25 DE NOVIEMBRE.

25 DE NOVIEMBRE.

Después de haberse ocupado de algunas sustituciones, el diputado Manuel de Monsuar hizo una proposición para averiguar si los oficiales nombrados en la lugartenencia del Príncipe D. Carlos podrían continuar en la del Infante D. Fernando, y resolver si esto se decidiría por medio de votación desde luego, o pasaría a consulta de los jurisperitos; y como se adoptase la votación, empezó cada qual a emitir su parecer, en lo que hubo gran diversidad, si bien, al cabo, prevaleció el siguiente, emitido por el arzobispo de Tarragona, aunque sin deliberar nada absolutamente por de pronto.

Que los oficials provehits en la dita loctinencia del dit Illustrissimo don Charles poden e deuen exercir en la present pus empero sien stats passats e aprovats per lo present consistori e que ab aquells lo dit lllustre Senyor don Ferrando loctinent o la dita lllustrissima Senyora Reyna sa tudriu pot e deu ser loctinent e la justicia en aquella regir e administrar e ques deu suplicar per les provisions dels altres oficis.

Lo que se deliberó por unanimidad fue, que se hiciese una carta al señor Rey sobre el asunto de las encomiendas de Miravet y Ascó, otra a Juan Ferrer y un requirimiento al veguer de Tortosa, que presentaría el diputado local de esta ciudad; el contenido de las cuales se hizo saber a los Concelleres y Consejo de treinta y dos de la presente ciudad, y leyó en seguida uno de los ayudantes de la escribanía de la Diputación, dándose orden de que fuesen expedidas, tan luego como fueron aprobadas.
En la misma sesión mandaron expedir los señores Diputados otras cartas que siguen.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer missatger dels diputats del General de Cathalunya en cort del Senyor Rey.
Molt honorable senyer. Tres vostres letres havem rebudes sobre los afers de don Jofre de Castro a les quals per les occupacions que aci han occorregut per la intrada del Illustre Senyor Primogenit loctinent e de la Illustrissima Senyora Reyna no havem pogut respondre fins aci ne podem encara de present. Ara per aquesta vos notificam com sobre certa letra emanada de la Majestat del Senyor Rey sobre les comandes de Miravet e de Azcho la qual letra es contra forma de la capitulacio e molt prejudicial al dit Principat. Nosaltres scrivim al dit Senyor Rey suplicants la sua Altesa vulla aquella e alguns altres actes prejudicials revocar. Per major vostra informacio vos trametem ab la present copia de la letra que fem al dit Senyor Rey e altra copia de la letra que lo dit Senyor Rey ha feta en lo fet de les dites comandes ab les quals apres haureu stesa informacio de tot lo negoci. Presentareu donchs al dit Senyor Rey la dita sua letra e supplicareu sa Excellencia per lo contengut en aquella e per resposta de sa Majestat si fer la volra la qual e la revocatoria que demanam e tot lo que sobre aço succehescha nos remetreu de continent. Los altres afers per semblant a vos comanats tota via sollicitareu e de aquells continuau fer los avisos queus aparran necessaris fahent en tot la diligencia ques confia de vos. Dada en Barchinona a XXV del mes de noembre any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Junto con esta carta, fue enviada a Juan Ferrer copia de la que se dirigía al señor Rey, y de la que este escribió, insertada anteriormente.

Al honorable senyer En Barthomeu Fariza diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Emposta e loch de Flix.
Molt honorable senyer. Sobre certs enantaments ques dirien fets per lo veguer e sotzveguer de aqueixa ciutat en les comandes de Miravet e de Azcho vos trametem ab la present certa requesta qui si fa per part nostra e de nostre consell la qual volem que migançant vostre notari e scriva sia per vos presentada als dits veguer e sotzveguer de la presentacio de la qual fareu levar per lo dit notari carta publica e per vostra letra scriviu nos de tot lo que per los dits veguer e sotzveguer sera respost dit e fet en lo dit negoci havent vos hi ab la diligencia que lo negoci requer es confia de vos. Dada en Barchinona a XXV de noembre any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Junto con la carta que precede, fue enviado al propio Fariza el requirimiento que sigue.

A noticia dels reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats e consell lo Principat de Cathalunya representants es pervengut que vosaltres honorables veguer e sotzveguer de Tortosa o la hu de vosaltres per virtut de una letra emanada de la Majestat del Senyor Rey volieu fer certa novitat sobre la castellania de Emposta e lochs castells e fruyts de aquella e signantment en les comandes de Miravet e de Azcho volent aquells pendre a vostre ma e sequestrar aquells e de fet havem ya provehit a fer certs actes e enantaments los quals notoriament son no solament contra libertat ecclesiastiques e moltes constitucions de Cathalunya mas encara contra la capitulacio novament concordada atorgada fermada e jurada per e entre la Majestat del dit Senyor Rey e los dits diputats e conçell lo dit Principat representants de que no solament son dignes de reprehensio mas encara de una gran correccio e deuria esser provehit contra vosaltres molt rigorosament per observança dels dits drets e signantment de la dita capitulacio e com se diga que encara vosaltres serieu apparellats de procehir mes avant en virtut de la dita letra e fer algunes novitats en bens e fruyts de les dites comandes e per que plus clarament de la vostra gran culpa en son cas e loch aparega e per aquella puga esser contra vosaltres degudament procehit per tant En Barthomeu Fariça diputat local de la present en nom e per part dels dits diputats e consell requer a vosaltres dits honorables veguer e sotzveguer conjunctim vel divisim per virtut del jurament e homenatge per vosaltres prestats per observancia de les constitucions usatges de Barchinona et alias que en res no procehisquan en virtut de la dita letra o altres qualsevulla letres del dit Senyor Rey contra bens e fruyts de la dita castellania e de tot quant per vosaltres scrit procehit e anentat revoquen tornen al sprimer stament per observancia de les dites constitucions e nova capitulacio sens dilacio alguna. E si per lo Senyor Primogenit com a loctinent del dit lllustrissimo Senyor Rey o per la lllustrissima Senyora Reyna com a tudriu seu vos era scrit e manat que en los dits fets de la dita castellania e comandes bens e fruyts de aquells procehissen o façan novitat alguna que abans que per vosaltres en res sia procehit vullau consultar los dits diputats e consell per que en res no fet prejudici a la dita capitulacio e leys de la terra notificant vos que si lo contrari per vosaltres era fet sera procehit contra vosaltres en tal forma e manera com sera necessari e la natura del negoci requer per reintegracio e observança de la dita nova capitulacio e altres leys de la terra requerint a vos notari etc.

25 DE MARZO.

25 DE MARZO.

Los comisionados por la Diputación y por la ciudad presentaron al Consejo los apuntes que habían ordenado para hacer las contestaciones que había pendientes, a saber, una carta al rey de Francia sobre lo que había propuesto su embajador, y otra, relativa al mismo asunto, a la señora Reina; y pasado a votación, se tomaron las siguientes deliberaciones.

Que la ordinacio del Rey de França stave be salvo que lo fet den Pujudes se fes per letra sparça e axi les dites dues letres se desempatxaren aprovades per lo dit consell sotz (típico occitano, aragonés, sots, sota, bajo) lo tenor davall inserta.
Mes encara lo dit consell dellibera esser feta una letra a la Senyora Reyna de recomendacio del embaxador de alguns afers de persones privades del regne de França dels quals diu ha a comunicar ab sa Senyoria segons la dita letra es devall inserta.
Encara mes lo dit consell dellibera que les nou persones a les quals es remes pensar e veure en lo negoci de les banderes ab consell de un juriste que aquella
facultat que han ab un juriste segons la delliberacio sobre aço en dies passats feta sia a llur voluntat si seran hu o dos o molts e aquells quels sera vist.

Siguen las cartas a que se refieren las antecedentes deliberaciones.

Molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor.
Rebuda havem la letra de vostra Excellencia e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo maginfich lo Senyor de Montpeyros veguer de Narbona embaxador per la Serenitat vostra a nosaltres trames. Enteses adonchs les coses per lo dit embaxador de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades regraciam molt a aquella la sua bona intencio e voler que en tolre levar e aplanar la materia de algunes diferencies novament suscitades entre los poblats en aqueix regne e en aquest Principat la Altesa vostra demostra haver e en totes coses que sien a repos e tranquillitat de les dites parts. Nosaltres Senyor molt alt per quant allo mateix desigam havem comunicat sobre aço ab lo dit vostre embaxador e premes tota vegada haver assentiment de la Excellentissima Senyora Reyna qui es en aquest Principat en persona de la Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor. Lo qual assentiment facilment speram obtenir per quant havem per cert que la sua Excellencia es del mateix voler. Som de parer que per levar les dites diferencies fossen assignades per quiscuna part dues persones de migana condicio. Les quals ensemps convinguessen en la vila de Perpinya de aquest Principat com juxta lorde en semblants cassos fins aci acostumat sie loch de fer se axi attes que la darrera vegada per semblant acte los qui deputats hi foreu (o foren) convingueren en la vostra vila de Montpeller. E axi aquestes IIII persones leven breument les dites diferencies e donen a aquelles repos e fi. E per quant tota dilacio es damnosa al negoci nos apar si a vostra Excellencia sera accepte que les dites persones fossen en la dita vila de Perpinya daqui per tot lo mes de maig prop vinent. Si a vostra Celsitud donchs sera accepte tal apuntament placiali dispondrel en obra e axi lan suplicam. Per nosaltres se faran sobre aço mateix degudes suplicacions a la dita lllustrissima Senyora Reyna de la Excellencia de la qual speram obtenir tot lo necessari per donar al dit apuntament bona conclusio. En lo restant Senyor molt alt que lo dit vostre embaxador nos ha explicat de certa novitat a ell feta per lo veguer de la ciutat de Gerona en lo passatge de aquella jatsia hagau compres que lo dit veguer procehi per instancia de algunes personas ignorants ell fos embaxador de vostra alta Senyoria pero com se vulla sia stat nos es stada cosa molt anugosa e molesta e per quant al dit veguer seria en alguna culpa de no haver hi attes degudament entenem fer e ferem nostres suplicacions e instancies a la dita lllustrissima Senyora Reyna que li placia del dit veguer fer degut castich e correccio. Vostra Altesa no vulle attendre a la error de hun hom. Som certs que a la dita lllustrissima Senyora Reyna es stat anuxos lo dit cas. En nosaltres e en tots los poblats en aquest Principat no recau res que fos en derogacio de vostra Celsitud. Abans som e serem tota vegada prests fer e complir lo que per nosaltres se pora a tota honor e servey de la Excellencia vostra. Salva tots temps la honor reverencia e fidelitat a nostre Rey e Senyor. Ab tant molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio vostra reyal persona. Feta en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCCLXII. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alt e molt excellent e christianissim Senyor.
En los dies prop passats un mercader de aquesta ciutat appellat Thomas Pujades ab una sua nau carregada de robes nevagant e fahent sa mercantivol negociacio es stat invasit e pres per algunes gents entre les quals son stades quatre galeres de vostra alta Senyoria e o de vassalls e subdits de aquella les quals han donada occasio e obra a la presa de la dita nau la qual retenguda ab totes les robes e mercaderies es stat jaquida solament persona del dit mercader retenguts tots los altres de la nau e aquells mesos per les galeres al rem e de present hi son detenguts per força. E com aço Senyor molt alt sia contra forma de la bona pau entre lo Serenissimo nostre Rey e Senyor e la Excellencia vostra e los vassalls e subdits dels regnes e dominis de quiscu en virtut do la qual es deguda de les dites coses restitucio e esmena. Per tant quant mes devotament podem suplicam la Excellencia vostra li placia provehir e manar de la dita nau e robes e dans donats al dit mercader restitucio esser feta e esser desliurats los dits homens forcivolment detenguts en les dites galeres. La qual cosa jatsia proceesqua de dret e justicia e succehira a tot repos e benefici dels subdits de quiscun dels dits dominis. Lo qual repos e benefici segons per relacio del Senyor de Montpeyros e veguer de Narbona embaxador per vostra Excellencia a nosaltres trames havem sabut vostra Excellencia be vol e desige ço que molt li regraciam. Encara nosaltres la reputarem a singular gracia a vostra molt alta e molt Excellent e christianissima Senyoria la qual la Santissima Trinitat ab tota felicitat longament conserve. Feta en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCC sexanta dos. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor lo Rey de França.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Lo embaxador del lllustrissimo Rey de França trames a nosaltres e aquesta ciutat lo qual havem desempatxat segons a vostra Majestat per altra sera notificat nos ha dit te carrech de suplicar la Excellencia vostra de justicia sobre certs afers tocants interes de alguns singulars del regne de França. E jatsia Senyora molt alta de aço ne freturas scriure com vostra Celsitud per son ofici e dignitat reyal hi sia molt virtuosament inclinada empero per alguna contentacio sua qui de aço nos ha pregats suplicam humilment e devota vostra Excellencia sia de merce sua vulla aquell beningnament oir e manar en la justicia prestament desempatxar. E sia molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual votivament mantingue segons desige e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

26 DE JUNIO.

26 DE JUNIO.

Ocupáronse de una proposición hecha a instancia del convento y frailes del monasterio de Santa María de Jesús, extramuros de la ciudad, quienes solicitaban se les remunerasen las misas del Espíritu Santo, que, durante los anteriores sucesos, habían celebrado cada día en la capilla de la casa de la Diputación, pues lo necesitaban para la construcción de una chimenea; y de otra, hecha por los mismos Diputados, al objeto de que se aumentara la remuneración de quinientos florines que se había señalado a cada uno, cuya cantidad consideraban corta, en atención a los muchos trabajos que habían tenido. Respecto de la primera, acordáron, que, por vía de caridad, se satisfaciesen a los mencionados frailes veinte libras barcelonesas; y para llevar a cabo lo segundo, nombróse una comisión compuesta del abad de Poblet, de Juan Çabastida, caballero, y de Juan Lull, ciudadano.
Se recibió, el mismo día, la siguiente carta; y se mandó escribir las otras que se hallan a continuación.

Als molt reverend e de gran magnificencia senyors mos senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Per los pahers de aquesta ciutat nos es stada mostrada vuy una vostra letra continent en efecte com concordia desijada per lo Senyor Rey e per la terra era conclosa e fermada per la Senyora Reyna de que tot hom ha agut singular consolacio de tant santa nova de que mossenyors vinch a pensar que la stada de aci de mosel veguer ab les banderes no pot esser molta perque mossenyors haurieus a gracia que ans de partir de aci sabes que he de fer de aquestes armes car aquests senyors de aquesta ciutat mostren que les se volen retenir aci e dihen vos nan scrit mes mossenyors vos he scrit sius plaguera que tremetes a Tortosa aquests sachs de pa que trobare aci bons a fi que no hage a fer despesa en pa perdut per que mossenyors suplich vos hage vostra resposta. Lo sou de aquest mes quem manau do an Bonet de Tortosa per tres rocins ja loy he ofert de dar si be li resta poch aver que ja li he bastret XXX florins dor e per que ses agut pagar lo sou a la gent de cavall de don Felip e de Ferrando de Bolea he mester me sien tremesos per vostra reverend e honorables savieses uns CCC florins dor segons ja per altres vos he scrit los quals per no fer despeses poran esser acomanats a qualque sindich de aquesta ciutat que ells hauran forma de tremetels me.
Axi matex mosenyors per que per vostra albara mosel veguer ha tornat lo standart de Sant Jordi an Huch de Copons volria saber de aqui que li he pagar per lo dit standart ni quants rocins tendra ab ell e aximateix mosenyors per que la mesada es prop a passar sia de vostra merce delliberar que es de fer e si gent de cavall haura mester aqui per tornar les banderes crech sen trobara aci alguna gent en Leyda qui volentes si conduira per que tenen rocins he armes e volran guanyar ço que poran ab tot que si de aqui me poden venir en cert ja sera millor. Lo Senyor Rey dihen deu esser ja en Borga (Borja, Zaragoza) hon ha mudada la cort. Feta en Leyda a XXIII de juny. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer prest a vostres manaments.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor de les entrades e axides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda vuy dada de la present feta a XXIII de aquest mes a la qual vos responem que ja deveu haver hauda letra nostra e lo veguer e los pahers com havem manat lo veguer sen torn ab la bandera e standart plegats e sens serimonia e que pagueu los de cavall qui no son de aci a fi que no hagen fadiga de venir hic ni dar despeses al General car noy volem enviar diners. An Marimon e als altres pagar los hem aci del que degut los sera. De dar sou per standart An Copons no son tres dies e axi no li entenem res a donar. De les armes feu les venir aci al millor mercat que poreu si la ciutat no les volia al just preu ab obligacio de alguns bons mercaders de aci e lo bescuyt que bo sia feu lo anar a Tortosa e si alla se pora aviar sino vindra aci. E si vos sou aqui per les dites coses aturar scriviunos si haveu dats diners al veguer ni al seu assessor ni An Marimon ni altres per queu pugam comunicar ab ells com sien aci. Dada en Barchinona a XXVI de juny del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze congregats per lo stament militar en la vila de Perpenya.
Molt nobles e molt magnifichs mossenyors. Hoyts havem a ple los honorables mossen Francesch Lobet e mossen Johan Sampso sobre les coses que de vostra part nos han dites a les quals responem quant al queus han significat vosaltres star ab algun entrenyor per quant vos es stat scrit cessasseu de ajustar vos per causa del negoci de la liberacio del Senyor Primogenit. No creguen vostres nobleses e magnificencies la causa de tal scriure sia stada per darvos carrech algu ne prejudicar a la facultat queus es atorgada de avisar vos en cas permes mes per sol respecte que a causa de vostra congregacio algun torb a la justicia no fos procurat. Quant al fet de esser vosaltres remunerats dells treballs que diheu haver sostenguts per occasio de la dita delliberacio creem mossenyors nosaltres hi havem bonissima voluntat mas es stat vist portar gran inconvenient per quant infinides gents del Principat qui semblantment hi han treballat volrien esser remunerats don resultaria gran confusio e grandissimo dan al General. Volem empero siau certs que tenint al davant vostre bo e virtuos obrar serem recordants axi en honors com altres coses qui al plaer honor e profit vostre se puixen adabtar tenir vos scrits en la pensa com aquells que stimam esser ne be merexedors. E ja de vostra quinzena metem per un dels embaixadors tramesos al Senyor Rey mossen Jordi Balle e apres en nostre consell havem agregats entre los altres lo vezcomte Dilla Felip Albert e mossen Johan Sampso los quals son stats debitament remunerats. E sie de vostres nobleses e magnificencies la Santa Trinitat continua proteccio. Dada en Barchinona a XXVI de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya a vostra honor apparellats.

1 DE ABRIL, 1461

1.° DE ABRIL. 

El único objeto de la sesión de este día fue la nueva lectura, difinitiva aprobación y envío de los capítulos que habían de presentar los embajadores a la Señora Reina, y de la carta acompañatoria, como efectivamente lo hicieron.
Se recibieron, el mismo día, varias cartas, y se escribieron otras, que siguen a continuación.

Als molt reverend magnifich e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverent magnifich e honorables senyors. Per algunes coses quem eren necessaries comunicarvos per no leixar lo capita he delliberat tremetreus mossen Johan Daringo de la present exhibidor al qual vos deman de gracia vullau donar creença en lo que de
ma part vos explicara oferintme prompte en tot lo que ordenar vos plaura. De Fraga a XXVII de març. - Al que ordoneu prest Felip de Castre menor.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Per quant seriem imformats que lo honorable mossen Anthoni de Vilaplana de la present vila sera stat proveit per lo Senyor Rey e per quant obsten privilegis ell essent de la predita vila no poder regir personalment los dit oficis seriem avisats aquells tals oficis haura venuts per preu de docents florins al honorable mossen Verdu fill del discret Nanthoni Verdu de Tarragona. La qual cosa es contra constitucions de Cathalunya tals homents comprant oficis per preu apreciat aquells tals oficis no poder eser regits per aquells ne aquells tals eser admesos. Hon com vosaltres siats posats en defensar les dites constitucions pregam vostres reverencies sobre los dits afers proveir degudament en tal forma e manera que les dites constitucions sempre al ungla sien servades e no en alguna manera lesiades. Sopplicant a vostres reverencies per lo portador de la present hajam vostra resposta la qual de vosaltres speram. Significantvos com per lo qui ha regits los dits oficis de veguer e balle de la dita vila restam be esser contents de son regiment en tant que si posible era ni constitucions no obstaven volriem be nosaltres axi com a regidors e encara tots los singulars de la vila ell poder regir lo trienni present per tant com ab gran virtut ell ses hagut be en regir los dits oficis de la dita vegueria e ballia e es stat e es vuy en dia molt prompte attes la occurrencia del temps en fer exir lo exercit de la present vila e encara en qualsevol actes e negocis tocants en la delliberacio de Ia persona del lllustrissim Primogenit. E encara en tant quant en ell es stat en pacificar e concordar les diferencies dels singulars de la present vila si algunes ni havia. E conserve Deus vostres persones. De Cervera a XXX del mes de març any Mil CCCCLXI. - Molt reverends honorables e molt savis senyors los pahers de la vila de Cervera a vostra honor prests.

Al molt noble e magnifich baro don Felip de Castre senyor de la baronia de Stadella. (Estadilla, en Huesca)
Molt noble baro. Vostra letra de creença havem rebuda per mossen Johan Daringo e havem hoit lo que de vostra part nos ha volgut dir en virtut de la dita creença per vos a ell acomanada. A la qual vos responem que com per alguns sguards hajam delliberat que lo senyor comte de Modica desempar la vila e castell de Fraga e sen vinga a Leyda ab tot lo exercit e de aqui licenciu tota la gent axi de cavall com de peu solament sen retinga cinquanta rocins utils e disposts e la altra gent de cavall qui no han servit tot lo temps que han de servir entro quel hajen servit e cinchcents homens de peu dels pus disposts quey sien e fet aço lo dit senyor comte que sen vinga en bona hora. E per no metre altre capita ne president en la dita gent attes lo veguer de aci es mestre del proces de sometent en virtut del qual lo exercit es exit de aci havem delliberat que la dita gent sia a son govern e comandament e que vos per vostra condicio noblesa e virtut siau per ell acullit e demanat en tots sos consells e coses que haja a fer eus tracte favorablement segons a vos pertany. E encara havem delliberat que los vostres rocins e de Ferrando Ximeno de Bolea sien del nombre dels dits cinquanta rocins e los standardes ço es mossen Foixa e En Bernat de Marimon. Per que molt noble baro vos pregam e encarregam en les dites coses vos hajats segons de vos confiam. En lo que lo Senyor Rey vos ha scrit nos par podeu respondre que vos sereu prest per lo que sa Senyoria
mana pero que vos sou en lo exercit de Cathalunya e sou tengut star a comandament de aquell. E si per ventura lo dit exercit per alguna via havia a proceir contra mossen Rebolledo o altres persones vos noy porieu fallir ans serieu forçat anarhi e en tal cas vos foseu scusat e hi poguesseu anar no obstant qualsevol treua o seguretat per vos ab lo dit mossen Rebolledo o altres valedors e amichs seus fermadora e hon lo dit exercit no volgues proceir en res contra lo dit mossen Rebolledo valedors o amichs seus vos sou content tenir e servar la seguretat o treua que haureu prestada. Pero aço remetem a vos solament vos ne diem nostre parer. E sia molt noble baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona lo primer dia de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorable e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller e regent la vegueria de Barchinona.
Mossen molt honorable de gran saviesa. Axi com haureu vist nosaltres havem delliverat que lo senyor comte de Modica desempar la vila e castell de Fraga e licenciu tota la gent de cavall e de peu e sen vinga en Leyda ab certa gent ques retinga de cavall e de
peu per vostra companyia e de les banderes en aqueixa ciutat. E per quant havem delliberat que lo dit senyor comte sen vinga e que vos governeu e regiau la dita gent que restara axi de cavall com de peu. Entre los quals qui restaran de cavall volem sia lo noble don Felip de Castro (Castre en otro texto) lo qual es notable persona e de reputacio. Per ço volem que lo dit don Felip hajats per molt recomanat el demaneu en vostres consells e afers que occorreran tractantlo favorablement. Pregamvos e encarregam donchs stretament que del govern e regiment de la dita gent prengau carrech eus hi hajau segons de vos confiam. E sia lo Sant Sperit guarda vostra. Dada en Barchinona lo primer dia de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Pochs dies ha havem scrit a vostra senyoria que en nom de Deu desemparaseu la vila e castell de Fraga e licençiaseu (parece una ç pero puede ser un borrón) tota la gent axi de cavall com de peu e que solament vos retinguesseu cinquanta rocins utils e dels millors e pus disposts del exercit eus retingueseu axi mateix cinch cents homens de peu dels pus disposts e dels qui fosen poblats pus luny de aqueixa terra perque servisen millor e fosen lunyats de tota avinentesa de absentarse per visitar lurs cases (se puede entender de varias maneras tratándose de soldados del ejército catalán, famosos por su capacidad de repoblación de territorios reconquistados a los musulmanes). E ab la dita gent e ab les banderes vos en vinguesseu a Leyda hon stigueseu (a veces se usa simple s, otras ss) ab aquella entro que (entro: tro: fins; hasta) per nosaltres fos altrament delliberat. Ara per certs sguards havem delliberat que vos senyor vos en vingau e que la dita gent ço es los dits cinch cents homens de peu e cinquanta rocins utils en aqueixa ciutat resten a comandament del veguer de aci. E per quant lo noble don Felip de Castre es home asenyalat e notable e no ha servit lo temps que ha a servir havem delliberat que dels cinquanta rocins ell e la sua gent sia e En Ferrando Ximeniz de Bolea ab los seus rocins e encara hi romanguen los standarders ço es mossen Foixa e En Bernat de Marimon. E axi be volem que romangue la gent de cavall qui no han servit tot lo temps de que han pres sou tro a tant lo hajen complit. E que tota la dita gent qui romandra stiga a comandament del veguer de aci qui es aqui. Per que senyor pregam e encarregam a vostra senyoria que segons nostra delliberacio bo executeu prestament. Axi mateix scrivim al dit veguer se acort en consells e en totes coses lo dit don Felip el tracte favorablement e encara volem de paraula loy digau de nostra part. E tingaus molt egregi senyor e strenuu baro la Sancta Trinitat en sa guarda. Dada en Barchinona lo primer dia de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al honorable senyer don Johan Ferrer receptor de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Segons sabeu ja havem scrit al senyor comte que en nom de Deu desemparas la vila de Fraga e lo castell e licencias tota la gent axi de cavall com de peu solament se retingues cinquanta rocins utils e dels millors e pus disposts del exercit es retingues axi mateix cinch cents homens dels pus disposts e dels qui fosen poblats pus luny de aqueixa terra per que servisen millor e fosen lunyats de tota avinentesa de absentarse per visitar lurs cases (se pot entendre: a les seues dones). E ab la dita gent e ab les banderes sen vingues a Leyda hon stigues ab aquella entro que per nosaltres fos altrament delliberat. Ara per certs sguards havem delliberat que lo dit senyor comte sen vinga e que la dita gent rest ço es los dits cinch cents homens de peu e cinquanta rocins utils en aqueixa ciutat. E per quant lo noble don Felip de Castre es home asenyalat e notable e no ha servit lo temps que ha a servir havem delliberat que dels dits cinquanta rocins ell e la sua gent sia e en Ferrando Ximeniz de Bolea ab los seus rocins e encara hi romanguen los standarders ço es mossen Foixa e En Bernat de Marimon ab la lur gent los quals sien comptats e compresos en los dits cinquanta rocins que volem romanguen. E encara volem que romanguen la gent de cavall qui no han servit tot lo temps de que han pres sou tro a tant lo hajen complit e que tota la dita gent qui romandra stiga a comandament del veguer de aci qui es aqui. E de aço scrivim al dit senyor comte. Pregara e encarregamvos hi vejau e ho insteu se execut prestament. Axi mateix scrivim al dit veguer se acort en consell e en totes coses lo dit don Felip el tracte favorablament. Encara volem de paraula loy digau de nostra part. Dada en Barchinona lo primer dia de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

2 DE JUNIO.

2 DE JUNIO.

Acordóse que de los ginetes y peones que estaban con el veguer en Lérida, quedasen solo con este los indispensables de aquellos y aun de los últimos, a quienes se pagase el sueldo del mes de junio, y que los demás fuesen licenciados, satisfaciéndoles únicamente los días que hubiesen servido.
Además, se dio lectura de una carta de los señores embajadores, que sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Lo dia present seguints la Senyora Reyna juxta forma de vostres instruccions som pervenguts en aquesta vila en la qual la dita Senyora per sa letra nos ha scrit se reposaria e circa les VI ores apres mig jorn havem haguda audiencia de sa Senyoria a la qual ab pertinent reverencia e humilitat es stada explicada la delliberacio per vosaltres feta ço es que sa Excellencia se volgues contentar per lo present de no intrar en aqueixa ciutat com no fos vist expedient esser al servici del Senyor Rey e de la Serenitat sua ne benefici del occorrent negoci. E que mes plagues a la sua Excellencia donar obra en la ferma de la capitulacio a la dita sua Excellencia presentada e no portar aço daquiavant per alguna dilacio com aquella no succehis a servey del Senyor Rey e seu abans obris via a inconvenients los quals ab tot studi los cathalans evitar desigaven evadints mes avant que sa Excellencia no volgues insistir circa la dita capitulacio en algunes modificacions com ja per lo replicat fet a les respostes donades per sa Altesa a la dita capitulacio eren stades fetes totes aquelles modificacions que eren stades vistes esser pertinents e degudes al dit servey e benefici e res alre noy afreturava. E fet en apres per los embaixadors de aqueixa ciutat rahonament a la dita Senyora Reyna per lo qual se son adherits e aço que per nosaltres es stat explicat la dita Senyora Reyna benignament nos ha respost que per apartar les sospites e opinions que de la sua intrada se havien aqui concebudes e per evitar tots sinistres e inconvenients ere stada ya contenta sa Senyoria no solament no intrar en la ciutat mes tant apartarsen quant haven vist e veheu e anar al loch per vosaltres designador segons vos ha scrit per ses letres. E mes avant sobre la forma de la dita capitulacio havie ofert star a vostre consell e de la ciutat confiant de la virtut lealtat e probitat vostra e de tots los cathalans e que axi era
disposta sa Senyoria en seguir e per obra complir lo que per vosaltres e la dita ciutat consellat li fora. E que vosaltres vos vullau apartar de consellarla en aço li ere cosa de gran admiracio car no sab que mes avant pogues fer que posarse totalment en vostres braços segons largament haveu pogut compendre per serie de la sua oferta. Pus empero aquella no plau a vosaltres acceptar ha dit sa Excellencia esser solta de la obligacio de aquella. E vist que de vosaltres no pot haver consell diu lo demanara e haura dels qui son aci del consell del Senyor Rey e ab aquells fara delliberacio e donara tal resposta que Deu volent vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura causa de contentacio molta. De que per nosaltres referides gracies a la sua Altesa sperants segons li havem dit aço se seguescha axi ab tot efecte. E de aço suplicants sa Altesa eficacissimament haguda licencia de la sua Serenitat nos som de aquella agraciats per lo present romanint sa Altesa en la dita delliberacio e nosaltres aquella sperants hoir e axi la instarem de hora en hora. Aço es lo procehit en la jornada present lo qual havem volgut per les presents notificar a les reverencies nobleses e magnificencies vostres les quals la Divinitat conserve. De Vilafrancha de Penedes lo primer jorn de juny any LXI.
La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aqueixa ciutat com a casa de tots comuna. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors vostres.

En la misma sesión mandaron expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Dirigitur dominis embaxiatoribus.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra havem rebuda feta en Vilafrancha de Penedes lo primer de aquest mes. A la qual vos responem quens plaguera be la lllustrissima Senyora Reyna hagues feta resposta de voler fermar la nostra capitulacio pero puys sa Senyoria respon que haura consell de sos consellers los quals te aqui ab si respondra totalment ne serem contents. E no podem pensar puga haver molta dilacio vos pregam e
encarregam que ab molta instancia vullau instar e demanar a la sua Excellencia li placia donarnos la resposta que desigam sens dilacio. Com segons sa Altesa e vosaltres senyors no ignorau la dilacio quants inconvenients pot parir. E de totes respostes e parlaments que ab sa Senyoria haureu ous don vos pregam que ab letra ne siam certificats continuament. E placiaus haver record de molta diligencia en sollicitar resposta per la dita Senyora fahedora. Car no deu esser oblidat a vostres providencies com en la ciutat se donava opinio de fer alguna prefixio de temps a la qual se volria defugir. E per ço la diligencia e sollicitud vostra pot bon compliment donar segons be comfiam. E sia molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell et cetera a vostra honor apparellats.

Dirigitur domino Arnaldo G. Pastor vicario Barchinone et presidenti in exercitu Principatus Cathalonie. (Arnau Guillem Pastor, veguer de Barchinona, president del exercit de lo Principat de Cathalunya.)
Mossen molt magnifich e molt savi. Algunes vostres letres havem rebudes ab eventatges dels correus qui les porten de que som maravellats com les coses de
quens scriviu no sien de tal importancia que meresquessen despeses de eventatge. Axi mateix som maravellats que sens comissio nostra hajau trameses spies ni faceu tals messions les quals se deurien evitar e no feçeu compte ne pagassem res car ja fem prou despeses en moltes altres coses. E si los de aqueixa ciutat han tanta pahor e son ten sgleyats a llur despens envieu spies e correus com se vulla. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per certs sguards que no curam aci explicar es stat delliberat en nostre consell que dels cinchcents homens de peu que son aqui sien tantost aviats e licenciats los CCCC als quals sia pagat de continent lo sou quells sera degut dels dies que hauran servit de aquest mes e los cent sien retenguts e pagats per aquest mes. De aquests remetem al veguer de aci e a vosaltres que hi haja aquell nombre de ballesters scudats spinguarders e Iances largues queus sera vist. Axi mateix sien retenguts solament los rocins del dit veguer e dels standarders e no pus. Comunicaune ab lo dit veguer a fi que la gent quis retendra sia bona. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats et cetera.

Al molt magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. Vist la ocorrencia del temps e per certs sguarts que aci no curam explicar es stat delliberat en nostre consell que solament romanguen ab vos e ab les banderes los vostres rocins e los dels standarders e cent homens de peu en los quals ne haja de ballesters scudats e de spinguarders e de lances largues segons vos sera vist e als pahers de aqueixa ciutat als quals ne scriviu en comunicareu e als quals cent homens volem sia pagat lo sou de aquest mes de juny e triau bona gent. Los altres volem que sien aviats e licenciats pagantlos lo sou per aquells dies que hauran servit de aquest mes e seran retenguts per vos e de nostre manament. De aço scrivim al diputat local que pach la dita gent segons dit es. Comunicaune ensemps e dau hi lorde que de vosaltres confiam per complir nostra delliberacio e podeu axi fer que pagen primerament los CCCC homens que aviareu dels dies que hauran servit de aquest mes. E apres fareu emprestança als cent qui restaran segons es dit car a darlos compliment de paga de aquest mes prestament hi provehirem e hi enviarem En Johan Ferrer. E sia mossen molt magnifich e de gran saviesa la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
En lo fet de Fraga per quant los embaxadors tramesos a la Senyora Reyna son molts e dels principals cove sperar a ells de continent que sien venguts ne farem delliberacio Deus volent. - Los diputats del General etc. residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Mossen molt honorable. Nosaltres scrivim al veguer de aci que solament retenga cent homens de peu en los quals ne haja aquell nombre de ballesters e de lances largues e de spinguarders que li sia vist. E encara als pahers de aqueixa ciutat ab los quals ne comunicareu. E primerament pareus (pagueu) los CCCC homens que aviareu dels dies que hauran servit de aquest mes. A pres sino basten los diners que teniu a pagar los cent que retindreu feulos emprestança que prestament hi enviarem en Johan Ferrer ab recapte de compliment de paga de aquest mes. Dada en Barchinona a II de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General etc. residents en Barchinona a vostra honor prests.

6, 8 marzo, 1462

6 DE MARZO.

Se suscitó la duda de si las cartas que se habían redactado, días atrás, sobre el asunto de don Jofre de Castro habían de ser enviadas o no, en vista de los procesos que se habían recibido a instancia de mosen Rebolledo; y como el Patriarca observase que antes convenía examinar detenidamente los referidos procesos, pasóse a votación, y examinada, acordóse, en vista del mayor número de votos, que fuesen enviadas las cartas, no obstante los procesos recibidos, los cuales se podrían examinar maduramente entretanto; cuya resolución se hizo saber al Concejo de la ciudad, enviando a este objeto tres comisionados, que alcanzaron del mismo la oportuna aprobación.
En los demás asuntos no tomaron acuerdo alguno por falta de tiempo.

8 DE MARZO.

Se propuso que fuese acordada la contestación a la Señora Reina, para solicitarle que proveyera sobre la admisión o no admisión de los oficiales; y pasado a votación, tomóse el siguiente acuerdo.

Ço es que sia haguda nomina de la ciutat dels oficials que per ella son passats juxta les deliberacions del present consell que a la dita ciutat son stades reportades. E que de aquells tals sia significat per deputats a la Senyora Reyna esser passats per lo Principat e que los altres no son passats per lo dit Principat.

Antes de levantarse la sesión, el obispo de Vich, el conde de Pallars, mosen Arnaldo de Vilademany y mosen Jaime Ros requirieron a los Diputados, para que se llevase a efecto la deliberación tomada por el Consejo y la ciudad en el asunto de los remensas; a que contestaron que cumplirían en toda ocasión lo que tenían obligación de hacer.
En seguida el escribano del Concejo de la ciudad presentó la lista testimonial de los oficiales clasificados por dicha corporación, y en la que se marcaba cuales eran los admitidos y cuales los rechazados; e insiguiendo la deliberación en que se expresó que se notificara el resultado de dicha clasificación a la Señora Reina, los señores Diputados se la remitieron desde luego.

Lista de los oficiales que no se han tenido por odiosos ni sospechosos, relativamente al Principado de Cataluña.

Primo mossen Anthoni Crespa en ofici de algutzir.
Item lo honorable micer Francesch Merquilles en ofici de vicicanceller.
Item los honorables mosssen (tres s ya es demasiado) Galceran Oliver al ofici de tresorer e micer Johan Dusay al ofici de prothonotari.
Item los honorables En Pere Perello en ofici de secretari e micer Bergua en ofici de jutge de cort.

Lista de los oficiales odiosos y sospechosos en los oficios que se designan.

Primo lo reverendissimo archabisbe de Tarragona en ofici de canceller.
Item lo honorable En Phelip Albert en ofici de governador.
Item lo honorable micer Jaume Taranan (Taranau) en ofici de regent la cancellaria.
Item micer Anthoni Riquer en ofici de advocat fischal de la cort del veguer de Barchinona.
Item micer Ramon Soler en ofici de jutge de cort.

Reunido el Consejo en otra sesión, el mismo día, los Diputados, y con ellos los oidores de cuentas, manifestaron que desistían de la condición expresada en el acuerdo de cinco del presente mes sobre los remensas, y que daban por nula la referida condición y todas las demás que hubiese, adheriéndose en todo a lo que votaron las treinta y cinco personas que no habían aceptado dicho acuerdo; de lo que se levantó, en seguida, formal testimonio.
Dióse entrada, desde luego, al honorable Pedro de Sant Dionis, doncel, veguer de Gerona, el cual manifestó verbalmente, que las reuniones y movimientos de los remensas iban en aumento, pues con sus trompetas y tambores, en grupos de ciento, doscientos y hasta quinientos, se paseaban por todas partes, dando gritos contra sus señores, diciendo que les alanzearían si les exhigían derecho alguno; y que días pasados, le habían obligado en Besalú a que entregase a los síndicos que les representaban, un preso que tenía en la cárcel pública; de manera, que no pudiendo ponerse coto a tales desmanes, iba a manifestar a la señora Reina, como también manifestaba al Consejo, que, no teniendo el veguer bastante fuerza para contener, se hacía indispensable poner en aquel punto un oficial prehemiente (preeminente) y de mayor representación que el veguer, sobre todo descubriéndose en los revoltosos grande ánimo y disposición a procurar escándalos y entorpecimientos. En consecuencia, nombróse una comisión para que fuese a ver a la señora Reina, a fin de suplicarla que se sirviese proveer en el asunto de las remensas, conforme se había acordado por los Diputados y Consejo en la sesión del cinco. 

24 DE MARZO.

24 DE MARZO.

Después de haberse leído unos capítulos sobre el mismo negocio, fueron aprobados y se acordó su expedición.
Presentóse el mismo día en el consistorio el Señor Primogénito, para rogar a los señores Diputados que activasen viesen con toda diligencia el despacho de los negocios antes mencionados.
Los embajadores enviados a Villafranca a la Reina hicieron relación de su embajada, manifestando cuanto había tenido lugar en ella.
Además, se dio cuenta de las siguientes cartas que se habían recibido.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostres grans reverencies certificam com les gents de nostres capitanies son posades e constituides en gran indigencia e necessitat car tot lo sou se han despes axi per fornirse de armes com per lur provisio e despesa en tant que no tenen de que viure ne son per sostenirse aquest temps que resta si per vostres reverencies nols es fet subvenir de alguna quantitat. Per que vos supplicam a les dites gents nostres vullau socorrer de aquella quantitat e per aquell temps queus sera ben vist per manera hajen que despendre es puixen sostenir o vostres reverencies los donen licencia sen puixen anar car certament la necessitat de aquells es molt gran.
E nou diriem neus ne scriuriem si axi no era. Perque placiaus provehirhi segons havem dit. E manennos vostres reverencies tot lo que plasent los sia les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prests March de Planella Johan Eymerich Gurb e Anthoni Mercader capitans de les gents darmes que son en Tortosa conduides per lo Principat de Cathalunya.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principal de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Los capitans de les gents darmes conduides per lo Principat que son en aquesta ciutat excepto lo capita En Çamaso nos han feta gran clamor dients que les dites sues gents no tenen diners pera despendre e sostenirse e que tot lo que han rebut del General se han despes axi en les armes que han hagut a comprar com en lur provisio e que son en tanta necessitat que no tenen de que viure de que stan recelosos que alguns nos meten a robar e hannos pregat que scriguessem a vostres reverencies explicant la dita lur necessitat e supplicant los volguesseu provehir de algun soccorriment. Perque notificam totes les dites coses a vostres reverencies supplicant aquelles vullen a les dites gents darmes provehir e fer subvenir de algunes quantitats per aquell temps queus sera ben vist car de tot cert segons dieu son posats en gran necessitat o quels sia donada licencia que sen puguen tornar majorment que per causa de la dita lur inopia es dubte que alguns nos convertesquen a furtar o posar en algun perill e inconvenient aquesta ciutat perque tornam supplicar vostres reverencies hi proveesquen prestament en rescriguen per lo portador al deputat local en aquella manera que coneixeran les quals nos scriuen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prest los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per la gran cuyta que lo senyor capita me te que li do correu per portar la letra que ell vos tramet he hagut lo present correu a peu car de cavall no hi ha ans si haviem una cuyta seriem be embaraçats. Ha de esser pagat lo dit correu segons com servira. Dels fets de aci mossenyors speram tot temps vostra ordinacio apparellats en executar aquella. Haureus a gracia que si vostra opinio sera que degam anar avant quen sia ab temps avisat car entrant de aci avant aquest camp no pot
anar que no port sobre cent adzembles propries e aquestes he de tenir continuament car no irem per terra que puixa manar a la gent quem seguescha. E si ab temps ho puch fer haurem mercat e bon bestiar. E si cuytat se ha de fer costara un diner dos e envides sere servit. Aço mossenyors dich per que quants venen de aqui creen que haurem de passar en Navarra. Per les spies que he cobrades de Barbastre e de Monço se avisat que la nova que Leyda habia haguda que Rebolledo era en lo comdat de Ribagorça es falsa car ni ell ni sos fills no y son ne negun hom de cap. Lo comanador de Montço parti diumenge passat per al Rey sols ab un patge desfreçat. La spia de Çaragoça me diu que tres dies ha que lo Rey no es en Çaragoça e que es fama que es anat a caça. Nom se si seria del que fe algunes voltes ques sia absentat per anar a qualque hu a vistes. Quants venen de Çaragoça dien que lo Rey treballa en fer gent e daltra part dien que no ha manera de ferne gens e yo crech que ell no fara may gent fins que aquesta de aci sia desaplegada car al present massa gent hauria a fer per noure aci a aquesta. Ja lo capita scriu de les persones que te aci de son exercit. Baldament mossenyors en cada letra que fereu al dit capita feuli tots temps mencio que faça smenar los furts que fins aci envides se ha res fet de smena. Axi mateix lo capita es malalt. Lo vezcomte qui es capita de la gent de peu es absent mes ha de sis dies que es en Aytona e semblan que poria esser scrit que puxs lo hu es malalt que almenys tornas laltre car certament tots stam mal sens capita. Fins aci mossenyors no y ha *uls de que fretur scriure. Feta en Fraga a XXIII de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables magnificencies Johan Ferrer.
Vuy se es començat sentir aci un tracte com Hivany de Bardaxi havia provat alguns de tanquarnus de nit quant dormissem les cambres e les posades damunt e pendrens tots e cobrar la vila. Es ver que aci ha molta gent maliciosa que son de la part contraria e per ventura per mal mesclar lo loy alleven. Es ver pero que es ell hi es entrat des que nosaltres hi som desfreçat en habit de frare encara non sabem de fi en fi la veritat. Per la barcha de Falixo passen correus de la Senyora Reyna al Rey. Passan laltre dia hu a qui dien En Messeguer natural de Tortosa lo qual te casa en Valencia.
Homens de Montço hu e molts me han dit en cert que lo comenador de Montço se troba que de nit fa obrir citges (pera l´aigua, Sitges) de sos vassalls e sen fa pujar lo forment al castell. No se siu dien per ferne lagot.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Segons mills de mi vostres grans reverencies nobleses e magnificencies saben en los exercits quant algu delinqueix tant deu esser punit per donar eximpli als miradors com per donar pena a la culpa de aquell condigne e pertinent. E per aço axi de dret com de fet es permes a qualsevol capita e president de gent darmes punir e castigar qualsevol crims rigorosament e sens figura e forma de juhi ordinari ans aquelles obmeses axi com lo delat es trobat fragant crim deu esser executat e punit. E jatsia fos degut a mi per vosaltres esser permes que ensemps ab mossen lo veguer sens altre solemnitat de consell en altra manera rigorosament pogues punir e castigar qualsevol qui de mon exercit delinquissen. Pero per vostres instruccions la tal facultat e poder a mi son tolts e no obstant yo crega la fi vostra sia de major be gens empero tal nos segueix ans tot lo contrari ço es que no sols degudament o indeguda yo no faç justicia mas encara aquella fer totalment a mi es impossible per quant volent yo seguir vostres instruccions e servar la pratica la quel servar per aquelles so stret.
Ans de poder metre les coses en consell primerament es a mi forçat ensemps ab mossen lo veguer faça proces e aquell fet e vist per lo dit consell cullir los vots de aquells e segons la major part fer lo que per aquells sera delliberat. E axi vist aquest discurs tant lonch los delats han temps de recorrer per lurs amichs e los amichs de aquells treballar per ells e axi constituhir a mi e los de mon consell en congoixes e pensaments e tribulacions de prechs als quals si uns resisten los altres no poden ultra que acordar deu o dotze que son en consell en un parer. Fins aci aconseguir no he pogut sino en hu que bate la guarda del general de Arago per que demanava lo dret al qual delat yo haguera penjat o levat lo puny. E jatsia despuys yo so aci yo vehes tots aquests contraris e hagues en voluntat axi per lo present com per lo sdevenidor scriureus e pregarvos me volguesseu prorogar la jurisdiccio e donar a mi poder pus ample del que tinch segons la forma de les instruccions. De present he delliberat fervos la present e aço per quant dimecres prop passat jatsia jagues ab la febra al lit seguintse lo cas de un conestable lo qual per esserli manat a ell e als de sa conestablia per part mia que vuydassen la casa hon staven per allehujar en aquella lo noble Roger de Arill dix als de sa conestablia senyors stauvos en casa e sius hi volen lançar cridau un crit que tots cinquanta serem a punt o unes semblants paraules aquell fiu venir a la mia posada ab hu de la sua conestablia e ab aquells ensemps un altra qui a nou del present havia feta resistencia a mossen lo veguer e ajudat a levar lo dit home per quant lo fahia stobar per la present vila acompanyat del dit mossen lo veguer e de molts altres del dit exercit perque me era donat entendre me foren levats los munti tots al castell ab un altre qui anant yo ab los presoners me hisque al encontre cridant levemlols levemlols los quals tots quatre vuy tinch en lo dit castell presos els faç lo proces el faç fer a mossen lo veguer ab son assident a fi que fets los processos los puixe punir e castigar. Per queus prech que axi per lo que es dit de la dificultat ques han de unir molts enteniments a un parer com encara per major repos del present exercit lo qual sta tant o mes en eximplis com en punicions vos placia a mi allargar lo poder en manera que ab dos o ab tres per mi e mossen lo veguer elegidors o e altra manera yo puscha proceir en les punicions e execucions dels criminosos fahedores e de aço vosaltres lo Principat e yo ab vosaltres tots aconseguirem lo fi desigat e lo exercit repos qual deu haver. Avisantvos que no sols yo mas encara les mies cabres (Cabrera) en los penons e en les parets seran temudes. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXII de març any Mil CCCCLXI.
Senyors jatsia que la intencio de vosaltres sia bona en les instruccions que vosaltres me fes mas siau certs que praticantse segons aquelles es occassio de molts mals e nos poden praticar ans es atrevir a molts de fer mal e vullvosho dir per escusacio mia per queus placia provehir que a mi sia allargat lo poder si desigau sien castigats los mals fahedors de ma ma (la meua ma; la meva ma; mi mano).
Ab la present vos tramet una letra qui es stada trobada en poder de un viandant e una altra qui va a don Johan Dixer. Placiaus donarlay. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Per altres letres vos he scrit com los capitans de les gents darmes conduhides per lo Principat que son en aquesta ciutat excepto lo capita en Samaso se conguoxen molt dients com les dites lurs gents no tenen diners del sou e que tot ho han despes axi en lo fornir ques feren de armes com en lo que fins aci han haut mester per sa provisio. E com demanen la dita lur gent sia subvenguda de algunes pecunies en altra manera que no son per sostenirse e vuy los dits capitans salvo lo dit en Samaso han tornat fer davant los procuradors de aquesta ciutat e davant mi de les dites coses gran instancia mostrans la dita lur gent esser constituhida en gran necessitat e no haver manera de poderse sostenir sino son socorreguts per vostres reverencies pregantnos vos ne scrivissem. Perque mossenyors certificantvos les coses dessus dites vos supplich queus placia provehir sobre aquelIes e fer que les gents dels dits capitans sien socorreguts e los sia donada licencia que puixen anar car axi ho demanen instantment demostrants que altrament no es possible aquells poderse sostenir. Certificantvos mes com fare publicar la crida del arrendament dels drets del General per lo temps e lochs axi com per vostres reverencies me es stat scrit e manat. E per semblant entendre en examinar e veure diligentment les despeses que son stades fetes per aquesta ciutat en la custodia del castell Demposta axi com per vostres reverencies es stat provehit e manat fer. Mes encara mossenyors vos certifich com En Pere Gil menor de dies lo qual per vostres reverencies es stat constituhit capita per anar ab una conestablia a la custodia del castell Demposta no es en aquesta ciutat e per ço no he pogut trametre de les gents que son aci una conestablia a la custodia del dit castell axi com me es stat manat. E totes hores quel dit Pere Gil sia vengut hi trametre ab ell ensemps la dita conestablia. E si vostres reverencies volen que sens lo dit capita hi trameta aquella scriguenmen que de continent ho executare axi com per aquellas sera provehit. E fare prestar als oficials que novellament entraran les seguretats acustumades e vos trametre aquelles autenticament axi com me es manat per vostres reverencies. Les quals me rescriuen e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XX de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Al molt reverend senyor lo senyor abat de Montserrat diputat en Barchinona.
Molt reverend senyor. Primer de res a dir me recoman en gracia e merçe de vostra Senyoria. La present es tant solament per avisar vostra reverencia com a les gents de ma capitanía per causa del forniment que han hagut a fer tant de cuyraçes quant de altres arnesos e altres coses a ells necessaries son restats molt baix que no tenen diners pera despendre e per semblant molt de les altres capitanies. Per so havem deliberat tots los capitans fervos lo present correu ab lo qual vos intimam la dita necessitat supplicantvos quant podem en lo mon que pus nostre Senyos Deus nos a feta tanta de gracia que havem so que tots desijavam ço es la lllustrissima persona del Primogenit quens licencieu quens en puixam tornar en nostres casas majorment que lo temps dels dos mesos que jo he ma gent e a servir sera molt prest complit comptant del dia que los conselles nos prengueren a Puigcerda ab sagrament e homenatge de star a manament e a ordinacio vostra e aquell dia partim e ab aquell pacta havem jurat e dels dos mesos prenent los dies que havem mester per tornarnosne en nostres cases que al manco hi havem mester Xllll jorns per quant daçi a Puigcerda a XXXXVlll leugas (leguas) e prenent aquests dies jo puch partir daci los dilluns de la sammana (septimana; semana; setmana) santa e per la necessitat que passan molts de la dita ma capitania e de totes les altres vos he volgut fer lo present avis per ço que si io partesch alterasio nenguna no prenguesseu e vostra Senyoria man que voleu que fassa que tots temps stich a ordinacio e a manament de vostra Senyoria. Tinch asi las vostres adsemblers (acemileros; ase; acémila; adzemila) sperant de dia en dia que pus lo Primogenit era en lo Principat de Cathalunya queus ne poguessem tornar. Per que senyor vos supplich quant puch en lo mon que ma aviseu que volreu que yo fassa volent star a ordinacio e manament vostre e la Sancta Trinitat vos tinga en sa gracia. De Tortosa a XXI de març.
- Senyor. Lo qui en gracia e merce vostre se recomana Anthoni Mercader.
(En este texto se encuentra jo, io, yo).

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors deputats e los del consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molts reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Apres que havem scrit a vostres magnificencies vuy circa de mig dia havem apres procurat haver audiencia de la Majestat de la Senyora Reyna a la qual som stats a les vostres hores apres mig jorn explicantli lo que havem scrit a vostres reverencies e magnificencies ans paragut esseli stat accepte a que essernos respost per sa Majestat a compliment ultra nos es stat dit per sa Excellencia com la sua Senyoria ha rebudes letres vuy per correu del Senyor Rey fetes en Çaragoça a XVIIII del present les quals nos a fetes mostrar. Es lo contengut en dites letres com lo Senyor Rey avisa dita Senyora Reyna que no obstant lo conestable de Navarra fos en passos dits hixit del regne de Arago ab tota aquella gent de cavall e de peu ab la qual hi es entrat que ara novament dit conestable ab la dita gent castellana es entrat en lo dit regne de Navarra hauria pres en son poder e occupat lo loch e torre de Medania e que apres per altre avis es informat e fet cert que dit conestable ab dita gent a pres e occupat lo loch e vila e fortalesa de Deserma e encara continuament entenen en pendre en son poder e occupar totes altres forteleses e lochs del dit regne de Navarra dels quals novitats la dita Senyora Reyna sta ab molta congoixa e molestia. Considerat e attes los negocis de aquest Principat en qual stament stan e per tant a menat a nosaltres que de tot aço vos sia per nosaltres scrit e per quant es molt pertinent vostres magnificencies ne sien avisades per tant fem la present a fi que totes les coses e noves occorrents vos sien fetes manifestes e en aquelles sia provehit en la forma que a vostres senyories e magnificencies sera vist. Nosaltres no obstant les dites noves en la millor forma quens es stat possible havem comfortada la sua Excellencia dihent nos que la sua Senyoria es venguda aci a fi que totes e quantes diferencies son entra la Majestat del Senyor Rey e lo Senyor Primogenit prengan fi conclusio e repos per mitga vostra e del Principat de Cathalunya. Per tant placia a vosaltres mossenyors considerar attentament en totes les coses e donar orde que en la partida de aquestes faynes se puga prestament entrar segons per nostres letres pus largament havem scrit a vostres reverencies a les quals nos referim manantnos so que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXII de març any Mil CCCCLXI a XI hores de nit. - Lo dit Senyor Rey per sa letra diu vol provehir a les dites novitats e occupacions damunt dites perque si altre sentieu vos sia avis. - A vostres ordinacio e manament prests labat de Sant Johan Johan Bastida e Francesch Burgues.

El mismo día, los señores Diputados enviaron las siguientes cartas.

Als honorables los veguer e altres oficials de la vila de Cervera e tots e sengles altres oficials reyals ecclesiastichs o de barons als quals les presents pervendran e seran presentades a cascu dells o a sos lochtinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com en virtut del proces de sometent fet e mes a instancia nostra e de nostre consell elegit en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat contra tots aquells qui han fet procurat e instat e fan procuren e insten alguna cosa en dan prejudici e perturbacio de la cosa publica del dit Principat sia vist esser necessari esser presos e venir a mans del veguer de Barchinona jutge del dit proces micer Pere Boquet e En Johan Solsona notari. Per tant per la conservacio de la cosa publica del dit Principat e drets de les generalitats de aquell a vosaltres e a quiscu de vosaltres requerim en virtut del sagrament e homenatge per vosaltres prestat o que prestar sou tenguts de obtemperar e exeguir les requestes nostras tota consulta dilacio e execusio cessants que ab molta cura e diligencia precureu e doneu orde en haver los dits micer Pere Boquet e En Johan Solsona a vostres mans e aquells presos sots bona e diligent custodia trametau aci al dit veguer o regent la vegueria de Barchinona e si per ells era pretes o allegat algun guiatge o altres rahons no resmenys los remetreu aci presos com dit es hon se haura raho de tot ço que allegar vullen. Hajauvoshi ab la diligencia que lo negoci requer per manera que la cosa haja son degut efecte. Dada en Barchinona a XXIIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt honorable mossen Galceran Çacirera cavaller veguer de la vila de Cervera.
Molt honorable mossen. Sobre algúns afers concernents lo benifici de aquest Principat e drets de generalitats de aquell per nosaltres es aqui trames En Guillem de la Bruna sobrecullidor del dit General informat dels dits afers segons vos explicara. Pregam e requerim vos li doneu creença en tot lo queus dira de part nostra com si nosaltres vos ho dehiem e per obra façau en tot ço queus dira e per nostra part vos requerra axi com son (sou) tengut en virtut de la seguretat que prestada haveu es confia de vos. Dada en Barchinona a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

GLOSARIO, U, V, X, Y

U.

Ú.
Nombre numeral. Uno. - De ú en ú: De uno en uno.

UBLICH.
v. Obligo.

UBLIDA.
V. Olvida. - Quizás deba decir UBLIGA según el sentido de la frase
en que el autor usa esta palabra, en cuyo caso su equivalencia
castellana sería: obliga.

UBLIGAMEN.
sust. c. Obligación, obligamiento. (obligament,
ubligament)

UBLIT.
sust. c. Olvido. (oblit)

UGAR.
V. HUGAR.

UL
‘TA. Quizás ultra. Palabra latina admitida en castellano.

ULTRA.
Ultra, más allá, más adelante. (non plus ultra)

ULTRAPASSAR.
v. modo inf. Pasar más adelante o más allá.

ULLS.
sust. c. pl. Ojos.

UMPL.
v. Llena.

UMPLATS.
v. Llenéis.

UNIMENT.
sust. c. Unión.

UNITAT.
sust. c. Unidad.

US.
pron. Os.

ÚS.
sust. c. Uso. (usos y costums)

UTILITAT.
sust. c. Utilidad.

UYL.
sust. c. Ojo. - Li uyl: los ojos. (Uyldechona, Uyldecona,
Ulldecona)

UYLS.
V. UYLLS.

UYLLS.
sust. c. pl. Ojos.

V.

VACUITAT.
sust. c. Vacuidad, vacío.

VAEREN.
v. Vieron.

VAGEN.
v. Vayan.

VAIG.
v. Voy. (pronunciado vach)

VAJON.
V. VAGEN.

VAL.
sust. c. Valle, foso. (vall; valleta; uallem lacrimarum)

VAL.
v. Vale. (valer; valdre)

VALA.
v. Valga. (valgue)

VALAM.
v. Válgame.

VALEM.
v. Valemos.

VALENT.
adj. Fuerte, valiente. (esta es valenta pero va lenta: valiente
fem.)

VALENTEMENT.
adv. Con valentía, valerosamente. (valentment : valenmén)

VALER.
v. modo inf. Valer.

VALETS.
v. Valéis. (valeu o valéu)

VALGRA.
V. VALGRE.
VALGRE. v. Valiera. - Valgre ‘t: valiérate.
(valguere; si aixó te valguere pera algo bo)

VALGREN.
v. Valieran. (valgueren)

VALGUERA.
V. VALGRE.

VALRÁ.
v. Valdrá.

VALRÁ
‘L. Valdrá el.

VALRÁN.
v. Valdrán.

VANA.
v. Envanece.

VANAGLORIAR.
v. modo inf. Vanagloriar.

VANITAT.
sust. c. Vanidad.

VANYATS.
part. pas. pl. de “vanyar”. Bañados, mojados. (banyats;
mullats : remojados)

VAS.
sust. c. Sepultura. (vaso)

VAS.
adv. Hacia. - Vas vos: hacia vos. (de versus, VS, latín)

VASALL.
sust. c. Vasallo. (vassall, vassalls)

VASSALATGE.
sust. c. Vasallaje. (vassallatge)

VÁSSEN.
v. Se va.

VAY.
V. Voy y otras veces ve (imperativo). (yo vach; ves cap a casa!)

VAYLA.
v. Valga.

VAYS.
adv. hacia. (si el ay : é : vers : versus)

VÉ.
v. Viene y otras veces ve (imperativo ves, ves t‘ en, vesten).

VE.
sust. c. Verdad. (veritas : veritat : vertat : verdat : ver : vero
: vera)

VEÇÍ.
sust. c. Vecino. (vehí, veí)

VECILLAN.
v. Vacilan.

VEDAR.
v. modo inf. Vedar.

VEEM.
v. Vimos.

VEÉN.
V. VEENT.

VEENT.
v. gerundio de "veer". Viendo.

VEER.
v. modo inf. Ver. - Usado como sustantivo: verdad. Ausir veer: oír
la verdad.

VEEREN.
v. Vieron.

VEERLA.
Verla.

VEGES.
v. presente de imperativo de "veer". Ve, mira, observa.

VEGETAR.
v. modo inf. Vegetar.

VEGETAT.
part. pas. de "vegetar". Vegetado.

VEGETAT.
sust. c. Vegetal.

VEGUER.
sust. c. Veguer. (oficial del rey, vicario, encargado de la
justicia y demás)

VEGUERIA.
sust. c. El empleo del veguer, territorio o distrito o que se
extiende la jurisdicción del veguer. (veguería de Lérida, por
ejemplo, Leyda en textos de 146x)

VEHENT.
v. gerundio de "veher”. Viendo.

VEHÍ.
sust. c. Vecino. (veí; vehins, veins; vecinos)

VEHIA.
v. Veía.

VEIG.
v. Veo. (pronunciado vech)

VEIGME.
v. Me veo. (me veig, em veig; me vech)

VEJAM.
v. Veamos. (veigam)

VEJATS.
v. Ved, veáis.

VEJATZ.
V. VEJATS.

VEJES.
V. Veges.

VEJETAT.
V. VEGETAT.

VELLESA.
sust. c. Vejez.

VELVOS.
Mirad os lo.

VELVOS
AÇÍ. Helo aquí. (voilà)

VEN.
v. Viene.

VENÇ.
v. Vence.

VENÇA.
v. Venza.

VENÇÉ.
v. Venció.

VENÇEDOR.
sust. c. Vencedor.

VENÇERON.
v. Vencieron.

VENCH.
v. Vino.

VENCIMENT.
sust. c. Victoria, el acto de vencer.

VENÇRA.
V. VENÇRE.

VENÇRÁN.
v. Vencerán.

VENÇRÁS.
v. Vencerás.

VENÇRE.
v. modo inf. Vencer.

VENÇUT.
part. pas. de “vençre”. Vencido.

VENDRETS.
v. Vendréis.

VENDRIATS.
v. Vendríais.

VENGA
‘L. Venga al, venga el.

VENGON.
v. Vengan.

VENGO
‘N. v. Venga en.

VENGRON.
v. Vendrían.

VENGUESSON.
v. Viniesen.

VENITS.
v. Venid, venís.

VENJAMENT.
V. VENJANÇA.

VENJATS.
part. pas. pl. de "venjar”. Vengados.

VENS.
V. VENÇ.

VENON.
v. Vienen.

VENRÁ.
v. Vendrá.

VENRÁN.
v. Vendrán.

VENRÁ
‘T. Te vendrá.

VENRÁ
T' EN. Te vendrá de ello.

VENRÁS.
v. Vendrás.

VER.
sust. c. Verdad. - Digats lo ver: Decid la verdad. - Per ço no diu
ver: por esto no dice la verdad. - Mostr‘ el ver: demuestro la
verdad.

VER,
VERA. adj. Verdadero, verdadera; cierto, cierta. (Vera crux,
Veracruz)

VER.
v. modo inf. Ver. (veure; vore)

VERAMÉN.
V. VERAMENT.

VERAMENT.
adv. Verdaderamente, con verdad.

VERAY,
VERAYA. adj. Verdadero, verdadera; veraz, sincero, sincera.

VERGERS.
sust. c. pl. Huertos, jardines.

VERGONYA.
sust. c. Vergüenza.

VERGONYÓS.
adj. Vergonzoso.

VERIFICABLE.
adj. Lo que puede verificarse.

VERIFICAR.
v. modo inf. Verificar.

VERIFICAT.
part. pas. de "verificar”. Verificado.

VERMENS.
sust. c. Gusanos. (cuc, cucs)

VERITAT.
sust. c. Verdad.

VERTADER,
VERTADERA. adj. Verdadero, verdadera, veraz.

VERTAT.
sust. c. Verdad. - No es vertats: no es verdad. (veritat, verdat)

VERTUT.
sust. c. Virtud, cualidad, facultad, fuerza, vigor, eficacia.

VES.
adv. Cerca de, junto a, hacia.

VESABA.
v. Veía. (E cant en Jacq tots sos navyls vesaba,) (verbo
veser y variantes)

VESADA.
part. pas. de "veser”. term. fem. Vista.

VESENTVOS.
v. Viéndoos.

VESER.
v. modo inf. Ver. - Úsase también como sustantivo.

VESÉS.
v. Viese.

VESIA.
v. veía.

VESPRE.
sust. c. La tarde, el principio de la noche. - Equivale a la palabra
francesa soir y a la provenzal SER. (hora de vísperas;
víspera; vespertino; vesprada, vesprá etc..)

VESSABA.
V. VESABA.

VESSADA.
V. VESADA.

VEST.
v. Viste, (del verbo vestir).

VESTA.
v. Vista, (del verbo vestir).

VESTIDURA.
sust. c. Vestidura, traje.

VESTIMENT.
sust. c. Vestido, el acto de vestir.

VESTIRS.
sust. c. pl. Vestidos.

VESTRÁ.
v. Vestirá.

VET.
v. Vete, ve, y también he aquí. - Vet te: hete aquí. (vet aquí)

VÉ
‘T. Te viene.

VETLANT.
v. gerundio de "vetlar". Velando.

VETLAR.
v. modo inf. Velar.

VETS.
sust. c. Vez. - Altre vets: otra vez. - Tota vets: toda vez.

VETS.
v. Veis.

VETZ.
V. VETS.

VEURÁ.
v. Verá.

VEURAY.
v. Veré.

VEUS.
v. Ves.

VEY.
v. Veo.

VE
‘Y. Viene (aquí).

VEYG.
V. VEY.

VEYLENTAMENT.
Variante. El texto dice VE ‘Y LENTAMENT. Viene (aquí) lentamente.

VEYLL.
adj. Viejo. (agüelo)

VEYLS.
sust. c. pl. Viejos, ancianos. (agüelos)

VEYRÁ.
v. Verá.

VEYREM.
v. Veremos.

VÍ.
sust. c. Vino.

VI. v. Vi y alguna vez vio.

VIA.
sust. c. Camino, vía, ruta y también medio, manera, modo.

VIANDAS.
sust. c. pl. Manjares, viandas, alimentos. (viande fr. carne)

VIANDES.
V. VIANDAS.

VIATS.
part. pas. de "viar". Encaminados, dirigidos, dispuestos,
preparados.

VIATS.
adv. De prisa, prontamente. (anar aviats pera arribar aviat)

VIATZ.
V. VIATS.

VIDAL.
adj. Vital. (Apellido Vital, Vidal, como el segundo de Ignacico,
Vitalis, … Vita, vida)

VIGOR.
sust. c. Vigor.

VIJARÉS.
adj. Regular, fácil. - Só que era vijarés
qu' es faes en dampnatje de la host: lo que era fácil que fuese o lo
que parecía que había de ser en daño de la hueste.

VILA.
sust. c. Villa, ciudad. (Casa de la vila : ajuntament :
ayuntamiento : ajustament)

VILÁ.
adj. Villano.

VILANÍA,
sust. c. Villanía.

VILLANÍA.
V. VILANÍA.

VILMENT.
adv. Vilmente.

VILTAT.
sust. c. Vileza.

VINENT.
v. gerundio de "venir”. Viniendo.

VINENTEA,
sust. c. Ocasión, proporción.

VINGA,
V. Venga.

VINYA.
sust. c. Viña.

VIR.
v. Doy vuelta, viro. - No ‘m vir: no viro, no doy la vuelta.

VIRADA.
part. pas. de "virar”, term. fem. Virada, dada la vuelta.

VIRADOR.
sust. c. El que vira o da la vuelta.

VIRANT.
v. gerundio de "virar". Virando, dando la vuelta.

VIRANTE.
v. Volviéndote, dando tú la vuelta.

VIRAR.
v. modo. inf. Virar, volver, volver atrás, dar la vuelta. - Virar lo
camí: volver atrás en el camino o desandar el camino.

VIRATS.
v. Viráis, dais la vuelta.

VIREN.
v. Viran, dan la vuelta y otras veces vieron (veren, veeren).

VIRET.
v. Vira, da la vuelta, vuélvete. (vírate : pírate)

VIRGINITAT.
sust. c. Virginidad.

VIRME.
Vuélvome, doy la vuelta. (me vir; em vir)

VIRON.
adv. Rededor. - En viron: en torno, al rededor.

VIRS.
v. Vuelvas, des la vuelta.

VISCATS.
v. Viváis.

VISCH.
v. Vivo y otras veces vivió. (visc; vic; vixc; vixqué, va viure:
vivió)

VISIBILITAT.
sust. c. Visibilidad.

VISITA.
v. Visita.

VISITADOR.
sust. c. Visitador.

VISITÁS.
v. Visitase.

VISITENS.
v. Visítanos.

VISQUET.
v. Vivió.

VISQUÍ.
v. Viví.

VIST.
sust. c. Vista.

VIST.
part. pas. de “veser". Visto.

VISTENT.
v. gerundio de "vestir". Vistiendo.

VIU. v. Vi, vio y
alguna vez visto. - Prest haurets viu: pronto habréis visto.

VIVEM.
v. Vivimos. (vivim)

VIVENS.
part. a. de "viure". pl. Vivientes,

VIVENT.
part. a. de "viure". El que vive, viviente.

VIVIATS.
v. Vivieseis, viváis.

VIVIFICA.
v. Vivifica.

VIVIFICANT.
v. gerundio de "vivificar". Vivificando.

VIVIR.
v. modo inf. Vivir. (viure)

VOCABLE.
sust. c. Vocablo.

VOLC.
V. VOLCH.

VOLCH.
v. Quiso.

VOLENTAT.
sust. c. Voluntad.

VOLENTER,
VOLENTERA. adj. Voluntario, voluntaria, de buena voluntad, dispuesto,
dispuesta.

VOLENTERÓS.
V. VOLENTER.

VOLENTEROSAMENT.
adv. Voluntariamente, de buen grado.

VOLENTSE.
Queriéndose.

VOLETS.
v. Queréis.

VOLETZ.
V. VOLETS.

VOLGRA.
v. Quisiera. (vulguera, vullguera)

VOLGREN.
v. Quisieron.

VOLGUEM.
v. Quisimos.

VOLGUERA.
V. VOLGRA.
VOLGUESSON. v. Quisiesen.

VOLGUÉUS.
Os quiso.

VOLGUIST.
v. Quisiste.

VOLIETS.
v. Quisieseis.

VOLON.
v. Quieren.

VOLP.
sust. c. Zorra. (vulpes)

VOLPELL.
adj. Cobarde, poltrón, tímido, artificioso, astuto. (vulpes :
zorro : rainard)

VOLRÁ.
v. Querrá.

VOLRÁS.
v. Querrás.

VOLRÁSNE.
Querrás (de ello). - Volrásne encara menjar: querrás aún comer de
ello.

VOLRÁ
T. Te querrá.

VOLRAY.
v. Querré. (volré, voldré)

VOLRETS.
v. Querréis.

VOLREN.
Nos parece equivocación del texto, según el sentido de la frase en
que está usado el vocablo. Quizás el copista escribió VOLREN por
VOS REN: os rinde, os entrega.

VOLRIA.
V. Quisiera.

VOLRIETZ.
v. Quisierais.

VOLRIAUS.
v. Os quisiera.

VOLTE.
v. Te quiere.

VOLVENT.
v. gerundio de "volver". Volviendo, revolviendo.

VOS.
pron. Os, vos.

VOSALTRES.
pron. Vosotros.

VOSÉ.
Os he. (vos he)

VOSTRʻ.
pron. Vuestro, vuestra. - Vostr‘ amor: vuestro amor.

VOSTRA.
pron. term. fem. Vuestra.

VOSTRE.
pron. term. mas. Vuestro. - Del vostre: de lo vuestro.

VOSTRES.
pron. Vuestros. (vuestras)

VOSTR'
ES. Vuestro es, vuestra es.

VOSTRON.
pron. Vuestro.

VOTS.
V. VOTZ.

VOTZ,
sust. c. pl. Voces.

VUILA.
V. VUYLA.

VULL.
v. Quiero.

VULLA.
v. Quiera.

VULLAM.
v. Queramos.

VULLAS.
v. Quieras.

VULLATS.
V. VUYLATS.

VULLE.
V. VUYLA.

VULLES.
V. VUYLAS.

VUYL.
v. Quiero.

VUYLA.
v. Quiera.

VUYLAN.
v. Quieran.

VUYLAS.
v. Quieras.

VUYLATS.
v. Quered, queráis.

VUYLATZ.
V. VUYLATS.

VUYLE.
v. Quiera. - Vuyle ‘t: te quiera.

VUYLES.
V. VUYLAS.

VUYLI.
Quiérole. (le quiero; lo vuyl, lo vull)

VUYLL.
V. VUYL.

VUYLLA.
V. VUYLA.

VUYLLATS.
V. VUYLATS.

VUYLME.
Me quiero.

VUYLTE.
v. Te quiero. (te vull; t‘ am; t‘ estimo)

VUYLVOS.
v. Quiéroos.

VUYTENA.
Nombre numeral. Octava. (huytena; vuitena)

X.

XANT.
sust. c. Canto.

XANT.
v. Canto.

XANTAN,
V. XANTANT.

XANTANT.
v. gerundio de "xantar". Cantando.

XANTAR.
v. modo inf. Cantar.

XANTATS.
part. pas. pl. de "xantar". Cantados.

XECH.
sust. c. Jeque.

XÍ.
adv. Así.

Y.

Y'.
adv. Allí, allá, en aquel lugar. Tiene la misma significación que
la Y francesa.

YÇO.
V. AYÇO.

Y
'L. Y el. (Y lo)

YLA.
sust. c. Isla. (illa, illes)

YLLA.
V. YLA.

YO.
pron. Yo. (se usa también jo : Jo' n romanch dolorosa: e tu n'
est abatut!)

FIN.