MARZO, 1463.

MES DE MARZO.

Molt alt e
molt excellent Princep e virtuos Rey. Si la sentencia dels antichs
philosofos havie que aquell sol fos elet a la dignitat reyal qui
excellia los altres en splendor de enteniment quant mes la tal
dignitat es apperada a la Excellencia vostra per la vera prosapia de
aquella e per la tanta sua illustracio. Expandida e divulgada fonch
per lo univers la gloriosa fama del rey Salamo per regir lo
seu regne ab saviesa molt gran e qui en la puericia
sua en la qual pres lo ceptre reyal hagues fet entre les dues alterquants fembres lo admirable judici per lo qual de la
cosa tant occulta se manifesta la veritat. E fonch tanta la
celebritat del nom seu que pervingue a les extremitats del mon don li
venien trahuts e precioses ofertes que lo seu reyal stat magnificaven
admirablement. E si les coses en vostra reyal persona concorrents son
diligentment pensades que alre direm que haver en aquest nostre temps
un altre Salamo qui circa la edat matexa haje començat regnar e son
regne governat ab justicia e prudencia singular. Qui traspassant lo
freu de Gades stena la sua potencia entre los africans e per zel
de la fe catholica contra aquells de la dita fe enemichs tingua
admirables municions a terror lur e a presidi de la nostra Europa.
Qui faça investigar les mars oceanes a totes altres gents spantoses
e incognites e les gents barbares vagues e incultes en aquelles
atrobades sotsmeta a fi per aquelles domar e instruir en la
conversacio humanal. De que ultra lo domini de les precioses cases a
vostra reyal corona acquisides es a aquella pertinent e deguda gloria
e inmenses laors. A tal donchs e tant virtuos rey es digna cosa
significat esser lo que molt tocha tota reyal dignitat per interposar
en la causa comuna la sua auctoritat e decret. Feta es en lo Principat de Cathalunya per alguns dels vassalls iniqua
conspiracio contra la reyal Magestat e la insigna provincia olim
mundissima es per aquells contaminada e infecta de gran error. Obra
es stada de algunes malicioses persones les quals temptades per lo
maligne sperit e inseguint algunes lurs passions han volgut
subvertir lo bo e tranquille stat del dit Principat e les quals per
conduir a aço los pobles han sembrades fames falsissimes contra la
dita reyal Magestat dihent aquella haver proposit mal tractar e
destruyr to dit Principat difamant la de crueltat e de altres
perverses condicions e donant studi en fer se coses algunes per miga
del cos del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del
dit senyor Rey han volgut dir e sforçar aquelles esser miraculoses
en approvacio e confirmacio del que prosseguien e fahent les per tals
publicar per algunes ecclesiastiques persones per peccunies
corrompudes han facilment tirats los pobles a lur opinio e voler. Als
quals pobles donant entendre que convenia per lur salvetat tenir
exellada o desterrada la dita Majestat reyal del dit Principat. Com
moltes e diverses persones vehessen aço esser indigna cosa e a
infidelitat redundant es daquen exida scisma e
gran divisio entre los poblats en lo dit Principat. En la qual los
rebelles e adversants a la dita reyal Magestat acompanyats de la
malicia del temps han apoderat
e prevalgut e apres moltes cruels persequucions fetes e dades als
faels e devots a la dita Reyal Magestat han mesa la terra en armes e
fet gran exercit de gent de cavall e de peu e aquell partit en dues
parts. La una encontra la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo
senyor don Ferrando primogenit novament jurat qui eren en Gerona
ciutat del dit Principat laltra encontra la dita reyal Majestat per
obstar li la sua venguda. Son stats sitiats la dita senyora Reyna e
senyor Primogenit en un castell o força de la dita ciutat e dins
aquella ab bombardes e altres artelleries durament combatuts per
apresonar aquells. Los quals indubitadament foren stats presos o dins
la dita força per armes o per fam morts sino per la ajuda de Deu e
del Illustrissimo Rey de França lo qual vehent tanta iniquitat
sentintse de aquella com a reyal persona tramete de ses gents qui
romperen lo dit siti e la dita senyora Reyna e senyor Primogenit
deliuraren bellicosament. Laltra part del dit exercit encontra lo dit
Senyor Rey tramesa vingue a batalla campal ab la sua Reyal Majestat
en la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fet un gran
strall de la gent del dit exercit e semblant strall es stat
fet per altres jornades en les quals es stat conflicte entre les
gents del dit senyor Rey e les gents rebelles del dit Principat en
que Nostre Senyor Deu manifestant assats la justicia del dit Senyor
Rey mante e ajuda aquell maravellosament. Aço empero no contrastant
indurats los rebelles com lo animo de Pharao no han disistit ne
desisten de lur malicia e iniquitat abans sobre tot mes durament
augmentant en aquella com persones per la gravosa de lur pecat de tot
remey e venia desconfiants e en punt de desesperacio constituides han
proclamet strany Rey e continuades violencies e
oppressions a tots los faels e devots a la vera reyal magestat. E no
solament aprovades persones mas als deputats del General del dit
Principat lo ofici dels quals es molt preheminent e lur consistori
quasi numen e divinal refugi e conservacio de la corona Reyal
e de les libertats del Principat desses dit es
stada feta gran oppressio. En virtut de la qual e per evitar la mort
la qual stretament los es stada cominada los ha covengut adherir a la
maliciosa part e fer e signar letres e provisions que aquella ha
volgut. Com alre nols sie possible fer obstant la dita oppressio en
la qual son detenguts en la ciutat de Barcelona hon aquestes
coses se tracten principalment. De la qual oppressio los dits
deputats si possible los ere voluntariament exirien e a tals
actes contradirien. Com he fet e faç yo Bernat Çaportella hu
dels deputats dessus dits per lo braç o stament militar qui
migançant lo divinal adjutori me so de la dita oppressio desliurat
fugint cautelosament e secreta ab una galea per mar de la dita ciutat
de Barcelona e restituint me en libertat he fet e faç lo que so
tengut envers mon rey e senyor e lo que sens falla los altres
meus condeputats per lur bona fidelitat farien si podien haver
libertat (muy pocos lo harían, los demás diputados harían lo
que hemos visto en el año 2021 y anteriores.).
Que dire molt
alt e molt excellent rey e virtuos senyor de aquests afers dels quals
lo enarrar serie longa pagina e aquells recitar ni expandir sino en
quant la necessitat importa es cosa molesta a tot fael
cathala. Lo dit Illustrissimo rey de França e per dignes
virtuts en les quals als seus gloriosos antecessors resembla
meritament Christianissimo appellat no content de la gloriosa obra
per sa excellencia feta en subvencio e desliurament de la
Illustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit e no
molt aço per la inmensa magnanimitat sua stimant si la causa tant
justa del dit S. Rey en tot no ajuda e continua fins a la desigada fi
ha presa aquella no altrament que propia e ab qual potencia de gent
darmes ab quals treballs o despeses e ab qual diligencia e cura
aquella prosseguescha es notori a tot lo mon. De que li es atribuida
honor e gloria inmortal. En la qual haver participi es degut a la
Excellencia de vos virtuosissimo Rey per ferhi per obra lo ques diu
haver hi ya ofert e segons de aquella se spera fermament. En
aço lalta dignitat e lo interes a tota tal dignitat fet per lo
crim de Magestat lesa les multiplicades virtuts de la celsitut
vostra e altres dignes sguarts hi conviden aquella e necessiten no
fallir.
E lo Illustre Rey de Castella al qual los rebelles son
recorreguts si dignament li plaura attendre detestara los dits
rebelles e no volra denigrar la excellencia sua en lo peccat de
aquells ne donar eximpli ne via als subdits seus de attemptar
rebellions les quals meritament se procuraria donada per la sentencia
per la veritat qui no pot mentir dihent Eadem mensura qua mensi fuerunt remercietur et vobis. No es pertinent al seu Reyal coratge
inclinat esser a cubdicia de acquirir e dilatar sos dominis en
perjudici daltri e ab la sedicio e scisma qui es en
Cathalunya havent principi de les appassionades persones qui han
seduhits los pobles e precipitats en aquest error del qual son
inmunes la major part dels prelats barons militars e altres persones
generoses. E res alre de aço no pot provenir que scandils e
inconvenients. Ignorar no deu lo lllustre Rey que no es alguna
potencia a la qual sie deguda gloria e honor ne que importe alguna
part de felicitat sino aquella la qual ab honestat e justicia es
adquisida. E contra aquell que vol sforçar altrament es la elegant
exclamacio del gran Seneca quant diu O miserabilem illum qui cedibus
et rapinis potencia crevit et cetera. Si donchs molt alt e molt
excellent Rey e virtuos senyor es axi que tota iniquitat e
injusticia sia a Deu e als homens odiosa e la deguda obediencia que
Nostre Senyor Deu se ha reservada e aquella manada esser atribuida
als princeps e reys qui son en la terra no per altri que per Deu
deputats e loctinents de aquell es axi maliciosament sotstreta a la
Magestat del dit nostre Rey e senyor mantenir e ajudar aquesta sua
causa que es alre que obsequi divinal e ofici de home virtuos e
maximament del constituit en la reyal dignitat illustrada e ornada de
santa prudencia e altres virtuts de les quals splendex la privilegiada persona vostra a la qual per deute de honor es feta la
present ab tota humil e devota reverencia per mi dit Bernat

Çaportella diputat. Suplicant lo poder divinal conserve en tota
felicitat longament la dita Excellencia vostra qui mane a mi tot ço
que de sa merce sia. Feta en la ciutat de Terragona a VII dies de
març any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
- De la
Excellencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

De les viandes.

De les viandes. 

Jacsia ques pertanga les corts dels reys e dels princeps de diverses e varies coses habundar cor pero moltes vegades moltes viandes especialment ab treball e gran
ministeri conquesides malalties engenren ebeten lo seny vicis dins meten virtuts foragitan sino son remesiats per medecina de temperança la qual es mare de castetat. Cobeejants donchs axi a la salut de la pensa con dels cors per remey salutable proveyr statuim que la cort nostra regladament en lo dinar de dos menjars apparellats tan solament sia contenta: volem pero oltre aço alcunes vegades a conexença del majordom de la nostra cort dalcun antremes esser appareylat. En lo sopar de un continuament o de dos alscunes vegades segons que al dit majordom sera vist expedient: pero con convit farem tres viandes sien donades e un entremes e lavors los cochs els altres de la cuyna ministres mes que no han acostumat sien diligents que totes coses e sengles a la dita cuyna pertanyents diligentment e ben e sens macula de reprehension sien appareylades. En apres volem e manam que en la cort nostra sien donats menjars los mellors ques poran atrobar axi de volateries con daltres carns grosses axi que en la setmana divern a la taula nostra e a tots aquells qui menjaran en aquella quascun dia gallines e en stiu polls continuament en dues maneres si donchs nos per nostre plaer aquestes viandes per altres no mudavem e a la taula dels cavallers qui fora la nostra taula menjaran e els altres qui a la taula daquells seuran tres dies de quascuna setmana ço es dicmenge dimarts e dijous les dites gallines en ivern e polls en estiu manam esser donades cor aquests els altres menjars volem esser apparellats segons la qualitat del temps en ivern aquelles ques convenen a ivern e en estiu aquelles qui son congruents al estiu: ajustants que dels dits menjars la un sia cuyt en aygua laltre en ast o en altra manera en axi quels dits menjars de tot sien no semblants e diverses. Quant dels dits menjars axi de carns grosses con de volateries devant nos e prelats cavallers e altres persones de qualque condicio sien seran posadors aquest orde volem esser servat ço es quel dit majordom de la cort nostra guart diligentment que abundantment e sens vici de exces quascun dels dits menjars sia posat en tal manera engir aço son offici exercen que indigencia fuscha e sobrefliutat de tot en tot esquiu: e per tal con en lo posar demunt dit se pertany a alscuns segons la condicio de lur stament mes que als altres esser honrats volem que en lo tallador nostre per vuit persones vianda sia posada e en los dels fills de reys de nostra casa e de archabisbes dels reyals de nostra casa si cavallers seran e de bisbes sotsmesos nostres per sis e dels altres prelats e cavallers de nostra senyoria qui a nostra taula siuran e menjaran devant ells per quatre de les dites viandes sia posat: e aquest horde hi sia servat que a tots los menjants en la dita taula que sia posat un tallador entre dos menjadors si donch no era alcun arquebisbe qui per causa donor volguessem seer a taula primer de nos et a aquell un tallador devant sia posat ab la quantitat de la carn damunt en lo seu grau espressada: e si se esdevendra que alcun bisbe aquell dia haura celebrada missa devant nos volem que aquella honor
li sia feta que es feta a archabisbe seent en nostra taula. Mas si a nos convendra convidar persones de gran stament volem que en lo nombre de les viandes la dita nostra ordinacio no sia servada mas habundantment lo nostre palau sia servit e los menjadors en aquell complidament provehits. E per ço con se pertany de la nostra reyal magestat pus sollemnialment esser servits aquells dies quels altres acustumats volem que en los talladors de nos e daquells qui en nostre palau menjaran aytal orde sia servat ço es que en nostre tallador dels reys fills de reys primogenits e de cardenals per vint persones de les dites viandes sia posat e en los talladors de fills de reys no primogenits de patriarches e de archabisbes per setze e dels bisbes e dels qui de sanch reyal ledesmament devallaran qui no seran fills de reys e que sien cavallers per dotze e dels altres prelats e de cavallers quan a la nostra taula siuran per vuit a quascun sia posat. Empero declaram que los dits talladors sien posats segons la nostra ordinacio damunt spressada et en los dits talladors no metem nombre.

de la manera de dar racions

10, 11, 12 de agosto, 1461

10 DE AGOSTO.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de San Lorenzo.
El mismo día, se recibió la siguiente carta.

Molt magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Per letra de mossen Sampso sindich de aquesta ciutat som certificats que per mestre Marti Pere seria stada dada una creença e aquella explicada a vostre magnifich consistori per part dels jurats en efecte de clamors e per defensio de constitucions contra lo batle e sotsbatle de aquesta ciutat e causant admiracio de la eleccio feta de la persona de mossen Sampso com a sindich predit en aqueix insigne consell. Perque mossenyors havent no poca admiracio de tals fets ne sabent res en aquells havem volguda saber la veritat ab nostres conjurats e ab lo notari de nostre ofici havem trobat de veritat que dites crençes son stades fetes occultament de nos e sens intervencio del notari sino ab hun seu scrivent al qual minuta ne res no ha restat per alguns dels jurats e segellades ab altre segell e no ab aquell qui es acustumat qui no pot segellar sens sabuda de tots e desliberat per la major part en cars de diferencia e lo qui pigor es aquells jurats afermen que james mestre Marti Pere ha hauda comissio de ells de explicar tals fets. En lo batle concorden tots. En lo sotsbatle diferenciegen e en la admiracio de esser del consell mossen Sampso. Es veritat mossenyors que dels dits oficials nos pot pretendre tal interes per al present com se diu es stat explicat per lo dit mestre Marti de haver admiracio per esser elet en lo consell mossen Sampso fa poch al fet. La determinacio e voluntat de aquesta universitat se mostra ab los derrers poders dats a mossen Sampso per jurar lo Senyor Primogenit e per substituir en lo consell. E vostres grans providencies hajen per molt cert que si per vostres predecessors e per los consellers de aqueixa ciutat qui per diverses vies occorrent los fets foreu certificats e istats e pogues esser endreçat que en aquesta ciutat se fos tengut consell general com era necessitat ha portat la diferencia e dubte assats voluntari qius feya si mossen Sampso podia entrevenir en lo consell fora stada aclarida com ara es fet e no ha fallit que no sien stats molt certificats que aquesta universitat james no expellira mossen Sampso ne encara los altres sindichs de la cort qui entrevengut haguessen en la prossecucio del negoci per lexar aquells a sol carrech de mestre Marti Pere no derogant a sa bona disposicio e virtuts que la intervencio del hun no empachava laltre almenys en lo benavenir e voluntat de aquesta ciutat e Deus perdo a qui ha culpa de haver sostenguda tal diferencia tant temps. Vostres grans providencies e aqueix magnifich consistori acostuma esser principals endreçadors de tenir en pacificacio aquest Principat. No es dubte aquest juredesch quant ne fretura e ha freturat en tota la prossequcio del negoci ne la predita creença e desorde de scriure en ofici de juredesch quant es praparatiu a scandels e suscitar bandositats. E mes en aquesta ciutat tant inclinada a tals desastres lo batle es ciutada de honor la perdicio dels fets de aquesta ciutat per aquesta causa es mes que publica lo remey es facil. Si per lo Senyor hi volra esser provehit de que es scrit al Senyor Primogenit si a vostres grans providencies sera plasent fer hi cara e darhi alguna endreça per aquesta ciutat per tots los principals ciutadans e per nos seria haut a molta gracia. E no poria esser sino en plaer e benavenir de vosaltres e de tots. E sia la Trinitat Sancta vostra proteccio e guarda. Scrita en Gerona a cinch del mes de agost any Mil CCCCLXI. - Als molt magnifichs honorables e de molt gran providencia los diputats del Principat de Cathalunya. - Mossenyors a tota vostra ordinacio apparellats Francesch Raset e Berenguer Ferrer Sasala (ipsa Sala, Sa Sala, Çasala, Lasala, etc) dos dels jurats de Gerona.

En la misma sesión mandaron los señores Diputados expedir la siguiente carta, que, según advertencia del registro, se había redactado ya el día ocho.

Molt reverend egregi noble magnifichs e savis senyors.
Jatsia en vostres instruccions vos sia dat special carrech e comissio supplicar e instar a la Majestat del Senyor Rey li placia proveir dels oficis de canceler vicecanceler regent la cancellaria portant veus de governador e altres oficials necessaris en aquest Principat per que la justicia sia be e degudament administrada a laor e gloria de nostre Senyor Deus e del dit Senyor util e bon regiment de la cosa publica de aquest dit Principat e poblats en aquell. Per quant la dilacio inimica a tots los dits bens e causa dans e inconvenients irreparables qui cascun dia se segueixen per fretura dels dits oficials car la provisio feta per la lllustrissima Senyora Reyna de vicecanceller per interim attesa sa antiguitat es quasi per inutil. E no obstant siam certs de la vostra acustumada diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanades vos pregam e encarregam molt e molt stretament façau molta diligencia e sollicitut en les coses queus son acomanadas. Vos pregam e encarregam molt e molta diligencia e instancia ab la dita Majestat li placia per los dits sguards prestament e sens dilacio provehir dels dits oficis en aquest Principat necessaris a tals persones que sia servey e honor sua. E jatsia aço sia degut e pertinent nosaltres e tot aquest Principat ho haurem a gracia e merce. E placiaus scriurens de les coses occorrents. E sia molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio. Dada en Barchinona a VIII de agost any Mil CCCCLXI. - Manuel de Montserat (Monsuar en otra carta más abajo del día 15) dega de Leyda. - Als molt reverends etc. los embaixadors del Principat de Cathalunya. - Los diputats e consell etc. a vostra honor prests.

11 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos.

12 DE AGOSTO.

Se hicieron varias proposiciones, y entre ellas una relativa a las remuneraciones, sobre la qual se acordó, que se siguiera en todo lo arreglado por las nueve personas comisionadas a este objeto, y habiéndose leído la lista de las mencionadas remuneraciones, mereció la aprobación general.

Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dlts per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers

15 DE AGOSTO. Huy jorn de Nostra Dona demati

15 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por ser la fiesta de la Virgen; pero mandaron los señores Diputados que se expidiera la siguiente carta.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Huy jorn de Nostra Dona demati havem reebudes dues letres vostres scrites a XI del present mes. A la una no fretura molt respondre car lo correu sera content segons scriviu. A la altra que haveu alguna admiracio com tro aquella jornada no havieu rebudes les instruccions. Es veritat que apres vostra partida por alguns justs sguards ha convengut retenir per alguns dies en Pere Perello pero a IIII del present parti de açi ab tot compliment e creem a la hora de ara es ab vosaltres. Pregam e encarregam vos ab la major afeccio que podem ni sabem vos hajau ab aquella sollicitud e diligencia que de vosaltres esperam e confiam en sollicitar los afers a vosaltres acomanats e singularment en sollicitar instar e suplicar molt stretament a la Majestat del Senyor Rey sia merce sua sens alguna triga provehir dels oficials qui han administrar la justicia en aquest Principat la qual per la dilacio e fretura dels dits oficials es molt diferida en gran nociment dan e turbacio dels poblats en aquest Principat e es causa de algunes murmuracions de la gent e prepara molts inconvenients e dans irreparables als quals es sol remey la dita presta provisio dels dits oficis e sia merce sua que sien tals com de sa Excellencia se spera a gloria e honor de nostre Senyor Deus servey de la sua Altesa e benefici repos e bon regiment de la cosa publica de aquest Principat. De aço ultra lo carrech en les dites vostres instruccions a vosaltres ja donat vos havem scrit per home propri creem la haureu rebuda. Encara donchs vos tornam pregar e encarregar que per los dits sguards vos placia fer deguda e tal instancia com a les reverencies e magnificencies vostres es vist mes que nunque. E per quant aci se stenen es dien moltes noves tant per lo fet de Navarra quant de aqui de Arago haurem a molta complacencia de les coses que occorreran nos aviseu. E sia molt reverends egregi noble e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona lo dit dia de Nostra Dona ques compta a XV del mes de agost any Mil quatrecents sexante hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell etc. a vostra honor apparellats. - Als molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Tomo I, texto LVIII, A mon senyor lo rey, Del comte Durgell

LVIII.

Legajo de cartas reales n.° 107. 14 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey. - Del comte Durgell. - Molt excellent princep et victorios senyor. Monsenyor huy a XIIII del mes present jo hera vengut a Senta Maria del Pilar per jurar furs et privilegis el Justicia sabentho que havie promes a don Anthon de Luna et a don Artal Dalago que fore açi en la plaça de fet sen ana a casa del arquebisbe: et yo trametentli a dir e requirentlo que el vingues al dit loch perque yo fes lo dit jurament et ja quel navia request lo dit don Artal qui es procurador per los barons et entre scudes e cavallers en nombre de sixanta senyors de vasallyos que vingues a mi per ço que pogues fer la dita jura el respos que noy volie venir mas que de aço se retinie deliberacio et que retrie resposta a hora de vespres: e aço feu a grans prechs dels dits don Anthon e don Artal e tingue consell de aquest fet en casa del arquebisbe: e fonch aytal que hora de vespres com el deguere retre la resposta feren toquar e repicar la campana de Sent Jayme la qual se toque per advolotar la ciutat et ferenho per lançarlam tota dessus per via davalot: et yo veent aço fiu venir mon frare qui ere als Frares menos ab be CC combatents et armim e mesmi una cota darmes reall dessus e ani a la plaça de Santa Maria del Pilar e tramis a dir al Justicia que vingues alli: e com viu que no venie juri furs e privilegis en poder dun notari aragones protestant que no estave per mi que no juras present lo dit Justicia: pero senyor per lo dit toch de la campana deguns de la ciutat nos mogue sino la companya del arquebisbe don Pedro Durrea et sa partida els de Gurrea que mogueren brega al hostal de la Morera et ere cap Pedro de Sese e Goteri de Vera: e don Pedro Dorrea ab sa gent ab aquells de Gorea moguerenla en dos o tres lochs en la carrera major en tant senyor que ni ha haguts naffrats daquests qui tenim aqui per vostre servey e per mi com a official vostre ben XX de ballesta e son entre cavalles et scudes ben sis: los altres son gent comuna e de la altra part se diu que na de naffrats molts et de morts. Perque senyor podets veure quines fets fan e a vostra senyoria quines serveys lo dit arquebisbe el dit Justicia del qual se arma ab el son fill e lurs aderents: e axi placiaus senyor de voler provehir de remey de justicia contra los damunt dits qui son rebelles a vostra senyoria et a vostres officials cor jo açi provehire de justicia e de fet: certiffiquantvos senyor que james clam a vostra senyoria ira per mi fins tant vostra sobrevesta reyall magen pecegada dessus la qual sera axi ben guardada que no la toquaran sens que nols cost jatsie nit et jorn no cessen de tirar ab ballestes: e aquesta es senyor la veritat sens tota faylla. E manme mon senyor vostra senyoria tot ço que sa mercet sera. Scripta en çaragossa sots mon segell secret a XIIII de maig del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humill nebot que besant vostres mans et peus se recomana en vostra gracia et merce - Jayme Darago comte Durgell.

MARZO, 1463.

MES DE MARZO.

Molt alt e
molt excellent Princep e virtuos Rey. Si la sentencia dels antichs
philosofos havie que aquell sol fos elet a la dignitat reyal qui
excellia los altres en splendor de enteniment quant mes la tal
dignitat es apperada a la Excellencia vostra per la vera prosapia de
aquella e per la tanta sua illustracio. Expandida e divulgada fonch
per lo univers la gloriosa fama del rey Salamo per regir lo
seu regne ab saviesa molt gran e qui en la puericia
sua en la qual pres lo ceptre reyal hagues fet entre les dues alterquants fembres lo admirable judici per lo qual de la
cosa tant occulta se manifesta la veritat. E fonch tanta la
celebritat del nom seu que pervingue a les extremitats del mon don li
venien trahuts e precioses ofertes que lo seu reyal stat magnificaven
admirablement. E si les coses en vostra reyal persona concorrents son
diligentment pensades que alre direm que haver en aquest nostre temps
un altre Salamo qui circa la edat matexa haje començat regnar e son
regne governat ab justicia e prudencia singular. Qui traspassant lo
freu de Gades stena la sua potencia entre los africans e per zel
de la fe catholica contra aquells de la dita fe enemichs tingua
admirables municions a terror lur e a presidi de la nostra Europa.
Qui faça investigar les mars oceanes a totes altres gents spantoses
e incognites e les gents barbares vagues e incultes en aquelles
atrobades sotsmeta a fi per aquelles domar e instruir en la
conversacio humanal. De que ultra lo domini de les precioses cases a
vostra reyal corona acquisides es a aquella pertinent e deguda gloria
e inmenses laors. A tal donchs e tant virtuos rey es digna cosa
significat esser lo que molt tocha tota reyal dignitat per interposar
en la causa comuna la sua auctoritat e decret. Feta es en lo Principat de Cathalunya per alguns dels vassalls iniqua
conspiracio contra la reyal Magestat e la insigna provincia olim
mundissima es per aquells contaminada e infecta de gran error. Obra
es stada de algunes malicioses persones les quals temptades per lo
maligne sperit e inseguint algunes lurs passions han volgut
subvertir lo bo e tranquille stat del dit Principat e les quals per
conduir a aço los pobles han sembrades fames falsissimes contra la
dita reyal Magestat dihent aquella haver proposit mal tractar e
destruyr to dit Principat difamant la de crueltat e de altres
perverses condicions e donant studi en fer se coses algunes per miga
del cos del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del
dit senyor Rey han volgut dir e sforçar aquelles esser miraculoses
en approvacio e confirmacio del que prosseguien e fahent les per tals
publicar per algunes ecclesiastiques persones per peccunies
corrompudes han facilment tirats los pobles a lur opinio e voler. Als
quals pobles donant entendre que convenia per lur salvetat tenir
exellada o desterrada la dita Majestat reyal del dit Principat. Com
moltes e diverses persones vehessen aço esser indigna cosa e a
infidelitat redundant es daquen exida scisma e
gran divisio entre los poblats en lo dit Principat. En la qual los
rebelles e adversants a la dita reyal Magestat acompanyats de la
malicia del temps han apoderat
e prevalgut e apres moltes cruels persequucions fetes e dades als
faels e devots a la dita Reyal Magestat han mesa la terra en armes e
fet gran exercit de gent de cavall e de peu e aquell partit en dues
parts. La una encontra la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo
senyor don Ferrando primogenit novament jurat qui eren en Gerona
ciutat del dit Principat laltra encontra la dita reyal Majestat per
obstar li la sua venguda. Son stats sitiats la dita senyora Reyna e
senyor Primogenit en un castell o força de la dita ciutat e dins
aquella ab bombardes e altres artelleries durament combatuts per
apresonar aquells. Los quals indubitadament foren stats presos o dins
la dita força per armes o per fam morts sino per la ajuda de Deu e
del Illustrissimo Rey de França lo qual vehent tanta iniquitat
sentintse de aquella com a reyal persona tramete de ses gents qui
romperen lo dit siti e la dita senyora Reyna e senyor Primogenit
deliuraren bellicosament. Laltra part del dit exercit encontra lo dit
Senyor Rey tramesa vingue a batalla campal ab la sua Reyal Majestat
en la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fet un gran
strall de la gent del dit exercit e semblant strall es stat
fet per altres jornades en les quals es stat conflicte entre les
gents del dit senyor Rey e les gents rebelles del dit Principat en
que Nostre Senyor Deu manifestant assats la justicia del dit Senyor
Rey mante e ajuda aquell maravellosament. Aço empero no contrastant
indurats los rebelles com lo animo de Pharao no han disistit ne
desisten de lur malicia e iniquitat abans sobre tot mes durament
augmentant en aquella com persones per la gravosa de lur pecat de tot
remey e venia desconfiants e en punt de desesperacio constituides han
proclamet strany Rey e continuades violencies e
oppressions a tots los faels e devots a la vera reyal magestat. E no
solament aprovades persones mas als deputats del General del dit
Principat lo ofici dels quals es molt preheminent e lur consistori
quasi numen e divinal refugi e conservacio de la corona Reyal
e de les libertats del Principat desses dit es
stada feta gran oppressio. En virtut de la qual e per evitar la mort
la qual stretament los es stada cominada los ha covengut adherir a la
maliciosa part e fer e signar letres e provisions que aquella ha
volgut. Com alre nols sie possible fer obstant la dita oppressio en
la qual son detenguts en la ciutat de Barcelona hon aquestes
coses se tracten principalment. De la qual oppressio los dits
deputats si possible los ere voluntariament exirien e a tals
actes contradirien. Com he fet e faç yo Bernat Çaportella hu
dels deputats dessus dits per lo braç o stament militar qui
migançant lo divinal adjutori me so de la dita oppressio desliurat
fugint cautelosament e secreta ab una galea per mar de la dita ciutat
de Barcelona e restituint me en libertat he fet e faç lo que so
tengut envers mon rey e senyor e lo que sens falla los altres
meus condeputats per lur bona fidelitat farien si podien haver
libertat (muy pocos lo harían, los demás diputados harían lo
que hemos visto en el año 2021 y anteriores.).
Que dire molt
alt e molt excellent rey e virtuos senyor de aquests afers dels quals
lo enarrar serie longa pagina e aquells recitar ni expandir sino en
quant la necessitat importa es cosa molesta a tot fael
cathala. Lo dit Illustrissimo rey de França e per dignes
virtuts en les quals als seus gloriosos antecessors resembla
meritament Christianissimo appellat no content de la gloriosa obra
per sa excellencia feta en subvencio e desliurament de la
Illustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit e no
molt aço per la inmensa magnanimitat sua stimant si la causa tant
justa del dit S. Rey en tot no ajuda e continua fins a la desigada fi
ha presa aquella no altrament que propia e ab qual potencia de gent
darmes ab quals treballs o despeses e ab qual diligencia e cura
aquella prosseguescha es notori a tot lo mon. De que li es atribuida
honor e gloria inmortal. En la qual haver participi es degut a la
Excellencia de vos virtuosissimo Rey per ferhi per obra lo ques diu
haver hi ya ofert e segons de aquella se spera fermament. En
aço lalta dignitat e lo interes a tota tal dignitat fet per lo
crim de Magestat lesa les multiplicades virtuts de la celsitut
vostra e altres dignes sguarts hi conviden aquella e necessiten no
fallir.
E lo Illustre Rey de Castella al qual los rebelles son
recorreguts si dignament li plaura attendre detestara los dits
rebelles e no volra denigrar la excellencia sua en lo peccat de
aquells ne donar eximpli ne via als subdits seus de attemptar
rebellions les quals meritament se procuraria donada per la sentencia
per la veritat qui no pot mentir dihent Eadem mensura qua mensi fuerunt remercietur et vobis. No es pertinent al seu Reyal coratge
inclinat esser a cubdicia de acquirir e dilatar sos dominis en
perjudici daltri e ab la sedicio e scisma qui es en
Cathalunya havent principi de les appassionades persones qui han
seduhits los pobles e precipitats en aquest error del qual son
inmunes la major part dels prelats barons militars e altres persones
generoses. E res alre de aço no pot provenir que scandils e
inconvenients. Ignorar no deu lo lllustre Rey que no es alguna
potencia a la qual sie deguda gloria e honor ne que importe alguna
part de felicitat sino aquella la qual ab honestat e justicia es
adquisida. E contra aquell que vol sforçar altrament es la elegant
exclamacio del gran Seneca quant diu O miserabilem illum qui cedibus
et rapinis potencia crevit et cetera. Si donchs molt alt e molt
excellent Rey e virtuos senyor es axi que tota iniquitat e
injusticia sia a Deu e als homens odiosa e la deguda obediencia que
Nostre Senyor Deu se ha reservada e aquella manada esser atribuida
als princeps e reys qui son en la terra no per altri que per Deu
deputats e loctinents de aquell es axi maliciosament sotstreta a la
Magestat del dit nostre Rey e senyor mantenir e ajudar aquesta sua
causa que es alre que obsequi divinal e ofici de home virtuos e
maximament del constituit en la reyal dignitat illustrada e ornada de
santa prudencia e altres virtuts de les quals splendex la privilegiada persona vostra a la qual per deute de honor es feta la
present ab tota humil e devota reverencia per mi dit Bernat

Çaportella diputat. Suplicant lo poder divinal conserve en tota
felicitat longament la dita Excellencia vostra qui mane a mi tot ço
que de sa merce sia. Feta en la ciutat de Terragona a VII dies de
març any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
- De la
Excellencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.

18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.