Mostrando las entradas para la consulta turquesa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta turquesa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de enero de 2020

Dels dies ferials.

Dels dies ferials

En los ferials dies pero sien tenguts paraments e vestiments de drap de seda color groga trahents: pero cor segons lo temps es faedora diferencia volem que del Avent entro a la Purificacio a honor de la Verge e de Pascua entro a la Ascensio per la leticia paschual sien tenguts aquells blanchs pus sotils: en la cuaresma pero aquels blaus pus sotils en laltar sien posats e el cappella ne sia vestit cor aquests davant los altres en lo temps de la cuaresma havem duyt elegidors. Engir los altres ornaments statuim que en los damunt dits dies ferials en los quals nos fa dalcu festa ne encara de huytaves sia posada una creu en lo mig loch del reraltar e dos tests sotils deça e della en les estremitats del reraltar e la creu: axi pero que en Lavent de nostre Senyor en mig del altar lo test de la turquesa hi sia posat.


quatre-tempores-any

viernes, 27 de agosto de 2021

LA MONTANYA CATALANA. Joseph Lluis Pons.

LA MONTANYA CATALANA.





PUJADA.





Dexem la plana
enrera,


Y dins la vall, la
esgrogueida fulla


Entremne trepitjant;


Dels bachs per la
vorera,


Que l' gotellar de
las terreres mulla,


Amunt anem pujant.


Les albaredes
blanques,


Lo doll de l'aygua
de la font lluenta


Que al mitx de
l'herba naix;


Les conradisses
tanques,


La vinya al marge
del torrent pendenta,


Ja s'veu tot allá
baix.





LA MONTAÑA
CATALANA.  


SUBIDA.


Dejemos atrás la
llanura y entremos en el valle, pisando la hojarasca amarillenta; y
vamos subiendo por el borde de los sombríos humedecido con el gotear
de las terreras.


Las alamedas
blancas, el reluciente caño de la fuente que nace entre la yerba,
los cultivados bancales, la viña colgada en la margen del torrente,
todo se vé allá abajo.






Aquí llisars cendrosos,


Rochs devallats pe
'l ronch de les tronades,


Botant pe 'ls
rossegays;


Penyalars alterosos


Guaytant per les
singleres esberlades


Lo fons dels
xaragays.


Faigs esbrancats per
terra,


Roures desarrelats
que s'abalansan


A dalt dels
enderrochs;


Y'n els pichs de la
serra


Les boyres que
s'aplegan y s'atansan


Caragolant sos
flochs.


¿Sentiu la
tremontana


Brunzir turons avall
cruxint les soques,


L'aucellada
'spargint?


¿Veys l'escuma
llunyana


Y l'esquitx del
saltant sobre les roques,


Com s'enfonza
bullint?


Lo caminal
s'esborra;


Fins la petjada del
pastor hi falta.....


La mort senya una
creu.


Sols per les timbes
corre


L'isart lleuger y
les encletxes salta,


Clar l'ull y ferm lo
peu.


Amunt.... los machs
rodolan;


De les cayrades
serres desiguales


Sota 's veu
l'esquenall;


Les áligues que
volan


DintrE 'ls núbols
del cel roynant ses ales


Ja s'quedan mes
avall.





Aquí rocas cenicientas, cantos que el bramido de las borrascas hizo
rodar por los resbaladeros, peñascales erguidos que atisban por
entre resquebrajados picachos el fondo de las quiebras.


Hayas desgajadas por
el suelo, robles desarraigados que se abalanzan desde los empinados
ribazos, y en la cumbre de la sierra, nieblas que se adelantan, se
recogen y enroscan sus torbellinos.


¿Oís al cierzo
silvar cerros abajo, rajando troncos, y ahuyentando las
bandadas de pajarillos? ¿Veis la lejana espuma de la cascada que
salpica las rocas e hirviendo se sepulta?


El sendero se
borra.... falta la huella misma del pastor y una cruz es testigo de
la muerte. Solo la ligera gamuza corre por los derrumbaderos y con
pie firme y segura vista salta por las quebradas.


Arriba!... caen
rodando los quijarros (guijarros) y ya se ven más bajas las
cimas caireladas de las desiguales sierras. Las águilas que
revolotean empapando sus alas en las nubes se quedan más abajo.









Sens escoltar l'oratge,


Sens tremolá 'l
genoll a la vorera


Del precipici a
plom,


Arribem ab coratge;


L'empitrada del
front n'es la derrera.....


¡Grat sia a Deu! ja
hi som.





DALT DEL CIM.





Montanya de ma
patria, ¡salut! al fi respiro;


L'inmens espay me
volta, l'encesa llum del sol:


Les viles y les
planes als peus jayentes miro,


Del mon lliberta
l'ánima mes alt exten son vol.





¿Qué sou palaus de
marbre, castells de la riquesa,


Guerrers brandant
les armes, vaxells que 'l mar ralleu?


Lo vel de la calitja
confon vostra grandesa,


La torre mes
altívola d'aquí ni sols se veu.





Aquí 'ls gemechs no
s'ouhen que'l jorn de la venjansa


Ferida per lo
sceptre, axeca la ciutat;


Ni sobre del patíbul
se veu la má com llansa


Al poble espés que
udola lo cap d'un rey tallat.





¡O fills de las
montanyas
! vosaltres sou le mena


Que guarda vida y
forsa per dar novella gent:


Aquí de fe
puríssima regala eterna vena,


Com riu que per les
planes escampa dolls d'argent.









Sin escuchar el tormentoso viento, sin que la rodilla tiemble al
borde del precipicio vertical, lleguemos con valor: el repecho de
enfrente es el postrero....
¡Loado sea Dios! ya hemos llegado.





EN LA CUMBRE.





¡Salud, montaña de
mi patria! por fin respiro, cercado del inmenso espacio y la ardiente


luz del sol; veo
tendidas a mis pies las llanuras y las aldeas, y mi alma desprendida
del mundo, extiende su vuelo más arriba.


¿Qué sois, ahora,
palacios de mármol, castillos del poderoso, guerreros que blandís
las armas, navíos que surcáis los mares? Toda vuestra grandeza se
confunde en el velo de la neblina, y la torre más altanera desde
aquí ni siquiera se divisa.


Aquí no se oyen los
gemidos de la ciudad herida por el cetro, en el día de su venganza;
ni se ve sobre el patíbulo la mano que arroja la cabeza de un rey al
pueblo que apiñado ruge.


¡Hijos de las
montañas! vosotros sois la semilla que encierra fuerza y vida para
nuevas generaciones. Aquí fluye eternamente el manantial de la fé
purísima, como río que esparce sus olas de plata por las llanuras.









Lluytant ab l'os feréstech al fondo de sa cova,


Havent sobrE 'ls
abismes les cries del voltó,


Lo bras cobra delit,
lo còr dona sanch nova,


Llampeig la neta
vista, la galta viu color.





Vosaltres parleu
clara la llengua d'exes terres


Voltant a l'ivernada
la llar ab quieta pau;


Sabeu los noms dels
árbres, del camps y de les serres,


La veu que a la
donzella mes tendra al pit escau.





Les mares a les
filies dexen a la memoria


Les dolses
cantarelles per adormí 'ls infants:


Sabeu los vells
dictats que n'ha perdut l'historia


De guerras y de
monjos, de feras y gegants.





Quant al matí la
fosca de l'estelada trenca


Del auba clarejanta
lo raig primer de foch,


Pregau agenollantvos
devant se llum rojenca,


Per mes que de
campanes no arrib' aquí lo toch.





Senzilla y
vergonyosa la forta jovenesa


Anyora si s'allunya
les comes de sa vall;


Acull als seus y al
hoste, respecta la vellesa,


Y'l front axuga 'l
vespre cansada del treball.





Coneix lo nom del
rey sentit per veu llunyana,


Jamay pujar l'escala
volgué de sou (son) palau;


Menysprea l'envejada
mercé; sols li demana


Que'l blat de ses
marjades cullir li deix en pau.












Luchando con el oso montaraz en el fondo de su caverna, o alcanzando
los hijuelos del buitre por encima de los abismos, cobra esfuerzo el
brazo, sangre viva el corazón, limpio rayo la vista y la mejilla
encendidos colores.





Vosotros habláis
pura
la lengua de esta tierra, sentados en torno del
pacífico hogar en los inviernos; vosotros sabéis los nombres de los
árboles, de los campos y de las sierras, y las palabras más
suaves para conmover el pecho de las doncellas.


Las madres dejáis
en la memoria de vuestras hijas las cantinelas más tiernas para
adormecer a los recién nacidos (recienacidos) y recordáis
las consejas, perdidas


por la historia, de
guerras y monjes, de fieras y de gigantes.


Cuando el primer
rayo de fuego de la aurora rompe clareando la obscuridad de
las estrellas, oráis arrodillados ante su luz rojiza, por más que
hasta aquí no llegue el tañido de las campanas.


Aquí la juventud
sobria y recatada echa de menos sus valles cuando se aleja; acojo
hospitalaria al amigo y al viajero; honra al anciano, y por la noche
enjuga su frente fatigada por el trabajo.


Solo de oídas sabe
el nombre del rey; jamás quiso subir los escalones de su
palacio, desprecia sus ambicionadas mercedes, y solo pide que le deje
segar en paz el trigo de sus cercados.









Mes ¡ay! si del reyalme travessa per la valla


Cremant llochs y
vilatges la gent del estranger,


Devant dels sabres
nús y al raig de la metralla


Lo fill de la
montanya presenta 'l pit primer.





Mireulo: dret y
altívol sobre tallada penya,


La ma al trabuch,
aguayta com llop al xich anyell:


Al cayre de les
timbes estreba l'espardenya,


Y'l vent sobre
s'espatlla desplega 'l roig mantell.





Migrats fills de les
viles, si n'heu perdut la saba


Dels homens del
Vesubi, del Etna flametjant,


D'aquells qu'ab
sanch turquesa tenyiren la mar blava,


Y plors, venjansa y
llágrimes portaren a Llevant;





Veniu: sentint
l'oreig de neus y pedregades,


Pujant ab greu
fatiga les costes del desert,


Alé tindreu mes
ample, com dalt de les collades


Al aspre cep de
vinya rebrota 'l pámpol vert.





Llanseu exa
disfressa que os ment enganyadora,


Obriu com
montanyesos lo pit a la amistat:


La orella del espía
no escolta aquí traydora;


Aquí 's pot dir ab
l'ánima: ¡Ben hajas, llibertat!









Mas ¡ay ! si los soldados del extranjero atraviesan la frontera
incendiando pueblos y alquerías, el hijo de las montañas es el
primero en presentar su pecho a los sables desnudos y al rayo de la
metralla.


Miradle: altivo, de
pie sobre la peña cortada a pico, acechando, trabuco en mano, como
el lobo al corderillo; su alpargata se afirma en el borde del
despeñadero y el viento despliega sobre sus hombros la encarnada
manta.


Menguados hijos de
las ciudades, si ya perdisteis la savia de aquellos hombres del Etna
y del Vesubio ardiente, de aquellos que tiñeron el azulado mar en
sangre turca,


de aquellos que
inundaron las playas de Levante con el llanto y los quejidos de su
venganza,


Venid: aquí
azotados por las nieves y el granizo, subiendo fatigados los
desiertos repechos, tendréis más recio aliento, como brota más
fuerte el verde pámpano en el áspera cepa del collado.
Soltad ese disfraz engañador que os desfigura, abrid como el
montañés vuestro pecho a la amistad; aquí no acecha el oído
traidor de los espías; aquí se puede decir con toda el alma: ¡Bien
hayas, libertad!









DEVALLADA.





Bell horisont ¡adeu!
selvatge serra,


Lo mon abaix me
crida;


Tinch d'afrontar
peregrinant la terra


Lo panteig de la
vida.





Flayre boscana que
l'alé 'm retornas,


Ómplem l'esperit
ara;


Cel esplendent que
l'esperansa 'm tornas,


Déxam mirarte
encara.





Gaya remor del vent
a la pineda


Ressona entre la
fulla;


Boyra que suras per
l'ubaga freda,


Mon front cremós
remulla.





Aspres pendents que
ab feredat ne miro,


Relliscanta
dressera,


Salveume 'l pas si
concirós me giro


Mirant cap
endarrera.





Quedeu mes alts que
jo, singlers cendrosos,


Si os torn a
veure enfora,


L'ergull de vostres
caps mes alterosos


He trapitjat un
hora.









BAJADA.





Adiós, monte
selvático, adiós bello horizonte, el mundo me llama desde abajo, y
he de soportar la angustia de la vida, peregrinando por la tierra.





Aromas de la selva
que reanimáis mi espíritu, henchid ahora mi aliento: cielo
resplandeciente que me vuelves la esperanza, deja que te contemple
todavía.





Resuena entre el
follaje de los pinares, alegre rumor del viento, niebla que flotas
por encima de las sombrías quebradas, humedece mi ardorosa frente.





Ásperos riscos,
resbaladizos atajos que miro con zozobra, salvad mis pasos, si por
mirar atrás me vuelvo pesaroso.





Quedaos mas altos
que yo, picos cenicientos, si os vuelvo a ver de lejos, al menos una
hora he sentado mi pie sobre vuestras orgullosas cabezas.









Avall... ja emplena el fum de la taulera


Les salzeredes
blanques,


Y l'aygua del molí
salta ab brumera


Pe 'ls grahons de
les tanques.





Darrera 'ls caminals
que giravoltan


Los turons
desparexen,


Y 'ls cantelluts
penyals que 'ls enrevoltan


Ses ombres
definexen.





Verdejant als
costers ab l'argelaga


Confosa apar la
vinya,


Y daurada pe'l sol
que ja s'apaga


Planeja la
campinya.

….......





Trist s'atura 'l meu
pas: l'erma montanya


Com mes de mí
s'allunya,


Mes se m'emporta l'
còr... Aqui... es Espanya;


Allí dalt
¡CATALUNYA!


Aqui... es Espanya;  Allí dalt ¡CATALUNYA!

(Y este tío fue Maestro en Gay saber).

____





Abajo ya se divisa el humo de los tejares por entre las blancas
alamedas, y el agua del molino salta espumosa por los escalones de
los vallados.


Los montes
desaparecen por detrás de los senderos que serpentean y los
esquinados peñascales que los cercan van definiendo sus sombras.


Verdean los viñedos
en las laderas confundidos con las aliagas y aparece la llanura
dorada por el sol que va apagándose.


…....



Triste detengo mis
pasos: cuanto más se aleja de mí la montaña yerma, con ella se va
mi corazón.... Aquí es España; allá arriba.... es
¡Cataluña!


____

Nota del editor:
Como podéis ver, el catalanismo afectaba ya las mentes de
paisanos y universitarios: licenciados, doctores, catedráticos antes
del siglo XX.
Este hombre poseía la “cátedra de Retórica
del Institut de Barcelona
, qu' ab gran profit de l'ensenyança
dirijí fins a l'any 1851, en que li fou concedit baratarla ab la de
Geografía y de Historia del Institut Balear”.)
Para
conseguir las joyas, premios y ser Mestre en gay saber había que
escribir estas memeces catalanistas.
Pasa lo mismo a finales del
siglo XX y en el año actual de 2021 en las universidades y otras
entidades aragonesas (Zaragoza es un nido de ratas catalanistas),
catalanas, valencianas, mallorquinas y demás donde llega el dinero
de la burguesía industrial catalana. Con un simple “Espanya ens roba” (però Pujol no), y cuatro palabras escritas en la nueva ortografía de Pompeyo Fabra obtienes un doctorado, por ejemplo en
sociolingüística, como el aragonés de Peñarroya de Tastavins
Ignacio Sorolla Vidal, pupilo del catalán de Barchinona Artur Quintana Font y colega del académico Javier Giralt Latorre de la recién
creada “Academia Aragonesa de la Lengua” (catalana), copia del
IEC, como lo es la AVL, Academia Valenciana de la Llengua (catalana).

https://www.patrimoniliterari.cat/uploads/obres/1601-obraarxiu-la-montanya-catalana%3C.pdf

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/poesies--7/html/

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4993/TFRC09de12.pdf?sequence=9&isAllowed=y

http://www.larramendi.es/menendezpelayo/es/corpus/unidad.do?idCorpus=1000&idUnidad=101227&posicion=1

https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/download/261826/376583/

Esta lletra es pura poesía catalana:

"Merda de muntanya no pudor

Encara que remenis amb bastó
Merda de muntanya no pudor
Encara que remenis amb bastó
De marinada, de marinada el dolç airet
El ric estiu, l'empenyeria cap el riu
Merda de muntanya no pudor
Encara que remenis amb bastó
Dolces marranades de passió
Jo arribo amb una mà a cada colló
Merda de muntanya no pudor
Encara que remenis amb bastó"




lunes, 13 de enero de 2020

De les quatre tempores del any.

De les quatre tempores del any. 

Mortificacio e plor en la Esgleya mostrar se cove en los temps en los quals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Empero en tots los dies no sapparell altar ne reraltar en les vespres ne en les matines sino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colent diache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues sien dels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la color dels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benet sent Jordi sent Domingo sent Loys bisbe sent Bernat sent Loys rey de França sent Francesch les once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sien volem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tan solament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clara sent Mauris senta Tecla sent Cosma e sent Damia sent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Merita jacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascun brandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonam que en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duem piadosament ordonador que oltra los dies en los quals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havem ordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterina de sent Nicholau e tots los dicmenges de Avent e de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religioses a la divinal paraula preicar diputats sien hauts un dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltre entro que tots qui en lo loch seran ne sien passats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessus processio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascun les pus dignes segons son grau: e en deffalliment dels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clergues en grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellans qui la aministracion han de la cappella lavors proveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells qui reliquies dels martirs portaran capes vermeyles porten e axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada: e sien vuit o deu brandons enceses en les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit cors en alcuna custodia molt bella en tal manera que pusca esser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecel sia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesa per lo sotsdiache sia portat qui vaja davant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola ab canelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processons creu portara de dalmatica sia vestit e en cascun costat clergue o escola haja qui los ciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris enceses vagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangeli se començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colent e de les altres axi con damunt havem dit al Magnificat en cascunes vespres e al Benedictus en les matines e en la missa apres de la oblacio encens sia ministrat: tots temps empero que noy haja misses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchs aquell dia no era vigilia o festa daltre sant en lo qual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant sia dit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigilia o fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenne ab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diache e ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenres volem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.