Mostrando las entradas para la consulta vaguer ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vaguer ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 4 de septiembre de 2021

consellers e capita de la ciutat de Vich

 

Als molt honorables e savis senyors los consellers e capita de la ciutat de Vich e Roger de Rosanes donzell e a quascun dells.
Molt honorables e savis senyors. Letres congoxoses havem rebudes del vaguer procurador del abbat e consellers de la vila de Ripoll demanants XXV homens
per sosteniment daquella vila. E per quant aquella vila ha fet molt lo degut vers lo Principat e en lo monastir ha molta valua e per lo respecte de la propinquitat de aqueixa ciutat e altres molts respectes si alre era so que Deu no vulle portara grans contraris a tota aqueixa terra. Per ço havem aci ajuntat ab home qui per ells ne havia carrech. En tota manera vosaltres doneu orde los dits XXV homens ab algun bon home caporal qui a ells presidescha vagen decontinent a la dita vila estiguen en custodia sua sots capitania del honorable vaguer de aquella car alli los sera feta la despesa e haura quascu a raho de dos florins e mig dor per mes axi com fan altres universitats del Principat qui tenen pahons asoldejats. Nosaltres haguerem daci tramesos los dits XXV homens pero es stat vist per guanyar temps es molt millor vagen daqui. Pregam vos per ço eus encarregam per tant benefici e per squivar los irreparables damnatges qui del contrari provenir porien doneu expedicio a les dites coses no deferint ho una hora si possible era. Certificants vos no passaran molts dies vosaltres e la dita vila de Ripoll e tots altres de bona part sentireu coses de tanta consolacio e alegria queus vendran a doler com mes no haveu fet per la terra. E sia la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. de Belloch. - Los deputats e consell del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

viernes, 23 de abril de 2021

Sumari, V.

VENEDORS.


VENEDOR
de Vi, Farina, y de totes coses de meniar si tendra
false mesure perde totes les coses que ven, e la tersa
part sia de la cort e les dos parts de la Murade.


Asso
matex
sen ten en lo Flaquer, o
Flaquera qui ven pa a manco pes, que sie
posat en lo Costell o do 5. sous apar an
libre den Sant pera en la primera carta en la 2.
columna circa la mitat de aquella.


Asso
matex es que nengun, es tingut a fer Crida del Vi, Oli, o de
les altres coses venals, ne puxa crexer
lo preu que en lo principi hi haura mes ni fassa
mescla, es en la dita franquesa vt supra.


Lo
Venedor
de Mercaderies, y altres coses es primer aquelles
stants en poder del comprador que qualsevol altre creditor in libro
den Sant Pera en cartes 31. en la segona 
columna,
comensa. Item si.


VEGVER,
E VEGVER DE FORA.


La
Iurisdictio del Vaguer, es en libre den Sant Pera en la segona
carta en la franquesa qui comensa. Hoc est tranlatum.
(translatum …. fideliter ...)


Del
Vaguer se fa mensio en dit libre en la sisena carta la
tercera columna a la fi de aquella franquesa, Noverint vniversi, es
en lo matex libre a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat
vniversis.


De
la lurisdictio del Vaguer fa mensio dit libre en la franquesa a 34.
cartes en la primera lolumna, comensa. Hoc est tranlatum.


Si
lo Vaguer tant de la Civtat com de fora sera
inhabil, e insufficient, mireu en dictio Ordinaris.


Del
Vaguer de la Ciutat, e Iurisdictio de aquell parla la franquesa en lo
dit libre en 100. cartes en la segona pagina, comensa. Li (In)
Xpi. Nomine.


Lo
Vaguer
ha de vacar 3. Añys mireu en dictio Officials.


Lo
Vaguer
no sie comprador de les Rendes de la Ciutat ne
Personers, es en dit libre en caates 138. en la primera
pagina.


Negu
pot esser Vaguer per causa de prestuch, o de compra, es en
libre den Rossello en cartes 51. en la primera pagina, comensa.
Encare donam.


Les
Armes de quisuulla sien e bans de aquelles deuhen
esser del Vaguer, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comensa la franquesa. Declara en Ramon
Alemañy
.


Lo
Vaguer nos pot empatxar de les causes tocants al Execudor, es
en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa. Noverint
vniversi.


Los
Vaguers han de vacar 3. Añys, e los Assessors 2. es en Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


VSVRES.


Que
nos puguen pagar vsures mes havant de quatra
diles (dines, diners, dinés, dineros, denarios) per
lliura, es en libre den Sant Pera en lt quarta carta en
la segona columna, comensa. Noverint vniversi.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la sinquena carta en
la primera columna en lo principi.


Los
Ordinaris poden conexer de vsures es en libre den Sant Pera a 35.
cartes en la Primera columna, comensa. Attendat Locum Tenens.


VESINATGE.


Del
dret del vesinatge parla la franquesa en libre den Sant
Pera en la sisena carta en la primera columna, comensa. Quoniam
vniversae (o vniversoe) libertates.


VITVALLES.


Portants
vitualles en lo Regne son franchs de
totes imposicions, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la 1.
columna: excepta los Drets Reals acostumats a pagar.


Confirmacio
per tretta de vitualles de Arago, Valencia, e
Cataluñya per Mallorques, es en libre den Sant Pera en
cartes 200. en la 1. pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Portans
vitualles en lo Regne son franchs dels Drets
exceptats los Drets Reals acostumats pagar, es en libre den
Rossello en cartes 158. comensa. Pateat vniversis en la primera
pagina.


En
cas de necessitat los Iurats poden detenir los Navilis
portans vitualles, e compellir en descarregar aquelles
en libre den Sant Pera en cartes 72. en la tercera columna § finali,


comensa.
Pateat manifeste vniversis.


VIA
PUBLICA.


En
la via publica, e los camins, e llochs publichs
nos pot edificar ni aquella aminuar, es en libre den
Sant Pera en cartes 34. en la primera columna in primo.


Les
vitualles publicas se tengan en condret, e lo
qui demanará que sien adobades hage de pagar la
mitat del adob. e laltre mitat la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 310. en la segona
pagina, comensa. Petrus.


VENDES
FETES PER LA CORT.


Que
les Vendes fetes per la Cort puys sie servade
solemnitat deguda son valides, e nos poden Retrectar,
es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la quarta columna,
comensa. Postremum.


Que
les vendes, e alienacions fetes per la Cort hagen fermament, es en
libre den Sant Peta en cartes 136. comensa. Nos Petrus.


Que
les permicions e ordinacions sobre les vendes fetes per la
cort tant dels Mobles quant Immobles sien servades, es en libre den
Rossello en cartes 224. en la primera


pagina,
comensa. Nos Petrus.


La
Pecunia de la cosa venuda per la cort, es lliurade al vigilant
creador qui la feta vendra, dade empero
fermansa posats altres primers Creadors pretenen tenir hi
millor dret


perque
no trobant altres bens pora retornar contra lo dit vigilant en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera, comensa. Item si
bona.


VISALMIRALL.


Del
Offici de Vissalmirall parla la franquesa en libre den Sant
Pera en 26. cartes en la 2. pagina comensa. Nos Ioannes.

VIDVES.


Que
les Vidues lo primer Añy hagen provisio, e no altra
Goyda, es en libre den Sant Pera en cartes 123. en la primera
pagina, comensa. Sancius Deu Gratia.


Asso
matex en dit libre en cartes 182. carta 2. pagina.
(Texto
anterior: Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha
viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs, per la notoria
paupertat.
)


VASSALLS.


Lo
Señyor Rey
, es tingut deffensar los vaxalls,
llurs bens contra totes les persones del Mon, es en libre den
Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Prometen
en care. (Prometem encare)


VSOS.


De
bons vsos, mireu en la dictio consuetud. e bons vsos.

Vsos contra Privilegis no poden esser trets en consequencia, es
en libre den Sant pera en cartes 141. comensa. Nom fos.
(Namfos, En Alfons, N´Alfons, rey Alfonso, suele ser Alfonso V)


VNIVERSISAT.


La
Vniversitat per franquesa te binifici de Restitucio in
Intregrum (Integrum, integrum, íntegro, reintegrar)
com lo Menor, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina.


La
Vnivercitat ha tacita hypotheca en lo Matex lloch.


VILES.


Les
Viles tenen lo dit Privilegi de restitucio in Integrum com la
Vniversitat, mireu en la dictio Vniversitat, les Viles han tacita
hipotecha, mireu en dit lloch.


VET
DE BLAT.


Res
que parla de Vet de Blat mireu en dictio Blat.

VIGILANT
CREHEDOR.


Del
Vigilant creador, (acreedor) mireu en la dictio vendes
fetes per la cort en cartes 70.

VSATGES.


Los
vsatges
antichs de les custumes de la cort que en
(la o con virgulilla, sin n, parecido a Ramó) Ramon
Berenguerves
Bescomte
de Barcelona, e se Muller Stabliren
tenir en llur terra, son continuats en libre den Rossello en
cartes 181. e duren fins en cartes 199. no es cosa que hom se puga
servir, mes es stat posat pe seguir lorde 
del
libre que per vtilitat.


Dels
vsatges de Bercelona parla la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta en la segona columna, e
mirau dalt en Iniuria.


VERGVERS
DE LA GOVERNACIO, E DE LA VNIVERSTAT.


Los
Verguers de la Governacio han de salari 10. lliures dels bens de la
Vniversitat, es en vn capitol de la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola, en cartes 112. en la segona pagina, comensa. Item Statuim.

Lo Varguer pus vell dels Iurats te la guarda de la
Sala, e hage habitacio en aquella franca, es en la pragmatica de
Mosen Huc de anglesola en cartes 117. en la segona pagina,
comensa. Item com nos hajam.

VEHEDORS.


Los
Vehedors
no han Salari de la Vniversitat, mes son pagats
per les parts segons llurs treballs, a coneguda del Mostassaph
e ha esser mestre, es en la Pragmatica de Mosen Huc de Anglasola
en cartes 113. en la primera pagina, comensa. Item que en tems
passat.


Vniversitat
no ven ceñs. a habitadors de fora Regne folio 6. del llibre
den Abello.


Valls
de la Ciutad que nos sembren Carta Real dat en Madrid a 27.
8bre 1574. folio 16. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.


Virreys
Iuren llisament observancia dels privilegis, vide observancia.


Virreys
no impedescan los Iurats (Inrats) en escriura,
a se Majestat, vide Iurats 
Virreys
de Barcelona
amparen los Sindichs de Mallorca, vide bens.


Virreys
en materias de Pesta que dexen obrar a los
Iurats, vide Peste, Iurats, Morbaria.


Virreys
no deuhen impedir los Iurats, y Mostasaph en rao (hasta
ahora se encuentra solo raho
) de provehir a se voluntad
les places de Carn: Carta Real dat en Madrid a 21. 9bre 1574. folio
17. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.


Virreys
deuhen comunicar los pregons, o Ordinacions que faran, a los Iurats:
Carta Real dat en el Pardo a 27. Mars 1577. folio 24. del libre de
Cartes Reals ab cuberta de Plegami.


Virreys
en materia de Provisions nos entremeten ab los Iurats Carta Real dat
en Madrid a 22 Agost 1627. folio 158. del libre de Cartes
ab cuberta de Plegami.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, Q.

QVESTIONS.


QVESTIONS
nos pugan fer sino en lloch publich ab los bons Homens, apar en la
primera franquesa, en libre den Sant Pera en la primera Carta en la
segona columna circa lo medi.


De
questions que se hagen a finir dins tres mesos fa mensio la
franquesa, comensa. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus, en dit libre
en la quarta carta, en la primera columna.


Questions
no poden exir fora lo Regne es en la quarta carta del
dit libre en dita carta en la tercera columna comensa. Noverint
Vniversi Quod Nos Iacobus.


Que
si per algun Official sera moguda questio per dit Offici a algu
aquella hage esser finida dins quatra mesos assi en lo
Regne
, es en dit libre en la sinquena carta en la 
quarta
columna, e
asso es limitat en la franquesa posada en la 6.
carta en la 2. columna.


Que
les Questions se hagen de finir Iuxta les Franqueses, e Ordinacions,
consta en libre den Sant Pera en 83. cartes en la tercera columna,
comensa. En Nom de Deu sia.


En
les Questions sien servades franqueses, es en dir libre en cartes
130. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
le Questions no pugan exir del Regne sino en
certs casos, es en dit libre den Sant Pera en cartes 146. comensa.
Nos Alfonsus.


En
les Questions en les quals lo Señor Rey, o son Fisch
fa part, en la determinacio noi entrevenga son advocat
Fiscal, es en dit libre en cartes 146. en la primera pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Questio
moguda contra algu per Balle, o Veguer se hage determinar per temps
de 40. dies, es en libre den Rossello en cartes 50. en la primera
pagina, comensa. Stablim 
Encara.


Que
en les Questions devant Balle, o Vaguer entrevengan promens, es en
libre den Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa.
atorgam.


Que
lo Governador de Mallorques, e los altres Officials sien tinguts
determinar totes les Causes Civils, e Criminals ab Consell de Promens
no obstant qualsevol vs contrari seguit, es en libre den Rossello en
cartes 236. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Les
Questions qui seran entre los Ciutadans, y los Habitadors de la part
forana per reho de pertions de Possessions sien
determinades per llurs Ordinaris, es en dit libre den Rossello en
cartes 370 en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


QVARTERA.


La
Plassa de la Quartera, es per lo Señor Rey Atorgada,
apar en libre den Sant Pera en la tercera carta en la segona columna
en la segona franquesa, comensa. Noverint 
Vniversi.

QVITAMENTS.


De
Quitaments de Barcelona, mireu en dictio sobrecehiment.


Que
los Quitaments dels Censals de Barcelona nos puguen fer fins que
primerament no sien pagats los Rossechs deguts als Censalers
de Mallorques, es en libre den Sant


Pera
en cartes *18e. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Los
Censals se poden Quitar pero ab gracia de quitar feta encara que lo
temps sia passat, es en libre den Rossello en cartes 426. en la
primera pagina, comensa. Pateat Vniversis, e mira sobre asso en
dictio cençals.


Qui
pendra Moros los fa seus, pagant el Delme al S. Rey capitol 62. de
les Corts de 1380. en libre de Corts Generals.


Qui
te dret de Aigua per concessio de la Ciutat nol pot vendra
sino vsarne per ses Terres: capitol 91. de les Corts del Añy
1380. en libre de Corts Generals, y en libre den Rossello nou cartes
314. Privilegi del Señor Rey Don Pedro dat en Barcelona a 14.
9bre. 1377.


Qui
deu, o Pledetia ab la Vniversitat no pot tenir carrechs de ella:
Carta Real dada en Madrid a I: Fabrer 1611. folio 68. del
libre de Cartes Reals ab cuberta de plagami.

Sumari, N.

NAVFRAIG.


No
sera Naufraig algu
en neguna part de la Illa de Mallorques: axiu dispon la
franquesa primera en libre den den Sant Pera en la primera
carta en la primera columne circa lo fi de aquella.


NOTARIS
NOTTES.


De
Notaris se fa mensio, y del Offici de aquell en la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta a la fi de aquella.


Negun
Clerga in sacris pot esser Notari, es en dit libre en la
quarta carta en la primera columna, comensa Noverint Vniversi.


Negu
pot esser Notari sino ha 25. Añys e Exeminat, es en
dit lloch.


Que
les Notes dels Notaris no pugan esser preses ni regonegudes per nigu,
ni menos emparades, es en libre den Aballo en cartes
21. comensa. Nos Ioannes Dei gratia, &c. en la 15 columna.


Que
los Notaris en les corts hon Scriven no procuren ni Advoquen, es en
libre den Abello en cartes 95. en la primera pagina, comensa. Iacobus
Dei gratia.


Notaris
son tinguts a intimar Protest al S. Virrey, Regent, Procurador Real,
Auditos de la Rotta, (Audiencia Real) &c. es
en libre den Abello en cartes 219. comensa. Nos Philippus.


Que
los Notaris han a demenar los salaris dels Testaments dins cert tems
es en dit libre en Cartes 93. an la 3. columna, comensa. Com
molts Notaris.


Que
los Notaris per Autoritat Real han esser Exeminats per lo Veguer, es
en dit libre en cartes 130 en la primera pagina, comensa Nos Petrus.


Que
qualsevol dels Notaris no sia prohibit de presentar requesta (salta
página, tar
) Requestes al Governador, es en dit libre en cartes
130 en la 2. pagina, comensa Petrus Dei gratia.


Qui
Acusará algun Notari de fals se hage scriure perseguidor, e sia
tingut a pena de talio, es en dit libre en cartes 136. en la
segona pagina, comensa la franquese. Nos Ioannes.


Que
los Notaris sian fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
138 segona pagina.


Notaris
no paguen res en dit lloch.


Que
Notaris requests fassen protestacions, es en dit libre en cartes 142.
en lo principi, comensa. Namfos.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 171. en la segona pagina.


Notaris
quant fan instruments e anomenen Moneda no digan sino,
Re. Ma. Mi. es en libre den Rossello en cartes 80. an la
primera pagina, comensa la franquesa. Sapien Tuyt exceptats certs
casos en dita franquese expressats.


Los
Notaris quant per los Officials los sera demanat consell entrevenint
com a promens en les causes hagen entrevenir en aquelles, sens algun
salari. Asso dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 238.
en la 2. pagina, comensa Petrus Dei graria.


Los
Notaris de Mallorques (se lee Mallorqnes, típico error
tipográfico n u
) no portants corona, o no constituits en ordens
no sian compresos en la ordinario feta de no portar corona, es en
libre den Rossello en cartes 250. en la (a invertida) segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris Scriptors de les corts sien tinguts servar los capitols de
les Corts Generals fets sobre los Registres, es en libre den Rossello
en cartes 284. en la Primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris poden rebre qualsevolls protestacions e Instrumens,
es en libre den Rossello en cartes 428. en la segona pagina, comensa.
Martinus.


Si
questio sera de Nottes perdudes en lo Diluns ques
procehesca segons forma de la franquesa present (se lee
preseut
) Martinus, es en libre den Rossello en cartes 430.
primera pagina.
Borts no poden esser Notaris, es en libre
den Rossello en cartes 433. en la segona pagina, comensa. Martinus
Dei gratia.


Que
los Notaris entren per Marcaders, es en la Pragmatica de
Monsen Huc de Anglesola en cartes 90. segona pagina, e perso
com en lo capitol tercer.


Lo
Notari, e Scriva de la Vniversitat te a fer tots los Actes de
aquella, es en libre de Corts Generals en cartes 105. en la primera
pagina, comensa. Item provehim es capitol en dita pragmatica.


Lo
Notari de la Vniversitat, es tingut lliurar totes les scriptures de
aquella al successor sens premi algu, es en la Pragmatica de Monsen
Huc de Anglesola en cartes 105. en


la
segona pagina a la fi de aquella, comensa. Item statuim en libre de
capitols de corts Generals.


Lo
Notari, e Scriva dels Clavaris ha de esser elegit per los Magnifichs
Iurats, e ableniplacit (ab beniplacit) de aquells, es
en la Pragmatica de Mousen Huc de Anglesola Registrade en
libre de capitols de Corts Generals folio 110. comensa. Item com la
Revocacio, &c. en lo matex libre en la concessio de nou Regiment
(se lee Rrgiment) de Sort, e de Sach per lo Rey
Alfonso
folio 152. comensa lo capitol. Item com lo Offici de
Scriva dels comptes de Clavaris, &c.




NVNO
SANS.


Tots
los qui possehexen Honors, Possessions, e Terres, e altres drets per
Nuno Sans, es confirmat per lo Señor Rey que be
possehexen en libre den Sant Pera en la 8. carta en la tercera
columna, comensa. Noverint Vniversi la 2.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 57. en la segona pagina,
comensa Sapien Tuyt.

NAVILIS,
E DETENIMENT DE AQVELLS.


Que
puxa esser prestat, a Navilis, appar en libre den Sant Pera en cartes
85. en la segona columna, comensa. Martinus Dei gratia.


Los
Detenimens de Nauilis nos fassen sino per lo Governador, o son Lloch
Tinent, Procurador Real, e Balle de Mallorques ensemps: e no per hun,
o dos de aquells, es en


libre
den Rossello en 428. cartes en la primera pagina, comensa. Nos
Marrinus.


Ques
pusca carregar en Navilis, o Vaxells de Castellans
mercaderies, es eu libre den Rossello en cartes 547. 2.
pagina, comensa. Martinus.


Notaris
no pot esser Bort, en Rossello nou folio 395. (Esto está más
arriba: NOTARIS NOTTES. Parece que no concuerda con este apartado,
dictio: Navilis.
)


Notari
per son Examen han de tenir 25. Añys cumplits: en Sant Pera folio
4. columna primera.


Notes
no poden esser regonegudes ni preses p ningu ni menys emparades en
libre den Abello folio 21.


Notaris
son tinguts Intimar protests al Señor Viarey, Regent, y
Procurador Real, y oidors de la Rota en dit libre folio 219.


Notaris
per auctoritat Real se han de Examinar devant del Vaguer en libre den
Sant Pera folio 130.


Notari
no pot esser Procurador en causa ahont sera el Plet
sobre Testament, o Acta que aquell haura rabut: folio 67. del
llibre den Abello.


Notaris
se han de crear devant el Veguer, y Rectors y que se observe
lo Privilegi qui axi ho disposa, Carta Real dat. en el bosch
de Segovia a I. Iuny 1592. en libre de Cartes Reals de cuberta de
fust folio 8. altre dat. en Madrid a 29. mars 1653. folio 121. pagina
2.


Nigu
pot escusarse de regir lo offici en que ha sorteat
Carta Real dat. en Madrit a 21 Agost 1636. en libre de cartes Reals
de cuberta de fust folio 96. pagina segona tambe


es
folio 198 del libre de cartes reals ab cuberta de plegami.


Naturals
o Habitadors de Mallorques y ses Illes no son tinguts
per estrangers de Cataluña folio 31. del libre de Corts
Generals en les Corts de Monsó Any 1375.


Nigu
sia tret a Pledetiar fora del Regne capitol 14 de les corts de
1380. en libre de Corts Generals.


Nigu
qui no haje estudiat dret en Escoles aprovades no puga menar mes de
vn plet, ni esser admes a Advocar capitol 35. de les corts de 1380.
en libre de corts generals.


Notaris
no poden recusar presentar Peticions dels Iurats a los Señyors
Virreys, y tocar Actes de les presentacions Carta Real dat en
Valledolit a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre 
de
cartes Reals ab cuberta de Plegami. Altre dade en Madrid a 21.
Dezembra 1574. folio 19. del dit libre y la carta seguent.

Sumari, M.

MONADERS.


De
Monaders se fa mensio
en la tercera carta del libre den Sant Pera en la
quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi
Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio
de Monades (la a es una e invertida), e señyale,
les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vn mot
de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi.


De
dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint
Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa
en la 15. carta se parla de dites monedes, 
Morabatins
e
masamodines e besants en la primera columna.


De
Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit
libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei
gracia.


De
quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per
contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e
tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la
paga dels Dots.


Axi
matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.


De
Florins e ques pugan batre en Mallorques, es en lo dit
libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra
segusnt, comensa. In Dei nomine.


De
Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lo betiment
de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3.
columna, comensa. Nos Ioannes.


De
Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.


Que
no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes
138. en la primera pagina.


Revocacio
de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se
lee latreu sepert).


De
Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes
194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Que
los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes
de Sicilia
, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi
capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es
capitol II.


Moneda
de Barcelona
correga en terres de Rossello e Serdañya
Conflent vallespir e caucholibero es en libre den
Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.


Que
Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en
dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.


De
Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la
segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Lo
Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Lo
Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en
cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.


Revocacio
de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua
entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del
Señyor Rey, es en dit libre en cartes


271.
en la segona pagina, comensa. Petrus.


En
Mallorques se poden batre 20. marchs
de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


De
Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den
Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Los
Mallorquins
son hauts per Catalans, es en libre den
Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los
Mallorquins
(falta punto. Hay más adelante otra dictio:
Monaders
)


MERCAT.


Que
los disaptes se puxa tenir Mercat, es en libre
den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.


MILITARS.


Que
los Militars comprans Possessions en Reaench (realench,
realenc, realengo
) de 
persones
no privilegiades tenen apagar, de asso parla la
franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera
columna.


Que
en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den
Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Los
Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.


Que
los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en
cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine,
comensa. Encare per nos.


Contra
los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant
Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.


Los
Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com,
mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus Dei gracia.


Que
sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y
los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son
tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en 
cartes
246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Privilegi
Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn
libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos,
continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. 
en
la primera pagina, comensa. Iacobus.

MOLL.


Del
Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint
Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.


MVRS,
MVRADE, VALLS.


Que
en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels
Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna,
comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina,
comensa. Encare donam.


Lo
Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la
dictio Clero, e en dictio Clergue.


Les
Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit
libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa.
Alfonsus.


De
adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna
declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184.
en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.


La
terça part dels bans pertañy
a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

MOLINERS,
MVLTVRERS.


De
Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en
libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.


Los
Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir
condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en
dit libre en 90. cartes en la 3. columna.
Los Moliners han de
rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en
cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.



MOLA DE ANDRAIG.


De
la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna
den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta)
Los
drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats
e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den
Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de
Deu.
(Falta Andratx)

MARCHA.


No
pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de
Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat 
Vniversis.


De
Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en
la quarta columna, comensa. Nos Petrus


De
Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera
columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.


Asso
matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.


Marca
no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes
137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.


Contra
los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre
den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.


MOSTASSAF.


Del
Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera
a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.


Privilegis
perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes
104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell
elegidors.


E
en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres
e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras
de Forment per revendre, es en dit lloch.


Es
axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per
tot.


E
lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e
en dita carta 109. en libre den Sant Pera.


E
que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari
de aquell, es en 109. cartes en dit libre.


E
del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes
321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,


Que
lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello
en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.


Del
Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en
libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus
Dei Gratia.


Certa
Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor
Rey
es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.


Que
lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello,
en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en
dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Asso
matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa.
Petrus


Que
lo Mostassaf conega de Parets, Finestras,
e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona
pagina, comensa, Nos Petrus.


Lo
Mostassaf de Mallorques
pot fer crides, e Remetre bans, es en dit
libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.


Lo
Mostassaf
pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en
dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Mostassafos
son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre
den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey:
la altre per ell: laltra als macips o socios
per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos
volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.



MERCADERS.


Los
Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcas sian
de quines Nacions vulla, ensemps ab ses
mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta
columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans
franqueses.


Los
Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar
mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171.
en la segona pagina, comensa Namfos.


Los
capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats,
es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina,
comensa. Martinus.


Los
Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.


MENAMENTS
PENALS.


Manaments
Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la
quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.


Que
no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar
missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


No
poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e
protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.


Que
no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes
450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est
in libro den Sant Pera. .


MERCADERIES
E FET MERCANTIL.


Per
fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona
in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa.
Item per deposicio.


En
les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que
qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en
cartes 69.


MASSIONS
DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)


De
Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83.
cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.


MOROS.


Moro,
mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la
Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los
hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes 
den
Sant Pera en la primera columna.




METGES.


Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no
poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9.
capitol de Leyda.


MANLLEVTA.


De
les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den
Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla,
e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. Encareus atorgam.


Si
algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella
encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera


columna,
comensa. Item si aliquis manuleuauerit.


De
Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes
16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat
lo Añy la Manleuta, es nulla.


MONADERS.
(Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más
arriba
)


Del
Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera
en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Los
Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en
libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia.
De
Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera
pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.


Privilegi
contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera
pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus.
Privilegis de
Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en
cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.


Sobre
los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.

Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la
franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa
Ioannes Dei gratia.


Moneders
pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e
189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi
Nos Ioannes.


Los
Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de
Barcelona
, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa.
Petrus Dei gratia.


Revocacio
de vna Lletra Real ab que manava lo Señor
Rey
que la causa quis menava entre la Vniversitat,
e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en 
cartes
271. 2. pagina, comensa. Petrus.


Los
Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo
Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus.


Los
Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs
no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.


Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no
renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina
columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.


MISSATGERS,
MISTATGES.


De
salari de Missatges mireu en dictio domestichs.


Los
Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que
no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en
laltra dictio Missatgers.



MESVRATGE.


De
Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes
137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.


MORBERS.


Capitols
dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV.
(1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.

MALIFICIS.


Que
algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant
Pera en cartes 138. en la segona pagina.


Que
los Maleficis se pugan pasificar
e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la
cort mireu en dictio pacificar malificis, e en la
dictio Catius.



MENESTRALS,
E ARTESANS.


Que
los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut
Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera
pagina, comensa. Nos Alfonsus.

MVLES.


Qui
haura 55. Añys puxa caualcar Mula, es en libre
den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.


Licencia
que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en
dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.


Que
cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna
pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos
Ioannes.


MATRIMONIS.


De
Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee
Ioanues
).


E
de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes
214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Les
Dones nos Gosen casar ni fer matrimoni ab
llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello
en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.


MALLORQVES,
E MALORQVINS.


Los
Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans
naturals es poden alegrar de Officis, e Binificis
del Principat de Catalunya, e de les Costitucions
Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges,
de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes
162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los
Mallorquins.


Que
la Ciutat de Mallorques sia aguda per patria
comuna, e cascu puxa en aquella esser convengut, es en
lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense.
Nos Ioannes.

MESTRA
DE GVAITA.


Del
mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en
libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.


Los
capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190.
comensant en dita carta fins en cartes 193.


Addicions
de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la
segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.


Que
lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets
contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello
en cartes 362. e duren fins en cartes 365.


Lo
Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab
altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.



MASSAMODINES,
MORABATI, MONEDATGE.


La
Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183.
comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un
espacio bien definido
) en la primera pagina.


De
Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes
77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es
en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la
segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta
seguent de aquella en la primera pagina.


Lo
morabati del fogatge nos paga sino de set en set
Añys
, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet
perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes
289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


MONESTIR
DE SANTA MAGDALENA. (Malena)


Les
67. quorteras de Forment cens.
Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en
libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


MENORS.


Les
difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudors y
Curadors mireu en dictio diffinicions.


Los
menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de
la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de
Anglesola en cartes 118. en la segona


pagina,
comensa. Item Statuim, e ordenam.


MANTELLS
DE BAGASSES.


Lo
Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre
den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo
Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,


comensa.
Martinus.


MVNITIONER.


Lo
Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço
es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.



MISSATGERS.


De
Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn
escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de
mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo
principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol
seguent 42.


E
axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent
43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de
altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en
carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera
pagina en lo capitol 45.


Ques
poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y
hu de la part Forana, apar en lo libre del Novell Reçiment
folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch
capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c.
Com
anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis
embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera
folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui
es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell)
de la Ciutat.


Mallorquins
poden liberament Navagar en Alexandria Chypre, y
demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta
en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de
Mallorca del libre den Abello folio 12.


Mostessaf
en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y
Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586.
folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.


Iuni
1587.


Mostessaf
no pot donar lloch se fassen tres dies sino en
el
Porxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels
Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bollete el
Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa
Illustricima en libre de Decrets f.


Mandatos
penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell
folio 165.


Moneda
ques treu del Regne es perduda, o senblant quentitat
libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz,
creu ).


Mostessaf,
y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.


Mostessaf
ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici
en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.


Mostessaf
es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels
fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y
Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.


Monaders
han de contribuir en talls per Barcas de Forments en
dit libre folio 174.


Mallorca
esta vnida ab la Corona de Arago Rossello nou folio
124.


Mallorquins
poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge,
greuges
) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum
estatuimus.


Mallorquins
poden negociar ab Moros Rossello fol. 8. & 154.


(salta
página
) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a
31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de
fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.


Morbo,
o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los
Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre
de cartes reals ab cubertas de plegami.


Moretorias,
dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de
Debitors Censalistes no puga concedir la Señor Rey ni
sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara
que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les
Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.


Ministres
extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per
lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol
37. de les corts de Monsó del Añy


1363
en libre de Corts Generals.


Mostessaf
te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.


Mercaderies
qui es tresbalsen, no deuhen dret vide Dret.


Mallorquins
no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78
& 222.


Mallorquins
no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per
sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera,
& segona.


Mallorqui
qui es sentira agravat de algun mandato del
Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort.
Rossello nou folio 3.


Mandatos
penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello
folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com
per provisio Real. &c.


Militars
en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.