29 DE MAYO. 30.

29 DE MAYO.

Constituidos y congregados en la capilla de la casa de la Diputación los señores Diputados y muchos individuos de su Consejo, el muy egregio señor D. Hugo Roger, por la gracia de Dios, conde de Pallars, capitán general del ejército del Principado de Cataluña, arrodillado delante del altar de San Jorge, puestas las manos sobre un misal, juró a nuestro Señor Dios y por los cuatro Santos Evangelios, sostener, guardar y cumplir bien y lealmente todo lo que se le había encargado en y por las instrucciones y demás escritos que se le dirijian por los señores Diputados y Consejo; a cuyo efecto, prestó sacramento y homenaje de manos y boca en poder del magnífico mosen Bernardo Çaportella, caballero, otro de los referidos señores Diputados.
El mismo día, fueron expedidas, por orden de los señores Diputados, las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e consell general de la vila de Muntço.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem e per moltes vies som certificats que en aqueixa vila deu venir gent darmes ab comunicacio de fer dan en aquest Principat. E jatsia la venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam. Empero per la bona amor e confederacio que sempre es stada entre aquest Principat e aquexa vila e encara per nostre descarrech vos ho volem notificar. Significant vos que si per aquexa vila tal gent era receptada e dan algu sen seguia en alguna part de aquesta terra nosaltres e aquest Principat no hauriem lo sentiment ques mereix lo que molt nos desplauria car de aquest Principat fins aci males obres no haveu hagudes axi com no creem puixen procehir de vosaltres. Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau acordar de la vicinitat e de la bona contractacio que huns ab altres fins aci havem praticada.
E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En este día fue publicado por los lugares de costumbre el siguiente pregón.

Ara ojats queus fa a saber lo molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per la gracia de Deu comte de Pallas (sale otras veces como Pallas, Pallars) capita general del exercit fet per lo Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici del dit Principat de Cathalunya e de
les libertats e cosa publica de aquell. A tots los cavallers jentils homens ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que lo dia present a les tres hores de pres dinar ques comptara XXVIIII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer llur benaventurada via tota dilacio e excussacio cessants.

Los señores Diputados recibieron, el propio día, la carta que sigue a continuación.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Senyors de molta magnificencia e reputacio. De vostres magnificencies havem rebuda una letra de vuyt del present mes de maig per la qual nos scriviu que a vostres magnificencies es pervengut que en aquesta ciutat e encara per lo camp se farien certes empres de gent axi en particular com en goneral e que de aço vos volguessem veridicament informar. E per ço senyors de molta magnificencia per satisfer a vostre bon desig e per millor informar vostres magnificencies lo concell de aquesta ciutat ha deliberat ne fos presa informacio e per aquesta presa no trobam empre algu se sia fet en particular ni en general contra aquest Principat e per tant mossenyors ne avisam vostres magnificencies. E apres senyors de molta magnificencia havem rebuda una altra letra vostra feta a VIIII de maig el contengut de aquella es que en aquestes parts se sembrarien algunes fames per les quals se sperarien divisions e scandols en aquest Principat entre les altres que lo exercit que per vosaltres ses fet seria en dan e deservey de les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit les quals fames senyors de molta magnificencia fins aci no havem oides ni menys creem pensant que son cathalans los quals fins aci han acustumat de servar la innata fidelitat a son Senyor creent tots temps que totes les coses fins aci fetes son a defensio de llurs excellentissimes persones e conservacio de la corona reyal benefici e repos de la cosa publica fent vos certs que si tals coses sentiem de aquells vos avisariem. E sia mossenyors de molta magnificencia la increada Trinitat en continua guarda de vostres magnifiques persones longament ab prosperitat votiva. De Tarragona (suelen escribir desde Barchinona) a XXII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Senyors de molta magnificencia e reputacio los consols de Tarragona a vostra honor prests.

30 DE ABRIL. // Estamos en mayo, la fecha anterior es 29 de mayo de 1462 //

Reunidos los señores Diputados eclesiástico y militar, y el oidor de cuentas Bernardo Juan de Casaldaguila, se hicieron varias proposiciones, que fueron votadas, con discordancia de pareceres, pero al cabo se tomó como deliberación el siguiente voto del señor obispo de Vich, por ser el más favorecido.

Dix que per utilitat del General e de la cosa publica del Principat sia prestada a la vila de Perpinya una farrera de galea grossa de mercaderia que demane la qual sia feta de nou de pecunies del General. E que los deputats hagen carrech de ferla fer en la manera que han acostumat fer altres farreres e com la liuraran que la dita vila de Perpinya faça seguretat ab bones fermançes de restituir la quantitat que costara en peccunia nombrant sera liurada.
Item que los fusters trenaques per la gent de peu parpals destrals bombardes polvora vitualles e altres coses que sien necessaries al egregi capita per lo exercit del Principat sien remesen als abat de Sant Benet Pere Desplugues e Bernat de Marimon. E si tenda te ja lo general que sia prestada al capita si als dessus dits sera vist. Pero que los dits tres hajan per ço que faran ab concell e assentiment de la dita novena de les banderes sens referir.
Item que sia elegida per los nou de les banderes una persona qui conduescha e governe los mil homens derrerement soldedats per tant com deuen esser tramesos segregats del exercit qui es ab lo egregi capita general sens referir.
Item que sia trames per los diputats e la dita novena de les banderes home ministre de la casa de la Diputacio qui vage ab diners e seguescha lo exercit axi per pagar sou als soldejats com per pagar altres coses necessaries al dit exercit e que pach lo sou a pes sens engan algu. (la fórmula antigua “sine enganno”)

En este día, los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo senyor En Baltasar Saula procurador de la vila de Santa Pau.
Molt honorable senyor. Vostra letra havem rebuda per En Nicholau Pirot. Restam contents dels avisos e de la bona voluntat e intencio vostres e de aquexa vila e del que virtuosament haveu fet mi defendre aquella creem daciavant continuareu vostre be obrar com a bons cathalans. Certificant vos com ir parti (partí; ayer partió) lo egregi capita general lo qual stara en camp ab tot lo exercit e soccorrera lla on la necessitat requerra per que si res vos occorrera conferiune ab ell. Ja haureu sabudes les noves de França. Mirau be per tot e provehiu vos en manera que de aqueix castell e vila puixau dar bona raho. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats dol General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend e honorables mossenyors les vuyt persones eletes per lo stament de Gerona.
Molt reverend e honorables senyors. Dies ha nos scrivis per mossen abat de Sant Salvador de Brea mossen Çarriera e mossen Bernat Johan Olivera los quals en les coses quels comanas se son haguts ab gran cura e diligencia e nosaltres havem fet tot lo que es stat possible circa les coses demanades e encara de totes coses subseguides vos havem scrit frequentadament. Ara per lo dit mossen Olivera sereu stesament avisats de les noves que hic occorren. Es necessari e axi vos ne pregam exortam e encarregam que siau vigils e attents en totes coses axi com loablament haveu acustumat. Lo capita general ab lo exercit es en camp e subvindra lla on sera necessari per repos e benavenir del Principat. E sia Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt honorable mossen Pere de Belloch donzell.
Molt honorable mossen. Per ço com de les coses en que fins aci haveu entrevengut per les fahenes concorrents haveu dada qual raho de vos se sperave e per altres bons respectes vos havem elegit conseller del egregi capita general del exercit de aquest Principat per ço vos pregam e encarregam quant mes podem vullau acceptar lo dit carrech e anar ab lo dit capita. Car nosaltres provehim que home sera trames aqui per dar vos lo sou axi de la gent a cavall que tindreu com encara a raho de XV florins per quiscun mes del consellar. O si lo dit sou volreu aci trameteu nos ho a dir e sera pagat al qui volreu. E tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona (a) XXX de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Siguen las cartas que los señores Diputados recibieron en este día.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors. Perque En Pere dez Soler qui porta la bandera reyal es romas sens cavall com En Bernat Çapila no li haja volgut leixar lo seu que ell fahia extima e compte es molt necessari sia provehit lo dit Soler sia ben encavelcat. Placieus volerli fer extimar per los tres extimadors ja deputats per lo concell o lo cavall de mossen Burqnes (Burgues, Burgués) o lo den Felip de Ferreres o den Pere Johan de Sant Climent que mossen Guillem dez Soler son avi (avus; yayo; abuelo) decontinent pagara lo que per los dits extimadors sera extimats e haure pler singular li sia triat lo que millor ques tropia (que se trobo, que es trobi; que se encuentre; trobar : encontrar) en ciutat per quant los penones (penoners; los que porten lo penó; los que llevan, porta + estandartes, standards, estandarts, etc) deuen esser millor encavalcats (encabalgados, montar mejor caballo) que tots altres. E sia li trames prestament car lo dit Çapila sen ha vuy portat lo seu e ell es romas a peu. E no mes la Sancta Trinitat sia en proteccio continua vostra. De la Rocha a XXX de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest e apparellat lo compte de Pallas (conde : comite y declinaciones: comte. Pocas veces se encuentra compte en estos textos, ya que significa cuenta : contar : computo : computar. En la “mp” la p no se suele pronunciar, como en temps, de tempus, comte y compte se confunden en la escritura, porque se pronuncian igual. Pallas, Pallars, pronunciado Pallàs o Pallás, da igual la tilde de la a, es una cuestión de moda, porque en mallorquín antiguo se encuentra á, además de añy, Añy, con ñ, Río Algars : Algás, apellido Millars, Millás o Millàs, millor, millors : milló, millós &c, etc) capita del exercit de Cathalunya Roger.
(Roger “rugé o rugè” : Roger Moore “róger”, Rogelio, Ruggiero, etc)

Als molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats de nosaltres explicaran a vostres molt grans R. N. magnifiques e honorables providencies certes coses de nostra part. Placiaus darlos fe e creença com si per nosaltres eren explicades vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Ab extrems anxietat amaritud e dolor de cor e de totes nostres penses virtuts e per deute natural per la fe cathalana per los vinents e passats ab efusio de sanch demostrada per exalsar la reyal corona a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de llur Rey e Senyor som moguts en recitar les extremes novitats de present a nostre auditori pervengudes e recitades hoc se diria enferm exequides ço es que lo Senyor Rey hauria empenyorat lo comdat de Rossello e de Serdanya al Rey de França per CCC mil scuts e que lo comte de Foix staria ja amassat ab gran gent darmes per venir en la dit comdat per pendre possessio e on li fos resistit que a saccomano ho barrejas. E mes que lo dit Senyor no recordantse dels seus juraments per ell axi en la observacio de privilegis constitucions capitulacio e altres libertats del Principat de Cathalunya prestats fort prest vindria a Balaguer ab gran poder de gent darmes axi privades com stranyes e que descorreria lo dit Principat ab inaudites afliccions e exequucions dels dessus pobles e axi personals com de viures e bens llurs e que de tot aço vostres grans magnificencies serien mes que certes la qual cosa cau en nosaltres en molt gran admiracio car hun semblant misteri e de tanta gravitat pervengut a vostra auditori on fos cert se ha a creure que vostres grans magnificencies qui son caps protectors defensadors e conservadors de tots los membres de vostre cap representant
tot lo dit Principat ne haguerets (occitano) avisades totes les universitats per star attentes a tota defensio considerats los bons avisos en passat continuats e per vosaltres donats. Per tant molt magnifichs e insignes senyors sia de vostra merce prestament de totes les coses damunt expostes segons seran de veritat siam certificats. E per tant com durant aquestes tribulacions lo veguer de aci gran temps ha passat ses absentat de aquesta ciutat e los seus motius de la sua absencia son recayguts en moltes opinions e moltes coses considerades e la gran diminucio de la populacio de aquesta ciutat per mortaldats e en altra manera temps ha passat vos era stat scrit vos fos plasent aquesta ciutat fos provehida de qualque bon president o capita acompanyat de gent darmes a despesa del General attes que aquesta ciutat quiscun any hi fa gran adjutori e may ne ha res sentit empero resposta alguna non havem haguda de que stam molt maravellats e torbats e com se diria que lo dit Senyor Rey fort prest ab gran gent se spera de passar aci e que deu tirar la via de Gerona e ignorem los seus motius e que en aquesta ciutat segons es dit no haja cap ço es president sino lo sotzveguer qui no ha disposicio de semblant misteri ab tot que per gracia de Deu aquesta ciutat stiga ab bona voluntat unitat e concordia. Per tant si cobejats (occitano) axi com fermament crehem fets conservacio de aquesta ciutat qui continuadament ha stat sta e stara a tota vostra ordinacio e les coses recitades son veres prestament com sia gran perill en la triga tremetats aci (occitano + valenciano en dos palabras) hun capita o president acompanyat de gent darmes a despesa del General. En altra manera siats (occitano) certs que aquesta ciutat pasara hun gran perill ab tot que nosaltres ab molta unitat e concordia hi havem fet e farem ultra posible. E conserveus molt magnifichs e insignes senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXVIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors. Air resebi una vostra letra de XVII del present ab la qual me avisau haveu resebuda la copia de les dues crides publicades en aquesta vila per manament de la Senyora Reyna e rescrivintme sobre lo queus havia scrit en haver comissio o forma com me regiria en fer correus e altres despeses si lo cas o portava axi que sobre los afers que occorreran fare lo millor me parra juxta vostra dita deliberacio. E axi mateix en lo restant de la dita letra fare e haure diligencia segons per aquella mes manat. Apres jo havent diligencia en sentir noves e totes altres coses dignes de avis sobre la concorrencia del fet de França certifich vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses com del dit fet del Rey de França hic ha dos avisos per letres de dos homens cathalans la hu es studiant que atura a Tolosa laltre es gentil hom qui segueix en les parts de França scrivint a persona a ell molt acostada en tal manera que per la vida no li scriuria una cosa per altra. Copia de les quals dins la present vos tramet per ço que de aquelles vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses siau plenament avisades. E veritat que juxta lorde e forma de vostra dita letra per millor investigacio e certitud del dit fet e de totes altres coses havents respecte en aquell he tramesa persona disposta per haver nova e relacio de tot ço que de tot ço que (se repite como el ajo, se repetix com lo all) en aquelles parts saber se pora quant sera tornat e de tot quant sich sabra tota hora sic trobara fiable portador o lo cas fos per fer correu serets (occitano) avisats largament. Ja per altra vos havia scrit del contengut del present capitol pero perque no sa trobat portador la me retenguda avisant vos com a XX del present me fou remes ab letra del honorable lo senyor En Bartomeu Sellent scriva major de vostre ofici hun plech de letres vostres dirigidas a certes persones de aquesta patria les quals son stades ben enviades al millor ses pogut fer. Per En Banyoles guarda de la casa del General de aci resebi ir altra letra vostra sobra son fet sera servat segons en aquella es contengut e per la present nom occorra als a dir sino que vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses manen de mi lo que plasent los sia. Les quals la Trinitat individua tinga en sa proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments Pere Andreu diputat local.
Senyors. Per les despeses fahedores per los afers concorrents axi en fer correus si obs sera com en trametre exploradors o altres persones en les parts de França o de Foix axi com ab vostra susmencionada letra es feta mencio es necessari sia scrit al honorable En Francesch Giginta rebedor novament creat en e de les peccunies dels drets de les generalitats de les entrades e exides que aquelles administre e haja a pagar axi com ja en e per tals coses es acustumat com los emoluments de mon ofici no sien tals que bastassen per res e ja serveixen tots jorns en altres coses ordinaries a dit ofici.

Con la carta precedente fue enviada copia de los avisos que siguen.

Traslat del avis del qui scriu a la persona a ell molt acostada.
La present si es per avisar vos com lo Rey de França ha mandats los homens darmes qui son II mil lançes qui son XXIII mil combatens que van en Rossello. Ja crech vosaltres ne siau avisats empero aço nou tingau en vil car ells hi seran molt prest.

Traslat del avis fet per lestudiant de Tolosa.
Queus vull avisar del gran preparatori ques fa en lo comdat de Foix contra nostra terra axi certament com nostre Senyor es al cel. Lo Rey de França fa socors de mil lançes e de sis mila franchs archers al nostre Rey e fa tirar tots los engins qui devien anar a Bordeu en Foix. Quen sera ni que no aci na grandissima ramor que fins als infants petits se parla que jur vos no gossam anar per villa tant nos han a la testa. Han feta crida que totes les gents darmes se hajen justar a la fi de aquest mes en certa part del comdat de Foix.
Fa la letra Andreu Cabaner studiant. Al monjo Lopia. Es feta a XVIII de maig.

A mon senyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran noblesa e senyoria monsenyors los diputats da Cathalunya.
Monsenyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran noblesa e senyoria molt humil recomendacio premesa. E si a vostra gran saviesa es assats notori los grans insults e detestables conceptes en los passats dies perpetrats vers e contra aquesta vila e castell de Santa Pau no es a cura pus recitar per squivar tedi de prolixitat. Ara per quant sus ara per avis cert con informat lo dia present deuen esser a mi alguns sindichs dels pagesos los quals ab intreveniment de hun algotzir deuen fer a mi tres requestes que acullega los pagesos qui ja los dits insults han comesos dins dita vila e castell de Santa Pau. E per quant pens tals requestes sien perque los dits pagesos sien senyors de la força del dit castell se haver lo porien com sia ajustat fetes dites requestes me deuen combatre e continuar lur combat a fi que façen llur poder en pendre lo dit castell lo qual desigen molt per que los seria gran retreta en aquestes parts. Fins aci per gracia de Deu los es stat ben defensat e daciavant crech sera aximateix. Pens tal fahena redunda a gran interes de tot lo Principat de Cathalunya. E per tant vos tramet Nicholau Pirot de aquesta vila portador de la present recorrent a vosaltres e a vostre subsidi com crech apres sia assetiat nous poria fer avis. Ja los homens de aquesta vila fins aci han fet lo degut vers lo util del Principat e faran tots temps pregant vos ab tota afeccio vos placia aquesta vila e castell hajats a memoria e donar presta provisio car ja los pagesos
tenen tots los passos stablits e sens dubte seria gran dan de tota aquesta vila ells haver dit castell a llur ma car volrien dominar a llur voluntat. Lo dit portador vos fara relacio del stament de aquesta terra e manatsme lo qui plasent vos sie. Scrita a Santa Pau a XXVII de maig. - Vostre humil servidor qui molt a vosaltres me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

12 DE MAYO.

12 DE MAYO.

Reunidos los Diputados y Consejo para votar sobre diversas proposiciones; acerca de las cuales había alguna discordancia entre los asistentes, acordaron por fin, y unánimemente, las siguientes deliberaciones.

Tots concordes apuntaren e deliberaren que la resposta ordonada per als consellers de Vich per trametre la als jurats de Gerona sta be e que tal sia tramesa als dits consellers.
Item tots concordes guiaren quant en ells sia com a representants lo Principat e deliberaren que lo veguer de Barchinona aximateix fos instat e request per part llur guias XX pagesos o sindichs de remença de Osona anomenadors per lo senyor bisbe de Vich e per mossen Miquel Dez Pla conseller de Barchinona per venir comunicar ab los diputats e conçell per los fets de les remençes e que los dits XX hajen tres jorns apres quels sera retud lo guiatge personalment o ab veu de crida fahedora en Barchinona.
Item tots concordes deliberaren que sia remes a la novena de les banderes la provisio fahedora per lo que los procuradors de Tortosa demanen ço es que fossen presos los castells de Tortosa e de Emposta a ma de la terra. E mes la provisio fahedora al que demanen los consellers de Manresa ço es que faran si la Senyora Reyna ab Illustre Primogenit venen a la dita ciutat de Manresa. Item la resposta fahedora a la letra tramesa per lo comte de Modica als diputats e concell. E que totes les dites coses puixen deliberar e procehir les dites VIIII persones ensemps ab los diputats e ab les persones eletes per la ciutat de Barchinona sens referir ab aço empero que a la dita VIIII sia licit aplicar a ells una e moltes vegades persones del present concell aquelles quels semblara per haver lur parer sobre les dites coses.
Item tots concordes delliberaren que los tres qui havien carrech del fet de mossen Johan de Copons cavaller hajen carrech de haver lo proces que li era fet per la Senyora Reyna o copia de aquell segons ha demanat lo dit mossen Copons.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

Als molt honorables e savis senyors los consellers e concell de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra del sis del corrent mes havem rebuda de la qual havem hagut plaer. Apres los vostros sindichs nos han mostrada una letra per vosaltres a ells dirigida ab translat de cert capitol de les instruccions acomanades per los honorables jurats de Gerona al honorable En Francesch Cornell a vosaltres trames demanant nos concell sobre la resposta on nosaltres comendants de la bona voluntat e intencio vostres decontinent havem entes en complaure vostra peticio e axi havem pensada e feta posar la resposta quens par vosaltres deveu fer. Trametemlaus ordenada dins aquesta. E sia la Trinitat Sancta en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. - Domini deputati et concilium mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Acompaña a esta carta la siguiente copia de la que escribieron los jurados de Vich a los de Gerona.

Molt honorables e savis senyors.
Vostra letra de creença havem rebuda a VIII del present mes per lo honorable En Francesch Cornell lo qual per explica de aquella nos ha dat translat de hun capitol de les sues instruccions del tenor seguent.
Los jurats e prohomens de Gerona condolentse molt intrinsecament e havents en lurs animos grandissima dolor e angustia de la gran turbacio e calamitat que es en lo Principat de Cathalunya per quant seguir sen poria gran jactura e damnatge en los poblats e en tota la cosa publica de aquell han cogitat a les savieses e grans providencies dels honorables consellers de la ciutat de Vich e de les altres universitats que a aço adherir se volran que fossen trameses reverends diputats e conçell lur del dit Principat e als honorables consellers de Barçelona per part de les dites universitats algunes persones notables e bones amants a nostre Senyor Deu lo servey de la Majestat del Senyor Rey e lo bon stament repos e tranquille stat del dit Principat e dels poblats en aquell per veure saber e sentir les causes o rahons que son a ocasio de la dita gran turbacio. E per treballar en quant fos possible les dites persones qui seran trameses de conduir concordar tractar praticar e posar en assossech e repos e tranquille stat lo dit Principat e tolre e remoure totes maneres de diferencies ortes e suscitades entre qualsevulla persones e staments del dit Principat encara que haguessen e hagen les dites diferencies sguard a la Majestat del dit Senyor Rey de la Senyora Reyna e del Senyor Primogenit a fi que mijançant lo adjutori divinal tractants les dites persones qui seran trameses tals diferencies sien toltes e del tot sublevades e nos puguen enseguir tant grans e scandalosos perills damnatges e irreparables sinistres qui stan apparellats. La qual creença e traslat per nosaltres oyts e entesos som recayguts en molta admiracio salva la honor vostra voler vostres savieses convidar aquesta ciutat si adherir se volria en trametre a mossenyors los diputats e concell representants aquest Principat e als honorables consellers de Barcelona per les causes en lo dit translat mencionades com voler nosaltres saber e sentir aquelles e les rahons que dien esser occassio de la gran turbacio que es en lo dit Principat e treballar en conduir e benificar tot bon respos en aquell sia en facultat vostra sens companyia e nova pratica axi com son sabudes e sentides per nosaltres e per totes les altres universitats del dit Principat qui nostres e lurs sindichs continuament tenim e tenen en lo concell dels dits diputas e als quals res no es ocult ans ab comuna volentat e uniformitat de tots les coses son menejades e governades. E axi essent hic los sindichs de aqueixa ciutat no serien ignorades per vostres savieses les coses qui alli se seran es manegen e porien fer tot lo quels seria vist a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat reyal repos tranquillitat e benavenir del dit Principat. Com donchs fer la adhesio demanada paregue a nosaltres portaria e causaria gran diformitat del bo approvat e saludable orde del dit Principat per mija del qual la cosa publica de aquell es stada no solament conservada ans augmentada e creem ab la ajuda sera per avant per tant de aquell nons entenem partir per via alguna en aquell empero procurar entenem per nostre poder totes coses que sien a respecte dels servici repos e tranquillitat e benavenir dessus dits. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita....

En la misma sesión, se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido los señores Diputados.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Sobre certes coses occorrents en aquest Principat e signantment tocants la custodia de aquesta ciutat que es clau de dit Principat scrivim larch al honorable mossen Johan Agullo compaher ciutada e sindich de aquesta ciutat. E aquell a ple es informal per ço vostres reverencies e magnificencies afectuosament e quant podem pregam doneu al dit mossen Johan Agullo plena fe e creença en tot lo que per part nostra e de aquesta ciutat les sera explicat axi propriament com si per nosaltres en persona era explicat e ab efecte dar orde e expedicio en dits fets com la molta cuyta hi occorregue per los perills preparats adequesta ciutat. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat custodia e guarda de V. R. De Leyda a VI de maig del any Mil CCCCLXII.
- A vostres beneplacits e honorables prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend spectables magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend spectables magnifichs e molt savis senyors. Vostres letres de XXIIII del prop passat mes havem reebudes per lo discret En Pere Reyo notari e vist tot lo contengut en aquelles restam avisats e molt confortats com les reverencies vostres ab gran gravitat prudencia e providencia prevehen en obviar als negocis occorrents. Et in primis regraciant a vostres reverencies com nos han volgut fer participants en vostra delliberacio vos responem que decontinent donarem orde en constituir sindich o sindichs en entrevenir davant vostres reverencies en vostre concell per tractar de les coses contengudes en les dites vostres letres. E per ço inseguints vostra comissio havem dades les presents al dit discret En Pere Reyo notari en vostra letra nomenat. Scrita en Tortosa lo primer dia del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Apres scrites les presents havem constituits sindichs los honorables mossen Jaume Segur succentor e canonge nostre e mossen Francesch Colom ardiacha major vostre in solidum a instancia del dit portador. - A tota ordinacio de vostres grans reverencies prests lo capitol de la seu de Tortosa.

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra havem rebuda cascu de nosaltres exhortantnos que nostres persones fossen prestes e nostres cavalls per subvenir lo lo Principat de Cathalunya per lo exercit del dit Principat lo qual creem nosaltres es total restauracio nostra a les quals responem com creem certament que vostres magnificencies no ignoren la grandissima afeccio que tenim en servir lo dit Principat e en tots nostres fets e actes mostram en dits e en fets la extrema voluntat quey tenim a les quals vos responem que havem per cert que nomenys servim lo dit Principat en guardar vostres castells e en conduirlos que podem a la bona part aquells que podem que siats certs no profita poch nostre amonestament com seria nostres persones esser aqui presents mes ab tot aço nosaltres serem contents de trametre tants cavalls com porem en adjutori del dit exercit e volem siats certs que les persones e los bens volem metre en vostra subvencio algunes pus largues noves scrivim al egregi senyor lo comte de Pallars capita general del dit exercit qui ab vosaltres mossenyors comunicara del que per nosaltres es certificat donant vos lo Senyor dels senyors aquella bona endreça que tots desijam. Dada al castell de Volpellat a X de maig
en lany Mil CCCCLXII. - A tots vostres manaments e ordinacions prests Bernat Gilabert de Cruylles e Jofre Çarriera.

Als molt reverends e molt honorables e molt magnifichs e de gran saviesa los diputats del General residents en Barchinona.
Molt reverend e molt honorables mossenyors. Avisant vostres savieses com a VI de maig a set hores apres mig jorn una vostra letra he rebuda en la qual me haveu manat faes los enantaments contenguts en la dita letra e yo decontinent ani a Sent Joan ahont mossen lo veguer e mossen lo jutge eren per afers e sabent que encara no havien feta la crida que la Senyora Reyna mana fer perque decontinent fiu los prestar sagrament e homenatge per decontinent com lagueren fet yo los presenti la letra ab lo notari e per
conseguent que si tal letra los venia no fahessen tal crida e ells han obeyt los vostres manaments axi veguer com jutge e procurador e batle de abat de Sent Johan (falta punto) Pertint de aqui men ani a Ripoll decontinent e sabi que lo veguer havia feta la crida e yo ab lo notari presentili ma letra e feu me de resposta que staria a consell de son jutge mas deya que nol havia aqui e yo li digui que no havia sperada e que no havia stat a consell de son jutge quant havia feta laltra dixme que li prestas consell e dixili que no li havia aprestar sino que faes ço que li era manat (así de demócratas eran ya los diputados del General y sus secuaces en 1462) aximateix partint de Ripoll yo men ani Aulot (a Olot) encontinent sabi que ell havia feta la crida e yo li protesli que tornas a loch tot ço que havia fet e per conseguent dixme que staria a consell de son jutge mas que nol havia aqui e ab lo notari fiu levarne carta publica e a la veritat cerquam la crida e no la trobam era dissabte nit mas que ell tornaria a loch la crida yo men volia menar lo notari de Camprodon e nom gosa seguir per que ab lo notari de cada loch he hauts a fer los actes yols vos tramettre prest si necessari sera aximateix dels actes que he fets men aviseu si passen be aximateix. La terra aquesta es tribulada car res nons donariem entenent les coses que los pagesos hi fan e ades nons calra exir de cases en special que dien que muyra tot hom qui contravinga que lo Rey no entre moltes altres paraules los scapen contra aquells qui son de la vostra cosa (los diputats del General eran ya la cosa nostra, en 1462, bastante antes que los cor de lleó o Corleone).
Scrita a Campredon a X de maig. - Sotsmes a tots vosaltres e a totes vostres ordinacions prest Pere Moner diputat local.
Huy que tenim deu del present he demanada la carta al notari de Ripoll present testimonis lo qual ha nom Pere Sesera ham respost que sperara abans la resposta del jutge e la requesta feuse dissabte que teniem VIII hora de VI hores de mati e ara es mig jorn e encara no han volgut res revocar.

Als molt reverends molt nobles e de gran providencia mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia. Divendres VIIII hores de nit de vostres providencies una letra rebi ab certa crida dins aquella interclusa manantme aquella faes publicar a la qual a les grans savieses responch que huy demati yo volent aquella fer publicar de paraula he request An Francesch Marti corredor publich daquesta ciutat dita crida fes e publicas axi com se pertany no volent ho ell fer lo he request ab carta. Ha respost non (nou, no ho) faria si donchs la Senyora Reyna no ley (la hi) manava decontinent se parti de mi demana licencia dita Senyora Reyna. Tornat lo dit Francesch Marti ma feta resposta que la Senyora Reyna li ha manat dita ne altres crides no faça sens que aquelles sa Senyoria no li man e axi aquesta crida no publicaria e per quant en la present ciutat no ha altra crida sino dit Francesch Marti e no nich pot haver hi altre sino ell com la tinga arrendada den
Francesch Sampso o de sa filla pubilla eretera no pogui mes procehir. Apres tantost dita Senyora Reyna me trames An Gallet scriva seu sa Senyoria hom demanava a la qual me so presentat. La sua Majestat madit (me ha dit, m´ha dit) yo si era diputat local e li (he) respost que hoc (occitano: sí) am dites aquestes paraules vos sou massa trevit (atrevit) que tempteu fer crides sens consulta nostra e demanantme que contenia dita crida lefecte de la qual yo li he dit axi ma tornat dir yo havia atemptat fer massa atreviment e que nom devia empachar sino de les generalitats yo replicantli era tengut obeyr vostres manaments los quals son o redunden en gran augmentacio e servey de la corona reyal e de la cosa publica. Dixme com vosaltres eren fora daqueix cami e que daquiavant essent ella aci yo no fos pus atrevit semblants actes per vosaltres fets sens que primer sa Senyoria no fos consultada yo heli respost que del seu manament vostres providencies yo avisare e que era prest fer sos manaments e de vosaltres e axi de sa bona licencia per quant ella haya missa bon fi a rahons. He deliberat de les dites coses la present ensemps ab la carta de dits actes a vostres providencies trametre a fi que sobre aquells deliberar e a mi manar quem fare oferintme per vostres grans providencies complir tot ço que per aquells me sera manat. Scrita a VIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a la ordinacio e manament de vostres grans providencies prest F. Vellda diputat local.

Als molt reverend spectable e magnifichs senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e spectables senyors. Premesa deguda comendacio per letres vostres e dels spectables senyors consellers de Barchinona e portadors de aquelles de paraula havem sentides moltes coses de les congoxes les quals permetent Deu per nostres peccats huy occorren en aquest Principat de Cathalunya lo qual Deu per la sua clemencia vulla guardar de perdicio perills e inconvenients no guardant nostre merexer mes per sola bondat e misericordia sua segons devem sperar. Mes per dites letres nos es significat esser cosa saludable a nostre sindich qui per nosaltres entreve en los negocis del dit Principat esser associat altre qui en qualsevol cas de absencia o indisposicio del dit sindich puixa entrevenir en los dits negocis a fi que numqua haja a manar en vostre conçell la veu de aquest loch com sia cosa certa paria noure molt en algun cas occorrent que poria esser de singular importancia e per tant nosaltres desijants tota vegada esser conformes e de una voluntat ab lo conçell de aqueixa insigne ciutat e de aquesta segons fins aci havem mostrat per experiencia en totes coses concernents lahor de Deu servey del Serenissimo Senyor Rey be repos e conservacio de be publich del dit Principat en los quals som certs les vostres providencies vellen e attenen ab summa diligencia e sancta intencio havents en singular e summa veneratio ab sancera e innata fidelitat catalana predicada per tot lo univers la honor e lahor de la divina Majestat la exaltacio de la corona reyal e lo repos e conservacio del dit Principat e libertats de aquell. Ab molta promptitud legides dites letres havem curat donas compenyo al dit nostre sindich persona segons a nosaltres es reportat apartada de tota suspita e nomenada a nosaltres per dit nostre primer sindich e per lo sindich de aquesta insigne ciutat ço es lo honorable mossen Luis Sirvent canonge de aqueixa sancta sglesia de Barchinona prests e apparellats ab molta promptitud en totes altres coses axi com en aquestes conformarnos ab la sancta intencio de les dites ciutats e conçells de aquestes axi com a singularment zelants lo honor de Deu servici de la sacra Majestat del Senyor Rey e prospero stat de la cosa publica del dit Principat. E vulla la Sanctissima Trinitat esser continua guarda e proteccio de les magnificencies vostres. En Leyda a cinch de maig any Mil CCCCLXII. - A
vostres beniplacits e ordinacio promptes los dega capitol de la Seu de Leyda.

Al honorables diputats e concell de la ciutat de Barcelona.
Als molt reverends egregis e magnifichs e molt honorables diputats del Principat de Cathalunya e conçell de aquells. Certificam vos com dimarts que compta hom onze del present mes de maig se presentaren a nosaltres los discrets En Miquel Abella notari publich de Barchinona e Pere Reyo notari presentants nos de part de vosaltres honorables senyors dues letres la una de part vostra e laltra de part dels honorables consellers de Barçelona. E rebudes aquelles letres decontinent havem convocat conçell associanthi moltes altres bones persones de la vila del Arboç. En lo qual conçell es stat determinat per tot lo dit conçell star e perseverar ab totes e sengles coses per vosaltres ordenades fetes e daquiavant faedoras axi com ja debans fet e segons vostres letres contenen faent mencio en aquelles salvant la corona reyal e Majestat del Senyor Rey e augmentacio de la cosa publica segons serie e tenor de les dites vostres letres havem
determinat star e perseverar en totes coses per vosaltres ordenades salvant la honor e feeltat tots temps del Senyor Rey e a profit e augmentacio de la cosa publica. E ab aquesta voluntat stam e perseveram (la m no se lee por un tachón) en aquella forma que ja dabans feyem e ara pus fort que james. E no pus per la present oferints nos si negunes coses vos hic son plasents fiablement complir. Certificant vos que si les dites coses no eren per ignorancia ben ordenades quens vullats perdonar. Scrita en Larboç lo dia del dimarts a XI del dit mes any Mil CCCCLXII. - Los jurats e consellers de la dita vila
del Arboç a vostra honor e servey prests.

Als molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors.
Una letra vostra de XXIIII de abril prop passat reebem a IIII del present ab la qual nos pregau e exortau que continuant nostre be obrar sempre comendem e instem lo honorable mossen Johan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat faça son ofici com be ha acostumat e siam vigils e attents a la conservacio de la republica com ara sia tant necessari com james attesa la concorrencia del temps. Certificant nos vosaltres haver fermissima voluntat e proposit no desistir ans totes vostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aqueixa ciutat de Barchinona juxta forma de la capitulacio segons en dita letra aquestes coses e altres pus stesament se contenen a la qual molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors responent vos significam com nosaltres scrivim al honorable mossen Johan Agullo exortant lo que continuant son virtuos obrar sempre seguescha a vosaltres e aqueixa insigna ciutat en totes aquelles coses que sien a lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat dels Serenissimos Senyors Rey Reyna e Primogenit a observança de la capitulacio tuicio e conservacio de la dita republica e de les libertats del Principat com aquesta sia nostra final intencio e proposit. En apres senyors vos significam com nosaltres desijants lo be publich havem donat orde que dos ciutadans en companyia dels portadors de la dita vostra letra son pujats al honorable capitol de aquesta sglesia per obtenir lo demanat per
vosaltres al dit capitol lo qual volent se conformar segons be ha acostumat ab vosaltres e ab aqueixa insigne ciutat e ab aquesta han desempatxat a ple dit portador e complit lo demanat per vosaltres. Significants vos que tots temps que per lo be publich porem res
obrar o farem ab tota diligencia. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat continua guarda vostra e direccio del be publich. De Leyda a cinch de maig any Mil CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables senyors los senyors diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend egregis magnifichs e honorables senyors. Una letra havem rebuda de vostres reverencies e honorables savieses contenent en efecte deguessem trametre a vostres reverencies e honorables savieses sindich per alguna absencia fahedora per lo honorable En Johan Pellicer sindich de aquesta universitat o donar facultat al dit Johan Pellicer de poder substituir en aqueixa ciutat sindich qui per part de aquesta universitat entrevinga en los consells e negocis occorrents en la casa de la Diputacio. E com molt reverend e honorables senyors nosaltres no siam certs per letra del dit Johan Pellicer ni en altra manera ell deura fer absencia en aqueixa ciutat. E si força la fara o li sera necessari fer ya aquesta universitat ha provehit de altre consindich del dit Johan Pellicer lo qual es prest e apparellat esser a vostres reverencies e honorables savieses de entrevenir en los consells e negocis occorrents a la casa de la Diputacio e fer per aquesta universitat juxta lo poder a ell donat com los negocis sien vuy de tanta importacio que volem lo sindich sia natural de aquesta vila oferintnos tots temps promptes fer per vostres reverencies e honorables savieses tot lo que a nos sera possible. E sia la Santa Trinitat en continua proteccio e guarda de vostres reverencies e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha de Penedes a XI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de vostres R. e honorables savieses apparellats los jurats e concell general de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverends egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors. Vostres letres havem rebudes de XXIIII de mes de abril prop passat scrivint nos com per causa de les comocions e concitacions de alguns homens dits de remença e altres fetes per diverses parts del Principat a fi de conturbar e subvertir aquell e per la gran ponderositat e importancia de aquelles e per altres coses que tots jorns occorren vos ha convengut de fer lo queus apar necessari a conservacio del dit Principat e de les libertats de aquell e per quant lo nostre sindich entreve en aqueix concell nos pregau li scrigam faça son ofici com be ha acostumat e siam vigils e attents a la conservacio de la cosa publica com ara sia tant necessari com james los quals avisos e coses regraciam a vostres grans reverencies quant podem jatsia de aquelles per nostre sindich siam stats avisats e havem singular consolacio com lo dit nostre sindich se es hagut e se ha virtuosament en totes coses necessaries axi com nos scriviu. Al qual per moltes letres havem scrit e encara scriurem que continuant son ben obrar faça son ofici com be ha acostumat e serem vigils e attents tan com porem a la conservacio de la cosa publica confiants tots temps e tantes reverencies providencies e grans saviesas com entrevenen en aqueix spectable concell que provehiran e faran totes les coses pertinentment e deguda a lahor e honor de la Majestat divina conservacio e servey de la corona reyal e repos e tranquille stat del dit Principat segons que los cathalans tots temps han be e loablament acostumat. Supplicants nostre Senyor Deu per la sua gran clemencia vulla ben dirigir e endreçar los dits fets e negocis publichs a tuicio e conservacio de la cosa publica e de les libertats del dit Principat. Oferints nos per vostres grans reverencies fer tot lo que aquelles ordenaran les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa lo primer dia de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt insignes e molt magnifichs mossenyors. Lo dia present per mans den Pere Reyo de vostra part havem rebuda una letra vostra dada en Barchinona a XXVII de abril prop passat ab la qual confortant los nostres coratges queus reputam a gracia singular nos certificats de les coses occorrents en aquest Principat e signantment dels fets dels pagesos de remença e altres tirants a efecte de subvertir aquell. E per aquests sguarts e altres ha convengut entrar en pensament del que apar a vosaltres necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell havents a vostres coratges ço que loablament los cathalans han acustumat ço es la lahor e honor de la Majestat divina lo integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E com vosaltres ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona havets firmissima voluntat e proposit en no desistir ans totes vostres forçes pertinentment e deguda convertir juxta la forma de la capitulacio remetent aço a la experiencia segons aquestes coses e altres en la dita vostra letra pus stesament son contengudes. A la qual molt insignes e magnifichs senyors satisfaent vostra letra per nosaltres al gran eviditar e fervor de nostres coratges e reverencia humil ques pertany rebuda es stada be entesa e compresa e en nostre conçell proposada no metent en oblit los grans carrech e treball que per nosaltres per tot lo Principat de Cathalunya son reportats. Sta en veritat molt insignes senyors que nosaltres sentim alguna part de vostres congoixes per nostra innata fidelitat la qual se sten en nosaltres per sforç del dit Principat e cosa publica e conservacio de aquella quant en nostre poder es volents esser participants ab aquells en quant en nosaltres sia vos significam voler esser sempre ahunits e adherents en totes coses que per vostres grans prudencies serán tractades e ordenades manant e ordenant de nosaltres e de aquesta universitat ço que a vostres magnificencies plasent sia. E sia la inmensa Deitat proteccio vostra e direccio dels dits negocis occorrents mijançant lo benauyrat Karles. Scrita en Egualada a VIIII de maig any Mil CCCCLXII. - A tota vostra ordinacio sempre prests e apparellats consellers de la vila de Agualada. (Igualada)

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al molt egregi lo Senyor comte de Modica.
Molt egregi senyor. Una vostra letra feta en Gerona a VI del corrent mes de vostra propia ma signada havem rebuda e per lo contengut en aquella e encara per altres coses que per informacio havem sabudes compranem vostra gran noblesa contrafahent a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada preste e voI prestar en moltes maneres no ignorades impediment en les coses per nosaltres com a representants aquest Principat ab intervencio de la ciutat de Barchinona deliberades per servici de la dita Majestat repos tranquilitat e benavenir del dit Principat de les quals coses havem grandissima admiracio per quant la dita capitulacio per vos com hun de nostre consell es stada fermada e jurada e encara haveu prestat jurament de aquella mantenir e defendre e per quant encare no ignora vostra gran noblesa en qual manera se pot procehir contra aquells qui participi han en la contrafaccio de aquella. Per ço no podents ab disimulacio passar tals coses qui de directo son contra la dita capitulacio e succeexenen gran deservici de la dita Majestat prejudici dan e torb del bon stament repos e tranquillitat del dit Principat e de les libertats de aquell ab tenor de la present per deferir a vostra noblesa vos significam que si perseverareu en les coses dessus dites de les quals grantment nos dolen nosaltres com a representants lo dit Principat ab la dita intervencio de Barchinona en virtud de la dita capitulacio et alias per los respectes dessus dits procehirem per lotes les vies e maneres permeses tots amor e comport cessants com la utilitat publica nos dege postposar per la particular trametents vos de present per home propri a cautela. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honrats e savis senyors los sindichs e jurats e consell de la vila de Sant Celoni.
Molt honrats senyors. Entes havem que lo bastard de Cabrera e en Verntallat deurien venir aqui en aqueixa vila ab DCC homens per haver e tenir aquella en llur ma e com ho havem hoit pensan nos ha molt desplagut axi com aquells que nostre voluntat es endressar en totes les coses qui sien a benavenir de vosaltres e de aqueixa dita vila. E per confort vostra en tot lo que poreu com nosaltres axi com aquells quius havem com huns fills de aquest Principat e ciutat nous falrem en res que sia benavenir e defencio vostre. E sia la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a X dies de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats senyors les VI persones eletes per les universitats de les vegueria e batlia de Gerona.
Honrats senyors. A nosaltres es stat En Bernat Riera de Salra per vosaltres trames lo qual molt amplament e discreta nos ha referides totes les coses qui son stades fetes dites e instades seguint vosaltres la bandera de Gerona e les virtuoses e sabies respostes e deliberacions per vosaltres e los de aquexas vegueria e batlia fetes axi stants ab la dita bandera com apres en la dita ciutat de Gerona de totes les quals coses havem hagut molt gran plaer per tant com veem les voluntat e intencio vostres esser conformes a les nostres e de aquesta ciutat ab tot de vosaltres com a bons e vertaders cathalans alre no creguessem. E per ço com lo dit En Bernat Riera nos ha referides algunes coses qui por fama aqui se dien delarants vos nostra intencio vos dehim e significam haver molt gran enuig de aquelles les quals freturen de veritat e sol lo hoir tant fort nos agreuge que mes dir nos porie ço es que lo exercit de aquest Principat sie fet a respecte de fer algun dan a les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimo Primogenit com ja mes tal pensament hajam hagut ne haver poriem ans per defensio de les lurs excellentissimes persones morir no dubtarem una e moltes vegades si possible ere inseguints la innata fidelitat dels cathalans los quals fins aci tantes conquestes e coses han fetes per exalçament e manteniment de la reyal corona mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment servici de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Illustre Primogenit e per defensio de les leys e libertats de aquest Principat qui per cars preus de persones sanch e bens son stades comprades e son comunes a nosaltres vosaltres e a tots los poblats en aquell sens les quals viure no desijam e encare per lo repos e tranquille stat del dit Principat. E deveu pensar vosaltres senyors a quina fi tiren aquelles persones qui tals fames freturants de veritat sembren e quanta ruina dan e destruccio stan preparades si facilment eren cregudes speram empero en nostre Senyor Deu en los benaventurats sants e en los merits del glorios Karles que vosaltres sereu illuminats de la veritat e sera vist e conegut per tots quants les nostres deliberacions e lo dit exercit son a lahor sua servici de la Majestat reyal conservacio de les dites leys e libertats cathalanes repos e tranquillitat no solament del dit Principat mas de vosaltres e
de tots los poblats en aquell. Totes les dites coses vos havem volgudes significar tant per nostre descarrec quant per nostre confort e consolacio pregants e encarregants vos que si per cars la gent del dit exercit passara en aquexes parts vullau a aquelles fer bon aculliment e ab lurs diners dar lus tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. E haurem pler si a vosaltres semblara que la present comuniqueu a les vostres universitats

de aquexes vegueria e batlia. E sia lo bon Jhesus en vostra custodia. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
Los diputats del General e concell lur representant lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.
Honrats senyors. Per moltes vies som imformats de les coses que lo egregi comte ha temptades e temte ab vosaltres de les quals poria succehir gran deservici de la Majestat reyal e gran dan e prejudici a les leys e libertats de aquest Principat no duptant contrafer a la capitulacio per la Excellencia del Senyor Rey atorgada fermada e jurada de les quals coses havem gran maravella e no podem pensar qual causa o raho la mohuen en fer aquelles. No resmenys som certificats de la bona voluntat e virtuosa intencio que vosaltres com a vertaders cathalans haveu volents totes vegades esser conformes a les delliberacions de aquest Principat e de la ciutat de Barchinona. E per ço comendants vos molt e molt de vostre bon proposit vos dehim e significam que aquest Principat e nosaltres qui aquell representam ab intervencio de la dita ciutat serem be recordants del vostre be obrar e nons oblidarem fer totes coses qui sien a conservacio e defensio no solament del dit Principat mas particularment de vosaltres e de aqueixa universitat quin son be merexedors segons mes amplament vos sera referit per En Pere Julia portador de aquesta al qual vos pregam en les coses damunt dites doneu fe e creença. E si per cas lo exercit del dit Principat passara per aqueixa terra pregam vos los façau bon aculliment e
ab lurs diners los doneu tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. Dada en Barchinona a XIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Bajo la misma forma que la carta precedente y con la dirección respectiva, se escribió también a los jurados de San Celoni y de Palau Tordera.
Siguen a continuación las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per lo diputat local de Camprodon Pert de vostra gran reverencia e magnifiques savieses aquests dies son stat request revocas una crida la qual en virtut de una letra de la Senyora Reyna e de certes e molt grans penes en aquella contengudes en aquesta vila aquests dies poch ha es stade fete. E per quant en aquesta vila lo jutge no sta continuament ne ych ha juristes ab qui axi prest me sie puscut aconsellar son stat un poch renitent en revocar dita crida fins lo jutge es stat vengut e en continent esser stat avisat per ell com en dita requesta ni altres per part de vostras reverencies e savieses fetes no freturave son consell. Vuy dada de la present he fete revocar dita crida supplicant a vostres R. e magnifiques savieses nos vullen maravellar si en aquestes fahenes de tant gran importancia vaig algun tant duptant majorment que son cert los altres veguers e lochs vehins en aquest esser stats avisats e instruits per vostres letres e embaxadors dels afers del Senyor Rey e de la terra e may en aquest loch si be ses cap de vegueria ni a mi res stat avis algu de que susara jo e lo consell de aquesta vila stam en una gran perplexitats per quant se diu los homens vulgarment dits de rehemensa van per aquestes encontrades molts justats e es fama se lexen dir volen venir en aquesta vila la qual axi com podem nosaltres ab sobirana diligencia tenim guardada. E per la present molt reverend e magnifichs mossenyors no resta mes scriura a vostra gran reverencia e magnifiques savieses sino quem manen tot ço e quant plasent los sia. Scrita en Ripoll a XI de maig lany Mil CCCCLXII.- Mossenyors qui a vostra gran reverencia e magnifiques savieses se recomana Johan Cescases veguer de Ripoll. (ces cases, ses cases)

Als molt magnifichs e de gran providencia los diputats del Principat de Cathalunya.
Molts magnifichs mossenyors e de gran providencia. Vuy que tenim X del mes de maig he resebuda una letra vostra e la sustancia de aquelles es pregarme per servey del Senyor Rey e per la tranquillitat e repos del Principat de Cathalunya jo anas aqui a XX del present mes ho fos en la ciutat Barchinona. Per tant com vos sembla jo sia suficient en pendre carrech ensemps ab altres concellar lo capita elet per vostres savieses per exercir les coses necesaries al Principat a la qual letra vos respon que la mia edat es ja tan avansada que ab gran afany la mia persona ab afany pora metre lo treball degut en les coses pertinents darmes pero encare com a forçat a les coses qui pertoquen al servey del Senyor Rey e repos del Principat ab aquella possibilitat que la mia persona pora soportar no volre fallir. Es veritat que aquests jorns passats la Senyora Reyna volent que jo ensemps ab altres cavalles prengues carrech acompanyas la bandera de la vegueria de Gerona e de la ciutat en aquestes parts prop la vila de Besolu e aço per moltes novitats fetes per los homens propris tant a mossen Barutell tant a la vila de Besalu tant a mossen Roger Alamany com encara an Malars axi que si per suplir al servey de la Majestat del Senyor Rey e encare per lo repos de tots a mi ha convengut acceptar lo dit afany son encara a la vila de Besolu e no mes possible al present de poder ho lexar. Per queus placia de haverme per scusat e ordonen vostres savieses de mi com plasent vos sera. En Bosulu a X del mes de maig. - Prest a la ordinacio de vostres magnificencies Bernat Margarit.

CORRECCIONS FETES SOBRE LES DEMVNT DITES NOVAS ORDINACIONS,

CORRECCIONS

FETES
SOBRE

LES
DEMVNT DITES

NOVAS
ORDINACIONS, E CAPITOLS

DE
AQVELLES VVLGO DITES DE

MOSSEN
BERENGVER VNIZ.

LA
CRIDA

Ara
hoyats, que notifique, y mana: lo molt
Honor. Mossen Berenguer Dolms Caualler Conseller, e camerlench, del
molt alt Señor Rey e Gouernador del Regne de Mallorca, a tot hom
generalment de qualseuol lley, condicio, ó estament sia: que
com sobre las Ordinacions, de abreuiacio de plets, per raho de
cert priuilegi per lo molt alt Señor Rey, a la Vniuersitat de
Mallorca atorgades, e per los llochs acostumats de la present Ciutat
de Mallorca publicades a 28 del mes de Setembre del Añy
1439. Sia estade apres, per lo dit molt
alt Señor Rey, nouellament, sobre las dites
Ordinacions e Capitols feta ab sa Carta Real en
son Segell comu pendent segellada. Dat en la Ciutat de
Deança. a 24. del mes de Abril proppassat. La correctio
del tenor seguent.

NOS
ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, de Sicilia deça,
é della Far, de Valencia, de Vngria, de Hierusalem, de Mallorca, de
Serdeña y de Corsega: Compte de Barcelona, Duch de Atenes, é de
Neopatria, é encare Compte, de Rosello, é de
Sardañya.

Lo
Diuinal adiutori humilment inuocat. Com experiencia la qual es mare d
totes coses; haye monstrat, les Ordinacions dels plets,
ordenades, e obtingudes lo Añy passat, del molt alt Señor
Rey per la Vniuersitat de la present Ciutat, é Regne de Mallorca
a supplicacio dels Honor. Mossen Berenguer Vniz, Caualler, Francesch
Axaló, Caualler, é Antoni Oliuas, Embaxadors, per la dita
Vniuersitat al dit molt alt Señor Rey tremesos, esser per la mayor
part impraticables, e de moltes de aquellas esser
seguits molts, é diuersos abusos, é infinits plets entre los
habitadors del present Regne dañs, é inconuenients no
pochs. En tant, que esta vist, é es veu clarament las
dites Ordinacions, o moltes de aquelles en la forma, demuntdita que
fins asi, son estades enteses, e practicades esser molt
dañosas, é periudicials a la cosa publica, del dit Regne e
esser ocasio
de debats é de plets, é de fiançes, é desbarats,
als mals homens, é per ço
sia molt necessari, per abreuiar als dits abusos, dañys,
é inconueniens; les dites Ordinacions esser corregides,
esmenades, declarades, e en millor conmutades (cómutades).
Per tant

lo
Honor. Mossen Berenguer Dolms, Caualler, Conseller Camerlench del dit
molt alt Sr. Rey, é Gouernador del dit Regne de Mallorca: al qual
per lo dit molt alt Señor Rey es estat donat lloc é comissio
especial de aquestes coses hagut; en e sobre las dites coses
colloqui é deliberatio. Ab los Honorables Mossen Berenguer Vniz
Caualler; Iaume de Pachs, Guillem Benassar Ciutadans: Guillem Matheu,
Berenguer Genouard, Mercaders:
é Antoni Bastard Iurats lo Añy
present, de la present Ciutat, é Regne de Mallorca. E ab los Honor.
Sindichs de les pats (parts) foranes del dit Regne, als
quals Honor. Iurats, e quatre Sindichs, lo gran, é general Consell
del dit Regne ha comes lo present negoci: é donat ple poder de
aquestes coses segons apar, per determinacio per lo dit gran, é
General Consell feta, é continuada en los llibres de la
Vniuersitat: a (espacio no rellenado) del mes de Noembre
del Añy present de Consell é de voluntat dels Honor. Iurats
é Sindichs, e, Consell del Honorable Misser Barthomeu Alberti:
Doctor en quiscun (quisqú) dret

Lloctinent
de son Honorable Assessor, é dels Honor. Misser Iuan Berard, e
Gabriel de Veri, Aduocats de la Vniuersitat. Ha fetes, ordenades, e
statuides; en é sobre las dites Ordinacions, e quascun
Capitol de aquelles, les Corrections, declaracions, suplicacions, e
Ordinacions, seguents; en la forma e manera, quis seguex. Las
quals declaracions, corrections ordinacions, e supplicacions: lo dit
molt Honor. Gouernador prouehyex, e mana, esser ad vnguem
(a la ungla) tingudes, é observades, sots les penas en
aquelles contengudes. E aquelles esser ab veu, é crida publicades,
per los llochs acostumats de la dita (ladita, la-dita,
guión, salto de línea) Ciutat, e aquelles hauer efecte, e
lligar de continent que seran publicades, annullant, é
irritant expressament tots actes e procehyments en contrari feadors.
Manant, aquellas esser registrades en les Corts de la
Gouernacio, de la Ballia; é Vagueria de las
Viles del dit Regne, per ço, que alguna de aqlles no puguen
ingnorantia, allegar.

SOBRE
LO PRIMER CAPITOL.

PRIMERAMENT;
com lo dit Capitol primer de las dites Ordinacions segons
experiencia ha mostrat; esser impracticable, e quasi impossible
seruar aquell, segons se séria, é esser
molt damnos, e periudicial, especialment, als homens rustichs, e grocers; als quals, sils es inhibit, hauer, per no saber
rahonar llur fet, llur Iusticia: seria molt
preiudicade, vltra los dañs que sostendrien vaguant
de llurs afectes, e treballs, dels quals se han a sustentar,
per entendre en llurs plets, é questions: en les quals
hauenthy Procurador, nols calria axi vagar.

(no
los caldrie, caldríe; caler; caldre; no les haría falta así vagar)

PRIMO,
que lo dit Capitol, lo qual parle de questions, qui no sobrepuien
válua de docentes lliures: se haye seruar tant solament, en
questions no sobrepuiants, quantitat de sinquanta
lliures, en axi que aquelles, si fersa (ferse, fer se;
hacerse) podra, per vna altrecacio verbal finar se haye;
ohydes les parts. E si per vna altrecacio verbal, finar
nos poran, se hayan a menar extraordinariament, é de
pla, sens que no sia necessaria, en aquella oblacio de libell,
forma de dret, ni altres solemnitats, e assignacions acostumades,
sino aquelles, que al Iutge, Balle, ó Vaguer, deuant lo qual,
aquelles tals questions se menaran; sera vist fehedor.
Abreuiant aquelles, a son bon arbitre.

Item
totes las questions e causes, qui sobrepuiaran la dita
quantitat, é valua de sinquante lliures, se hayen a
menar, é proseguir ordinariament, segons las Ordinacions
antigues, fetes per lo Honorable Mossen Berenguer Vniz,
Caualler lleuors Regent la Gouernacio del dit Regne, ab los
Honorables Iurats del dit Regne las quals Ordinacions, se
hayen a seruar en tot, é per tot: sino en las coses, que
seran continuades a les presents, é seguents Ordinacions,
declaracions, é correccions. Exceptades empero, les causes dels
Censals morts, car en aquelles, de qualseuol
cantitat sien, no deu esser procehyt
ordinariament; ni segons las dites Ordinacions ans a
sola ostensio de la Carte del Censal, ha esser procehyt a
exacucio, contra lo principal debitor, o encarregador, ó
successor vniversal: segons forma del 16. Capit. de les dites
Ordinacions: al qual en alguna cosa no es feta
derogacio.

En
las questions empero hypotecades: se hayen a seruar las
dites Ordinacions antigues.

Item
que a quiscu sia licit, legut, & permes; fer
procurador, aquell, q voldrá, sols q no sia persona de dret
prohibida.

Sia
empero licit, é facultat del Iutge, si ly apparra:
oyr, é interrogar les parts principals tantes vegades com
volra.

DE
FORMA ASSVMENDORVM PROCERVM.

Item,
que en la assumptio dels promens, sia seruat lo 22.
Capitol de las Ordinacions, o Priuilegis impetrats de
la molt alta Reyna en la Vila de Monço:
a supplicacio dels Honor.

Mossen
Hugo de Sant Iuan, é Misser Marti Des Brull, llauos
Embaxadors del dit Regne: ço es: que: si ab duas las
parts, sen conuindra, sien llechs o Notaris: e que no puguen sino los
Notaris, pendre algun salari. E si las duas parts sen
conuindran de llechs o Notaris lo Iutge pugue aqlls pendre, que ben
vist li seran que sien Iuristes, Notaris, o llechs. Los quals
luristes hayen salari segons las Ordinacions antigues: no los llechs. E no
sia estat lo Iutge pendre dels anomenats per les parts: puys
aquellas no sen concorden. Ans pugue pendre de aquells
si volra, ó de altres a son arbitre.

SOBRE LO
SEGON CAPITOL:

SEGONAMENT,
com sobre lo segon Capitol de les dites Ordinacions segons la
practica e obseruança de aquell, se haien seguidas
moltas diceptacions, é controuersias e
prolixitats: segons experiencia ha mostrat, e singularment, per raho
de aquell, e del sise (sisé;
sexto; 6°) Capitol
de las dites Ordinacions, se han seguides grans questions, é
debats, las quals encare penjen, entre lo Señor vtil
de la Gouernecio; e lo Señor vtil de las primeras
appellacions, per tant lo sobredit segon é encara sobre lo
dit sise Capitol fa las declaracions seguents.

Primo
que las appellacions quis interposaran de las
sentencias, quis daran en les causes, é questions, qui
no sobrepuyaran valua, ó quantitat de sinquanta
lliures: hayen esser fetes, e interposades en escrits, ó de paraula:
deuant lo Iutge, ó Balle, qui haura dade la primera Sentencia
dins tres dies continuos.

Item,
que de les sentencias difinitiues, las quals se donaran
en les causes, ó questions que sobrepuiaran la dita quantitat; ó
valua de sinquanta lliures se pugue appellar dins deu
dies; segons ya ere ordenat.

QVAE
DICITVR SIMPLEX INTERLOQVVTORIA,

&
infra quatuor dies possit ab ea appellari

Item
que de las interloquutorias simples, é no absorbens
lo fet principals, se haye appellar dins tres dies continuos.
E de aquelles se pugue appellar vna vegada: e no mes. De les altres
interloquutorias, qui absorbiran, ó tocaran lo fet principal:
se pugue appellar, axi com de difinitiua. Declarant empero, que
sentencia la qual se done sobre excepcio peremptoria; si per aquella
sera declarat esser procehyt ad vlteriora, la excepcio no
obstant; ó aqlla reseruant en la diffinitiua: tal sentencia, es de
si (desi)
simple interloquutoria: é de aquella se haya appellat dins tres
dies. E si tal sentencia sera declarat, la excepcio obstar, e aquella
obstant; Audiencia esser denegade al demanant: tal sentencia
es dita obserbir lo negoci principal, é de aqlla, sia
llegut, appellarse dins deu dies, axi com de sentencia
diffinitiua.

Item:
que de les causes de appellacions, las quals se interposarán
de sentencias diffinitiuas: ó interloquutorias; en les
causes, ó questions no sobrepuxants quantitat, ó valua de
sinquanta lliures: E les causes de appellacions de
interloquutorias simples, é qualseuols altres questions, ó
causes promulgades. E las appellacions de Greuges o recorsos,
se hayen a manar extraordinariament, summariament, é de pla: sens
que no sia necessari assignar, a posar, y a prouar Greuges; ni
seruar altres solemnitats: sino tant quant al Iutge a son bon arbitre
sera vist fehador. En las causes de appellacions de sentencias
diffinitiuas, donades, ó donadores en les questions
sobrepuyants summa de sinquanta lliures: sia
procehit, segons las
antigues Ordinacions.

Item,
que totes las dites appellacions hayen esser presentades en la
Cort de la Gouernacio dins dos dies apres que seran
interposades. E lo appellant haye demenar e requirir
esser delegat Iutge si sera lloch a delegacio de paraula ó en
escrits, ó en la appellacio la qual encara com no sia delegat dins
los dos dies perso (per so, per ço)
no sia hagude per deserta. Empero las appellacions quis
interposaran en les parts foranes no sien enteses en la
present Ordinacio ni estatuts per lo dit terme.

Item
que en e sobre las dites causes de appellacions primeras;
de sentencias diffinitiuas, ó interloquutorias,
absorbints lo negoci principal de qualseuol quantitat sien, se
haye a delegar Iutge per lo Gouernador, ó Lloctinent de aquell; axi
com antiguament ere estat ordenat, é vsitat.

Item
com per los dits Capitols, sia estat ordenat: que las
appellacions dels ordinaris, se aguessen a presentar a la Cort
de la Gouernacio: é dels merits de aquella, hagues a conexer lo molt
Honor. Gouernador, an concell de son Honorable Assessor. E si cars
fos, ladita sentencia fos concordant ab la dita sentencia del
ordinari; volia la dita Ordinacio, de aqui auant nos
poguessen las parts appellar: volent la cosa raduyr a
vna mitjana via. Statuex lo molt Honor. Gouernador; que
qualseuulla apellacio interposada de sentencia del ordinari
sia delegat Iutge. E si cars sera la sentencia del delegat; sia
reuocatoria, ó; discrepant de la sentencia del ordinari lo
dit molt Honor. Gouernador iutgera sobre los merits de
aquella, ab concell de son Assessor, é aquella, o aquelles, ó part
de aquellas: las quals confirmaria: sia executada; e de
tal sentencia del Gouernador no sia licit appellar. E si cars sera
sentencia del delegat sera conforme ab la Sentencia del Ordinari: sia
encara facultat, al agrauiat, de appellar al dit Honor. Gouernador:
lo qual dels merits de aquella appellacio, haye a pronunciar ab
consell de son Assessor. E si cars sera; que confirmades les
precedents sentencias, com sien ya tres concordants:
nos puga mes hauant
alguna part appellar. E si per ventura: lo dit Honor. Gouernador, en
tot, ó en part, reuocará aquelles sentencias, o en alguna de
les sentencias demunt dites: Sia permes a la part agrauiade
appellarse; E dels merits de la appellacio; haya conexer lo
dit molt Honor. Gouernador ab concell de la sua Audiencia, ó de
quatre Iuristes, no sospitosos: ó de sinc, en cars de
discrepancia. Statuint, é ordenant, que en cars, e en temps, que
aquesta sentencia, se deura concordar, sien citats a la una hore
los Iutges, ó promens qui las Sentencias hauran
donades: é quiscu a part, don raho al dit molt Honor
(falta punto de abreviatura) Gouernador; e Iuristes de la sua
sentencia; é que lo ha induit a pronunciar axi: é de la dita raho
fasse memorial lo Escriua é apres en dret lo dit molt Honor
Gouernador, ab aquells que elegits haurá, ó ab sa Audiencia, a les
mes veus, don la sua sentencia, de la qual nos sia llegut a algu
appellar; los quals Iuristes entre tots no hayen sino vn salari.

Item
en las interloquutories, que absorbiran lo fet principal, sia
obseruat axi com de les diffinitiuas: en les altres no sia
llegut sino vna vegade appellar. E lo Gouernador delech la
primera appellatio; ab la altre conuengue ab
son Honorable Assessor.

SOBRE
LO TERCER, QVART, QVINT, E SIZE CAP.

SOBRE
lo Tercer, Quart, Qint, y Size, Capitol, no resta
fer altre declaracio, ó correctio, fins axi com de sus es
provehit, ço es que en totes las causes, e questions,
sobrepuiants la
dita valua, o quantitat de sinquanta lliures: axi en les primeras
instancias, com en les causes de appellacions: sien tingudes,
e seruades las dites antigues Ordinacions; olim appella
des novelles; é segons aquelles, se haye procehyt, é enentat
en tot é per tot, sino ço que en les presents Ordinacions, e
declaracions es expressament prouehyt, e ordenat sobre aquellas.

SOBRE
LO SETE CAPITOL.

Lo
Sete (seté; séptimo) Capitol de las dites
nouissimas Ordinacions, no affretura de alguna
correctio e declarecio com sia prou iust, é clar.

SOBRE
LO TERCER, E VVITE
CAPITOLS.

Item
com lo Tercer, é Vuite (vuité, 8°) Capitols de les
dites Ordinacions, sia dade potestat als Iutges, de donar
temps, é dilacio de pagar als deutors: é de aço se sien seguits
molt abusos: per esquiuar, é tolre aquells, com per disposicio de
dret lo temps donat a pagar aquell lo qual sens questio, confessa lo
deute demanat, sia ya statuhyt dels deu dies: Declara, é statuex,
que lo temps donador per los dits Iutges é Iutge, no pugue passar
tems de vn mes; com lo arbitre donat als dits Iutges per lo
dit Capitol haye esser arretglat, segons disposicions de dret,
é equitat: é seria molt dissonant de Iusticia é equitat: si mayor
temps de vn mes donaue, e arbitraue: é no seria vist seruar equitat,
ni procehyr segons bon arbitre: axi com requer lo dit Capitol. Empero
en los deutors de Censals, no han lloch los dits Capitols: car en
aquells, se ha de fer execucio prompta, a sola ostensio del contracte
del Censal, segons lo 16. Capitol, de las dites nouelles Ordinacions.
E los Iutges no han facultat, nils es permes en alguna manera
dar temps, ó dilació de pagar als deutors de Censals.

SOBRE
LO NOVE CAPITOL.

Com;
en la manera, que lo noue Capitol es posat; sia
impracticable, declare, é statuex: que lo Iurament, que los
Aduocats, é Procuradors, son tinguts prestar: sia prestat segons
forma de la Ordinacio e Franchesa antiga: ço es: si ells creuhen
manar bona causa segons llurs consiencias; las altres
coses en dit Capitol contengudes sien seruades.

SOBRE
LO DEZE CAPITOL. (10°)

Lo
Deze Capitol per esser obseruat: declare; que encare que los
actes, prouisions, o sentencias se fassen per lo Escriua de la causa,
ó per les parts en llati: per ço no sien nullas,
ans valeguen: exceptades empero, las posicions
de fer articles, é capitols los quals, se hayen a fer en pla,
(vulgar, pla, sa llengo mallorquina) segons les dites nouelles
Ordinacions

SOBRE
LO ONZE CAPITOL.

Lo
onse Capitol, es iust, é rahonable: declare empero, que los
Procuradors, Curadors, Sindichs, é Economos e altres entreuenints,
en questions de altres, no sien tinguts, ni puguen
esser forçats, obligarse en nom propri: ni llurs perçonas
per las missions feadoras, en les dites causes, é
questions com lo dit Capitol, solament se entengue, en los principals
qui sien de dar, los quals, hayen a fer la obligacio contenguda en lo
dit Capitol: é aquells als quals, per dret es permes tal obligacio
perçonal.

SOBRE
LO DOTZE CAPITOL.

Lo
Dotze Capitol es bo; é Iust; é molt rahonable.

SOBRE
LO TRETZE CAPITOL.

Lo
Tretze Capitol, diu que los debitors, puguen asignar en pague,
a llurs creditors, bens mobles, e immobles, per lo qual se son
seguits, molts, é infinits abusos de inconuenients, plets, e
questions, e donada ocasio, a molt mal hom, de fer diuerses
beratarias, fins, e malitias, en gran dañ, de
llurs crehedors. Per ço lo dit Capitol e las coses en
aquell contengudes, revoca, cassa, é anulla.
Statuynt, y prouehint de aquiauant tals assignacions, e
dations en pague, no hauer lloch ni poder fe fer
sino en los casos, per dret comu disposats. Si donchs, al creador
pleya, tals bens acceptar en pague: en lo qual cars no
sie necessari pessar ho per Cort; hans haye tal valor é
fermatat, axi com si ere passat per cort; e aquesta, era la
intencio del dit Capitol. La qual declaracio e correctio haye lloch
esser estade no solament en los fets esdeuenidors, mas
encara en los presents, é pendents, puys la dita datio
in solutum, é assignacio dels dits bens ya no sia feta ab
effecte encare que plet ne penias (sin
punto final)

SOBRE
LO CATORZE CAPITOL.

Lo
Catorse Capitol: axi com a iust, é rahonable sia seruat.

SOBRE
LO QVINZE CAPITOL.

Lo
quinse Capitol qui diu, que los Iutges, en los anentaments
dels processos, no sien tinguts seruar les Ordinacions, é stils de
las Corts: declara, é statuex: hauer lloch tansolament, en
quant las ditas Ordinacions, é stils sien contraris, a les
declaracions, corrections, é Ordinacions sien seruades, é axi
matex, las dites antigas Ordinacions, é stils; en quant no
sien contraries a les dites presents declaracions, e corrections,
en tot lo que en las presents, no es especialment prouehyt.

SOBRE
LO DESET CAPITOL.

SOBRE
lo deset Capitol declare; e axi deu esser seruat, é
practicat, que segons forma de la prestacio del dit Censal les
demandes, no sien admeses ab oferta de pendre en compte mas
precisament, é expressa; haye esser demanada certa, é determinada
quantitat: si donchs, no era persona, succehint en fet estrañy
en la qual es disposat en la segona part del dit Capitol la qual
disposicio se haya seruar en aqlles.

Item
que sobre un dupte, moltes vegades fet e de que se ha seguides
diuerses, discrepacions; Statuex, prouehex, y declara: que si
a algu sera estat assignat, a posar de fet, e dins lo terma a
ell assignat, no haura fets Capitols, ni posat: e apres, li sia
assignat aprouar, que dins lo terma assignat approuar no pugue
ne li sia licit, fer o presentar capitols, ó positions:
car
deu li ser imputat perque en lo primer terma
assignat a posar, aquells no ha presentats, e dins lo terma
approuar assignat solament pugue prouar les coses, ja posades,
é no de nou posar, é aço, per esquiuar difugis, é
dilacions.

Item:
com per les antigas Ordinacions, é Francheses del present
Regne, sia statuhyt, é ordenat: que los Notaris, é escriuans,
hayen, é sien tinguts fer originals, de tots los processos segons en
lo sinquanta; y vuit Capitol de las antigues
Ordinacions es llargament prouehyt, e ordenat; que los Notaris, e
Escriuans e contra forma del dit Capitol, e penes en aquell
contengudes: no curen fer los dits originals, e per ço, sa
saguits, es seguexen tots dies grans, é innumerables
dañs, & periudicis als litigans: Per tant lo dit
Honor. Gouernador statuex, prouehex, e mana stretament lo dit 58.
Capitol ad vnguem esser tingut; e seruat, e que segons la serie, e
tenor de aquell, é sots las penas en aquell contingudes, e
encare sots pena de priuacio de llur Escriuania: los dits Notaris, e
Escrivans sien tinguts fer los dits originals e que no lliuren copia
a alguna de las parts de algun acte: si primerament no es en
lo original registrat, é continuat llargament. E perque aço sia
millor seruat: lo dit molt. Honor. Gouernador, prouehex declara,
statuex, e mana que tots los Notaris, e Escriuans de les dites Corts,
e Escriuans de tot lo present Regne, o per algu de aquells e Sindichs
de la Vniuersitat, request ne seran, haien prestar Sagrament per
virtut del qual, prometen les coses en lo dit Capitol
contengudes, segons la serie, e tenor ad vnguem tenir, e servar: é
axi matex, iuren que no admetran, ni sostindran algun Escriuent, o
notari en las dites escriuanias, si primerament aquell
no haye prestat lo dit iurament. E si iurar no volran; sien remoguts,
é priuats del regiment, offici,
e entreueniment de las dites escriuanias. Empero que si
sobre los dits registres, e pague de aquells sera questio, axi com es
tot iorn, que lo dit Honor. Gouernador haye a moderar las
excessiuas taxacions, é demandas fetes, é fahedores
per los Escriuans de las Corts, sobre los dits registres, é
escriptures.

Item
com per lo molt alt Señor Rey entre los altres privilegis, ara
nouament atorgats, sia statuyt, que dequi auant, no pusquen
esser trets del present Regne de Mallorca Caualls, o
Rosins: attes que per lo dit Priuilegi es totalment tolre llibertat,
per la qual raho molts de aportar Rosins cessen a metre dins lo
present Regne, qui ni aportarian si era statuit é
procehyt per lo dit Señor Rey, que Caualls, ó Rosins, no puguen
esser trets del Regne si donchs no ab llicencia, e prouisio del
Gouernador, e Iurats del Regne de Mallorca vol, e
mane lo Señor Rey q no puguen esser trets del dit Regne Cavalls, o
Rosins: si donchs no procehira llicencia expressa de la sua Magestat.

Item
estatuex, y ordena lo dit molt Honor. Gouernador, q cascun
Iutge ordinari ó delegat, tote vegade que sera request, sia
tingut iurar, é mitgensant aquell iurament dir si en la causa
en la qual a iurat: ha aconsellat, ó dite se intencio
directament, o indirecta a alguna de les parts: ó altre per elles, é
si iurara ó dira q ha aconsellat, ó dite se intencio
a algune de les parts, ó a algun altre per elles directament,
o indirecta; sia remogut del entreueniment de la dite causa.

Item,
per extirpar los abusos de aqlls Iuristes; los quals, apres que han
iutjat en alguna causa sots color (col
or) de mantenir
la sentencia q hauran donada, se constituex Aducats d la part
qui la sentencia haura obtenguda, é en la causa en q haura
entrauingut com a Iutges apres seran aduocats. Statuex, e
ordena lo molt Honor. Gouernador: que algun Iurista, apres q haura
sentenciat en alguna causa, no pugue aduocar en aquella matexa causa,
alguna de las parts.

Per
tant lo dit molt Honor. Gouernador, ab veu de la present crida
publica, a instancia, y requeste dels Honor Iurats del
present Regne de Mallorca: intima, notifique, e publique a tothom
generalment, la corectio dels dits Cap. é Ordinacions ab
llurs penes; manant a tots generalment, q les dites corrections,
dels dits Capitols, é Ordinacions degan nouament per lo dit
S. Rey fetes tengan, é obseruen; segons llur serie,
continentia, e tenor, e en alguna manera, contre aqlles
no gozen fer, ni uenir sots incorriment de las penas
en aquelles dites corrections aposades, certificant a tots
generalment que les dites corrections atrobaran registrades en
les Corts de la Gouernacio del Balle, é del Vaguer de Ciutat de
Mallorca, ahont poran aquelles veura, é llegir,
é pendre de aqllas traslat: p ço q dela
obseruancia de aquellas algu nos pugue excusar. Dat en
Mallorca Dilluns a 16. del mes de Octubre Añy 1441.

Fonch
feta la present Crida Dijous a 19. de Octubre, per Narnau Verdum
Corredor de las Corts, Añy. 1441.