En
losferials dies pero sien tenguts paraments e
vestiments de drap de seda color grogatrahents:
pero cor segons lo temps es faedora diferencia
volem que delAvententro a la Purificacio
a honor de la Verge e de Pascuaentro a la
Ascensio per la leticiapaschualsien
tenguts aquells blanchspussotils: en la
cuaresma pero aquelsblauspussotils
en laltarsien posats eel cappellane
sia vestit cor aquests davant los altres en lo
temps de la cuaresma havem duytelegidors.Engirlos altres ornamentsstatuim que en los
damunt dits dies ferials en los quals nos fadalcu festa ne encara de huytavessia
posada una creu en lo mig loch del reraltar e dos testssotilsdeçaedella en les estremitats
del reraltar e la creu: axi pero que en Lavent
de nostre Senyor en mig del altar lotest de la
turquesa hi sia posat.
Dejemos atrás la llanura y entremos en el valle, pisando la hojarasca amarillenta; y vamos subiendo por el borde de los sombríos humedecido con el gotear de las terreras.
Las alamedas blancas, el reluciente caño de la fuente que nace entre la yerba, los cultivados bancales, la viña colgada en la margen del torrente, todo se vé allá abajo.
Aquí rocas cenicientas, cantos que el bramido de las borrascas hizo rodar por los resbaladeros, peñascales erguidos que atisban por entre resquebrajados picachos el fondo de las quiebras.
Hayas desgajadas por el suelo, robles desarraigados que se abalanzan desde los empinados ribazos, y en la cumbre de la sierra, nieblas que se adelantan, se recogen y enroscan sus torbellinos.
¿Oís al cierzo silvar cerros abajo, rajando troncos, y ahuyentando las bandadas de pajarillos? ¿Veis la lejana espuma de la cascada que salpica las rocas e hirviendo se sepulta?
El sendero se borra.... falta la huella misma del pastor y una cruz es testigo de la muerte. Solo la ligera gamuza corre por los derrumbaderos y con pie firme y segura vista salta por las quebradas.
Arriba!... caen rodando los quijarros (guijarros) y ya se ven más bajas las cimas caireladas de las desiguales sierras. Las águilas que revolotean empapando sus alas en las nubes se quedan más abajo.
Sens escoltar l'oratge,
Sens tremolá 'l genoll a la vorera
Del precipici a plom,
Arribem ab coratge;
L'empitrada del front n'es la derrera.....
¡Grat sia a Deu! ja hi som.
DALT DEL CIM.
Montanya de ma patria, ¡salut! al fi respiro;
L'inmens espay me volta, l'encesa llum del sol:
Les viles y les planes als peus jayentes miro,
Del mon lliberta l'ánima mes alt exten son vol.
¿Qué sou palaus de marbre, castells de la riquesa,
Guerrers brandant les armes, vaxells que 'l mar ralleu?
Lo vel de la calitja confon vostra grandesa,
La torre mes altívola d'aquí ni sols se veu.
Aquí 'ls gemechs no s'ouhen que'l jorn de la venjansa
Ferida per lo sceptre, axeca la ciutat;
Ni sobre del patíbul se veu la má com llansa
Al poble espés que udola lo cap d'un rey tallat.
¡O fills de las montanyas! vosaltres sou le mena
Que guarda vida y forsa per dar novella gent:
Aquí de fe puríssima regala eterna vena,
Com riu que per les planes escampa dolls d'argent.
Sin escuchar el tormentoso viento, sin que la rodilla tiemble al borde del precipicio vertical, lleguemos con valor: el repecho de enfrente es el postrero.... ¡Loado sea Dios! ya hemos llegado.
EN LA CUMBRE.
¡Salud, montaña de mi patria! por fin respiro, cercado del inmenso espacio y la ardiente
luz del sol; veo tendidas a mis pies las llanuras y las aldeas, y mi alma desprendida del mundo, extiende su vuelo más arriba.
¿Qué sois, ahora, palacios de mármol, castillos del poderoso, guerreros que blandís las armas, navíos que surcáis los mares? Toda vuestra grandeza se confunde en el velo de la neblina, y la torre más altanera desde aquí ni siquiera se divisa.
Aquí no se oyen los gemidos de la ciudad herida por el cetro, en el día de su venganza; ni se ve sobre el patíbulo la mano que arroja la cabeza de un rey al pueblo que apiñado ruge.
¡Hijos de las montañas! vosotros sois la semilla que encierra fuerza y vida para nuevas generaciones. Aquí fluye eternamente el manantial de la fé purísima, como río que esparce sus olas de plata por las llanuras.
Lluytant ab l'os feréstech al fondo de sa cova,
Havent sobrE 'ls abismes les cries del voltó,
Lo bras cobra delit, lo còr dona sanch nova,
Llampeig la neta vista, la galta viu color.
Vosaltres parleu clara la llengua d'exes terres
Voltant a l'ivernada la llar ab quieta pau;
Sabeu los noms dels árbres, del camps y de les serres,
La veu que a la donzella mes tendra al pit escau.
Les mares a les filies dexen a la memoria
Les dolses cantarelles per adormí 'ls infants:
Sabeu los vells dictats que n'ha perdut l'historia
De guerras y de monjos, de feras y gegants.
Quant al matí la fosca de l'estelada trenca
Del auba clarejanta lo raig primer de foch,
Pregau agenollantvos devant se llum rojenca,
Per mes que de campanes no arrib' aquí lo toch.
Senzilla y vergonyosa la forta jovenesa
Anyora si s'allunya les comes de sa vall;
Acull als seus y al hoste, respecta la vellesa,
Y'l front axuga 'l vespre cansada del treball.
Coneix lo nom del rey sentit per veu llunyana,
Jamay pujar l'escala volgué de sou(son) palau;
Menysprea l'envejada mercé; sols li demana
Que'l blat de ses marjades cullir li deix en pau.
Luchando con el oso montaraz en el fondo de su caverna, o alcanzando los hijuelos del buitre por encima de los abismos, cobra esfuerzo el brazo, sangre viva el corazón, limpio rayo la vista y la mejilla encendidos colores.
Vosotros habláis purala lengua de esta tierra, sentados en torno del pacífico hogar en los inviernos; vosotros sabéis los nombres de los árboles, de los campos y de las sierras, y las palabras más suaves para conmover el pecho de las doncellas.
Las madres dejáis en la memoria de vuestras hijas las cantinelas más tiernas para adormecer a los recién nacidos (recienacidos) y recordáis las consejas, perdidas
por la historia, de guerras y monjes, de fieras y de gigantes.
Cuando el primer rayo de fuego de la aurora rompe clareando la obscuridad de las estrellas, oráis arrodillados ante su luz rojiza, por más que hasta aquí no llegue el tañido de las campanas.
Aquí la juventud sobria y recatada echa de menos sus valles cuando se aleja; acojo hospitalaria al amigo y al viajero; honra al anciano, y por la noche enjuga su frente fatigada por el trabajo.
Solo de oídas sabe el nombre del rey; jamás quiso subir los escalones de su palacio, desprecia sus ambicionadas mercedes, y solo pide que le deje segar en paz el trigo de sus cercados.
Mes ¡ay! si del reyalme travessa per la valla
Cremant llochs y vilatges la gent del estranger,
Devant dels sabres nús y al raig de la metralla
Lo fill de la montanya presenta 'l pit primer.
Mireulo: dret y altívol sobre tallada penya,
La ma al trabuch, aguayta com llop al xich anyell:
Al cayre de les timbes estreba l'espardenya,
Y'l vent sobre s'espatlla desplega 'l roig mantell.
Migrats fills de les viles, si n'heu perdut la saba
Dels homens del Vesubi, del Etna flametjant,
D'aquells qu'ab sanch turquesa tenyiren la mar blava,
Y plors, venjansa y llágrimes portaren a Llevant;
Veniu: sentint l'oreig de neus y pedregades,
Pujant ab greu fatiga les costes del desert,
Alé tindreu mes ample, com dalt de les collades
Al aspre cep de vinya rebrota 'l pámpol vert.
Llanseu exa disfressa que os ment enganyadora,
Obriu com montanyesos lo pit a la amistat:
La orella del espía no escolta aquí traydora;
Aquí 's pot dir ab l'ánima: ¡Ben hajas, llibertat!
Mas ¡ay ! si los soldados del extranjero atraviesan la frontera incendiando pueblos y alquerías, el hijo de las montañas es el primero en presentar su pecho a los sables desnudos y al rayo de la metralla.
Miradle: altivo, de pie sobre la peña cortada a pico, acechando, trabuco en mano, como el lobo al corderillo; su alpargata se afirma en el borde del despeñadero y el viento despliega sobre sus hombros la encarnada manta.
Menguados hijos de las ciudades, si ya perdisteis la savia de aquellos hombres del Etna y del Vesubio ardiente, de aquellos que tiñeron el azulado mar en sangre turca,
de aquellos que inundaron las playas de Levante con el llanto y los quejidos de su venganza,
Venid: aquí azotados por las nieves y el granizo, subiendo fatigados los desiertos repechos, tendréis más recio aliento, como brota más fuerte el verde pámpano en el áspera cepa del collado. Soltad ese disfraz engañador que os desfigura, abrid como el montañés vuestro pecho a la amistad; aquí no acecha el oído traidor de los espías; aquí se puede decir con toda el alma: ¡Bien hayas, libertad!
DEVALLADA.
Bell horisont ¡adeu! selvatge serra,
Lo mon abaix me crida;
Tinch d'afrontar peregrinant la terra
Lo panteig de la vida.
Flayre boscana que l'alé 'm retornas,
Ómplem l'esperit ara;
Cel esplendent que l'esperansa 'm tornas,
Déxam mirarte encara.
Gaya remor del vent a la pineda
Ressona entre la fulla;
Boyra que suras per l'ubaga freda,
Mon front cremós remulla.
Aspres pendents que ab feredat ne miro,
Relliscanta dressera,
Salveume 'l pas si concirós me giro
Mirant cap endarrera.
Quedeu mes alts que jo, singlers cendrosos,
Si os torn a veure enfora,
L'ergull de vostres caps mes alterosos
He trapitjat un hora.
BAJADA.
Adiós, monte selvático, adiós bello horizonte, el mundo me llama desde abajo, y he de soportar la angustia de la vida, peregrinando por la tierra.
Aromas de la selva que reanimáis mi espíritu, henchid ahora mi aliento: cielo resplandeciente que me vuelves la esperanza, deja que te contemple todavía.
Resuena entre el follaje de los pinares, alegre rumor del viento, niebla que flotas por encima de las sombrías quebradas, humedece mi ardorosa frente.
Ásperos riscos, resbaladizos atajos que miro con zozobra, salvad mis pasos, si por mirar atrás me vuelvo pesaroso.
Quedaos mas altos que yo, picos cenicientos, si os vuelvo a ver de lejos, al menos una hora he sentado mi pie sobre vuestras orgullosas cabezas.
Mortificacio e plor en laEsgleya mostrar se cove en los temps en los
quals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per
dejuni: perque en losdejunislos quals
quatre tempores son nomenats axi con en los dies
ferials de la quaresmaordonamaxi en
paraments con en argent esser de tot observador. Empero
en tots los dies no sapparellaltarnereraltar en les vespresne en les matines
sino tan solament en la missa si donchs no era de les
festes damunt espressades o altres colents o dels sants
doctors carlavors deu esser appareylat en les
vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colentdiache e sotsdiachesien vestits e quatre capes
per ministre sien tengudes de les quals les dues sien
dels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del
cappella si els vestiments e els paraments eren
diverses e sino totes les quatre capes sien de la color
dels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa
Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquinosent Benetsent Jordisent Domingosent Loysbisbe
sent Bernatsent Loys rey de Françasent Francesch
les once mil verges santa Elisabetsanta Barbara e
santa Luciajassia que colents no sien
volem que en totes coses sia fet axi con si fossen
festes colents. En tots pero los dies dominicals e en
les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e
sotsdiachesien vestits mas dos capes tan
solament sien tengudes: ajustans a aço que en
les festes de sent Anthonisent Blasisenta
Apolloniasenta Margaritasenta Annasenta Clarasent Maurissenta Teclasent Cosma e sent Damiasent Narcissenta Ceciliasanta Eulalia de Meritajacsie que colents no sienne festes que
dos misses segons lorde de Cistelldegen esser dites
axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes
coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e
ordonam que continuament dos brandons en la elevacio
del cors de nostre Senyor sienhauts: exceptat
que en los dies sollennes en los quals sis capes
en los divinals officis seran tengudes sis brandons en
la elevacio damunt dita sienhauts e cascun
brandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonam
que en tots los dies ferials o festes les quals no son
coltessien tenguts en la missa dos ciris e en
tots los dies dominicals e en los dies de festes
colents e dels sants doctors e festa que lorde de
Cistell en convent fa dos misses sienhauts en la
missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les
quals sis capes seran tengudes deu cirissien tenguts:
declarans en aço que cascuns dels ciris damunt
dits sie de pes de mijalibra. Encara mes duem
piadosament ordonador que oltralos dies en los
quals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra
cappella esser fet havemordonat: volem que en los dies subseguents sermo
semblantment sia fet ço es en los dies dels
apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de
sent Loysbisbe de sent Loys rey de França de
sent Miquel de les onsemiliaverges de
sent Marti de senta Elisabet de senta Caterina
de sent Nicholau e tots losdicmenges de Avent
e de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant
nos se faça: aquest orde observat que dels religioses
a la divinal paraula preicar diputats sienhauts
un dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltreentro que tots qui en lo loch seran ne sien
passats. Encara mes ordonanduemproveydor que
en los dies en los quals de part dessus
processio en la nostra cappella havem declarat esser feta que
totes les reliquies qui son en les cappelles nostres
reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria
havem ordonadament sien portades e quels prelats si
possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascun
les pus dignes segons son grau: e en deffalliment
dels prelats aquelles portar hagenlos priors e
guardians dels ordes de pobretat o altres clergues
en grau mes honrats. E sien portades les pus belles
capes que poranab bona manera e loscappellans
qui la aministracion han de la cappella lavorsproveesquen diligentment que les colors de les capes se
concordenaxi conmilsporan a la condicio
de les reliquies damunt dites ço es que aquells qui
reliquies dels martirs portaran capes vermeylesporten
e axi dels altres segons la propria significacio de les colors
la qual per nos desus es estada aordonada:
e sienvuit o deubrandonsenceses
en les processions damunt dites. En la processio pero
de Corpus-Christisia portat lo dit cors
en alcuna custodia molt bella en tal manera que pusca
esser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecelsia portat ensempsab vuit o deu brandons damunt
dits: en les quals totes processions lo test de la turquesa
per losotsdiachesia portat qui vaja
davant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat
del dit sotsdiachesia un escolaabcanelobres e abciris enceses cascun de
pes de una libra e dos clergues o escolans qui
davant losotsdiacheençens continuament e
atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processons
creu portara de dalmaticasia vestit e en cascun
costat clergue o escolahaja qui losciriscascun de pes de una libra enceses
ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e
sotsdiache en la missa sien dos cirisencesesvagen davant locappella entrant a la missa e
lavorslaltarsiaencensat: la qual cosa
per semblant manera volem esser observada conlevangelise començara sino en lodivenres sant o si de
morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colent
e de les altres axi con damunt havem dit al Magnificat
en cascunes vespres e al Benedictus
en les matines e en la missa apres de la oblacioencenssiaministrat: tots temps empero que noy haja
misses solennesço es abdiache e
sotsdiacheapres la missa finadasia dit
loffici o missa secca de sancta Maria si donchs
aquell dia no era vigilia o festa daltre sant en lo
qual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant sia
dit loffici de sentaMariarelaxat. Si
pero aquell dia sera festa dalcunsanct e vigilia
o fossenvuytavesensemps o festa de dos
santsensempsultra aquell del qual missa
principalment sera celebrada sia dita missa secca de
amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenneabdiache et sotsdiache no sia celebrada si
donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa
Maria o de tots sants o sesdeveniaprelat davant nos
celebrar quant al offici de les vigilies e de les
huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador:
loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en
losdias en los quals missa abdiache
e absotsdiachese celebrara si donchs no
era dia de dissapte en lo qual apres la missa
principalment se diga: e axi mateix en losdivenres
volem esser observat si missa mayor de la creu no sera
celebrada.