CXIII. Reg. n. 4312, fol. 124. 1° dic. 1585.

CXIII.
Reg. n. 4312, fol. 124. 1° dic. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallicie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris Insularum Canarie lndiarum orientalium et occidentalium Insularum et Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgi Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani: Ea que per serenissimos retro reges Aragonum predecessores nostros recolende memorie zelo utilitatis et pro utilitate reipublice digne concessa sunt non solum implere et confirmare sed etiam elongare et ampliare consuevimus ut ipsis gratiis et concessionibus nostris regiis adaucta respublica deinceps melius gubernetur et vassalli et subditi nostri hujusmodi exemplo adduct ad corone regie inserviendum facilius incitentur. Cum itaque pro parte vestri dilectorum patiariorum consilii et universitatis nostre civitatis Balagarii coram majestate nostra et in nostro sacro supremo regio consilio porrecta et humiliter presentata fuerint quedam capitula sive supplicationes bonum reipublice dicte civitatis concernentia non solum illa admissimus verum etiam decretare et providere decrevimus prout in fine cujuslibet dictorum capitulorum latius eparet quorum tenor est hujusmodi.
- Sacra catolica real magestat: micer Joan Giner syndich de la ciutat de Balaguer diu que per vostra Magestat ab son real privilegi dat en lo loch de Ulldecona a set del mes de abril del any mil sinccents sexanta y quatre entre altres gracies los fou concedit que de sinc en sinc anys ab lo modo y forma en dit privilegi real contengut fos feta inseculacio per als officis de dita ciutat dels locs vagans per mort dels insaculats a dits officis o altrament: e com se veja que per la prolixitat del dit temps de sinch anys y en lo intervallo de aquell hajan defallit y comunament defallescan molts inseculats a dits officis y per lo que resten en les bosses de dits officis poques persones de les quals encara que no hajan purgat ni vagat lo temps acostumat se han de extraure per al regiment de dits officis quiscun any y se sia vist un any part altre haver forçosament per lo poch nombre restava en les bosses de exercir y regir una matexa persona havent de vagar tres anys de lo que sen segueix molt inconvenient a la bona administracio de la republica lo que nos poria seguir si lo termini de la insaculacio fos mes breu: supplica per ço dit syndich a vostre magestat sia de son real sercey (servey más atrás y más adelante. En un teclado qwerty la c y la v están juntas, pero el pdf del scan del libro es de 1851) se puga fer dita inseculacio (in secula cuncta o seculorum) ab la forma acostumada de tres en tres anys y que lo primer trienni comense en lo mes de janer del any mil cinccents vuytanta y set. Plau a sa magestat. Item per quant ab lo precalendat real privilegi per les causes y rahons en aquell contengudes fou atorgat y per vostra magestat concedit a dita ciutat que contra los debitors de aquella constant los deutes esser liquits se fassa y dega ferse prompta y expedita execucio en bens y personas per los officials reals de dita ciutat requests per los sindics o paers (patiariorum, como en Lérida) de aquella fins a la integra satisfaccio de aquells y com per la negligencia dels officials reals de dita ciutat qui son lo batle y veguer com tambe per avisar dits officials quant se ha de fer alguna execucio per los dits deutes a la persona o persones contra qui se ha de fer dita execucio se sia vist y se veja continuament que se absenten no sols les persones obligades pero encara aparten y oculten los bens mobles per lo que les mes voltes dita ciutat resta frustrada e insoluta de dits debits en gran diminucio y detriment del patrimoni de dita ciutat: per ço supplica a vostra magestat lo dit sindic placia y sia de son real servey consentir y atorgar a dita ciutat que per los deutes liquits de aquella instats y requests per lo sindich de dita ciutat constant los deutes esser liquits sia feta prompta y deguda execucio servat la orde de dret en les persones y bens dels tals debitors la qual puguen fer en nom de vostra magestat Ios paers de dita ciutat o qualsevol altre official real. Plau a sa magestat se fassa prompta execucio dels deutes liquits de dita ciutat per los officials ordinaris. Item com ab altre real privilegi per vostra magestat real a dita ciutat atorgat dat en la vila de Madrid a deu del mes de setembre del any mil sinc cents setanta sia disposat que si algu deura a la dita ciutat per raho de arrendament o per qualsevol altra cosa encara que lo tal deute no sia de administracio encara que vinga a carrec de clavaris o altre receptor rebre dit deute y lo tal deutor exira per algun carrec o regiment de la cosa publica sia lo tal inhabil y si y haura alguna questio y controversia sobre lo tal deute que haja de depositar dit deute en ma y poder de la persona que la ciutat nomenara y de alli nol puga traure ni cobrar per ninguna via ni manera fins a tant sia la tal questio o controversia declarada y decidida: y molts no curant pagar a dita ciutat retardan la solucio fins veurer si exiran paers o altres officis e com se esdeve exir les tals persones per no constar del que revera se deu per no haver donat comptes o altrament deposen los pretesos deutes com dalt es narrat en poder de alguna persona fins la questio sia decidida o los comptes passats confiant que sent ells paers o regints dits officis sels guardara respecte per los que la tal declaracio han de fer maxime havent de instar la tal declaracio los dits paers e qui dits officis regexen y desta manera per esperiencia se sia vist que en tot lo any del regiment de lurs officis nos decidexen dites causes nis passen nis reten los comptes y en lo entretant tant en nom de la ciutat com altrament procuran de haver a ses mans les quantitats deposades e finit son regiment retenen lo matex deute del que ne resulta molt notable dany al patrimoni de dita ciutat y bon govern de aquella: per obviar a semblants abusos y danys y perque la exaccio se fassa ab major pau y quietut supplica a vostra magestat lo dit sindic sia de son real servey ab lo present capitol proveyr y ordenar que quiscun any quinse dias abans de la extraccio de paers y altres officis de dita ciutat per lo consell general de aquella sia feta habilitacio y sien habilitades les persones poran concorrer en dits officis e los qui en dit dia seran habilitats puguen tant solament concorrer y no altri y no pusquen esser habilitats los qui deuran encara que deposen si doncs dins los quinse dias no hauran liquidat los deutes deuran y realment y de fet passats los comptes y pagades les quantitats degudes y llevats los deposits per dita ciutat ans de la extraccio y tambe los qui tindran lite (litigio) o questio ab dita ciutat sien fets inhabils. Plau a sa magestat. Item supplica a vostre magestat dit sindic li placia confirmar a dita ciutat los dos precalendats reals privilegis los quals ab esta se presentan y altres qualsevol a dita ciutat atorgats conforme stan en possessio de aquells en quant no contrarien als presents capitols que en tot lo sobredit rebran particular gracia y merce de vostra real magestat. Plau a sa magestat en quant nestan en possessio.
- Que quidem capitula preinserta juxta responsiones et decretationes in eisdem respective mandato nostro factas et appositas necnon contenta et expressa in eis laudantes et approbantes: predictis paciariis consilio et universitati civitatis Balagarii tenore presentis de nostra certa scientia deliberate et consulto nostri sacri supremi regii consilii procedente deliberatione concedimus consentimus et elargimur nostroque hujusmodi laudationis approbationis concessionis elargitionis munimine et presidio roboramus eisdemque auctoritatem nostram regiam interponimus pariter et decretum. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propio immediato heredi et legitimo successori intentum apperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus illustris vero magnificis et dilectis consiliariis futuris locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerentibus vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali domus et curie nostre et ejus locumtenenti bajulo generali regiis procuratoribus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguatziris virgariis portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in nostris principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille regiis nostris inferendorum erariis quatenus capitula preinserta et unumquodque illorum juxta responsionum et decretationum in fine cujuslibet ipsorum positarum seriem et tenorem teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quos decet cauti secus agere fierive permittere ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis regie incursum penam preappositam cupiunt evitare in cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo pendenti munitam. Data in villa Montissoni die primo mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto regnorum autem nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem anno trigesimo secundo Castelle Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugalie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Marcello de Ansa visa per Frigola vicecancellarium Varaona pro generali thesaurario Sapena Campi Terça et Quintana regentes cancellariam.

CXIV. Reg. n. 4314, fol. 104. 4 dic. 1585.

CXIV.
Reg. n. 4314, fol. 104. 4 dic. 1585.

Nos Philippus etc. Dum subditorum et fidelium nostrorum suplices peticiones ad gratiam exauditionis benigne admitimus eos ad observantiam fidelitatis nostre validioribus nexibus adaugemus. Sane per dilectos nostros Ludovicum Ferrera Hieronimum Baldo et Antonium Joli sindicos per consules probos homines et universitatem nostre fidelissime ville Perpiniani ad nos missos ad interessendum curiis generalibus quas in presentiarum vasallis horum nostrorum regnorum corone Aragonis celebramus exhibita et presentata fuerunt quedum capitula bonum dicte ville et habitatorum in ea regimen tranquilumque statum respicientia que sunt tenoris sequentis.
- Sacra catolica regia magestat: Los sindichs de la vila de Perpinya que al present intervenen en las corts que vostra magestat celebra als catalans en esta vila confiats que vostra magestat considerada la innata y molt gran fidelitat que tots temps los poblats en dita vila han guardat no sols a vostra magestat pero encara a tots sos predecessors de inmortal memoria los fara tota merce majorment vista la molta necessitat que al present aquella vila passa y lo molt que es agraviada axi per tenir tan prop de si los herejes del regne de França que molt la molesten fins a capturar los poblats en dita vila y aportarlos en Fransa y ferlos rescatar com si fossen detinguts per catius en terra de moros com per las bandositats que hian en aquelles parts les quals son causa que molts lladres delats y altres criminosos tenen tot aquell comptat de Rossello oprimit com es notori: supliquen humilment a vostra magestat que continuant les merces que sempre han haut de vostra magestat y dels altres reys de Arago de gloriosa memoria los concedesca per lo bon gobern y augment de la dita vila per via de privilegi o com a vostra magestat mes servey li sia las cosas seguents: com no sols moltas sien utils mes encara necessaries pera que aquella vila fidelissima a la corona real y a tot lo comptat de Rossello stiga ab lorde y bon govern que conve. Primerament jatsia que per la constitucio del rey en Pere segon començan: Item atorgam ctc. confirmada y ampliada ab altra constitucio del rey en Jacme segon començan: Item statuhim que lo capitol de la dita cort etc. posades en lo titol de vectigals y per altres moltes constitucions sia prohibida tota novedat y totes exaccions de lleudas y se hajen y deuen deduhir al stament primer antich y axi be sia prohibida exaccio de lleuda de blat ab la constitucio del rey en Jaume segon començant: Item que al capitol etc. collocada en lo mateix titol: no res manco lo procurador real dels comptats de Rossello y Cerdanya de poch temps ensa ha introduyda eo los arrendadors de la lleuda real en los portals de la vila de Perpinya sens permissio della han introduyda nova exaccio de dret de lleuda del blat que pagesos y altres de fora Perpinya que forsats per guerres o per temor de ellas y altres vegades per edictes y crides reals posen dins la vila de Perpinya los dits blats y apres los ne trauen per la lur sustentacio: cosa verament contraria a ditas constitucions y a altres drets de la patria y al dret comu per quant les coses que deuen de dret de ixida si per compulsio forzosa entren en lo lleudari segons bona justicia no sien tingudes al dit dret de exida: per tant suplica la dita vila de Perpinya li sia de gracia y merce concedirlos per via de privilegi o com millor parega que de forments o altres grans o vitualles que seran posades dins la vila de Perpinya lo procurador real o altre official ni arrendador algu no exigesca ne pugue exigir en ninguna manera dret de lleuda de les persones habitants en lo comptat de Rossello. Plau a sa magestat. Item suppliquen a vostra magestat nos fassa merce de concedir a dita vila de Perpinya que fill de frances que no sia nat dins de la dita vila de Perpinya o comptat de Rossello no puga esser consol mostassaf ni altre offici del regiment de dita vila. Plau a sa magestat. Item per quant de la taula comuna y assegurada de la dita vila de Perpinya la qual se te quiscun dia no feriat ne resultara molt gran be als poblats en dita vila y a tots los habitants en lo comptat de Rossello y a altres moltes persones universitats collegis y assenyaladament a les isglesies a les viudes pupills e altres com tinguen alli lurs pecunies y joyes secures: per tant supplica dita vila a vostra magestat sia de son real servey confirmar tots y qualsevol privilegis reals usos y consuetuts fins assi per vostra magestat y sos predecessors per lo comte de Modena llur loctinent general en lo principat de Cathalunya y comptats de Rosello y Cerdanya en favor de dita taula atorgats y de nou sens perjudici dels concedits provehir y concedir a dita vila que les partides ques fan y faran en dita taula sien hagudes per verdaderes y real paga y solucio intimades sien a la part en favor de la qual se faran dites partides y asso sens prejudici dels privilegis a dita vila y taula concedits. Plau a sa magestat per als habitants de Rossello y Cerdanya. Item diuen que ab providencia molt singular y ab gran raho los reys de Arago dignes de inmortal recordacio y la Santa Sede apostolica illuminada del Sperit sant presidins en ella los sants pares Clement y Nicolau quart fundaren en la vila de Perpinya universitat de studi general en lo qual se interpretessen is legissen publicament canons leys theologia medicina y tots arts liberals y totes bones divines y humanes lletres començant dels primers rudiments de la gramatica per lo que dita vila es insigne y es situada en lo principi y en lo cap de Spanya la qual desde el imperi de los godos competeix a França en armas y en ciencies de lliberals disciplines y senyaladament en les divines lletres per les quals lo nom de la vera llum es iluminat en les tenebres e ignorancies y los erros son esclusos: y la dita universitat dits princeps ecclesiastichs y seculars dotaren y decoraren de moltes gracies y prerogatives y de molts grans privilegis a la par e igualment del estudi general de la ciutat de Lleyda y del studi general de la antiquisima universitat que llavors floria de Mompeller en lo regne de Fransa: y per los inmensos traballs y multiplicats infortunis de guerres y de altres coses adversaries sobrevingudes de molts anys ensa a la dita vila se sien tant atenuades les facultats de aquella que no han bastat ni basten per pagar los salaris condignes als catedratics professors mestres doctors y rectors en dits studis de que se es seguit que los lectors de les dites ciencies han cessat en la terra en la qual son mes necessaris que no en tot lo restant de Spanya so es en Perpinya frontera de França poblada de molts hereges polluta ab diversitat de heregies contaminada de varietat de sectes: y jatsia que per instaurar dits studis per la gran e inestimable utilitat que en tota Spanya resultara de la restauracio y reformacio de aquells de poc temps ensa se son fundades en dits studis dues lectures o cathedres de theologia empero ab dotacio tan exigua ço es de vint y cinc ducats per quiscuna que no se oferexen doctors ni lectors tan celebres quant importa al benefici de la republica christiana: y com en lo sant concili tridenti sia statuit y ordenat ab special decret que en cada hu dels bisbats per suppresio de dignitats o beneficis ecclesiastichs y per applicacio de les rendes de aquells sia erigit y fundat seminari qui sia planter de persones utils e de servey de les esglesies y per exaltacio de la Santa Fe catholica y dit studi general en dita vila de Perpinya sia lo propri y verdader seminari ordenat per la Santa Sede apostolica y per dit decret statuit: per tant la dita vila de Perpinya supplica a vostra magestat sia de son real servey manar a son embaxador residint en la cort romana que sien per sa Santitat applicades rendes ecclesiastiches fins en soma (suma, summa) y cantitat de mil ducats per la sustentacio del dit studi general de Perpinya per suppresions y aplicacions de rendas de las dignitats y beneficis regulars y seculars que a sa Santitat seran nominats y designats que no sien de patronat real. Sa magestat manara scriurer en son cas a son embaxador sobre asso explicat e que haja respostes de que asso se podra fer. Item per quant lo offici de sindic y procurador de la universitat de Perpinya es necessari y util a la republica y segons los molts negocis de dita universitat conve que sia persona apta habil y suficient y de bons costums y havent vacat lo dit offici fou feta per los consols y consell general de dita universitat als vint y set de febrer de mil cincents vuytanta y quatre eleccio de la persona de Antoni Joli notari publich y collegiat de Perpinya en lo qual concorren les qualitats necessaries pera dit offici lo qual accepta y ha servit y serviria aquell ab tota fidelitat y utilitat de dita universitat y per quant lo salari ordinari de aquell era molt pobre ço es de trenta lliures ha paregut convenient a dita universitat augmentarli lo dit salari fins en sexanta liures moneda de Perpinya quiscun any pagadores de pecunies de dita universitat del compte de salaris: supplica per tant dita universitat a vostra magestat li placia aprobar dita eleccio ab la taxacio de dit salari de sixanta lliures quiscun any feta y com a cosa convenient y util a dita universitat statuir y ordonar que la creacio y constitucio de dit syndic tots temps que vagara sayge de fer per eleccio secreta fahedora per los consols y consell general de Perpinya com esta apuntat en la eleccio de scriva major y no per extraccio de bolsas com antiguament se feya. Plau a sa magestat que la extraccio se fassa de assi al devant tots temps que vagara per mort com fins assi se esta costumat. Item per quant lo offici de secretari y scriva major de la casa del consolat de Perpinya es lo mes principal trevallos y ponderos y al bon regiment de dita universitat conve que tal carrec estiga en persona habil y suficient y de bonas practicas y costums lo qual tinga inteligencia de tots los privilegis y ordinacions de dita casa a fi que puga instruir los nous officials que de quiscun dia entran en aquella lo qual offici fins al present sera donat per extraccio de bolsa y no per eleccio del que podrian venir alguns inconvenients a la republica y que havent vacat lo dit offici en lo any mil cincents setanta vuyt fonc feta la eleccio per los consols de Perpinya que a les hores eren de la persona de Juan Francesch Arles y Carrera notari publich collegiat de Perpinya en lo qual concorren las qualitats requisides per dit offici lo qual de les hores ensa ha servit y serveix ab tota fidelitat y utilitat de dita universitat: per tant suplica dita universitat que placia a vostra magestat aprobar la eleccio de dit Carrera en secretari y scriva major predita feta y estatuir y ordenar per al devant que la creacio del dit offici de escriva major tot temps que vacara se hage de fer no per extraccio de bolsa com antigament se feya sino per eleccio dels consols y general de Perpinya ab vots secrets ço es escrivint quiscun en un villet lo nom del notari public y collegiat al qual volra donar la veu y apres de posats tots los villets en una bolsa y trets de aquella e llegits en lo consell general lo notari qui tindra mes veus sia lo secretari y escriva major de dit consolat pus empero tinga veus que excedexen al nombre de la major part de les persones del consell general de dita vila y desta manera quiscu purgara sa conciencia en fer eleccio de persona tal qual conve peral dit offici. Plau a sa magestat ab que la extraccio se fassa de assi al devant tots temps que vagara per mort com fins assi es acostumat. Item suppliquen a vostra magestat sia de son real servey statuyr y ordenar que los provincials com son sastres calceters fusters ferrers revenedors pagesos y altres qualsevols artesans que se assenten y es fan soldats en Perpinya y comptats de Rossello sien en totes coses de la policia y concernents lo govern politich de la dita vila de Perpinya sumesos al for ordinacions y estatuts dels consols de dita vila y dels mostasafs de aquella. Plau a sa magestat en lo que toca a sos officis. Item essent prohibit per constitucions de Cathalunya que los officials reals no puguen tenir remades de bestiar sino los alcayds dels castells fins en cincuanta moltons de poch ensa alguns officials y llochtinents de capitans generals en Perpinya y frontera han tingut bestiar en gran numero arruinant los fruits dels habitants de Perpinya y del comptat de Rossello y per no pagar los danys y malifetes moltes vegades amenassan de maltractar los sobreposats de la orta de Perpinya al offici dels quals per reals privilegis specta estimar executar y fer pagar les estimes y danys: per tant supplica la dita vila a vostra magestat sia de son real servey ordenar y manar ab gravissimes penes que de aqui al devant no puguen dits alcayds del castell de Perpinya ni altres qualsevol officials reals tenir per si ni per altres interposades persones major numero que cincuanta moltons y que si tales o danys alguns faran hagen de pagar aquells conforme per dits sobreposats de la orta seran sobreposades y estimades y axi be sia de son real servey manar servar lo que tan justament y sanctament fou provehit per lo senyor rey en Pere y concedit a dita vila de Perpinya ab son real privilegi dat en Barcelona als tres de abril mil trecents sexanta vuyt copia autentica del qual se presenta a vostra magestat. Plau a sa magestat que sia guardat y confirmat dit privilegi y mana a son lloctinent de la capitania general de Cathalunya que per observança de dit privilegi fassa justicia a la vila y sindichs de Perpinya en cas de contrafaccio de dit privilegi. Item ab la constitucio del any mil cincents sexanta y quatre capitol trenta nou es estada donada forma de fer les intimes certes e indubitades: y per quant per descuyt dels missatges opportuns als quals son comanades les dites intimes a effecte de intimar aquelles se son fets mols abusos y sen poden fer si no hi es provehit lo que redunda en irreparable dany de les parts llitigants per no estar continuada en la intima la jornada die y any de la provisio o sentencia de la qual insurgeix dita intima: per tant supplica la vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey statuir y ordenar que en dita vila de Perpinya y comptats de Rossello y Cerdanya en totes les intimes sia posat y scrit per los notaris en poder dels quals se portaran les lites lo dia y any de qualsevol provisio o sentencies sots pena de cinc lliures moneda de Perpinya per quiscuna vegada que sera trobat fet lo contrari per dits notaris aplicadora per la tercera part al official real que fara dita execucio y per laltra terça part a la obra dels murs de Perpinya y ultra que sera benefici publich de dita vila ho tindra a particular merce. Plau a sa magestat. Item per evitar molt grans danys ques son seguits en la vila de Perpinya fent los jutges o comissaris de causes depositar en llur poder los salaris abans de la prolacio de les sentencies y puix tenien rebut y embolsat lo salari nos curaven de decidir ni declarar en les causes: supplica per tant la vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey statuhir y ordenar que los jutges als quals competira salari de sentencies diffinitives o interlocutories no puguen rebre salari algu fins a tant hagen proferida o proferides llurs sentencies ans be dits salaris hagen de ser deposats en la taula comuna y assegurada de dita vila y de aquella no sien trets per dits jutges comissaris sino primer feta fe a los taulers de dita taula de la prolacio de la tal sentencia o sentencies: y en cas que los dits jutges o comissaris fessan lo contrari incorregan en pena de perdrer dits salaris y de cent ducats de or applicadors per la mitat als reals cofres y patrimoni de vostra magestat y per la restant mitat a les obres dels murs de dita vila. Plau a sa magestat. Item per quant los prohomens de Perpinya igualment ab los ciutadans de Barcelona per reals privilegis son franchs de drets de lleudes y en tal possessio son de temps inmemorial en sa no res manco los collectors de la lleuda nomenada de Mediona y de Cadaques y de un dret de Mallorca nomenat dret fort lo qual se exigeix dins de Barcelona contravenint als reals privilegis y a diverses constitucions de Cathalunya exigexen de fet eo mes verament extorquexen dels prohomens de Perpinya per llurs mercaderies lo dit dret de Mediona y altres abusant del dit dret: per tant supplica la dita vila de Perpinya a vostra magestat sia de son real servey revocats dits abusos statuir y ordenar que los dits privilegis reals importants franqueses de lleudes (lezda, leuda, lezdas) pera los homens de Perpinya sien igualment servats en la ciutat de Barcelona y en la dita lleuda de Mediona com foren servats als ciutadans de Barcelona en la vila de Perpinya y que altrament en Perpinya nols competescan als ciutadans de Barcelona franquesa de lleudes puix que abusan dels privilegis reals ab desigualtat. Plau a sa magestat ques fassa la confirmacio de dits privilegis segons estan en possessio.
- Et inde fuerit magestati nostre per supranominatos Ludovicum Terrena (en la parte superior de este texto se lee Ferrera) Hieronimum Baldo et Antonium Joli syndicos nomine dicte universitatis ville Perpiniani humiliter supplicatum ut pro utilitate et observantia commodo ac bono regimine predicte nostre ville Perpiniani preinserta capitula et unumquodque eorum confirmare et seu concedere de nostra solita clementia dignaremur. Nos itaque ejusdem ville merita et innatam fidelitatem erga nos attendentes ipsorum votis tanquam justis benigne ut infra annuendum esse decrevimus. Tenore igitur presentis deque nostris certa scientia et auctoritate deliberate et consulto dicta et preinserta capitula que in dicto nostro S. S. R. consilio prius visa et perlecta fuere necnon omnia et singula in eis contenta juxta decretationes positas in fine uniuscujusque ipsorum predicte universitati dicte ville Perpiniani et singularibus ejusdem presentibus et futuris perpetuo concedimus confirmamus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi confirmationis et concessionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram eisdem et eorum cuilibet interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debeat stabilis realis valida atque firma nulliusque in judicio aut extra sentiat diminutionis objectum defectus incomodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo etc. futuro vero locumtenenti et capitaneo generali cancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerentibus vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali domus et curie nostre et ejus locumtenenti bajulo generali procuratoribus regiis vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis virgariis portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in dictis principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis quod preinserta capitula et unumquodque eorum et omnia et singula in eis contenta juxta formam seriem et tenorem decretationum et responsionum nostrarum in fine cujuslibet predictorum appositarum dicte universitati Perpiniani et singularibus ejusdem ad unguem ut inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quoscumque juxta ipsarum seriem et tenorem pleniores contrariam nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri autem officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data in loco de Vinofar die quarta mensis decembris anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo quinto regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem anno trigessimo secundo Castelle Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigessimo Portugallie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Joanni Marie Serra visa per Frigola vicecancellarium Varaona pro generali thesaurario Sapena Campi Marzilla et Quintana regentes cancellariam.

CXVIII. Reg.n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

CXVIII. 

Reg.n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

Nos Philippus etc. fuit nobis nuper pro parte majoralium confratrie textorum lane et lini civitatis Balagarii in nostro principatu Cathalonie exhibita et presentata supplicatio quedam una cum scriptura capitulorum per eos et confratres ejusdem confratrie factorum bonum regimen augmentum conservationem et administrationem concernentia que omnia decretari jussimus prout in eorum calce continetur quorum tenor sequitur et est talis.
- Senyor los mayorales de la cofradia de los texedores del lino y lana de la ciudad de Balaguer dizen que para el buen govierno augmento y conservacion della han hecho los capitulos y ordinaciones que presentan supplicando a vuestra magestad que para observancia dellas mande despacharles su real privilegio confirmandoselas y en quanto menester sea concediendoselas de nuevo y poniendo en ellas su real auctoridad y decreto que lo recibiran en singular bien y merced.
- Noverint universi quod anno a nativitate Domini millessimo sexcentesimo decimo septimo die vero lune nona mensis januarii intitulata presente et ad infrascripta vocato rogato et requisito me Vincentio Arias regia auctoritate notario publico cive Balagarii infrascripto scriba ordinario infrascripte confratrie textorum lini et lane dicte civitatis presentibusque Gaspare Padellas et Petro Mosat civibus Balagarii pro testibus etiam ad infrascripta vocatis specialiter et asumptis in intrata domus patiarie prelibate civitatis constituti personaliter honorabiles Antonius Soler et Joannes Garos textorum lini majorales Joannes Rossell barreterius (barret, barreter. Beret. Gorra, sombrero, sombrerero, sombrerer) Guillermus Soler Damianus Ros Bertrandus Fullerach Raimundus Vilamur Bertrandus Balasch et Martinus Casanoves textores lini nominibus propriis ac nomine aliorum magistrorum dictorum officiorum ac confratrum dicte confratrie coram magnificis Joanne Portella bajulo civitatis et termini Balagarii pro sacra catholica et regia majestate Francisco Batalla et Bartholomeo Salvany patiariis in ordine primus tertius et quartus ejusdem civitatis Balagarii Joanne Folquer notario sindico ordinario prelibate civitatis in intrata domus patiarie ibidem ad effectum infrascriptum congregatorum una cum probis hominibus predictis majorales et alii confratres desuper nominati exposuerunt seu dixerunt sequentia verba in effectu.
- Magnifichs senyors balle (se encuentra más a menudo batle) pahers: ja saben com a honor y gloria de nostre senyor Deu Jesuchrist y de la humil y sempre verge Maria mare sua y de la gloriosa y benaventurada sancta Anna mare de aquella per la utilitat y be publich dels poblats en la present ciutat y encara circumvehins haja tant temps que eccedeix la memoria dels homens que per los mestres texidors de lli y de llana de la dita ciutat ab consentiment auctoritat approbacio y decret dels serenissims reys y senyors de la dita ciutat y axi tambe dels reverendissims bisbes de Urgell y de sos officials y ministres en la iglesia de sent Salvador y vuy en la de santa Maria de la matexa ciutat fonch y es estada fundada una germandat y confraria sots invocacio y nom de la dita gloriosa y benaventurada sancta Anna en la capella de la dita sancta: y com per incuria y negligencia dels mestres majorals anteposats y altres confrares la dita institucio y les ordinacions y bons statuts en be de dita confraria fets se sian perduts per lo que y altres causes y rahons ha vingut dita confraria a molt gran ruyna y casi del tot cayguda y destruyda y del tot sespera dins breu spay de temps ha de venir a total destruycio si per aquells a qui incumbeix y se especte no si proveia degudament de remey congruent: per tant nosaltres los majorals y confrares de dita confraria qui al present som Antoni Soler y Juan Garos majorals texidors de lli Juan Rossell barreter Guillem Soler Damia Ros Beltran Fullerach Ramon Vilamur Bertran Balasch y Marti Casanoves tambe texidors de Ili moguts y instigats per lo divino Spirit desitjant summament lo reparo de la dita confraria y restituirla en son pristino estat convocats y congregats en la entrada de la paheria y casa de la dita ciutat de Balaguer ab auctoritat y voler dels officials ecclesiastichs y de vostres merces senyors balle y pahers de la matexa ciutat per al dit effecte ab intervencio y consentiment de vostres merces sobrenominats balle y pahers que vuy son y se troben per lo be y utilitat de dita confraria avem ordenat y fet les delliberacions capitols statuts y ordinacions seguents les quals tenim asi y a voses merces presentam y al notari y scriba de dita confraria present donam pera que de paraula a paraula a voses merces lige y aquelles oydes y corregides sien voses merces servits prestar llur consentiment a fi y effecte de representarles a la magestat del rey nostre senyor y a quant al spiritual al reverendissim bisbe de Urgell o son vicari official y obtenir de sa magestat y de dit senyor bisbe en lo spiritual approbacio confirmacio ratificacio auctorizacio y decretacio y en quant sia menester nova concessio de la instruccio y fundacio de dita confraria y de les ordinacions delliberacions y capitols davall scrits y fahedors per lo bon redres augment y conservacio de dita confraria: - que quidem ordinationes sive capitula materno sermone sunt hujusmodi tenoris.
- Primerament delliberaren statuiren y ordenaren que a la dita germandat y confraria sien agregats acullits y associats barreters sombrerers abaxadors y perayres de forma y manera que aquells tots axi com dits texidors de Ili y de llana axi mestres com jovens y aprenents de aquells estiguen compresos en la dita confraria y gaudesquen de les gracies y prerrogatives de aquella y a la observança de les ordinacions regles estatuts y capitols privilegis y concessions de aquella sien tinguts y obnoxis de la mateixa manera y modo que dits mestres texidors de lli y de llana per los quals de nou es estada eregida y fundada. Item que ningu puga tenir botiga ni obrador parat ni altrament dels dits officis o de algu de aquells per son compte ni treballar en la dita ciutat ni son terme que primer no sia examinat y passat mestre per los majorals y examinadors y qui lo contrari fara incorrega en pena de seixanta sous ço es deu per al acusador deu per al official (qui o que) fara la execucio y los restants per augment de dita confraria: entes empero que lo jove o altre se voldra examinar pague per lo dit examen a la dita confraria cinch lliures barceloneses y un dinar lo qual no excedesca a mes de quatre lliures: si empero lo dit jove examinat sera fill de mestre dels dits officis per lo dit examen pague tan solament a dita confraria dos lliures barceloneses y lo dinar fins en cuatre lliures com esta dit. Item que ningu puga esser en los dits officis ni sigue de aquells examinat y passat mestre sens presencia y intervencio del balle y un dels pahers de dita ciutat los quals hi hajen de esser cridats y ab voluntat y consentiment de la major part dels mestres y confrares de dita confraria y juntament ab los majorals examinadors elegits: y si dits balle o paher cridats no volien o no podien assistir al dit examen que en tal cas baste la intervencio y presencia de la major part dels majorals examinadors y confrares de dita confraria y lo qui sera examinat sens la forma referida sie hagut per no examinat y lo examen com si no fos fet. Item que pera dit effecte y altrament per al regiment y govern de las cosas de dita confraria quiscun any en lo dia de la vigilia de la festivitat de la gloriosa sancta Ana pusquen fer eleccio y anomenar dos majorals la major y mes sana part dels mestres y confrares que per dit effecte seran congregats los quals majorals elegits lo sendema ço es lo dia de la festivitat de dita sancta Ana puguen aixi (creo que es la primera vez que sale aixi en esta colección, la mayoría de veces se lee axi) com esta dit congregats los mestres y confrares de dita confraria approbar y ratificar despres dinar la eleccio y nominacio lo dia ans feta dels majorals y aixi tambe fer nominacio de dos veedors un banderado y dos examinadors. Item que los majorals seran elegits y anomenats veedors banderado examinadors ni altre carrech de dita confraria per la major part dels mestres y confrares de aquella sien tinguts y obligats a aceptar lo carrech y offici al qual seran elegits: y si no voldran acceptar y renunciaran paguen de pena sexanta sous los deu al official fara exaccio y los restants pera dita confraria y al augment de aquella aplicadors. Item que si ningun pinte de ningun mestre texidor de Ili o de llana o altrament en qualsevol botiga y obrador ubert en dita ciutat y terme sera trobat fals de pues es asaber menys de les que solen esser en poder de ningun mestre de dit offici o altrament com esta dit que per la primera pua lo mestre o amo on sera trobat pague dos diners per la segona quatre diners per la tercera sis diners y de aqui avant fins en vint sous aplicadors la tercera part al acusador la altra tercera part al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item que la medida sia de la amplaria y sisa de la de Barcelona que es de tres pams y mig ab la qual los majorals de dit offici puguen anar cada semana en lo dia de dissapte o altre per les botigues y obradors de dit offici en dita ciutat y terme a effecte de visurar ab ella los pintes y regonexer si son falsos com esta dit. Item pera que millor dita confraria puga suportar los carrechs y obligacions y pera augment de aquella que quiscun jove sera dels dits officis de nou arribat en la present ciutat y terme sia obligat de donar y pagar a la dita confraria y per ella als majorals de entrada una vegada tant solament dos sous y cada dissapte de aqui avant dos diners sien cobrats y pagats a dita confraria: los majorals de aquella sien obligats y tinguts quiscun dissapte anar a cobrarlos dels jovens dels dits officis per les cases y obradors dels mestres y que dits majorals no puguen differir lo cobrar dits dos diners de dits jovens que estan obligats a pagar de un dissapte en altre y si lo contrari faran dits majorals hajan de pagar de sos bens propis. Item que ningun mestre texidor o altre dels sobredits foraster no gose trevallar ni pendre ninguna faena en dita ciutat y terme que no sia primer examinat per los examinadors y mestre del dit offici o no tingues licencia de dita confraria y si lo contrari fara pague per quiscuna vegada sexanta sous ço es deu al acusador deu al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item per ço que la dita ciutat de Balaguer ha donada y concedida la medida de la cana a la dita confraria que qualsevol persona que comprara mercantivolment dins dita ciutat o fora della en son terme drap de Ilana a pessas a saber es de tinguda de dotse canes quiscuna pague y sien tinguts a donar a la dita confraria y per ella a sos majorals ço es lo comprador un sou y lo venedor altre sou per quiscuna peça de la tinguda de dites dotse canes. Item que qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officis y de algu de aquells puga y li sia licit y permes sens incorriment de la pena dalt en laltre capitol ordenada ni altres per tot lo temps que estara y permanexera en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert y jovens del offici y fer treballar de aquell y sia tinguda y tractada com si son marit fos viu y de la manera ell fora tractat per los confrares de dita confraria acudin dita viuda en contribuyr y pagar en dit temps tot lo que los demes confrares seran obligats y los joves tindra del offici tambe en lo que han de pagar de entrada y los dos diners cada dissapte conforme esta ja ordenat ab altre capitol. Item que qualsevol mestre dels sobredits que pendra aprenent nol puga tenir sino per temps de quatre anys y lo dit aprenent cumplits los quatre anys haja de pagar a la dita confraria eo per ella a sos majorals cinch sous. Item que qualsevol majoral de dita confraria que sera trobat y convençut haver mal administrat son offici defraudant algunes coses a la dita confraria que puguen y los sia licit als confrares de aquella eo lo capitol o major part de aquell privar al tal majoral pera temps de concorrer a ningun carrech ni offici de aquella y ferli restituyr y pagar encontinent allo que degudament constara haber defraudat y que lo balle de dita ciutat request quen sia per la dita confraria o majorals haje de fer de ço que aura constat a la dita confraria lo tal majoral haver fraudat prompta y rigida execucio en llurs bens si cas era que interpellat de be a be nou volia pagar. Item per conservacio dels emoluments de la dita confraria que si solian perdrer per diferir los majorals donar comptes del que hauran administrat en son temps y passar de un any en altre per ço ordenam que los majorals de Ia dita confraria quiscun any lo diumenge primer despues de la festivitat de la nativitat de nostra Senyora sien tinguts y obligats en donar bons ferms y lleals comptes als qui per dita confraria pera axo seran deputats y altrament sens difiriro en altre dia sino que per algun just empediment a la dita confraria no paragues lo contrari. Item que sia licit y permes als mestres y confrares de la dita confraria congregarse y ajuntarse sempre sera menester en un lloch tantes vegades quantes apparra esser convenient per les coses de la dita confraria y alli poder ordenar delliberar estatuyr y fer qualsevols ordinacions regles estatuts y capitols convenients y tocants a la conservacio y augment de la dita confraria y per lo be de aquella y per observansa de aquells poder imposar pena y molestar als contrafahents per quiscuna vegada fins en sexanta sous barcelonesos o mes segons la cosa requirira a conexensa dels confrares y capitol de dita confraria ab consentiment del balle de dita ciutat o de algun paer de aquella no essent dites ordinacions statuts regles y capitols contraris a constitucions usatges ni altres leys de Catalunya: de la qual pena lo ters sia del official fara la execucio y lo restant de dita confraria. Item per quant moltes vegades sesdeve algun mestre del offici sostraure y sobornar algun jove del mateix offici estant en casa del altre mestre y portarlosen contra voluntat de son amo a son obrador y botiga y se haja seguit y se segueixen entre los mestres y confrares molts odis rancors y inquietut gastant la germandat y confraternitat antigua: perço pera remediar semblant dany ordenen que ningun mestre puga sostraure ni sobornar ningun jove de altre mestre pera portarlosen a sa casa en pena de vint sous per quiscuna vegada aplicadors lo ters al acusador y lo altre ters al official fara la execucio y lo restant a la confraria: y lo tal jove que se exira de la casa de un mestre per soborns de altre mestre y no donara justes causes y rahons a coneixensa dels confrares y capitol de la dita confraria no puga traballar en ninguna botiga de la dita ciutat de quinze dias y ningun mestre del dit offici li puga en sa casa donar durant dit temps fahena del offici ni en altra part dins dita ciutat y terme sots la mateixa pena. Si empero donava causes que apareguessen justes al dit capitol y confrares puga liberament mudarse de un obrador en altres y qualsevol mestre lo puga pendrer y donar fahena en continent sens vagar un dia y sens incorriment per al tal mestre quel pendra o donara fahena del offici de ninguna pena. Item que si per ventura algun mestre o mestres dels dits officis estava en extrema necessitat malalt o altrament que los majorals de la dita confraria en nom y de diners de aquella lo puguen subvenir (subvenir, subvenció, subvencionar, subvención) y valer en fins en vint sous o mes a coneixensa dels mestres de dita confraria o major part de aquells ab que sempre que tingan ho ajen de restituyr y tornar a la dita confraria lo qual aja a prometrer ans de donarli dita cantitat y almoyna. Item que si ningun mestre dels dits officis que sia pobre y no tinga fahena y voldra treballar lo mestre quen tindra lin haja de donar peraque treballe y se puga remediar. Item ordenen que a honor y gloria del santissim Sagrament y de la benaventurada sancta Anna en la iglesia de Sancta Maria y en la capella de dita sancta a gastos de dita confraria haja de cremar una llantia la octava del santissim Sacrament y de tots los diumenjes y dies de festa la qual (qnal) vinga a carrech dels majorals de dita confraria. Item que quiscun any en lo dia y festa de tots los Sants en la dita capella se haja a dir y celebrar un aniversari ab nocturno de mortuis per be y repos de les animes dels mestres y confrares difunts y vinga a carrech dels majorals lo ferlo celebrar y aixi mateix demanar y cridar los mestres y confrares de dita confraria los quals manats que sien hajen de acudir a la celebracio del dit aniversari en pena de una lliura de cera per dita confraria si ja no tenien algun just impediment. Item que si algun mestre dels dits officis y confrare de la dita confraria estant malalt se li portara y lliurara lo santissim Sacrament tots los demes mestres dels dits officis y confrares manats que sien per los majorals hajen de assistir pera acompanyar lo santissim Sacrament y si no ho faran paguen quiscuna vegada a dita confraria una lliura de cera si ja no tenian algun legitim impediment. Item que si ningun mestre del dit offici y confrare volentho nostre Senyor sera mort los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats a acompanyarlo a la sepultura y si no ho faran per quiscuna vegada pague quiscu a dita confraria una liura de cera si ja no provaba estaba justament impedit. Item que si a algun mestre dels dits officis confrare de dita confraria malalt li sera liurat lo sacrament de la Extrema unccio los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats de vellarlo y aconsolarlo fins a tant Deu vulla portarlosen al seu sant regne sots la mateixa pena de una lliura de cera per quiscuna vegada hi sera per ningun contrafet si ja no estaba degudament impedit. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrare de dita confraria manat que sia per los majorals o altre dells y no estant impedit tinga obligacio de assistir als enterros dels cossos y albats se enterraran tan de dits mestres y confrares com de altres se moriran en dita ciutat en pena de una lliura de cera exigidora del qui lo contrari fara aplicadora a dita confraria. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrares de dita confraria no res meyns (a veces se encuentra meyns, ayns, la mayoría de veces es menys, anys) manat que sia per los majorals y no estara impedit tinga obligacio en pena de una lliura de cera pera dita confraria de assistir als capitols y ajuntaments dels demes confrares alla ahont seran ajuntats tenintne facultat com esperen obtenir ab la confirmacio y en quant sie menester nova fundacio de dita confraria y capitols desobre nomenats de la magestat del rey nostre senyor vuy felisment regnant. - En dites ordinacions y capitols dits batlle (primera vez que sale batlle, con tll, en este texto sale balle y en anteriores batle) y pahers consenten y presten son consentiment y suppliquen dit senyor rey sia de sa clemencia vulla consentir y otorgar dit privilegi als texidors de lli y de llana barreters y altres sobrenomenats avuy son y per temps seran.
- Que quidem capitula per me pre et infrascriptum notarium de verbo ad verbum lecta in dicta intrata domus patiarie et per dictos bajulum et patiarios syndicum et alios probos homines correcta illico predicti ac desuper nominati textores line et lane promissis omnibus verbo petierunt et requisiverunt de predictis instrumentum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in dicta domo patiarie prelibate civitatis Balagarii die mense et anno predictis me dicto notario presente presentibus testibus supradictis ad suprascripta vocatis specialiter et assumptis prout superius continetur.
- Plau a vostra magestat ab que la tercera part de les penes que en virtud dels sobredits capitols y qualsevol dells se executara sia per el jutge que fara la execucio.
- Quibus supplicatione et capitulis exibitis et presentatis et per nos supra expeditis et decretalis fuit nobis pro parte dictorum majoralium et confratrum humiliter supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero habita prius informacione ab illustri duce de Alburquerque locumtenente et capitaneo generali nostro et regia audientia in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie per quam nobis legitime constitit prefata capitula ut supra decretata utilia fore et esse ad gubernium augmentum conservationem et bonam administrationem jamdicte confratrie et preter privatam utilitatem ejusdem confratrie publicam etiam respicere votis eorum benigne duximus annuendum. Tenore igitur presentis de nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto preinserta capitula et unumquodque eorum juxta decretationis et responsionis nostre in fine eorum apposite tenorem majoralibus et confratribus confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum: volentes et decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debent majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini dicte civitatis Balagarii stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat dubietatis objectum defectus incommodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde duciquo Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi ac legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustrisimis vero venerabilibus nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellarium et doctoribus nostre regie audientie gerentibus quo vices nostri generalis gubernatoris magistro racionali bajulo generali regenti regiam thesaurariam advocatis et procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis quoque virgariis et portariis ceteiisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus ejusdem principatus et comitatuum constitutis et constituendis eorumque locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis quovis modo presentibus et futuris dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis secus agentis irremisibiliter exigendorum et nostris regiis inferendorum erariis quatenus preinserta capitula et unumquodque ipsorum ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta juxta formam et tenorem decretationis et responsionis nostro in fine ipsorum apposite dictis majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii ad unguem et inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque juxta ipsorum seriem et tenorem pleniores contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo pendenti munitam. Data in oppido nostro Madriti die decimo quinto mensis julii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo decimo octavo regonorumque nostrum vigesimo primo. - Yo el rey. - Vidit Roig vicecancelarius. - Vidit Comes thesaurarius generalis. - Vidit Perez Manrrique (con rr) regens. - Vidit Villar regens. - Vidit D. Salvador Fontanet regens. - Vidit Sentis regens. - Vidit D. Franciscus de Castellvi regens. - Vidit Orlandi conservator generalis. - Dominus rex mandavit mihi don Francisco Gassol visa per Roig vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Fontanet Manrique (con una r) Sentis Villar et Castellvi regentes cancellariam et Orlandi conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y en quanto menester sea de nuevo concede a la cofradia de los texedores de la ciudad de Balaguer los capitulos aqui insertos tocantes a su buen gobierno y administracion.

FIN DEL TOMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN.

Los tomos 9-10 no los pongo de momento porque está el pdf mal escaneado, hay muchas lagunas, faltan hojas, etc...

Libro disponible en Amazon