sagrament e homenatge per ell prestat de obtemperar a les requestes del General per obtemperacio de dit homenatge ha consentit e menat esser dada a mi copia de dites crides la qual interclusa dins la present vos tramet per ço qui aquelles vistes e regonegudes vostres grans reverencies nobleses magnificencies e providencies puguen provehir e deliberar en ço que ben vist los sia. E per lo present molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors nom occorre als a dir vostres grans reverencies nobleses magnificencies e providencies manen de mi lo que plasent los sera les quals la Trinitat individua tinga en sa proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XVII de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
Senyors lo parer dels honorables consols de aquesta vila e de altres era que per aquest cas yo devia fer correu volant e per que no he tal comissio he duptat en ferho sol crech fare per la tramesa de la present avantatge haureus a gracia per relevar me de tals duptes e perplexos que en tals cassos yom poria trobar me vullau rescriure. Ja yo trobantme en tals o semblants cassos com me regire de fer correu o altres despeses per endressa e expedicio dels afers al portador de la present qui es Nandreu Jalabert calsater de aquesta vila fos avantatge per bona endreça de aquesta e per esser aqui la hora concordada ço es vint e cinch sous placieus fer lo hi donar aqui. Parteix daci
vuy a VIII hores de nit e sera ab vosaltres dimecres la hora. - Prest a vostres manaments Pere Andreu diputat local.

Incluía la carta que precede, copia de los dos pregones a que aquella se refiere, y cuyo contenido es como sigue.

Ara ojats queus fa a saber la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya etc. A tots e sengles comtes vezcomtes barons nobles homens vervessors cavallers donzells e altres qualsevol tenints y possehints viles castells lochs juridictions e terres per lo dit Senyor Rey en feu que com per conservacio e defensio de les persones dita Senyora Reyna e del dit Illustrissimo Primogenit pera repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada volrien attemptar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls e specialment de aquells que tenen per lo damunt dit senyor viles castells lochs juridiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen e posseeixen res en feu del dit Senyor que al vinten dia del present mes de maig sien ab la dita Senyora e ab lo dit lllustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona (olla) o lla on que sien armats e aparellats pera la dita Senyora Reyna e al dit lllustrissimo Primogenit aquell servey que a cascun de aquells per lo feu del dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algun en aço sera negligent o ramis (remiso) ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint feu en tal cas e tant necessari fall a
son Senyor. - La Reyna.

Ara hojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo senyor don Ferrando primogenit loctinent del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya etc. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e la servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se fassen alguns moviments de gents darmes lo que no poch redunda en grandissimo deservey de la dita Majestat reyal e dan del dit Principat e la
dita lllustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la exequucio de tals moviments vinga a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe reyal tots e sengles comtes vezcomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altre qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplament e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua que vinguen per reyalment e ab efecte servir la Majestat de la dita Illustrissima Senyora Reyna e del dit lllustrissimo
Senyor Princep e per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohicio (o probicio) de aquells lo qual guiatge dur tant longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e a disposicio e manament de la sua Illustrissima Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los lochs e vegaries en lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.

12 DE MAYO.

12 DE MAYO.

Reunidos los Diputados y Consejo para votar sobre diversas proposiciones; acerca de las cuales había alguna discordancia entre los asistentes, acordaron por fin, y unánimemente, las siguientes deliberaciones.

Tots concordes apuntaren e deliberaren que la resposta ordonada per als consellers de Vich per trametre la als jurats de Gerona sta be e que tal sia tramesa als dits consellers.
Item tots concordes guiaren quant en ells sia com a representants lo Principat e deliberaren que lo veguer de Barchinona aximateix fos instat e request per part llur guias XX pagesos o sindichs de remença de Osona anomenadors per lo senyor bisbe de Vich e per mossen Miquel Dez Pla conseller de Barchinona per venir comunicar ab los diputats e conçell per los fets de les remençes e que los dits XX hajen tres jorns apres quels sera retud lo guiatge personalment o ab veu de crida fahedora en Barchinona.
Item tots concordes deliberaren que sia remes a la novena de les banderes la provisio fahedora per lo que los procuradors de Tortosa demanen ço es que fossen presos los castells de Tortosa e de Emposta a ma de la terra. E mes la provisio fahedora al que demanen los consellers de Manresa ço es que faran si la Senyora Reyna ab Illustre Primogenit venen a la dita ciutat de Manresa. Item la resposta fahedora a la letra tramesa per lo comte de Modica als diputats e concell. E que totes les dites coses puixen deliberar e procehir les dites VIIII persones ensemps ab los diputats e ab les persones eletes per la ciutat de Barchinona sens referir ab aço empero que a la dita VIIII sia licit aplicar a ells una e moltes vegades persones del present concell aquelles quels semblara per haver lur parer sobre les dites coses.
Item tots concordes delliberaren que los tres qui havien carrech del fet de mossen Johan de Copons cavaller hajen carrech de haver lo proces que li era fet per la Senyora Reyna o copia de aquell segons ha demanat lo dit mossen Copons.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

Als molt honorables e savis senyors los consellers e concell de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra del sis del corrent mes havem rebuda de la qual havem hagut plaer. Apres los vostros sindichs nos han mostrada una letra per vosaltres a ells dirigida ab translat de cert capitol de les instruccions acomanades per los honorables jurats de Gerona al honorable En Francesch Cornell a vosaltres trames demanant nos concell sobre la resposta on nosaltres comendants de la bona voluntat e intencio vostres decontinent havem entes en complaure vostra peticio e axi havem pensada e feta posar la resposta quens par vosaltres deveu fer. Trametemlaus ordenada dins aquesta. E sia la Trinitat Sancta en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. - Domini deputati et concilium mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Acompaña a esta carta la siguiente copia de la que escribieron los jurados de Vich a los de Gerona.

Molt honorables e savis senyors.
Vostra letra de creença havem rebuda a VIII del present mes per lo honorable En Francesch Cornell lo qual per explica de aquella nos ha dat translat de hun capitol de les sues instruccions del tenor seguent.
Los jurats e prohomens de Gerona condolentse molt intrinsecament e havents en lurs animos grandissima dolor e angustia de la gran turbacio e calamitat que es en lo Principat de Cathalunya per quant seguir sen poria gran jactura e damnatge en los poblats e en tota la cosa publica de aquell han cogitat a les savieses e grans providencies dels honorables consellers de la ciutat de Vich e de les altres universitats que a aço adherir se volran que fossen trameses reverends diputats e conçell lur del dit Principat e als honorables consellers de Barçelona per part de les dites universitats algunes persones notables e bones amants a nostre Senyor Deu lo servey de la Majestat del Senyor Rey e lo bon stament repos e tranquille stat del dit Principat e dels poblats en aquell per veure saber e sentir les causes o rahons que son a ocasio de la dita gran turbacio. E per treballar en quant fos possible les dites persones qui seran trameses de conduir concordar tractar praticar e posar en assossech e repos e tranquille stat lo dit Principat e tolre e remoure totes maneres de diferencies ortes e suscitades entre qualsevulla persones e staments del dit Principat encara que haguessen e hagen les dites diferencies sguard a la Majestat del dit Senyor Rey de la Senyora Reyna e del Senyor Primogenit a fi que mijançant lo adjutori divinal tractants les dites persones qui seran trameses tals diferencies sien toltes e del tot sublevades e nos puguen enseguir tant grans e scandalosos perills damnatges e irreparables sinistres qui stan apparellats. La qual creença e traslat per nosaltres oyts e entesos som recayguts en molta admiracio salva la honor vostra voler vostres savieses convidar aquesta ciutat si adherir se volria en trametre a mossenyors los diputats e concell representants aquest Principat e als honorables consellers de Barcelona per les causes en lo dit translat mencionades com voler nosaltres saber e sentir aquelles e les rahons que dien esser occassio de la gran turbacio que es en lo dit Principat e treballar en conduir e benificar tot bon respos en aquell sia en facultat vostra sens companyia e nova pratica axi com son sabudes e sentides per nosaltres e per totes les altres universitats del dit Principat qui nostres e lurs sindichs continuament tenim e tenen en lo concell dels dits diputas e als quals res no es ocult ans ab comuna volentat e uniformitat de tots les coses son menejades e governades. E axi essent hic los sindichs de aqueixa ciutat no serien ignorades per vostres savieses les coses qui alli se seran es manegen e porien fer tot lo quels seria vist a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat reyal repos tranquillitat e benavenir del dit Principat. Com donchs fer la adhesio demanada paregue a nosaltres portaria e causaria gran diformitat del bo approvat e saludable orde del dit Principat per mija del qual la cosa publica de aquell es stada no solament conservada ans augmentada e creem ab la ajuda sera per avant per tant de aquell nons entenem partir per via alguna en aquell empero procurar entenem per nostre poder totes coses que sien a respecte dels servici repos e tranquillitat e benavenir dessus dits. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita....

En la misma sesión, se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido los señores Diputados.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Sobre certes coses occorrents en aquest Principat e signantment tocants la custodia de aquesta ciutat que es clau de dit Principat scrivim larch al honorable mossen Johan Agullo compaher ciutada e sindich de aquesta ciutat. E aquell a ple es informal per ço vostres reverencies e magnificencies afectuosament e quant podem pregam doneu al dit mossen Johan Agullo plena fe e creença en tot lo que per part nostra e de aquesta ciutat les sera explicat axi propriament com si per nosaltres en persona era explicat e ab efecte dar orde e expedicio en dits fets com la molta cuyta hi occorregue per los perills preparats adequesta ciutat. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat custodia e guarda de V. R. De Leyda a VI de maig del any Mil CCCCLXII.
- A vostres beneplacits e honorables prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend spectables magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend spectables magnifichs e molt savis senyors. Vostres letres de XXIIII del prop passat mes havem reebudes per lo discret En Pere Reyo notari e vist tot lo contengut en aquelles restam avisats e molt confortats com les reverencies vostres ab gran gravitat prudencia e providencia prevehen en obviar als negocis occorrents. Et in primis regraciant a vostres reverencies com nos han volgut fer participants en vostra delliberacio vos responem que decontinent donarem orde en constituir sindich o sindichs en entrevenir davant vostres reverencies en vostre concell per tractar de les coses contengudes en les dites vostres letres. E per ço inseguints vostra comissio havem dades les presents al dit discret En Pere Reyo notari en vostra letra nomenat. Scrita en Tortosa lo primer dia del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Apres scrites les presents havem constituits sindichs los honorables mossen Jaume Segur succentor e canonge nostre e mossen Francesch Colom ardiacha major vostre in solidum a instancia del dit portador. - A tota ordinacio de vostres grans reverencies prests lo capitol de la seu de Tortosa.

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es total restauracio nostra a les quals responem com creem certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que siats certs no profita poch nostre amonestament com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les persones e los bens volem metre en vostra subvencio algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de maig
en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre Çarriera.

Als molt reverends e molt honorables e molt magnifichs e de gran saviesa los diputats del General residents en Barchinona.
Molt reverend e molt honorables mossenyors. Avisant vostres savieses com a VI de maig a set hores apres mig jorn una vostra letra he rebuda en la qual me haveu manat faes los enantaments contenguts en la dita letra e yo decontinent ani a Sent Joan ahont mossen lo veguer e mossen lo jutge eren per afers e sabent que encara no havien feta la crida que la Senyora Reyna mana fer perque decontinent fiu los prestar sagrament e homenatge per decontinent com lagueren fet yo los presenti la letra ab lo notari e per
conseguent que si tal letra los venia no fahessen tal crida e ells han obeyt los vostres manaments axi veguer com jutge e procurador e batle de abat de Sent Johan (falta punto) Pertint de aqui men ani a Ripoll decontinent e sabi que lo veguer havia feta la crida e yo ab lo notari presentili ma letra e feu me de resposta que staria a consell de son jutge mas deya que nol havia aqui e yo li digui que no havia sperada e que no havia stat a consell de son jutge quant havia feta laltra dixme que li prestas consell e dixili que no li havia aprestar sino que faes ço que li era manat (así de demócratas eran ya los diputados del General y sus secuaces en 1462) aximateix partint de Ripoll yo men ani Aulot (a Olot) encontinent sabi que ell havia feta la crida e yo li protesli que tornas a loch tot ço que havia fet e per conseguent dixme que staria a consell de son jutge mas que nol havia aqui e ab lo notari fiu levarne carta publica e a la veritat cerquam la crida e no la trobam era dissabte nit mas que ell tornaria a loch la crida yo men volia menar lo notari de Camprodon e nom gosa seguir per que ab lo notari de cada loch he hauts a fer los actes yols vos tramettre prest si necessari sera aximateix dels actes que he fets men aviseu si passen be aximateix. La terra aquesta es tribulada car res nons donariem entenent les coses que los pagesos hi fan e ades nons calra exir de cases en special que dien que muyra tot hom qui contravinga que lo Rey no entre moltes altres paraules los scapen contra aquells qui son de la vostra cosa (los diputats del General eran ya la cosa nostra, en 1462, bastante antes que los cor de lleó o Corleone).
Scrita a Campredon a X de maig. - Sotsmes a tots vosaltres e a totes vostres ordinacions prest Pere Moner diputat local.
Huy que tenim deu del present he demanada la carta al notari de Ripoll present testimonis lo qual ha nom Pere Sesera ham respost que sperara abans la resposta del jutge e la requesta feuse dissabte que teniem VIII hora de VI hores de mati e ara es mig jorn e encara no han volgut res revocar.

Als molt reverends molt nobles e de gran providencia mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia. Divendres VIIII hores de nit de vostres providencies una letra rebi ab certa crida dins aquella interclusa manantme aquella faes publicar a la qual a les grans savieses responch que huy demati yo volent aquella fer publicar de paraula he request An Francesch Marti corredor publich daquesta ciutat dita crida fes e publicas axi com se pertany no volent ho ell fer lo he request ab carta. Ha respost non (nou, no ho) faria si donchs la Senyora Reyna no ley (la hi) manava decontinent se parti de mi demana licencia dita Senyora Reyna. Tornat lo dit Francesch Marti ma feta resposta que la Senyora Reyna li ha manat dita ne altres crides no faça sens que aquelles sa Senyoria no li man e axi aquesta crida no publicaria e per quant en la present ciutat no ha altra crida sino dit Francesch Marti e no nich pot haver hi altre sino ell com la tinga arrendada den
Francesch Sampso o de sa filla pubilla eretera no pogui mes procehir. Apres tantost dita Senyora Reyna me trames An Gallet scriva seu sa Senyoria hom demanava a la qual me so presentat. La sua Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era diputat local e li (he) respost que hoc (occitano: sí) am dites aquestes paraules vos sou massa trevit (atrevit) que tempteu fer crides sens consulta nostra e demanantme que contenia dita crida lefecte de la qual yo li he dit axi ma tornat dir yo havia atemptat fer massa atreviment e que nom devia empachar sino de les generalitats yo replicantli era tengut obeyr vostres manaments los quals son o redunden en gran augmentacio e servey de la corona reyal e de la cosa publica. Dixme com vosaltres eren fora daqueix cami e que daquiavant essent ella aci yo no fos pus atrevit semblants actes per vosaltres fets sens que primer sa Senyoria no fos consultada yo heli respost que del seu manament vostres providencies yo avisare e que era prest fer sos manaments e de vosaltres e axi de sa bona licencia per quant ella haya missa bon fi a rahons. He deliberat de les dites coses la present ensemps ab la carta de dits actes a vostres providencies trametre a fi que sobre aquells deliberar e a mi manar quem fare oferintme per vostres grans providencies complir tot ço que per aquells me sera manat. Scrita a VIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a la ordinacio e manament de vostres grans providencies prest F. Vellda diputat local.

Als molt reverend spectable e magnifichs senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e spectables senyors. Premesa deguda comendacio per letres vostres e dels spectables senyors consellers de Barchinona e portadors de aquelles de paraula havem sentides moltes coses de les congoxes les quals permetent Deu per nostres peccats huy occorren en aquest Principat de Cathalunya lo qual Deu per la sua clemencia vulla guardar de perdicio perills e inconvenients no guardant nostre merexer mes per sola bondat e misericordia sua segons devem sperar. Mes per dites letres nos es significat esser cosa saludable a nostre sindich qui per nosaltres entreve en los negocis del dit Principat esser associat altre qui en qualsevol cas de absencia o indisposicio del dit sindich puixa entrevenir en los dits negocis a fi que numqua haja a manar en vostre conçell la veu de aquest loch com sia cosa certa paria noure molt en algun cas occorrent que poria esser de singular importancia e per tant nosaltres desijants tota vegada esser conformes e de una voluntat ab lo conçell de aqueixa insigne ciutat e de aquesta segons fins aci havem mostrat per experiencia en totes coses concernents lahor de Deu servey del Serenissimo Senyor Rey be repos e conservacio de be publich del dit Principat en los quals som certs les vostres providencies vellen e attenen ab summa diligencia e sancta intencio havents en singular e summa veneratio ab sancera e innata fidelitat catalana predicada per tot lo univers la honor e lahor de la divina Majestat la exaltacio de la corona reyal e lo repos e conservacio del dit Principat e libertats de aquell. Ab molta promptitud legides dites letres havem curat donas compenyo al dit nostre sindich persona segons a nosaltres es reportat apartada de tota suspita e nomenada a nosaltres per dit nostre primer sindich e per lo sindich de aquesta insigne ciutat ço es lo honorable mossen Luis Sirvent canonge de aqueixa sancta sglesia de Barchinona prests e apparellats ab molta promptitud en totes altres coses axi com en aquestes conformarnos ab la sancta intencio de les dites ciutats e conçells de aquestes axi com a singularment zelants lo honor de Deu servici de la sacra Majestat del Senyor Rey e prospero stat de la cosa publica del dit Principat. E vulla la Sanctissima Trinitat esser continua guarda e proteccio de les magnificencies vostres. En Leyda a cinch de maig any Mil CCCCLXII. - A
vostres beniplacits e ordinacio promptes los dega capitol de la Seu de Leyda.

Al honorables diputats e concell de la ciutat de Barcelona.
Als molt reverends egregis e magnifichs e molt honorables diputats del Principat de Cathalunya e conçell de aquells. Certificam vos com dimarts que compta hom onze del present mes de maig se presentaren a nosaltres los discrets En Miquel Abella notari publich de Barchinona e Pere Reyo notari presentants nos de part de vosaltres honorables senyors dues letres la una de part vostra e laltra de part dels honorables consellers de Barçelona. E rebudes aquelles letres decontinent havem convocat conçell associanthi moltes altres bones persones de la vila del Arboç. En lo qual conçell es stat determinat per tot lo dit conçell star e perseverar ab totes e sengles coses per vosaltres ordenades fetes e daquiavant faedoras axi com ja debans fet e segons vostres letres contenen faent mencio en aquelles salvant la corona reyal e Majestat del Senyor Rey e augmentacio de la cosa publica segons serie e tenor de les dites vostres letres havem
determinat star e perseverar en totes coses per vosaltres ordenades salvant la honor e feeltat tots temps del Senyor Rey e a profit e augmentacio de la cosa publica. E ab aquesta voluntat stam e perseveram (la m no se lee por un tachón) en aquella forma que ja dabans feyem e ara pus fort que james. E no pus per la present oferints nos si negunes coses vos hic son plasents fiablement complir. Certificant vos que si les dites coses no eren per ignorancia ben ordenades quens vullats perdonar. Scrita en Larboç lo dia del dimarts a XI del dit mes any Mil CCCCLXII. - Los jurats e consellers de la dita vila
del Arboç a vostra honor e servey prests.

Als molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra de XXIIII de abril prop passat reebem a IIII del present ab la qual nos pregau e exortau que continuant nostre be obrar sempre comendem e instem lo honorable mossen Johan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat faça son ofici com be ha acostumat e siam vigils e attents a la conservacio de la republica com ara sia tant necessari com james attesa la concorrencia del temps. Certificant nos vosaltres haver fermissima voluntat e proposit no desistir ans totes vostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aqueixa ciutat de Barchinona juxta forma de la capitulacio segons en dita letra aquestes coses e altres pus stesament se contenen a la qual molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors responent vos significam com nosaltres scrivim al honorable mossen Johan Agullo exortant lo que continuant son virtuos obrar sempre seguescha a vosaltres e aqueixa insigna ciutat en totes aquelles coses que sien a lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat dels Serenissimos Senyors Rey Reyna e Primogenit a observança de la capitulacio tuicio e conservacio de la dita republica e de les libertats del Principat com aquesta sia nostra final intencio e proposit. En apres senyors vos significam com nosaltres desijants lo be publich havem donat orde que dos ciutadans en companyia dels portadors de la dita vostra letra son pujats al honorable capitol de aquesta sglesia per obtenir lo demanat per
vosaltres al dit capitol lo qual volent se conformar segons be ha acostumat ab vosaltres e ab aqueixa insigne ciutat e ab aquesta han desempatxat a ple dit portador e complit lo demanat per vosaltres. Significants vos que tots temps que per lo be publich porem res
obrar o farem ab tota diligencia. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat continua guarda vostra e direccio del be publich. De Leyda a cinch de maig any Mil CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables senyors los senyors diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend egregis magnifichs e honorables senyors. Una letra havem rebuda de vostres reverencies e honorables savieses contenent en efecte deguessem trametre a vostres reverencies e honorables savieses sindich per alguna absencia fahedora per lo honorable En Johan Pellicer sindich de aquesta universitat o donar facultat al dit Johan Pellicer de poder substituir en aqueixa ciutat sindich qui per part de aquesta universitat entrevinga en los consells e negocis occorrents en la casa de la Diputacio. E com molt reverend e honorables senyors nosaltres no siam certs per letra del dit Johan Pellicer ni en altra manera ell deura fer absencia en aqueixa ciutat. E si força la fara o li sera necessari fer ya aquesta universitat ha provehit de altre consindich del dit Johan Pellicer lo qual es prest e apparellat esser a vostres reverencies e honorables savieses de entrevenir en los consells e negocis occorrents a la casa de la Diputacio e fer per aquesta universitat juxta lo poder a ell donat com los negocis sien vuy de tanta importacio que volem lo sindich sia natural de aquesta vila oferintnos tots temps promptes fer per vostres reverencies e honorables savieses tot lo que a nos sera possible. E sia la Santa Trinitat en continua proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha de Penedes a XI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de vostres R. e honorables savieses apparellats los jurats e concell general de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverends egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors. Vostres letres havem rebudes de XXIIII de mes de abril prop passat scrivint nos com per causa de les comocions e concitacions de alguns homens dits de remença e altres fetes per diverses parts del Principat a fi de conturbar e subvertir aquell e per la gran ponderositat e importancia de aquelles e per altres coses que tots jorns occorren vos ha convengut de fer lo queus apar necessari a conservacio del dit Principat e de les libertats de aquell e per quant lo nostre sindich entreve en aqueix concell nos pregau li scrigam faça son ofici com be ha acostumat e siam vigils e attents a la conservacio de la cosa publica com ara sia tant necessari com james los quals avisos e coses regraciam a vostres grans reverencies quant podem jatsia de aquelles per nostre sindich siam stats avisats e havem singular consolacio com lo dit nostre sindich se es hagut e se ha virtuosament en totes coses necessaries axi com nos scriviu. Al qual per moltes letres havem scrit e encara scriurem que continuant son ben obrar faça son ofici com be ha acostumat e serem vigils e attents tan com porem a la conservacio de la cosa publica confiants tots temps e tantes reverencies providencies e grans saviesas com entrevenen en aqueix spectable concell que provehiran e faran totes les coses pertinentment e deguda a lahor e honor de la Majestat divina conservacio e servey de la corona reyal e repos e tranquille stat del dit Principat segons que los cathalans tots temps han be e loablament acostumat. Supplicants nostre Senyor Deu per la sua gran clemencia vulla ben dirigir e endreçar los dits fets e negocis publichs a tuicio e conservacio de la cosa publica e de les libertats del dit Principat. Oferints nos per vostres grans reverencies fer tot lo que aquelles ordenaran les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa lo primer dia de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt insignes e molt magnifichs mossenyors. Lo dia present per mans den Pere Reyo de vostra part havem rebuda una letra vostra dada en Barchinona a XXVII de abril prop passat ab la qual confortant los nostres coratges queus reputam a gracia singular nos certificats de les coses occorrents en aquest Principat e signantment dels fets dels pagesos de remença e altres tirants a efecte de subvertir aquell. E per aquests sguarts e altres ha convengut entrar en pensament del que apar a vosaltres necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell havents a vostres coratges ço que loablament los cathalans han acustumat ço es la lahor e honor de la Majestat divina lo integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E com vosaltres ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona havets firmissima voluntat e proposit en no desistir ans totes vostres forçes pertinentment e deguda convertir juxta la forma de la capitulacio remetent aço a la experiencia segons aquestes coses e altres en la dita vostra letra pus stesament son contengudes. A la qual molt insignes e magnifichs senyors satisfaent vostra letra per nosaltres al gran eviditar e fervor de nostres coratges e reverencia humil ques pertany rebuda es stada be entesa e compresa e en nostre conçell proposada no metent en oblit los grans carrech e treball que per nosaltres per tot lo Principat de Cathalunya son reportats. Sta en veritat molt insignes senyors que nosaltres sentim alguna part de vostres congoixes per nostra innata fidelitat la qual se sten en nosaltres per sforç del dit Principat e cosa publica e conservacio de aquella quant en nostre poder es volents esser participants ab aquells en quant en nosaltres sia vos significam voler esser sempre ahunits e adherents en totes coses que per vostres grans prudencies serán tractades e ordenades manant e ordenant de nosaltres e de aquesta universitat ço que a vostres magnificencies plasent sia. E sia la inmensa Deitat proteccio vostra e direccio dels dits negocis occorrents mijançant lo benauyrat Karles. Scrita en Egualada a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - A tota vostra ordinacio sempre prests e apparellats consellers de la vila de Agualada. (Igualada)

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al molt egregi lo Senyor comte de Modica.
Molt egregi senyor. Una vostra letra feta en Gerona a VI del corrent mes de vostra propia ma signada havem rebuda e per lo contengut en aquella e encara per altres coses que per informacio havem sabudes compranem vostra gran noblesa contrafahent a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada preste e voI prestar en moltes maneres no ignorades impediment en les coses per nosaltres com a representants aquest Principat ab intervencio de la ciutat de Barchinona deliberades per servici de la dita Majestat repos tranquilitat e benavenir del dit Principat de les quals coses havem grandissima admiracio per quant la dita capitulacio per vos com hun de nostre consell es stada fermada e jurada e encara haveu prestat jurament de aquella mantenir e defendre e per quant encare no ignora vostra gran noblesa en qual manera se pot procehir contra aquells qui participi han en la contrafaccio de aquella. Per ço no podents ab disimulacio passar tals coses qui de directo son contra la dita capitulacio e succeexenen gran deservici de la dita Majestat prejudici dan e torb del bon stament repos e tranquillitat del dit Principat e de les libertats de aquell ab tenor de la present per deferir a vostra noblesa vos significam que si perseverareu en les coses dessus dites de les quals grantment nos dolen nosaltres com a representants lo dit Principat ab la dita intervencio de Barchinona en virtud de la dita capitulacio et alias per los respectes dessus dits procehirem per lotes les vies e maneres permeses tots amor e comport cessants com la utilitat publica nos dege postposar per la particular trametents vos de present per home propri a cautela. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honrats e savis senyors los sindichs e jurats e consell de la vila de Sant Celoni.
Molt honrats senyors. Entes havem que lo bastard de Cabrera e en Verntallat deurien venir aqui en aqueixa vila ab DCC homens per haver e tenir aquella en llur ma e com ho havem hoit pensan nos ha molt desplagut axi com aquells que nostre voluntat es endressar en totes les coses qui sien a benavenir de vosaltres e de aqueixa dita vila. E per confort vostra en tot lo que poreu com nosaltres axi com aquells quius havem com huns fills de aquest Principat e ciutat nous falrem en res que sia benavenir e defencio vostre. E sia la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a X dies de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats senyors les VI persones eletes per les universitats de les vegueria e batlia de Gerona.
Honrats senyors. A nosaltres es stat En Bernat Riera de Salra per vosaltres trames lo qual molt amplament e discreta nos ha referides totes les coses qui son stades fetes dites e instades seguint vosaltres la bandera de Gerona e les virtuoses e sabies respostes e deliberacions per vosaltres e los de aquexas vegueria e batlia fetes axi stants ab la dita bandera com apres en la dita ciutat de Gerona de totes les quals coses havem hagut molt gran plaer per tant com veem les voluntat e intencio vostres esser conformes a les nostres e de aquesta ciutat ab tot de vosaltres com a bons e vertaders cathalans alre no creguessem. E per ço com lo dit En Bernat Riera nos ha referides algunes coses qui por fama aqui se dien delarants vos nostra intencio vos dehim e significam haver molt gran enuig de aquelles les quals freturen de veritat e sol lo hoir tant fort nos agreuge que mes dir nos porie ço es que lo exercit de aquest Principat sie fet a respecte de fer algun dan a les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimo Primogenit com ja mes tal pensament hajam hagut ne haver poriem ans per defensio de les lurs excellentissimes persones morir no dubtarem una e moltes vegades si possible ere inseguints la innata fidelitat dels cathalans los quals fins aci tantes conquestes e coses han fetes per exalçament e manteniment de la reyal corona mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment servici de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Illustre Primogenit e per defensio de les leys e libertats de aquest Principat qui per cars preus de persones sanch e bens son stades comprades e son comunes a nosaltres vosaltres e a tots los poblats en aquell sens les quals viure no desijam e encare per lo repos e tranquille stat del dit Principat. E deveu pensar vosaltres senyors a quina fi tiren aquelles persones qui tals fames freturants de veritat sembren e quanta ruina dan e destruccio stan preparades si facilment eren cregudes speram empero en nostre Senyor Deu en los benaventurats sants e en los merits del glorios Karles que vosaltres sereu illuminats de la veritat e sera vist e conegut per tots quants les nostres deliberacions e lo dit exercit son a lahor sua servici de la Majestat reyal conservacio de les dites leys e libertats cathalanes repos e tranquillitat no solament del dit Principat mas de vosaltres e
de tots los poblats en aquell. Totes les dites coses vos havem volgudes significar tant per nostre descarrec quant per nostre confort e consolacio pregants e encarregants vos que si per cars la gent del dit exercit passara en aquexes parts vullau a aquelles fer bon aculliment e ab lurs diners dar lus tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. E haurem pler si a vosaltres semblara que la present comuniqueu a les vostres universitats

de aquexes vegueria e batlia. E sia lo bon Jhesus en vostra custodia. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
Los diputats del General e concell lur representant lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.
Honrats senyors. Per moltes vies som imformats de les coses que lo egregi comte ha temptades e temte ab vosaltres de les quals poria succehir gran deservici de la Majestat reyal e gran dan e prejudici a les leys e libertats de aquest Principat no duptant contrafer a la capitulacio per la Excellencia del Senyor Rey atorgada fermada e jurada de les quals coses havem gran maravella e no podem pensar qual causa o raho la mohuen en fer aquelles. No resmenys som certificats de la bona voluntat e virtuosa intencio que vosaltres com a vertaders cathalans haveu volents totes vegades esser conformes a les delliberacions de aquest Principat e de la ciutat de Barchinona. E per ço comendants vos molt e molt de vostre bon proposit vos dehim e significam que aquest Principat e nosaltres qui aquell representam ab intervencio de la dita ciutat serem be recordants del vostre be obrar e nons oblidarem fer totes coses qui sien a conservacio e defensio no solament del dit Principat mas particularment de vosaltres e de aqueixa universitat quin son be merexedors segons mes amplament vos sera referit per En Pere Julia portador de aquesta al qual vos pregam en les coses damunt dites doneu fe e creença. E si per cas lo exercit del dit Principat passara per aqueixa terra pregam vos los façau bon aculliment e
ab lurs diners los doneu tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Bajo la misma forma que la carta precedente y con la dirección respectiva, se escribió también a los jurados de San Celoni y de Palau Tordera.
Siguen a continuación las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per lo diputat local de Camprodon Pert de vostra gran reverencia e magnifiques savieses aquests dies son stat request revocas una crida la qual en virtut de una letra de la Senyora Reyna e de certes e molt grans penes en aquella contengudes en aquesta vila aquests dies poch ha es stade fete. E per quant en aquesta vila lo jutge no sta continuament ne ych ha juristes ab qui axi prest me sie puscut aconsellar son stat un poch renitent en revocar dita crida fins lo jutge es stat vengut e en continent esser stat avisat per ell com en dita requesta ni altres per part de vostras reverencies e savieses fetes no freturave son consell. Vuy dada de la present he fete revocar dita crida supplicant a vostres R. e magnifiques savieses nos vullen maravellar si en aquestes fahenes de tant gran importancia vaig algun tant duptant majorment que son cert los altres veguers e lochs vehins en aquest esser stats avisats e instruits per vostres letres e embaxadors dels afers del Senyor Rey e de la terra e may en aquest loch si be ses cap de vegueria ni a mi res stat avis algu de que susara jo e lo consell de aquesta vila stam en una gran perplexitats per quant se diu los homens vulgarment dits de rehemensa van per aquestes encontrades molts justats e es fama se lexen dir volen venir en aquesta vila la qual axi com podem nosaltres ab sobirana diligencia tenim guardada. E per la present molt reverend e magnifichs mossenyors no resta mes scriura a vostra gran reverencia e magnifiques savieses sino quem manen tot ço e quant plasent los sia. Scrita en Ripoll a XI de maig lany Mil CCCCLXII.- Mossenyors qui a vostra gran reverencia e magnifiques savieses se recomana Johan Cescases veguer de Ripoll. (ces cases, ses cases)

Als molt magnifichs e de gran providencia los diputats del Principat de Cathalunya.
Molts magnifichs mossenyors e de gran providencia. Vuy que tenim X del mes de maig he resebuda una letra vostra e la sustancia de aquelles es pregarme per servey del Senyor Rey e per la tranquillitat e repos del Principat de Cathalunya jo anas aqui a XX del present mes ho fos en la ciutat Barchinona. Per tant com vos sembla jo sia suficient en pendre carrech ensemps ab altres concellar lo capita elet per vostres savieses per exercir les coses necesaries al Principat a la qual letra vos respon que la mia edat es ja tan avansada que ab gran afany la mia persona ab afany pora metre lo treball degut en les coses pertinents darmes pero encare com a forçat a les coses qui pertoquen al servey del Senyor Rey e repos del Principat ab aquella possibilitat que la mia persona pora soportar no volre fallir. Es veritat que aquests jorns passats la Senyora Reyna volent que jo ensemps ab altres cavalles prengues carrech acompanyas la bandera de la vegueria de Gerona e de la ciutat en aquestes parts prop la vila de Besolu e aço per moltes novitats fetes per los homens propris tant a mossen Barutell tant a la vila de Besalu tant a mossen Roger Alamany com encara an Malars axi que si per suplir al servey de la Majestat del Senyor Rey e encare per lo repos de tots a mi ha convengut acceptar lo dit afany son encara a la vila de Besolu e no mes possible al present de poder ho lexar. Per queus placia de haverme per scusat e ordonen vostres savieses de mi com plasent vos sera. En Bosulu a X del mes de maig. - Prest a la ordinacio de vostres magnificencies Bernat Margarit.

Sumari, E

EMPHITEOTA.

QVE
los Emphiteotes tenints Terres e possessions no pagants al segon
señyor aquell tal de sa pria authoritat puxa
pendra les portes de la casa obligada, es en libre den Sant
Pera en la 6. carta en la tercera columna, comensa. Noverint
Vniversi. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 50. en la
primera pagina, comensa encara atorgam.

Lo
primer Emphiteota ha la quarta part del luysme es en libre den
Rossello, en cartes 61. en la segona pagina, comensa. Sapien tuyt.

Lo
Emphiteota posat hage cessat pagar lo censal per la cosa a ell
stablerta ya per axo no pert aquella; te empero pagar lo cens. degut:
en libre den Sanct Pera en cartes 31. en la
tercera columna, comensa, Item si aliquis.

EXECVDOR.

Del
privilegi del Execudor consta en libre den Sanct Pera a 26. cartes en
la primera columna, comensa. Nos Iacobus, e tanbe sen parla de
suspites en la franquesa seguent: en
la matexa carta en la segona columna.

Lo
Execudor te Iurisdictio de conexer contra los possehidors de les
cavalleries per lo que pretenen esser franchs de aquelles, es en dit
libre en cartes 89. en lo marge de la tercera, y quarta columna, es
vna Sentencia. Spectabilis Arnaldus Vnis.

De
Execudor parla lo capitol 17. de Leyde en 96, cartes en dit libre en
la segona columna.

Lo
Privilegi del Execudor es en libre den Sant Pera en cartes 116.
comensa. Nos Iacobus.

En
lo matex lloch es vna Sentencia entre lo Vaguer de la Ciutat e
Execudor pe cert contrast entre los dits dada, comensa.
Noverint Vniversi.

De
Execudors parlen les franqueses en dit libre en cartes 118. comensa
Petrus Dei gratia.

Lo
Execudor pot executar los moneders en certs casos, es en dit
libre en cartes 118. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que
los Execudors no sien torbats en llurs officis, es en lo dit libre en
la matexa carta proxima dita, comensa. Petrus Dei gratia.

Del
Execudor se parla en lo matex lloch del dit libre den Sant Pera en
les dues franquesas seguents e en cartes 120. en la primera pagina
parla de la sua Iurisdiccio, e no pot esser embargat, comensa.
Martinus Dei gratia.

Quant
algu sera agraviat de les diffinitions dels comptedors, lo
Execudor ab consell dels Iurats puguen tals difinicions corregir, es
en libre den Rossello en cartes 300. pagina, comensa. Petrus.

De
la Sentencia Provisio o Determinacio del Execudor no sen pot hom
appellar, es en libre den Rossello en cartes 330. en la primera
pagina, comensa. Nos Iacobus.

Lo
Veguer nos pot empatxar dels negosis tocants al Executor es en libre
den Rossallo en cartes 330. en la sagona pagina, comensa.
Noverint Vniversi.

Lo
Execudor te aconexer de les penes dels capitols de les aiudes,
es en libre den Rossello en cartes 332. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

Asso
matex es en la franquesa seguent en dit libre, comensa. Petrus Dei
gratia, e en lo matex lloch que lo Execedor no sia impedit.

Los
Execudors te aconexer sobre lo moneder per rano de Imposicions
e aiudes es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Lo
Execudor son conexedors de totes questions deu allants (salto
de página) ellants de aiudes e imposicions, es en libre den
Rossello en cartes 333. en la segona pagina, comensa. Petrus.

Lo
Execudor ha tenir lloch per exercir son offici, es en dit libre en
cartes 234. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Lo
Execudor pot fer qualsevols crides, es en dit libre den Rossello en
cartes 338. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Lo
Execudor es Iutge de les persones de les aiudes es en dit libre en
cara que los dits personers no sian obligats a la
Vniversitat en cartes 335. en la primera pagina, comensa. Martinus.

No
pot esser impedit en son offici es en dit libre e carta e pagina
comensa. Martinus.

EXTRANYS.

Los
Estranys ab llurs coses son Salvos en lo dit
Regne sens perIui de franqueses es en libre den Sant Pera en
cartes 27, en la quarta columna comensa. Nos Petrus.

Los
Estranys son tinguts pagar en les aiudes imposades per deffensio del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 176. en la primera pagina,
comensa. Iacobus Dei gratia,

en
libre den Rossello nou cartes 127.

Les
persones estranyes sien tractades axi com los Ciutadins
de Mallorques es puguen alegrar de les franqueses es en libre
den Rossello en cartes 285. en la segona pagina, comensa.
Nos Petrus.

Asso
matex es en la franquesa seguent e mes llarch comensa. Nos Petrus, en
cartes 286.

Asso
matex es en dit libre en cartes 412. en la sagona pagina, comensa.
Nos Martinus.

ECLESIASTICHS.

Si
poden comprar en Realench mireu en la dictio bens.

Los
Ecclessastichs paguen per les possessions que possehexen
en Realench com los laychs, es en libre den Sanct Pera en
cartes 95, en lo capitol de Leyda 8. en la segona columna.

Que
los Ecclesiastichs son tinguts pagat en Ies aiudes imposades per
defensio del Regna. es en libre den Rossello en cartes 176. en la
primera pagina, comensa. Iacobus.

Los
Eccleqastichs no poden advocar ni iudicar en causes
llaycas e profanes, es en libre den Sant Pera en cartes 92.
comensa. Petrus Dei gratia.

EMPRIVS
DE AYGVES.

Quant
es questio de Emprius de aygues miren qui te aconexer
en libre den sant Pera en cartes 91. en la quarta columna, comensa.
Petrus (pone Petaus) Dei gracia.

https://ampriuslagar.es/

EMANCIPATS.

Los
Fills contractants de Matrimoni son haguts per mancipats en
libre den Sant Pera en cartes 31. vers. Primo Filius familias en la
primera columna,

EXELL
EXELLAR.

La
Provisio del Exell dels participants ab en Ballester e
ab en Mascaro, es en libre den Sant Pera cartes 157. comensa.
Alfonsus. En la primera pagina.

EVOCACIO
DE CAVSES.

Que
no sian Evocades causes algunes per lo Magnific del Señor Rey
miren en la diccio Regna de Mallorques.

EXCVIMENTS.

De
Excuiments parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 174.
en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.

EMPARES.

Que
los pagesos poden esser emparats per contractes fets e celebrats dins
la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 115. en la primera
pagina, comensa la concordia. Sapien Tuyt.
Aximatex poden esser
emparats per los censos que fan es en dit lloch en la segona
pagina.
Que si dins sis mesos no sera denunciat ala cort
algu no haver servada la empara o en la pena imposada esser
incorregut que mes nos puxa molestar, es en libre den Abello en
cartes 7. Nos Petrus.

EGOS.
(egua, egües; yegua, yeguas; de equus)

Les
Egos no sien acavallades sino per Rossins, pero
es entes sols de les maiors e sufficients e que sien señyades
de foch es en libre den Rossello, en cartes 230. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Executor
sie Iuitie dels compradors de drets, y ses farmançes
folio 131 del libre den Abello.

Executor,
y consols no poden ser inibits cartes Realls en lib.
cubertes de plagami folio 154.

Executor
no fassa sequestra per deuta manor de 50. lliures libre de cartes
Reals cuberta de plagami folio 31.
Emparats no poden ser Olis qui
se aporten al banch ni sos preus libre de corts generals cartes 283.

Execio
de 12. infans concedi lo Emparador Carlos Quint en lo
extraordinari de 1534. a 18. Abril folio 36.
Esclau moro
qualsevol sia. pot ser pres per treura de captivitad vn
fill de la terra, pagant a son Amo lo que li
costa, y los gastos libre de Ordinacions de
folio 159. en capit den grañana.

Masurar
quisvulla pot lo seu Ol ab mesura propir
libre den Rossello folio 127.

Execudor
y sos privilegis en libre den Rossello fol. 282. &

Execudor
Mostassaph, y Consols no poden ser inibits per carte de sa magestat,
en libre cubertes de plegami folio 154.
Execucio de 50. liures en
avall nos pot fer per sequestra en dit libre folio
31.
Estranys en llurs cosas son salvos en lo
Regna de Mallorques sens perjui de franqueses en libre den
Sant Pera folio 27. en la quarta columna.

Estranis
Domiciliats en lo prasent Regne pasats deu Añys
son tinguts per naturals ab determinacio del Gran, y General Concell
de 9. Ianer 1621. folio 3.

Sumari, C.

CAÇAR.

Cascv
dels habitadors é pobladors de la terra poden caçar liberament
segons forma de la primera franquesa al dit Regne atorgada, com apar
en lo libre den Sanct Pera en la primera carta en la segona columna
comensa. Noverint Vniversi.

Cascu
pod Caçar liberament en so del seu, es en dit
libre de Sanct Pera en cartes 123. en la segona pegina,
Sancius Dei Gratia. Asso matex es en dit libre den Sanct Pera en 126.
cartes en la segona pagina. Sancius Dei Gratia.

CVGVS.

Si
algu dira a algu Cugus ó Renegat é aqui tentost tantost
aquell quiu dira rebra algun dañ no sia tingut
respondra a algun señyor, appar en la primera
franquesa en libre den Sanct Pera primera Carta en la segona columna
circa la fi de aquesta materia de Cugus parla la franquesa en libre
den Rossello en car es 262. segona pagina comensa.
Nos
Petrus.

CAVALLERS.

Lo
Cavaller per deuta no li puxa esser llevat lo
Cavall que aquell Cavalca: es en libre den Sanct Pera en
la segona carta de la primera franquesa circa lo fi.

Los
Cavallers poden comprar honors en Realench fins a D. Florins de
Or es en la tercera carta del dit libre en la franquesa 2. de la I.
columna.

Los
Cavallers son tenguts pagar en les Armades per deffensio del Regne
talls, scoltes, donatius, adobs de murs, e valls, é
altres coses ab algunes excepcions, es en dit libre en cartes
86. comensa. In Dei Nomine. Y es Sententia en la primera columna 2.
3. 4. de asso matex parla la sententia altre intitulada segona en
cartes 88. en la 1. 2. 3. 4. col. e en la tercera sententia apres
seguint en les cartes 89. en la 1. 2. 3. 4. columna se fa mensio dels
dits militars com dit es.

Lo
Execudor es Iutge de les dites coses dels Militars miren en la
dictio. Execudor.

Les
Sententias dels Cavallers se han donar ab consell de Prohomens, es en
dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la segona pagina, comensa.
Martinus Dei Gratia.

Los
Cauallers en que son tinguts en contribuir, es en libre den Sanct
Pera en cartes 142. en la primera pagina comensa Nam fos
(Namfos; En Alfons, N´Alfons) per la gratia de Deu.

Los
Cavallers son tinguts a contribuir en les messions de les
Armades, es en libre den Rossello en cartes 170. en la primera pag.
comensa. Namfos.

Que
los Cavallers qui tenen honors en Realench paguen en Talles, y
Scoltes es en libre den Rossello en 174. cartes segona pagina
comensa. Nam fos.

Que
los Cauallers qui tenen honors es vt supra.

En
quines ne quals coses son tinguts contribuir los Cavallers, homens de
Paratge é Priuilegiats, es en libre den Rossello en cartes en la
segona pagina comensa. In Dei Nomine,
é es notable franquesa longa é diffusa é en la materia no fa
alexar que nos lige tota: quod uota.

Los
Cauallers é Generosos son tinguts en contribuir en totes les
Collectes, talls aiudes é lmpositions, es en libre den Rossello en
cartes 231. comensa. Petrus Dei Gratia é miren en
dit libre en cartes 226. en la segona pagina, en la franquesa. In Dei
Nomine proximament notada.

CONDEMNAT.

Lo
Condemnat apena ó Mort corporal no pert los bens ans
pot Testar de aquells es en libre den Sanct Pera en carte primera en
la primera franquesa circa la fi é en lo dit libre en cartes 71.
excepta los casos en la franquesa expressats, comensa. Nos Petrus. en
la primera columna.
Lo Condemnat apena de sanch é
sententiat, apres de la Sententia nos pot composar, sens consulta del
señor Rey, es en libre den Sanct Pera. en cartes 24. en la segona
columna, comensa. Hoc est translatum.

Si
algu sera Condemnat de quantitat menor de cent sous, sia feta
exequutio, posat que appellatio hi entrevenga dada farmansa de
tornar, si lo contrari era Iudicat, en libre den Sanct Pera en cartes
31. in prima columna, comensa. Item si aliquis condemnatus.

CORREDOR.

Cascu
pot ser Corredor, é cascu pot fer preconitzar les coses sues, apar
en libre den Sanct Pera en la primera franquese en la primera carta,
en la fi de aquella.

Corredors
no paguen res a la Cort per llur autoritat, es en dit libre en cartes
138.

Al
dit del sol Corredor se deu star é creure en los contractes que
entrevendra in libro den Sanct Pera en cartes 31. in prima columna
vers. Item dico.

CLERGVE.

Que
negun Clergue no Advoch ni Iudich en la cort secular, es en libre den
Sanct Pera, en la quarta carta, en la primera columna en la franquesa
qui comensa. Noverint vniversi quod nos Iacobus. Asso matex es en dit
libre en cartes 92. en la primera columna comensa. Petrus Dei Gratia.

Los
Clergues son tinguts a contribuir en adobs de la Muralla é vall, é
altres coses, es en libre den Rossello en cartes 120. en la segona
columna comensa Petrus Dei Gratia é mireu en les dictions Clero e en
la dictio Muralla e Vall.

Certificatoria
del Veguer de Bercelona en quins drets de la Vniversitat de
Barcelona contribuexen, los Clerges, es en libre den Rossello en
cartes 378. en la segona pagina, comensa. Honorabilibus.

CAVALLS
CAVALLS, ARMATS. (la coma está en esta posición)

Cavalls
no poden exir ne esser trets del Regne, es en libre den
Sanct Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.

Ciutadans
sian entre si pledejats é amanats exi com a Cavallers
en libre den Rossello en cartes 131.

CABRERA.

Lo
Castell de Cabrera fonch tenuntiat als Magnifics
Iurats per mosen Michel Sureda Çanglada a 11. de Agost 1537.
appar en lo extraordinari de dit Añy, en cartes 144.

De
Cavalls Armats parla lo capitol de Leyda en les 95. cartes en dit
libre en lo fet e en la primera columna é dels dits cavalls armats
parla la franquesa en lo dit libre en cartes 138. comensa. Encara
volem en la segona pagina.

De
Cavalls armats parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes
161. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

De
Cavalls armats dispon la franquesa en dit libre en Cartes 194, en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

E
aqui matex parla de la revocatio de les remissions dels Cavalls
armats.

Los
Rossins, y Cavalls no sien trets del regne, es en libre den Rossello
nou en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Y lo matex privilegi es en libre den Rossello vell en cartes 212.

CAVALLERIES.

Ques
puscan donar, y tresportar, y per semblans possessions donades
per lo Rey franquement sens contradictio, es en libre den
Sanct Pera en la quinta carta en la segona coll.

Que
los Militars son franchs en certs casos, miren davall en la dictio
militars, é en la dictio Cavallers demunt.

Confirmatio
de les Cavallaries, es en libre den Rossello en cartes 58. en la
segona pagina, comensa. Encara atorgam.

Los
havents Cavalleries pugan prestar Iurament de fidelidad en
poder del governador, ó de son lloctinent es en libre den Rossello
en cartes 235. comensa. Nos Petrus.

CEQVIER.

De
Cequier parla la franquesa en libre den Sanct Pera en la sinquena
carta en la tersera columna comensa. Quoniam vniverse
libertates.

De
cequier parla la franquesa en cartes 21 de dit libre en la segona
columna.

De
quatra bons homens ne sia elegit vn per Sequier
es en dit libre en cartes 124 en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.

De
Cequier parla la franquesa en libre den Rossello en 310. cartes en la
primera pagina comensa. Item al vuyten ó vujt
capitols.

Com
se te elegir lo Cequier, es en libre den
Rossello en cartes 458. primera pagina, comensa. Nos Petrus.

CRIM
ENORME CRIMINOS.

Que
sia Crim enorme ho declara la franquesa en libre den Sanct Pera,
comensa. Quoniam Vniverse Libertates en la quinta carta, en la
tercera columna.

Lo
modo com se te proceir contra los Criminosos, primo se publica la
Inquisitio y dones al delat translat, y apres se assigna a
aquell defensións (la o con virgulilla, nasal, aunque escriben la
n), es en libre den Rossello en cartes 314. en la primera pagine,
comensa. Nos Petrus.
In libro pargameneo eiusdem in cartis
269.

De
crim enorme nos fasse perdonament transactio, ó remissio, es en
libre den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa Martinus.

De
crim enorme se parla en dit libre en cartes 451.primera pagine,
comensa. Encara volem.

CENSALS,
O CENSOS.

Que
si algu no volra pagar los Censos, ó tributs, que lo Stablidor puga
emparar les cases ó possessions quils feran é aportarsen les
portes, es en libre den Sanct Pera en la quinta carta
en la tersera columna, comensa. Quoniam vniverse libertates.

Nos
pot fer sobreceiment en cencals es en dit libre en 35.
cartes en la tersere columna, comensa. Noverint Vniversi.

Cencals quis conpran sobre la Vniversitat son hauts
per smortizats, es en dit libre en cartes 128. primera pagina,
comensa. Nos Martinus.

Que
los Cencals corregan axi com es acustumat, es en libre den Sanct Pera
en cartes 139. en la primera pagina, en lo principi de aquella.

Si
algu fa Censal de forment deu pagar de aquel forment cullit en
la Possessio per lo qual lo fa, é sino ni haura cullit de altre axi
bo a coneguda del Balle en libre den Sanct Pera en cartes 31. in
segona columna, comensa. Item si aliquis.

Nos
poden fer sobrecehimens en cencals, miren en lo capitol de
Monso 58. comensa. Item que vos Señor.

Asso
matex mireu en los capitols de corts generals 48. capitol comensa
Item quel Señor Rey.

Que
los sens dexats al Hospital son haguts per smortizats , es en libre
den Abello en cartes 83. en la segona pagina.

Lo
Governador nos pot entremeter de questions de censals, es en libre
den Rossello en cartes 271. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.

Los
Censals ab carte de gratia encarregats se poden quitar encare que lo
tems sia passat: es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona
pagina, comensa. En nom de
Deu sia. Asso matex es en dit libre en cartes 426. primera pagina,
comensa. Pateat Vniversis.

En
los censals nos pot fer sobrecehimens an alguna manera, ni
allongaments, es en libre de capitols de corts generals en cartes 30.
segona pagina en lo 58. comensa. Item que vos Señor.

Si
sera questio de Censal o no pagat, dada la primera señtentia
sia feta executio en libre den Sanct Pera en cartes 31. primera
columna, comensa. Item si sit. Item est servandum in questionibus
Salarij seu mercedis vel alimentorum in dicto proximo loco.

CARCER
CARCELLATGE.

Que
los chrisians é Iueus no stigan plegats en lo
carcer ne les dones ab los homens ans tots separats, es en libre den
Sanct Pera en la 6. carta en la tercera columna comensa la franquesa.
Noverint Vniversi Asso matex es en libre den Rossello en cartes 50.
en la 2. pagina, comensa encara atorgam.

Que
nos pach de carcellage sino dos dines per
persona lo die, es en dit libre den Sanct Pera en la 12. carta
en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi.

Que
en les millors cases del Carcer, les Notables persones sian
detingudes, es en dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la
segona pagina circa lo fi. Asso matex es en dit libre en 123. cartes
segona pagina, comensa. Sancius Dei Gratia Asso matex es en libre den
Rossello en la primera carta en la segona pagina, encara.

No
paguen Carcellage los Absolts: en 123. cartes de S. Pera comensa.
noverint Vniversi.

Los
Conselles no hagen altra offici é quespach
Carcellage a custum de Barcelona, es en libre den Sanct
Pera en cartes 137. primera pagina, comensa. Encara atorgam.

Que
ningu no sia tingut pagar Carcellatge mes de dos dines lo
dia, es en libre den Rossello en cartes 142. en la primera pagina
comensa. Sapien tots.

Si
algu sera encarcerat per deuta particular ó Vniversal se fassa en
ella quella provisio ques fa contra los carcerats per
devtes fiscals, es en libre den Rossello vell en cartes 252. primera
pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
anels encarcerats per deutes Vniversals no sien dolnats
deprovisio sino sis diners cascun die, es en libre den
Rossello cartes 282. primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

CEQVIA
DE LA CIVTAT, DE CANET,
é de lo Grange..

Tothom
ha de contribuir en los adobs de la cequia ó fer venir Laygua
en la Ciutat es en libre de Sanct Pera en la setena carte en la
primera columna, comensa: Noverint Vniversi.

De
la sequia parla la franquesa en libra den Sanct Pera en
27. cartes en la quarta columna, comensa. Venerabilibus.

Sententia
de la Aygue de la sequia es en dit libre en cartes 90. en la
segona columna.

De
la sequia que tothom contribuesca, es en libre den Rossello en
cartes 48. primera pagine, comensa. Encara atorgam e en 53. cartes
primera pagina, comensa. Encara si per
Aygues.

De
la Cequia de la Ciutat e de Canet en la forma que estaven, stiguen,
es en libre den Rossello en cartes 203. primera pagina, comensa.
Pateat Vuiversis

Que
pugan prendre Aygue de la Grange é de Canet es en la
franquesa en libre den Rossello en cartes 437. segona pagina, comensa
Martinus.

CARNATGE.

Que
del dret del Carnatge lo Regna es quiti: dispon ho la
franquesa Noverint Vniversi en la 15. carta en la tercera columna en
libre den Sanct Pera.

Remissio
de Carnatge es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina,
comensa. Encarrec.

De
Carnatge parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 102.
segona pagina, comensa. Sapien tuyt.

CENSOS
NO PORTATS.

Per
Censos no portats, es vista fer la franquesa ó Sententia continuada
en libre den Sanct Pera a 20 cartes en la segona columna a la fi de
aquella.

Parla
le franquesa dels dits Censos en la dita carta en la quarta columna
de aquella cirque la fi.

Que
per los Censos no portats é que los pagesos pugan esser emparats en
la Ciutat é convenguts, es vista fer la Sententia feta entra
los de la Ciutad é part forana en libre den Rossello
en cartes 116. en la segona pagina, éla declaratio sobre los
dits Censos feta per lo Rey en Sancho, es en dita Sententia en
cartes 117. en la segona pagina circa la fi.

CONSOLS,
CONSOLAT.

De
Consols se diu vn mot en la franquesa, Pateat Vniversis en libre den
Sanct Pera a 26. cartes en la quarte col.

Dels
Consols fa mensio la franquesa en lo dit libre en 28. cartes en la
quarta columna, comensa. Venerabilibus.

De
Censols é electio de aquells consta en dit libre en 29.
cartes en la primera columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

Los
Consols poden fer exequutio de bens mobles es en dit libre en cartes
73. en lo principi, comensa la franquesa. Nos Petrus.

Per
causes civils poden pendre axi com los ordinaris los deutos, o
convinguts, es en dite carta en lo matex lloch,
comensa. Nos Petrus.

Que
los Privilegis de Consolat sien servats per Reformadors é altres
Officials en la dita carta en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.

Que
Consols sien en Mallorques que determinen les cavses de Homens de
Mar axi com los de Valentia es en dit libre en cartes 74.
en lo principi de aquella, comensa Hoc est translatum.

Que
los Consols Iutge é scriva sian elegits la Vigilia de Sanct Iuan
Baptista es en libre de Sanct Pera en 74. cartes en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

Los
Consols no son forçats tenir Tavla es en lo dit libre en dita carta
elloch, comensa. Petrus Dei Gratia.

Que
los Consols hagen tres diners de cascuna part de Iudicatures per
salari parla la franquesa en dit libre en dites 74. cartes en la
primera pagina, comensa nos Petrus.

Que
lo Governador no perturbe los Consols en llur offici, es en libre de
Sanct Pera en 74. cartes segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Asso matex es en les dues franquesas seguens, en lo dit
libra continuades.

Que
los Consols puguen condemnar en les messions los demenants
sils apparra, es en dit libre en 75. cartes en la primera pagina,
comensa. Nos Ioannes.

Que
los Consols determinen é conegan los Actes e negosis
mercantils axi com los com los maritimi, es en lo dit
libre den Sanct Pera a 77. cartes en la segona pagina, la franquesa,
In Dei Nomine.

Les
letres Reals causa recognocendi no han lloch en les causes del
consolat, es en la sententia en libre den Sanct Pera en 78. cartes en
la segona pagina comensa. Spectabilis, & Magnificus Dominus locum
tenens.

Del
Consolat se parla vn poch en lo dit libre en la dita carta en la
quarta columna.

Que
de les Sententias donades per los Consols, & Iutge de Apells, nos
pot appellar, ni el Rey, ni a son governador, es en dit
libre en cartes 94. en la tercera columna en lo quart capitol de
Leyda.

Letra
Real faent per la Iuridictio dels Consols, es en dit libre en cartes
103. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.

De
Consols é de la llur electio parla la franquesa en lo dit libre en
cartes 140. en la segona pagina, comensa Sapien tuyt.

Que
les causes perteñyens als Concols no pugen
esser evocades per negun Iutge, es en dit libre en cartes 161.
en la segona pegina, comensa. Ioannes.

Los
Concols sian ordenats é elegits en la sivtat de
Mallorques es en libre den Rossello en cartes 103. en la primera
pagina, comensa. Pateat Vniversis. E en cartes 167. den Rossello
en la segona pagina, comensa Sapientuyt.

Que
lo Governador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre
den Rossello en cartes 275. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.

La
creatio del offici del concolat, es en libre den Rossello en
cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los
Consols prenen de cascuna part tres dines per iudicaturas
per lliure es en dit libre Rossello en cartes 344. en
la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Revocatio
de vna comissio feta contra capitolos de Consolat, es libra
den Rossello en cartes 344. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia. Asso matex es en dit libre en la carta seguent, comensa.
Petrus Dei Gratia.

Que
los privilegis del consolat de la Mar de Mallorques sian
servats axi com Valentia, es en libre den Rossello en cartes
345. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Los
Consals de la mar no son tinguts tenir Taula, es en dit libre
en cartes 346. primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Que
Iurista Nottari, ni causidich no entreuenga en lo Concolat
libre de Abello cartas 111. comensa Nalfonso per la gratia de Deu.

Lo
Governador, no deu ni pot entrametres dels Consols é
Iurisdictio llur, es en dit libre en dita carta é pagina.

Les
Comissions fetas als Ivristes é perits en dret per negosis
del Consolat sien revocades, es en dit libre den Rossello en cartes
347. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
los privilegis del Consolat sian servats, es en dit libre, en cartes
346. primera pagina.

Los
Capitols del Consolat sian servats en dit libre en cartes 348. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en la
seguent franquesa, comensa. Petrus Dei Gratia.

Los
Consols poden comdemnar en les despeses, los calumniants, es en dit
libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes en la primera
pagina.

Privilegi
del Consolat per los fets mercantils, es en dit libre en dita carta
segona pagina., comensa. In Dei Nomine. Martinus, &c.

Lo
Governador Abolesca los Alguzirs novement creats, y que hage de
servar los capitols de Consolat, e no vinga contra aquells, es en dit
libre en cartes 352. en la primera pagina comensa. Martinus.

CARRECHS.

Que
Tothom sia tingut pagar los Carrechs del Regna, es en libre den Sanct
Pera en cartes 28. en la quarta columna, comensa. Venerabilibus. Asso
matex es en libre den Rossello en 204. cartes en la segona pagina
comensa. Pateat Vniversis.

CASTELL
DE POLLENÇA.

Del
Castell de Polença parla la franquesa en libre den Sanct Pera
á 29. cartes primera columna, comensa, Petrus Dei Gratia, de aquest
parla en la dita carta en la segona columna.

CAPITOLS
DE CORS GENERALS.

Los
Officials han de tenir Taula é durant la Taula hagen esser sotpesos
del Offici, es en libre den Sanct Pera en cartes 32. en la segona
columna ela forma del tenir de la Taula e quins offiicials
hi son tinguts é com trobaras ho tot en la dita ordinatio ó
capitulatio, comensant. Hoc est translatum en la segona tercera, y
quarta columna e en la carta 33. en la primera segona, y tersera
columna. E que los officials hagen tenir Taula ho dispon la
franquesa, en libre den Sanct Pera en cartes 140. en la primera
pagina, comensa. Encara volem. E asso matex es antes dels
Assessos

Los
Capitols de Cors generals son Actes solemnes de Cort, y per
tots los Officials, se deven Iurar, y servar, es en libre intitulat
de capitols de Cors generals, en lo capitol 94. en cartes 56. en la
primera pagina, comensa. E totes &c. E los habitans en lo
Regne de Mallorques se poden aiudar, com los de
Cathelunya, es en dit lloch.

Capitols
de Leyda, miren en la dictio Capitols de Leyda.

CAMBIS
CAMBIEDOS.

De
paga de Cambis é ab qual moneda se tenen de pagar parla la
franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 34. en la tercera
columna, comensa Iacobus Dei Gratia é, en la quarta
columna.

Los
Cambiedors no son tinguts pagar lo morabati, que
per dita occasio pagan es en libre den Rossello en 169. cartes
en la primera pagina, comensa. Nam Fos. (Nalfons)

CONSTITVTIONS
CVRIALS DE MALLORQVES.

Mireu
en la dictio, Ordinations.

COMPOSICIONS.

Compositions
nos poden fer sens que la part Offesa no sia satisfeta, es en libre
den Sanct Pera en cartes 45. en la primera columna circa finem.

COMPENSATIO.

Que
los Taxats no pugan allegar compensasio contra la Vniversitat,
es en libre den Sanct Pera en cartes 177. en la vltima pagina,
que comensa. Ioannes Dei Gratia.

Compositio
feta entra lo Rey en Pera de Arago é lo Rey en
Iaume de Mallorques sobre les Terres de dit Iaume, es en libre
den Rossello en cartes 63. segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que
les retentions posades en la dita Compositio no preiudican a les
franquesas del Regna, es en libre den Rossello en cartes 70. segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Parla
lo libre den Rossello de dites Compositions Reals en cartes 96.
comensa. Sapien Tuyt. Asso matex es en dit libre en cartes 139. é
140. comensa la franquesa. hagen conegut.

CAPITOLS
DE COMSOLAT.

Los
capitols de Consolat comensen en libre den Sanct Pera en cartes 35.
en la quarta columna de la qual carta duren é son continuats fins en
70. cartes inclusive Rubicats

cascu
de que conte, les quals Rubicas totes iustades trobaras en lo libre
demunt dit den Sanct Pera en la quarta carta no senyades,
comensanct lo principi del dit libre é en dites rubicas
remeses per nombra de capitols trobaras lo que mester auras, e
axi mireras la resta de la dita rubica en lo dit libre en
cartes 72. é asso es stat axi continuat per no reportar dos vegades
lo qui es fet é per levar la Vniversitat de despases invtils
é superfues.

Capitols
fets sobre la concordia de Bercalona entre los creditos
censalistas en libre de cors generals en cartes 195.

CONCORDIA
CONVENSIO.

Concordia
feta é convensio entre los Reys en Pera, é en Iaume trobaras
en libre den Rossello en cartes 63. comensa Sapien Tuyt, é dura fins
en 73.

Concordia
e Conventio feta entra los de la Ciutet é los de la
part forana, es en dit libre en cartes 114. segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.

Comissos
libre den Rossello cartes 116. que falta de cartes qui han posseit
Deu Anys nos pot comissar.

De
Convienses fetes entra los Reys de Arago
é de Mallorques Iermans parla vn Acte en libre den
Rossello en cartes 139 en la primera pagina, comensa. Hagen conegut.

E
de asso matex en la carta seguent que es 140, comensa. Hagen conegut,
en lo qual lloch pus largament sen parla. Asso matex es en dit libre
en cartes 141. comensa,

Sapien
tots.

CRIM
DE LESA MAGESTAT.

Lo
Crim de lesa Magestat com es entes parla la franquesa (farnquesa)
en libre den Sanct Pera en cartes 71. en la segona columna, comensa.
Nos Petrus, é de la pena en los bens del
qui tal delicte comet apposada.

De
crim de lesa Magestat parla la franquesa é que han servir los bens
confiscats en libre den Rossello en carnes 301. primera
pagina, comensa. Nos Petrus.

COMISSOS.

De
Remissio de Comissos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
80. cartes, en la quarta columna, comensa la franquesa. In Dei
Nomine. é en la carta seguent.

Remissio
de Comisos es en la franquesa en dit libre en cartes 148. en la
segona pagina, comensa Alfonsus.

Remissio
de comissos es en lo dit libre de Sanct Pera en cartes 110. comensa
la franquesa. Nos Martinus en la primera (paimera) pagina.

Lo
qui posehex per deu Añys ab Iust titol pacificament no li pot esser
feta questio de Comis, mireu en libre den Rossello en cartes 166. en
la primera pagina, comensa.

Sapien
Tuit.

Remissso
de Comissos é de feus es en libre den Rossello en cartes 419.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Qui
possehex vn Immoble per tems de deu Añys no li pot
asser acomissat es en libre den Rossello en cartes 116.

CAPBREV
DEL SEÑOR REY.

Del
Capbreu del Señor Rey e dels capitols fets abell
é la Ciutat: comensa en libre den Sanct Pera en cartes 80. en la
quarta columna, comensa. In Dei Nomine, é en la carta seguent en la
primera columna.

De
asso matex consta en libre den Rossello en cartes 380. primera
pagina, comensa. In Dei Nomine.

Lo
Privilegi sobre la capbrevatio concedit per lo Rey Fernando
trobaras en libre de cors Generals en cartes 289.

CONSVETVD
E BONS VSOS.

De
Consuetud é bons vsos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
cartes 82. primera columna, comensa. Ioannes Dei Gratia, e en lo
matex libre se parla dels dits bons
vsos en cartes 139. en la segona pagina, comensa. Encareus
atorgam.

Confirmatio
de consuetud e bons vsos en dit libre en cartes 151. en la segona
pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Confirmatio
de consuetud é bons vsos: es en dit libre en cartes 160 en la
primera pagina, comensa. In Dei Nomine.

De
bons vsos parla vn mot la franquesa en lo dit libre en cartes 165. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

La
franquesa que la consuetud é bons vsos hagen esser servats, es en
libre den Rossello en cartes 202. comensa. Pateat Vniversis en la
primera pagina.

Consuetuds,
é vsos contra privilegis, no sian servats: apar en libre den Sanct
Pera en cartes 141. comensa. NamFos, &c.

Confirmatio
de bons vsos: es en libre den Rossello en cartes. 235. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia,

De
Consuetud é bons vsos fa mensio la franquesa en libre den Rossello
en cartes 262. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

De
Consuetud é bons vsos parla lo capitol en libre de capitols de Corts
Generals en cartes 101. en la segona pagina, comensa, Per la present
empero á 49. capitols.

Consuetud
sia Redigida en scrits: en libre den Sanct Pera en cartes 31. en la
primera columna. In primo §. e si algu ne allegará que no sia
redigida puxa esser approvada, si axi apparrá al Governador.

CATIVS.

Negu
pot tenir mes de quatre Catius a setmana ó lloguer, es en
libre den Sanct Pera en cartes 83. en la primera columna, comensa. En
Nom de Deu sia, é en lo dit lloch parla de catius é del
nombre que cascu pot per son vs tenir; Asso matex es en libre den
Rossello en cartes 386. en la segona pagina, comensa. En Nom de Deu
sia.

Confirmatio
de Privilegis, franqueses consuetuds, ordinations, é bons usos feta
per la Reyna Ioana, y son Fill Carles
Reys, y Señors Nostres de gloriosa memoria trobaras en
libre den Abello en cartes 152.

Algu,
ni Alguna no pot tenir catives en lloch desonests
per cometre peccats carnals per haver de aquelles
setmanes é lloguers ó profit algu sots pena de 10. liures
per cascuna vegada que sera contrafet, es en dit lloch, so es
en lo dit libre den Sanct pera en cartes 83. primera columna,
comensa. En nom de Deu sia. E asso matex es en libre den Rossello en
cartes 386. vt sup.

Si
lo Señor ó dona batent é castigant llurs Catius
aquells moren no son tinguts acort, es en libre den Sanct Pera
en cartes 93. en la primera columna.

Quant
vn catiu mata laltra dispon la franquesa en
libre den Sanct Pera en cartes 93. en la quarta columna, comensa. Nos
Petrus Dei Gratia, é lo matex dispon la franquesa en cartes 110. del
dit libre den Sanct Pera, comensa. Petrus Dei Gratia.

Negu
qui sia stat Catiu no pot tenir Barca per si matex, es en libre den
Sanct Pera en cartes 83. en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu
sia. Asso matex es en
libre den Rossello en cartes 389. primera pagina. (ver capítulo
barca)

CENSALS
MORTS.

De
Censals morts parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 86.
en la tersera columna, comensa. Nos Ioannes

CLERO.

Lo
Bisbe é Clero son tinguts contribuir en refectio de Murs é
valls, es en libre den Sanct Pera en cartes 90 en la quarta columna,
comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en libre de capitols de
Corts Generals en cartes 73. en la segona pagina en lo capitol 43.

CAPDEGVAYTES.

No
pot haver en lo Regne sino quatre Capdeguaytes; es en libre
den Sanct Pera en cartes 91. en la primera columna, comensa. Petrus
Dei Gratia. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 295. en la
segona pagina, comensa Petrus Dei gratia. Asso matex dispon la
franquesa en dit libre den Rossello en cartes 414. en la segona
pagina, comensa. Vniversis, singulis.

COMISSARIS
REALS.

Que
los Comissaris del Señor Rey han de Iutjar ab consell de Promens, es
en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la segona columna en lo
tercer capitol de Leyda.

Que
Comissaris no poden esser tramesos per lo Señor Rey en lo Regne, es
en lo dit libre en cartes 94. en lo quint capitol de Leyda en la
quarta columna. Asso matex trobaras en libre de capitols de Corts
Generals en cartes 69. en lo 20. capitol.

Asso
matex dispon la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 146, en
la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Que
Comissaris Reals no poden vsar en lo Regne es en dit libre en cartes
152. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Que
Comissaris no pugar vsar en Mallorques es en lo dit libre en
cartes 159. en la segona pagina, comensa. Nalfonso per la gratia de
Deu. Asso matex es en lo dit libre en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que
si Comissaris Reals serian tramesos en Mallorques sian tinguts servar
las franqueses del dit Regne, es en libre den Rossello en cartes 313.
en la segona pagina, comensa. Petrus.

Comissaris
ni altres ab qualsevol color no vsen de comissos, es en dit libre en
cartes 403. en la segona pagina comensa. Martinus.

De
comissos, é Comissaris é que sian revocats parla la franquesa en
dit libre, en cartes 413. en la segona pagina, comensa. Nos martinus.

CADENA
DE PORTOPI.

De
tenir condreta la Cadena de Portopi parla lo capitol de
Leyda 24. en libre den Sanct pera en cartes 97. en la primera
columna.

De
la Cadena de Portopi se parla en libre den Rossello en cartes 369. en
la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gratia de tenirla
condreta é altres coses notables, com en aquella appar.

De
dita Cadena parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 447.
en la segona pagina, comensa en Marti.

CONQVESTA.

Lo
Temps que lo Señor Rey vingue en Mallorques per conquistar aquella,
é la promesa que feu als nobles Cavallers é altres de ferlos part
de la conquista, es en libre den Sanct Pera en cartes 99. en la
primera pagina, comensa. in (no sigue)

CONCELL,
CONCELLERS.

De
elongament de Concell, é de nombra de
Consellers parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
cartes 99. en la tercera, y quarta columna.

Los
Consellers qui Iuren venir en lo Consell tota vegada que seran
demanats é ab Manaments penals, no volen venir que paguen les
despeses als de la part Forana fetes per occasio del dit Consell, es
en libre dit, en cartes 165. en la segona pagina circa lo fi de
aquella comensa. Nos Ioannes.
Que los Consellers Reals pugan
esser de Consell de la Ciutat en libre den Rossello en cartes 3. en
la segona pagina, comensa. Petrus.

COMPTAT
DE VRGELL.

De
la donatio del Comptat de Vrgell al Señor Rey
feta, es en dit libre den Sanct Pera en 111. cartes, comensa.
Manifestum sit omnibus en la primera pagina.

COMPRADORS
DE AIVDES.

Los
Compredors de Aiudes si allegarán Corona per no pagar
sian foragitats, del Regne, es en libre den Sanct Pera
en cartes 129. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei

Gratia.

Que
los Compredors dels Drets, ó Aiudes poden portar les Armes
guiades, es en libre den Abello en cartes 9. en la segona pagina,
comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

CARTES,
E SCRIPTVRES.

Lo
Balle ab Promens taxen les Cartes, é scriptures, es en libre
den Sanct Pera en cartes 139. en la primera pagina.

Que
a les Cartes signades de ma de Notari quis diga publich se hage de
star fins atant lo contrari fos provat es en dit libre en
cartes 34. en la quarta columna en les constitutions.

CLAVARIS.

Los
Exactors Collectors é administradors de les
pecunies de les Impositions, é aiudes qui
serian los Clavaris (los que te clavan;
claven; clau; clavo) no poden en llur exactio e
administratio per qualsevol official del Regne esser impetits,
demenats, convinguts, requests, citats en donar raho de
aquelles, ni perturbats, es en libre den Sanct Pera en cartes 147. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. Asso matex atrobaras en
libre den Rossello en cartes 383. en la primera pagina, comensa. Nos
Ioannes.

Electio
de Clavaris fahedora de qui avant en lo dia de Sancta Lucia
es en el libre den Sanct Pera en cartes
160. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

Que
los Clavaris pusquen conexer, y sententiar en les causes dels
debitors de la Consignatio, y de les dites sententies exequutar, y si
de aquelles volen appellar, ó recorrer hagen de appellar als matexos
Clavaris ab consell dels Iurats axi com en los Officis del Execudor,
y Mostasaph sta provehit es vn privilegi del Rei Alfonso
registat en libre de

capitols
de corts generals folio 216. comensa. Alfonsus Dei Gratia. E lo matex
es en libre den Abello en cartes 117. comensa. Alfonsus Dei Gratia.

De
la potestat dels Clavaris parla la franquesa en lo dit libre den
Sanct Pera en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei
Gratia.

Per
los Clavaris é Iurisdictio de aquells é administratio de les aiudes
fa lo capitol de libre del corts generals en cartes 64. en la segona
pagina, comensa lo capitol 8.

CORRER
LA VILA AB ASSOTS. (Correr la villa con azotes)

Neguna
persona franca no pot esser assotada existent en
lo Regne, es en libre den Sanct Pera en cartes 148. en la
primera pagina, comensa, Alfonsus.

CONSELL
DE LA FRANQVESA.

Del
Consell de la Franquesa parla aquella en libre den Sanct Pera en
cartes 165. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

E
de la dita franquesa es en libre den Rossello en cartes 438. en la
segona pagina, comensa Martinus.

De
la nominatio e electio dels Concellers del consell de la franquesa
parla lo principi, Nos Ferdinandus en libre den Rossello en cartes
455. en la segona pagina.

COSSARIS.

Los
Cosaris (cors; corsarios; cos; cuerpo; corso; corsos)
quant seran presos que sian penjats (ahorcados; enforcats; horca;
forca; colgados) es en libre den Sanct Pera en cartes 165. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Los
Cossaris no poden esser guiats es en libre den Rossello en
cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Negu
no compre coses furtades per Cossaris, es en libre den
Rossello en cartes 411. en la segona pagina comensa. Nos Martinus.

COLLEGI
DE LA MERCADERIA.

Si
lo Collegi de la Mercaderia del dit Regne es ó sera lez
tant en lo passat com en esdevenidor sis vol en contracte ó en Iuy ó
alias en qualsevol manera puxa demanar

restitutio
In intregum (integrum), axi com hun menor, es en libre den
Sanct Pera en cartes 166. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.

CARREGAR
CENSALS.

Lo
Regne pot carregar Censals per quitar los de
Barcelona, miren en la dictio Regne de Mallorques.

COLLECTA.

Per
Collecta alguna faedora per los Promens de Mallorques, no sia fet
perjuy a les franquesas del Regne es en libre den
Rossello en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Manifesta cosa.

CLAVSVLA
ARBITRE DE BON BARO.

La
clausula arbitre de bon Baro ó de bon home acustumada aposar en lo
compromis mireu en la dictio. Renuntiatio.

COMPROMES.

Les
clausules acustumades ametre en lo Compromes
Renuntiant arbitre de bon home miren en la dictio. Renuntiatio.

COMANDES.

De
les Comandes fetes a algun munint (morint) en lo
viage sien restituides anaquell equi les
han fetes, y la Muller del Mort aquisera stade
feta tal comanda no sia oida per son dot,
es en libre den Rossello en cartes 245. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.

Per
Comandes ó deposits algu pot esser pres, y detingut fins que pach q
donchs no era questio del deute la qual penjant se deu dar á
Manlleuta, la dona empero per deposit ó comanda no pot esser
presa, si empero per mercaderia si mercadeya, en libre den
Sanct Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item que
depositio.

De
les Comandes é deposits se fa Incontinent é do si donchs no se
allegara haver pagat, lo ques te aprovar dins deu dies: es en libre
den Rossello en cartes 212. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.

CORONA
CORONATS.

En
la ordinatio de no portar corona noy sian entesos los consellers,
Iurats é officials de la Sala, es en libre den Rossello en cartes
249. comensa Petrus Dei gratia.

Los
Notaris del Regne de Mallorques no portants corona ó no constituits
en ordes sacres no sian compresos en la ordinatio feta de no portar
corones, es en libre den Rossello en cartes 250. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei Gratia.

Privilegi
Papal ab que los coronats Clergues ó no beneficiats per los negosis
seculars sian presos é encarcerats fins hagen setisfet llur
deute, es en libre den Rossello e cartes 444 en la primera pagina,
comensa. Benedictus Episcopus.
Que algu coronat no sia admes en
qualsevol offici de la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes
455. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

CITATIONS
REALS.

Revocatio
de Citatio feta per lo Señor Rey de alguns singulars a la sua
celsitud, es en libre den Rossello en 265. cartes en la primera
pagina, comensa Petrus Dei Gratia (Gnatia).

CARNISSERS.

Lo
Carnisser privat de son offici nos deu restituir en dit offici si
donchs nos fa a Instantia de la Vniversitat y per aquell Iutge per lo
qual sera stat privat, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Si
algun Carnisser per frau sera llevat del offici no li sia tornat,
sino á instantia dels Iurats, é per lo Mostasaph, es en libre den
Rossello en cartes 326. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

COMPTES,
COMPTADORS VNIVERSALS.

De
les difinitions de les Sententias dels Comptadors de la Vniversitat
nos puga apellar, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
segona pagina, comensa. Nos Petrus. Si dons nos fos donada per
ignorantia, ó error de compta.
Per los dits Comptedors es
vista fer la franquesa en libre den Rossello en cartes 297. en la
segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Qui
administra bens de la Vniversitat es tingut a donar sos comtes dins
vn mes finida la administratio, y a restituir lo que sera condemnat
dins dos mesos apres de la comdemnatio, es en libre den Rossello vell
en cartes 297. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Quant
algu sera agraviat de les diffinitions dels Comptedors los Execudors,
ab consell dels Iurats poden corregir les dites diffinitions, es en
libre den Rossello en cartes 300. comensa.
Petrus.

E
dels Oydors de Comptes miran en lo libre de Capitols de corts
generals en cartes 101 en la segona pagina, comensa. Item Statuim en
46. capitols é en la pragmatica de mosen Huc de Anglasola en lo
matex libre en cartes 112. en la primera pagina, comensa. Item com
nos, é del llur scriva sen parla en lo capitol seguent en lo matex
libre.

Los
Comptedors de Civtat, y Scriva de comptes son obligats quiscun die no
Feriat fer residentia dos hores en le casa dels comptes exercint llur
offici, y lo defora vujt dies continuos quiscun mes sots pena
de perdre lo salari en libre de sort, y de sach en la
segona pagina en cartes 24.

CASAR.

Les
Dones no poden Casar ab llurs Sclaus mireu en la dictio Matrimonis.

CAMINS.

De
Camins mireu en la dictio via publica.

CAPITOLS
DE LEYDA.

Capitols
de Leyda fian servats iuxta la resposta en aquells feta per lo Señor
Rey, es en libre den Rossello en cartes 312. segona pagina comensa
Petrus.

Capitols
de Leyda son en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la primera
columna.

CONTRACTES.

Que
la cort no se entremeta dels Contractes ques fan ab los de la part
forana ni dels Contractes deprestechs ques fan anels
navegants si primerament per lo Iutge ecclesiastich no es declarat
tals contractes esser vsuraris, es en libre den Rossello en
cartes, 390. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.
Que los
contractes poden esser rabuts per los Iovens qui stan
ab Notaris mira Infra in cartes 41. en la dictio Iovens de
Notaris.

COMENDADOR
DEL TEMPLA.

Certa
concordia sobre la validitat dels privilegis é inmunitats
atorgades a la casa de Sant Iuan de Ierusalem, es continuada
en libre den Rossello en cartes 458. en la primera pagina, comensa.
Sia cosa manifesta.

CONFESSAT
EN IVY.

De
Confessar en Iuy, vide en la dictio obligat en Iuy infra in cartes
54.

CREADOR.

Del
Creador eu lo preu dels bens venuts per la cort mira infra en
la dictio vendes fetas per la cort in car. 70.
Credit de Iueu
contra Christia se prescriu en tres Añys
capitol 42. de les corts de Monsó Añy 1375.
en libre de Corts generals.
Ciutedans nous, deven
tenir case en la Ciutad; y habitar en ella, alomenos
tres mesos continuos en lo Añy alias contribuescan
en las viles ahont abitan, capitol 43. de les corts
de Monço Añy 1375. en libre de corts Generals.

Capitols
de Oficis nos poden decretar, sens esserse primer comunicats ab los
Iurats cartes 10 dat en Madrit a 22. Iuny 1616. folio 45. del libre
de cartes Reals ab cuberta de

fust,
tambe es folio 85. del libre ab cuberta de plagami.

Causes
de Iuties inferiors, menors de 15. liures qui van per apellatio a la
Real Audientia nos fassen plenarias, sino q lo S. Regent les decdesca
verbalment: carte real dat en Cintra a 2. 8bra. 1581. folio 30. del
libre de cartes reals ab cuberta de plagami.

Causes
de suspites se poden deduir ab petitions firmades de la part, y no de
Advocat vide petitions.
Causes nos declaran desertes, si la part
ha conclus dins al tems, cartes Reals dat en Madrit
a 22. Iuny 1613. folio 70. del libre de cartes Reals ab cuberta de
plagami altre nihá folio 83. dat en Madrid a 23. Iuny
1616.

Consols
del Mar, y sos privilegis vide privilegis.

Collector
de la Part Forana passats tres Anys de les Collectes no poden demenar
cosa, sino tenen albará o acta en lo extraordinari de 1545.
folio 567. y en lo libra de capitols dels drets de la
Vniversitat cartes 192.

Comandes
fetas a Marcades, si moren fore Regna, se
han de pagar primer que los dots de la muller es
en libre den Rossello nou en cartes 200. y 239. Casa de la
Vniversitat val a los qui com fugen en ella per no esser
capturats com si fos Iglesia vide extraordinari de 1621.
fins en 1623. y provo. del Señor Virrei de 27.
majg 1623.
Consols nos suspen le executio per lo señor
Virrey sino per 24. hores privilegi de Don Carlos, y Dona
Ioana pc 10 Iuriol 1519. en libre den Abello 162. pagina
primera en la segona columna nis poden evocar causes per lletras
recognoscendi.
Corona qui la ha allegat per evadirse de la
Iuridictio Real, no pot alegrarse de oficis Reals ni vniversals en
libre den Abello folio 85.

Contracte
sant fet ab los creditors censalistes en llibre vert c. 85.

Cavallers
del habit de SantIago (Santiago; Sant Iago, con I latina) com
deven
contribuir libre de Sant Pera cartes 210.

Contensions
de Iurisdictio entre mostasaf, Executor, y Sequier deven determinarse
sumariament sens figura de jui per lo Governador folio 55. del
libre den Abello.

Consolat
no pot intervenir Iuris e ni cavsidic del libre den Abello folio 111.

Corredors
sien revocats, y mudats, elagit per los Iurats marcaders,
y defenadors del libre den Abello folio. 115.

Censals
de la Vniversitat pot fer qualsevol compellit per los Iurats
acomprarlos folio 129. del libre den Abello.

Capitols
de la Taula Numularia folio 135. ad 149. del llibre den
Abello, y folio 146. & seqq. la reformatio, y privilegis de dite
Tavla.

Capita
general no pot fer estatuts capitols ó ordinations sens que primer
los comunich als Magnifichs Iurats en libre den Abello folio 91.
pagina segona.
Ciutadans quis fan de nou han de abitar tres
mesos cade Añy en la Ciutat es en libre den Rosello
nou folio 195.

Carcellatja
nol deuhen pagar los qui son alliberats
pet sententia difinitiva en libre den Sant Pera folio
182. pagina segona.

Creatio
dels Consols, y sos privilegis, es en libre den Rossello nou folio
297. & seqq.

Consell
de Arago no pot provehir lletras causa recognosendi
en les causas de Consolat, y lo Lloctinent General no pot
sobra seura las execucions dels consols sino per 24.
horas

en
en libre den Abello folio 162. pag. columna I.

Consols,
Executors, y Mostassaph no poden ser inibits per carta Real en
libre de regestre cubertas de plegami folio 154.

Composicions,
y perdonamens nos poden fer en lib. den Rossello vell
follio 433. primera pagina.

Capitols
de Officis, y Confrarias nos poden decratar sens
comunicarlos primer als Magnifichs Iurats en libra de Pragmaticas, y
cartes Reals folio 45.

Contensions
del Mostassaph, y Sequier se han determinar sumariament per lo
Governador en libre den Abello folio 55.