Mostrando las entradas para la consulta puguen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta puguen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Instruccions, Johan Colom, Empurda

 

Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes ab intervencio de la ciutat de Barchinona al honorable mossen Johan Colom cavaller lo qual es delliberat anar en les parts de Empurda ensems ab lo honorable mossen Francesch Ramis ciuteda elegit per la dita ciutat per les coses devall scrites les quals lo dit mossen Johan fara menajara tractara e expedira ensems ab lo dit mossen Ramis e no sens ell.
Primerament lo dit mossen Johan Colom ira al noble baro de Cruylles capita hon que sie liurant li la letra de creença que sen porta e ensemps ab lo dit mossen Ramis tractara menejara e concordara ab lo lit baro les coses que se han a fer per strenyer la ciutat de Gerona e per anar a la muntanya vers los enemichs secassos den Verntallat encarregant lo que les coses son per ell menejades molt lentament e tarda de que moltes gents daquelles parts e altres murmuren e li impingexen carrech. E per ço cove ho expedescha altrament e ab major diligencia que no ha fins aci a fi les coses no vagen per dilacions ne ab complasencies car per molts es fet notable que lo dit baro volrie la guerra duras tots temps. Es donchs necessari les coses prenguen millorament per manera los pagesos circumvehins de Gerona e altres de la bona part resten en repos e vinguen mes voluntaris en pagar e que lo dit baro com hira a la dita muntanya lexen companyia mossen Johan Çariera cavaller qui ja te cert nombre de gent a cavall part dels rocins qui huy son ab lo dit baro com sie molt necessari per tal que la dita ciutat stigue jutjada com se pertany fahent lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Ramis sobre les dites coses tot lo que pora e vist li sera a fi les coses sien compostes degudament e promtament exequtades a honor del dit Principat e asegurat a benavenir de aquella provincia per forma lo dit mossen Johan Çariera e dits pagesos qui paguen lo sosteniment de la gent darmes resten contents ab los quals pagesos o ab les persones a aço per ells eletes comunicara si mester sera e dara orde paguen e facen tot ço que es contengut en los capitols sobre aço fets qui son en poder del dit noble baro e dels quals per ell sera dada copia al dit mossen Johan si la volra per son avis e en fer les dites coses lo dit mossen Colom sera breu tant com possible sie per tant com la sua anada en Castello e molt necessaria e de cuyta.
En apres lo dit mossen Johan Colom ira a la vila de Castello Dempuries e liurara als consols de aquella la letra de creença que sen porte e dira als honorables En Nicolau Andreu loctinent de capita e a mossen Francesch Scot e Andreu Tressa a dos dels dits consols que los dits deputats e consell han rebuda lur letra e oyda la creença explicada per En Bernat Rocha o que resten molt contents dels avisos els comenden molt de lur bona voluntat e diligencia que han en la conservacio de la dita vila. E per ço los dits deputats e consell e consellers e consell de Barchinona volents e desitjants fer les coses degudament e segura trametem a ells dits mossen Johan Colom e mossen Ramis per comunicar ab los dits loctinent de capita e consols de les coses necessaries per bon stament daquella com sie vist alguns dels capitols derrerament fets per causa de la entrada del dit baro no poder star per esser de directo contra les deliberacions del Principat e desijants a la justa querela de aquell. E per ço han mester millorament axi en los oficials com de don Enrich e fara apuntament de les dites coses ab los dits consols e com sien apuntades dara orde comunicant ne primerament per millor conduccio de aquelles ab los dits loctinent de capita e dos consols dessus nomenats per part de (ds) la dita (dila) vila sien trameses algunes persones tant per les dites coses apuntades quant encara per refermacio de privilegis e tractament fahedor com restara
daqui avant lo dit comdat per utilitat sua e dels poblats en ell car cove de aço se face deliberacio en la qual los dits deputats e consell consellers e consell volen la dita vila capie e sente desijants tractar aquells com a germans.
Informar se ha axi matex cautament lo dit mossen Johan Colom si en la dita vila ha persones qui mogudes de cupiditat afecten e treballen haver dels oficis
del comdat e fassen memorial qui son aquelles e a quin fi tiren.
Item se informara ab los dits loctinent de capita e dos consols si ha res sentit del fet de micer Sala que scrivie en Pere Selles ab la letra de la qual lo dit mossen Colom sen porte copia la qual letra lo dit mossen Colom havia a sa ma e portara en sa propia forma per tant com per alguns es dits no esser procehida del dit misser Sala ans esser ficta o falsa e del que sentiran faran memorial.
Axi matex se informara ab los dessus dits consols e loctinent de capita quals homens ha a la dita vila de contraria opinio a la terra e qui perceveren en lur
mal obrar e fasen memorial de tot. (La Gestapo catalana de 1463)
Item se informara si les monjes qui son en la dita vila es dirie no stan be en aquella algun porien portar alguna incomoditat e si trobara lur stada portara algun inconvenient dara orde ensemps ab los dits loctinent de capita e consols aquelles sien expellides de la dita vila si empero no es vist axi deures fer façe memorial lo dit mossen Colom de elles qui son com stan quina voluntat tenen e ab quines gents comuniquen a fi los deputats e consell puguen delliberar lo que sia faedor.
E si desordens alguns per les gents del dit baro de Cruylles capita seran stats fets a la dita vila cautament facen memorial stesament.
E com los dits deputats e consell tinguen molt a cor la conservacio e repos de la dita vila e devant ells sien impingits molts carrechs e culpes al honorable En
Amigo donzell olim capita de aquella lo qual ab sa letra d¡u se vol molt scusar e venir en Barchinona per donar raho de si matex. Lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Franci Ramis parlara ab ells la hora quels semblara e de part dels dits deputats e consell li dira ques dispongue venir a ells per esser oyt e per benavenir seu car ells lo volen tractar degudament e axi dara orde lo dit Aranyo e encare lo dit Pere Sellers vinguen ab ells ho sens ells en tota manera si empero ells se metien entorn prengua consell lo dit mossen Colom dels dits loctinent de capita e consols e ab intelligencia de aquells conduescha la lur venguda com millor pora ab aço empero que venint lo dit Aranyo no sie feta novitat alguna als oficis que huy regeix ço es que algu o alguns nos inmistesquen en aquells ho algu dells.
En totes le coses dessus dites lo dit mossen Johan Colom se haura ab diligencia usant de prudencia o providencia segons los negocis e la concurrencia del temps requeren e desempaixara com abans pora per retornar promtement. Data en Barchinona a V de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

viernes, 23 de abril de 2021

Sumari, V.

VENEDORS.


VENEDOR
de Vi, Farina, y de totes coses de meniar si tendra
false mesure perde totes les coses que ven, e la tersa
part sia de la cort e les dos parts de la Murade.


Asso
matex
sen ten en lo Flaquer, o
Flaquera qui ven pa a manco pes, que sie
posat en lo Costell o do 5. sous apar an
libre den Sant pera en la primera carta en la 2.
columna circa la mitat de aquella.


Asso
matex es que nengun, es tingut a fer Crida del Vi, Oli, o de
les altres coses venals, ne puxa crexer
lo preu que en lo principi hi haura mes ni fassa
mescla, es en la dita franquesa vt supra.


Lo
Venedor
de Mercaderies, y altres coses es primer aquelles
stants en poder del comprador que qualsevol altre creditor in libro
den Sant Pera en cartes 31. en la segona 
columna,
comensa. Item si.


VEGVER,
E VEGVER DE FORA.


La
Iurisdictio del Vaguer, es en libre den Sant Pera en la segona
carta en la franquesa qui comensa. Hoc est tranlatum.
(translatum …. fideliter ...)


Del
Vaguer se fa mensio en dit libre en la sisena carta la
tercera columna a la fi de aquella franquesa, Noverint vniversi, es
en lo matex libre a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat
vniversis.


De
la lurisdictio del Vaguer fa mensio dit libre en la franquesa a 34.
cartes en la primera lolumna, comensa. Hoc est tranlatum.


Si
lo Vaguer tant de la Civtat com de fora sera
inhabil, e insufficient, mireu en dictio Ordinaris.


Del
Vaguer de la Ciutat, e Iurisdictio de aquell parla la franquesa en lo
dit libre en 100. cartes en la segona pagina, comensa. Li (In)
Xpi. Nomine.


Lo
Vaguer
ha de vacar 3. Añys mireu en dictio Officials.


Lo
Vaguer
no sie comprador de les Rendes de la Ciutat ne
Personers, es en dit libre en caates 138. en la primera
pagina.


Negu
pot esser Vaguer per causa de prestuch, o de compra, es en
libre den Rossello en cartes 51. en la primera pagina, comensa.
Encare donam.


Les
Armes de quisuulla sien e bans de aquelles deuhen
esser del Vaguer, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comensa la franquesa. Declara en Ramon
Alemañy
.


Lo
Vaguer nos pot empatxar de les causes tocants al Execudor, es
en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa. Noverint
vniversi.


Los
Vaguers han de vacar 3. Añys, e los Assessors 2. es en Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


VSVRES.


Que
nos puguen pagar vsures mes havant de quatra
diles (dines, diners, dinés, dineros, denarios) per
lliura, es en libre den Sant Pera en lt quarta carta en
la segona columna, comensa. Noverint vniversi.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la sinquena carta en
la primera columna en lo principi.


Los
Ordinaris poden conexer de vsures es en libre den Sant Pera a 35.
cartes en la Primera columna, comensa. Attendat Locum Tenens.


VESINATGE.


Del
dret del vesinatge parla la franquesa en libre den Sant
Pera en la sisena carta en la primera columna, comensa. Quoniam
vniversae (o vniversoe) libertates.


VITVALLES.


Portants
vitualles en lo Regne son franchs de
totes imposicions, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la 1.
columna: excepta los Drets Reals acostumats a pagar.


Confirmacio
per tretta de vitualles de Arago, Valencia, e
Cataluñya per Mallorques, es en libre den Sant Pera en
cartes 200. en la 1. pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Portans
vitualles en lo Regne son franchs dels Drets
exceptats los Drets Reals acostumats pagar, es en libre den
Rossello en cartes 158. comensa. Pateat vniversis en la primera
pagina.


En
cas de necessitat los Iurats poden detenir los Navilis
portans vitualles, e compellir en descarregar aquelles
en libre den Sant Pera en cartes 72. en la tercera columna § finali,


comensa.
Pateat manifeste vniversis.


VIA
PUBLICA.


En
la via publica, e los camins, e llochs publichs
nos pot edificar ni aquella aminuar, es en libre den
Sant Pera en cartes 34. en la primera columna in primo.


Les
vitualles publicas se tengan en condret, e lo
qui demanará que sien adobades hage de pagar la
mitat del adob. e laltre mitat la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 310. en la segona
pagina, comensa. Petrus.


VENDES
FETES PER LA CORT.


Que
les Vendes fetes per la Cort puys sie servade
solemnitat deguda son valides, e nos poden Retrectar,
es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la quarta columna,
comensa. Postremum.


Que
les vendes, e alienacions fetes per la Cort hagen fermament, es en
libre den Sant Peta en cartes 136. comensa. Nos Petrus.


Que
les permicions e ordinacions sobre les vendes fetes per la
cort tant dels Mobles quant Immobles sien servades, es en libre den
Rossello en cartes 224. en la primera


pagina,
comensa. Nos Petrus.


La
Pecunia de la cosa venuda per la cort, es lliurade al vigilant
creador qui la feta vendra, dade empero
fermansa posats altres primers Creadors pretenen tenir hi
millor dret


perque
no trobant altres bens pora retornar contra lo dit vigilant en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera, comensa. Item si
bona.


VISALMIRALL.


Del
Offici de Vissalmirall parla la franquesa en libre den Sant
Pera en 26. cartes en la 2. pagina comensa. Nos Ioannes.

VIDVES.


Que
les Vidues lo primer Añy hagen provisio, e no altra
Goyda, es en libre den Sant Pera en cartes 123. en la primera
pagina, comensa. Sancius Deu Gratia.


Asso
matex en dit libre en cartes 182. carta 2. pagina.
(Texto
anterior: Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha
viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs, per la notoria
paupertat.
)


VASSALLS.


Lo
Señyor Rey
, es tingut deffensar los vaxalls,
llurs bens contra totes les persones del Mon, es en libre den
Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Prometen
en care. (Prometem encare)


VSOS.


De
bons vsos, mireu en la dictio consuetud. e bons vsos.

Vsos contra Privilegis no poden esser trets en consequencia, es
en libre den Sant pera en cartes 141. comensa. Nom fos.
(Namfos, En Alfons, N´Alfons, rey Alfonso, suele ser Alfonso V)


VNIVERSISAT.


La
Vniversitat per franquesa te binifici de Restitucio in
Intregrum (Integrum, integrum, íntegro, reintegrar)
com lo Menor, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina.


La
Vnivercitat ha tacita hypotheca en lo Matex lloch.


VILES.


Les
Viles tenen lo dit Privilegi de restitucio in Integrum com la
Vniversitat, mireu en la dictio Vniversitat, les Viles han tacita
hipotecha, mireu en dit lloch.


VET
DE BLAT.


Res
que parla de Vet de Blat mireu en dictio Blat.

VIGILANT
CREHEDOR.


Del
Vigilant creador, (acreedor) mireu en la dictio vendes
fetes per la cort en cartes 70.

VSATGES.


Los
vsatges
antichs de les custumes de la cort que en
(la o con virgulilla, sin n, parecido a Ramó) Ramon
Berenguerves
Bescomte
de Barcelona, e se Muller Stabliren
tenir en llur terra, son continuats en libre den Rossello en
cartes 181. e duren fins en cartes 199. no es cosa que hom se puga
servir, mes es stat posat pe seguir lorde 
del
libre que per vtilitat.


Dels
vsatges de Bercelona parla la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta en la segona columna, e
mirau dalt en Iniuria.


VERGVERS
DE LA GOVERNACIO, E DE LA VNIVERSTAT.


Los
Verguers de la Governacio han de salari 10. lliures dels bens de la
Vniversitat, es en vn capitol de la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola, en cartes 112. en la segona pagina, comensa. Item Statuim.

Lo Varguer pus vell dels Iurats te la guarda de la
Sala, e hage habitacio en aquella franca, es en la pragmatica de
Mosen Huc de anglesola en cartes 117. en la segona pagina,
comensa. Item com nos hajam.

VEHEDORS.


Los
Vehedors
no han Salari de la Vniversitat, mes son pagats
per les parts segons llurs treballs, a coneguda del Mostassaph
e ha esser mestre, es en la Pragmatica de Mosen Huc de Anglasola
en cartes 113. en la primera pagina, comensa. Item que en tems
passat.


Vniversitat
no ven ceñs. a habitadors de fora Regne folio 6. del llibre
den Abello.


Valls
de la Ciutad que nos sembren Carta Real dat en Madrid a 27.
8bre 1574. folio 16. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.


Virreys
Iuren llisament observancia dels privilegis, vide observancia.


Virreys
no impedescan los Iurats (Inrats) en escriura,
a se Majestat, vide Iurats 
Virreys
de Barcelona
amparen los Sindichs de Mallorca, vide bens.


Virreys
en materias de Pesta que dexen obrar a los
Iurats, vide Peste, Iurats, Morbaria.


Virreys
no deuhen impedir los Iurats, y Mostasaph en rao (hasta
ahora se encuentra solo raho
) de provehir a se voluntad
les places de Carn: Carta Real dat en Madrid a 21. 9bre 1574. folio
17. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.


Virreys
deuhen comunicar los pregons, o Ordinacions que faran, a los Iurats:
Carta Real dat en el Pardo a 27. Mars 1577. folio 24. del libre de
Cartes Reals ab cuberta de Plegami.


Virreys
en materia de Provisions nos entremeten ab los Iurats Carta Real dat
en Madrid a 22 Agost 1627. folio 158. del libre de Cartes
ab cuberta de Plegami.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, R.

REGNE,
E ILLES DE MALLORQVES.


QVE
lo Regne de Mallorques no pot esser Separat de la casa de
Arago
, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la fi
e en lo dit libre en cartes 137. en la 
primera
pagina, comensa. Encara atorgam.


Asso
matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera
pagina e en 173.


Questions
no poden exir fora lo Regne, es en libre den Sant Pera en
cartes 4. en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi, les
altres remissions, e concordies, mira 
les
alt en la dictio questions.


Privilegi
de nostre Sant Para que no pusca esser citat algu en Roma si
de aquell dit privilegi (la g invertida) nos fa expresa
mensio, es en libre den Sant Pera en la 8. carta en la primera
columna, comensa. Innocentius, lo segon Privilegi. Asso matex diu
laltra qui ve apres per orda.


E
que algu del Regne no puga esser citat en Roma,
consta per la franquesa en libre den Sant Pera a 82. cartes en la
segona columna, comensa Ioannes.


E
asso matex dispon vn Indult del Papa en lo dit libre a 84. cartes en
la prinera columna.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 55. en la primera pagina,
comensa Innocent Bisba.


E
asso matex es en vn altre indult Papal en libre den Rossello en
cartes 134. en la primera pagina, comensa Innocent Bisba.


Asso
matex dispon lo capitol de Leyda en libre den Sant Pera en cartes 94,
en la paimera columna.


Avinensa
feta per dos Reys frares del Regne de Mallorques es en
libre den Sant Pera en cartes 113. en la segona pagina,
comensa. Noverint Vniversi.


Que
algu no sia tingut (tiugut) pledetiar fora lo Regne de
Mallorques, es en dit libre den Sant Pera en cartes 128. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


De
la vnio del Regne de Mallorques ab lo Regne
de Aragó
, es lo Instrument en dit libre en cartes
131. e dura 5. cartes fins en 135. de la dita vnio, consta en libre
den Rossello en cartes 173. en la primera pagina, comensa. Sapien
Tuyt.


Que
no sien evocades causes per lo Señor Rey, es en libre den Sant Pera
en cartes 165. en la primera pagina, comensa (co-momensa). Nos
Ioannes.


Los
bens que cascu ha en lo Regne de Mallorques son obligats a pagar
Talls e tots altres carrechs, es en dit libre den Sant Pera en cartes
166. en la primera pagina, cemensa.


Nos
Ioannes.


Que
algu no sia citat fora lo Regne, es en dit libre en cartes 186. en la
primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


Lo
Regne
pot encarregar Censals per quitar los de
Barcelona
, es en libre den Sant Pera en cartes 195. en la primera
pagina, comensa la franquesa. Nos Ioannes.


Les
causes no poden exir del Regne, es en libre den Sant Pera en
cartes 195. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


Que
neguna Cause pot exir del Regne, es en libre den Rossello en cartes
218. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Es vist fer per
asso matex la franquesa en libre den Rossello en cartes 218. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Si
algu sera citat fore lo Regne per lo señor Rey mireu en la
dictio Citacions Reals; que nigu isque del Regne de
Mallorques
cóes de la Illa per alguna causa, es en dit libre
den Rossello en cartes 265. en primera pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Que
negun per fet Civil o Criminal no sia tret fora Io Regne, es en libre
den Rossello en cartes *272 (el 7 invertido) la I pagina,
comensa Petrus Dei gratia.


Asso
matex trobaras en lo dit libre en cartes 273. en la primera pagina,
comensa. Petrus Dei gratia en la qual es vna Carta Real Insertada qui
manava lo contrari apres fonch 
revocada,
com apar aqui.


Asso
matex en dit libre en cartes 274. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.


Negu
pot exir del Regne per donar comptes al Mestre Racional del
Señor Rey excepto lo Procurador Real, es en libre den Rossello en
cartes (espacio largo) en la segona pagina comensa. Petrus.


Negu
no pot exir de la Illa per negun fet, es en libre den Rossello en
cartes 305. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Les
causes fora lo Regne nos poden evocar ne les parts ne los Iutges per
lo semblant, es en libre den Rossello en cartes 370. en la primera
pagina, comensa. Ioannes.


Les
Causes no Isquen del Regne sino Causa Reconocendi, e
que sia sobre segut per quatre mesos, es en libre den Rossello en
cartes 431. en la primera pagina, comenca.


Martinus.
Asso matex en dit libre en cartes 490. I. pagina, comensa. Martinus.


Executoria
Real de la Bulla Papal, ab la qual es disposat que negu no sia tret
de la Illa de Mallorques per lletres de la Seu Apostolica per los
bens que en dita Illa tendran puys sian promptes e aparellats fer
Iusticia de si matexos davant Iutge competent, es en libre den
Rossello en cartes 440. I. pagina, comensa. Martinus Dei gratia.


Que
negu no sia tret de la Illa de Mallorques encara que sia citat per lo
Papa
o sos Officials, es en dit libre en cartes 441. en la
primera pagina, comensa. Martinus Dei gratia, es molt bell principi.


Que
los Habitadors no sian tinguts pledetjar fora lo Regne, es en libre
de Capitols de Corts Generals en cartes 66. en la segona pagina,
conmensa. Item com vos Señor Capitol 14. Asso matex, es lo capitol
seguent del dit libre en cartes 67.


REALS.


Que
Reals corregan en Mallorques apar en libre den Sant
Pera en la tersera carta en la tercera columna,
comensa. Noverint Vniversi.


REGAR.


Que
pugan Regar e aportar Aygo per Regar se fa
mensio en libre den Sant Pera en la 5. carta en la 3. columna comensa
la franquesa. Quoniam vniverse libersates.


Tothom
de qualsevol Condicio, o Stament sia qui afronta en la Cequia
de la Ciutat, e Rega de aquella, hage contribuir en les despeses de
aquella e de la font, es en dit libre en dita franquesa en la 6.
carta a la fi de aquella franquesa.


RECTORS
ECCLESIASTICHS.


Privilegi
Papal que los Rectors de llurs redditors hagen a
fer almoyna a la Fabrica de les Isglesies, es en libre
den Sant Pera en la 8. carta en la tercera columna, comensa. Ioannes
(espacio largo) Asso matex, es en libre den Rossello en cartes
134. en la segona pagina, comensa. Ioan Bisbe.


RENVNCIACIO.


La
Renunciacio feta al arbitra de bon Baro; nos pot impugnar e
val tostemps es en libre den Sant Pera a 27. cartes en le
primera columna, comensa. pateat Vniversis.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 208. en la 1. pagina, comensa.
Pateat Vniversis.

REMSO
DE CENSALS.


De
Remso de Censals feadora dins cert tems parla la
franquesa en libre den Sant Pera en 83. cartes en la primera columna,
comensa. En Nom de Deu.

ROMA.
Mire
dalt en la dictio Regne de Mallorques.

REGISTRES.


De
registres parla lo 13. capitol de Leyda en libre den Sant Pera en
cartes 95. en la quarta columna.

ROCINS.
Que Rossins ne
Cavalls no sian trets del Regne, es en libre den Rossello nou folio
162. comensa. Petrus Dei gra.

REMISSIO DE PENES, E
DELICTES.
De Remissions de Penes, e Delictes parla la franquesa en
libre den Sant Pera en 151. carta, en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 152. en la segona pagina:
conegan tots.
De Remissio de Penes parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 270. en la primera pagina, comensa. Petrus.
De
Remissio de Penes, e de quines parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 385. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
Dei gratia.
De asso matex parla la franquesa en libre den Rossello
en cartes 392. 2. pagina, comensa. Nos Ioannes.
Remissio general
de totes Penes pecuniaries personals e de mort, es en libre den
Rossello en cartes 396. en la 2. pagina, comensa Nos
Ioannes.
Remissio de Penes, e de calonies, e de vsures,
es en libre den Rossello en cartes 420. en la segona pagina, comensa.
Nos Martinus.
Asso matex, es en dit libre en cartes 424. en la
segona pagina, comensa. Martinus.
Asso matex en dit libre en
cartes 427. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

REVOCACIO
DELS FETS DE MOSEN ALBERTI.


De
la Revocacio dels fets de Mosen Barthomeu Alberti, e Provisions, es
en libre den Sant Pera en 151. carta en la I. pagina, comensa. Nos
Alfonsus.


REFERIMENS.


Confirmacio
dels Refferiments, es en libre den Sanct Pera en cartes 153. en la I.
pagina, comensa. Nos Alfonsus.


RECATXATS.


Provisio
dels Recatxats que los deutes donats los sien restituits per la part
forana, es en libre den Sant Pera en cartes 155. en la segona pagina,
comensa: Alfonsus Dei gra.


RESPOSTES
REALS.


Que
les Respostes Reals fetes a les demandes, e suplicacions capitulades
han forsa de privilegi, e franquesa, es en libre den Rossello en
cartes 120. en la segona pagina circa la fi, comensa. En Sancho.

REFORMADORS.


Los
Reformadors, y altres Officials ordinaris de les primeres Instancies
no prengan salari, es en libre den Rossello en cartes 254. I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.
Que los Reformadors admeten,
appellacions de llurs Sentencies, es en lo matex libre, en la matexa
carta, comensa. Petrus Dei Gratia la segona pagina.


Les
Causes per los Reformadors tretes dels Ordinaris tornen els
dits Ordinaris, en dit libre en cartes 255. I. pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Los
qui Roban Bestiar no poden esser composats sino que sien castigats en
libre den Abello folio 82. pagina primera columna segona capitol 19.


Represalles
ni Empenyoraments que no puguen esser fets en Mallorca dels Vaxells
qui aportan vitualles en el Regne libre den Abello
privilegi del Rey en Pera folio 7. pagina segona.

Sumari, Q.

QVESTIONS.


QVESTIONS
nos pugan fer sino en lloch publich ab los bons Homens, apar en la
primera franquesa, en libre den Sant Pera en la primera Carta en la
segona columna circa lo medi.


De
questions que se hagen a finir dins tres mesos fa mensio la
franquesa, comensa. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus, en dit libre
en la quarta carta, en la primera columna.


Questions
no poden exir fora lo Regne es en la quarta carta del
dit libre en dita carta en la tercera columna comensa. Noverint
Vniversi Quod Nos Iacobus.


Que
si per algun Official sera moguda questio per dit Offici a algu
aquella hage esser finida dins quatra mesos assi en lo
Regne
, es en dit libre en la sinquena carta en la 
quarta
columna, e
asso es limitat en la franquesa posada en la 6.
carta en la 2. columna.


Que
les Questions se hagen de finir Iuxta les Franqueses, e Ordinacions,
consta en libre den Sant Pera en 83. cartes en la tercera columna,
comensa. En Nom de Deu sia.


En
les Questions sien servades franqueses, es en dir libre en cartes
130. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
le Questions no pugan exir del Regne sino en
certs casos, es en dit libre den Sant Pera en cartes 146. comensa.
Nos Alfonsus.


En
les Questions en les quals lo Señor Rey, o son Fisch
fa part, en la determinacio noi entrevenga son advocat
Fiscal, es en dit libre en cartes 146. en la primera pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Questio
moguda contra algu per Balle, o Veguer se hage determinar per temps
de 40. dies, es en libre den Rossello en cartes 50. en la primera
pagina, comensa. Stablim 
Encara.


Que
en les Questions devant Balle, o Vaguer entrevengan promens, es en
libre den Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa.
atorgam.


Que
lo Governador de Mallorques, e los altres Officials sien tinguts
determinar totes les Causes Civils, e Criminals ab Consell de Promens
no obstant qualsevol vs contrari seguit, es en libre den Rossello en
cartes 236. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Les
Questions qui seran entre los Ciutadans, y los Habitadors de la part
forana per reho de pertions de Possessions sien
determinades per llurs Ordinaris, es en dit libre den Rossello en
cartes 370 en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


QVARTERA.


La
Plassa de la Quartera, es per lo Señor Rey Atorgada,
apar en libre den Sant Pera en la tercera carta en la segona columna
en la segona franquesa, comensa. Noverint 
Vniversi.

QVITAMENTS.


De
Quitaments de Barcelona, mireu en dictio sobrecehiment.


Que
los Quitaments dels Censals de Barcelona nos puguen fer fins que
primerament no sien pagats los Rossechs deguts als Censalers
de Mallorques, es en libre den Sant


Pera
en cartes *18e. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Los
Censals se poden Quitar pero ab gracia de quitar feta encara que lo
temps sia passat, es en libre den Rossello en cartes 426. en la
primera pagina, comensa. Pateat Vniversis, e mira sobre asso en
dictio cençals.


Qui
pendra Moros los fa seus, pagant el Delme al S. Rey capitol 62. de
les Corts de 1380. en libre de Corts Generals.


Qui
te dret de Aigua per concessio de la Ciutat nol pot vendra
sino vsarne per ses Terres: capitol 91. de les Corts del Añy
1380. en libre de Corts Generals, y en libre den Rossello nou cartes
314. Privilegi del Señor Rey Don Pedro dat en Barcelona a 14.
9bre. 1377.


Qui
deu, o Pledetia ab la Vniversitat no pot tenir carrechs de ella:
Carta Real dada en Madrid a I: Fabrer 1611. folio 68. del
libre de Cartes Reals ab cuberta de plagami.

Sumari, I.

INIVRIA.
(injuria)

De Iniuria, y coses mal fetes, de les quals sera
feta clamor a la cort dispon la franquesa primera en libre den Sant
pera en la primera carta en la primera columna circa lo fi.


En
les causes de Iniuria, dans, e naffres se
procehesca segons los vsatges de Bercelona, apar en la
primera franquesa en la primera carta en la segona columna en libre
den Sanct Pera.

IVYS.


Tots
los Iuys se fassen ab concell de Promens es en
la primera franquesa en libre den Sant Pera circa la fi, e en lo dit
libre en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus (En
+ salto de línea sin guión + careus
) atorgam.


IVRATS.


Del
nombre del Magnifichs Iurats, e de la potestat llur e del que
poden e deusen fer, es en libre den Sant Pera en la quarta
carta en la tercera columna comensa la franquesa 
Noverint
Vniversi quod nos Iacobus.


Dels
dits Iurats fa mensio la franquesa, comensa. Nos Iacobus, en dit
libre en la sisena carte en la quarta columna.


Los
Iurats poden fer ordinacions, apar en dit libre a 21. carta primera
columna, comensa. Sanctius Dei gratia.


Que
los Iurats fossen elegits la vigilia de Nadal parla la
franquesa en dit libre en cartes 21. en la tercera columna comensa
noverint vniversi.


No
poden fer Collectes, o questions sens licensia del Señor Rey
o sos successors succssors, es en libre den Sant Pera a 25.
cartes en la segona columna.


De
la Electio dels Iurats parla la franquesa (franqnesa) en dit
libre (licre) a 27. cartes en la tercera columna circa lo
principi della.


Potestat
dada als Iurats de llevar cert dret imposat en lo Regne contra
voluntat llur, consta en lo dit libre a 28. cartes en la segona
columna comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Los
Iurats no poden haver Iurisdictio Iudiciaria ni arbitraria, es en dit
libre en cartes 33. en la quarta columna, comensa. Memoria sit
baiulo, e aqui matex si res se te tractar ab lo Governador que ells
vagen al Castell.
Que los Iurats no poden fer Inquisitions
ocultes, es en libre den Sant Pera en cartes 33. en la quarta
columna, comensa. Memoria sit baiulo. (batle, batlle, baile,
bájulo
)


Si
la Cort vol Instituir res de nou, se te fer ab consell dels Iurats,
es aqui matex.


Que
los Iurats no poden fer statuts si primer los Officials no son
requests es aqui matex.


Que
no fassen res en prejudici del Señor Rey, e sin fan que sian
compellits.


Los
Iurats poden fer descaragar Forments, e altres Vitualles en lo
Regne, e detenir los Navilis, es en libre den Sant Pera a 72. cartes
en la tercera columna, comensa la franquesa, Pateat manifeste
universis.


Que
vn, o dos dels Iurats entrevenguen en los comptes dels bans,
es en dit libre en 121 carta en la primera pagina, comensa. Sanctius
Dei gracia.


Asso
matex en dit libre en cartes 128. la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Que
no sien Iurats ne sala, es en lo dit libre den Sant Pera en cartes
138. en la 1. pagina, en lo principi.


De
electio de Iurats parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140.
en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
los Iurats Puguen posar totes aiudes, e tots altres drets fins a tant
la terra sie quitade e crexer aquells segons a ells aparra, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 146. en 
la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y en libre den Rossello nou en
cartes 338.


Los
Iurats poden pendra dels diners de la Consignacio, e apres
tornarloshi axi per via de Imposit, tall, o collecta en cert cas, es
en dit libre en cartes 154. en la segona pagina, comensa. Alfonsus
Dei gratia.


Electio
de Iurats lo die de Santa Lucia, es en dit libre en
cartes 160. en la sogona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.


Los
Iurats poden fer ordinacions ab authoritat, e decret del Señor
Lochtinent, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


De
les Gramalles dels Iurats parla la franquesa en dit libre en
cartes 173. comensa. Ioannes Dei gratia.


De
asso matex parla lo capitol en la pragmatica de mosson Huc
de Anglesola
en cartes 103. en la fi de la segona pagina,
comensa. E primerament.


Las
concessions de les aygues de la Ciutat de Mallorques pertañyen als
Magnifichs Iurats, es en libre den Sanct Pera en cartes 184. comensa.
Nos Nartinus.


Los
Magnifichs Iurats en que son tinguts distribuir les 450. lliures en
libre den Sant Pera en vna declaracio feta entre los de la Ciuta
e los de la part Forana, en cartes 184. comensa, com entre los
Magnifichs Iurats, &c. en lo vltim capitol de dita
declaracio.


Que
los Iurats no poden esser peñyorats en bens propris de la
Vniversitat, es en libre den Sant Pera en cartes 197. en la primera
pagina, comensa. Señora molt excellent y en libre den Abello en
cartes 66.


Que
dos dels Iurats entrevenguen en les Turtures, es en dit libre
den Sant Pera en cartes 198. en la primera pagina.


Asso
metex dispon la franquesa en dit libre en cartes 194. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, e la primera (primsra)
dita, comensa. Nos Ferdinandus.


Que
los Promens de la Ciutat, y Regne puxen elegir los Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 52. en la primera pagina, comensa. Nos
en Iaume.
Los Iurats no poden imposar collectes sens licencia del
Señor Rey o de son Llochtinent, en la franquesa en libre den
Rossello en cartes 108. en la primera pagina, comensa Tornant atras,
en nom de Nostro Señor.


Asso
matex diu lo dit libre en cartes 155. en la segona pagina.


Los
Iurats poden fer Ordinacions en que presenten aquelles a la cort, es
en libre den Rossello en cartes 118. en la primera pagina, comensa.
En Sancho.


Los
Iurats eren elegits a la vigilia de Nadal, es en libre dit, en cartes
121. en la primera pagina, comensa. Sapien tots.


Lo
Iurament dels Iurats, es en libre den Rossello en 126. cartes en la
segona pagina, comensa. Yo aytal.


Los
Iurats poden llevar les imposicions imposades, contra voluntat llur,
e cullides: es en libre den Rossello en 206. cartes en la segona
pagina, comensa. Nos petrus.


Si
los Iurats tremeten al Señor Rey nunsios lo Governador no
impedesca aquells, es en libre den Rossello en cartes 224. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Quant
los Iurats congregaran lo Concell poden imposar pena als Concellers
per llur arbitre que sien en dit Concell, e lo que per dita ocasio
sera exhigit a que te a servir mireu en libre den Rossello en cartes
187. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Iurats cascun Añy deuhen comptar ab los Syndichs de la part forana,
es en libre den Rossello en cartes 260. la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.


Los
Iurats poden imposar aiudes, es en libre den Rossello en cartes 270.
en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gracia.


Los
Iurats han entrevenir en vbrir la caxa de les pecunies dels bans, es
en libre den Rossello en cartes 283. la 2. pagina comensa. Petrus Dei
Gratia.


Que
los Sarrayns presos sabents en la art Maritima muyren: a
conaguda del Gevernador, y Iurats, es en libre den
Rossello en cartes 291. en la segona pagina, comensa. Petrus.


Los
Iurats poden fer totes ordinacions vtils, e prohibir que negu nos
vesta de drap stranger, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Iurats han entrevenir ab lo Execudor, e ab concell llur se han de
corregir los greuges de les diffinicions dels comptedors, es en dit
libre den Rossello en cartes 300. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.


Ab
coloqui primer hagut ab los Iurats los Taulers de la taula setenen
elegir dels mes Idoneos, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Impetrans
Officis Reals sien proveits de aquells quant informacio, se haura
rebre per lo governador, fasses a coneguda dels Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 340. 
en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes, e en la seguent, comensa.
Nos Martinus.


Los
Iurats han a donar lo Offici de sots Sequier de la Ciutat, es
en libre den Rossello en cartes 358. segona pagina, comensa. Petrus.


Negu
nos puga appellar, ni puga contradir a les Ordinacions fetes per los
Iurats de ab concell de promens emparo que sien autoritzades
per lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 375. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex es en dit libre en cartes 379. en la primera pagina, comensa.
Nos Ioannes.


Los
Iurats poden fer descarregar qualsevulla Navili portant vitualles en
lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 417. en la segona
pagina, comensa. Pateat vniversis.


Lo
Iurat aportant lo standart pusca portar Simera
Real, es en libre den Rossello en cartes 444.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Del
Testament dels Iurats ne com se deu fer ne perque dispon lo capitol
de la Pracmatica de moson Huc de Anglesola en libre de
capitols de Corts Generals continuade en cartes 104. en la
primera pagina, comensa. Item com antigament.


Los
Iurats han haver sertificacio dels Blats de la part forana, es
en la pragmatica de moson Huc de Anglesola en cartes 104.
primera pagina, comensa lo capitol. Item Provehim.


Los
Iurats han elegir lo Scriva dels clavaris está a
beniplacit llurs, es en vn capitol de la Pragmatica de moson
Huc de Anglessola en cartes 110. en la segona pagina, comensa.


Item
com la ravocacio.


Los
Iurats entems de necessitat poden armar per haver Formens,
es en libre den Abello en cartes 121. en la quarta columna.


Que
les execucions que fan contra los olims Iurats les obligacions que
han fetes aquelles matexes sian fetas contra los
moderns Iurats, es en libre den Abello en cartes 118. en la quarta
columna, comensa. Nos Ioannes.

INQVSICIO.
Inquisicio
contra algun particular nos pot fer sens que primer no sia citat e
que vaie Iurar Testimonis, es puga defendre com de dret se deu
fer, es en libre den Sant Pera en la desena carta en la
primera columna, comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartas 63. la primera
pagina, comensa. Encara donam.


Inquisitio
General com se pot fer en cert cas es en libre den Sant Pera en la
matexa 10. carta en la dita coll.
Quant la Inquisicio se fa qui hi
deu entrevenir, mireu en libre den Sant Pera a 27. cartes en la
primera columna nomensa. Pateat Vniversis.


De
les Inquisicions se parla a 35. cartes del dit libre en la primera
columna Attendat locumtenens.


En
les Inquisicions ardues no se prenen testimonis en la recepcio de
aquelles te esser lo Iutge es en dit libre de Sant Pera en cartes 35.
en la segona columna.


Que
les Inquisicions se fassen a despeses de la cort, es en dit libre den
Sant Pera en cartes 195. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 171. segona pagina, comensa.
Nam Fos.


Asso
matex, es en vn capitol en libre de capitols de corts Generals en
cartes 72. capitol 33.


En
les Inquisicions te esser present lo Assessor, e en la recepcio dels
Testimonis, en los negocis arduos, es en libre den Rossello en cartes
208, en la segona pagina, comensa. 
Pateat
vniversis.


Si
Inquisicio sera feta contra algu lo qual sera citat en Cort del Rey
sia acabada, e sia sentenciat servades les franqueses disponents que
negu puga esser tret del Regne, es en libre den Rossello et
cartes 228. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Inquisicio
nos fassa contra algu que primer no está citat aquel
contra quis fará, es en libre den Rossello en cartes 263. 2.
pagina, comensa; Nos Petrus.


Les
Inquisicions se tenen a fer a despeses de la cort, es en dit libre
den Rossello en cartes 425. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Item
en lo 12. capitol dels capitols de corts Generals de Leyda en 95.
cartes del libre den Sant Pera.


ILLES
DE MENORCA, E YVICA.


Que
lo Regne de Mallorques, es tingut darlos socos en temps
de estol o de necessitat en libre den Sant Pera a 25. cartes
en la segona columna.


Asso
Matex diu la franquesa en libre den Rossello en cartes 165. en la
segona pagina.


De
les Appellacions de Menorca, e Iviça,
es Iutge lo Governador de Mallorques, es en dit libre den Sant Pera
en cartes 42. en la segona pagina. Nanfos.


Remissio
de les despeses de Menorca, es en dit libre en cartes 186. en la
segona pagina, camensa. Nos Ioannes.


Los
procuradors, e llochtinents de aquells, son sots proteccio del
Procurador de Mallorques e han haver recors a aquell e de aquell al
Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. segona pagina,
comensa. Nam Fos.

IVEVS.
(jueus; judíos; “chueta)


Los
Iueus sen sots custodia e proteccio del Señor Rey segurs ab
totes ses Robes, en libre den Sant Pera a 27. cartes 3. columna
comensa Pateat Vniversis en la primera pagina.


Que
Iueus fets Christians hagen franquement los bens que de abans
havian, axi com se conte en vn privilegi en libre den Sant
Pera en cartes 114. en la primera pagina comensa. Quoniam puis &
misericors.


Que
tots los Iueus habitadors de Mallorques puguen estar plegats en vn
lloch, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa
Encareus Atorgam.


Que
Iueus no tingan Offici de Señor, es en dit libre en
cartes 139. en la primera pagina.


Si
algu Iueu prestara sobre peñyora a algu catiu que lo
Señor puga recobrar la peñyora sens resttituir lo prestat,
es en libre den Rossello en cartes 54. en la primera pagina 
comensa.
Sapien Tuyt.


Los
Iueus quis Batetjarán no tornen en servitut, es en dit libre
den Rossello en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nam Fos.


Los
Iueus no poden comprar honors ni Possessions, ni Censals en que hage
señyoria sobre Christians, es en libre den Rossello en 170. cartes
en la segona pagina, comensa


Sapien
Tuyt.


Los
Iueus Mercaders passant per Mallorques ab Mercaderies no paguen
alguns Drets, sino los acustumats, es en libre den Rossello en cartes
171. en la segona pagina, comensa. Nanfos.


Que
los Iueus de Incha (Inca) estigan separats, es en libre
den Rossello en cartes 211. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Los
Iueus poden esser turmentats hagude licencia del Governador, no
obstant lo privilegi en contrari obtes, es en libre den Rossello en
cartes 223. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Iueus dins sinch Añys haguessen ademenar los llurs
deutes es en libre dit en cartes 304. en la primera pagina, comensa.
Nos Petrus.


IVRATS
DE LA PART FORANA.


De
Sentencias donades per los Iurats de la part forana parla le
franquesa en libre den Sant Pera a 28. cartes en la segona columna,
comensa. Nos Petrus.

IVTGE
DE APPELLS.


De
la Sententia del Iutge de appells nos poden appellar, es en libre den
Sant Pera en 74. cartes en la segona pagina, comensa, Petrus Dai
Gracia Rex.


Asso
matex, es en lo dit libre en cartes 75. comensa la franquesa. Petrus
dei gracia, en la primera pagina e en la segona e en la franquesa
seguent.


Lo
Iutge de consolat, es conexador de les apellacions e no altre es en
libre den Rossello en cartes 275. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Iutge de appells ix la nit de Sant Iuan Baptista, es en
libre den Rossello en cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos
Petrus.


Lo
Iutge de appells pren per iudicatures tres dines per lliura de
cascuna part, es en libre den Rossello en cartes 344. primera pagina,
comensa. Nos Petrus,


De
les Sentencies dels Iutge de appells nos pot appellar ni lo
Governador, no sen pot entremetre, nis pot hauer recos a ell, es en
libre de capitols de corts Generals en cartes 68. en la segona pagina
en lo 18. capitol.


IVTGES,
E IVTGES DELEGATS.


Los
Iutges han haver lo salari sens que sia la Sentencia publicade, es en
lo Capitol de Leyda 9. en libre den Sant Pera en cartes 95.


Los
Iutges delegats han de pronunciar en consell de Promens e lo
Govarnador, o son Lloctinent no ha a Iudicar ab promens en les
questions de appellacions les quals en vers si se retindra, es en
libre den Rossello en cartes 309. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


IOCH,
IVGAR, IVGADORS.


Los
qui perdan Iugant a Daus pugan Repetir, demenar,
e cobrar la quantitet, o cosa que perdude auran,
e los qui guañyat hauran sian compellits a restituhir
ho, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona pagina
comensa Ioannes Dei Gracia.


Revocacio
del Privilegi de poder Riffar lo Pex de la
Albuffera, es en dit libre den Sant Pera en la matexa carta
165. en la segona pagina.


INSTADORS
DE COMPTES.


De
Instadors de comptes parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 176. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


INSTRVMENTS.


Que
els instruments subsignats de ma de Notari quis diga publich se hage
de estar fins atant que lo contrari sia provat, es en libre
den Sant Pera en cartes 34. en la quarta columna en les constitucions
curials.


IVRAMENT.


Que
nos reba Iurament dels Christians sobra les
pecunias a aquells per los Iueus prestades, es en libre
den Rossello en cartes 76. en la primera pagina, comensa. En Iaume.


IMMOBLES.


Mireu
en la dictio bens Immobles, e en la dictio vendes fetes per la cort.

IVGADISSA.


Mira
de dita Iugadissa en la dictio 
Tafuraria.


INVENTARI.
Los
Hereus, Tudors, e curadors e lo fisch poden fer Inventari dels bens
dels defunts sens citacio dels legataris, e dels creadors
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item est de vsu.


IOVENS
DE NOTARIS.


Los
Iovens qui estan ab notaris poden pendre qualsevol contractes
exceptats Testaments, e codicils in libro den Sant Pera
en cartes 31. en la segona columna, comensa. Item est 
de
vsu, & consuetudine in Maioricis.


IVRISTES.


Que
Iuristes, Notari, ni causidich, no entrevenga en Consolat, es en
libre den Abello en cartes III. en la primera pagina, comensa. Nal
Fonso
per la gratia, &c.


Iurats
no sien alterats en sos assientos carta Real dade
en Madrid a 20. Dezembre 1598. folio 24. del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.


Iutje
de corts ni altre Ministra, no pot demenar cose a les Viles ahont
van. Carta Real dat en Sant Llorens a 20. Iuliol 1614. folio
45. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Iurats
deuhen veure los capitols dels Officis, y Collegis ans
de decretarse aquells: Carta Real dade en Madrid a 22. Iunij
1616, folio 45. del llibre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Iurats
son los principals Misistres en materias de Peste
Carta Real dat en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de Cartes Reals eb cuberta de fust, y en lo
libre
de Cartes Reals ab cuberta de plagami es trobara
folio 131.


Iviça
es part del Regne Carta Real dade en Madrid a 8. de (espacio
largo
) de 1621. folio 72. del libre de Cartes Reals ab cuberta de
furt.


Iurats
son Protecttors del Hospital General. Vide Hospital.


Iurats
sumpre que vullen avisar a se Magestad de
qualsevol cosa, no poden esser impedits per los Señyors
Virreys Carta Real dade en Valladolid a 8. Noembre 1558. folio
6. de libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Iurats
poden provehir de carn a ses voluntats sens poder esser
impedits per los Senyors Virreys. Vide Virreys.


Iurats,
y sos Assientos. Vice Assientos.


Iusticia
se ha de administrar conforma franquesas. Vide
Administracio.


Iuristes
no poden esser Assesors antes (no abans) de
hauer Advocat dos Añys libre den Abello folio 62.


Iuristes
no poden Aduocar que no hagen tingut Conclusions en Extraordinari de
1549. folio 36.


Los
Magnifichs Iurats han de conexer de les *segones Istancias
dels Magnifiichs Clavaris, Mostassaph, y Execudor en libre
Vert folio 31.


Lo
Inquisidor no puga defensar los (mal
scan
) Familiars en los Fraus, y coses que tocan
al Mostassap en dit libre folio 117.


Familiars
del Sant Offici recusant fer Guardes los dies quels toca pugan ser
compellits, y executats per los Ministres Reals en dit libre,
y lloch.


Lo
Inquisidor no conega de Camins Reals, y publichs en dit libre
folio 117.


Iutjes
de corts quant ixen fora no pugan demanar cosa alguna mes de
les dretas en libre de Cartes Reals cubertas de plagami
folio 74. & 100.


Iuristes
no pugan esser Asessors ni regir Officis que no hagen
practicat dos Añys en la Ciutat en libre den Abello folio 62.


Iuristes
no poden Advocar delegar nech alias que primer no hagen
tingudes Conclusions conforma decret presi (salto
de linea, sin guión)
dal en lo
Extreordinari de 1549. folio 36.