GLOSARIO, L.

L.

LÁ.
Allí.

L'
ACULL. Le acoje, la acoje.

LANGUIMENT.
V. LANGOR.

LADRARÁ.
v. Ladrará. (Religiós! tú saps qu' el chá;
lladrará
)

LADRE.
v. Ladra. (lladre de lladrar; lladre de robar, furtar)

LADRÓ.
sust. p. Ladrón.

LADRONIA.
sust. c. Robo, hurto.

LÁGREMAS.
V. LAGREMES.

LÁGREMES.
sust. c. pl. Lágrimas.

LAGRON.
Le hubieron.

LAHOR.
sust. c. Alabanza.

LAIS.
sust. c. Composición poética. Canto. (típico de trobadores y
jochs florals)

L'
ALBA. La aurora. (Auba)

L'
ALS. Lo otro, lo demás.

L'
ALT, ALTA. El alto, la alta.

L'
ALTRE. El otro.

L'
AMÁS. Le amase, la amase.

L'
AMS. Le ames, la ames.

LAMENTAS,
sust. c. Lamentos.

LAMPEGAR.
V. modo inf. Relampaguear.
LA ‘N. Le han.
LANA, sust. c.
Lana. (llana; los uns porten la fama, los atres carden la llana)

L'
ANATS. Lo vais. - L' anats bastir: lo vais a edificar.

LANÇA,
sust. c. Lanza. (llansa, llança)
LANÇA. V. Lanza, echa.
(llança, de llançar)
LANGOR. sust. c. Languidez,
padecimiento lento, pena, desmayo.

LANGUIMENT.
V. LANGOR.

LANGUIR.
v. modo inf. Languidecer, desmayar, padecer lentamente, penar.

LAOR.
sust. c. Loor, alabanza.

L‘
AOR. Le adore, le adoro.

LARCH.
adj. Largo, dadivoso. (largo con el dinero; largo de longitud o
tiempo: lonch)

LARGUEA.
sust. c. Largueza.

LARGUEJAR.
v. modo inf. Ser largo, ser dadivoso, derrochar.

LARGUEJAT.
part. pas. de "larguejar". Derrochado, sido
dadivoso.
LARGUETAT. V. LARGUEA.

LAS.
sust. c. Lazo. (llas, llaç, llaçada, enllaçar etc)
LAS,
LASSA. adj. Abatido, abatida; débil, cansado, cansada; fatigado,
fatigada.
- Ah las! Ay de mí!

LASE.
v. Ata, deja.

LASSA.
v. Deja.

LASSÁ
‘S. Déjose. (dejóse; se dejó)

LASSETA.
Diminutivo de LASSA.

LA
SUS. Allí arriba.

LA
‘T. Allí te. - E de la ‘t fá temptació: y desde allí te
tienta.

LATÍ.
sust. c. latín. (llatí)

L'
ATROB. Le encuentro, le encuentre. (trobar)

LATS.
sust. c. pl. Lados. - De lats en lats: de lado a lado.

LAURENS.
sust. p. Lorenzo. (Llorenç, Llorens; Laurentius)

LAUS.
sust. c. Alabanza.

LAUS.
v. Alabo, alabes. - Lo laus: lo alabo.
LA ‘US. La os.

LAUSADOR.
sust. c. pl. Los que alaban. (loador, loadores)

LAUSAMENT.
sust. c. Alabanza.

LAUSANT.
v. gerundio de "lausar". Alabando.

LAUSAR.
v. modo inf. Loar, alabar.

LAUSAT.
part. pas. de "lausar". Loado, alabado.

LAUSOR,
sust. c. Alabanza, loor.

L'
AUTRA. La otra.

L'
AUTRE. El otro.

L'
AUTRE 'S. El otro se, el otro es, la otra se, la otra es.

LAVÁ.
v. Lavó. (ell -va- llavá los seus pecats)

LAVAMENT.
Lavatorio, el acto de lavar, ablución.

LAVEN.
v. Laven. (llavon, renton)

LAVORS.
adv. Entonces. (Llavors, muchas variantes)

LAX.
v. Deja, deje. - No lax argumentar: no deja argumentar. - Que lax lo
mal e face 'l be: que deje el mal y haga el bien.

LAXA.
V. Deja.

L'
AY. Le he, le tengo; lo he, lo tengo.
LAY. adv. Allí.

LAYRE.
sust. c. Ladrón. (lladre)

LEER.
sust. c. Medio, permiso, ocio.

LEG,
LEGA. adj. Feo, fea. (lletg, lletja)

LEGEA,
sust. c. Fealdad.

LEGUAS,
sust. c. Leguas. (medida de longitud)

LEGUT.
adj. Lícito, permitido.

LEIG.
adj. Feo.

LEIX.
v. Deje.

LEIXA.
V. Deja.

LEXATZ.
V. LEXATS,

LEIXADA.
V. LEXADA.

LEIXANT.
v. gerundio de "lexar". Dejando. (deixar, dixar, dixá)

LEIXEL.
Lo deje.

LEIXLO.
Déjelo.

L‘
EMPORT. Le lleve.

LENDEMÁ.
El día siguiente. (cendemá,
çendemá, l‘ endemá)

LENGUA.
sust. c. Lengua. (lenga; llengua; langue)

LENGUATJE.
sust. c. Lenguaje, idioma.

LE
‘NS. Nos la. - Le' ns ha: nos la ha.

LENT.
adj. Lento. - De lent en lent: poco a poco.

LENTETAT.
sust. c. Lentitud. (lentitut)

LEÓ.
sust. c. León. (lleó)

LEONITAT.
sust. c. Lo que es propio de la naturaleza del león.

LESSA.
V. Deja.

LETJA.
adj. Fea.

LETRAT.
adj. Entendido, sabio, hombre de letras.

LETS.
v. Le habéis.

LEU.
adj. Fácil, leve, ligero, pronto, listo, desembarazado, cómodo.
(lleu; lleuger)

LEU.
v. Levanto. - Leu las mans e los uyls: levanto las manos y los ojos.
(levar, llevar)

LEUGERAMENT.
adv. Ligeramente y en algunos casos fácilmente.

LEUMENT.
adv. Levemente, ligeramente, fácilmente, prontamente.

LEVA.
V. Levanta, realza.

LEVÁ.
v. Quitó, elevó, levantó.

LEVABA.
v. Levantaba, elevaba, quitaba.

LEVADA.
part. pas. de "levar". term. fem. Elevada, levantada,
quitada.

LEVANT.
v. gerundio de “levar". Quitando, elevando, levantando.

LEVAR.
V. modo inf. Alzar, levantar, elevar, quitar.

LEVÁS.
Levantóse. (se levantó)

LEVAT.
part. pas. de "levar". Levantado, elevado.

LEX.
V. LEIX.

LEXA.
V. LEIXA.

LEXADA.
part. pas. de "lexar". term. fem. Dejada.

LEXAR.
v. modo inf. Dejar, abandonar.

LEXA
‘S. Se dejó.

LEXATS.
v. Dejáis, dejad.

LEXATZ.
V. LEXATS.
LEXEM. v. Dejemos.

LEXET.
v. Dejó.

LEXETS.
v. Dejéis.

LEYAL.
adj. Leal.

LEYALMENT.
adv. Lealmente.

LEYALTAT.
sust. c. Lealtad.

L‘
HA. Le ha, le tiene; lo ha, lo tiene; la ha, la tiene.

L'
HAJA. La haya, la tenga; le haya, le tenga; lo haya, lo tenga.
L'
HAS. Le has, le tienes.

L'
HAUS. Os la.

L'
HOM. El hombre.

L'
HOST. La hueste.

LI.
Le, los. - Li perdó, le perdone. - Li peccador: los pecadores.

LIA.
V. Ata, liga. (lliga, lligue)

LIAR.
V. LIGAR.

LIAT.
V. LIGAT.

LIBRE.
sust. c. Libro. (llibre)

LIBERTAT.
sust. c. Libertad. (llibertat)

LIBERALITAT.
sust. c. Liberalidad.

LIG.
v. Lee. (legir, llegir, lligir, llich; llix una mica, panka
mermat; llegeix)

LIG.
sust. c. Ley, fé, creencia religiosa. (lley, llei; lex)

LIGAMENT.
sust. c. Lazo, el acto de enlazar o de ligar. (lligament, llas,
llaç groc, llaça etc)

LIGEN.
Leen.
LIGAR. v. modo inf. Ligar, atar.
LIGAR. v. modo inf.
Ligar, atar.

LIJA.
v. Lea.

LI
‘N. Le (por ello). - Li ‘n tany (pertany) : le pertenece
(por ello).

LIR.
Lirio. - Flor de lir: flor de lirio o flor de lis.
(lliri)

LISCA.
V. Lea.

LIT.
sust. c. Cama, lecho. (llit; lectum)

LITELÓ,
sust. c. Cuna.

LIURATS.
v. Libertáis, salváis, encomendáis, ponéis en mis manos.

LO.
art. Lo, le, el.
LOS. art. pl. Los, les.

LOAMENT.
sust. c. Alabanza, loor, el acto de alabar.

LOAR.
V. modo inf. Alabar, loar.

LOARVOS.
v. Alabaros.

LOAT,
LOADA. part. pas. de "loar". Loado, loada; alabado,
alabada.

L'
OBRE ‘S. La obra es.

LOCH.
sust. c. Lugar, sitio. - En loch
(enlloc):
en ninguna parte. (lloc; locum, locus, locis; en un lugar
de la Mancha; lugar : población : aldea : pueblo; La Codoñera es
“lo lloc”)

LÓGICA.
sust. c. Lógica.

LOGAT.
part. pas. de "logar". Alquilado, dado o tomado en
conducción.

L‘
ON. Lo, le.

LONCH.
adj. Largo. - Como sust. c. Longitud.

LONGA.
adj. term. fem. Larga. (llonga; existe como apellido en
Valderrobres)

LONGAMENT.
adv. Largamente, por mucho tiempo.

LONGUAMENT.
V. LONGAMENT.

LONGUEA,
sust. c. Longitud.

LOP.
sust. c. Lobo. (llop; ai vist lo lop lo rainard la lebre ...)

LOR.
pron. Ellos. (A lor : a ells !)
LOTS. sust. c. Lugares.

LOU.
v. Alabo.

LOYS.
sust. p. Luis.

L'
Ú. El uno.

LUENTAS.
adj. term. fem. Relucientes. (lluentas, lluentes, relluentes)

LUM.
sust. c. Luz.

LUMANERA.
sust. c. Lumbrera.

LUMINATS.
part. pas. de "luminar o enluminar”. Iluminados.
LUNA.
sust. c. Luna.

LUNY.
adv. Lejos.
LUNYA. v. Aleja. (s‘ allunya)

LUNYADANAS.
adj term. fem. Lejanas.

LUNYALO.
Aléjalo.

LUNYAT.
part. pas. de "lunyar" Alejado.

LUR.
Su y alguna vez le. (posesivo; lur, llur, cosas)

LURS.
pron. Sus. (llurs)

L'
US. El uso.

LUTS.
sust. c. Luz. (lux latín; lucem, lucis etc)

LUTXURIA,
sust. c. Lujuria.

LUTXURIARÁS.
v. Serás lujurioso. (lujuriarás)

LUTXURIÓS.
adj. Lujurioso.

L‘
YLA. La isla. (En Mallorca, sa illa, de ipsa ínsula, ses illes)

LYVADA.
sust. c. No estamos seguros de la verdadera equivalencia castellana
de este vocablo. Quizás signifique alivio, solaz. (E muler
es per ço dada Que sia d' Adam lyvada;
quizás del verbo, libar - néctar -, libada, chupada.)

X, égloga Valldemossina, imitació de Garcilaso

X

ÉGLOGA VALLDEMOSSINA.
(IMITACIÓ DE GARCILASO)

Vull fugir del gran mon la tiranía
La remor ascoltat de les
arbredes,
Y de los fills del camp la llengua pura;
Tal volta la
dolcíssima harmonía
Dels aucells, y verdor de les pinedes
En
mon pit calmarán la desventura.
La pau de la Natura
Es joya
molt preuada,
Més que l´or de l´entrada;
Diuen que travalar
quietes les hores
Se sent dels torrentols just á les vores.
La
Santa Imatge qui lo cor inspira
De les gentils pageses,
Envíe
fresca inspiració á ma lira.

X
ÉGLOGA VALLDEMOSINA.
(IMITACIÓN DE GARCILASO)

Quiero huir la tiranía del gran mundo, escuchando el manso ruido de
la arboleda, y la pura lengua de los hijos del campo. Tal vez los
melodiosos gorjeos de los pajarillos, y la verdura de los pinares
mitiguen las ansias de mi corazon. La paz de la Naturaleza es más
preciosa que el oro de los palacios. Dicen que á orillas de los
arroyos, se deslizan suavemente las horas. La santa Imágen de la
Vírgen, que inspira el corazon de las graciosas lugareñas, envíe
fresca inspiracion á mi lira.

Ja la Mare de Deu, molt carinyosa,
Treya de son mantell les riques
diades
Del mes de Maig, escampador d´aromes.
Y n´eran molt de
veure en la xamosa
Vila de la Beata les marjades
Esclatar en
esmelts de noves pomes.
Un matí que les comes
Lo clar Sol
festejava,
Y novella cantava
Pe´l sementer la jove
cadernera;
Sobre ´l folgat herbey de la vorera
Del llampant
torrentol que´l puig bressola
De Na Fátima ombrívol,
Mirantse
´l puig en l´aygua qui trescola;

Recolzat un pastor s´hi
llamentava
De la mala dis-sort que´l perseguía,
Y dexant son
flaviol, tristíssim deya:
¿Te´n recordas, Silvestre?
Sorollava
Lo ventol esguardant ta bella aymía,
Y una catifa de
fullam li feya.
Y ella com llum sonreya,
Dient: ta aymía
plora
Per tu, y sempre t´anyora.
Llevòrs ple de vivor mil
besadetes
Brostava mon coret, com floretetes
Brosta la vall
pe´l temps de primavera.
¡Ay, Bon Jesús, servaume;
Tirar
no´m voldrèu Vos per la carrera!

Ya
la Madre de Dios, llevada de su maternal cariño a los hombres, sacaba
de entre los pliegues de su manto los azules días de Mayo, pebetero
de ricos aromas. Eran de ver en la pintoresca villa de la Beata, los
huertos brotando flores, esmalte de los nuevos frutos. Una mañana en
que el Sol acariciaba las faldas de los montes, y los jilgueros
cantaban en las sementeras: sobre el hojoso musgo de la orilla del
claro riachuelo, que lame los piés del sombrío Monte de Fátima,
miéntras el Monte se mira en la plácida corriente;

Recostado
un pastor, se lamentaba de su fatídica desventura; y, soltando su
caramillo, con profunda tristeza decía: ¿Te acuerdas, Silvestre?
Suspiraba el cefirillo al mirar á tu amada, y tendía delante de sus
piés alfombra de hojas y flores. Y ella como la luz sonreía,
diciendo: - Tu amada llora por ti, y siempre echa de ménos tu
presencia.
- Entónces de mi corazon brotaban con viveza millares
de besos, como del valle brotan florecillas durante la primavera. ¡Ay
Jesús mío, valme; que se burla de mí la mala suerte!

Na
Bel ab sos ditets de blanca rosa
Formava un ramellet de dolça
flayre
Ab aquelles besades, y en sa boca
Dúya´l, enamorada
com esposa.
Son suspir no´m fugía, perque l´ayre
Travavan
les alzines dins llur soca.
Com enmelada coca
Sos dietats
m´encisavan,
Y mos mals axellavan
Si perdía ´l falcó
m´escampadissa,
O ´s trencava un xotet en la bardissa,
O
robavan gorrions lo blat de ´l era.
¡Ay, Bon Jesús,
servaume;
Tirar no´m voldrèu Vos per la carrera!

Una fada
maleyta pogué exirne
Del infern, y ha esmortit s´hermosa
cara,
Tan plena de frescor quant de Deu volía;
Y sos ulls ha
enfosquit, qu´embadalirne
Feyan les ovelletes de son pare,
Si
les agombolava en la masía.
Feresta malaltía,
Qui ma dolça
penyora
Del cor ab má traydora
Robar me vols, ¿no sabs que hi
ha niuada
Dintre mon cor ma tortereta aymada?
¿No sabs que
n´es mon pit bona sagrera?
¡Ay, Bon Jesús, servaume;
Tirar
no´m voldrèu Vos per la carrera!

Isabel,
con sus diminutos dedos de blanca rosa, entretejía con aquellos
besos un oloroso ramo, y lo llevaba en la boca como enamorada
consorte. No se desvanecían del todo sus suspiros; porque el aire se
enredaba en los troncos de las encinas. Sus palabras me tenían
hechizado, sabiéndome á pastelillos con miel; y mitigaban mi dolor,
si el gavilan atacaba mis palomas, ó algun corderillo enfermaba en
el redil, ó si bandadas de gorriones robaban el trigo de la era.
¡Ay, Jesus mío, valme; que se burla de mí la mala suerte!

Una
maldita fada pudo escapar del infierno, y ha marchitado el
hermoso rostro de Isabel, tan lleno de frescura cuando Dios quería;
y ha oscurecido sus ojos, que eran el embeleso de las ovejas de su
padre, cuando ella las abrigaba en los establos del predio. ¡Ah!
horrible enfermedad, que quieres arrebatar con traidora mano la dulce
prenda de mi corazon, ¿no sabes que en éste formó su nido mi amada
tórtola? ¿No sabes que mi pecho es para ella cual sagrada ermita?
¡Ay, Jesus mío, valme; que se burla de mí la mala
suerte!

Aygues,
qui aviat aviat vos empenyíau,
Quant jo ací de l´amor la mel
tastava,
Al lluny del lluny contant mes amoretes;
Eures, qui
les olives estrenyíau,
Mentres lo goig del pit al cel muntava
A
despertar les gayes aucelletes;
Jo us deya mes secretes
Tristors;
y, al clar de lluna,
L´òliba´m responía dés la runa:
Per
la primaveral y encesa rosa
Que´t creyas del verjer la més
flayrosa,
Besar deus una trista passionera.
¡Ay, Bon Jesús,
servaume;
Tirar no´m voldrèu Vos per la carrera!

Per tu´m
recordo que la vall ombrosa,
Per tu les violes, y remors
boscanes,
Y´l cant del rossinyol més m´eternían;
Per tu la
fontanella barbullosa
Me delitava, y´l blanch de les
cabanes
Colgat entre les rames qui´s movían.
Los somnis que
venían,
Les amors qui me veyan,
Volatejant de flor en flor se
deyan:
Mira exa colometa malmenada,
Cayguda en mig del erm y
desanada,
Que dins l´herba punxosa s´esparvera.
¡Ay, Bon
Jesús, servaume;
Tirar no´m voldrèu Vos per la
carrera!

Aguas, que apresuradamente os
deslizabais, cuando yo gustaba en estos sitios la miel del amor, y
contabais á lo léjos mis amores; hiedras, que os abrazabais con los
olivos, miéntras el gozo del corazon subía al cielo á despertar
las alegres avecillas: yo os comunicaba en secreto mos tristezas; y,
al melancólico rayo del astro de la noche, la lechuza me respondía
de lo alto del ruinoso muro: en lugar de la encendida pura rosa de
primavera, que se te figuraba la flor más olorosa del verjel,
besarás una triste pasionaria. ¡Ay, Jesus mío, valme; que se burla
de mí la mala suerte!

Por ti el umbroso valle, por ti las
violetas, y susurros del bosque, y los trinos del ruiseñor más me
agradaban; por ti la ruidosa fuentecilla me daba sumo gozo, y la
blancura de las cabañas que se descubren entre las movibles ramas de
los árboles. Los ensueños que se me acercaban, los amorcillos que
me veían, volando de flor en flor murmuraban entre sí: Mira esa
ajada paloma, desfallecida en el desierto (yermo) cuál se
estremece de miedo entre espinas y abrojos.
¡Ay, Jesus mío,
valme; que se burla de mí la mala suerte!

Aquí
sos tendres planys interrompía
El pastoret, y lo blau cel
mirantne
Pe´l desconhort semblava que´s fonía.

Una perla
vivíssima brollantne
De sos ulls en ses galtes se desfeya,
Per
l´herba de la vora travalantne.

Ab sa tristor melancoliós no
veya
Lo ramat dels anyells, ni la dolçura
Del ventijol del
auba li sonreya.

Que ab má pitjada beure ´ns fa l´agrura
Del
dol de nostra aymía, l´astorada
Ombra del mal qui á son llindar
s´atura.

Ab axò un ermitá, de venerada
Forma y cenrosa
barba, quiet venía,
Silenciós removent l´herba estufada.

Y
ab veu blana, com es la melodía
Dels ángels, al pastor li
assegurava
Que Deu nostre Senyor provehiría.

Mes
Silvestre, qui ab ell se consolava:
- ¿Sabeu còm estará la meua
vida,
Lo meu conhort?, plorós li preguntava.

¡Ah! ¿tal
volta ´m dirèu que s´es mostida
Aquella blanca rosa, qu´
encisera
Per mí dins esta vall havía exida?

Al
llegar aquí el pastorcillo interrumpió sus lamentos, y dirigiendo
una mirada al cielo, daba claras muestras de la honda pena que le
aquejaba.

Una vivísima perla brotó de sus ojos, corrió por
sus mejillas, y se deslizó sobre el musgo de la márgen.

Sumido
en melancólica tristeza, no paraba miéntes ni en el rebaño de
corderillos, ni en la frescura de las brisas del alba.

Porque
con extraordinario sentimiento probamos la copa de la amargura,
cuando nos la presenta la asustada sombra del dolor, desde el umbral
donde vive nuestra amada.
En esto, un ermitaño de venerable
aspecto y cenicienta barba, se acercaba paso á paso, abriéndose
camino disimuladamente al través de la exuberante vegetacion.
Y
con voz llena de suavidad, cual debe de ser la melodía de los
ángeles, infundíale al pastor la confianza de que Dios muy pronto
acudiría á su remedio.
Mas Silvestre, que con sus palabras se
consolaba, le pregunta lloroso: ¿sabéis cómo sigue á estas horas
la que es mi vida?

¿Tal vez venís para decirme que se ha
marchitado aquella blanca rosa, de hechizos llena, que brotara para
mí en este valle?

-
No, lo bon pastoret; ja la pradera
Per tot sonriu, les flors ab la
rohada
Ne copsan los alens de primavera.

El mon fa festa.
¿Y nostra Verge aymada
Qui de matí´t vejé, la Creu
divina
Besant, no´tornaría l´estimada?-

L´ermitá diu;
y surt la tendra nina
De l´ombra del brancam, ab faç
riallosa,
Com matinera gota d´aubahina.

Enllestida ab
volant y ab flochs ayrosa,
Son trajo li coneix de rampallada
En
Silvestre, y l´abraça molt gojosa....

Y atxerevit prenent la
caramella:
¡Isabel, deya, còm s´encén ta ullada,
Cóm
s´alegra ma ditxa moridora!
De dalt lo Teix quant me sorprèn
l´aubada,
No llúu com tu cap matinal estrella,
Ni com tu de
delit es movedora.
Que en avant vividora
Deu te fassa. Los
lliris,
La blancura dels ciris
Del altar de Cartuxa tu
superes;
Míra´t en estes clares fontinyoles,
Y ho diu l´aygua
qui besa les riberes,
Mentres du brins y fulles y
atzeroles.

- No, buen pastorcillo, no. El
prado sonríe, las flores con el rocío beben el aliento de la
primavera.

El mundo celebra su cumpleaños. Y la Vírgen, que
te ha visto esta madrugada besar la santa Cruz, ¿no te ha de
devolver tu adorada novia?-
Dice el ermitaño, y sale de la sombra
de los árboles la cándida doncella, alegre el semblante, como gota
de rocío matinal.

Adornada con blanca toca de muselina, al
estilo mallorquin, y anchas cintas verdes en su sombrerito de paja,
Silvestre la reconoce al momento, y la abraza cariñosamente.

Y
presuroso, recogiendo su caramillo, la decía: Isabel, ¡cómo se
anima tu mirada: cómo revive mi moribunda dicha! Cuando la aurora me
sorprende sobre la cumbre del Téix, no brillan tanto como tú las
estrellas de la mañana, ni me causan tanto placer.
¡Qué
Dios te conceda largos años de vida! Tú eres más blanca que los
lirios, y más que las velas del altar (cirios) de Cartuja.
Mírate en estas claras fuentecillas, y te lo dice el agua que besa
las márgenes, arrastrando sólo briznas, hojarasca y acerolas.

Anem
á reposar, la més garrida
D´entre les pagesetes. Valldemossa
La
llar ovir de nostre be y ventura.
Jo era un romeu perdut prop
d´una fossa,
Y florint m´esperança ja pansida,
Tu ets lo
llumeneret de ma foscura.
La pau de la Natura
Per mi tos ulls
inclouen;
Y lo soroll que mouen
Los pinars qui saludan
l´ermitatje
No´s tan placévol com ta veu. Grat sía
Mil
vegades á Deu y á son Imatge,
Puys rebrota mon goig curant
m´aymía.

Setembre de 1868.

Vámonos
a descansar, oh la más linda de las campesinas. Valldemosa vea
levantarse el hogar de nuestro bien y ventura. Yo era un peregrino
extraviado, próximo al precipicio: mi esperanza marchita reverdece;
tú eres la lucecilla en mi oscuridad. Para mí la paz de la
Naturaleza se encierra en tus ojos. El ruido que mueven los pinares
al saludar la Ermita, no es tan placentero como tu voz. ¡Gracias
sean dadas mil veces á Dios, y á su Madre; pues renace mi dicha con
la curacion de mi amada!

(V. nota 6.)  

23 DE MARZO.

23 DE MARZO.

Las nueve personas encargadas de estudiar el negocio de la colocación de banderas, para poder deliberar, presentaron, como dictamen, la siguiente cédula, y con ella las cartas que se hallan a continuación.

Les nou persones ensemps ab les quatre de Barchinona havents carrech de la conclusio feta per lo fet de les banderes e per lo present son de parer e concordablament delliberen ques deu e pot inquirir contra los qui tracten contra la capitulacio. E que la inquisicio o informacio se deu pendre ab consell e intervencio de algun juriste bo e practich en tals coses per manera que les coses vagen reguladament e ab lorde que deu. E per bons respectes son de parer que la eleccio del dit juriste deu esser remesa a les dites VIIII persones.

Molt alta e molt excellent Senyora.
Per mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey embaxadors de vostra Excellencia havem rebuda una letra de creença la qual ab humil reverencia oida e entesa la creença per ells explicada havem compres vostra Serenitat les hores quels desempatxa no era plenament certificada de les causes per les quals som recayguts en esser stades tretes les banderes per quant apres moltes bones e
virtuoses paraules proferides en persona de vostra Altesa nos han dit cessave la causa per la qual eren stades tretes ço es lo fet dels homens de remença. A que Senyora molt Excellent responem que de les causes quins han impellits en traure dites banderes e de la intencio e voluntat sanes e integres nostres e de aquest Principat sera stada apres la partida dels dits embaxadors plenament avisada vostra Celsitud tant per nostra letra quant per micer Pere Savertes per part de aquest Principat per aquesta sola raho trames a vostra alta Senyoria. La qual molt humilment e devota suplicam sia de merce sua vulle sempre haver per ferm que les dites coses son stades fetes tota via a laor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat reyal e de vostra Altesa e del lllustre Primogenit repos tranquillitat e benavenir de aquest Principat lo qual e singulars de aquell som certs ha en special amor e recomendacio vostra gran e excellent Senyoria de la qual la Trinitat Sancta sia continua proteccio e guarda e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona XXIII de març del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e conçell lur representants la Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables mossenyors les XVI persones eletes per los staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona en lo fet de les remençes.
Molt reverends nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de creença havem rebuda per mossen Baltasar de Segurioles canonge de la Seu e mossen Jaume Sant Celoni ciutada de aqueixa ciutat missatgers vostres e oida la creença per ells explicada havem compres les hores quels desempatxas eren informats les banderes esser stades tretes per sola causa de les comocions dels homens de remença. E per quant micer Pere Severtes embaxador per part de aquest Principat trames a la Serenissima Senyora Reyna havia carrech de comunicar ab vosaltres creem que tant per ell quant per nostra letra a vosaltres per aço tramesa seran stades plenament certificades vostres reverencies e magnificencies de les causes impulsives a traure les dites banderes e de la voluntat e intencio nostres e de aquest Principat les quals son tota hora dirigides a respecte de lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal Majestat e utilitat repos e benavenir del dit Principat. Levades adonchs e toltes les causes cessaran los efectes de les dites banderes al que los dits missatgers nos han explicat ço es vosaltres haver deliberat e tenir ferm proposit de no scoltar partit algu en los fets de les remençes sino ab voluntat e deliberacio de aquesta plaça com a representant aquest Principat e no partir vos de ses deliberacions. Creem vostres reverencies e magnificencies son e seran tals com delles se pertany e han virtuosament acustumat e nosaltres per lo semblant sempre tenim e tendrem la voluntat directa e prompta a tot lo que sia laor de nostre Senyor Deu e de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit conservacio repos e benavenir del dit Principat e de tots los poblats en aquell. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XXIII de març del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e consell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de creença havem rebuda per mossen Jaume Sant Celoni conciutada e missatger vostra e oida la creença per ell explicada havem compres les hores quel desempatxas eren informats les banderes esser stades tretes per sola causa de las comocions dels homens de remença. E per quant micer Pere Severtes embaxador per part de aquest Principat trames a la Serenissima Senyora Reyna havia carrech de comunicar ab vosaltres creem que tant per ell quant per nostra letra a vosaltres e al consell general de aqueixa ciutat per aço tramesa seran stades plenament avisades vostres savieses de les causes impulsives a traure les dites banderes e de la voluntat e intencio nostres e de aquest dit Principat qui son tota hora dirigides a respecte de laor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat reyal e utilitat conservacio repos e benavenir del dit Principat e de tots los poblats en aquell. Levades adonchs e toltes les causes cessaran los efectes de les dites banderes havent grandissimo plaer e consolacio com la Excellencia de la dita Senyora Reyna ha bonissima voluntat en reposar perpetualment los fets de les remençes car ultra que es cosa pertinent a la sua reyal dignitat encara nosaltres ho havem a singularissima gracia per lo bon stat e repos del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Scrita en Barchinona a XXIII de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Pasóse a la votación, y examinada, tomóse la deliberación que sigue.

Que lo apuntament damunt insert fet per les dites nou persones ensemps ab les quatre de Barchinona sta be e es be pensat e deliberat e remeterem la eleccio del dit juriste a les dites nou persones.
Item fonch deliberat e conclos que les letres damunt insertes son be compostes e que sien spatxades e liurades als embaxadors referendo singula singulis.
Als quals sia narrat lo efecte de les dites letres o aquelles los sien legides per resposta de lur embaxada.

El mismo día se recibió la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya la cort del dit Principat general representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors. A nit vespre rebem una letra vostra certificatoria dels atraviments insults e denegacio de censos fets per los homens de remença e de la singular provisio per vostres reverencies e savieses sobre aço comensada lo que molt vos regraciam car per cert havem que sino haguesseu feta tal provisio la qual crehem ha impetrada fer ab nostre Senyor lo benaventurat Charles primogenit Darago tot lo Principat e tota la republica era exposada en total ruina vist lo moviment indegut e no pas rahonable dels dits homens lo qual creem esser fet mes per los de ells quis troben vagabunts e no han res que perdre que no per aquells qui son competentment heretats. Avisant vos que tant es lur atreviment que no sols de fora stants deneguen pagua mes encara en la plaça de aquesta ciutat sen han trobats qui han gosat dir que correrian les cases dels canonges hoc e encara la sagrestia de la Seu de Vich del que parlen tant liberament com de anar se dinar en lurs cases ne es algu quis gos res dir perque no es temut lo Senyor Rey ne sos oficials ne han pahor reportar pena alguna de res que fassen ne diguen. Coses son que entre moros nos atemtarien que els mateys diguessen irem robar e depredar nostra masquita que non fossen ben castigats e açi sens pena alguna es sostengut que diguen que depredaran la dita sagristia hon son tots los joylls de la sglesia e encara molts deposits de diversos e singulars persones perque nosaltres sentint lo gran perill en que stam havem exortada la ciutat volgues entendre en custodia e guarda de la sglesia e de nosaltres e de tots los poblats en aquella. Per tant afectuosament suplicam vostres R. e honorables savieses que havent sguard en lo perill en que som vos placia haver nos per recomenats en fer nos aquella favor e ajuda que de tan notable consell e ciutat com es aqueixa speram car per nostra porcio no havem defalgut ne james defallirem en lo benavenir del Principat e de la cosa publica (la república) e de aquesta insigne ciutat pregant vos ab molta celerirat executeu lo que haveu començat car be hi sera mester. E sia mossenyors molt R. egregis nobles e honorables la Santa Trinitat tots temps en vostra direccio e bona custodia. De Vich a XXIII de març del any Mil CCCCLXII. - Prests a la ordinacio e manament de vostres R. egregis persones e honorables savieses lo capitol de la Seu de Vich.

20, 21, 22 de septiembre, 1461

20 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

21 DE SEPTIEMBRE.

Tomáronse, en este día, varias deliberaciones de interés secundario, siendo la principal, que se pasase la respuesta de los Embajadores a las ocho personas encargadas de contestar, para que calculasen lo que les pareciese más oportuno.
Reunidos otra vez por la tarde los señores Diputados y oidores, comparecieron los nobles don Juan de Ixar y don Francisco de Pinós, junto con los caballeros Bernardo Çapila y Bernardo Fivaller, quienes, de parte del Primogénito y de su consejo, manifestaron que dicho Señor se encontraba peor aun del accidente que había tenido y siguiendo con igual peligro; en vista de lo que, y contristados con tal nueva, después de haber conferenciado, tomaron las siguientes deliberaciones:

Que por todos los monasterios e iglesias se hiciesen rogativas y oraciones por la salud del Señor Primogénito, y por la bienandanza del Principado y toda la república;
Que se eligiesen nueve personas para visitar y cuidar continuamente al Señor Primogénito durante su enfermedad;
Que se facilitasen a dicho Señor, en razón de su enfermedad, mil florines de oro, y más si conviniere del tesoro de la Diputación;
Que se nombrasen otras nueve personas, para que, según lo que resultara de la enfermedad del señor Primogénito, se ocuparan de reconocer la capitulación, y ver lo que fuese más conveniente para su observancia;
Que se haga saber el estado del señor Primogénito al señor Rey, su padre.
Después de lo que, pasaron a la elección de las personas que debían componer las dos referidas novenas.
Signen varias cartas que se recibieron, y de que se dio cuenta en este día.

Als reverent venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Ja per altres vos havem scrit axi del fet de mossen Crespa alguazil nostre lo qual no essent hagut per odios ni per suspecte a aqueix Principat es stat empaxat en lo exercici del dit ofici de alguazil nostre e ço mateix es stat de En Pere de Santdionis en lo exercici del ofici de regent la vegueria de Gerona e de Besalu essent per nos creats debitament havem raho de massa grant admiracio como sian coses contrarias a la real preheminencia e superioritat nostra e contra forma e tenor de la capitulacio e molt major causa de admiracio havem haguda com havem sabut que mossen Burgues seria stat empatxat en lo exercici de la vegueria de Barchinona essent per nos debitament creat e no essent hagut per odios ni per suspecte al dit Principat e com havem sabut que a micer Francesch Ponz serie stat fet manament que exis (de exir, eixir; no sortís de sortir) de Barchinona e vegueria de aquella e tot aço serie contra la dita capitulacio no solament mes contrari a nostra preheminencia e superioritat e a les constitucions de Cathalunya. Quant sie de advertir en aquestes coses podeu pensar per ço reduint vos ho a memoria aquelles vos encarregam e manam quant podem que per rendre e fer vostre degut e per observacio de la dita capitulacio façau tot ço e quant a vosaltres se sguarda e fer deveu a fi que nostra reyal preheminencia e posterioritat sie conservada e en res no lesa e les constitucions de Cathalunya e la dita capitulacio sien conservades e res contra aquelles no sie fet ni attemptat avisant vos que nos no poriem tollerar ni comportar tals coses ab bona paciencia. Dada en Calatayut a XV de setembre del
any M.CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt honorable e de molt gran saviesa los senyors diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt honorables e de molt gran saviesa senyors. Dimecres prop passat rebi una vostra letra closa dada en Barchinona a tres del present ab la qual manau a mi sollicite los consellers de aquesta ciutat vos trameteu en forma publica doblada la loacio e aprovacio dels actes fets sobra la concordia de la terra ab lo Senyor Rey la qual letra per mi reebuda de continent volent deduir a degut efecte los vostres manaments volgui parlar ab lo conseller en cap quim respos ne comunicara ab los altres. En apres air que era digious vehent nom fahien resposta a mi personalment a la casa de la ciutat hon eren ajustats los consellers e lo notari de la casa e alguns prohomens e per mi los fonch comunicada la letra e finalment quels plagues donar compliment a la demanda. A la fi digueren que ja havien trameses les dites cartes e trobantse aqui lo notari dix que ja hi havia donat ell recapte e que Gabriel Vinet qui era stat sindich les havia rebudes per trametre les. E axi ells me haviaren. Vuy demati ha volgut saber ab lo dit Vinet si havie trameses les dites cartes respos que no ans ell les tenia fiu li lo maravellos pus les tenia com no les havia trameses dix que per certs sguarts e que los consellers ho sabien pero yo cavi tant per saber la causa de la triga e fui cert e que per tant com Leyda e Gerona no les havien trameses ni havien fermat o loat ell no les havie trameses. E axi sen ana sens pus per que molt honorables mossenyors de tot aço certifich vostres molt honorables savieses les quals manen e ordenen de mi tot ço que voldran ordenar offerint me prest complir vostres manaments. E conserveus la Sancta Trinitat en la sua proteccio. En Vich a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostres molt honorables savieses servidor qui a vosaltres se recoman.
- Johan Molins.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles o magnifichs senyors. Alguns dies ha passats per lo diputat local de aquesta ciutat ho per son loctinent fou presentada a nosaltres una letra de vostres reverencies contenent que en certa informacio que per lo veguer de aci se havie a pendre sobre certa articulacio dada per don Joffre de Castro calla major de Cervera sobre certa novitat que alguns del regne Darago ab lurs complices e sequaces han feta en dos lochs seus que te en Arago deguessem fer aquella asistencia calor e favor que obs hi fos per saberne millor la veritat segons en dita letra dites coses e altres son pus stesament contengudes. La data de la qual fonch en Barchinona a XXVII dagost prop passat. E reebuda dita letra de continent entenguem en assestir en dita informacio e fer aquella calor que fonch necessaria al loctinent de cort e veguer de aquesta ciutat lo qual aquella ha reebuda e tremet a vostres reverencies per lo notari qui aquella ha continuat pregantvos afectadament vos placia attendre e provehir en dits fets que los mal feytors sien castigats car no tement ne sperant correccio se stenen ja a robar los qui porten formatges aci e altres viandants a dues legues de aci que algu no passe altrament si ja no ve ab bona companya per que es molt necessari provehir hi. E sie molt reverends senyors lo beneyt Jesus en custodia de vostres reverencies. De Leyda a XVI de septembre any Mil CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra ab certa plica closes e segellades de vostres reverencies havem reebut e a nos son stades presentades per lo honorable diputat local de la present ciutat e per son loctinent contenent dita letra en efecte que vostres R. escriuen al diputat local que en virtut del sagrament e homenage per nos prestats de obtemperar e executar vostres requestes reebessem bona e verdadera informacio sobre les coses contengudes en certa articulacio per part del dit don Jofre de Castro Calla major de Cervera presentada per certa novitat que el dit noble preten esserli feta en Arago per alguns aragonesos e lurs complices e sequaces per quant ell haurie pres sou en lo exercit de aquest Principat per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra pus stesament dites coses e altres son contengudes. La data de la qual fou en Barchinona a XXVII de agost prop passat. En apres hem una letra vostra tramesa al diputat local contenent en efecta inter alia que si per part del dit noble seran presentats altres articles sobre a aquells reebessem bona e verdadera informacio de totes aquelles persones que per part del dit noble fossen nomenades segons en dita letra pus stesament se conte e rebuda per nos dita letra ab la dita plica de consell del honorable micer Jaume Riquer doctor en leys assessor nostre ordinari nos oferim complir e exequir les coses en dita letra contengudes e de fet procehim a rebre la informacio damunt dita sobres los dits articles en dita plica contenguts e sobre altres articles davant nos donats per lo procurador del dit noble de la qual informacio e altres actes davant nos fets vos trametem copia corregida e examinada closa e segellada ab lo segell del ofici a nos comanat sots nombre de cent cinquanta quatre fulles de la forma menor en la present interclusa. Dada en Leyda a XVI de septembre del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Steve Daso loctinent de cort e veguer de Leyda per lo molt alt Senyor Rey prest a vostres
ordinacions.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mos senyors molt reverends e magnifichs. Una letra he rebuda de vostres reverencies e magnificencies ab altres la data de la qual fonch en Barchinona a XXVII de agost prop passat contenent en efecte que yo vistas en virtut del sacrament e homenatge qui son tenguts la cort veguer e altres oficials a quis pertany reebessen les deposicions dels testimonis que foren administrats per lo noble don Jofre de Castro sobre certs articles qui foren tramesos apart closos e altres qui volgues donar lo dit noble e aquells reebuts closos e segellats vos trametes per persona fiable. E no res menys donas als dits oficials certa letra a ells a quiscu dells diligida e altra letra als honorables pahers de aquesta ciutat manant mi pregas e instas a aquells en lo dit negoci prestassen tot auxili favor e expedicio segons totes aquestes coses largament son vistes en la dita letra a la qual me refir la qual letra reebuda ab aquella honor e reverencia ques pertany de continent presenti la dita letra diligida al loctinent de cort y (y griega como nexo) veguer com encara noy hage veguer e migançant una cedula ordonada per mon advocat lo requiri que ab degut efecte e tota diligencia en virtut de liurament qui es tengut complis les coses en la dita letra e cedula contengudes e per semblant presenti la letra dirigida als dits paers ells pregui sobre lo contengut en aquella lo qual loctinent ab son assessor se oferia apparellat complir ab tot efecte les dites coses per semblant los dits pahers ab molta voluntat so oferiren prestar tota ajuda consell e favor possibles. E axi de fet lo dit loctinent ensemps ab son assessor an presos tots aquells testimonis qui la part del dit noble a nominats e volgut produhir e aquells examinats be e diligentment juxta los articles en lo primer e segon loch donats tostemps asistint hi e consellant los dits honorables pahers segons vostres reverencia e magnificencies per los actes de aquen rebuts poran veure. E com la part del dit noble no hage volgut pagar lo scriva e altres treballants ne yo hage manament que fes bestraure a les dites messions
quant per aquesta causa quant encara per que los actes reebuts vagen per persona fiapble yo ensemps ab mon advocat e semblants los dits honorables pahers havem deliberat que lo discret En Gaspar Palares qui es stat scriva per lo dit loctinent de cort dels dits actes aporte aquells a vostres reverencies e magnificencies sera ordenat e manat. Los dits testimonis e deposicions de aquells van closos e sagellats ab lo sagell del dit loctinent de cort e veus molt senyors reverents e magnifichs la expedicio qui e donada a vostres manaments. Sab Deus que yo e mon advocat no y som (y como hi, hic) haguts ab tota aquella diligencia quens es stat possible.
E tingueus nostre Senyor Deus en sa proteccio e guarda. De Leyda a XVI de setembre any Mil quatrecents sexanta hu. - Quis comana en gracia vostra Pere Arnau Segrera loctinent de diputat local de Leyda.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. No dubtam que lo nostre frequentat scriure de una matexa materia nous sia ja cosa enujosa e molesta com es a nosaltres oyr aquella pero mes stimariem fallir en callarnos res concernent interes vostre que no enujar vos en lo tal scriure del qual nos streny lo carrech a nosaltres donat per les reverencies e magnificencies vostres e lo que la Majestat del Senyor Rey aci nos imposa. Huy dada de la present som stats demanats per lo dit Senyor Rey e ab lo tema acustumat que nons podia dir sino enujoses coses nos ha significat com sa Excellencia havia provehit mossen Burgues de Viladecans del ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat lo qual admes per aqueix consistori enapres lo conçell de la ciutat per pregaries ordinacio e manament del Senyor Primogenit se era detengut en la dita admissio per la qual raho no era stada feta. Preten lo dit Senyor Rey aço procehir directament contra la capitulacio de la concordia car si los oficials per sa Majestat donats son al Principat odiosos o suspectes deuen per aqueix consistori esser donades les causes ço que no es stat fet abans lo dit consistori lo havia approvat mas es stat reppellit per lo dit Senyor Primogenit o per ell per la dita ciutat qui en aço diu no han tal participi. E semblant diu esser stat fet den Guillem de Biure en lo fet de la alguatziria. Mes nos ha significat lo dit Senyor Rey com lo dit Senyor Primogenit havia e ha foragitat de aqueixa ciutat micer Ponç no permetent aturas lo vespre que li fonch fet lo manament en la ciutat abans li convingue axir (exir, eixir; no sortir, surtir) ora per ora la qual cosa per semblant dir procehir contra forma de la dita capitulacio qui totes coses consellades o fetes per los consellers o altres persones en servey de una part o de altra cassa e aboleix e de aquelles nos pot haver raho alguna. E si de altra cosa lo dit micer Ponç es inculpat deviali esser fet proces abans de talment contra ell enantar ço que per semblant es stat fet a mossen Soler de Requesens e a hun seu frare. Adonchs preten lo dit Senyor Rey que lo tal praticar no es sino expellir sens alguna conexença totes aquelles persones qui al dit Senyor Primogenit e als qui tals coses li sucgereixen no seran exceptes ço que redunda en molta derogacio del dit Senyor Rey e contra lo tenor de la capitulacio dessus dita. Item mes nos ha dit lo Senyor Rey que lo Senyor Primogenit no devent ne podentse entrametre juxta forma de la dita capitulacio de la Serenissima Senyora Reyna e coses sues ha contrafet e contrafa car si ha expellits e fets fugir quants homens havia en lo loch seu de Vilagrassa de la baronia de Tarrega e mes ha provehit e manat estar fets certs enantaments contra los juheus de la dita vila de Tarrega contra les leys e libertats del Principat e la capitulacio dessus dita los quals e altres prejudicis e greuges si per una o dues vegades eren attemptats serien facil cosa de esser preterits o remesos pero la perseverancia e continuacio de tants de aquells. Diu lo dit Senyor Rey sobrepuja e venç tota pasiensia e ja la sua Majestat tollerar no ho poria. E com vosaltres e cascuns per qui la capitulacio es stada fermada diu que sian e siam tenguts no solament a la observacio de aquella mas en ajudar mantenir e defendre la dita capitulacio e la observancia de aquella per tant lo dit Senyor Rey nos ho ha volgut notificar ço que ha ja fet per tantes altres vegades encarregant e manant nos queus ne scrivam per esser fet per cascuns son deute o mes demanant nosaltres lo consellasem en ço que la sua Excellencia fer deja. A les quals coses donada per nosaltres breu resposta ab tota reverencia e humilitat que plagues a la Excellencia sua haver nos per scusats en aquella part del consell demanat si en allo no satisfahieu a sa peticio per la causa que ja en laltra vegada li haviem dita. E que de tot lo que per sa Majestat nos era stat significat en dies passats haviem scrit perque plagues a la sua Majestat no congoxarse car speravem de vosaltres tal resposta que pensavem succehiria a contentacio de la Excellencia sua. E encara volents nosaltres donar alguna raho en lo fet de Vilagrassa en quant ne haviem compres que era per instancia de creedors e per lo proces fet per lo veguer de Cervera lo dit Senyor a aço responent que may los dits creedors se foren moguts ne ara ni ha sino hu la instancia del qual no passara tant avant sino fos la voluntat dels qui empenyen la cosa. Ha manat lo dit Senyor Rey que en scriure e rescriure a vosaltres no falgam (la l quizás es una i en el original) perque tant avisats e asabentats no falgats en retre en tot e per tot lo deute vostre. E veus aci molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors la causa de la present consequtiva a les altres tantes que havieu trameses a les reverencies e magnificencies vostres les quals Deu guart e aquelles ordenen de nosaltres lo quels placia. De Calatayu a XII de setembre any Mil CCCCLXI. Apres feta la present en la vesprada del dit dia es entrat mossen de Poblet per lo qual havem rebuda vostra letra e hoyda la sua relacio conforme al memorial per vostres reverencies e magnificencies a ell fet lo qual havem vist e legit. Hir digmenge a XIII del present fom ab la Majestat del Senyor Rey e fonchli explicat lo dit mossen de Poblet ha portat. La Majestat sua nos ha demanada copia del dit memorial al dit mossen de Poblet fet e nosaltres vist que de les primeres instruccions juxta la ordinacio vostra li era stada dada que pertinentment li devia esser dada del dit memorial qui satisfa e dona raho a la composicio de les dites instruccions e al perseverar de aquelles havemli ofert la dita copia donar e huy (o buy, la h está muy cerrada o es una b) dia dejus scrit li es stada donada. Dels quens respondra o dira sereu en apres si convindra avisats e nous podem obmetre ço que lo dit Senyor Rey en lo dia de hir nos dix apres del dit parlament continuant ses acostumades exclamacions segons dix ço es que ara novellament son stades aqui preses ubertes e legides letres de sa Majestat la qual cosa diu no proceheix de assentiment vostre ne de la ciutat mas per atreviment e obra de algunes privades persones e aço ab lals que dessus ha manat lo dit Senyor vos signifiquem creent vosaltres no ho haureu per accepte e que attendreu a la sua honor e no permetreu sia axi praticat en letres de la Excellencia sua. Closa a XIIII del dit mes de setembre e any qui dessus. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

El envío de esta carta se retardó por lo que se verá a continuación.

Per quant havem ja fets tants correus es stat deliberat trametre aquesta per lo present portador qui es fill den F. Pi notari de aqueixa ciutat e va per sos afers. Volents perdonar a tantes despeses.
En apres nos ha occorregut detenir la present fins haguessem del Senyor Rey la sua deliberacio e resposta per la qual som ab sa Majestat lo dia passat que comptavem XV del present. Suplicants aquella per la dita resposta induhints per aço rahons de la molta triga que fem aci infructuosament e no ab prou descencia perque plagues a la sua Altesa donar nos expedicio presta dix nos lo dit Senyor que ho havia molt a cor ab tot que per occupacions de la cort de aquest regne sa Senyoria no havia pogut encara deliberar mas que lo dia seguent indubitadament no haguera determenat ens responguera. Adonchs nosaltres supplicants que fos axi ab tot efecte e volents partir per aquella ora de sa Majestat encara nos feu de ses acostumades exclamacions per causa de una del Senyor Primogenit tramesa a sa Majestat sobre lo fet de mossen Nogueres. En la qual lo dit Senyor Primogenit mostra retenir indignacio contra aquell ço que preten lo Senyor Rey es en contra la concordia e capitulacio de aquella. La excusacio que poguem ne sabem per nosaltres fonch feta. Enapres huy a XVI del dessus e dejus scrit mes venguts nosaltres a la Majestat del dit Senyor nos ha dit haver vista e regoneguda la deliberacio e resposta vostra feta a la consulta per la qual es anat mossen de Poblet e contentarse la sua Altesa de la dita resposta car ab tot alguna diversitat haja en les paraules e en la composicio de aquelles o la forma e modo que adaptar eren demanades pero que lo efecte es hun mateix e assats es vist satisfer a la peticio del dit Senyor Rey e a la fidelitat e bon nom del Principat e honor de la sua reyal corona deduides per sa Majestat en aço algunes rahons e referintse a ordinacio en scrits que lo seu protonotari tenia aqui en les mans e la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch legida. Per les causes donchs en aquella contengudes nos ha dit lo dit Senyor Rey no afreturar per lo present la anada nostra en Castella. Regraciant a vosaltres e al Principat la bona voluntat e dient ab molta humanitat aquelles o semblants rahons que en la scriptura son contengudes la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch donada. E fet fi a son parlar fonch e es stat repplicat per nosaltres que al Principat era molta consolacio e gracia que la sua Altesa mostras haverne contentacio com la fidelitat de aquell e devocio envers la sua Majestat meritava. Enadim enapres ab humil supplicacio que per total repos dels animos dels poblats en lo dit Principat a sa Excellencia plagues provehir indiferentment de tots los oficis ço que era vist molt necessari a la cosa publica del dit Principat e concernent servey de sa Altesa. A la qual cosa lo dit Senyor nos ha respost que ja per sa Excellencia era provehit dels oficis dels quals recaure necessitat era vist e ab tot axo encara en los altres volia attendre e fer lo que benavenir de aqueix Principat sia. Es stat replicat per nosaltres de la necessitat de cascu dels dits oficis restants a provehir assignantment del ofici de portantveus de governador per manament del qual pren molt detriment la cosa publica. De totes les dites coses molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos fem lo present avis. E ab la present vos trametem copia de la dita cedula per lo dit Senyor Rey o manament seu donada daquiavant. Vegen vostres reverencies e magnificencies que pus som licenciats del dit Senyor Rey si ab vostra bona licencia donarem obra a la nostra tornada. E de la vostra deliberacio feunos presta resposta car daquiavant nosaltres aturar aci es vist esser cosa indecent e infructuosa. E certament som en molta admiracio que a tantes letres queus havem trameses e coses que per aquelles vos havem significades nons havets respost fins aci perqueus placia satisferhi com per la honor e interes del Principat sia molt necessari. La Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos tinga en guarda sua. - Closa derrerament a XVI de setembre any dessus dit.

Sigue la cédula inclusa en la contestación del Senyor Rey.

La Majestat del Senyor Rey satisfent a la resposta que li es stada feta per los molt reverend egregi noble e magnifichs embaxadors del Principat de Cathalunya per causa de la consulta per ells feta per medi del reverend abbat de Poblet sobre les coses que demanaven deure esser adaptades en les instruccions als dits embaxadors acomanades per respecte de ço que devia esser per ells explicat al rey de Castella per part del dit Principat respon e diu que aquella seria stada e es contenta de la intencio del Principat aportada per lo dit abbat de Poblet e per los dits embaxadors a la prefata Majestat comunicada sobre les coses en les dites instruccions contengudes. E no creu que james altra sia stada la voluntat del dit Principat attenent empero que apres se es seguit que totes les diferencies e controversies occorrents entre la prefata Majestat e lo dit Rey de Castella indistinctament e lo Illustrissimo Princep don Carlos fill primogenit de la prefata Majestat en ço ques sguarda als fets de Navarra per medi o intervencio de alguns magnats del dit regne de Castella ab voluntat de la prefata Majestat son stades meses en mans e poder de certes notables persones les quals dins cert temps profixit e statuit deuen dir e declarar en e sobre les dites diferencies e controversies. Per tant es vist a la prefata Majestat no deure anar de present la dita embaxada al dit Rey de Castella car avant aquella seria evidentment venir contra la concordia sobre aço feta e per la prefata Majestat fermada e jurada. Tota via agrahint la prefata Majestat al dit Principat la sua bona voluntat que ha demostrada e als dits embaxadors lo carrech pres de la dita embaxada e treballs que han supportats per causa de aquella.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes carlas.

Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
No sens gran amaritud e contristacio feem la present a vostra Majestat certificant aquella com la malaltia de la qual dies ha es detenguda la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit a pres augment e en pijor de ir en ça continuada. E ab tot aquella no es en tal disposicio que ab la ajuda de nostre Senyor Deu no sia per be revenir empero per satisfer al degut avisam vostra Serenissima Excellencia de les dites coses faent certa aquella que axi en esser e finides oracions e pregaries per la sua valitut e conservacio de vida en les sglesies monestirs e lochs religiosos de aquestes parts com en esser visitat e prop tengut com encara en totes coses a sa Illustrissima persona necessaries es stat per nosaltres al bon compliment provehit a laor de nostre Senyor Deu servici de vostra gran Altesa e seu e honor de aquest Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scripta en Barchinona a XXI del mes de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment. - Los diputats.

Venerables e devots religiosos. Per quant a nostre Senyor Deus ha plagut e plau visitar de imfirmitat la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e loctinent general del Serenissimo Senyor Rey en la salut del qual no ignorau quant va al benefici e repos de aquest Principat e dels poblats en aquell vos pregam e encarregam molt stretament vullau fer pregaries e devotes oracions e comemoracions a nostre Senyor Deus e a la sua gloriosa mare li vullen retre la salut encara per lo repos e bon stament del dit Principat. Dada de Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representants lo Principat a vostra honor apparellats. - Als venerables e devots religiosos los prior e covent del monestir de Sant Jeronim prop la Vall de Bron. (Vall d´Hebron)

Bajo la misma forma se escribió también al monasterio de Montalegre y al de San Gerónimo de la Murta.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell e Principat de Cathalunya representants. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Saluts e honor.
Alguns dies ha sobre la admissio del honorable En Barthomeu de Montagut donzell a la vegueria del qual es stat provehit per lo Senyor Rey per alguns de aqueixa singulars fou feta instancia que no fos admes e per quant no mostraven haver poder ni carrech de aquexa ciutat fer la dita instancia e afermaran per part de aqueixa ciutat si faria que no fos admes e hic vendria persona alguna per aço la qual fins aci no es venguda e axi lo dit en Barthomeu de Montagut sta empatxat sens alguna raho que nos hi allega. Volem eus pregam que si instancia alguna per part de aquexa ciutat se vol fer contra lo dit Barthomeu de Montagut avis quatre jorns apres que la present vos sera presentada continuament comptadors hic envieu qui la faça. En altra manera ell sera admes e haura de nosaltres tot lo spatxament que devem. Dada en Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

22 DE SETIEMBRE.

Ocupáronse, en esta sesión, de diversos asuntos, y tomaron varias deliberaciones, pero que ninguna relación tenían con el negocio del Príncipe.