MARTINVS Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae, Corcicae, etc.

MARTINVS
Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae,
Corcicae Comesq; Barchynonae, Rossilionis, &
Ceritaniae, Nobili Rogerio de Montecateno (Rogelio, Roger
de Moncada, Montcada, Muntcada y demás variantes del apellido)

Militi Gubernatori, & alijs vniuersis officialibus nostris
Regni Maioric. praesentibus, & futuris quibus subscripta
pertineant & Locatenent. eorum salutem, & dilectionem. ad
instantiam & supplicationem humilem dilector. nostror. Raymundi
de Sancto Martino, (Ramón, Ramon de Santmartí, Sanmartí) &
Berengarij de Tagamanent Militum Nunciorum Regni Maioric.
predicti ad nostri praesentiam transmissorum fastigio Regio in
defectum volumus, & etiam prouidemus quod si contingat nunc, siué
de coetero, quamcunque nos aliquas causas seu questiones criminales
siué Ciuiles singularium aut incolarum Regni praedicti ad nostri
praesentiam, Curiam, vel Auditorum cognoscendas quouis modo euocare
aut trahere tempus quo interim supercederi in illis mandabitur
terminum quatuor mensium nullo modo excedat, & in
huiusmodi spatio quadrimestri continuo sequturo elapso
confestim in causis, & questionibus antedictis sine tunc nouo
mandato sed ex vestri officio authoritate plenaria procedatis, &
eas per vestras diffinitiuas sentencias terminetis ut ius atque
ratio, nec non Franchesiae dicti Regni Notoriae suadebunt
litteris evocationis, & super cedimenti superius expressatis
neutiquam obstantibus, quum eas euoluto tempore quadrimestri volumus
pro nullis reuocatis totaliter ac infectis haberi, & ideo vobis
dicimus, & mandamus de certa scientia, & expressa sub poena
mille florenorum quatenus prouisionem huiusmodi teneatis, &
omnimode obseruetis quam durare nos volumus quandiu de nostro
prossesserit beneplacito voluntatis: prouiso, quod per ipsam
priuilegijs, Franchesijs, ac libertatibus dicti Regni minimé
derogetur Dat. Valentiae xvj. Februarij Anno Domini M. cccc. Iiij.
(1404)

//

El rey Martín I, tras la muerte de su hijo Martín de Sicilia, se convierte en rey de Sicilia, pero muere entre el 30 y el 31 de mayo de 1410.

LXI. 30 y 31 de mayo.
Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita).
Hoc: Oc : sí en occitano, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectos principales: provenzal, lemosín, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y otros subdialectos como el aranés, sin olvidar que el catalán siempre fue un dialecto de esta lengua). 

LXI.

Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.

Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.

(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al Sí de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel rio, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aun: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/

- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.

11 DE MAYO.

11 DE MAYO.

Se hicieron, en este día, las siguientes proposiciones por el señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau sien soldejats cinccents homents de peu mes dels mil que eren stat deliberats soldejar.
Item que les ordinacions de les lanes sien publicades en Tortosa. Exceptat lo que parle de les naus strangeres.
Item que sien dats al porter qui ha carrech de scombrar la casa de la Diputacio quinque lliuras quascun any mes del que li es stat acustumat dar per los diputats e que aquestes cinch lliures haja lo dit porter tant com durara lo consell dels diputats e conçell e a beneplacit llur.

Pasadas a votación las referidas proposiciones, se acordó respecto de la primera, conforme al mismo voto del señor obispo, y en lo tocante a la segunda, se hizo nueva proposición por los señores Diputados, que fue aprobada, y en consecuencia, deliberóse bajo la forma que sigue.

Que sien acordats cinch cents homens de peu ultra los mil ya deliberats. Aço empero entes e declarat que axi gent de cavall com a peu nos puixe mes avant acordar sens que per lo concell general no sia deliberat.

En la propia sesión, recibieron los señores Diputados y Consejo las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de quatre del present mes de maig ab la qual largament e stesa nos son stats scrits e reduhits a memoria tots los actes virtuosos e coses que son stades fetes per lo Principat de Cathalunya del temps de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Charles fill primogenit seu axi en la liberacio de aquell com apres del seu deliurament e en la capitulacio e concordia per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada fermada e jurada. E apres mort del dit glorios Charles per la innata e intacta fidelitat dels cathalans de la tramesa feta per part del Principat a suplicar la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues trametra lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la poqua edat del dit lllustrissimo Primogenit fonch admesa com a tudriu sua e dels grans actes e serveys que los cathalans han fet e moltes conquestes per augmentar la corona reyal e dels grans donatius fets a la prefata Majestat. E totes aquestes coses per demostrar a nosaltres a quina fi tiren aquells qui les letres per la Excellencia de la Senyora Reyna trameses en vostra letra mencionades consellen a la dita Senyora Reyna e encara perque puixam sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les dites coses e altres apres subseguides axi en lo fet de mossen Johan de Copons com en los apresonaments de molts en vostra letra mencionats e de les gravissimes causes de la preso de aquells e del deliurament de la preso fet dels dits presoners per mossen Galceran Burgues e del reapresoment dels dits presos e de altres de major condicio ciutadans de aqueixa ciutat e dels molt enormes crims per aquells comesos e perpetrats a subvertir no solament aqueixa ciutat mas tot lo Principat e de la conclusio e deliberacio feta sobre la facultat de inquirir contra los dessus dits com pertany a vosaltres ab intervencio de aqueixa ciutat per virtut de la dita capitulacio e de la justificacio de les coses dessus dites per satisfactio a les letres de la Serenissima Senyora Reyna en vostra letra mencionades e de la extractio de les banderes de les molt urgents e necessaries causes per les quals es stat fet e de la gran conformitat que es en aqueix espectable concell ab lo concell de aquella ciutat pregant e encarregant a nosaltres vullam esser attents e vigilants en la custodia e conservacio de la cosa publica axi de aquesta ciutat com encara de tot lo Principat significant e scrivint nos lo firmissimo proposit e voluntat que vosaltres haveu ab aqueixa ciutat de exposar les persones e bens per conservacio de tot lo Principat universitats e singulars e de la dita capitulacio e altres leys e libertats. De les quals coses mossenyors romanim molt aconsolats e regraciam a vostres grans reverencies com largament e ab tota veritat nos haveu scrit e certificat de aquelles creents fermament que per tant grans providencies com son les vostres e de aqueix expectable concell e del concell de aqueixa insigna ciutat en totes les dites coses es stat procehit e en les fahedores daqui avant se procehira virtuosament justa e deguda a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del dit Principat e conservacio de aquell e dels dits privilegis e libertats. Certificants vos com en la custodia de aquesta ciutat som e serem attents e vigilants quant porem a conservacio de la cosa publica de aquella e de tot lo Principat e totes coses quens parran esser necessaries. E per mils aço fer vos suplicam vullau scriure al diputat local de aquesta ciutat que faça als oficials reyals totes aquelles requestes que requests sera per part de aquesta ciutat e axi mateix que requira an Johan Curco (Corco en texto anterior) regent la batlia e alcaydia de aquesta ciutat que com a alcayt del castell de aquella prest sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que li seran fetes de part del General com lo dit En Curco pretenga que com a alcayt del dit castell no es tengut prestar la dita seguretat e es molt necessari per esser segura a aquesta ciutat del dit castell e per poder haver aquell per custodia sua. Suplicants vos me vullen vostres reverencies provehir e fer quels castells de aquesta ciutat e de Emposta sien tenguts e custodits per lo Principat com cregam esser molt necessari a la custodia no solament de aquesta ciutat mas encara de tot lo dit Principat. E aquestes reputarem a gracia singular a vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e tinga continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats del General e consell llur del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Lo dia present havem rebuda una letra vostra sotz data de quatre del corrent mes per la qual som stats molt difusament informats de tots los afers qui han concorregut y (y griega nexo) concorren en aquest Principat e de les santissimes virtuoses e de loables comendacions e memoria operacions e provisions per vosaltres e aqueixa insigna ciutat fetes a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e a gran servici e conservacio de la reyal corona e del dit Principat regraciant vos molt e molt los dits avisos en vostra letra expresats suplicant vos de tots altres los quals vos sera vist aquesta ciutat deure esser avisada ab vostres letres sian informats a fi e en tal manera que aquesta ciutat de aquells encautada sera presta de star ne a tots vostres e de aqueixa insigne ciutat ordonaments e ha feta e fa provisions e preparacions a tota custodia e conservacio de aquella e dels seus ciutadans. Suplicant lo sobira Creador vosaltres e tota aqueixa ciutat vulla conservar en tota unitat ab tot los seus membres a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici del Senyor Rey e benavenir de tot lo Principat e libertats e gracias de aquell e dels seus vertaders amadors e iluminacio dels repugnants. Scrita en Vich a VI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments e servici prests los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda recomendacio algunes letres vostres he rebudes una ab una cedula o crida interclusa per vigor de la qual son stats aci publicats micer Francesch Marquilles e altres en aquella nomenats. Decontinent la hagui rebuda segons tenor de la vostra letra altra continent que requeris los oficials de aquesta ciutat revocassen certa crida ques diu esser stada açi tramesa per la Senyora Reyna la qual requesta per mi decontinent fonch feta al sotzveguer e jutge com dies ha aci no haja veguer. Es stat respost que en res no han procehit ni entenen a procehir una resposta curta no ha curat de fer fer la carta en forma sens vostra sabuda. Apres rebi una altra letra dreçada als consellers de aquesta ciutat per resposta de aquella e per altres afers me han donades letres les quals vos tramet. Yous he trameses algunes letres per correus segons me dix mossenyor Splugues dich ho a fi que yo he pagats los correus e faç ne compte. Aci ses dit que la crida de la dita Senyora Reyna se publica a Torello del comte de Modica o Cabrera e no sab hom en altra part se sia publicada mes dien que ja venia ordenada que no han fet sino publicar axi com stava. Vostres reverencies ordenen e manen a mi tot ço que plasent vos sia. Sich ara son stat certificat e es veritat que hun vassall del senyor bisbe de Vich a nit passada on havia gran ajust de
pagesos en una sglesia vench als dits pagesos dient los veus aci una letra que he rebuda e legida alli als pagesos diuse contenia com lo Papa havia tramesa una butla que los pagesos no hajen a pagar res dels mals usos ni censos ni censals e animantlos que no paguen res. Aquestes induccions han fet molt de mal pus romanen impunides. Non volia scriure al dit senyor bisbe mes pus ell es de consell segons se diu be ho sabra per vosaltres. En Luch a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt R. N. e magnifichs senyors a vosaltres se recomana com a servidor. - Juan Molins.

Als molt reverends egregis magnifichs e molt savis mossenyors los diputats e consell lur lo insigne Principal de Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs e molt savis senyors. Una letra closa he rebuda de vostres reverencies scrivint e manant a mi que en nom e part vostra com a representants lo Principat fahent aquestes coses en virtut de la capitulacio et alias requira als oficials de aquesta ciutat e de la diputacio local on certa crida en la dita letra mencionada seria stada manada publicar per la Senyora Reyna que en virtut de la seguretat per ells prestada de obtemperar totes requestes etc. la dita crida on pervenguda sia a lurs mans o si per avant pervendra no facen ne exequten e si ja la hauran fete e en res hauran procehit allo tornen decontinent al primer stament ab les cominacions en aquelle contengudes e axi mossenyors ho he fet que encontinent rebuda la dita letra he requests los veguer e sotsveguer de aquesta ciutat de les coses en aquella contengudes ab requesta en scrits ordenada per mon assessor faent ne fer carta publica per lo notari de la diputacio local e lo dit veguer qui dilluns prop passat havia feta fer e publicar la dita crida ha respost que es prest e apparellat de fer les coses requestes en vostra letra contengudes ha provehit e manat esser feta crida com torne e ha per tornade la dita crida e tot lo que per ell es stat procehit al primer stament. Manant aço esser publicat en la forma e manera que la dita crida era stada feta. E lo sotsveguer aximateix ha respost que es prest e aparellat es ofir exseguir les coses requestes en la dita letra contengudes. E tot aço consta per actes rebuts per lo notari de la diputacio local e axi lo dit veguer huy que es dissabte per lo mati ha feta fer la dita crida per los lochs acostumats de la ciutat com torna e ha per tornada la dita crida e totes coses per ell publicades per manament de la Senyora Reyna al primer stament. E es stada continuada la relacio del qui ha feta la dita crida per lo notari de la diputacio los quals actes tramet a vostres reverencies e nos sab fins aci que la dita crida manada publicar per la Senyora Reyna sia stada publicada en altres lochs de aquesta diputacio local sino en la present ciutat si sabia que en altres lochs sia stada publicada fare semblants requestes de aquells lochs per fer tornar les coses al primer stament. E en aquestes coses e en totes altres que deliberaran o scriuran vostres grans reverencies so tots temps prest aquelles exequtar axi com me sera manat sens triga e dilacio alguna sobre les altres coses a mi scrites e manades. Ab altra letra vos suplich mossenyors no vullau creure algunes senistres ne males informacions de mi per alguns malevols dites e explicades car com a Deu placia que yo sia aqui donare tal raho a vostres reverencies que aquelles me hauran per scusat quiti e deliure de tot carrech. Les quals conserve nostre Senyor Deu en tota honor e tinga continuament en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Barthomeu Feriza diputat local en Tortosa.

Acompaña a esta carta la copia, certificada por el escribano Juan Sunyol, del requirimiento a que se hace referencia en aquella, hallándose, en seguida, otra carta dirigida a los señores Diputados.

Com a oyda dels reverends egregis magnifichs diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya sia pervengut que la Senyora Reyna hauria scrit o deu scriure a nosaltres honorables En Guillem Comi veguer e En Guillem Marti sotsveguer de la present ciutat de Tortosa que publiqueu certa crida ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat no prenguen sou ans si pres ne han lo restituesquen absolventlos del sagrament e homenatge que prestat hauran e aquestes coses sien de directo contra la capitulacio atorgada per la Majestat del Senyor Rey e per la sua Excellencia. E encara per part del dit Principat fermada e jurada e axi ne sia stat scrit per los dits diputats e concell lur an Bartomeu Feriza diputat local en la ciutat e vegueria de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix ab letra de dos del present dient e manant li que rebuda aquella tota dilacio apart posada faça a vosaltres dits oficials la requesta dejus scrita e contenguda. Pertant lo dit diputat local en nom e per part dels dits diputats e lur conçell com a representants lo dit Principat aço faents per virtut de la dita capitulacio et alias requir a vosaltres honorables veguer e sotsveguer de la present ciutat en virtut de la seguretat per vosaltres prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats vos seran fetes que si tals letres o crides son pervengudes a vostres mans o per avant pervindran no procehischau a acte algu exequtiu de aquelles et signanter a vos dit honorable veguer qui en aquests dies prop passats ço es dilluns a tres del present mes de maig haveu procehit a fer publicar la dita crida que aquella a tot lo que haveu fet publicar torneu de continent al primer stament ab crida publica en la forma e manera que la dita crida es stada per vos feta tota dilacio e scusacio cessants. Certificant vos que si les dites coses per lo dit diputat local en nom dels dits diputats e lur consell requestes no obtemperareu e fareu en res lo contrari de aquelles ara per lavors lo Principat de Cathalunya vos ha per enemich o enemichs e acuydats de la cosa publica. E sera procehit de fet e de dret contra vosaltres e vostres bens segons per la dita capitulacio es permes requerint de les dites coses esser feta carta publicha per vos notari dels presents actes.

Sigue aquí un pregón revocatorio de otro que había mandado hacer el veguer, y del que fue entregada copia al antedicho escribano que certificó el requirimiento que precede.

Ara ojats queus fa hom assaber per manament del honorable En Guillem Comi veguer de la ciutat de Tortosa e de la ribera de Ebre (hasta aquí, se encontraba solo Ebro) per lo molt alt Senyor Rey que com dilluns prop passat que comptavem tres del present mes de maig lo dit veguer per manament de la molt alta Senyora Reyna tudriu etc. haja fet publicar en la present ciutat per los lochs acostumats una crida que per sa Majestat era stada tramesa ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat ne prenguen sou ans si pres nan lo restituheixquen absolent los del sagrament e homenatge que prestat han segons en aquell es largament contengut. E apres divendres que comptavem set del present mes de maig lo dit veguer sia stat request per lo honorable En Bartomeu Feriza diputat local en la dita ciutat e vegueria de Tortosa en nom e per part dels reverend e magnifichs diputats e lur conçell com a representants lo Principat de Cathalunya aço fahents en virtut de la capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per la sua Excellencia e encara per part del dit Principat fermada e jurada et alias que en virtut de la seguretat per ell prestada de obtemperar totes requestes que per part dels dits diputats li seran fetes la dita crida e lo que ha fet publicar torne al primer stament ab crida publica en la forma e manera que aquella dita crida es stada per ell feta e publicada tota dilacio e scusacio cessants en altra manera que dit Principat de Cathalunya lo ha per enemich e acuydat de la cosa publica. Cominantlo que sera procehit de fet e de dret contra ell e sos bens segons en la dita requesta es largament contengut. E com lo dit veguer sia molt stret e obligat a fer e exequir totes requestes que li sien fetes per part dels dits diputats majorment les dessus dits ab tant grans penes e comunicacions a ells fetes. Per tant ab veu de la present publica crida notifica lo dit veguer a tot hom generalment com torna e ha per tornada la dita crida lo dilluns prop passat cridada e publicada e tot lo que en aquella es stat publicat al primer stament en lo qual les coses eren ans que aquella se publicas axi com e segons que per part dels dits diputats e lur concell es stat request. Notificant les dites coses a tot hom generalment perque algu ignorancia no puixa allegar. - Sig+num Joannis Sunyol notarii publicii Dertuse regiaque auctoritate scribeque diputacionis localis dicte civitatis qui hunc transumptum in precedentibus duabus cartis una cum presente manu propria scripsit ex mandato sibi facto per honorabilem diputatum localem en in fides adhibeatur suum impressit signum.


Als molt honorables e molt magnifichs los senyors de diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt honorables e molt magnifichs senyors. Ab permesa e deguda recomendacio certificam a vostres honorables savieses com divendres pus prop passat que teniem VII dies del present mes rebem una letra vostra per part de vostres honorables savieses a nosaltres tramesa la qual nos fou liurada per lo Senyor En Johan Fabrega de aquesta vila al qual fou dada dita letra per lo honorable En Pere Sagui diputat local en la ciutat e vegueria de Manresa la qual letra fou dada en aqueixa insigna ciutat de Barchinona a IIII del present mes e any davall scrit la qual ciutat Deus per sa gran clemencia mijançant la gloriosa verge madona Santa Maria e lo beneyt Carles vullau guardar de traçio e los qui aquella governan e aconsellan la qual letra era closa e segellada segons apparia ab cera vermella ab lo segell de la casa del General del Principat de Cathalunya la qual letra honorables senyors es sots scrita de M. de Monsuar dega de Leyda la qual honorables senyors havem feta legir mot a mot en consell e present moltes gents on largament se mostra la oppresio e mala tractacio (els pluramicas al any 1462) que es feta contra aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona e contra tot lo Principat a les quals coses Deus per sa gran bondat done a vostres honorables savieses modo de provisions ab les quals mijançant lo divinal adjutori provany com es mester. De les quals coses honorables senyors per lo que ne oyim e ja ne haviem oyt ans de vostra letra stavem ab enug de congoxa gran on per la vista e oyda de les coses contengudes en dita vostra letra som stats molt aconsolats com veem per gracia de Deu e de la Verge Maria e del sobre dits madona Sancta Aularia (Eulalia) e lo beneyt Carles vostres savieses hi provehiran en tal manera que creem que Deus ne sera lohat e lo Senyor Rey content e la cosa publica conservada. Certificant vos honorables senyors que nosaltres vos regraciam molt lavis hoc e com nosaltres desijam molt bona concordia a fi que vostres savieses fossen fora de treballs e perills e per semblant tot lo Principat qui appares com sta vuy en traspos lo beneyt Senyor hi guast. Notificant a vostres savieses a aquesta vila jatsia sia miserable e de poch sforç e pot poch resistir a la mala e prava e iniqua voluntat
dels qui mal tractan aqueixa dita insigna ciutat de lo Principat e membres de aquell empero de nostro poder ja en temps passat vos feem certs de nostra voluntat e ara ab la present nous ne fem menys certs que en totes aquelles coses que porem ni sabrem no valem fugir ni mancar en totes cuses que sian honor de la Majestat de mossenyor lo Senyor Rey e ben avenir de aqueixa dita insigna ciutat de Barchinona com a membre de carrer que som de aquella e benavenir de la cosa publica e conservacio del Principat de Cathalunya e per tant honorables senyors que milor saveya la hobra segons la voluntat havem deliberat trametre aqui lo portador de la present qui es lo senyor En Valenti Puig sindich e conseller de aquesta vila en lany present lo qual a ple es informat de nostra intensio sobre lo dit negoci. Placiaus darli fe e creença en lo queus dira e si de nostra vila voleu gent de la que hic sera serem contents vos serviam en lo que sera
necesari ans tot no fassa a dir a nosaltres sera gent que la posarem la on los plaura e de aquells viura ab repos e per la present honorables senyors als no havem avis sino queus placia en lo modo de nostron viure axi per guarda de la vila com en altres coses dar nos via ab vostres letres com nos regirem e si negunes coses honorables senyors vos son plasents manar ordonau e sera fet e la Trinitat Sancta queus tinga a tots en sa bona guarda Amen. De San Pedor a VIII de maig de Mil CCCCLXII. - Senyors. - Los jurats
e prohomens de la vila de Sant Pedor qui molt a vostres honorables savieses se recomanen.

10 DE MAYO.

10 DE MAYO.

Mandaron escribir en este día los señores Diputados las siguientes cartas, advirtiéndose que de la primera se enviaron copias igualmente a los jurados de Reus, Valls, Cambrils y la Selva (del Camp).

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de la ciutat de Tarragona.
Molt honorables e savis senyors. A nostra oyda es pervengut que en aqueixa ciutat e camp se fan algunes empres axi generals com particulars e nos sap perque. E com nosaltres continuament entenam en lo repos tranquille stat e benavenir de aquest Principat per servici de la Majestat reyal per ço vos pregam exortam e encarregam decontinent nos certifiqueu largament e clara de les dites empres e de les causes per ques fan e encara de totes altres coses que circa aquesta materia vos occorreran a fi que per nosaltres puixe esser provehit si mester sera a tot lo que haje sguard al dit servici repos tranquillitat e benavenir als quals vosaltres com a bons cathalans deveu esser be attents e propricis axi com loablament haveu acustumat. Dada en Barchinona a X de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Arlambau diputat local en la ciutat e camp de Tarragona.
Honorable senyer. Dins aquesta seran cinch letres dreçades una als consols e concell de aqueixa ciutat e les quatre a les principals viles de aqueix camp. Dehim e manam vos de continent la dels dits consols sia per vos dada e les altres sien trameses ab les menys despesa que poreu e si les respostes son a vos dirigides feu quens sien trameses decontinent. Dada en Barchinona a X de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
- Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Se recibieron, el mismo día, las cartas que se hallan a continuación.

Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables senyors. Vuy dada de la present he reebuda una letra de vostres reverencies e honorables savieses ensemps ab una crida contenent en efecte com vostres reverencies e lo consell representant lo Principat de Cathalunya han per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los honorables micer Francesch Merquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany segons les dites coses e altres en les dites letra e crida largament son contengudes la qual crida sens motacio (mutacio) alguna decontinent e feta publicar per los lochs acustumats de la present vila e aquella ensemp ab la dita letra e feta registrar al notari de mon ofici segons mes manat e acustuma fer lo dit mon notari en los altres actes occorrents en lo dit mon ofici. E per ço fas la present a vostres reverencies e honorables savieses per que les dites coses sien manifestes. E sia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha de Penedes a VII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos.
- Qui en gracia de vostres reverencies e honorables savieses me recoman Ferrer Pellicer diputat local de la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell lur residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs mossenyors. Segons so stat informat una letra de vosaltres dirigida a qualsevol oficials reyals e de ecclesiastichs e barons dada en Barchinona lo primer dia del mes de maig del any present es stada presentada a alguns oficials meus e vist lo contengut en aquella a mi no ha semblat ab vostra honor parlant que vosaltres mossenyors diputats e concell en virtut de la comissio de la cort e o per la capitulacio hajau poder de fer les coses en vostra letra contengudes ni que los oficials dels barons hagen a complir o exequtar les coses en dita letra contengudes car los negocis tocants les generalitats no vagen en los termens de la capitulacio e axi ni caben en lo poder o potestat de vosaltres mossenyors diputats e conçell e per conseguent tals requestes als oficials de barons no han loch. E encara que mon voler sia la capitulacio sia servada empero no vull quant en mi sia que en res mes avant del que per aquella es disposat en prejudici dels meus drets a mi en mes terres e senyoria pertenyents sia en manera alguna fet ni vosaltres ho deveu voler majorment que per manament de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e lochtinent general es manat ab crida publica sots virtut de la fe e naturalesa a la qual so tengut a la Majestat del Senyor Rey e del dit Illustre Primogenit loctinent e encara altres penes que no sia assistit o actes alguns qui sien o se façen per causa de les deliberacions fetes axi per extraccio de banderes com de poder inquirir e punir e castigar los qui han fet o faran contra la capitulacio les quals coses per la scusacio mia he deliberat a vostres reverencies e magnificencies notificar. E sia Jhesus en vostra guarda. Dada en Gerona a VI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. A vostra honor prest En Joan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General e concell lur residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
Dijous demati qui comptavem sis del mes de maig present per hun correu rebi una vostra letra ab la qual me manaveu que encontinent rebuda dita letra tota dilacio postposada requeris en nom e per part vostra com a representants lo Principat de Cathalunya tots e sengles oficials de aquesta ciutat e de les altres viles de la diputacio local on se fos publicada certa crida ab la qual en efecte es manat per la Senyora Reyna a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos acorden en lo exercit del dit Principat ne prenguen sou ans si pres lan lo restituesquen absolent los del jurament e homenatge que prestat haurien perque lo manament predit encontinent exequti e mijançant lo notari publich de aquesta ciutat requiri lo veguer reyal de aquesta ciutat qui dita damunt crida havia feta e publicada per dita ciutat aquella per e en virtut del sagrament e homenatge que prestat havia en obtemperar vostres requestes ab veu de crida publica revocas per la dita ciutat e lochs acostumats de aci la demunt publicada crida en altra manera que protestava etc. Certificant vostres R. magnificencies e honorables savieses com lo dit veguer reyal feta per mi dita requesta aquell dia mateix ab veu de crida publica e per los lochs acostumats de aquesta ciutat revoca e publica la damunt dita crida esser revocada certificants vos mes com per altres lochs ne viles de la Diputacio local no es stada feta la damunt dita reyal crida segons me so be avisat.
Dada en Tarragona a VIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - De vostres R. magnificencies e honorables savieses humil servidor e los manaments prest obtemperar.
- Pere Arlanbau diputat local en la ciutat de Tarragona.

Als molt magnifichs e honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats e molt honorables e magnifichs conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e molt honorables mossenyors. Huy que es dimecres que comptem cinch de maig a set hores apres mig jorn per Pere de Maseres correu he rebuda una letra vostra dada a dos de maig ab la qual me manau vista la present fes certa requesta al veguer de aquesta vila ab mon notari segons en la vostra letra es contengut e yo per donar acabament a vostres manaments ab mon notari vista la present fiu la requesta que per vostra letra mera manat a mossen lo veguer ço es que la crida que feta havia fer per manament de la Senyora Reyna havia feta que tambe ab crida la revocas lo qual feu resposta que era content a consell de son jutge segons per actes fets per ma de mon notari largament veureu lo qual acte vos tramet per lo dit correu e per quant es vespre e lo correu vol partir nous puch avisar del que lo veguer metra en exequcio apres dell que haura executat. Per lo primer serets avisats pregant la Sancta Trinitat vos leix exir a honor del que haveu principiat. - Qui a vosaltres mossenyors se recomana Mateu Dalp diputat local e servidor vostre.

Acompaña a la carta que precede una copia del siguiente requirimiento.

Multum honorabilibus et magnificis ac magna providencie viris dominis diputatis Generalis Catalonie residentibus Barchinone et eorum honorabili ac magnifico concilio ac aliis universis et singulis oficialibus notariis et scriptoribus quibus presentes pervenerint Raymundus Mauri notarius publicus ville Podiiceritani (Puigcerdà) et Ceritanie (Cerdanya, Cerdaña) auctoritate honorabilium Consulum dicte ville eis indultu regio atributa scriptum cum omni reverencia et honore vestras magnificencias et honorabiles prudencias harum serie duco cerciorandas. Qua die mercurii currente nona hora post meridiem qua computabatur quinta mensis madii anno a nativitate Domini Millessimo quadringentessimo sexagesimo secundo cum instrumento per me recepto venerabilis
Mateus de Alb diputatus localis in ville Podiiceritani et vicarie Ceritanie existens personaliter constitutus ante presenciam honorabilis Georgii Pinya burgensis ville Perpiniani vicarii Ceritanie et bajuli ville Podiiceritani extra dictam Podiiceritani villam et ante rechum regum dicte ville personaliter exeunte verbo dixit et exposuit coram prefato honorabili vicario et presentibus testibus infrascriptis verba sequencia vel in effectu similia. Mossenyor molt honorable. A hoyda dels molt magnifichs e honorables diputats de Cathalunya residents en Barchinona principals meus representants lo dit Principat en virtut de la capitulacio atorgada per la Majestat del Senyor Rey e per la sua Excellencia e encare per part del dit Principat fermada e jurada seria pervengut que la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna hauria scrit a vos fahesseu publicar en la present vila de Puigcerda una crida ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos acorden en lo exercit de aquest Principat ne prenguen sou ans si pres lan lo restituesquen absolent los de jurament e homenatge que prestat haurien les quals coses son de directo contra la dita capitulacio e tals que per via alguna tollerar nos poden per ço mossenyor yo en nom e per part dels dits molt magnifichs e honorables diputats principals meus e concell lur representants com dit es lo dit Principat en virtut de la dita capitulacio et alias sots virtut del sagrament e homenatge que prestat havets de obtemperar totes requestes a vos faedores per lur part vos requir que si tals letres e crides son pervengudes en vostres mans o per avant pervindran no procehiau a acte algu exequtiu de aquelles. E si ja en res haureu procehit allo torneu decontinent al primer stament ab crida publica en la manera que seria stat fet tota dilacio e scusacio cessants. Certificantvos que si fareu lo contrari e la present requesta per mi en nom que damunt a vos feta no obtemperereu ara per lavors aquest Principat vos ha per enemich e acuydat de la cosa publica e sera procehit de fet e de dret contra vos e vostres bens segons que per la dita capitulacio es permes. Qua requisicione verbali per dictum venerabilem Mateum de Alb dicto nomine antedicto honorabili vicario facta incontinenti jam dictis honorabilis vicarius respondens verbo predictis dixit et se obtulit fore presto et paratum super predictis facere omne id et quantum per justiciam teneatur juxta consilium sui honorabilis judicis de quibus omnibus et singulis supradictis et sic per actis jam dictus venerabilis Mateus de Alb peciit et requisivit sibi dicto nomine fieri et tradi publicum instrumentum per me dictum notarium quibus fuerunt testes presentes discreti Guillermus Vich Bartolomeus Berengarii presbiteri Joannes Mayans notarius Joannes Bonadona mercator Podiiceritani et ego dictus Raymundus Mauri notarius qui predicta requisitus recepi. Et quia aliis occupatos negociis dictum requisicionis instrumentum in mundum seu formam publicam redigere non valui. Ideo instante et requirente prenominato venerabili
Mateo de Alb prefixo nomine presentem testimonialem litteram vobis facio mea propria manu scriptam cui placeat dare fidem. Et ut predictis melius per cunctos in judicio et extra fides infallita adhibeatur meum artis notarie solitum hic appono Sig+num.

11-20

QVE PVGVE DAMANAR, E HAVER FERMANSA PER

les mesions: E sino haura fermança, ni bens oblichse en nom de deposit, é comanda si sera condamnat en cars que no pac, en via de castich estigua tant en la presó fins que pach.

XI.

Item per tal com es vist quiscun iorn, que molt home, es foll acordadament per dar molestia a molt bon home: temptara folles demandas, ó iniustes: per traura algun partit, ó defendre iniquement, ço que vertaderament sera debitor. E quant la questio es finida, nos troben bens; los quals, lo qui obten pugue executar, é pagarse de las mesions que fetas haura, en defendre iniqua demanda, ó de la defensio; E per aquest esguard sia prouehit é instituit en lo principi de la causa, que quascu pugue demanar á hauer fermança del altre per las messions. E si no haura fermança, ni bens obligse en nom de deposit, é comanda: E si sera condemnat en cars que no pac, en via de castic estigue tant en la preso fins que pague, a conaguda tostemps dels dits official, é son consell é aço per tal que sia feta differencia de home inich, & de mala vida, qui ab acordada pensa haura peccat: á home pec é negligent qui per negligencia pecará. Placet Domino Regi.

QVE PER NOTARIS, NI ESCRIVANS, NO PUGVEN SER

rabuts, ni examinats Testimonis, sino aquells al quals sera comes per lo Iutge ordinari.

XII.

Item, per tolre molts fraus, é falsos; quis son atrobats en les depositions dels testimonis quis reben en las causes; sia statuit, é ordenat: que no sia licit ni permes, a tots los Escrivans de les Corts, examinar testimonis ni pendre deposicions de aquells sino tantsolament á aquell, ó aquells al qual, ó als quals expressament sera comes per lo ordinari de la causa: lo qual, si li aparra fehador, pugue ell e son ordinari Assessor entreuenir en la dita examinacio, ó recepcio de iurament, per los dits testimonis prestador: é aço hayen a fer, si per alguna de les parts seran raquets (requests) en altre manera tals deposicions sien nulles, é inualides. Placet Domino Regi.

QVE SIA LLEGVT AL DEBITOR, REGONEXER BONA

fe, é atorgar lo deuta, e donar é assignar als crehedors censals, & altres bens mobles, ó immobles sens q no sia necessari pessar per cort.

XIII.

Item. que tot hereu; é encara qualseuol debitor altre pugue, é li sia licit, é llegut, regonexer bona fe, ó atorgar lo deute vertader; é en pague de aquell deute, donar, é assignar al crehedor cençals, ó altres bens mobles, ó immobles, hereditaris ó seus propris: sens que no sia necessari passar per Cort: ni dar sentencia: com haya tal valor, é fermetat, axi com si era passat per la cort. Per ço empero no sia preiudicat á primers creadors (acreedores, acreedor), ni al directe Señor. Placet Domino Regi.

(A partir de aquí, las V en mayúscula de los títulos las escribiré U, a no ser que ya estén escritas por el ocr. La á y é con tilde, como palabras solas, las escribiré sin tilde).

QUE NO SIA LICIT, A ALGU DELS ESCRIVANS DE

las Corts, taxarse é adiudicar alguns salaris de escriptures ó peatges: ans totes las ditas adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, de escriptures peatges: haien fer los dits officials.
XIV.
Item com sia molt abusat per los Escriuans de les Corts que en las adiudicacions dels preus dels bens, quis venen per la Cort, se adiudiquen molts salaris, peatges, é mesions excessius, é excessiuas, e immoderades, é fora de tota raho: que en tant los preus dels dits bens tornen a molt poch, é exporten na mayor profit los Escriuans que los crehedors: per ço sia instituhit, é ordenat, que no sie licit a algu dels Escriuans de les Corts, taxarse é adiudicarse alguns salaris, escripturas e peatjes; ans totes las dites adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, escriptures, é peatges; hayen a fer los dits officials ab son consell segons llur bon arbitre, é consiencia (cósiencia). Placet Domino Regi.

PER LOS OFFICIALS.

XV.

Item q los dits officials, no sien (sié) estrets, ni tinguts seruar las Ordinacions ni estils de las Corts en les ordes dels anentaments, (enantaments) dels processos, actes é assignacions de las causes; si no en tant com á ells sera vist fehador. Placet Domino Regi.

QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA

ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.

XVI.

Item com en los demes plets se seguescan, per raho de censals: per difugir la pague dels quals los debitors obligats a aquells (página mal escaneada, puede haber errores) fan posari libell e damanda als censalers, qui reben aquells: no obstant que haye estat renunciat en lo contracte de aquells. E *sie cosa molt necessaria é condecent a raho, e molt natural, que los pactes entre los contrahens, sien seruats. Perço sia instituit e ordenat: que dequi auant a sola ostensio de la Carta del censal, sia procehit contre lo deutor o obligat al dit censal o hereu de aquell. Si donchs no se alegraue de benifici de inuentari: a exacucio del dit censal, o pensions demanades: a tota excepcio, o dilacio foragitades. Si donchs, lo dit deutor no allegaua pague, o rempso del dit censal; o altre euident raho per la qual no fos tingut, ni obligat al dit censal: la qual haie a proposar de paraula e sens escrits, e prouar aquelles, li sia assignat algun breu temps a arbitre dels dits officials. E si aquella no hauia prouada dins lo dit terme; encontinent, sia feta execucio. E si algunas proues haura dades, sia procehit sobre aquells per lo dit official ordinari simplement summariament, e de pla; sens figura de iuy: la sola veritat del fet attesa. Placet Domino Regi.   

QVE TOTA DEMANDA HAYE SER FETA

sots obligacio de pena de quint.

XVII.

Item; per tal, com quascun dia se pratique entre les gens vn gran frau colorat; ço es que per vint sous restans de obligacio de cent lliures: ó per alguna poca resta de pensio de

censal, molts demanen sens consiencia tot lo deute integrament ab proferta de pendre en compta tot lo q lo Reu mostrará vertaderament hauer pagat: lo qual, per perdua de algun albara é testimoni, lo dit deutor pert lo que ha donat: sia prouehit, é instituit: que tota damande haia esser feta sots obligacio de pena de quint, é pena de aquell irremissible.
Si donchs no era en successio de heretat estraña: perque no sabent la veritat erras: en tal cars haya a iurar si per informacio, llibres, ó altres escripturas, sab ab part ,ó ab partida lo contrari de aço que damana. E si apres se trobaua lo dit damanant hauer sabut las pagues fetes no denunciades, ni atorgades, irremissiblament sia exacutat per lo quint é messions de la part a conaguda del dit official. Placet Domino Regi.

Atorgans aquells; hauem fets los dits Capitols, é quascu de aquells: las respostas en la fi de cascu dells contengudas. Considerat que las dites ordinacions, e capitols de abreuiacio d plets,e questions, las quals en nostre Consell, hauem (haué) fet diligentment examinar: son vistes molt vtils, e necessaries a la dita Ciutat, e Regne, de Mallorca, per esquiuar molts, é grans (grás) inconueniens, extremes despeses ques saguexen en lo durar del plet longamér: en q fins en vuy, çe es fet gran abus en la dita Ciutat de Mallorca: ab madur, é desliberat Consell expressament é de nostre sciencia: acceptans lloans, é retificans los dits Capitols é Ordinacions: hauem fetes las dites respostes, segons que en la fi de quiscu de dits Capitols se conte (cóte; se conté; se contiene; se conte : se cuenta), las quals ensemps ab las dites respostes volem sien obseruats, iuxta llur forma, é tenor, segons, que de mot, á mot se conte: ó son escrits açi. E perque sian tinguts, é obseruats en la forma de sus dita, e que de açi auant en altra manera no sien ni puguen ser manats plets en la dita Ciutat, y Regna de Mallorca ab tenor de las presens, la qual volem sia priuilegi perpetual per nos atorgat a la dita Ciutat, é Regna exortam y admonim la molt illustre Reyna nostra molt chara, y molt amada muller, als amats empero é faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regna de Mallorca, son Llochtinent, Procurador Real, Balle, é Vaguer, é tots é sengles officials nostres a quis pertangue, é a llurs Lloctinens presents, e esdeuenidors de aquella dita nostre certa Sciencia, diem, y manam sots incorriments de la ira é indignacio nostra: é pena de tresmilia florins de or de Arago de ells, é cascu de ells si é quantas vegades sera fet lo contrari, sens alguna gracia, e merse hauedors, é a nostres cofrens applicadors: que las ditas ordinacions é capitols, de abreuiacions de plets, ensemps ab les respostes a aquellas, e quiscuna de aquellas, per nos feta, iuxta llur forma é tenor, e segons que escrits son açi com dit es tengan (tégan), é obseruen, tenir, é obseruar fassen axi com se partañy integrament per quiscu. E aço sien tinguts fer, y iurar de obseruar en lo entrament de llurs officis, si é tantes vegades, quantes per los Iurats de dita Ciutat, é Regne, presents é esdeuenidors, ne seran requests: sots pena mes auant de suspensio de llurs officis. E si iurar no ho volran axi com nos ab aquesta matexa tant com estaran de no iurar los sots pena de llurs officis, é a mayor cautela ab tenor de las presents tollem tot poder de fer fet lo contrari. E reuocam abolim, cancellam tota altre forma de processos contraria á la demunt dita. Declarant tals processos, é tots altres actes esser nulles, é de ninguna efficacia é valor, é de no poder haver en si fermetat alguna. E perque totes les sengles demunt dites coses, sien millor roborades prometem en nostre bona fe Real,a vosaltres dits Embaxadors en nom, é per part de la dita Ciutat é Regna, encara espontaneament iuram sobre los Sancts quatre Euangelis de Deu ab nestres mans corporalment tocats, en mans, y poder del Notari é Nostre Secretari de ius escrit; axi com a persona publica: aquestes coses de nos, per vos en nom de la dita Ciutat, é Regna. E per tots aquells altres, á quis pertangue, é es pertañyará en esdeuenidor, prenent, é legitimament stipulant, que (qne) totes é sengles coses de sus, é de ius escrites, integrament é complida tendrem, é obseruarem; tenir, é obseruar farem: segons es estat escrit: a aquelles no reuocarem en tot, ó en part, ni a elles contra vindrem (salta linea pero no hay guión, luego son dos palabras separadas; contravindrem) ni contradirem, ni farem, ni permetrem que sia fet lo contrari per alguna cosa: ans si perventura: per importunitat de suplicants, ó inaduertencia ó altre qualsevol manera axi en prouisions de Nostre Cort en tot, ó en part derogant, aquesta, ó fahens en contrari: tals prouisions are per lleuors é lleuors per are; ab tenor de la present: reuocam, cansellam, é abolim, é declaram no hauer alguna força ni valor. Es estat aço fet en la nostre Ciutat de Gayeta (Gaeta) á 15. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat de N. Sr. Deu 1439. de aqst Nostre Regna de Sicilia dessa far Añy 5. é dels altres Regnes Añy 24.

Señal + (cruz) de nos Alfonso p la gracia d Deu Rey de Arago, de Sicilia, della far de Valencia, de Vngria, d Hierusalé, de Mallorca, de Serdeña, de Corçega, Cópte de Rocello, é Cerdañya, qui las demunt dites coses firmam (firmá), lloham, é iuram (iurá).
E aqst instrument lo nostro Segell hauem manat fer posat.

REX ALFONSVS.
Testes fuerunt, qui praedictis interfuerunt, Nobiles viri Ioannes Dixar, Lupus Ximenes Dorrea, Raymundus Brull, Berengarius Daril, & Ximenes Petro de Corella, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Sig(.+).num mei Gregorij Catala, dicti Serenissimi Domini Regis Secretarij atque per totam terram ac ditionem suam, eius authoritate Notarij publici, qui de eius mandato; praedictis interfui, ea que scribi feci, & clausi; corrigit autem in lineis secunda, subuenit; nona, faent lo Notari expressa mensio del cas: decima septima; demanant; decima nona los 64. per me aduertensia ultima natiuitat. (no encuentro “los 64” en el texto anterior)

Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio. 

61-69

DE PROCLAMATE QVOD FIT TRIGINTA

dierum, ad
excludendum hypotesias actiones vt fiant securi Emptores.

LXI.

QVIA in Maior. vt
plurimum, negotia, quae ventilantur in Curijs, sunt ratione
obligationum, & hypotecharum bonorum, quae fuerunt in
contractibus dotium, aut venditionum censualium
(censals; censos),
vel alijs debitorijs, propter quae contingente alienatione alicuius
rei immobilis, vel censualis, quae fiat per Curiam, vel inter
priuatos etiam, post longa tempora apparentibus aliis censualerijs,
vel creditoribus priores, vel potiores obligationes habentibus: vel
hypotecas: Euocant ipsa bona alienata, vel quantitates a Curia
leuatas, ab ipsis possessoribus bona fide, vel quibus fuerit
adiudicata, quátitas praetij; propter quae lites inextricabiles, &
immortales insurgunt, & minor securitas possidentium inmobilia,
redditus, vel pecunias, qui aliquo modo, nec in via Iuris communis,
vel ordinationum Regiarum huc vsque in Maioric. super his editarum;
possunt dici, vel esse a littibus securi, nec molestijs. Ea propter;
pro tollendis dictis litibus, & securitate possessorum bonae
fidei: statuerunt, & ordinarunt pro necessitate euidenti eiusdem
Regni; quod cú aliqua possessio rustica, vel vrbana; aut censualis;
vel ancilla vendatur per Curiam; statim fiat proclama publicé
triginta dierum continuorú, infra quos triginta dies, semel
moneantur; quicunque intendentes habere ius dicti census, hypotecae
vineuli, vel obligationis cuiuslibet, super illa re, vel in ea, q
(con virgulilla) id habeant denuntiare in posse illius Curiae,
quae executionem ipsam faciet, sub cominatione, q alias quicunque id
denuntiauerit, infra hos 30. dies ab omni Iure & petitione, quam
alias in ipsa re haberet omnino sit exclusus: quae praeconizatio,
siué proclama, siué edictum: registretur in certo libro illius
curiae, & cóparentes, & denuntiantes sua credita, vel iura,
etiam infra dictum terminum ibi describantur; non comparenres,
auté, vel non denuntiantes infra terminú ipsius praeconizationis,
omnino sint ab omni Iure agendi exclusi; nisi essent mulieres
coniugatae: pupilli, demétes; vel absentes eo tempore ab
Insula Maioric. Opponentibus auté aut cóparentibus aliquibus,
examinentur ipsorú lura summarié: Et omissa omni figura Iudicij
diffiniátur, antequá fiat adiudicatio, vel distributio praetij rei
venditae: vt sic possessor, vel emptor, sit tutus, &
creditor infra tempus dictae praeconizationis
comparens, possit vendenda acceptare, offerendo prioribus
creditoribus sua credita. Si autem ipsae alienationes (sa
alienació) fuerint facte inter priuatos, de immobilibus, vel
censualibus, vel seruis: sit electio venditoris; cogere emptoré
deponere praetiú, in posse Curie, & facere fieri proclama seu
praeconizationé praedicta vt non recipiatur praetiú, donec lapsú
fuerit tép, nullo comparente vel comparente: & fuerit facta
declaratio super adiudicatione, & distributione ipsius praetij; &
dare cautionem fideiussoriam pro securitate euictionis de cuius
sufficientia: si dubitetur, habeat fieri declaratio per Iudicem
competentem. In hoc vero casu, vbi creditor infra tempus
praeconizationis comparet, possit rem per hypotechariam vendicare, &
non teneatur stare venditioni: ex quo infra dictum tempus eidem
praefixum contradixerit, vel se opposuerit: nisi de praetio ex quo
sibi sufficiat soluatur ipsi creditori.

QVOD ALODIARII,
SCRIBANT FIRMAS

eorum, Rerum alodij
venditarum, & non Not; contractuum

LXII.

Item, ad euitandum
fraudes, quae sepé fieri consueuerunt per aliquos Nottarios in
contractibus rerum feudalium seu emphytheoticarum, &
alodialium ponendo firmas, seu laudationes dominorum
directorum: ipsis tamen poenitus Insciis & ignaris: Statuerunt, &
ordinauerunt vt de coetero in quibuscunque contractibus, &
alienationibus talium rerum, de coetero fiendis quod ipsi domini
directi alodiarij proprijs manibus eorum si scribere sciant,
& valeant, seu per aliqué alium Nottarium, seu procuratorem
eorum, ad hoc speciale mandatum, habentes vbi ipsi alodiarij scribere
neciant, vel non possint adhibitis tamen saltim duobus testibus
fidedignis, & notas habeant dictas firmas, seu laudationes,
scribere cum Kalendario procuratorij, & nomine Notarij, in
cuius posse est firmatum, alias firmae seu laudationes ipsae, aliter
positae seu scriptae sint ipso iure nullae. Et contrarium facientes,
poenam quinquaginta librarum ineurrant: cuius medietas dicto Fisco, &
alia medietas directo domino, in cuius praeiuditium fieri
attentabitur, applicari habeat, & applicetur.

QVOD NVLLVS
OFFICIALIS IN DIE NON FERIATO

audeat interuenire
in exequijs seu nuptijs nisi coniunctorum vsque

ad tertium gradum,
vel propter alium officialem mortuum (entre estas dos palabras no
habia espacio), vel parentes, vxorem, vel filios eorum.

LXIII.

Item ad tollendum
turbationes, & dispendia litium, & causarum, quae sepe fieri
consueverunt, tam in iuditijs, quá in negotijs statum R. P.
coneernentibus, per vagas, & varias occupationes dictorum
officialium multoties in solemnitatibus nuptiarum, & exequijs
mortuorum quibus obstantibus, interim vacare nequeunt circa
expeditionem litiú causarum, & negotiorum praedictorum propter
quod leditur R. P. & damnificantur singuli. Statuerunt, &
ordinaverunt quód nullus officialis dicti Dni (n con virgulilla,
Domini) Regis, vel Iuratorú vel cuiuscúq; alterius officialis,
vel ministri domus iurariae, audeat, nec praesumat diebus non
feriatis, de die accedere, nec interesse, in aliqua solemnitate
nuptiarum, seu sponsalitiorum, seu missarú, & exequijs
mortuorum; exceptis tamen quod possint etiam diebus nó feriatis, in
solénitatib (otra vez pone el 9 superindice), & exequijs
supradictis, vbi eas fieri contingat pro aliquibus praelatis, vel
aliquibus de consanguinitate, vel parentela, corum (eorum)
vsq; ad 3. gradum inelusiué seu pro aliquo dictorú officialiú seu
ministrorum. dicti Domini (a partir de ahora no escribiré estas
abreviaciones tan molestas) Regis, seu domus iurariae aut
parentum filiorum, & vxorum, eorunde interesse,

& interuenire:
ad cuius ordinationis obseruantiá omnes, & singuli officiales
supradicti, astringantur medio iuramento per eos, & vtrunque
eorum praestando.

QVOD OFFICIALES
ORDINARII, PERSONALITER SINT

executionibus
Criminalibus nisi fuernit (fuerint) serui damnati.

LXIIII.

Item statuerunt, &
ordinauerunt pro reuerentia, & honore dicti Domini Regis, ut
executiones condemnatorum ad mortem vel ad mutilationem alicujus
membri, decentius, & honorificé fiant, quod de coetero Baiulus,
& Vicarius Ciuitatis, & Vicarius forensis, seu eorum loca
tenentes ille cuius sententia fuerit aliquis damnatus ad mortem,
seu membri mutilationem, debeat, & teneatur personaliter,
eques decenter, cum capitibus excubiarum, & sagionibus
assosciatus, accedere cum dicto condenato, ad faciendú executione de
illo, dum tamen talis condemnatus non sit neque fuit seruus.
Decernendo quod executiones quae fieri debent per Curiam
Gubernationis praedictae, idem Gubernator, vel eius locumtenens
possit illas facere, per aliquem alium, cui ipse hoc duxerit
committendum nisi facti atrocitas, vel personae aut temporum
calamitas aliud suaderet esse faciendum, ad cuius praesentis
Ordinationis obseruantiam, astringantur etiam dicti officiales, medio
iuramento per eos praestando.

QVOD NULLUS
OFFICIALIS, AVDEAT TENERE TAFVRARIAM:

immo puniantur
lusores, & sustinentes tafurariam.

LXV.

Item cum diversae
Ordinationes prohibentes ludos (juegos; joc, jocs; giocco),
& tafurarias (tafur, tafurs : tahur, tahures),
hactenus factae fuerint, cum diuersis poenis contra non seruantes
illas, adiectis, quae desidia negligentia, & quod peius est
auaritia nonnullorum officialium, in offensam Diuinae Magestatis,
ac damnum Reipublicae ac contemptum Regiae Iurisdictionis,
nihilominus tolleratae fuerint, & adhuc etiam tollerantur; saltem
oculte, sub pretextu alicuis commodi, seu praemij temporalis; cum
predicta ordinatione, supradicts poenas in eis adiectas,
commemorando: statuerunt, & ordinauerunt, vt in dicta Ciuitate,
Insula Maioricarum nulla tafuraria publicé, vel oculté, fiat
tolleretur, nequé sustineatur, per aliquem officialem dicti Domini
Regis: sub poena priuationis officij, & infamiae. Admonendo, &
exortando omnes dictos officiales, & singulos eorum pradictos; ad
quos praemissorum executio pertineat, quod ad extirpandas dictas
tafurarias, & puniendos dictos lusores, & tafurarias tenentes
iuxta formam, & continentiam dictarum Ordinationum, diligenter
(ut conuenit) eorum oficijs intendant si vltionem Diuinam, &
indignationem praefati Domini Regis & poenas antedictas cupiunt
evitare.

QVOD COMPOSITVS, VEL
REMISSVS DE ALIQVO CRIMINE
habeatur pro confesso; vt non exeat
carceres, donech sit satisfactum Iniuriato.

LXVI.

Item quod nullus
officialium praedictorum, audeat de cetero nec possit a carceribus,
seu fideiuissoribus, vel crimine delatum aliquem liberare etiam si
illum admisserit ad compositionem, pretextu dicti criminis, seu illi
fecerit remissionem, donec damna passis integriter fuerit
fatisfactum, a suo dicto malcfactore seu delato: subiungentes, quod
ille qui de quovis crimine fuerit condemnatus cum Curia transigerit,
vel compositionem fecerit aut remissionem de dicto Crimine petierit &
obtinuerit sub quouis colore, eoipso habeatur pro confesso, &
conicto, quoad interesse partis dánificatae, cui absque alio
processu teneatur damna, & expensas, secundum taxationes Iudicis,
cum coneilijs Assessoris sui, & procerum faciendarum, eidem damna
passo resarcire: ante quam a dictis carceribus seu fideiussoria
cautione, siquam forsan dederit, vel a crimine libetetur; nec possit
gaudere dicta remissione, vel compositione immo semper remaneat
obligatus ipse, & eius fideiussor, donec ipsa damna passus,
fuerit satisfactus; a qua taxatione damnorum, & expensarum non
liceat aliquo modo appellare. Nisi ab excessiuo, & tunch semel
tantum; sed in continenti fiat completa executio in bonis dicti
delati, vel malefactoris, vel eius fideiussoris. Et si non habeat in
aere luat in corpore. Et si ipse officialis ipsum delatum liberauerit
a Carcere, aliqua causa praedictarum absque idonea cautione pro his
praestita; teneatur ipse officialis, etiam, & eius fideiusores,
damna passo ad resarciendum illud.

ad quod teneretur
delatus, tamquam litem suam faciens.
(*+*)

QUOD NOTARII
NON RECIPIANT DONATIONES, VEL
procurationes alicuius, nisi plenam
habuerint cognitionem illorum atque testium adhibendorum

LXVII.

Item pro cessandis,
& tollendis fraudibus malorum hominum; statuerunt, &
ordinauerunt: quod nullus Notarius Ciuitatis & Insulae Maioric.
audeat, ncc de coetero praesumat

aliquam donationem
causa mortis, vel inter viuos, de quibuscunque bonis, seu rebus nec
vllum procuratorium facere vel recipere per se, vel per interpositam
personam: nisi

Notarius ipse, vel
testes in talibus donationibus, & procuratorijs adhibendi, qui
omnino noti sint: euidenter, ipsi Notario (es notari), plenam
habeant notitiam, de personis valentibus dictas donationes, vel
procuratoria facere. Et si contrarium fecerit (y si faiguere lo
contari), contractus ipso iure sit nullus. Et Notarius ipse,
incidat in poenam viginti quinque librarum; vltra poenam praedictam,
de bonis suis omnia damna resarsire ei, vel eis, in quorum
preiuditium, talia fuerint facta, teneatur. Et hoc idem intelligatur
ordinatum in confectionibus Testamentorum, & Codicillorum,
& quod dictus Notarius in clausura

Testamenti, faciat
mentionem quod ipse, vel testes, habeant de dictis contrahentibus
notitiam.

QVOD NOTARII,
CONTINVENT IN CONTRACTIBVS

vel instrumentis,
locum firmae, & vnde est Notarius, si de Ciuitate, vel cuius loci
forensis partis fuerit.

LXVIII.

Item, statuerunt, &
ordinauerunt; cum facultate; decreto & authoritate, tam
Gubernatoris quam Vicarij Ciuitatis; quod quilibet Notarius
Ciuitatis, & Insulae praedictae debeat,

& teneatur in
omnibus instrumentis, contractibus, & testamétis ponere locú
vbi Testamenta vel contractus de coetero fiét; Videlicet, vt
Nottarius continuet in principio, vel in sine cuiuscunque Testamenti,
vel contractus: actum est hoc (se convierte en ho es)
in Ciuitate; & si fiat extra Ciuitatem: actum est hoc in tali
loco, Villa, vel Parrochia seu Alcharea
(alqueria) Insulae, vel Dioecesis Maior. cum talia non
debeant ommitti. Quemadmodum hucusque
per Notarios, praesertim extra Ciuitatem degentes fuerit abusiué
ommissum, & in clausura ipsorum testamentorum, & quorumlibet
contractuum & instrumentorum, habeat designare locum siue
habitationem vbi est domiciliatus. Contrafaciens pro qualibet vice,
incurrat poenam ipso facto viginti quinq; librarum, hoc, quod Notarij
degentes in Ciuitate faciat clausuram hoc modo. Sig.+.num talis
Notarij publici, vel authoritate Regia Ciuis Maioric. Et
Notarij degentes extra Ciuitatem, ponant in eorum clausuris,
Sig.+.num talis Notarij Maioric. vel authoritate Regia, degétis in
tali Parrochia, loco, vel Villa.

QVOD REPARATIO
INSTRVMENTORVM NON FIAT

nisi citatis his
quorum interest si apparent qui sint vel cum proclamate.

LXIX.

Item cum post
diluvium aquarum, quod contingit in Ciuitate Maioric. anno a
Natiuitate Domini Millesimo Quadringentesimo (aqui hay un borrado,
espacio grande, no se ve el año exacto. Este libro se acabó en
1413, por lo que tiene que ser entre 1401 y la fecha actual) in
quo plures Notarij. & notulae, libri manualia, & aliae
diuersae scripturae, instrumenta, & testamenta perierunt
(perecieron, murieron, desaparecieron) quae vllatenus
reparari non possunt: sub huiusmodi colore. & obtentu petuntur
reparari aliqua instruméta diuersorú contractuum, & Testamenta,
& Codicili, & alij cótractus, qui nunquam (nuncha, nunca)
fuerunt in rerum natura nec recepti fuerunt in veritate, adhibendo
falsos testes & falsas probationes propter quod iam falsomodo
fuerunt reprata talia instrumenta (tales instrumentos, es el
nombre de un tipo de documento). Statuerunt & ordinauerunt,
quod abinde antequam procedatur post oblatam supplicationem in causa,
in continenti

fiat per Praeconem
publicum praeconizatio per loca solita Civitatis intimando
omnibus supplicationem oblatam cui se opponant infra decem dies si
ipsorum putauerint interesse. Quibus lapsis procedatur in causa. Hoc
addito quod si secundú materiam suplicationis, aparuerit interesse
alicujus, arbitrio ipsius Iudicis, ille singulariter citetur, &
vocetur in dicta causa, & procedatur ipso ut decet.