LA VEU DE LA AMISTAD. Guillem Forteza.

LA VEU DE LA AMISTAD.

(Á
M. V. Amer.)

Tallant
l'ona renouera

Vent en popa, falaguer,

Entre
daurades boirines,

Llunyedá
guaita un vaxell.

¡Ay
de qui en desèrta plàtja,

De
crits en và l'aire omplint,

Veu
com corre, veu com vòla

Sens
escoltar los seus crits!

Axí
tú, amich meu dolsíssim,

L'ánima
plena de dol,

Has
vist passar l' esperança

Sens
que visitás ton còr.

LA
VOZ DE LA AMISTAD.

(Á
M. V. Amer.)

Si
cortando las olas azuladas, ligero, viento en popa, entre doradas
neblinas, asoma en lontananza un bajel;

¡Ay
de quien en desierta playa, llena el aire con sus gritos; ve cual
corre, ve cual vuela sin pararse a sus clamores!

Así
tú, mi dulce amigo, henchida el alma de dolor, viste pasar la
esperanza sin que quisiera albergarse en tu pecho.

¡Qué de pressa es
desvaneixen

Ses
alegres ilusions,

Los
altius sòmits de gloria,

Los
dolsos sòmits d'amor!

Flòrs
precioses que reseca

D'aqueix
mon l' ale gelat,

Castells
al aire qu'esfondra

Un
sòl buf del desengany.

¡Niguls
d'òr, niguls de plata,

Nigulets
de tots colors....

D'altres
brodau l'existencia,

Jò
vos dich per sempre adios!....

Dols
amich, que tant anyoras

L'antich
gotx del còr mostíi,

Qu'has
caminat en la vida

Per
mes deserts que jardins;

Qu'
has vist, com jò, fugir juntes

Esperançes
e ilusions,

Com
esbart d'aucells que aixeca

Lo
trapitx del cassador;

No
mes llágrimes amargues,

No
mes llágrimes de sanch;

Que
los plors tenen dulsura

Si
los mescle l' amistat.

Ah! cuán pronto se
marchitan las alegres ilusiones, los altivos ensueños de gloria, los
ensueños dulces de amor!

Preciadas
flores que caen resecadas al frío aliento de este mundo; castillos
en el aire que derrumba el más ligero soplo del desengaño!

Nubes
de oro, nubes de plata, nubecillas de todos colores, id a bordar la
existencia de otros, yo os doy para siempre mi adiós!....

Tierno
amigo, que así lloras el antiguo gozo de tu corazón marchito, que
hallaste en el camino de tu vida más desiertos que jardines;

Que
como yo viste huir juntas esperanzas e ilusiones, cual bandada de
avecillas que ahuyentan las pisadas del cazador;

No
más lágrimas amargas, no más lágrimas de sangre, que mezclado el
llanto por la amistad tiene una dulzura inefable.

Y com dos árbres que
unexen

Lo
séu gemegar ferest,

Si
per barranchs y muntanyes

Corre
desbocat lo vent;

Arbres
sense flors ni fulles

Per
la tempestat croxits,

Les
nostras ánimes tristes

Mesclarán
els seus suspirs.

____

Y cual dos árboles que
aúnan sus dolorosos gemidos cuando por montes y hondonadas corre
desbocado el viento,

Tal
mezclarán en adelante sus suspiros nuestras almas tristes, árboles
sin flores y sin hojas combatidos y rotos por la tempestad.

____

Sumari, D

DEVTE
DEVTOR, E DEVTORS DE LA VNIVERSITAT.

Si
algu sera deutor, o fermansa, y passat lo terma sera attrobat
en lo Regne nos pusca alegrar de Privilegi fora de
aquell, ans hage de respondra dins lo Regne,
apar en la primera
franquesa en la primera carta en la segona columna en libre den Sant
Pera.

Lo
Deutor, ó Fermansa poden donar penyora al crehedor segons
dispon la dita franquesa en dit libre en dita columna.

Los
Deurors se poden Bandejar servada la solemnitat en la
franquesa expresada, comensa. Quoniam vniverse libertates, en dit
libre en la quinta carte en la quarta columna.
Los Deutos
de la Vniversitat han provehits axi com los Deutors Fiscals dispon la
Franquesa en dit libre en cartes 129: en la segona pagina, cemensa.
Nos Petrus.

Que
los Deutors de la Vniversitat stants presos encareque fassen
cessio de bens no sien deslliurats del Carcer nils
valegan guiatges ni sobrecehiments es en dit libre en
cartes 162. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei gratia.

De
Alongament per deutes miran dalt en la dictio allongaments

Los
Deutors presos per deutes tant de la Vniuersitat com de particulars
sia feta en ells aquella provisio ques fa contra los presos per los
deutes fiscals, es en libre den Rossello en cartes 252. en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus Dei gratia.

Los
Deutors de la Vniversitat presos per dits deutes no hagen sino sis
diners per cascun dia per llur provisio ys fassa
executio contra los bens de aquells no obstants qualsevols graties
allongamenss, é sobraseiments, es en libre den Rossello en
cartes 282. en la primera pagina comensa Petrus.

Negun
deutor de la Vniversitat no sia admes a algun offici, ó regiment de
la dita Vniversitat es en dit libre en cartes 448. en la segona
pagina, comensa Martinus, y en nou 417.
Super hoc vide en libre de regiment en cartes 49. y 54.

Decrets
per fer botigas de forment per la part forana no han de pagar
salari es en libre den Abello en cartes 162. en capitol 10. comenca
mes avant suplicaren.

DOTS.

Que
los Dots assignats per los Marits sobre les cavaleries é
honors dels Magnats sien salves a les dones sens firma del Señor, es
en libre den Sant Pera en la primera carta en la quarta columna,
comensa. Noverint vniuersi quod nos Iacobus.

Deposar
heretats, vide en lo libre den Abello en cartes 160. en lo capitol 5.

DONATIONS
REALS E FETES PER LO

Señor
Rey.

De
Donations Reals se parla en libre den Sant Pera en la 10 carta en la
primera columna comensa noverint vniuer.

Donatio
feta al Infann en Pera de Portugal de 39. sous havedors
dels fruits de Malorques de sa vida consta en libra den Sanct
Pera en cartes 111. comensa la franquesa In dei Nomine en la segona
pagina.

Com
lo Señor infant Alfonso primogenit de Arago, approva e lloha les
donations e parts fetas a sos frares Pera e
Iaume, consta en libre den Sant Pera en cartes 112. comensa.
hoc est translatum. en la segona pagina.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_de_Arag%C3%B3n_(1222-1260)

Donations,
é establiments confirma lo Señor Rey en libre den Rossallo en
cartes 62. en la segona pagina comensa. Encara donam.

Confirmatio
de Donations, y assignations de Possessions alodials, es en
libre den Rossello en cartes 89. en la primera pagina, comensa.
Sapien tuyt.

DINER
DEV.

Lo
Diner deu servia a refectio del mur pero la franquesa es
temporal en libre den Sant Pera en la 11. carta en la segona pagina
columna circa la fi de la franquesa, e en libre den Rossallo en
cartes 141. parla la franquesa (fraaquesa) del dit diner deu
la segona pagina comensa conegan tots.

DELME.

Que
lo delme del bestiar se hage de llevar per tot lo mes de Maig
dispon la franquesa Noverint vniversi en libre den Sant Pera en la
19. carta en la tercera columna.

Del
Delme sa fa mensio en lo dit libre a 26. cartes comensa Pateat
vniversis. en la quarta columna.

De
Delme fa mensio la franquesa en dit libre a 28. cartes comensa
venerabilibus. en la 4. columna.

Que
lo Delme del bestiar sia llevat axi com es acustumat es en libre dit,
en cartes 139. en la primera pagina.

De
Delmes parla la franquesa en lo dit libre en cartes 156. en la sagona
pagina comensa Alfonsus, &c.

Dels
compradors del Delme de lo Oli parla la franquesa en lo dit libre en
cartes 260. en la segona pagina comensa. Ioannes Dei gratia.

Del
Delme de lo Oli com se pren e si paga drets en libre den Sant Pera es
en cartes 172. comensa. Ioannes dei gratia.

Si
los compradors dels delmes axi Reals com Eclesiastichs devhen
pagar en les aiudes de la terra, es en libre den Sant Pera en cartes
294. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que
lo Delme del Bestiar se lleue en tems congruo es
en libre den Rossello en cartes 76. en la primera pagina comensa en
Iaume.

Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 113. en la primera pagina,
comensa en Sancho.

Que
los Delmes se hagen de llevar axi com es acustumat, es en libre den
Rossello en cartes 203. en la primera pagina comensa. Pateat
vniversis.

DIFINITIONS,
E DIFINITIONS REALS.

Les
Diffinitions ques fan a pare e mare per los fills ans de entrar en
Religio nos poden apres impugnar per los Monastirs hon seran entrats:
es en la franquesa en libre den Sanct
Pera en la carta 19. en la quarta columna comensa Noverint Vniversi.

Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 113. en en la segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Diffinitio
del Señor Rey es en libre den Sant Pera en cartes 152. en la segona
pagina comensa. Nos Alfonsus. del que havia bestret per la gent de
Armes.

Quant
Fills é Filles fan difinitions a Pares é Mares mireu en la dictio
Fills, e en la dictio legitima.

Les
Diffinitions que los adults fan a llurs Tudors, y Curadors valegan si
intrevindra la autoritat del Iutge, es en libre den Rossello
en cartes 307;. 1. pagina comensa. Nos Petrus.
Certa Difinifitio
per lo Rey feta per lo Dot de la Infanta Ioana filla sua es en libre
den Rossello en cartes 384. en la segona pagina, comensa. Nos
Ioannes.

DECLARATIO
ENTRE LOS DE LA CIVTAT

é
de la part Forana.

Es
en libre den Sant Pera dita declaratio, en cartes 184 en la segona
pagina, comensa. Com entra.

DESPESES
COMVNES.

De
les despeses comunes negu no es exempt, axiu dispon la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 26. en la quarta columna, comensa.
Pateat vniversis.

DELEGAR,
Y DELEGATS.

Que
en causes de appellations se puxa delegar, es en libre den Sant Pera
en cartes 34. en la primera columna circa la fi.

Los
Iutges delegats no respongan de la tersa part dels salaris cadañy
al governador o a son llochtinent ab Iurament e sia rabuda
informatio per lo Balle e si sera trobat lo contrari, tals Iutges
sian in habils aiudicar, es en libre den Rossello en cartes
416. en la primera pagina, comensa. Pateat Vniversi.

DEMANDA.

Lo
a quies fa demanda no es tingut Respondre si la causa no es
expressa en la dita Demanda.

No
sols la Demanda principal mes tot lo proces sia haut per libell é
sia allesa a la Iustitia original, es en dit libre den Sant
Pera en cartes 168. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes Dei
gratia.

DRAPS,
DRAPRES (drapers),
DRAPS STRANGERS.

Lo Drap com se te de canar quant se ven: es en libre den Sant
Pera en cartes 82. en la quarta columna comensa En Nom de Deu sia. E
del que tenen atirar ó canar es en lo dit lloch.

Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona pagina
comensa. En Nom de Deu sia.

Drapras
no paguen res per la autoritat: es en libre den Sant Pera en cartes
138. en la segona pagina.

Los
Iurats poden fer ordinatio que negu nos vesta de draps
strangers, es en libra den Rossello en cartes 294. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia

Draps
estrangers se poden aportar en Mallorques, y
vestir, es en libre den Rossello en cartes 403. en la primera pagina,
comensa. Martinus.

De
Draps estranys, e altres Draps ne trobaras capitols en libre
de capitols de corts generals, comensant a dues cartes e durant fins
a 5. cartes, comensa primerament com als *(esta página está mal
escaneada en el margen izquierdo) princeps.

Los
capitols fets sobra lo obratge, y drets de la draperia, y offici de
Bolladors son en lo extraordinari del *discret en Pera
Moranta Nottari Scriva de la Vniversitat del Añy
1486. en cartes 288.

DOMESTICHS.

Apres
mort lo Señyor dins lañy sedega demanar la
*soldada, passat la Añy no la pot demanar sino te carta, es
en libra de Sant Pera en cartes 95. en la capitol de leyda 9.

Los
Domestichs del Governador no sian admesos en alguns officis si no son
nats en lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 308. en
la primera pagina, comensa, Petrus.

DELATS.

Que
no sia feta execucio dels bens dels Delats fins pasat un Añy
e vn dia, es en libre den Sanct Pera en cartes 110. comensa. Item
señyora en la segona pagina.

Com
sete aproceir (se te a proceir) contra los
Delats criminosos miren dalt en la dictio, crim enorme, e criminos.

DEFENEDORS
DEL COLLEGI MERCANTIL.

De
la electio dels defenedors parla la franquesa en libre den Sanct
Pera, en cartes 153. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

DENUNCIADOR
DE ALGVN CRIM.

Lo
Denunciador de algun crim contra algu, si proceguira la
denunciacio es tingut pagar la mitat de les despeses fetes en
aquella: en libre den Sant Pera en cartes 31. columna tercera §.
Item siquis.

DANS
DONATS DAMNIFICATS DEMNATGES.

De
Dañs donats parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 156.
en la primera pagina, comensa Alfonsus.

De
la Restitucio dels dañs donats als ciutadans per los pagesos,
es en dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.

Que
los damnificats ab lo (lleny) lleuy, o laut den Berenguer Gasso
los sia satisfet lo dañ a raho de censal, es en libre den
Rossello en cartes 255. en la segona pagina, comensa. Nolfo de
proxida. (En Olfo de Proxida, Proxita, Nolfo)

Asso
matex es en la seguent en dit libre en cartes 256. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

DONATIVS
AL S. REY.

Que
per fer donatius al Señor Rey no sia fet per Iuy a les franqueses,
es en libre den Rossello en cartes 148. en la primera pagina,
comensa. Sapien tots.

Asso
matex es en lo privilegi seguent, comensa. Hagen conegut.

DEPOSITS
DEPOSITARIS.

Que
dels deposits se fase exequutio Incontinent; pero si se allega
paga, aquella se hage aprovar dins 30. dies, es en libre den Rossello
en cartes 212. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que
los Balles é Promens de les parroquies foranes puxen elegir en
quescuna de aquelles depositaris, es en libre den Rossello en
cartes 280. en la segona pagina comensa. In Dei Nomine.

Que
per Deposit, o comanda, o fet marcantil, algu pot esses
pres e detingut: en libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera
columna, comensa quod deposito.

Deposar
heretats quant allegan que son exaustes vide in libre den
Abello en cartes 160. capitol 5.

DONA
PRANINT DOS MARITS EN VN TEMS.

La
Dona qui pren dos marits Incorre la pena del hom
qui pren dos mullers, la qual es pena de mort, es en
libre den Rossallo en cartes 213. en la segona pagina, comensa

Nos
Petrus.

DONA.

La
Dona no pot esser presa ni detengude per deposit o comanda, be
empero per mercaderia si mercadeia: en libre den Sant Pera en
cartes 31. en la primera collumna, comensa. Item quod
deposito.

Les
dones morts llurs marits lo primer Añy
no hagen goyda de llurs adots, sino la pensio es
en libre den Abello en cartes 89. en la segona pagina,
comensa. Sancius Dei gratia.

DERASSANA.
(Atarazana; dressana, drassana, etc.)

La
Vniversitat pot pendre del pati de la Derassana tant quant
volra per tenirhi les Galeres e altres Navilis: es en
libre den Rossello en cartes 292. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.

DILVVI
DE LA TERRA.

Provisio
sobre les coses llevades en lo Diluvj de la Riera, ques
puga fer Inquisicio de aquells, es en libre den Rossello en cartes
430. en la primera pagina, comensa. Martinus Dei Gratia.

DONATIONS.

Les
Donations se poden fer sens Insinuatio de Iutge abe excedescan
la valor de D. diners de or puys sia renunciat a la ley sobre asso
disponent, In libre den Sant Pera in cartes 31. en la segona columna.
comensa, Item Donatione.

Dietes
no poden aumentarse sens orde del Señor Rey cartes Reals dat
en Sant Llorens (monasterio
de San Lorenço el Real) a 26. Iuriol 1614. folio
44 en la segona pagina del libre de cartes Reals ab cuberta de fust,
tambe es en libre de cartes Reals ab cuberta de plegami folio 73.
https://www.patrimonionacional.es/visita/real-sitio-de-san-lorenzo-de-el-escorial

Delmes
son franchs solament en la primera compra. Cartes Reals dat en madrid
a 24. Dezembre 1651. folio 118. del libre de cartes Reals ab cuberta
de fust. Altre dat en Madrid als 27. Setembre 1652. folio 125. del
matex libre. Altre dat en Madrid a 3. Desembre 1653. folio 128. del
matex libre. Altre dat en Madrid a 25. Agost 1657. fol. 164 del matex
libre.

Deutes
de Drets vniversals gosen de privilegis de Fiscals cartes Reals dat
en Madrid a 29. Marts 1653. folio 123. del libre de cartes Reals ab
cuberta de fust.

Drets
que deu el comprador son vltra iustum pretium cartes Reals dat
en Madrid, a 29. Marts 1653. folio 123. de libre de cartes Reals ab
cuberta de fust.

Diner
qui ix del Regne per forment no deu dret de Sacretaria,
carta Real dade en Madrit a 3. Setembre 1652. folio
117. pagina segona del libre de cartes Reals ab cuberta de fust.

Dietes
soles, y no mes, se ha de donar a los Iutyes
qui van fora: carta Real dade en Sant Llorens a 26. Iuliol 1614.
folio 74. del libre de cartes Reals ab cuberta de pleg.
(plegami : pergamino)

Drets
nos deuhen de robes quis trespasen de vn vaxell a altre, carte Real
dada en madrid a 22. Agost 1627. folio 158. del libre de cartes Reals
ab cuberta de plegami.

Degut
de la sacra Congregacio dels Eminentissims Cardenals sobre los
salaris dels ministres del Illustrissim, y Reverendisim Señor
Bisbe, y altres coses en lo Extreordinari de 1636. a 38. folio
62.

Diffinicio
feta per la Filla en favor del pare, tenint catorse Añys
y estant en poder del marit val: en Ies Ordinacions del Regne folio
176. pagina segona.

Drets
se poden imposar, llevar, minuir, o crexer per los Magnifichs Iurats,
y Concell General en libre den Abello fol. 82. capitol 18. y libre
vert folio 70.

Delinquents,
y com se dega procehir contra de ells Rossello nou folio 269.

Dones
morts llurs marits lo primer Añy no agen gojda dels
llurs adots, sino la provisio en libre den Abello fol. 89. pagina
segona.

Donacions
se poden fer sens insinuacio de Iutje encare que excedescan a 500.
ducats dor, puis sia remuntat ala llaj sobre asso
disponent en libre den Sant Pera folio 3333. en
la segona columna.

De la ordinacio de la Cappella.

De la ordinacio de la Cappella.

No haven vergonya los reys en los primers temps de les coses divinals si entrametre officis e altres coses necessaries al cultivament divinal ordonaren en tant quel cappellan
daquell per lo qual la dreta disposicio dels sacerdots e imperi se distribuexen e per la gracia del qual los regnes nostres governam lo rey de Salem rebujar en les Sacres Scriptures no es atrobat: mas pan e vin a aquell en lo qual nos sadollam e som pascuts offrir segons que cappella: esguardans que aytant com pus habundantment lo Donador dels dons envers alcun ses haut aytant mes aquell per natural raho es obligat no es cosa no coneguda majorment a tan gran dispensador de gracies per la sola permissio del qual aquelles coses les quals a nos ha donades esser servades confessam. Considerans nos que de la ordinacio de la nostra cappella ordonem haver vegonya no cal mas quel servey daquell lo qual voluntariament a nos estament de honor ha plagut donar honradament en nostra presencia per tal que no siam desconoxents de tan gran benefici sia fet obligats nos regonegam car debades estaments en lumanal linatge aquells qui carn humana prenen dels molts alts lochs als jusans davaylen agra posat si donchs diferencia los mayors dels menors en honran ells no fahien: a la qual cosa complidora per tal que ornaments axi de draps con dor e dargent bells e nobles segons qui a les coses desus dites a oblivio no liurades considerada la decencia de nostre estament no poch requer hajam no van mas vertaderament de necessitat esser nostra pia devocio es forçada estimar e per tal que tanta e axi sufficient copia sia e de tantes varietats que segons la diversitat dels temps e de les festes axi con subtilment e rahonable per tal que no tant solament loch sia a auctoritat mas encara principalment a raho e a congruitat ordonam dejus no per negligencia totes coses nafrants e escureyts oblivio de tot foragitada la nostra diligencia no lex cor tant honorable cosa mas molt devot jutgam cor quan los huyls diferencia e varietat guardaran per ques fa lo corage cogita e axi la devocio creix e lanima a gracia se appareyla. Les varietats pero dels draps en sinch colors estar convinentment reputam: en vermeyls los quals axi en les festes de nostre Senyor en les quals propriament color vermeyla per les rahons e significacions degudes convenga e encara en les solemnitats dels sants qui han seguides les petjades daquell qui carrera si esser testifica per martiri lo sanch escamparen demostren: e en blanchs per tal que la virginitat daquella qui apres lo part de la nostra redempço verge romas e encara de les sanctes verges les quals lanyel on que sia anat seguexen e en les sollennitats daquelles demostren e en les altres dies honradors en los quals no per vana consideracio se pertanyen puguen esser tenguts: en verts encara axi en les festivitats de nostre Senyor en les quals se pertanga e en los dias daquells con jaspi es de color vert jaspidents propugnacles per lo triumphant son posats dels sants doctors e de les altres confessors qui contra els adversaris per la deffensio de la sancta Esgleya han preliat e los quals per eternals desigs verdejants e qui per sequetat de mal temps no sequen sien tenguts: e en blaus los quals en dies de divenres e en los altres dies festinals axi de nostre Senyor con dels sants: e encara en negres quant per defunts offici se fa en los quals honestat e mortificacio no inconvenientment mostrar se deu demostrar covinentment se poden. E daquestes colors no tan solament de cascuna de una cappella siam contents mes de diverses per tal que segons quels dies en los quals de una matexa color paraments per propia significacio deuen esser tenguts pus sollennes quels altres alscuns ne seran trobats ab pus sollennes paraments jacsia daquella color matexa sien decorats haver desigam: ordonants que en la nostra cappella de draps de seda vermeyla ab istories de vellut vermeyls ab fres daur o de draps daur trahents a color vermeyla o de draps vermeyls de seda ab obres semenades daur o de draps de seda vermeyla sens obres e de draps blanchs de seda ab istories o de vellut blanch ab fres daur o de draps daur trahents a blancor o de draps blanchs de seda ab obres semenades daur o de draps de seda blanchs sens obres e de draps de seda verts ab istories o de vellut vert ab fres daur o de draps daur trahents a color vert o de draps verts de seda ab obres semenades daur o de draps de seda verts sens obres ab fres daur e de draps blaus e negres de seda sens obres daur semenades ab fres dargent complides capelles daqui avant tengudes sien. E es dita complida cappella pali e realtar e vestiments de prevere de diache e de sosdiache e tres capes e tovaylola de faristol e de draps de seda vermeyls blanchs verts e blaus sens obres e paradura pali e reraltar e vestiments de prevere en lo qual fres daur tan solament haver volem e dargent en los blaus e de draps de seda a color groga trahents sens obres aço mateix en nostra cappella esser manam. Encara tovayloles e coxins e frontals e altres coses de les quals en lesgleya se usa copiosament esser haudes de nostra entencio es. E per tal con daquell del qual ferma fe nostra creu totes coses ordenadament proceexen en la obra del santuari lo qual a cultivament divinal en lo veyl testament fo constituit vexella e encara daltres coses daur e dargent a honor del sanctuari esser ordenades recordants axi com devem tota oblivio axi com se pertany de la nostra reyal magestat de tot foragitada: en nostra cappella axi vexella con altres ornaments a divinal servey e honor daquell qui tant nos en terres honrar li ha plagut que per nom dell rey esser appellats merescam daur e dargent e encara ab pedres precioses per tal que mils a obra del sanctuari sia semblant cobeegem esser: manans donchs que sien primerament dos bells reretaules dargent ab imagens e un reraltar e un pali de drap dor istoriat los quals la sollennitat la qual no sens raho en los dies dedicats a la divinal et alta magestat e a honor de la sua mare e fill ha ordonats sien celebrats als esguardans ignorat no permes: e encara necessari extimam que a la sollennitat monstradora alscunes coses sien demostrades per tal que aquells qui per sciencia de letres saber no ho poden per esguardament duyls aytals coses vegen la qual a ells soplesca e esmen ço que freturen per ciencia de letres cor pintures e aytals coses letres de pageses esser manifest es: e per tal en les esgleyes a informacio e doctrina daquells qui no saben letres les coses demunt dites no sens raho son posades comunament axi daur e dargent com de cristal tres creus ab pedres precioses e altres obres per tal que axi con la creu demostra salut per tan preciosa e no corruptible margarita del fill daquell qui al propri fill no perdona fo onrada axi aquestes les quals a representacio daquella fetes sien ab corruptibles pedres margarites ornades manam esser. E per tal con moltes ne ordonam segons que appar esser haudes aço havem fet per tal que segons los dies o totes o alcunes una tan solament segons que covinent en nostra ordinacio dejus seguidora a nos sera vist esser sien tengudes. En tal manera empero se pertany esser ordenat de les creus e de les altres coses que diferencies axi con havem dit rahonablement puguen esser fetes. A les reliquies axi de nostre Senyor con dels sants tenedores sis encastaments esser ordonam ço es un a forma de custodia en la qual lo cors de nostre Senyor Jesu-Christ en alscuns lochs es portat ço es de cristall dargent daurat guarnit ab obres covinents e altre guarniment de cristall a forma de canons en los quals lespines per tal que mils puguen esser vistes sian portades: los quals garniments sien fets daur a manera de peu de copa e un altra garniment dor fet a manera de peu de copa en lo qual sia encastat un cano ampla de cristall fet a manera de capsa en lo qual estiguia la camisa de Jesu-christ e tres de cristall en forma de capsa per tal que pus copiosament en aquelles les reliquies puguen esser tengudes e vistes declaram e altre rerataula dargent daurat ab la image de la incorrupte verge Maria en lo mig loch daquel posada mostrantse dins tabernacle per tal que en les festes e en les altres covinents dies memoria della no sia relaxada e quatre tests e dos bacins dargent ab ymages de nostre Senyor e dels sants daurats ab bellesa e ornament de nostre altar de nostra cappella. Ultra aquelles coses que dites havem necessari en alcuna manera estimam tres calzes ab lurs canadelles dels quals los dos sien daur e la un sia pus precios que laltre lo qual en les grans festes servesca: cor cosa covinent a nos sembla que pus quels princeps terrenals a usar en taula de copes daur dignes si mateix estimen que a la sanch de nostre Senyor Jesu-Christ consegradora en la taula del altar en la qual no de pan corruptible mas de vida usam calze daur sie deputat; laltre pero dargent daurat esser pot: pero per tal que servesque si necessitat sesdevenia: sis canalobres dargent qui sobre laltar seran e sis bordons dargent los quals per aquells qui de capes seran als divinals officis revestits seran tenguts e dos encensers ab ses naus a tenir lencens diputades la un dels quals sia daurat e pus noble quel altre e dos bacins dargent blanch ab esmalts e tres tests obrats de musica ab orles dargent e esmaltades e un vaxell dargent al aygua de la benediccio ab son ysop a servey de nostra cappella esser covinent e mitra croça anell micanes cendalies et tot compliment dun bisbe per celebrar missa manam: sobrefluitat jutgans alguna cosa compendre e fer si doncs per distinccions e ordinacions no sien divisides per tal que la cosa confusa e inutil axi util e bona sia feta cor no es incerta cosa que poch los elements hagen profitar si el sobran faedor per diverses varietats saviament nols hagues distinchs. Com donches en les damunt dites coses paraments de draps e ornaments daur e dargent quants e quins sien havem declarat: van pero estimariem si donchs en quina manera los deu hom usar clarament no jutgavem e debades les coses damunt dites hauriem si donchs delles convinentment no usavem cor thesaur amagat a algun no profita: perque con aquell qui la ordinacio del tabernacle de la federacio a Moyses declara en lo pug a nos aministrara de les festes e dels altres dies sots regles per tal que massa a especials coses no devallem provehirem: cor alcunes vegades sesdeven que encara els savis redarguir de dissensio coses massa especials o de peccat no fretura qui en aytals coses de moltes paraules usa. Pero cor alcunes coses son les quals sots generalitats e regles contener nos poden dels dies festinals de nostre Senyor e dels sants los quals si donchs singularment no dehiem dubitacio no pocha e per conseguent defalliment no poch importarien. Emperamor daço alcunes coses particularment e especialment havem posades.

vigilia-nativitat-nostre-senyor

Sumari, B.

BALLES.

La
Primera Iurisdictio qui es stada donada al Regne de Mallorques apres
lo lloctinent es stada del Balle segons consta per vn acte fet abans
de la primera franquesa al dit Regne atorgada, lo qual es en libre
den S. Pera en la primera carta en lo principi de la segona columna,
comensa. Noverint Vniversi, hon mostra segons la tenor de dit acte lo
Balle esser estat lo primer official creat apres del lloctinent.

Que
lo Balle é la Cort sien tinguts sobre lo Iurament prestat servar
franqueses, es en la primera franquese en dit libre en la fi, é en
la segona que es la matexa en la additio en la fi de aquella.

Los
Balles dels Magnats son tinguts iurar les franqueses del Regne, es en
dit libre en la 4. carta en la 4. columna.

Que
los Balles de la part Forana puscan de tots fets Civils é bans
composar, es en dit libre a 21. carta en la 2. columna, assomatex es
en libre den Rossello en 120. cartes

en
la primera pagina §. Item. al sise Capitol.

Los
Balles son lutges dels Sarrayns é Serraynes, es en lo libre
den Sanct Pere a 34 cartes en la primera columna comensa Declara en
Ramon Alamany, esi caura en ban de qui deu esser e quil deu
exequutar: miren en lo dit lloch.

Si
los Balles dels Magnats seran negligens en fer Iusticia tant
en Civil com en Criminal lo Governador te supplir llurs defectes, es
en libre den Sanct Pere a 35. cartes en la primera columna, comensa
Attendat locumt.

De
les appellations dels dits Balles te conexer lo Governador, es en dit
lloch e col.

No
poden conexer los dits Balles dels Magnats, dels homens barrans
(barrás) stranys. es aqui metex.

Si
lo Balle sera Inhabil e Insufficient, miren devall en dictio
Ordinaris. lo Balle ha de vagar tres Añys, miren en dictio,
officials.

Que,
lo Balle hage esser aconsellat de dos, com lo Vaguer, es en dit libre
den Sanct Pere en cartes 140. segona pagina en lo principi.

Que
lo Balle puxa firmar cartes de alienations es en libre den Rossello
en cartes 166. primera pagina, comensa, sapien tuit.

De
les franqueses dels Balles de la part Forana diu vn mot la franquesa
en libre den Rossello en cartes 206. en la segona pagina comensa. Nos
Petrus.

Per
la Electio dels Balles de la part forana, mira la franquesa en libre
den Rossello en cartes 225. en la segona pagina comensa. Petrus Dei
Gratia.

Los
Balles é Promens de la part forana poden elegir en llurs parroquias
depositaris, es en libre den Rossello en cartes 280. en la segona
pagina comensa. In Dei Nomine.

Los
Balles han de vagar per tres Añys é llurs Assessors per dos Añys,
es en libre den Rossello en cartes 374. primera pagina comensa. Nos
Ioannes.

BANDEIGS
BANDETIATS.

Qui
contra fara el Bandeig e acullira Scientment algun
Bandetjat de crim enorme sta a merce de la cort en bens e en
persona, es en libre den Senct Pera en la quinta carta en la
quarte columna comensa la franquesa Quoniam Vniversae
libertates.

Nos
pot deffensar lo Bandetjat sino es en poder de la cort, es en
dit libre en 35. cartes en la primera columna.

La
franquesa é vs observat que los ordinaris poden punir los
acullins Bandetjats sia seruada es en libre den
Rossello en cartes 235. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia

Que
los Bandeigs se fassen en la Ciutat é defora iuxta les
franqueses, es en libre den Rossello en cartes 238. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Dels
Bandeigs parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 245. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Com
se dehuen Bandetjar los criminosos, es en libre den
Rossello en cartes 264. primera pagina, comensa. Nos Petrus, &
ibi loquitur de pena imponenda delatis.

BLAT.

Nos
fassa vet de Blat sino en temps de carestia, es en libre den Senct
Pera, en la sexta carta, en la segona columna, en lo principi de la
franquesa, comensa. Noverint Vniversi, &c. Aquesta matexa
franquesa es en lo dit libre en cartes. 101. é es duplicada, pero ja
es estada repetida.

Del
Blat qui resta en lo sircuit de la quartera ó
circunstanties de la mesura es en la dita franquese en lo dit
lloch. Asso matex es en lo libre den Rossello, en cartes 49. en la
primera pagina comensa. Donam encara.

Blats
no puxen muntar de for quant se venen
sino en cert modo çoes 2. ó 3. dines cascun
Iorn, eques venen porgats é nets es en
libre den Sanct Pera a 83. cartes en la 2. columna comensa la
franquese en Nom de Deu sia.

Que
los Blats no isquen del Regne sens sebuda
é consell dels Iurats, es en dit libre den Sanct Pere en cartes 129.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia, est etiam in
libro den Rossello folio 221.

Que
lo Blat del Señor Rey sia entés en prohibitions
de Blats com los altres, es en libre den Sanct Pera en cartes
139. en la primera columna en lo principi. Asso matex es es en
libre den Rossello en cartes 164. en la segona pagina comensa. Daltte
part.
Vet de Blat ne de viandes nos fassen entre les Illes
de Mallorques Menorca é Esviça ans de
les vnes sepugan portar a les altres, es en libre den Sanct
Pera en cartes 182. en la segona pagina.

Nosia
vet de Blat fet sino en tems de carestia es en libre den
Rossello en cartes 47. en la primera pagina comensa. Sapien Tuyt.

Lo
Blat no sia tret de la Illa de Mallorques sens licencia
dels Magnifics Iurats et en libre den Rossello en cartes 221.
en la primera pagine, comensa Petrus Dei Gratia.

Que
no pusca comprar Blat en Mallorca del qui si cullira per
revendre, es en libre den Rossello en cartes 324. en la segone pagina
comensa. Nos Petrus.

Los
Blats no poden pujar de for sino de dos, ó tres diners per
cascun die é han esser porgats é nets, es en libre den Rossallo en
cartes 388. segona pagina comensa la franquese en nom de Deu sia.

Nota
que a 24 del mes de Ianer del Añy. 1569. fonch presentada
Suplicatio per part dels Magnifics Iurats del present Regne al
Illustre Señor Don Iuan de Vrries Loctinent General de se
Magestat en dit Regne, y en aquella fonc exhibit lo privilegi del
qual se fa mensio en lo Capitol de sus senyat del
present señyal, y dita supplicatio es Registrada en lo
extraordinari de la Governatio de Mallorques y lo original de dita
suplicatio ensemps ab lo dit Privilegi esta affix en lo
extraordinari de la Vniversitad del Añy 1569.

BERBERIA.

Que
nos pugan aportar Armes en Berberia, ferro, llenyam, pegunta, fil de
canyem, exarcia, ni nau ni vendre Vaxell, ni Forment, ni Ordi, ni
Mill, ni Panis (panís; panizo; maíz), ni altres vitualles,
es ell libre den Sanct Pera en la septima carta en la segona columna,
comensa, Iacobus Dei Gratia. Y Rossello nou. cartes 8. en Iaume.

Altres
Mercaderies no progihides, com, dit es sepoden aportar
en Berberia, exceptes Terres del Solda, es en dita franquesa en dit
lloch. Rossello nou cartes 8. comensa. En Iaume.

Privilegi
del N. S. Sanct Pare del que es licit a Vendre é portar en Berberia
es en dit libre en la 8. carta en la primera calumna, comensa
Innocencius (espacio) Asso matex es en libre den
Rossello en cartes 134. comensa. Gregori bisbe. primera pagina. Asso
matex es en libre den Sanct Pera en la 8. carta en la quarta columna
en la fi de aquella Gregorius.

Ques
puga anar en Berberia é aportar Mercaderies no proibides,
tant en tems de pau com (eom)
en tems de Guerra, dispon la franquesa en libre den Sanct pera
a 27. cartes la segona columna, comensa. Pateat vniversis. Y en les
Ordinations del Regne cartes 168.

En
temps de Pau se poden portar Vitualles en les terres de Berberia
excepto lo que demunt es prohibit: es en libre den Rossello en 56.
cartes en la primera pagina, comensa.

Innocent.
Bisbe.

En
Terres del Solda noy aporten Ferro, Armes, Lenyam Plom, & alia,
es en libre den Rossello en cartes 56. segona pagina, comensa en
Iaume.

Los
habitedors del Regne poden navegar en Berberia axi emtems
de Guerra com de Pau, es en libre den Rossello es en cartes 127.
primera pagina, comensa. Don Fernando, axi com es en lo dit libre den
Rossello en cartes 204. comensa. Pateat vniversis. Excepto empero
Ferro, Armes, ó Cavalls, &c. en la primera pagina lo que per
semblant es entes de poder anar en Espanya.

Los
habitadors del Regne poden navegar en les pars de Berberia, es en
libre den Rossello en cartes 215. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.

BENEFICIS
ECCLESIASTICHS, BENEFICIATS.

Privilegi
Papal que los benificis Ecclesiastichs se hagen per (semdlantment
en una página, en la otra:) semblantment donar é conferir als
Fills de la Terra, es en libre den Sanct Pera en la 8. carta en la
tercera columna comensa. Ioannes Episcopus asso matex es en libre den
Rossello en cartes 135. comensa. Iohan Bisbe, &c. es vn altre
indult Papal, lo matex es en libre den Abello cartes 71. comensa. In
Dei Nomine, y Ab privilegi del Emparador Carles es lo
matex, y molt mes llarch com es de veure en lo extraordinari de 1553.
cartes 363.

Tots
los Benificiats hagen a fer Residentia personal en les Iglesias on
tenen los llurs beneficis, es en libre den Rossello en vn Indult
Papal en cartes 135. en la segona pagina, comensa.
Ioan Bisbe.

Que
los Rectors han de donar de llurs rendes per les obres, y ornamens de
les Iglesies de hont son Rectors, es en libre den Rossallo vn
Indult Papal en cartes 134. en la segona pagina, comensa. Ioan
Bisbe.

BARCA.

Algu
qui sia stat ó sia Catiu no puxa persi matex manar Barca es en libre
de Sanct Pere en cartes 83. en la quarta columna comensa la
franquesa. En nom de Deu. Asso matex es en libre den Rossello en
cartes 389. primera pagina, comensa, axi matex.

BENS
EN REALENCH

Los
Preveres, y Clergues no poden comprar, y possehir bens en Realench,
axi com los llaychs, es en libre den Sanct Pera en Cartes 86.
la primera columna, comensa. Pateat
Vniuersis.

BESANTS.

De
Besants parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 77.
la primera pagina comensa. Sapien Tuyt.

BANS.

Que
la tersa parc dels bans pertany als Murs de la Ciutat es en libre den
Sanct Pera en cartes 121. primera pagina, comensa. Sancius.

Hun
ó dos dels Iurats han entrevenir en discutir los comptes dels bans,
es en dit libre en la dita carta é lloch confirmada per lo Rei en
Pere, consta en dit en la dita cartas 128. en la primera
pagina.

La
Caxa de les pecunias dels Bans no se hage vbrir
sens presentia de dos dels Magnifics Iurats de Mallorques es
en libre den Rossello en cartes 283, segona pagina, comensa Petrus
Dei Gratia.

Que
per los cullidors dels Bans sia donada la tersa part de de
aquells a les Obres dels Murs é sens les Obres dels Murs, la caxa on
seran posats dits bans nos puga vbrir en lo libre den Rossello en
cartes 284. segona pagina comensa. Petrus.

BOVATGE.

Que
no sia rebut ni demenat Bovatge en Mallorques ne
en la Illa es en libre den Sanct pere en cartes 138. en la
segona pagina en lo principi, de Bovatges se parla en libre
den Rossello en cartes 65. en la segona pagina, comensa en cara
retenim.

BENIPLACIT.

Dels
privilegis qui son a Beniplacit dispon le franquesa en libre den
Sanct Pera en cartes 194. en la segona pagina comensa Nos Ioannes.

BORDELL.

Los
Capitols del Bordell son mensionats en libre den Sanct Pera en cartes
196. la primera pagina en la fi. Son continuats en lo extraordinari
de la Vniversidad del Añy 1479. en cartes 124. en lo principi del
testamentari dels Magnifichs Iurats.

BENS
IMMOBLES.

Los
Officials no pugan comprar bens Immobles: per la franquesa en libre
den Sanct Pera en la segona columna en la quarta carta, miren en
dictio vendes fetes per la cort, é en dictio Officials.

Blats,
Llegums, Carns, y Vi de Cataluña pere Mallorque,
y ses Illes (ses : seues : seves; o del latín
ipses, artícul o article salat) no paguen de exida
mes de vn diner per lliure, folio 30. del libre de Cors
Generals en les Corts de Monçó Añy 1375.
(Monzón)

Balle,
no pot esser, el qui es comprador de delmes de Bestiar:
capitol 63. de les Corts de 1380. en libre de Corts Generals.

Balles,
y Veguers no paguen les terses de sos oficis sino de penes, y
composicions, y si no bastan ho suplex el Real Patrimoni.
Carte Real dat en Madrid a 9. Noembre 1659. folio 170.
pagina segona del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Bens
de Dona Beatriu de Pinos sian cobrats per los Sindichs de
Mallorca, y lo Señor Virrey de Barcelona que los ampare contra
qualsevols detenidos, Carte Real dat en el Pardo a 19. Agost
1571. folio 10. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Blat
nos pot treura sens sabuda, y concell dels Magnifichs Iurats
en cartes 129. del libre de Sanct Pera, y Rossello nou 173. y Cartes
Reals en libre de Carte Real de cuberta de plegami folio 21.

Beneficis
nos poden conferir a foresters libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust folio 105. y en lo extraordinari de 1626. cartes 363:
se troba privilegi sobre lo matex.