Mostrando las entradas para la consulta verga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta verga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 11 de septiembre de 2021

MES DE FEBRERO. han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella

MES DE FEBRERO.


En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia
per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona
e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24
).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General
e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.
)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor
ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona
) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella
deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat
e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio
e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General
e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella
proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago
.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.

MES DE FEBRERO. han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella

MES DE FEBRERO.


En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia
per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona
e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24
).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General
e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.
)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor
ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona
) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella
deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat
e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio
e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General
e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella
proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago
.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.

lunes, 30 de agosto de 2021

RAMON PICÓ. CANAMUNTS Y CANAVALLS. SUSPIRS.

RAMON PICÓ.


Lo
dia 11 d'octubre de l'any 1848 nasqué en Pollença de Mallorca, y no
havia exit, es pot dir, de s'infantesa, quant passá a Barcelona,
ahont encare viu avuy dia.


Era
ben jove aquest poeta quant començá a sembrar qualque llevor de
bona mena


en
lo jardí de la literatura catalana. En l'any 1867 fou
premiada ab accéssit sa poesia La mort d'en Roger de Flor, y en los
anys seguents n'obtingueren també les qui tenen


per
titol Canamunts y Canavalls, Chants d'amor, A Pollentia, En Joan
Crespí y Suspirs. Fa alguns anys que fou molt ben rebut son drama en
vers titolat Cor de roure.






CANAMUNTS Y CANAVALLS.


I.





No
molt lluny de la ciutat


De
Mallorca
anomenada,


Tota
sola ab gran tristesa


Hi
viu madona Constança;


Recolzada
a la finestra


Los
dias y les nits passa


De
son fill, l'amat Ramon,


En
va esperant la tornada.


Ja
'n veu vení' un cavaller


Qu'un
bell cavall ne cavalca:


-
Ay, mon fill, lo meu car fill !


En
malhora ne tornareu!


En
malhora, Don Ramon,


S'esdevé
vostra tornada!


-
¿Qué teniu, la mare mia?


¿Qué
teniu, la mia mare?





CANAMUNTS
Y CANAVALLS (10).



I.


No
lejos de la ciudad de Mallorca, vive triste y sola Doña Constanza en
retirado albergue: apoyado el codo en el alféizar de la ventana,
pasa los días y las noches esperando el regreso de su amado hijo Don
Ramón. De repente ve acercarse un caballero montado en arrogante
corcel:

-
Ay, hijo, mi hijo ! Mal sino es el que os trae, en mal hora
habéis llegado.

-
¿Qué os aqueja, madre mía? ¿qué tenéis, mi buena madre?






- Vos haguéssen mort los
moros,


A
les guerres de Granada!


-
Mon rey m'envïá a la guerra


Pera
que los oys finassen.


-
Ay, mon fill, lo meu car fill,


Que
los oys no s'acabaren !


-
Canamunts y Canavalls


La
vida n'han recobrada?


-
Si, mon fill, per axó sola


N'haveu
trobat vostra mare!


-
¿Ahont es la vostra filla?


¿Ahont
la mia germana?


-
Al monastir se n'es morta...


Ay!
l'honra li fou robada!


-
¿Per qué plorau, mare mia?


Oh!
parlau, la mia mare!


-
Vingué un vespre, essent vos fora,


Dels
contraris la maynada:


Ma
filleta malastruga


Per
la força la m'robaren;


Ab
sos coltells a ne mí


Be
prou me 'n feren de nafres!
- Y jo, lluny de voltres dues,


Per
mon rey ne guerretjava!


-
L'endemá plorant, sens' honra,


Va
tornar vostra germana;


Va
tancarse al monestir,


Jau
al vas de Santa Eularia!


-
¿Quíns foren los que vingueren?


¿Los
coneguereu, ma mare?







- ¡Ojalá perecierais en
las guerras de Granada!


-
Mandóme el rey a la guerra para que fin hubiesen los odios.


-
Ay, hijo, mi caro hijo, que los odios no acabaron!


-
¿Renacieron acaso las venganzas de Canamunts y Canavalls?


-
Sí, hijo mío; por eso habéis encontrado sola a vuestra madre!


-
¿En dónde está vuestra hija? ¿qué ha sido de mi hermana?


-
Murió en el monasterio.... La honra le fue robada!
- ¿Por qué
lloráis, madre mía? hablad! hablad, mi buena madre !


-
Vinieron una noche vuestros enemigos; penetraron violentamente en
vuestra morada, arrancaron de mis brazos a mi hija infeliz, y sus
puñales acribillaron el cuerpo de vuestra madre!
- Los viles! al
mismo tiempo, alejado yo de vosotras, derramaba la sangre por mi rey!


-
A la mañana siguiente, volvió sin honra vuestra hermana; las
paredes del claustro cubrieron su vergüenza; sus huesos reposan en
el templo de Santa Eulalia.


-
¿Quiénes eran los cobardes? ¿Los conocisteis, madre mía?






- Don Guillem Desmás ne
fou;


Don
Joan l'acompanyava...


-
¿Per qué plorau, mare mia?


No
ploreu, la mia mare!


-
Don Ramon, no plor de pena,


Que
plor solament de rábia!


Vostre
fill ve de la guerra,


Son
coltell encare talla!


-
Sí, mon fill, guerra als contraris!


Que
corri la sanch contraria!


Demá
es lo dia dels morts,


Fa
festa vostra germana;


Vullau
celebrarla donchs!


¡Sanch,
fill meu, guerra y venjança! -


Don
Ramon munta a cavall,


Envers
la ciutat s'atança:


P'el
camí tremolant d'ira,


Groch,
enutjat, aixís parla:


-
Sanch vull beure! Sanch vull beure!


Com
ma mare vull venjança!


No
valga a mon inimich


Lo
pendre terra sagrada!


¡Sanch
vull beure y sanch beuré!


¡Deu
del cel, guerra y venjança! -





II.





La
nit del dia dels morts


Es
sempre nit endolada:


Lo
cel está ennubolat


Y
al res tocan les campanes.






- Uno de ellos Don
Guillem Desmás; Don Juan le acompañaba...


-
¿Por qué lloráis, madre mía? no lloréis mi buena madre!


-
No es de pena Don Ramon, es la rabia que me hace saltar las lágrimas.


-
Vuestro hijo viene de la guerra; aún no está embotado su acero.


-
Sí, hijo mío, guerra a nuestros enemigos; que corra su sangre vil !
Mañana es el día de difuntos; vuestra hermana hace fiesta;
celebradla pues! Sangre, hijo mío! guerra y venganza! -
Don
Ramon monta a caballo y se dirige a la ciudad; pálido, acongojado y
trémulo, así exclama en su furor:


-
Sangre! Quiero beber su sangre! También yo quiero venganza! No valga
a mi enemigo el santo asilo. ¡Quiero su sangre y he de beberla!

Dios del cielo, guerra y venganza ! -


II.


La
noche de difuntos es siempre noche de tristeza; el cielo se viste de
luto y las campanas llaman a la oración.



Al convent de Sant Francesch  Molta de gent s'ha aplegada:  Plena está de gom a gom  Tota l'esglesia dels frares;





Al convent de Sant Francesch


Molta
de gent s'ha aplegada:


Plena
está de gom a gom


Tota
l'esglesia dels frares;


Menestrals
y cavallers


De
nobles y riques cases.


Draps de dol de llana negra


Del
convent les parets tapan;


Un
Sant-Cristo hi ha a l'altar


Y
a cada costat un atxa:


Cap
mes llum en tot lo temple,


Tothom
resa, tothom calla.


Tot
de colp ouse murmull,


Alguns
la vista han alsada:


Espessos
los cavallers


Engrontxantse
fan onades.


La
llum d'un llamp illumina


Lo
convent y lo trò esclata;


Del
llampeig a la claror


Ja
's veu brillar un' espasa,


Ja
son dues, ja son tres,


Ja
s'òu un crit de ¡Venjança!


La
gent futx, mouse avalot;


Ja
son trescents que combaten!


La
tempesta ha comensat,


Plou,
llampega, lo vent brama:


Les
espases prou lluhentejan


Als
esguarts dels que combaten!


-
¡Venjança! - diu Don Ramon.


Sos
amichs cridan: - ¡Venjança! -





Concurre la muchedumbre
al convento de San Francisco; llena está la iglesia de menestrales y
caballeros de nobles y opulentas casas. Cubren las paredes holgadas y
negras cortinas de bayeta: vése en medio del altar un crucifijo
iluminado por dos antorchas. Ni una luz más en todo el templo; todos
rezan, todos callan.


Óyese
de golpe un ligero murmullo: algunos curiosos alzan la vista;
apiñados los caballeros se agitan en inquietas oleadas.


La
luz de un relámpago ilumina la iglesia, retumba el trueno, al pálido
fulgor vése brillar 
una
espada, ya son dos, ya son tres, ya suena un grito de ¡venganza!


Huye
la multitud despavorida, crece el tumulto, son trescientos ya los que
combaten. Desencadénase la tempestad, relampaguea, brama el huracán,
apáganse las antorchas del altar; en cambio centellean los aceros a
los ojos de los combatientes.


-
¡Venganza! - clama Don Ramón; y sus deudos claman: - ¡Venganza! -
¡Guerra! responde Don Guillen; y los suyos responden:


-
¡Guerra! -



- ¡Guerra! - crida Don
Guillem:


-
¡Guerra! - sos amichs esclaman,


Y
a les fosques, barrejats,


Tots
sols dins la Santa Casa,


Canavalls
y Canamunts


Lluytan,
feren, rompen, matan,


S'estrenyen
y s'abrahonan,


Se
trossejan y s'agafan,


Y
rodolan per en terra


Plens
sos cors de verí y rábia,


Com
esbart de condemnats,


Qu'estrenyentse
y mossegantse,


Dins
les ombres de l' infern


Se
remolcan y barallan.


Per
I' ampla nau de l'esglesia


Retronan
los crits que llansan;


Se
n'ouhen áspres croixits


Dels
ferros de les espases,


La
sorda remor que fan


Los
que 'n sech cauhen cadávres;


Y
dura, y dura la brega,


La
tempesta dura encara.


Y
com si un fort terratrémol


Per
totes ses quatre bandes


Tot
lo mon ne fes conmoure


Y
monts y castells fés caure,


L'esglesia
va tremolar,


Llarga
estona va engronxarse.


Per
los gótichs finestrals


La
llum dels llampeigs entrava;





Y confundidos en la
oscuridad, solos en el sagrado templo Canamunts y Canavalls, luchan,
hieren, rompen, matan, se arrastran, se aferran y descoyuntan, y
ruedan por tierra enlazados, llenos sus corazones de venenosa rabia,
cual grupo de condenados, que estrechándose y mordiéndose, en las
sombras del averno se revuelven y combaten.

Resuenan
sus gritos por las anchas naves: óyese el áspero crujir de los
aceros y el sordo rumor de los que de repente caen sin vida; y dura
la pelea y continúa la tormenta.



Y
cual si el terremoto empujase el mundo por sus cuatro partes,
derrocando castillos y 
montañas,
así se conmovió la iglesia largo tiempo, y retemblaron sus
columnas.


La
luz de los relámpagos entraba por las góticas ventanas, onduleaban
al impulso del





Lo vent los negres
domassos


Anava
axecant en l'aire,


Semblant
tots les ales negres


D'esperits
y de fantasmes


Exides
pera ballar


Als
croxits de les espases.


Se
conmogueren les lloses,


Y
p'els sepulcres que tapan


Se
sentiren croxits d'ossos,


Veus
fondes dels que finaren.


Lo
Sant-Cristo de l'altar


De
fel llágremes plorava,


Y
patint altre agonía


Fins
va suar sanch y aygua!


Don
Ramon surt de l'esglesia,


Ne
surt ab la ma a l'espasa,


Surt
corrents, munta a cavall...


¡Prou
tingué bona venjança!


Don
Joan surt darrera ell,


Corrents
darrera cavalca...


Don
Ramon que no 'us agafi!


No
ho vulla la Verge Santa!


Don
Guillem, lo seu germá


Morí,
y va cridant - ¡Venjança! -


De
l'esglesia tots ne surten;


Nafrats
y morts hi romanen,


Rodejats
d'una ombra espessa


De
silenci y freda calma,


Ajaguts
demunt les tombes


Ahont
los majors descansan.





viento las negras
colgaduras, semejantes a las alas de invisibles espíritus que se
agitasen bulliciosos en el aire al horrendo crujir de las espadas.
Desencajáronse las losas de los sepulcros, oyóse en su seno el
choque de los huesos y la voz profunda de los finados: el Cristo del
altar lloró lágrimas de hiel, padeciendo nueva agonía, otra y 
voz
sudó sangre y agua.


Don
Ramón, puesta la mano en el puño de la espada, sale corriendo de la
iglesia y salta sobre su corcel... ¡Contento puede quedar de su
venganza!


Tras
él sale Don Juan, y síguele a todo el correr de su caballo...
¡Plegue a Dios que no os alcance Don Ramón! No lo permita la Virgen
santa! Su hermano Don Guillén murió en la pelea, y corre Don Juan
anheloso de venganza.


Sólo
quedan en la iglesia los muertos y los heridos envueltos en fúnebres
sombras; en medio del silencio y la calma de la muerte yacen sobre
las tumbas en donde reposan sus mayores.





En Pere de Sant-Joan


Degollat
la vida acaba;


Allá
'n Francesch de Armadans


Jau
sense un bras y ab cinch nafres;


En
Guillem de Puigdorfila


Ne
té la testa xapada;


Al
noble Miquel Burgués


La
sanch li brolla a glopades.


Corre
la sanch p'el trespòl;


Res
s'òu: finí la ventada.


Los
¡ays! dels agonitzants


Solament
se sentan ara;


La
remor de les escletxes


De
les lloses mitx badades


Que
brufan xuclant la sanch


Que
'l trespòl del temple banya.


Y
'ls gemechs de Don Guillem,


Que
en terra ajagut d'espatlles,


Sus
la tomba de sos ávis


Groch,
ulls cluchs, mitx mort badalla.





III.





Don
Joan y Don Ramon


Corrian
un devant l'altre:


Don
Ramon cau de la sella,


Y
Don Joan se allunyava:


Don
Ramon camina a peu,


Coix
lo cavall no 'l dexava.





Allí acaba su vida
decapitado el valiente Pedro de San Juan; más allá Francisco de
Armadans mutilado y cubierto de heridas; al otro lado Guillermo de
Puigdorfila abierta la cabeza; junto a él yace Miguel Burgués, cuyo
cuerpo se desangra a borbotones: el suelo es un mar de sangre. Menguó
ya su furia el huracán; nada turba el silencio 
pavoroso
de la muerte.


Más
tarde oíanse los lamentos de los moribundos; el burbujear de la
sangre cuando penetraba por las junturas de las losas medio abiertas,
y el quejido doloroso de Don Guillén, que de espaldas sobre la
tierra, lívido y cerrados sus ojos, espira junto al sepulcro de sus
abuelos.


III.


Corrían
uno delante del otro Don Juan y Don Ramón: cayó Don Ramón de la
silla, Don Juan alejóse de allí: Don Ramón caminaba a pie; herido
su caballo apenas podía seguirle.






Tot guaytant per la
finestra,


Ja
'l veu que se 'n vé sa mare,


Contenta
pera abrassarlo


Los
esglahons ja devalla.


Al
veure 'l de mes aprop


A
entristirse comensava,


Ja
plorant va collint herbes


Per
curar las seues nafres.


-
¿Qué teniu, mon fill Ramon?


La
color teniu mudada!


-
Reseu per mí, mare meua,


Voldreu
curarme debades!


-
Quí 'us ha nafrat, lo meu fill,


En
mort y en vida malhaja!


-
Ma mare, les flastomies


Les
portes del cel ne tancan.


Nou
nafras porta el cavall


Y
vint jo que 'l cavalcava:


Lo
cavall morirá anit,


Jo
no veuré 'l trench de l' auba:


Per
lo be que va servirme


L'enterrareu
a l'estable:


Aprés
soterraume a mí


Dins
lo vas de Santa Eularia:


Pugue
jaure, mare mia,


Prop
del còs de ma germana:


Prop
d'ella estiga 'n la mort,


Ja
que 'n vida no hi estava!


Posareu
demunt la llosa


Una
espasa entrevessada,





Su madre le ve llegar
desde la ventana y corre presurosa a estrecharle entre sus brazos. Al
mirarle de cerca, llenóse de tristeza su corazón; derramando
lágrimas va recogiendo yerbas para curarle las heridas.


-
¿Qué tenéis, mi hijo Ramón? Demudado está vuestro semblante.

-
Rezad por mí, madre mía; el curarme será en vano.


-
Malhaya quien os hirió! en vida y en muerte malhaya!


-
Madre mía, las blasfemias cierran las puertas del cielo. Nueve
heridas tiene el caballo, veinte el que lo cabalgaba; el caballo
morirá esta noche, y yo la madrugada: por lo bien que me sirvió,
enterradle en el establo, a mí me enterraréis en la sepultura de
Santa Eulalia. Haced que repose, madre mía, junto al cuerpo de mi
hermana; estaremos juntos después de la muerte, ya que no pudimos
durante la vida!


Haréis
grabar en la losa una espada atravesada, y las almas compasivas
exclamarán cuando





Y tota la gent qu'ho vege


Dirá:
- Aquella pobre mare


Ab
dos fillets que tenia


Tota
sola n'es romasa:


L'una
al monastir finá,


L'altre
morí 'n la batalla!...


-
¿Perqué 'us moríu, lo meu fill,


Fillet
meu de mes entranyes?


-
Venjança, mare, voliau;


Ja
teniu are venjança!


Sanch
voliau, mare meua;


Preniu
ma sanch si 'us agrada! -

____



la vean: - Aquella madre
desdichada, con dos hijos que tenía, ha quedado triste y sola; ella
acabó sus días en el claustro, el otro murió en la pelea!....




-
¿Por qué os morís, hijo mío; hijo mío de mis entrañas?


-
¡Venganza quisisteis, madre, y ya la tenéis ahora! ¡Quisisteis
sangre, madre mía; tomad la mía si os place ! -

___



SUSPIRS.


I.

La
valenta mestralada

Passá
p'el bosch bramulant:

Lo
tendre aucell, sense plomes,

Adolorit
va piulant,

Y
s'arrossega sens forçes

P'el
pedreny del caminal,

Lluny
del niu, que la ventada,

Qui
sap ahont, s'emportá.

___


Mon
amat vou, en trist dia,

Vent
de dissort trabucá:

Vatx
caure a llunyanes platjes

A
l'altra banda del mar.



SUSPIROS.

Estremecióse
la selva al bramido del huracán: la tierna avecilla va piando
quejumbrosa; perdidas las plumas, arrástrase sin aliento por las
guijas desiguales, lejos del nido que arrojó el temporal a extrañas
regiones.

___


El
viento de la desgracia en azaroso día empujó mi amada cuna; caí al
otro lado del mar en playas extranjeras.



Caminant en nit de lluna

Ran
ran vorera del mar,

Pensant
en ma patria amada,

Ma
infantesa recordant,

Ab
L'Angel de l'Anyoranca

De
totduna m'vatx topar.

Trist,
al veure'm, va sonriure,

La
ma dreta m'allargá,

Del
front al mig va besarme,

Y
jo vatx rompre a plorar.......!
_____



¡Patria
mia! ¡Patria amada!

Pén
plor en tú pensant.

Anyora
el bosch y trist canta

L'aucellet
qu'han fet esclau;

Flor
del marge arrabassada

Se
mostía dins ciutat;

Lluny
jo de tú, patria mia,

Lluny
de tes comes y valls,

Lluny
de tes costes amades,

Boschs
ombrívols y puigs alts,

Pén
y plor de nit y dia,

Res
mes sé fer que plorar.

A
mon entorn a tot' hora

Debades
llenç mos esguarts;

Debades
cerch a ma patria,

Ma
patria no puch trobar.

Tot
quant veig m'es cosa nova,

Tot
lo que trob m'es estrany......

¿Hont
sou platjes delitoses,



Pensando en mi adorada
patria y saboreando melancólico los recuerdos de mi infancia,
caminaba orillas del mar en noche de luna, y encontréme de pronto
con el Ángel de los desconsolados ausentes. Triste sonrió al verme
y alargóme la diestra bienhechora; besóme en la frente y yo rompí
en doloroso llanto.
___

Peno
y lloro pensando en ti, patria querida, patria de mi corazón!
Alejada del nativo bosque, el ave prisionera exhala su dolor en
sentidas quejas; trasplantada en la ciudad se marchita la flor que
arrancaron de la ribera. Lejos de ti, patria mia, lejos de tus valles
y cañadas, de tus amadísimas costas, de tus bosques sombríos y
empinados montes, peno y lloro noche (y) día; lejos de ti sólo me
es dado llorar.

En
vano dirijo a todas horas mis ojos en torno mío; en vano busco a mi
patria; no puedo hallar la tierra que me vio nacer. Cuanto miro es
para mí nuevo, todo lo que encuentro es extranjero para mí ¿En
dónde estáis playas deliciosas,




Quietes cales, verts
pinars,

Costérs,
planes y garrigues

Fontanes
y torrentals?

No
m'confortan ni assassian

Les
aygues del Llobregat,

Ni
'l cor me feren les gloses

Que
per aquí sent cantar.

No
m'alegran les campanes

Que
repican per ciutat,

Putx
no son les que tocaren

Quant
me feren cristïá,

Ni
son les que vull que toquen

Quant
m'endugan al fossar.

¿Còm
aquí puch viure alegre,

Sense
el vell de cabells blanchs

Que,
m' conte velles rondalles

De
moros y cristïans,

D'argelins
y de catives

Y
malévols renegats?

¿Com
aquí, lluny de ma terra,

Puch
jo viure aconortat,

Sense
glosadors que glosen

A
l'ombra de vert parral,

Rodejats
de vells y jóvens,

De
donzelles y d'infants?

¿Hont
son los alegres cóssos,

Les
ballades del mercat,

Les
alegres alimares

Y
antigues festes anyals?

¿Hont
los trajos de ma terra?



calas tranquilas, verdes
pinares, colinas, sotos y llanuras, fuentecillas y torrentes? No
apagan mi sed, ni me fortalecen las aguas del Llobregat, ni me hieren
en el alma los cantares de esta tierra. No me regocija el repique de
las campanas de la ciudad; no son las que saludaron mi nacimiento, ni
han de doblar ellas al ser conducido 
mi
cadáver a la huesa.

¿Cómo
puedo vivir alegre, sin que me cuente el anciano de nevada cabeza,
las viejas historias de cristianos y de moros, de argelinos y
cautivos y traidores renegados?

¿He
de vivir alegre, lejos de mi tierra, sin glosadores (11) que
canten (bajo) el verde emparrado de la cabaña,
entre niños y doncellas, entre mancebos y ancianos?

¿Dónde
están las antiguas fiestas del venerado patrón, y las alegres
luminarias, y las bulliciosas corridas, y los bailes de la plaza? ¿Dó
los



¿Hont les costums de ma
vall?....

¡Patria
mia, benvolguda!

Ab
los ulls llagrimetjants

Desde
esta platja estrangera,

Casi
ab los peus dins del mar,

Dematí,
quant trenca l'auba,

Del
clar sol al primer raig,

Veig
allá lluny que llohexen

Vermellenchs,
tos cims mes alts....

¡Pogués
jo les blaves ones

Passar
lleuger com la nau!

¡Deu
del cel, si tingués ales!

¡Deu
meu, si pogués volar!
_____



Un
jorn al exir del temple,

Just
devant de l'escançell,

L'angel
del Amor, ardit

Y
resolt m'escometé.

Com
astorát vaig romandre,

Mut,
embadalit, sorprés:

Va
sonriure y vaig sonriure,

Vatx
mirar hont mirava ell,

Quant
de sopte, dins lo temple,

Mentres,
trist, esclama: ¡Adeu!...

S'òu
la remor de les ales

De
mon car amich primer,

De
L'Angel de l'Anyorança

Que
s'en munta cap al cel



trajes de mi tierra, dó
las costumbres del valle?....

¡Patria
mia bienamada! Desde esta playa extranjera, arrasados de lágrimas
mis ojos, y hollando mis pies la húmeda arena, muy de mañana, al
romper el alba, y al primer rayo del sol, veo a lo lejos aparecer
rojizas tus cumbres....

¡Si
pudiera surcar, ligero como la nave, las azules ondas! ¡Ah! si yo
tuviera alas!.... ¡Dios mío, si yo pudiera volar!....

___

Una
noche al salir del templo, só los sagrados umbrales, saludóme
gallardo y apuesto el Ángel de los Amores. Quedéme a su presencia
mudo, sorprendido, extasiado. Sonrióme y sonreíle; hacia el objeto
de sus miradas dirigí mis ojos, cuando de improviso, dentro del
templo, se exhala un triste Adiós, se oye el rumor de las alas de mi
primer amigo el Ángel de los que lloran ausentes, que se eleva
pausado hacia las 
nubes.



II.



Veig
lluny, allá al meu devant,

Que
s'ajuntan mar y cel,

Com
a germans que s'acostan

Per
donarse abdós un bes:

Com
donzella enamorada

Que
's penja al coll del donzell,

Sos
braços de dura roca

Mar
endins la terra estén.

Los
turons de les montanyes

Coronats
de boyra y neu,

S'adressan
tots y s'en pujan

Fins
a besar los estels.

Demunt
del brancam dels árbres,

Per
mates y tamarells,

P'els
rostolls y dins dels márgens,

P'els
joncars de prat y rechs,

Tendres
cants d'amor entonan

Aprop
del niu los aucells.

S'enfila
l'eura verdosa

P'el
fort tronch del lladoner;

P'el
brancám de l'olivera

Puja
ardit el parral vert;

L'un
a l'altre abdós s'arramban

Afalagantse
'ls fassérs;

Les
flors dels márgens s'acalan

Besant
l'aygua del torrent;

S'acostan
pegant volades

Per
l'ample espay los estels;



II.

Veo
a lo lejos juntarse mar y cielo, como hermanos que anhelan darse un
cariñoso beso:

Cual
enamorada que tiende los brazos a su amante, así sus brazos de dura
roca extiende la tierra hacia el mar.

Las
cumbres de los montes coronadas de nieve semejan erguirse y elevarse
hasta besar las estrellas.

Por
entre el ramaje de los árboles, por matorrales y tamarindos, en los
rastrojos y juncales, entonan las avecillas cerca del nido tiernas
cántigas de amor.

Elevase
la verde yedra abrazando el fuerte tronco del almez; por entre las
ramas del olivo vénse entretejidos los sarmientos de la vid:
inclinan su copa las palmeras para acariciarse amorosamente: doblan
su tallo las flores de la orilla para besar las aguas del torrente:
girando en el espacio inmenso se acercan unas a otras las estrellas;



Mon esperit vola y corra,

Com
verga de llamp encés,

Cercant
una ánima santa

Sedenta
d'amor com ell.

___


Amor
sant, amor puríssim,

Pare
de tot lo creat;

Font
eterna d'armonía,

De
vida etern torrental;

Principi
de toda cosa

Sense
fí ni capdallá;

Sol
lluminós qu'enlluherna,

Que
escampa per tot sos raigs

Y
que ab força may vençuda

Ánimes
y mons atrau.

¡Amor!....
Jo 'l' sent, jo 'l' conech,

Bat
mon cor y bull ma sanch:

Ma
pensa ardida s'enlayra

Valenta,
fantasiänt,

Y
cerca nous mons per corre,

Y
nous espays per volar:

Mon
cor, ardit, bat ab força

Tot'
hora a mon pit trucant,

Sedent
de lluyta, de gloria,

De
vida, d'eternitat.
___



Dematí,
dematinet,

Exint
de missa primera,



corre mi espíritu y
vuela cual centella ardiente, en busca de una alma pura, sedienta de 
amor.

__

Amor
santo, amor purísimo, padre de todo lo creado: fuente inagotable de
armonía, manantial eterno de vida, principio sin fin de todo ser:
sol luminoso que deslumbras, que al difundir tus rayos por dó
quiera, atraes con fuerza irresistible los seres y los mundos.
Amor!.... yo te siento en mi alma, late mi corazón y hierve mi
sangre; mi 
ardiente
fantasía se eleva animosa y busca nuevos mundos que recorrer, nuevos
espacios donde volar. Resonando de continuo en el antro de mi pecho,
palpítame el corazón con desusada fuerza, sediento de lucha, de
gloria, de vida y de eternidad.

__

Mañanita,
muy de mañana, al salir de la misa del alba, junto al cancel nos
vimos por vez primera,



Prop l'escançell ens
toparem

Y
vaig darte aygua beneyta.

Sens
dir res, sempre 'ls ulls baxos,

Exires
tú de l'esglesia,

Despareguent
al voltant

Del
camí de les moreres......
…....


No
'l' conech ni sé qui ets;


tan sols qu'ets jove y bella,

Y
sé que jo'm moriria

D'anyorança
y de tristesa

Si
al menys un' altra vegada

No
l'hagués de torná' a veure.

____


Lliri
blanch de la montanya,

¿Quína
ma l´arrabassat

De
les penyes hont vivias,

Per
trasplantarte a ciutat,

Dins
un pitxér qu'engalana

La
sala de rich palau?

Bella
y gentil pageseta,

Ja
l'he tornada a trobar;

Trobarte
aquí no pensava,

Trobarte
aquí greu me sap!

Corre
y vésten a montanya,

Corre
y vésten, lliri blanch,

Que
sense sol ni rosada

Ben
prest te mostiarás.
___


y te ofrecí agua
bendita: sin mover los labios, bajos siempre los ojos, saliste de la
iglesia desapareciendo entre las sinuosidades de la senda de los
morales...

….....

No
te conozco ni sé quien eres; solo sé que eres joven y bella, y sé
que yo moriría del dolor de la ausencia, si a lo menos otra vez no
hubiera de verte.

___


Lirio
blanco de la montaña, ¿qué mano te arrancó de las peñas en que
vivías, para transplantarte a la ciudad y aprisionarte en el jarro
que adorna el suntuoso palacio?

Ya
volví a encontrarte, serrana bella y gentil; nunca pensé hallarte
aquí: duélome en el alma de verte en la ciudad !

Sin
rocío y sin sol, bien pronto verás marchitas tus hojas: corre y
vete, blanco lirio.

___


- “Com mes te mir, de
mirarte

Manco
y manco m' se dexar:

Com
mes te mir, bella aymía,

Qued'
de tú mes emprendat.

Que
a n'aquest mon bè 'm volguesses

Fonch
un temps tot mon afany;

Are
que sé (que) m'estimas

Tench
pòr d'oblit o d'engán....” -

Axí
'l' parlava jo un dia,

Poch
ans d'entrar dins la nau;


plorosa m' respongueres

Llançantme
amorós esguart.

-
“Pur y místich, dins l'esglesia

De
Jesus Crucificat,

Nasqué
l'amor que m' conforta,

Amor
dolçíssim y sant;

Amor
nascut dins lo temple,

Fins
al cel ha de durar!....” -
___


De
la nit l'auba lleugera

Jugava
ab tos fins cabells,

Ton
cap demunt de m'espatlla

Doblegavas,
sens dir res;

Jo
en tos ulls m'enmirallava,

Y
tú miravas al cel.

-
Dolça nit, deyes plorosa,

Ton
cel y si n'es de bell!......

¡Quí
sap, si jo y tú algun dia

Allá
dalt ens trobarem!.... -

…..........


“Cuanto más te miran
mis ojos, menos puedo resolverme a dejar de mirarte; cuanto más te
veo, amada mía, quedo de ti más prendado. Que me quisieses en este
mundo fue un tiempo mi único afán; ahora que sé que me amas, temo
al engaño o al olvido....” -

Así
te hablaba yo un día, poco antes de entrar en la nave, y mirándome
amorosa, respondiste entre sollozos. - “Puro y místico nació en
la iglesia de Jesús Crucificado el amor dulcísimo que me alienta.
Amor que nació en el templo, vivirá en la eternidad !....”

___


Las
leves auras de la noche jugaban con tus cabellos, mudos los labios,
apoyábase en mis hombros tu cabeza; yo me miraba en las niñas de
tus ojos y tú embebecida estabas en la contemplación del cielo. -
Dulce noche, decías llorando, ¡cuán bello es hoy tu cielo! ¡Quién
sabe si tú y yo algún día allá nos encontraremos! …..
-

…...................



La nit passá, y vingué
l'auba,

Y
altre colp la nit vingué:

Nits
d'estiu passan y venen

Y
no l´he vista may mes.

¿Fins
a quant, lluny l'un de l'altre,

Mártyrs
de l'amor, viurém?

Jo
visch lliure per la terra,


esclava dins lo convent....

Si
no 'ns trobám en la vida,

En
la fossa 'ns trobarem!.....
…...

La
vida ja trob amarga,

La
mort dolça com la mel:

La
mort ens dará una fossa

Y
allá plegats estarém.

¡Dolça
mort!.... Amiga meua,

Avina
y ajunta'ns prest....

Mes...
¡ay!... que lo jorn que 'm muyra

Tot
sol al fossar jauré,

Y
tú jaurás tota sola

Dins
la tomba del convent.....
…......

No
podrás damunt ma fossa

Venir
a pregar a Deu,

Ni
podré damunt la teua

Plorar
llágrimes de fel.

Separats
en mort y vida

No
'ns veurem pús, amor meu!

Y
en lo cel ¡quí sap, aymia,

Quí
sap si 'ns hi trobarem!.....



Pasó la noche y vino el
alba, y otra vez vino la noche: noches de estío se van y tornan sin
que haya vuelto a verte. ¿Hasta cuando, mártires del amor, lejos el
uno del otro, podremos vivir? Libre me encuentro sobre la tierra, tú
prisionera en el convento

Si
no nos vemos en la vida, en la huesa nos
encontraremos!.....
….........



La
vida es amarga para mí, la muerte más dulce que la miel: la muerte
nos dará una tumba y en ella reposaremos juntos.

Dulce
muerte!.... Amiga mía, ven y enlázanos presto....! Mas ay....! que
después de

mi
muerte dormiré solo en la huesa y tú sola también en la tumba del
claustro....
…......

No
podrás venir a rezar sobre mi sepultura, ni yo podré sobre la tuya
verter mis lágrimas de hiel. Separados en vida y en muerte, no nos
veremos más, amor mío! y en el cielo ¡quién sabe si nos
encontraremos en el cielo!.....



Cada dia de capvespre

Jo
me n' vaig a 'n el convent:

No
hi vaig per dir parenostres,

No
hi vaig per resar a Deu,

Ni
per demaná' a la Verge,

Que
quant mort, me donga 'l cel.

Cada
dia de capvespre

Jo
me 'n vaig a 'n el convent;

Jo
hi vaig per sentí una monja,

Jo
hi vaig per sentir sa veu....

Si
fáç mal, Deu m'ho perdò!

Que
Deu m'ho perdó, si pech!
…......

Al
convent n' hi ha una monja

Bella
com ángel del cel:

Al
convent hi ha una monja,

Que
molt m' estimava un temps.

Jo
visch lliure, ella tancada,

Tancada
dins lo convent!....

Ay!
mon cor tant l'estimava,

Tant
l'estimava l' cor meu,

Que
quant ella 's tancá monja,

Mon
cor se tancá també!

Rexes
que la teniu presa,

També
mon cor teniu pres!
…...


Ella
canta, y mos ulls ploran,

Y
's rebifa mon cor sech:

Envers
lo chor alç ma vista,

Mes
debades, no la veig!



Cada día, al anochecer,
dirijo mis pasos al convento: no voy a rezar padre-nuestros, ni a
elevar mi alma al Señor, ni a pedir a la Virgen que me dé la gloria
después de mi muerte.

Cada
día, al anochecer, dirijo mis pasos al convento; voy allá para oír
a una monja y extasiarme al sonido dulce de su voz querida.... Si
obro mal, que Dios me compadezca! Él me perdone si es un
crimen!
......

Vive
en el convento una monja, bella como un ángel del cielo: vive en el
convento una monja que me amaba un tiempo con entrañable amor. Yo
vivo libre, y ella aprisionada dentro de los muros del convento!....
Ay! tanto la amaba, tanto la amaba mi corazón, que cuando ella se
encerró en el claustro, cerróse para siempre al consuelo el alma
mía! Rejas que la tenéis prisionera, también tenéis cautivo mi
corazón!

….....


Ella
canta y lloran mis ojos, y revive mi corazón marchito: vuelvo mi
vista hacia el coro, 
mas,
en vano, no consigo vislumbrar su dulce






¡Ay! Estreta gelosía,

Be
n'ets, be n'ets de cruel,

No
dexantme veure aquella

Per
qui suspir y patesch!....

Mes,
benhajes, y perdona,

Perdona,
si 'l' plau, que al menys

Si
'm privas veure sa cara,

Me
dexas sentir sa veu....

Y
ella canta, y mos ulls ploran,

Y
's rebifa mon cor sech!
….....

A
Deu sos cants ella envia,

Mes
ans de pujar al cel,

Van
volant per la nau fosca

De
l'esglesia del convent.

Y
devallan y s'acostan,

Me
fan un bes y altre bes,

Y
les llágrimes emparan

Que
de mos ulls van cayguent:

Me
tornan besar y fujan,

Volant
s'en pujan al cel....

Quant
Deu mes llágrimes veja,

Be
m'ha de planye 'l bon Deu!
…...


Per
darrera dels rexats

Les
monjes passar hi veig;

Totes
passan..... ¿Quí m' diria,

La
qu'ama mon cor, quína es?

Ellas
passan, desparexen

Com
dins la fosca 'ls estels;



imagen. Ay! muy cruel
eres para mí, estrecha celosía; muy cruel, pues no permites que
descubra a la que es mi consuelo y mi vida!

Mas
no, bienhayas, bienhayas! que si me privas de ver su rostro, al menos
me dejas oír su dulce acento....! Y ella canta, y lloran mis ojos, y
revive mi corazón marchito!

…....


Envía
a Dios sus cantos, mas antes de elevarse hacia el cielo, van volando
por la nave oscura, y bajan, y se acercan, y una y otra vez me besan,
y van recogiendo las lágrimas que caen de mis ojos, me vuelven a
besar y huyen y van elevándose hacia el cielo!.....

Cuando
vea Dios mis lágrimas, bien se compadecerá de mí el Señor
misericordioso!
…....

Por
detrás de la reja, inmóvil, veo pasar las vírgenes del Señor.
Todas pasan..... ¿quién me diría cuál es la amada de mi corazón?
Pasan y desaparecen como las estrellas en el espacio:



Y es torna escura
l'esglesia,

Y
m' dexa tot sol la gent.....

Tot
sol no: may m'abandona

De
ma dolor lo torment.

Romanch
sol, y de les monjes

Se
senten los cants darrers,

Y
quant jo les sent que cantan,

Y
m' mir allá groch y fret,

M'apar
que m' cantan ofici

De
mort, ab lo cos present.
…...


Ay!
monja, la bella monja,

Que
tant m'aymavas un temps!.....

Si
m' vesses, com plorarias!....

Si
m' vesses, tant he sofert!....

No
crech no que m' coneguesses,

Putx
jo mateix no m' conech!

Ay!
monja, la bella monja,

Que
sias ditxosa, ¡adeu!

Si
'n lo mon no 'ns tornam veure,

Ja
'ns veurem un jorn al cel!

Tendre
coloma, que lluny

De
la terra 'l vol estens,

Per
bella y santa com fores,

Per
esposa 'l' volgué Deu!







ennegrécense las bóvedas
del templo y déjanme solo los fieles.... Solo, no: jamás me
abandona mi dolor.

Quedo
solo, y óyese el postrer canto de las religiosas y cuando se apagan
sus últimos ecos y me veo allí pálido y frío, paréceme asistir
de cuerpo presente a mis funerales.
…....


Ay!
virgen, la bella virgen, la que tanto me amaba un tiempo!.... Cómo
llorarías si me vieses! ¡Tanto he sufrido, que si me vieses de
seguro que no me conocieras, pues ni yo me conozco a mí mismo!


¡Virgen,
la bella virgen, sé dichosa, ¡adiós! si no volvemos a vernos en el
mundo, nos veremos un día en el cielo!

Tierna
paloma, que extiendes tu vuelo lejos, muy lejos de la tierra, por tu
hermosura y santidad te eligió el Señor para esposa suya.




III.



Es
l'home un misteriós

Romeu,
que arriba a la terra:

Relliquies porta penjades

A
l'habit, y totes elles

Diuhen
ben clar que 'l romeu

Se
'n vé de molts bones terres.

Lo
romeu quant veu lo mon,

Ab
ell no hi creu ni hi espera,

Mes
son cor: - Predica pau,

Predica
amor, li diu sempre,

Per
estimar solzament

Deu
va enviarte a la terra. -

Prou
sap ell que dará amor

Y
no n'haurá recompensa:

Per
ço abans de dir qu'estima

Sofreix,
calla, plora, espera....

Si
un jorn ho diu, ¡pobre mártyr!

Ningú
sap lo que patexes!

Estimar
es ton delicte;

Amor
en est mon dugueres,

Sembrares
amor ¡oh, foll!

Ves
que entén d'amor la terra!

Del
blat llançat a la mar

¿Quí
creu que 'n ferá la sega?

------


Per
mí 'l present es un dia

Boyrós
y trist en que neva;

L'esdevenidor
la calma

Rodejada
de tenebres;

Recordem
lo temps passat,

Que
allá 'l menys hi ha una estrella:


III.

Es
el hombre un misterioso peregrino que vuelve de lejanas regiones: las
preciadas reliquias que cuelgan de su hábito aseguran que viene de
antiguas y honradas tierras.

Cuando
el romero ve al mundo, no cree ni espera en él, mas su corazón le
dice a todas horas: - Predica paz y amor; solamente para amarte envió
Dios a la tierra.-

Harto
sabe que no ha de recibir su amor recompensa: por eso antes de decir
que ama, sufre, calla, llora, espera.... Si osa decirlo un día
¡pobre mártir! Nadie sabe lo que padeces! Amar es tu delito;
trajiste amor a este mundo, sembraste amor ¡oh locura! ¿qué
entiende la tierra de amor? De la semilla arrojada al mar, ¿quién
cree hacer la siega?

___


Para
mí es el presente un día nebuloso y triste, el porvenir la calma
rodeada de tinieblas, en el horizonte del pasado vése brillar al
menos una estrella. Recordemos el día de ayer que da pena,






Recordém lo temps
passat,

Lo
de demá m' dona pena,

Pena
al veure que no puch

Esperar
res a la terra,

Que
la flor del primé' amor,

Si
adintre del cor s' hi seca,

Debades
es que s'hi plante

Cap
altra flor, may arrela;

Putx
com la llevor posada

Demunt
de calentes cendres,

En
lloch de grillar se torra,

Y
en lloch de florir se crema.
___

Com
donçella adolorida

Que
viu sola dins la cetla,

Dins
mon cor hi tench tancades

De
mon primé amor les cendres.

Llá
morta hi tench m'esperança,

Y
mon cor forrat de negre

Es
la tomba ahont reposan

Ma
pau y ditxa per sempre.

¡Ay
de mí!.... que dins mon pit

Hi
duch una tomba negre

De
márbre, com ell fexuga,

Y
aixís com lo márbre freda!
____

Com
la nau que dú un cadavre

Y
platjes debades cerca



da pena el de mañana al
que sabe que no ha de esperar nada en el mundo. Es en vano sembrar
otra flor en el corazón, si murió en él la del amor primero;
imposible es que arraigue: como simiente sembrada en calientes
cenizas, en vez de brotar se seca, en vez de florecer se deshace.

____

Cual
dolorida virgen que vive solitaria en celda oscura, así está
encerrada en mi pecho la ceniza de mi primer amor. En él yace mi
esperanza; entre sus paredes enlutadas reposan para siempre mi paz y
mi ventura. Ay de mí!.... que llevo en mi pecho una tumba de mármol
negro, como el mármol fría y pesada!
____

Como
la nave que lleva un cadáver y busca en vano una playa en donde
colocar en tierra





Hont colgar en terra
santa

Puga
del mort l'ossamenta,

Axís
jo vatx carregat

Per
aquexa vall de penes,

Cercant
hont dexar les fulles

D'aquella
flor, avuy seca;

La
flor del amor primer,

De
l'esperança primera.

Cerch
debades; que p'en lloch,

Ni
per valls, comes, ni pletes,

Trob
ahont dexarles puga,

Perque
hi romanguen per sempre.....

Tant
estim aquest tresor,

Tros
de cel qu'encara 'm resta,

Que
¡pobres fulles! no puch,

No
puch may desferme d'elles!

-----


Quant
vé la tardor, dels árbres

Van
cayguent les fulles seques,

Y
passa l'hivern y tornan

A
rebrotar fulles verdes:

Y
los núvols s' arregussan,

Brillan
de nou les estrelles,

Lo
sol llúhu, es fon la neu,

Y
torna la primavera.....

Sols
lo cor es lo pobre arbre, (pareix que fico sòls, pero es un borró
o está fet a ma
)

Que
al perdre ses fulles tendres,

Jamay
torna a rebrotarne,

No
mes té una primavera!



bendecida los sagrados
huesos; así voy con mi penosa carga por este valle de lágrimas,
buscando un lugar seguro en que depositar las hojas de aquella flor
hoy marchita, de aquella flor de mis primeros amores y de mi primera
esperanza. Es en valde; ¿hay en valles ni cercados un lugar que me
la guarde para siempre?... Y tanto quiero mi tesoro, resto de mi
pasada gloria, que ¡pobres hojas marchitas ! no puedo jamás
desprenderme de ellas.
___



Al
acercarse el otoño, van cayendo las hojas de los árboles, y pasa el
invierno y renace el verde follaje; corren y desaparecen los
nublados, centellean con nuevo fulgor las estrellas, brilla el sol,
derrítese la nieve, y torna la primavera....

El
corazón es el único, el pobre árbol que, una vez perdidas sus
tiernas hojas, no vuelve a recobrarlas jamás; sólo hay para él una
primavera!



La neu primera que toca

Per
sempre 'l mata y el gela.....

¡Ay,
cor meu, cor mort, cor sech!

Fosca
y boyres te rodejan!

Per
tú l'estiu no vendrá,

May
mes veurás les estrelles,

De
penes y desenganys

La
mortalla te n'han feta

¡Ay
de mí, que com romeu

Vaig
perdut per exa terra,

Per
cor un grapat de neu

Que
fins los óssos me gela!

----


En
la nit moltes vegades,

Quant
lo mon calla y me dexa

Totsol
ab mos trists recorts,

Ab
mos torments y mes quexes,

Del
cor en la part mes fonda

M'apar
sentí' una conversa

Confosa,
escura y llunyana,

Y
qu' en va procur' entendre.

D'en
tant en tant gemechs áspres

Van
pujant fins a ma llengua;

D'en
tant en tant flastomies

Ab
mos sospirs se barrejan!....

…....


Debades
axech mos ulls

Al
cel y mir les estrelles:

¿Per
qué 's que no puch resar



Al tocarle la nieve le
mata y le hiela para siempre. ¡Ay, corazón mío, corazón muerto,
corazón helado! Negras sombras y funestas nubes te rodean!

Para
ti no volverá el estío, ni tornarán a brillar las estrellas:
tejiéronte el fúnebre sudario penas y desengaños. ¡Ay de mí!
cual peregrino voy vagando por la tierra, y llevo por corazón un
puñado de hielo cuyo frío penetra hasta la médula de mis
huesos!

_____

De
noche, cuando calla el mundo y me deja solo con mis recuerdos, mis
dolores y mis quejas, me parece oír a veces, en lo más profundo de
mi alma, vago rumor de voces confusas y lejanas que vanamente me
esfuerzo en comprender.

De
cuando en cuando ásperos quejidos van subiendo a mi lengua, sordas
blasfemias se confunden con mis suspiros.
…............

En
vano levanto mis ojos al cielo y contemplo las estrellas: ¿Por qué
no puedo rezar como



Com ho feya en ma
infantesa?

Llágrimes
meues, ¿hont sou,

Que
no 'us trob'? ¡Llágrimes meues!

------


Tot
sol, perdut corn la nau

Que
navega a la ventura,

Per
maror y vents contraris

Atupada
y combatuda,

Jo
¡pobre de mí! camin'

Descalç,
ab la testa núa,

Trepijant
pedreny y espines

Y
amparant la neu y pluja.

Vetx
devant mí una vall fonda,

Deserta,
trista y escura:

Penyals
pelats sens un' herba

Y
árbres sechs sens una fulla:

Carts,
ortigues, romagueres,

Jonchs
marins de negres pues,

A
pilots ençá y enllá,

Crexen
espessos, y pujan

Entre
'l pendreny y la grava 

De
la deserta planura,

Doblegantse
a les espentes

Del
vent irat que bramula.

Dret,
mes lluny, sobre un fitér

Vetx
un troç de creu rompuda.....

¡Desfalleix
l'ánima mia!.....

¡Les
forçes de mí s'allunyan!.....

Espessa
boyra m' rodeja,



rezaba en mi edad
primera? ¿Dónde estáis, lágrimas mías, que no os encuentro?
Bajad, lágrimas, bajad!

___

Perdido
y solo, cual barquilla que navega a la ventura, por mares y vientos
contrarios combatida, camino ¡pobre de mí! desnuda mi planta y
desnuda mi frente, pisando guijarros y espinas, a la inclemencia de
la nieve y la lluvia.

Veo
delante de mí una hondonada triste, desierta y oscura: peñascos sin
una yerba, árboles sin hoja alguna; cardos, ortigas y zarzales,
juncos marinos de verdinegras púas crecen allá y acullá apiñados,
y se elevan por entre el cascajo y la arena de la desierta llanura,
doblándose al empuje de los vientos que braman irritados.

Un
trozo de cruz mutilada se eleva más allá, fija sobre un mojón.
¡Desmayan mis fuerzas y desfallece mi alma! Densa niebla me
envuelve;


Mos ulls s'entelan,
s'aclucan,

Y
¡ay de mí! que 'l cor me gela

Lo
terrible fret del dupte!
___



En
lo fons d'exa vall fonda,

En
lo fons d'est mar de penes

Hont
m'ha llançat la dissort

Com
a podrida galera,

M'hi
sent acabar la vida,

Lo
mateix que aquell qui 's nega.

Conturbat
mon esperit,

Desfalleix
l'ánima meua;

Dins
mon cor, per la fredor,

Tota
la sanch tench apresa;

Dins
ma closca refredada,

Jau
esmortida ma pensa,

Com
cativa agonetjant

Al
fondet de presó negre.

En
lo fons d'exa vall fonda,

En
lo fons de est mar de penes,

Sens
ayre y sense claror,

Visch
enmitj de nit eterna,

Com
caliu de curta vida

Colgat
dins un munt de cendra.

___


En
negre nit, devegades,

Quant
va minvant la tempesta,

Y
apoch apoch va morint






oscurécense mi ojos y se
cierran. ¡Ay de mí! el frío horrible de la duda me hiela el
corazón.

____

En
el fondo de este valle oscuro, en el fondo de este mar de penas, en
donde, como desvencijada nave, lanzóme mi desventura, siento acabar
mi vida, cual náufrago que se entrega a merced de las olas.

Turbado
mi espíritu, desfallece el alma, se me hiela la sangre en el
corazón, en mi cráneo aterido expira el pensamiento, cual cautivo
que agoniza en oscuro calabozo.

En
el fondo de este valle sombrío, en ef fondo de este mar de penas,
sin aire y sin luz, vivo en noche eterna, cual ascua de poco vigor
sepultada en la ceniza.

___


En
lóbrega noche, a veces, cuando mengua el oleaje y se desvanece poco
a poco el violento huracán



La mestralada valenta

Que
gira de costellám

La
mes ardida galera:

Quant
fondos encar' ressonan,

Entremitj
de les tenebres,

Los
forts bramúls llunyadans

De
la tronada feresta,

Fuig
apoch apoch la fosca,

Y
'ls núvols que 'l cel cobrexen

Al
buf del vent s'arregussan

O
be totduna s'esquexan,

Y
allá lluny, mitj enclotada,

Dins
un fons de boyres negres,

Blanca,
trista y tremolosa

Veu
lo náufrech una estrella.
…...


Si
's qu'ha d'esser, ¿quánt será

Que
desde 'l fons d'eix abism'

Clar
estel entre la fosca

Veja
de sobte lluhir?......
…..........



Jo
'l' vetx lluminosa estela,

Jo
'l' contempl' embadalit:

La
resplandor qu'espargexes,

Llambretjant,
estel diví,

Devalla
clara y arriba

Fins
a la vall hont estich.

Lo
qu'abans era vall fonda,

Lo
qu'era abans negre abism'

Farcit
de pedreny y espines,



que vuelca impetuoso el
más fuerte bajel: cuando resuenan lejanos todavía los bramidos
horribles de la tormenta, desaparece poco a poco la oscuridad, los
nubarrones que cubren el cielo se elevan y se rasgan de repente al
soplo del viento, y allá lejos, medio velada por negras sombras,
blanca, triste y temblorosa descubre el 
náufrago
una estrella.

…....

Si
ha de ser, ¿cuándo desde el fondo de este abismo veré lucir de
improviso mi clara estrella entre sombras funerales....?
….........

Yo
te veo, astro luminoso, y te contemplo en dulcísimo éxtasis: tus
destellos descienden a la tierra penetran en el sombrío valle en que
vivo: lo que era poco ha vallado oscuro, lo que era antes hondo
abismo sembrado de guijas y zarzales,


De víbres y de escorpins,

Es
ara alegra planura,

Verger
alegre y florit,

Plé
de flors de dolços flayres,

De
gays aucells, fonts y rius......
….....

Verge,
filla de Deu Pare,

Esposa
de Jesucrist;

Dreta
demunt núvol d'òr,

Desde
'l mon gojós te mir,

Ab
un lliri en la má dreta,

L'altra
má demunt del pit:

Tos
ulls girats a la altura

Méntres
ta boca sonriu:

Coronada
vas d'estrelles,

Voltada
de xerafins,

Y
a ton entorn, fent un cercle,

S'hi
veu l'arch de Sant Martí.

Cántichs
d'ángels y d'arcángels,

Chors
de místichs esperits,

Méntres
te 'n pujas, se sentan

Per
l'eternal paradís:

Notes
divines que cauhen

Al
èrm de mon esperit,

Tornan
a mon cor la vida,

Mon
pensament desxondint,

Y
alegrant l'ánima meua,

Que
apar que l'' vulga seguir....
….


Verge
santa benvolguda,



asilo de víboras y escorpiones, es ora deleitosa llanura, vergel alegre y esmaltado,
lleno de flores de suave perfume, de pájaros, fuentes y
arroyos....
…...

Virgen,
hija de Dios Padre, esposa de Jesucristo, gozoso te veo desde la
tierra, elevada sobre una nube de oro, en tu diestra una flor de
lirio y la otra mano sobre

el
pecho; vueltos los ojos hacia la altura, mientras tu labio sonríe
amoroso.

Vas
coronada de estrellas y rodeada de serafines, y a tus pies forma el
apacible círculo el Iris de Esperanza,

Sublimes
cánticos, místicos coros de espíritus angélicos se oyen en el
paraíso eternal, mientras vas elevándote hacia la morada del Señor.
Notas divinas son que caen cual lluvia bienhechora en el yermo de mi
espíritu, dan nueva vida a mi corazón, despiertan mi pensamiento
aletargado y regocijan el alma mía que vuela anhelosa hacia
ti....!
….....

Virgen
santa bien amada! ya te veo junto a la



Ja del cel aprop te mir;

Ja
'l' vetx del cel prop la porta

Y
a punt d'entrarhi dedins....!

¿Quí
dubtará que m'estimas

Ab
un amor infinit,

Si
ja del cel a l'entrada,

l'oblidas
del paradís,

Y
baxas los ulls, y m' miras,

Y
l''aturas y m'sonrius?
….....

Notes
d'un arpa sonora,

Que
lluny se sent en la nit,

Son
¡oh verge! tes paraules,

Les
paraules en que m' dius:

-
Creu y espera y may oblides

Que
ton amor es aquí:

Si
alcançarlo un jorn desitjas,

Si
vols pujá' al paradís,

Jo
l'he traçada la via,

Segueix
dret per mon camí. -

_____


gloria, ya vas a pisar
los sagrados umbrales....!

¿Quién
dudará que me amas con un amor infinito, cuando te olvidas del
paraíso en su entrada misma, y bajas los ojos, y me miras, y te
detienes, y me sonríes?....
…......................

Notas
de una arpa sonora que se oye a lejos en noche callada, son ¡oh
virgen! las palabras en que me dices: - Cree y espera y no olvides
jamás que vive en el cielo tu amor. Si deseas alcanzarlo un día, si
anhelas volar a mis brazos, yo te he trazado la senda, sigue
cuidadoso mis huellas. -

-----------------